GAIATA 6 FAROLA RAVALET - MAGDALENA 2019

A

B

Sumari

www.gaiatasis.es

Edita

Associació Cultural Gaiata 6 Farola-Ravalet

Coordinació

Esteban Gual i Ibáñez

Disseny i maquetació Noelia Pérez i Monfort

Portada

Gemma Gil i Torrente

Fotografies

Rogelio Cruella David Píriz i Barragán Laura Roca i García Ediciones Digitales Muphy

Publicitats

Yolanda Forcada i Bardiza Charo Palau i Oñate Tonica Olucha i Montins Lidón Palencia i Roig Sonia Jiménez i Morcillo Bienvenida Valcárcel i Montalvo

@ de la present edició Associació Cultural Gaiata 6 Farola-Ravalet

1. Sumari 2. Editorial 4. President 6. Reina 7. Reina infantil 8. Dama de la ciutat 9. Dama de la ciutat infantil 10. Madrina 12. Madrina infantil 14. President infantil 16. Dames i acompanyants 21. Dames i acompanyants infantils 31. Portaestendards 32. Col·laboradores 34. Refranys populars 35. Fotos comissió en l’escola

54. Esboç gaiata infantil 56. Esboç gaiata 58. Comissió 60. Socis 61. Quadre d’honor 62. Activitats de l’any 112. La sis solidària 120. Falla Nord 121. Falla Sant Blai 122. Falla Guitarrista Tàrrega 123. Foguera Carrer Major 124. Records Mag. 2018 125. Premis Mag. 2018 126. Articles 196. Programa d’actes 198. Publicitats

@ dels textos Els autors

Dipòsit legal CS 45-2012

Imprimeix

Innovació Digital Castelló

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.

1

Als nostres mestres

Editorial “L’ educació és el gran motor del desenvolupament personal. És a través de l’educació com la filla d’un camperol pot convertir-se en una metgessa, el fill d’un miner pot convertir-se en el cap de la mina, o el fill de treballadors agrícoles pot arribar a ser president d’una gran nació”.

Les paraules de Mandela són hui més actuals que mai. I és ací al llibre que enguany ens presenta l’associació cultural Gaiata Sis Farola Ravalet, on també ho podrem comprovar.

I és que l’educació és la part fonamental de tot ésser humà que necessita per tal de forjar el seu caràcter, de cultivar el seu coneixement, d’esculpir el seu cor, la seua moral i la seua ètica. I és que l’educació ens transmet els nostres futurs valors.

Parlar de valors és parlar del conjunt de qualitats que fan que alguna cosa o alguna persona siga preuada, en aquest cas són ideals, coneixements, respostes, comportaments, i llenguatge que ens guien i ens encoratgen a entendre i enfilar les nostres vides.

Som éssers socials, a més de biològics i psíquics determinats per l’herència familiar, així com pels valors d’una època i/o una societat determinades, a més de tot un seguit de vivències, de desitjos, d’expectatives, i en definitiva, de valors que les persones anem incorporant i fent nostres mitjançant l’educació. L’educació que rebem o hem rebut dels nostres mestres.

Des d’ací, d’aquestes pàgines d’aquest llibre, volem ensenyar una lliçó que ens convide a entrar un poc més dins de la nostra cultura, la cultura de Castelló. Nosaltres volem arribar a hòmens i dones, però també als xiquets, perquè uns són el present, però els altres seran el futur.

Per tal que siga així el llibre ens descobreix un poc la història dels nostres mestres, reconeguts mestres castellonencs o que hagen tingut un treball rellevant en la nostra ciutat. I és que l’educació ha sigut i és, fonamental en el nostre dia a dia, ens ajuda a saber d’on venim i sobretot a saber a on anem.

De principi a fi cada pàgina ens donara a conéixer la nostra evolució educativa segons el moment, donarem una ullada al passat i els mestres més representatius i reconeguts de la nostra ciutat, descobrirem l’educació a Castelló en temps de la república, què són les normes del 32, coneixerem que és el CEFIRE, i moltes altres coses de les quals, de ben segur, ens educarem de sentiment castellonenc fins a deixar-nos millor informats.

Amb aquesta educació de la nostra terra la idea és apropar culturalment els coneixements viscuts perquè no caiguen en l’oblit, perquè la cultura d’un poble es fonamenta en les seues arrels i en el coneixement popular. Saber d’on venim és molt important, i les noves generacions deuen conéixer com s’hi ha arribat fins ací. La Gaiata sis ho sap, i vol transmetre a grans i menuts, a propis i estranys els costums i tradicions de Castelló fent partícips a tots els que, any rere any, volen fer-se sentir mitjançant aquest primer llibre i la barreja de treball i festa.

2

ALS NOSTRES MESTRES 3

E l nostre

President Esteban Gual i Ibáñez

4

El pròxim vint-i-quatre de març el poble de Castelló agafarà la canya amb la cinta verda i es convertirà en romer per a complir així amb la més entranyable de les seues tradicions, la de tornar als orígens i proclamar el seu orgull de genealogia.

Es tracta d’una tradició que any rere any reuneix als castellonencs per recordarnos qui som o d’on venim, i que ens porta al Castell Vell per fer-nos sentir l’emoció de l’origen del nostre poble.

Enguany tinc el gran plaer de continuar al capdavant de la nostra comissió gaiatera, en aquest any tan especial per ser la 75 edició de les nostres festes fundacionals. Però també per ser el meu primer any com a president de la Federació Gestora de Gaiates. Per a mi, la Gestora de Gaiates és un gran repte que es conjunta amb la il·lusió per lluitar cada dia per millorar el món de les gaiates. Sense dubte una tasca que requerirà molt esforç i moltes hores, però que de segur amb l’ajuda de la meua comissió tot serà possible.

A partir d’avui, comença una nova setmana festiva de la nostra gaiata, on les festes de la Magdalena representen el record que Castelló dedica anualment als seus orígens i on la llum del passat il·lumina el present amb esperit renovador per afrontar el futur. Esperit renovador com el que enguany té la nostra gaiata, per preparar un llibre tan especial com els darrers, i unes festes “dignes de noms i de fets…”.

Per tot açò i molt més vull donar les gràcies a tots els membres de Farola Ravalet que presten la seua desinteressada col·laboració llevant-li hores a la seua família. Eixes persones que, per l’amor a la nostra ciutat i sobretot a les nostres festes, col·laboren de qualsevol de les maneres possibles. Bé siga construint gaiata, venent loteria o llibres, fent socis, obrint el cau, etc. Una vegada més, gràcies per tot.

Com cada any vull recalcar el nostre renovat compromís, el meu i el de la gent que tot l’any és al meu costat per tal de tirar endavant la feina que comporta conduir una gaiata com la nostra. Treball com el de fer arribar el nostre llibre a les vostres mans, un llibret que compleix un somni, el somni de plasmar el nostre treball, la nostra passió per la cultura de Castelló i les nostres ganes de fer festa. Però també recalcar el dur a terme totes les tasques de la nostra associació durant la setmana gran i la resta de l’any. Activitats anuals com les de la festa de la rosa al nostre cau gaiater, la quarta edició del nostre betlem, l’entrepà benèfic a Magdalena, etc. I és que volem ser eixe punt de trobada que aprofite per a recuperar tradicions del passat, per a refermar els lligams que ens uneixen i per a exterioritzar eixe caràcter acollidor on demostrem que els castellonencs sabem fer festa.

La Gaiata sis Farola Ravalet, ja comença a sentir el soroll de la dolçaina i tabal, l’olor de la pólvora, el repic de les campanes al cel i la remor de la gent preparant la festa. Tot un món de música i color al qual us convide i anime a gaudir de la nostra mà al nostre envelat magdalener.

Som tradició, cultura i festa, però per damunt de tot som Gaiata.

Esteban Gual i Ibáñez President Gaiata 6 “Farola – Ravalet” i President Federació Gestora de Gaiates 5

Reina Natalia Palacio i Bernad

Estimada comissió i veïnat de la gaiata 6, Farola Ravalet: És per a mi un orgull dirigir-me a tot el sector d’esta gaiata com a Reina de les festes de la Magdalena 2019. Farola Ravalet, a més de ser una gaiata treballadora, emprenedora i molt vital, és el meu sector. L’amor i estima que sent pels seus carrers i veïnat fa que em trobe molt feliç de poder acostar-me al mateix, a través de les pàgines del vostre llibret, per a desitjar-vos que culmineu amb èxit tot l’esforç que heu dut a terme aquests mesos i que fructificaran en el monument i les activitats i esdeveniments que heu preparat per a la nostra setmana gran.

Quan quasi es percep el repicament de la campana Vicent convidant-nos a seguir el camí que ens portarà a la nostra volguda ermita, vull desitjar-vos en aquestes línies, que gaudiu d’estos dies de festa dignes de nom i de fets i que amb alegria i felicitat la gaiata siga el nostre millor pregó!!

Amb afecte, Natalia.

6

Reina

infantil

Natalia Collazos i Rovira

La gent del sector 6 es caracteritza pel seu dinamisme i esperit fester. Any rere any, el monument i les festes de Farola-Ravalet, tenen la resplandor i el lluïment que aquest barri es mereix. Tot açò és possible gràcies al treball incansable de tots els membres de la seua comissió.

Desitjar-vos molt bones festes i que gaudiu tots d’aquesta Magdalena 2019.

Molts besets.

Natalia Collazos.

7

Dama

de la ciutat

Paula ´ Garcilopez i Palau

Estimada família gaiatera de la Farola Ravalet: Tota la meua vida gaiatera l’he compartida amb vosaltres d’una manera o altra i vos done les gràcies per haver-me donat l’oportunitat de representar-vos. Ha sigut un orgull viure la festa en aquesta gaiata, ha sigut un plaer compartir amb vosaltres l’alegria, la diversió i la creativitat que us caracteritza.

Durant la Magdalena 2018 he tingut el privilegi de poder representar al nostre benvolgut sector, trobant-me molt ben acollida per tots vosaltres. Aquest any tindre l’honor de representar a Castelló com a Dama de la Ciutat, però sempre amb l’essència de Farola Ravalet al meu cor.

Perquè tots som Castelló i ...perquè la gaiata siga el nostre millor Pregó!

Amb estima, Paula.

8

Dama

de la ciutat infantil

Noelia ´ i Hernández Andres

Estimat sector de Farola-Ravalet, Un any més les pàgines d’aquest llibret em briden l’oportunitat de poder dirigir-me a vosaltres i des d’aquest espai m’agradaria recordar-vos que sou un dels pilars més importants de la nostra gaiata, ja que, gràcies a la vostra col·laboració feu que el treball, que dia a dia realitzem els membres de la comissió, es vegi reflectit en la nostra setmana gran.

La passada edició magdalenera vaig tindre l’honor de poder representar al meu benvolgut sector i comissió que em van mostrar tot el seu suport i estima, per això moltes gràcies a tots! Per últim desitjar-vos unes bones festes de la Magdalena 2019.

Noelia.

