Farmàcia fedefarma | Número 34 | Juliol – Setembre 2017 by fedefarma

número 34 • juliol-setembre 2017

Què és la biocosmètica? La importància d’un bon esmorzar La cura de les dents Roses, fascinant per terra, mar… i aire!

entrevistem

miriam cabeza

3 Promociรณn valida del 15 de Sept. al 30 de Octubre 2016

dTO.

Entrevista

Cuidem la pell

Viure en verd

Dieta

Recepta

Salut i benestar

Economia domèstica

Pàgines especials

Solidaris

Persones grans

Mites

En moviment

Emprenedors

A un clic

La ruta

Calidoscopi

Mascotes

Miriam Cabeza Què és la biocosmètica?

número 34 juliol-setembre 2017

Sabem reciclar? L’alimentació de l’esportista

I gairebé sense adonar-nos-en ja tenim aquí l’estiu: més hores de llum i més calor, més activitats a l’aire lliure i... encara que triguin a arribar, les esperades vacances. Amb això arriba també una nova revista a la teva farmàcia plena de bons consells per mantenir el benestar i gaudir més i millor del dia a dia. En aquesta edició continuem parlant de salut amb temes com els beneficis de les aigües termals en la gent gran, la importància d’un bon esmorzar, els mites sobre la cura de les dents o analitzant com ha de ser la dieta de l’esportista. Tampoc no oblidem com n’és, d’important, per al nostre benestar tenir cura de l’entorn, amb accions com el reciclatge. Quan reciclem donem una nova vida als envasos, reduïm el consum de recursos i la degradació del planeta... Però és cert que de vegades dubtem on i com reciclar determinats materials, i és per això que et facilitem una pràctica guia sobre què va en cada contenidor i així continuar tenint cura del medi ambient. Per als qui vulguin fer alguna escapada aquest estiu, els proposem una ruta per Roses, que es pot visitar per terra, mar i aire. I no et perdis la teva agenda amb les novetats de la gran pantalla i les llibreries, entre les propostes per al temps lliure de l’estiu. Recorda que pots participar en l’elaboració de les nostres revistes. Si vols proposar algun tema, si tens alguna inquietud o simplement vols que entrevistem un personatge en concret, demana-ho a través de marqueting@fedefarma.com. Consellera editorial: Irene Lara Coordinació: Laura Baeza Publicitat: Departament de Compres i Comercial de Fedefarma Robert Bou: rbou@fedefarma.com Claude Farcy: cfarcy@fedefarma.com Francisco Fernández: ffernandeze@fedefarma.com Tel.: 902 760 726 Edició: Ediciones Mayo, SA Coordinació editorial: Javier March Direcció artística i disseny: Emili Sagóls Dipòsit legal: B.10381-2013 Queda prohibida la reproducció total o parcial dels articles d’aquesta revista sense l’autorització prèvia de Fedefarma. Els articles publicats reflecteixen l’opinió dels seus autors i la revista no es fa responsable dels criteris exposats.

Tallarines de carbassó amb gambes i tomàquets cherry La importància d’un bon esmorzar La cistella de la compra d’un celíac Pèrdues lleus durant la maduresa #PonleFecha Beneficis de les aigües termals La cura de les dents «Bodyweight training»: el retorn als orígens Startups, retrat de l’emprenedor espanyol Assistents personals virtuals Roses, fascinant per terra, mar… i aire! Somnis per a una nit d’estiu Cal que esterilitzi la meva mascota?

n Fedefarma n Entrevista n Salut n Oci n Altres

ENTREVISTA

MIRIAM CABEZA Text: Silvia Estebarán

Miriam Cabeza, molt coneguda pel seu personatge de Vanessa a Gym Tony, reconeix que la seva zona de confort és la comèdia, tot i que també ens confessa que, a hores d’ara, entre els seus projectes més propers, hi ha un llargmetratge dramàtic que la té captivada.

S’acaba d’estrenar la nova temporada. Ens en pots revelar alguna novetat? En aquesta temporada els capítols són una miqueta més curts, més concrets i amb més força. Hi ha menys clients matriculats al gimnàs, i això afavoreix les relacions entre els personatges.

El públic et coneix molt Vas debutar el 2007. pel teu personatge de Deu anys han la Vanessa a Gym donat per a molt: Tony. Què és el que M’encanta televisió, t’agrada més l’espontaneïtat cinema... Quin és d’aquest del meu personatge el teu proper personatge? (Vanessa) a la M’encanta la seva esponrepte? taneïtat i naturalitat. La Vanessa és una noia sense filtres, per a les coses bones i les dolentes.

serie Gym Tony

Quin és el millor moment del dia? Un esmorzar sense presses. Un llibre Pfff!!! Sin noticias de Gurb, d’Eduardo Mendoza, per exemple. Un color Turquesa. Una cançó És molt difícil triar! Girls just wanna have fun, de Cindy Lauper.

n. 34 • juliol-setembre 2017

Tinc diversos projectes a la vista que m’il·lusionen moltíssim, però en concret hi ha un llargmetratge

Una pel·lícula Quiéreme si te atreves, de Yann Samuell. Quan viatges, què no pot faltar a la teva maleta? Una càmera de fotos i uns quants objectius. I a la teva farmaciola? Crema per als cops; no paro i sempre tinc algun blau.

ENTREVISTA

Miriam Cabeza

dramàtic que em té captivada. De moment no en puc explicar res.

A la teva vida personal, ets de gimnàs cada dia?

po en sèries d’humor, i continuo aprenent cada dia. He anat tenint projectes dramàtics paral·lelament, i em sento comodíssima en el registre, però la balança es decanta per la rialla, no hi ha dubte.

Ni cada dia, ni de manera habitual. M’agrada practicar esport a l’aire lliure, a la platja, la muntanya…, i sobretot ballant. Però, de peses, gens ni mica.

Els dies de rodatge són esgotadors. Tens cura de l’alimentació aquests dies de manera especial?

Vas treballar a Ocho apellidos vascos, pel·lícula molt coneguda pel públic. Ets basca de naixement: quins tòpics hem de desterrar? meva zona

La de confort és indubtablement la comèdia, fa onze anys que participo en sèries d’humor

Procuro dinar de manera lleugera durant les gravacions. Esmorzo i sopo una mica més fort. Les jornades són molt llargues, així que és important mantenir un control per suportar millor tantes hores de treball intens.

Thriller o comèdia, on et sents més còmoda? «La meva zona de confort és indubtablement la comèdia, fa onze anys que partici-

Sóc donostiarra, sí. I tot i que no sóc gaire amiga de les generalitza cions, entenc que els tòpics tenen la seva part de realitat. Jo diria que no som tan freds com se’ns pressuposa. Ni fa tan mal temps…

Un somni encara no fet realitat Vaig estudiar teatre musical i és una de les meves passions. Encara no he tingut l’oportunitat de treballar en un musical, però és qüestió de temps.

coneix millor miriam cabeza Si no haguessis estat actriu, haguessis estat... M’interessen moltíssimes coses. Sóc realitzadora de cinema i vídeo, així que potser aniria per aquesta banda. Un lloc al món? Lluny i en bona companyia. Un personatge que admiris M’encanta la gent valenta. La meva mare és una de les persones que admiro.

