GAIATA 6 FAROLA RAVALET - MAGDALENA 2020 by Farola-Ravalet

GAIATA 6

FAROLA RAVALET

INNOVACIÓ I EVOLUCIÓ

Evoluciรณ i innovaciรณ

75 anys d’historia

Sumari Edita Associació Cultural Gaiata 6 Farola-Ravalet

Coordinació Esteban Gual i Ibáñez

Portada Ángela Villar i Rodríguez

Fotografies Rogelio Cruella David Píriz i Barragán Laura Roca i García Ediciones Digitales Muphy

Publicitats Yolanda Forcada i Bardiza Charo Palau i Oñate Tonica Olucha i Montins Lidón Palencia i Roig Sonia Jiménez i Morcillo Bienve Valcárcel i Montalvo

@ de la present edició Associació Cultural Gaiata 6 Farola-Ravalet

@ dels textos Els autors

Dipòsit legal CS 45-2012

Imprimeix Innovació Digital Castelló, slu

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.

https://issuu.com/farola-ravalet

www.gaiatasis.es

2. Sumari 3. Editorial 5. President 6. Reina infantil 7. Reina 8. Dama de la ciutat infantil 9. Dama de la ciutat 11. Madrina 13. Madrina infantil 15. President infantil 16. Dames i acompanyants 25. Dames i acompanyants infantils 33. Portaestendards 34. Col·laboradores 36 Els nostres artistes 38. Esboç gaiata infantil 39. Esboç gaiata 40. Comissió 42. Socis 43. Quadre d’honor 44. Activitats de l’any 92. La sis solidària 98. Falla Nord 99. Falla Guitarrista Tàrrega 100. Falla El Remei 101. Falla El Grill 102. Foguera Carrer Major 103. Premis Mag. 2019 104. Records Mag. 2019 106. Especial 75 anys 118. Articles 197. Programa d’actes 204. Publicitats

75 anys d’historia

Editorial 75 anys d’evolució i innovació Per a aquells i aquelles que desperten cada dia la seua curiositat... L’evolució és el canvi que es produeix d’un estat a un altre en un objecte o subjecte, com a producte d’un procés de transformació progressiva. Pot referir-se a canvis genètics en una espècie, al desenvolupament d’una persona (biològic o qualitatiu), a la progressió d’etapes històriques, a les fases d’una situació o a la transformació d’un objecte i de la naturalesa en general. I entre l’evolució en termes, s’utilitzen les expressions evolució social o evolució cultural. Per altra banda, innovació és una acció de canvi que suposa una novetat. Aquesta paraula procedeix del llatí innovatĭo, -ōnis, que al seu torn es deriva del terme innove, -llaure“fer nou”, “renovar”. La innovació s’acostuma a associar amb la idea de progrés i cerca de nous mètodes, partint dels coneixements que li antecedeixen, a fi de millorar alguna cosa que ja existeix, donar solució a un problema o facilitar una activitat. La festa i la Gaiata han evolucionat, la festa evoluciona. Les gaiates innoven hui, les gaiates innovaven fa 50 anys...i 75. Les gaiates continuaran amb la renovació i reforma durant les pròximes dècades i això és més que evident, ja que les gaiates i la festa no existeix, el que existeixen són les persones que fan gaiates, gaiates en sentit de col·lectiu social, en sentit de comissió. Les persones que fem gaiates en l’actualitat no som les mateixes que ho van fer fa 75 anys, ni serem els mateixos que farem gaiates d’ací a altres 75 anys. I és per aquest significatiu fet que les Gaiates evolucionen i innoven. Les persones passem el relleu a noves generacions. Generacions que s’adapten a les inquietuds de la societat o s’integren a les noves tecnologies. En definitiva renovant la festa... L’anomenat “renovar-se o morir”. Cada fulla d’aquest llibre, la Gaiata 6 “Farola – Ravalet” vol tornar a obrir la vostra porta, i en aquesta ocasió ja van 75 anys, i volem fer-vos veure que les gaiates no han mort, sinó que estan evolucionant. I això és possible perquè els actors i actrius de cada època les han adaptades al seu context i a les seues necessitats. Gaiaters i gaiateres emprenedors i emprenedores que han donat d’una manera desinteressada el millor de cada una d’ells i elles, han aplicat les seues desenraonades o encertades idees per evolucionar i innovar. I és que l’economista Joseph Schumpeter, amb la seua “Teoria de les innovacions”, va dir que innovar era la clau per al creixement econòmic, i els que porten endavant eixos canvis són els emprenedors. I ja se sap que els diners són part important per fer funcionar el motor del canvi, perquè... “En diners torrons” Si estan disposats a acompanyar cada fulla i a imaginar i descobrir el que amaga en el seu interior, aquest us conduirà per una saber l’orige de les gaiates i com són en l’actualitat, sabrem com ha evolucionat la nostra llengua en les nostres festes o llegirem al voltant de l’inclusió o la innovació tecnològica. Amb aquest llibre tenim la intenció d’evolucionar culturalment, donar a conèixer part de la innovació de la nostra terra als nostres monuments i les nostres festes, perquè com ja sabreu la evolució es el cambi gradual que experimentem els éssers vius al llarg de la nostra vida. La comissió de la Gaiata 6 Farola Ravalet, curiosa com la primera, vol fer partícips d’aquests canvis, de les novetats dels nous temps i sensacions a tots els veïns i veines, amics i amigues, en definitiva simpatitzants de la nostra associació, perquè siga reflexe de la seua participació en les nostres festes, perquè no volem ser una gaiata més, volem ser el motor de la evolució festera.

Tot te un inici, un principi... ...un llarg camĂ que recorrer per evolucionar

75 anys d’historia

Salutació Presidencia de Farola Ravalet

Esteban Gual Ibáñez Un any més, i ja van 75 anys, Castelló convida a la festa a tot el món, i és que les festes castellonenques integren un gran nombre de persones. Per això, les festes de la Magdalena són un espill on podem veure la imatge de les tradicions, els costums més arrelats i les creences més venerades a la nostra ciutat. Amb la Magdalena de 2020 comença una història diària d’aventures que té una varietat enorme de propostes impulsades pel món de la festa. Música, gastronomia, pólvora, romeria, ofrena i com no, com a element diferenciador de les nostres festes, les gaiates. La gaiata, el símbol per antonomàsia de la nostra setmana gran, és una vital simbiosi perfecta de llum i energia. Gaiata, emblema de la història magdalenera, guia imprescindible en el trasllat a la plana des del Castell Vell fa ja 768 anys. El temps passa molt de pressa, però la gaiata, i la seua essència en el món de la festa, no sols resisteix, sinó que continua ampliant mires, reinventant-se i sent nexe d’unió entre els castellonencs i castellonenques, i les seues arrels. El temp passa molt de pressa encara que 75 anys pareguen un món, un llarg viatge de gent passant i vivint, gent gaudint de la festa, gent canviant el seu entorn, canviant les gaiates i entre elles la nostra, la Gaiata 6 Farola Ravalet. Enguany estem d’anniversari, i els aniversaris es celebren. Són molts anys de gaiata i de continus canvis i aquesta comissió ha format, forma i formarà part d’aquesta particular evolució. Tot i que cada any les nostres festes compte amb diferents protagonistes. Aquestes i aquests protagonistes cada any renoven la seua il·lusió cap a les nostres festes i tradicions, a l’igual que la totalitat dels membres de la nostra comissió de sector, el de la Farola i voltants. Hòmens, dones, xiquetes i xiquets que un any més han treballat desinteressadament per dur a terme la setmana gran de les nostres festes. Cada dia, tractem d’evolucionar per aconseguir els majors èxits per a la nostra associació, bé siga mitjançant premis, o bé ajudant a fer-la més gran. Fruit del bon ambient, de la familiaritat de la nostra gent i del sentiment cap a la nostra benvolguda gaiata, la nostra comissió es mostra diària del sentiment fester, sentiment que esperem que pugam compartir en tots vosaltres la setmana de la Magdalena, on estan tots convidats al nostre envelat situat al carrer Rosell. Perquè una festa és la seua gent, els que estan darrere, dia a dia, perdent hores de son, per ultimar cada detall, per a exaltar la tradició, peró també per a idear noves propostes i fer més gran la nostra gaiata. I tot acó no seria posible sense l’admirable treball i el constant esforc d’aquesta comissió. Comissió treballadora com la primera, que sap l’importància de cada acte, de cada preparatiu de la presentació, així com la construcció dels nostres magnífics monuments i el desenvolupament del nostre llibre fester que ara gaudiu en les vostres mans. Per això vullc donar les gràcies a tots i cadascun del membres de la Gaiata Sis, per això i per estar cada dia al meu costat fent més fàcil i possible la meua tasca al capdavant d’aquesta comissió en els dotze anys que duc en la presidencia. Les festes canviaran durant aquests intensos nou dies el ritme i el pols de tota una ciutat. Castelló i els seus sectors, ja comencen a sentir el soroll de la dolçaina i el tabal, l’olor de la pólvora, el repic de les campanes al cel, la remor del nostre magatzem de gaiates ultimant els detalls dels monuments i la gent preparant la festa... Tot un món de música i color al qual us convide i anime a gaudir. La Magdalena 2020 ja està ací. Gaudiu-la, canteu-la, balleu-la, peró per damunt de tot sentiu-la… …sentiu la nostra gaiata, Sentiu-la vostra.

75 anys d’historia

Reina Infantil Gal·la Calvo i Santolaria

Un any mes, amb renovada il·lusió, Castelló celebra les seues festes fundacionals i el vostre sector, FAROLA RAVALET, com no, està d’aniversari, feu 75 anys en el món de la festa de la ciutat de Castelló. Sou un sector situat en un punt neuràlgic de la nostra ciutat, un sector que treballa molt per a fer grans monuments i engrandir les nostres festes. Desitge de tot cor, que gaudiu al màxim d’aquestes festes que segur seràn inoblidables per a tots nosaltres, els que vivim la festa des de dins i els que venen expressament a vore les nostres benvolgudes festes de la Magdalena. Una forta abraçada.

75 anys d’historia

Reina Carmen Molina i Ramos

Estimats amis del cèntric sector de la Farola - Ravalet. Una nova edició de les festes de la Magdalena s’acosta i és per a mi un gran plaer saludar-vos des d’aquestes lìnies. Una comissió gran, com la vostra, és un bon exemple de treball en equip i molta constància. Amb l’arribada de la setmana gran es va demostrant que la feina col·lectiva assoleix els millos resultats, i les vostres, es veuen millorats i engrandits any rere any. Les nostres tradicions mereixen seguir el seu camí i tots nosaltres podem ajudar a perpetuar-les, és per això que us anime a conservar la vostra estima per la nostra història. L’esforç de tot un any es veurà reflectit el tercer diumenge de quaresma i tot Castelló us ho agrairà, jo la primera. Gràcies per tant!. Amb molta estima. Carmen.

75 anys d’historia

Dama de la ciutat Infantil Natalia Espada i Jiménez

Amb aquest article, vullc aprofitar un any més per a donar les gràcies a totes i cada una de les persones que pertanyen a aquest sector, el de la meua benvolguda FAROLA RAVALET. Vuic agraïrvos el haver-me deixat creixer en el mon fester amb vosaltres, sempre arropant-me i guiant-me en la direcció correcta per a convertir-me en una gran castellonera de soca. No vullc oblidar-me a cap de les persones que m’he trobat al llarg d’aquest camí i que m’han donat l’oportunitat de gaudir d’aquesta festa i de les tradicions de la nostra terreta; GRÀCIES Castelló. Un gràcies amb majúscules per confiar amb mi en el 2019 com a madrina infantil del meu sector i, una altra volta gràcies, per donar-me l’oportunitat aquest any de formar part de la cort com a Dama de la Ciutat infantil. No vuic despedir-me sense desitjar-vos unes bones festes de la Magdalena 2020. Magdalena!

75 anys d’historia

Dama de la ciutat Sonia Cabello i Cabello

Estimada comissió, amics i veïns, Ha sigut tot un orgull que m’hàgeu donat l’oportunitat de poder representar a la nostra gaiata la passada Magdalena 2019. Heu de tindre ben segur que l’afecte amb què m’heu acompanyat allà on he anat, ho portaré sempre en el meu cor. Enguany no podré estar amb vosaltres tot el que m’agradaria, però viuré les festes d’una manera diferent, ja que tinc l’honor de representar a Castelló com a Dama de la Ciutat per a la Magdalena 2020. Però segur que el sentiment de pertànyer a la millor comissió ho portaré sempre amb mi. Gràcies per tot Farola-Ravalet!

Madrina Camila Castelluchio i Monroy

75 anys dâ&#x20AC;&#x2122;historia

Madrina Infantil Daniella Gimeno i Segarra

75 anys dâ&#x20AC;&#x2122;historia

President Infantil Manuel Lumbreras i CatalĂĄ

75 anys dâ&#x20AC;&#x2122;historia

75 anys d’historia

Dames i acompanyants Cristóbal García i Soler

Carlota Lainez i Soler

75 anys dâ&#x20AC;&#x2122;historia

Dames i acompanyants IvĂĄn Miralles i Agut

Teresa del Carmen Cumba i Soler

75 anys dâ&#x20AC;&#x2122;historia

Dames i acompanyants Jaume Querol i CarbĂł

Rebeca Nova i Herrero

75 anys d’historia

Dames i acompanyants Mario Tárrega i Beltrán

Saray Traver i Tena

75 anys dâ&#x20AC;&#x2122;historia

Dames i acompanyants Guillermo Nos i MartĂ

Meritxell Nos i Domingo

75 anys d’historia

Dames i acompanyants Manuel Pérez i Guiñón

Paula Pérez i Agulleiro

75 anys d’historia

Gaiatera i acompanyant Ramón Guiñón i Antonino

Claudia Ortuño i Salvador

75 anys d’historia

Dames i acompanyants infantils Amanda Marmaneu i Jiménez Pilar Gimeno i Segarra Nicolás Cabello i Pérez

75 anys dâ&#x20AC;&#x2122;historia

Dames i acompanyants infantils Jorge Gual i Solsona Elsa Ballester i Fabregat Paula Bueno i Renau

75 anys dâ&#x20AC;&#x2122;historia

Dames i acompanyants infantils AdriĂĄn Tirado i Roca

Marina Bueno i Renau

75 anys d’historia

Dames i acompanyants infantils Ela Píriz i Márquez

Sergio Tirado i Roca

75 anys d’historia

Dames i acompanyants infantils Enzo Queral i Espada Meritxell Manrique i Civera Víctor Gil i Vallés

75 anys d’historia

Dames i acompanyants infantils Emma Vilar i Albert Adrián Gil i Vallés Aitana Muñoz i Nebot

75 anys d’historia

Dames i acompanyants infantils Guillermo García i Valcárcel

Mar Canseco i Peris

75 anys d’historia

Dames i acompanyants infantils Iris Ruiz i Monroy Paula García i Valcárcel Nikolás Galera i Lacasa

75 anys d’historia

Dames i acompanyants infantils Judith Quintero i Moguer Lucía López i Pachón Manel Canseco i Peris

75 anys dâ&#x20AC;&#x2122;historia

Dames i acompanyants infantils Ricardo Quintero i Moguer Paula Bollado i Barco Ana Babiloni i Alberich

75 anys d’historia

Portaestendards Sergio Hernández i Andrés

Pedro Cumba i Llorenç

75 anys d’historia

Col·laboradores Noelia Hernández i Andrés Neus Roures i Martínez Laura Soto i Aliaga

75 anys d’historia

Col·laboradores Claudia Beltrán i Palencia Clara Sanz i Sobrino María Lumbreras i Catalá

75 anys d’historia

Els nostres artistes Jaime Ortiz i Monfort Monuments: GAIATA 13 “SENSAL” Magdalena 1990 a 1994 GAIATA 10 “EL TOLL” Magdalena 2002 a 2006 y 2016 GAIATA 18 “CRÉMOR” Magdalena 2017 (Infantil) GAIATA 6 “FAROLA RAVALET” Magdalena 2020 (Infantil) Premis: 1993: 4rt premi major 1994: 4rt premi major 2002: 2on premi major i 2on premi infantil 2003: 2on premi major 2004: 1er Premi major i 1er premi infantil 2005: 1er Premi major i 1er premi infantil 2006: 1er Premi major 2016: 5é premi major 2017: 1er premi infantil

Nom: Jaime Ortiz i Monfort Edad: 66 anys Anys dins de la festa: 20 anys dins de gaiates Considerat com un dels pocs artistes gaiaters que hi ha en actiu per la seua versatilitat a l’hora de variar d’un estil propi i així imaginar i fer realitat noves idees, noves gaiates. Destaca entre altres coses per la capacitat de donar forma artística als materials més primaris i dotar d’harmonia mitjançant la pintura qualsevol figura. Conegut per la seua gran quantitat de premis de gaiata, destaquem els seus tres primers premis consecutius amb els monuments de la Gaiata 10 el Toll en els anys 2004, 2005 i 2006. O el primer premi de gaiates infantils a l’any 2017.

a 2004

Magdalen

Magdalena 2006

Membre de l’associaciò d’artistes gaiaters i artísta de gaiates de mà per a la colla L’aljama o colla Bacalao.

Magdale

na 2017

75 anys d’historia

Els nostres artistes Vanesa Pérez i Monfort Monuments: GAIATA 10 “EL TOLL” Magdalena 1999, 2000, 2001, 2007 a 2012 GAIATA 6 “FAROLA RAVALET” Magdalena 2014 a 2020 Premis: 2007: 3er premi i 2on premi infantil 2008: 3er premi 2009: 3er premi major i 1er premi infantil 2010: 5é premi major 2011: 5é premi i 2on premi infantil 2012: 2on Premi major 2014: 2on Premi major 2015: 2on Premi major 2017: 4rt premi major i 6é premi infantil 2018: 3er premi major 2019: 3er premi major

Nom: Vanesa Pérez Monfort Edad: 40 anys Anys dins de la festa: 25 anys dins de gaiates

Magdalen

a 2009

Magdalena 2014

na 2018

Magdale

Actualment l’única dona que realitza i signe com artista una gaiata gran dins de les dènou comissions de sector. Però de ven segur és l’artista femenina més reconeguda dins del món gaiater on ha aconseguit no tan sols realitzar més de 15 monuments, sinó que ha obtingut nombrosos premis. En definitiva tota una artista que any rere anys demostra la seua valia i que no deixa de sorprendre i captivar amb el resultat dels seus dissenys. I fruit d’això destaca per la seua facilitat a l’hora de dibuixar els diferents detalls i acabaments de les seues gaiates, així com la definició i elaboració de les seues magnífiques vidrieres. Sense dubte tota una artista versàtil amb un fum d’idees inesgotables i amb un treball ferm amb garantia d’èxit.

75 anys d’historia

Esbós de la Gaiata Infantil Artiste: Jaime Ortiz i Monfort

Lema de la Gaiata:

L’Infantona

75 anys d’historia

Esbós de la Gaiata Artista: Vanesa Pérez i Monfort

Lema de la Gaiata:

Llum fanalera

75 anys d’historia

Comissió de la Gaiata Madrina:

Camila Castelluchio Monroy

President:

Esteban Gual Ibáñez

Gaiatera d’honor i dama de la ciutat 2020:

Sonia Cabello Cabello

Madrina Infantil:

Daniella Gimeno Segarra President Infantil:

Manuel Lumbreras Catalá Gaiatera d’honor Infantil i Dama de la ciutat infantil 2020:

Natalia Espada Jiménez

Portaestendard Infantil: Sergio Hernández Andrés

Gaiater d’honor Infantil:

Portaestendard:

Dames d’honor Infantils:

Pedro Cumba Llorenç

Aitana Muñoz Nebot Adrián Gil Vallés Amanda Marmaneu Jiménez Adrian Tirado Roca Ana Babiloni Alberich Enzo Queral Espada Ela Piriz Márquez Guillermo García Valcárcel Elsa Ballester Fabregat Jorge Gual Solsona Emma Vilar Albert Nicolás Cabello Pérez Iris Ruiz Monroy Nikolas Galera Lacasa Judith Quintero Moguer Ricardo Quintero Moguer Lucía López Pachón Sergio Tirado Roca Mar Canseco Peris Víctor Gil Vallés Marina Bueno Renau Meritxell Manrique Civera Colaboradoras: Paula Bollado Barco Clara Sanz Sobrino Paula Bueno Renau Claudia Beltrán Palencia Paula García Valcárcel Laura Soto Aliaga Pilar Gimeno Segarra Maráa Lumbreras Catalá Neus Roures Martínez Noelia Hernández Andrés

Dames d’honor:

Carlota Lainez Soler Claudia Ortuño Salvador Meritxell Nos Domingo Paula Perez Agulleiro Rebeca Nova Herrero Saray Traver Tena Teresa del Carmen Cumba Soler

Acompanyants:

Cristóbal García soler Guillermo Nos Martí Iván Miralles Agut Jaume Querol Vilar Manuel Pérez Guiñón Mario Tárrega Beltrán Ramón Guiñón Antonino

Manel Canseco Peris Acompanyants Infantils:

75 anys d’historia

Comissió de la Gaiata Alberto Escura Forcada Alberto Gallén Balfagó Alberto Nova Herrero Alejandra Gallén Montañes Alejandro Estevez Pizarro Alejandro Gómez Marin Alejandro Sanz Babiloni Amanda Pachón Soler Amparo Aliaga Benages Amparo Peñarrocha De la cruz Ana Albert Molina Ana Belén Barco Mendez Ana Cabello Fernández Ana María Castillo Moliner Ana Márquez Ramos Andrea Fabregat Peñarrocha Andrea Piqueres Manase Angel Muñoz Sanahuja Anna Domingo Escayola Antonio Collados Bautista Antonio Espada Martos Antonio García Blanch Bartolo Sánchez Sánchez Beatriz Catalá Rodríguez Beatriz Collados Manase Begoña Vilar Morena Bienve Manase Vicente Bienve Valcárcel Montalvo Carla Peris Navarro Carlos Bayo Izquierdo Carlos Escura Forcada Carlota Lainez Soler Carmen Lacasa Sales Carmen Petruta Simionescu Carmen Pilar Beltran Cendran Carmen Roig Traver Carolina Beltran Vilar Carolina Tarrega Beltran Cesar Tirado Brisach Charo Palau Oñate Claudia Balado Ferrer

Claudia Beltrán Palencia Consuelo Manase Vicente Cristian Forés García Cristina Lacasa Sales Daniel Gómez Marín Daniel Manrique Dellonder David Bueno Claros David Piriz Barragán Desiree Gavara Marín Elena Amalia Agulleiro Ventura Elena Jiménez Morcillo Elena Soler Barcos Esther Espada Moliner Eva Archelós Morata Eva Sánchez Castillo Fatima Gavara Beltran Fermin Alegre Escrig Fermin Hernandez Muñoz Fran Vilar Albert Francisco Vilar Moreno Gloria Gracia Sos Heliodoro Gimeno Alegre Hugo Bayo Ahicart Inmaculada Jiménez Escrig Javier Manrique Dellonder Javier Slemmer Vilar Jesús Bollado Esteban Jesús Fabregat Peris Jesús Lumbreras Jiménez Joaquín Guillermo Nos Martí José Antonio Marmaneu Martínez José Francisco Beltrán Cendrán José Ibáñez Soler José Julián Muñoz Alarcón Juan Cabello Pérez Juan Gavara Jovena Juan José Bengochea Garcés Juan José Quintero Tobaruela Juan Vicente García Barreda Julia Bayo Ahicart Julia Roig Marmaneu Laura Albert Molina

Laura Martínez Peris Laura Peris Escrig Laura Roca García Lidón Palencia Roig Lledó Archiles Amat Lledó Romero Olucha Lledó Vallés Márquez Lorena Civera Colomé Luis Cabello Pérez M Jesús Agut M. José Marmaneu Gumbau M.ª Carmen Sales Albert Mª Carmen Sanjurjo Fores Mª José Nebot Mormeneo Mª Pilar Salgueiro Afonso Mª Teresa Antonino Martí Manel Canseco Suarez Manolo Romero García Manuel Antonio Pérez Guiñón Manuel Lumbreras Catalá Mar Manrique Castillo Marc García Casañ Marc Nicolás Simionescu María Castell Gracia María Garcilópez Palau María Pilar Segarra Ebro Mariano Garcilópez Gómez Mariano Nova Cava Marina Ahís Herrero Mario Tarrega Estellés Marta Balado Ferrer Marta Barreda Tuset Martín Manrique Castillo Maximo Muñoz Nebot Miguel Angel Gual Ibáñez Miguel Gallén Montañes Monica Vilar Moreno Nerea Ibáñez Vilar Noelia Andrés Balaguer Noelia Pérez Monfort Nuria Herrero Badia Nuria Navarrete Sanjurjo

Oscar Forés García Pablo Felipe Abona Paco Escura Benages Paco Martínez López Paqui Marín Moles Patricia Casañ Trilles Patrick Ion Simionescu Paula Abona Blasco Paula Garcilópez Palau Pepe Piqueres Obiol Raúl Porcar Aymerich Reyes Herrero Badia Reyes Moguer Milian Rocio Querol Vilar Rosa Sobrino Tellols Rubén Gil Beltrán Rubén Ibáñez Vilar Rubén Robinsón López Samuel Bau Lacasa Sandra Alberich Melia Santiago Babiloni Monfort Santiago Querol Carbó Sara Renau Solaz Sofía Civera Marí Sonia Ahicart Bellés Sonia Jiménez Morcillo Sonia Romero Olucha Susana Blasco Corbella Tonica Moliner Tonica Olucha Montins Valeria Monroy Balbuena Vanesa Pérez Monfort Vanesa Solsona Flor Vanessa Vilalta Fortea Verónica Montañés Prades Víctor Ballester Melchor Xavi Bollado Barco Ximo Castell Justiniano Ximo Escrig García Ximo Gómez Monferrer Yolanda Forcada Bardiza

75 anys d’historia

Socis del sector

Lluís Aguilar Família Albert Pardo Família Arechavaleta María Luisa Amigo Família Bellido Castelló Fernando Campos Carnisseria Consuelo Josefa Ernesto Villalonga Família Espada Vives Rosa Fabregat Francisco Forcada Ribes Miguel Gil Pilar Gil Cabedo Mercedes Traver Ana Gual Ernesto Conchita Latasa Família Lleó Piquer Joaquín López Cristina Luján Sixto Emilia Marmaneu

José Marmaneu Peña Família Martínez Almela Família Martínez Espada Joan Meseguer Família Roda Muro Família Novoa Castell Vicente Ortells Rosario Oñate Revest Família Pascual Bernat Severino Ramos Ana Sales Galmes Constanza Sánchez Família Serrano Gual Família Soler Aznar Rosa Tena Rosa Tirado Emilio Usó Guillermo Verchili José Mª Verchili

75 anys d’historia

Quadre d’honor 2020 GAIATERS D’HONOR Valeria Monroy i Balbuena Família Gimeno i Segarra Família Lumbreras i Catalá

GAIATERA D’HONOR: Sonia Cabello i Cabello

GAIATERS D’HONOR INFANTILS: Natalia Espada i Jiménez Manel Canseco i Peris

GAIATERS D’HONOR PERPETUOS: Juan Bellés i Tena Vicente Ramos i Sancho Rafael Tecles i Barberá Ximo Capdevila i Verchili Agustín Espada i Rincón José A. Navarrete i Centelles

Activitats de lâ&#x20AC;&#x2122;any a la nostra gaiata

75 anys d’historia

Activitats gaiateres Comiat de les Reines, Corts i representants 2019

El Palau de la Festa de Castelló va acollir el dilluns 9 de setembre l’emotiu acte de comiat de les reines de la Magdalena 2019, Natalia Palacio i Natalia Collazos, i les seues respectives dames, madrines i presidents infantils L’acte va servir per a posar el fermall d’or al seu any, on vam tindre el privilegi de comptar amb Noelia com a part de la cort d’honor de Natalia Collazos i Paula com a part de la cort d’honor de Natalia Palacio, i on van estar presents els nostres càrrecs del 2019, la nostra madrina Sonia Cabello Cabell, madrina infantil Natalia Espada Jiménez i el nostre gran president infantil Manel Canseco Perist, tots ells acompanyats pel nostre president Esteban Gual Ibáñez. L’acte va comptar amb els parlaments emotius i nostàlgics de comiat de Natalia i Natalia, reines 2019, finalitzant amb les paraules de la presidenta del patronat, Pilar Escuder i les paraules de la presidenta de la Junta de Festes, Noelia Selma. Posteriorment es va projectar un vidio de comiat de les corts i va haver-hi els posats fotogràfics típics en el Palau de la Festa. Enhorabona a tots i totes, als quals amb aquest acte finalitzaven, segur replet de felicitat i de festa.

75 anys d’historia

Activitats gaiateres Nomenament Magdalena 2020

Compte la tradició que, el huit de setembre de 1251 el rei Jaume I signava la Carta Pobla, el permís de trasllat que permetia la fundació de la ciutat de Castelló en el pla. Són els senyals d’identitat d’una ciutat, fundada pel rei Jaume I, per a repoblar els terrenys que havia conquistat en el seu avanç cap a València. I així com la ciutat estava celebrant, en aquest primer cap de setmana del nové mes, el 768 aniversari de la seua fundació, la nostra gaiata “LA SIS” també va voler completar l’alegria i animació d’una fundació amb l’inici d’un nou cicle festiu amb el nomenament dels nous càrrecs que representaren a la nostra A.C.Gaiata 6 “Farola-Ravalet” en el seu 75 aniversari per a l’exercici festiu de l’any 2020, Manuel Lumbreras Catalá president infantil, Daniella Gimeno Segarra com a madrina infantil i Camila Castelluchio Monroy com a madrina. Una vegada realitzada la introducció, per part de Vanesa Pérez, on va lloar una data tan significativa com la del sis de setembre on el guarisme del dia coincidia amb el nostre sector, va recordar a tots els allí presents, que al llarg de tot el període festiu tots els sis de cada mes hi hauria esdeveniments per a nostra gaiata. I el primer anava a ser aquesta vesprada nit del nostre nomenament. Es mostrà a tots els allí presentes el nou logo del nostre sector remasteritzat simplificat i modernitzat, així com el logo del 75 aniversari, tot això obra de Joan Rojeski Studio. Va ser el moment de la segona sorpresa, amb la nova insígnia de la gaiata per a tots els membres assistents i que posteriorment s’entregarà a la resta de la comissió, una insígnia de plata com a símbol identificador

75 anys d’historia

Activitats gaiateres Nomenament Magdalena 2020 de glòries i triomfs, amb evocacions constants a la ciutat en la nostra història i esplendor de llum monumental i grandiosa. Era el moment de la tercera sorpresa, les ànimes que anaven a conduir l’acte, i ni més ni menys que dos membres de la nostra comissió que han passat per tots els càrrecs dames, madrines, i dames de la ciutat, les nostres màximes representants del 2018 i dames de la ciutat 2019 Paula Garcilópez Palau i Noelia Hernández Andrés les que van accedir fins a l’escenari magníficament elaborat amb motius de la nostra associació, de la nostra gaiata passada i coronat amb el nostre nom “Gaiata SIS” igual que amb l’element d’enguany el nostre setanta cinc aniversari. Com és tradicional, una vegada realitzada la introducció, es va sol·licitar la presència en l’escenari dels càrrecs del 2019, Sonia Cabello Cabello com a madrina, Natalia Espada Jiménez com a madrina infantil i Manel Canseco Peris com a president infantil, els que van accedir fins a l’escenari luxosament acabat. Només faltava, per a completar la bella estampa, la presència dels màxims representants de la SIS “Farola-Ravalet” per a la Magdalena de 2020, en el nostre 75 aniversari, Manuel Lumbreras Catalá president infantil, Daniella Gimeno Segarra com a madrina infantil i Camila Castelluchio Monroy com a madrina acompanyats pel nostre president Esteban Gual Ibáñez ocupant el seu lloc en el centre de l’escenari sota els aplaudiments de tots els assistents. Una vegada complet l’escenari, es va donar pas a la paraula per part dels càrrecs sortints Sonia, Natalia i Manel, amb unes paraules meravelloses carregades d’emocions, il·lusió, i desglossant les vivències al llarg d’enguany. Era el moment del protocol habitual, començant amb la lectura de l’acta de nomenament. Tot seguit se’ls va fer lliurament pel nostre president Esteban a Camila, Daniella i Manuel dels pergamins acreditatius del càrrec que exerciran en la Magdalena 2020, uns pergamins primorosament elaborats, un any més, per Vanessa Pérez. Així mateix van rebre de mans dels nostres càrrecs sortints la insígnia d’or de la gaiata, Sonia a Camila, Natalia a Daniella i Manel a Manuel. L’apartat final d’aquest acte va ser, amb sentiment per la paraula, per part dels nostres nous representants, els qui ens van entusiasmar amb unes paraules meravelloses carregades d’afecte, il·lusió, desitjos d’alegria, triomfs i diversió per a enguany festiu que acaba de començar. També va ser torn de paraula per al nostre president Esteban en aquesta al·locució va desglossar les vivències dels càrrecs 2019 al

llarg d’enguany, donant les gràcies als representants de la magdalena anterior pel seu paper tan ben realitzat i per com han gaudit dins i fora de nostra gaiata. Esment especial per a donar l’enhorabona a Sonia i Natalia per haver sigut triades per a formar part de la cort de la nostra reines com a Dames de la ciutat 2020 i el desig que siga un any irrepetible i únic per als acabats d’estrenar càrrecs Camila, Daniella i Manuel, sense deixar de fer un repàs per l’actualitat i realitat de la comissió, donant les gràcies a tots pel seu suport any rere any i animant a seguir amb el treball exercit per a aconseguir que nostra gaiata “LA SIS” ”FarolaRavalet”, continue sent una de les millors de tot Castelló, esperant que s’aconseguisquen, com a mínim, els premis aconseguits en anteriors edicions. L’acte va arribar a la seua fi i la festa no va fer més que continuar on tots els assistents van gaudir del sopar de gala i posteriorment es van amenitzar amb el ball de la discoteca mòbil que va durar fins a ben entrada la matinada. El gran fanal torna a il·luminar, simbolitzant la llegenda i les al·legories d’una llum sorprenent en el fil conductor dels nostres festejos magdaleners, omplint d’il·lusió i emoció les seues tradicions, per a portar-nos fins a la Magdalena 2020. Enhorabona a Camila, Daniella i Manuel, i gràcies pel seu any a Sonia, Natalia i Manel. Castelló és “Farola-Ravalet”.

75 anys d’historia

Activitats gaiateres Acte d’obertura Federació Gestora de Gaiates

Van ser protagonistes les noves reines de les festes Carmen Molina i Gal.la Calvo, i que van estar acompanyades per les reines 2019 Natalia Palacio i Natalia Collazos, les madrines dels sectors, les madrines infantils i els presidents infantils, així com els principals representants de les gaiatas. Una per una van anar compareixent les padrines, padrines infantils i els presidents infantils dels sectors en l’estrada preparada a aquest efecte. I entre ells als representants de la “SIS” “Fanal-Ravalet” la nostra madrina Camila Castelluchio Monroy, la madrina infantil Daniella Gimeno Segarra i el nostre gran president infantil Manuel Lumbreras Catalá, tots ells acompanyats pel nostre president Esteban Gual Ibáñez. Una tarde nit amb roses per a elles i chuches per als més xicotets. Mentrestant, els aplaudiments s’ensenyorien de les parets del palau de les Aules que traspuen història i província. L’acte que va ser organitzat per la Gestora i presentat per Carla Bernat, reina de les festes del 2018, van dirigir unes paraules al públic Esteban Gual, president de la federació gestora de gaiatas, la presidenta del patronat, Pili Escuder i la vicepresidenta de la Diputació Provincial, Patrícia Porta.

El passat dia 11 de septembre va tindre lloc en el saló de recepcions de la Diputació de Castelló l’acte d’obertura de la Federació Gestora de Gaiatas i va comptar amb la participació de nombrosos assistents. La cerimònia va estar presidida per la presidenta del patronat, Pilar Escuder Mollón, la vicepresidenta de la Diputació Provincial, Patrícia Porta Barberá, la presidenta de la Junta de Festes, Noelia Selma i la Federació Gestora de Gaiatas.

Així mateix, discursos de les reines , en els quals van evocar la seua pertinença amb orgull a «una gaiata» com a associació de dinamització de les festes de la Magdalena. Paraules de les màximes representants del Castelló fester en verda maragda, que estaven acompanyades per les dames de la ciutat com a cort d’honor i entre elles la nostra representant infantil en la cort de Gal.la Calvo, Natalia Espada Jiménez i en la cort major de Carmen Ramos, Sonia Cabello Cabell. El “món de la festa” i en concret el nostre sector la “SIS” “Fanal-Ravalet” amb Camila, Daniella i Manuel esperaven ja la imposició de bandes com a símbol d’obertura en el camí cap a la Magdalena 2020.

75 anys d’historia

Activitats gaiateres Imposició de bandes Reina Infantil 2020

Un acte, el de Nomenament i Imposició de bandes que, com és habitual des de fa moltes edicions, se celebra, en dues jornades consecutives, en el primer coliseu de la ciutat, en el Teatre Principal al mes de setembre. Concretament, per a aquesta edició, va ser els dies 13 i 14 de setembre. Així el divendres 13 de setembre cal dir que la nostra reina Infantil Gal·la Calvo s’anava a convertir en la cinquantena segona reina infantil de les festes de la magdalena des que s’iniciés les representants dels xiquets allà per 1969. No importava la pluja, ni l’aiguat, ni que el cel estigués ennuvolat. Perquè la ciutat vivia un dels seus moments més impressionants, aquest en el qual una xiqueta com Gal.la Calvo anava a ser investida amb el màxim guardó que distingeix a una reina, a la reina infantil de la ciutat. I amb ella, Marta Muñoz, Naiara Mercado, Natalia Espada, Martina Madero, Laia Clausell i Paula Marín sis precioses xiquetes que compartirien l’emoció de ser nomenades Dames infantils de la ciutat. Que, al costat de les Madrines dels diferents sectors de la ciutat, conformaven la Cort d’Honor. I entre elles una emocionada i somrient Daniella Gimeno Segarra, la nostra Madrina infantil de Farola–Ravalet per a la Magdalena 2020. Estava radiant, esperant el moment de rebre la seva banda, la seva immaculada banda blanca de Madrina infantil. I al costat d’ella, un nerviós Manuel Lumbreras Catalá, el nostre president infantil per a la Magdalena 2020, compartia intenses sensacions endevinant la tremenda responsabilitat de representar a tots els xiquets i xiquetes de la Gaiata “SIS”, “Farola-Ravalet”.

Però prèviament, era l’homenatge del “mon de la festa” i la ciutat als presidents infantils de les gaiates i entre els set presidents que aquest any figuraven de les dinou gaiates el nostre emocionat i encara que una mica nerviós pel seu càrrec, el nostre radiant president infantil Manuel Lumbreras Catalá. En el seu accés a l’escenari va rebre de mans de l’alcaldessa de la ciutat Amparo Marco la insígnia de la Gestora de Gaiates i de mans de la presidenta de la junta de Festes Noelia Selma el pergamí acreditatiu de la seva titularitat com a representant dels xiquets de Farola-Ravalet, Conduït per la presentadora Berta Montañes va anar convidant a totes i cadascuna de les protagonistes de la nit a ocupar els seus respectius seients, sobre l’escenari. Unes desfilades seguides amb moltíssima emoció i alguna que una altra llàgrima, pels familiars de les protagonistes Noves il·lusions per a un cicle en el qual s’estrenen les noves madrines infantils, aclamades abans de situar-se en el seu lloc d’honor. Era el moment on majestuoses van desfilar cap a l’escenari les madrines infantils per a la magdalena 2020 i entre totes elles de “FarolaRavalet” la nostra emocionada i alegre madrina infantil Daniella Gimeno Segarra, ocupant el seu regi seient sobre el bell escenari del Teatre Principal.