9

10

Madrina

Sonia Cabello i Cabello 11

12

Madrina infantil

Natalia Espada i JimĂŠnez 13

14

President infantil

Manel Canseco i Peris 15

Dama i acompanyant

Camila Castelluchio i Monroy Daniel GĂłmez i MarĂ­n 16

Dama i acompanyant

Carlota Lainez i Soler CristĂłbal GarcĂ­a i Soler 17

Dama i acompanyant

Teresa del Carmen Cumba i Soler Ivan Miralles i Agut 18

Dama i acompanyant Rebeca Nova i Herrero Jaume Querol i Vilar 19

Dama i acompanyant

Saray Traver i Tena Mario Tรกrrega i Beltrรกn 20

Dama i acompanyant infantils Daniella Gimeno i Segarra Nikolรกs Galera i Lacasa 21

Dames infantils

DesireĂŠ Gavara i MarĂ­n Julia Bayo i Ahicart 22

Dames i gaiater d 'honor infantils Paula GarcĂ­a i ValcĂĄrcel - Iris Ruiz i Monroy Hugo Bayo i Ahicart 23

Dames infantils

Judith Quintero i Moguer Lucía López i Pachón 24

Dames i acompanyant infantils

Emma Vilar i Albert - Paula Bollado i Barco AdriĂĄn Gil i VallĂŠs 25

Dames i acompanyant infantils

Pilar Gimeno i Segarra - Amanda Marmaneu i Jiménez Nicolás Cabello i Pérez 26

Dames i acompanyant infantils

Mar Canseco i Peris - Paula Abonai Blasco Guillermo GarcĂ­a i ValcĂĄrcel 27

Dama i acompanyant infantils Ela Píriz i Márquez Sergio Tirado i Roca 28

Dames infantils

Elsa Ballester i Fabregat Paula Bueno i Renau 29

Acompanyants infantils

Enzo Queral i Espada - Jorge Gual i Solsona VĂ­ctor Gil i VallĂŠs 30

P ortaestendards

Samuel Bau i Lacasa Pedro Cumba i Llorens 31

Col .laboradores Claudia Beltrán i Palencia - Nerea Ibáñez i Vilar Andrea Piqueres i Manase 32

Alejandra Gallén i Montañés Clara Sanz i Sobrino Nuria Espada i Fábrega Marina Ahís i Herrero 33

34

35

36

37

38

39

40

41

42

43

44

45

46

47

48

49

50

51

52

53

Artista: Esteban Gual i Ibáñez Lema: “Joguina festera” Gaiato: és un element obligatori als monuments gaiaters. Normalment es posa en la part superior central com a remat de la gaiata, però pot posar-se d’altres maneres.

Materials necessaris: per a fer una gaiata infantil com la del dibuix farien falta aproximadament els següents materials: 1. Poliestiré: 11 plaques de 2,60m x 0,60m.

2. Fusta: 12m2 de 10mm., 10m2 de 0,3mm., i uns 9m2 de llistons de diverses mides.

3. Ferro: 16m2 de 10x20mm. i 8m. de pletina de 3mm.

4. Uns 400m. de cable aproximadament 5. Per a la llum serien necessaris alguns tubs de led de llum blanca, i unes 300 peretes led de rosca i unes 50 planes RGB.

Vidrieres pintades a mà sobre una base de policarbonat, amb pintura de vidre.

Amplària: 1,5 metres

54

LA NOSTRA GAIATA INFANTIL Altura: 3 metres

Farols

55

LA NOSTRA GAIATA

Artista: Vanesa Pérez i Monfort Lema: “A la vora de la mar” L’altura màxima permitida d’una gaiata és de 6 metres, i és important no superar-la donat que el monument ha de desfilar pels carrers i en determinats llocs no podria passar.

Ademés superar esta altura és motiu de descalificació per al concurs de gaiates.

Materials necessaris: per a fer una gaiata com la del dibuix farien falta aproximadament els següents materials: 1. Poliestiré: 28 plaques de 2,60m. x 0,60m.

2. fusta: 265m2 de 10mm., 50m2 de 0,3mm. , i uns 18m2 de llistons de diverses mides.

3. Ferro: 147m2 de 10x20mm., 12m2 de 20x20mm. i 42m. de pletina de 3mm.

4. Uns 4000m. de cable aproximadament 5. Per a la llum serien necessaris uns 40 tubs de led de llum blanca, uns 20m. de tires de led blanca, 900 peretes de led planes RGB, 2000 de led de bola rodona i unes 30 de les de rosca E14 de llum de color.

6. Uns 60m2 de policarbonat per a les vidrieres i pintura de vidre.

Amplària: 3 metres 56

Braรงos

Pica central de gots

Figures que sostenen farols

57

Madrina infantil

Madrina

Sonia Cabello i Cabello

Gaiatera d’honor President

Vicepresident 1

Antonio Espada i Martos

Dames i acompanyants

Camila Castelluchio i Monroy Carlota Lainez i Soler Teresa del Carmen Cumba i Soler Rebeca Nova i Herrero Saray Traver i Tena Jaume Querol i Vilar Mario Tárrega i Beltrán Cristóbal García i Soler Iván Miralles i Agut Daniel Gómez i Marín

Dames i acompanyants infantils Amanda Marmaneu i Jiménez Daniella Gimeno i Segarra Pilar Gimeno i Segarra Paula Abona i Blasco Emma Vilar i Albert Mar Canseco i Peris

Manel Canseco i Peris

Gaiatera d’honor infantil

Gaiater d’honor infantil

Noelia Hernández i Andrés

Paula Garcilópez i Palau Esteban Gual i Ibáñez

President infantil

Natalia Espada i Jiménez

Vicepresident 2

Tresorera

Manuel Romero i García

Tonica Olucha i Montins

Comptadora

Secretària

Lidón Palencia i Roig

Laura Roca i García

Desireé Gavara i Marín Iris Ruiz i Monroy Julia Bayo i Ahicart Lucía López i Pachón Paula García i Valcárcel Paula Bollado i Barco Ela Píriz i Márquez Judith Quintero i Moguer Elsa Ballester i Fabregat Paula Bueno i Renau Nikolás Galera i Lacasa Nicolás Cabello i Pérez Sergio Tirado i Roca Guillermo García i Valcárcel Jorge Gual i Solsona Enzo Queral i Espada Víctor Gil i Vallés Adrián Gil i Vallés

Hugo Bayo i Ahicart

Protocol

Fátima Gavara i Beltrán

Vocal

Yolanda Forcada i Bardiza

Vocals infantils

Eva Sánchez i Castillo Sergio Hernández i Andrés Samuel Bau i Lacasa Marc Nicolás i Simionescu Patrick Ion i Simionescu Fran Vilar i Albert Rubén Ibáñez i Vilar Alan Fabregat i Márquez Juan Cabello i Pérez Ricardo Quintero i Moguer Xavi Bollado i Barco Lara Ghulam i Ayard

Col·laboradores

Nerea Ibáñez i Vilar Marina Ahis i Herrero Claudia Beltrán i Palencia Andrea Piqueres i Manase Alejandra Gallén i Montañés Nuria Espada i Fábrega Clara Sanz i Sobrino

La comissió

58

Pablo Abona i Mora María Jesús Agut i Barreda Sonia Ahicart i Bellés Laura Albert i Molina Beatriz Amor i Remón Noelia Andrés i Balaguer Eva Archelós i Morata Lledó Archilés i Amat Oscar Forés i García Claudia Balado i Ferrer Marta Balado i Ferrer Víctor Ballester i Melchor Estefanía Bautista i Escudero Carlos Bayo i Izquierdo Carmen Pilar Beltrán i Cendrán J. Francisco Beltrán i Cendrán Carolina Beltrán i Vilar Juan José Bengochea i Garcés Susana Blasco i Corbella Ana Cabello i Fernández Luís Cabello i Pérez Manel Canseco i Suárez María Castell i Gracia Joaquín Castell i Justiniano Mari Carmen Lacasa i Sales Antonio Collados i Bautista Miguel Gallén i Montañés Beatriz Collados i Manase Pedro Cumba i Llorens Alberto Gallén i Balfagó Jose Andrés Gomis i Pastor Antonio García i Blanch Bienvenida Valcárcel i Montalvo Ana Belén Barco i Méndez Jesús Bollado i Esteban Rubén Lopez i Edo Reyes Moger i Milian Juan José Quintero i Tobaruela

Joaquín Escrige i García Francisco Escura i Benages Esther Espada i Moliner Vicente Jesus Fabregat i Peris Andrea Fabregat i Peñarrocha Charo Palau i Oñate Cristian Forés i Garcia Mariano Garcilópez i Gómez María Garcilópez i Palau Juan Gavara i Jóvena Heliodoro Gimeno i Alegre Ximo Gómez i Monferrer Alejandro Gómez i Marín Gloria Gracia i Sos Miguel Angel Gual i Ibáñez Fermín Hernández i Muñoz Reyes Herrero i Badia Nuria Herrero i Badia Jose Miguel Ibáñez i Soler Elena Jiménez i Morcillo Sonia Jiménez i Morcillo Cristina Lacasa i Sales Consuelo Manase i Vicente Bienvenida Manase i Vicente Francisca Marín i Molés Mª José Marmaneu i Gumbau Antonio José Marmaneu i Martínez Paco Martínez i López Laura Martínez i Peris Tonica Moliner i Soler David Piriz i Barragán Ana Márquez i Ramos Victoria A. Pachón i Soler David Bueno i Claros Sara Renau i Solaz Rosa Sobrino i Tellols Rubén Gil i Beltrán Lledó Vallés i Márquez

59

Verónica Montañés i Prades José Julián Muñoz i Alarcón Nuria Navarrete i Sanjurjo Mariano Nova i Cava Alberto Nova i Herrero Claudia Palau i Miralles Amparo Peñarrocha i De La Cruz Vanesa Pérez i Monfort Noelia Pérez i Monfort Laura Peris i Escrige Carla Peris i Navarro Lledó Peris i Navarro Carmen Petruta Simionescu Pepe Piqueres i Obiol Santiago Querol i Carbo Carmen Roig i Traver Julia Roig i Marmaneu Sonia Romero i Olucha Lledó Romero i Olucha Mª Carmen Sales i Albert Bartolo Sánchez i Sánchez Mari Carmen Sanjurjo i Forés Mª Pilar Segarra i Ebro Elena Soler i Barcos Vanesa Solsona i Flor Carolina Tárrega i Beltrán Alvaro Badenas i Ros Mario Tárrega i Estellés César Tirado i Brisach Valeria Monroy i Balbuena Vanessa Vilalta i Fortea Begoña Vilar i Moreno Mónica Vilar i Moreno Francisco J. Vilar i Moreno Rocío Querol i Vilar Javier Slemmer i Vilar Alejandro Sanz i Babiloni Fernando Espada i Martos Gema Barberá i Ramo