Un actor o una actriu M’agrada valorar-los en viu, veure com treballen i si són generosos amb els seus companys. Treballo cada dia amb gent de la qual aprenc. No em puc quedar amb un de sol. Completa aquesta frase: «No suporto…» La gent mal educada, egoista i capriciosa. n. 34 • juliol-setembre 2017

CUIDEM LA PELL Cosmètica saludable

Què és la biocosmètica? Bibiana Llaberia

©Shao-Ch un Wang/

123RF

Cada vegada estem més convençuts dels beneficis que comporta l’alimentació saludable, i per això parem més atenció que mai a les etiquetes per descartar ingredients artificials o perjudicials per a la nostra salut. També parem més atenció a la composició dels cosmètics, l’aliment de la nostra pell. Els productes naturals i biològics són una tendència i plantegen una alternativa saludable als convencionals.

n. 34 • juliol-setembre 2017

100% natural

Si vols conèixer el teu tipus de pell, el seu estat i com tenir-ne més bona cura, pregunta a la teva farmàcia, el teu farmacèutic et pot ajudar oferint-te un consell expert en dermocosmètica. A la teva farmàcia et pots fer una anàlisi personalitzada de l’estat de la pell i de la teva rutina de bellesa, i, en funció d’aquesta, conèixer el tractament més apropiat per a tu i el teu benestar, acompanyat d’un seguiment.

La cosmètica bio es basa principalment en l’ús de productes eco d’origen natural (plantes, flors, herbes i els seus extractes), productes no testats en animals i sense tòxics, respectuosos amb la dermis i el medi ambient. Gràcies a l’augment de la demanda dels últims anys, la quantitat de productes de biocosmética que podem trobar al mercat és pràcticament equiparable a la dels convencionals. Atès el seu origen natural, són en teoria més afins a la composició de la pell i, per tant, a una efectivitat alta cal afegir-hi que són més fàcils de tolerar, fet que evita problemes dermatològics i possibles reaccions al·lèrgiques. Com a contrapartida, els cosmètics bio són normalment més cars que els seus competidors convencionals. L’agricultura ecològica suposa minves per als productors, i això implica que les matèries primeres d’aquests cosmètics han de ser més cares. A més, les textures i fragàncies dels productes de biocosmética estan menys aconseguides, i l’absència de conservants fa que aquests mantinguin l’efectivitat du-

©Ruslan Baranov/123RF

Dermoconsell: bellesa i salut

rant menys temps que els productes tradicionals. Al mercat es parla de «bio», «orgànic», «eco»…, i l’ideal seria que tot signifiqués el mateix. Però no és així i, de fet, algunes marques generen confusió. A falta d’una regulació clara en aquest sentit, l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) adverteix que han aparegut molts productes que s’autoproclamen «naturals» i que estan lluny de ser-ho. Sí que hi ha alguns segells i certificacions privades als quals els fabricants es poden adherir de manera voluntària, amb la qual cosa es comprometen a complir els requisits de certificació; per exemple, no utilitzar silicones, parafina ni altres derivats del petroli, i sí un elevat percentatge d’ingredients d’origen natural. També es garanteix que bona part dels ingredients naturals sigui de producció ecològica. Els segells més coneguts són Cosmebio, Ecocert, BDIH i Natrue, i recentment s’ha creat la certificació Cosmos, que agrupa molts d’aquests segells. n. 34 • juliol-setembre 2017

VIURE EN VERD Residus, però amb ordre

Sabem reciclar? Bibiana Llaberia

Fa gairebé vint anys que es va generalitzar a Espanya la recollida selectiva de residus, i gairebé tothom sap en quin contenidor van les ampolles buides, els cartrons de llet i el diari. Tot i així, continuem tenint dubtes quan es tracta d’altres productes. On llençar els gots de vidre? Què fem amb el paper de cuina? I què passa amb les galledes de plàstic?

Paper de cuina. Els mocadors de paper i el paper de cuina no van al contenidor de paper, sinó al contenidor de deixalles orgàniques. I el paper d’alumini i el film, al groc.

Bombetes. Si són bombetes de filament tradicionals, al contenidor gris. I si són fluo rescents, el més recomanable i sostenible és portar-los al lloc on s’han adquirit. En cap cas no els podem llençar al contenidor verd. Càpsules de cafè. Moltes acaben al contenidor groc, però no són envasos. S’han de dipositar al contenidor de resta o en els punts de recollida dels fabricants.

Taps de suro. El contenidor de brossa orgànica és el més adequat, ja que del suro se’n pot fer compost. Les xapes i els taps de plàstic, en canvi, s’han de llençar al I recorda, contenidor groc.

reciclar és un bé per a tothom!

n. 34 • juliol-setembre 2017

Bolígrafs. Són de plàstic, sí, però no són envasos i no van al groc. Els llençarem al contenidor de resta.

Pas car i/12 3RF

Gots de vidre. Com els miralls o els cendrers de vidre, encara que pot semblar el contrari, cap d’aquests productes no són envasos de vidre i, per tant, no van al contenidor verd. Els hem de llençar al contenidor gris.

Galledes de plàstic. Les galledes de netejar o per jugar a la platja no van al groc, sinó al gris, o millor encara, a la deixalleria. Hi separaran els diferents materials reciclables dels quals estan fets (metall i plàstic).

©G hen adi e

Vegem alguns productes que de vegades poden generar confusió a l’hora de reciclar-los.

Este verano vivirás miles de aventuras. Pero con otc en ninguna habrá mosquitos.

antimosquitos

Mosquito Tigre

otc antimosquitos, protección eficaz contra los insectos para cada necesidad. APTO PARA EL USO DURANTE EL EMBARAZO

ZIKA

¡Preparados para pasarlo bien!

Utilice OTC antimosquitos de forma segura. Lea siempre la etiqueta y las instrucciones del producto antes de usarlo.

“Mamá, ¿a que las hadas sí existen y viven todas en el bosque encantado?” Lucía, 4 años.

Nunca sabes lo que hay en la cabeza de un niño. Pero sabes que con no hay piojos.

otc

¡Preparados para pasarlo bien!

*Mercado HmR Antiparasitario capilar: Gama OTC antipiojos. Unidades TAM diciembre 2016. Utilice OTC antipiojos de forma segura. Lea siempre el prospecto o la etiqueta antes de utilizar el producto.

