Farmàcia fedefarma | Número 33 | Abril – Juny 2017 by fedefarma

número 33 • abril-juny 2017

Tints: què cal tenir en compte? Al·lèrgies: preguntes i respostes Les noves addiccions tecnològiques Àger, a les portes del celestial Montsec

entrevistem

gonzalo d’ambrosio

Sol·licita el teu test genètic a la farmàcia Nutrigen Predisposició a la celiaquia Intolerància a la lactosa Predisposició a l’osteoporosi Glaucoma pseudoexfoliatiu DMAE

Som la teva farmàcia

Entrevista

Cuidem la pell

Dieta

Recepta

Salut i benestar

Economia domèstica

Solidaris

Persones grans

Mites

En moviment

Viure en verd

Emprenedors

A un clic

La ruta

Calidoscopi

Mascotes

Gonzalo d’Ambrosio Tints: què cal tenir en compte?

número 33 abril-juny 2017

La dieta en la celiaquia Tortitas sense gluten per a celíacs

Amb la primavera arriben la llum i els colors a la natura, al nostre vestuari i... per què no, als nostres cabells, i per això en aquest número et donem uns quants consells que has de tenir en compte si et vols tenyir els cabells sense que se’n ressentin. El bon temps també convida a practicar esport a l’aire lliure, per a la qual cosa et proposem un bon aliat: la música. En aquesta nova edició seguim parlant sobre salut, concretament sobre les al·lèrgies, que tot sovint ens visiten en aquesta estació, o sobre l’hipotiroïdisme i l’hipertiroïdisme. I, com que sempre cal cuidar-se i tenir una alimentació equilibrada, no hi ha res millor que entrevistar un xef com Gonzalo d’Ambrosio. En aquest número també et convidem a passejar per Àger, bonica vila de la comarca lleidatana de la Noguera, i et parlem de molts altres temes com l’economia circular, els productes de neteja de la llar sostenibles o els negocis que es poden fer des de casa. A més, si vols proposar algun tema per tractar, si tens alguna inquietud o simplement vols que entrevistem un personatge en concret, demana-ho a través de marqueting@fedefarma.com. Conseller editorial: Ferran Oliver, Irene Lara Coordinació: Laura Baeza Publicitat: Departament de Compres i Comercial de Fedefarma Robert Bou: rbou@fedefarma.com Claude Farcy: cfarcy@fedefarma.com Francisco Fernández: ffernandeze@fedefarma.com Tel.: 902 760 726 Edició: Ediciones Mayo, SA Coordinació editorial: Javier March Direcció artística i disseny: Emili Sagóls Dipòsit legal: B.10381-2013 Queda prohibida la reproducció total o parcial dels articles d’aquesta revista sense l’autorització prèvia de Fedefarma. Els articles publicats reflecteixen l’opinió dels seus autors i la revista no es fa responsable dels criteris exposats.

Hipotiroïdisme i hipertiroïdisme: com diferenciar-los? Economia circular: de l’empresa a casa

Medicaments solidaris Envellir en positiu

Al·lèrgies: preguntes i respostes Esport i música, una parella amb química Ecodetergents, neteja de la llar més sostenible Emprendre un negoci des de casa Les noves addiccions tecnològiques Àger, a les portes del celestial Montsec Mirant el mar

Amb qui deixo la meva mascota?

n Fedefarma n Entrevista n Salut n Oci n Altres

ENTREVISTA

GONZALO D’AMBROSIO Text: Silvia Estebarán / Fotografies: Lucía Moreno

Argentí de naixement, espanyol d’adopció, xef executiu d’onze restaurants als 23 anys; un bon dia va decidir que havia d’aprendre altres coses i va deixar el seu Buenos Aires natal per viatjar a Europa amb la idea de tornar-hi al cap de dos anys, però Madrid el va enamorar i deu anys després hi continua residint.

Amb només 23 anys vas ser xef executiu d’onze restaurants a l’Argentina, com s’aconsegueix això? Amb 21 anys vaig començar a treballar com a segon de cuina a la mateixa empresa de la qual, més tard, seria chef executiu d’onze restaurants. Però en el lloc de segon de cuina vaig durar només 15 dies. La majoria de les persones que hi treballaven em doblaven l’edat, i em boicotejaven, m’apagaven les cambres de fred, m’amagaven coses... Jo no estava disposat a pagar aquell preu i vaig demanar la liquidació a recursos humans. Quan vaig anar Quin és el millor moment del dia? L’esmorzar. Un llibre Confesiones de un chef. Un color Vermell. Un actor/actriu Meryl Streep.

n. 33 • abril-juny 2017

a buscar-la, la persona que me la va donar es va interessar pel motiu de la meva renúncia, em va preguntar quins eren, en la meva opinió, els punts febles i què era el que jo milloraria. Li vaig ser completament sincer i al cap d’uns dies em van trucar i em van dir que al director de l’empresa li agradaria parlar amb mi; la meva sorpresa va ser que la persona que em va donar la liquidació era el director general. Va ser ell qui em va oferir capgirar la situació que hi havia; així va ser com vaig començar primer en un restaurant, després en un altre, i així fins a onze.

Però te’n vas anar a Europa... Sí, perquè vaig decidir que volia aprendre coses noves. Quan vaig arribar a Espanya vaig estar en una feina en què vaig durar tres dies, després vaig ser cap de cuina en un restaurant italià durant dues setmanes, a continuació vaig treballar en un polígon... Vaig pelar moltes patates i moltes cebes. I vaig començar a créixer

Una pel·lícula Pulp fiction. Quan viatges, què no pot faltar a la teva maleta? El meu perfum Bleu de Chanel.

I a la teva farmaciola? Ibuprofè. Si no haguessis estat cuiner, haguessis estat... Metge.

ENTREVISTA

Gonzalo D’Ambrosio de nou, en dos anys vaig recuperar la meva muntar una cosa única. El programa mostra a tres cuiners fent-se amics. carrera, vaig tornar a ser cap de cuina en un restaurant cèntric en el qual m’hi vaig estar «Caprichos de #Gordor» són receptes per quatre anys i era feliç. Després vaig pensar que cuidar-se. En la meva web hi ha la definició necessitava créixer de nou, i vaig passar a fer exacta del que vol dir ser #gordor. el canvi d’imatge d’una fonda a restaurant. Va anar molt bé, i vaig continuar amb un altre i Es poden fer grans plats amb després amb un altre fins que em van trucar pocs diners? de Kitchen Club. Vaig començar de professor El límit a la cuina el poses tu. Es pot fer molt i al cap d’un mes vaig passar a ser el cap de bona cuina sense gastar-se un dineral. cuina. Arran de Kitchen Club em van proposar fer el salt a la tele i em Com definiries la teva cuina? van oferir un càsting, li vaig De mercat, completament posar molta cara i ho vaig El límit a la cuina honesta amb la matèria aconseguir. Aquí va néixer el poses tu. Es pot primera d’aprofitament; la meva carrera mediàtica. fer molt bona cuina no suporto que es llenci Has treballat a el menjar. sense gastar-se

«Fácil y resultón», «Un trío en la cocina» i «Gordor». Què destacaries de cadascun d’ells?

un dineral

«Fácil y resultón» és, amb molts més colors, el que vaig fer en tots els restaurants en què vaig treballar, «fer fàcil el que és difícil». A «Un trío en la cocina» no ens coneixíem ni en Julius ni en Nicola ni jo. El primer dia va ser tot meravellós, el segon ens va costar molt i amb el temps hem aconseguit

Hi ha algun plat que no cuinaries mai? No m’agrada fer sushi perquè m’encanta i, si el faig jo, per a mi perd la màgia.