Socis de la nostra

d

gaiata

c

Oi

h

o

p

u

e

Z

E

y

P

b

X

t

tD

z

o h H

q

a

e r

Joan Meseguer Família Roda Muro Família Muñoz Nebot Família Novoa Castell Vicente Ortells Rosario Oñate Revest Família Pascual Bernat Severino Ramos Ana Sales Galmes Constanza Sánchez Família Serrano Gual Família Soler Aznar Rosa Tena Rosa Tirado Emilio Usó Guillermo Verchili José Mª Verchili

f

Luís Aguilar Família Albert Pardo Familia Arechavaleta María Luisa Amigo Família Bellido Castelló Fernando Campos Carnissería Consuelo Família Cuñat Navarro Josefa Ernesto Villalonga Família Espada Vives Rosa Fabregat Francisco Forcada Ribes Miguel Gil Pilar Gil Cabedo Mercedes Traver Dolores Gual Ana Gual Ernesto Conchita Latasa Família Lleó Piquer Joaquín López Cristina Luján Sixto Emilia Marmaneu José Marmaneu Peña Família Martínez Almela Família Martínez Espada

r

u

60

President d’honor Luís Cabello i Pérez

Quadre

Gaiaters d’honor Ana Cabello i Fernández Família Espada Jiménez Família Canseco Peris

d 'honor

p

Gaiatera d’honor

o

k

M

n

d

Gaiaters d’honor infantils

e

a

G

c

Paula Garcilópez i Palau

x

K

Noelia Hernández i Andrés Hugo Bayo i Ahicart

u

b

T

F

g

Gaiaters d’honor perpetus

w

Juan Bellés i Tena Vicente Ramos i Sancho Rafael Tecles i Barberá Ximo Capdevila i Verchili Agustín Espada i Rincón José A. Navarrete i Cenetelles

x B a

61

Activitats

de

l 'any

62

a la

nostra gaiata 63

E lecció reines i corts i recepció

Divendres vint-i-set de juliol, la ciutat i en nom seu el Consell Rector del Patronat, els integrants de la Junta de Festes, 5 membres de la Gestora de Gaiates, 4 membres de colles, 1 de grups de balls i teatre i 1 d’Ens Vinculats, van procedir a la sala de plens de l’ajuntament a la votació i posterior elecció de les màximes representants per a la Magdalena 2019.

Amb il·lusió i desig va avançar la tarda, on els projectes van fer la seua aparició amb la crida de l’alcaldessa de la ciutat Amparo Marco donant la notícia a les dues joves que anaven a representar a la ciutat; Natalia Palacio Bernad com a reina, i Natalia Collazos Rovira com a reina infantil, van ser les elegides per representar Castelló en la seua setmana gran. Així mateix als pocs instants vam conéixer les que anaven a acompanyar durant aquest fascinant viatge a les dos reines, amb doble alegria per a la nostra gaiata, ja que les nostres madrines de la Magdalena 2018, Paula i Noelia, van resultar elegides com a dames de la ciutat per a representar a la nostra ciutat en les properes festes.

I l’endemà, al Palau de la Festa, va tindre lloc la recepció de les noves reines, corts d’honor i representants de les gaiates per a la Magdalena 2019, on van acudir les nostres madrines Sonia i Natalia, i els presidents Manel i Esteban com a màxima representació de la Farola Ravalet.

64

Presentació reinaBenafigos

Benafigos va iniciar el dia un de setembre les seues festes patronals en honor a la Verge de l’Ortisella, una setmana repleta d’actes per a tots els assistents que es van inaugurar, oficialment, amb el volteig de campanes i la presentació de la reina de les festes Sara Escrig Bellés. Una presentació dirigida, pel director del grup de teatre el Taronger i formidable actor castellonenc Santi López, i que va tenir com a mantenidor de luxe al gran cantant d’òpera castellonenc, Pedro Quiralte Gómez, glossant a les màximes representants festeres. I com no podia ser d’una altra forma els nostres màxims representants per a la magdalena 2019 Natalia Espada, Manel Canseco, Sonia Cabello i Esteban Gual, acompanyats per membres de la comissió de la “Farola-Ravalet”, van acudir a la localitat veïna i germana de Benafigos per dur a terme una ofrena a la reina de les festes.

Nit de celebració, on els nostres màxims representants van fer gala del nostre agermanament amb aquesta població.

65

Nomenament

Ja entrat en el nové mes de l’any, i segon dissabte de setembre, la ciutat estava de festa celebrant el 767é aniversari de la seua fundació, i la nostra gaiata també celebrava l’inici d’un nou cicle festiu amb el nomenament dels nous càrrecs que representaran a la Farola-Ravalet en l’exercici festiu de l’any 2019.

Un acte que va ser presentat pels nostres màxims representants del 2017 Andrea Piqueres, Alejandra Gallén i Juan Cabello, estrenant-se en el si de la nostra associació com a presentadors d’aquest acte.

Com és tradicional, una vegada realitzada la introducció, es va sol·licitar la presència a l’escenari de les madrines i president infantil de la Magdalena 2018, Paula Garcilópez, Noelia Hernández i Hugo Bayo, i per a completar la bella estampa feren acte de presència els màxims representants de la nostra gaiata per a la Magdalena 2019; Manel Canseco com a president infantil, Natalia Espada com a madrina infantil i Sonia Cabello com a madrina, acompanyats pel nostre president Esteban Gual, ocupant el seu lloc en el centre de l’escenari sota els aplaudiments de tots els assistents.

Una vegada complet l’escenari, es va donar pas al protocol habitual, començant amb la lectura de l’acta de nomenament. Tot seguit se’ls va fer lliurament pel nostre president Esteban a Sonia, Natalia i Manel dels pergamins acreditatius del càrrec que exerciran en la Magdalena 2019, uns pergamins delicadament elaborats, un any més, per Vanesa Pérez. Així mateix van rebre de mans dels nostres càrrecs sortints la insígnia d’or de la gaiata.

66

Seguidament i en forma d’agraïment pel suport cap als nostres càrrecs, es va fer lliurament de la insígnia d’argent de la nostra gaiata a les mares dels nostres representants, Ana Cabello, Sonia Jiménez i Carla Peris.

L’ apartat final d’aquest acte va ser en forma de discursos, tant per part dels càrrecs sortints com dels nous representants, els qui ens van delectar amb unes paraules meravelloses carregades d’emocions, il·lusió i desitjos d’alegria i diversió per al nou any festiu que acaba de començar. També va ser torn de paraula per al nostre president. Esteban en aquest discurs va desglossar les vivències dels càrrecs 2018 al llarg de l’any, donant les gràcies als representants de la magdalena anterior pel seu paper tan ben realitzat amb un esment especial per a donar l’enhorabona a Paula i Noelia per haver sigut triades Dames de la ciutat 2019, i va desitjar un any irrepetible i únic per als recentment estrenats càrrecs Sonia, Natalia i Manel, sense deixar de donar un repàs per l’actualitat i realitat de la comissió, donant les gràcies a tots, pel seu suport any rere any i animant a seguir amb el treball exercit per a aconseguir que la nostra gaiata continue sent una de les millors de tot Castelló, esperant que s’aconseguisquen, com a mínim, els premis aconseguits en anteriors edicions.

L’ acte va arribar a la seua fi, però la festa no va fer més que continuar amb el sopar de gala i posterior ball amb la discoteca mòbil, que va durar fins ben entrada la matinada.

67

Acomiadament reines 2018

El Palau de la Festa de Castelló va acollir el dilluns 10 de setembre l’emotiu acte de comiat de les reines de la Magdalena 2018, Carla Bernat i Lucía Burguete, i les seues respectives dames, madrines i presidents infantils L’ acte va servir per a posar el fermall d’or al seu any, on vam tenir el privilegi de comptar amb Alejandra com a part de la cort d’honor de la reina infantil, i on van estar presents els nostres càrrecs del 2018, la nostra madrina Paula Garcilópez, la madrina infantil Noelia Hernández i el nostre president infantil Hugo Bayo, tots ells acompanyats pel president de l’associació Esteban Gual.

L’ acte va comptar amb els parlaments emotius i nostàlgics de comiat de Carla i Lucía, reines 2018, finalitzant amb les paraules de la vicepresidenta del patronat, Verónica Ruiz i les paraules de la presidenta de la Junta de Festes, Noelia Selma.

Posteriorment es va projectar un vídeo de comiat de les corts i va haver-hi els posats fotogràfics típics.

Amb aquest acte es va posar punt final a un any inoblidable, replet de felicitat i de festa.

68

Acte d 'obertura

L’ acte d’obertura va tenir lloc en el saló de recepcions de la Diputació de Castelló i va comptar amb la participació de nombrosos assistents. La cerimònia va estar presidida per la vicepresidenta del patronat, Verónica Ruiz, el vicepresident de la Diputació Provincial, Vicent Sales, la presidenta de la Junta de Festes, Noelia Selma i la Federació Gestora de Gaiates.

Van ser protagonistes les noves reines de les festes, Natalia Palacio i Natalia Collazos, que van estar acompanyades per les reines 2018 Carla Bernat i Lucía Burguete, així com pels representants dels dinou sectors gaiaters, i entre ells el nostre, amb la madrina Sonia Cabello, la madrina infantil Natalia Espada, el president infantil Manel Canseco i el president Esteban Gual.

Al llarg de l’acte, que va ser organitzat per la Gestora de Gaiates i presentat per Estefanía Climent, reina de les festes del 2017, el nostre president Esteban Gual, va oferir unes paraules com a president de la Federació Gestora de Gaiates, de la mateixa manera que ho feren la vicepresidenta del patronat, Verónica Ruiz i el vicepresident de la Diputació Provincial, Vicent Sales, així com les recentment anomenades reines de les festes.

Aquest acte es va convertir en el símbol d’obertura del cicle fester de 2019, i preludi de les imposicions de bandes que tindrien lloc dos dies després.

69

Imposició de bandes infantil

Les Imposicions de bandes a reines i corts d’honor, com és habitual des de fa moltes edicions, se celebren en dues jornades consecutives en el Teatre Principal al mes de setembre; concretament per a aquesta edició, foren els dies 14 i 15 de setembre.

Així el divendres 14 de setembre tenia lloc la imposició de bandes infantil, en la que la nostra reina Infantil Natalia Collazos s’anava a convertir en la cinquantena reina infantil de les festes de la magdalena des que Castelló començà a tindre representants dels xiquets allà per 1969.

Junt amb ella sis precioses xiquetes que compartirien l’emoció de ser anomenades dames infantils de la ciutat, així com les madrines dels diferents sectors de la ciutat, i entre elles la nostra madrina infantil per a la Magdalena 2019, Natalia Espada, que esperava emocionada el moment de rebre la seua blanca.

70

Però prèviament tenia lloc l’homenatge als presidents infantils, on Manel Canseco, el representant dels xiquets de Farola Ravalet, entre nervis i emoció, va rebre de mans de l’alcaldessa de la ciutat Amparo Marco la insígnia de la Gestora de Gaiates, i de mans de la presidenta de la junta de Festes Noelia Selma, el pergamí acreditatiu de la seua titularitat com a representant dels xiquets de la gaiata sis.

A continuació, els presentadors anaren demanant una a una la presència a l’escenari del Teatre a totes i cadascuna de les protagonistes de la nit, vivint amb gran emoció el moment en què la nostra madrina infantil Natalia Espada, va desfilar amb un gran somriure fins a arribar al lloc on l’esperaven l’alcaldessa de la ciutat i la presidenta de la Junta de Festes per a imposar-li la banda blanca i fer-li entrega d’un detall floral.