DIETA

Amb sentit comú

L’alimentació de l’esportista

Serafín Murillo CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades. Hospital Clínic. Barcelona

Hidrats de carboni?, proteïnes?, aminoàcids ramificats?, vitamines? Quins nutrients són més importants en l’alimentació dels esportistes? Segurament no hi ha una resposta a aquesta cal augmentar l’aportació d’aliments (espepregunta. En primer lloc, és evident que no cialment dels rics en hidrats de carboni) i líhi ha un sol tipus d’esportista, i se’n dedueix quids abans, durant i després dels entrenaments i competicions, per afavorir un fàcilment que l’alimentació està condicionada pel tipus d’exercici que es rendiment òptim. fa i per les característiques ©Roman Iegoshyn/123RF de cada esportista. Per Per descomptat, cal desexemple, les demanaconsellar les dietes des energètimassa restrictiques d’un cives, habituals en clista són esports que exidiferents de les d’un geixen un pes corpogimnasta o un judoka, ral molt per sota dels pai a més poden variar al llarg ràmetres recomanats. dels cicles d’entrenament d’una temporada completa. En seEn tot cas, tant en l’esport com gon lloc, l’alimentació s’ha d’enen general no només és importendre com la forma d’aportar tant la quantitat, sinó també, i a l’individu tot el conjunt de nu cada vegada més, la qualitat dels trients que necessita per desenvolupar la sealiments. D’aquesta manera, tenir cura de l’oriva activitat diària, de manera que no hi ha uns gen del que mengem, prioritzant el consum nutrients més importants que d’altres. dels aliments frescos en lloc dels excessivament processats, procurant que siguin variats L’alimentació de l’esportista ha de partir de i incloent-hi aliments de temporada, continua l’alimentació saludable recomanada per a sent vàlid també per als esportistes. No en va qualsevol persona, ajustant-ne les quantiel rendiment és una llarga cadena que per al tats d’aliment per aconseguir un pes adeseu bon funcionament necessita que totes les quat a les necessitats de cada esport. A més, baules es mantinguin en perfecte estat. 10

n. 34 • juliol-setembre 2017

fedefarma

el consell

És una recepta molt lleugera, de tot just 22 kcal per cada 100 grams, a més d’un plat sa, nutritiu i exquisit, com podràs comprovar. Una gran solució per als dies que tenim pressa i volem menjar alguna cosa saludable.

Font: cocina-casera.com

Tallarines de carbassó amb gambes i tomàquets cherry 2 comensals

Elaboració 1

El primer pas és rentar bé els carbassons, sense pelar-los. Els tallem a tires fines i allargades de manera que semblin tallarines i hi afegim sal.

Tallem els tomàquets cherry per la meitat i pelem i laminem l’all.

D’altra banda, afegim oli en una paella i hi daurem l’all. Un cop daurat, hi aboquem les gambes i les saltem.

Hi afegim els tomàquets i el carbassó a tires, i ho saltem a foc mitjà durant 3 minuts.

Ho emplatem, hi afegim un rajolí més d’oli (pots fer servir oli d’oliva, o aromatitzat amb all i julivert) i... A MENJAR!

INGREDIENTS 2 carbassons mitjans (3 si són petits) 70 g de gambes pelades 10 tomàquets cherry 1 gra d’all Sal Oli d’oliva

n. 34 • juliol-setembre 2017

SALUT I BENESTAR Recàrrega matinal

La importància d’un bon esmorzar Óscar Giménez

©tan4ikk/123RF

Tot sovint sentim dir que «l’esmorzar és l’àpat més important del dia», que cal «recarregar les piles» després d’un bon nombre d’hores de son i de dejuni. Però la veritat és que es tracta d’una afirmació una mica controvertida, amb defensors i detractors. Potser el plantejament correcte seria aquest: esmorzar bé és important, però potser no convé sobrevalorar-lo per damunt dels altres àpats del dia.

n. 34 • juliol-setembre 2017

És veritat que en llevar-nos al matí, després d’haver passat moltes hores sense ingerir cap aliment, les nostres reserves de glucosa estan baixes. La glucosa és el combustible que ens proporciona energia per funcionar en el nostre dia a dia, energia no només per als nostres músculs, sinó també per al cervell, que consumeix al voltant del 25 % de tota la glucosa de l’organisme però no té capacitat per emmagatzemar-la. Si una persona inicia la seva jornada habitual sense haver esmorzat, gastarà en poc temps les reserves de glucosa que encara manté a la sang. El fetge també és un magatzem d’aquest sucre, però les quantitats acumulades tampoc no duraran gaire temps si no s’ingereixen aliments. En aquesta situació, segons que explica la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN), el nostre organisme farà sonar les alarmes i el cervell enviarà instruccions perquè la cortisona extregui les quantitats que pugui de les cèl·lules musculars, dels lligaments dels ossos i del col·lagen de la pell perquè el fetge les transformi en glucosa sanguínia. Tot aquest treball implica que les funcions físiques i intel·lectuals en part es ressentin, i això pot resultar especialment important en persones amb professions que requereixen esforç físic o en esportistes que comencen el dia sense haver esmorzat abans. No esmorzar també pot repercutir en l’exercici intel·lectual, encara que els estudis que s’han fet sobre aquest tema no són del tot concloents. En qualsevol cas, és de sentit comú que tant nens i adolescents com

adults surtin de casa ben esmorzats, amb les reserves necessàries de combustible nutricional per al bon funcionament de l’organisme, molt important si tenim en compte que, segons l’estudi enKid, el 8 % dels nens del nostre país van a l’escola sense haver esmorzat i que només el 5 % fa un esmorzar complet.

«Les persones que esmorzen bé tenen menys probabilitats d’augmentar de pes» D’altra banda, també es comenta sovint que les persones que esmorzen bé tenen menys probabilitats de pujar de pes. Sortir de casa ben alimentat pot significar no picar entre hores –generalment aliments poc saludables–, i a més, pel que ja hem explicat sobre les mesures d’emergència que ha dut a terme el nostre organisme per extreure glucosa d’altres llocs, l’àpat següent serà assumit com a excedent i es desviarà al magatzem de reserves, on s’acumula en forma de quilos de més. També és veritat que els estudis que s’han fet sobre l’esmorzar i l’augment de pes ofereixen resultats a favor i en contra d’aquestes explicacions, i que afirmar rotundament que esmorzar de manera habitual és un factor que protegeix enfront de l’obesitat es podria considerar una presumpció una mica agosarada. Sobre aquest punt, el millor és considerar que, tant si ens volem aprimar com si no, el nostre organisme agraeix que esmorzem de manera adequada cada dia per al seu bon funcionament. n. 34 • juliol-setembre 2017

SALUT I BENESTAR Recàrrega matinal

L’esmorzar ideal És difícil determinar amb precisió quin és l’esmorzar ideal i tampoc no es tracta d’establir un patró fix que s’hagi de complir cada dia. De la mateixa manera que a ningú li agrada menjar i sopar sempre el mateix, l’esmorzar pot ser tan variat com es vulgui, mentre els seus components siguin aliments sans. N’hi ha prou de recórrer al sentit comú. Els experts recomanen que suposi un 20-25 % de les calories que s’ingereixen al llarg del dia. Aquests són els aliments que aconsella la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària a la seva Guía de la alimentación saludable a fi que l’esmorzar sigui equilibrat:

Les fruites i els sucs naturals també aporten hidrats de carboni, així com aigua, vitamines, minerals i fibra.

