REPORTATGE
| XARXES SOCIALS TRUMP
Les “Big Tech”, jutges de la veritat o enemics de la llibertat? El rol de “jutges imparcials” assumit per les grans empreses tecnològiques del món, com ara Google, Amazon, Twitter i Facebook, és cada vegada més qüestionat per ciutadans i governs del món, que veuen amb preocupació com les “Big Tech” guanyen quotes de poder a passos agegantats. Fotos: Gage Skidmore · Pixabay
E
l passat 8 de gener, pocs dies abans de la presa de possessió de Joe Biden com a president dels Estats Units, Twitter va anunciar la suspensió permanent de qui fou encara president constitucional del país nord-americà, Donald Trump. La mesura, polèmica i extrema, a parts iguals, ha despertat un debat en el qual s’examina el paper de les xarxes socials, especialment en el context de les eleccions presidencials estatunidenques. El passat 17 de novembre, Mark Zuckerberg i Jack Dorsey, CEO de Facebook i Twitter, respectivament, van testificar davant el Senat per aclarir les polítiques de verificació de dades –fact-checking– que van desencadenar que diferents líders republicans, Donald Trump inclòs, tinguessin alguns dels seus missatges marcats com a “contingut enganyós”. En aquest sentit, el senador republicà Lindsey Graham va suportar una iniciativa per a regular el marc d’acció de les “Big Tech”, ja
120
::: Dona Secret ::: núm. 71 ::: Febrer 2021 :::
que, “literalment, elles estan tractant de dir-nos, què és confiable i què no, fonamentades en els comentaris que surten a les notícies per TV i en els comentaris de polítics o ciutadans comuns. Ningú, en una societat lliure, ha tingut aquesta responsabilitat”. Per entrar en context, Twitter es va atribuir la potestat de marcar uns 300.000 tuits per contenir presumpta informació “disputada o potencialment enganyosa” sobre les eleccions presidencials, en un període comprès entre el 27 d’octubre i l’11 de novembre de 2020. L’objectiu del gegant tecnològic, minimitzar els danys col·laterals que aquests missatges poguessin causar fora del pla digital. Twitter va especificar, en un comunicat del 12 de novembre, que aquest vet només va afectar un 0,2% del total de tuits relacionats amb les eleccions presidencials d’aquelles dues setmanes, però The New York Times va advertir que, entre els dies 3 i 6
de novembre, Twitter va marcar més d’un terç dels missatges publicats per l’aleshores president Donald Trump, qui al·ludia a un frau electoral que li deixava sense possibilitat d’un segon mandat. Aquest fet per si sol no és suficient per acusar la tecnològica d’imposar una agenda política, però sí per a qüestionar els seus criteris de
Enmig dels bloquejos que diferents xarxes socials van aplicar als perfils de Donald Trump, l’aplicació Parler va començar a guanyar entusiastes. Poc temps després, Google i Apple van decidir treure l’app de les seves botigues d’aplicacions, mentre que Amazon va rescindir el contracte d’allotjament de Parler en els seus servidors. Diferents mitjans de comunicació sostenen que Parler és una app més aviat utilitzada per simpatitzants radicals de la ultradreta nord-americana.