75 anys d’historia

Imposicions de bandes L’emoció a flor de pell es respirava al cos. Un gran dia, no només per a Gal·la, sinó també per a les sis dames de la seva cort d’honor, que acompanyessen a Gal·la Calvo en el seu viatge cap a la Magdalena 2020 en el seu 75è aniversari de les festes. Va ser el moment en què la presentadora va nomenar a la cort de Gal.la, les dames infantils de Castelló per a les festes de 2020, que no només van rebre les seves flors i la seva banda blanca, sinó també el pergamí del seu nomenament: Una a una, van pujar pausades, temperades i amb port i entre elles va rebre la seva banda blanca acreditativa com a Dama de la Ciutat 2020 la nostra madrina del 2019 Natalia Espada Jiménez. El moment esperat va arribar i la cinquantena segona Reina infantil de les festes, Gal·la Calvo Santolaria, començava la seva desfilada cap a l’escenari, sota una eixordadora salva de carcasses i amb tot el respectable en peus. Amb els acords de la Marxa de la Ciutat de Matilde Salvador, interpretada per la Banda Municipal de Castelló, dirigida per Marcel Ortega, que va tornar a actuar per segona vegada en directe, situada darrere de l’escenari del Teatre Principal, l’alcaldessa Amparo Marco Vado, imposava la banda verda de Reina infantil de les festes de la Magdalena 2020 a Gal·la Calvo Santolaria. Des del seu lloc d’honor, al Teatre Principal, la Fallera Major infantil de València i la Bellea del Foc infantil d’Alacant, van gaudir d’aquest inici de la Magdalena 2020, en la qual tots els xiquets i xiquetes de Castelló ja tenien la seva Reina. Des de la seva règia butaca, que tradicionalment va cedint la família Mira d’Orduña, la Reina infantil va sentir les paraules de l’alcaldessa de la ciutat. La desfilada de retorn va posar punt final a una emocionant vetllada. Daniella Gimeno ja lluïa, orgullosa, la seva banda blanca de Madrina infantil i al seu costat, còmplice, compartint la seva alegria, Manuel Lumbreras, el seu president infantil. Prop d’ells, les seves famílies gaudien de l’emoció per unes magnífiques festes de la Magdalena, una edició que per a tots ells serà inoblidable. Daniella i Manuel són els triats del nostre sector “LA SIS”, “FAROLA-RAVALET”, dipositaris de la llum al·legòrica que es tanca amb el Fanal com a referent. El nostre sector suma un altre capítol on apareixerà la llum de les llums en forma de gegantesc fanal MAGDALENA 2020!!!!!

Castelló va vestir, fa pocs dies, les seus millors gal·les, per a celebrar com mereix, les seues més de set segles d'existència, la de la seua fundació. Més de set segles fa, en concret 768 anys, que el Rei En Jaume el Conqueridor, va autoritzar el trasllat de Castelló, de la muntanya al pla, a petició del Lloctinent general del Regne de València, D Ximén Pérez d'Arenós. La nostra ciutat ha sabut calibrar aquestes efemèrides i en l'ambient de la ciutat, s'advertia la seua emoció, el seu nerviosisme, davant les jornades excepcionals que s'aproximaven. Tot ens feia presagiar, que, durant aquestes jornades úniques en la nostra vida, Castelló oferiria el millor d'ella. La seua llum, la seua alegria, l'art dels seus artistes tot això aureolat per la bellesa de les seues dames i oferint a la memòria dels seus avantpassats, que segurament mai van poder imaginar que Castelló aconseguiria els dies d'esplendor en què vivim És possiblement un dels actes més emblemàtics de les festes de la Magdalena: la imposició de la banda a les Reines. Un acte que obri la porta a un nou cicle de festes a la ciutat de Castelló, i que ja va viure el divendres tretze la seua versió infantil amb la imposició de la banda a Gala Calvo. Però el dissabte catorze tenia un altre nom com a protagonista: Carmen Molina. La Reina de la Magdalena 2020 va viure en la vesprada nit del dissabte un dels moments que més emoció crea en l'ambient fester, la imposició de la banda verda que li acredita com a màxima representant de la Capital de la Plana. El Teatre Principal va acollir, la proclamació de Carmen Molina Ramos com a Reina de les Festes de Castelló 2020. La

75 anys d’historia

Imposicions de bandes

tradició d'aquest acte admet poques ambigüitats, per la qual cosa l'esquema argumental de la cerimònia es va complir fins a aconseguir la solemnitat de la imposició de la banda a nostra setantena sisena reina per part de l'alcaldessa, Amparo Marco. Un acte en el qual van anar desfilant fins a l'escenari les dènou madrines de les comissions de la ciutat, com a integrants de la Cort d'Honor. I entre elles, Camila Castelluchio Monroy, la nostra madrina de Farola-Ravalet per a la Magdalena 2020, boniquíssima, emocionada i somrient lluïa les seues millors gal·les esperant l'anhelat moment de començar la desfilada fins a l'escenari. Després d'omplir l'escenari amb les madrines, la Junta de Festes de Castelló, a través de la conductora de l'acte, Estefanía Climent, la que fora reina de les festes en 2017, va voler reconéixer l'esforç realitzat per a tots i cadascun dels presidents i presidentes de les gaiates als quals els ha agraït "que la nostra vila s’il·lumina cada tercer diumenge de Quaresma amb els dènou monuments gaiaters". Després d'aqueix reconeixement va anar repassant el nom de cadascun d'ells, rebent un càlid aplaudiment per part dels assistents a l'acte. Les següents protagonistes a pujar a l'escenari van ser les joves que completaran la Cort d'Honor de la Reina de les Festes de Castelló de 2020 perquè tal com va explicar "elles, juntament amb la sobirana, tindran el privilegi de representar a la nostra ciutat des de l'escaló més alt que les nostres festes reserven per a un xicotet ram de privilegiades". Així, una a una, van anar pujant fins a l'escenari, que són les Dames de la Ciutat, María Torres Claramonte Na Violant, Carla Parra Bellido, Sara Martín Gimeno, Àgueda Ibars Agramunt, Sonia Cabello Cabello, Andrea Alegre Arnau, i Lidia Gómez Vicente. I ficats en peu ja només quedava per rebre a Carmen Molina Ramos, reina de les festes de Castelló 2020 que desfilant fins a l'escenari acompanyada pels aplaudiments dels presents.

Amb una emoció continguda en el seu rostre, Carmen va rebre la banda verda, que va portar fins a l'escenari Higinio Mateu, que la coronava com la màxima representant de les festes de Castelló i la imatge de la ciutat de mans de l'alcaldessa de la ciutat, Amparo Marco, acompanyada per la Marxa de la Ciutat, interpretada per la Banda de la Ciutat. Posteriorment, va ser el torn del discurs de la primera autoritat de la ciutat, posant l'accent a viure la tradició amb respecte, però amb molta passió. L'acte va finalitzar amb el comiat, una a una, de totes les madrines i entre totes elles la nostra madrina de LA SIS en el nostre setanta-cinc aniversari Camila Castelluchio Monroy, així s'iniciava per a Camila una emotiva desfilada que desembocarà en un any ple d'emocions, records i sentiments que faran que la Magdalena 2020 siga, per a ella, inoblidable. A continuació, va ser el torn de les Dames de la Ciutat i entre totes elles la nostra madrina de FAROLA -RAVALET del 2019 Sonia Cabello Cabello, formant part de l'acte juntament amb la màxima protagonista d'aquest, Carmen Molina Ramos, que radiant i feliç de moment que estava vivint, ha començat de forma oficial el seu regnat de les festes de Castelló. La festa va tindre la seua continuïtat en els salons del Club Nàutic al Grau de Castelló, la Reina de les festes, Carmen va inaugurar el ball al so del Rotllo i Canya. També per a, Camila Castelluchio la nostra madrina, per a Daniella Gimeno, la nostra madrina infantil i per a Manuel Lumbreras, el nostre president infantil, van ser el seu primer ball oficial, sota l'atenta mirada dels seus familiars, i acompanyats pel nostre president de LA SIS Esteban Gual Ibáñez. La nostra gaiata “LA SIS” FAROLA-RAVALET, unida ja a les festes de la Magdalena, des del ressorgiment d'aquestes, s'uneix alegrada amb el seu aire juvenil, modern i apareixent, amb els seus millors additaments, com a fanal anunciador de les nostres festes. MAGDALENA 2020!!!

75 anys d’historia

Activitats gaiateres Presentació de la Reina de Benicàssim

Benicàssim divendres nit, després del tradicional volteig de campanes i una cercavila des de l’ajuntament a la plaça de les Corts dóna inici a les festes de Sant Tomás, que es desenvolupen d’un 20 de setembre fins al diumenge 29. Així començaven les festes. En l’escenari del pavelló d’esports i davant un gran públic, Marina Pauner Martínez va ser proclamada, davant un gran públic, nova reina infantil de les celebracions benicenses. I com no i ja fa uns quants anys nostra gaiataestà convidada a aquest esdeveniment i cap a aquesta població costanera vam ser, rebuts i complimentats meravellosament. El nostre màxims representants infantils, madrina infantil Daniella Gimeno Segarra i el nostre president infantil Manuel Lumbreras Catalá, acompanyats pel nostre president Esteban Gual Ibáñez van fer un present a Marina en símbol d’agermanament amb aquesta localitat. Per a finalitzar un vi d’honor va posar el punt final a un divendres benicense de festa i tradició.

75 anys d’historia

Activitats gaiateres Presentació Gaiata 3 “Porta del Sol”

Les festes de la Magdalena 2020 van començar a caminar. Després de les imposicions de bandes el tretze i catorze de setembre, Mentre els sectors presenten de manera extraoficial als seus màxims representants per al pròxim curs fester, la Federació Gestora de Gaiates de Castelló va sortejar el calendari de les gales en les quals, dissabte a dissabte, des del 21 de setembre fins al 16 de febrer, faran oficials en el Palau de la Festa les seues comissions per a la setmana gran que tancarà el 75é aniversari, que se celebraran del 14 al 22 de març del 2020. Però són els 19 sectors els que marquen el roig en les seues agendes el seu torn. En el sorteig, la bola de Porta del Sol, la gaiata 3, va eixir la primera, amb el que va ser la que es va estrenar, aquest passat dissabte 21 de setembre Nit d’emocions la del passat dissabte al Palau de la Festa, inici de la temporada per al món gaiater i més en concret per a la gaiata de Porta del Sol, que va obrir el cicle de presentacions en la capital de la Plana. Amb un Palau ambientat en”, The greatest showman” una història real, del Circ al Musical. On es va entregar a la seua imaginació per a crear el circ Barnum & Bailey en el segle XIX. Amb números musicals, artistes exòtics i gestes, el fascinant espectacle pren al món per assalt per a convertir-se en el millor espectacle de la Terra, va servir per a homenatjar les madrines del 2020, Raquel Provinviale Cazalla, Stella Alen Lázaro. Les madrines van estar acompanyades en tot moment pel president del sector Vicente Provinciale Martí i abrigallades per la seua comissió. Poc abans de les onze de la nit i amb unes temperatures que

àdhuc marquen la calígula estival, va fer l’entrada al recinte la comitiva gaiatera encapçalada per la música de la dolçaina i el tabal. Amb tot, les primeres representants a accedir als seus seients van ser les reines i dames de la ciutat seguides per la regidora delegada de festes i ermites . També van voler acompanyar als amics de la gaiata 3, els nostres màxims representants de la SIS “Farola - Ravalet” la nostra madrina Camila Castelluchio Monroy, Daniella Gimeno Segarra com a madrina infantil i Manuel Lumbreras Català com a president infantil, juntament amb membres de la comissió de la SIS, tots ells acompanyats pel nostre president Esteban Gual Ibáñez. Una vegada finalitzat l’acte d’exaltació de les madrines de la gaiata 3, rebérem la visita en la llotja de les nostres Reines Carmen Molina i Gal·la Calvo acompanyades d’autoritats i membres de la Junta de Festes. De la mateixa manera acollirem la invitació de la gaiata que la setmana vinent renovarà la llum de la festa i res menys que serà el sector de la Gaiata 19, “LA CULTURAL”. Allí al costat de les nostres madrines Camila Castelluchio, Daniella Gimeno i presidents, Manuel Lumbreras, Esteban Gual i la resta de la comissió de la “SIS” estarem en la seua presentació en societat.

75 anys d’historia

Activitats gaiateres Presentació Gaiata 19 “La Cultural”

Dissabte vint-i-huit de setembre la gaiata la Cultural va ser la primera, en aquest curs fester, a realitzar la seua presentació, a la vesprada nit. Una gala que trenca amb la tradició de la nit més tancada al Palau de la Festa. Un castell de focs artificials va provocar al públic a mirar el cel que va precedir l’arribada de les madrines i les seues dames. Allí esperaven familiars, amics i el món de la festa il·lusionats amb la presentació de les representants festives Noelia Lerín Martínez madrina Alicia Moya Collado, madrina infantil i Izan Vela Moragrega, President Infantil sempre acompanyats de la presidenta de la gaiata, María Dolores Zabalza Prieto i membres de comissió, per a la magdalena 2020 En una vesprada-nit ambientada en el paradisíac mar Carib, que va comptar amb la presència del grup de ball acadèmia de Saúl Barbosa amenitzant la vetlada, inspirada en el tropical Carib, va començar al ritme de salsa i balls del Carib molt animats provocant al públic a ferlos partícips i on la comissió de la 19 va presentar a les seues madrines Noelia Lerin, Alicia Moya i Izan Vela president infantil per a les festes de la setmana fundacional. Un espectacle divertit amb actuacions musicals, ritmes llatins, balls

i la música tradicional de les festes on els nostres màxims representants de “LA SIS” “Farola-Ravalet” la nostra madrina Camila Castelluchio Monroy, Daniella Gimeno Segarra com a madrina infantil i Manuel Lumbreras Català com a president infantil, juntament amb membres de la comissió de la SIS, tots ells acompanyats pel nostre president Esteban Gual Ibáñez. Vam voler sumar-nos per aquesta transmissió de l’encant de la tradició i la sensació de festa amb cançons, música dels amics de la gaiata 19, La Cultural. Balls, salsa i molta emotivitat per a Noelia Lerin, Alicia Moya i Izan Vela, que van començar a gaudir el seu somni de representar al sector de la Cultural. El fermall final a una vesprada-nit molt musical va ser que, la nostra gaiata “LA SIS” “FAROLA-RAVALET” i les nostres màximes representants madrina Camila Castelluchio Monroy, Daniella Gimeno Segarra com a madrina infantil i Manuel Lumbreras Català com a president infantil juntament amb el nostre president Esteban Gual Ibáñez van pujar a fer l’ofrena de la gestora de gaiates, la qual cosa significa que la setmana vinent, el dissabte cinc d’octubre “FAROLA-RAVALET” “LA SIS” serem els encarregats de presentar, oficialment a la societat castellonenca, a les nostres madrines Camila Castelluchio , Daniella Gimeno i al nostre president infantil Manuel Lumbreras, així com als acompanyants i la comissió de “LA SIS” de “FAROLA-RAVALET” en el nostre setanta-cinc aniversari per a la Magdalena 2020.

75 anys d’historia

Activitats gaiateres Festivitat del 9 d’octubre

La programació d’activitats commemoratives del Dia de la Comunitat Valenciana en la capital de la Plana s’estenen des de divendres passat dia 4 d’octubre, integrant nombrosos actes culturals, educatives i esportius, fins a concloure el 9 d’Octubre. El passat 9 d’octubre, la celebració va continuar a Castelló amb la desfilada commemorativa, a partir de les 11.00 des de l’avinguda Rei Don Jaime, de l’associació l’Aljama, els Moros d’Alqueria i el Cavallers de la Conquesta. A continuació, a les 12 del migdia en la plaça Major, la banda municipal de Castelló ofreceióun concert amb les tres cultures i tot seguit va ser l’acte de commemoració del Nou d’Octubre de la Conlloga Muixeranga. Actes en els quals no van faltar les nostres padrines DaniellaGimeno Segarra i Camila Castelluchio Monroy, acompanyades pels nostres presidents Manuel Lumbreras Catalá i Esteban Gual Ibáñez Entre els actes que es van celebrar en aquest dia festiu també va estar el lliurament dels premis “Valenciá del any” per la FundacióHuguet, a l’Ajuntament. Les persones que enguany reben un reconeixement són l’escriptora i pedagoga Rosa Serrano i el grup de dones de Adona’t.

75 anys d’historia

Activitats gaiateres Ofrena a la Verge del Pilar

Dissabte passat dia 12 d’octubre, festivitat de la hispanitat i dia gran de la Verge del Pilar i de tots els que se senten una mica aragonesos, vam ser convidats, com unes altres gaiates germanes, pels membres del Centre Aragonés a Castelló per a celebrar amb ells el seu dia gran en honor a la Verge del Pilar. Així la nostra gaiata la “SIS” “FarolaRavalet” amb els seus màxims representants, la madrina Camila i la madrina infantil Daniella , al costat del nostre president infantil Manuel i el nostre president Esteban, anarem en comitiva, al costat de la majoria de les gaiates germanes, fins a l’església de la Santíssima Trinidad, en la qual es va oficiar una missa aragonesa, interpretada per la rondalla i els cantadors del centre. Posteriorment es va dur a terme una emotiva ofrena floral en la qual la Verge del Pilar va rebre desenes de rams entre ells els de Camila i Daniella. Molta emoció entre els assistents, que van viure el moment amb alegria i fervor per la seua patrona la Verge del Pilar.

75 anys d’historia

Activitats gaiateres La nostra presentació

75 ANYS…MÉS QUE UNA GAIATA Símbol i llum de la festa, monuments que són tribut màxim a la fundació de Castelló, recordant aquells pelegrins que baixaren al poble de la Plana amb gaiatos, canyes i farolets il·luminant els camins i com no un dels sectors gaiaters per excel·lència, porta i fanal de la vila, nosaltres “FAROLA -RAVALET”. Tenim el privilegi de pertànyer al grup que aglutina als sectors pioners de la ciutat, ja que la seua creació va ser en 1945, i sempre hem estat aportant el nostre treball i compromís al desenvolupament de la nostra setmana gran on Castelló celebra la seua fundació. Així en la nit del dissabte cinc d’octubre, el Palau de la Festa, la nostra Gaiata “LA SIS”, va vestir les seues millors gales, per celebrar com es mereix, el setanta-cinquè aniversari de la nostra Gaiata núm. 6 Sector: Plaça de la Independència i adjacents setanta-cinc anys d’existència de “Farola - Ravalet” on va brillar fins i tot cap més en la càlida nit del “veranillo de San Miguel”. Un castell de focs artificials i al so de dolçaina i tabal va animar al públic a entrar en la calor tardorenca, per a rebre als màxims representants del 2020, Camila Castelluchio Monroy madrina, Daniella Gimeno Segarra madrina infantil i

75 anys d’historia

Activitats gaiateres La nostra presentació el president infantil, Manuel Lumbreras Catalá. Les emocions estaven a flor de pell, amb l’alegria de les joves madrines davant la nova etapa que comencen, i la melangia de les seues antecessores en el càrrec, Sonia Cabello Cabello madrina 2019 i dama de la ciutat 2020, Natalia Espada Jiménez madrina infantil 2019 i dama de la ciutat 2020; i el president infantil, Manel Canseco Peris, que acomiadaven el seu any sempre acompanyats del nostre president, Esteban Gual Ibáñez. Amb un Palau ple absolut i una decoració polida i elegant va regnar “Una gala d’aniversari”. L’acte va estar conduït per les germanes Vanesa i Noelia Pérez Monfort, que exerciren de mestres de cerimònies davant l’atenta mirada de tots els assistents. Però abans els membres de la gaiata van preparar un inici de benvinguda i al so de “Bienvenidos de Miguel Rios” i amb coreografia per tot el palau, els saludaven “LA SIS” als aliats de la nit. Ja tot preparat, era el moment i l’ocasió, moment i ocasió per celebrar un aniversari i res menys que setanta-cinc anys, no és celebren tots els dies, de la primera vegada que com gaiata monumental eixíem al carrer, però no sol nosaltres sinó ens acompanyaven unes altres onze germanes mes, onze sectors gaiaters amb representació d’una ciutat i d’un poble que volia caminar cap una setmana gran on Castelló celebra la seua fundació. Felicitats!. Eixe fou un prolegomen on vam començar amb el visionat d’un vídeo collage amb imatges de tots els representants de Farola-Ravalet durant els últims setanta-cinc anys. Un homenatge molt emotiu per part del nostre sector que ficarem en valor la identitat d’un sector i una ciutat, volent aprofitar esta ocasió tan especial per a renovar la imatge de la nostra gaiata actualitzant el seu logotip adaptant-lo al moment actual, a més a més de dissenyar una imatge corporativa per a aquest 75é aniversari que ens acompanyarà al llarg de tota l’edició festera i és que per a nosaltres és un orgull formar part d’aquesta comissió i seguir complint anys, i volem mostrar eixe orgull al món sencer estos setanta-cinc anys i més!! Era moment de l’alegria, el record o la il·lusió pels nous projectes que anàvem a començar molt prompte sent la porta que obrirà el preludi de les festes i quina millor manera de fer-ho que reunint en el nostre particular aniversari, eixa il·lusió que arribarà fins a aquest escenari de la mà de les nostres corts d’honor, precedides pels estendards de la

75 anys d’historia

Activitats gaiateres La nostra presentació

comissió portats per Sergio Hernández Andres i Pedro Cumba Llorens, acompanyats per les col·laboradores Neus Roures Martínez, Laura Soto Aliaga, Maria Lumbreras Catalá i Noelia Hernández Andres. Moments de goig, felicitat dels records viscuts al llarg de l’any, els que una de les nostres presentadores Noelia, ens va recordar … un moment de reflexió per l’any viscut, eixe any ple d’il·lusions i emocions de la passada edició magdalenera seran els encarregats de donar pas a una nova representació rebem als representants de la farola madrina infantil 2019 Natalia Espada Jiménez acompanyada del president infantil Manel Canseco Peris i madrina 2019 Sonia Cabello Cabello del braç del vicepresident Antonio Espada Martos. Sense deixar l’aniversari de fundació de la nostra associació i amb musiques de Adele o Måns Zelmerlöw de fons, la nostra particular presentadora va citar a pujar a l’escenari al president infantil Manuel Lumbreras Catalá al costat del president Esteban Gual Ibáñez, per a imposar les bandes acreditatives a les dames d’honor majors i infantils que començaven ja la seua desfilada en aquesta període, especial i simbòlic, quan es compleixen anys. Fou el moment per a celebrar les alegries de hui, les memòries de l’ahir i les esperances del demà les dames d’honor Meritxell Nos Domingo del braç de Guillermo Nos Marti, Paula Pérez Agulleiro del braç de Manuel Pérez Guillon, Saray Traver Tena, acompanyada de Mario Tárrega Beltrán, Rebeca Nova Herrero amb Jaume Querol Vilar,

75 anys d’historia

Activitats gaiateres La nostra presentació Teresa del Carmen Cumba Soler al costat d’Iván Miralles Agut, Carlota Lainez Soler del braç de Cristóbal García Soler i la gaiatera Claudia Ortuño Salvador del braç de Ramon Guiñon Antonino Com un gran pastís decorat amb ciris il·luminats era el moment dels nostres “espelmes infantils”, éssers màgics i bondadosos que vestien de seti negre i elles amb brocats de vistosos colors, era la nostra comissió infantil desfilant cap el gran dolç per celebrar la festa d’un aniversari que brillava en la seua màxima expressió, de la qual procedeixen. El futur de la comissió amb les dames d’honor infantils i acompanyants Marina Bueno Renau acompanyada per David Renau, Elsa Ballester Fabregat i Paula Bueno Renau acompanyades per la col·laboradora Claudia Beltran Palencia, Meritxell Manrique Civera acompanyada per Victor Gil Vallés, Enzo Queral Espada i la col·laboradora Clara Sanz Sobrino, dames d’honor infantils Ela Piriz Marquez i Mar Canseco Peris acompanyades per Guillermo Garcia Valcarcel, Amanda Marmaneu Jiménez i Pilar Gimeno Segarra acompanyades per Nicolas Cabello Pérez, dames d’honor infantils Emma Vilar Albert i Aitana Muñoz Nebot acompanyades per Adrián Gil Vallés, Lucia Lopez Pachon i Judith Quintero Moguer, dames d’honor infantils Ana Babiloni Alberich i Paula Bollado Barco acompanyades per Ricardo Quintero Moguer, dames d’honor infantils Iris Ruiz Monroy i Paula Garcia Valcarcel acompanyades per Nikolas Galera Lacasa van completar l’escenari de l’emblemàtic Palau. En aquest punt de la nit, era un moment d’agraïment i qui millor que la nostra copresentadora de l’acte Vanesa per ....agrair a totes aquelles persones que en estos setantacinc anys han representat el llarg de la nostra historia. Eixes setanta-quatre dones castelloneres que han ocupat el càrrec de madrines, unes tantes xiquetes representant a la farola com a madrines infantils, junt a uns xiquets que han estat els nostres presidents infantils i com no eixos homes que han portat la davantera d’aquesta associació, a tots ells com agraïment fou la projecció d’eixos setantacinc anys de recorregut per un sector, per una associació defensora dels valors tradicionals i de soca. Una festa d’aniversari ha de tindre unes particularitats especials; un lloc gran per a la celebració, llum i musica per a divertir-se, molts convidats i …una cosa important … uns bons amfitrions. I nosaltres tenim la sort de contar amb

75 anys d’historia

Activitats gaiateres La nostra presentació els millors amfitrions que podríem tindre…quatre persones que dirigiran aquesta celebració que durarà fins que arribe la magdalena 2020 i seran els màxims representants de la farola d’aquest 75é aniversari, la nostra madrina infantil 2020 Daniella Gimeno Segarra acompanyada del president infantil Manuel Lumbreras Catala i madrina 2020 Camila Castelluchio Monroy del braç del president de l’associació Esteban Gual Ibáñez. Moments protocol·laris de bandes i rams on els presidents, Manuel i Esteban van imposar les bandes acreditatives i van fer lliurament d’un ram de flors a les flamants madrines entrant Camila i Daniella, així com el president infanti Manuel Lumbreras va rebre de les mans d’Esteban el mocador, fanaler. Arribant a l’equador de la cita, era el moment de la llum d’un dels elements diferenciadors de la festa, el monument gaiater - la gaiata... durant aquests 75 anys son molts els monuments gaiaters que ha conegut la nostra ciutat, son molts els artistes, reconeguts o no, que han donat a Castelló el seu art, el seu temps, les seues mans i el seu treball per poder il·luminar-lo la nit del tercer diumenge de quaresma.

...el nostre sector, la farola, no ha estat menys, i ha contribuït, any rere any, amb els seus monuments gaiaters. cadascun dels 75 monuments realitzats a l’antic escorxador o a l’actual magatzem de gaiates han omplert d’orgull a la comissió a la que representava. ...avui volem donar les gracies per les nits en vela, per les mans dolorides per el fred, per les milers de cavil·lacions, per les llàgrimes d’orgull, per cada desfilada de gaiates il·luminada per centenars de bombetes, per les hores perdudes d’estar amb les famílies. gracies a tots i totes aquelles persones que, durant 75 anys han fet que la farola brillà cada setmana gran de festes però sobre tot…gracies a tots els gaiaters per deixar-se la pell treballant per a que la gaiata siga…el nostre millor pregó!!! En aquesta nit era l’hora de rebre als amics i convidats de dins i fora de les nostres terres que ens van voler acompanyar en aquesta nit d’aniversari, per homenatjar als nous representants: l’Escola Destresa i ritme de Madrid, portada per Azul Castelluchio, germana de la madrina Camila. Azul va dedicar un ball a la seua germana que va deixar alguna llàgrima entre els presents, l’Escola de Dansa Castelló, els companys de ball de Daniella i Manuel van pujar a l’escenari

75 anys d’historia

Activitats gaiateres La nostra presentació

i al costat de la madrina i al president infantil, van delectar als convidats amb un ball tradicional, de l’ajuntament de Benicàssim portada a terme per la reina infantil Marina Pauner Martínez, el centre aragonès de Castelló portada a terme per la reina infantil Carmen Piar Gonell Bollado i la reina Esther Pinazo Lopez, acompanyades del president Jose Antonio Lázaro, la falla el Remei de Sagunt que aquesta nit s’agermana amb la nostra associació, la fallera major infantil Carla Clemente Vitoria i la fallera major Cristina Estada Picó acompanyades de la presidenta infantil Rosa Lacalle Martínez i del president José Cozar Agües, la falla el grill de Benicarló portada a terme per les falleres majors infantils Indhira i Asia Roig Vizcarro i la representant de la falla Lucia Sayago Prades acompanyades del copresident Martin Menacho Hernández, ofrena de la falla Guitarrista Tàrrega de La Vall d’Uixó, fallera major Montse Naharro Barbero i el president Paco Martínez Mora, la falla doctor Zamenhoff de Valencia portada a terme per la fallera major infantil Ana Llatas Fernàndez i la fallera major Amparo Tàrrega Aplomar acompanyades del president infantil Mateo Mirasol Salvador i el president Jorge Defez Zafón, la federació de colles de Castelló portada a terme per membres de la colla, la gestora de gaiates portada a terme per la gaiata 2 Fadrell, que la propera setmana serà l’encarregada de dur a terme la seva presentació oficial la madrina infantil Lidia Belles Cheza i la madrina Toñi Garcia Gaviro acompanyades del president Manolo Safont i l’ofrena del Patronat Municipal de Festes de Castelló. Seguidament i abans d’encaminar la nostra celebració cap al seu fi, era moment de fer galania al passat de la nostra associació Natalia, Manel i Sonia reberen de mans del president Esteban l’entrega d’uns pergamins nomenantles gaiateres i gaiater d’honor per la magdalena 2020 Posteriorment, Sonia, Natalia i Manel van penjar els corbatins commemoratius en els seus respectius estendards que recordaren el seu pas per la gaiata. Era el moment de desfer l’encant de l’escenari de la nostra commemoració per a rememorar anualment el naixement de la associació però abans, agrair a tots els que formeu

75 anys d’historia

Activitats gaiateres La nostra presentació

la cort d’honor 2020 pel vostre esforç però, per damunt de tot, donar les gracies a les vostres famílies per seguir mantenint viva una tradició que esperem dura 75 anys mes. Arribava el moment de desfer el camí fet, amb la baixada de les dames i acompanyants de la nostra comissió, deixant pas a l’acomiadament dels representants de la passada edició magdalenera. I així com una història increïble, com un somni fet realitat, ple d’il·lusió i de fantasia que revivia el passat que sempre es manté al cor, Sonia, Natalia i Manel van poder delectarse amb un afectuós vídeo ple de noves històries. Emotiu comiat on es van escriure les línies d’una nova etapa on Manel ho farà al nostre costat, al dels fanalers, Natalia i Sonia al de tot Castelló com a dames de la ciutat El nostre festeig s’apropava al seu final, però no així la celebració del nostre aniversari, que va començar un sis de setembre, dia del vostre nomenament, i que continuarà fins la propera magdalena 2020 amb diferents esdeveniments que aniran tenint lloc, i en els quals vosaltres sereu els principals protagonistes. Teniu la sort de representar a la farola en aquest any tan especial, i cadascuna de les persones que formem part d’aquesta associació ens sentim orgullosos de vosaltres, perquè ens haveu demostrat que sou uns grans castelloners i tots sabem que viureu cada moment amb intensitat i amor… l’amor que sentiu per Castelló i les seues festes. enhorabona!! gaudiu de la vostra celebració i del fi de festa. Però faltava la guinda del pastís d’aniversari i eixa va ser amb música i coreografia de les joves implicades en el món gaiater realitzant una coreografia final al ritme de l’aclamat musical de Hollywood LaLaLand, servint per a recordar a tots les dificultats per a perseguir i compaginar els somnis amb els sentiments. Una commemoració és un moment de festa i alegria, i està envoltada de símbols que moltes vegades no tenen res a veure amb elles i amb el vertader objectiu, com els valors, la solidaritat, la unió, l’amor, la pau i l’esperança que són propis de l’època assenyalada així fou el moment

75 anys d’historia

Activitats gaiateres La nostra presentació

d’il·luminar la ciutat, i ho farem com cada any, amb els grans fanals d’esperança i Il·lusió on la llum del nostre gran fanal romandrà encesa, saben així els veïns, que el nostre sector seguim escrivint noves històries en aquest gran llibre de “LA SIS”. Era el torn de baixada dels que anaven, ja per dret, a obrir la celebració dels setanta-cinc anys d’història Fanalera, la madrina infantil Daniella Gimeno Segarra, acompanyada pel president infantil Manuel Lumbreras Catala i la madrina Camila Castelluchio Monroy acompanyada pel president de l’associació Esteban Gual Ibáñez. La roda de la vida ens porta a començar i a acabar cicles en moltes ocasions. Tal vegada els començaments o finals de celebracions esdevenen més simbòlics i per aquest motiu ens ve de gust celebrar-los de manera especial. Setanta-cinc anys són molts anys i es mereixen tot un any de celebració com el que farem junts. El record dels setanta-cinc que han passat se suma a la il·lusió dels anys que vindran. Una il·lusió reflectida en els desitjos que la nostra gaiata “FAROLARAVALET” “LA SIS” hem demanat al bufar les espelmes d’un pastis i ara tan sols ens queda esperar que tot allò que hem desitjat… es faça realitat.

75 anys d’historia

Activitats gaiateres Presentació Gaiata 2 “Fadrell”

Un dissabte més, la comissió de “LA SIS”, “FAROLA-RAVALET”, amb els càrrecs per a la magdalena 2020, la nostra madrina Camila Castelluchio Monroy, Daniella Gimeno Segarra com a madrina infantil i Manuel Lumbreras Català com a president infantil, tots ells acompanyats pel nostre president Esteban Gual Ibáñez, acudirem al “Palau de la Festa” per a ser testimonis de l’acte de presentació de les madrines, Toñi García i Lidia Bellés, dames i comissió de l’A. C. gaiata 2 “Fadrell” acompanyades del president, Manolo López Safont per a la Magdalena 2020. El Palau de la Festa es va convertir en una nit màgica, amb un escenari, decorat amb cartes, mostrant el seu fort esperit magdalener, donant la benvinguda a Toñi García Gaviro i Lidia Bellés Cheza , Madrina i Madrina infantil respectivament. Van ser les grans protagonistes de la vetllada, de la gaiata, que al principi va rebre el nom de sector de la plaça de la Pau i adjacents, i que celebrarà la pròxima Magdalena 2020 el seu 75é aniversari. Al ritme de populars i divertides cançons, Baby Shark , Aladdín i després, espectacles de ball, entre ells centrat en la pel·lícula d’Harry Potter els assistents van gaudir d’una nit màgica per a la gaiata de Fadrell en el seu moment gran. Aquest any la comissió de la gaiata 2 Fadrell, va decidir, donar per segon any consecutiu, el lliurament del guardó de Llaurador de l’Any, al Centre de Dia de la Creu Roja. Així mateix finalitzada la presentació i actes protocol·laris, amb el Rotllo i Canya inclòs, rebérem en la nostra llotja als representants de la setmana vinent, la Gaiata 13 “Sensal”. Allí

al costat de les nostres madrines Camila Castelluchio, Daniella Gimeno i presidents Manuel Lumbreras, Esteban Gual i la resta de la comissió de la “SIS” estarem en la seva presentació a la societat dels seus màxims representants per a la Magdalena 2020.

75 anys d’historia

Activitats gaiateres Presentació Gaiata 13 “Sensal”

Aquest dissabte dènou d’octubre s’ha dut a terme la presentació de la Gaiata 13 “Sensal” en el Palau de la Festa a les onze de la nit, on els més pròxims a la comissió es van vestir de gala per a l’ocasió. Raquel Prats Borreguero, madrina, i Ainara García Rincón, madrina infantil, han estat les principals protagonistes d’aquest acte, les quals han estat acompanyades pel president infantil Joel Gorris Soldevila i el president d’aquesta associació Carlos Chippirraz Gómez-Millan al costat de les seues dames d’honor i els seus respectius acompanyants. La nit com un preludi va començar, amb coets i música, que van acompanyar a la comitiva fins a l’entrada a l’edifici. Allí, un solemne escenari, rebia als assistents que van acudir a la posada de llarg del sector de “Sensal”, que va preparar una més que original posada en escena amb una decoració basada en la saga ‘Harry Potter’.

Una cerimònia que, una vegada més, va ser a càrrec, en la seua part escènica, del grup de teatre “El Taronger”, companyia que tradicionalment col·labora amb “Sensal” per a l’execució de les seues presentacions i del club Lledó de Gimnàstica Rítmica. El Col·legi Hogwarts de Màgia i Fetilleria es va traslladar fins al Palau de la Festa amb una molt divertida i original posada en escena, on el Barret Seleccionador, Albus Dumbledore, Ron, Hermione i Harry Potter van ser els encarregats de posar el toc divertit a la vetlada amb una representació que va arrancar les rialles del públic i de les seues madrines per a la magdalena 2020 Raquel Prats, madrina, i Ainara García, madrina infantil, i del president infantil Joel Gorris convertint-se en una nit màgica. Grans personatges de la pel·lícula i amb ritme de les cançons de la saga Harry Potter i la pedra filosofal es van unir durant la vetlada per a crear una divertida presentació on les nostres màximes representants de “FAROLARAVALET” Camila Castelluchio Monroy, Daniella Gimeno Segarra madrina i madrina infantil i Manuel Lumbreras Català com a president infantil, juntament amb membres de la comissió de la SIS, tots ells acompanyats pel nostre president Esteban Gual Ibáñez, van passar una nit en el famós Col·legi Hogwarts per a conéixer als nous representants Raquel, Ainara, Joel i comissió de la Gaiata 13 “Sensal” per a la Magdalena 2020. Amb l’acte oficial acabat va començar la festa, i en la nostra llotja, rebérem la invitació dels quals la setmana vinent ocuparan l’escenari del Palau de la Festa per a presentar als seus màxims representants davant la nova etapa i seran els amics de la Gaiata 5 “Hort dels Corders” els encarregats. Al costat d’ells les nostres madrines Camila Castelluchio Monroy, Daniella Gimeno Segarra i presidents Manuel Lumbreras Català, Esteban Gual i la resta de la comissió de la “SIS” “FAROLA-RAVALET” estarem en la seua presentació en societat per a la Magdalena 2020.

75 anys d’historia

Activitats gaiateres Presentació Gaiata 5 “Hort dels Corders”

Últim dissabte d’octubre, a les onze de la nit, com a marca els cànons festius gaiaters i conduïda pel soroll i la pólvora del ja tradicional castell de focs artificials, la comitiva gaiatera de la cinc “Hort dels Corders” va entrar al recinte encapçalat per la música de la dolçaina i el tabal, on la comissió i convidats van accedir, a poc a poc, als seus respectius llocs. Una vetlada plena d’emoció per a les seues màximes representants del 2020, Victoria González Marco i Paula Hernández Capdevila. El sector de la plaça Hort dels Corders va transformar per unes hores, el recinte festiu en un gran tauler d’escacs, on Victoria i Paula al costat de la presidenta d’aquesta associació, Arantxa Miralles Benages, van reafirmar la seua línia tradicional en un tauler d’escacs que simbolitzava dos regnes. Balls, teatre i, sobretot, molta emotivitat, es van conjuminar durant la vetlada davant un públic entregat, i entre ells les nostres madrines de “Farola-Ravalet” Camila Castelluchio Monroy, Daniella Gimeno Segarra madrina i madrina infantil i Manuel Lumbreras Català com a president infantil, juntament amb membres de la comissió de la SIS, no van perdre detall del laboriós muntatge i la brillant posada en escena per a donar a conèixer a les seues noves madrines i comissió per a la Magdalena 2020. Victoria González Marco madrina infantil i la madrina Paula Hernández Capdevila, van començar a gaudir el seu somni sobre dues imponents peces d’escacs en el gran tauler de la gaiata 5 “Hort dels Corders”. El tancament final a una

nit al país dels escacs, on tots dos protagonistes, van acabar convertint-se en reines les dos, va ser que, en la nostra llotja, al costat de les nostres madrines, Camila Castelluchio, Daniella Gimeno madrina i madrina infantil i Manuel Lumbreras com a president infantil, rebérem als que la setmana vinent seran els encarregats de presentar el madrinatge de la gaiata 18 “Cremor” al costat d’ells la nostra comissió de la SIS “FarolaRavalet” ens submergirem de nou en les profunditats del món de la gran festa magdalenera.