Seguidament va ser el torn de les sis dames de la ciutat que acompanyaran a Natalia Collazos en el seu viatge cap a la Magdalena 2019, i entre elles la nostra madrina del 2018 Noelia Hernández, que també va rebre la seua banda blanca amb gran alegria per a tots els membres de la comissió de la gaiata sis.

El moment esperat va arribar. Natalia Collazos i Rovira, la cinquantena Reina infantil de les festes, començava la seua desfilada cap a l’escenari, sota una retronant salva de carcasses i amb tot el respectable en peu. Amb els acords de la Marxa de la Ciutat, interpretada per la Banda Municipal, que per primera vegada va actuar en directe des del mateix fossat del coliseu, l’alcaldessa li va imposar la preuada banda verda de Reina.

Des del seu lloc d’honor, al Teatre Principal, la Fallera Major infantil de València i la Bellea del Foc infantil d’Alacant, van seguir amb atenció l’acte i van escoltar les paraules que l’alcaldessa va dirigir a tots els allí presents.

La desfilada de retorn va posar punt final a una emocionant vetlada en la qual, tant la reina infantil com la seua cort d’honor, van rebre les bandes que lluiran amb orgull la resta de l’any.

71

Imposició de bandes

Si en la nit del divendres eren la reina infantil i la seua cort d’honor les protagonistes, el dissabte 15 de setembre va ser el torn de la reina Natalia Palacio, junt amb les dames de la ciutat i les madrines dels sectors, de rebre les seues respectives bandes.

La presentadora de l’acte, Carolina Beltran, reina del 2016,va portar amb ritme una gala amb molts records, mentre una a una, pujaven les madrines de les gaiates de la ciutat, que expandeixen el fervor magdalener per cada racó de Castelló, i entre totes elles la de Farola-Ravalet, Sonia Cabello, que amb gran emoció va rebre la banda blanca de mans de l’alcaldessa de la ciutat, Amparo Marco. S’iniciava per a Sonia una emotiva desfilada que desembocarà en un any ple d’emocions, records i sentiments que faran que la Magdalena 2019 siga, per a ella, inoblidable.

72

A continuació van ser les dames de la ciutat les que accediren fins a l’escenari, i entre elles i per a orgull del nostre sector, Paula Garcilópez, la nostra madrina de la passada edició de festes. I després d’elles l’autèntica protagonista de la nit, la reina de les festes 2019 Natalia Palacio, que va fer la seua entrada al so de la Marxa de la Ciutat i amb tot el teatre en peu.

A dalt de l’escenari dues sorpreses li esperaven. La primera va arribar amb la portadora de la seua banda, que va ser la nostra madrina en el 2017 Andrea Piqueres, gran amiga de la reina, i la segona amb el seu coixiner, que fou Andrés Bort, el que fóra president de la seua gaiata quan ella va ser madrina.

Les paraules de l’alcaldessa donaren pas a la desfilada de retorn, i la festa va tenir la seua continuïtat en els salons del Club Nàutic al Grau de Castelló, on després del sopar de gala, la Reina de les festes, Natalia va inaugurar el ball amb el Rotllo i Canya, primer ball oficial de l’any de molts que haurien de vindre.

73

Presentació gaiata 5

La presentació de la Gaiata 5 Hort dels Corders el dissabte vint-i-dos de setembre en el Palau de la Festa, va iniciar el cicle fester de la Magdalena 2019. La comitiva festera va entrar al recinte encapçalada per la música de la dolçaina i tabal, per a continuar amb un acte inspirat en el Fadrí. El Palau de la Festa es va convertir per unes hores en un lloc tan emblemàtic com és la torre campanar de la capital de la Plana, un escenari plagat de rosques i de mecanismes del rellotge del Fadrí. Les rosques es transformaren en ballarins i des d’allí van arrancar una al·legoria sobre el temps i la Magdalena que simbolitza l’inici de l’any fester 2019.

Els nostres màxims representants Sonia, Natalia i Manel, juntament amb membres de la comissió, no es volgueren perdre aquesta primera presentació del nou cicle fester, i a més reberen la visita en la llotja de les nostres Reines Natalia Palacio i Natalia Collazos, acompanyades d’autoritats i membres de la Junta de Festes, que s’acostaren a cada comissió per tal de donar la benvinguda a tots al nou cicle de presentacions.

74

Presentació gaiata 3

Dissabte 29 de setembre va tindre lloc la presentació de la Gaiata 3, Porta del Sol. Amb un guió adaptat, l’accés de les protagonistes de la nit va estar emmarcat en la bella història d’un dels musicals de major èxit dels últims anys: el musical “La Llamada”, resultant una cerimònia àgil, divertida, dinàmica i entretinguda, aconseguint l’efecte desitjat, que el públic del Palau de la Festa estiguera pendent del que ocorria sobre l’escenari.

Cal destacar també el minimalista decorat amb panells de color blanc i una pantalla sobre el frontis de l’escenari on es projectaven fotografies a l’estil bumerang d’Instagram de cadascun dels integrants de la comissió i les seues madrines.

Una nit plena d’il·lusió i emocions que també visqueren els nostres representants des de la llotja del Palau de la Festa, on, en acabar l’acte, reberen la invitació de la gaiata 10 per a assistir al seu acte de presentació la setmana vinent.

75

Homenatge aTombatossals

El dissabte 6 d’octubre a les 12,00 hores, va tindre lloc el tradicional Homenatge a Tombatossals organitzat per la Germandat dels Cavallers de la Conquesta. La comitiva va iniciar la marxa encapçalada pel Penó de la Conquesta i de l’Orde de Sant Cristòfol, seguits pels Dolçainers i Tabaleters, cap al paratge de la Font de la Reina, on es va donar lectura de dos fragments de l’èpic relat. En aquesta ocasió el lector va ser en Vicent Jaume Almela Eixau, poeta, i guanyador entre altres del Premi Miquel Peris de poesia. Per als fundadors que ja no estan o no van poder estar (Miquel, Matilde, Quiquet i Pradells) hi va haver un emocionat record, com també per a l’autor de la novel·la del mític gegant. Amb la invocació als Sants Patrons de la Germandat, es va complir amb la cita per honrar la memòria dels fets mitològics del nostre Castelló. A continuació la comitiva va tornar al punt d’eixida, on tindria lloc l’actuació del grup de danses El Forcat, i on tots els assistentes pogueren gaudir d’un porrat popular a l’esplanada de l’Ermita de Sant Francesc.

El mateix dia a la vesprada es va celebrar la Festa de l’Ermita de Sant Francesc, amb una missa seguida de la processó fins al Molí La Font i la tornà.

76

Presentació gaiata 10

Dissabte 6 d’octubre es va dur a terme la presentació oficial de la comissió de la Gaiata 10, El Toll, en un acte en el qual es va voler posar l’accent en la internacionalització de les festes de la Magdalena. La comissió va preparar un espectacle centrat en un viatge per diferents ciutats del món en el qual el seu protagonista, un jove nascut a Castelló, recorda els principals atractius de la seua ciutat: la gent, les platges, la gastronomia, el Club Esportiu Castelló i, per descomptat, les festes de la Magdalena.

La tradició i el protocol van regnar transportant als presents a diferents ciutats com Venècia, París, Brussel·les i, finalment Castelló amb unes escenografies que van estar acompanyades per vídeos i imatges dels membres del Toll, com per moments musicals a càrrec d’una batucada i del grup de dansa la Nova Escola.

Nit de festa i màgia que no es van voler perdre els nostres màxims representants, que acompanyaren als amics de la gaiata 10 en el seu recorregut per Europa.

77

Festes carrerSanta Bàrbara

Desenes de veïns van acompanyar, el primer diumenge d’octubre com de costum, en processó, la imatge de Santa Bàrbara en la celebració del seu dia gran i en el marc de les tradicionals “festes de carrer”. En la processó van participar diversos col·lectius, i entre ells la nostra Gaiata Farola Ravalet, amb les nostres madrines Sonia i Natalia acompanyades del nostre president Esteban, tot açò cortejat per la música de dolçaina i tabal i la secció de bombos de la Confraria de Santa Maria Magdalena. Així mateix van participar l’Associació de Festes de Carrer, i diferents associacions religioses i culturals. A més, la imatge de la Santa acompanyada pels clavaris d’enguany, així com pels clavaris entrants, la Reina de les Festes, Natalia Palacio i les Dames de la Ciutat. La missa oficiada en l’Església de la Sagrada Família va estar presidida per la imatge de Santa Bàrbara. Després de la celebració, els actuals clavaris van imposar un corbatí en la bandera de la Santa i seguidament va tenir lloc un porrat popular en el carrer de la Santa, on van repartir el pa beneït.

78

Festivitat del 9 d 'octubre

La programació d’activitats commemoratives del Dia de la Comunitat Valenciana a la capital de la Plana es van estendre des de divendres 5 d’octubre, integrant nombrosos actes culturals, educatius i esportius, fins a concloure el 9 d’Octubre.

El passat 9 d’octubre la celebració va continuar a Castelló amb la desfilada commemorativa, a partir de les 11.00 hores des de l’avinguda Rei En Jaume, de l’associació l’Aljama, els Moros d’Alqueria i els Cavallers de la Conquesta. A continuació, a les 12 del migdia a la plaça Major, la banda municipal de Castelló va oferir un concert amb les tres cultures i tot seguit va ser l’acte de commemoració del 9 d’Octubre de la Conlloga Muixeranga.

Actes en els quals no van faltar les nostres madrines Natalia Espada i Sonia Cabello, acompanyades pel nostre president Esteban Gual.

Entre els actes que es van celebrar en aquest dia festiu també va estar el lliurament dels premis “Valencià de l’any” per la Fundació Huguet, a l’Ajuntament. Les persones que aquest any reberen un reconeixement són Carmen Torres i Benjamín Barberà Miralles.

79

Verge delPilar

Dilluns dia 12 d’octubre, festivitat de la Hispanitat i dia gran de la Verge del Pilar i de tots els que se senten una mica aragonesos, vam ser convidats, com altres gaiates germanes, pels membres del Centre Aragonés a Castelló per a celebrar amb ells el seu dia gran en honor a la Verge del Pilar. Així la nostra gaiata “FarolaRavalet” amb els seus màxims representants, la madrina Sonia i la madrina infantil Natalia, al costat del nostre president Esteban, ens desplaçarem en comitiva, al costat de la majoria de les gaiates, fins a l’església de la Santíssima Trinitat, en la qual es va oficiar una missa aragonesa, interpretada per la rondalla i els cantants del centre. Posteriorment es va dur a terme una emotiva ofrena floral en la qual la Verge del Pilar va rebre desenes de rams entre ells els de Sonia, Natalia i Esteban. Molta emoció entre els assistents, que van viure el moment amb alegria i fervor per la seua patrona la Verge del Pilar.

80

Presentació gaiata 18

La gaiata Crémor va viure el dissabte tretze d’octubre una nit màgica. La cita va començar, com és habitual, amb un castell de focs artificials que va il·luminar el cel castellonenc abans de l’entrada de les madrines i les seues dames al Palau de la Festa. La música de diferents parts del món va ser la protagonista en una vetlada repleta d’emoció, on la senzillesa, el dinamisme i el protocol van marcar la presentació de la Gaiata 18 “Cremor”.