©macrovector/123RF

Els productes lactis (un got de llet, un iogurt fresc o formatge) contenen proteïnes, a més de calci i diferents vitamines.

esmorzar Els cereals aporten hidrats de carboni que ens proporcionen energia, a més de vitamines i minerals. A més, si són integrals, aporten fibra. Es recomana menjar pa, galetes, pastisseria feta a casa o cereals d’esmorzar. El que s’ha d’evitar és la brioixeria industrial, que acostuma a contenir greixos no saludables.

Font: Sociedad Española de Nutrición Comunitaria. Guía de la alimentación saludable. 2004.

n. 34 • juliol-setembre 2017

A part dels aliments esmentats, l’esmorzar també es pot complementar en algunes ocasions amb altres aliments proteics (pernil dolç o salat, embotit de pollastre o de gall dindi, ous, fruits secs, etc.), que aporten proteïnes i quantitats variables de greix amb funció energètica.

ECONOMIA DOMÈSTICA

Dieta sense gluten

La cistella de la compra d’un celíac Bibiana Llaberia

Les persones celíaques (més de sis-centes mil a Espanya) no tenen més remei que cont ro l a r d e manera estricta la dieta durant tota la vida. I omplir la cistella de la compra de productes sense gluten és molt més car. A diferència del que passa en altres països de la Unió Europea, a Espanya aquests productes no disposen de subvenció estatal, de manera que la bretxa econòmica entre famílies amb un membre celíac o sense és més que destacable. Segons l’últim informe de preus sobre productes sense gluten, dut a terme per la Federació d’Associacions de Celíacs d’Espanya (FACE), aquest sobrecost arriba als 1.040 euros anuals.

de 0,47 euros, mentre que un celíac en paga gairebé 2,5 euros per la versió sense gluten. I el pa ratllat, atenció, segons la FACE és fins a 9,5 vegades més car. Aquestes diferències suposen un increment considerable en la despesa destinada a alimentació. En l’actualitat s’estima que 1 de cada 100 naRF /123 v o dons desenvoluparà la Volk tyn alen ©V malaltia celíaca al llarg de la seva vida. Amb l’augment i la segmentació de la demanda, també creix l’oferta d’aliments sense gluten a les grans superfícies. I en aquest context, les marques de distribuïdor, o marques blanques, acostumen a oferir preus inferiors a altres productes amb marca pròpia.

El valor econòmic dels aliments és superior per als productes sense gluten. La diferència rau, sobretot, en productes bàsics com el pa. A Espanya el preu mitjà d’una barra de pa d’un quart de quilo és

Algunes cadenes de supermercats s’han convertit en la nova Meca de les persones amb intolerància al gluten, i se sumen al dia internacional del celíac (25 de maig) amb descomptes de fins al 50 %. n. 34 • juliol-setembre 2017

PÀGINES ESPECIALS Salut de la dona

Pèrdues lleus durant la maduresa Les pèrdues lleus són una afecció que podem patir a qualsevol edat. No obstant això, és més habitual a mesura que ens anem fent grans, la qual cosa produeix un efecte desagradable: d’una banda, associem les pèrdues amb vellesa, i de l’altra, assumim que és una cosa irreversible i inevitable, i així ens limitem a assumir-la en silenci sense consultar el nostre metge. Com si fos tan normal a la maduresa com els cabells blancs o les arrugues. I això no és així.

Tot i que les afeccions físiques que són més comunes amb el pas del temps poden provocar l’aparició de les pèrdues lleus, o agreujar-les si escau, no és l’edat en si la causant. Certes malalties, com les de tipus neurològic, problemes funcionals, i alguns tractaments farmacològics, poden desencadenar episodis de pèrdues lleus. El fet que certament siguin més comunes entre la gent gran no ha de fer-nos deduir que les pèrdues són pròpies de la maduresa. No ens cansarem de repetir-ho: les pèrdues lleus no són una malaltia, sinó el símptoma que alguna cosa no funciona correctament. Serà el teu metge qui avaluarà la situació i qui ha d’indicar com tractar les pèrdues lleus. Quedar-te a casa pensant que això és conseqüència de l’edat no és la solució. Quan la solució és tan simple com aquesta: parla’n! No t’ho callis, no ho assumeixis com a irreparable, lluita!

AF_PAGINA_PUBLI_DISCREET_18,6x24.pdf

20/6/17

15:46

Que les pèrdues no t’impedeixin continuar sent tu mateixa. Passin els anys que passin, res no canvia al teu interior.

n. 34 • juliol-setembre 2017

SOLIDARIS Leucèmia

Campanya per conscienciar sobre la leucèmia

#PonleFecha

«La leucèmia es curarà. Ajuda’ns a decidir quan» és el lema directe i contundent de la campanya de sensibilització de la Fundació Josep Carreras contra la leucèmia, a la qual per primera vegada s’han sumat farmàcies espanyoles amb l’objectiu de conscienciar i sensibilitzar sobre aquesta malaltia. La leucèmia és la proliferació incontrolada d’una població anòmala de cèl·lules de la sang que infiltren la medul·la òssia, impedeixen la producció de les restants cèl·lules normals i envaeixen la sang i altres òrgans. Cada any es diagnostica leucèmia a unes cinc mil persones a Espanya. Es tracta del càncer infantil més freqüent amb una incidència del 30% dels càncers pediàtrics. Generalment, la leucèmia infantil es cura 18

n. 34 • juliol-setembre 2017

amb el tractament, que es pot basar en quimioteràpia, radiació i tractament amb medicaments. En alguns casos, un trasplantament de medul·la òssia i de cèl·lules mare ajuda a la recuperació de les persones que pateixen aquest tipus de càncer.

Objectiu: la curació L’objectiu de la campanya #PonleFecha és fer una pregunta a la societat: «¿Quan creus que es curarà la leucèmia?». Una pre-

gunta per a la qual la Fundació creu que només hi ha una resposta vàlida: demà; i aquest demà només s’aconseguirà invertint més recursos en recerca científica. Antoni García Prat, gerent de la Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia, ho té molt clar: «Volem explicar a la societat la realitat de la leucèmia i generar un debat social sobre la seva data de curació perquè aquest mogui consciències i cridi a fer donacions per continuar investigant. Els fons obtinguts es dedicaran als programes de recerca de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, únic centre a Europa monogràficament dedicat a investigar la leucèmia i els altres càncers de la sang».