75 anys d’historia

Activitats gaiateres Presentació del Cartell de la Magdalena

El passat dijous 31 de novembre, a les 20 hores els nostres màxims representants, Camila, Esteban, Daniella i Manuel van assistir a la presentació del cartell guanyador de les properes festes. I d’entre 23 obres presentades, l’obra “Nits de llum” de l’artista Endika Gómez de Baluguera Gutiérrez, es va proclamar vencedora en el concurs de cartells Magdalena 2020. Des de la gaiata 6 li donem l’enhorabona l’artista, el seu magnífic cartell ens marca una mica més l’inici del compte enrere per a les nostres festes de la Magdalena 2020. El jurat designat per triar el cartell de les presents festes magdaleneres ho formaven Na Pilar Escuder i Mollón, Regidora de l’Excm. Ajuntament i presidenta del patronat de festes, que actua com a presidenta del jurat. Na Noelia Selma, presidenta de la Junta de Festes de Castelló. En Esteban Gual Ibáñez, president de la Federació Gestora de Gaiates. En Pepe Béltran Bacas, president de la Federació de Collas. En Luis Bolumar, Artista. Na Begoña Vilar Moreno, Dissenyadora gràfica. Na Natalia Palacio Bernat, Reina de les festes de la Magdalena 2019. Víctor Manuel Mínguez, director del departament d’Història, Geografia i Art de la UJI. Rosalía Torrent Esclapés, catedràtica d’estètica en l’UJI i directora del Museu d’art Contemporani de Villafamés. Juan Pablo Ruíz Hernández, professor de l’Escola d’art Superior de Disseny. David Marqués Serra, professor de la Escuela d’art Superior de Disseny. Felipe Usó Faubell, galerista. José Vicente Ramón, gerent de la fundació Davalos Fletcher y Pablo González Tornel, professor del departament d’Història, Geografia i Art de l’UJI.

75 anys d’historia

Activitats gaiateres Halloween al Cau

Halloween, també conegut com a Nit de Bruixes o Nit de Vespra de Difunts, és una celebració moderna resultat del sincretisme originat per la cristianització de la festa de la fi d’estiu d’origen cèltic cridada Samhain i la festivitat cristiana del Dia de Tots els Santos, celebrada pels catòlics l’1 de novembre. Es tracta d’un festeig secular, encara que alguns consideren que posseeix un rerefons religiós. Se celebra internacionalment en la nit del 31 d’octubre, sobretot a Canadà, Estats Units, Irlanda o Regne Unit, i, en menor mesura, en altres llocs com Espanya i Iberoamèrica. Les activitats típiques d’Halloween són el famós truc o tracte i les festes de disfresses, a més de les fogueres, la visita de cases encantades, les bromes, la lectura d’històries de por i el visionat de pel·lícules de terror. Al igual que l’any passat, els nostres càrrecs de la Magdalena 2020, Camila, Daniella i Manuel, i la resta de la comissió van decidir fer una festa de Halloween en el cau de la Gaiata, on vam estar tota la comissió i amics convidats. Passarem una magnífica nit de por, esglais, trucs i tracte, però sobretot de riures, música i diversió.

75 anys d’historia

Activitats gaiateres Presentació Gaiata 18 “Cremor”

Tot estava preparat perquè aquest dissabte, 2 de novembre nit, les madrines de la Gaiata 18, Cremor, la madrina infantil Miriam Busto Lleó i la madrina Nadia Mas Gasulla, van passar una jornada inoblidable. Encapçalat pel president, d’aquesta associació José Antonio Lleó Rubio. Amb un fil conductor temàtic recordant el començament de les festes i evocant les primeres imposicions de bandes a les reines. El marc del Palau tenia tots els elements fonamentals. El decorat un viu reflex del Teatre Principal dels anys 40, amb les primeres imposicions de bandes, retent homenatge pel 75é aniversari a aquests primers anys de la setmana gran. La solemnitat, la música en directe i la tradició van ser els principals protagonistes de l’acte, no deixant indiferents a ningú i entre elles als nostres màxims representants de “Farola-Ravalet” Camila Castelluchio Monroy, Daniella Gimeno Segarra madrina i madrina infantil respectivament i Manuel Lumbreras Català com a president infantil, juntament amb membres de la comissió de la SIS, tots ells acompanyats pel nostre president Esteban Gual Ibáñez, van passar una nit elegant, d’intenses emocions per a conéixer a les noves madrines Nadia Mas i Miriam Busto al costat de la comissió de la Gaiata 18 “Cremor” per a la Magdalena 2020. Una vegada finalitzat l’acte d’exaltació de les madrines i comissió de la gaiata 18, rebérem en la nostra llotja la invitació de la gaiata que la setmana vinent activarà la llum per a la Magdalena 2020 i res menys que serà el sector de la Gaiata 15, “SEQUIOL”. Allí al costat de les nostres madrines Camila Castelluchio, Daniella Gimeno i presidents Manuel Lumbreras, Esteban Gual i la resta de la comissió de “LA SIS” estarem en la seua presentació en societat.

75 anys d’historia

Activitats gaiateres Presentació d’esbossos de la Falla El Remei de Sagunt

Dissabte passat dia 2 de novembre ens vam desplaçar fins a la població de Sagunt per a assistir a la presentació d’esbossos de les falles dels nostres amics de la Falla El Remei de Sagunt. La presentació a la qual van assistir els nostres màxims representants Camila, Daniella i el nostre president Esteban, va tindre lloc en el casal de la casa d’Aragó de Sagunt, entitat que guarda molta relació amb els nostres amics de la falla El Remei. Després de la presentació dels esbossos de les falles i posterior explicació dels mateixos pels seus respectius artistes, va continuar la nit amb el tradicional sopar i posterior festa. Des de la comissió de la Gaiata 6 Farola Ravalet, esperem que es complisquen les millors expectatives amb els monuments en aquestes pròximes falles de Sagunt.

75 anys d’historia

Activitats gaiateres Presentació Gaiata 15 “Sequiol”

El Palau de la Festa de Castelló es va vestir de gala aquest dissabte dia 9 de novembre per a acompanyar a tota la comissió de la Gaiata 15 “Sequiol” i presentar a les seues màximes representants per a aquest pròxim any. Alejandra Sáez Sisamón madrina infantil, i Lourdes Mª Climent Moreno, madrina, van ser les principals protagonistes. Ambdues van estar acompanyades en tot moment pel president infantil, Manel Rubio Llambrich i la presidenta d’aquesta associació, Elisabeth Breva Almerich iniciant amb aquest acte un nou i il·lusionant cicle fester. Ja dins del Palau amb un ambient magdalener, cedia el protagonisme a un escenari, replet de cadires, i dues grans butaques verdes que posteriorment ocuparien les madrines del 2020 L’acte que va comptar amb una decoració inspirada en l’edat medieval. L’escenari va estar presidit per una gran banda de música que va amenitzar l’arribada dels representants de la gaiata, combinant-se amb balls populars propis de les tres cultures --jueva, musulmana i cristiana-- que en aquella època convivien a la ciutat. Un retrocés

en el temps amb el qual es va retre homenatge a tres actes del programa de festes: La Romeria, la processó de les gaiates i el pregó fan que ens retrobem amb el nostre passat. Un acte en què les cultures jueva, mora i cristiana, amb música i balls en directe, van ser les notes dominants on les nostres màximes representants de “Farola - Ravalet” madrina Camila Castelluchio Monroy, Daniella Gimeno Segarra com a madrina infantil i Manuel Lumbreras Català com a president infantil, juntament amb membres de la comissió de la SIS, tots ells acompanyats pel nostre president Esteban Gual Ibáñez, van passar una nit amb una al·legoria medieval per a conèixer als nous càrrecs Alejandra, Lourdes, Manel i la comissió de la Gaiata 15 “Sequiol” per a la Magdalena 2020. A més, entre les proclamacions que es van dur a terme durant la nit cal destacar el nomenament com Sequioler de l’any de Francisco Torres, que va recollir el premi amb gran orgull. I és que a través d’aquest reconeixement es va valorar la seua dilatada experiència en el món de les festes com a membre de Sequiol. Una vegada finalitzat l’acte d’exaltació de les madrines i comissió de la gaiata 15, va anar que, en la nostra llotja al costat de les nostres madrines Camila Castelluchio, Daniella Gimeno i presidents Manuel Lumbreras, Esteban Gual, rebérem als que la setmana vinent seran els encarregats d’activar la llum per a la Magdalena 2020 i res menys que serà el sector de la Gaiata 14, “CASTALIA” al costat d’ells la nostra comissió de la SIS “FAROLARAVALET” estarem en la seua presentació a la societat dels seus màxims representants per a la Magdalena 2020.

75 anys d’historia

Activitats gaiateres Presentació Gaiata 14 “Castàlia”

El Palau de la Festa ha tornat a obrir les seues portes un altre cap de setmana per a acollir la presentació d’una gaiata. Aquest dissabte, setze de novembre, ha sigut el torn de la Gaiata 14 “Castalia”, la comissió de la qual s’ha vestit de gala per a exaltar a les seues màximes representants, Cynthia Broch Mas i Lucia Benítez García ambdues han sigut presentades com a madrina i madrina Infantil, respectivament, i acompanyades pel president d’aquesta associació Daniel Martí Andreu. Una presentació centrada en el Club Esportiu Castelló i en la identitat albinegra. Durant la presentació, s’ha anat contant la història del Club Esportiu Castelló per a donar suport al sector i, sobretot, a la peça més important, el Castalia. Els anys daurats de la història del CD Castelló van estar presents al llarg de tota la gala i on les nostres màximes representants de “Farola-Ravalet” Camila Castelluchio Monroy, Daniella Gimeno Segarra madrina i madrina infantil i Manuel Lumbreras Català com a president infantil, juntament amb membres de la comissió de la SIS, tots ells acompanyats pel nostre president Esteban Gual Ibáñez, van passar una nit plena del toc més ‘orellut’ a les festes de la Magdalena 2020, on unes jugadores il·lustres les seues madrines Lucía Benítez, i a la madrina major Cynthia Broch, i van donar la passada somiada de “Castalia”. En finalitzar l’acte de presentació, va haver-hi disc mòbil, els qui van ambientar la nit de tota la comissió i amics que es van acostar fins allí per a viure-la tots junts. Així mateix

rebérem en la nostra llotja, la invitació dels quals la setmana vinent ocuparan l’escenari del Palau de la Festa per a presentar als seus màxims representants davant la nova etapa i seran els amics de la Gaiata 11 “Forn del Pla” els encarregats. Al costat d’ells les nostres madrines Camila Castelluchio Monroy, Daniella Gimeno Segarra i presidents Manuel Lumbreras Català, Esteban Gual Ibáñez i la resta de la comissió de la “SIS” “FAROLA-RAVALET” estarem en la seua presentació en societat per a la Magdalena 2020.

75 anys d’historia

Activitats gaiateres Encesa de llums de Nadal

Com ja ve sent tradicional, un mes abans del començament de les Festes, els carrers de Castelló agafen colorit amb l’encesa de les llums típiques nadalenques. Una encesa de llums a càrrec de les màximes representants festeres de la nostra Ciutat, les Reines Carmen i Gal·la, que van estar molt ben abrigallades amb les seues corts, Dames de la Ciutat i Madrines i Presidents de les diferents comissions gaiateres. No podia faltar la representació de Farola Ravalet, aquesta vegada de mans de les nostres Madrines per a la Magdalena de 2020, Camila i Daniella, acompanyades pels seus presidents Manuel i Esteban.

75 anys d’historia

Activitats gaiateres Presentació Gaiata 11 “Forn del Plà”

La Gaiata 11, Forn del Pla, ha sigut la protagonista, aquest dissabte vint-i-tres de novembre, en el Palau de la Festa, ja que va ser el seu torn de presentació de comissions. Van rebre la seua banda com a madrines Águeda Bellido Guillem i Lledó Nebot Fabregat madrina i madrina infantil. Enguany la presentació era una mica més especial, si cap. I és que era el moment que Luis Sánchez Muñoz, anterior president després de quatre anys al capdavant, donés el timó de la comissió a la nova presidenta Lidón Andrés. En l’acte també es van presentar a les dames, les dames infantils i els seus acompanyants, així com les madrines, madrines d’honor i la resta dels membres de la comissió de “Forn del Pla”. Un gran espectacle inspirat en Priscilla, reina del desert, focs artificials i centenars d’amics i familiars van ser els ingredients perfectes per a fer d’aquesta gala una nit màgica per a Águeda Bellido i Lledó Nebot com a madrina i madrina infantil respectivament per a la Magdalena 2020, captant l’atenció del públic en poder recordar l’apogeu dels musicals. Una gala plena de música, cançons, diàleg i balls inspirats en Priscilla la pel·lícula de 1994 “Les aventures de Priscilla, reina del desert”, i on els nostres màxims representants de “LA SIS” “Farola-Ravalet” la nostra madrina Camila Castelluchio Monroy, Daniella Gimeno Segarra madrina i madrina infantil i Manuel Lumbreras Català com a president infantil, juntament amb membres de la comissió de la SIS, tots ells acompanyats pel nostre president Esteban Gual Ibáñez, van passar una nit a bord d’un autobús sobrenomenat Priscilla i on Águeda Bellido i Lledó Nebot consolidaren la seua relació, descobrint nous horitzons del “Forn del Pla” cap a la magdalena 2020.

Enguany la comissió de la gaiata 11 Forn del Pla, va decidir entregar del guardó de “Forner de l’any” per la seua dedicació amb les festes com a president de la foguera Hernán Cortés d’Alacant, a Manuel Gomis. Aprofitant l’ocasió també es va voler fer oficial l’amistat que els uneix amb la gaiata 10, El Toll, creant un agermanament entre ambdues. Aquest acte va ser també una oportunitat perquè els membres de l’actual Junta de Festes encapçalada per Noelia Selma, després de díhuit mesos de curs, pogueren acomiadar-se personalment, davant l’imminent cessament en les seues funcions, de la gran quantitat de festers. Així mateix finalitzada la presentació i actes protocol·laris, amb el Rotllo i Canya inclòs, rebérem en la nostra llotja als representants de la setmana vinent, la Gaiata 8 “Portal de l’om”. Allí al costat de les nostres madrines Camila Castelluchio, Daniella Gimeno i presidents Manuel Lumbreras, Esteban Gual i la resta de la comissió de la “SIS” estarem en la seua presentació a la societat dels seus màxims representants per a la Magdalena 2020.

75 anys d’historia

Activitats gaiateres Presentació Gaiata 8 “Portal de l’Om”

Després d’una setmana penosa vívida pel món de la festa davant l’extinció de la ‘Junta Festes’. Ja no hi havia Junta de Festes, però si l’entrava amb pas ferm de la nova ‘gestora’, Comissió del 75 Aniversari que prenia les funcions de la Junta de Festes per a exercir-les íntegrament. Però era cap de setmana, dissabte 30 de novembre el Palau de la Festa va acollir la presentació de la gaiata que per sorteig li tocava aquest cap de setmana omplint-se de gent, amics i familiars de la comissió de la Gaiata 8 “Portal de l’Om”, gaiata de la presidenta de Junta de Festes que acaba de ser acomiadada Noelia Selma, per a rebre a les seues màximes representants durant el nou cicle magdalener: la madrina infantil, Lledó Vicent Aparisi, i la madrina, Adela Archilés Segarra el president de la comissió, Raúl Collazos Martín, i les corts d’honor, per a aquest pròxim any 2020. Una presentació la de Portal de L’Om, que va ser sobretot espectacular amb un escenari que va recrear un gran palau oriental i el seu mercat, en sintonia amb l’al·legoria. Una vetlada màgica, inspirada en el llibre Les “Mil i una nits” amb uns relats que sorgien un de l’altre, per a donar relat a una història, la més bonica, la de la fundació de la ciutat i les seues tradicions i on els nostres màxims representants de “LA SIS” “Farola-Ravalet” la nostra

madrina Camila Castelluchio Monroy, Daniella Gimeno Segarra madrina i madrina infantil, juntament amb membres de la comissió de la SIS, tots ells acompanyats pel nostre president Esteban Gual Ibáñez, van passar una vetlada màgica, on Lledó Vicent i Adela Archilés es convertien en les protagonistes del més exquisit conte, descobrint noves llegendes de “Portal de l’Om” cap a la magdalena 2020. S’esperava un gest, un detall, i aquest va arribar quasi sense avisar ‘dins d’un dels contes’. “Em vas tirar com si fora una Junta de Festes, sense cap explicació”. No era molt, però el Palau i el món de la festa, es va posar en peus i va aplaudir d’allò més. Reconeixia molt més que un comentari, molts sentiments de traïció continguda… Una nit molt moguda on hi ha moltes maneres de fer les coses, i el decret del Consell Rector les destrossava totes. Com cada any l’A.C GAIATA 8 PORTAL DE L’OM, nomena a una persona o entitat, per la seua col·laboració desinteressada per la Gaiata designant-ho com PORTALER DE L’ANY. Enguany van nomenar per primera vegada una PORTALERA. Recaient aquest honor en CARMEN SEBASTIA SANZ per la seua dedicació amb les festes. En finalitzar l’acte de presentació, va haver-hi disc mòbil, els qui van ambientar la nit de tota la comissió i amics que es van acostar fins allí per a viure-la tots junts. Així mateix rebérem en la nostra llotja, la invitació dels quals la setmana vinent ocuparan l’escenari del Palau de la Festa per a presentar als seus màxims representants davant la nova etapa i seran els amics de la GAIATA 17 “TIR DE COLOM” els encarregats. Al costat d’ells les nostres madrines Camila Castelluchio Monroy, Daniella Gimeno Segarra i presidents Manuel Lumbreras Català, Esteban Gual Ibáñez i la resta de la comissió de LA “SIS” “FAROLA-RAVALET” estarem en la seua presentació en societat per a la Magdalena 2020.

75 anys d’historia

Activitats gaiateres Presentació Gaiata 17 “Tir de Colom”

La presentació d’aquest dissabte set de desembre a les onze de la nit, va ser una nit intensa i màgica en el Palau de la Festa de Castelló. Aquesta vegada, li tocava el torn a la Gaiata 17 “Tir de Colom”. Però abans de donar principi a l’esdeveniment, es va iniciar amb el ja tradicional castell de focs artificials i guiades pels coets i la pólvora. La comitiva festera va entrar al recinte encapçalada per la música de la dolçaina i el tabal on les màximes representants de la gaiata 17 per a la Magdalena 2020, Martina Burguete Alcaide madrina infantil i Andrea Alcaide Hernández madrina, al costat de Nacho Marín Selma president infantil, miraven amb il·lusió els seus trons, que es trobaven sobre un escenari ambientat en “La volta al món”. Les madrines van estar acompanyades en tot moment pel president del sector, Javier Gimeno Abadía. Una nit, la comissió de la qual va preparar un magne espectacle amb la novel·la “La volta al món en 80 dies” de Julio Verne com a eix temàtic de la gala. On un escenari inspirat en monuments famosos com el Big Ben, el Coliseu, la Torre Eiffel o l’Estàtua de la Llibertat. Aconseguint crear un ambient d’aventures i viatges pel globus terraqüi i més en concret pels països de l’imperi britànic. Una presentació repleta de danses, música, al·legories, paròdies i molta emoció. Països com Grècia, l’Índia, Itàlia o França van ser homenatjats a través d’una comèdia amb dos personatges, la qual va servir com a fil conductor i on els nostres màxims representants de “LA SIS” “Farola-Ravalet” la nostra madrina Camila Castelluchio Monroy, Daniella Gimeno Segarra madrina infantil i Manuel Lumbreras Català com a president infantil,

juntament amb membres de la comissió de la SIS, tots ells acompanyats pel nostre Vicepresident Toño Espada Martos, van passar una nit d’allò més viatgera i on Martina Burguete, Andrea Alcaide i Nacho Marín van establir un dels relats més captivats produïts per la imaginació humana, i una de les joies de la literatura, descobrint nous horitzons de “Tir de Colom” cap a la magdalena 2020. Cal destacar que la Reina de la Ciutat, Carmen Molina, va tindre un espai de protagonisme en rebre un record pel seu pas per la Comissió gaiatera de “Tir de Colom”. Després de rebre l’homenatge, el president Javier Gimeno li va donar un quadre i un ram de flors. Amb l’acte oficial acabat va començar la festa, i en la nostra llotja, rebérem la invitació dels quals la setmana vinent ocuparan l’escenari del Palau de la Festa per a presentar a les seues madrines davant la nova etapa i seran els amics de la Gaiata 7 “Cor de la Ciutat” els encarregats. Al costat d’ells les nostres madrines Camila Castelluchio, Daniella Gimeno madrina infantil i els nostres presidents Manuel Lumbreras president infantil, i president, Esteban Gual i la resta de la comissió de la “SIS” “FAROLA-RAVALET” estarem en la seua presentació en societat per a la Magdalena 2020.

75 anys d’historia

Activitats gaiateres V Pesebre gaiater al Cau

El passat dijous dia 12 de desembre va tindre lloc com ja és tradicional en el si de la Gaiata 6 Farola Ravalet la festiva i nadalenca inauguració del pesebre del nostre local social. Un pesebre monumental que adorna el nostre cau en aquestes festes tan entranyables i que ens acompanyara en nit de cap d’any i roscó de reis. Per això, després d’uns dies treballant en la confecció i muntatge d’aquest, es va procedir a realitzar en un acte entranyable, la inauguració del nostre IV Belém i que servia de punt de partida de les festes Nadalenques de l’any 20192020. L’acte va comptar amb l’assistència i participació de nombrosos membres de lacomisiòn i com no, dels nostres càrrecs 2020 Camila, Daniella i Manuel que conjuntament amb el nostre president Esteban Gual Ibáñez van procedir a la tradicional inauguració del Pesebre i posterior repartiment de felicitacions a cadascuna de les famílies presents. Seguidament els assistents van brindar amb una copa de cava per unes bones festes i un prosper any 2020.

75 anys d’historia

Activitats gaiateres Presentació Gaiata 7 “Cor de la Ciutat”

El Palau de la Festa va acollir el dissabte catorze de desembre, a les 23.00, la presentació oficial de la gaiata 7, “Cor de la Ciutat”. Entre focs artificials i música tradicional, va donar principi la gala de la comissió de la gaiata 7 “Cor de la Ciutat”, en la presentació de les seues noves representants per al 2020, Sofía Guimerá Navarro, i Helena Solano Miralles acompanyades en tot moment, per Alejandro Navarro Canos que debutava com a president d’aquest sector. Una presentació, inspirada en el musical Annie, una xicoteta òrfena que viu en l’orfenat on una malvada institutriu la fereix... va conquistar al públic del Palau de la Festa sent partícip amb els seus aplaudiments i els seus riures durant l’entretinguda representació. Una cerimònia que va estar marcat per cançons dels anys 70 com a I love you baby, The way you look tonight i Fly em to the moon de Frank Sinatra; o Don´t stop em now de la banda anglesa Queen, entre altres clàssics de la música setantena i acompanyada de balls van amenitzar la nit, fent partícips al públic i com no, als nostres màxims representants de “LA SIS” “Farola-Ravalet” Camila Castelluchio Monroy, Daniella Gimeno Segarra madrina i madrina infantil, i Manuel Lumbreras Català com a president infantil, juntament amb membres de la comissió de la SIS, tots ells acompanyats pel nostre president Esteban Gual Ibáñez, van passar una vetlada musical, on Sofia Guimerá i Helena Solano es convertien en les protagonistes el més exquisit musical de

Nova York, descobrint noves harmonies de “Cor de la Ciutat” cap a la magdalena 2020. Una vegada tota la comissió va ocupar el seu lloc en l’escenari es va realitzar un emotiu homenatge al qual ha sigut president de la gaiata 7 durant 14 anys, Manuel Jesús López. En l’acte de reconeixement per la seua labor des de 2006 fins a la passada Magdalena 2019, van assistir les madrines a les quals ha acompanyat durant la seua trajectòria en “Cor de la Ciutat”. Així mateix finalitzada la presentació i actes protocol·laris, amb el Rotllo i Canya inclòs, rebérem en la nostra llotja als representants de la setmana vinent, la Gaiata 10 “EL TOLL”. Allí al costat de les nostres madrines Camila Castelluchio, Daniella Gimeno i presidents Manuel Lumbreras, Esteban Gual i la resta de la comissió de la “SIS” estarem en la seua presentació a la societat dels seus màxims representants per a la Magdalena 2020.

75 anys d’historia

Activitats gaiateres Dinar de Nadal en la Falla Norte Dr. Zamenhoff

Diumenge passat dia 15 de desembre ens vam desplaçar a la veïna ciutat de València convidats per la falla Nord Dr. Zamenhoff. Els nostres amics i companys festers de la falla van voler compartir amb els nostres representants el seu tradicional dinar nadalenc. I per descomptat que Camila, Daniella i Esteban no van voler faltar a la invitació, ni deixar passar l’oportunitat de compartir un dia de germanor amb ells, amb la seua gent i les seues tradicions. És així com van menjar, van xarrar i van passar un gran dia al costat del seu president Jorge Defez, la fallera major Amparo Tárrega, el president infantil Mateo Mirasol i la fallera major infantil Ana Llatas. Després del menjar del bullit nadalenc es va procedir al sorteig, a l’intercanvi de felicitacions entre nostra gaiata 6 i la falla Nord, i finalment un brindis felicitant el nadal i desitjant a tots els presents, així com a les dues entitats un pròsper any nou.

75 anys d’historia

Activitats gaiateres Cartel Reial

Com cada any, pocs dies abans de la Nochebuena visita la nostra ciutat el Patge de Les seues Majestats els Reis d’Orient, per a rebre les cartes de tots els xiquets i xiquetescastelloneros. Cartes plenes d’il·lusions, peticions solidàries i molts desitjos no sols de joguets, també de pau en el món. El Carter Reial va ser rebut per sorpresa en la Plaça Hort dels Corders per la Reina Infantil de les Festes i la seua Cort d’Honor, Dames de la Ciutat i Madrines de totes les gaiatasacompanyades pels seus Presidents Infantils. Entre ells, els nostres xicotets Daniella i Manuel, representant a la Gaiata 6 Fanal Ravalet. Sacs i sacs de cartes es va emportar el Carter de retorn a Orient. Ara, a esperar amb la màxima il·lusió que arribe la nit de Reyes.

75 anys d’historia

Activitats gaiateres Sopar de Nadal. Federació Gestora de Gaiates

Divendres passat dia 20 de desembre, va tindre lloc el tradicional Sopar de Nadal de la Federació Gestora de Gaiatas, coneguda col·loquialment en el món de la festa per el “Sopar de la Pascuera” . Van assistir, atenent la convocatòria de la Federació Gestora deGaiates, la Presidenta del Patronat de Festes,PilarEscuder, el Gerent del patronat de festes, Vicente Montolio, la Reina de les Festes, Carmen Molina, Dames de la Ciutat, Na Violant,Gaiater de l’any, membres de la Comissió del 75 aniversari, a més de Presidents, Presidentes i Madrines dels diferents sectors gaiateros. I com no podia ser d’una altra manera la representació de nostra gaiata 6, encapçalada per la nostra Padrina, Camila CastelluchioMonroy, acompanyada pel nostre President, Esteban Gual Ibáñez. La vetlada va transcórrer entre riures i anècdotes compartint bones viandes i excel·lents caldos. Una vegada finalitzada, el President de la Federació Gestora de Gaiatas, Esteban Gual, va prendre la paraula per a agrair la presència de tots, desitjar un Bon Nadal i agrair l’esforç de tots els col·lectius presents i sobretot dels presidents de les diferentsgaiatas.

Va continuar el torn de parlaments, la Reina de les Festes. Caremn va voler dirigir unes sentides paraules a tots els presents, però amb especial afecte cap als presidents i madrines, com a representants de les comissions de Sector. Va lloar la labor que fan, tots i cadascun d’ells en pro de les festes, coneixedor, de l’esforç que suposa, dia a dia, treballar per i per a les festes de Castelló. Va finalitzar desitjant unes bones festes a tots, juntament amb les seues famílies. Tancant la ronda de discursos, la Presidenta del Patronat, Pilar Escuder, es va dirigir a tots els presents desitjant-los unes festes amb pau i harmonia entre familiars i amics. Després del tradicional brindis, va tindre lloc l’esperat lliurament de la Pascuera a tots els presents. El President de la Gaiata 17 va fer lliurament de la primera a la Reina de les Festes a l’ésser de la seua mateixa gaiata. Seguidament van rebre el seu pascuera, la Presidenta del Patronat, el Gerent del patronat i el gaiater de l’any per part del president de la Gestora de Gaiatas. Així com les Dames de la ciutat, i entre elles la nostra representant Sonia Cabello Cabello, i Na Violant. Després els presidents i presidentes de cadaGaiata va fer lliurament del seu corresponentpascuera a les Madrines. I tancant l’acte es va fer lliurament també d’una pascuera a tots i cadascun dels Presidents, membres de la Junta de Festes assistents, Prohom de la germandatdels cavallers, comissió del 75 aniversari, fotògrafs i Nacho propietari de la Taverna del Port. Una nit especial amb la qual totes les Gaiatasvan voler brindar per unes bones festes, abrigallant a la seua Reina de les Festes, com a preàmbul d’una, cada vegada mes pròxima Magdalena 2020.

75 anys d’historia

Activitats gaiateres Presentació Gaiata 10 “El Toll”

La gaiata 10, “El Toll”, va celebrar aquest dissabte vint-i-un de desembre l’acte de presentació de les seues noves madrines per al cicle festiu del 2020, amb una posada de llarg en el Palau de la Festa on va regnar la tradició entre múltiples i emotius homenatges. Es van presentar les que seran les màximes representants Maria Cano Rambla madrina infantil i la madrina María Beser Gasch, que van brillar en el més alt del Palau al costat de la comissió del sector, presidida pel seu president Juan Antonio Germán Mateo, per a aquest pròxim exercici 2020. “Per ser de la soca, per castellonenc, faré hui, pertoca, romanç nadalenc” … Començava la nit amb una versió reduïda del Betlem de la Pigà, emotiva exaltació de la cultura popular, folklòrica i mitològica més emblemàtica, que cada any tenen lloc amb l’arribada de les festes, que és el cim de la tradició més de soca de la Plana i obri, oficiosament, el període nadalenc. Una cerimònia que, una vegada més, va ser a càrrec, en la seua part escènica, del grup de teatre “El Taronger”, per a animar la presentació de la Gaiata El Toll i que al costat del Ballet Llum d’*Orient, la colla Xaloc i L’escola de dansa., va prendre el marc al·legòric del Palau amenitzant als assistents, on van retratar està manifestació costumista eixida de la ploma de Miquel Perís i de la música de Matilde Salvador. Un popular Betlem van encimbellar a les màximes representants, es van unir durant la vetlada per a crear una tradicional presentació on les nostres màximes representants de “Farola-Ravalet” Camila Castelluchio Monroy, Daniella Gimeno Segarra madrina i madrina infantil i Manuel Lumbreras Català com a president infantil, juntament amb membres de la comissió de la SIS, tots ells acompanyats pel nostre president Esteban Gual Ibáñez, van passar una nit al costat de la comboianta Quiqueta la Pigà en el seu forn per a conéixer als nous representants María Cano, María Beser i comissió de la Gaiata 10 “El Toll” per a la Magdalena 2020. Un dels instants més emotius va arribar amb l’homenatge a tots els seus presidents, i als de les 12 gaiates, per a celebrar aquests 75 anys d’història.

Seguint amb els homenatges, va arribar el torn de nomenar al “Toller de l’Any”, que enguany va recaure sobre la més antiga i més important veïna del sector, la Real Confraria de la *Mare de Déu de Lledó. Així mateix una vegada finalitzat els actes protocol·laris, com ve a ser costum abans de la festa nadalenca, les nostres Reines Carmen Molina i Gal·la Calvo, al costat de les seues respectives corts ens van felicitar les pròximes festes nadalenques. Igualment, Na Violant 2020, Maria Torres Claramonte acompanyada del prohom Luis Oria aprofita la seua assistència per a entregar les seues felicitacions nadalenques a la nostra associació, recollint-les els nostres màxims representants. La nit va prosseguir amb el ball de gala i el fermall final a una nit molt emocionant va ser que, la nostra gaiata “LA SIS” “FAROLA-RAVALET” rebérem als nostres companys de la Gaiata 1 “Brancal de la Ciutat” per a convidar-nos al seu acte de presentació que tindrà lloc ja entrat el 2020 el pròxim 11 de gener on al costat de les nostres madrines Camila Castelluchio, Daniella Gimeno, i presidents, Manuel Lumbreras, Esteban Gual i la resta de la comissió de la “SIS” “FAROLA-RAVALET” estarem en la seua presentació en societat per a la Magdalena 2020.

75 anys d’historia

Activitats gaiateres Nit de cap d’any

Va arribar el 31 de Desembre, el dia que suposa el canvi d’un any, del record per tot el viscut i l’esperança pel que ens quedarà per davant, per tot un any. Un dels actes que s’han convertit en tradicional en aqueixa data és la carrera de Sant Silvestre, a la vesprada els carrers de Castelló, van acollir una altra prova atlètica, una altra carrera popular. Ja a la nit, ens vam disposar a acomiadar l’any 2019, sopant amb familiars o amics, en restaurants, locals o en el propi habitatge, el que importava és celebrar est transite envoltat de gent, per a poder brindar junts per un any nou que desitgem vinga replet de bones noves. En el cau de la gaiata, ens reunim com cada any per a celebrar aquest esdeveniment. El sopar va donar pas a les campanadas i una a una vam anar menjant el raïm de la sort per a començar amb bon peu el nou any, esperant que siga auguri d’un any excel·lent per als nostres interessos. Després de les felicitacions, va arribar l’hora de brindar, de ballar i celebrar la festa.

75 anys d’historia

Activitats gaiateres Berenar de la Federació Gestora de Gaiates

Començant el mes de Gener i per tant l’any 2020, la vesprada del dia 2 de Gener i en Kidom preparats per al gaudir els més xicotets, va arribar l’homenatge nadalenc que la gestora degaiatas organitza en honor de la reina infantil i la seua cort d’honor, i com no, per a les padrines i presidents infantils de les diferents comissions gaiateras. Un berenar, on van compartir beguda, menjar i riures la reina Infantil Gal.la, les dames de la ciutat infantils, entre elles la nostra Natalia, les madrines infantils i presidents infantils i representant al Fanal, la nostra madrina infantil,Daniella i el nostre president infantil, Manuel. Una vesprada simpàtica que va transcórrer entre tirolines, berenar i amb jocs per al gaudi dels assistents que no van deixar de saltar i jugar per tot el recinte.

75 anys d’historia

Activitats gaiateres Cavalcada dels Reis

El dia 5 de Gener, és sinònim de joguines, de regals, és el dia en el qual SSMM els Reis Mags d’Orient desembarquen per fer arribar amb la seva màgia, els regals encarregats. A la tarda, en la dàrsena del port de Castelló, en el nostre entranyable Grau, es va donar la benvinguda a tan il·lustres visitants, després amb un passeig a peu es va arribar a la tinença d’alcaldia perquè els nens tinguessin un primer contacte amb SSMM. Allí Melchor, Gaspar i Baltasar, van fer les delícies d’uns nens que estaven perplexes en veure els seus Reis tan d’a prop. Ja una vegada dins de la ciutat de Castelló, va passar a la tradicional cavalcada que va recórrer els carrers cèntrics de la ciutat amb el llançament de caramels i el somriure dels presents fins a arribar a la plaça major, on els reis mags d’orient van rebre a tots i cadascun dels nens de la nostra ciutat que es van acostar fins a la cèntrica plaça major. I entre ells nostres màxims càrrecs infantils, Daniella Gimeno y Manuel Lumbreras.

75 anys d’historia

Activitats gaiateres Presentació Gaiata 1 “Brancal de la Ciutat”

Després de l’aturada per les vacances nadalenques, el Palau de la Festa va tornar més fort que mai. Dissabte onze de gener ja entrat el 2020, la gaiata Brancal de la Ciutat també va preferir per a la seua presentació, realitzar-la, a la vesprada nit. Una gala que trenca amb la tradició de la nit més tancada al Palau de la Festa. Un castell de focs artificials i al compàs de la dolçaina i tabal va precedir l’arribada de les madrines i les seues dames. Carla Batalla Cortés, madrina, i Clara Beltrán Soler, madrina infantil, sempre acompanyats del president de la gaiata, Arturo España Marzá estant acompanyades en tot moment per les seues respectives corts. Familiars i amics també es van acostar fins ací per a abrigallar-les durant tota la nit. Enguany, la gaiata 1 “Brancal de la Ciutat” una de les dotze primeres gaiates que es van crear a Castelló també celebrava els seues 75 anys i, per això, estan d’aniversari i on el tema principal de la presentació va ser tota aqueixa música, tant nacional com internacional, que els ha acompanyats durant totes les seues festes. Un mix de cançons dels anys 40-50 fins a l’actualitat va ser l’eix al voltant del qual va girar la gala. Durant tot l’acte, els assistents van poder gaudir d’un repàs històric dels èxits musicals que han sonat en les 75 edicions de les festes de la Magdalena i on els nostres màxims representants de “LA SIS” “Farola-Ravalet” la nostra madrina Camila Castelluchio Monroy, Daniella Gimeno Segarra com a madrina infantil i Manuel Lumbreras Català com a president infantil,

juntament amb membres de la comissió de la SIS, tots ells acompanyats pel nostre president Esteban Gual Ibáñez. També vam voler sumar-nos per aquesta transmissió de l’encant de la tradició i la sensació de festa amb cançons i música dels amics de la gaiata 1, “Brancal de la Ciutat” Cantants i ballarins en directe és el que va amenitzar la nit. També hi havia pantalles LED on es mostraven les imatges. Natalia Palacio, María Iturralde i Chema Prades van ser els qui van presentar a les que seran les seues màximes representants, Carla Batalla , madrina, i Clara Beltrán, madrina infantil, en el seu camí cap a l’escenari de la Magdalena 2020. Miguel Ángel Mulet va rebre el premi honorífic de ‘Brancaler de l’any’ per la seua gran labor i compromís amb les festes de la Magdalena durant tota la seua vida. Una vegada finalitzat l’acte d’exaltació de les madrines i comissió de la gaiata 1, Brancal de la Ciutat, rebérem en la nostra llotja la invitació de la gaiata que la setmana vinent renovarà la llum de la festa i res menys que serà el sector de la Gaiata 12, “EL GRAU”. Allí al costat de les nostres madrines Camila Castelluchio, Daniella Gimeno i presidents Manuel Lumbreras, Esteban Gual i la resta de la comissió de “LA SIS” estarem en la seua presentació en societat.

75 anys d’historia

Activitats gaiateres Presentació Gaiata 12 “El Grau”

Una setmana més el Palau de la Festa de Castelló es va convertir en epicentre de la festa castellonenca aquesta vegada de mà de la Gaiata 12 “El Grau”, que aquest dissabte díhuit de gener va presentar a les seues màximes representants la madrina infantil, Marina Torrent Martínez, i la madrina, Míriam Hidalgo Cantavella. El president infantil, Jorge Casanova Ribera, acompanyades per les seues dames, comissions i acompanyants. I totes elles sempre cortejades pel president de la gaiata Juan Antonio Tirado Serrano, per a la Magdalena 2020. La comissió de la gaiata 12, El Grau, va voler aprofundir en la tradició festera magdalenera de la qual gaudeixen els veïns del districte marítim de Castelló. El fil temàtic de la gala va consistir en el record cap als avis, màxims transmissors de la història i dels costums de les festes de la Magdalena als seus nets. Unes celebracions que aquest any 2020 aconseguiran el seu 75é aniversari. Seguint aquest mateix fil, la comissió va oferir una breu representació teatral. Un avi explicava el passat de les festes de la Magdalena al seu net. A més del teatre, van mostrar vídeos clàssics d’anteriors edicions del Pregó i la Romeria. Una presentació que no va deixar indiferent a ningú en el Palau de la Festa i menys als nostres màxims representants de “LA SIS” “FAROLA - RAVALET” la nostra madrina Camila Castelluchio Monroy, Daniella Gimeno Segarra com a madrina infantil i Manuel Lumbreras Català com a president infantil, juntament amb membres de la comissió de la SIS, tots ells acompanyats pel nostre president Esteban Gual Ibáñez. També vam voler acompanyar als amics de la gaiata 12, El Grau en la

seua tradició i història més magdalenera amb els seus tocs marins. Un acte carregat de records amb el qual tots els assistents van poder realitzar un recorregut fins a les arrels de les tradicions i la importància que aquestes es vagen transmetent de generació en generació. On les emocions, la il·lusió i la nostàlgia, van ser alguns dels sentiments que es van poder respirar en la nit del dissabte entre les parets del Palau. I no és per a menys, perquè va ser un moment únic i irrepetible per a Míriam Hidalgo, Marina Torrent, en qualitat de madrina i madrina Infantil respectivament i per al president infantil, Jorge Casanova i tots els protagonistes de la gaiata 12 “El Grau” per a la magdalena 2020. Aquest cap de setmana hi ha una treva, en les presentacions dels diferents sectors de la ciutat, per FITUR. Per al dissabte 25 s’ha reservat el dia de la promoció de les festes. El plat fort és el 75 aniversari de la Magdalena, i per a donar a conèixer aquestes Festes d’Interès Turístic Internacional, es farà una desfilada amb la participació d’una nodrida representació del món de la festa, on les nostres Reines, Dames i Madrines acudiran amb les seues millors gales per a promocionar les festes com un dels elements fonamentals de la ciutat, i també de la nostra gastronomia, cultura, clima i l’hospitalitat dels castellonencs. El Patronat Municipal de Festes també portarà en Fitur una gaiata, la infantil de la ciutat, com a símbol central per a potenciar les nostres festes fundacionals i com a reclam turístic. Així doncs, reiniciarem les presentacions dissabte que ve 1 de febrer i res menys que serà el sector de la Gaiata 9, “L’ ESPARTERA”. Allí al costat de les nostres madrines Camila Castelluchio, Daniella Gimeno i presidents Manuel Lumbreras, Esteban Gual i la resta de la comissió de “LA SIS” estarem en la seua presentació en societat.

