Llibret de la Gaiata 6 - 2012

Associació Cultural Gaiata 6 Farola-Ravalet Coordinació Esteban Gual Ibáñez Fotografies Rogelio Cruella Jaime Carlos Escura Forcada Altres

Coordinadors empreses col·laboradores Yolanda Forcada Bardiza Charo Palau Oñate Tonica Olucha Montins © de la present edició Associació Cultural Gaiata 6 Farola-Ravalet © dels textos Els autors Portada Mario Albelda García Dipòsit Legal CS 45-2012 Imprimeix Innovació Digital Castelló s.l.u.

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.

Sumari

Gaiata 6 • Magdalena 2012

Salutació del President.................................... 5 Salutació de les Reines de les festes............ 6 El nostre himne................................................. 8 Salutació Dama de la Ciutat 2012................. 9

Passeig Ribalta o passeig de l’art Pepe Mora........................................................68 La pirotècnia com a element de les nostres tradicions: breu sociologia del Foc Magdalener...................70

Dames d’honor i acompanyants.................... 12

L’art del comandant Tomás Castaño i les seues aèries acrobàcies Salvador Bellés...............................................73

Gaiateres/er d’honor........................................ 16

Programació de festes........................................ 76

Esbós i dades de la gaiata............................... 17

Col·laboradors................................................... 79

La nostra Madrina............................................. 10

La Madrina infantil............................................ 18 El President infantil........................................... 20 Dames d’honor infantils i acompanyants.... 22 Socis del sector / Quadre d’honor 2012....... 30 Esbós i dades de la gaiata infantil.................. 31 Madrina ixent.................................................... 32 Madrina infantil i President infantil ixent.................................. 33 Col·laboradors................................................... 34 Càrrecs de la gaiata.......................................... 35 La Comissió....................................................... 36 Agenda festívola................................................. 38 Agermanaments............................................... 49 Imatges de la Magdalena del 2011................. 50 El castany d’índies al Passeig de Ribalta Luis Mulet Pascual..........................................60 Una família del “Ravalet” Manuel Ángel Palau Oñate...........................62 L’ origen del vestit de castellonera Carla Bastán Isidro.........................................65

La comissió d’este barri (que sap el veïnat que té) vol fer les festes lluïdes perquè pot....... i perquè deu

Magdalena 2012

Salutació del President Esteban Gual Ibáñez

A

molts pocs dies de donar començament a la nostra setmana gran de festes aplegue fins la seua casa el nostre llibret com ja és costum i, amb ell, una comissió plena d’il·lusions i de ganes de treballar per les tradicions que tant estimem. És un plaer i orgull per a mi poder aprofitar aquest espai per dirigir-me a tots vosaltres, tant als que formeu part de la gran família d’aquesta comissió, com a la gent que viu al caliu del sector de la Farola - Ravalet i també si en sou amics o simpatitzants de la nostra gaiata.

Magradaria donar l’enhorabona a totes aquelles persones que, any rere any, fan posible que aquest llibre puga eixir al carrer. Es tracta d’una feina molt important dins de la gaiata on es plasma el treball i estima en cadascuna de les pàgines que hi trobareu. De la mateixa manera, voldria agrair tot l’esforç que d’una manera desinteressada realitza la comissió de la gaiata sis fent gaiata a l’escorxador, com treballant el sector, treballant al cau o col.laborant en la presentació, tot i que es compta amb un pressupost ajustat donades les circunstàncies del moment.

La nostra pretensió, i no és poc, és ser un punt d’unió i de reunió per a tots els amics del sector i de fora, un lloc on es puga compartir les nostres tradicions i festes, per això volem convidar-vos a que us apropeu a participar i conèixer la tasca que desenvolupem, tant durant la setmana gran de les nostres festes, com a la resta de l’any. Tots els actes que realitzem són populars i destinats a tota la gent, i és per això que la porta de la nostra gaiata està sempre oberta, tant per col.laborar des de dins formant part de la comissió, com des de fora de diferents formes. D’ací donar les gracies per la vostra participació que es fonamental per fer unes festes més grans i lluïdes.

Desitge unes bones festes per a tots, i reiterar des d’ací, el compromís que any rere any renovem la gent de la comissió, compromís en les nostres festes, tradicions, i per damunt de tot, en la nostra gent.

Per Castelló, les seues festes i la gaiata 6 “Farola-Ravalet”.

Farola-Ravalet

5

Magdalena 2012

Carla Collazos Rovira Reina Infantil de les Festes 2012

6

Gaiata 6

Magdalena 2012

MarĂ­a EspaĂąa Novoa Reina de les Festes 2012

Farola-Ravalet

7

Magdalena 2012

Ravalet de la Farola

Benaurat passeig Ribalta

portal i llum de Castelló

paleta sublim de pintor.

al teu bell mig s’enlaira

Templet recer d’harmonies,

gaiata de coronació.

estany mirall de l’amor.

Fanals d’estima empeltada

La Farola-Ravalet

al cor del sisé sector

modernista galánia

per la Verge bressolera,

forja romera de llum

Mare de Déu del Lledó.

per camins de germania.

La Farola-Ravalet

La Farola-Ravalet

modernista galánia

Magdalena d’alegria

forja romera de llum

claror de florida arrel

per camins de germania.

que la Plana il·lumina.

La Farola-Ravalet Magdalena d’alegria claror de florida arrel que la Plana il·lumina.

Veïns del Pla de la Fira, antic camí del Collet que duia al Sant Calvari avui plaça independent.

8

Gaiata 6

Magdalena 2012

Carlota MartĂ­n BastĂĄn Dama de la ciutat 2012

Farola-Ravalet

9

Magdalena 2012

Isabel Almela Vallés Madrina 2012 Farola-Ravalet

I

sabel, l’encís de ta mirada aurora que obrí el matí, en arribar Magdalena al bategar el Fadrí és flairosa tarongina flor festívola del camí.

Bell somriure en la planura recer de cant pregoner al desfilar la gaiata, passió per sentides arrels on immensa Farola il·lumina el goig del volgut Ravalet.

Isabel, gentil Madrina, lluminositat que ens guia per dreceres d’estima al albirar blanca ermita voreta del Castell Vell, als teus ulls d’alegria: fontanelles de voler.

Vicent Jaume Almela i Eixau

10

Gaiata 6

Magdalena 2012

Dames d’Honor

Lledó Romero Olucha Alberto Escura Forcada

12

Gaiata 6

Magdalena 2012

i acompanyants

MarĂ­a GarcilĂłpez Palau Javier Vilarroig Cumba

Farola-Ravalet

13

Magdalena 2012

Dames d’Honor

Andrea Piqueres Manase Joel Monferrer Cherta 14

Gaiata 6

Magdalena 2012

i acompanyants

Bea Cano Museros Jaime ArchilĂŠs CardĂĄ Farola-Ravalet

15

Magdalena 2012

a r e t a i Ga t n a y n a p m o c a i

Alonso Fernández Broncano Lledó Archilés Amat 16

Gaiata 6

Magdalena 2012

Mitologia del ravalet Equip de realització:

Alonso Fernández Ximo Gómez Jesús Fabregat Esteban Gual Col·laboradors matadero:

Jaime Archilés Fermín Hernández Javier Vilarroig Juan Gavara Col·laboradors cau:

Fátima Gavara Cristina Luján Esther Espada Francisco Vilar Lledó Archilés Fina Amat Paqui Marín Beatriz Collados Amparo Peñarrocha Noelia Andrés

Característiques tècniques: Fusta: 190 m2 de 10 mm 25 m2 de 0.3 mm 70 m2 d’aglomerat de 10 mm Ferro: 75 m de 10 x 20 mm 65 m de pletina de 2mm 40 m de pletina de 3mm 12 m de 20 x 20 mm

Farola-Ravalet

Cablejat: 6250 m aprox.

Peretes: 15 m de tires led 1300 de led rosca E14 a 3 vats 150 de led de rosca E14 Tubs: 44 tubs de leds Cristal: catedral al voltant de 18 m2

17

Magdalena 2012

Claudia Palau Miralles Madrina infantil 2012 Farola-Ravalet

C

om un roser d’esperances perfum de festa lloador reflecteix ta dolça mirada la llum d’un poble somiador.

Diumenge de matinada batega de goig el teu cor, la verda canya romera desperta a la Plaça Major.

Claudia, jovençana madrina, conreadora de tradició mostres contagiosa alegria per camins de fundació.

La gaita, Farola Ravalet, vol il·luminar la Plana amb el teu joiós somriure, de nostra festa pregoner.

Vicent Jaume Almela i Eixau

D

el roserar més florit de la Plana la rosa més flairosa he de cercar i en trobar-la, amb cura he de tallar per ofrenar a la nina més galana.

Jo sé que ella es troba molt ufana del títol de padrina conrear, doncs sempre encesa ha estat la seua llar de festívola il·lusió la dolça flama.

I a l’esclatar la festa a Castelló, de l’alé magdalener que ens acompanya, de llums i de coets, anunci de Pregó, s’omplira el cor de Clàudia d’emoció, i el ritme sorollós del Rotllo i Canya per a d’ella serà el millor guardó.

Josep Antoni Pradells i Puig

18

Gaiata 6

Magdalena 2012

Sergio Hernández Andrés President infantil 2012 Farola-Ravalet

Q

uan el diumenge festívol matina pairal tradició i el Campanar de la Vila enlaira son cant fet pregó.

Esclata al teu cor l’alegria amb orgull castellonenc de ser fill d’aquesta terra que honores amb setí gaiater.

Sergio, portador de il·lusió, en la festa més lluminosa que duu aromes trobadors, al recer de ta jove mirada desfila novella claror, és la llum de la gaiata que fa de la festa guardó.

Vicent Jaume Almela i Eixau

20

Gaiata 6

Magdalena 2012

Dames d’Honor

Teresa del Carmen Cumba Soler Pau Serrano Gual

22

Gaiata 6

Magdalena 2012

Marcos SĂĄnchez Castillo

RocĂ­o Montoto MartĂ­

i acompanyants Farola-Ravalet

23

Magdalena 2012

Dames d’Honor

Nerea Ibáñez Vilar

Jaume Querol Vilar

24

Gaiata 6

Magdalena 2012

i acompanyants

Rubén Ibáñez Vilar

Farola-Ravalet

Claudia Beltrán Palencia 25

Magdalena 2012

Natalia Espada JimĂŠnez

Dames d’Honor 26

Francisco Vilar Albert Gaiata 6

Magdalena 2012

i acompanyants

Jaume Serrano Gual

Farola-Ravalet

Noelia HernĂĄndez AndrĂŠs 27

Magdalena 2012

Dames d’Honor

Eva SĂĄnchez Castillo Daniel Monferrer Cherta 28

Gaiata 6

Magdalena 2012

i acompanyants

Diego Dols Forcada Marina AhĂ­s Herrero Farola-Ravalet

29

Magdalena 2012

Socis del Sector Luis Aguilar Rafael Albiac Familia Amat Parra Miguel Arrechavaleta María Luisa Amigo Arturo Baltanas Francisco Benedito Carbó Carmen Borrul Tellols Milagros Cabedo Fernando Campos Casto Joyas Familia Cuñat Navarro Carmen Esteban Rosa Fabregat Francisco Forcada Ribes Vicente Forcada Ribes Vicente Gascó García Fina Gasulla Gómez Miguel Gil Pilar Gil Cabedo José Gozalbo Teresa Gozalbo Dolores Gual José Ibáñez Familia Lleó Piquer Joaquín López