Un dels moments més emotius de la nit va ser quan es va reproduir un vídeo que li van enviar a la madrina els seus familiars des de Mèxic, on té arrels, per a donar-li l’enhorabona i desitjar-li sort en la seua etapa al capdavant de Crémor, juntament amb la música de ranxera que la Rondalla Vora Séquia va interpretar per a ella.

Cal destacar també el decorat amb notes musicals en clau de sol, i el ball d’un grup de xiquetes que van fer les delícies dels presents i de la mateixa madrina infantil.

Gran part de la nostra comissió amb les madrines i presidents al capdavant, van voler acompanyar als membres de Crémor en la nit de la seua presentació.

81

Presentació gaiata 14

El dissabte vint d’octubre, en una nit que lluitava per escapar-se de la gota freda entre focs artificials i música tradicional, la Gaiata 14, “Castàlia” va presentar oficialment en el Palau de la Festa a les seues màximes representants.

Explicar la nostra història amb motiu de la 75 edició de les festes de la Magdalena en la seua estructura actual, i on es van representar els actes principals d’ella, fou el fil conductor d’una gala, en la que, com no podia ser d’una altra manera, l’acte va comptar amb música en directe de la Colla Xaloc, que van interpretar cançons i balls regionals juntament amb l’Escola de Dansa de Castelló. A més, amb motiu de la celebració del 75 aniversari de les festes, el decorat va comptar amb el primer cartell de les festes, de l’any 1945.

Un passatge cultural i històric, on els nostres màxims representants Sonia, Natalia i Manel, juntament amb membres de la comissió també van voler sumar-se a aquest repàs històric dels amics de la gaiata 14, Castàlia.

82

Presentació gaiata 7

Dissabte vint-i-set d’octubre i últim del més deu de l’any. Un dissabte que intentava evadir les fortes pluges i el temporal de fred i que assotava la ciutat. Entre focs artificials i música tradicional protegits en la porta principal del Palau, començà la gala de la comissió de la gaiata 7 “Cor de la Ciutat”, amb una presentació basada en els “gipsy kings” i on el grup de teatre “El Taronger” acompanyat pel ballet “Llum d’Orient”, va conquistar al públic del Palau de la Festa sent partícip amb els seus aplaudiments i els seus riures durant l’entretinguda representació.

Una cerimònia que, basada en la cultura gitana i acompanyada de balls, va amenitzar la nit, fent partícips al públic i com no, als nostres màxims representants i resta de membres de la comissió que van gaudir de l’espectacle que havia preparat la gaiata 7.

Un acte molt entranyable en el qual la llum i sentiment castelloner al costat de la tradició es van complementar amb un gran espectacle de toc gitano i una solemnitat de bones sensacions per a tots els que estaven presents.

83

Halloween

Halloween, també conegut com a Nit de Bruixes o Nit de Vespra de Difunts, és una celebració moderna que resulta del sincretisme originat per la cristianització de la festa de la fi d’estiu d’origen cèltic anomenada Samhain i la festivitat cristiana del Dia de Tots els Sants, celebrada pels catòlics l’1 de novembre. Es tracta d’un festeig secular, encara que alguns consideren que posseeix un rerefons religiós.

Se celebra internacionalment en la nit del 31 d’octubre, sobretot a Canadà, Estats Units, Irlanda o Regne Unit, i, en menor mesura, en altres llocs com Espanya i Iberoamèrica.

Les activitats típiques de Halloween són el famós truc o tracte i les festes de disfresses, a més de les fogueres, la visita de cases encantades, les bromes, la lectura d’històries de por i el visionament de pel·lícules de terror.

Igual que l’any passat, els nostres càrrecs de la Magdalena 2019, Sonia, Natàlia i Manel, van decidir fer una festa de Halloween en el cau de la Gaiata, on va estar convidada tota la comissió. Passarem una magnífica nit de por, esglais, trucs i tracte, però sobretot de riures, música i diversió.

84

Presentació gaiata 15

El passat 3 de novembre fou la presentació de la Gaiata 15 “Sequiol”, en una freda nit que va començar amb l’entrada de les madrines i les seues dames i una decoració, senzilla i elegant, acompanyada pel color dels focus que il·luminaven l’escenari.

La comissió de la gaiata 15 va voler fer un repàs musical de les últimes dècades. Dansa, il·luminació i tradició centraren gran part del protagonisme de la vetlada festiva, on els estils musicals foren un clar reflex de les tendències que es porten en cada època. Els sons, les lletres, el vestuari i els pentinats dels artistes van marcar la tendència en un Palau de la Festa ple a vessar.

I com cada dissabte, els nostres màxims representants, Sonia, Natalia i Manel, juntament amb un gran nombre de membres de la comissió, no es van voler perdre la posada en escena de Sequiol i van seguir atentament des de la llotja del Palau cada detall de l’acte.

85

Presentació cartell de festes

El divendres 9 de novembre, a les 20 hores els nostres màxims representants, Sonia, Esteban, Natalia i Manel van ser a la presentació del cartell guanyador de les properes festes. Una d’entre vint-i-tres obres presentades, la titulada “Llum de la festa” de Juan Carlos Francisco i Mateu, es va proclamar vencedora en el concurs de cartells Magdalena 2019. Des de la gaiata 6 li donem l’enhorabona a l’artista, el seu magnífic cartell ens marca una mica més l’inici del compte enrere per a les nostres festes de la Magdalena 2019. Aquest any com a novetat, és la primera volta que a les bases del concurs apareix, com a element indispensable, un monument Gaiater és per això que aquest cartell representa clarament la llum d’una Gaiata.

El jurat designat per triar el cartell de les presents festes magdaleneres ho formaven En Omar Braina Bou, Regidor de l’Excm. Ajuntament, que actuava com a president del Jurat, Na Noelia Selma, presidenta de la Junta de Festes de Castelló, En Esteban Gual, president de la Federació Gestora de Gaiates, En Pepe Béltran, president de la Federació de Colles, En Luis Bolumar, artista, Na Begoña Vilar Moreno, dissenyadora gràfica i Na Carla Bernat Pascual, Reina de les festes de la Magdalena 2018.

86

Nomenament Falla

GuitarristaTàrrega

El passat dissabte dia 10 de novembre la Gaiata Sis encapçalada pels seus màxims representants, Sonia, Natalia, Manel i Esteban, van acudir a la localitat veïna de La Vall d’Uixó per tal d’assistir al nomenament de la Fallera Major de la Falla Guitarrista Tàrrega per a l’edició festera del 2019. Era l’inici del seu any fester per a aquesta nova falla i com no, també inici del recent acord de germanor entre les dues associacions, Gaiata i Falla unint llaços per tal de fer conéixer les nostres festes a poblacions veïnes.

La més sincera enhorabona per a la falla, el seu president Francisco Martínez Mora i sobretot l’acabada de nomenar Fallera Major de la Falla Guitarrista Tàrrega, la dona Montse Naharro Barbero.

87

Presentació gaiata 13

La gaiata 13 “Sensal” va viure el dia deu de novembre una nit divertida amb actuacions musicals i balls. La cita va començar, com és habitual, amb un castell de focs artificials que va precedir l’arribada de les madrines i les seues dames al Palau.

Una cerimònia que, una vegada més, va ser a càrrec, en la seua part escènica, del grup de teatre “El Taronger”, companyia que tradicionalment col·labora amb Sensal per a l’execució de les seues presentacions.

Van preparar un “talent show”, a l’estil “Tu sí que vals”, en el qual els concursants van tractar de convéncer als tres jutges amb les seues cançons, els seus balls, els seus monòlegs còmics i, fins i tot, un típic combat de lluita lliure a l’estil mexicà. El premi per als guanyadors consistia, en un viatge per a gaudir de les festes de la Magdalena de Castelló.

La decoració de l’escenari, amb calaveres de colors, cactus i barrets mexicans, va recordar a la pel·lícula infantil “Coco”. Les actuacions musicals es van intercalar amb els elements més tradicionals d’aquest tipus d’espectacles, com la imposició de bandes, el lliurament de rams de flors i les ofrenes, entre altres, acabant amb una actuació conjunta en la qual tots els actors van cantar “Cielito Lindo” per a acomiadar una nit que, sense cap dubte, quedarà en el record de tots els allí presents.

88

Presentació gaiata 11

La nit del dissabte disset de novembre, mentre es lluitava amb el mal temps previst, fou el moment de la presentació de la gaiata 11 “Forn del Pla”, amb un espectacle inspirat en la llegendària discoteca Studio 54, una sala de festes que canviaria el concepte de club nocturn.

Un espectacle divertit amb actuacions musicals i balls inspirats en els 70 i 80 on els nostres màxims representants Sonia, Natalia i Manel, així com altres membres de la comissió, gaudiren de la més autèntica música disco.

La gala va acabar amb una actuació conjunta en la qual tots els actors van tornar a traslladar al públic als anys 70 i 80 amb les seues famoses cançons, per a acomiadar una nit que quedarà en el record dels màxims representants de Forn del Pla. 89

Presentació gaiata 1

La Gaiata 1, ‘Brancal de la Ciutat’, va celebrar el dissabte vint-i-quatre de novembre, en una gèlida nit, en el Palau de la Festa, la seua presentació a ritme de pop. La tradició musical de la festa portada als nous temps, amb actuacions en viu i amb els representants de tots els sectors gaiaters.

Es va oferir un espectacular tribut a Michael Jackson, a la seua música, els seus balls i el seu carisma que van ser únics, pràcticament inassolibles per a qualsevol altre artista. Una gala que va ser dinàmica, entretinguda i repleta d’actuacions musicals i balls en record de l’estel de la música pop. Les seues cançons van acompanyar als màxims representants de Brancal de la Ciutat en la nit més esperada per a ells, i la nostra gaiata, amb l’assistència d’una part de la comissió i de les nostres madrines i presidents, va gaudir juntament amb ells d’aquest homenatge al Rei del Pop. Una nit màgica, especial i inoblidable per a les grans protagonistes de la gaiata 1, amb actuacions musicals i balls, i on també es va homenatjar a la reina de les festes, Natalia Palacio, madrina de la gaiata 1 en el 2017, amb la insígnia d’or de la comissió. Així mateix també va rebre el premi Brancaler de l’any l’empresa d’automòbils Marzá S.L. 90

Presentació Falla Nord Dr. Zamenhof f

Dissabte dia 1 de desembre, la Gaiata 6 i al capdavant d’ella els nostres càrrecs, Sonia i Esteban, es van desplaçar fins a la província veïna de València, i concretament a L’Eliana, per assistir a la presentació de la Fallera Major i la seua cort d’honor de la falla germana i amiga “Nord – Dr. Zamenhoff ”.

Un acte que va comptar amb una magnífica posada en escena transcorrent protocol·làriament fins al seu final, amb algunes sorpreses, i tot a càrrec del grup de teatre “El Clavell”, compost pels joves de la mateixa falla.

Un guió treballat com de costum i a càrrec d’Alejandro Sempere.