Participació de les farmàcies A aquesta lluita s’han unit per primera vegada les farmàcies espanyoles, i entre elles les farmàcies sòcies de la cooperativa Fedefarma que, de manera desinteressada, s’han bolcat en aquesta campanya facilitant, a més, que tu també puguis posar el teu gra de sorra en aquesta causa.

#PonleFecha de la manera més dolça Tu també pots combatre la leucèmia amb el teu farmacèutic d’una manera molt senzilla, només amb la compra d’aquests caramels a la teva farmàcia contribuiràs a l’impuls de la recerca en aquest camp.

La campanya a les farmàcies Totes les farmàcies col·laboradores disposen, de manera desinteressada i mitjançant les seves empreses de distribució habituals, d’expositors de taula amb 12 estoigs de caramels Acofarsweet Taronja-Fundació Carreras amb un PVP de 2 €. L’expositor està pensat per situar-lo al taulell de la farmàcia. Recull la imatge de la campanya #PonleFecha i el logotip de la Fundació. La venda dels caramels de la marca Acofar a través de les farmàcies permetrà que la campanya de la Fundació Josep Carreras #PonleFecha estigui present dins de les farmàcies que s’han sumat a la iniciativa. Web de la campanya:

www.ponlefecha.org n. 34 • juliol-setembre 2017

PERSONES GRANS Aigua curativa

Beneficis de les aigües termals Óscar Giménez

Segons la definició de l’Organització Mundial de la Salut, les aigües termals mineromedicinals són aquelles que, «bacteriològicament incontaminades, procedeixen d’una font subterrània natural o perforada, contenen una mineralització determinada i poden induir efectes favorables sobre la salut, cosa que ha d’estar reconeguda per l’autoritat pertinent del país d’origen». Cal distingir entre un balneari o estació termal, que disposa d’aigües mineromedicinals i de metges especialitzats, un centre

de talassoteràpia, que fa servir aigua de mar, i un spa, dedicat principalment a tractaments estètics i al relax utilitzant l’aigua,

Clorurades: estimulen diferents funcions de

Sulfatades: tenen efectes purgants i faciliten

Bicarbonatades: les seves propietats antiàci-

Efectes de les aigües termals segons la seva composició Les aigües mineromedicinals poden contenir minerals diversos, com ferro, clor, sofre, magnesi, calci, sodi o bicarbonat. La seva utilitat en diferents processos depèn de la seva composició:

©sayu/123RF

n. 34 • juliol-setembre 2017

l’organisme i estan indicades en malalties reumàtiques, dermatològiques i respiratòries.

l’expulsió de bilis, per la qual cosa estan indicades en processos digestius i hepàtics des i hipoglucemiants les fan apropiades per a trastorns digestius i endocrins.

Carbogasoses: exerceixen una acció vasodi-

latadora, i per això poden ser beneficioses per a pacients amb problemes cardíacs.

Sulfurades: ateses les seves propietats antiin-

Ferruginoses: tenen un efecte reconstituent i

flamatòries i antial·lèrgiques, es fan servir per tractar malalties reumàtiques, respiratòries i al·lèrgiques. ajuden a millorar l’anèmia, a més de ser útils per a alguns trastorns reumatològics, hepatobiliars i cutanis.

tot i que es tracta d’aigua que no és termal ni mineromedicinal. Els efectes beneficiosos sobre la salut de les aigües termals es coneixen des de fa milers d’anys, i els banys eren, a més, un lloc de socialització. De fet, s’han descobert restes de banys públics que daten de dos mil anys abans de Crist a l’Índia, Grècia i Itàlia. L’aigua es considera termal si surt a la superfície com a mínim 4 ºC per sobre de la temperatura mitjana anual del lloc. Les aigües termals es classifiquen en hipotermals (de més de 4 ºC de temperatura mitjana ambiental fins a 34 ºC), mesotermals (de 34 a 39 ºC) i hipertermals (més de 39 ºC).

Se n’han descrit les propietats beneficioses principalment en patologies respiratòries, reumàtiques i dermatològiques, però també en moltes altres malalties, i la manera d’utilitzar-les, ja sigui bevent l’aigua, banyant-se o fins i tot inhalant-la, pot ser diferent segons el procés que es vulgui tractar. Així, els balnearis tenen un paper fonamental per proporcionar beneficis tant físics com psicològics a la gent gran, que sovint pateix problemes de salut per als quals les aigües termals han demostrat ser de gran ajuda. L’important és que el seu ús estigui supervisat per un metge o professional sanitari especialitzat.

Indicacions principals de les aigües termals •M alalties reumàtiques: Constitueixen la indicació principal de les aigües termals i se n’han descrit les virtuts en l’artrosi, les tendinopaties cròniques, les seqüeles de traumatismes, la fibromiàlgia i els reumatismes inflamatoris crònics. Els mètodes més habituals són els banys, les dutxes a pressió i les tècniques de mobilització en piscines, juntament amb la via oral, i els tipus d’aigües utilitzades són les sulfurades, les bicarbonatades i les clorurades.

ro yt m D ©

F 3R 12 v/ o l ag Sm

• Malalties respiratòries: Les aigües termals, principalment les sulfurades, bicarbonatades i clorurades, es poden considerar una teràpia complementària o preventiva en aquest tipus de patologies, i se n’han observat beneficis en la rinitis, la rinosinusitis, la rinofaringitis, l’amigdalitis crònica, la laringitis, l’asma i la bronquitis, entre d’altres. Es poden utilitzar mitjançant aerosols i nebulitzadors, com també en dutxes nasals i irrigacions nasals. •M alalties de la pell: La cura termal es pot combinar amb tractaments per a diverses malalties dermatològiques, com la dermatitis o èczema i la psoriasi. S’utilitzen aigües sulfurades i clorurades, tant per via oral com en forma de banys, aigua a pressió i polvoritzacions.

n. 34 • juliol-setembre 2017

MITES

Salut dental

La cura de les dents Yolanda García Malo

«Un gran somriure és un bell rostre de gegant.» Per fer realitat aquesta frase de Baudelaire i que la nostra dentadura estigui sempre en perfecte estat, és imprescindible mantenir una higiene bucodental adequada. Però sobre la cura de les dents hi ha moltíssimes creences errònies, que ara repassarem perquè la nostra salut dental no corri riscos.

No és cert que… Les dents caiguin amb l’edat. Les dents es fan malbé i poden arribar a caure quan hi ha una malaltia periodontal que no es tracta. Amb una bona higiene dental i la visita regular al dentista, les nostres dents resistiran el pas del temps. És normal que les genives ens sagnin en raspallar-nos les dents. Si es produeix sagnat gingival és convenient acudir a l’especialista, ja que és un símptoma clar que les genives no estan sanes.