Emilia Marmaneu José Marmaneu Peña Flora Méndez Fernández Joan Messeguer

Quadre d’Honor

Verónica Montañés Lolita Navarro Familia Novoa Castell

President d’Honor

Ignacio Martínez Casado

Vicente Ortells Familia Palau Oñate Emilia Palomo Severino Ramos

Gaiaters d’Honor

Familia Palau-Miralles Familia Hernández-Andrés

Carmen Sábado Allepuz Ana Sales Galmes Constanza Sánchez

Gaiatera d’Honor

Beatriz Collados Manase

Familia Soler Aznar Manuel Soriano Toribio Rosa Tena Rosa Tirado Jorge Tirado Domínguez Julia Tortosa Edo Mercedes Traver Luis Valero Morales Guillermo Verchili Carmen Zarzoso Pascual

Gaiaters d’Honor Infantils

Julia Roig Marmaneu César Jara Hueso Gaiaters d’Honor perpetuos

Juan Bellés Tena Vicente Ramos Sancho Rafael Tecles Barberá Ximo Capdevila Verchili Agustín Espada Rincón José A. Navarrete Centelles

30

Gaiata 6

Magdalena 2012

Cressolet Equip de realització:

Alonso Fernández Ximo Gómez Jesús Fabregat Esteban Gual Col.laboradors matadero:

Jaime Archilés Fermín Hernández Javier Vilarroig Juan Gavara Col.laboradors cau:

Fátima Gavara Cristina Luján Esther Espada Francisco Vilar Lledó Archilés Fina Amat Paqui Marín Beatriz Collados Amparo Peñarrocha Noelia Andrés

Característiques tècniques: Fusta: 18 m2 de 10 mm 10 m2 de 0.3 mm 15 m2 d’aglomerat de 10 mm Ferro: 15 m de 10 x 20 mm 10 m de pletina de 2mm 15 m de pletina de 3mm

Farola-Ravalet

Cablejat: 500 m aprox.

Peretes: 10 m de tires led 1300 de led rosca E14 a 3 vats 510 de led de rosca E14 Tubs: 16 tubs de leds Cristal: catedral al voltant de 5 m2

31

Magdalena 2012

xent Madrina i onor 2012 aiatera d’h G

Beatriz Collados Manase

JesĂşs Fabregat Peris 32

Gaiata 6

Magdalena 2012

Madrina infantil ixent Gaiatera d’honor infantil 2012

César Jara Hueso

Julia Roig Marmaneu Farola-Ravalet

President infantil ixent

Gaiater d’honor infantil 2012 33

Magdalena 2012

Col·laboradors Pedro Cumba Llorens Paula Garcilópez Palau

Lledó Pascual Bernat

María Castell Gracia

34

Laura Martínez Peris

Gaiata 6

Magdalena 2012

President

Vicepresidents

Secretària

Vicesecretària

Tresorera

Assessora d’imatge / Protocol

Madrina

Madrina 2011 i Gaiatera d’honor 2012

Dames d’honor

Acompanyants

Esteban Gual Ibáñez

Charo Palau Oñate

Tonica Olucha Montins

Isabel Almela Vallés

Bea Cano Museros Andrea Piqueres Manase María Garcilópez Palau Lledó Romero Olucha

Gaiatera

Lledó Archilés Amat

Alberto Escura Forcada Alonso Fernández Broncano Mónica Vilar Moreno

Yolanda Forcada Bardiza

Amparo Peñarrocha de La Cruz

Beatriz Collados Manase

Joel Monferrer Cherta Javier Vilarroig Cumba Jaime Archilés Cardá Jesús Fabregat Peris

Portaestendarts

Pedro Cumba Llorens Joan Querol Vicent

President Infantil

Madrina Infantil

President infantil 2011 Gaiater d’honor Infantil 2012

Madrina Infantil 2011 Gaiatera d’honor Infantil 2012

Dames d’honor Infantils

Acompanyants Infantils

Sergio Hernández Andrés

César Jara Hueso

Marina Ahís Herrero Eva Sánchez Castillo Noelia Hernández Andrés Natalia Espada Jiménez Claudia Beltrán Palencia Nerea Ibáñez Vilar Rocío Montoto Martí Teresa del Carmen Cumba Soler

Farola-Ravalet

Claudia Palau Miralles

Julia Roig Marmaneu

Marcos Sánchez Castillo Daniel Monferrer Cherta Rubén Ibáñez Vilar Francisco Vilar Albert Diego Dols Forcada Jaume Querol Vilar Pau Serrano Gual Jaume Serrano Gual

35

Magdalena 2012

Comissió de la gaiata

Laura Albert Molina

Juan Gavara Jóvena

Nuria Navarrete Sanjurjo

Isabel Almela Vallés

Dani Gómez Marín

Mariano Nova Cava

Fina Amat Ten Noelia Andrés Balaguer Lledó Archilés Amat

Ximo Gómez Monferrer Gloria Gracia Sos

Alberto Nova Herrero Tonica Olucha Montins Charo Palau Oñate

Jaime Archilés Carda

Ana Gual Ernesto

Vicenta Badía Rosales

Cristina Gual Ernesto

Lidón Palencia Roig

Maribel Barreda Fabregat

Esteban Gual Ibáñez

Salvador Pascual Alicart

Fermín Hernández Muñoz

Lledó Pascual Bernat

Carla Bastán Isidro Víctor Ballester Melchor Carmen Pilar Beltrán Cendrán

Reyes Herrero Badía

Manolo Palau Oñate

Amparo Peñarrocha de la Cruz Laura Peris Escrig

José Francisco Beltrán Cendrán

Nuria Herrero Badía

Carolina Beltrán Vilar

Maribel Hueso Piña

Lidón Bernat Pachés

María Ibáñez Guillamón

Begoña Pradells Irún

José Ibáñez Soler

Sergio Queral García

Ramón Jiménez Coca

Juan Querol Carbó

Bea Cano Museros María Castell Gracia Chimo Castell Justiniano Montserrat Castillo Piñana

Elena Jiménez Morcillo

Esther Catalán Verchili

Sonia Jiménez Morcillo

Mercedes Cherta Parra

Cristina Luján Sixto

Antonio Collados Bautista

Andrea Piqueres Manase Pepe Piqueres Obiol

Santi Querol Carbó María Querol Vicent Rocío Querol Vilar José Luis Roda Gil

Consuelo Manase Vicente

Isabel Roda Muro

Bienvenida Manase Vicente

Carmen Roig Traver

Pedro Cumba Soler

Paqui Marín Moles

Manolo Romero García

Fina Ernesto Villalonga

Mª José Marmaneu Gumbau

Paco Escura Benages

Antonio Marmaneu Martínez

Beatriz Collados Manase Pedro Cumba Llorens

Alberto Escura Forcada Carlos Escura Forcada

Fco. Javier Martín Villalta

Lledó Romero Olucha Sonia Romero Olucha Bartolo Sánchez Sánchez Mª Carmen Sanjurjo Forés

José Ignacio Martínez Casado

Manuel Serrano García

Andrea Fabregat Peñarrocha

Paco Martínez López

Elena Soler Barcos

Jesús Fabregat Peris

Laura Martínez Peris

Patricia Solsona Barreda

Alonso Fernández Broncano

Mª José Miralles Beltrán

Ester Espada Moliner

Yolanda Forcada Bardiza Mariano Garcilópez Gómez María Garcilópez Palau

Tonica Moliner Soler José Monferrer Bellés

Ángel Solsona Batalla Teresa Verchili Pérez Begoña Vilar Moreno Fran Vilar Moreno

Fran Gascó Vidal

Carmen Morcillo Valdiviesa

Mónica Vilar Moreno

Fátima Gavara Beltrán

Carmen Muro Rodríguez

Javier Vilarroig Cumba

36

Gaiata 6

Magdalena 2012

Marina Ahís Herrero

Noelia Hernández Andrés

Joan Querol Vicent

Claudia Beltrán Palencia

Sergio Hernández Andrés

Jaume Querol Vilar

Carlos Castell Gracia

Nerea Ibáñez Vilar

Julia Roig Marmaneu

Javier Castell Gracia

Rubén Ibáñez Vilar

Eva Sánchez Castillo

Teresa del Carmen Cumba Soler

César Jara Hueso

Marcos Sánchez Castillo

Diego Dols Forcada

Amanda Marmaneu Jiménez

Jaume Serrano Gual

Natalia Espada Jiménez

Carlota Martín Bastán

Pau Serrano Gual

Paula Garcilópez Palau

Daniel Monferrer Cherta

Paula Solsona Barreda

Paula Gascó Pradells

Rocío Montoto Martí

Mario Tárrega Beltrán

Marta Gascó Pradells

Rebeca Nova Herrero

Francisco Vilar Albert

Alejandro Gómez Marín

Claudia Palau Miralles

Emma Vilar Albert

Farola-Ravalet

37

Magdalena 2012

AGENDA FESTÍVOLA 23/24 de juliol

Sant Vicent del Raspeig

P

rimer desplaçament i primer acte fester per als nous màxims representants de la nostra gaiata. Isabel, Claudia i Sergio van acudir acompanyats per nombrosos membres de la comissió i com ja és tradició a la calorosa província d’Alacant i en concret a Sant Vicent del Raspeig per a gaudir de les festes amb l’agermanada foguera Carrer Major. El mateix dissabte 23 la gaiata va participar amb els membres de la foguera en la particular ofrena en honor al patró de Sant Vicent. Ofrena, festa i més festa fins a l’últim dia, el de la cremà, va ser l’esdevenir dels nostres càrrecs del 2012.

5 d’agost

Les Coves de Vinromà

A

mb motiu de les festes patronals de la població veïna de Les Coves de Vinromà, en honor a la Mare de Déu de l’Assumpció i Sant Roc, els representants del sector Farola Ravalet van voler estar al costat de la Reina major de la població, agermanada amb la nostra gaiata. Isabel i Claudia, les nostres madrines, van participar en una ofrena en la qual, acompanyades dels nostres presidents, Sergio i Esteban, van constatar l’estreta unió entre els ens festius.

3 de setembre Benafigos

L

a primera setmana de setembre ens vam dirigir a la població veïna i agermanada de Benafigos, població de la comarca de l’Alcalatén, on es celebraven les festes en honor a la Verge de l’Ortisella. Els nostres protagonistes de les properes festes fundacionals de Castelló, acompanyats pel vicepresident, Alonso Fernández, van fer lliurament d’una particular ofrena com a signe d’agermanament a la Reina major, Mioara Ahicart Ernesto, i a la Reina infantil, la xiqueta Belén Miravet Ahicart. Des de la Gaiata 6 desitgem que gaudisquen del regnat que tenen per davant.

38

Gaiata 6

Magdalena 2012

10 de setembre Nomenaments

E

l passat dissabte, 10 de setembre, a pocs dies de l’esclat oficial que dóna per inaugurada la Magdalena 2012, la nostra Gaiata es va trobar a un restaurant de la capital. Nombrosos membres de la comissió i amics de la gaiata van participar de l’acte de nomenament dels que anaven a ser els màxims ambaixadors de la pròxima edició de les nostres festes.

Amb molta expectació dels assistents, la secretaria, Xaro Palau, acompanyada pel president, Esteban Gual, va començar l’acte en donar la benvinguda amb una xicoteta introducció.

Tot seguit va llegir l’acta de nomenament i va invitar a l’estrada als protagonistes de la nit, que anaven a fer realitat el seu somni de representar a la nostra Gaiata. Isabel Almela Vallés, Claudia Palau Miralles i Sergio Hernández Andrés van pujar a l’escenari on els esperava el nostre president per imposar-los les insígnies d’or de la Gaiata i fer-los lliurament del quadre acreditatiu com a madrines i president infantil.