Crestes argentines o truita de patates? És una pregunta molt difícil, però... crestes argentines, perquè cada vegada que les cuino s’hi uneix molta gent, hi ha festa, té una connotació sentimental. Cada dia prenc truita de patates per esmorzar.

coneix millor gonzalo d’ambrosio Un menjar Risotto de tomàquet. Un ingredient imprescindible Oli d’oliva. Un CUINER amb majúscules per a tu és...? Un que respecta la professió i ho dóna tot per ella.

Un personatge que admiris La meva mare. Completa aquesta frase: «No suporto…» «La mentida». Un somni encara no fet realitat Tenir un fill. Un lloc al món? París. n. 33 • abril-juny 2017

CUIDEM LA PELL Canvi de look

Tints: què cal tenir en compte? Si et ve de gust un canvi de look, el més lògic és que estiguis pensant a provar un tint nou, algun que t’afavoreixi les faccions i el to de pell. En aquest cas, et pots posar en mans de l’especialista o fer-t’ho tu mateixa. Diuen que hi ha tants gustos com colors. Però, sigui quina sigui la teva decisió, si vols que el tint duri més i la teva pell no se’n ressenti, tingues en compte aquests consells. Si en tens cura, els teus cabells en sortiran guanyant.

Cal dir això d’entrada: quan et tenyeixes sobreexposes els cabells a possibles agressions. La planxa o un ús abusiu de productes no és el millor pla per als cabells, i poden fer que el teu bonic nou look es faci malbé de manera ràpida. També la salut dels cabells. Per evitar que passi, cal atacar el problema des de l’arrel i tenir-ne cura cada dia. Per això, si intueixes que no hi podràs dedicar gaire temps, millor que no et tenyeixis. A l’hora de triar, t’aconsellem que facis servir un tint de coloració de cabells natural, sense amoníac (NH3). La majoria de productes porten aquest component, que té com a funció ajudar a aclarir el cabell; però l’amoníac, a més de desprendre una forta olor, resseca els cabells i pot produir al·lèrgies en algunes persones, especialment a les que hi estan en un contacte continu, com les professionals de perruqueria. Tin6

n. 33 • abril-juny 2017

gues en compte que l’amoníac es fa servir com a ingredient en la indústria des de fa un segle, i la henna, des de l’edat del bronze. Un cop t’hagis tenyit notaràs els cabells més secs. Acostumen a adonar-se’n sobretot les persones amb cabells grassos, però la sequedat no és un bon signe per a la salut. De fet, és recomanable combatre la sequedat des del primer dia. I, per fer-ho, disposes de mascaretes hidratants, que aporten part dels nutrients perduts durant el procés de tenyit. És important nodrir i tenir cura dels cabells amb productes especialment pensats per a tints. Aquests aporten un plus d’hidratació, i no només fan que es vegi brillant, sinó que en potencien el color i fan el tint més resistent. Val la pena que duri, a més, perquè es recomana no tenyir-se amb una

©edwardderule/123RF

Bibiana Llaberia

CUIDEM LA PELL Canvi de look

Protegeix-te del sol Els raigs del sol, el clor de l’aigua o la sal del mar afecten greument la brillantor i el color dels cabells. Ara que ve el bon temps i ve de gust fer la fotosíntesi una miqueta més del compte, no t’oblidis d’adquirir un producte per als cabells amb protecció solar. Aplica’l a l’arrel per protegir el cuir cabellut de les cremades, i també sobre la part mitjana i les puntes. Quan les exposicions siguin prolongades, com a la platja, no és mala idea fins i tot portar un barret.

Millor el que és natural

Busca aliats

Evita la reiteració

Evita els tints amb amoníac. Prova resultats amb productes d’ingredients naturals

Condicionador, mascareta i sèrum t’ajudaran a mantenir a ratlla la sequedat

Espera que hagin passat almenys sis setmanes per tenyir-te de nou

freqüència inferior a sis setmanes. Altrament, estaràs sotmetent els cabells a massa agents químics, i això els pot fer malbé. El condicionador serà un must d’ús diari contra la sequedat. Aplica’l després d’haver rentat els cabells, deixa’l actuar en mullat i, per optimitzar-ne els resultats, espera uns cinc minuts abans d’esbandir els cabells. A més, per a una hidratació extra pots fer servir mascareta un parell de vegades per setmana, que, a diferència del condicionador, no té límit de temps per a la seva aplicació. Pren-t’ho amb calma i aprofita-ho per fer altres coses mentre la tinguis posada. Un altre bon aliat contra els cabells ressecs és el sèrum per als cabells. Igual que el sèrum facial, concentra molts ingredients actius que estan indicats per reparar els cabells danyats 8

n. 33 • abril-juny 2017

per efecte de la calor o les planxes, hidratar-los des de l’interior i fer que es vegin molt més saludables, suaus i bonics. També està indicat per acabar de donar la forma que t’agrada al pentinat i prevenir l’encrespament, o frizz, la càrrega estàtica concentrada a la fibra capil·lar que fa que els cabells es tornin desordenats i rebels. El sèrum és una base una mica oliosa que es presenta en format líquid o amb una textura cremosa. Sigui quina sigui, ves amb compte amb la quantitat, perquè si et passes, els cabells et quedarien massa greixosos i fins i tot enganxats. Bàsicament, hi ha dues maneres d’aplicar-lo. Una, en sec, estenent el producte des de la meitat dels cabells cap a les puntes, al final del pentinat; una altra, amb els cabells humits, després de rentar-los, deixant que els cabells absorbeixin el producte del tot.

Nueva fórmula tricogénica reforzada para la vitalidad y el crecimiento del cabello

SENTA PRE C I

CÁPSULAS

180

NU E

Más cistina, más hierro, más vitalidad y fortaleza capilar

MESES DE TRATAMIENTO

Tamaño ahorro

Nº1 en ventas* Fórmula avalada: L-cistina, zinc, hierro, ácido pantoténico, vitamina B6 y biotina

Información dirigida exclusivamente al profesional de la salud *Ventas Vitacrecil Complex Gama en unidades IMS (Acum. Ene.- Dic. 2016) en complementos orales para el cabello.

