número 35 • octubre-desembre 2017
Com mantenir el pes ideal Esports de risc, t’hi atreveixes? Tornada a l’escola… sense polls Farmàcies amb desfibril·lador, barris cardioprotegits
entrevistem
ivan labanda
Tu gel de ducha no encaja con tu zona Ăntima.
El gel que cuida tu higiene Ăntima diaria
Entrevista
4
Cuidem la pell
6
Dieta
8
Recepta
10
Salut i benestar
12
Economia domèstica
14
Viure en verd
16
Solidaris
18
Persones grans
20
Mites
22
Pàgines especials
23
En moviment
24
Emprenedors
26
A un clic
28
La ruta
30
Mascotes
33
Calidoscopi
34
Ivan Labanda Cura de la pell del nadó: punts clau
número 35 octubre-desembre 2017
Els beneficis de la gelea reial Amanida d’arròs amb herbes i vinagreta de gelea reial
L’octubre és un mes en què les vacances comencen a quedar força lluny i la rutina s’ha instaurat de nou a les nostres vides. Ja s’ha produït la tornada a l’escola i, amb això, als deures, el material escolar, les activitats extraescolars… De vegades, a més, la tornada a l’escola comporta haver d’enfrontar-se als polls. Descobreix a les pàgines d’aquest nou número de Fedefarma alguns mites i algunes veritats sobre els polls, i recorda-ho: el teu farmacèutic sempre et podrà aconsellar la millor manera de combatre’ls. En aquesta època de tornada a la normalitat, també tenim aliats que ens ajuden a agafar el ritme; et proposem que coneguis la gelea reial i el que et pot aportar. D’altra banda, sigui l’estació que sigui, sempre és recomanable adoptar mesures de prevenció i hàbits saludables que ajudin a mantenir un pes adequat; a la secció de «Salut i benestar», hi trobaràs algunes recomanacions per evitar el sobrepès i estar sa. En aquest número també podràs descobrir amb quin tipus de bombetes estalviaràs més, i algunes idees útils –especialment si ets dels més emprenedors– per encertar amb el model de negoci. Tampoc ens oblidem del nostre planeta, i a «Viure en verd» parlem d’un d’aquells petits gestos amb els quals tots podem contribuir a protegir-lo i tenir-ne cura: substituir les bosses de plàstic per les de tela, per exemple, quan anem a comprar. No et perdis la secció «La ruta», en què et proposem fer una visita a Vilafranca del Penedès que et permetrà descobrir-ne els atractius vinícoles, patrimonials, gastronòmics i festius. Esperem que gaudeixis d’aquest nou número de la revista; a les seves pàgines trobaràs aquests i molts temes més. Consellera editorial: Irene Lara Coordinació: Laura Baeza Publicitat: Departament de Compres i Comercial de Fedefarma Robert Bou: rbou@fedefarma.com Claude Farcy: cfarcy@fedefarma.com Francisco Fernández: ffernandeze@fedefarma.com Tel.: 902 760 726 Edició: Ediciones Mayo, SA Coordinació editorial: Javier March Direcció artística i disseny: Emili Sagóls Dipòsit legal: B.10381-2013 Queda prohibida la reproducció total o parcial dels articles d’aquesta revista sense l’autorització prèvia de Fedefarma. Els articles publicats reflecteixen l’opinió dels seus autors i la revista no es fa responsable dels criteris exposats.
Com mantenir el pes ideal Amb quines bombetes estalvio més?
Vida sense bosses de plàstic Les malalties infeccioses, protagonistes de La Marató 2017 Cuidadors de persones grans: un perfil per a cada pacient Tornada a l’escola… sense polls Farmàcies amb desfibril·lador, barris cardioprotegits Esports de risc, t’hi atreveixes?
Consells per encertar amb el model de negoci Noves tecnologies, noves feines Vilafranca del Penedès, seducció entre vinyes a la capital del vi Un gat a casa? Una tardor de pel·lícula
n Fedefarma n Entrevista n Salut n Oci n Altres
ENTREVISTA A
IVAN LABANDA Text: Javier March
S’ha fet popular imitant Luis Enrique, Oriol Junqueras i Miquel Iceta en els programes Polònia i Crackòvia de TV3, però Ivan Labanda ja fa vint anys que actua, dobla pel·lícules, fa locucions d’anuncis i dirigeix. Aquests dies estrena en el Teatre Victòria una nova versió del cèlebre musical Cabaret.
Al teu web et defineixes com a «artista multidisciplinari». Crec que qualsevol actor hauria de saber cantar, ballar…, com passa als Estats Units o el Regne Unit. Sempre he procurat ser un artista com més complet millor, i dominar en major o menor mesura aquestes i altres disciplines.
camp d’entrenament per a un actor. Pots explorar terrenys impossibles, tornar-te boig. A Minoria Absoluta, la productora, són molt disciplinats i la confiança és mútua. Tot sovint em donen carta blanca. És un privilegi.
Dels personatges que imites, amb quins et sents més còmode? Simpatitzo amb les imitacions més gamberres, perquè com a actor puc jugar més. Amb la imitació d’Iceta, per exemple, m’ho passo molt bé perquè hem creat un personatge molt divertit. Sóc conscient que de vegades els personatges que representem tenen poc a veure amb la realitat, però
Què han suposat per a tu Crackòvia i Polònia?
quan fas entreteniment te’ls has d’«inven-
Una feliç trobada. M’han permès desenvolupar aquestes facetes que et comentava.
Enrique, per exemple, també és força es-
Quin és el millor moment del dia? Els micromoments en què puc estar una mica amb mi mateix i fer un petit reset. Un llibre? Una part del tot, de Steve Toltz. Un músic? El grup Arcade Fire.
4
Crec que aquests programes són un bon
n. 35 • octubre-desembre 2017
tar» perquè donin joc. La imitació de Luis bojarrada.
?
Un director? Stanley Kubrick. Un actor/actriu? Michael Fassbender. Un color? Blau. Un plat? Paella (quan està ben feta).
ENTREVISTA
Ivan Labanda
Sembla que tens debilitat pels musicals. És així? M’ho passo bé amb tots els gèneres. He fet força feina de text: sèries, drama, comèdia… Però suposo que saber manejar-te en les disciplines relacionades amb el musical fa que en un càsting acabem coincidint moltes vegades els mateixos.
amb l’actor original. Aprens molt de com respira, com parla, del microgest, dels tempos…
Com és un dia a la vida d’Ivan Labanda?
Acostumo a llevar-me cap a les cinc per anar a la televisió, ja que comencen a caracteritzar-nos a les sis. La gravació es pot allargar Aquest mes estrenes fins a dos quarts de quatre. Com que a aquesa Barcelona tot un clàssic: ta hora ja hauria d’estar en un altre Cabaret. Convenç-me estudi, per exemple doblant o perquè el vagi locutant, moltes vegades no a veure. tinc temps ni per dinar. DesHi sobren els motius. Un «Simpatitzo prés vaig al teatre, i desllibret boníssim, cançons prés de la funció… preamb les imitacions brutals, personatges icòparo la jornada següent més gamberres, nics… És un clàssic. Ho i a dormir. Encara que perquè com a actor té tot. La pel·lícula va reamb l’adrenalina que porpuc jugar més» definir el gènere i Cabato al damunt difícilment ret es va convertir en una m’adormo abans de la una icona que sempre és bo de o les dues. D’altra banda, senrevisitar. se la moto no podria treballar ni la meitat.