A continuació van ser nomenades les persones que han fet possible que els nostres càrrecs siguen on són, els pares dels xiquets i el nuvi de la madrina major, als quals se’ls va imposar la insígnia de plata de la Gaiata.

Les notes del Rotllo i canya van obrir un ball que va marcar el inici d’un llarg seguit de balls i el pròleg d’un any molt especial en les vides dels nostres representants, un anys ple d’alegria i il·lusions, que sabran gaudir en companyia de la gent del seu sector. Enhorabona!!

Farola-Ravalet

39

Magdalena 2012

16 de setembre

Imposició de bandes infantil

T

ercer cap de setmana del mes de setembre, el món de la festa magdalenera es vesteix per a rebre com cada any la tradicional i solemne imposició de bandes a les Reines de la Magdalena, junt amb les seus respectives corts d’honor.

Una ciutat, amb aroma de tarongina primaveral que en una tardor castellonenca, la llum de les gaiates prima sobre el verd i blau de un poble que camina cap un futur d’esperances amb les seues benvolgudes xiquetes.

El passat 16 de setembre, a boqueta nit i amb oratge primaveral, tenia lloc a la plaça Major la congregació i posterior seguici modificat per l’actual situació d’obres de la ciutat, cap al màxim coliseu de la ciutat de Castelló. Camí format per la Reina infantil, Carla Collazos Rovira, i la seua cort d’honor, acompanyades per les Madrines i Presidents infantils de les 19 comissions de sector. Entre totes elles la nostra encantadora madrina infantil Claudia Palau Miralles i el nostre President infantil Sergio Hernández Andrés.

Fins al moment en què el nou alcalde de la ciutat va imposar el distintiu acreditatiu a Carla, es van succeir tota una sèrie de vivències que van començar en la mateixa casa consistorial, quan a mitja vesprada, Alfonso Bataller va rebre els protagonistes infantils i, així, als presidents de les comissions dels xiquets i, entre tots ells, el nostre fanalet infantil Sergio Hernández Andrés al que, d’igual manera que a la resta, se’l va fer entrega de la insígnia d’or de la Federació Gestora de Gaiates. Era el reconeixement, ben merescut, a la figura dels titulars de les comissions infantils dels sectors de la ciutat, encara que hi ha gaiates que no compten amb aquest càrrec representatiu.

Ja en horari poc habitual per a la prole infantil, el Teatre Principal va acollir una cerimònia en què la solemnitat i el protocol es van unir a l’espontaneïtat i la simpatia dels xiquets castellonencs gaudint com ningú de l’enllustre magdalener 2012.

40

Gaiata 6

Magdalena 2012

En un ambient entranyable per a grans i menuts el preludi de la cerimònia oficial va consistir en l’accés a l’escenari dels presidents infantils de les gaiates. Anomenats d’un en un i entre ells amb l’experiència pròpia i amb un mínim nerviosisme el nostre màxim representant Sergio Hernández Andrés, i els altres representants infantils, arribaren a l’estrada del teatre on l’alcalde de la ciutat els feia entrega d’un pergamí acreditatiu del seu càrrec.

Deixant pas a les seues companyes i ocupant un lloc destacat en el pati de butaques del recinte, va ser el moment de les dinou madrines infantils dels diferents sectors.

Baix el marc d’un protocol oficial i l’espontaneïtat dels més menuts les presentadores Maria Castell i Andrea Palacios, van nomenar a cada una de les dinou madrinetes, un moment molt especial va arribar quan al teatre es va sentir de la plaça de la Independència Madrina infantil de la Farola – Ravalet xiqueta Claudia Palau Miralles, apareixent pel passadís del coliseu, amb la seua sobrietat i elegància que li caracteritza, la nostra màxima representant infantil pel 2012.

Desprès de la desfilada de les diferents representants infantils, les van seguir les dames infantils de la Reina, entre elles i representant també a la Gaiata 6 la xiqueta Carlota Martín Bastán. I per fi acompanyada per la policia local de gala, els macers i als acords del rotllo i canya, la Reina infantil de les festes de Castelló 2012, la xiqueta Carla Collazos Rovira.

La lectura de l’acta de nomenament a càrrec de la secretària de la junta, va donar pas al solemne moment de la imposició de la banda verda. Carla es convertia oficialment en Reina infantil. A continuació l’alcalde va fer el propi amb les bandes blanques a les dames de la Reina, i si el ramell d’infantesa no lluïa prou, se’ls va fer entrega d’un ram de flors enlluernant si cal més les seues belleses.

Sense apartar-nos del més estricte guió, van ser els discursos els que es van apropiar de dit acte on, les paraules del primer edil, va demanar als xiquets que continuen amb l’energia que necessita la ciutat i que ho passen d’allò més bé. Sou l’esperança i el futur prometedor de les vostres gaiates. Faltava el comiat i el retorn de les dinou madrines, i així, amb el mateix protocol d’anada van anar acomiadant a cadascuna d’elles i pel mateix ordre de pujada i entre elles la nostra floreta Claudia Palau Miralles. Desprès les dametes infantils i finalment el símbol de tots els xiquets i xiquetes de Castelló, deixaven buit un escenari que quedava orfe però ple de llum, màgia i il·lusió d’un món, un món de futur gaiater.

Farola-Ravalet

41

Magdalena 2012

17 de setembre

Imposició de bandes

S

eguint amb aquest cap de setmana de marcat caràcter magdalener, la vesprada del dia 17 de setembre, al Teatre Principal de Castelló va tindre lloc el nomenament oficial i la imposició de bandes a la Reina de les festes de Castelló 2012 i la seua cort d’honor.

Igual que el dia anterior en que es va realitzar el nomenament i imposició de bandes a la Reina infantil i la seua cort d’honor, l’acte va començar amb l’eixida de la comitiva des de l’Ajuntament de Castelló. Allí, en la plaça Major, es va concentrar el món de la festa per acompanyar la Reina i la seua cort des del inici del seu recorregut fins al Teatre Principal.

Als sons de dolçaina i tabal, obrint el pas, la Colla de Dolçainers, les Madrines dels diferents sectors gaiaters, les Dames de la Ciutat i la Reina María España Novoa que era custodiada per les autoritats i la Banda Municipal de Castelló.

En el recinte del teatre es trobaven esperant a la comitiva les corts d’honor de les reines de les festes del 2011. Tanmateix esperaven l’arribada la Reina infantil del 2012, Carla Collazos, junt amb les seues Dames de la Ciutat i la Bellea del foc d’Alacant.

Nombrosos van ser els convidats que van omplir les instal·lacions del coliseu de la plaça de la Pau. I així, la conductora de l’esdeveniment, María Mulet, va començar l’acte, donant la benvinguda a les autoritats i al món de la festa que allí es trobava reunit.

El fil conductor de l’acte d’imposició de bandes es va centrar en la cultura per introduir a les madrines dels diferents sectors i a les dames de la ciutat. Però el punt culminant de la nit arribava per a nosaltres i per al nostre sector quan es va sentir, de la Farola-Ravalet la senyoreta Isabel Almela Vallés, amb aplom i nervis per ser la primera vegada que es vesteix de castellonera després de molts anys, però amb pas ferm va fer la seua aparició pel passadís, amb les millors gales i com ella sap, per a ocupar a mà esquerra de l’escenari el seu lloc privilegiat.

42

Gaiata 6

Magdalena 2012

Música i poemes, junt a breus pinzellades dels diferents sectors gaiaters i de les dames de la ciutat i dama dels cavallers, van introduir la pujada a l’escenari de la cort d’honor de María España.

Com a colofó i per completar la melodia magdalenera va entrar la Reina María España, precedida per la guàrdia d’honor uniformada de gala. María, guapíssima, lluint amb especial gràcia el vestit de castellonera no va deixar de somriure i saludar a la concurrència que omplia l’aforament. Ja l’escenari estava complet, va tindre lloc la lectura de l’acta del nomenament per part de la secretaria de la Junta de Festes, Matilde Martínez, i a continuació va pujar al mateix el President de la Junta de Festes, Jesús López, i l’alcalde de Castelló, Alfonso Bataller, per a imposar a tota la cort i la Reina del 2012 la banda acreditativa i lliurar-les un ram de flors.

Igual que la vesprada anterior amb la reina infantil, va començar aquest moment amb el so dels clarins de la ciutat per imposar a la reina María la seua banda i donar-li el pergamí que l’acrediten com la persona que representarà tots els veïns i veïnes de la ciutat, així mateix, també se li va concedir el seu detall floral. Posteriorment la resta de la cort començant per les Dames de la Ciutat 2012, Dama dels cavallers i continuant per cada una de les madrines dels diferents guarismes de Castelló, d’aquesta manera Isabel Almela rebia de mans de l’alcalde el distintiu blanc.

Després d’aquest acte protocol·lari, el president de la Junta de Festes, Jesús López Guillén, va dedicar unes paraules d’agraïment i orgull cap a la reina María i la seua cort d’honor.

També es va dirigir amb boniques paraules a l’anterior màxima representant, Mónica Sidro, fent aflorar el seu sentiment castellonenc. Posteriorment, l’alcalde també va dedicar un emotiu discurs a les protagonistes, brindant unes belles paraules des de l’afecte i l’amistat a la Reina María. Tanmateix, va exalçar el gran paper realitzat per la seua antecessora.

Finalitza l’acte, la presentadora va assenyalar que l’escenari era complet, tornant a nomenar les protagonistes i entre elles la nostra màxima representant per la Magdalena 2012, Isabel Almela Vallés, que va iniciar el descens de l’escenari, junt a la resta de madrines i dames de la ciutat, tenint com a colofó, la baixada de la Reina María, entre els emocionats aplaudiments del públic assistent.

Farola-Ravalet

43

Magdalena 2012

L’acte protocol·lari va tindre el seu epíleg amb un sopar de gala que va tindre lloc al Restaurant Nàutic del Grau per a iniciar posteriorment el ball al so del Rotllo i canya, ball preliminar per a les nostres madrines, Isabel i Claudia, junt amb els nostres presidents Esteban i Sergio, essent l’assaig del inici d’aquest periple fester com a màxims representants del sector de la Farola, sector que brilla amb llum pròpia.

2 d’octubre

Carrer Santa Barbara

S

egon diumenge d’octubre, en ple inici de la tardor els nostres representants es van acostar al carrer de Santa Bàrbara per a gaudir i honorar les festes de la santa que dóna nom al carrer. Van Participar en la processó de bon matí, tots quatre van poder gaudir de l’esforç i el caliu d’una comissió de festes de barri que lluita per preservar la memòria de la santa màrtir del segle III que va lluitar per defendre la seua fe en Crist. Des de la Gaiata 6 animem a que es continue mantenint aquesta tradició i felicitem als clavaris del 2011 pel treball realitzat.

30 d’octubre

Presentació del cartell de festes

D

ivendres, 30 d’octubre, a les 20 hores, Isabel, Esteban, Claudia i Sergio van anar a la presentació del cartell guanyador de les properes festes, en el que l’obra Ensenya de Tradicions, de Juan Fortanet, es va proclamar vencedora en el concurs de cartells Magdalena 2012, entre 62 obres presentades. Des de la Gaiata 6 li donem la enhorabona a Juan, ja que el seu magnífic cartell ens indica que la proximitat de les nostres festes fundacionals. El jurat designat per a triar el cartell de les presents festes magdaleneres el formaven Joaquín Torres Navarro, regidor de l’Ajuntament, que actuava com a president del jurat; Jesús López Guillén, president de la Junta de Festes de Castelló; Elisabeth Breva Almerich, presidenta de la Federació Gestora de Gaiates; Tico de Juan, president de la Federació de Colles; Mónica Sidro Maneus, Reina de les Festes de Castelló 2011; José Vicente Ramón i Moreno, Gerent de la Fundación Dávalos-Fletcher; Lledó Martínez Sales, llicenciada en belles arts; Luis Bolumar Santamaría, artista; i Javier Tirado López, impressor.