Patrocinador del Grupo Español de Tricología de la AEDV

www.vitacrecil.com www.vinas.es

02/2017

No contiene azúcar ni gluten. Apto para pacientes diabéticos, celíacos e intolerantes a la lactosa

DIETA

Sense gluten

La dieta en la celiaquia

El tractament es basa en l’exclusió del gluten de l’alimentació. És una proteïna que es troba present en la majoria de cereals com el blat, la civada, el sègol, l’ordi, el kamut, l’espelta i el triticale, és a dir, aliments bàsics en l’alimentació de moltes persones. Però no es tracta només d’evitar prendre aquests cereals que contenen gluten, ja que aquest pot estar afegit a molts altres aliments que aparentment no n’han de contenir. Per exemple, un embotit pot contenir gluten en incloure una petita part de midó en la seva elaboració. També és necessari evitar la contaminació creuada, fins i tot pels estris de cuina; per exemple, en prendre un aliment sense gluten cuinat en una paella en la qual anteriorment s’ha cuinat pasta amb gluten. En cas de dubtes, es recomana evitar-ne el consum. Per estar segur del consum de productes lliures de gluten, s’ha de buscar el símbol en forma d’espiga barrada, o bé un esment directe «sense gluten» situat a l’etiquetatge del producte. També es pot recórrer a aliments especialment elaborats sense gluten que substitueixin els que provenen clàssicament del blat, com pa, pasta, cereals d’esmorzar o galetes. No obstant això, acostumen a tenir un preu més elevat i, per la manca de gluten, una textura diferent dels tradicionals. 10

n. 33 • abril-juny 2017

El test genètic a les farmàcies Fedefarma ©David Holm/123RF

La malaltia celíaca té com a origen un trastorn de tipus immunològic que es desencadena pel consum d’aliments que contenen gluten en aquelles persones que hi estan genèticament predisposades. El gluten produeix la inflamació i posterior destrucció de part de les vellositats intestinals, imprescindibles per a l’absorció correcta dels nutrients. En el nostre entorn afecta l’1% de la població, si bé molts casos, en no produir-se símptomes, estan encara sense diagnosticar.

Fedefarma ha incorporat al seu ventall de serveis professionals el test genètic, una prova que es duu a terme de manera fàcil i ràpida amb l’ADN d’una persona, a través d’una mostra de saliva i amb l’objectiu de determinar-ne la predisposició a certes patologies per retardar-ne, disminuir-ne o fins i tot inhibirne les conseqüències clíniques. Aquest servei ofereix sis tests diferents segons la necessitat del client, i un d’ells està orientat a conèixer la predisposició a la celiaquia, informació que ens ofereix l’oportunitat de canviar els nostres hàbits per evitar les alteracions digestives o les futures patologies associades com l’anèmia i l’osteoporosi. Altres tests oferts són els de Nutrigen (dieta personalitzada segons l’ADN), intolerància a la lactosa, osteoporosi, glaucoma i degeneració macular.

fedefarma

el consell

Segons el tipus de farina de blat de moro, cal afegir-ne més o menys quantitat a la massa, ja que algunes farines estan més triturades i fines i no es necessita tanta quantitat perquè la barreja quedi espessa.

Font: cocina-casera.com

Tortitas sense gluten per a celíacs 2 comensals

Elaboració 1 2

Afegim al vas de la batedora 3 cullerades grans de farina de blat de moro. Després, el sucre, el llevat, l’ou i la llet. Batem amb la batedora fins que els ingredients estiguin ben barrejats i sense grumolls. Hi afegim un pessic de sal i tornem a batre. Afegim una mica de mantega a la paella, l’escalfem i, un cop fosa, hi aboquem una mica de la mescla. Quan creixi la massa i estigui daurada per la part inferior, la girem. Un cop daurada, la podem retirar, anem acabant la massa i servim les tortitas amb el xarop que ens agradi més.

INGREDIENTS Per a la massa de les tortitas Farina de blat de moro: 3 cullerades grans. Llet sencera: 1 tassa petita. Ou: 1 unitat. Llevat sense gluten: 8 g o 1 cullerada petita. Sucre: 1 cullerada. Sal: 1 pessic.

Per acompanyar Mel: al gust. Plàtan laminat. n. 33 • abril-juny 2017

SALUT I BENESTAR

Hipotiroïdisme i hipertiroïdisme: com diferenciar-los? Óscar Giménez

A la part anterior del coll, just per sobre de la clavícula, tenim la glàndula tiroide, una glàndula en forma de papallona que s’encarrega de produir les anomenades hormones tiroïdals, que són fonamentals per regular el metabolisme i estan implicades en la major part de les funcions del nostre organisme, des de la freqüència amb què ens batega el cor fins a la rapidesa amb què cremem les calories.

n. 33 • abril-juny 2017

©decade3d/123RF

Hormones tiroides

Les hormones tiroïdals són dues, la tiroxina, també coneguda com a T4, i la triiodotironina, o T3. La secreció d’aquestes dues hormones està controlada al seu torn per una altra hormona, l’hormona estimulant de la tiroide (TSH), o tirotropina, que és secretada per la hipòfisi, una altra glàndula que tenim a la base del cervell. L’hipotiroïdisme té lloc quan la producció d’hormones tiroïdals disminueix i, per tant, els seus nivells a la sang són baixos, mentre que l’hipertiroïdisme es defineix per una producció excessiva d’aquestes hormones.

Hipotiroïdisme Aquest trastorn afecta amb més freqüència les dones que els homes i acostuma a aparèixer a partir dels 50 anys. La causa més freqüent n’és la tiroïditis, una inflamació de la tiroide que pot estar provocada per diversos motius: una infecció viral, l’embaràs (hi ha l’anomenada tiroïditis postpart) o perquè els anticossos del nostre propi organisme ataquen la glàndula tiroide. Alguns medicaments com l’amiodarona –utilitzada per tractar arítmies cardíaques– o el liti –per al trastorn bipolar– també poden ser causa d’hipotiroïdisme, de la mateixa manera que certes anomalies congènites, la radioteràpia emprada per tractar càncers al cap o el coll, el iode radioactiu que s’utilitza per tractar l’hipertiroïdisme o l’extirpació quirúrgica parcial o total de la tiroide. Per tractar-lo s’acostuma a utilitzar la levotiroxina, una hormona sintètica que reemplaça la tiroxina que l’organisme produeix

de manera insuficient i que la majoria de persones amb hipotiroïdisme necessita prendre tota la vida.