75 anys d’historia

Activitats gaiateres Les festes de la Magdalena en FITUR

Dissabte passat vint-i-cinc de gener el món de la festa no va ser al Palau de la Festa per a un acte de presentació de gaiata, però sí que va atresorar una particularitat castellonera, traslladar el món de la festa, gaiates, colles, Dolçainers, Tabaleters i Trabucaires Xaloc, a Madrid i més en concret a la Fira Internacional del Turisme FITUR. Castelló ha aprofitat l’aparador que suposa FITUR per a donar a conéixer les festes de la Magdalena 2020, declarades d’Interés Turístic Internacional en 2010, i que enguany compleixen el seu 75 aniversari. Una àmplia delegació del món de la festa, encapçalada per la reina i la reina infantil, Carmen Molina i Gal· la Calvo, es van desplaçar aquest dissabte vint-i-cinc a Madrid, per a desfilar per la fira al costat de les seues corts d’honor, membres de les gaiates, de les colles, de Dolçainers, Tabaleters i Trabucaires Xaloc. Amb una desfilada representant un dels eixos principals de les nostres festes, les reines de 2020, Carmen Molina i Gal·la Calvo, van ser les ambaixadores d’un missatge que va parlar de principi a fi de música, llum, folklore, orgull i gaiata. Acompanyades en tot moment pels representants de les Gaiates, les padrines, i com no la nostra padrina Camila Castelluchio Monroy, cortejada pel nostre president Esteban Gual Ibáñez. Diferents presidents, i membres del Patronat Municipal de Festes, van contribuir sens dubte a potenciar el caràcter internacional de les nostres festes. A més, es van repartir díptics als assistents a FITUR amb informació de la Magdalena i alguns dels actes més rellevants, com la cavalcada del Pregó, la Romeria, la Encesa de Gaiates, la Mostra Internacional de Circ de Carrer, el Festival Internacional

de Música de Festa, la Desfilada Internacional d’Animació, així com els concerts, actuacions i mostres folklòriques gratuïtes durant tota la setmana de la Magdalena. En aquesta àmplia presentació, es va projectar un vídeo resum de les nostres festes fundacionals i en aquesta edició de FITUR, un any més, hi ha hagut durant cada dia una presència destacada de la gaiata infantil de la ciutat, en este any la quinze “Sequiol”, sent símbol no sols de les nostres festes, sinó de la nostra tradició, servint de reclam per a acaparar l’atenció dels visitants i mostrar el monument per excel· lència que representa a les festes de la ciutat. La llum de les festes de Castelló ha il·luminat un any més la Fira Internacional de Turisme FITUR. I la nostra gaiata “LA SIS” FAROLA-RAVALET, amb la seua madrina Camila Castelluchio Monroy acompanyada pel nostre president Esteban Gual han estat els ambaixadors d’un sector que convida a veïns, ciutadans i turistes a formar part activa d’elles. Enhorabona a tod@s per la magnífica representació.

75 anys d’historia

Activitats gaiateres Presentació Falla El Remei de Sagunt

Dissabte passat, dia 1 de Febrer els nostres representants de la Magdalena 2020, Daniella Gimeno, Manuel Lumbreras, Camila Castelluchio i el nostre president Esteban Gual, van acudir a la presentació dels nostres amics i companys de la Falla El remei de Sagunt per a rendir pleitesia en forma d’ofrena a les seues màximes representants, fallera major Cristina Estada Picó, president José Cozar Agues, fallera major infantil, Carla Clemente Vitória i la presidenta infantil, Rosa Lacalle Martínez. Nostra més sincera enhorabona per la proclamació i a gaudir de les festes de les falles. De ben segur que aquest primer any d’agermanament entre les nostres associacions serà el primer de molt més i molts grans moments compartits.

75 anys d’historia

Activitats gaiateres Presentació Gaiata 9 “L’Espartera”

Després del parèntesi d’una setmana per a poder representar les nostres festes en FITUR, aquest dissabte u de febrer vam tornar al Palau de la Festa per a acompanyar als amics de la Gaiata 9, l’Espartera en la seua presentació. Focs artificials i una nit primaveral per a rebre la presentació de la Gaiata 9, l’Espartera, al Palau de la Festa. Sota el lema festa i olé!!!, la gaiata 9 estava disposada a fer una nit inoblidable per a tota la comissió i, sobretot, per als seus màxims representants, María Montañana Grijalbo i Sandra Cabeza Tárrega, com a madrina i madrina infantil, respectivament, que al costat del president infantil Asier Algorta Martí i president Gonzalo Cabedo Oliver ostenten la màxima representació de l’Espartera. La temàtica triada per a enguany va ser el flamenc, un art que va omplir l’escenari combinant el ball amb corts més teatrals i on va ser doblement emocionant: la presentació dels seus representants per a la Magdalena 2020 i la celebració del seu 75 aniversari. Dobles cites que, com no podia ser d’una altra manera, van estar marcades per l’emoció i les ganes de viure enguany com una cosa inoblidable. En la vetlada no van faltar els balls flamencs, l’escenografia teatral, les palmes i, per descomptat, la participació i els aplaudiments del públic i on els nostres màxims representants de “LA SIS” “FAROLA - RAVALET” la nostra madrina Camila Castelluchio Monroy, Daniella Gimeno Segarra madri-

na infantil, i Manuel Lumbreras Català com a president infantil, juntament amb membres de la comissió de “LA SIS”, tots ells acompanyats pel nostre president Esteban Gual Ibáñez. També van voler acompanyar als amics de la gaiata 9, l’Espartera en la seua nit andalusa. Els màxims representants de la comissió María Montañana, Sandra Cabeza i Asier Algorta van rebre la llum de la festa en forma d’un gaiato amb un fanal, que els guiaran en el seu camí cap al tercer diumenge de quaresma per una ciutat d’esplendor, galania i diversió. A més, amb motiu del 75 aniversari la Gaiata 9 va estrenar himne, la lletra del qual va ser a càrrec de Vicent Jaume Almela i la música de Ximo Fabregat, i interpretat en directe, per la rondalla Els de la Fileta. Una vegada finalitzat l’acte d’exaltació de les madrines i comissió de la Gaiata 9, rebérem en la nostra llotja la invitació de la gaiata que la setmana vinent renovarà la llum de la festa i ni més ni menys que serà el sector de la Gaiata 16, “RAFALAFENA”. Allí al costat de les nostres madrines Camila Castelluchio, Daniella Gimeno i presidents Manuel Lumbreras, Esteban Gual i la resta de la comissió de “LA SIS” estarem en la seua presentació en societat.

75 anys d’historia

Gaiata solidaria Entrepà 2019 Aquesta segona edició va tornar a ser tot un èxit!!! Gràcies a tots per la vostra tasca i la vostra col·laboració de nou El segon entrepà solidari, va tornar a ser un èxit de participació de totes i tots els comissionats de la nostra gaiata i de totes i tots els veïns de la ciutat que van voler acostar-se a col·laborar amb aquesta acció. El divendres vint-i-nou de març, en plenes festes magdaleneres, i en concret en la carpa de la nostra gaiata “LA SIS” “FAROLA - RAVALET” organitzarem el primer entrepà solidari, benèfic. L’esdeveniment va comptar amb l’estimable col·laboració de diverses entitats i persones, entre elles la Fleca i Forn Blanch de Castelló, Pa i Pastes Castelló, Forn Sant Basilio de Borriana, tots ells en l’elaboració del pa, així mateix, no solament de pa va ser, sinó els ingredients de l’entrepà, oli i pernil foren a càrrec de la nostra associació i com no tot això amb la inestimable col·laboració de tota la comissió de la nostra Gaiata “LA SIS”, encapçalades per les nostres madrines Sonia Cabello Cabello i Natalia Espada Jiménez madrina i madrina infantil respectivament i els nostres presidents Manel Canseco i Esteban Gual. L’objectiu d’aquest primer entrepà benèfic va ser el de recaptar fons per a col·laborar amb el projecte que té l’Associació de Malalties Minoritàries de la Comunitat Valenciana (ASEMI). Una trobada solidària que es va celebrar per segona vegada i que no serà l’última, ja que per a la Magdalena 2020 estem preparant la nostra tercera edició de l’entrepà solidari, tan simple com l’acció de compartir un entrepà i un refresc de manera que eixos diners estaran destinats a un acte benèfic. I tu? També vols ajudar? T’esperem!

75 anys d’historia

Gaiata solidaria Entrepà 2019

L’objectiu d’aquesta segona edició de l’entrepá benéfic va ser el de recaptar fons per a col.laborar amb el projecte que desenvolupa l’Associació de Malalties Minoritàries de la Comunitat Valenciana (ASEMI) de Castelló, i estem molt orgullosos dels resultats obtinguts, ja que vam tornar a aconseguir la quantitat de 1.300€ que van anar integrament destinats a aquesta associació que tan important treball realitza amb els xiquets i xiquetes, pero també majors que més ho necessiten a la nostra ciutat. El passat día 21 de maig, una vegada pasades les festes de la magdalena, els nostres representants de la gaiata en 2019, Sonia, Natalia, Manel i Esteban, s’acostaren fins a les instalacions de l’Associació de Malalties Minoritàries de la Comunitat Valenciana (ASEMI) situada al carrer Poeta Guimerá. Una vegada allí van visitar les instal·lacions al complet, van escoltar les explicacions de l’encarregada de l’associació, van resoldre els seus dubtes i es van adonar de les dificultats que hi ha per als malalts d’aquestes enfermetats minoritàries però que gràcies a aquesta associació els fan la vida un poc més agradable. I finalment de part de tota la comissió de la Farola Ravalet, els nostres representants van fer entrega del diners recaptats amb la nostra iniciativa.

75 anys d’historia

Gaiata solidaria Divendres 20 de març

3r Entrepà

gegant benèfic Divendres 20 de març De 21.00 a 23.00 h Carrer Rosell, Carpa gaiata 6 junt al

Institut Ribalta

Venda anticipada de tiquets des del dilluns 16 en la carpa

75 anys d’historia

Gaiata solidaria Aquest any els beneficis de l’entrepá solidari aniran destinats a l’associació AFANIAS Què és Afanias? L’Associació de Familiars amb Xiquets i Adults Discapacitats és una associació sense ànim de lucre, constituïda el 3 de novembre de 1965 i declarada d’utilitat pública el 7 de Juny de 2007. La nostra fi primordial és fomentar i promocionar a tots els nivells la protecció, atenció i tutela de les persones psíquicament discapacitades i de totes aquelles afectades per altres discapacitats associades i comunes a les finalitats de l’Entitat, tant en el seu aspecte de rehabilitació i integració social com en el familiar, professional i econòmic.

Missió La missió de l’Associació és promoure, atendre i millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual i la de les seues famílies amb la finalitat de garantir els seus drets, promovent i fomentant la igualtat d’oportunitats, així com la seua inclusió social.

Visió Ser una Associació referent en gestió i transparència amb: • Una base social informada, formada, participativa i implicada amb tots els temes relacionats amb la discapacitat intel·lectual. • Un disseny organitzacional flexible i amb capacitat de resposta i adaptació a les necessitats de l’entorn relacionats amb la discapacitat intel·lectual, i en procés de millora contínua. • Un finançament diversificat. • Una major visibilitat i participació en la societat per a defensar els drets del col·lectiu de persones que li dóna la seua raó de ser.

Principis i Valors L’Associació comparteix els principis i valors de Plena Inclusió, i a més posem l’accent principalment en: • Responsabilitat: entesa com el compromís cap a la societat i l’entorn que ens envolta, i en particular cap a les persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament (o risc de patir-la) i les seues famílies. • Igualtat: Integrar la igualtat d’oportunitats entre dones i homes en l’organització com a principi bàsic i transversal, incloent aquest principi en els objectius de la política de l’entitat. • Respecte: Reconeixem a les persones i els seus drets. En Afanias Castelló treballem pel respecte com a via de convivència, enriquiment i millora contínua.

Objectius generals • Integrar socialment a les persones amb discapacitat intel·lectual. • Procurar la cura, l’assistència i la protecció de les persones amb discapacitat intel·lectual. • Encoratjar i fomentar la Promoció dels Serveis Assistencials, Educatius i Laborals, Residencials i Socials necessaris i adequats per a les persones amb retard mental, estimulant als Organismes, Entitats i particulars, per a la creació de Centres on puguen tindre efectivitat el perseguit en els apartats a i b anteriors i en la mesura de les seues possibilitats crear Centres propis. • Poder tutelar jurídicament a les persones amb discapacitat intel·lectual. • Acollir, orientar i formar als pares, tutors i familiars de les persones amb discapacitat intel·lectual. • Donar a conéixer a la Comunitat els problemes de les persones amb discapacitat intel·lectual i de les seues famílies. • Reivindicar, en nom de les persones amb discapacitat intel·lectual, els drets d’aquests davant les instàncies públiques i privades. • Crear i sostindre aquells Centres o Instal·lacions necessàries, per a complir les finalitats proposades. • En general potenciar i impulsar totes aquelles activitats o programes que estiguen relacionats amb la fi assenyalada i perseguisquen l’atenció a la persona amb discapacitat intel·lectual i la seua Integració com a membre de ple dret, en la Societat en la qual viu i de la qual forma part.

75 anys d’historia

Gaiata solidaria Dolçainadal 2019

Dolçainadal 2019 va tornar a Castelló abans d’entrar el nou any, el dissabte 28 de decembre. Un concert que enguany va tindre lloc a les 18.30 hores en el Palau de la Festa de Castelló i que en aquesta edició, com va detallar el seu coordinador i membre de la nostra comisió, Antonio García, “els beneficis van ser destinats a l’Associació de AFANIAS” amb seu a Castelló i ells van ser els que van rebre tota l’ajuda recollida en aquest concert. Un concert on al igual que el any passat els capdavanters d’aquesta iniciativa van ser la Federació de Dolçaina i Tabal de Castelló i la Colla el Soroll. A més, en aquesta ocasió va comptar amb la participació de quatre colles de la capital de la Plana que es posaren al servei d’un filantròpic esdeveniment musical i festiu. En concret, van actuar la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló, Xaloc, Xarançaina i el Soroll. Com la interpretació conjunta de la Colla Xaloc amb el duo “Sarao”. El dolçainadal va portar la màgia on més d’un centenar dolçainers i percussionistes van pujar a l’escenari per a interpretar cançons d’Eurovisió, d’opera de viena o nadales, un tipus de peces musicals poques vegades interpretades a dolçaina. Es nota que cada any, els grups volen donar un bon espectacle i han fet tots uns grans esforços per a innovar i oferir una bona actuació. La dolçaina va ser l’instrument protagonista, però amb una finalitat solidària i com no podia ser menys la nostra Associació Cultural “FAROLA – RAVALET” va estar present en aquest acte amb el nostre president i molts més membres de la comissió de “LA SIS”, que tots junts van passar una vesprada emotiva de festes diferent, amb molt d’ambient, amb moltes sorpreses i sobretot, amb molta humanitat. Fins al DolçaiNadal 2020.

75 anys d’historia

Gaiata solidaria Creu Roja. Què fem?

Socors Actuem perquè les persones puguen superar les situacions agudes o cròniques que posen en perill les seues vides.

Inclusió Social Actuem amb les persones que estan en risc de pobresa i exclusió perquè tinguen les oportunitats i recursos necessaris per a participar en la vida econòmica, social i cultural gaudint un nivell de vida i benestar que es considere normal en la societat en la qual ells viuen.

Ocupació Actuem promoure la igualtat d’oportunitats i, d’aquesta forma, els qui es troben en aquesta situació de desavantatge puguen accedir al mercat laboral en igualtat de condicions.

Salud Actuem amb les persones per a ajudar-los a millorar la gestió de la seua salut.

Educació Actuem amb les persones per a promoure la Igualtat d’oportunitats, participació activa i contribuir a la Lluita contra la Discriminació.

Medi Ambient Actuem en el medi ambient com a factor global, d’inclusió social i millora de la qualitat de vida dels col·lectius més vulnerables.

Actividat Internacional Actuem per a traslladar el compromís solidari a les poblacions més vulnerables d’altres països oferint ajuda humanitària d’emergència, preparació i mitigació de l’efecte dels desastres, cooperació per al desenvolupament, cooperació i assistència tècnica i potenciar els centres especialitzats.

SORTEIG D’OR Des de 1991 diferents ciutats han estat les encarregades d’albergar la celebració del Sorteig d’Or, sent les últimes València, Badajoz, Bilbao, Alacant, Avilés i Santander. Aquesta passada edició ha tingut lloc a Palma de Mallorca el 18 de juliol de 2019. Encara que els canvis socials i la tecnologia han actualitzat l’estructura, organització i desenvolupament del Sorteig d’Or, hi ha alguna cosa que ha perdurat inalterable: el seu absolut caràcter solidari i d’ajuda amb els més necessitats. I es que un 22,3% de la població resident espanyola, o el que és el mateix, més de 10 milions de persones en el nostre país, es troba en risc de pobresa o d’exclusió social. Són homes i dones, en situació de desocupació o que àdhuc tenint un treball remunerat, viuen en situació d’extrema vulnerabilitat. Sense l’ajuda dels voluntaris i voluntàries de Creu Roja, seria impossible atendre a 1,4 milions de persones en l’últim any. Es per aixó que un any més, la Gaiata 6 Farola Ravalet ha col•laborat amb la Creu Roja en la venda de bitllets del famós Sorteig de l’Or. Enhorabona als premiats i gràcies a la Creu Roja per la seua tasca diària en ajuda dels més necessitats.

75 anys d’historia

Agermanaments Falla Dr. Zamenhoff El Clavell. València

Amparo Tárrega i Palomar

Ana Llatas i Fernández

Jorge Luis Defez i Zafón

Mateo Mirasol i Salvador

75 anys d’historia

Agermanaments Falla Guitarrista Tárrega. La Vall d’Uixó

Juli Moreno i Carrión

Carla Adrianzen i Puertas

Francisco Martínez i Mora

Fran Martínez i Moreno

100

75 anys d’historia

Agermanaments Falla El Remei. Sagunt

Cristina Estada i Picó

Carla Clemente i Vitoria

José Cózar i Agües

Rosa Lacalle i Martínez

75 anys d’historia

101

Agermanaments Falla El Grill. Benicarló

María Ripoll i Sánchez

Martín Menacho i Hernández

Javier Sayago i Sobrino

102

75 anys d’historia

Agermanaments Foguera Carrer Major. Sant Vicent del Raspeig

Victoria García i Lillo

Mercedes Coello i Lillo

Mercedes Lillo i Miró

Judith Giménez i Campos

75 anys d’historia

103

Premis 3r Premi de gaiata 6é Premi de gaiata infantil 1r Premi il·luminació de gaiata

5é Premi a l’ús del valencià

6é Premi de presentació

104

75 anys d’historia

Records magdalena 2019 Bateig

Pregó

Romeria de les canyes - Desfile de Gaiates

Pregó infantil

75 anys dâ&#x20AC;&#x2122;historia

105

Records magdalena 2019 Premis - Coso multicolor

Ofrena

Desfile final

Sant CristĂ˛fol

Especial 75 aniversari

75 anys d’historia

107

Especial 75 aniversari Gaiata 6 Farola Ravalet - La nostra història La Gaiata sis és una de les comissions pioneres dins de la ciutat de Castelló, ja que la seua creació data de l’any 1945 quant la reestructuració de les festes de la magdalena duta a terme per l’ajuntament de Castelló. La primera comissió de l’any 1945 estava encapçalada pel president Joaquin Fabregat i la madrina Carmen Jordán Fonfia, que dos anys després seria la reina de les festes. Tal vegada anomenar gaiata deuria ser sinònim de parlar de sector, i com tot sector de Castelló, el guarisme de la gaiata 6 té un símbol més que representatiu, la Farola. La plaça de la Independència era l’eix principal que definia el sector que en un principi s’anomenava “Plaza Independencia y adyacentes”. Estaven inclosos en aquest sector els carrers de Saragossa, Ronda magdalena, Passeig Ribalta, Dolors, Climent, Pedro Aliaga, D’Arenós (primer tram) i les de l’eixample. Però no sols la plaça de la Independència és un punt important dins del sector, ja que la gaiata sis compta al seu sector amb l’edifici de Correus, l’institut Ribalta i les cases modernistes més boniques de la ciutat, Casa de les Cigonyes i La Casa Alcón. En 1973 es va rebatejar el nom de la nostra comissió formant així l’actual “Farola – Ravalet” que per part del polifacètic Francisco Vicent Domenech conegut per “Quiquet de Castalia” El nom actual del sector ve, com no podia ser d’una altra manera, per la Farola. Farola que el 4 de maig de 1924 el cardenal de Tarragona en Francesc Vidal i Barraquer va coronar en la plaça de la Independència a la Mare de Déu del Lledó com a Mare, Reina i Patrona de la ciutat de Castelló. Just en eixe mateix lloc i per aquesta raó l’arquitecte Francisco Maristany en 1929 la dissenya i el ferrer Josep Maria López per un preu de 4.500 pessetes treballà l’estructura metàl·lica de la Farola quedant enclavada dins del bells edificis modernistes i formant així la plaça de la Independència, en record de la independència espanyola, una bella via urbana, on al seu centre lluïs majestuosa Farola un vertader esperit Magdalener, erigint artística Gaiata. El Ravalet, afegit al nom, ve de les illes de cases construïdes davant de la plaça de Tetuan quan es va vendre l’hort dels Corders que van constituir el conegut Ravalet. Castelló creixia molt ràpidament, fruit d’això el 1981 en començaren a formar noves comissions de sector, fet que va donar lloc a una reestructuració dels sectors i entre ells el nostre, on després d’uns quants anys veiem com molts carrers passaven a formar part d’altres gaiates veïnes, és el cas dels carrers Llucena, Useres, Sorita o Passeig Morella formaren part de la Gaiata 18. Tot i això la nostra gaiata continua fent arribar la festa fins a aquests carrers fins al 1983, any en el qual definitivament es va constituir la comissió de la gaiata Crémor. En tots aquests anys d’existència de la gaiata sis, malauradament hi va haver un any on no va haver-hi comissió l’any 1970. En 1971 va ser la primera vegada en què es crea el càrrec de madrina infantil i en 1979 quan aparegué la figura del president infantil. Quant a premis destacar el primer premi de Gaiates de 1993, monument creat per l’artista Rafael Tecles, els primers premis de gaiates infantils del 2008,2014 i 2016, creades per Esteban Gual o els dos últims segons premis de Gaiates de 2014 i 2015, i els tercers premis de 2018 i 2019 amb primer premi de llum, monuments de l’artista Vanesa Pérez. Aquest any celebra el seu 75 aniversari, pel que aquesta gaiata ha creat una nova insígnia per aquest cicle fester i també unes xapes commemoratives d’aniversari. Al mateix temps hem remasteritzat el nostre logo corporatiu dotant-li un caràcter més identificatiu, senzill, modern i professional. Adaptable als temps que corren i a les noves exigències tecnològiques. Actualment la comissió està composta per 216 comissionats i uns 60 socis col·laboradors de carrer. Tots els comissionats treballen molt per fer aquesta gaiata una gaiata diferent, que més lluny de destacar per tots els darrers premis aconseguits, i dels quals estem orgullosos, volen ser un exemple de participació, inclusió i col·laboració, fruit de tots aquests valors gaudeix d’un gran nombre de comissionats i socis. La gaiata sis és dinàmica i en moviment en més de setanta-cinc anys d’història, una història que de segur continuarà escrivint-se...i perquè no?... Volem continuar escrivint-la en vosaltres.

108

75 anys d’historia

Especial 75 aniversari 1945 President Madrina

Joaquín Fabregat Viciano Carmen Jordán Fonfría

1959 President Madrina

Rafael Galera Rafols Angela Gines Beltrán

1946 President Madrina

Antonio Causanilles Seder Carmen Fenollosa Arnau

1960 President Madrina

Lorenzo Vallés García Mª Carmen Giner Cabedo

1947 President Madrina

Salvador Vidal Peris Mª Rosa Arrufat Castell

1961 President Madrina

Miguel Bellido Ribes Mª Salomé Calduch Bellido

1948 President Madrina

Félix Torres Viciano Carmen Monfort Aparici

1962 President Madrina

Vicente Giner Felip Mª José Tomás Monfort

1949 President Madrina

Salvador Serrano Lloret Josefa Caballer Peris

1963 President Madrina

Juan Armengol Beltrán Rosalía Herrero Rovira

1950 President Madrina

Salvador Serrano Lloret Ana Pérez Vidal

1964 President Madrina

Juan Armengol Beltrán Paquita Jovani Pau

1951

Francisco Jordán Fonfría Nati Jordá Ejarque

1965 President Madrina

José Luis Monje Muñoz Pepa Mateu Queral

1952 President Madrina

Francisco Jordán Fonfría Francisca Castelló Sanchis

1966 President Madrina

José Luis Monje Muñoz Ana María Sábado Ibáñez

1953 President Madrina

José Ramos Garijo Consuelo Gisbert Serrano

1967 President Madrina

Vicente Fabregat Gil Ana María López Morales

1954 President Madrina

Vicente Diago Segarra Maruja Morales Sala

1968 President Madrina

Vicente Fabregat Gil Vicenta Segarra Diago

1955 President Madrina

Vicente Diago Segarra Consuelito Vicent Esteban

1969 President Madrina

Francisco Marín Lorencio Mª Elisa Albalate Rubio

1956 President Madrina

Vicente Hueso Pla Vicentica Peris Prats

1957 President Madrina

Jaime Saura Fabregat Pilar Vidal Queral

President Madrina

1958 President Madrina

Rafael Galera Rafols Magdalena Valls Beltrán

NO HUBO COMISIÓN 1971

President José Luis Monje Muñoz Madrina Mª Dolores Viciano Lleó Madrina Inf Mª José Montoliu Ahís

1972 President Juan Vicente Burgar del Campo Madrina María Teresa Blach Caballer Madrina Inf Mª Dolores Pascual Molina

75 anys d’historia

109

Especial 75 aniversari 1973 President José Sidro Maicas Madrina Mª Lourdes Castell Justiniano Madrina Inf Reyes Sidro Castellet 1974 President José Sidro Maicas Madrina Mª Carmen Guía Torrent Madrina Inf Yolanda Pastor Bartual 1975 President Agustín Vicente López Esquer Madrina Amelia Salcedo Castell Madrina Inf Silvia Valiente Gómez 1976 President Agustín Vicente López Esquer Madrina Eva Albert Ramos Madrina Inf Elisa Marco Rubert 1977

President José Gas Gallén Madrina Lidón Gas Gargori Madrina Inf Asunción Sos Martínez

1978 President Vicente Ramos Sancho Madrina Blanca Barberá Alicart Madrina Inf Rosana Ramos Archiles 1979 President Vicente Ramos Sancho Madrina Yolanda Aguillela Sábado President Inf Carlos Pitarch Francisco Madrina Inf Balma Rodríguez Ejerique 1980

President José Luis Monje Muñoz Madrina Inmaculada Personat Ventura President Inf Manuel Prades Alonso de Armiño Madrina Inf Mª Lidón Lara Ortiz

1981 President José Luis Monje Muñoz Madrina Mª Carmen Monfort Bellés President Inf Manuel Cases Prades Madrina Inf Sonia Forner Barberá

1982 President José Luis Monje Muñoz Madrina Rosa Mª Sanz Pastor President Inf Alfredo García Barrachina Madrina Inf Ana Mª Monje Sábado 1983

President José Luis Monje Muñoz Madrina Mª Victoria Soler Barcos President Inf Javier Meseguer Causanilles Madrina Inf Ana Isabel Andreu Martínez

1984 President Pablo Ballesteros Salas Madrina Mª Teresa Benavent Estrems President Inf Antonio Calvo Gonell Madrina Inf Mª Luisa Ribes Marín 1985

President Vicente José García Gorrita Madrina Amelia Beltrán Torlá President Inf Laureano Benedito Carbó Madrina Inf Ana Belén Fábrega Segarra

1986

President Vicente José García Gorrita Madrina Mª Carmen Benedito Carbó President Inf Antonio García Blanch Madrina Inf Vanesa Gracia Fortea

1987

President Jaime Fábrega Mir Madrina Elena Fernández González President Inf Alejandro Badenes Fernández Madrina Inf Sheila Fábrega Segarra

1988

President Felipe Sorlí Gual Madrina Verónica Montañés Prades President Inf Francisco Javier Vidal Causanilles Madrina Inf Marta Abril Pilar

1989

President Felipe Sorlí Gual Madrina Mª Fernanda Vidal Causanilles President Inf Jesús Fabregat Peñarrocha Madrina Inf Miriam Torres Vives

110

75 anys d’historia

Especial 75 aniversari 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997

President José Luis Aragonés Fortea Madrina Begoña del Río Andrés President Inf Eduardo Rambla Ferrer Madrina Inf Sara Prades Plaza President José Luis Aragonés Fortea Madrina Isabel Mª Aragonés Fortea President Inf Pascual Ortuño Muñoz Madrina Inf Pilar García Laguna President Antonio Ortuño Muñoz Madrina Sonia Rivera Soliva President Inf Diego Espada Moliner Madrina Inf Andrea Fabregat Peñarrocha President Antonio Ortuño Muñoz Madrina Nuria Navarrete Sanjurjo President Inf Angel Luis Barco Méndez Madrina Inf Mª Isabel Mateo Sánchez President Madrina President Madrina

Francisco García Salvá Isabel Molina Segarra César Villar Dols Arantxa Ripollés Montañés

President Santiago Querol Roca Madrina Ana Belén Barco Menéndez President Inf Néstor José Sixto Rubio Madrina Inf Esther Espada Moliner President Santiago Querol Roca Madrina Mª Luisa Montañés Climent President Inf Vicente Ramón Rubert Escuder Madrina Inf Paloma Blanch Badal President Santiago Querol Roca Madrina Mª Cristina Lacasa Sales President Inf Juan Carlos Barco Soler Madrina Inf Laura Molina Pitarch

1998 President Santiago Querol Roca Madrina Sheila Martí Ten Madrina Inf Andrea Monroig Arroyo 1999

President Julián Sixto Lacomba Madrina Pilar Escuder Mollón President Inf Javier Sixto Rubio Madrina Inf Lledó Bagán Beltrán

2000

President Julián Sixto Lacomba Madrina Fina Hernando Domingo President Inf Víctor Palacio Bernad Madrina Inf Sara Calderon Bernad

2001

President Jesús Monroig Rovira Madrina Mª Pilar Barberá Felip President Inf Daniel Gómez Marín Madrina Inf Mª Cristina Luján Sixto

2002

President Jesús Monroig Rovira Madrina Lidón Meseguer Causanilles President Inf Alberto Escura Forcada Madrina Inf Carmen Fenollosa Fatjo

2003

President Jesús Monroig Rovira Madrina Sandra Oliveira Pérez President Inf Carlos Escura Forcada Madrina Inf Patricia Segarra Pino

2004

President Julián Sixto Lacomba Madrina Andrea Fabregat Peñarrocha President Inf Carlos Escura Forcada Madrina Inf Marina Bagán Beltrán

2005

President Julián Sixto Lacomba Madrina Ana Gual Ernesto President Inf Pedro Cumba Soler Madrina Inf Lledó Romero Olucha

75 anys d’historia

111

Especial 75 aniversari 2006 2007 2008 2009

President Julián Sixto Lacomba Madrina Esther Espada Moliner President Inf Ignacio Montoto Martí Madrina Inf María Garcilópez Palau Pesident Julián Sixto Lacomba Madrina Mª Cristina Luján Sixto President Inf Alejandro Gómez Marín Madrina Inf María Castell Gracia President Julián Sixto Lacomba Madrina Laura Martínez Peris President Inf Alberto Nova Herrero AMdrina Inf Rocío Querol Vilar President Esteban Gual Ibáñez Madrina Lledó Pascual Bernat President Inf Adrián Ibáñez Guerrero Madrina Inf Paula Garcilópez Palau

2010

President Esteban Gual Ibáñez Madrina Fátima Gavara Beltrán President Inf Jaume Querol Vilar Madrina Inf Rebeca Nova Herrero

2011

President Esteban Gual Ibáñez Madrina Beatriz Collados Manase President Inf César Jara Hueso Madrina Inf Julia Roig Marmaneu

2012

President Esteban Gual Ibáñez Madrina Isabel Mª Almela Vallés President Inf Sergio Hernández Andrés Madrina Inf Claudia Palau Miralles

2013 President Esteban Gual Ibáñez Madrina Claudia Balado Ferrer Madrina Inf Paula Gascó Pradells

2014 President Esteban Gual Ibáñez Madrina María Garcilópez Palau Madrina Inf Nerea Ibáñez Vilar 2015

President Esteban Gual Ibáñez Madrina Marta Balado Ferrer President Inf Iván Miralles Agut Madrina Inf Eva Sánchez Castillo

2016

President Esteban Gual Ibáñez Madrina Rocío Querol Vilar President Inf Francisco Vilar Albert Madrina Inf Claudia Beltrán Palencia

2017

President Esteban Gual Ibáñez Madrina Andrea Piqueres Manase President Inf Juan Cabello Pérez Madrina Inf Alejandra Gallén Montañés

2018 President Esteban Gual Ibáñez Madrina Paula Garcilópez Palau President Inf Hugo Bayo Ahicart Madrina Inf Noelia Hernández Andrés 2019 President Esteban Gual Ibáñez Madrina Sonia Cabello Cabello President Inf Manel Canseco Peris Madrina Inf Natalia Espada Jiménez 2020 President Esteban Gual Ibáñez Madrina Camila Castelluchio Monroy President Inf Manuel Lumbreras Catalá Madrina Inf Daniella Gimeno Segarra

112

75 anys dâ&#x20AC;&#x2122;historia

Especial 75 aniversari

1945

75 anys dâ&#x20AC;&#x2122;historia

113

Especial 75 aniversari

1970

114

75 anys dâ&#x20AC;&#x2122;historia

Especial 75 aniversari

1971

75 anys dâ&#x20AC;&#x2122;historia

115

Especial 75 aniversari

1995

116

75 anys dâ&#x20AC;&#x2122;historia

Especial 75 aniversari

1996

75 anys d’historia

117

Especial 75 aniversari D

es d’aquestes línies salude a tots els veïns del sector número 6 Farola – Ravalet. M’agradaria agrair, tant als membres de la comissió com als veïns del sector, tots els treballs i col·laboracions que s’estan realitzant perquè enguany, en el qual sóc Madrina d’aquesta Gaiata, siga inoblidable.

Em sent afortunada en representar a la Gaiata 6, un sector que m’ha vist créixer i del que em sent molt orgullosa. Estic segura que enguany les Festes de la Magdalena van a ser especials i junts les recordarem com unes de les millors. El sentiment castelloner que uneix a aquesta Comissió és el que fa possible que es porten les festes a terme, i és el que vull transmetre a cadascun de les vostres llars en aquest any 2015. Magdalena..!!!! Festa Plena.!!!!

comissió

Comissió

gaiata 6

Querol Vilar Jaume Querol Vilar Rocío Rebollar Valencia Guillermo Roca García Laura Roda Gil José Luis Roda Muro Isabel Roig Marmaneu Julia Roig Traver Carmen Romero García Manuel Romero Olucha Lledó Romero Olucha Sonia Sales Albert Mª Carmen Sánchez Castillo Eva Sánchez Castillo Marcos Sánchez Sánchez Bartolo Sanjurjo Fores Mari Carmen Segarra Ebro Mª Pilar Soler Barcos Elena Tárrega Beltrán Mario Tirado Brisach César Tirado Roca Sergio Vilalta Fortea Vanessa Vilar Albert Emma Vilar Albert Francisco Vilar Moreno Begoña Vilar Moreno Francisco José Vilar Moreno Mónica

Martín Bastan Carlota Martínez Casado José Ignacio Martínez López Paco Martínez Peris Laura Miralles Agut Iván Miralles Beltrán Mª Jose Moliner Soler Tonica Montañés Prades Verónica Muñoz Alarcón José Julián Muro Rodríguez Carmen Navarrete Sanjurjo Nuria Navarro Corrales Laia Nova Cava Mariano Nova Herrero Alberto Nova Herrero Rebeca Olucha Montins Tonica Palau Miralles Claudia Palau Oñate Charo Palau Oñate Manuel Palencia Roig Lidón Palomo Martí Laura Pascual Bernat Lledó Peñarrocha De la cruz Amparo Pérez Monfort Vanesa Peris Escrige Laura Piqueres Manase Andrea Piqueres Obiol Pepe Pradells Irún Begoña Querol Carbó Santiago Querol Vicent María

aniversari 1945 - 2015 1

2020

L’evolució a través de les lletres

75 anys d’historia

119

Sumari d’articles

120. Per lluminosos camins

Enrique Masó i Andrío

127. Gaiates I+E - innovar i experimentar

Eduardo Lagares i Mateo

130. Es temps de reinventar, arribarem?

Jaime Ortiz i Monfort

134. Les gaiates a Castelló. Orígen i evolució

Manuel Romero i García

140. Mitjans de comunicació, eina per a la evolució

Xelo Pastor i Verchili

146. La innovació i la seua paradoxa

Nicolau Bernat i Capdevila

149. Un altra forma de ser gaiata. Integració, participació i proximitat Andreu Lluch i Pascual

152. Motivació, emoció... i canvi

José Francisco Santas i Bona. Emovere Psicología

156. De les minetes al LED, l’evolució de la gaiata

Agustín Món i Carro

164. Igualtat, gaiates i innovació

Maripaz Márquez i Vargas

169. Gaiates, un camí de conformisme i endogamia

Nicolau Bernat i Capdevila

172. Canviar d’estil de gaiates es possible

Santiago Salas i Maestre

175. L’origen del vestit de castellonera

Carla Bastán i Isidro

179. Un sector que evoluciona

Josep Ramos i García

185. La renovació de la imatge corporativa...

Santiago Salas i Maestre

189. Renovarse o morir

Fernando Vilar i Moreno

193. Una llengua de tots i totes

Miquel Gimeno i Albalat

120

75 anys d’historia

Articles Per lluminosos camins Cremar-me o no cremar-me? Aquesta era la qüestió Ser o no ser? Cremar-me o no cremar-me? La veritat és que, allà pel mil nou-cents quaranta-quatre, va resultar una decisió difícil. Els responsables de prendre-la estaven molt influenciats per l’exemple de la veïna València, ja que els seus monuments eren devorats per les flames. Per fortuna, les meues predecessores van il·luminar les ments dels savis de l’època. Aquests van tindre la brillant idea de concebre’m com “un esclat de llum, sense foc ni fum”. Però els meus orígens es remunten a l’edat mitjana. En aqueixa època es van elaborar gaiates de mà. Aquestes representaven a diverses partides del terme municipal. Posteriorment, en el S. XV, em van construir molt més gran, en honor al Micalet de València (sempre present la influència valenciana). A principis del S. XX ja vaig tindre presència corporativa i gremial, per part de la Cambra Agrícola, el Gremi San Isidro, el Cercle Mercantil, el Regiment Militar i l’Ajuntament. Des de mil nou-cents quaranta-cinc, i durant tots aquests anys, he il·luminat les nits magdaleneres, i he sigut una testimoni mut dels esdevenirs festers, de les celebracions, de les seues característiques i de la seua evolució.