44

Gaiata 6

Magdalena 2012

26 de novembre

Presentació de la Gaiata Farola-Ravalet “Remembrança”

R

etalls de records. Ficció i realitat. Rondalles, contalles , avis, terrats, llars en foc. La llana estovada, la vara que cingla, els matalassers que ja no hi són… Casetes de bany, la Panderola, gel de Belmonte… el coloniero i pellero… castanyera, cacauero, llumenero i llepolia… remembrances d’un sector i d’una gaiata clau en la seua ciutat…

Presentació de la comissió de la Gaiata 6, Farola-Ravalet. La sis va coronar als seus representants, Isabel Almela ,Claudia Palau, i Sergio Hernandez, per a las pròximes festes de la Magdalena 2012. Gala homenatge a la tradició que va ser molt entrentinguda, gràcies a la simpàtica intervenció del sereno Bonifacio. A més a més es va gaudir de l’actuació de l’Escola de Dansa de Castelló i la secció de bombos y tambors de la Confraria de Santa Mª Magdalena.

El dissabte 26 de novembre de 2011 a les 23 hores, va tindre lloc al Palau de la Festa la presentació oficial de la madrina, madrina infantil, president infantil, dames d’honor i comissió de la Gaiata 6, Farola-Ravalet, per a la Magdalena de l’any 2012. L’escenari simulava els carrers i les cases de l’antic Castelló en el que els balcons principals s’engalanaven amb els típics cobertors de festa i tot açò acompanyat amb projeccions de fotos antigues del sector de la Farola i ravals. L’acte va començar amb la presentació d’uns dels protagonistes de la nit, Bonifaci, l’últim sereno del Passeig Ribalta, representat per Manolo Mundina que de la mà de la guapíssima Lledó Marzà i el ben plantat Manolo Amat seria el fil conductor de les diverses estampes antigues, evocadores i gracioses que al llarg de la nit van delectar al nombrós públic que havia acudit al Palau, i tot açò sota la direcció de Manolo Romero.

Els presentadors, comentant que la ciutat ha de ser fidel a les seues arrels, van donar pas en primer lloc als estendards de la Gaiata 6, portats per Pedro Cumba i Joan Querol, i a les col·laboradores Maria Castell, Paula Garcilópez, Lledó Pascual i Maria Querol.

Farola-Ravalet

45

Magdalena 2012

Després d’una escena en la que el sereno va recordar vells temps i antics oficis, Lledó va invitar a que pujaren a l’escenari als màxims representants de la Magdalena del 2011, Julia Roig i Marmaneu, madrina Infantil; César Jara i Hueso, president infantil, i Beatriz Collados i Manase, com a madrina, acompanyada per Jesús Fabregat Peris, que començarien presidint l’acte des del lloc més alt de l’escenari del Palau.

Una vegada assegudes als seus seient i després de veure l’estampa típica del matalasser comprant i venent llana per als matalassos, Lledó i Manolo serien els encarregats d’anar nomenant als representants de la comissió per a que accediren a l’escenari de forma que per blocs, pujaren menuts i grans alternativament.

Van ser el president, Esteban Gual i Ibáñez, i el president infantil, Sergio Hernández, i Andrés els que rebrien als membres d’ambdues comissions, essent el xiquet Sergio el qui imposaria les bandes a les dametes infantils Noelia Hernández, Eva Sánchez, Marina Ahís, Natalia Espada, Rocío Montoto, Claudia Beltran, Nerea Ibáñez, Teresa del Carmen Cumba, totes elles acompanyades respectivament per Jaume Serrano, Daniel Monferrer, Diego Dols, Marcos Sánchez, Rubén Ibáñez, Francisco Vilar, Jaume Querol i Pau Serrano. El president, Esteban s’encarregaria d’imposar les bandes a la gaiatera Lledó Archilés Amat, acompanyada per Alonso Fernández, i a les dames d’honor Bea Cano, acompanyada per Jaime Archilés; María Garcilópez, acompanyada per Javier Vilarroig; Andrea Piqueres, acompanyada per Joel Monferrer; i Lledó Romero, acompanyada per Alberto Escura. Mentrestant Bonifaci invitava que pujaren tots a la Panderola per a anar-se’n cap al Grau, on es van veure les típiques barraquetes de bany i les escenes de platja i pesca. Des de la realització, al mateix temps, es projectaven fotografies antigues del port i les platges. En aquest punt, L’Escola de Dansa Castelló va oferir al públic i a la comissió el ball Marineries.

46

Gaiata 6

Magdalena 2012

Acabat l’estiu vénen les pluges, per això després que Bonifaci contara quines eren les seues obligacions com a sereno i recordara els oficis de coloniero, pellero, cacauero, llumero, castanyera, etc., l’Escola de Dansa Castelló va ballar per primera vegada davant d’un públic entregat Llepolia, en honor a la Mare de Déu del Lledó. D’aquesta manera es va anar preparant l’apoteòsica aparició pel passadís central del Palau de la madrina infantil, Claudia Palau i Miralles, acompanyada pel president infantil, Sergio Hernández i Andrés, i la madrina, Isabel Almela i Vallés, acompanyada pel president, Esteban Gual Ibáñez. Una vegada dalt de l’escenari les madrines ixents de l’any 2011 van imposar el símbol de madrinatge a les madrines entrants del 2012. En aquest moment en què Isabel i Claudia ja eren les madrines de la Gaiata 6, Esteban va posar les bandes de gaiateres d’honor a Beatriz i Julia. Tot seguit els màxims representats de la Magdalena del 2011, Beatriz Collados, Julia Roig i César Jara van penjar els seus corbatins commemoratius als estendards corresponents i que recordaran el seu pas per la Gaiata.

Per tal de rebre les ofrenes, les flamants madrines i presidents es van situar al centre de l’escenari i van rebre l’homenatge dels pobles i associacions següents: Benafigos, amb les Reines de les festes, Mioara Ahicart i Belén Miravet, acompanyades per una membre de la Corporació Municipal; la classe de la madrina Infantil; Les Coves de Vinromà, amb la seua Reina, Clara Beltrán, i un representant de l’Ajuntament; les amigues de la madrina; la secció de Bombos i Tambors de la Confraria de Santa Maria Magdalena, amb una tronadora representació; la foguera Carrer Major de Sant Vicent del Raspeig; i, de gran sorpresa per a Isabel, José Ignacio Martínez, el seu promès, que vestit de castelloner va realitzar una ofrena molt especial.

Farola-Ravalet

47

Magdalena 2012

L’Escola de Dansa de Castelló, que enguany compleix 25 anys, va fer el seu present en la forma que millor saben, amb el Ball rodat de Vistabella. El president de la Gaiata, Esteban Gual, es va unir al grup de ball i va fer gala d’aquesta habilitat desconeguda per a molts. També va fer una ofrena la colla Tronadors, representant de la Federació de Colles, i la Federació Gestora de Gaiates, representada per la Gaiata 5, Hort dels corders, que van ostentar aquesta representació segons l’ordre establert per sorteig. La darrera ofrena va estar a càrrec de l’Ajuntament de Castelló, més concretament de la Tinença d’Alcaldia del Districte Oest, portada per membres de la comissió. Després de les ofrenes i per a obrir el camí cap a la setmana gran de les nostres festes, va començar la desfilada de retorn d’ambdues comissions en el mateix ordre que havien pujat a l’escenari. Especialment emocionant va estar el comiat dels representants de l’any 2011, Julia, César i Bea, amb les paraules que a través d’un vídeo, els van oferir les seues respectives dames.

En acabar l’acte, els màxims representants de la Gaiata per a la Magdalena 2012, van ser obsequiats amb unes emotives paraules de Lledó i Manolo.

Aquesta presentació plena de màgia, en la que es van recordar els ancestres de la festa, identificant el sector, la ciutat i les seues gents quedarà gravada en el cor d’Isabel, Claudia i Sergio que finalment van ser acomiadats pel públic del Palau amb fortíssims aplaudiments, mentre sonava l’himne de la Gaiata 6, Lluïssor.

48

Gaiata 6

Magdalena 2012

foguera carrer maJor Sant Vicent del raSPeig

Jorgue Granja Requena President Infantil

Mercedes Lillo Mirรณ Presidenta

Yaiza Ros Sirvent Bellea Infantil

Silvia Santana Bernabeu Bellea

Farola-Ravalet

49

Magdalena 2012

bateig de leS gaiateS 25 de marÇ de 2011

50

Gaiata 6

Magdalena 2012

caValcada del Pregรณ 26 de marร de 2011

Farola-Ravalet

51

Magdalena 2012

la romeria

27 de marÇ de 2011

52

Gaiata 6

Magdalena 2012

caValcada infantil 28 de marÇ de 2011

Farola-Ravalet

53

Magdalena 2012

enceSa de leS gaiateS

28 de marÇ de 2011

54

Gaiata 6

Magdalena 2012

ViSita de la reina al Sector 29 de marÇ de 2011

Farola-Ravalet

55

Magdalena 2012

entrega de PremiS 29 de marÇ de 2011

56

Gaiata 6

Magdalena 2012

cóS multicolor 31 de marÇ de 2011

Farola-Ravalet

57

Magdalena 2012

ofrena a la mare de dÉu

2 de abril de 2011

58

Gaiata 6

Magdalena 2012

deSfilada final de feSteS

3 de abril de 2011

magdalena VĂ?tol

3 de abril de 2011

Farola-Ravalet

59

Magdalena 2012

EL CASTANY D’ÍNDIES AL PASSEIG DE RIBALTA Un dels exemplars més espectaculars quant a bellesa i presència que ens trobem en el Passeig de Ribalta, és el “Castaño de Indias” (Aesculus hippocastanum L.). Conegut popularment com castanyer bord, és originari del mediterrani oriental (Grècia; en la Península Balcànica i en l’est de Bulgària creix de forma natural) i actualment cultivat com ornamental en passejos i alberedes. Es té constància que la primera planta portada a París des de Constantinoble va ser l’any 1615 per Bachelier. És un arbre elegant i pot arribar als 20 metres d’alçària. Les seues fulles són molt característiques, amb 5 a 9 folíols disposats en forma de palma d’una mà. Les seues flors són blanques o blanc-rosades i s’agrupen en grans inflorescències de forma cònica o piramidal de gran bellesa. El fruit és una càpsula eriçada amb pues no punxants que tanquen d’una a tres Detall de la fulla amb els seus folíols

llavors. És una espècie botànica prou tolerant, encara que prefereix els llocs aclarits amb terrenys mitjanament humits i fèrtils.

Té un gran interès farmacèutic ja que s’utilitzen les seues llavors i corfa com a font de principis actius. De les seues llavors s’obté l’escina amb propietats antiinflamatòries i venotónicas que permeten disminuir la permeabilitat dels gots i exercir una acció antiedematosa. Tot això permet augmentar la resistència capil·lar i disminuir la seua fragilitat, trobant un ús farmacèutic en el tractament de les varius i la insuficiència venosa crònica en les extremitats inferiors amb les seues característiques manifestacions com a pesadesa de cames, unflor, dolor, formigueig i rampes nocturnes. De la seua corfa s’obté el principi actiu esculósido o esculina, present en diversos medicaments antihemorràgics útils en la insuficiència circulatòria venosa i cerebral.