També has fet publicitat i doblatge. Què t’aporta la feina en aquests dos àmbits?
Aquest ritme de vida repercuteix en la teva salut?
Et complementen com a intèrpret. Pots trobar eines aplicables en altres terrenys, com la televisió o el teatre. El doblatge és una feina molt analítica. Et mimetitzes
Em vaig quedar sense veu en una funció de Scaramouche, al teatre. I vaig haver d’estar de baixa uns dies. Per a mi va ser una catàstrofe: sense veu no puc fer res.
Quan viatges, què no pot faltar a la teva maleta? El carregador del mòbil. I a la teva farmaciola? Tirites. Completa aquesta frase: «No suporto…» La incompetència.
!
coneix millor ivan labanda Un personatge que admiris Steve Jobs. Un somni encara no fet realitat Dirigir una bona pel·lícula. Un lloc al món Formentera.
ivanlabanda.com @ivanlabanda n. 35 • octubre-desembre 2017
5
CUIDEM LA PELL Pell immadura
Cura de la pell del nadó: punts clau Bibiana Llaberia
Encara que està formada i potser no hi veiem gaire diferència, la pell del nadó necessita temps de maduració per arribar a tenir les mateixes propietats que la d’un adult. És molt més fina, no ofereix les mateixes prestacions com a funció barrera, i tampoc té la nostra capacitat per a la regulació tèrmica a través de la sudoració.
A continuació, et donem uns consells per aconseguir que la pell del nostre petit no se’n ressenti. Això sí, no dubtis a acudir al pediatre si sospites que el nadó pot tenir dermatitis atòpica o qualsevol altra alteració dermatològica.
Higiene Per les seves característiques especials, no és gens aconsellable que facis servir els mateixos productes d’higiene per a tu i per al nadó. Per als petits hi ha solucions específiques, i l’ideal és utilitzar productes netejadors sense sabó o amb tensioactius de pH neutre. No és imprescindible banyar-los cada dia, encara que
es pot fer si no s’excedeixen els cinc minuts en nadons o els quinze en el cas dels nens. En tot cas, assegura’t que l’aigua estigui entre els 35 i els 37 graus. Alguns nadons desenvolupen dermatitis seborreica del lactant, cosa que col·loquialment es coneix com a «crosta làctia». No és una malaltia, sinó més aviat un problema estètic i el seu tractament és opcional. Demana consell a la farmàcia. Hi ha xampús i locions específiques que t’ajudaran a eliminar-la.
Hidratació És molt convenient que li hidratis la pell del cos i de la cara cada dia, especialment després del bany. Evita els productes que portin perfum, igual que en els ©AndriyPorokhnenko/iStock/Thinkstock
6
n. 35 • octubre-desembre 2017
Si el nadó ja està prenent altres menjars a part de la llet, és molt important que absorbeixi una quantitat de líquids adequada per mantenir-se hidratat, especialment els dies de calor i sequedat ambiental. Per això, ofereix-li aigua sense esperar que la demani. Tingues en compte que és possible que encara no identifiqui la set o no sàpiga què és tenir-ne.
Dermatitis atòpica, un problema en auge
©Rohappy/iStock/Thinkstock
sabons per a la higiene, i tingues cura especialment de la zona del bolquer aplicant-hi crema protectora per mantenir la zona degudament seca i evitar possibles irritacions.
Protecció solar Pediatres i dermatòlegs desaconsellen utilitzar cremes de protecció solar abans dels sis mesos. Evita fins al mig any exposar-los directament a la llum solar, i no et preocupis per la vitamina D. Només calen uns minuts de passeig perquè sintetitzin la que necessiten els seus ossos. Els més petits tenen una pell molt sensible al sol, amb escassa capacitat per generar melanina i amb unes defenses encara no desenvolupades. Entre els sis i els dotze mesos poden començar a utilitzar fotoprotectors, però amb molta precaució, en zones com la cara i les mans, les més exposades a la radiació solar. Els pediatres americans aconsellen fer servir fórmules que continguin òxid de zinc o diòxid de titani, considerades menys irritants i que ofereixen una protecció més gruixuda per a la pell. Finalment, fes atenció als teixits. La roba més adequada és la confeccionada amb teles de fibres naturals (llana, cotó, lli…), ja que, al contrari que altres, afavoreixen una correcta ventilació i respiració de la pell. L’ús de roba sintètica pot generar rascades i irritacions.
La dermatitis atòpica és cada vegada més comuna. Un de cada cinc nadons pateix aquest problema, que es manifesta amb una certa periodicitat, i que es caracteritza per un nivell de sequedat de la pell acusat, picor intensa, enrogiment i inflamació. Diversos factors influeixen en el seu desenvolupament, des de la predisposició genètica fins a la contaminació ambiental, passant per una possible alteració immunològica, i, segons l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia, el 70 % dels casos desapareixen en l’adolescència. El més aconsellable és acudir al dermatòleg quan es detectin els primers símptomes i seguir-ne les recomanacions. Altres pautes comunes són no fer servir sabons, vestir el nadó amb roba lleugera i aplicar-li banys curts d’aigua tèbia. n. 35 • octubre-desembre 2017
7
DIETA
Els beneficis de la gelea reial La gelea reial constitueix l’aliment de les larves d’abella durant els primers dies de vida, així com de l’abella reina, que la utilitza durant tota la seva vida. Possiblement el fet de ser un aliment tan exclusiu li ha conferit l’etiqueta d’aliment beneficiós per a la salut, per la qual cosa és àmpliament coneguda i apreciada per moltes persones. En efecte, a aquesta barreja d’aigua, proteïnes, lípids, vitamines i minerals se li ha atribuït històricament un gran nombre de propietats o efectes beneficiosos, i s’ha aplicat durant molts anys com a suplement dietètic en estats de carència o en la prevenció de malalties. Així, el seu consum s’ha associat a l’estimulació de les defenses naturals de l’organisme, a la reducció de la sensació de fatiga, a la millora de l’aparell digestiu, a la normalització dels paràmetres metabòlics com el colesterol en sang, a la reducció del risc cardiovascular i fins i tot, per la seva elevada capacitat antisèptica, es considera un antibiòtic natural. 8
n. 35 • octubre-desembre 2017
©Alexandr Pakhnyushchyy/123RF ©martinak/123RF
Suplement revitalitzant
Per tot això, a les portes de la tardor, una època en què les defenses acostumen a baixar, en la qual és freqüent que sentim més cansament del que és habitual, estrès, apatia i fins i tot somnolència i irritabilitat, no sembla mala idea recórrer a la gelea reial, un aliment que ens ajudarà a afrontar el canvi reforçant la nostra salut. Es ven en farmàcies i herbolaris, i es pot trobar en forma de cremes, càpsules o en pols, així com afegida a alguns aliments com la llet. No se’n necessita recepta, però abans de consumir-la sempre és recomanable disposar de l’assessorament d’un especialista com el farmacèutic. I, en qualsevol cas, mai cal oblidar-se de mantenir uns hàbits saludables, respectant les hores de son, fent exercici i mantenint una alimentació equilibrada.