El naixement de les festes actuals Després del tràgic episodi de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), es va imposar la dictadura a Espanya. En la postguerra, la població encara estava afectada pels efectes col·laterals de la contesa. Les autoritats van considerar que era aconsellable organitzar uns festejos perquè, per uns dies, els carrers s’inundaren de felicitat i algaravia. Amb aquestes premisses van nàixer les nostres benvolgudes Festes de la Magdalena, tal com les coneixem hui, on jo sóc la protagonista. En la seua concepció vaig ser un monument fix. Més endavant em vaig alliberar de les meues cadenes, i vaig desfilar i desfile per la ciutat, davant l’admiració i l’aplaudiment del públic. La meua il·luminació va ser fixa al principi, amb unes bateries disposades al carro, que

75 anys d’historia

121

Articles alimentaven les bombetes. Al costat de mi també es va crear el concurs de cartells, en les quals moltes vegades sóc l’eix central del disseny i, en altres ocasions, li ho cedisc a l’ermita de la Magdalena. M’enorgulleix dir que, Castelló, a diferència d’altres poblacions en les quals es venera a la patrona o patró, té unes festes amb un marcat caràcter fundacional. Rememorem la baixada nocturna des del turó de la Magdalena al pla, privilegi atorgat pel rei Jaume I. La llegenda conta que, a la nit, enmig de la foscor, travessant terreny pantanós, els habitants del Castell Vell, van baixar tantejant la superfície amb canyes i gaiatos, portant als xiquets lligats a aquests, i tots il·luminats per fanals. Sóc romàntica, i lluminosa, així que vull imaginar aqueix moment com una processó nocturna, acolorida i brillant. Aquesta llegenda és l’origen i el motiu pel qual es van plantejar la meua construcció com a monument i símbol fester. Ací, igual que en la capital del Túria, també es van crear sectors, dotze al principi, que s’han anat ampliant fins als dènou actuals. Aquests tenien el deure de construir-me, sí, a una de nosaltres per barri. Estimo a les comissions de sector. Vull ressaltar el seu treball ja que van ser, han sigut, són i seran el motor de les nostres festes. La seua missió i labor és fonamental… a més d’encarregar-se de la representació femenina dels sectors i de fer festa per tots els racons de la ciutat, jo, sense aquestes no existiria! Al règim polític, la dictadura, li agradava enaltir a la dona. La societat d’aquella època tenia uns rols molt definits: l’home preponderant i organitzador; la dona delicada i bella, objecte al qual rendir homenatge, com en el I Certamen Literari del quaranta-cinc. Aqueix primer any, l’alcalde va triar reina de les festes a la srta. Carmencita Abriat Puig, filla de Miguel Abriat, capità general de la Regió Militar de València. A més de la reina, es van nomenar quatre dames. També es van triar dotze madrines, una per cadascun dels sectors primigenis. Recorde il·luminar els rostres de totes elles, admirant-me en la nit castellonera.

122

75 anys d’historia

Articles D’altra banda, vaig veure com la festa va tindre, a més del component fundacional, el component religiós. La Romeria, la Tornà, amb el clergat, amb la seua parada en Sant Roc de Canet, o la missa a l’Ermita de la Magdalena, eren referents. També la Desfilada de Penitents. Més tard es va unir l’Ofrena a la patrona, la Mare de Déu del Lledó, copiant les de València o Saragossa. Sempre m’ha agradat destacar que aquest romiatge és una volta als orígens, encara que amb diferències substancials, ja es va celebrar a l’any següent de la baixada al pla. Més tard, es va convertir en rogació, per a superar la pesta o per a demanar pluges en èpoques de sequera. Clergat, autoritats i romers participen hui en aquests actes emblemàtics. Tornem al quaranta-cinc. La meua llum va il·luminar també la ment d’un altre privilegiat: En Manuel Segarra Ribes, que va idear minuciosament una espectacular cavalcada anunciadora de les festes. Una desfilada costumista, un museu vivent per a admiració de propis i estranys. Així va nàixer el Pregó. Aquest ha mantingut la seua concepció, però ha augmentat la quantitat, qualitat i espectacularitat de grups i estampes. En 1946 vaig veure com el mestre José García Gómez, va guanyar un concurs de pasdobles celebrat en la plaça de bous. La seua obra, el Rotllo i Canya, es va convertir ràpidament en l’himne magdalener. Una composició preciosa que m’acompanya, cada diumenge, tots els anys, en la desfilada gaiatera. En aquest sorgirà la popular “volteta”. La gent demana a les dames i madrines que facen una volta sobre si mateixes, tenint la canya com a eix del gir, per a poder admirar els seus vestits de castellonera. Així, tant elles com jo podem lluir-nos.

Els anys cinquanta i seixanta En la dècada dels cinquanta vaig abandonar la meua il·luminació fixa. Van començar els meus jocs de llums. Les meues bombetes van passar a encendre’s i apagar-se de manera rítmica i intermitent. Aquest bonic efecte es va aconseguir gràcies a la disposició d’uns circuits anomenats “relés”, que funcionaven per

75 anys d’historia

123

Articles contacte. Em vaig convertir en una xica “ye-ye”. Gràcies a això, vaig poder realitzar les meues primeres picades d’ullet al públic, coquetejant amb aquest en un joc lluminós. En aquests anys vaig vore el primer homenatge al Rei Jaume I. La Germandat dels Cavallers de la Conquesta, fundada en 1951, va recollir el testimoni d’aquest acte, per a passar a organitzar-lo. Va nomenar a la primera Na Violant d’Hongria en el cinquantaset. A més del Rotllo i Canya i de mi, va sorgir un altre dels símbols de les nostres festes: el mocador verd, color distintiu de la bandera de Castelló. Aquesta peça la llueixen orgullosos els romers en complir amb la tradició de pujar a la Magdalena. El verd es va traslladar també a la cinta magdalenera. A principi dels seixanta va nàixer l’Hostal de la Llum, lloc on es van realitzar actuacions de les primeres figures del panorama musical espanyol. A la fi d’aquesta dècada va sorgir la figura de la primera reina infantil, la xiqueta Asunción Adsuara. També es va organitzar la primera Batalla de Flors que, posteriorment evolucionarà al Coso Multicolor, en el qual se substitueixen les flors pel confetti. Finalment, una altra fita destacable va ser l’organització del primer Mesó del Vi, en la Plaça de la Pescateria, on es van exhibir i van gaudir els caldos de la província. Una fonda itinerant que ha romàs durant la resta de segle XX. A més, en aquesta dècada, es va consolidar una altra manera d’alimentar-me. En el recorregut de la Desfilada de Gaiatas, es van col·locar uns pals connectats a l’enllumenat públic. En aquests hi havia uns endolls i, al meu pas, em connectaven mitjançant unes mànegues. Era perillós, però efectiu. Gràcies a això vaig començar a tindre una energia vigorizant i a passejar a ple rendiment.

De la dictadura a la democràcia Com sempre, continuava il·luminant la nit festera, encara que, en aquesta etapa, els grups electrògens es van convertir en el meu sistema energètic. Vaig assistir a les raneres de la dictadura i, en el setanta-cinc, va morir el cabdill Franco. La

124

75 anys d’historia

Articles revolució va ser total tant en l’aspecte polític, social… i fester. Es va clivellar l’estructura establida i van començar a sorgir de manera espontània altres col·lectius. D’una banda uns ens que representaven aspectes de la nostra mitologia i història. Per una altra, una sèrie de grups que, amb el temps, provocaran una dualitat en les nostres festes: la de gaiates i colles. En el setanta-sis vaig veure com va sorgir Moros d’Alqueria, amb l’objectiu de potenciar el passat musulmà a la ciutat, amb la seua espectacular representació al Pregó. En el huitanta es va legalitzar la Colla del Rei Barbut, per a representar la mitologia castellonenca, la del llibre Tombatossals, obra de Josep Pasqual Tirado. En el huitanta-un va nàixer la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló, la primera d’aquestes característiques, que vela per la recuperació i potenciació d’aquesta música tradicional. En el huitanta-tres va aparéixer la Colla Pixaví, que va enarborar la bandera de la llengua materna, el valencià, a més d’encarregar-se, entre altres coses, de fomentar la Tornà. En el noranta es va crear l’associació cultural l’Aljama, per a, entre altres coses, escenificar a la jueria medieval castellonenca, completant així la trilogia de cultures de l’edat mitjana de la ciutat. I, en el noranta-dos, va arribar la Colla Bacalao, per a fer més festa al carrer, i per a representar als pirates barbarescos que van atacar antany les nostres costes. Aquestes són, al meu entendre, un exemple de les principals associacions culturals que van aparéixer aqueixos anys i que van enriquir el panorama fester. L’electrònica va començar a incorporar-se als quadres que manejaven els meus jocs de llums. Quina meravella! Però, mentre els circuits m’envaïen, el paper de la dona i la gestió en les festes es cortocircuitaban. Elles van començar a complementar els seus càrrecs de representació i protocol amb la integració, a poc a poc en càrrecs i òrgans festers. D’altra banda, la Junta Central de Festes és devorada per la democràcia. Gràcies al consens de tots els grups polítics, impulsat pel llavors alcalde socialista Daniel Gozalbo, va nàixer la Junta de Festes. La festa gestionada pels festers. Una fórmula que amb els seus alts i baixos, ha funcionat fins a l’actualitat, durant trenta-un anys. Veurem si s’apaga definitivament o torna a veure la llum.

75 anys d’historia

En aquesta època van sorgir tant la Federació Gestora de Gaiates, que va reunir als dènou sectors, com la Federació de Colles de Castelló, en un intent de representar i aglutinar a aquestes associacions tan similars i dispars al mateix temps. A més, es van celebrar, com mereix, el cinquantenari de les nostres festes, amb logo de Ripo inclòs: un mà oberta, símbol de llibertat, a manera de número cinc, i un rotllo magdalener, que simbolitzava un zero. Del religiós al pagà i lúdic Malgrat tant canvi social i fester, es va respectar la tradició, tant en indumentària, com en música o danses. També es va fer amb el component religiós. Però vaig assistir, amb alegria, al creixement, de manera exponencial, dels actes pagans i lúdics. Per una nit, el foc em robava protagonisme ja que la llum provenia de les flames i les espurnes. A més, tot això anava acompanyat del so de la dolçaina i el tabal, en una processó irreverent, convocada per Sant Roro, en el qual els dimonis escopien foc purificador. Era la Nit Màgica, multitudinària, obra de Xarxa Teatre. També de la seua factoria, van sorgir els Tombacarrers, ara unificats en la Desfilada Internacional d’Animació. Un altre acte que em sempre m’ha agradat molt, i gaudeix del favor del públic, és el Festival Internacional de Música de Festa. Una iniciativa de Moros d’Alqueria que, durant molts anys van col·laborar en la seua organització. Gràcies al certamen gaudim d’altres maneres d’entendre la música, de diferents països, la majoria europeus, encara que, amb el temps, hem rebut l’agradable visita de grups d’altres continents. També important va ser la Fira Alternativa, projecte de Amics de la Natura. Una mostra d’artesania i menjar diferent a la del circuit comercial. A més, als concerts i festes organitzades per la Junta de Festes i les comissions de sector, que les portaven per tota la ciutat, es van sumar les programades per colles i entitats festeres. El carrer es consolida com a espai fester i jo ho presidisc.

125

126

75 anys d’historia

Articles Sí, perquè també es crea la Gaiata de la Ciutat (guanyadora del concurs de l’any anterior), participe en la Desfilada de Gaiates, i totes juntes ens exhibim en la Encesa, un espectacle de llum, música i focs, un acte en el qual el poble de Castelló i els visitants, tenen ocasió de contemplar-nos juntes. Nou segle S’inicia una nova era. Jo estic completament abduïda per la tecnologia, amb espectaculars jocs de llums programats per ordinador. A més canvien les meues bombetes per led. Mentrestant, els actes es multipliquen, així com els mesons i carpes, complementant la festa amb la gastronomia. Els balls regionals, la música tradicional, els focs artificials, el teatre, van ser i són imprescindibles en la Magdalena. També la fira taurina, qüestionada, però que sempre ha atret a molt de públic. La Magdalena, en definitiva, és un esclat de festa, de tots els nivells, de tots els gustos, per a tots els públics. Tant és així que, en 2010, es van declarar Festes d’Interés Turístic Internacional, un fet que va servir encara més per a publicitarla. Com en Fitur, la Fira Internacional de Turisme, on he tingut el privilegi de desfilar encesa, per a la sorpresa dels allí presents. Epíleg Ara, assistisc atònita als esdeveniments Cremar-se o no cremar-se? Aquesta és la pregunta que planeja sobre la Junta de Festes. La veritat és que resulta una decisió difícil. Les persones responsables de prendre-la estan influenciades pel model de la veïna València. Quin model prevaldrà? El que tan bé està funcionant en el Cap i Casal? L’aconsellat per l’últim Congrés Magdalener? Jo, com antany, intentaré il·luminar les seues ments, perquè tinguen una brillant idea, prenguen la decisió adequada, i ens porten, com en el quaranta-cinc del segle passat, per lluminosos camins. Enrique Masó i Andrío

75 anys d’historia

127

Articles Gaiates I+E. Innovar i experimentar En els darrers anys i des de diferents sectors es critica amb més o menys força la manca d’innovació en els monuments gaiaters alhora que des de les comissions es reivindica una major presència de la gaiata. Tant és així que en l’últim Congrés Magdalener que es va organitzar el 2017 es va decidir fer de la gaiata la imatge de les nostres Festes d’Interés Turístic Internacional. Un parell d’anys després, a la pràctica tot ha quedat reduït a l’obligatorietat que aparega una gaiata en el cartell de Festes i una presència de maquetes en actes institucionals o en llocs d’interés en dates pròximes a la Setmana Gran. Alhora, l’opinió pública continua reclamant més innovació i canvis mentre que la valoració dels monuments en la societat no vinculada a les gaiates és negativa sobretot entre els més joves. Prova d’això és que les comissions infantils de gaiata continuen despoblant-se gradualment resultant difícil trobar no només presidents infantils sinó també madrines. Però aquesta situació lluny de ser nova és en realitat recurrent com també ho són les solucions que amb més o menys èxit s’han proposat per invertir aquest escenari. La primera de totes, defensada pels que veuen la gaiata com una expressió d’art amb capacitat per deixar impressionat a l’observador, tracta de fer monuments molt més grans i espectaculars, amb més llum, projeccions, música, aigua, etc. Però la realitat és que aquestes obres no tenen finançament en un entorn com és el de les comissions on els diners vénen majoritàriament de subvencions prestades per administracions que no estan disposades invertir més. Una altra alternativa que sí s’ha impulsat al llarg dels anys encara que per al públic en general haja pogut passar desapercebuda, és canviar els dissenys i els materials per a modernitzar la gaiata. Alguns exemples els podem trobar l’any 1982 quan es va realitzar una gaiata amb corda de pita, i més endavant quan van aparéixer els primers monuments amb aigua. En 2016 es va construir una gaiata sense cos central i amb les vidrieres disposades per la zona interior, i el 2019 la gaiata guanyadora del primer premi va sorprendre a tots amb

128

75 anys d’historia

Articles un espectacular efecte d’aigua en les seues vidrieres. A més d’això, són nombrosos els monuments repartits al llarg dels anys amb una clara estètica moderna, que si bé solen rebre el beneplàcit de la gent jove perquè “no són el mateix de sempre”, al final cauen en l’oblit com gairebé totes les altres. Davant d’aquesta tessitura, alguns artistes han apostat per recórrer a la tecnologia com a element d’innovació bé aportant novetats en l’àmbit d’il·luminació sobre dissenys tradicionals, o bé evolucionant llum i disseny al mateix temps. El 1987 va aparéixer un monument amb elements mòbils, el 1989 va arribar la primera gaiata amb llum de neó, el 1992 una gaiata que “ballava” al ritme de la música i en 2009 la primera amb bateria recarregable mitjançant energia solar. Finalment en 2016 va aparéixer la primera Gaiata Interactiva equipada amb sensors de proximitat que permetien a l’espectador canviar la direcció de les llums i el color del monument. I el 2017 la que va ser la primera gaiata connectada a Internet i controlada pels internautes a través d’una app. Per tot això podem concloure que és incorrecte afirmar que no s’haja innovat ni experimentat amb noves propostes al llarg del temps. El que sí que és cert és que aquestes idees o bé no han calat prou, o bé no han trobat patrocinadors que les hagen dut a la realitat. Llavors, on és el problema? Potser com en tots els aspectes de la vida no existisca una única raó, però enmig de la boira pot ser que comencen a aparéixer alguns raigs de llum. En 2019 es va obrir una nova finestra a l’aparició de monuments no vinculats a les comissions gaiateres com va ser el concurs de gaiates de mà. Però la publicació del concurs a escassos dos mesos de les festes va dificultar molt la participació. Així i tot, la gaiata guanyadora va comptar amb una innovació mai vista anteriorment com va ser la incorporació d’un holograma amb l’escut de Castelló. Des de setembre de 2019, l’Associació d’Artistes Gaiaters ha posat en marxa la iniciativa FerGaiata (www.fergaiata.es) que és una plataforma de vídeo tutorials destinats a ensenyar d’una manera moderna que una gaiata és més que artesania.

75 anys d’historia

129

Articles En FerGaiata s’ensenyen des de la pràctica diferents tècniques de diferents oficis per tal de fomentar l’afecte i respecte per la tradició i impulsar l’aparició de nous talents. És moment d’anar un pas més enllà i valorar que pot ser una bona idea apostar per monuments gaiaters que provinguen de fora de les comissions per fomentar la “cultura de gaiata”. Si a més de les 19 comissions s’aconsegueix que la ciutadania intervinga posant el seu punt de vista sobre els monuments, s’aconseguirà que la gaiata s’integre de nou en la nostra identitat. Aquest és l’objectiu que s’ha de perseguir de forma immediata però per a això cal unitat de criteri, iniciatives, temps i constància. Iniciatives com les esmentades anteriorment, unides a un acostament del món de la Festa cap als més joves a través de les aules, concursos alternatius com gaiates de mà, o gaiates que adornen els nostres balcons, podrien aconseguir a un termini mitjà que Castelló tornés a identificar-se amb la seua gaiata. Eduardo Lagares i Mateo

130

75 anys d’historia

Articles Es temps de reinventar? Arribarem? El nostre símbol pairal fester és llum i foscor. Foscor i llum. Dualitat visual, el “yin i yang” en l’estètica creativa. No debades els versos del pregó de Bernat Artola ens anuncia: “I puix saben els veïns que la ciutat té l’honor de vindre de l’antigor per lluminosos camins” En l’últim Congrés Magdalener, per unanimitat s’arribe a la conclusió que la Gaiata és el màxim símbol festiu de Castelló; els participants representants de tots els col·lectius festers, socials i polítics de la ciutat no van dubtar en aquesta resolució. Una altra cosa és com adequar-la i projectar-la al futur. En èpoques medievals tenien el costum de realitzar rogatives per a protegir al poble de calamitats; així la referència de rogativa documentada més antiga és la “processó del Castell Vell”, acordada pel Consell Municipal en la data del 10 d’abril de 1375 i sent publicada pel professor senyor Luis Revest. En la narració referida pel cronista Llorens de Clavell, de la romeria i en el seu retorn a la ciutat, formaven part del seguici o fora d’ell, unes lluminàries de ciris en gaiates de canya. Per una altra banda, el professor i cronista de la Ciutat, el senyor Antonio Gascó, ens parlen que en la tornà les gaiatescanya eren portades per xiquetes abillades amb hàbit que representaven a Maria Magdalena en acció de penitència. A més a més, ens refereix el simbolisme de la llum de santa Maria Magdalena, que en el període de la Il·lustració per a l’església era “il·luminadora i il·luminada”; per la qual cosa, en els primers anys les gaiates podrien ser al·legories. Les primitives lluminàries en la meitat del segle XIX tan sols eren un esvelt gaiato i el cos de la gaiata ho forma unes filoses de fusta en figura de templet, piràmide i adorns amb figures rematats en els seus vèrtexs amb gots de colors il·luminats per la flama de minetes en oli, que ho transportava una sola persona. La llum és fruit de la nostra terra, la cera i després l’oli. En 1852 la gaiata s’individualitze de la canya. L’acció de gràcies de la romeria es va convertir en celebració del trasllat

75 anys d’historia

131

Articles fundacional i la canya des de llavors és el bàcul romer. La gaiata sense el seu origen religiós es va convertir en el símbol històric-festiu. Al mateix temps que és itinerant, han d’aparéixer en el seu conjunt les referències als motius essencials de la festa: l’escut de la ciutat, la llum, el colorit i el gaiato rematant presidint el monument. El monument ha vingut evolucionant tècnicament i artísticament, des del ressorgir festívol en 1945 fins als nostres dies ha passat de ser una obra corpòria pareguda a una falla, a voler ser una voluminosa recreació utòpica de la llum en continent i contingut, sent guia i far lumínic que portaven els nostres avantpassats, camí al futur. Futur incert tant artísticament com d’acceptació i valoració per la societat. La gaiata associació esta demodé; en les últimes dècades està sustentada per les mateixes famílies amb major voluntat que resolució. Com en tot hi ha unes poques excepcions, que s’esforcen per portar avant el llegat festiu, repercutint en el nivell artístic del monument. La Gaiata està tan consolidada públicament que a penes ningú óssa alçar la veu, des dels col·lectius gaiaters, per a admetre que hi ha un problema que restringeix la seua acceptació i exaltació per tots els castellonencs. Hem d’acceptar l’existència d’aquest si realment volem que la Gaiata abast tot el seu potencial i el seu protagonisme en les festes perdure, emparant el seu simbolisme de qualsevol polèmica estèril. En el fet de ressorgir de la festa, la seua estructura s’agafa el model de la festa josefina, aportant les nostres pinzellades, el foc va ser la llum. Esclat de llum sense foc ni fum. Les comissions de sector han de mirar més enllà en el seu finançament. Ens haurem d’oblidar del “pa i circ de la vella Roma”. Hauríem d’importar costums contributius de les nostres festes germanes, per exemple les d’Alacant que tenen un finançament més d’acord amb aquesta època. La nostra societat no és la de 1945. Tot ha canviat, els

132

75 anys d’historia

Articles eixos sobre les quals es desenrotlla la vida de la ciutat són altres molt diferents de les que van marcar el naixement de l’organització actual de les festes. La joventut no necessita prendre part en les comissions gaiateres per a poder trobar diversió i animació ni per a sorgir els dissabtes; les motivacions per a implicar-se no poden ser els mateixos que setanta anys arrere, i perquè el mateix engrandiment de les festes de la Magdalena ha multiplicat les formes de viure la festa. Es parla que temps passats van ser millors, més s’ha d’agafar en pinces, com podem constatar en vells documents fotogràfics. Agarrem com a referència el nostre sector en 1973, en l’antic quiosc Tetuan que feia a les vegades de cau gaiater, el president ens va donar a conéixer l’esbós de Paco Esteve, gaiata piramidal sense adorns arbòria ni gots de minetes, rematada en un templet neoclàssic amb una fontanella. La il·luminació era indirecta per tubs fluorescents, i el seu colorit ho creava les transparències del plàstic de claraboia d’hivernacle. Pintada en gotelé i imitació de marbre en clares tonalitats. Monument que va servir dos exercicis festers. En les primeries, grans artistes, Tomas Colon,Adsuara, Vicente Castell van deixar la seua empremta artística. Posteriorment en les ultimes dècades del XX: Sanmillan, Bernat, Esteve, Collado, Ramos, Lucinio Abuja, Tecles i Estanislao no sempre enaltiren el monument, per falta de solvència econòmica. Encetant el XXI, el nivell artístic ha estat sustentat per mitja dotzena d’artistes canteranos (exceptuant a dos) de les mateixes comissions de sector. En general si ho comparem amb els esbossos i material gràfic del passat segle, s’ha experimentat major qualitat en composició i execució classicista. En l’actualitat, el monument està encotillat en les seues mesures al ser itinerant per raons de seguretat. Haurem de ser valents i buscar algun remei per a engrandir-ho. Decoració a un pam del sòl del carro donant més esveltesa? Plataforma elevadora en el seu emplaçament? Qualsevol solució serà ben rebuda si és factible econòmicament i presa com pròpia per les comissions

75 anys d’historia

133

Articles En la il·luminació ens hem reinventat, ens hem posat les piles i adaptat a les noves tècniques, és l’època del led, més respectuosa amb el medi ambient, ja que ens permet quasi dividir per deu el consum energètic de la llum incandescent. Es guanya excel·lència lumínica, engrandint les possibilitats harmòniques cromàtiques. El futur és una porció de la línia temporal que encara no s’ha produït; és una presumpció que bé pot ser anticipada, predita, suposada raonada a partir d’unes dades en un instant de temps delimitat. Haurem d’agafar les regles del futur o el futur prendrà les seues. Bé tancarem els ulls i somiarem desperts, viatjarem mitjançant allò que s’ha conegut esmicolant peça a peça transformantla en desconeguda. La novetat es farà present sempre d’acord amb el que ens agradaria canviar la majestuositat i monumentalitat. Realitat o fantasia. El demà està per arribar, és un ensomni conscient individual que serà col·lectiu i tan real com nosaltres vulguen que siga. Francament, desitgem que el futur arribe, tan sols falta per activar-ho grans mesures de finançament per part oficial, empresarial i festera. “Perque siguen les festes dignes de noms i defets no volem limits estrechs d’ambicions massa modestes.” Jaime Ortiz i Monfort

134

75 anys d’historia

Articles Les gaiates a Castelló: Orígen i evolució Símbol i Llum de la festa Mes d’una vegada ens hem preguntat sobre un dels símbols de les nostres festes, possiblement també un dels símbols més sovint incomprès, tant pels castellonencs com pels visitants, la gaiata. Ací no volem ser els erudits sobre com va sorgir, com ha sigut la seua evolució al llarg d’aquests anys i cap a on va. Només volem reflectir la nostra aportació al món de la gaiata, com a carro de desfilada, com a llegenda de l’univers mític de Castelló, com aquelles llums “que converteixen la nit en clar dia” o com “un esclat de llum sense foc ni fum”. La nostra ciutat i més en concret, les nostres festes fundacionals, magdaleneres, tenen, han tingut i tindran uns símbols que han format la marca, el logotip que les identifiquen. Les gaiates, el rotllo i el fanal. Així doncs ens fixarem en el símbol per excel·lència i en els seus fets bàsics que és necessari conèixer al nostre judici, sobre les nostres gaiates. Qui no coneix l’aconsella, perpetuada per la tradició, sobre la procedència i significat de la nostra gaiata?. Però existeix aquest mite en el monument per antonomàsia?. Sabem que mite és “una persona o cosa envoltada d’extraordinària admiració i estima” (com ho defineix la RAE). Doncs bé, les nostres originàries gaiates, també té el seu mite, la seua llegenda, ja que el seu origen s’esfuma en els temps i en les llunyanies fabuloses de la fantasia popular del nostre més genuí emblema fester. Hem de recórrer els temps per a trobar en algun document a esment de les gaiates, així en un primer moment cal deixar constància de la repercussió del el pare Joseph Vela, en el seu llibre “Idea de la perfecta religiosa” publicat en 1750, aporta una referència clara de les gaiates. Aquell religiós dominic relata el retorn del romiatge i assenyala que torna la processó en tota forma a l’Església Major de la Vila i va molt acompanyada de llums que converteixen la nit en clar dia. Caldria preguntar-se ara com serien o quantes d’aquelles gaiates primitives que eren capaces de transformar la nit en “clar dia”. O com Carlos G. Espresati va publicar en una màgica ‘Mitologia de les Gaiates’, que és encara la llum que

75 anys d’historia

135

Articles inspira i que il·lumina el passat, present i futur de les nostres festes magdaleneres, i que en ell parla de simbologia i de lluminàries que van acompanyar al nostre antic poble. Situant en la processó de 1774 unes lluminàries individuals portades per un home vestit a la manera de l’horta i que d’elles penjava una roda, cèrcol o rogle de cintes als extrems de les quals s’agafaven xiquetes quasi parvulistes...”xiquetes del meneo” que posteriorment van ser recreades com a acompanyants de les gaiates monumentals. Al principi van ser les gaiates individuals les que es van usar, i caldrà esperar a ben entrat el segle XIX, perquè s’originen els monuments actuals que és quan està en plena expansió el nostre barroc tardi. En el sisè centenari de la fundació de la ciutat (1852) i en concret en la processó commemorativa es parla d’una processó de gaiates d’entrada a la ciutat plena d’al·legories i simbolismes però, amb absència de les gaiates monumentals. Però quatre anys més tard l’ajuntament acorda situar estratègicament gaiates de vidres de colors i ciris verds en alguns llocs per on passarà la romeria de retorn. Existint la tradició popular que les gaiates havien de portar tantes llums com famílies van baixar des de la Magdalena, no se sap amb certesa si algú les va contar. Alguns diuen que si, no ens arribat a l’actualitat cap informació de quantes llums duien eixes gaiates. Antonio Gascó, intenta donar una explicació de la gaiates, parla d’una processó penitencial a la seua ermita, es concreta en el text de Mundina, publicat en 1873 que parla de les gaiates com “una piràmide que forma en el seu centre un templet on està la Magdalena penitent, adornat amb profusió de gots i llums de colors, acabat en un gaiato que simbolitza el mateix que les canyes” és una de les descripcions que repeteixen autors posteriors. Així mateix segons Gascó, per al VI centenari en 1863, en el programa editat per l’ajuntament parla de sis monuments “de variades formes i amb profusió de llums i colors, que desfilen entre els diversos grups de penitents”. Poc després passen a ser catorze i algunes d’elles han arribat als nostres dies recollides en el Museu de Etnologia.

136

75 anys d’historia

Articles Però, crida l’atenció, sobre una cosa tan òbvia com que les gaiates, fins fa relativament poc, sembla van ser iniciativa , i que depenien en alguna manera de la molt il·lustre Confraria de la Puríssima Sang de Jesús. Aquesta Germanor les patrocinava i desfilaven incorporades i obrint la processó de penitents des de molt de temps arrere. La seua devoció i existència, dimes i diretes entre el clergat i la societat civil on tradicionalment figuraven les lluminoses gaiates va originar un curiós incident, i el divorci durant anys del Cabildo Municipal amb l’eclesiàstic, sobretot durant l’època de l’adveniment de la República fins a finalitzar la guerra civil, però això és cosa de la confraria, del clergat i de l’ajuntament en la processó de penitents. Nosaltres anem a les llums de la festa. A part d’acompanyar i il·luminar la processó que rebia el romiatge al seu retorn a la ciutat, es pot dir, que fins fa relativament poc, podien ser les úniques llums que hi hauria als carrers de la ciutat a l’entrada del romiatge. Aquesta suposició de l’absència d’il·luminació urbana ve reforçada per l’existència d’una base que es col·locava als balcons de moltes cases dels carrers mes cèntriques, sobre la qual es podia col·locar l’artefacte que permetia fixar les llums amb què il·luminar la via pública en determinades festes. Però el més probable és que la gaiata, almenys la monumental, tinguera el seu origen com hem vist, en els mateixos carros barrocs, que desfilaven sobre històries o fets religiosos en la processó de penitents. Ja que molts dels símbols i recursos que utilitzaven, estaven en conjunció amb la simbologia que ja s’observava en les individuals. Això sembla la hipòtesi més senzilla d’acord amb el temps de la seua aparició. En 1914 i els anys posteriors, es van construir gaiates corporatives que es van afegir a les anteriors, com per exemple, la del Círculo Mercantil, la de la Cambra Agrícola, la del Gremi de Sant Isidre, la de l’Ajuntament i la del Regiment militar. Però en la seua evolució arribem al segle XX i més en concret en 1944 quan es constitueix la Junta Central de festejos de la Magdalena. Va ser aquest mateix any i més en concret al desembre quan es van publicar per la Junta de Festejos les

75 anys d’historia

137

Articles Normes Generals per a projectar i executar les gaiates en els sectors de la Ciutat i celebrar les seues festes particulars adquirint un rang de superior qualitat artística creixent fama de la qual ultrapassa els límits de la nostra província. Entre tals normes que fixe la Junta, destacava que “les gaiates seran armadures de línies de llums, que tindran la figura que els done la fantasia de l’artista, sense subjecció a límit d’altura ni d’amplària”. I a fe que continua sent això, encara que amb subjecció als límits d’altura i amplària que els permet la seua pròpia condició de monuments transportables per uns carrers que no són molt capaços de permetre excessos. A hores d’ara, definir esta escultura commemorativa és un poc difícil, però sempre ha sigut descrita per Antonio Pascual com “un esclat de llum sense foc ni fum”. El monument es caracteritza per tindre generalment disposició simètrica i una estructura basada en la forma del paral·lelepípede, tenint les seues quatre cares pràcticament iguals (en moltes gaiates modernes no s’aplica este principi); així com tres elements iconogràfics bàsics, com són el gaiato (generalment en la part superior de l’estructura a manera de coronació de la mateixa), la llum (la qual s’identifica directament amb la llum dels fanals que portaven els avantpassats de la ciutat) i l’escut de la capital. Els dos primers tenen un significat fundacional de la ciutat, mentre que el tercer li dóna l’entitat pròpia de la mateixa. En 1947 La Junta Central, convençuda que la “gaiata” era el vertader símbol de les Festes, treia en la processó la seua primera “Gaiata de la Ciutat”, de l’esbós de la qual era autor Tomàs Colón. Ja llavors preocupava el manteniment de les tradicions i s’assenyalava que Castelló no pot anar al abrillantament de la seua festa més que amb un esperit fidel a la tradició...Així mateix se suggeria es renovara cada cinc anys el que, evidentment, no es va arribar a aconseguir. Per a les festes de la Magdalena de l’any 1966, va projectar la gaiata de la ciutat de Carles Buïgas Sans. En aquest monument gaiater va utilitzar elements que eren novetat, com el plàstic i el neó de llum fluorescent. L’opinió pública esperava en el projecte de Buïgas monumentalitat i jocs de llum, existents

138

75 anys d’historia

Articles en el projecte originari, que preveia una instal·lació en una plaça de tres elements fixos, a la manera de fonts lumíniques. Finalment només se´n va construir el cos central. En la Magdalena de 1982 la ciutat va desfilar sense la seua “gaiata monumental” i a penes mesos després va convocar un concurs, on el resultat de la votació va donar a Miguel Collado com a guanyador del presentat sota el lema “Castelló”. Era un monument que estava construït, fonamentalment, en fusta i polièster, a mes a mes dels tradicionals “gotets” de diferents colors i diverses figures al·legòriques. Així fou en 1983 l’antiga Junta Central de Festejos de la Magdalena va triar una obra de Miguel Collado Bertolín, com gaiata de la ciutat, la tercera en ordre cronològic des que es va implantar el costum d’aqueixa mena d’eleccions. I aquella gaiata va desfilar davant els castellonencs cada Magdalena fins a l’any 1991. El monument va ser costejat íntegrament per l’Ajuntament i, fins llavors, el consistori, igual que els ajuntaments de València i Alacant, pel que fa a les seues falles i fogueres municipals, era l’encarregat de costejar el monument oficial de les festes de la Magdalena i que representava a tota la ciutat. La gaiata de Collado era, en veritat, un monument quallat, amb exquisit equilibri entre la tradició i l’innovador, una obra d’art. A partir de 1992, i després d’uns anys sense gaiata de la ciutat, la Gestora de Gaiates va acordar que aquell monument que guanyaré el primer premi del concurs oficial de monuments es convertirà en gaiata de la ciutat, costejant les despeses de manteniment la comissió de sector afortunada. Així va ser com en l’any 1993, la Gaiata del sector sis “FarolaRavalet” obtenia el primer premi del concurs de gaiates de la magdalena de 1993. Un monument de línies clarament barroques i amb aquest premi es convertia en la primera Gaiata de la Ciutat per a la Magdalena de 1994 no eixida de l’ajuntament, sinó dels sectors gaiaters. Un altre pas va ser al 1949, un altre esdeveniment per les gaiates. Estrenaven un nou sistema d’il·luminació, que permetia el subministrament durant tota la processó. Consistia en una

75 anys d’historia

139

sèrie de pals, disposades per tot el recorregut, aquest nou sistema ha romàs vigent fins a ben finalitzat segle XX (1992) en que les mànegues són substituïdes per grups electrògens. Una innovació que es fa patent també en el disseny de les gaiates, on la majoria dels monuments d’este any van sorprendre per les seues avançades línies innovadores i d’obertura cap a nous camins artístics. Així onze de la dènou existents van optar per dissenys clarament revolucionari. Seria un inici, un canvi, una evolució de la gaiata dins del món de la festa i de la ciutat? . Fins ací un breu recorregut, sobre l’origen i evolució d’un dels símbols de les nostres festes, podríem haver anat mes cap avant però ja ens han fet una idea de quina era el significat, el simbolisme de la gaiata. Però no podem acabar aquest article sense preguntar-nos, Per on anirà el futur? Com serà el futur de la Gaiata? Serà moderna o Costumista? És difícil contestar a aquesta qüestió. Possiblement, a exemple de les parrandes cubanes. Com és la solució?, dotar a les nostres gaiates d’un element fix i un altre mòbil, idea ben antiga. Suprimir les gaiates monumentals de les desfilades i que queden únicament les individuals, on els monuments guanyarien en grandiositat i espectacularitat. Opine com Jaime Nos que el paper principal de la gaiata ha de confiar-se a la llum i el color. O com deia Tomás Colón, indicava que la gaiata ha de ser una harmonia de llum, color i alegria. Que ningú s’alce com salvador de les essències pàtries. Cadascú sap el paper que li correspon i estem segurs que poc a poc la Gaiata, com va dir el poeta pot tornar a ser “el nostre millor pregó” i els sector seran la llum de la Festa. I siga el que siga, del que sí que podem estar segurs és que la gaiata continuarà lluint les seues llums i formes als carrers i places de la nostra ciutat durant les nostres festes fundacionals, el millor símbol de les nostres festes i de la ciutat. Manuel Romero i García “A una dama de gaiata”. 1952-2020

140

75 anys d’historia

Articles La festa en les ondes i les lletres Els mitjans de comunicació i la Magdalena formen una vella parella que, adaptant-se als temps, continuen anant de la mà. Ràdio, televisió, premsa, revistes temàtiques, ‘llibrets’ i internet acumulen tones d’informació sobre història, tradicions, costums, personatges, protagonistes i ‘maneguetes’. Sense ells, no hi hauria festa. CHELO PASTOR Paco Vicent ‘Quiquet de Castàlia’ entrevista a la Reina de 1985, Elena Beltrán, a l’estudi de Antena 3 Foto: arxiu familia Vicent-Aguilar

“En la dècada dels anys cinquanta vaig haver de fer-me càrrec de la revista radiofònica ‘Gaiata’. Va ser un dels grans reptes que se’m plantejaven en la meua joventut, repte del qual jo era conscient, ja que coneixia l’extraordinària història dels antecedents del programa i, sobretot, la decisiva influència que va tindre en el ressorgir de les festes de la Magdalena, quan començaven a apagar-se els ressons de la guerra civil”, assegurava el polifacètic Salvador Bellés en un dels seus articles publicats en el periòdic Mediterrani, el febrer de 2016. Bellés feia referència al programa ‘Cartells radiofònics magdaleneros’, promoguts per qui era el cap provincial de Propaganda del Moviment, Manuel Sanz Blanco, i estaven dirigits pel que més tard seria alcalde de Castelló, Eduardo Codina Armengot. El primer programa es va emetre en directe des dels vells estudis de l’emissora, el 10 de març de 1941, vespra de la Magdalena. Aquells castellonencs, i alguns més, ja estaven pensant en el que es faria realitat uns anys després. En 1944, es crearia la primera Junta Central de Festejos de la Magdalena per a posar al carrer en 1945 una gran estructura que s’ha perpetuat en essència fins a aconseguir enguany el seu 75 aniversari. Aquells ‘Cartells radiofònics magdaleneros” (1941-1946) van ser un més dels exemples de com els mitjans de comunicació i les festes fundacionals sempre han anat de la mà, amb l’evolució lògica de tots dos. Si la ràdio i els periòdics, als quals es van sumar les revistes temàtiques, van ser la manera de divulgar la Magdalena, hui dia són les xarxes socials les que juguen un paper transcendental quant a immediatesa i

75 anys d’historia

141

Articles difusió. Llavors, igual que ara, costa desvincular els mitjans de comunicació que es fan ressò dels festejos fundacionals de les persones que així ho han fet possible. Són noms que van lligats als articles, entrevistes, fotografies… Perquè amb ells, els periodistes locals s’han implicat al llarg dels anys. Així, si aquells ‘cartells’ que van conduir Chencho (Crescencio López del Pou) i Maruja Oliveras com a locutors, anys després va ser el programa ‘Gaiata,’ (1946-1968) amb les veus de Salvador Bellés, Carmen Alcón, Joaquín Castelló i Paco Vicent en el que va ser una revista setmanal sonora que Ràdio Castelló produïa només cinc setmanes abans de l’inici de les festes en col·laboració amb la Junta Central de Festejos de la Magdalena. Al temps va sorgir el programa setmanal sonor ‘Festa’ sobre qüestions ‘magdaleneras’, amb un d’aqueixos col·laboradors: Paco Vicent, ‘Quiquet de Castàlia’ com a ànima pater en la seua faceta de col·laborador en l’emissora Ràdio Castelló EAJ 14 difonent les tradicions i costums locals, va desembocar en un altre programa radiofònic, ‘Castelloneries’ (1965-1983) on Quiquet va generar un espai obstinat a potenciar la consciència pròpia ‘castellonera’ i qui en els anys seixanta va rellevar a Bellés al capdavant de ‘Gaiata’, com va recordar en 2004, en un sentit obituari el seu amic Manuel Carceller, un altre habitual col·laborador en programes radiofònics, revistes temàtiques i diaris... Ja siga sobre la Magdalena, les festes de Lledó o altres tradicions locals. Aquest programa va ser després conduït pel mestre de periodistes, Paco Pascual. ‘Quiquet’, emprenedor on n’hi haja, que signava una columna magdalenera com a redactor del setmanari La Plana titulada ‘Comprimits festers’ i també fundador i director de ‘Festa’, programa de ràdio de la Veu de Castelló, amb l’emissora Antena 3 va produir una altra iniciativa festiva cada dissabte a la vesprada: ‘Vila, ravals i voltants’, fins que en els anys setanta va obtenir el carnet professional de redactar i es va endinsar en la premsa amb nombrosos articles en els periòdics locals Mediterrani i Castelló Diari, fent el salt després a El Mundo Castelló al Dia fins que va morir en setze anys arrere.

