ENTREVISTA
Els aromes i les veus cobren vida a través de la ploma de
CristinaCANUT Entre la desgràcia i la solitud, els dos personatges principals de “La veu d’un perfum”, de Cristina Canut, es donen l’oportunitat de sentir-se acompanyats una altra vegada, després que Joan Marc, professor de piano al centre cultural La Llacuna, perdés la visió en un tràgic accident de trànsit, i que la Céline, veterinària de La Massana, patís la interrupció forçada d’un embaràs de risc que va derivar en la pèrdua d’un nadó desitjat, en un context situat a l’Andorra contemporània, encara tancada a l’avortament. Publicat sota el segell de Voliana Edicions i presentat a la Fira del Llibre del Pirineu, a Organyà, “La veu d’un perfum” representa el debut literari de la Cristina Canut, qui va trobar en la lectura una de les millors escapatòries durant el confinament. Text i fotos: César De Pablos
vaig fer llatí fins a finals del batxillerat i, a la universitat, procurava fer assignatures de Dret per equilibrar. “La veu d’un perfum”, el teu primer llibre. Quines sensacions t’ha deixat presentar-lo finalment al públic? És una experiència que tothom que escriu i aconsegueix publicar hauria de viure, perquè és molt diferent de tot. Hom es planteja molts dubtes, especialment en un país tan petitet com Andorra, perquè sé que la gent em coneix per altres facetes, ja que surto a la tele, la ràdio o la premsa per parlar del sector hoteler perquè, tot i que no vull barrejar les coses, soc la portaveu d’Autèntics Hotels d’Andorra i per això em coneixen. M’ha sorprès que molta gent, especialment dones, hagin vingut a comprar el llibre, particularment perquè està escrit per algú que viu a Andorra i la història es desenvolupa aquí. Aquesta connexió entre l’autor i moltes lectores la notes i t’encoratgen; la veritat és que he tingut només bones experiències. En què et vas inspirar per a escriure “La veu d’un perfum”? El projecte va començar a néixer quan jo era alumna de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, on vaig participar en quatre cursos consecutius perquè, quan intentava prendre amb seriositat i compromís escriure una novel·la, em bloquejava per falta d’eines, per no saber construir la mecànica del cos de la novel·la. En un moment donat, cap a mitja novel·la, em saturava. Aleshores, en descobrir els cursos online de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, que van des de narrativa fins a tot el projecte de novel·la, vaig decidir començar.
Ets llicenciada en Ciències Econòmiques a la Universitat de Tolosa, com vas trobar aquest gust per la literatura? Des de joveneta! Jo no tenia una vocació clara, malgrat que era bona estu-
16
::: Dona Secret ::: núm. 67 ::: Octubre 2020 :::
diant. Penso que m’hauria sortit qualsevol repte que m’hagués plantejat, perquè era d’aquelles que estudiaven força. Quan he estat saturada de les matemàtiques o de l’economia, sempre em refugiava en la literatura; de fet,
Confesso que va ser difícil perquè, durant molts anys, només llegia en francès i vaig fer els meus estudis en aquesta llengua, que m’agrada moltíssim i l’he gaudit molt durant els cinc anys que vaig viure a França, mentre estudiava a Tolosa. Tornar a bolcar-me en el català, malgrat que és la meva llengua materna, em va costar un procés d’alguns mesos, ja que havia aban-