En la medicina popular castellonenca trobem un ampli ús entre els pobletans de l’interior i en la mateixa capital, com ocorre amb els visitants del Càpsula eriçada amb pues no punxants

60

passeig de Ribalta, gent major i que encara mantenen una riquesa i saviesa sobre les plantes meGaiata 6

Magdalena 2012

dicinals. Així és freqüent veure encara persones d’avançada edat en el passeig de Ribalta, arreplegant els fruits del Castany d’Índies (“castanyes bordes”) i col·locant-se en un número imparell en les butxaques del pantaló per a curar-se les hemorroides. Observem que este ús esotèric coincideix no obstant això amb les indicacions científiques abans explicades. En alguns pobles com Xodos, ens informen que és freqüent utilitzar en la ciàtica i en els dolors reumàtics, els fruits col·locant un número imparell (“nassos”, 1,3,5 o 7) en l’interior d’un saquet de tela que es penja en el coll de la persona a manera d’amulet esotèric. Cal tindre present que les llavors han causat intoxicacions gastrointestinals en xiquets que les han confós amb les llavors de la castanya comuna.

La seua fusta no és molt resistent, no obstant

La seua corfa tanca principis actius útils en la insuficiència circulatòria venosa i cerebral

s’ha utilitzat en la fabricació de caixes així com d’objectes tornejats com a i utensilis de cuina.

En el passeig de Ribalta se succeïxen els bells exemplars botànics propis d’un Jardí Botànic i entre ells, el Castany d’Índies és dels que més sorprèn observar, per la seua elegància i per la riquesa que tanca en el seu interior.

Luis Mulet Pascual Doctor En Farmàcia

Exemplar en el passeig central del passeig de Ribalta

Farola-Ravalet

61

Magdalena 2012

UNA FAMÍLIA DEL “RAVALET” Esta és una història que va succeir i, encara avui, segueix succeint al “Raval de la Farola”. Ja fa prop de 150 anys que un Manuel va ser l’iniciador de l’estirp dels MANUEL PALAU i dels quatre que, al llarg dels anys, la conformen.

En aquesta narració farem un repàs d’aquestos personatges per que els lectors els puguen conéixer, al temps que aprofitarem per a retre’ls un homenatge, a totes llums merescut.

Tot es va iniciar a l’any 1869. Feia poc que el ferrocarril havia arribat a Castelló. El Parc de Ribalta havia començat a construir-se. Va ser, aleshores, quan va nàixer el primer Manuel Palau del següent relat.

MANUEL PALAU BOSCAR (1869 – 1920).

Naisqué a Castelló i en ell va viure tota la seua existència. També a Castelló es va casar i ho va fer amb Teresa Benlliure, bonica fadrina de la terra amb qui va tindre cinc fills: Teresa (una gran cuinera), Manuel, Juanito, Rosa (jove promesa de la pintura) i Carmen (va arribar a la longeva edat de 101 anys).

Aquest primer Palau va tindre un gran prestigi com a fuster, tenint el seu taller al pati Fustería Carrer Joaquin Costa, 11

interior de la casa on vivia, al carrer Joaquin Costa, 11. També va ser un ebenista de renom, de les mans del que van sorgir mobles

dignes d’admiració, molts dels quals, van enriquir el mobiliari de algunes cases de distingits prohoms castellonencs. A més a més, va ser músic afeccionat, arribant a formar part d’alguna de les associacions musicals que, en el Castelló d’aquell temps, hi havia.

Per a rematar el seu breu historial, també va ser regidor de l’Ajuntament de Castelló entre 1916 i 1918 (sent alcaldes Joan Peris, Rafael Gasset i José Forcada).

Quina llàstima que no va conéixer a les seues rebesnétes Clàudia, Paula i Maria. A bon segur que li haguera agradat moltíssim estar amb elles i gaudir de la seua presència.

I seguim amb el relat.

La història continua en 1899. La Panderola portava ja uns anys circulant per Castelló i la Plaça de Bous ja havia sigut inaugurada. Apareix a escena el segon Manuel Palau.

62

Gaiata 6

Magdalena 2012

MANUEL PALAU BENLLIURE (1899 – 1960). Nascut a Castelló i també fuster de professió.

Seguia així el camí mamprés per son pare i, per tant, la seua vida va transcórrer entre fustes, serres, puntacorrents, garlopes, tatxes i demés eines pròpies del seu ofici. La seua fusteria estava ubicada al carrer Dean Martí, 4 (encara que a l’actualitat ha passat a ser el número 6), a la planta baixa del que va ser el seu domicili. Maridat amb Francisca Aguilella van tenir un fill: Manuel (el tercer Palau de la història).

Persona de fermes arrels castellonenques, va viure activament les Festes de la Magdalena formant part de la Comissió de la Gaiata 6, des de les darreries dels anys quaranta fins el començament dels cinquanta. També va ser un gran afeccionat al futbol i solia seguir al C.D. Castelló allà on jugara. A més a més, també va ser un bon adepte a la festa dels bous.

Però tal vegada, una de les vessants més important de la seua vida va ser la faceta d’inventor.

A ell se li atribuïssen dos invencions: la primera, una màquina per a calibrar el tamany de les taronges i l’altra, les finestres de guillotina, encara que, home molt modest i tan sols preocupat per la seua feina, mai no va pensar a patentar-les.

Qui li havia de dir que les seues besnétes Clàudia, Paula i Maria anaven a ser Madrines Infantils de la mateixa Gaiata en què ell va col·laborar.

De segur que li haguera agradat el conéixer-les i compartir les festes amb elles.

Seguim amb la història dels Palau.

En 1936 esclata la Guerra Civil. Pocs anys abans l’arquitecte Maristany hi havia dissenyat i construït el monument de La Farola, a la plaça de la Independència. El mateix any, amb el revoltim que hi havia, se li va ocórrer nàixer al tercer Palau de l’estirp.

MANUEL PALAU AGUILELLA (1936–2010). També nascut a Castelló. Enginyer Tècnic Agrícola de professió, es va casar amb Charo Oñate (altra gran cuinera i millor mare). Entre els carrers Dean Martí i Rosell, passant per la Ronda de la Magdalena, va transcórrer la seua vida. D’aquest matrimoni van arribar al món dos fills: Charo i Manolo (el quart Palau de la contalla).

Gran apassionat per l’agricultura en general, Manuel Palau Aguilella va ser un citricultor entés i empedreït. Aficcionat als bous, al futbol i a la pintura. Però per damunt de tot, va ser un bon pare, gran espòs i un excel·lent avi.

Farola-Ravalet

Fusteria Carrer Dean Martí, 4

63

Magdalena 2012

Benauradament encara va poder veure a les seues netes Paula i Maria lluint les bandes de Madrines Infantils en les Festes de la Magdalena del 2006 i 2009.

De segur que li haguera agradat veure a la seua tercera neta, Clàudia, portar amb orgull en les Festes de la Magdalena 2012 el distintiu de Madrina Infantil de la Gaiata 6.

Sense cap dubte que, allà on es trobe, no es perdrà l’esdeveniment.

La història segueix, donant un bot fins arribar a l’any 1966 on aparec jo, el quart Palau de la nissaga, per a incorporar-me a l’escena “castellonera”.

MANUEL PALAU OÑATE (1966). Com no, i per seguir el costum de la dinastia Palau, també vaig nàixer a Castelló i els carrers Rosell i Dean Martí han segut testimonis de, gairebé, tota la meua vida. Em correspon la responsabilitat de ser l’últim Manuel Palau de l’estirp i tinc l’honor d’escriure (amb la inestimable ajuda de “Pepet”) aquestes línies de record als meus avantpassats.

En realitat el meu nom és Manuel (com tots els Palau avantdits), però també soc Àngel, en memòria del meu avi matern, amb el que em va unir una relació inoblidable. Mereix un entranyable record la seua dona Rosario, la meua avia materna, i les seues “coques de tomaca”.

En arribar-me “el moment”, es va creuar en el meu camí una jove molt especial, que hem va fer pensar: “No la puc deixar perdre”… Tal vegada ella va pensar el mateix de la meua persona. No ho tinc gens clar, però el cas és que, al cap d’un temps, vam acabar davant d’un capellà i dient-nos aquella frase tan bonica de: … “si quiero”. I des d’aquell moment estic casat amb Maria Jose Miralles (i el que són les coincidències, la seua mare, Tica, va ser Dama de la Gaiata 6 en 1957, quan el Passeig de Morella formava part del sector).

Maria Jose i jo tenim una filla, Clàudia, que tal vegada per allò dels “gens” … No us podeu imaginar la il·lusió que li feia el ser Madrina Infantil i som testimoni de què ha lluitat per aconseguir-ho.

Les festes de la Magdalena 2012 seran molt especials per a ella i també per a nosaltres i, sens dubte, que anem a gaudir-les junt a tots vosaltres.

I així s’acaba la història dels Manuel Palau.

Tots quatre veïns del “Ravalet de la Farola”

Manuel Ángel Palau Oñate

64

Gaiata 6

Magdalena 2012

L’ORIGEN DEL VESTIT DE CASTELLONERA La meua curiositat com indumentarista m’ha portat a investigar l’origen del vestit de castellonera, que tan elegantment llueixen les nostres dones en les festes de la Magdalena. M’arribaven informacions de totes parts, una d’elles era la de crear una col·lecció de segells amb els vestits regionals de cada Província; una altra la de la formació, per part de la Secció Femenina, d’uns grups de cors i danses que representarien a cada Província en els festivals folklòrics que recorrerien tot l’estat Espanyol. Fins que una vesprada em vaig trobar amb una encantadora senyora, Asunción Segarra, amb la que, després de passar llargues hores d’agradable conversació, em va comptar qui, com i perquè, es va crear la nostra indumentària regional.

Corria l’any 1939 quan son pare, Manuel Segarra Ribes, va escriure un conte per a titelles dedicat a ella, conegut com ¨La filla del rei Barbut¨, basat en la llegenda de ¨Tombatossals¨ de Josep Pasqual Tirado. Després de la representació privada de l’obra i d’obtindre un gran èxit, Matilde Salvador, per mediació de Bernat Artola, va sol·licitar a Manuel Segarra crear una òpera amb el seu llibret, estrenant-se aquesta en el Teatre Principal l’any 1943. Per a donar-li més presència a l’obra, Carlos Espresati va escriure un pròleg que recitaria el seu fill, acompanyat de parelles de joves, abans del començament de la mateixa.

Ací és on comença la recerca del vestuari per a dit pròleg. Van obrir els baüls de les iaies de les cases més adinerades de la nostra ciutat, traient d’ells peces del S. XIX, el que ara coneixem com a traje de setí, per a ells i faldes de seda, cossets, davantals i manteletes per a elles. Una vegada reunides totes les peces, es va demanar a Luis Sales Boli que fera el disseny del què seria el vestit de castellonera, document gràfic que apareix en aquest article, fotografia del disseny original, que Sales Boli regalaria en el Nadal de 1945 a Asunción Segarra, amb una dedicatòria que deia: “A Asunción Segarra i Segarra, filla del meu inoblidable i estimat amic Manolo, que tan activament va aconseguir els elements per a la reconstrucció de la indumentària típica femenina castellonenca, allà per l’any 1940”.