Diversos eixemplars de publicacions especiales de Magdalena

142

75 anys d’historia

Articles REVISTES TEMÀTIQUES

Entrevista a l’Expo de Sevilla en 1990 a Na Violant D’Hongria, Bárbara Breva, i al Prohom de la Germandat, Luis Ulldemolins

Paco Vicent també va ser l’impulsor de la revista ‘Castelloneries’ (1986) que, radiada es va sumar durant dues dècades a les emissions setmanals sobre qüestions festives, culturals, esportives i socials de la ciutat de la qual es conta que poc va poder apartar-se fins a arribar a afirmar que no podia passar llargues temporades sense veure el Fadrí. Infatigable, aquell ‘homenàs’ que va reivindicar el valencià no sols en l’àmbit festiu sinó en la vida quotidiana i, sobretot, a l’escola, va anar també productor de l’edició impresa del mateix títol, molt esperada cada any, en vespra de Magdalena. ‘Castelloneries’ va ser una més de la successió de revistes que veien la llum cada any, setmanes abans d’arrancar les festes fundacionals. Les seues precursores van ser ‘Festivitats’ (1946); ‘Vítol’ reconvertida en 1981 en ‘El Fadrí’… i amb els anys seguiria en els quioscs ‘Castelló Festa Plena’ (1985), obra de Paco Pascual, Salvador Bellés i el cronista oficial de Castelló, José Sánchez Adell. L’amor per la seua terra li va valdre a Pascual el que va considerar sempre un dels seus més estimats reconeixements professionals: el Premi Nacional de Periodisme de 1979 pel seu article ‘El dia en què Castelló es fa romer’. Qui va ser redactor cap de Mediterrani i el director que va posar en marxa Castelló Diari en 1982, va exercir de castellonero de pro com a corresponsal de l’Agència EFE i de la Fulla del Dilluns de València; de Ràdio Popular de València i de l’agència Pyresa des d’on va difondre i va divulgar les festes fundacionals de la seua ciutat natal. Així ho va fer com a cap d’informatius de Radi Castelló entre 1983 i 1991. Entre els seus coetanis en les ones, José María Arquimbau, qui durant 47 anys i fins a la seua jubilació en 2015 va ser director, primer de la Veu de Castelló que va acabar incorporant-se a Ràdio Nacional d’Espanya, emissora d’àmbit nacional i pública des de la qual sempre va dir que li agradava donar notícies dels seus i com no, sobre la Magdalena. I mentrestant, rius de tinta... Com durant els 64 ‘magdalenes’

75 anys d’historia

143

Articles que va estar eixint al carrer la publicació ‘Festivitats’ per obra i obstinació d’un altre prohom i polifacètic castelloner. El multidisciplinari Carlos Murria va traure amb un altre amant de la seua terra, el locutor de Ràdio Castelló Vicente Escura, la revista en 1946 i mai va faltar a la seua cita informativa amb el món fester... fins que la imparable irrupció de les noves tecnologies van acabar amb els articles temàtics d’aquella sempre bé esperada revista festera l’any 1990. Vindrien després Antonio José Gascó Sidro, Josep Miquel Francés, com a coordinador de la secció ‘Contalles de la Terra’ i periodista d’RTVE durant més d’una dècada; Joaquim Campos Herrero, de ‘Peiró’ o Tomàs Escuder Palau, amb la secció ‘A cau d’orella’, entre altres redactors, comentaristes, historiadors... compromesos amb la seua terra i les seues festes i amb l’afany de difondre a través de les ones, i també amb les seues col·laboracions en la premsa, costums, tradicions, folklore... (I amb l’imparable relleu generacional, han anat sumant-se a aquesta inquietud festiva informativa molts companys més de professió i amb una sensibilitat especial per i per a Castelló i les seues festes als quals no enumeraré per no deixar-me a ningú). LA XICOTETAPANTALLA També la festa s’ha anat colant en la pantalla petita, encara que menys dels desitjats en l’àmbit nacional i autonòmic des de finals dels anys vuitanta. Les diferents televisions locals i la valenciana (primer Canal 9 que va començar a emetre en 1989 i agafant el relleu A Punt en 2018) s’han encarregat de fer arribar a totes les cases els actes que s’han anat desenvolupant al carrer durant la setmana de Magdalena perquè els qui no poden gaudir-les in situ. Així la primera d’aqueixes plataformes, TVCS, va ser creada en la dècada dels noranta per Vicente Miralles Troncho i va començar a cobrir la programació en directe o en diferit i el seu contingut s’anava repetint, després, al llarg de l’any. Al mateix temps que amb els anys han sorgit diverses cadenes locals i entre els seus reptes, intentar donar la millor

Locutor i càmara de televissió local, durant una entrevista a Magdalena.

144

75 anys d’historia

Articles cobertura a les festes grans de la Magdalena, la televisió pública valenciana sempre ha sigut objecte de crítiques pels castellonencs en entendre que Castelló copava menys minuts i amb menys freqüència en la pantalla que les grans celebracions de les altres dues capitals. Però entre crítica i crítica a la tele, els periòdics han jugat un paper de difusió transcendental. No sols per la cobertura dels actes, sinó per l’edició entorn del tercer diumenge de Quaresma de cada any de publicacions especials que han donat a conéixer mil i un detalls no sols de la història de la Magdalena, sinó també de les efemèrides locals, de les tradicions, dels personatges més entranyables de Castelló i com no dels protagonistes de les festes. ELS ‘ESPECIALS’ EN PREMSA Així, a Mediterrani li va succeir Castelló Diari, després arribe El Mundo-Castelló al dia i més tard Herald de Castelló i Les Províncies, amb delegació pròpia en la capital de la Plana. Tots ells han dedicat, i continuen dedicant els que continuen eixint cada matí, suplements temàtics que s’han anat caracteritzant, a més, per la invitació a un artista local per a il·lustrar la portada d’aquesta publicació anual extraordinària. Aqueixos mateixos periòdics i també les emissores són tan conscients que la vinculació entre mitjans de comunicació i festes és estreta que durant la setmana de Magdalena obrin les portes de tertúlies on compartir unes hores amb lectors i oïdors, ‘festers’, empresaris, polítics, artistes, esportistes, comunitat universitària, sanitaris, cossos de seguretat… I mentrestant, jugant un paper decisori de divulgació, les comissions gaiateres amb la seua obstinació per incorporar al seu tradicional ‘llibret’ la col·laboració de periodistes, professors i historiadors, inquiets festers i ‘maneguetes’ ... Amb la qual cosa l’hemeroteca festera de Castelló no ha deixat de créixer a l’una que qualsevol dels periòdics escrits o digitals ha anat incorporant publicacions especials i específiques que a més de divulgar l’activitat dels diversos ens, remouen la consciència social, perpetuen tradicions i, fins

75 anys d’historia

145

Articles i tot, s’investiguen i s’aposta per costums oblidats o a punt de perdre’s. O es difon la programació al moment com d’això s’encarreguen les xarxes socials. El paper d’internet en les festes mereix un capítol a part, però vinculat a la comunicació obliga a incorporar a aquest succint repàs als periòdics digitals Castelló Informació, Castelló Plaza, La Plana al Dia, Castelló Diari, Castelló Extra, Visita Castelló o Gent a Castelló, sense oblidar de portals musicals específics als quals acudir per a conéixer concerts i recitals al detall. Xelo Pastor i Verchili

146

75 anys d’historia

Articles La innovació i la seua paradoxa Una cultura que fomenta la innovació és bona no sols per al negoci, sinó per a les persones que són part d’ell. Tots la valorem, l’anhelem i estem cada vegada més disposats a invertir en ella. I si li preguntem a qualsevol professional de la indústria si els agradaria treballar en una organització en la qual els Comportaments innovadors siguen la norma, cap mai dirà que no. Però en aquest camí de la innovació hi ha una gran llegenda urbana. I és que si ho pensem impulsivament, quan es parla d’innovació, ve a la nostra ment una gran tempesta d’idees on cada persona a la qual preguntàrem ens diria una totalment diferent a la persona anterior i potser a cadascú més descabellada. I és ací on naix la innovació, d’una idea totalment descabellada que va agafant forma i pes fins a deixar de ser una simple idea per a passar a ser una realitat. La definició més senzilla d’innovació és utilitzar la creativitat per a desenvolupar oportunitats amb valor. Si són oportunitats de negoci llavors creen valor econòmic; si oportunitats per a millorar la societat creen valor social. Però sempre hi ha creativitat i sempre va més enllà de la creativitat amb l’esforç de desenvolupar-la i implantar-la i corrent el risc que no siga tan gran com al principi es va pensar. La innovació pot ser tecnològica, la que atrau a la gent, i en model de negoci (o model social). Aquests són els dos eixos fonamentals. Dins d’aquests dos eixos cal distingir la innovació incremental de la radical perquè s’han de gestionar de forma molt diferent. La primera és creativitat i esforç per a fer millor el que ja fas. La segona canvia les regles de joc, revoluciona mercats i crea mercats nous. El secret de l’èxit radica en un sistema equilibrat on la innovació incremental i la radical cresquen en proporció i siguen treballades i desenvolupades amb el mateix interés. De no ser així és quan es produeix la denominada paradoxa de la innovació, que consisteix en el fet que ja no es té la capacitat de crear com es feia abans. La festa i les associacions gaiateres com a reflex de la societat en molts aspectes que són, no escapen de la cerca de la innovació. Tot i que aquesta innovació és lenta fruit de molts

75 anys d’historia

147

Articles i diversos factors com la comoditat, la falta d’imaginació o un baix nivell econòmic. Però tot i això tracta de buscar aquesta innovació perquè de no ser així cauria en la perdició de la rutina i l’estancament gradual de la mateixa que faria que la ciutadania perdera interés en ella i no s’enganxara a la seua participació. Amb el pas dels anys s’innova en els actes, mitjançant el format d’aquests, modificació o la creació de nous, es duu a terme en les entitats festives de la ciutat i la seua rellevància o en els monuments gaiaters de cadascun dels diferents sectors de la ciutat. Uns monuments que en aparença per a l’ull inexpert no varien molt de l’any anterior o fins i tot s’atreveixen a dir que són els mateixos. Però on dins dels seus limitats canvis quant a la seua característica artística i el seu predominant art barroc, si innoven d’una any a un altre arribant a incorporar elements com l’aigua o el foc, la tecnologia led en diverses dimensions o tipus, hologrames, ús de nous materials, neó o interactivitat. Però més lluny dels monuments, els elements artístics diferenciadors de les festes de la ciutat de Castelló, la innovació és un terme aplicable a molts aspectes de la festes i donada la situació social amb la gran diversitat que existeix quant a activitats, entitats festeres i capacitat d’entreteniment, és més necessari que mai aplicar aquest terme a més facetes de les associacions. Cal innovar per a experimentar un creixement. Créixer com a col·lectiu quant a nombre d’associats, créixer econòmicament i créixer com col·lectiu en l’ampliació de mires per a no caure en el conformisme, en la rutina i l’acomodament sistemàtic que en lloc de no sols permetre un creixement major provocarà tot un efecte contrari. I és que és necessari ampliar mires, obrir nous horitzons per a la cerca de la innovació radial que ajuda a complementar la incremental. Hi ha associacions i col·lectius que en algun moment són innovadors i això els dóna avantatge sobre uns altres, perquè com cita el prestigiós professor del IESE, Tony Dávila, “L’avantatge naix de veure el canvi abans que ningú altre”. I aquestes associacions no són innovadores per casualitat, sinó

148

75 anys d’historia

Articles perquè l’arquitecte de l’entitat (els seus líders) s’han preocupat que així siga treballant i creant un procés d’innovació on predomina la creativitat. La creativitat és associar idees que abans no ho estaven. Les entitats seran més creatives com més rica siga la seua experiència vital, és a dir quantes més gran siga l’inventari d’idees que puguen potencialment associar. Per tant, com més es veja, s’experimente, es viatge, es parle, més potencial hi ha perquè el motor de la innovació que és la creativitat es pose en marxa. Heus ací la importància dels agermanaments entre col·lectius de diferent caràcter festiu dins o fora de la nostra ciutat o província. Gaiatas que viatgen a festes veïnes i comparteix centenars d’experiències que poden evocar en noves idees aplicables en les seues pròpies entitats. La innovació en la vida quotidiana està en boca de tots constantment i és per això que per a molta gent experta creu que correm el risc de matar la innovació de punt usar aquest terme. La innovació com a terme està de moda i per tant la gent que vol atraure l’atenció ho usa sense necessàriament parlar d’innovació. Tot passa a ser innovació perquè atraga a la gent. Però la gent amb coneixement sap distingir què és innovació i què no és. En aquest sentit no s’està matant. Però com passa amb qualsevol terme que es posa de moda, com per exemple el terme emprendre, acaba difuminant-se entre el gran públic. No caiguem en la rutina, en el conformisme per comoditat o per falta d’il·lusió. No agafem les nostres tasques com una obligació i siguem curiosos per a voler buscar mitjançant noves i millors idees la creativitat. I d’aquesta manera puguem plasmar-la en el nostre entorn, en la nostra associació o en els nostres monuments. I és que la festa, com deia Francis Picabia, sobre el dadaisme, mai aquesta quieta, sempre en contínua evolució per a desconcertar a l’espectador. I sobretot poder fer-ho participe i involucrar-ho. Nicolau Bernat i Capdevila

75 anys d’historia

149

Articles Una altra forma de ser gaiata. Integració, participació i proximitat “A veces nuestra luz se apaga y se vuelve a encender por una chispa de otra persona. Cada uno de nosotros tiene motivos para pensar con profunda gratitud de los que han encendido la llama dentro de nosotros” - Albert Schweitzer-

Quan sentim la paraula Gaiata ens ve al nostre cap la imatge de monuments d’insinuants llums de colors, vidrieres amb immensitat de dibuixos amb motius de la nostra ciutat o art clàssic barroc tallat a la recerca de fullatges i caragols. Però la Gaiata és molt més que aquesta primera imatge. La Gaiata és una associació cultural que a més de preservar les tradicions pairals i més arrelades de la nostra ciutat, té i ha de tenir com a objectiu la cohesió i participació de part de la ciutadania, principalment el seu propi sector, però també de fora d’aquest. I és que els temps canvien, els sectors són els que són i es mantenen en el temps, però el sentiment de pertinença no sempre perdura. I és que un ja no ha de ser necessàriament de la gaiata del seu barri i és que un és de la gaiata on se sent integrat, participatiu i pròxim, i no ens referim necessàriament de distància respecte a l’habitatge. I és que igual que un no és d’on neix, si no d’on pastura, en les Gaiatas amb els gaiateros i gaiateras ocorre el mateix. Actualment es dóna el cas que en la comissió de la Gaiata 6 Farola Ravalet el … per cent no resideixen dins de la seva delimitació de carrers. Les Gaiates han estat i són un motor d’integració, inclusió i cohesió social. Peró també un exemple de participació i proximitat. S’ha de recalcar la gran diversitat d’una festa popular com una oportunitat també per als nous castelloneros i castelloneras d’origen divers o envers aquells que tenen alguna dificultat d’adaptació. Cada vegada més en les comissions gaiateras decideixen participar famílies de diferent cultura i origen, i és habitual veure com hi ha castelloneros i castelloneres provinents de països com Romania, l’Argentina,

150

75 anys d’historia

Articles la Xina o el Marroc, alguns d’ells arribant a representar càrrecs rellevants dins de les seves comissions de sector com a madrines infantils, madrina o presidents infantils. I és que l’enriquiment social es basa en la possibilitat i responsabilitat de saber transmetre a tothom els nostres valors, la nostra cultura i les nostres tradicions. I al mateix temps ser capaços de despertar l’interès d’aquells que desconeixen els nostres costums. Cada associació ha de servir com a punt de trobada tanta de la gent que la integra formant part del seu comissionat, com d’aquells veïns a la qual pertanyen o simpatitzants vinguts de fora de la seua zona delimitada coneguda com a sector. I per a això un element diferenciador i importantíssim és disposar d’un local social que doni cabuda a tothom, un local de portes obertes on poder atendre els socis, fer treball conjuntament per a la construcció dels monuments o del decorat de la presentació, poder reunir-se, realitzar celebracions d’aniversaris, actes representatius o simplement anar a sopar i interactuar amb la gent. A totes aquestes relacions de cohesió entre les persones és la proximitat de la qual parlem, proximitat per tenir un punt de trobada, però també a la de poder fer partícips a les persones a la gaiata i aquesta a la resta de persones, entitats o associacions de la nostra ciutat. Fruit d’això i de molt més neixen dins de la comissió de la Gaiata 6 l’agermanament amb associacions festeres d’altres poblacions com són la foguera “Carrer Major” de Sant Vicent del Raspeig, la falla “Nord – Dr. Zamenhoff” de València, la falla “El Grill” de Benicarló, la falla “Guitarrista Tárrega” de la Vall de Uxó, la falla “El Remei” de Sagunt o la falla “Barri Sant Blai” de Borriana. Amb els consistoris de les poblaciónes de Benafigos i Benicassim. O la participació amb entitats de la nostra ciutat com a Centre Aragónes, Festes de carrer de Santa Bàrbara, la fundació Albinegra o amb Creu Roja i Dolçainadal, aquests dos últims amb participació de caràcter benéfic. I és que les Gaiatas podem involucrar-nos una mica més a la nostra ciutat, hem d’aprofitar els nostres recursos d’atreure a les persones per a així poder col·laborar amb els altres. A conseqüència d’això

75 anys d’historia

151

Articles des de la Gaiata 6 duen a terme des de fa ara tres anys la realització del “Entrepà Solidari” el divendres de Magdalena on els diners recaptats va destinat a una associació de la nostra ciutat, enguany a Afanias. Els temps passen i cada dia més, cal esforçar-se per ampliar mires per a no quedar-se enrere, cal ser més pròxims a la gent, més integradors i més participatius. Cal buscar una estabilitat social, una formula de treball sincera i amb sentit comú. En molts casos una assignatura pendent a fi d’atreure al públic més jove o fer que els més petits i aquells que ja no ho són tant, no perdin la il·lusió per perdurar en el món de la festa, l’amor de continuar mantenint vives les nostres tradicions, i d’aquesta manera, continuar mantenint viva la “llum de l’amor filial”. “El más alto grado de generalización de la integración sinérgica es la verdad y el amor.” - Richard Buckminster Fuller-

Andreu Lluch i Pascual

152

75 anys d’historia

Articles Motivació, emoció... i canvi És probable que la idea que l’ésser humà ve del simi haja sigut el germen de l’apertura de més d’un gabinet dermoestètic de bellesa. Segurament, els amos pensaven omplir-se les butxaques aplicant làser per ací i làser per allà; tècniques per al decor i la cura de la nostra imatge. De la mateixa manera, a nosaltres se’ns omplin les cavitats orbitals de llàgrimes quan imaginem tot allò que volem lluir i, en conseqüència, patir, quan s’apropa una sessió depilatòria. Per a alleugerir aquest patiment, podem pensar en el dolor que ens ha estalviat l’evolució i els jerseis de polièster en prescindir, a poc a poc, de quantitats ingents de pèl (i alegria, com diria el refrany) que cobrien els nostres cossos. El pèl no és l’única herència que rebem d’aquests avantpassats i de les espècies que van precedir l’homo sapiens. L’evolució del nostre sistema nerviós actual és evident si observem els primers éssers vius que van habitar el planeta i, seguint la línia que proposa Charles Darwin, contemplem l’estructura neural sobre la qual basem i organitzem el nostre comportament. Però qui governa o que governa el sistema? Què ens fa de guia? Com sap el nostre cervell cap on dirigir el cos que condueix cada ésser humà? Per què les persones prenem camins diferents? A quin període del Cretaci pertany Jordi Hurtado? Si estiguérem encara al Pleistocè, entendríem que el gran objectiu de qualsevol espècie és sobreviure i poder perpetuarse al llarg del temps. Per a aconseguir-ho, haurem de tindre por de passar fred i malalties, de sofrir i enutjar-nos per a alimentar-nos caçant i de patir la tristesa de morir a causa d’una altra espècie o per alguna calamitat. En aquesta lluita per sobreviure, eliminar o reduir el patiment humà resulta ser un motiu o motivació fonamental. I de motius va la cosa. Al llarg de la nostra història, hi ha fites que ens han fet avançar com a espècie, hem fet passes que ens han permès adaptar-nos al medi i evolucionar en la cadena tròfica. Si hui en dia preguntàrem al carrer què és el que ens ajuda a aconseguir benestar, de quines coses no podríem prescindir per a viure, segurament obtindríem

75 anys d’historia

153

Articles respostes del tipus “Doncs el futbol” o “El pernil, és clar”, “Les vacances” o potser fins i tot hi hauria algú que no podria viure sense el seu Jesús Vázquez i la seua Telecinco. Som conscients que tot això ha alçat i alça passions, però hi ha avanços més llunyans en el temps que han suposat millores més transcendents: caminar drets (bipedisme), el llenguatge, el foc, la roda, etc. Però què és el que ha originat aquest avanç en el pensament així com la seua industrialització? Per què l’ésser humà investiga i realitza diferents accions? Què és el que ens dona energia per a portar-les a terme? O ens la lleva per a no fer-les? Qui li va ensenyar a Jesús Vázquez a fer-ho tot tant rebé? Són moltes preguntes que respondre. Podem trobar motius interns, com ara la història genètica (tot allò relacionat amb la nostra supervivència), la història personal (els judicis adquirits mitjançant l’aprenentatge i les experiències viscudes sobre allò plaent i grat o desplaent i desagradable) i les variables psicològiques (diferents en cada ésser humà, relacionades amb l’afecte, l’èxit, el poder i l’ajuda). Si, pel contrari, dirigim la nostra mirada cap a l’exterior, veiem motivacions ambientals (com per exemple el sou, les relacions socials, l’oci i activitats, etc.). La quantitat, qualitat, proximitat o llunyania d’aquests incentius són factors externs que cal tindre en compte. Finalment, l’acció, la nostra conducta, amb major o menor motivació, ve donada per la interacció d’aquests dos tipus de factors motivadors, interns i externs. I quin és el paper que tenen les nostres emocions en tots aquests processos? Com en la cerca del nostre Jesús Vázquez particular, les emocions són les que ens donen informació de primera mà sobre allò que realment ens atrau o ens repel. És el primer sistema de comunicació que utilitza el nostre cos, el nostre primer filtre. El nostre cervell ancestral, però en la seua versió evolucionada 3.0, capta qualsevol tipus d’estímul en l’aire, el gust, el tacte, la llum, les ones acústiques i fins i tot en el pensament, i ho analitza. Ho porta a un escenari futur, construeix una predicció del seu significat. Compte, no parlem de prediccions meteorològiques o aparicions esotèriques. En funció de les nostres experiències anteriors,

154

75 anys d’historia

Articles el nostre cervell crea un escenari nou i li dona valor. Conclou si és positiu o negatiu per als nostres interessos. Si és positiu, construeix una emoció agradable que reforça l’estímul, conducta o pensament (alegria, orgull, calma…) i ens apropa a la realització i repetició de l’acció que reporta. Si va en contra dels nostres interessos, posicions o creences, valora els recursos que tenim per a enfrontar-nos a eixa situació. Depenent d’aquest resultat i dels judicis similars experimentats amb anterioritat, tindrem un tipus d’emoció desagradable o un altre (por, ràbia, tristesa…). El que sí que queda clar és que el primer objectiu de les emocions no és més que el d’informar sobre allò que realment ens agrada o ens desagrada. Per això, intentar mitigar aquesta informació ens fa perdre eficiència. El primer gran pas per a avançar és entendre allò que ens donarà la vertadera força per a fer-ho. Les emocions són el volant que ens apropa o ens allunya de les nostres metes. A més d’ensenyar-nos la direcció dels nostres camins, les emocions ens donen força per a recórrer-los. Mitjançant les reaccions emocionals, el cos s’ompli d’energia per a assolir els nostres objectius. L’enuig ens ompli d’intensitat en cas de no poder aconseguir una meta o quan considerem que s’està cometent una injustícia, la por ens sol paralitzar o fa que ens amaguem d’un perill percebut (no sempre real). La tristesa fa que ens recollim i pensem en opcions de la pèrdua a la qual fa referència. L’alegria fa que ens sentim bé davant d’un fet que ens agrada, així com la satisfacció i l’orgull, totes ens fan sentir al cos sensacions agradables que ens conviden a repetir. A més del volant, les emocions són el nostre accelerador i el nostre fre. Tornant al brunzit matiner del nostre despertador damunt de la tauleta de nit, escoltar i entendre què és el que de veritat ens agrada, què és el que ens ompli d’energia, tindre clar totes eixes metes, xicotetes o grans, és el primer gran pas per a aconseguir més temps de felicitat diària. Les nostres emocions són el primer filtre que ens parla de les nostres motivacions reals i, en molts casos, no ens parem a escoltarles, a observar-les. Òbviament, aquestes motivacions poden canviar i variar amb el pas del temps, però en moltes ocasions

75 anys d’historia

155

Articles no fem cas d’allò que inconscientment vivim. Hi ha moltes creences i judicis sobre el que hauríem o hem de fer per a poder encaixar en aquest entramat social tan complicat i també moltes obligacions que tenim i metes que no ens tornem a plantejar des que sorgeixen, com si Jesus Vázquez fora el mateix que en el seu primer programa als anys 90. Què és el que realment ens fa enfadar? Quant de temps estem enfadats? Què és el que realment considerem una injustícia? Correspon a una realitat objectiva? Obeeix a un objectiu clar? Què ens fa por? Ens fa estar més a prop o més lluny dels nostres objectius? Quantes coses que ens agraden deixem de banda per por al fracàs o a la crítica? Amb quines coses gaudim realment? Quant de temps dediquem a unes i a altres? La paraula emoció ve del llatí emotio, emotionis, que es deriva del verb emovere. Aquest verb significa moure d’un lloc a un altre, trencar amb l’equilibri, traslladar. Per tant, una emoció és una cosa que trau algú del seu estat habitual. Una cosa que, ben gestionada, ens dona forces i motivacions per a progressar, avançar. Les emocions són direcció i energia per al canvi, per al progrés. Aprendre a escoltar-les i gestionar-les forma part del nostre avanç, del nostre camí. José Francisco Santas Bona Emovere Piscología

156

75 anys d’historia

Articles De les minetes al LED, l’evolució de la Gaiata En el número 2024 – any VII, del periòdic Mediterráneo, de 12 de desembre de 1944, l’acabada de crear Junta Central de Festejos de la Magdalena publicava les “Normas Generales para Proyectar y ejecutar las Gayatas en los sectores de la ciudad y celebrar sus fiestas particulares”; podem assegurar que eren les primeres pautes que definien la gaiata monumental. Cinc punts que marcarien les línies mestres del que havia de ser una Gaiata monumental: - Havia de ser una carcassa de línies de llums, de figura determinada per la fantasia de l’artista, sense subjecció a límits d’altura ni d’amplària. - Per fidelitat a la seua representació, haurien d’evitar-se en la mesura que es puga emprar parts massisses i cossos opacs, sent admissible elements decoratius amb il·luminació per transparència o indirecta d’altres elements

Normes publicades en el diari Mediterráneo de 12 de desembre de 1944

Ja, en el seu segon punt, queda arreplegada la possibilitat, a criteri de la comissió, de participar en la desfilada processional amb tota o part de la Gaiata en funció de les seues dimensions: “... o amb una part d’ella que enginyosament s’haguera previst en el projecte per a este objecte, fent-se desmuntable, bé fóra l’acabament superior o en la part central del conjunt”. Molt interessant l’obligació marcada en el punt tercer on s’indicava que: “La Comissió queda obligada a la presentació, en la Secretària d’este Ajuntament, Secció Festes, del projecte o projectes de les seues gaiates, per a la seua aprovació prèvia o inconvenients de la Comissió Central.”.

Canvi electrònic de 1984

Així es van “parir” les primeres Gaiates monumentals de la nostra història que van il·luminar les festes de la Magdalena de 1945, i des d’eixe mateix instant han sigut, i són, inspiradores de multitud de discussions sobre la seua essència i el que deu o no ha de contemplar la Gaiata, símbol per antonomàsia de la nostra terra. Sense anar més lluny, inclús en plena voràgine de les festes del 45, es va haver d’aclarir, en acord de Junta Central de Festejos “en cap forma, ni en el present any ni en els venidors, es desvirtue el caràcter simbòlic de les nostres gaiates, cremant-les”

75 anys d’historia

157

Articles Quedava clar, doncs, que no es cremarien – primera premissa indispensable per a definir una gaiata – i s’establien les primeres idees bàsiques, una vegada vistes les primeres gaiates monumentals: - No han de cremar-se però si destruir-se totalment, quedant només la premiada en primer lloc, apuntava l’escultor Tomás Colon. Augurava l’esdevindre de la gaiata com una harmonia de llum, color i alegria - Massa base, és xata i ha d’estirar-se cap a l’alt, perdent robustesa i convertint-se en quelcom esvelt, quallat d’adorns lluminosos però sense figures ni escenes, ni eixes parts que tiren en la Falles, per tant no han de cremar-se, apuntava Jaime Nos. Qui vaticinava ja que “el paper principal de la gaiata ha de confiar-se a la llum i el color”. Amb este punt inicial, l’evolució de la Gaiata a través dels temps ha estat, i està, molt lligada a l’evolució tecnològica però també a l’estructura de la ciutat i, com no, a l’evolució econòmica. Analitzem, en primer lloc, estos dos últims aspectes. En aquelles primeres normes generals s’indicava que “... sense subjecció a límits d’altura ni d’amplària...” entenent que les mateixes serien portades en sobre els muscles o amb carros tirats per persones vestides de saragüells. Però en les normes que es van editar per a la Magdalena de 1946, “... totes les gaiates participen en la processó, podent aconseguir les proporcions que es desitgen sense una altra limitació de grandària que la que poguera presentar els obstacles que s’oposaren al seu pas pels carrers, no permetent-se la tracció animal ni mecànica per al seu transport.” En les bases que la Junta Central de Festejos de la Magdalena va publicar, en juliol de 1951, per a la realització de la Gaiata de la Ciutat que va desfilar en la Magdalena de 1952 s’indicava que obligatòriament haurien de figurar alguns elements lluminosos a base de gots de colors il·luminats i marcant ja com a elements imprescindibles “que la Gaiata acabe en mode de bàcul i que en alguna part principal de la mateixa figure l’escut de la ciutat.” S’incidix en la qualitat dels

Nota publicada per la Junta Central de Festejos de la Magdalena en el periòdic Mediterráneo

Pereta d’incandescència de 25W i pereta LED d’1’2W

158

75 anys d’historia

Articles materials a utilitzar pensant en la possibilitat d’augmentar-la o enriquir-la amb nous elements. En este punt ressaltem els diversos elements luminotècnics proposats: fluorescent, gas neó, peretes, etc.

Focus PAR 80W

Els primers límits els trobem ja en l’altura: “L’altura màxima des del sòl (descomptant la normal d’un home ja que s’ha de portar a coll – per ser processional com es recalca en les pròpies bases - serà de cinc metres i mig.” Tot això -”gaiata completament acabada i posada en el lloc que indique l’Ajuntament”- amb un preu màxim de cinquanta mil pessetes, a la baixa.

Autòmat programable OMRON CJ1M amb mòdul de 64 eixides digitals

Ordinador Spectrum

El projecte guanyador del concurs va ser el presentat per Vicente Bernat Castellet, en la memòria del qual ens indica una il·luminació fixa, interior en vitrines o indirecta dels fanalets. Una obra de 4 metres d’altura i amb el màxims cost permés. Si seguim l’evolució de la Gaiata atenent la convocatòria dels concursos de la Gaiata de la Ciutat, un lustre després, trobem unes bases molt semblants a les anteriors amb l’única diferència de no establir un preu màxim del projecte. De nou un projecte de Vicente Bernat s’alçava amb el guardó. Pocs elements nous respecte a l’anterior trobem en la memòria descriptiva – no quant al seu disseny sinó a la seua il·luminació, materials utilitzats...-. Si ressalta el bot quantitatiu quant al pressupost total del treball: cent cinc mil pessetes. Hauran de passar quasi 10 anys, fins a 1.966, per a trobar una nova Gaiata de la Ciutat dissenyada pel Mag de la Llum, Carles Büigas i construïda per Anglo Española de Electricidad. Encara que no es va arribar a materialitzar completament el projecte original – comptava amb tres elements fixos que completaven el central, que va ser el que finalment es va construir – sí es pot considerar com un salt qualitatiu important en el que la llum prend un paper principal. Nous materials i, sobretot, un espectacular joc de llum s’apodera del monument, sent el complement ideal a l’ornament artístic de l’obra. I bot quantitatiu, sobretot, en el pressupost: un milió cent cinquanta-cinc mil quatre-centes dos pessetes – trobem ací la pedra Rosetta de la Gaiata: amb diners, torrons -.

75 anys d’historia

159

Articles Serà per l’alt cost assumit en la construcció de l’anterior Gaiata de la Ciutat, o no, però la veritat es que no es convoca nou concurs fins a 1982 - certament es va convocar un any abans però va resultar desert -. En les bases reguladores del mateix – 15 – trobem ja elements que ens mostren els avanços que ha anat assumint el concepte Gaiata Monumental: - Continua havent-hi plena llibertat artística per al seu disseny, mantenint gaiato i llum com a elements indispensables per a considerar-la Gaiata. De la mateixa manera, l’escut de la ciutat ha de figurar el lloc destacat.

Controladora T8000 per a píxel led

- Un canvi significatiu és l’altura màxima permesa: 6’80 metres i, per primera vegada, es marca un ample màxim de 3 metres. Estos màxims s’establixen únicament als efectes de la desfilada, podent ampliar-se en el seu emplaçament definitiu - Comença el control de potència elèctrica instal·lada (no podrà sobrepassar els 40kW i en desfilada 20kW a 220v). Per tant, la instal·lació elèctrica ha de complir amb el Reglament electrotècnic de Baixa tensió (REBT) en vigor. - i, sobretot, un cost màxim de 4 milions de pessetes. El nostre fil conductor acaba ací doncs este ha sigut l’últim concurs de Gaiata de la ciutat ha convocat. Una dècada després, després d’unes edicions sense Gaiata de la Ciutat, es va acordar que la Gaiata guanyadora d’un any, assumira ser Gaiata de la Ciutat de l’any següent. Una gran solució? Segurament per a alguns doncs amb poc més de cinc-centes mil pessetes es donava solució a la falta de Gaiata de la Ciutat. Amb el pas a euros fins i tot aquesta quantitat ha anat minvant, ja no pel fet de l’increment de la vida, sinó de forma absoluta. En la convocatòria del concurs de Gaiates del 2019, el Patronat Municipal de Festes compensava, a la Gaiata Guanyadora amb 2.500 euros (poc més de quatrecentes mil de les antigues pessetes) per ser nomenada Gaiata de la Ciutat. Però açò potser serà tema per a un altre debat. Tornem amb el que ens ocupa. Reprenguem el fil des del punt de vista tecnològic.

Píxel led 2811

160

75 anys d’historia

Articles

Pereta píxel led

Article de Mediterráneo, de 22 de març del 1949 sobre el nou sistema de connexió de les Gaiates

En aquelles primeres Gaiates monumentals, la llum jugava un paper secundari i, com hem vist, es volia apostar per la llum com a element essencial de la Gaiata. A mitjan anys quarantes les possibilitats tècniques per a il·luminar una Gaiata eren molt reduïdes, màxim si tenim en compte que devien procesionar, en tot o part. L’única solució era utilitzar com a sistema d’alimentació bateries de cotxes, la qual cosa limitava, inclús més, la importància de la llum en la Gaiata. Per això, el primer gran salt qualitatiu en les Gaiates podem centrar-ho en la Magdalena de 1949 en el que s’inaugurava un innovador sistema de subministrament elèctric, per pals, que permetia disposar de potència suficient perquè la llum iniciara la conquista de la Gaiata. Un sistema de pals estratègicament col·locats en el recorregut -i artísticament guarnits amb els escuts dels pobles de la província- amagaven en el seu interior un punt de connexió a la xarxa elèctrica. Cada monument disposava de dos connexions que s’anaven rellevant, pal a pal, per a subministrar, permanentment, corrent elèctric a les Gaiates. Amb este sistema, dos nous elements tècnics se sumaven a la història gaiateril, la famosa cuchilla de connexió i el commutador bipolar. Un sistema que, durant més de quaranta anys, va permetre créixer als projectes luminotècnics de les Gaiates sense limitar la seua potència, a l’hora de la desfilada processional. I que se va anar evolucionant, dels primaris 125v, la dualitat 127/220v fins als 230v. La veritat era que, per aquella època, la llum en la Gaiata tènia únicament un sentit de suport als elements decoratius, a la nit; bé il·luminant-los de forma indirecta o bé jugant amb les transparències d’alguna part de les mateixes. Conten els més veterans en estos menesters de construir Gaiates, que els primers canvis de llums es realitzaven amb controladors mecànics – un altre element fonamental en la il·luminació de la Gaiata -; tots hem sentit la història -almenys en els antics magatzems municipals – d’una palanca rotatòria muntada sobre un xicotet motor que anava activant els diferents contactes, sobre claus, que posaven en funcionament

75 anys d’historia

161

Articles els diferents circuits. Llegenda o no, qui subscriu - que va iniciar el seu camí en açò de construir Gaiates a primers dels huitanta - sí que va conéixer els primers canvis mecànics a base de programadors de llavadores que, amb l’habilitat del “xispa” de torn, anava combinant els diferents programes convertint-los en rutilants jocs de llums. Tot això era possible atés que les potències utilitzades no eren molt importants. Cada vegada la il·luminació en la Gaiata anava guanyant en importància i espectacularitat, ja que a l’objectiu primari d’il·luminar començava a unir-se el dels jocs de llums, combinant moviment amb color. Una mostra d’ells són les dos magnífiques Gaiates que va dissenyar Carles Büigas, el Mag de la Llum en la Magdalena de 1966. Açò suposava un clar increment en la potència a controlar, la qual cosa va suposar l’aparició d’un nou element que va aportar “sonoritat” als canvis de les Gaiates: els relés i els contactors. Qui no recorda el nostàlgic tacatejar de les Gaiates en els seus vertiginosos canvis de llums? Uns ritmes que algun virtuosos va fer coincidir amb les notes del pasdoble de la Festa: Rotllo i Canya. Per a això entrava en escena un nou element en el disseny dels controladors: l’electrònica.