fedefarma
Font: cocina-casera.com
Amanida d’arròs amb herbes i vinagreta de gelea reial Originària de l’Iran, aquesta amanida d’arròs amb herbes i vinagreta de gelea reial combina els ingredients naturals de la zona, com són l’arròs, la fruita seca (per exemple, pistatxos o anacards) i les herbes fresques, i fa un ús atípic de la mel i els seus derivats, que, tot i que s’associen al receptari dolç de l’Orient Mitjà, també tenen un ús en receptes salades, sobretot en adobs i macerats de carn o, com en aquest cas, formant part d’un condiment per a una amanida. Si ja per ella mateixa aquesta recepta resulta altament nutritiva i antioxidant, per dotar-la de propietats terapèutiques hi afegim la gelea reial, ingredient molt nutritiu perquè té concentracions significatives de minerals (ferro, calci) i vitamines (sobretot les del grup B), als quals afegeix aminoàcids essencials, substàncies antibiòtiques i gammaglobulines per enfortir el nostre sistema defensiu. 10
n. 35 • octubre-desembre 2017
2 comensals
Elaboració 1
Fondre la mantega i afegir-hi l’arròs; cobrir-ne bé tots els grans.
2
Abocar-hi l’aigua bullint, 1/2 cullereta de postres de sal i pebre blanc al gust.
3
Barrejar i cuinar a foc lent durant 15 minuts.
4
Picar les herbes i una part dels fruits secs.
5
Treure l’arròs del foc i abocar l’aigua de safrà en una quarta part de l’arròs (reservar la resta de l’arròs blanc). Cobrir amb un drap net i tornar-ho a tapar. Deixar que reposi 5-10 minuts.
6
Posar l’arròs blanc en un bol i remenar-lo amb una forquilla fins que quedi solt.
7
Escórrer els nabius i les panses i afegir-los a l’arròs solt.
8
Afegir-hi les herbes i els fruits secs picats.
9
Deixar solt l’arròs amb safrà dins de la paella i tirar-lo juntament amb l’arròs blanc.
10
Rectificar de sal i pebre.
11
Servir en un plat pla, donant-li altura i volum. Afegir-hi la resta de fruits secs sencers i amanir-ho tot amb la vinagreta de gelea reial.
12
Per fer la vinagreta, poseu en un recipient amb tancament hermètic tots els ingredients amb una mica de sal i agitar-lo fins que emulsionin.
INGREDIENTS 1 tassa d’arròs basmati o gessamí 2 tasses d’aigua bullint 20 g de mantega 1/2 cullerada de brins de safrà, remullats durant 30 minuts en 3 cullerades d’aigua bullint 20 g de nabius i panses, remullats en el suc de 1/2 llimona, 1 cullerada de sucre i aigua fins que cobreixi un dit 10 g d’anet fresc picat 5 g de julivert arrissat fresc picat 3 g d’estragó fresc picat 30 g de fruits secs (pistatxos, anacards, llavors de gira-sol i/o carabassa, pinyons) Sal i pebre blanc
PER A LA VINAGRETA 1 ampolla de gelea reial (o 1/2 cullerada si és de pot) 70 ml d’oli d’oliva verge extra 10 g de mel d’eucaliptus 20 ml de vinagre de mostassa n. 35 • octubre-desembre 2017
11
SALUT I BENESTAR Estil de vida
Com mantenir el pes ideal Óscar Giménez
El sedentarisme i una forma d’alimentar-nos cada vegada menys saludable són les dues causes principals que han disparat les xifres d’obesitat i sobrepès en els últims anys, tant en els països desenvolupats com en aquells amb pocs recursos econòmics. No obstant això, un estil de vida sa permet prevenir en bona part l’augment excessiu de pes, i també hi ha mesures perquè les persones que han aconseguit treure’s de sobre els quilos de més es puguin mantenir en un pes adequat. Aquí repassem algunes de les mesures principals que convé tenir en compte per evitar l’excés de pes: • Seguir una alimentació equilibrada. Ha de ser variada, saludable i adequada a les necessitats energètiques de cada persona. La llista de recomanacions per evitar l’augment de pes seria interminable, però en podem destacar unes quantes. Per exemple, no consumir aliments que en12
n. 35 • octubre-desembre 2017
©bicubic/123RF
El sobrepès i l’obesitat han assolit proporcions epidèmiques en el món actual. Segons l’Organització Mundial de la Salut, cada any moren al món 2,8 milions de persones per causes relacionades amb l’excés de pes.
greixin, com la brioixeria, la xocolata o els fruits secs. Tampoc menjar ràpid o preparat, ni aliments molt grassos (embotits, mantega, formatge, llet sencera…). També és aconsellable cuinar amb poc oli i optar pels aliments bullits, al vapor, al forn o a la planxa. Així mateix, cal evitar els fregits, els arrebossats i les salses, a més de moderar el consum de carn; són preferibles el pollastre, el conill i el gall dindi –això sí, sense pell– a la carn vermella. I millor el peix blanc que el blau: tot i que aquest últim es considera més sa, també té més calories. En definitiva, no es tracta de seguir una dieta superestricta, que al final s’acaba odiant i abandonant, sinó d’adquirir uns hàbits alimentaris sans i variats, i adaptats als gustos de cadascú.
El 12 de novembre se celebra el Dia Mundial de l’Obesitat, una efemèride que té l’objectiu d’informar i sensibilitzar la població sobre la necessitat de l’adopció de mesures per prevenir i tractar el sobrepès i l’obesitat. Una cita a la qual la farmàcia també se suma per seguir contribuint en benestar i salut.
12 NOVEMBRE DIA MUNDIAL OBESITAT
PLanIfIca´t, menja sà dia mundial-V04.indd 4
19/1/17 16:24
•M enjar cinc vegades al dia. Esmorzar, fer un mos a mig matí, dinar, berenar i sopar. Tots els àpats del dia són importants i, segons els experts, sempre és preferible alimentar-se amb més freqüència i amb quantitats menors. L’esmorzar és essencial per començar el dia amb energia, però tampoc cal considerar-lo l’àpat més important de tots. •B eure aigua. Cal beure aigua en abundància al llarg del dia. Els especialistes diuen que entre 1,5 i 2 litres diaris. Ajuda a fer que l’organisme elimini toxines i greixos de manera més eficient. • Evitar l’alcohol i els refrescos ensucrats. Tenen un elevat contingut calòric. • Adquirir hàbits alimentaris saludables. A més d’una bona tria dels aliments, hi ha alguns trucs que poden ser d’ajuda per a certes persones, com anar a comprar amb la llista feta del que realment es necessita –i millor anar al supermercat amb l’estómac ple, per evitar temptacions–, no picar entre hores, menjar assegut, mastegar a poc a poc o servir el menjar en plats petits. • Practicar exercici. El sedentarisme és l’altre gran aliat de l’obesitat, de manera que l’activitat física diària, adequada a cada
persona, és fonamental per mantenir un pes adient. Anar al gimnàs, caminar a pas ràpid, pujar escales en lloc d’agafar l’ascensor i evitar el cotxe per a trajectes curts són sempre bones idees. • Evitar les «dietes miracle». No s’han de seguir les recomanacions d’aquesta veïna que es va aprimar 15 quilos en dos mesos, ja que és força probable que els recuperi en 15 dies. Cada persona pot necessitar una dieta individualitzada per reduir pes i determinades recomanacions per mantenir-lo quan ha perdut els quilos que li sobraven. L’essencial en aquests casos és seguir les recomanacions dels professionals sanitaris. Amb una certa regularitat van apareixent nous tractaments per a l’obesitat, alguns d’ells amb l’etiqueta de «miraculosos», però han de ser valorats de manera crítica i positiva per la comunitat científica, que, amb recerca i experiència, pot establir en quines circumstàncies s’han d’utilitzar. En cas de dubte, sempre pots preguntar al farmacèutic.