«L’hipotiroïdisme té lloc quan la producció d’hormones tiroïdals disminueix i l’hipertiroïdisme quan la producció és excessiva» Hipertiroïdisme També és més comú entre les dones i en persones més grans de 60 anys. La causa més freqüent n’és la malaltia de Graves-Basedow, en la qual els anticossos del nostre propi organisme estimulen massa la tiroide i això provoca una producció excessiva d’hormones tiroïdals. Aquesta malaltia es caracteritza pel goll, un engrandiment de la tiroide que forma una protuberància a la part anterior del coll. L’hipertiroïdisme també pot estar causat per altres malalties, com el goll tòxic nodular o multinodular, una tiroïditis provocada per virus o després del part, així com per un consum excessiu d’hormona tiroïdal en comprimits. El tractament depèn de diversos factors, com l’edat, el tipus d’hipertiroïdisme o la seva gravetat. S’utilitzen medicaments antitiroïdals, betabloquejants, encara que la meitat dels casos necessitaran un tractament definitiu amb iode radioactiu o mitjançant cirurgia, que consisteix a extirpar la part de la glàndula tiroide que produeix hormones en excés. n. 33 • abril-juny 2017

SALUT I BENESTAR Hormones tiroides

Símptomes Els símptomes són molt variats i afecten de manera diferent cada persona. Alguns d’ells, com la debilitat o la fatiga, són propis tant de l’hipotiroïdisme com de l’hipertiroïdisme. No obstant això, un excés d’hormones tiroïdals dóna lloc a un augment general del metabolisme i a l’excitació del sistema cardiovascular i nerviós, amb alguns símptomes similars als de l’estrès. En contrast, els nivells baixos d’aquestes hormones s’associen a problemes derivats d’un metabolisme lent.

Hipotiroïdisme

Hipertiroïdisme

Restrenyiment

Diarrea

Intolerància al fred

Intolerància a la calor

Fatiga

Debilitat

Debilitat muscular

Dolor muscular i articular

Pell fina i humida

Pell resseca

Nerviosisme

Pal·lidesa

Irritabilitat

Cabells fins i ungles trencadisses

Canvis d’humor Sudoració excessiva

Tristesa i depressió Augment de pes

Ansietat

Veu ronca

Pèrdua de pes

Lentitud en parlar

Problemes per dormir

Freqüència cardíaca lenta

Tremolor a les mans

Temperatura corporal baixa

Freqüència cardíaca ràpida o irregular

Disminució del sentit de l’olfacte i el gust Inflor de la cara, les mans i els peus

n. 33 • abril-juny 2017

©designua/123RF

Menstruació abundant o irregular

Menstruacions menys freqüents i amb sagnat escàs Goll Ulls sortints (exoftàlmia)

Para adultos y adolescentes mayores de 12 años.

Emuliquen laxante sobres 821249.1 Emuliquen laxante 230ml

569/15

744011.6

Para Adultos, 1 o 2 sobres al día según necesidad

ECONOMIA DOMÈSTICA Sostenibilitat

Economia circular: de l’empresa a casa Bibiana Llaberia

D’una economia lineal, basada a produir, consumir i llençar, a una economia circular, que considera la reutilització, el reciclatge i la reincorporació dels residus al cicle productiu. A poc a poc, empreses de totes les mides incorporen aquesta visió a la seva

manera d’entendre els negocis, i més enllà del compromís amb el medi ambient, l’eficiència és clau en l’aspecte econòmic. Per ser competitives, les empreses s’esforcen per reduir costos interns i aprofitar al màxim els recursos.

A casa ens hauríem de plantejar qüestions semblants a aquestes

Pots consumir menys energia?

Gastes diners en el que importa?

Saps reutilitzar?

Ara que s’acosta el bon temps ves molt amb compte amb l’aire condicionat. Aïlla bé casa teva, protegeix-la del clima exterior, i et servirà també per a la calefacció. Recorda que un 30% de la factura de la llum acostuma a ser de la climatització.

Estudia les teves finances, compra el que necessitis, i recorda que hi ha formes alternatives d’aconseguir el que vols i prescindir del que ja no, com l’intercanvi. Amb aplicacions com Wallapop desprendre’s del que està usat pot ser fins i tot lucratiu.

Llençar les coses i comprar-ne de noves no és sempre la millor solució. Unes caixes velles de fusta es poden convertir en unes bones prestatgeries, i uns envasos de cacau en pols en excel·lents pots per a espècies. Busca solucions a Pinterest.

n. 33 • abril-juny 2017

................................... ...................................

ConMulti-CELL Multi-CELL ANTIOX Con ANTIOX [complex速],activo activo [complex速], anti-radicalario que previene anti-radicalario que previene los a largo plazo losda単os da単ossolares solares a largo plazo

................................... ...................................

Marzo 2017

Descubreotros otros productos productos de Descubre delalagama gamaen en www.protextrem.com www.protextrem.com

SOLIDARIS Voluntariat

Medicaments solidaris Les farmàcies Fedefarma van ser agents actius de la desena Campanya de Medicaments Solidaris organitzada el passat 4 de març per l’ONG Banc Farmacèutic, i van contribuir amb la seva implicació voluntària a la recollida, en tan sols un dia, de prop de 20.000 medicaments sense prescripció mèdica sol·licitats per les entitats espanyoles per cobrir les necessitats de les persones que atenen.

Trobada solidària

D’aquesta manera, en el marc d’aquesta iniciativa, les farmàcies Fedefarma van tornar a demostrar que eren un espai de trobada solidària entre els farmacèutics, els seus clients i les entitats assistencials. En aquest sentit, Belén Hidalgo, farmacèutica titular de la Farmàcia Origen, va valorar com a positiva la participació en la jornada, una acció en la qual COMPRA UN MEDICAMENT la motivació per col·laboPER A QUI HO NECESSITA rar-hi va ser la de «conscienciar que hi ha gent Dissabte 4 de març de 2017 necessitada en temes de salut» que no pot fer front al cost que suposa donar-los resposta.

10a CAMPANYA DE MEDICAMENTS SOLIDARIS

La jornada, sota el lema «Compra un medicament per a qui el necessiti», va comptar amb la participació de 930 voluntaris i 750 farmàcies, moltes de les quals eren sòcies de Fedefarma.

Per la seva banda, Jordi Subirà, titular de la Far#4Mtodosalafarmacia Aquesta és la tercera ocasió en què la comàcia Subirà, ha destacat la bona acollida operativa i les seves oficines de farmàcia de la iniciativa entre els clients de la seva participen en6 aquesta acció impulsada pel farmàcia i va assenyalar que va voler parBanc Farmacèutic, organització sense finaticipar-hi per «ajudar a combatre les desilitat de lucre que promou iniciatives oriengualtats en l’accés a medicaments». tades a la lluita contra la pobresa farmacèutica. De fet, les farmàcies col·laboradores Entre els medicaments recollits destaquen ho van fer sense finalitat de lucre, i en finaantisèptics i desinfectants, analgèsics, prolitzar la campanya van fer un donatiu ecoductes per al refredat, antiinflamatoris, lanòmic a l’ONG per retornar el benefici obxants i alguns productes de parafarmàcia tingut en la venda dels medicaments com ara termòmetres o apòsits per al tracrecollits. tament de cremades. 18

n. 33 • abril-juny 2017

Amb la col·laboració de:

Segueix-nos a les xarxes socials:

PROTECCIร N EFICAZ Y BRONCEADO DESLUMBRANTE

ยกNUEVO!

