Llibret Falla Trinitat-Alboraia 2023

Falla Trinitat-Alboraia

CRÈDITS

Coordinació Andrea Rodríguez Lluch

Portada Amparo Peris Bartolomé

Disseny i maquetació Elena Hermida Agudo

Documentació i textos Alberto Ramos Morcillo, Antonio Cherino Talens i Ángeles Peris Bolinches

Poeta Miquel Àngel Gascón Rocha

Artista falla Arte Efímero S.L. Traducció i correcció

Artista falla infantil Ángela Grau i Daniel López, L’atelier del foc

Josep L. Paniagua Ruiz i Mª Carmen Mateu Herrero

Publicitat

F. Javier Domínguez Domingo, Inma Blay Moratal i Mireia Piris Maicas

DEPÒSIT LEGAL: V-617-2022

Esta comissió ha rebut subvencions de las Regidoria de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València i de la Diputació de València per a les activitats de les Falles de 2023.

El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2023. Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres.

Segons bufe

Miquel Àngel Gascón Rocha

Quan l’aleació de l’art i la crítica propiciaren el naiximent de la falla, les autoritats no dubtaren en intentar controlar la creativitat popular com millor saben fer-ho, usant la violència fiscal. Així, des de 1851 crearen taxes que anaren incrementant fins que aconseguiren que, a l’any 1886, no es plantara cap falla a la ciutat de València.

En tot cas, per a uns fallers que, fins i tot, havien muntat algun any les seues falles en carros per a evitar la taxa d’ocupació de la via pública, aquella només va representar una batalla perduda, no la guerra. Així, al març de 1887, després de les protestes generalitzades, les autoritats rebaixaren la taxa i les falles tornaren amb força, plantant-se, ni més ni menys que 30 cadafals.

Com que els arbitris fiscals no funcionaren, observant les autoritats municipals del Cap i Casal que any rere any i superant tots els entrebancs, els veïns s’encabotaven en plantar falles, colegiren que el vent bufava en favor de la festa i acabaren per deixar fer, és més, han sobrepassat l’adagi que diu que “si no pots amb l’enemic, has d’unir-te a ell.” Ho han sobrepassat perquè, no només, s’han unit a l’enemic, sinó que l’encapçalen com si els polítics haveren inventat la festa de les falles.

Qui els anava a dir a aquells fallers primigenis, quasi uns transgresors antisistema per als polítics de la seua època, que les actuals autoritats municipals controlarien la festa des de Junta Central Fallera; protagonitzarien les fotografies de la festa, per damunt de la pròpia Fallera Major; i mesurarien la seua popularitat segons el nombre de ninots que els dediquen als diferents cadafals escampats per la ciutat. Una mostra més que la història s’escriu segons bufe el vent.

Tampoc romandrien massa satisfets, almenys segons el meu parer, els dits fallers primigenis, vegent la direcció del vent que bufa en les falles contemporànies. Per a començar, molts a la falla li diuen “monument”, així, amb tot el lleu. Com si parlaren del Portal de Serrans o el Palau de la Generalitat. O millor encara, del túmul dedicat al Marqués de Campo que trobem al bell mig de l’Avinguda d’una altre marqués, el del Túria, per

allò de la referència a un cadafal amb ninots, perdó, estàtues. Encara que, possiblement, els referits fallers de l’antigor, en vore un bon grapat de les falles que es planten cada any hui en dia, pensarien que són autèntics monuments desubstanciats de crítica, encara que vessant de bonicor per tots els costats de la rosa dels vents. Esta tendència artística, més pròxima al classicisme que al barroquisme amb el que se sol etiquetar a les falles, fuig de romandre al pairo dels ventijols i tempestats sense entrar en temàtiques susceptibles. Així, s’acaben parint uns cadafals, com he dit adés, més pròxims a ser una columnata dòrica, encara que efímera, això sí; que no una falla.

A banda de la proposta més o menys crítica, la situació actual també deforma, d’alguna manera, el concepte de comissió. Els fallers originaris tenien clar que formaven part d’un conjunt de persones que s’unixen per a organitzar activitats de caràcter lúdic i cultural al voltant d’un motiu festiu concret. Esta identitat correpondria a la setena accepció de comissió del Diccionari Normatiu de l’AVL. Però alguns dels actuals membres d’eixe conjunt semblen més pròxims a la huitena accepció, aquella que diu que la comissió n’és el percentatge que percep un agent, proporcional a la venda o al negoci efectuat. Qui diu venda o negoci efectuat, diu quotes pagades que esta mena de fallers entén com una porta oberta a tots els drets i poques o cap obligació. Els que responen a la primera accepció comentada de comissió, en serien comissionats, els segons, podrien dir-ne que comissionistes. La mateixa arrel però tot un món de diferència en el significat de la paraula i el significant del compromís intrínsec. En tot cas, una actitut que no és exclusiva dels fallers sinó que s’escampa per tota la societat en la que bufen vents no massa favorables al treball conjunt sinó, més bé, a l’individualisme i l’autocomplaença.

Així que és un bufit d’aire fresc que la nostra falla, que no monument, no es deixe dur per segons com bufe el vent i arreplegue un oreig de crítica amb una ràfega d’ironia i una altra de sarcasme.

Això sí, en el cas de que a alguna persona li supose la sàtira una ventolera, ha de saber que amb una ponentada de foc, tot esdevindrà cendra que s’envolarà, com no podria ser d’una altra manera, amb el ventijol de la nit de Sant Josep. És a dir, no patiu, que el 19 de març, tot per l’aire.

SALUDA PRESIDENT

Estimats fallers i falleres de Trinitat Alboraia,

És una satisfacció presidir aquesta gran falla centenària i volguera desitjar a Maria, Carla i Jorge que gaudisquen d’un any que serà molt especial per a ells i que el visquen al 100%.