Recorda que a la farmàcia sempre trobaràs consell professional sobre els millors hàbits per a la teva salut.
Pregunta al teu farmacèutic. n. 35 • octubre-desembre 2017
13
ECONOMIA DOMÈSTICA
Amb quines bombetes estalvio més? Bibiana Llaberia
Espanya és ja un dels països europeus on la llum domèstica es paga més cara. Si no volem que les nostres factures es disparin fins a l’infinit hem de controlar acuradament l’energia que gastem, i un dels àmbits on prendre mesures és la il·luminació, que representa de mitjana un 25 % del cost.
Les bombetes LED i les de baix consum són més cares que les incandescents, que van deixar de fabricar-se el 2012, però duren molt més que les tradicionals, així que garanteixen un estalvi important. Quina diferència hi ha entre elles? Les LED costen al voltant de 7 euros, però tenen fins a 50.000 hores de vida. Aquí està l’estalvi. A més, encara que al principi només es fabricaven amb llum blanca (llum freda), ara hi ha molta més varietat de potències i colors, de manera que poden proporcionar calidesa als diferents espais de casa nostra. Les bombetes de baix consum, també anomenades «tubs fluorescents compactes», consumeixen menys energia (fins a un 80 % menys) i produeixen la mateixa quantitat de llum que les bombetes de filament. 14
n. 35 • octubre-desembre 2017
Costen menys que les LED, però també duren menys. Igual que els tubs fluorescents, no donen tota la llum que poden emetre fins que passa un temps. Actualment són la primera opció a les llars espanyoles (ho són gairebé el 90 % dels llums instal·lats), però contenen mercuri, de manera que han de ser tractades com a residu perillós. Cada cas és diferent, però canviar per LED totes les bombetes de casa no acostuma a valer la pena, especialment si aquestes ja són de baix consum. Trigaríem anys a amortitzar tota la inversió amb la rebaixa de la factura. El que sí que és convenient és instal·lar LED quan les de baix consum s’esgotin, i molt especialment en aquells punts en què necessitem il·luminació durant uns pocs segons, zones de trànsit com els passadissos.
©choneschones/123RF
Baix consum
VIURE EN VERD
Consum racional dels recursos
Vida sense bosses de plàstic Bibiana Llaberia
En l’actualitat, quatre de cada cinc bosses de plàstic es consumeixen als Estats Units i Europa. Per aquest motiu la majoria de governs han començat a prendre mesures per posar fre a aquest problema. A Catalunya, el cobrament de les bosses a les botigues ha obert el camí a la resta d’Espanya. Des del passat mes de març, els establiments estan obligats a cobrar les bosses de plàstic amb nanses, gràcies a l’acord voluntari a què van arribar l’Agència de Residus i el sector comercial. Amb aquest mateix objectiu, el Ministeri d’Agricultura està preparant un reial decret que ampliarà el cobrament obligatori a tot Espanya a partir del 2018. La bossa de plàstic ha estat emblemàtica en la cultura del que és efímer, del fet d’usar i llençar, però ara que coneixem els greus perjudicis que ocasiona ens hem d’acostumar a buscar-li un substitut. I és que amb un petit gest tots podem evitar danys al planeta i millorar l’ús dels recursos. Cada vegada és més freqüent l’ús de bosses plegables, còmodes de portar i amb bona capacitat; els carrets sempre han estat aquí, i encara que ocupin una mica, esperem tornar a veure molt aviat els cistells de la compra, fabricats amb materials 100 % reciclables. 16
n. 35 • octubre-desembre 2017
©Anatoly Maslennikov/123RF
En els últims anys, arribar a casa carregats de bosses de plàstic gratuïtes s’ha convertit en una rutina més de les compres. Però, sobretot, s’ha convertit en un problema mediambiental molt seriós, d’abast mundial. S’estima que cada espanyol consumeix, de mitjana, unes 230 bosses de plàstic l’any, fet que es tradueix en milers de tones de residus dels quals només s’arriben a reciclar un 10 %. Bona part d’aquests acaben dispersant-se en la natura sense control, i triguen entre 150 i 1.000 anys a descompondre’s, amb la qual cosa causen greus desequilibris en el medi ambient.
Saps com cuidar la teva pell?
Sol·licita a la teva farmàcia el servei d’assessorament dermocosmètic personalitzat.
Coneixeràs millor l’estat de la teva pell per poder oferir-li el tractament més adequat.
SERVEI DERMOCONSELL BELLESA i SALUT
www.farmaciafedefarma.com
Solidaris
Malalties infeccioses
Diumenge 17 de desembre se celebrarà la 26a edició de La Marató de TV3, que en aquesta ocasió estarà dedicada a les malalties infeccioses, responsables d’una de cada tres morts al món.
Les malalties infeccioses són causades per la invasió o proliferació de microorganismes que es multipliquen en el cos humà fins a perjudicar-lo. Poden afectar l’aparell digestiu, el respiratori, el reproductor, el sistema immunitari, el nerviós, la pell i, en alguns casos, tot el cos. Les malalties infeccioses més habituals són les provocades pels virus –les més greus són l’hepatitis i la sida– i els bacteris, com la sèpsia, la meningitis, la bronquitis, la pulmonia o la tuberculosi. 18
n. 35 • octubre-desembre 2017
©Kateryna Kon/123RF
Les malalties infeccioses, protagonistes de La Marató 2017
Segons els experts, en la pròxima dècada aquestes malalties es convertiran en una greu epidèmia, i el 2050 podrien arribar a causar la mort de deu milions de persones, nombre superior al de les morts per càncer. La Marató se centrarà sobretot en les malalties infeccioses que, per la seva incidència i creixement, s’han convertit en àrees prioritàries de l’assistència i la recerca a Catalunya. Entre elles s’inclouen malalties com
Voluntaris Els voluntaris seran un dels eixos essencials de La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio. Amb la seva col·laboració al llarg de les 15 hores de durada del programa, faran possible la recepció dels milers de donatius i el funcionament de les seus telefòniques. Aquest any, un cop més, un total de 2.400 voluntaris participaran en l’atenció dels donatius que arribaran a través del telèfon 905 115 050. Els interessats a inscriure-s’hi com a voluntaris poden fer-ho al web de La Marató: http://www.ccma.cat/tv3/marato
Les farmàcies, compromeses amb La Marató
©popocorn/123RF
Gràcies a la iniciativa de la distribuïdora Fedefarma, farmàcies d’arreu de Catalunya, i també de València, han participat en diverses activitats vinculades a La Marató promogudes per la cooperativa des del 2014, entre elles l’organització del «partit dels famosos» (2014), accions internes de recaptació (el 2014 i el 2015 Fedefarma va organitzar iniciatives 100 % destinades a recaptar fons), donació directa o difusió de les campanyes. Entre tots els farmacèutics associats han aconseguit reunir 21.000 euros, i en aquesta nova edició de La Marató la cooperativa espera seguir sumant fons per a la recerca de les malalties infeccioses.
la sèpsia, la creixent rellevància de la resistència als antibiòtics en molts bacteris causants de processos infecciosos comuns, les infeccions relacionades amb l’atenció sanitària i les pròtesis, la vulnerabilitat dels pacients amb un sistema immunitari deprimit, les malalties emergents i les malalties del viatger.