No cal tractar les dents de llet. Les infeccions en les dents provisionals poden fer malbé les peces definitives, de manera que els odontòlegs recomanen garantir una neteja dental correcta durant la infància per evitar problemes posteriors.

Els raspalls dur netegen millor. Un raspallat brusc o amb un

Les neteges bucals fan malbé l’esmalt de les dents. Les

tècniques professionals actuals eliminen la placa i la tosca de la superfície dental sense afectar-ne l’esmalt. La neteja bucal és totalment innòcua i necessària per a una bona salut bucodental.

Fer servir escuradents després dels àpats és bo. L’escuradents pot produir una lesió interdental,

per la qual cosa s’aconsella evitar-lo i utilitzar en el seu lloc seda dental o un raspall interproximal.

No s’han de fer tractaments dentals durant l’embaràs. Cal extremar la higiene bucodental i fer un

control odontològic per prendre les mesures preventives adequades durant la gestació, ja que els canvis hormonals acostumen a causar una major inflamació i enrogiment de les genives.

n. 34 • juliol-setembre 2017

raspall de cerres dures pot desgastar l’esmalt i fer mal a les genives. L’important no és el tipus de raspall, sinó que el raspallat es faci de manera correcta i efectiva.

EN MOVIMENT Entrenament corporal

«Bodyweight training»: el retorn als orígens José Vicente Morant

Un corrent de pensament i acció es confirma preponderant en tots els ordres de la vida, a la cuina, en l’art i també en l’entrenament físic i la posada a punt personal. Es tracta del minimalisme, del «menys és més». I és precisament aquesta línia la que segueix el que es coneix com a bodyweight training, un retorn al passat, lluny d’artificis i complements. Una persona i el seu cos com a instrument en la recerca de la forma ideal.

El bodyweight training és l’última moda en el món del fitness. Es tracta d’exercitar-se recorrent al pes corporal, sense fer servir els aparells externs com ara màquines de musculació, pesos i manuelles. S’aprofita la força que fa la gravetat contra qui s’entrena per posar-se a to. Els exercicis que es fan amb aquesta filosofia de l’esport, una de les que gaudeixen de més predicament en els nostres dies, 24

n. 34 • juliol-setembre 2017

són ideals per baixar de pes i marcar la musculatura, ja que ajuden a cremar calories alhora que enforteixen la fibra muscular. El principi bàsic d’aquesta pràctica esportiva és que no està subjecta a cap condicionant espacial per dur-la a terme. Es pot fer a casa, a la natura, en qualsevol lloc on tinguem una mica d’espai, per la qual cosa la seva pràctica no requereix convertir-se en animal de gimnàs. La clau

per al seu èxit, en forma de musculació progressiva i natural, lluny de l’escola hipertròfica, està en la constància dels exercicis, les sèries, l’acceleració i els canvis de ritme. Amb aquesta tècnica s’aconsegueix augmentar la coordinació, l’agilitat, la mobilitat corporal i la força osteoarticular. No obstant això, cal tenir en compte que per treballar amb moviments o gestos amb el cos és necessari adquirir una disciplina de moviments correcta per tal d’evitar lesions, ja que una mala praxi gestual o de seqüència de repeticions pot comportar complica cions musculars. Els errors posturals en fer els exercicis per falta d’informació i referències escasses poden suposar un risc de le sions en zones com l’esquena. Malgrat tot, els beneficis del bodyweight training superen de bon tros els problemes que pot comportar. S’aconsegueix una definició muscular ràpida, i la millora de força en les articulacions i els ossos que s’experimenta ajuda a prevenir lesions. També permet augmentar la coordinació, l’agilitat i la mobilitat general, gràcies al fet que facilita un major control corporal. I a més no només proporciona beneficis de tipus físic, sinó també mentals, ja que permet desenvolupar la concentració. Si una persona està acostumada a fer exercici i esports amb assiduïtat i una intensitat superior a la mitjana, s’ha demostrat que una bona taula d’exercicis de bodyweight permet aconseguir el punt de forma amb tan sols set minuts diaris. Però això no està a l’abast de tothom.

Aplicacions i ajuda en línia Per anar pas a pas amb aquesta disciplina, el millor és buscar assessorament en alguna de les innombrables aplicacions que ens poden servir de guia amb eficàcia.

lÉ s el cas de Freeletics Bodyweight, programa d’entrenament intensiu per obtenir els resultats desitjats en poc temps. Anima a viure de manera més saludable, a estar més en forma i a elevar el nivell d’energia quotidià. lP er la seva banda, Bodyweight Training ens encoratja amb el lema que «som el nostre propi gimnàs». Aquesta aplicació ens introdueix en unes rutines d’entrenament pròpies de les forces especials. lU n altre exemple més és Bodyweight Fitness, aplicació que permet triar exercicis en funció de la nostra condició física, disposar de vídeos explicatius i optar per les rutines d’entrenament corporal, començant a estirar o modelant la mobilitat.

n. 34 • juliol-setembre 2017

EMPRENEDORS Homes i joves

Startups, retrat de l’emprenedor espanyol

Cada any se celebra al nostre país South Summit, una trobada que es proposa posar en contacte els emprenedors més innovadors amb inversors internacionals i empreses. Els projectes presentats i les característiques dels seus responsables permeten analitzar anualment l’ecosistema de les empreses emergents a Espanya, i també dibuixar el perfil de l’emprenedor i com evoluciona al llarg del temps.

n.º 34 • juliol-setembre 2017

César Alloza

Origen de l’startup: Espanya

Perfil de l’emprenedor espanyol: Home 83%

20% 9% 9%

38%

11%

34 anys

4% 3% 3% 3%

Formació universitària 97%

Dona 17%

Enginyer 45%

n Madrid n Andalusia n Catalunya n Galícia n C. Valenciana n País Basc

n Castella i Lleó n Extremadura n Altres

Emprenedor recurrent. El 51 % ha creat més d’una startup

Font: «Mapa de l’emprenedoria 2016», South Summit.