Enrere deixem uns anys complicats pel COVID, enguany és el primer any després de la pandèmia que es podrà gaudir com sempre (com tota la vida).

Però davant ens queda el moment per gaudir d’unes falles especials:

- Tornar a gaudir i viure eixa experiència tan inoblidable, d’aquests play backs tan divertits que ens fan “desemmelenar-nos” i perdre la vergonya.

- Toca gaudir d’eixe concurs de paelles tan clàssic en la nostra falla

- Enguany hem d’aconseguir gaudir del dia i d’eixos dinars de germanor entre tota la comissió i que no es diga que els fallers només vivim de nit.

- Tornar a gaudir d’eixe sopar de la plantà.

- D’anar de bustelló, que sobretot els joves en gaudeixen tant i alguns madurets també.

- Gaudir de la plantà de la falla amb eixe carro amb beguda de misteri amb el qual solem amenitzar la nit.

- Toca tornar a gaudir d’eixes nits de bogeria amb la discomòbil i orquestra de torn.

- I com no, gaudir de la cremà, eixe dia tan especial que ens fa viure moments d’emocions i que és la fi d’unes falles, però l’inici de les següents.

I per últim, Maria, Carla i Jorge, sé que enguany serà un any que recordareu per sempre.

SALUDA FALLERA MAJOR

Benvolguts fallers, amics, família...:

Les Falles es van acostant. Comencem a notar eixe sentiment faller que ens corre per les venes, l’emoció i la passió que sentim per aquesta festa plena de color, música i pólvora. A poc a poc, els carrers es convertiran en obres d’art constituïdes per les carpes de cada casal i pels seus meravellosos monuments fallers.

Em sent molt agraïda de poder compartir aquest any amb vosaltres, perquè aquest any per a mi sou la meua família. Haig d’agrair a la meua comissió per tot el suport que m’heu brindat, ja que aquest camí és millor gràcies a vosaltres. Gràcies pel treball i la dedicació que poseu perquè aquestes falles siguen inoblidables tant per a mi com per a Carla, Jorge i Dionisio.

A Carla, la meua fallera major infantil, vull donar-te les gràcies per ser com eres, per fer-me reviure i fer que cada acte faller siga més divertit al teu costat. Gràcies per

fer que enguany siga perfecte gràcies a la teua alegria i a la teua passió per les Falles.

A Jorge, gràcies per unir-te a nosaltres aquest any. Tant Carla com Dionisio com jo mateixa estem molt contents que complisques aquest somni amb nosaltres. Estic molt orgullosa de tenir-te al costat de nosaltres, eres un xiquet encantador, molt alegre i humil.

A Dionisio, donar-te les gràcies per fer que aquest somni es faça realitat. No podria haver-me imaginat viure això si no anara al teu costat, papà. Gràcies per la confiança que has dipositat en mi i gràcies per ajudar-me, recolzar-me i mai deixar-me sola.

Vos desitje a tots unes felices falles. Amb tot l’afecte, la vostra fallera major.