Els fons que es recaptin el proper 17 de desembre es destinaran a impulsar noves eines de prevenció per reduir el risc de patir una infecció, dissenyar mètodes diagnòstics més eficients, ràpids i personalitzats i disposar de nous tractaments efectius per combatre els microorganismes que causen aquestes malalties.
Fes el teu donatiu:
tv3.cat/marato/donatiu n. 35 • octubre-desembre 2017
19
PERSONES GRANS Ajuda professional
Cuidadors de persones grans: un perfil per a cada pacient Óscar Giménez
El fet que moltes persones arribin avui dia a una edat avançada és una gran fita, però sabem que no totes viuen una vellesa en perfectes condicions. Moltes necessiten ajuda per dur a terme les seves activitats quotidianes i altres requereixen cures específiques per problemes de salut.
20
n. 35 • octubre-desembre 2017
els fills o la parella no poden ocupar-se al cent per cent, la necessitat és evident.
23RF kehana/1 ©Kaori Ta
Els especialistes asseguren que el millor és que puguem envellir en el propi domicili, al costat dels éssers estimats i envoltats de tot allò que ens és familiar. No obstant això, la preocupació davant de certs riscos, com accidents domèstics o caigudes, així com complicacions de salut imprevistes, plantegen als familiars d’una persona gran la conveniència de contractar algú que en tingui cura. I si parlem de persones dependents de les quals
Així doncs, hi ha situacions en què, per discapacitat o fragilitat, cal tenir un cuidador o cuidadora a domicili. Cada cas concret planteja unes necessitats diferents: de vegades es necessitarà les 24 hores, altres vegades només de dia o només a la nit, i altres vegades únicament en determinats dies i a certes hores. Cal tenir en compte que el cuidador no és
ni un professional d’infermeria ni tampoc una persona que es dedica únicament a fer companyia. Es tracta d’un professional format i capacitat per atendre, cuidar i ajudar, que té l’objectiu de servir de suport als familiars, siguin fills o esposos de la persona que requereix les cures. Les seves funcions són diverses: des d’acompanyar la persona gran al metge, buscar receptes o treure-la a passejar, fins a banyar-la o ajudar-la en la cuina o a fer el llit, així com detectar possibles signes d’alerta que calgui comentar a la família o al metge. A l’hora de seleccionar el cuidador s’han de tenir en compte algunes qüestions. És important que l’elecció es dugui a terme en funció de les necessitats de la persona de qui cal tenir cura, ja que no és el mateix atendre una persona que manté gairebé intactes les seves facultats que assistir un malalt d’Alzheimer o un discapacitat. La recerca i selecció del cuidador es poden dur a terme personalment o a través d’empreses que ajuden a seleccionar el cuidador òptim. En qualsevol cas, la capacitació del cuidador és essencial, i també ho és que la persona gran participi en la selecció del cuidador i doni la seva aprovació, ja que serà ella la qui convisqui durant hores al seu propi domicili amb la persona encarregada de la seva cura.
Assumptes econòmics • Els cuidadors de persones grans s’emmarquen en el règim específic d’«empleats de la llar», de manera que se segueix la contractació directa, una forma de contractació que suposa importants beneficis tant per a la família com per al cuidador. • El contracte pot ser indefinit o temporal i, dins de cadascuna d’aquestes dues modalitats, pot ser a temps complet o a temps parcial. El Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social proporciona a la seva pàgina web (www.sepe.es) models de tots dos tipus de contracte, l’indefinit i el temporal. • A més, es pot fixar un període de prova, que no ha de superar els dos mesos, i s’ha de tenir en compte que, com qualsevol treballador, el cuidador té dret a un mes de vacances i a percebre un subsidi en cas de baixa per malaltia. • No obstant això, si l’ocupador troba dificultats a l’hora de gestionar totes aquestes qüestions, sempre hi ha la possibilitat de recórrer a una empresa dedicada a la selecció i la regulació laboral, que pot ajudar a triar el professional més adequat per a cada situació i a assegurar que la relació sigui satisfactòria, i permet gestionar tots els tràmits (salaris, horaris, descansos, etc.) relacionats amb els drets i deures tant de l’ocupador com del cuidador. n. 35 • octubre-desembre 2017
21
MITES
Tornada a l’escola… sense polls Yolanda García Malo
Després de l’estiu arriba la tornada a l’escola. L’adéu a les vacances es barreja amb la il·lusió pel nou curs i el retrobament amb els amics. Però després de les rialles i les salutacions dels primers dies, podem trobar-nos amb uns companys incòmodes: els polls. Ara revelarem algunes veritats i desmentirem alguns mites sobre aquests petits i desagradables insectes.
Mites Salten i volen d’un cap a un altre.
Els polls no volen perquè no tenen ales, i tampoc salten. Però s’adhereixen als cabells amb les potes i caminen molt ràpid. El contagi es produeix principalment per contacte directe cap amb cap, i ocasionalment a través d’algun objecte infectat com gorres o coixins, però només si el contacte no es dilata massa, ja que els polls només sobreviuen unes quantes hores fora de l’organisme.
Prefereixen els cabells bruts i llargs. Els polls van per igual als
cabells nets i bruts. Això sí, la manca d’higiene pot provocar infestacions més greus, i en rentar i pentinar els cabells s’eliminen molts paràsits. D’altra banda, tot i que també els és igual la longitud dels cabells, el contagi es dóna més en els cabells llargs perquè el contacte és més fàcil; per això és preferible portar-los recollits. 22
n. 35 • octubre-desembre 2017
Veritats Les revisions periòdiques poden prevenir nous contagis. Els
dermatòlegs recomanen incloure la revisió setmanal amb una llemenera en la rutina de neteja personal, ja que és el mètode preventiu més eficaç. I també aconsellen fer-la els divendres perquè, en cas d’infestació, es pugui tractar durant el cap de setmana i acudir a l’escola lliure de polls.
El consell • Per combatre els polls hi ha productes
pediculicides molt eficaços. A la farmàcia sempre pots trobar el consell del teu farmacèutic, qui t’assessorarà sobre totes les possibilitats pel que fa a tractaments i t’indicarà quina és la més adequada per a cada cas.
• Des de l’AEDV (Academia Española de
Dermatología) aconsellen aplicar el tractament, retirar polls i llémenes amb una llemenera (metàl·lica, amb pues de punta roma separades menys de 0,2 mm) i repetir l’operació als 7-10 dies, ja que les llémenes que no hagin estat eliminades eclosionen en aquest temps.