Com són les startups? Què ofereixen? Com són els emprenedors que les llancen? Com influeixen en el món empresarial i en l’economia espanyola? A aquestes preguntes ha mirat de donar resposta l’informe «Mapa de l’emprenedoria 2016», elaborat per la companyia Spain Startup, l’encarregada d’organitzar la trobada. L’anàlisi dels 3.160 projectes presentats en la passada Startup Competition mostra que la gran majoria d’emprenedors són homes. Les dones només en representen el 17 %, però l’informe subratlla que les companyies que elles lideren tenen un menor índex de fracàs (el 48 %, enfront del 66 % de les startups dirigides per homes). Aquestes emprenedores són més cauteloses a l’hora de gestionar els recursos disponibles i en l’estimació d’ingressos, alhora que són més

atrevides en el moment de demanar finançament. L’edat mitjana dels emprenedors és de 34 anys i la gran majoria (97 %) té formació universitària. Cada vegada són més ambiciosos en la facturació (s’ha triplicat en un any, passant de 150.000 a 500.000 euros) i les seves startups disposen de plantilles d’entre 5 i 10 empleats com a mitjana, un 5 % més respecte de l’any anterior. El conjunt de dades que proporciona l’informe permet afirmar que el nostre país és un referent en el món de l’emprenedoria i que els emprenedors espanyols no trien ser-ho per necessitat –únicament un 1 % emprèn per desocupació–, sinó per vocació, tal com evidencia la dada que diu que un 51 % ha posat en marxa més de cinc projectes al llarg de la seva carrera. n. 34 • juliol-setembre 2017

A UN CLIC

Intel·ligència artificial

Assistents personals virtuals José Vicente Morant

Quan el setè art va il·luminar el superordinador Hal 9000 a la mítica 2001, una odissea de l’espai, els cinèfils d’arreu del món van experimentar una barreja de fascinació i terror davant de les possibilitats que introduïa aquell personatge tan peculiar. El mestre Kubrick es va avançar, un cop més, a una època com l’actual, en què cada vegada som més dependents dels assistents personals virtuals per solucionar moltes de les nostres tasques quotidianes.

n. 34 • juliol-setembre 2017

En el nostre dia a dia tot va començar amb certamen de consum electrònic més imla ja molt famosa Siri, assistent virtual de portant del món, la Fira CES de Las Vegas l’univers Mac, fruit de l’afany d’un grup de (Estats Units). Celebrada a principis del recerca per aprofitar un projecte d’intel·lipassat mes de gener, ha servit per consgència militar artificial, el conegut com a tatar la gran quantitat de productes que CALO, acrònim en anglès de cognitive asinclouen o estan centrats en el desenvosistant that learns and organizes, que es polupament i la incorporació de la intel·lidria traduir com a «assistent cognitiu que gència artificials. Al capdavant, la indúsaprèn i organitza». Dartria automobilística, rere d’Apple i Siri, ha que ha integrat els «Segons la consultora arribat tot un món nord-americana Gartner, assistents més desend’aplicacions similars volupats per la tecs’espera que el 2019 el nològica tant per de les principals em20% de les interaccions «ocupar-se» de la xarpreses tecnològiques, com Amazon Alexa i dels usuaris amb els seus xa interna de funcioEcho, Braina, Google smartphones es dugui a nament dels cotxes Assistant, Google Now, com per manejar asterme a través Microsoft Cortana, sumptes externs a d’assistents personals Bixby i S-Voice de Samaquesta. Una de les virtuals» sung, Voice Mate, Silprimícies més destavia i Hidi de HTC, entre d’altres. cades ve del sector de la domòtica, de la mà de la firma EmoUn assistent personal intel·litech i el seu assistent Olly. gent és una aplicació de soft Aquesta aplicació pot fer ware que pot fer tasques i ajustos basats en la persooferir serveis a qualsevol pernalitat i preferències dels ususona. Tasques que van des del aris en incorporar un sistema reconeixement de la nostra ubid’aprenentatge automàtic. cació fins a la possibilitat d’accedir a informació com el clima, el trànSegons la consultora nord-americana sit, les notícies, els preus d’accions, Gartner, s’espera que el 2019 el 20 % de les l’horari de l’usuari, els preus al detall i un interaccions dels usuaris amb els seus tellarg etcètera. Avui s’imposen els assistents lèfons intel·ligents es dugui a terme a trapersonals automatitzats, dissenyats per dur vés d’assistents personals virtuals. Avui dia, a terme tasques especificades a través de Siri en els iPhone d’Apple i Google Now al món Android són els més utilitzats en tela veu de l’usuari. lèfons intel·ligents. I no hi ha dubte que en Però si el present és propici a aquests asun futur pròxim aquests assistents virtuals sistents virtuals, el futur immediat encara podran resoldre tasques cada vegada més ho serà més. Així es va fer ben palès en el complexes. n. 34 • juliol-setembre 2017

la ruta Roses, fascinant per terra, mar… i aire! Text i fotos: Manel Antolí

Pot ser que soni a tòpic, però difícilment trobarem una destinació que ens permeti experimentar sensacions tan diferents des de tots els escenaris possibles com la localitat de Roses (www.visitroses.cat), a l’Alt Empordà gironí. Per terra, admirant-ne el ric patrimoni historicoarqueològic o practicant senderisme, per exemple pels seus camins de ronda, que serpentegen per la Costa Brava. Per mar, gràcies a la seva generosa badia i el seu port nàutic, que ofereix una variada gamma d’esports, o embarcant-nos en creuers marítims. I per aire, gaudint de salts en paracaigudes, passeja30

n. 34 • juliol-setembre 2017

des en avioneta… o levitant en un túnel del vent! Per començar, la localitat ens dóna la benvinguda amb la seva Ciutadella, una majestuosa fortalesa amb disset hectàrees d’itinerari ben senyalitzat que permeten recórrer vint-i-cinc segles d’història, passant per civilitzacions com la grega o la romana i per èpoques com l’edat mitjana. Un gegantí museu a l’aire lliure, amb visites guiades els caps de setmana. I ens acomiada amb una altra joia arquitectònica: el castell de la Trinitat, un fortí militar del

OCI

la ruta

Pistes Si busqueu allotjament al centre de Roses, una bona opció és l’Hotel Risech (www. hotelsrisech.com), un tres estrelles d’ambient familiar situat davant del passeig Marítim, des de 178 €. Més exclusiu és l’Almadrava Park (www.almadrabapark.com), un quatre estrelles a la cala del mateix nom, amb piscina exterior, des de 211 €. També teniu l’opció dels càmpings, com l’Ampurdanés (www.campingampurdanes.com), amb bungalous des de 110 €, o el Rodas (www.campingrodas.com), a partir de 108 €. Per menjar, al nucli antic, La Barretina (www.labarretinarestaurant.com), especialistes en peix fresc i marisc, per uns 25-45 €. Die Insel (www.dieinsel.info) ofereix una de les millors taules de l’Alt Empordà, amb plats creatius i productes de proximitat, per uns 35-50 €. I a l’Almadrava, El Mirador (www.elmiradordelalmadrava.com), amb un menú mariscada per 38 € (beguda a part).

segle xvi en forma d’estrella de cinc puntes que corona un promontori amb unes vistes excel·lents. Especialment la seva terrassa panoràmica, un espectacular mirador sobre Roses i la seva badia. Màgia pura en pondre’s el sol. Roses ofereix al visitant un relaxant passeig marítim que condueix fins al seu port, on es pot gaudir de l’espectacle de la llotja. I després la possibilitat de submergir-se en el laberíntic nucli antic, ple de botigues i de restaurants on assaborir el plat estrella, el suquet de peix, antic estofat de pesca-