PIZ BUIN INSTANT GLOW Lociรณn solar que ilumina la piel

Visita pizbuin.com/es

PERSONES GRANS Vivències i actituds

Envellir en positiu A mesura que envellim el nostre cos se’n ressent, les facultats físiques es van perdent i els trastorns de salut tendeixen a acumular-se. Moltes persones també se’n veuen afectades psicològicament i mentalment. La jubilació, la pèrdua d’influència social, el declivi d’algunes capacitats cognitives, la por a la soledat, la por de dependre d’altres persones i la visió cada vegada més propera del final són factors que poden passar factura, tot i que no a tothom. una por irracional, un temor que provoca ansietat i que afecta la qualitat de vida de qui el pateix. A més, no és un trastorn pro-

Consells per fer front a l’envelliment amb una actitud positiva

Cal considerar la vellesa com una etapa

Cal defensar l’autonomia personal i

©Suriya Siritam/123RF

Fins i tot hi ha un terme per descriure la por d’envellir: gerascofòbia. Encara que cal matisar que, com tota fòbia, es refereix a

n. 33 • abril-juny 2017

més de creixement personal, en la qual les activitats, les il·lusions i les relacions amb els altres poden i s’han de mantenir en un primer pla, encara que amb un contingut, un ritme i una perspectiva social diferents d’altres etapes de la vida social, fer el possible per conservar les capacitats físiques, les capacitats de decisió sobre la pròpia vida i les capacitats de relació, dignitat i respecte en el marc familiar i social. Una demanda excessiva de suport i ajuda pot anar en contra de l’optimització de les pròpies capacitats

©get4net/123RF

Óscar Giménez

pi de la gent gran, ja que pot aparèixer a partir dels 30 anys amb la manifestació dels primers signes de l’envelliment, les arrugues per exemple. En tot cas, la gerascofòbia com a por irracional afecta una minoria de persones, si bé aquest sentiment de temor associat al pas dels anys que podem catalogar com a més «racional» és freqüent i comprensible. Per a Josep Lluís Conde Sala, professor de psicologia de la Universitat de Barcelona i expert en psicogerontologia, ser gran no és incompatible amb continuar creixent i desenvolupant-se com a persona. En un dels seus articles titulat «Viure la vellesa positivament» explica com les persones grans es poden adaptar millor a aques-

Cal acceptar les limitacions i els canvis que comporta l’edat, tant en el pla físic (salut), com en el pla afectiu (pèrdua de persones) i social (menor protagonisme). L’acumulació de pèrdues pot desbordar les capacitats d’acceptació de la gent gran. Les xarxes de suport solen ser un element determinant per ajudar a esmorteir els efectes d’aquestes pèrdues

El tema de la mort acostuma a vincularse a la inevitable recapitulació i balanç del cicle vital. És important que aquest tema no adquireixi una visió tràgica i assumir que el final de la vida és una cosa natural que forma part de la mateixa existència humana

ta etapa de la vida. Tots coneixem persones d’edat avançada que declaren estar d’allò més bé i que, d’alguna manera, se senten joves. Encara que també en coneixem d’altres que declaren tot el contrari. En l’article esmentat es posa en relleu la importància de conservar tant com sigui possible les capacitats físiques i cognitives, i per a això es proposen diverses mesures que es mostren en el requadre adjunt. No obstant això, afrontar l’envelliment amb una actitud positiva no es basa únicament a tenir cura del cos i el cervell, sinó que és fonamental l’actitud que es té davant d’aquesta etapa vital. En el requadre següent se citen algunes recomanacions que poden contribuir a millorar aquesta vivència.

Recomanacions per conservar les capacitats físiques i mentals • Practicar exercici físic: positiu tant per a la salut física com psíquica, fins i tot per socialitzar si es practica en grup • Prevenir les malalties: és important tenir cura de la dieta, evitar els hàbits tòxics, com el tabac o l’alcohol, passar els controls mèdics pertinents, dormir 7 o 8 hores cada nit i cuidar de la higiene • Ser mentalment actiu: conservar les capacitats sensorials utilitzant ulleres o audiòfons si cal, exercitar les capacitats intel·lectuals mitjançant lectura, jocs, etc., i exercitar la memòria

n. 33 • abril-juny 2017

MITES

Sistema immunitari

Al·lèrgies: preguntes i respostes

Una de cada quatre persones a Espanya pateix algun tipus de trastorn al·lèrgic. L’Organització Mundial de la Salut classifica les malalties al·lèrgiques entre les sis patologies més freqüents del món. Amb aquestes dades, no és estrany sentir molts comentaris sobre les al·lèrgies. Però, què hi ha de cert? Contestarem algunes de les preguntes més freqüents.

n. 33 • abril-juny 2017

Yolanda García Malo

Algunes dades

Hi ha diferents tipus de substàncies que poden provocar al·lèrgia. Són els anomenats al·lèrgens: • Inhalats: pòl·lens, àcars, epitelis d’animals. •A limentaris: proteïnes de llet de vaca, ou, fruites, fruita seca. • Fàrmacs: antibiòtics, antiinflamatoris, anestèsics. • De contacte: níquel, crom, perfums. • Ocupacionals o laborals: làtex, farina de blat. • Verí d’insectes: abella, vespa.

Com es desenvolupa una al·lèrgia? L’al·lèrgia es produeix quan el sistema immunitari considera que una substància, innòcua per a la majoria de les persones (l’al· lergen), és nociva i perjudicial i reacciona davant d’ella de manera exagerada produint alteracions inflamatòries a la pell i les mucoses: la reacció al·lèrgica.

Les al·lèrgies són hereditàries? Es calcula que la probabilitat que un nen pateixi al·lèrgia és aproximadament del 50% si un dels progenitors és al·lèrgic, i del 70% si els dos progenitors són al·lèrgics. Però, tal com s’explica en el Llibre de les malalties al·lèrgiques, «no es neix al·lèrgic», sinó que hi ha una predisposició genètica a ser-ne i després els factors ambientals aniran determinant si una

• Les malalties al·lèrgiques afecten el 20% de la població mundial

• És la patologia més freqüent en la infància entre les malalties cròniques que es poden presentar en aquesta etapa

• Les causes de consulta més freqüents als al·lergòlegs són la rinitis al·lèrgica (54%), l’asma (23%) i l’al·lèrgia als medicaments (17%)

A què podem ser al·lèrgics?

persona es fa al·lèrgica a certes substàncies.

L’al·lèrgia pot ser greu? Les al·lèrgies acostumen a ser processos lleus o moderats, però sí que hi ha patologies de més gravetat i que poden suposar un risc per a la vida, com són l’asma, les reaccions anafilàctiques i les reaccions greus a medicaments.

Quines malalties al·lèrgiques hi ha avui dia? Les més freqüents són les següents: rinitis, asma, urticària, dermatitis atòpica, dermatitis al·lèrgica de contacte, al·lèrgia alimentària i anafilaxi. També hi ha al·lèrgies menys comunes, com al làtex, les abelles, les vespes i altres insectes, o a l’Anisakis simplex.