Unit a un document en què contenia les característiques de la dita vestimenta i que a continuació transcric: “Pentinat partit, amb rodets i monyo baix”

Farola-Ravalet

65

Magdalena 2012

“Arracades i pinta baixa, en or i maragdes” Cosset de pana, vellut o setí, negre (o blau, o verd, però fosc), amb coll obert, però no escotat; botonets d’atzabeja, or, o plata. Una fina punta blanca per coll i bocamànegues. La mànega llarga i ajustada, que pot inflar-se lleugerament en fanal en la seua part superior.

Mocador de seda en blanc o crema, amb brodats fins.

(Els clàssics anaven brodats ricament en or, però sense cap lluentó). El canto amb blonda, mai acabat en flocs.

Passador d’or i maragdes.

Guarda peus o falda, de seda moaré o adomassada, en to uniforme, sense brodats o teixit de color distint. Els clàssics són de color tabac irisat en verdós. Pot ser verd, blau, ataronjada fosca, però no en colors i tons vius i forts de color. Sobre el guarda peus, davantalet de seda negre, amb punta negra de randa.

Sabates negres de mig tacó, semitancades, amb llaç de seda i sivella de plata. Mitges blanques.

I el tot, sobre un cosset esvelt i una careta d’hortolana que furta els cors, que ho siga més que la d’este model del vestit de castellonera”.

Estos vestits van aparèixer per primera vegada en l’estrena de l’òpera de Matilde Salvador en el Teatre Principal, fotografia, que encara que de baixa qualitat pel pas dels anys, ens mostra les parelles de “castelloneros” damunt de l’escenari.

Quan en 1945 van començar a celebrar-se les Festes Fundacionals de Castelló, es va triar com a indumentària regional, els realitzats per Sales Boli, fotografia i document, amb algunes modificacions, trobat en la caixa corresponent a eixe any, en l’arxiu de la Junta de Festes, en el que diu: “Pentinat partit en ratlla al mig, arreplegat arrere en topo, sense rodets laterals. En el topo pinta de metall blanc o groc, subjecta amb les agulles que formen part del guarniment, col·loquialment conegut com a “adrés”. La pinta és baixa, recta i ampla, quelcom corbada per a adaptar-se al cap, rematada en la seua part superior amb pics o floretes a manera de corona o diadema doblegats o encorbats cap arrere i cap avall.

66

Gaiata 6

Magdalena 2012

Gipó negre de vellut o ras, tancat en el coll, amb obertura fins a l’escot.

Mànegues fins a la mà, “vuelosas” o en fanal en l’arrancada del muscle i ajustades després al braç, amb escotadura o tall en la part posterior de la bocamànega. El coll i mànegues rematen en fina punta blanca de randa.

Sobre el gipó, manteleta de to blanc, crema o os, de tul, fistonada de blonda. No porta lluentons ni pedretes en els brodats. Els mocadors autèntics són de batista amb brodats en cadeneta.

Falda o guarda peus de seda tornassolada, en color tabac o blau, irisats en verd. Pot portar motius teixits, sent llisa i de tons severs. La falda assenta en el cintura sobre el Gipó.

Davantalet de seda negre, vorejat de punta negra així mateix.

Mitges blanques i sabates negres, de mig tacó, amb sivelles.

El guarniment consta d’agulles per a subjectar la pinta, arracades, passador o imperdible, creu amb la seua cadeneta i anell, tot ell d’or o plata sobredaurada i pedreria de maragdes i perletes només”.

Al llarg dels anys aquesta vestimenta, ha anat patint modificacions, segons la moda del moment, en el gipó han desaparegut les mànegues de pernil i en el seu lloc s’han substituït per unes més ajustades, les faldes han passat de ser curtes, per davall del genoll, a més llargues, amb la qual cosa les grandàries dels davantals també s’han anat modificant, per a les manteletes s’han utilitzat autentiques joies, de randa d’agulla, bruixes o duquessa, trobats en antiquaris. Les teles de les faldes han passat de la sobrietat de les sedes del S. XIX als brocats més rics del S. XVIII, però a pesar de tots aquests canvis, el vestit de castellonera, continua sent un dels vestits regionals més elegants.

El meu més sincer agraïment a Asunción Segarra i Segarra, per les seues hores dedicades i per facilitar-me tota la documentació gràfica i a la Junta de Festes per permetre’m l’entrada en el seu arxiu, sense ells no haguera sigut possible la realització d’aquest article.

Carla Bastán Isidro Dissenyadora i Indumentarista

Farola-Ravalet

67

Magdalena 2012

PASSEIG RIBALTA O PASSEIG DE L’ART Des de la seua creació, este passeig ha sigut història per a molts castellonencs. Jo, amb quaranta-dos anys en esta bella ciutat, contaré la meua.

Admirat per la seua forma i la seua situació, cèntrica, pròxim a tot Castelló, amb eixe meravellós fanal donant entrada al seu frondós recinte, acollidor, silenciós al mateix temps que bulliciós.

La meua història comença en 1970: acaba de derrocar-se l’antiga Pèrgola; Castelló creix i precisa d’un espai per a les seues festes, per la qual cosa naix l’edifici que actualment inclús impera. El dit edifici hereta, com no podia ser d’una altra manera, el nom i la història de l’antic: LA PÈRGOLA; festera, magdalenera, en la que s’han celebrat esdeveniments relacionats amb la música, tant la nostra com d’altres llocs; amb la moda, com a innumerables desfilades benèfiques i de prestigi; i una infinitat d’esdeveniments que han guardonat la nostra ciutat al llarg d’estos quaranta-dos anys.

EL TEMPLET m’emociona amb el seu estil neoclàssic. Quantes hores de música ha donat i continua donant hui, en els nostres dies, a la nostra volguda ciutat de Castelló. En el dit monument es lluïx una vegada i una altra la nostra volguda Banda de Música, amb el Mestre Signes al front, que ompli el passeig de màgica i meravellosa música en eixe lloc únic que no sols Castelló i la seua gent pot disfrutar, al mateix temps que admirar a noms com a Falla – Chapí – Bretó o Giner.

L’ANTIGA ESTACIÓ, xicoteta però acollidora, totes les històries que podria contar-nos: despedides tristes, alegria per les arribades, on les mans s’agitaven davant de la presència pròxima dels sers volguts.

I enllaçant amb les arribades, encara recorde les meues: allà per principis dels 70, la meua llavors nóvia en l’andana; eixíem de l’Antiga estació i ens trobàvem amb eixa vegetació, tota al voltant de l’estany.

68

Gaiata 6

Magdalena 2012

Tot això feia créixer la meua pau interior i la idea que esta ciutat era el lloc ideal per a poder realitzar la meua pròpia vida.

LA PLAÇA DE BOUS. Acollidora i bonica, en la que tantes i tantes vesprades de glòria han viscut i compartit molts Mestres del nostre art per excel·lència. En ella es recorden vesprades de festa per a Castelló i els seus meravellosos pobles; carruatges, il·lusions, sarau que plasma nostra Fira de la Magdalena. En el Cós de Pérez Galdós, els clavells són brillants per les dames, art i festa junt amb el passeig rematat pel nostre Escultor Viciano i la imperiosa posa del bou presidint l’entrada. És hora, prosseguint amb el nostre passeig, que nomene un a un als monuments que impregnen de màgia i història al nostre volgut passeig Ribalta: en el seu centre presidix el MONOLIT A LA CONSTITUCIÓ I A LA LLIBERTAT; també comptem amb la CREU ALS CAIGUTS; enfront de la Plaça de Bous, el MONUMENT EN HONOR A L’ASSOCIACIÓ DE LA PREMSA TAURINA; molt prop d’este, comptem amb l’ESTÀTUA DE LA MATERNITAT COM A HOMENATGE A UNICEF; creuant el bonica roserar, contemplem l’estany amb la seua MUSA DE L’AIGUA, on vagaregen els nostres xicotets per a veure els ànecs mentres rodegen eixes balustrades plenes de romanticisme. L’ANTIGA ESTACIÓ, amb la remodelació del qual ha eixit guanyant en bellesa i estil; just davant d’esta, queda demostrada LA NOBLESA DEL BOU, l’escultura de l’amic Melchor Zapata m’agrada contemplar assentat en els bancs de ceràmica, mentres quede impregnat per eixe encant, a més del romanticisme, que em fa sentir l’ESCULTURA DEL MESTRE DOMINGO FERRER. Molt prop trobem el monument al SENYOR VICENTE CASTELL I DOMÉNECH, gran mestre de la pintura castellonenca admirat pertot arreu. I com no, no ens podíem oblidar del monument dedicat al nostre volgut FRANCISCO TÁRREGA, músic únic i orgull de la nostra ciutat. Finalment, citaré al SENYOR FRANCISCO RIBALTA, mestre de pintors i a qui la ciutat de Castelló va dedicar el nom d’este meravellós parc perquè sempre pervisca entre nosaltres.

Ací posem punt final al nostre passeig, durant el qual, espere haver transmès el mateix orgull que a mi em produeix, i desitjant que generacions futures de castellonencs pugen seguir disfrutant-lo i continue sent emblema del nostre Castelló com a PASSEIG DE L’ART.

Pepe Mora

Farola-Ravalet

69

Magdalena 2012

LA PIROTÈCNIA COM A ELEMENT DE LES NOSTRES TRADICIONS: BREU SOCIOLOGIA DEL FOC MAGDALENER La ciutat de Castelló ha estat tradicionalment un dels llocs destacats de la pirotècnia al País Valencià, almenys des del punt de vista dels espectacles que s’hi disparen i de l’atracció massiva de totes les manifestacions que els jocs de foc tenen entre els castellonencs. Una altra cosa seria el tema de la producció.

Qualsevol aficionat als castells de foc i a les mascletades sap, des de fa molts anys, que els espectacles pirotècnics de les festes de la Magdalena són de visió obligada, si es vol estar al dia pel que fa a innovacions i per a exhibicions de gran mestratge. Només la nostra capital, València, en falles o durant el certamen internacional d’octubre, supera en quantitat i en qualitat els espectacles que podem gaudir a Castelló.

Una altra característica que tenen els nostres jocs amb el foc, compartida amb unes altres celebracions magdaleneres, és la itinerarietat. No és molt normal en cap població valenciana veure l’immensa riuada humana, parelles, matrimonis, colles, pares amb els fills a galligotes, alguns incivils amb cotxe, tot s’ha de dir, com en pelegrinatge durant la Nit de Foc. No està lluny aquesta marxa multitudinària del sentit col∙lectiu de la Romeria de les Canyes, on el poble de Castelló celebra conjuntament el seu origen. El plaer de la comunió de sentiments amb una comitiva de ciutadans diposats a gaudir de la llum, el soroll, la flaire de la pólvora, en definitiva de la bellesa, significa un grau de civilitat, d’agermanament veïnal, difícilment superable.

Com una aportació més a la correcta contemplació d’aquestes manifestacions artístiques, on participen, en unió indissoluble, la vista, l’oïda i l’olfacte volem oferir uns petits consells, a manera de reflexions, que esperem puguen ajudar a una més correcta participació i compenetració amb la màgia del foc i la llum.

1.- Mentre veiem un castell o una mascletà no estem en aquell lloc per cap altra raó comunicativa. És a dir a ningú no ens interessa saber res de les intimitats de la

70

Gaiata 6

Magdalena 2012

vida de qui tenim al costat, ni escoltar les seues bromes, ni suportar el seu alcohol. Les festes també son aptes, òbviament, per a l’humor, prendre unes copes o xarrar entre amistats; però l’espectacle pirotècnic no és l’àmbit adient per a eixes expansions. No demanem seriositat litúrgica, ni de bon tros, simplement cal el silenci de l’atenció, perquè el llenguatge que hem de sentir és el del foc.