Per gaudir del sol, sense sortir de Roses teniu les platges del Rastrell, Roses i la Punta. Tot i que les millors es troben en direcció al cap de Creus: Canyelles Petites, l’Almadrava o les cales de Jóncols, Murtra i Montjoi, on hi havia El Bulli. Si us agrada passejar, no us perdeu els camins de ronda, com el del far de Roses a l’Almadrava o el de l’Almadrava a cala Montjoi. Pels voltants podeu visitar el castre visigòtic (segles vi-viii); el conjunt megalític (3000-2700 aC), amb el dolmen de la Creu de Cobertella; el castell de Bufalaranya (segles viii-xiv); parcs naturals com l’Albera, els Aiguamolls de l’Empordà o el cap de Creus, i el monestir benedictí de Sant Pere de Rodes. n. 34 • juliol-setembre 2017

OCI

la ruta Ciutadella de Roses

Salt en paracaigudes amb Skydive Empuriabrava

dors convertit avui en una delicatessen gastronòmica. Hi podeu visitar l’església de Santa Maria, del segle xix, amb la façana neoclàssica; la modernista Casa Mallol, seu de l’ajuntament, o la plaça de la Pau, dedicada a la memòria històrica de la Guerra Civil, amb un grup escultòric, o un refugi antiaeri.

Gaudir del mar i del cel El port nàutic de Roses posa a l’abast de tots els visitants la pràctica d’esports molt diversos: surf de vela, surf d’estel, surf de rem, vol nàutic, rem, caiac o submarinisme. Si hi aneu els dies 21 i 22 de juliol, podreu veure a les seves aigües l’especta32

n. 34 • juliol-setembre 2017

Terrassa panoràmica del castell de la Trinitat

cular etapa del Tour de França a Vela. I si us ve de gust, també podreu viure en primera persona la feina dels pescadors, amb cinc experiències diferents de Pescaturismo (tel. 650 272 427; info@enroses. com). Però Roses també es pot admirar des del cel. Amb un salt tàndem en paracaigudes o amb passeigs en avioneta. Totes dues activitats les ofereix Skydive Empuriabrava (www.skydiveempuriabrava.com). No menys apassionant és volar com els ocells en el túnel del vent de Windoor Real Fly (www. windoor-realfly.com), també a Empuriabrava, a nomes 6 km de Roses.

CALIDOSCOPI

Somnis per a una nit d’estiu Jordi Montaner Maragall

Pel que fa a expectació, la setena temporada de Joc de Trons s’emporta la palma… La penúltima entrega de la sèrie, que consta de només set episodis, s’estrenarà a Espanya la matinada del 16 al 17 de juliol. Tanta guerra o més donarà la pel·lícula Dunkerque, dirigida per Christopher Nolan i interpretada en els papers principals per Tom Hardy, Mark Rylance i Kenneth Branagh. El film relata l’Operació Dinamo –també coneguda com «el miracle de Dunkerque»–: una operació d’evacuació de les tropes aliades en territori francès que va permetre el rescat de més de trescents mil soldats aliats condemnats a una massacre. Enllaçant cinema amb música, el 8 de juliol Woody Allen tocarà amb la seva banda de jazz al Festival de Cap Roig, un escenari en què també actuaran, entre d’altres, el grup Wilco (el 7 de juliol), The Pretenders (el 22) i Ben Harper (el 14 d’agost). En el Festival de Pedralbes, la cita és amb Roger Hodg son (el 12 de juliol), Sting (el 8) o Art Garfunkel (el 14). També a Barcelona, els Rolling Stones tornen a l’Estadi Olímpic en un concert únic a Espanya (el 27 de setembre), mentre que al castell de Peralada actuaran artistes com Brian Ferry (el 21 de juliol) i el pianista «revelació» James Rhodes (l’11 d’agost). A propòsit de Rhodes, Blackie Books ha posat a la venda els seus llibres Instrumental (2015) i Toca el piano (2016), dues lectures indispensables per als amants de la música. Tots dos títols repassen la biografia d’un geni, un músic que de nen va ser víctima d’abusos i amb una vida marcada per aquesta tragèdia, l’addicció a les drogues i diversos intents de suïcidi. Sense embuts, amb una prosa senzilla, explica com en interpretar Rakhmàninov i Bach en bucle durant l’adolescència va poder combatre els seus dimonis i transformar la seva existència. n. 34 • juliol-setembre 2017

MASCOTES

Decisió saludable

Cal que esterilitzi la meva mascota? Llorenç Serrahima Veterinari

Hi ha diversos motius per esterilitzar una mascota que conviu amb persones. El primer és evitar baralles. Els animals senten l’impuls sexual únicament com a factor de supervivència de l’espècie, no com un gaudi individual. Es tracta d’un estímul incontrolable desencadenat per una femella en zel, la qual, al seu torn, tampoc no controla quan apareix aquest zel: és una funció fisiològica periòdica que no depèn d’ella. Si la femella no està en zel, no accepta cap relació sexual amb el mascle. Fins i tot el pot rebutjar amb gran agressivitat. Això sí, quan una femella està en zel provoca una atracció incontrolable en el mascle, que és capaç de barallar-se amb gran violència contra qualsevol altre mascle proper. O sigui, es converteix en font de ferides o de fugides descontrolades, que sovint acaben en accidents greus per al fugitiu. Castrar els animals els evitarà aquesta agressivitat sense perjudicar-los, ja que deixaran de sentir la necessitat de reproduir-se i, per tant, de barallar-se. 34

n. 34 • juliol-setembre 2017

El segon és evitar-ne la superpoblació. Una gossa i una gata poden tenir fàcilment dues ventrades l’any, i cada ventrada pot estar formada per entre quatre i sis cadells. A més que això suposa un gran esforç vital per a elles, després cal tenir cura dels descendents amb responsabilitat i proporcionar-los una llar en condicions a cada un d’ells. No sempre s’aconsegueix; per això hi ha tants refugis i protectores d’animals per tot el país, que ara mateix ja no donen l’abast. El tercer és la vida mateixa dels animals. Segons que publica la revista American Journal of Veterinary Research,1 la castració dels gossos i gats, mascles i femelles, redueix sensiblement la incidència de diverses malalties i allarga la vida dels animals. Si poden viure durant més temps i amb més salut, de debò creus que no val la pena? 1. Kustritz MV. Determining the optimal age for gonadectomy of dogs and cats. JAVMA. 2007; 231(11): 1.665-1.675.

con

Pro onutra a

USO EXCLUSIVO PARA PROFESIONAL SANITARIO AVISO IMPORTANTE: La leche materna es el mejor alimento para el bebé. En caso de que ésta no sea posible o resulte insuﬁciente es el pediatra quien mejor puede aconsejar el tipo de leche para lactantes a utilizar.

Segueix-nos a Facebook

Fedefarma

La teva web de referència en consell farmacèutic www.farmaciafedefarma.com

Som la teva farmàcia