I recorda...

a la farmàcia resolem tots els teus dubtes i consultes per tenir cura del teu benestar! n. 33 • abril-juny 2017

EN MOVIMENT Psicologia i esport

Esport i música, una parella amb química José Vicente Morant

Estudis recents expliquen la forta connexió entre esport i música, i com escoltar les melodies adequades pot fer millorar el rendiment de l’activitat física que estigueu practicant, tant si ho feu per simple plaer com si entreu en la categoria professional.

La base de l’exercici és la carrera. I està demostrat que sempre aconseguirem resultats òptims si acompanyem el nostre galop amb la música que ens agrada i emociona. Això val tant per a runners com per a altres disciplines com el futbol i el bàsquet. I això és així perquè la concentració s’incrementa en la mateixa proporció en què disminueix la sensació d’esforç sempre inherent a l’entrenament i l’estímul melòman ens distreu de la nostra tendència innata a «abaixar el pistó». Un dels gurus sobre aquesta matèria és el doctor Costas Karageorghis, investigador de la londinenca Brunel University, que sosté que escoltar música mentre es practica la carrera, i per extensió qualsevol esport cardiovascular, pot millorar el rendiment fins a un 15% addicional. Després d’unes quan24

n. 33 • abril-juny 2017

tes dècades de treballar sobre la matèria, aquest expert en psicologia de l’esport afirma que la melodia adequada per passar d’un exercici moderat a un d’intens ha de tenir un tempo determinat. També desaconsella que en els gimnasos i centres esportius es limitin a deixar sintonitzada una emissora determinada. Karageorghis aposta perquè cadascú es confeccioni una llista de reproducció adequada en funció de la seva edat i el seu context cultural. És a dir, el que funciona per a mi no té necessàriament per què funcionar-te a tu. És bo saber-ho! En el seu llibre Inside sport psycology, aquest professor distingeix entre atletes d’elit i la resta de corredors, els quals qualifica de «dissociadors» per buscar estímuls i distracció en el que passa al seu voltant mentre s’exerciten. Doncs bé, com més rendiment assoleixi un corredor, menys benefici addicional s’obtindrà de l’experiència musical que es procuri. Això és tan mala notícia per al recordman mundial de marató com bona per als que en som simples aficionats. Per això, si el teu marge de millora és gran, posa’t els cascos i a córrer.

VIURE EN VERD

Neteja i salut

Ecodetergents, neteja de la llar més sostenible Bibiana Llaberia

Productes de neteja que no malmeten la salut ni el medi ambient? I a més eficaços? Doncs sí, existeixen, i a més netegen tant o més que els altres. Són els anomenats detergents ecològics, productes que no contenen fosfats ni altres ingredients nocius, i que van tenint presència en el mercat en la mesura que creix l’interès per un estil de vida saludable i sostenible. Els detergents convencionals contenen substàncies que fan malbé el medi ambient i la salut. Els fosfats, per exemple, que serveixen per estovar l’aigua dura i augmentar l’eficàcia del detergent, tenen un gran impacte en arribar al medi natural. La concentració de fosfats afavoreix el desenvolupament d’algues i pot arribar a alterar de manera greu l’hàbitat submarí. Però els productes de neteja ecològics no només són una opció de compromís amb el medi ambient. La càrrega tòxica dels detergents habituals ens sobrecarrega lentament, i algunes persones arriben a sensibilitzar-se davant de productes com el lleixiu o l’amoníac. L’etiqueta de certificació europea (Ecolabel) no posa límits a l’origen de les matè-

ries primeres, i alguns fabricants recorren a substàncies no renovables, com el petroli. D’altres, però, garanteixen que fan servir agents tensioactius de greixos vegetals, i els seus productes es biodegraden millor i són menys tòxics. A més, només fan servir aromes naturals i no contenen ingredients comuns en altres detergents, com els blanquejants òptics. Si bé al nord d’Europa aquest tipus de productes té una àmplia acollida des de fa anys i marques especialitzades com Ecover competeixen amb altres de convencionals en els lineals de grans comerços, a Espanya el consum està creixent a través sobretot de l’e-ecomerç, amb botigues especialitzades com www. mundoecologico.com, però també en portals generalistes, com Amazon. n. 33 • abril-juny 2017

EMPRENEDORS Negocis casolans

Emprendre un negoci des de casa Emprendre un negoci des de casa amb una inversió baixa o moderada és una cosa relativament senzilla. No obstant això, aconseguir l’èxit no està a l’abast de tothom i dependrà de l’originalitat de la proposta, de la qualitat per portar-la a bon port, de l’acceptació que tingui, de saber-la divulgar a les xarxes socials i, és clar, de la sort. El negoci pot ser una cosa sense gaires pretensions, encara que sempre hi ha casos en què un emprenedor ha vist com s’ha desbordat la demanda del que ofereix i ha aca-

bat creant una empresa de dimensions importants a partir d’una idea casolana. L’important és que el que vulguem vendre, ja sigui fruit dels coneixements o les habi-

Dos exemples d’èxit Mitjons made in Spain Al nostre país hi ha unes quantes empreses que s’han dedicat a crear divertits dissenys de mitjons i vendre’ls en línia i en botigues, seguint l’estela de la companyia sueca Happy Socks. És el cas d’UO Studio (https:// latiendadeuo.com/es/) que, tal com s’explica a SModa, suplement d’El País, va començar quan l’Elena i la Marta, dues arquitectes amb poques perspectives de feina, van decidir vendre polseres artesanals amb missatges divertits i positius. Després van arribar els coixins, les agendes i els mitjons, dels quals actualment venen 200.000 parells l’any.

n. 33 • abril-juny 2017

©IKO/123RF

César Alloza

litats de cada un, tingui sortida, bé per la seva originalitat o perquè cobreix una necessitat. Els coneixements professionals poden ser un punt de partida. Un assessor financer es pot oferir per ajudar en l’administració d’altres negocis; un professor d’idiomes pot utilitzar Skype per fer classes des de casa; un dissenyador pot crear productes per vendre per internet, i també un artista les seves obres. De la mateixa manera, és perfectament factible que aquell hobby que ens apassiona es pugui transformar en un negoci i que algú acabi venent a la seva pròpia botiga en línia les bufandes que fa o els vaixells que construeix dins d’ampolles. Els coneixements propis, ja siguin per professió o per afició, poden ser l’arrencada per crear un canal de Youtube. Els youtubers més populars, que tenen milers i milers de seguidors, poden viure del que fac-

turen en publicitat. I penjar vídeos que tinguin molta difusió no depèn només de ser graciós o bromista, sinó també d’oferir consells d’interès (salut, decoració, moda, jocs...) o crear tutorials tècnics sobre com manejar un programa informàtic o arreglar la cisterna del bany. De la mateixa manera, si a algú li agrada escriure, hi ha la possibilitat de crear un blog que arribi a una bona xifra de seguidors que li permeti tenir ingressos per publicitat.

«L’important és que el que vulguem vendre, ja sigui fruit dels coneixements o les habilitats de cada un, tingui sortida» A més, es pot combinar tot l’anterior, és a dir, crear el web de la nostra botiga en línia i, al mateix temps, utilitzar les xarxes socials, els vídeos i el blog per divulgar la nostra oferta, una bona manera de donar-nos a conèixer.