2.- Quan arribem a la zona de l’espectacle, buscarem el lloc que més ens agrade, ni tan a prop que la inclinació del coll o la precaució pels esclats ens impedisca el complet gaudiment, ni tan lluny que el soroll ens arribe quan s’ha produït l’esclat lluminós de la carcassa. De vegades s’han produït moments de discussió amb els membres de Protecció Civil.

Cal tindre paciència, perquè alguns dels seus càrrecs deuen saber poca cosa de castells. Recorde una jornada de la visita de la reina de les festes al Grau de Castelló a mitjan dels anys 80 del segle xx, on Protecció Civil, lamentablement, va tallar l’accés a la plaça de la Panderola, des de mitjan avinguda Elcano, i va impedir de fet la contemplació del castell a un sector del públic. Davant els “salvadors” de Protecció Civil, no tenim més remei que fer cas com a ciutadans. Però res ens impedeix pensar que una persona castellonenca sap sovint millor on es pot estar veient un espectacle pirotècnic, més que no “quatre sabuts”. La solució tècnica, com sol passar, estava en la tradició. I així la celebració magdalenera del Grau va recuperar el castell de focs en el recinte del port, que el 1955 ja havia significat la culminació de l’acte de la visita de la reina a la gaiata del sector marítim.

3.- Quan ha començat un castell o una mascletà no hem de moure’ns del nostre lloc per res. No hem de començar a molestar el personal volent avançar o pitjor encara, recu-

Farola-Ravalet

71

Magdalena 2012

lar. Des de la no-violència, és ben lícit practicar en aquesta situació la resistència passiva davant els ciutadans inquiets. No us mogueu i que passen per un altre lloc... si és que poden; i si no ja declinaran de moure’s, que un castell no sol durar més de quinze minuts. Si hi ha cotxes passant per un carrer que us separa de l’espectacle i Protecció Civil no us ha deixat anar més endavant, com sol passar sovint, sobretot impediu amb una bona massa compacta de gent la circulació dels automòbils.

4.- En un castell, després de tirar els tres trons d’avís, cal que estigueu atents a no deixar-vos enganyar o subornar amb coets, xiuladors i material de mascletà. Quan l’organització té pocs diners o li demana al pirotècnic un impossible existeix la temptació de reomplir-ho tot de material menor per a un castell, que costa poc i fa soroll. Com a bons castellonencs, durant l’espectacle cal que estiguem atents, i després, si cal, a xiular, perquè el nostre públic és bon coneixedor i té dret a no ser enganyat. Fa anys era molt freqüent el llançament de cuquets, com llistes de llums amb paracaiguda que estaven un parell de minuts caient, sense que cap esclat omplira mentrestant el cel. En aquells temps els cuquets eren vistos com poc més que un truc per entretindre criatures: «mira, filla, un cuquet, un cuquet», o també per intentar “entretindre” el públic. Ara, anys després, quan apareixen tenen alguna cosa d’entranyable, de record de la infantesa...

5.- La festa no combina bé amb la timidesa. Mentre dura el castell no cal parlar, ni cridar sobre temes no relacionats amb l’espectacle pirotècnic que estem veient. Però, en canvi, hem d’aplaudir, corejar amb les amistats un «oooh!», no oblidar aquella exclamació de «lila!» i, si cal, trencar-nos les mans acompanyant un bon final o, per contra, xiular quan ens sentim estafats com a públic.

La comissió de la Gaiata 6

72

Gaiata 6

Magdalena 2012

L’ART DEL COMANDANT TOMÁS CASTAÑO I LES SEUES AÈRIES ACROBÀCIES

Recorde que en aquells anys de principis dels seixanta, quan va tindre ocasió de vindre a Castelló convidat per la Junta Central de Festes de la Magdalena, el Comandant Tomás Castaño tenia en l’aspecte, el somriure i la seva mirada, l’elegància natural d’un galant de cinema. Agradava a les xiques i a més a més encaixava molt bé en un ambient entre cavallers. Tot un gentleman. Tant és així que són diversos els lectors -homes i dones- que a través d’aquests anys m’han insistit que dediqués una pàgina de record en aquest espai d’Éssers humans a qui és en veritat un castellonenc, nascut a Castelló, que va arribar a tindre notorietat com a pilot d’acrobàcies aèries, esport amb el que va guanyar competicions al món i a Espanya. La veritat és que rastrejant la vida del personatge, trobe una esquela mortuòria del 3 de febrer de 1942 que és el principi, no obstant això, del que avui estic contant. És la notícia de la defunció d’Erundina Balbás Gironés, cognoms realment gravats a foc en la història cívica de Castelló i que es refereixen a la mare de María de la Cruz Meneses, alhora dona del General de l’Exèrcit, Tomás Castaño Carceller.

De Castelló a Guadalajara El militar Tomás Castaño era per aquells temps i durant molts anys professor de l’Escola d’Infanteria de Guadalajara. I, al casar-se amb María de la Cruz en 1926 i assumir la família els cognoms de Balbás i de Gironés, el nom de Castelló va planejar ja per a sempre sobre tots.

María de la Cruz i Tomás havien contret matrimoni a la capital de la Plana, la ciutat on ella havia nascut. Tomás era oriünd de la petita vila d’Algímia d’Alfara, a la província de València, al costat de Sagunt, tot i que les diferents destinacions administratives amb les que el militar havia anat jalonant la seva carrera professional els van dotar a tots d’aquell tarannà que admet com una cosa natural l’haver d’acomodar-se a viure on el cap de família té el seu lloc de treball. Matrimoni amb deu fills, els dos majors van néixer a Castelló, el tercer a Jaca, repartint-se la resta entre Melilla i Guadalajara. La major havia nascut en 1927, també anomenada Mari Cruz. La petita, Pilar, va néixer vint anys després. El nostre personatge, el campió d’acrobàcies aèries ha de-

Farola-Ravalet

73

Magdalena 2012

Els Castaño. Foto de la família amb el jove Tomás al centre de la imatge.

ixat reflectit en el seu llibre de família que es va casar a Tetuan i va morir a Madrid.

La vida Així doncs Tomás Castaño de Meneses va néixer a Castelló el 9 de novembre de 1928 a la plaça de la Independència, a la casa número 3, és a dir, a l’ombra del mític Fanal, porta d’accés al Parc de Ribalta, escenari dels seus primers jocs entre els maranyetes. Ja he dit que el tercer, Antonio, ho va fer a Jaca. Per la seva banda, Emilio, Juan i Amparo van néixer a Melilla. Després, José Antonio -sempre anomenat Pepe- i Carmen, van veure la llum a Guadalajara, i els dos més joves, Enrique i Pilar, també són nascuts a Melilla. Dels deu, solament Tomás i Antonio, després de les seves obligatòries classes de Primària, van ingressar en una acadèmia militar. Antonio va arribar a Coronel d’Infanteria. Tomás va triar la disciplina d’Aviació i el van matricular al juliol de 1950 en l’Acadàmia General de l’Aire de San Javier, a Múrcia. Convertit en tinent quatre anys més tard, va ser destinat al 43º Esquadró de la Força Aèria de Tetuan. Allí va conèixer a Isabel Mansilla, es van fer nuvis i van contreure matrimoni. Van tindre dos fills, Tomás i Nicolás. Diuen els arxius documentals que, des de Tetuan, el 21 de febrer de 1957 va marxar Tomás als Estats Units, on va realitzar la coneguda com Missió AFB, a Texas, un curs bàsic d’adaptació i preparació per a tot tipus d’avions no convencionals.

Acrobàcies aèries La veritat és que Castaño, al retorn d’Amèrica, on també a Laredo va fer un curs de reactors,

74

Gaiata 6

Magdalena 2012

va ascendir a Capità d’Aviació en 1958 i va ser destinat a la Base Aèria de Talavera del Real, Badajoz, on va intervindre com a professor de vol, al mateix temps que es va sentir atret per l’aviació esportiva i va començar a participar, primer en Voltes Aèries, en competicions per Espanya i Europa, entrant més tard en els circuits d’exhibició que tenen lloc com a complement a festes majors o celebracions de tot tipus, especialitzant-se en les acrobàcies aèries, és a dir, en les maniobres realitzades durant un vol, correntment en els combats aeris, però també com a disciplina festiva o esportiva, quan ja se li van fer familiars les denominacions en l’argot de rínxol vertical, també tonel, volteig sobre l’ala, caiguda voluntària en barrina, pujada en candeler i, en resum, el que constitueix un perfeccionament en l’art de pilotar els avions. Tomás Castaño va acabar la seva carrera essent Comandant Pilot de la Companyia Iberia, ja com a destinació professional.

A Castelló En el programa de les festes de la Magdalena de 1957, al costat de la insistència en la celebració de molts vistosos Festivals de Cors i Danses, que tant de públic atreien, es troba la informació de les exhibicions del romanès Príncep Cantacuzano en un Festival Aeri Esportiu Internacional que va tenir lloc a l’Estadi Castalia. Allò va ser arrollador en l’època i va donar motiu a la celebració d’idèntics festivals conduïts per l’Aero Club Castelló en els anys següents i fins a 1964, ja amb el Comandant Tomás Castaño com a figura estel·lar, amb part de la seva família celebrant trobades amb carrers i gents de la capital de la Plana, aprofitant que venien acompanyant al pilot. María de la Cruz Meneses sempre els deia als seus fills que les muntanyes de Castelló eren de color de rosa, conseqüència de la visió de certs arbustos a la llunyania. I entre el mar i el Grau i els propers panorames rosacis, restaven les màgiques cabrioles de l’aviador per a gust i delit dels seus paisans, els castellonencs.

L’arriscat art de l’acròbata aeri Ja és sabut que la definició de l’expressió ‘acrobàcies aèries’ -sempre en plural- es refereix a les maniobres de destresa realitzades durant un vol i empleades correntment en els combats aeris, encara que amb el temps es convertirien en una disciplina esportiva o d’exhibició festiva.

I encara que són sinònim paraules com gir, habilitat, maniobra, cabriola o tombarella, hi ha altres com saltimbanqui o titellaire, de les quals en moltes ocasions han fet ús els germans de Tomás Castaño per a rebaixar el nivell de l’art de l’acròbata, quan aquest es va decidir de ple a efectuar gires d’exhibició al mateix ritme que els cantants, músics o artistes teatrals. Amb les bromes, mai es va perdre entre tots ells l’afecte fraternal a l’arriscat art de l’acròbata aeri.

Salvador Bellés Gestor cultural

Farola-Ravalet

75

Magdalena 2012

PROGRAMA DE FESTES 13’00h Al peu de tossal, de- 18’00h Visita al sector de gustació d’una paella mo- les reines i dames de la ciu21’30h Bateig dels nostres numental. tat i entrega de fadrins. monuments gaiaters a al 19’00h Tornà de la romede- 20’00h Acte de lliurament magatzem de gaiates. ria, seguidament processó de premis a la plaça Major. de penitents.

22’30h Sopar de pa i porta DISSABTE 10 19’30h Desfilada de gaiates. a la carpa gaiatera.

12’00h Anunci de festes 21’30h Instal·lem els moamb el llançament de carnuments a l’Avinguda del casses I gran mascletà al DIMECRES 14 Rei Jaume I. carrer Maria Rosa Molàs.

11’00h Parc infantil al ca14’00h Apertura del messó rrer Rosell per als més meDILLUNS 12 gaiater. nuts i apertura de la tasca.

DIVENDRES 9

16’00h Pregó.

10’30h Cavalcada infantil.

14’30h Dinar de germanor.

22’00h Agafarem forces mentres sopem a la carpa.

12’00h Aperture del messó gaiater.