MARÍA CANALES CASTELLÓ

JUNTA DIRECTIVA

President: Dionisio Canales Llobell

Vicepresident primer: Luís Noé Torres

Vicepresident segon: Antonio Estornell Rondán

Vicepresident tercer: Mª Carmen Valero Lliso

Vicepresident quart: Antonio Cherino Talens

Secretari: Alberto Ramos Morcillo

Tresorera: Raquel Guillot Goménez

Comptador: Manuel A. Alegre Seoane

Protocol: Mª Carmen Mateu Herrero i Mª José Herrero Gómez

Festejos: Irene López Peris i Sherezade Martínez García

Delegada infantils: Mª Carmen Valero Lliso

Encarregades loteria: Inma Blay Moratal i Mª José Segarra Valero

Encarregada comunicació: Carmen Noé Mateu

Encarregada llibret: Andrea Rodríguez Lluch

Coordinació i direcció artística: Paula Novella Rubio

COMISSIÓ

Marta Alcaide Sancho

Juan J. Alegre Ballester

Mónica Alegre Ballester

Manuel A. Alegre Seoane

Lucía Alonso Legua

Marcos Arándiga Martínez

Antonio Ballester de Juan

Antonio Ballester Sánchez

Mónica Ballester Sánchez

Pau Ballester Sánchez

Teresa Bayarri Bargues

Octavio Beltrán Vázquez

Pablo Blasco Cercos

Inma Blay Moratal

Yolanda Bonanad Lozano

Marina Bonet Damiá

Adrián Bonet Damiá

Andrea Bregant

Mª Dolores Brocal Gascó

Andrea Bustamante Magán

Geraldine Bustamante Reyes

Lucas Cabanillas Díaz

Eva Cabanillas Romero

Natalia Cabanillas Soler

José M. Calatayud Micó

José M. Campos Barrachina

Manuel Campos Villalba

José A. Carrión Crespo

Amós Casas Ferrús

Mª de las Nieves Casas Ferrús

Juana Casas Ferrús

Amparo Castelló Moreno

Judit Catalá Luján

Amparo Cebrián Villanueva

Antonio Cherino Talens

Concepción Cotanda Gil María Crespo Albiach

Rosa Crespo del Valle

Marcos Cruz Brocal

Jesús M. Cruz Manjavacas

Mª Isabel Damiá Caballero

Amparo de Juan Amorós

Mª José de la Viña Gascó

Marta de la Viña Gascó

Natalia Desfilis Medina

Martina Diaz Lorenzo

Arantxa Samira Dinu

F. Javier Domínguez Domingo

Julia Ejarque Bueno

Cristina Espinosa Canos

Marta Estornell de la Viña

Antonio Estornell Rondán

Anabel Ferragut Pascual

Andreu Ferragut Lluch

Jaime Ferrer Chardí

Mª Carmen Ferreres Roda

Juana Mª Ferrús Pérez

Jaime Flor Damiá

Lucía Gálvez Pérez

Diego Ganau Giner

Pablo García Sánchez

Desamparados Gascón Ferreres

Alma Mª Gascón Ferreres

Francisco Gascón Sancho

Concepción Gil Gelos

Victoria Giménez Defez

Consuelo Giménez Defez

Blanca Giner Perís

Alejandro Gómez Soler

Clara Gomis Maestre

Eugenio González Hernanz

Victoria Guill Guillot

Raquel Guill Guillot

Raquel Guillot Giménez

Raúl Guillot Giménez

Elena Hermida Agudo

Mª José Herrero Gómez

Carmen Herrero Sánchez

María Herrero Sánchez

José Legua Carrión

José Legua Farinós

Amparo Legua García

Mª Carmen Lliso Ruíz

Carla Llopis Guillot

Gemma Lluch Crespo

Javier Lluch Crespo

Mª del Mar Lluch Crespo

Nelson Jon Lluch Crespo

Daniel Lombardo Fernández

Ana López Peris

Irene López Peris

Lucía Lorenzo Valiente

Esperanza Magán Sánchez

Estela Mª Manau Roca

Albert Marín Sánchis

Inmaculada Marín Torrent

Sherezade Martínez García

Luisa Martínez Mira

Purín Martínez Mira

Antonio Martínez Montero

Luís Martínez Velasco

Ignacio J. Mateu Herrero

Jorge J. Mateu Herrero

Mª Carmen Mateu Herrero

José Maudos Pia

Álvaro Medina Gascón

Blanca Medina Gascón

Vicente Mercader Estela

Esther Mesa Miranda

Jorge Montón Bonilla

Héctor J. Muñoz López

Héctor Muñoz Ruiz

Inés Navarro Blay

Marta Navarro Blay

Carmen Noé Mateu

Clara Noé Mateu

Luis M. Noé Torres

Paula Novella Rubio

Isabel Ortega Hurtado

Josep L. Paniagua Ruiz

Jesús Peiró Peris

Pablo Pérez González

Paula Pérez Viñado

Amparo Peris Bartolomé

Ángeles Peris Bolinches

Laura Piris Maicas

Mireia Piris Maicas

Jordi Poquet Vitoria

Alberto Ramos Morcillo

Sofía Rangel Esteve

Noelia Real Bonanad

Mar Ribes Mirete

María Roca Herrero

Pablo Roca Herrero

Daniel Roca Salvador

Andrea Rodríguez Lluch

Margarita Romero Domingo

Ascensión Romero Mayordomo

Mª José Ruiz Villaescusa

Laura Sáez Sancho

Paula Sáez Sancho

Paula Salinas Bayarri

Tania Sancho Pérez

Sonia Sarañana Alonso

Mª José Segarra Valero

Sara Segura Trujillo

Blanca Sierra Valero

Carlos Sierra Valero

Juan M. Soler Gimeno

Patricia Soler Roig

Fernando J Soler Roig

Claudia Soler Talón

Carolina Talens Ribes

Beatriz Talón Cardona

Ignacio Talón Cardona

Raquel Talón Cardona

Mª Carmen Tarraso Pérez

María Toledo Pérez

Anabel Torres Canales

Laura Torres Canales

Mª Carmen Valero Lliso

Miguel Á. Valero Lliso

Miguel Valero Sánchez

María Verdú Garrigós

Miguel Á. Verdú Tarraso

Pau Vidal Puyuelo

Victoria Villanueva Ruescas

SALUDA PRESIDENT INFANTIL

Hola, amics i fallers:

Moltes gràcies per deixar-me un altre any més ser President Infantil de Trinitat-Alboraia. Sóc i me’n sent molt feliç i orgullós. No podia deixar d’acompanyar aquest any la que va ser la meua companya de viatge Carla: si hui estic ací com a president és per tu.

Compartir anècdotes i vivències era una cosa que no volia perdre’m, i al costat de Maria i Dioni formem un quadre d’honor genial.

Ja solament em queda desitjar que passem un any màgic i convidem a tota la comissió per tal que, al costat de nosaltres, passem unes falles meravelloses.

Visquen les Falles 2023. Visca Trinitat-Alboraia.

SALUDA FALLERA MAJOR INFANTIL

Hola amics i amigues:

Sóc Carla i és un orgull per a mi, com a valenciana i fallera que sóc, poder dirigir-me a vosaltres com a Fallera Major Infantil de la comissió que m’ha vist nàixer i créixer, i a la qual tantes vegades he somiat poder representar algun dia.

M’agradaria transmetre i compartir el meu sentiment faller i l’enorme felicitat que sent, amb tots vosaltres, fallers, amics, veïns... però sobretot amb tots els xiquets i xiquetes que formem Trinitat-Alboraia, perquè tots junts puguen gaudir al màxim de les Falles 2023.

Han sigut uns anys complicats, en els que l’amor per la festa és el que ens ha fet seguir endavant. Per això aquestes falles, les de la “normalitat”, m’agradaria convidar a tots els xiquets del barri a conèixer en primera persona la setmana fallera i a que gaudisquen amb nosaltres de cada acte, perquè puguem engrandir la

festa, perquè els xiquets som el present, però sobretot som el futur de les Falles.

Amb el vostre suport i al costat de Maria, Dioni i Jorge, estic segura que farem que les Falles 2023 siguen unes falles molt especials i desitjades.

Visquen les Falles i visca Trinitat-Alboraia!