©Justin Roque/123RF
Companys incòmodes
PÀGINES ESPECIALS Cardioprotecció
Farmàcies amb desfibril·lador, barris cardioprotegits La mort sobtada ens sorprèn quan apareix relacionada amb algun personatge famós, però no és tan inusual com pot semblar. I és que més de 4.000 persones moren per aquesta causa cada any, només a Catalunya. La mort sobtada pot afectar qualsevol persona en qualsevol moment, i només es disposa com a màxim de deu minuts per reaccionar. Els experts diuen que no hi ha una solució eficaç al 100 % i es recomanen prevenció i hàbits saludables, com fer esport o portar una dieta sana i equilibrada. Al mateix temps, s’estan desenvolupant accions per fomentar la ubicació de desfibril·ladors en llocs públics i accessibles a la ciutadania, com és el cas de la farmàcia. Aquesta iniciativa està impulsada per l’Associació Barcelona Salut, l’Associació de Farmàcies de Barcelona, la FEFAC i la Fundació Brugada. I és que les farmàcies són centres de salut de referència que vetllen per la salut de tot-
hom, i evidentment també per la salut cardiovascular, no només amb el control i seguiment de factors de risc, com són la diabetis o la hipertensió, o amb les ajudes en el procés de deshabituació tabàquica, sinó també cardioprotegint la ciutat amb la instal·lació de desfibril·ladors automàtics, uns dispositius que només actuen en cas de necessitat i que poden ser utilitzats per qualsevol persona, encara que no tingui coneixements sanitaris. De fet, aquets dispositius són clau per salvar vides, com va passar el mes d’agost d’enguany al barri barceloní de Sarrià, on l’actuació ràpida d’un farmacèutic i l’ús del desfibril·lador van evitar la mort d’una persona que havia patit un infart al carrer. n. 35 • octubre-desembre 2017
23
EN MOVIMENT Al límit
Esports de risc, t’hi atreveixes? José Vicente Morant
©Vitalii Nesterchuk/123RF
Els esports de risc ens motiven malgrat el perill potencial per a la integritat física, o precisament per això. La segregació d’adrenalina és la característica principal d’unes disciplines en auge que han experimentat un creixement espectacular en els últims anys, paral·lel a una societat que funciona a velocitat d’esprint i demana més en el mínim temps possible. N’hi ha de tots els tipus i sempre n’hi haurà un d’adequat a les nostres possibilitats.
24
n. 35 • octubre-desembre 2017
La incògnita que cal aclarir a l’hora de dedel planeta, els únics de més de vuit mil cantar-nos per un o un altre és la relació metres d’altitud, no està fet per a tothom. entre el benefici que ens aporta una disExigent però molt menys perillosa és l’esciplina determinada i el risc que suposa. I calada lliure, en la qual es puja una paret també ser conscients del nostre estat de vertical amb l’única ajuda de peus i de forma i l’experiència esportiva. L’impormans, però assegurat per corda. No està tant és mirar de solucionar els ocasionals a l’abast de qualsevol, ja que requereix tràngols i gaudir amb intensitat dels beunes capacitats tècniques i físiques fabuneficis. Dos clàssics són el ràfting i el desloses. El cas de l’escalador Alex Honnold, cens d’aigües braves. En tots dos casos que fa poc va fer el cim del Capità, una cal apostar per l’elecció del millor matede les parets mítiques per als que practirial i estar atents als consells dels experts quen la disciplina, és la volta de rosca exi a les prediccions de l’home del temps per trema. Honnold va pujar el colós del parc gaudir d’una experiència gratificant naveYosemite (Estats Units) de la manera més gant per barrancs i aigües fluvials. Totes perillosa, mitjançant la tècnica coneguda dues disciplines formen part del que la incom a sol integral: amb peus, mans i sendústria de l’oci engloba sota l’epígraf d’«esse cap tipus d’assegurament! ports d’aventura». És també el cas del més I no podem deixar d’esmentar el paracaiperillós salt de pont que, malgrat el seu gudisme en les seves diverses moindubtable risc, apareix en multidalitats. El que es fa llançant-se tud de catàlegs d’aquest tides d’una aeronau està més Si practiques pus. Si ets dels que s’atrequalsevol d’aquestes a l’abast de la mà de qualveixen amb tot, busca una disciplines no oblidis tenir sevol… sense vertigen. Una empresa organitzadora sempre la supervisió dels altra cosa és l’anomenat experts i triar la més seriosa i amb prestigi, salt BASE (de l’acrònim adequada a les teves una que dediqui el temps capacitats físiques, i no has format per les inicials en adequat a les necessàd’oblidar de disposar de anglès d’edifici [Building], ries mesures de segurel’equipament de qualitat antena [Antenna], pont que es necessiti per tat, i… llança’t al buit! presa [Span] i terra [Earth]) a cada cas És també popular el paraquan la caiguda es produeix pent (terme d’origen francès des d’un punt fix i es realitza amb que fon les paraules «paracaigudes» i un sol paracaigudes. Són pocs els que «pendent»), una modalitat de vol sense s’atreveixen a practicar-lo. Tot i que, així motor, compatible amb l’escalada de certs que es prova, crea addicció. Per a autèncims, que és el més semblant que hi ha a tics experts amb molts salts i més exfer realitat els somnis d’Ícar i Leonardo periència queda la disciplina més extrema, da Vinci. Pel que fa a l’escalada, cal dir el «wingfly», en el qual el salt es produeix que tothom pot trobar la disciplina més amb un vestit amb ales, que permet una conforme a les seves possibilitats. És evigran maniobrabilitat, i s’utilitza per planedent que l’himalaisme, l’objectiu del qual jar prop dels obstacles. Però això ja és una és trepitjar els catorze cims més elevats cosa seriosa. n. 35 • octubre-desembre 2017
25
EMPRENEDORS Començar i encertar
Consells per encertar amb el model de negoci César Alloza
©Denis Ismagilov/123RF
El model de negoci és la forma en què una empresa espera guanyar diners, sigui mitjançant venda física de productes, comerç electrònic, descàrregues, publicitat, etc. El model descriu com està estructurada l’empresa i els mètodes que utilitzarà per tenir ingressos i beneficis.
26
n. 35 • octubre-desembre 2017
Encertar amb el model de negoci a la primera pot ser complicat, però sempre s’està a temps de modificar-lo. És el que afirma Guy Kawasaki, reconegut especialista en el món de les noves tecnologies i el màrqueting, i un dels responsables principals de l’èxit d’Apple. Els seus consells per encertar al més aviat possible, que es recullen a la seva famosa guia El arte de empezar, se citen sovint. • Nínxol de mercat específic. És un dels objectius que més clars s’han de tenir abans de posar en marxa la nostra empresa, i com més concreta sigui la descripció del client, millor. Kawasaki recorda que les empreses de més èxit van començar posant-se com a objectiu assolir com a màxim un parell de mercats i després van créixer i van adquirir una mida més gran a mesura que anaven abordant nous mercats. • Senzillesa. Cal ser capaç de descriure el model de negoci en poques paraules. Si no es pot, és que no es té un model de negoci. A més, s’ha d’evitar l’argot empresarial de moda, que l’únic que fa és confondre el client. • Precedents. A hores d’ara ja es deuen haver inventat tots els models de negoci possibles, de manera que és fonamental estudiar el que ja s’ha fet i seguir els passos a les empreses d’èxit. Seguiran arribant innovacions en tecnologia, distribució o màrqueting, però difícilment apareixeran nous models de negoci. • Expansió. A l’hora de créixer cal pensar a augmentar la mida del pastís, i no a aconseguir més trossets del mateix pastís. Per a Kawasaki, és la manera de tenir èxit, perquè «els clients esperen descobrir productes innovadors i frescos; no més del mateix». Per tant, cal innovar sempre que sigui possible. • Validació. És essencial validar com més aviat millor el model de negoci amb el mercat. I en cas d’haver validat ja diversos models, s’ha d’escollir el que encaixi més amb l’equip, aquell que l’equip sigui capaç d’executar amb més probabilitat d’èxit.