Placa electrònica 16 eixides a TRIAC 60 Amperes

Transistors, Triacs, circuits lògics, memòries programables van donar pas als primers ordinadors personals – Spectrum, Commodore 64... - per a crear verdaders espectacles luminotècnics que ja tenien entitat pròpia dins del monument Gaiata, ara ja, de forma silenciosa. A més, comencen a integrar-se en la llista de materials de construcció de les Gaiates, fulles de metacrilat, fibra de vidre, acer inoxidable, alumini, plàstic... inclús els taulellets. Quant als elements lumínics destacar que junt amb les típiques peretes d’incandescència començaven a utilitzar-se elements halògens i perfilats amb tub de neó. Este salt de qualitat en el concepte de la llum dins del projecte Gaiata monumental va fer augmentar molt considerablement la potència que s’instal·lava, la qual cosa començava a generar alguns problemes en el sistema de subministrament de fluid elèctric, en la desfilada, sobretot de seguretat. Per

Disseny original de la Gaiata de la Ciutat de Carles Büigas, de 1966

162

75 anys d’historia

Articles això, en 1992, es va deixar d’utilitzar este sistema i es van començar a usar els grups electrògens que subministraven la potència a cada una de les Gaiates. Un sistema poc estètic, sí, però que solucionava, per un costat el tema de la seguretat – la col·locació no tan estratègica dels pals, la falta de perícia d’algun portador de cables, unit a la important potència necessària per a il·luminar-les, feia que, en més d’una ocasió, la Gaiata s’apaga en càrrega i havia de “caminar” alguns metres a fosques – i d’un altre, la limitació en el moment de la desfilada.

Gaiata 6 de 1945

És la dècada dels noranta, anys en què els autòmats programables són els verdaders centres de comandaments d’una infinitat d’efectes sobre les estructures de les Gaiates: canvis de colors, moviments de llums amb altes velocitats, regulació del flux lluminós són els efectes que predominen. Tot això afavorix que les potències instal·lades en algunes Gaiates monumentals arriben fins als 80.000 watts. La conscienciació del món de la Gaiata quant a eficiència energètica fa que, en 2010, s’opte per la migració de tot el sistema d’il·luminació cap a tecnologia LED – sigles en angles de Díode Emissor de Llum -. Un gran esforç econòmic – més de 140.000 euros – fa possible que la Magdalena 2011 siga una edició molt eficient ja que les potències elèctriques demandades per les Gaiates queda reduïda a la desena part, a més a més, amb elements d’una altíssima eficiència. Un canvi que, d’entrada no va agradar a tot el món; és evident que el color de la llum és molt diferent, però el món de possibilitats que s’obria davant dels gaiaters era infinit. Les primeres peretes led se van anar sofisticant cap a elements RGB – elements que conjugant els colors roig (Red), verd (Green) i blau (Blue) obtenen milions de tonalitats, fins al blanc – fins a elements de control de píxel amb sofisticades controladores amb els seus programes d’edició i les seues targetes de memòria SD. Tot un món d’opcions que evoluciona amb tanta velocitat que d’un any per al següent apareixen nous elements, nous controls, nous efectes que fan que, ara com ara, en plen segle XXI, la inversió que ha

75 anys d’historia

163

Articles de fer una comissió de sector, cada any, en el seu sistema d’il·luminació és considerable i permanent si es vol disposar d’elements espectaculars que puguen oferir múltiples opcions en un mateix punt. Setanta-cinc edicions magdaleneras amb Gaiates Monumentals. Des d’aquelles primeres normes generals que es van editar en 1944 fins als nostres dies, l’evolució en les nostres Gaiates, quant a formes i procediments, ha sigut exponencial però, en el fons, continuen sent vàlids els criteris marcats. Servisquen a manera d’exemple estes paraules que Carlos Gonzalez – Espresati, escrivia en el diari Mediterráneo un 4 de març de 1945 “... i esta és la bellesa del nostre signe típic autòcton: la gaiata. No oblidem que l’única motivació de la gaiata, tant pel seu origen com pel seu fi, és la llum, esta ha de ser el tema principal, la protagonista de qualsevol interpretació artística que vullga intentar-se del nostre símbol magdalenero” Bibliografia - Hemeroteca d’El Periodico Mediterráneo - Arxiu de la Junta Central de festejos de la Magdalena – Junta de Festes – Patronat de Festes - Magdalena. Historia y leyenda de un pueblo de Jose Sánchez Adell i Alvar Monferrer - Festa

Agustín Món i Carro

Ressenya apareguda en el periòdic Mediterràneo el 22 de febrer de 1945, presentant als representants de la Gaiata 6

Esbós de la Gaiata 6 de 1945

164

75 anys d’historia

Articles Igualtat, gaiates i innovació Si bé és cert, encara ens falta molt per recórrer per a aconseguir una veritable igualtat de gènere, no podem negar tot el que les dones han recorregut i avançat en la història. LA DONA EN LA HISTÒRIA A Grècia, la dona era vista com un “home però incomplet i feble”, segons el filòsof Aristòtil. A Roma on les dones no podien participar en la vida política i ciutadana. A més d’això, no tenien nom propi, les nenes no desitjades eren abandonades en néixer i condemnades a l’esclavitud si aconseguien sobreviure. Durant l’edat mitjana, va haver-hi majors oportunitats de treballs per a les dones en el món laboral, no obstant això, les condicions d’inferioritat de gènere es mantenien, quant al control i poder de l’home sobre la dona, afectant de manera sobredimensionada el sou; a la fi del segle XV la crisi econòmica, va generar grans transformacions, afectant de manera negativa a la dona, on l’educació va passar a pertànyer únicament a l’home, excloent a la dona de la Universitat i allunyant-la de les professions que estaven encaminades a realitzar, dirigint-la a l’àmbit familiar únicament. JUSTÍCIA PER A TOTS I TOTES? En 1789, es va crear la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà aconseguint un context social on es cuidava i promovien els drets de “tots”, amb excepció de la dona. Aquesta situació no va ser indiferent per a Marie de Gouze, dona que va presentar la Declaració dels Drets de la dona i la Ciutadana un any després; en 1792, una altra dona anomenada Mary Wollstoncraff va publicar “Vindicació dels drets de la dona”; sens dubte, dos exemples de dones valentes i fortes que es van enfrontar a un context molt dur per a l’època, en la qual en comptes de callar, van arriscar la seva veu ( per a l’època: la seva vida) per a començar una revolució per la igualtat i respecte dels nostres drets. Per al segle XIX, el procés d’industrialització, va portar amb si

75 anys d’historia

165

Articles grans transformacions on les dones treballaven a les fàbriques tèxtils, on van ser explotades amb jornades sobrenaturals de 16 hores, acomiadament lliure, absència d’assistència sanitària i/o seguretat laboral. En el segle XX, els temps i les estructures socials van començar a canviar per a les dones, a causa de la seva incorporació massiva al món laboral, gràcies a les dues guerres mundials irònicament, ja que mentre els homes anaven al combat armat, les dones van haver de quedar-se a càrrec del treball i no sols de la casa, com a factor clau de l’economia d’aquests temps. EL GRAN ALLIBERAMENT Si analitzem els avenços de la dona i la igualtat en el temps, podrem adonar-nos que no fa molt ( fins a la vespra de la Segona Guerra Mundial), que la dona encara havia de sol·licitar el permís del marit per a exercir una professió, matricular-se en una Universitat presentar-se a un examen, obrir un compte bancari, sol·licitar un passaport, un permís de conduir, entre altres limitacions, la qual cosa em va fer reflexionar sobre el poc temps que realment ha passat des de l’”alliberament” de la dona, per a ser exactes, només han passat uns 50 anys, des que la dona s’ha anat alliberant no sols constitucionalment i/o legalment, sinó també mental i emocionalment per a trobar-se amb elles mateixes. Si bé és cert, el temps de canvi ha estat relativament poc, el procés ha estat intens i ha tingut avanços molt productius a favor de la dona, contra segles passats de supressió i opressió contra ella. EL PAPER DE LA DONA AVUI Durant anys la història ens ha mostrat que la discriminació de gènere és un aspecte construït socialment per l’ésser humà.I és que hem pogut construir el pensament i la creença que la dona havia d’ocupar la llar, l’àmbit privat, tot tenint cura dels fills i de les tasques domèstiques. No hi havia cap opció per al sexe femení d’eixir a l’esfera pública, de prosperar laboralment

166

75 anys d’historia

Articles i exercir altres professions que no foren la d’infermera o la de mestra (considerades maternals) ni, menys encara, tenien l’opció de votar en unes eleccions. Per fortuna, gràcies a l’empeny de Clara Campoamor, es pogué aprovar l’article 36 de la Constitució del 1931 que permetia que la dona tingués “veu i vot” en l’esdevenir polític de l’Estat espanyol. Tot i això, la guerra civil i la consegüent victòria dels nacionals suposà un retrocés catastròfic en tots els àmbits i el de la igualtat de gènere va recular dos segles amb la institució de la Secció Femenina de Pilar Primo de Ribera. Aquesta defenia, entre d’altres, les tesis de Jean Jacques Rousseu: “Tota l’educació de les dones ha de fer referència als homes: complaure’ls, ser-los útils, fer-se d’estimar i vetllar per ells”. Però, tot açò ho hem superat ja? Són coses del passat? ¿Hi ha actualment igualtat plena entre homes i dones? La dona del segle XXI és una dona lliure en cerca de reivindicació i apoderament femení. La dona d’aquest segle tria què estudiar, si viuen soles o en parella, si tindran fills o no, entre altres milers de decisions que fa 50 anys no era possible. Si bé és cert, s’ha guanyat en independència econòmica, estudis i respecte professional, el preu a pagar és molt alt, ja que paral·lelament se suscita la queixa de falta de temps i estrès. I ara direu: “Què té a veure tot açò amb les gaiates?” Les gaiates ens han mostrat que són exemple de molts aspectes vitals per al bon funcionament social, sobretot, pel que correspon al treball en equip. Per uns dies aquest col·lectiu nombrós i important mostra com és possible conjugar cultura, turisme, economia, gastronomia i festa durant una setmana (encara que sabem que durant tot l’any hi dediquen moltes hores). Gràcies al món de la festa bars, restaurants, hotels, floristeries, botigues d’indumentària tradicional i empreses de focs artificials, entre d’altres, es beneficien del treball desinteressat del col·lectiu. Però, què hi ha del factor educatiu de les gaiates? Poden les gaiates traspassar els “ismes” masclistes i educar per a la igualtat de gènere? Aquest article va orientat a fer pensar en les següents

75 anys d’historia

167

Articles qüestions: Quantes “presidentes” de gaiata hi ha? Quantes artistes gaiateres duen a terme la creació dels nostres monuments festers? I perquè la igualtat no ha de ser solament de gènere sinó també social, ¿tenen opció les festeres amb menys recursos econòmics a ser-ne nomenades “madrines”? Tenim la sort que en els darrers anys hem gaudit de l’exitós treball i protagonisme de presidentes de gaiata com la pionera Elisabeth Breva Almerith el 1982 sent la primera presidenta a la Gaiata 15 Sequiol i primera presidenta de la Federació Gestora de Gaiates en 2011 i 2012, seguidament amb el pas del temps han arribat unes quantes més fins a arribar a l’actualitat que hi son 4 les presidentes de gaiata. En la presidència del patronat de festes municipal, Carmèn Oliver va ser la primera dona al càrrec de presidenta en 2016 y seguidament han estat Sara Usó i actualment Pilar Escuder. En la junta de festes Noelia Selma va ser la primera dona en assolir la presidència en 2018 per conduir la festa cap a la passada edició Magdalenera. I pel que fá en l’apartat del disseny i elaboració dels nostres monuments gaiaters, hi han hagut al llarg del temps unes quantes valentes decidides a tirar endavant el desemvolupament i dissenys d’alguns monuments, però destaquem la tasca de Vanesa Pérez com a exemple de qualitat de treball, constància en el temps i quantitat de premis obtinguts d’ençà que començarà en 1999 fins a l’actualitat on du a terme el monument de la gaiata 6 Farola Ravalet. Es pot asseverar que s’observa una evolució, tot i que lenta, però gradual, en la presència de les dones en les juntes directives de les gaiates i de la festa en general. El problema principal identificat en esta qüestió és la dificultat per conciliar l’àmbit laboral i el domèstic amb un tercer espai de treball com és l’assumpció de responsabilitats en la gestió i organització de la festa, tant en els òrgans festius Aquesta festa la representen totes les dones que, des de col·lectius molt diversos, treballen de manera incansable en la festa de la Magdalena: les que converteixen els caus i magatzems de gaiates en nius d’art i ànima riallera, les que modelen l’art de la tela i el fil, les que omplin el cel de

168

75 anys d’historia

Articles jardins o les que inunden els carrers amb rius de música. I sempre havent deixat cada vegada més enrere la figura de dona florer perquè les dones de hui dia formen part d’una generació preparada, amb estudis, coneixement i experiència. Però també una profunda passió i estima per la festa. Educar en igualtat no correspon solament a les famílies i a les escoles. La televisió, el veïnat, les associacions, els polítics, els llibres, la publicitat, les xarxes socials i tot el que ens envolta també educa i construeix una manera col·lectiva de pensar. És per tot això que si volem arribar algun dia a la ciutadania plena, a la igualtat total entre homes i dones sense cap mena de discriminació per motius de raça, gènere, religió, orientació sexual o poder adquisitiu, tothom hem de col·laborar perquè aquesta qüestió és “coeducadora” atès que no podem delegar solament en una part de la societat. Hi queda molta feina per fer. Un estudi de l’Organització Internacional del Treball reconeix que al ritme actual les dones, aquest procés de canvi gradual tardarà cinc segles a aconseguir la igualtat. D’ací a 475 anys els llocs de decisió política i econòmica del món estaran repartits en les mateixes condicions entre homes i dones. Així doncs només ens queda Esperar que algun dia, deixi d’existir el “Dia de la dona” com un dia de gènere de la minoria fràgil i es canviï pel “Dia d’Igualtat”, ja que reflectiria realment el que busquem: Respecte, perquè el respecte al final i al cap, no té gènere. Les gaiates tenen molt de “saber fer” i de “saber ser” i la seua capacitat de mobilització pot ajudar a construir un món millor tot sent exemple d’educació en valors i d’igualtat. Deia Clara Campoamor que “la llibertat s’aprèn exercint-la” i per això fent un paral·lelisme podem dir que “la igualtat de gènere s’aprèn ensenyant-la”. Maripaz Márquez i Vargas

75 anys d’historia

169

Articles Gaiates, un camí de conformisme i endogàmia En el món fester igual que ocorre en la vida cal dedicar un temps a mirar cap al passat, cal dedicar un temps al passat de les gaiates, per a comprendre algunes coses, però visquem el present. No recuperem tant i no ens tornem arcaics. Està bé mirar cap enrere per fixar-nos d’on venim per saber on volem arribar, però la vida continua endavant, a vegades més ràpid del que ens agradaria, i ara per ara corren i són altres temps. Així doncs evolucionem! La possibilitat de volar o els viatges en el temps han estat sempre una fascinació per a l’ésser humà, tal és així que la primera s’ha aconseguit en nombroses ocasions i mitjançant diverses varietats d’artefactes per tal de dur-ho a la pràctica real i quotidiana com ara podem gaudir. Però transportar-se a una altra època encara està lluny de poder fer-se realitat, tal vegada en un futur o tal vegada es quedarà tan sols en una experiència anhelada per sempre més. Però i si es poguera viatjar al passat per gaudir de les nostres festes al seu inici? Però i si algun visitant del 1945 tinguera l’oportunitat de veure les nostres actuals festes de la Magdalena i les nostres gaiates en l’actualitat? Se sorprendrien en l’evolució de les gaiates? És cert que amb el pas dels anys hi ha hagut variacions i innovacions, alguna en l’àmbit estètic i artístic com la pèrdua de la utilització de figures o la implantació d’unes mesures estàndards i unes línies més esveltes i harmòniques, però la majoria de canvis i variacions s’han donat en l’apartat merament tècnic. Fustes més molles per treballar millor, el suro blanc, pintures plàstiques, els mitjans digitals de producció, les noves tecnologies en il·luminació led o policarbonats substituint el clàssic vidre. Però aquests canvis han fet que a la faceta estètica i ètica de les gaiates s’hagen trencat barreres? S’haja sorprés l’espectador? Tal vegada per a uns si i per a uns altres no ha sigut suficient i per això encara avui en dia escoltem el clàssic “És que les gaiates són sempre iguals” o “No és la mateixa de l’any passat?”. La societat, madura, avança, desperta, evoluciona, exigeix. Els artistes són inconformistes, necessiten expressar però no

170

75 anys d’historia

Articles repetir. Els artistes necessiten crear i inventar per a comunicar i poder emocionar. Innovadors artístics va haver-hi i n’hi ha en totes les èpoques, més pot ser quan l’art irromp en les nostres vides quotidianes i festives, trencant les nostres pròpies certeses. Però tot i això els artistes es troben en certes dificultats que eviten eixa evolució, es troben d’un costat el vessant econòmic que delimita la recerca de nous reptes artístics marcats pel cost superior d’altres tipus de materials, de pintures i sobretot noves tecnologies de caràcter visual o lumínic, i per altre costat la por de no gaudir del reconeixement del públic gaiater que otorga els reconeixements a millors monuments gaiaters mitjançant els diferents premis, provocant una falta de l’esmentat reconeixement mediàtic entre la ciutadania i per altra la pèrdua de la possibilitat d’assolir una important quantia econòmica per a l’entitat. És eixe en punt on les gaiates cauen en el conformisme. El conformisme és l’actitud d’aquelles persones que accepten submisament i amb resignació qualsevol circumstància injusta o adversa. Estar conforme és una qualificació positiva que implica estar d’acord amb el que succeeix; però el conformisme és una actitud negativa d’acceptació dels esdeveniments quotidians independentment de les seues qualitats positives o negatives, sense ànim de lluita. En conseqüència el conformisme és una pràctica humana pròpia dels qui s’adapten amb facilitat generalment per temor al fracàs. Moltes vegades la causa es troba en la idiosincràsia de l’entitat, la cultura i l’educació rebudes. Altres vegades la desmotivació és causada per la falta d’assoliments, o els fracassos patits. El conformisme ens encaixona i fa que les nostres festes en lloc de ser un reflex dels temps que corren, fa que aquestes visquen dins d’un calaix que costa molt d’obrir per introduir les tendències que les rodegen. I la resposta a una gran part de les crítiques són que “Són Gaiates i les Gaiates són així”, una resposta més erràtica que menys, fruit de l’acomodament fester. És cert que alguns artistes o comissions al llarg del temps si s’han atrevit a innovar a provar noves coses, encara

75 anys d’historia

171

Articles que són un oasi en un desert que descuida la seua imatge. I és que les festes són el reflex dels seus festers, dels seus dirigents i dels seus espectadors o destinataris. Encara que la Magdalena siga una festa plural i diversa, on conviuen persones de diferent ideologia, classes socials o estils, la seua endogàmia ha provocat l’atur d’una possibilitat real i important de qualsevol canvi estètic. Cal recordar que l’endogàmia és una pràctica segons la qual un grup d’individus rebutja o nega la incorporació d’individus aliens al mateix grup i potser cal ampliar mires i obrir la visió artística dels nostres monuments. Pareix que avui en dia les gaiates podem fer un pas endavant. I no tan sols fer-ho visible en els monuments, sinó també en les diferents publicacions en paper, les cartelleries, projectes o sense anar més lluny en el cartell de les festes de la Magdalena on per un any hem deixat d’escoltar “Sempre és igual” per passar a escoltar “Li falta color, no te el color verd de Castelló”. Una llastima que no es valore la riquesa creativa que suposa la Magdalena. I no es tracta d’economia, sinó de reconeixement artístic. Cal valorar l’art, saber protegir les idees que ens faran evolucionar cap al futur. S’ha de fer que els festers ens enamorem de la llibertat d’idees per tindre cura de la cultura, la innovació i el sentiment creatiu. Perquè cal evitar que els festers i les seues gaiates i com deia el poeta Walt Wiltman “cavalquen amortallats cap al seu propi funeral”. Nicolau Bernat i Capdevila

172

75 anys d’historia

Articles Canviar d’estil de gaiates es possible L’art està canviant gràcies a les noves tecnologies. No sols qualsevol ciutadà pot ser un artista a xicoteta o gran escala, sinó que també els processos d’exposició i distribució estan variant a causa de les noves tecnologies. La novetat, el nou, cridar l’atenció amb una obra d’Art que mai abans s’ha vist, destruir tota norma o funcionament anterior per a crear alguna cosa que abans no existia… L’Art com a cerca d’alló nou. Però què és nou i què no ho és? És possible crear una cosa nova hui dia? o si s’innova en realitat estem tornant al passat o eixint-nos de l’essència d’allò que realitzem? Per a establir la relació entre la innovació i l’art, definirem el concepte d’art: art és una activitat o producte realitzada per un ésser humà mitjançant la qual s’expressen idees o emocions i en definitiva una visió del món. L’Art és una activitat realitzada amb cura i dedicació i just això són les Gaiates. Cura i moltíssima dedicació de caràcter desinteressat. Parlar de canviar d’estil de gaiates és enganyós. Dona per fet la idea que tan sols hi ha una manera de dissenyar i realitzar gaiates, un mètode, un model. Però aquest error és el gran problema que no permet que els nostres monuments no evolucionen tot que per a molts els agradara o almenys al mateix ritme que evoluciona la societat actual. Si les analitzem des del punt de vista artístic i de tècnica, podem trobar que hi ha certa semblança en les formes de construir i de dur-les a terme quant a materials i tècniques. Però de tant en tant podem trobar alguna alteració en forma de noves tècniques i sobretot d’aplicacions de la tecnologia que és el camp on més han evolucionat. Però en els últims anys la seua estructura, la definició de les gaiates i el concepte de gaiata com a tal, podem dir sense cap mena de problema que s’ha estancat, s’ha quedat aturat en un model de gaiates que perdura en els darrers 20 anys, acomodant el terme de “gaiata clàssica” entre l’estil de la majoria d’artistes actuals. Però no sempre ha sigut així, i per tant no és encertat parlat d’un estil de gaiata. Com sabem al principi de les festes com coneixem en l’estructura actual, estem parlant de l’any 1945,

75 anys d’historia

173

Articles les Gaiates tenien una base rectangular d’on eixia una gran figura adornada de complements lumínics així com de més figures més xicotetes. És el cas de les gaiates d’Antonio Escoda Vidal, artista de la primera gaiata del sector 6 de Farola Ravalet. Aquest estil de gaiata perdura en el temps durant molts anys fins als principis dels anys 60, on l’estil de gaiata començava a ser el que gaudim avui en dia. Artistes com Vicente Ramos creador de més de 130 gaiates al llarg de la seua vida artística amb numerables premis. En els seus monuments ja es veien igual que en altres artistes de l’època els reconeguts “braços” de les gaiates d’avui en dia. Però en els posteriors anys els monuments es dividien entre aquest anterior estil i el de monuments amb creació de formes geomètriques on predominaven els cubs, també coneguts per “Caixons” i fanals. Aquest estil per exemple era reconegut en les gaiates de l’artista Rafaela Tecles, si ve podem assegurar de l’excepció de la gaiata de 1993 per la comissió de la Gaiata 6, on va aconseguir el primer premi de monuments i que comptava amb uns xicotets i esvelts braços al voltat del seu treballat cos central de fusta tornà. Cap als anys 80 podem destacar el treball i la diversitat d’estil de les gaiates de l’artista Josep Lluís Estanislao qui va variar d’estil en quasi cadascun dels monuments que va desenvolupar donant molta rellevància als gots en llum i al treball de diferents materials com el suro i la ceràmica en les seues creacions. I per un altre costat diferents també eren les obres de l’artista Toni Mir on sempre sorprenia en els materials que utilitzava com la gran quantitat de cristals, triangles de fusta o la creació d’una gaiata en corda. Autor de diverses gaiates en els anys 80. O en alguns anys les gaiates “modernes” creades en tubs de neó, com van ser els monuments de les comissions del sector 3 i 14. I ja per últim en els darrers anys hem vist molts artistes que ha anat creant gaiates diferents dins d’un mateix estil, és el cas de Jaime Ortiz o Vanesa Pérez, però sí que destaquen les gaiates del sector 12 per les seua diferència d’estil en la

174

75 anys d’historia

Articles utilització de material com l’acer inoxidable o les seues formes més al·legòriques i sense cap sentit piramidal ni simbiòtic a les quatre cares, i les gaiates del sector 11 amb l’artista Luis Tirado i el seu peculiar i modern concepte. Tal vegada com déiem abans l’estil actual està durant els darrers anys molt encasellat, tal vegada per això molts creuen que les gaiates sempre són tots els anys les mateixes, però que difícil és arriscar-se a canviar d’una fórmula que serveix per a aconseguir premis, que difícil és atrevir-se a fer alguna cosa diferent i que difícil és esperar que algú ho reconega... Santiago Salas i Maestre

75 anys d’historia

175

Articles L’origen del vestit de castellonera La meua curiositat com indumentarista m’ha portat a investigar l’origen del vestit de castellonera, que tan elegantment llueixen les nostres dones en les festes de la Magdalena. M’arribaven informacions de totes parts, una d’elles era la de crear una col·lecció de segells amb els vestits regionals de cada Província; una altra la de la formació, per part de la Secció Femenina, d’uns grups de cors i danses que representarien a cada Província en els festivals folklòrics que recorrerien tot l’estat Espanyol. Fins que una vesprada em vaig trobar amb una encantadora senyora, Asunción Segarra, amb la que, després de passar llargues hores d’agradable conversació, em va comptar qui, com i perquè, es va crear la nostra indumentària regional. Corria l’any 1939 quan son pare, Manuel Segarra Ribes, va escriure un conte per a titelles dedicat a ella, conegut com ¨La filla del rei Barbut¨, basat en la llegenda de ¨Tombatossals¨ de Josep Pasqual Tirado. Després de la representació privada de l’obra i després d’obtindre un gran èxit, Matilde Salvador, per mediació de Bernat Artola, va sol·licitar a Manuel Segarra crear una opera amb el seu llibret, estrenant-se aquesta en el Teatre Principal l’any 1943. Per a donar-li més presència l’obra, Carlos Espresati va escriure un pròleg que recitaria el seu fill, acompanyat de parelles de joves, abans del començament de la mateixa. Ací és on comença la recerca del vestuari per a dit pròleg. Van obrir els baüls de les iaies de les cases més adinerades de la nostra ciutat, traient d’ells peces del S. XIX, el que ara coneixem com a traje de setí, per a ells i faldes de seda, cossets, davantals i manteletes per a elles. Una vegada reunides totes les peces, es va demanar a Luis Sales Boli que fera el disseny del què seria el vestit de castellonera, document gràfic que apareix en aquest article, fotografia del disseny original, que Sales Boli regalaria en el Nadal de 1945 a Asunción Segarra, amb una dedicatòria que deia: “A Asunción Segarra i Segarra, filla del meu inoblidable i estimat amic Manolo, que tan ac-

176

75 anys d’historia

Articles tivament va aconseguir els elements per a la reconstrucció de la indumentària típica femenina castellonenca, allà per l’any 1940”. Unit a un document en què contenia les característiques de la dita vestimenta i que a continuació transcric: “Pentinat partit, amb rodets i monyo baix” “Arracades i pinta baixa, en or i maragdes” Cosset de pana, vellut o setí, negre (o blau, o verd, però fosc), amb coll obert, però no escotat; botonets d’atzabeja, or, o plata. Una fina punta blanca per coll i bocamànegues. La mànega llarga i ajustada, que pot inflar-se lleugerament en fanal en la seua part superior. Mocador de seda en blanc o crema, amb brodats fins. (Els clàssics anaven brodats ricament en or, però sense cap lluentó). El canto amb blonda, mai acabat en flocs. Passador d’or i maragdes. Guarda peus o falda, de seda moaré o adomassada, en to uniforme, sense brodats o teixit de color distint. Els clàssics són de color tabac irisat en verdós. Pot ser verd, blau, ataronjada fosca, però no en colors i tons vius i forts de color. Sobre el guarda peus, davantalet de seda negre, amb punta negra de randa. Sabates negres de mig tacó, semitancades, amb llaç de seda i sivella de plata. Mitges blanques. I el tot, sobre un cosset esvelt i una careta d’hortolana que furta els cors, que ho siga més que la d’este model del vestit de castellonera”. Estos vestits van aparèixer per primera vegada en l’estrena de l’opera de Matilde Salvador en el Teatre Principal, fotografia,

75 anys d’historia

177

Articles que encara que de baixa qualitat pel pas dels anys, ens mostra les parelles de “castelloneros” damunt de l’escenari. Quan en 1945 van començar a celebrar-se les Festes Fundacionals de Castelló, es va triar com a indumentària regional, els realitzats per Sales Boli, fotografia i document, amb algunes modificacions, trobat en la caixa corresponent a eixe any, en l’arxiu de la Junta de Festes, en el que diu: “Pentinat partit en ratlla al mig, arreplegat arrere en topo, sense rodets laterals. En el topo pinta de metall blanc o groc, subjecta amb les agulles que formen part del guarniment, col·loquialment conegut com a “adrés”. La pinta és baixa, recta i ampla, quelcom corbada per a adaptar-se al cap, rematada en la seua part superior amb pics o floretes a manera de corona o diadema doblegats o encorbats cap arrere i cap avall. Gipó negre de vellut o ras, tancat en el coll, amb obertura fins a l’escot. Mànegues fins a la mà, “vuelosas” o en fanal en l’arrancada del muscle i ajustades després al braç, amb escotadura o tall en la part posterior de la bocamànega. El coll i mànegues rematen en fina punta blanca de randa. Sobre el gipó, manteleta de to blanc, crema o os, de tul, fistonada de blonda. No porta lluentons ni pedretes en els brodats. Els mocadors autèntics són de batista amb brodats en cadeneta. Falda o guarda peus de seda tornassolada, en color tabac o blau, irisats en verd. Pot portar motius teixits, sent llisa i de tons severs. La falda assenta en el cintura sobre el Gipó. Davantalet de seda negre, vorejat de punta negra així mateix. Mitges blanques i sabates negres, de mig tacó, amb sivelles. El guarniment consta d’agulles per a subjectar la pinta, arracades, passador o imperdible, creu amb la seua cadeneta i anell, tot ell d’or o plata sobredaurada i pedreria de maragdes i perletes només”. Al llarg dels anys aquesta vestimenta, ha anat patint modificacions, segons la moda del moment, en el gipó han desa-

178

75 anys d’historia

Articles paregut les mànegues de pernil i en el seu lloc s’han substituït per unes més ajustades, les faldes han passat de ser curtes, per davall del genoll, a més llargues, amb la qual cosa les grandàries dels davantals també s’han anat modificant, per a les manteletes s’han utilitzat autentiques joies, de randa d’agulla, bruixes o duquessa, trobats en antiquaris. Les teles de les faldes han passat de la sobrietat de les sedes del S. XIX als brocats més rics del S. XVIII, però a pesar de tots aquests canvis, el vestit de castellonera, continua sent un dels vestits regionals més elegants. El meu més sincer agraïment a Asunción Segarra i Segarra, per les seues hores dedicades i per facilitar-me tota la documentació gràfica i a la Junta de Festes per permetre’m l’entrada en el seu arxiu, sense ells no haguera sigut possible la realització d’aquest article. Carla Bastán i Isidro

75 anys d’historia

179

Articles Un sector que evoluciona Tot té un inici, un començament, un principi… Ara fa molt de temps enrere a la ciutat de Castelló a la part nord, a finals del segle XVII es construeix el calvari, on la seua capella fou beneïda en 1698 i enderrocada el 1838 per necessitats de defensa durant la primera guerra carlista, completava el quadre de la plaça l’existència de la Sequiota, llarga canalització que originava en el pinar vero i acabava en el riu Sec, evitant inundacions a la vila. Un pont en l’actual Farola donava accés al Calvari fins que la Sequiota deixa de ser oberta. Posteriorment en el segle XVIII, en 1794 va ser enderrocada l’antiga muralla que rodejava la vila Castellonenca i l’anomenat Portal de la Fira, construintse a la part oest de la població un xicotet nucli de cases, denominades en diminutiu valencià “Arrabalet o Ravalet”, on estava enclavada la que es va anomenar Plaça del Calvari fins al 1860 quan per acord municipal canvià el seu nom pel de Plaça de Tetuán en commemoració de la victòria de les armes espanyoles en la guerra del Marroc als anys 1859-60, construint-se al centre de la plaça un pou públic, que subsistí fins a principis del segle passat. En 1798 van finalitzar les obres de construcció de la grandiosa Plaça Nova baix la mà del governador Bermúdez de Castro, avui en dia coneguda per Avinguda Rei en Jaume. Un pou construït en 1792 en mig de la plaça va estar al servei dels veïns fins a 1895 quan es va cegar, a més a més fou dita plaça on es va realitzar el primer mercat setmanal del dilluns el dia 28 d’octubre de 1800. Els carrers que constituiran l’esmentat nucli de cases quan es va vendre l’hort dels Corders formant el conegut Ravalet eren, els de Les Saries o Serones, Cantarería, Altramuz, Gitanos i Calvari, denominades posteriorment Donoso Cortes, Echegaray, Trullols, Amadeo I i Saragossa, respectivament. A l’extrem oest del carrer Calvari avui Saragossa, el conegut comerciant En Felipe Guimerà i l’escriba En Pedro Gutiérrez van destacar construïnt una sèrie de diversos edificis reconeguts per l’època. Tancava l’avui carrer Saragossa la nova muralla de la vila, construïda a principis del segle XIX, i l’anomenat Portal de

180

75 anys d’historia

Articles Morella, just a ell adossat es trobava un baluard, denominat de la Llibertat. En 1861 es trasllada l’anomenat cementeri del Calvari existent a les afores de l’esmentat Portal, al lloc que ocupa en l’actualitat al final del carrer Cardenal Costa, les obres i el trasllat van constituir la base d’un nou eix de desenvolupament urbà del ravalet, completant en aquesta mateixa data amb l’apertura de la carretera de Valdealgorfa, és a dir, el Passeig de Morella que substituïa l’antic Camí del Collet i un any després en 1862 inaugurant el tram del ferrocarril València – Sagunt – Castelló. Així doncs es va construir el 12 de novembre de 1869 sobre el solar aquell, el primitiu Passeig de Ribalta, eixamplant-se posteriorment en 1876 de la mà d’En Domingo Herrero els terrenys cedits pel Conde de Pestagua, amb el qual s’anomenà abans Parc de l’Alameda i el Parc de l’Obelisc, i avui tots dos anomenats baix l’únic nom de Passeig de Ribalta en honor i record de l’insigne pintor, que constitueix un extens i bell passeig on gaudeixen els castellonencs d’uns constants 72.787 m2. Al cap d’un temps en febrer de 1884, es va enderrocar el Portal de Morella donant pas a l’ampliació i construcció al principi del segle XX damunt el solar que ocupa l’anomenat hort del “Minero”. El 3 de desembre de 1891 es va constituir com a tal la Plaça de la Independència i en 1905 es posaren les voreres que atrauria els castellonencs per bastir edificis. Nous edificis van ser construïts a la façana sud pels industrials Ulldemolins i Matutano, i pel comerciant En Joaquín Carpí, i que en l’actualitat no perduren. En canvi, a la façana nord són els més elegants i majestuosos, dels quals el més antic és l’edifici número 8, el qual fa xamfrà en la ronda Magdalena, va estar bastit en 1903, segons projecte de Francesc Tomàs Traver, i en 1911 es va instal. lar un mirador de fusta en el primer pis. Consta de planta baixa i dues altures més cambra, la seua façana principal ve remarcada per un encoixinat en el parament i jerarquitzant les plantes amb balcó corregut en la principal i balcons individuals en la segona. Destaquen els motius decoratius dels vans dels

75 anys d’historia

181

Articles balcons, molt característics i emprats pel mateix arquitecte en altres edificis representatius de la nostra ciutat (Enmig núm.53 i Cavaller núm.47 entre altres) així com el bon treball de forja dels balcons i en la barana del Serrat. Més posterior en 1912 al número 7 es va construir la denominada Casa de les Cigonyes, construïda per l’industrial de la ceràmica el senyor Porcar i molt possible dissenyada per Godofredo Ros d’Ursinos, considerat com l’edifici més modernista amb ornamentació ceràmica que li atorga una policromia molt cridanera que a més destaca per les seues pilastres d’atractiva forma i colorit sustentades sobre mènsules que estan pintades amb escenes de cigonyes, les quals donen nom a l’edifici, consta de planta baixa, dues altures i cambra, havent estat reformada a principis dels anys 90 la seua planta i el traçat interior. Un any després, en 1913, bastirà el comerciant Josep Alcón Marco la casa núm.5, edifici obra de Manuel Montesinos Arlandis i que rep el nom de La Casa Alcon que consta d’una planta baixa destinada a magatzem i dues altures per a habitatge amb un curiós eclecticisme de barreja d’estils en la seua ornamentació, anomenada “secessió” i pròpia de l’escola vienesa i amb remats en arc apuntat i pinacles seudogòtics barrejat amb tríglifs modernistes. Ja menys destacable que els edificis esmentats és el núm.6, bastit en 1921 i prou transformat en la façana amb mirador, balcó i finestra. Pel mateix temps en l’avinguda Rei en Jaume un 14 de gener de 1917 es construí l’actual “Institut Francesc Ribalta”, projectat per l’arquitecte Francisco Traver i que anteriorment havia estat des de la seua fundació el 1846 situat en l’edifici de l’antic convent de monges clarisses en el carrer Major sota el nom de “Institut Provincial de Segona Ensenyança”. Aquest edifici es va construir sobre el solar de l’antiga plaça de bous amb una superfície de 7.125 m2, on a l’interior hi havia tres patis, un per a cada centre docent (Institut, Escola Normal i Escola de treball), en la part posterior hi havia un jardí botànic que en les reformes posteriors a la guerra civil es transforma

182

75 anys d’historia

Articles en un patí d’esports i a la part superior al primer pis hi havia un grandiós saló d’actes amb pintures al.legòriques del pintor Vicent Castell Domènech datades en 1915. En plena guerra civil el 12 de maig de 1937 l’institut va passar a anomenarse “Instituto Nacional de Segunda Enseñanza Juan Marco” en memòria d’un antic alumne de l’institut mort al front de Terol els primers dies de la guerra, a més a més en 1938 amb l’entrada de l’exèrcit franquista l’edifici es convertí en hospital militar per a l’exèrcit de Llevant fins a desembre de 1939. Així doncs aquest va ser el primer nom de l’edifici fins que el 16 de gener de 1943 es canviarà per l’actual de Francisco Ribalta. El 4 de maig de 1924 el cardenal de Tarragona En Francesc Vidal i Barraquer va coronar en la plaça de la Independència a la Mare de Déu del Lledó com a Mare, Reina i Patrona de la ciutat de Castelló. Just en eixe mateix lloc i per aquesta raó l’arquitecte Francisco Maristany en 1929 la dissenyà i el ferrer Josep Mª López per un preu de 4.500 pessetes treballà l’estructura metàl·lica de la Farola quedant enclavada dins dels bells edificis modernistes i formant així la Plaça de la Independència, en record de la independència espanyola, una bella via urbana, on al seu centre llueix majestuosa la Farola, un vertader esperit Magdalener, erigint artística Gaiata, que commemora la gloriosa data de la fundació de Castelló i és admiració de qualsevol que la contempla. A la Plaça Tetuán i l’Avinguda Rei en Jaume es va construir l’edifici de Correus en l’any 1932, obra dels arquitectes En Demetrio Ribes Marco i En Joaquín Dicenta Vilaplana. Situat en eixe punt estratègic de l’entramat urbà de Castelló, on destaca pel seu estil neó àrab, que queda reforçat per un volum de tres plantes amb quatre cantons rondejats que produeixen una imatge molt unitària i de gran contundència. L’edifici de Correus forma part dins de la iniciativa estatal de 1909 que pretenia dotar d’un nou edifici per a aquesta activitat en cadascuna de les capitals de província. Finalment i ja de temps de la segona República, en 1934, es construí l’edifici núm.4, cantoner en el carrer Catalunya, bastit segons plànols de Vicent Traver Tomás. També consta