Des de la Gaiata 6 volem agrair el tracte rebut pel president de la Falla Nord – Dr. Zamenhoff i per tota la seua comissió, així com felicitar i desitjar a la jove Carmen Vanessa Díaz Chuliá, que gaudisca d’aquestes falles 2019 i d’aquest magnífic any tan especial i inoblidable per a ella i la seua família.

91

Presentació gaiata 8

En la nit del dissabte un de desembre, la Comissió de la Gaiata vuit “Portal de L´Om” va protagonitzar una magnífica presentació en el Palau de la Festa omplint d’alegria i emoció el coliseu per excel·lència gaiater, on els seus màxims representants van ser els grans protagonistes de la nit.

La presentació va arrancar amb una obra de teatre ambientada baix del mar, on els intèrprets van transportar al públic fins al mateix fons marí. Un grup de peixos estudiants amb el mestre tortuga al capdavant, ens ensenyaren coses sobre la vida marina i ens feren riure a tots amb els seus còmics personatges, que es movien amb gràcia per un escenari perfectament decorat com el fons marí.

Un gran joc de llums, una encertada selecció musical, juntament amb els espectacles musicals on diverses espècies marines ens van delectar amb simpàtics balls, van aconseguir entretenir a tot el públic present i mantenir la seua atenció al llarg de tota la nit.

Els membres de la comissió de la gaiata sis amb els nostres màxims representants al capdavant, van passar una nit plena d’animals marins, música, balls i diversió.

92

Presentació gaiata 2

Dissabte set de desembre va ser el torn de la gaiata “Fadrell”, que amb un espectacle inspirat en la Ràdio Fadrell, va comptar amb la presència del grup de ball “On Dance” amenitzant la vetlada, iniciant-la amb un mix de balls dels anys 80 i intercalant la vesprada amb balls molt animats de temes coneguts que provocaven al públic a fer-los partícips cantant les seues cançons.

Un espectacle divertit amb actuacions musicals, que va ser especial per a la nostra gaiata, ja que els nostres màxims representants Sonia, Natalia, Manel i Esteban van pujar a l’escenari per tal de fer l’ofrena de la Gestora de gaiates, la qual cosa significava que la setmana següent seríem els encarregats de presentar oficialment a la societat castellonenca a les nostres madrines, presidents, i resta de comissió.

93

La nostra presentació

El Nadal es va anticipar enguany una setmana abans, i així com el Betlem de la Pigà obri les portes al Nadal a la ciutat, enguany se li va anticipar un dels sectors gaiaters per excel·lència, nosaltres “Farola -Ravalet”, porta i fanal de la vila. Així en la nit del dissabte quinze de desembre el Palau de la Festa, la nostra Gaiata, va il·luminar l’estrela més brillant de l’arbre fanaler per a retre homenatge a tot el seu sector i a una ciutat que marxa imparable cap al tercer diumenge de Quaresma.

Un castell de focs artificials que va animar al públic a entrar en calor, va precedir l’arribada de la nostra comissió, madrines i dames al Palau en una freda nit de desembre. Allí familiars i amics esperaven il·lusionats la presentació de les seues representants festives per a la Magdalena 2019. Les emocions estaven a flor de pell, amb l’alegria de les joves madrines davant la nova etapa que comencen, i la tristesa de les seues antecessores en el càrrec, Paula Garcilópez madrina 2018 i dama de la ciutat 2019, Noelia Hernández madrina infantil 2018 i dama de la ciutat 2019; i el president infantil, Hugo Bayo, que acomiadaven el seu any sempre acompanyats del nostre president, Esteban Gual.

La nadala “Holly Jolly Christmas” va obrir el Palau a una d’eixes emocions que mai falta en Nadal, la il·lusió.

Il·lusió dels més xicotets i dels no tan xicotets quan obrin els seus regals el dia de Nadal i quin millor regal per a tots els allí presents que tots eixos sentiments que obrin els cors de totes aquelles persones que estimem.

L’emoció i l’energia d’una magnífica emissària nadalenca de la sis, Noelia Pérez Monfort, va donar la 94

benvinguda convidant a tots els presents a deixar-se portar per la màgia del Nadal i gaudir d’una gran festa nadalenca, però també del camí cap a la Magdalena de 2019 que ja té iniciat el seu compte arrere. Una gran “Estrella de Nadal” il·luminava el Palau, al costat d’un escenari decorat amb llums que feien sentir al públic en ple vint-i-cinc de desembre.

L’ alegria de les reunions familiars, el record dels qui ja no estan, o la il·lusió pels nous projectes que començaran molt prompte són ixe tipus d’emocions que es manifesten sempre en l’època nadalenca, i nosaltres vam voler ser aquella nit la porta que obrira el cor de tots els presents a eixes emocions, reunint en la nostra particular festa eixa il·lusió, que arribava fins a l’escenari del Palau de la mà de les nostres corts d’honor, precedides pels estendards de la comissió portats per Samuel Bau Lacasa i Pedro Cumba Llorens, acompanyats per les col·laboradores Alejandra Gallen Montañes, Claudia Beltrán Palència, Nerea Ibáñez Vilar, Nuria Espada Fábrega, Marina Ahís Herrero i Clara Sanz Sobrino.

Moment dels records viscuts al llarg de l’any, els que la nostra presentadora Noelia ens va recordar… són moltes les persones amb les quals hem gaudit eixos moments, però de totes elles hi ha tres persones, fonamentals per a nosaltres enguany: els nostres representants de la passada edició festera. La madrina infantil 2018 Noelia

95

Hernández Andrés acompanyada del president infantil 2018 Hugo Bayo Ahicart i la madrina de la magdalena 2018 Paula Garcilópez Palau acompanyada per Jaume Querol Vilar.

Sense deixar l’esperit nadalenc i amb nadales de fons, el nostre “follet” particular Arturo España va convidar a pujar a l’escenari al president infantil Manel Canseco Peris al costat del president Esteban Gual Ibáñez, per a imposar les bandes acreditatives a les dames d’honor majors i infantils que començaven ja la seua desfilada en aquesta nit.

Així, va ser el torn de les dames d’honor Saray Traver, acompanyada de Mario Tárrega, Rebeca Nova amb Jaume Querol, Teresa del Carmen Cumba al costat d’Iván Miralles, Carlota Lainez del braç de Cristóbal García i Camila Castelluchio amb César Tirado.

Com a estreles efímeres que travessen el cel en els dies previs al Nadal era el moment dels nostres “elfs infantils”, éssers màgics i bondadosos que vestien de seti negre i elles amb brocats de vistosos colors; era la nostra comissió infantil desfilant cap a l’estrela que brillava en la seua màxima expressió, de la qual procedeixen.

El futur de la comissió amb Víctor Gil i Enzo Queral, juntament amb la col·laboradora Nerea Ibáñez seguits de les dames d’honor infantils, Paula Bueno i Elsa Ballester, acompanyades per la col·laboradora Claudia Beltrán, dama d’honor infantil Ela Píriz acompanyada per Sergio Tirado, dames d’honor infantils Paula Abona i Mar Canseco, acompanyades per Guillermo García, dames d’honor infantils Amanda Marmaneu i Pilar Gimeno, acompanyades de Nicolás Cabello, dames d’honor infantils Paula Bollado i Emma Vilar, acompanyades per 96

Adrián Gil, dames d’honor infantils Lucía López i Judith Quintero, dames d’honor infantils Paula García i Iris Ruiz, dames d’honor infantils Julia Bayo i Desireé Gavara i dama d’honor infantil Daniela Gimeno, al costat de Nikolás Galera.

El nostre escenari cada vegada brillava més en la seua màxima expressió i una sèrie de llums multicolors travessaven el Palau avisant de la seua arribada. Però faltava un altre dels elements del Nadal: “l’arbre nadalenc” un element decoratiu, típic d’aquestes festes, i va ser com un aire fresc que ens van delectar amb un ball sobre aquest element decoratiu de les nostres cases pel Nadal.

Ja teníem els encarregats de repartir l’alegria, també estaven els elfs infantils, l’arbre…però faltaven els elements principals per a acabar la nostra decoració nadalenca. Les boles o esferes, els llaços, tots ells simbolitzen els dons i la unió de les persones volgudes que desitgen donar i rebre, i al seu voltant la nostra madrina infantil per a la magdalena 2019 Natalia Espada Jiménez acompanyada del president infantil per a la magdalena 2019 Manel Canseco Peris. Però tot arbre de Nadal necessita una estrela que el corone, i nosaltres vam rebre d’esta manera a la nostra particular estrela, aquella que guiarà a aquesta comissió cap a la pròxima setmana gran de festes, la madrina per a la magdalena 2019 Sonia Cabello Cabello que va pujar a l’escenari acompanyada pel president de l’associació Esteban Gual Ibáñez.

Moment de bandes i rams on els presidents, Manel I Esteban van imposar les bandes acreditatives i van fer lliurament d’un ram de flors a les flamants madrines Sonia i Natalia, així com el president infantil va rebre 97

de mans d’Esteban el mocador fanaler. Seguidament Esteban va fer entrega d’uns pergamins a Paula, Noelia i Hugo, nomenant-los gaiateres i gaiater d’honor per la magdalena 2019. Posteriorment, Paula Noelia i Hugo van penjar els corbatins commemoratius en els seus respectius estendards que recordaran el seu pas per la nostra gaiata.

En aquesta nit era l’hora de rebre als amics de dins i fora de les nostres terres que ens van voler acompanyar en la nostra presentació per a homenatjar als nous representants: L’Associació de Pares i Mares del col·legi Sanchis Yago, el col·legi Manel García Grau, el Club Esportiu Castelló, l’Ajuntament de Benafigos, el Centre Aragonés de Castelló, la Falla Guitarrista Tàrrega de la Vall d’Uixó amb la que es va fer un agermanant aquella nit amb la nostra gaiata, la falla Nord Doctor Zamenhoff de València, l’associació Moros d’Alqueria, la Federació de Colles, la Gestora de Gaiates representada per la gaiata 16, Rafalafena, i l’ofrena del Patronat Municipal de Festes de Castelló.

98

És a través de les llegendes i les rondalles com el ninot de neu ha arribat a les nostres vides, existeixen molts postulats per a descriure la seua presència, entre ells trobem que se li ha catalogat com el pare de l’hivern, d’aquesta manera i amb la posada en escena d’una actuació conjunta en un inspirat ninot de neu i amb cançons pròpies de l’època, va arribar el moment de desfer el camí fet amb la baixada de les dames i acompanyants de la nostra comissió, deixant pas a l’acomiadament dels representants de la passada edició magdalenera.

I així com una història increïble, com un somni fet realitat, ple d’il·lusió i de fantasia que revivia el passat que sempre es manté al cor, Paula, Noelia i Hugo van poder delectar-se amb un tendre vídeo ple de noves històries. Emotiu acomiadament on es van escriure les línies d’una nova etapa on Hugo ho farà al nostre costat, al dels fanalers, Noelia i Paula al de tot Castelló com a dames de la ciutat El Nadal és un moment de recolliment interior i familiar, i està envoltat de grans emocions, com les que van viure els nostres protagonistes aquella nit, protagonistes que, amb la seua il·lusió, mantindran encesa la llum de la Farola durant tot l’any. Així, arribats al final de l’acte, vam acomiadar a la madrina infantil Natalia Espada Jiménez, acompanyada pel president infantil Manel Canseco Peris i la madrina Sonia Cabello Cabello acompanyada pel president de l’associació Esteban Gual Ibáñez.