El arte de empezar
El arte de empezar, de Guy Kawasaki, és un dels llibres més útils dirigits a emprenedors, i figura entre els més venuts del món sobre aquest àmbit. Plantejat com una guia per a emprenedors, hi ha qui el considera una mena de Bíblia que ofereix una visió molt completa del món empresarial, on s’expliquen de manera senzilla les claus per convertir el llançament d’un producte, servei o idea en un èxit de vendes. El 2016 Deusto en va publicar una edició actualitzada: El arte de empezar 2.0.
n. 35 • octubre-desembre 2017
27
A UN CLIC Futur laboral
Noves tecnologies, noves feines José Vicente Morant
©ppbig/123RF
El futur ja és aquí. Les innovacions tecnològiques es van consolidant i són assumides per les noves generacions de nadius digitals. L’èxit imparable de les corporacions tecnològiques i de les xarxes socials no és sinó l’avançada del que ens espera.
28
n. 35 • octubre-desembre 2017
L’«home analògic» és avui una figura cada vegada més anecdòtica. Com a conseqüència dels avenços que arriben a velocitat de vertigen i a lloms del big data, cal esperar que bona part de les professions tradicionals, tal com les hem concebut, estudiat i practicat fins ara, desapareguin. Segons els experts, estem en plena expansió de l’anomenada «quarta revolució industrial», que sacralitza l’automatització (compte amb els robots, que han arribant per quedar-se!) i l’intercanvi de dades dins de les tecnologies de manufactura. Suposa el triomf dels algoritmes basats en la computació més extrema que se «socialitzen» entre si, via internet. Sorgeix així la internet de les coses, que és la cada vegada més freqüent interconnexió de dispositius quotidians que interactuen a través de la xarxa de xarxes, i les fàbriques intel·ligents, concepte en el qual l’aturada per dinar ha desaparegut. Davant d’aquest fenomen, l’educació es debat entre l’especialització a ultrança i la preparació de professionals capaços de moure’s bé en entorns canviants, fet que pot obrir el debat sobre el repartiment de protagonisme entre la formació reglada i la no reglada. Però no siguem malastrucs. Si ens hem acostumat a envasar al buit pernil del bo quan sortim de viatge fora de les nostres fronteres i als assistents virtuals al servei d’una conducció porta a porta, no està tot perdut! El guru de referència per a la «gent» de Google, que no és poca cosa, Thomas Frey, al seu blog explica fins a catorze habilitats imprescindibles per triomfar a mitjà
termini en el mercat laboral que ens ve al damunt. Entre elles cal destacar la facultat d’obrir camí amb els canvis, d’adaptar-se al que és diferent i treure-li el màxim rendiment, el fet de ser capaços de veure abans que ningú els punts d’inflexió i d’entendre l’entorn en què operaran les tecnologies futures, a més de monetitzar-les després dels seus primers passos. Una altra habilitat fonamental és saber contestar les qüestions que aquestes tecnologies plantegin i imposar una filosofia particular al respecte, a més de preocupar-se per les generacions que vindran al darrere. També cal ser capaços de «deixar marcir» les velles indústries sense liquidar les societats i de fer front a les crítiques rebudes pels detractors de les noves tecnologies. O sigui que, vist en perspectiva, no sembla gaire diferent del que hem hagut de superar generació rere generació. Per això, pensar ara en perfils que la plataforma en línia infoJobs i altres fòrums han aventurat fa poc, com els de tècnic d’agricultura vertical per procurar aliments de gran qualitat a les ciutats, especialista en medicina a la carta genètica, headhunters que localitzin l’empresa més adequada per a cada perfil personal, enginyers de reciclatge de components i en ciències de la salut, desenvolupadors de domòtica, medicina del disseny d’òrgans o de bioimpressió 3D, dissenyadors de somnis amb tecnologia virtual o advocats especialitzats en drons i ciberseguretat, no semblen tan allunyats de les nostres possibilitats, oi? Cal confiar en la nostra capacitat innata de resiliència laboral! n. 35 • octubre-desembre 2017
29
la ruta Vilafranca del Penedès, seducció entre vinyes a la capital del vi Text i fotos: Manel Antolí i Vilafranca Turisme
Que el Penedès aculli la segona ruta del vi més freqüentada d’Espanya després de Jerez (486.388 visitants) ja és bona excusa per visitar-ne la capital, Vilafranca del Penedès (www.turismevilafranca.com). Però no pas l’única. Aquesta localitat catalana, situada a només 60 quilòmetres de Barcelona, està plena d’atractius: enoturístics, patrimonials, gastronòmics i festius. El seu nucli antic s’inicia a la rectangular rambla de Sant Francesc, punt de trobada ciutadana i escenari de celebracions com la Festa del Xató (febrer). Paral·leles a ella, 30
n. 35 • octubre-desembre 2017
dues places: la de Sant Joan, amb el seu mercat de proveïments i la capella del mateix nom (avui seu d’exposicions), i la plaça de la Vila, seu de l’ajuntament. Caminant pels estrets carrers arribem a la seva principal joia religiosa: la basílica de Santa Maria, al voltant de la qual es va gestar la vila, amb el seu campanar de 52 metres, amb meravelloses vistes de la localitat i el seu entorn. Davant de la basílica hi ha el VINSEUM, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya. Ubicat en un palau reial medieval, ofereix tres tipus d’experiències, tasts en què cada quinzena es convida un celler i
OCI
la ruta
Pistes Si busqueu glamur entre vinyes, Mastinell Cava & Hotel (www.mastinell.com) és un exclusiu 5 estrelles amb 12 habitacions (una d’elles suite), a 0,5 km de Vilafranca, en direcció a Sant Martí Sarroca. Des de 240 €, amb esmorzar. Més econòmics, en el centre de la vila, són el Sercotel Pere III el Gran (www.sercotelhoteles.com), un acollidor 3 estrelles, al costat de la rambla de Sant Francesc, 65 € la doble sense esmorzar, i el Sercotel Domo, de 4 estrelles, des de 70 € la doble, sense esmorzar. Per menjar, El Cigró d’Or (www.elcigrodor. com), a les golfes restaurades del Mercat de la Carn, proposa cuina catalana creativa, carta 40-45 €. El Gat Blau (www. elgatblau.com) ofereix plats com el xató de Vilafranca o l’ànec mut del Penedès, rostit amb prunes, entre 25 i 40 €. I El Racó de la Calma (www.elracodelacalma.com) aposta per productes quilòmetre zero del Penedès per a una cuina actualitzada de gustos tradicionals, entre 30 i 40 €.