CARLA ESTORNELL DE LA VIÑA

DIRECTIVA INFANTIL

President: Jorge Mateu Peris

Vicepresident primer: Hugo Martínez Talón

Vicepresident segon: Álvaro Ferrer Piris

Vicepresident tercer: Lucas Ferrer Català

Vicepresident quart: Sara Cruz Brocal

Secretària: Sofía Estornell de la Viña

Vicesecretari: Toni Carrión Gascón

Esports: Álvaro Soler Talón, Marcos Muñoz Ruiz i Lucas Bonet Damià

Materials: Pablo Pérez de la Viña i Victoria Chulià Bustamante

Mascletà: Vicente M. Real Bononad, Carlos Ribes Mirete i Óscar Legua Carrión

Jocs: Iván Martínez Talón, Martina Lombardo Mínguez i Berta Ferrer Català

Flors: Covadonga Pérez de la Viña i Lucía Ferrer Piris

COMISSIÓ INFANTIL

Lucía Arándiga Martínez

José Luís Baeza Legua

Ana Baeza Legua

Lucas Bonet Damiá

Álvaro Carrión Gamir

Quique Carrión Gascón

Toni Carrión Gascón

Victoria Chuliá Bustamante

Sara Cruz Brocal

Nicolás Díaz Lorenzo

Jaume Estornell Aguilar

Leo Estornell Aguilar

Sofía Estornell de la Viña

Berta Ferrer Catalá

Lucas Ferrer Catalá

Sofía Ferrer Catalá

Álvaro Ferrer Piris

Lucía Ferrer Piris

Raquel Ganau Giner

Marc Giner Ramón

Hugo Guillot Losada

Irene Hanquet Mercader

Marcos Hermida Prieto

Óscar Legua Carrión

Claudia Legua García

Laia Legua García

Martina Lombardo Mínguez

Macarena Martínez López

Hugo Martínez Talón

Iván Martínez Talón

Marcos Muñoz Ruíz

Asier Ordóñez Paniagua

Covadonga Pérez de la Viña

Pablo Pérez de la Viña

Vicente M. Real Bonanad

Carlos Ribes Mirete

Álvaro Soler Talón

A la nostra fallera major MARÍA CANALES CASTELLÓ

Per Miquel Àngel Gascón Rocha

En la nit hi ha un silenci, la vida esdevinguda cendra.

El foc s’ha aigualit dins la foscor, les rialles apaivagades en la memòria.

Només uns ulls, la teua mirada enteleda, acresolada per la flama, el crepitar dels sentiments.

Tot romandrà en tu, la música, l’esclat, el vers.

La cendra et farà caliu per sempre més.

UN POC MÉS SOBRE MARÍA

Al nostre president infantil JORGE MATEU PERIS

Per Antonio Cherino Talens

Com a President Infantil, ple d’alegria i il lusió vens cada dia a la nostra falla demostrant la teua devoció. Entre el futbol i Trinitat és molt difícil triar i encara que els dissabtes al partit de futbol no pots faltar prompte et canvies a saragüells o torrentí, i mai et deixes d’esforçar

per, amb somriure i salero, la nostra falla representar

I ara llegint el poema, sabem tots el que vol dir. I només és que estem en Falles, i per això, Jorge, et volem dir que gaudisques junt a Carla i els xiquets i xiquetes de la comissió infantil.

I que d’esta forma recordes sempre que els teus orígens fallers estan ací. Com diu aquell vell refrany és de ben nascuts sempre saber agrair.

Per això Trinitat-Alboraia en este segon any consecutiu, sabent tots el que suposa, vol donar-te a tu les gràcies per ser de nou President Infantil

A Jorge Mateu i Peris amb estima de la seua Comissió.

UN POC MÉS SOBRE JORGE

A la nostra fallera major infantil CARLA ESTORNELL DE LA VIÑA

Per Miquel Àngel Gascón Rocha

Creua el carrer la veu de la xicalla com un record del cant de l’estoreta, el compàs d’aquella antiga consueta replegant els “trastos” per a la falla.

Recordem la tradicional contalla, els cadafals d’efímera vareta, la cendra envolant-se al cel de bestreta renaixent el cant en una rialla.

S’acresola pel foc de la foguera la remembrança d’esta tradició brollant al llindar de la primavera.

En els teus ulls es mira eixa passió, el sentiment del teu cor de fallera, el somriure d’abundant emoció.

UN POC MÉS SOBRE CARLA

FOGUERA LA GOTETA - PLA DEL BON REPÒS

SALUDA FOGUERA GERMANA

Les nostres festes són festes germanes; el foc, la pólvora, l’alegria i la tradició ens agermanen i ens fan formar part del mateix univers simbòlic, aquell que marca la fi d’una etapa i el principi d’una altra...

Les Falles de Sant Josep obren el pas a l’alegria de la primavera, les Fogueres de Sant Joan marquen l’inici de l’estiu, amb tota la seua esplendor que ens deixa gaudir sense final de les nostres platges i dels nostres mars.

És per tot això que vull celebrar amb tots vosaltres, fallers i falleres de la Falla Trinitat-Alboraia, en este primer any com a president de la Foguera La Goteta - El Pla del Bon Repòs, l’alegria d’un nou any de festa i pólvora, de música i foc, i en resum, d’un bon any on l’orgull de ser fallers i falleres, i foguerers i foguereres agermanats ens tornarà a reunir en el goig de la festa.

BELLESA LUCÍA EXPOSITO HURTADO

PRESIDENT IGNACIO VALERO UBEDA

PRESIDENT INFANTIL OSCAR FURQUET ALIA

Lema: Segons bufe

Artista faller: Arte Efímero S.L.

Secció: 5A

EXPLICACIÓ DE LA FALLA

Per

Miquel Àngel Gascón Rocha

SEGONS BUFE EL VENT ÉS EL LEMA DEL MOMENT

Entre bufes, els artistes, i entre ninots classicistes esbossen la nostra falla. Van bufant en les escenes els ventijols, a mans plenes, escampant una rondalla.