Vam complir la nostra comesa, on vam voler simbolitzar els somnis d’una nit de Nadal que ens porta alegria i bons moments, però per damunt de tot ens porta il·lusió. Una il·lusió reflectida en les cartes que la nostra gaiata va escriure i va ficar a la bústia al començament de l´espectacle, i ara tan sols ens queda esperar que tot allò que vam desitjat es faça realitat.

99

Visita delPare Noel a la collaBacalao

Diumenge 16 de desembre, el Pare Noel es va acostar a la Colla Bacalao de Castelló, per a felicitar els xiquets allí presents i recollir els seus desitjos per a Nadal. A aquesta cita no va voler faltar la nostra madrina infantil, Natalia Espada Jiménez, que va ser acompanyada pel nostre president Esteban Gual Ibáñez. Així com la reina infantil Natalia Collazos i la seua cort d’honor, on estava la nostra madrina infantil de la passada edició Noelia Hernández Andrés.

100

Presentació polsera oficial

El dimarts 18 de desembre va tindre lloc en el Palau de la Festa la presentació oficial de la polsera de Magdalena 2019.

En l’acte van estar presents els principals representants del món de la festa i va ser l’autora del disseny, Mónica Toledo, qui va entregar la polsera a l’Alcaldessa, Amparo Marco; al regidor de Festes, Omar Braina; a les Reines de les Festes, Natalia Palacio i NataliaCollazos; i a la presidenta de la Junta de Festes, Noelia Selma.

Després va ser el torn del repartiment per a les diferents comissions de sector. I entre elles per descomptat la nostra, la Gaiata 6 i els seus representants, Sonia, Natalia, Manel i Esteban.

101

Inauguració del betlem gaiater

Dijous dia 20 de desembre va tindre lloc com ja és tradicional en el si de la Gaiata 6, la festiva i nadalenca inauguració del pesebre del nostre local social. Un pesebre monumental que adorna el nostre cau en aquestes festes tan entranyables i que ens acompanyarà en nit de cap d’any i de reis.

Per això, després d’uns dies treballant en la confecció i muntatge d’aquest, es va procedir a realitzar en un acte entranyable, la inauguració del nostre IV Betlem i que servia de punt de partida de les festes Nadalenques de l’any 2018.

L’acte va comptar amb l’assistència i participació de nombrosos membres de la comissió i com no, dels nostres càrrecs 2019 Sonia, Natalia i Manel que conjuntament amb el nostre president Esteban van procedir al tradicional tall de la cinta i posterior repartiment de felicitacions a cadascuna de les famílies presents.

Seguidament els assistents van brindar amb una copa de cava per unes bones festes i un pròsper any 2019.

102

Sopar de Nadal de la

Federació Gestora de Gaiates

Divendres dia 21 de desembre va tindre lloc el tradicional Sopar de Nadal de la Federació Gestora de Gaiates, coneguda col·loquialment en el món de la festa com el “Sopar de la Pasquera”. Van assistir el President del Patronat de Festes, Omar Braina, la Presidenta de la Junta de Festes, Noelia Selma, la Reina de les Festes, Natalia Palacio, Dames de la Ciutat, Na Violant, membres de la Junta de Festes, a més de presidents, presidentes i madrines dels diferents sectors gaiaters.

La vetlada va transcórrer entre riures i anècdotes compartint bones viandes i excel·lents caldos. Una vegada finalitzada, el President de la Federació Gestora de Gaiates, Esteban Gual, va prendre la paraula per a agrair la presència de tots, desitjar un Bon Nadal i agrair l’esforç de tots els col·lectius presents i sobretot dels presidents de les diferents gaiates. Va continuar el torn de parlaments la Reina de les Festes, qui va dirigir unes sentides paraules a tots els presents, però amb especial afecte cap als presidents i madrines com a representants de les comissions de Sector. Tancant la ronda de discursos, el President del Patronat, Omar Braina, es va dirigir a tots els presents per a desitjar-los unes festes amb pau i harmonia, així com recalcar el paper fonamental de les gaiates en les nostres festes.

Després del tradicional brindis, va tindre lloc l’esperat lliurament de la Pasquera a la reina, dames de la ciutat, madrines de gaiates, així com a la resta d’assistents, amb els millors desitjos d’unes bones festes de Nadal.

103

Visita del carter reial

Com cada any, pocs dies abans de la nit de Nadal visita la nostra ciutat el Patge de les seues Majestats els Reis d’Orient, per a rebre les cartes de tots els xiquets i xiquetes castellonencs; cartes plenes d’il·lusions, peticions solidàries i molts desitjos no solament de joguets, també de pau al món.

Enguany amb una novetat, i és que el patge de les seues Majestats va acudir al matí a diferència d’anys anteriors que ho feia a la vesprada nit. El Carter Reial va ser rebut en la Plaça Major per la Reina infantil de les festes, les dames de la ciutat i madrines de totes les gaiates acompanyades pels seus presidents infantils. Entre ells, els nostres xicotets Natalia i Manel, representant a la Gaiata 6 Farola Ravalet.

104

Berenar de la Gestora

de Gaiates

Començant el mes de Gener i per tant l’any 2019, la tarda del dia 3 de Gener i amb Indiana Bill preparat per a la diversió dels més petits, va arribar l’homenatge nadalenc que la Gestora de gaiates organitza en honor de la reina infantil i la seua cort d’honor, i com no, per a les madrines i presidents infantils de les diferents comissions gaiateres.

Un berenar on la reina Infantil Natalia, les dames de la ciutat infantils, entre elles la nostra madrina de 2018 Noelia, i les madrines i presidents infantils, entre ells Natalia i Manel com a representants de la Farola Ravalet, van compartir beguda, menjar i riures.

Una tarda simpàtica que va transcórrer entre begudes, berenars i amb jocs per a diversió dels assistents, que no van deixar de saltar i jugar per tot el recinte.

105

Cavalcada de Reis

Vigília de l’Epifania, 5 de gener del 2019. Per fi les seues Majestats d’Orient estan a Castelló i la ciutat ja està preparada per a rebre als mags. A la vesprada, en la dàrsena del port de Castelló, en el nostre entranyable Grau, es va donar la benvinguda a tan il·lustres visitants, i després, amb un passeig a peu es va arribar a la Tinença d’alcaldia per a que els nens tingueren un primer contacte amb ells. Allí Melcior, Gaspar i Baltasar, van fer les delícies d’uns nens que estaven perplexos en veure els seus Reis tant de prop.

Ja una vegada dins de la ciutat de Castelló, va passar a la tradicional cavalcada que va recórrer els carrers cèntrics de la ciutat amb el llançament de caramels i el somriure dels presents fins a arribar a la Plaça Major, on els Reis Mags d’Orient van rebre a tots i cadascun dels nens de la nostra ciutat que es van acostar fins allí.

I entre ells, els nostres màxims càrrecs infantils, Natalia Espada Jiménez i Manel Canseco Peris. I un especial Melcior!!

106

Visita dels Reis al cau

En acabar la cavalcada de Reis, els membres de la comissió anàrem al cau de la gaiata, on esperàvem que vingueren a visitar-nos les seues Majestats el Reis d’Orient, doncs havíem fet la sol·licitud per a què així fóra i havíem rebut una contestació afirmant que vindrien.

Així doncs, una estona després de sopar, arribaven els Reis amb els seus patges i carregats amb regals que repartiren a tots els xiquets de la comissió. Va ser un moment molt emocionant, on els Reis van saludar a tothom, van parlar amb tots els xiquets i van fer entrega dels regals que portaven amb gran simpatia.

La visita va ser curta, ja que tenien molts compromisos, però suficient per a deixar-nos a tots emocionats, doncs no tots els dies es pot tindre tant de prop a tan il·lustres personatges. Sense cap mena de dubte serà un dia que aquesta gaiata mai oblidarà.

107

Presentació de la falla GuitarristaTàrrega

Dissabte dia 12 de gener, la Gaiata 6 i al capdavant d’ella els nostres càrrecs, Sonia Cabello, Natalia Espada, Manel Canseco i Esteban Gual, es van desplaçar fins al poble de la Vall d’Uixó, per a assistir a la presentació de la Fallera Major i la seua cort d’honor de la recent falla germana i amiga “Guitarrista Tàrrega”.

Un acte que va comptar amb un magnífic guió transcorrent protocol·làriament fins a la seua final, amb algunes sorpreses, i tot a càrrec de la comissió de la falla, que s’estrenava amb la primera presentació de la seua història, i on es va donar el començament de la nostra unió entre festes amb el nostre agermanament.

Des de la Gaiata 6 volem agrair el tracte rebut pel president de la Falla Guitarrista Tàrrega i per tota la seua comissió, així com felicitar i desitjar a la Fallera Major Montse Naharro, que gaudisque d’aquestes pròximes falles 2019 i d’aquest magnífic any tan especial i inoblidable per a ella i la seua família.

108

Presentació gaiata 16

La nit del dissabte dotze de gener va presentar a la seua Comissió la gaiata 16 “Rafalafena”, que va organitzar un circ on no van faltar els números més espectaculars, el foc, la màgia dels mags, els pallassos, els malabars i les representacions més boniques amb una gran lluna giratòria que també es va agenollar al peu dels grans protagonistes de la nit.

Les actuacions circenses es van intercalar amb els elements més tradicionals d’aquest tipus d’espectacles, com la imposició de bandes, el lliurament de rams de flors i les ofrenes, entre altres. Una presentació divertida que no es van voler perdre els nostres màxims representants Sonia, Natalia i Manel, que juntament amb la resta de membres de la comissió, gaudiren de cada moment del màgic espectacle.

109

Presentació gaiata 4

Dissabte dinou de gener, a les 23 hores, va tindre lloc en el Palau de la Festa la presentació oficial davant el poble de Castelló de les noves madrines i dames, així com de la resta de membres, de la comissió de L’ Armelar.

Una cerimònia repleta d’evocacions a les festes de la Magdalena. Les mascletades, l’encesa de gaiates, la Nit Màgica i el dia del Vítol van ser alguns dels moments que van formar part de l’espectacle. Tot això, combinat amb un gran desplegament de llums i continguts audiovisuals que van fer les delícies dels assistents al Palau de la Festa castellonenca.

L’espectacle va combinar la tradició amb components audiovisuals i amb el protocol habitual en aquests actes. Cal afegir que la gaiata número 4 va fer entrega del premi Armeler d’Or 2019 al vicepresident i diputat de Cultura en la Diputació de Castelló, Vicent Sales Mateu.

De la mateixa manera que en la resta de presentacions, la nostra comissió no va faltar a la cita, i gaudiren tots d’una fantàstica vetllada que s’allargà amb la música i el ball de la disco mòbil.

110

Fitur

Dissabte vint-i-sis de gener el món de la festa no va acudir al Palau a un acte de presentació de gaiata, però sí que va atresorar una particularitat castellonera, traslladar-se el món de la festa a Madrid i més en concret a la Fira Internacional del Turisme FITUR.