un auditori. També està vinculada al vi la seva Escola d’Enoturisme de Catalunya, en el centenari edifici de l’antiga estació enològica, que en l’actualitat impulsa la formació de guies especialitzats. Vilafranca ofereix al visitant dues interessants rutes, que es poden fer per compte propi, amb l’ajuda d’un plànol guia, o en visites guiades. La ruta medieval, a més de l’ajuntament, la basílica i el VINSEUM, inclou el Palau Baltà, la Casa Gomà, l’església de l’antic convent de Sant Francesc i la capella de Sant Joan. I la ruta modernista
Als voltants de Vilafranca es pot optar per les rutes senderistes entre vinyes, un total de 12 ben senyalitzades que es poden fer passejant o amb bicicleta, com la del parc d’Olèrdola, la dels Talls de Vilobí o la del castell de Penyafort. O bé per Miravinya, una ruta en cotxe amb cinc miradors que permeten admirar l’entorn vitivinícola. També resulta molt interessant la Carretera del Vi, primera wine road lineal espanyola, inspirada en el Napa Valley californià. Consta de 35 quilòmetres que recorren set municipis i tretze cellers, des de Sant Martí Sarroca fins a Sitges, incloent-hi Vilafranca, que té una rotonda dedicada a ella. n. 35 • octubre-desembre 2017
31
OCI
la ruta L’enoturisme és un dels atractius del Penedès
La modernista Casa Guardinet
Cellers Pinord, sala de bótes
inclou una trentena d’edificis i elements de mobiliari urbà, entre ells els fanals de l’exterior de la basílica o la cripta, amb el conjunt escultòric del Davallament de la Creu, els interiors de la Casa Miró o cases com les Nogués, Serdà Ros, Pecero i Tos, Ramona Quer, Guardinet, Guasch Estadella, Font Rodona o Berger Balaguer.
Significatius (ASCE), gràcies als seus panteons, capelles i tombes monumentals.
El cementiri i els cellers El cementiri també és de visita obligada, ja que la seva configuració arquitectònica li ha valgut ser catalogat com a Conjunt Històric Patrimonial, i des del 2010 està integrat a l’Associació Europea de Cementiris 32
n. 35 • octubre-desembre 2017
A l’interior de Vilafranca es poden visitar dos cellers: el Pinord, amb 150 anys de tradició vitivinícola familiar, i el Mascaró, amb seu en una casa modernista. I a la rodalia, dos més: Heretat Mastinell, que ha apostat per l’avantguarda, i Miguel Torres, un dels grans cellers del Penedès. A més, Vilafranca és tot un referent del món casteller amb les seves tres colles, entre elles els Verds, una de les millors de Catalunya. La seva diada de Sant Fèlix (30 d’agost), festa patronal, és tot un esdeveniment casteller, i també hi ha actuacions per Sant Miquel i Tots Sants.
MASCOTES
En bona companyia
Un gat a casa? Llorenç Serrahima Veterinari
Tenir un gat a casa és una decisió important, així que ens hem de plantejar quins avantatges i inconvenients té. Entre els avantatges cal citar que és molt net, menja poc, no necessita sortir al carrer i s’adapta bé a les llars humanes. Si té els seus espais ben definits, és a dir, un lloc on menjar, una safata amb sorra per fer les seves necessitats i algun lloc on poder estar tranquil quan vulgui, serà un gran company. Però cal proporcionar-li aquests espais i respectar-los. Per exemple, no poseu la safata de sorra al costat de la rentadora: el soroll el molestarà i acabarà fent les seves necessitats en algun altre lloc. El gat és un animal afectuós i capaç d’aprendre moltes coses. Li agrada jugar, tant amb nens com amb grans, però només a estones. Perquè és força independent. No sempre jugarà quan ho vulguem nosaltres, ni s’estarà quiet quan li ho demanem. Entre els possibles inconvenients hi hauria els seus propis ritmes: un gat té «les seves manies». En general, cap d’elles acostuma a ser gaire extrema, però cal adaptar-s’hi. Si no, la relació amb ell pot ser un infern. El gat és molt expressiu, encara que té el seu propi llenguat-
ge, així que cal aprendre a «escoltar-lo». I sí, és cert, hauràs d’estar disposat a anar netejant pèls de gat pels racons de la casa… però res que una bona aspiradora no pugui controlar. L’alimentació no és un problema: hi ha al mercat infinitat de menjars de gat, la majoria molt bons. I les cures veterinàries que necessita són força senzilles: desparasitacions periòdiques, vacunacions anuals i poca cosa més. En definitiva, és un bon animal de companyia. Tingueu-ne cura i sereu molt feliços.
RF /123 fyev roko P s ny ©De
n. 35 • octubre-desembre 2017
33
CALIDOSCOPI
Una tardor de pel·lícula Jordi Montaner Maragall
La tardor és la més regressiva de les estacions. Tot torna, per a bé i per a mal… Torna, per exemple, el policia retirat de Los Angeles Rick Deckard (Harrison Ford) a delectar els fans de tot un clàssic de la ciència-ficció: Blade Runner 2049. El 6 d’octubre s’estrena aquesta nova entrega del relat amb un salt temporal de trenta anys. La dirigeix Denis Villeneuve i acompanyen Ford en el repartiment Ryan Gosling i Ana de Armas. La pel·lícula es continua basant en la novel·la de Philip K. Dick Els androides somien xais elèctrics? Torna, també, Assassinat a l’Orient Express. La renovada novel·la d’Agatha Christie torna el 24 de novembre a la gran pantalla sota la direcció de Kenneth Branagh, i ho fa amb intèrprets de luxe: Johnny Depp, Michelle Pfeiffer i l’heroïna de Star Wars Daisy Ridley. Ridley, per cert, encapçala el repartiment de l’última Star Wars VIII (als cinemes a partir del 15 de desembre). Però l’estrena més potent de totes és la de l’adaptació cinematogràfica del popular best-seller de R.J. Palacio: Wonder. La commovedora història d’August Pullman arribarà a les cartelleres el 17 de novembre de la mà del director Stephen Chbosky i amb Julia Roberts, Daveed Diggs i Owen Wilson com a protagonistes principals. Cinema i literatura mantenen un idil·li en tota regla. El realitzador Wim Wenders ja s’ha fixat en un llibre de Paul Auster presentat fa escassos dies amb tots els honors. Ens referim a 4 3 2 1, l’última novel·la de l’autor de la Trilogia de Nova York, que s’ha editat en castellà a càrrec de Seix Barral (Biblioteca Formentor) i en català a càrrec d’Edicions 62. Es tracta d’una extensa tot i que ponderada reflexió sobre el poder del destí i els límits de l’atzar. 34
n. 35 • octubre-desembre 2017
©Vlad Kochelaevskiy /123RF
Tornades esperades
con
Pro onutra a
USO EXCLUSIVO PARA PROFESIONAL SANITARIO AVISO IMPORTANTE: La leche materna es el mejor alimento para el bebé. En caso de que ésta no sea posible o resulte insuficiente es el pediatra quien mejor puede aconsejar el tipo de leche para lactantes a utilizar.
Segueix-nos a Facebook
Fedefarma
La teva web de referència en consell farmacèutic www.farmaciafedefarma.com
Som la teva farmàcia