Esta contalla relata cóm el penell se barata segons si és garbí o ponent, així com a introducció farem una relació des d’a on bufa cada vent.

En gregal ni peix, ni pardal.

Això diu el refranyer en quant al vent de gregal, i el trellat és molt formal en lo que diu un refrany, aixina que si el vent bufa i vols eixir a caçar o per peixos a la mar, no li posses massa afany.

(Tampoc dones molta tralla si vols plantar una falla).

El llevant és un vent que no el nom de nostra gent

A vore si els castellans s’enteren que els valencians no som terra llevantina. Si seguixen el retruc no van a tastar ni el suc de la dolça clementina.

El llevant pot ser un vent, un diari que llig gent, una plaja on fer el nota, alçar una taula un fartó, també una preposició i l’equip de la granota...

... pero açò no és el “Llevant” com nos estan estacant, de veres, que en poca manya. Si en ràdio o televisió senc l’horrible afegitó, m’entra una mala castanya.

En vent de xaloc també es peixca poc

Des d’Oran ve el vent bufant on molts valencians de l’exili fixaren el domicili

esperant tornar un dia. Així que sent ventijol, du cançons sense acabar, versades que amaga el mar plenes de melancolia.

De migjorn seguix bufant el vent que naix migrant

Per molt que sigues contrari a donar-li l’acollida, el migjorn bufa a diari gent que busca l’ideari, de tindre una millor vida.

El vent de llebeig en falles és lleig

Si veus que anuncien llebeig, per favor, no plantes falla. Este vent fa un astraleig que se t’acaba el festeig. Trencadiç en borumballa.

Despuix de bufar a manta, plou segur al sendemà puix el bon orage espanta, sent una mala somanta si és la nit de la plantà.

Si bufa de ponent es que bufa malament

No importa en Madrit com siga el govern,

sempre els perdedors som els valencians.

Este romanç pareix que siga etern per molt que el poder canvie de mans.

Aixina que tenim molt clar ací, bufe com bufe l’aire de ponent, que no durà mai cants de teuladí i l’ànim nos calfarà de valent.

Si bufa mestral aguanta com cal

Llauradors i mariners al mestral, li guarden sempre una enrònia ancestral, per ser un aire sec i violent.

Diuen que mentres el mestral no afluixa, no s’aguanta ni en poció d’una bruixa, com passa en Facenda al contribuent.

(Facenda és bruixa i mestral, que se m’entenga com cal).

Si bufa de tramontana nos entra la mala gana

Quan pel nort arriba el vent, amaga’t be la cartera, puix per l’aire aplega gent que te furta en un moment, inclús la festa fallera.

La nostra llengua és la seua,

l’arròs i la moixaranga. Tampoc la paella és meua, ni al Tirant li donen treua, com si açò fora una ganga.

Ací troben compromís de gent que li és cortesana per algún estrany enchís que els posa l’aire sumís. ¡Quin mal vent la tramontana!

EL REMAT DE LA FALLA COPA LES BUFES QUE FA L’EUROPA

Des de la terra teutona bramant dels balafiadors, en cavalls retalladors arriba el bufit fet dòna. Per això no hi ha persona de Finisterre als Urals, dels tarongers als perals, que en escoltar la retreta no se’n vagen de vareta per a on tenen els ullals.

La teutona emperatriu tot engany sancer el chafa, martafallant tota estafa sense fer-ne cap captiu. En la corrupció no es riu puix la veu com un gran drac al que no cal afalac sinó tallar-lo pel coll

fins a que parega un poll, per a ficar-lo en el sac.

Com és teutona i adusta s’ha acabat tota la festa, sense que capia protesta si no vols rebre la fusta. Ella mana tota augusta des del seu Berlin grisenc, tenint com a camarlenc al Banc Central Europeu, que en sentir la seua veu tremola l’albuferenc.

Ya se caguen tots els grecs i tots els regnes ibèrics junt als comtats perifèrics, tots plorant en grans gemecs. Ya no poden fer-se els suecs deixant el seu deute a banda o estar sempre de parranda, puix l’espasa venjativa els controla pujant l’IVA per a donar-los la llanda.

Només en alçar un dit te retalla el teu jornal, perque reajustar-se cal al nou imperi parit. I per a menjar bollit.

Que el marisc i la paella o la carn en la graella, es reserven als artistes, quan arriben de turistes,

a torrar-se fins l’orella.

Perque el nostre regne antic s’ha passat de meninfot i ara qualsevol te fot per mirar-nos el melic. No podem fer ni el repic ni del sò del Micalet, s’ha quedat tot en guaret en Valéncia i en Espanya

Ni Alemania açò ho apanya, puix no queda ni un quinzet.

PER A ALGUNS SENSE ESMENT

(Lletra)

Dilluns de matí per a un funcionari. Li costa arrancar fins a el solitari.

(Cor)

(Això és com bufar en caldo gelat).

(Lletra)

Arriba el moment de fer 10 minuts per al cigarro, que són mereixcuts.

(Cor)

(Això és com bufar en caldo gelat).

(Lletra)

Despuix toca almorzar en bona gana que és sostenible i costum valenciana.

(Cor)

(Això és com bufar en caldo gelat).

(Lletra)

Sona el teléfon com en un aljup. Ningú l’agarra, és teràpia de grup.

(Cor)

(Això és com bufar en caldo gelat).

(Lletra)

Així passa el dilluns en un bufit, encara que algú parega pansit.

(Cor)

(Això és com bufar en caldo gelat).

(Lletra)

Si apareix de sobte algun ciutadà: “Sense cita prèvia, torne demà”

(Contracor punyeter)

(Si no vols caldo, tres tasses).

(Lletra)

Ara sí que s’acaba la jornada sense massa que fer, pero estressada.