16’30h Continuarem amb el parc infantil.

00’00h Anirem pel nostre 20’00h Encesa de gaiates. 19’00h Xocolatada per a monument al magatzem Els nostres monuments se- tots. ran protagonistes. per preparar la desfilada.

22’00h Sopar de pa i porta.

21’00h Sopar de pa i porta a la carpa del carrer Rosell.

DIUMENGE 11

00’00h Anirem a arreplegar 7’00h Repartiment de canels nostres monuments per yes i cintes a la plaça Major. ubicar-los a la farola.

8’00h Missa de romers a Santa Maria.

DIMARTS 13 9’00h Romeria de les canyes a l’ermitari de la Mag- 12’00h Apertura messó dalena. gaiater.

76

DIJOUS 15 12’00h Apertura del messó gaiater i concurs de dibuix infantil.

14’00h Dinar de germanor.

17’00h Es celebra el coso multicolor.

Gaiata 6

Magdalena 2012

22’30h Sopar de pa i porta.

12’30h Toc d’eixida per a encendre les fogueres del 23’30h Discoteca mòbil 8’00h Despertà amb els concurs de paelles. i karaoke per als més va- bombos de la cofradía de lents. Tots a cantar!!

St. Maria Magdalena i més 14’30h Degustació dels membres del jurat. cohets.

00’00h Concurs de disfresses.

12’00h Apertura messó 16’30h Lliurament de premis de dibuix, paelles i gaiater. guinyot.

15’30h Concentració en la DIVENDRES 16 carpa per a participar en 18’00h replegarem la carpa 8’00h Despertà pels carrers l’ofrena a la Verge de Lle- gaiatera. del barri cohets, dolçaina i dó.

22’30h desfilada final pels tabal.

22’30h Sopar de pa i porta carrers de Castelló i Mag12’00h Apertura del messó a la carpa. dalena Vítol. gaiater.

23’30h Actuació de trom- 00’00h apagarem la llum 14’30h Dinar de germanor peta i cant sorprenent. Se- de les nostres gaiates i traa la carpa. guidament ens amenitza la ca final!!

17’00h Xocolatada pera tots els xiquets del sector.

20’00h Mostra folklórica de balls regionals, tots a ballar!

22’15h Sopar de pa i porta a la carpa.

23’30h Nit de ball amb la discomòbil Times.

DISSABTE 17

nit el trio “Clave de son”.

DIUMENGE 18 12’00h Obrirem el nostre messó gaiater.

12’00h Concurs de guinyot.

La comissió es reservarà el dret de modificar qualsevol acte programat per a la Setmana de Festes.

El soci de Sector tindrà vi, llimona, cacaus, taula i cadires a la seua disposició. La comissió no es responsabilitza de la falta de lloc.

Per a identificar-se tots els socis de sector hauran de dur el cartó de Soci.

Farola-Ravalet

77

Col·laboradors L’Associació Cultural Gaiata 6 Farola-Ravalet vol donar les gràcies als nostres amics i col·laboradors Sense la seua ajuda no hauríem pogut fer el nostre llibre Us estem molt agraïts

AE Suminstros, Carrosseries Arenal, Taller Espa-Car, A un pas del Cel, Inmobiliaria C&R, Idiomes Reyes, Osteofisio Francisco Gómez Moreno, Centre de fisioteràpia T. Granel, Acadèmia Celobert, Rajoles i Paviments Rubio, Suministraments J. M. Forcada, Calçats Fores, Magatzem de calçat Cantavella Robres, Fotògraf Rogelio Cruella, Safont Joiers, Roba infantil i interior Angelines, Olives i Salsums M. Cinta, Projecte Amigó, Roba infantil Pistatxo, Arrels, Arrossos J. Saura, Casto Joies, Perruqueria Elisa, Còpia de claus Enrique Roig, Servei de motocicletes Aurelio Centelles, Climatització Electrofrio, Maquinària Agrícola Francisco Sanahuja, Rubén, Foto-Video Lledó, Modes Mabel, Serigrafia Mazuela, Fontbelton, Quiosc Carlos, Rafael Pinedo, Cristalleria M. Fabra, Gestoria Gallén, Restaurant Rústico, Mesón Navarro, El Racó de Sant Roc, Innovació Digital Castelló

Desitja als seus veĂŻns i amics bones festes de la Magdalena 2012

publicitat

81

82

publicitat

Turismos - Vehículos Industriales Chapa y pintura

C/ Concepción Arenal, 5 - Castellón Tel. / Fax 964 21 28 76 E-mail: c.arenal@yahoo.es

84

publicitat

Restaurant-Cafeteria

OLIVES I SALSUMS

Carlos Gozalbo Salvo

Mercat de Sant Antoni - Parada 1 Tel.: 651 318 662 12004 CASTELLÓ

Carrer de Sant Roc, 165 Tel.: 666 940 831 12004 Castelló

Rajoles i Paviments PAVIMENTS - REVESTIMENTS GRES - SÒCOLS PREUS DE FÀBRICA

C/ Galicia, 1 (cantó JoaquimCosta) Tel.: 964 211 618 • CASTELLÓ publicitat

85

CRISTALLERIA FUSTERIA D’ALUMINI

Francisco Gómez Moreno Diplomat en Fisioteràpia C. O. en Osteopatia www.osteofisio.es

Direcció Grup Ribes Pla 2 Baix C/ Juan Ramón Jiménez

(entre C/ Rio Júcar i C/ Rio Turia)

Tel. cita prèvia 626 054 699 • 12006 Castelló

taller d’enmarcació mampares de bany decoració en vidre Av. Quevedo, 10 - tel.: 964 206 554 fax 964 256 384 - mòbil 610 472 327 www.mfabra.es - info@mfabra.es 12004 Castelló

tel. 964 244 129 Castelló

- Reportatges de boda, comunions, bateigs, etc.

- Fotografies d’estudi.

- Restauració, fotomuntatges i retoc digital.

86

publicitat

A més bolsos i cinturons

Us desitja Bones Festes C/ Pintor Castell, 42 (darrere del mercat de Sant Antoni) Telèfon 964 247 414 • Castelló C/ Mestre Llorens, 6 Telèfon 964 214 052 • Castelló

Av. Rey D. Jaime, 82 Tel.: 964 214 256 Fax 964 245 720 publicitat

Castelló joyeria_safont@hotmail.com www.safontjoyeros.com.

87

Trinidad Granel Lafita FISIOTERAPEUTA

magatzem de calçat

Carrer Aragó, 14 - Tel. i Fax 964 242 085 12004 Castelló Plaça Tetuán, 5 - Tel. 964 212 086 12001 Castelló

Es realitzen tractaments de: • Electroteràpia • Crioteràpia • Teràpia manual • Massatges teràpeutics i relaxants • Rehabilitació • Fisioteràpia esportiva

C/ Marqués de Salamanca, 5 baix 12004 Castelló - Tel.: 660 306 198

PERRuQuERIA

Reparació i venda

Demane el seu torn al telèfon:

964 243 721

Av. Espronceda, 6 - A 12004 CASTELLÓ

88

Telèfon 964 213 935 C/ Aragó, 1 12004 Castelló

publicitat

QUIOSC

CARLOS

Còpia de claus Reparació de calçat Esmolat de ganivets i estisores Sabates forraes a mida

Joaquim Costa, 28 • Tel.: 964 254 676 12004 CASTELLÓ

Llibreria Premsa Revistes Plaça Independència, 6 (Enfront de la Farola) - CASTELLÓ

pelu@rafaelpinedo.com • www.rafaelpinedo.com Av. Quevedo, 13 (cantó Pintor López) Tel.: 964 03 82 92 • 12004 CASTELLÓ

publicitat

89

Classes d’anglés Tots els nivells Grups reduits Música en vivo Disco móviles Karaokes Alquiler equipos sonido Sonorización

Para todo tipo de eventos

C/ Cerdán de Tallada, 23 Alt. B Telèfon: 964 25 62 84

12004 Castelló

TRACTAMENT DE LES DROGODEPENDÈNCIES Per a la rehabilitació és necessari seguir un procés educatiu que ajude a la persona a modificar actituds que han afavorit l’adicció, potenciar i adquirir hàbits i habilitats afavoridores del procés de maduració que l’ha de dur a una vida sense drogues, amb autonomia i llibertat.

D’acord amb les necessitats detectades en la societat en relació a l’adicció d’estupefacients s’han implantat els següents programes de tractament: • CENTRE DE DIA ACOLLIDA • CENTRE DE DIA NOCTuRN - (Per a consumidors de psicoestimulants) • CENTRE DE DIA ADOLESCENTS • CENTRE DE DIA RECOLçAMENT - (Per a consumidors de psicoestimulants i altres drogues) • CENTRE DE DIA REINSERCIÓ • COMuNITAT TERAPèuTICA - (unitat de deshabituació residencial) • ALTER - (Tractament de ludopaties)

Av. Enrique Gimeno 44 - 12006 Castelló de la Plana - Tel.: 964 205 255 90

publicitat

IMPRESSIÓ EN TEXTIL I PLANA TOT TIPUS DE PUBLICITAT ESTAMPACIÓ EN GENERAL SAMARRETES – ADHESIUS ROBA LABORAL ROTULACIÓ PER ORDINADOR TOT TIPUS DE REGALS PUBLICITARIS REGALS D’EMPRESA Pintor Castell, 2 Tel. i Fax 964 24 08 72 e-mail: serigrafiamazuela@ono.com 12001 CASTELLÓ

publicitat

Aire condicionat climatització PROJECTES - INSTALACIONS SERVEI TÈCNIC PROPI Joaquim Costa, 38 • 12004 Castelló Telèfons 964 211 978 • 964 251 939 Fax 964 207 501 electrofrio@electrofrio.com www.electrofrio.com

91

Plaça Tetuán, 4 (enfront de correus) Telèfon 964 256 351 12001 Castelló

C/ Ximénez, 14 Tel.: 964 234 861 12002 CASTELLÓ

NAVARRO I: Plaça Tetuán, 26 • Tel.: 964 213 115 • Castelló NAVARRO II: C/ Amadeo I, 8 • Tel.: 964 250 966 • Castelló NAVARRO III: C/ Sanchis Albella, 4 • Tel.: 964 261 133 • Castelló www.mesonnavarro.com • e-mail: mesonnavarro@ono.com

92

publicitat

Roba infantil i roba interior Plaça Notari Mas, 13 Tel. 696 919 848 CASTELLÓ

Ronda Magdalena, 66 Tel.: 964 213 956 Castelló

Rústico

Tapes • Muntadets • Menjars

Av. Casalduch, 28 • Tel. 964 26 96 03 • 12005 CASTELLÓ publicitat

93

concessionari oficial:

Suministraments i Manteniments d’Oficines

Av. Quevedo, 14 - 16 • 12003 Castelló Tel.: 964 22 26 00 • Fax 964 23 01 90

• Tramitació d’escriptures • Assegurances socials • Tràfic • Assessoria comptable i fiscal Plaça Tetuán, 9 - 1º Tel.: 964 254 549 • Fax 964 216 406 12001 Castelló de la Plana www.gestoriagallen.es administracion@gestoriagallen.es

PROFESSIONALS DE LA FOTOGRAFIA SI HO TROBES MÉS BARAT T’ABONEM LA DIFERÈNCIA

Av. Rei En Jaume, 106 • Castelló • Tel.: 964 200 941 C/ Major, 25 (Cantó Plaça Sta. Clara) • Castelló • Tel. 964 260 441 C/ Pere III, 8 • Vila-real (Castelló) • Tel. 964 521 313

94

publicitat