75 anys d’historia

183

Articles de planta baixa i tres altures, presenta una façana de potent volumetria amb un mirador que abasta dues altures donant a la plaça, balcons clàssics i remats de lògia amb esvelts arcs de mig punt i balustrada amb gerros de pedra d’excel.lent factura. L’antic carrer del Calvari, conduent de la vella Necròpolis, va ser posteriorment cap al 1943 una important via comercial de gran vitalitat fet possible de nou el constant creixement de la ciutat que havia sigut truncat per la guerra civil afectant greument, ja que Castelló no hi va poder faltar al seu destí. Així s’arriba al 1945 i tal vegada anomenar sector per a nosaltres hauria de ser sinònim de parlar de gaiata, i en el nostre particular cas, el nostre guarisme va ser el número 6 de Castelló, una de les dotze pioneres de Castelló constituïda en aquest mateix. La Plaça de la Independència era l’eix principal que definia el sector que en un principi s’anomenava “Plaza Independència y adyacentes”. Estaven inclosos en aquest sector els carrers de Saragossa, Ronda Magdalena, Passeig Ribalta, Dolors, Climent, Pedro Aliaga, D’Arenós (primer tram) i els de l’eixample. En el pas del temps nous carrers van anar apareixent, és el cas del carrer Marqués de Salamanca, Cartagena, Maestro Giner, Llucena, Zorita, Useres, Cabanes, Unión, Espronceda, Quevedo, Pintor Ribera, Pintor Lopez, Vall D’uixó, etc. En 1973 es va rebatejar el nom de la nostra comissió formant així l’actual “Farola – Ravalet” que per part del polifacètic Francisco Vicent Doménech conegut per “Quiquet de Castalia”, com no podia ser d’una altra manera, per la Farola que l’ajuntament va construir al centre de la Plaça de la Independència amb motiu de la celebració de la coronació de la Mare de Déu del Lledó. El Ravalet, afegit al nom, ve de les illes de cases construïdes davant de la Plaça de Tetuán. Castelló creixia molt ràpidament, nous carrers i més població, fruit d’això el 1981 començaren a formar noves comissions de sector, fet que va donar lloc a una reestructuració dels sectors i entre ells el nostre, on després d’uns quants anys veiem com molts carrers passaven a formar part d’altres gaiates veïnes,

184

75 anys d’historia

Articles és el cas dels carrers Llucena, Useres, Sorita o Passeig Morella formaren part de la Gaiata 18, Crémor. Tot i això la nostra gaiata continua fent arribar la festa fins a aquests carrers fins al 1983, any en què definitivament es va constituir la comissió de la gaiata Crémor. Ja finalment en els últims anys aparegueren els carrers Alcalde Benjamín Fabra, Alcalde Eduardo Codina Armengot i en l’últim any 2013 la creació de la Plaça Pont de Ferro a les afores del nostre sector, un parc gran i majestuós que recorda l’antic pont que feia creuar la via del tren per damunt del Riu Sec. Com veieu un sector dinàmic i en moviment en setanta anys d’història una història que de segur continuarà escrivint-se… Josep Ramos i García

75 anys d’historia

185

Articles La renovació de la imatge corporativa Quin factor fa que unes empreses tinguen èxit i unes altres es queden a mig camí, malgrat oferir als clients els mateixos productes? Moltes factors poden vindre’ns al capdavant: la qualitat del producte no és tan bona, l’atenció al client i servei post-venda, la facilitat de pagament… o, potser, han descurat la necessitat d’atendre la imatge corporativa de l’empresa. La importància del disseny de la imatge corporativa es fa indispensable en un entorn altament competitiu, on la creació d’empreses es dóna a un ritme vertiginós i on els consumidors són, més que mai, autèntics professionals, on la comparativa, la investigació i la perfecció són el pilar sobre el qual gira tot. La imatge corporativa no és més que el reflex de com és una companyia, de la seua personalitat, reflecteix tota una sèrie de valors i emocions amb els quals el client se sent identificat. Hui dia les companyies no aposten únicament per vendre un producte i com més millor. Van molt més allà, oferint als consumidors autèntiques experiències, difícils d’oblidar, aconseguint així el boca a boca, el fer-se imprescindibles i, sobretot, marques el consum de les quals siga un orgull. Una imatge corporativa treballada ajuda a la fidelització dels usuaris, així com a l’increment de la popularitat de la marca. Per tant, la importància de cuidar la imatge corporativa incrementa a mesura que passa el temps, ja que són cada vegada més empreses que competeixen en un mercat limitat. A més, la innovació dóna peu al fet que les empreses aposten per productes molt més transgressors i disruptius, per la qual cosa els conformismes i la passivitat empresarial no valen actualment. Opten per la innovació i l’evolució. Renovar i actualitzar periòdicament la imatge corporativa és essencial no sols per a les empreses sinó també per a les associacions, i no sols per a les fundades fa poc, sinó també per a les que operen des de fa anys. És una targeta de visita essencial per a qui ja coneix l’entitat, així com per a qui la descobreix per primera vegada. La personalització és sens dubte una de les paraules clau per a implementar aquesta estratègia de manera reeixida. I això mateix també succeeix en les Gaiates en major o menor

186

75 anys d’historia

Articles projecció i per aquest motiu la importància de la renovació de la imatge corporativa també és aplicable a les nostres associacions. IMPORTÀNCIA DE CANVIAR LA IMATGE CORPORATIVA EN UNA ASSOCIACIÓ Quan les associacions volen modernitzar-se, realitzar canvis i promoure novetats és el principal camí a seguir. Moltes són les Gaiates que al llarg de la seua história motivats per un va canviar en la pròpia directiva o tan sols per la responsabilitat de continuar creixent i millorant han efectuat nombroses novetats que han afectat la seua organització, integració amb el seu sector o millora de la imatge amb la finalitat de captar socis i col·laboradors externs. I dins d’aqueixes novetats, canviar el seu logotip és una de les parts més importants. I és que es busca cada vegada més que la seua imatge corresponga amb la idea representada en la ment del consumidor, en aquest cas la ciudadania de la nostra ciutat. En els temps que corren on hi ha major diversitat cultural i festiva i on moltes associacions ofereixen el mateix que la resta, i en el cas concret de les Gaiatas cal recordar que som 19, així doncs és molt important modernitzar-se i fer-se visible, però també cal anar amb compte amb els canvis radicals pel fet que el consumidor ha de reconéixer fàcilment l’essència i la personalitat d’aquesta associació. Els colors, les icones i les tipografies són útils per a representar l’esperit de l’associació. Per aqueixa raó, cada vegada més, es busquen dissenys nou que servisquen per a adaptar a l’associació a la societat actual mitjançant la simplificació de les seues línies, la claredat de la seua tipografia o la utilització de pocs colors per a identificar l’entitat. Sent el verd el més predominant en els nostres col·lectius pel seu significat fester. L’èxit en l’actualitat, depén del posicionament de la imatge corporativa a nivell digital. Per això, es fa important l’acompanyament professional per al disseny correcte del branding i les estratègies de màrqueting que impulse

75 anys d’historia

187

Articles aquesta exposició. Amb l’arribada d’internet, la interacció virtual entre clients i empreses es va incrementar en gran manera, donant pas a variacions en les estratègies de comunicació corporativa, ja que han de tindre en compte la bidireccionalitat d’aquesta relació. I és que en l’època en la qual vivim es dóna una major visibilitat a través de les xarxes socials mitjançant perfils de les pròpies Gaiates que mostren les activitats quotidianas i les extraordinàries o mitjançant les prestacions e la imatge de professionalitat que pojecten les planes web que permeten donar a conéixer la Gaiata, així com disposar d’una base de dades i galeries fotogràfiques fixes i disponibles en tot moment. Un dels elements que avalua i treballa el màrqueting és la imatge corporativa, la qual es defineix com la percepció que tenen els clients de l’associació o organització. Darrere de la imatge corporativa estan l’origen, la trajectòria, els projectes i els principis que la fonamenten. Per això, els experts afirmen que, “l’important en les organitzacions no és com et veus, sinó com et veuen aquells als quals vols arribar”. Amb aquestes paraules es deixa exposada la importància de comptar amb una imatge coherent amb els objectius de l’associació. A través de la imatge corporativa, aconseguim que els nostres clients o el nostre públic objectiu se senta identificat amb els valors i filosofia de la nostra entitat gaiatera. A més, el percentatge de fidelització incrementa en gran manera, ja que s’està al corrent en tot moment de quins són les necessitats i expectatives del seu públic objectiu. Els destinataris que poden relacionar-se amb una empresa creen un vincle emocional. Totes les connexions fortes, condueixen a l’alta fidelitat dels destinataris i a un augment dels beneficis i a una beneficiosa publicitat boca-a-boca. Una associació preocupada per la seua imatge, és una associació detallista, que cuida els detalls i, per tant, una entitat de confiança i que es preocupa per l’usuari. Dit tot això traiem en conclusió que és molt recomanable que tinguem en compte la importància de la imatge corporativa

188

75 anys d’historia

Articles quan anem crear una associació, ja que aquesta serà determinant per a l’esdevenir de la mateixa o simplement a l’hora de tractar de donar una canvi o un impuls a una associació ja existent. La imatge que tenen aquells als quals volem arribar, sobre les associacions és un dels factors que més influeixen en la decisió d’aquests per a la participació, col·laboració o inscripció. Per això, cal construir la imatge de marca a poc a poc, perquè els nostres clients tinguen bones opinions sobre nosaltres. Tot i l’exposat anteriorment queda molta faena per fer en aquest apartat i és que un estudi ha comprovat que les petites i mitjanes entitats festives es preocupen poc de renovar la seua imatge de marca. Solament un 15% de les associacions renoven el seu logo després de després d’una dècada. Aquesta dada contraste enfront de la gran xifra de les associacions grans, de les quals el 70% si renoven el seu logotip en aquest termini mateix termini de temps. «Quien deja de hacer publicidad para ahorrar dinero, es como si parara el reloj para ahorrar el tiempo» Henry Ford Santiago Salas i Maestre

75 anys d’historia

189

Articles Renovarse o morir Els pobles més diversos del món compten amb tradicions i festes que han desaparegut amb el pas del temps. De vegades, les han fet desaparéixer noves modes i, en altres ocasions, han estat les prohibicions i la imposició de nous costums o, simplement, els canvis socials de caràcter ideològic o econòmic propis de l’evolució del pensament humà. La cultura d’un poble és, en definitiva, una permanent construcció i desconstrucció. En aquells pobles en els quals la tradició és abundant i significativa, el seu protagonisme és important –a vegades fundacional- en les seues festes. Però, malgrat aquesta realitat, per a les societats contemporànies, com ara la nostra, resulta cada vegada menys sostenible la consideració de la tradició com la raó fonamental de pervivència de festes i costums. Com a herència del postmodernisme, en la majoria de les societats occidentals actuals i, progressivament, també en les societats orientals, ja no se li dóna un valor suprem a la tradició i són necessaris altres valors que facen aquestes pràctiques socials realment útils per a la gent. Cal tindre present que la tradició és una realitat viva, que naix en un moment històric determinat, que evoluciona amb el pas del temps i que acaba per desaparéixer, tard o d’hora, per tal de donar pas a una altra de nova. Si les tradicions i costums foren inalterables, les societats s’incapacitarien per a adaptar-se als canvis inevitables del transcurs de la història -canvis que li permeten competir amb altres cultures- i acabarien per desaparéixer. Existeixen nombroses tradicions i festes, de totes les cultures, de les quals només se sap per referències documentals. Tanmateix, d’altres esdevenen encara –després de seglesun patrimoni popular viu, considerat molt valuós per les societats que en són els seus subjectes, les quals les celebren periòdicament. Precisament, aquesta és la clau, de ben segur, de la seua pervivència al llarg del temps, el valor que la societat les atorga. Quant a pràctiques col·lectives, les festes esdevenen, en l’actualitat, l’escenari social més propici per a l’alliberament de les tensions entre allò íntim i allò públic, entre allò espiritual i

190

75 anys d’historia

Articles allò corporal, entre allò solemne i allò espontani, i, també, per a palesar les identitats col·lectives i els conflictes i estructures jeràrquiques de cada poble. A més a més, les societats industrials i de consum hem convertit la festa i la tradició en patrimoni cultural col·lectiu, conscients del seu potencial per a dinamitzar l’economia local i cohesionar la societat. Tot això, entre altres factors, converteix les festes en objecte de polítiques públiques i les sotmet plenament a la legislació comuna, la qual cosa fa que la festa esdevinga també, inevitablement, una pràctica política de tota la societat, no només dels representants polítics. La pretensió de destriar festa i política és una falsedat darrerament molt utilitzada a Castelló, sovint pels qui, precisament, volen fer valdre la seua pròpia política per davant de les dels altres. Però, la festa esdevé, en definitiva, una institució social que ens permet conéixer molts aspectes de la societat i fer-nos una idea prou completa del seu tarannà; ens permet identificar els diferents grups socials, esbrinar les seues preferències ideològiques i saber-ne de les seues interrelacions. Entre els responsables de les festes tradicionals, com ara les Festes de la Magdalena, sol haver-hi un sentiment de responsabilitat respecte del que es considera un patrimoni heretat que cal lliurar a les generacions successives amb valor suficient per a moure el seu interés. Els valors de la festa, per tant, que poden promoure una renovació de les festes tradicionals, la seua actualització de cara a les generacions més joves, han d’harmonitzar amb els valors socials de consens que són vigents i, sobretot, amb els valors emergents. De la capacitat d’un poble per a reaccionar amb agilitat o per a avançar-se’n en aquest sentit, dependrà, en bona part, la vitalitat i l’atractiu de les seues festes tradicionals. Escriure sobre els valors de la societat actual, el seu nivell de consens, la seua categoria com a valors consolidats o valors emergents, etc., seria molt llarg i demanaria entrar molt detalladament en la matèria per tal de ser rigorosos. Jo només faré esment de dos valors que em semblen un bon indicatiu del camí pel qual hi haurien de progressar les Festes de la Magdalena per a contribuir a millorar la societat

75 anys d’historia

191

Articles castellonenca, és a dir, per a aportar valor al progrés social de la nostra ciutadania i garantir, alhora, la pervivència de les seues tradicions durant el temps de les pròximes generacions. La igualtat entre les persones, especialment entre homes i dones, és ja un valor irrenunciable de les societats actuals de bona part del món, malgrat els grups polítics i socials que encara es resisteixen al canvi. En aquest sentit, els responsables de les Festes de la Magdalena tenen al davant el repte d’actualitzar tot l’oficialisme fester concebut durant el primer franquisme com una instrumentalització de la societat orientada a uns objectius ben concrets que ja no existeixen. L’oficialisme fester a Castelló palesa encara els signes de desigualtat propis de la societat d’aleshores. La pronunciada jerarquització de les representacions gaiateres i de la mateixa ciutat de Castelló en aquest àmbit -reina i cort d’honor-, el rol femení o la participació exclusiva i excloent de l’àmbit gaiater en aquestes representacions contribueixen a un progressiu creixement de l’escletxa entre societat i «món fester». Malgrat la instrumentalització dels més menuts i de certa joventut en aquestes pràctiques, les pròximes generacions viuran amb autèntica contradicció aquests fets de manera inevitable. El valor de la innovació està molt present, des de fa dècades, en les societats econòmicament desenvolupades, estretament lligat a la idea de canvi. Quan parlem d’innovació ens referim a la realització d’idees creatives per tal de generar nou valor, en aprofitar oportunitats o satisfer expectatives. La combinació d’innovació i tradició esdevé un element quasi definitori del fenomen festiu contemporani i esdevé una relació tan capaç de generar tensions ben significatives com de moure importants i nombroses adhesions i generar iniciatives realment sorprenents. Pel que fa a les Festes de la Magdalena, fa anys que la innovació és present, però reduïda -quasi exclusivament- a la implementació de noves tecnologies en diversos àmbits de l’activitat festiva. Manca una actitud envers la innovació en la majoria de responsables festers, una actitud d’obertura, confiada i respectuosa, a la creativitat i a les persones

192

75 anys d’historia

Articles realment creatives, especialment aquelles que se’n dediquen professionalment a la creació artística. Més enllà del Magdalena vítol, reclamen innovació les desfilades -el Pregó, que és la més emblemàtica-, la indumentària tradicional o la pirotècnia, entre altres elements i activitats de les nostres fetes. Però, el monument gaiater és, sens dubte, l’exemple més evident d’aquesta mancança. Abandonat en mans de persones aficionades molt voluntarioses -persones, sovint, d’admirable generositat i habilitats significatives- el monument gaiater no passa cada any d’esdevindre una mostra d’artesania popular molt reiterativa, incapaç de seduir ningú més enllà del pocs -molt pocs- aficionats que troba a casa. Tanmateix, el monument gaiater, concebut com un escenari d’expressió artística, amb totes les conseqüències d’aquesta idea, esdevé un vast escenari d’oportunitats per a la innovació al si de les Festes de la Magdalena, amb un gran potencial com a atractiu de talent i atractiu per als visitants. Des de 1945, ara fa, tot just, 75 anys, les veus que han reclamat innovacions i canvis en les Festes de la Magdalena han estat habituals, pràcticament, en totes les dècades, i els intents i iniciatives realitzades envers la seua millora i modernització no han estat poques. Però, els darrers 25 anys han estat una mena d’estancament en una ideologia excessivament conservadora -al marge adscripcions partidistes- de la festa. Aquesta ideologia dominant no ha aconseguit realment emprendre canvis substancials en l’estructura festiva, ni en aquells elements més singulars i identificatius de les festes, ni ha aconseguit fer una reinterpretació de la tradició per a trobar-li nous valors. Aquest article és, en aquest sentit, una mirada crítica molt general, fet amb l’esperit del IV Congrés Magdalener, el qual va ser guanyat també pels posicionaments més conservadors en l’àmbit fester. Es tracta d’una mirada feta amb l’esperança d’un millor futur per a les nostres festes. Fernando Vilar Moreno Coordinador del IV Congrés Magdalener

75 anys d’historia

193

Articles Una llengua de tots i totes No hi ha cap definició acceptada universalment per decidir què és una llengua i què no ho és (i és una variant o dialecte). És per això que la taxonomia de les llengües és sovint conflictiva i polèmica. Alguns exemples són: danès i noruec; gallec i portuguès; o fins i tot alguns parlars èuscars (roncalès) que algunes escoles afirmen que no pertanyen al basc. En el cas de la diferenciació del valencià i el català la polèmica tan sols existeix en l’àmbit polític, car tota la comunitat científica està convençuda que és una mateixa llengua. Aquestes polèmiques sovint tenen l’origen en la identificació de llengua i sentiment nacional o en la intercomprensió entre parlants. Tot i això, podem definir una llengua o idioma com un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d’una comunitat humana. Tot i que sovint s’empren erròniament a sinònims, no és el mateix una llengua o idioma que el llenguatge, que és un concepte molt més general que inclou les llengües i altres mitjans d’expressió i comunicació. Tota llengua intenta representar el món mitjançant les paraules i la seua combinació en frases. Les regles de combinació, la formació de nous mots i el que ells signifiquen, són l’objecte d’estudi de la lingüística. En l’àmbit familiar o en el propi dia a dia segurament haureu notat diferencies de parlar entre unes persones d’un poble o d’un altre (vocabulari, entonació o les típiques dites), però també n’hi ha altres diferencies entre grups generacionals entre iaios i nets per exemple i com no, entre grups socials diferents segons el nivell econòmic, formació, etc. L’origen de la llengua és de gran interés perquè la llengua és una característica essencial de la vida humana. La llengua i els diferents parlars fan que un idioma siga com un ésser viu en evolució constant: apareixen noves paraules, noves maneres de descriure una mateixa cosa, apareixen nous oficis i desapareixen altres. No obstant això la llengua continuara sent una mateixa llengua, perquè no es pot quedar immòbil, ha d’evolucionar amb les persones i la

194

75 anys d’historia

Articles societat. I la nostra llengua, el valencià, és més viva que mai... està en el nostre dia a casa, al carrer, al treball, als llibres, al comerç i a les institucions, perquè és llengua oficial i la pròpia de l’administració segons la nostra legislació. Al llarg del temps, però sobretot en els últims anys, les Gaiates han pogut experimentar el creixement de la nostra llengua, el creixement d’una llengua que està més viva que mai, però on cal no oblidar que queda molta feina per fer, la de mantenir viu aquest interés entre els més joves, donar exemple d’integració i reforçar l’ús del valencià en la nostra vida quotidiana. I bona part de culpa d’aquesta millora en el pas del temps és gràcies al binomi existent entre les gaiates mitjançant les repetides edicions anuals dels seus llibrets magdaleners i l’administració pública de la generalitat, dotant de subvencions econòmiques a través de premis de promoció de l’ús del valencià. Aquest creixement del qual parlem no tan sols ens referim a un major ús, sinó que fem referència a una millor qualitat de la llengua i les seues variacions pròpies. Variacions dialèctiques fruit de la innovació, innovació que dins de les gaiates encara es pot dur més enllà, perquè les gaiates són les persones que les conformen i per tant som les persones les que ens hem de millorar la forma, l’acceptació social i per damunt de tot aprendre a estimar la nostra llengua. Hobbes, al qual seguiren John Locke i d’altres, va afirmar que el llenguatge és una extensió del “discurs” que els éssers humans tenen dins de si mateixos, en un sentit que pren la idea clàssica que la raó és una de les principals característiques primàries de la natura humana. LLENGUA ORAL, PARLA, I ESCRIPTURA La llengua oral precedeix cronològicament l’escrita en totes les llengües, en la mesura en què l’escrita és un tipus de representació gràfica d’una realitat social. Tots els parlants tenen la capacitat del llenguatge oral, però no necessàriament de dominar-ne l’escrit. «Hi ha llengües

75 anys d’historia

195

Articles que es parlen i no s’escriuen, però tota llengua escrita és parlada» Malgrat aquesta preeminència de la llengua oral, existeix una «imatge grafocèntrica de la vida», saber llegir i escriure s’interpreta com un grau de “cultura” superior, el domini de la llengua escrita ha estat, històricament, reflex de l’erudició de les persones. Així mateix, no es pot considerar cap dels dos sistemes com a primari: encara que la llengua escrita siga la representació de la llengua oral, ambdós tipus de llenguatges són sistemes diferents de representació de la realitat: Tot i que els dos, parlat i escrit, poden ser emprats per a, gairebé, qualsevol necessitat comunicativa, de fet no les emprem de manera intercanviable. Se sol recórrer a la llengua escrita quant hi ha una distància, física i/o temporal, entre els interlocutors, quan ha de quedar constància o s’ha de guardar la informació, quan s’han de donar instruccions o informacions complexes: Hi ha una idea general que les persones no recordarem fets detallats correctament si aquests són exposats únicament de manera oral, en especial si aquests han de ser recordats després d’un període llarg de temps. O bé quan ho requereix el caràcter oficial o jurídic. Per altra part, solem recórrer al llenguatge oral quan hi ha presència simultània dels interlocutors i en la comunicació quotidiana. La dependència de la llengua escrita en relació amb l’oral és indiscutible segons el temps. El canvi lingüístic s’origina, en general, en la llengua oral. Segons les funcions del llenguatge, predomina l’ús del llenguatge escrit en les funcions referencials i poètiques, mentre que emprem, predominantment, el llenguatge oral en les funcions conatives i fàtiques. UNA LLENGUA PER A TOTS I TOTES El professor Abelard Saragossá va escriure que hem d’intentar que la llengua siga identificadora per als

196

75 anys d’historia

Articles valencians, que siga assumible per als parlants de cultura mitjana i que siga practicable en la comunicació pública. El valencià culte ha de ser percebut com a natural. L’objectiu és arribar a escriure com parlem i parlar com escrivim. Encara ens falta per arribar a eixe objectiu i per arribar hem de tindre clar que “El poble no és per a la llengua, sinó la llengua per al poble”, en conseqüència és a llengua la que ha d’estar al servei de les persones. I tot i que és obvi que cada persona té un nivell propi de coneixements fruit de les influències del seu voltant hem de continuar treballant per innovar i evolucionar per aquesta manera fer que la llengua siga identificadora, assumible, practicable i comprensible. En definitiva, les gaiates hem de contribuir a fer una llengua per a tots i totes. Miquel Gimeno i Albalat

Tot te un inici i un final...

198

75 anys d’historia

Programa de festes DISSABTE, 14 DE MARÇ 12,00h Anunci oficial de Festes i gran mascletà al carrer Rosa Mª Molàs junt la plaça Primer Molí. 16,00h Cavalcada del Pregó pels principals carrers de la ciutat. Amb la participación dels membres de la nostra comissió. 22,00h Soparem aquells que vullguem al magatzem per agafar forces per a traume el monument. Agafeu l’entrepa i a espentejar! 00,00h Entre tots portarem els nostres monuments al carrer Sant Roc per preparar la desfilada del día seguent.

DIUMENGE, 15 DE MARÇ 07,00h Repartiment de canyes i cintes a la plaça Major. 08,00h Missa de romers a la concatedral Santa Maria i tot seguit la Romeria de les canyes fins l’ermita de la Magdalena. 20,00h Tornà de la Romeria, Processó de Penitents i Desfilada de Gaiates pels principals carrers de la ciutat, amb la participació de la nostra comissió que acompanyarà a la nostra Gaiata i Gaiata Infantil, d’enguany. A continuación trasllat de les gaiates a la avinguda del Rei En Jaume, front Institut Francisco Ribalta on quedaran instal.lades.

75 anys d’historia

199

Programa de festes DILLUNS, 16 DE MARÇ 10,30h Cavalcada Infantil amb la participación dels nostres xiquets. 11,00h Obertura de la nostra tasca magdalenera, escomençarem els cacaus i la cerveza 14,30h Dinar de germanor 20,00h Encesa de Gaiates a la avinguda del Rei En Jaume. Els nostres monuments seran protagonistas de ben segur. 00,00h Arreplegarem el monument per deixar-lo en la seua ubicación. Guardeu forces que esta molt lluny!

DIMARTS, 17 DE MARÇ 12,00h Apertura del nostre mesó gaiater 20,00h Acte de lliurament de premis a la plaça Major. Esperem que hi haje la mateixa sort del any passat o més. 22,30h Sopar de pa i porta a la carpa gaiatera.

200

75 anys d’historia

Programa de festes DIMECRES, 18 DE MARÇ 11,00h Parc infantil per als més menuts a la nostra carpa. Bou mecánic, Futbolín, unflables.. 12,00h Apertura de la nostra tasca gaiatera, els pares i mares tindran que veure alguna cosa mentres. 14,00h Dinar de germanor. 16.30h Continurem amb el parc infantil una estona més. 19,00h Xocolatada per als xiquets de la comissió i del nostre sector. 22,00h Sopar de pa i porta. 23,00h Música, ball de disfresses i discomóvil.

75 anys d’historia

201

Programa de festes DIJOUS, 19 DE MARÇ 12,00H Apertura de la nostra tasca i concurs de dibuix per als xiquets. 14,00h Dinar de germanor. 17,00h Participarem en el coso multicolor, els nostres acompanyants i dames gaudiran de dalt de la carrosa. Aneu en comte, enguany es realitzara en el Bulevar Blasco Ibáñez. 19,15h Visita al sector de les Reines i Dames de la Ciutat, i posterior entrega de recompenses. A continuació, remat pirotècnic en commemoració del 75é aniversari de la nostra Gaiata. 22,00h Sopar de pa i porta en la carpa magdalenera. 23,00h Música a cárrec del grup YOTOCO SON

202

75 anys d’historia

Programa de festes DIVENDRES, 20 DE MARÇ 12,00h Apertura de la nostra tasca. Més cacaus i tramussos per a tots. 14,30h Dinar de germanor. 22,00h Sopar d’entrepá benéfic organitzat per la nostra gaiata i patrocinat per la panadería Blanch. Els beneficis van destinats a l’associació AFANIAS. Animeu-vos i col. laboreu! 23,30h El grup DE ALMA ens amenitzara la nit. Tots a ballar!

A continuació i per finalitzar la nit, actuació del «Drag Queen DIVAX»

DISSABTE, 21 DE MARÇ 08,00h Despertà pels carrers del sector amb la música de la colla Soroll. 12,00h Apertura del messó gaiater. 15,30h Concentració en la carpa per tal de participar en l’ofrena de flors a la Verge del Lledó. 22,30h Sopar de pa i porta. 13.30h El grup YOTOCO SON amb el seu ritme ens fará ballar fins a la fí de la festa

75 anys d’historia

203

Programa de festes DIUMENGE, 22 DE MARÇ 12,00h Obrirem la nostra tasca magdalenera. Al màteix temps concurs de guinyot. 12,30h Toc d’eixida per encendre el foc de les fogueres del concurs de paelles. 15,00h Limit de presentación de les paelles al jurat. 16,30h Lliurament dels premis del concurs de paelles, guinyot, disfresses i dibuix. 18,00h Replegarem la carpa gaiatera entre tots. 22,30h Desfilada final desde l’avinguda del Rei fins arribar a la plaça Major i posterior Magdalena Vitol. 00,00h Anirem a la ubicación de la gaiata per apagar la llum viva de la festa, els nostres monuments gaiaters. La comissió es reservarà el dret de modificar qualsevol acte programat per a la setmana de festes.

El soci de sector tindrà vi, llimonà, cacaus, taula i cadires a la seua disposició. La comissió no es responsabilitza de la falta de lloc.

Per a identificar-se tots els socis de sector hauran de dur el cartó de soci.

Col·laboradors Magdalena 2020 L ’Associació Cultural Gaiata 6 “Farola-Ravalet”, vol donar les gràcies als amics i col·laboradors que amb la seua ajuda desinteressada, han fet possible aquest llibret. Moltes gràcies!

El rincón del bocata · Centres Izquierdo · Innovació Digital Castelló · Arajovic · Cafeteria-Restaurant Àgora · Monfort Salut Dental · Javier Rambla Ferrer · Dacsa · Bruño & Pilat · Ferrer - Blasco advocats · Casa Juanjo · Panaderia Blanch · Safont Joyeros · Rogelio Cruella fotógraf · Clinica Dental Martínez Tena · Rajoles i Paviments Rubio · Duotono comunicació · Bricomart · M.S.C. Collado · Mesón Serra d’Irta · Namala Fixocar · Francisco Sanahuja maquinària agrícola - premses i molins · Solsona càterings · Tasca de soca · Gym Aquí y Ahora · Gestoria Gallén · Rokelin gourmet · Carlos Bravo cortinatges · AE Navarro Asesoria d’Empreses · Celobert academia · Calçats Fores · Generali Seguro · La Cuina · M. Fabra Cristalleria · Distribucions Casa Edo · Pistatxo roba infantil · Magatzem de calçats Kuki y Susi · Sita Creativa · Lledó Fincas · Perruqueria Elisa · Enrique Roig sabater · J.M. Forcada, s.l. · Modes Mabel · Idiomes Reyes · Los Claveles floristeries · Perruqueria d’homes Jorge Gil · Hummel tenda Castelló · Carnisseria de cavall Toni · La pajarita roja editors · Serigrafia Mazuela · Perruqueria d’homes Ares · Cantavella Robres · Centre de fisioteràpia Granel · Osteofisio Francisco Gómez · Olives i Salsums M. Cinta · Proyecto Amigó Castelló · Cafeteria EOI · Fruites i Verdures Teresa · Administració de Loteries núm. 3 La Lledonera

204

Reserves 622 296 252 Plaรงa Tetuรกn 37 12001 - Castellรณ

205

206

207

208

Cafeteria - Restaurant

Agora

By S&S

Esmorzars Menú diari i Carta Dissabtes obert

Plaça Àgora, local B1 - Campus Riu Sec, Universitat Jaume I 12006 Castelló de la Plana - Telèfon 964 73 02 30

•

209

210

www.dentalrambla.es

Ortodoncia Invisible Implantes Inmediatos Estética Dental Carillas Blanqueamiento Odontopediatría

Nuevas instalaciones en C. Enmedio 93. Castelló · ✆ 964 200 366

211

212

Carrer Concepció Arenal, 2A Baix - Castelló Telèfon: 964257930 clinica@bruno-pilat.com

213

FERRER - BLASCO ABOGADOS ADMINISTRACION DE FINCAS

Calle Calvario, 4, Entlo. 12001 Castellรณn

Telf. 964 83 01 24 Fax 964 83 01 25

En Casa Juanjo llevamos desde 1997 trabajando para ofrecer a nuestros clientes los mejores productos. Elaboraciรณn de Productos Artesanales Selecciรณn de Carnes y Productos Gourmet Detalles y cestas personalizados

214 214

FORNERS ARTESANS DES DE 1913

GRAN VARIETAT DE PANS

aroma i sabor del pa de sempre

Tona PRIMER PREMI MILLOR PA DE CASTELLÓ 2017-18

PASTISSERIA - CAFETERIA

desdejunis,esmorzars i berenars

C/Saragossa, 37, 12001. Castelló T. 964 243 031

C/Catalunya, 33, 12004. Castelló T. 964 242 402

Avgda. Rei En Jaume, 82

joyeria_safontcs@hotmail.com

Telèfon: 964214256

Safont Joyeros, Castellón

www.safontjoyeros.com @safont_joyeros

215

tel. 964 244 129

Carrer Jover, 1 12002 Castelló

- Reportatges de boda, comunions, bateigs, etc. - Fotografies d’estudi - Restauració, fotomuntatges i retoc digital

Tel. 964 74 24 70 clinicadentalmartineztena@gmail.com

C/ Zaragoza 18 baix (al costat de la Farola) 12001 Castelló

Odontologia general i preventiva Estètica dental Periodòncia Endodòncia Pròtesi dental 216

Cirurgia oral Odontopediatria Blanquejament dental IMPLANTOLOGIA ORTODÒNCIA

217

218

219

220

221

Alejandra Gallén Llansola • Tramitació d’escriptures • Expedients d’herència

• Assegurances socials • Assessoria comptable i fiscal

Plaça Tetuán, 9 - 1º • Tel.: 964 254 549 • 12001 Castelló de la Plana www.gestoriagallen.es • gestion@gestoriagallen.es

Especialistes en “Jamón de Teruel” Carrer Maestro Ripollés, 24 - 12003 Castelló Carrer Rosa María Molas, 15 - 12004 Castelló Carrer Santo Tomás, 7 - 12560 Benicàssim

222

Carrer Concepción Arenal, 3 A entlo. - Telèfon 665 00 90 09 12004 CASTELLÓ

Carrer Concepción Arenal, 3 A entlo. - Telèfon 964 240 568 12004 CASTELLÓ

223

DINARS PREPARATS PER A PORTAR

Mª Carolina Beltrán Vilar Agent Exclusiu Núm. Registre CO7218956792P

C/ Sant Vicent 13 964 25 26 88 Carrer Zaragoza, 9 - 12001 Castelló Tel.: 964 342 614 - Mòbil: 636 147 353 E-mail: cabevicalimocho@hotmail.com

224

C/ Trinitat 31 964 10 85 55

CRISTALLERIA FUSTERIA D’ALUMINI

taller d’enmarcació mampares de bany decoració en vidre Av. Quevedo, 10 - tel.: 964 206 554 mòbil 610 472 327 www.mfabra.es - info@mfabra.es 12004 Castelló

225

Magatzem de calçat

KUKI Y SUSI Ampli surtit en cerimònia, comunions, vestir i casual

Tel. 633 79 98 94 Avgda. Rei En Jaume, 96 CASTELLÓ

Plaça Tetuán, 4 (front Correus) www.pistatxorobainfantil.es Telèfon 964 256 351 12001 Castelló

Nuria Herrero Badía

Agent de la propietat immobiliària Graduat social

Avgda. Lledó, 15 baix 12003 Castelló Telèfon 964 23 92 10 nuria_herrero_badia@hotmail.com

Telèfon 625578644 www.facebook.com/sitacreativa

226

Còpia de claus Reparació de calçat Esmolat de ganivets i estisores Sabates forrades a mida

Demane el seu torn al telèfon:

964 243 721

Av. Espronceda, 6 - A 12004 CASTELLÓ

Joaquim Costa, 28 • Tel.: 964 254 676 12004 CASTELLÓ

DISTRIBUIDOR AUTORITZAT

Av. Quevedo, 16 • 12004 Castelló Telèfon 964 22 26 00 www.jmforcada.es 227

floristerías

www.losclavelesfloristerias.es

C/ Cardenal Costa, 13 12004 Castellón Tel. 964 216 965 Plaza Santa Clara s/n Puesto 6 12001 Castellón floristerías Tel. 964 260 248

Plaza San

Classes d’anglés Tots els nivells

www.losclavelesfloristerias.es

Grups reduits Carrer Cardenal Costa, 13 12004 Castelló Tel. 964 216 965 Plaça Santa Clara s/n Puesto 6 floristerías 12001 Castelló Tel. 964 260 248

C/ Cerdán de Tallada, 23 Alt. B Telèfon: 964 25 62 84 12004 Castelló

www.losclavelesfloristerias.es

PERRUQUERIA D’HOMES

Carrer Sant Roc, 163 12004 Castelló

Ronda Magdalena, 11 Telèfon 964 74 50 94 12004 Castelló de la Plana

Telèfon 964 20 01 01 facebook: GilvsGil

228

CARNISSERIA DE CAVALL TONI ESPECIALITAT EN POLTRE DE LLET

Pintor Castell, 39 12001 Castelló Telèfon 964 205 561

IMPRESSIÓ EN TEXTIL I PLANA TOT TIPUS DE PUBLICITAT ESTAMPACIÓ EN GENERAL SAMARRETES – ADHESIUS ROBA LABORAL ROTULACIÓ PER ORDINADOR TOT TIPUS DE REGALS PUBLICITARIS REGALS D’EMPRESA Pintor Castell, 2 Tel. i Fax 964 24 08 72 e-mail: serigrafia.mazuela@gmail.com 12001 CASTELLÓ

229

Magatzem de calçat

Carrer Aragó, 14 - Tel. i Fax 964 242 085 12004 Castelló Plaça Tetuán, 5 - Tel. 964 212 086 12001 Castelló

OLIVES I SALSUMS

Carlos Gozalbo Salvo Francisco Gómez Moreno Diplomat en Fisioteràpia C. O. en Osteopatia www.osteofisio.es

Direcció Grup Ribes Pla 2 Baix C/ Juan Ramón Jiménez

Mercat de Sant Antoni - Parada 1 Tel.: 651 318 662 12004 CASTELLÓ

(entre C/ Rio Júcar i C/ Rio Turia)

Tel. cita prèvia 626 054 699 • 12006 Castelló

230

CAFETERIA EOI

PROYECTO AMIGÓ ÉS UN RECURS DE FUNDACIÓN AMIGÓ QUE DES DE 1992 OFEREIX A CASTELLÓ SERVEIS TERAPÈUTIC-EDUCATIUS A PERSONAS AMB ADICCIONS I DEPENDÈNCIES QUE CAUSEN CONFLICTES PERSONALS, FAMILIARS I SOCIALS Hem adaptat la nostra intervenció a les noves adiccions que han aparegut per a donar una resposta professional i aconseguir que les persones ateses tinguen un estil de vida plena i saludable.

Vine i prova el nostre MENÚ DIARI

Proyecto Amigó, que pertany a l’Asociación Proyecto Hombre, dispon dels següents centres, en regim residencial o ambulatori, en la provincia de Castelló de la Plana: -

CENTRE DE DIA COMUNITAT TERAPÈUTICA PROJECTE JOVE VIVENDA DE SUPORT AL TRATAMENT CENTRO DE DIA A VINARÒS

Carrer José Pradas Gallén, s/n 12006 CASTELLÓ

Avgda. Enrique Gimeno 44 - 12006 Castelló

F RU I T E S I V E R D U R E S

Telèfon 964 205 255

Plaça Clavé, 16 - Castelló Telèfon 964 243 106

231

Aquest llibre s’acabà d’imprimir als obradors de Innovació Digital Castelló el dia 5 de febrer de 2020 festivitat de Santa Àgueda