(Cor)

(Això és com bufar en caldo gelat)

(Coda)

Puix segons com bufe el vent tot és sempre inapetent.

SI TE CANVIES DE JAQUETA

T’ASSEGURES LA PAGUETA

La campanya electoral és un conjunt de mentires. No estic descobrint la sal puix és casi un ritual dels que ocupen les cadires.

Mentres se juguen els vots: somriure incondicional, abraços i batistots. Encara que despuix tots, en amnesia temporal.

Quan s’acaba la campanya s’acaba l’abraç i el bes. Mira si és gran la patranya que fan sempre, en molta manya, lo contrari a lo promés.

Esta falta de memòria en el comentat assunt, és de tots definitòria per a res contradictòria, en el seu treball conjunt.

Per raó d’este descuit li trobem explicació a com apareix l’oblit quan claven la mà en profit en temes de corrupció.

O quan coloquen amics,

familiars i coneguts, companyons d’escola antics a guanyar uns bons pessics, com si foren molt sabuts.

També despuix d’eleccions, si resulta una desfeta, obliden les conviccions, abraçant atres raons, i se canvien de jaqueta.

Puix segons com bufe el vent, adapten el seu pensament.

BUFA EL VENT I BE QUE BUFA VENTOLERA PER LA CHUFA

En el temps antepassat tot estava organisat per varietats de la fruta, o les diferents verdures segons de quines cultures parlem en esta disputa.

Les pomes van en les peres i se les mengen sanceres. (També la pera a la poma). Pero aguarda, que ara, espera, que una poma vol ser pera per damunt del cromosoma.

Ara l’albergina és fina i la figa una tonyina més dura que un cabirot.

La tomata sap a nap pero el nap ni vol ni sap. Aixina està este avalot.

Alguns melons de tot l’any diuen que tenen l’afany de passar-se a ser d’Alger. Els d’Alger donen la nota, volen la pell de granota perque voler és poder.

Ara el suc és multifruta i la roba tota eixuta, oberts armari i finestra. Si la fruta s’aventura, ni parlar de la verdura: Tots a menjar-ne menestra.

Puix segons nos bufe el vent, un forat, o el diferent.

EN UN CASAL ÉS NECESSARI

QUE UN CUINER FAÇA HORARI

Són els vascs els de més fama en juntar-se a fer menjars, pero en qüestió de fartars ací també s’encen flama. Perque quan el budell brama el casal està que bull, nos juntem al caramull només sentint la proclama.

Per això és molt important que entre tot el cens faller aparega un cuiner que els fogons vaja bregant. Així pot anar cuinant la carta casaletera en tanta passió fallera nos acabarem menjant.

Omplir de llet el perols per a fer chocolatà, sense oblidar la sucà d’un grapat de bons bunyols en que farcir els barjols. O en pernil i una tomata fer sonar una sonata d’un suquet de caragols.

Almorzars sense final, com sardina en ou fregit en la ceba de confit per a omplir tot el cabal, o pollastre de corral fet en bona guarnició, per a posar en acció tota taula del casal.

Encara que és el remat, d’entre tots el millor mòs, quan nos presenta l’arròs en qualsevol varietat. Ya pot ser un empastrat, un arròs del senyoret, en costelles de porquet, o un torrentí rossejat...

... un arròs en la graella, o en les barjoques farcides, en les nyores envellides, o dolç en llet i canella. Encara que sense astella de tots l’arròs principal, la gran festa del casal, sense dubte, la paella.

Puix segons com bufe el vent en falles tot està ardent DEIXA DE BUFAR EL VENT. DESPEDIDA I TANCAMENT.

Vinticinc anys van versats cinquantú en tinc contats i encara em diuen novell. Queda clara la qüestió: no tinc massa inspiració, el meu vers és desgavell.

Com no soc un teuladí, me pense que deixe ací l’enrònia lletraferida.

Adeu a Lo Rat Penat especialment al jurat, esta és la despedida.

Només demane una cosa, com mai guanyaré la Rosa almenys, perque els fa ilusió, li doneu algun palet pels versos d’este llibret ad esta gran comissió.

Artista faller: Ángela Grau i Daniel López, L’atelier del foc

Lema: Hot’n Cold

Secció: 8

EXPLICACIÓ DE LA FALLA INFANTIL

Per Miquel Àngel Gascón Rocha

AL RESCAT DEL LEMA

O TENIM UN PROBLEMA.

Com no fan massa els majors, tots els chiquets s’han unit per a salvar els tesors, dels animals i les flors, que en el món han existit.

Eixe és de la falla el tema que el nostre artiste ha esbossat, encara que en vore el lema pareix que tinga un problema, alguna cosa ha fallat.

“Hot’N Cold” Pero això ¿qué és?

¿És una dita moderna?

¿Un refrany dit en anglés?

¿És un dir sense dir res?

¿Una expressió de taverna?

Ho busque per internet i veig que és un cançó. Només espere, de fet, que buscant-la, algun chiquet, no es trobe en la traducció.

(Puix perque ausades ma vida, és una lletra “escollida”)

Aixina que obviant la senya, passarem al contingut, sense fer de l’arbre llenya que és, al remat, lo que ensenya, l’esbós al que fem tribut.

COM NOÉ ELS NOSTRES CHIQUETS, SALVEN UNS ANIMALETS.

Buscant salvar animals van estirant tots del fil per les selves i tossals.

Han trobat un cocodril en el toll d’una sabana que es trobava molt tranquil…

…fins que en molta mala gana s’ha creuat un caçador anant per terra africana.

Com vol ser acollidor el reptil li ha preguntat qué volia el batidor.

Sens vergonya li ha amollat: fer-se una bossa en sa pell i un cinturó, ya posat.