Mr. Wonderful. Segons que es relata a El Confidencial, la parella catalana Javi i Angi, tots dos dissenyadors gràfics, van crear ells mateixos les invitacions per al seu casament, a més de xapes, cartells, etc. La bona acollida que van tenir els seus dissenys va donar peu que creessin la seva empresa el 2011, inicialment per vendre per internet marxandatge per a casaments i altres celebracions. Les imatges que penjaven a la seva pàgina de Facebook els van fer cada vegada més populars i amb el temps tant els tipus de regals que inclouen els seus dibuixos amb frases motivadores com les vendes s’han anat multiplicant, tant en línia com a El Corte Inglés, Natura o FNAC. Avui venen en 26 països, tenen 150 empleats i el 2016 van facturar la impressionant xifra de 30 milions d’euros (http://www.mrwonderfulshop.es/).

n. 33 • abril-juny 2017

A UN CLIC Tecnoestrès

Les noves addiccions tecnològiques

José Vicente Morant

Ser els líders mundials en smartphones en circulació, dedicar més temps a les xarxes socials que a cuinar plats sans o apostar amb passió per les noves tecnologies ens comença a passar factura. Ara mateix ja estem exposats a unes estranyes síndromes, de noms fantasmagòrics, que amenacen la nostra integritat física i emocional. I és que a força de concentrar-nos en missatges, whatsapps, trucades, instagrams i entrades diverses, ens fem més que vulnerables a la gran plaga dels nostres dies, que ha vingut per instal·lar-se entre nosaltres: les noves addiccions tecnològiques. 28

n. 33 • abril-juny 2017

Ai les noves tecnologies! Primer entren amb força, després es fan un lloc important en les nostres vides i, finalment, ens porten noves pors, fòbies desconegudes fins a la nostra albada hightech. Donen lloc al que ja ha començat a anomenar-se «tecnoestrès», és a dir, l’addicció psicològica que pot produir l’ús continuat de la tecnologia. Es considera que una bona part de la població pot estar afectada d’aquest mal dels nostres temps. Enumerar-ne totes les síndromes requeriria més d’una revista, però sí que podem reflectir-ne les més comunes, aquelles que, potser sense saber-ho, ja comencem a patir.

«Les noves tecnologies han donat lloc al “tecnoestrès”, és a dir, l’addicció psicològica que pot produir l’ús continuat de la tecnologia» La més terrible és la coneguda com a «nomofòbia», és a dir, la por cerval de no poder consultar el mòbil amb tanta freqüència com ens hem acostumat, ja sigui perquè la bateria ha dit prou o perquè ens l’hem deixat a casa. No menys nociva és la vibració fantasma, més coneguda en ambients anglosaxons com a «vibranxiety». Quan la pateixes a tota hora et fa l’efecte que el teu mòbil vibra sense parar. En la teva paranoia arribes a creure que sents trucades que només estan a la teva ima-

ginació. Els i les professionals amb un terminal de guàrdia que pot reclamar la seva atenció a qualsevol hora del dia i qualsevol dia de la setmana la poden patir amb més virulència. Una altra neopatologia que s’està generalitzant a passos de gegant és el «phubbing», que es refereix al fet d’ignorar les persones que ens envolten concentrats com estem en les nostres realitats virtuals i paral·leles a través del telèfon o la tauleta. Si anem amb els ulls ben oberts a algun restaurant és fàcil contemplar-hi en viu i en directe alguns casos extrems d’aquest mal. Gent que tecleja sense dissimular, abstreta i totalment aliena a la companyia que, amb tota probabilitat, deu estar fent el mateix. També entre aquestes síndromes més comunes es troben les que responen a sengles anglicismes de gust força dubtós: el «whatsappitis» i el «selfities». Com bé avancen els seus noms, indiquen, respectivament, l’addicció a la xarxa de missatgeria instantània que avui concentra els pensaments més elevats de la nostra era, i la necessitat patològica de fer fotos d’un mateix i compartir-les sense mesura a través de les xarxes. Però tota mania té el seu contrari. És el cas de la «selfiephobia», que impedeix els autoretrats. Com veieu, la llista no s’acaba. Amb tot, també és cert que la tecnologia ha aportat coses molt positives a les nostres vides: accés a la informació, avenços en medicina, noves formes d’entreteniment... La clau, com en tot, radica a usar-la de manera equilibrada i racional. n. 33 • abril-juny 2017

la ruta Àger, a les portes del celestial Montsec Text i fotos: Manel Antolí

Situada a 57 km de Lleida i a 180 de Barcelona, aquesta bonica vila de la comarca lleidatana de la Noguera, de tot just mig miler d’habitants, és, tanmateix, privilegiada per la naturalesa que l’envolta... i el seu cel. Una meca per als amants del parapent, per l’espectacular paret natural de mil metres de caiguda a la serra del Montsec... i per als apassionats de l’astronomia, per la puresa lumínica del seu cel, que li va valer el 2009 el reconeixement de Reserva Starlight (llum d’estrelles). Un privilegi que fins llavors només ostentaven dos llocs més: l’illa ca30

n. 33 • abril-juny 2017

nària de La Palma i el llac Tekapo, a Nova Zelanda. Àger (www.montsec.cat), amagada a la vall del mateix nom, és un preciós nucli rural la principal artèria del qual és un costerut carrer que condueix al seu temple: la col·legiata de Sant Pere. Aquesta inclou un castell, erigit al segle XI sobre les ruïnes d’un d’anterior de l’època romana. Actualment la col·legiata, que de lluny s’intueix majestuosa, no pot ser visitada per dins perquè està en reconstrucció. El racó més fotogènic és una arcada que

OCI

la ruta

Pistes Per allotjar-nos, a Àger tenim l’hotel Port d’Àger (www.hotelportdager. com), un hotel familiar de 2 estrelles des de 75 € l’habitació doble, amb esmorzar. És molt especial el monestir de les Avellanes (www.monestirdelesavellanes.com), al costat d’Os de Balaguer, una abadia del segle XII reconvertida en hotel amb un claustre preciós; l’habitació doble amb esmorzar costa 90 €. O l’hotel Terradets (www.hotelterradets.com), a Cellers, sobre l’embassament, amb piscina exterior; s’hi pot trobar una habitació doble amb esmorzar des de 49 €. Si volem fer un àpat, al restaurant del Llac (foto) (tel. 973.651.120), de l’hotel Terradets, serveixen un menú degustació per 35 €. I a Os de Balaguer hi ha el restaurant La Nina (www.restaurantninaos.com), un preciós local de sis taules al peu del castell, del qual cal destacar la mitjana de bou a la pedra; els preus de la carta van dels 25 als 35 €.

connecta amb dos carrers, una petita joia de l’arquitectura rural. Però passejant pel poble, et pots aturar en mil i un petits detalls que et cridaran l’atenció: una porta, un balcó amb roba estesa, una casa... o un conjunt d’elles unides en una harmonia acolorida.

