ENTREVISTA
Heston BLUMENTHAL A genialitat i sentiment a taula
Distingit amb sis estrelles Michelin i l’Excel·lentíssima Ordre de l’Imperi Britànic, Heston Blumenthal és un dels xefs més reconeguts del món. Impulsat per una sana rivalitat amb Ferran Adrià, xef del cèlebre restaurant El Bulli, els noms de Heston i The Fat Duck figuren en la majoria de les qualificacions gastronòmiques del planeta, no només per la seva creativitat sinó per la consciència, gairebé científica, de l’equilibri dels sabors, aromes i textures de cada creació culinària. Fotos: César De Pablos / The Fat Duck
escassos dies de viatjar cap a França, per rodar episodis del programa Top Chef, el llorejat xef britànic, Heston Blumenthal, va fer una parada al Principat d’Andorra. L’aclamat cuiner va escollir els paisatges de Canillo i la calidesa de la Borda del Pi, per a connectar amb la natura i amb les particularitats d’altres éssers humans. El xef es va sentir molt a gust i va agrair les atencions rebudes per part de l’equip de la Borda del Pi i de la propietària d’aquest màgic paratge canillenc, Eva Palmitjavila. De personalitat imponent i certa duresa, Heston és una persona reflexiva i atenta als detalls. Observador i perceptiu, però a la vegada intens i xerraire, l’artífex de The Fat Duck és un professional de la gastronomia marcat pels sentiments i per la ferma convicció de crear moments inoblidables per als seus clients. El passat 10 de gener, vam tenir l’oportunitat de conversar amb ell, abrigats per l’escalfor d’una llar de foc i l’aroma de la llenya. Bé, Heston... en primer lloc, ens agradaria saber què t’ha motivat a visitar el nostre país. Quin és el teu propòsit? Va ser una oportunitat que va sorgir, a través de la meva dona i a través d'un amic de la meva dona... un amic d'un amic i connectivitat humana. Aquesta és la idea. Mai no hi havia estat; m’encanta esquiar. De fet, vaig a esquiar aquesta tarda. Fins ara, no he vist realment res d’Andorra. Especialment en aquesta situació que ja coneixem, soc –estic tractant de reduir la meva veu–... Anava a dir que soc afortunat, però no crec en la sort. Crec que la sort és una merda. Vam tenir l’oportunitat, a través d’un amic d’un altre amic, per venir a passar dos o tres dies a Andorra. Mai no havia estat abans. M’encanten les muntanyes, de fet m’encanten més les muntanyes que el mar. Per mi, el mar pot donar-te energia al mateix temps que te la treu. És quelcom molt poderós. Doncs estimo el mar, però les muntanyes sempre són iguals. En les nostres vides, elles
26
::: Dona Secret ::: núm. 71 ::: Febrer 2021 :::