Li badalla al paixarell en un metro i mig de boca, ensenyant-li el gargamell.

El pardal, cagat com toca, pega a fugir esglayat, corrent com una bajoca.

Un animal ya han salvat d’un poregós caçador. Continuem el llistat, açò és prou prometedor.

ARA PARLEM ACÍ D’UN VALENT RATOLÍ

Un ratolí de científic, treballant en eficiència, mentres testava un dentrífic

va decidir molt pacífic, que se deixava la ciència.

Perque tot eren pessics i punjades de cheringa que li feen rebolics. Eren autèntics castics posant-li el cos com mandinga.

No és per no colaborar a curar les malalties, és que tot és foradar, com un formage cheddar, les seues anatomies.

A l’amic del seu costat li posaren una orella, i en atre experimentat, la veu l’havien mudat i belava com l’ovella.

Alguns tenien bigots, com els hòmens més peluts inclús en els seus cabots, i pareixen chicots d’eixos que són tan celluts.

Ya salvat d’este quefer en una vida tan dura, com és rató faener, colabora rialler, en treballs de dentadura.

Com ya saps de forma clara, puix tens un cervell diví, des de Morella a Alfafara, tots Pérez, li diuen ara, al científic ratolí.

AL GOS RATER VALENCIÀ

TAMBÉ LI DONEN LA MÀ

El rater de raça pura

és un gos de pell oscura d’un esperit molt nerviós, encara que es reconforta quan va passenjant per l’horta este chicho laboriós.

Habitual del casinet s’acompanya d’un puret que entre els seus llavis apura, allí se fa uns rebentats per a aguntar els fredats, aixina el cos assegura.

Es passa tota la vida en la lligona cenyida treballant-se molt la terra. És molt bo en ser llaurador i mai pensa en fer tesor, ni, molt manco, fer la guerra.

Per això son veïnat, els gossos del seu costat, s’aprofiten del rater mentres ell en l’hort treballa. Els atres, com la canalla, en el frut se volen fer.

Pero el rater tan content de vore com esta gent li furten les carabasses, pensa en fer una gran festa puix té posat en la testa que renyir no fa lligasses.

Ell és molt disciplinat puix sempre li han ensenyat que al veí cal fer ofrena, siga d’unes albergines o de dolces mandarines, cal fer-ho sense cap pena.

Per això és que este gosset s’ha quedat tan menudet

pel vici de tot donar. Per ad ell no vol mai res ni, anem a dir-ho més, tot sempre ho vol regalar.

Per a acabar esperem que de tant que els ofrenem del rater que fem menció, per donar tot al remat no acabe condenat al perill de l’extinció.

DES DEL MAR A LA SERRA

CAL QUE SALVEM LA TERRA

En salvar els animals cal una Terra ben neta. Recuperar els ullals, montanyes, valls i tossals per tot arreu del planeta.

Així que sense demora posen en funcionament la tasca repadora, en aixada i regadora i molt de coneiximent.

Per a que tinga futur, i present, el nostre món, han de treballar molt dur, això està clar i segur, no han de perdre ni un segon.

Per a ser més efectius tot s’ho han de planificar, en pensament positius i marcant-se uns objectius que els anem a relatar.

SI NO MALBARATEM

EL PLANETA SALVEM

Els recursos són escassos

en el món en que vivim lo de gastar a cabaços són uns grans romanços la caguem si ho permitim

El petròleu no és etern, t’ho has de ficar en el cap, cal buscar un fòc altern per a calfar-se en hivern i no acabar com un drap.

Per a poder fer paper molts arbres s’han de tallar. Per això pensa primer, abans d’escriure llauger, les fulles que has de gastar.

(Açò t’ho dic com poeta que ya no gasta llibreta).

Cada recurs natural, així com cada element, és un autèntic regal com els que es fan en Nadal. No cap el balafiament.

La seua conservació será la millor herència. Per tant no sigués torró alça’t pronte del silló suma’t a la resistència.

EMBRUTAR

S’HA D’ACABAR.

Embrutar no està de moda si ho fas quedes molt mal, de veres que està fatal, tirar papers pel carrer. Papers o atres gorrinades, perque, siga lo que siga, chafar alguna bonyiga no queda gens falaguer.

Salvar la naturalea comença pel teu costat, com ésta que hem senyalat, de no embrutar per les vores. A vore si açò és de veres puix són coses ben sabudes que sumar coses menudes multiplica les bacores.

RECICLA, RECICLE RECOMENÇA EL CICLE

És la manera més bona de curar nostre planeta, puix podem cada persona aportar una miqueta.

Usant els contenidors segons la classe de fem i no tirar les pudors en el primer que trobem.

El vidre per un costat el plàstic en el groguenc el paper posem per separat junt al cartó en el blavenc.

Potser siga una faena fer tanta separació pero pijor és la pena de la contaminació.

Aixina d’esta manera si tu ho fas i yo recicle protegim la biosfera i torna a mamprendre el cicle.

PER AL REMAT DIVERSITAT.

Tenim que entendre una cosa

la terra en la que vivim és un món que compartim qüestió que és maravellosa. En espècies abundosa i en humans molt diferents, en diversos pensaments, que la fan més fabulosa.

Entendre este món divers resulta fonemental per a que siga viral salvar el nostre univers, cada parage, els vergers, la riquea terrenal. Per això no és gens trivial que li dediquem un vers.

Despuix de versar molts anys intentant teixir la rima, a pesar dels meus afanys he collit molts desenganys, puix la musa poc m’estima.

També em reconec bohemi, mala singularitat per a conseguir un premi. Aixina que deixe el gremi del vers de Lo Rat Penat. Almenys en ma despedida otorgueu-li un bon palet a esta comissió polida, que ha treballat desvanida, per a publicar llibret.