Un dels atractius del Montsec és veure volar els parapentistes. Podeu fer-ho des de la vall o veure la litúrgia de la seva preparació, a la part alta. I si us animeu a provar-ho, l’escola de parapent Entre Núvols (www.entrenuvols.com) ofereix cursets i «batejos de vol» en biplaça; els preus oscil· len entre els 69 € (30 min. Passatger del cel) i els 99 € (30 min. 100% Adrenalina).

Un cop acabat el recorregut per la vila, s’imposa la visita al Centre d’Observació de l’Univers (COU) (www.parcastronomic.cat). El visitant hi troba la gran atracció del destí: l’«Ull del Montsec», una gegantina cúpula de 12 m de diàmetre que sembla un ull

Altres visites molt recomanables són el vertiginós congost de Mont-rebei, amb un camí tallat a la roca i una passarel·la en ziga-zaga per escalar una de les seves parets fronterera amb Aragó; l’ermita de la Pertusa, amb vistes sobre l’embassament de Canelles, i dos castells: el de Mur, del segle XI, en forma triangular i vista de 360º sobre el Montsec, i el d’Os de Balaguer, a la part alta del poble. n. 33 • abril-juny 2017

OCI

la ruta L’observatori «Ull del Montsec»

El racó més bell d’Àger, amb la seva arcada

Cúpula de l’«Ull», on es projecta un audiovisual

que mira al cel. Un audiovisual de 50 minuts recrea en 180º les principals fites de la conquesta de l’espai. És especialment recomanable anar-hi de nit, quan, després de l’audiovisual, l’ull s’obre mostrant la immensitat d’un cel ple d’estrelles que provoca un sonor «Ooohhh!» d’admiració entre els presents.

diversos aparells per escodrinyar el cel. Un catadiòptric, un altre refractor i un celòstat que projecta imatges del sol sobre una pantalla a la part baixa d’una de les cúpules.

De l’«Ull»... als telescopis Però l’espectacle no s’acaba aquí. Al costat d’aquest observatori hi ha el Parc de Telescopis, dos edificis amb petites cúpules dotats de 32

n. 33 • abril-juny 2017

I per als nens, que a través de l’audiovisual han començat a descobrir el que hi ha de real més enllà de la ficció cinematogràfica de Star Trek, el COU els té reservada una sorpresa: un taller de coets en el qual, després d’una breu introducció sobre com funcionen, realitzen cadascun un llançament d’un de petit en una torre a escala, un mini Cap Canaveral.

CALIDOSCOPI

Mirant el mar Jordi Montaner Maragall

El 1715, els pirates del Carib van amenaçar el comerç marítim a tot l’Atlàntic. Les lleis internacionals els van declarar hostis humani generis (enemics de tota la humanitat) i, en resposta a aquest al·legat, els pirates van fundar la seva pròpia doctrina: una guerra contra el món. Avui, els pirates del Carib més famosos del món són, sens dubte, els de la franquícia que ara és propietat de Walt Disney Studios, la cinquena entrega de la qual s’estrena a les sales el 19 de maig; es tracta de Piratas del Caribe: la venganza de Salazar. Aquesta vegada, el capità Jack Sparrow (Johnny Depp) és perseguit per un vell enemic, el capità Salazar (Javier Bardem), el qual amenaça de matar-lo. Sparrow haurà d’acudir al déu Posidó (sir Paul McCartney) perquè li presti el seu trident diví i amb ell poder defensar-se. Més pirates, tot i que en clau de novel·la. Ariel acaba de publicar Cazadores de piratas, una novel·la històrica de Robert Kurson, que presenta dos personatges quixotescos darrere de la pista del corsari Joseph Bannister i del més llegendari dels vaixells pirates que van actuar al Carib: el Golden Fleece. El lector hi troba un Kurson que escriu a mig camí entre el reportatge periodístic i les novel·les marines de Patrick O’Brian. I dels mars del sud, concretament de Honolulu, arribarà el proper 7 d’abril al Palau Sant Jordi un «pirata» de por: Peter Gene Hernández Jr. (Bruno Mars), cantant, productor musical, compositor, coreògraf i actor de doblatge, que ja ha aconseguit dos premis Grammy i ha venut més d’onze milions d’àlbums. En el concert de la seva gira per presentar l’últim àlbum (XXIVK Magic), l’ídol d’adolescents repassarà els seus èxits i invocarà esperits immortals del funky, des de Michael Jackson fins a Terence Trent D’Arby, passant per Barry White. n. 33 • abril-juny 2017

MASCOTES

Cuidadors i residències

Amb qui deixo la meva mascota? Quan ens hem de separar d’un animal de companyia durant uns dies sorgeix el dubte: amb qui deixar-lo. Ha de ser algú que gaudeixi tant de la confiança de l’amo com la de l’animal, ja que tots dos han d’estar tranquils. Si no podem deixar-lo amb una persona amiga o un familiar, les alternatives habituals són una residència i un cuidador. Quin és el millor? Les dues són bones opcions, però són diferents. Una bona residència ha de tenir de manera imprescindible unes gàbies i un espai d’esbarjo nets i ben condicionats, personal especialitzat i atent amb la cura dels animals i un servei veterinari les 24 hores, ja sigui propi o contractat a una clínica externa. És freqüent que estiguin a les zones perifèriques de les ciutats. Els cuidadors d’animals són persones amants dels animals que s’ofereixen per cuidar-los a casa seva. Lògicament ofereixen una atenció més personalitzada i una estada més semblant a la de la pròpia llar de l’animal. No acostumen a tenir més d’un gos o un gat cada vegada. És freqüent que estiguin dins del nucli urbà i coneixen algun veterinari proper al qual acudir en cas necessari. Però, on els podem trobar? Hi ha llocs web que agrupen dades de contacte de diferents cuidadors. Faciliten trobar algú pròxim que es pugui quedar amb 34

n. 33 • abril-juny 2017

la nostra mascota durant uns dies. Una recerca amb les paraules clau «cuidadors», «gossos», «gats», «rosegadors», «ocells», etc., ens donarà diversos resultats. Com sempre passa a la xarxa, alguns d’aquests llocs són molt bons, amb una informació detallada i referències de cada persona de la qual ofereixen les dades. Altres llocs, en canvi, són menys fiables. Per tant, és important contrastar sempre la informació que contenen. Però un cop trobat algú que ho faci bé, els cuidadors són una bona opció que genera confiança, tant en l’amo com en l’animal.

Llorenç Serrahima Veterinari

con

Pro onutra a

USO EXCLUSIVO PARA PROFESIONAL SANITARIO AVISO IMPORTANTE: La leche materna es el mejor alimento para el bebé. En caso de que ésta no sea posible o resulte insuﬁciente es el pediatra quien mejor puede aconsejar el tipo de leche para lactantes a utilizar.

Segueix-nos a Facebook

Fedefarma

La teva web de referència en consell farmacèutic www.farmaciafedefarma.com

Som la teva farmàcia