ENTREVISTA
VickyGRAU
energia i dinamisme al cor de Naturlandia En parlar de Naturlandia, és molt fàcil relacionar aquest nom amb els paisatges, els isards i el Tobotronc, atractius innegables d’aquest parc natural situat a les muntanyes de Sant Julià de Lòria. Vicky Grau, apassionada per l’esquí i ambaixadora de la seva parròquia, és l’encarregada de comunicar i posicionar els valors que fan de Naturlandia un espai singular digne de visitar. Per: César De Pablos · Fotos: César De Pablos · Arxiu/Vicky Grau
Des de molt jove has estat vinculada veia que anava millorant i, finalment, al món dels esports. Explica'ns com va vaig quedar molt enganxada. Recordo uns inicis amb bons resultats en curses sorgir aquesta passió? Des de petita, tota la família tenia la infantils, a Andorra. Després vaig contradició de pujar a esquiar, els meus tinuar amb la federació, en un grup infantil; on particigermans estaven ja “Hem de posar el 200% pàvem en competia l'esquí club i, en aquell moment vaig d'energia, no queda una altra cions internacionals, opció que viure cada dia i i anava progressant, seguir l’estela martirar tots junts cap endavant” fins que amb el pas cada per ells i, tamdels anys, la meva bé em van apuntar a l'esquí club. A poc a poc, es va conver- activitat esportiva es va anar profestir en un esport que em va agradar, on sionalitzant, motiu pel qual vaig haver
36
::: Dona Secret ::: núm. 71 ::: Febrer 2021 :::
de finalitzar els meus estudis a França per a poder combinar els estudis amb l’esquí. Un cop assolit el “BAC”, em vaig dedicar al 100%, només a l’esquí, participant en copes d’Europa, copes del món, mundials i JJOO, i formant part de l’equip nacional, des del 1991 al 2002. Ja que menciones que, durant la teva carrera com a esquiadora alpina, has tingut l'orgull de representar Andorra en quatre Jocs Olímpics d'hivern. Què destacaries d'aquestes experiències? Quan mires enrere, t’adones que és quelcom molt diferent, l’experiència que vius en aquell moment, de com la valores més endavant. En cada ocasió ho he viscut de diferent manera, suposo que per l’experiència adquirida, o bé pel moment esportiu en el qual em trobava. Cada participació la prepares com si estiguessis participant en una cursa més de la Copa del Món, ja que competeixes amb les mateixes rivals. Però per altra banda, uns Jocs Olímpics tenen el seu toc especial amb moments molts màgics, com ara la inauguració, els moments que es viuen en una vila olímpica, el contacte i la interacció amb atletes d’altres disciplines, o el suport incondicional de tot el públic, això és molt maco. De moments màgics que es queden marcats per sempre, destacaria l'entrada a l’estadi en la cerimònia d’inauguració, ple de gent aplaudint i veure la bandera del meu país davant meu. En l’àmbit esportiu, és una cursa important, però la preparació és exactament la mateixa que per la resta de curses de la temporada. Dels records que tinc, els més especials són, de les olimpíades de Nagano 1998, on vaig aconseguir el meu millor resultat en uns Jocs Olímpics, va ser un any esportiu força satisfactori en general. També destacaria les olimpíades de Salt Lake, el 2002, per l’espectacularitat de la inauguració, i els de Lillehammer, el 1994, per la convivència i el bon ambient amb la resta d’atletes a la vila olímpica... són moments que he tingut la sort d’haver viscut.