ARA VE EL CONTRAREMAT DESPEDIR EL MEU VERSAT.

MÀXIMES RECOMPENSES. JUNTA CENTRAL FALLERA

Un any més, la nostra comissió està d’enhorabona. Enguany, sis falleres han rebut la màxima recompensa que la Junta Central Fallera otorga per tota una vida dedicada a les Falles.

Mª Dolores, Mª José, Mª Carmen, Alma, Amparo i Margarita... Moltes gràcies per tots estos anys dedicats al món faller i enhorabona!

Mª Carmen Ferreres Roda

Mª José de la Viña Gascó

Mª Dolores Brocal Gascó

BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER I BRILLANTS

Margarita Romero Domingo

Amparo Peris Bartolomé

Alma Mª Gascón Ferreres

RECOMPENSES

JUNTA CENTRAL FALLERA

Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer

Teresa Bayarri Bargues

Fernando J. Soler Roig

Mª Carmen Tarraso Pérez

Bunyol d’Or

Lucía Alonso Legua

José M. Calatayud Micó

Anabel Ferragud Pascual

Jaime Flor Damiá

Carla Llopis Guillot

Carmen Noé Mateu

Bunyol d’Argent

Mónica Alegre Ballester

Octavio Beltrán Vázquez

Andrea Bregant

María Canales Castelló

Victoria Guill Guillot

María Herrero Sánchez

Albert Marín Sánchis

Sherezade Martínez García

Blanca Medina Gascón

Clara Noé Mateu

Juan M. Soler Gimeno

Bunyol de Coure

Marcos Arándiga Martínez

Pablo Blasco Cercos

Marcos Cruz Brocal

Martina Díaz Lorenzo

Julia Ejarque Bueno

Consuelo Giménez Defez

Daniel Lombardo Fernández

Nelson J. Lluch Crespo

Luís Martínez Velasco

Esther Mesa Miranda

Sara Segura Trujillo

Claudia Soler Talón Insígnies

Juan J. Alegre Ballester

Pau Ballester Sánchez

Octavio Beltrán Vázquez

Geraldin Bustamante Reyes

Mª de las Nieves Casas Ferrús

Juana Casas Ferrús

Judit Catalá Luján

Natalia Desfilis Medina

Marta Estornell de la Viña

Anabel Ferragud Pascual

Lucía Gálvez Pérez

Albert Marín Sánchis

José Maudos Pia

Isabel Ortega Hurtado

Paula Pérez Viñado

Mar Ribes Mirete

Sonia Sarañana Alonso

Mª José Segarra Valero

Carlos Sierra Valero

María Toledo Pérez

Anabel Torres Canales

Laura Torres Canales

EN RECORD DE VICENTA MIRA VERDÚ

Corrien els anys 60 i es va apuntar a la falla. Què dir de Vicen com a persona i com a fallera? Amb tristesa i molta pena aquest exercici faller ens va deixar, com va vindre: en la seua prudència però amb les idees clares.

En la seua joventut va passar per tots els càrrecs: igual feia les convocatòries per a les juntes (que aleshores es feien a mà) com duia la loteria... Feina que n’hi havia en la falla per fer, allí estava Vicen treballant. I és que la seua falla ho era tot per a ella.

I l’any 68 va ser Fallera Major. El seu rostre reflectia la llum que dóna

València quan una valenciana representa la seua falla. Amb finor i elegància, sense deixar-se cap acte, amb molt d’orgull i alegria formant part de la nostra historia.

Els últims anys, quan la salut li faltava, igual estava al corrent de tots els esdeveniments que n’hi havia a la falla. Ja que Trinitat-Alboraia era la seua il lusió.

Ara ja no podem vore’t, però sempre seràs una gran valenciana. I en l’ànima i en el cor de la teua comissió mai deixaràs de ser fallera de la teua falla Trinitat-Alboraia. Fins sempre, Vicentita

RECOMPENSES INFANTILS

JUNTA CENTRAL FALLERA

Distintiu d’Or

Irene Hanquet Mercader

Noelia Real Bonanad

Insignia i distintiu de Coure

Victoria Chuliá Bustamante

Leo Estornell Aguilar

Berta Ferrer Catalá

Lucas Ferrer Catalá

Sofía Ferrer Catalá

Marc Giner Ramón

Hugo Guillot Losada

Carlos Ribes Mirete

NOUS FALLERETS

Vos presentem al futur de la falla!

Nous fallerets i falleretes, nascuts en 2022.

Hugo Guillot Losada- 01/11/2022

Leo Estornell Aguilar - 30/06/2022

Marc Giner Ramón – 7/06/2022

UN ANY EN IMATGES

COL·LABORADORS

Moltes gràcies a totes les empreses i comerços que col laborareu enguany amb nosaltres. Junts farem d’estes Falles 2023 unes festes inoblidables.

Himne de la Falla Trinitat-Alboraia

Trinitat-Alboraia, sempre és la falla, sempre és la falla, de ma il lusió.

Trinitat-Alboraia, a on es troba, a on es troba, més emoció.

Trinitat-Alboraia, per on jo vaja, per on jo vaja, et cantaré...

Trinitat-Alboraia, Trinitat-Alboraia, la millor falla, la millor falla de Sant Josep.

Són tots veïns fervents peregrins, què van pels camins cantant-te en amor, les excel lències de l’art de València i a la beneïda essència de sa muller en flor.

Trinitat-Alboraia sempre és la falla sempre és la falla de ma il lusió.

Trinitat-Alboraia a on es troba a on es troba més emoció.

Trinitat-Alboraia per on jo vaja per on jo vaja et cantaré...

Trinitat-Alboraia, Trinitat-Alboraia la millor falla, la millor falla de Sant Josep, la millor falla, la millor falla de Sant Josep.

Escaneja el codi per escoltar l’himne