La Magdalena, festes fundacionals de Castelló i declarades d’Interés Turístic Internacional en 2010, van ser aquest dissabte vint-i-sis el plat fort de la Fira a Madrid, sent la protagonista d’excepció.

Amb una desfilada representant la Romeria de les Canyes, les reines de 2019, Natalia Palacio i Natalia Collazos, foren les ambaixadores d’un missatge que va parlar de principi a fi de música, llum, folklore i orgull.

Acompanyades en tot moment pels representants de les Gaiates, les madrines, i com no la nostra madrina Sonia Cabello, acompanyada pel nostre president Esteban Gual, diferents presidents, i membres de la Junta de Festes, amb la seua presidenta, Noelia Selma, van contribuir sens dubte a potenciar el caràcter internacional de les festes.

Dos vídeos promocionals, un sobre la Magdalena i un altre sobre la gaiata com a símbol central, van servir per a complementar l’element central de promoció d’enguany, que és la rèplica de la Gaiata de la Ciutat que ha elaborat l’alumnat del Curs d’Artista Gaiater.

La llum de les festes de Castelló ha il·luminat un any més la Fira Internacional de Turisme Fitur. I la nostra madrina Sonia i el nostre president Esteban han sigut els ambaixadors d’un sector que convida a veïns, ciutadans i turistes a formar part activa de la nostra festa.

111

La sis solidària

El primer entrepà solidari de la gaiata 6 va ser un èxit!!!

Gràcies a tots per la vostra col·laboració.

El primer entrepà solidari organitzat per la nostra gaiata la passada Magdalena, es va convertir en un èxit de participació de tots els veïns de la ciutat que van voler acostar-se a col·laborar amb aquesta acció.

El divendres nou de març, en plenes festes magdaleneres, i en concret en la carpa de la nostra gaiata al carrer Rosell, organitzarem el primer entrepà solidari, amb la intenció de donar tots els diners que s’arreplegaren per a una Organització sense ànim de lucre. L’ esdeveniment va comptar amb la inestimable col·laboració de diverses entitats i persones, i entre elles cal destacar especialment als encarregats de l’elaboració del pa que van ser La Fleca, Forn Blanch de Castelló, Pa i Pastes Castelló i Forn Sant Basilio de Borriana, i Adrián Merenciano del restaurant El Flote que va aportar l’oli per al pa i el pernil per al farciment de l’entrepà. També van col·laborar membres de la nostra comissió en la preparació i repartiment dels entrepans així com en l’organització, venda de tiquets i repartiment de begudes.

112

La sis solidària

L’objectiu d’aquest primer entrepà benèfic va ser el de recaptar fons per a col·laborar amb el projecte que té l’Associació de pares de persones amb autisme de Castelló APNAC, i estem molt orgullosos dels resultats, ja que vam aconseguir la quantitat de 1.300 € que van anar íntegrament destinats a aquesta associació que tan important treball realitza amb les persones amb autisme a la nostra ciutat.

El dia 28 d’abril, acabades ja les festes de la Magdalena, els representants de la nostra gaiata en 2018, Paula, Noelia, Hugo i Esteban, juntament amb algun membre més de la comissió, s’acostaren fins al Centre d’Activitats de la fundació APNAC, per tal de fer-los entrega dels diners recol·lectats amb la nostra iniciativa de l’entrepà solidari, i de pas conéixer un poc més de prop a aquesta associació, els seus membres i el magnífic treball que porten a terme. Un mes després, APNAC ens va mostrar el mobiliari per a la terrassa i jardí del seu Centre d’Activitat que havien comprat amb els diners recaptats amb l’entrepà solidari, que estem segurs que farà la vida de les persones que allí acudeixen, una mica més còmoda.

113

114

115

La sis solidària

Aquest any els beneficis de l’entrepà solidari aniran destinats a l’associació ASEMI. Ací pots conéixer qui són i quines tasques porten a terme.

QUÈ ÉS ASEMI

ASEMI, Associació de Malalties Minoritàries de la Comunitat Valenciana, és una associació sense ànim de lucre, que neix a Castelló l’octubre del 2015 per iniciativa d’uns pares amb un fill afectat per una malaltia estranya i una de les seues terapeutes, també mare d’una filla afectada, amb l’objectiu de posar en funcionament un centre de neurorehabilitació integral, és a dir, un centre de teràpies.

QUÈ FEM – OBJECTIUS

Volem acollir a totes aquelles famílies que tenen un membre (siga nen, adult o major), la malaltia del qual està sense diagnosticar o té un diagnòstic poc comú el que fa que es senten “fora de lloc” en les associacions ja existents de diagnòstic concret.

Les famílies nouvingudes a aquesta situació, se senten una mica perdudes i abandonades i, en general, els costa molt assimilar la seua nova situació, tant en la part emocional, com en la part física, que es tradueix en el dia a dia.

Per això, entre els nostres objectius es troben:

· Proporcionar suport i orientació a les famílies mitjançant xerrades, tallers, excursions, convivències i qualsevol altra activitat que puga plantejar-se. · Orientar i gestionar els recursos i ajudes que l’Estat, Autonomies i Ajuntaments donen a les famílies. · En el cas dels nens, col·laborar i assessorar en els col·legis.

· Facilitar orientacions, normes i consells sobre educació i convivència social per a l’ús directe de pares, fills, tutors i encarregats de la cura de la persona afectada, així com contribuir a la divulgació dels possibles problemes que es plategen i les seues possibles solucions. · Estudiar les necessitats físiques, cognitives i socials de cada individu amb la finalitat de millorar la seua qualitat de vida.

A més, entre les seues finalitats té la gestió d’un Centre de Neurorehabilitació Integral, centre que compta amb els professionals qualificats per al diagnòstic, la intervenció i el seguiment de qualsevol persona que, per les seues característiques individuals, així ho necessite. Centre que, permet a moltes famílies, deixar de deambular per diferents teràpies i ciutats buscant el tractament més adequat, ja que aquí ho tenen tot situat en un mateix lloc. A aquest Centre tenen accés totes aquelles famílies que ho necessiten, siguen o no, membres d’ASEMI, evidentment, tenint preferència tant en places com en preus els membres de l’associació. La missió d’ASEMI és, en definitiva,“Acompanyar al llarg de la vida i ser acompanyat”. ENS ACOMPANYES? 116

QUÈ ES CONSIDERA UNA MALALTIA ESTRANYA

Una malaltia és considerada estranya quan afecta un número limitat de la població total. Definit a Europa com a menys 1 per cada 2.000 ciutadans (EC Regulation on Orhan Medicinal Products).

Del 6 al 8% de la població mundial, més o menys, estaria afectada per aquest tipus de malalties, és a dir, més de tres milions d’espanyols, vint-i-set milions d’europeus, vint-i-cinc milions de nord-americans i quaranta-dos milions d’iberoamericans estan afectats per una malaltia estranya.

S’estima que, avui dia, existeixen entre cinc mil i set mil malalties estranyes diferents, que afecten els pacients en les seues capacitats físiques, habilitats mentals i/o en les seues qualitats sensorials i de comportament.

En la seua major part, es tracta de malalties cròniques i degeneratives.

Els pacients i les associacions que els donen suport posen de manifest que és crucial adonar-se que li pot ocórrer a qualsevol en qualsevol moment de la seua vida. És més, no és tan estrany patir una malaltia estranya.

COM COL·LABORAR - Soci col·laborador

Per a ser soci col·laborador de la nostra associació tan sols has d’emplenar el formulari a aquest efecte o posar-te en contacte amb nosaltres a través del nostre correu electrònic o cridant a la nostra seu. Aquestes donacions tenen, a més, beneficis fiscals.

- Prestant els teus serveis

Siga com siga la teua professió o habilitat, segur que pot aportar-nos alguna cosa en molts moments de la nostra “batalla”: advocat, informàtic, fotògraf, comptable, etc.

- Organitzant un esdeveniment

No fa falta que organitzes un gran esdeveniment ni una marató, n’hi ha prou amb vendre coques en el teu col·legi o organitzar un esmorzar en el treball. Això sí, hi ha passos importants que s’han de seguir perquè l’organització i l’execució de qualsevol acte benèfic per a recaptar fons resulte un èxit i, a més, siga útil i rendible.

Decideix quin esdeveniment realitzaràs, fixa el lloc, l’hora i el dia per a la recaptació. La fase inicial de l’organització pot ser complicada depenent de la complexitat de l’esdeveniment desitjat, per això cal fer una planificació flexible fins que els detalls comencen a materialitzar-se. Aquesta preparació sol requerir molta ajuda, per això et convidem al fet que et poses en contacte amb nosaltres i buscarem voluntaris i suports per a la realització d’aquest.

I si vols col·laborar però no saps com, posa’t en contacte amb nosaltres i et suggerirem què esdeveniment o activitat realitzar per a recaptar fons, i en funció de les teues possibilitats t’indicarem què tipus d’esdeveniment et pot resultar més senzill organitzar.

- Com a voluntari de l’associació

Pots ser voluntari de moltes maneres: ajudant a organitzar un esdeveniment benèfic, col·laborant en campanyes publicitàries, a través d’actuacions puntuals, ajudant en la recaptació de fons, entre altres. Envia’ns un email o truca per telèfon a la seu i digues quin és el teu horari i com t’agradaria col·laborar.

- Fent directament un donatiu

Bé a través del servei PayPal del qual disposa la nostra pàgina web o bé, fent un ingrés en el nostre compte del Banc Sabadell ES81 0081 5181 0500 0121 8831 COM CONTACTAR AMB NOSALTRES Telèfon: 626306001

Email: administracion@asemicv.com

Adreça: C/ Poeta Guimerá, 3A-entresòl A, a Castelló

117

La sis solidària Sorteig de l 'or Creu R oja

Digues Sí a lluitar contra la pobresa

En 1980 es va celebrar a Madrid el primer Sorteig de Creu Roja amb un premi en or o el seu contravalor en pessetes. Una iniciativa realment original per obtenir el finançament necessari per a continuar les activitats humanitàries pròpies d’aquesta entitat.

Des de llavors fins avui aquest sorteig ha seguit celebrant-se i donant una alegria a moltes famílies espanyoles.

Des de 1991 diferents ciutats han estat les encarregades d’albergar la celebració del Sorteig d’Or, sent les últimes València, Badajoz, Bilbao, Alacant, Avilés i Santander. Aquesta edició ha tingut lloc a Castelló el 19 de juliol de 2018.

Encara que els canvis socials i la tecnologia han actualitzat l’estructura, organització i desenvolupament del Sorteig d’Or, hi ha alguna cosa que ha romàs inalterable: el seu absolut caràcter solidari i d’ajuda amb els més necessitats. I és que un 22,3% de la població resident espanyola, o cosa equivalent, més de 10 milions de persones en el nostre país, es troba en risc de pobresa o d’exclusió social. Són homes i dones, en situació de desocupació o que àdhuc tenint un treball remunerat, viuen en situació d’extrema vulnerabilitat. Sense l’ajuda dels voluntaris i voluntàries de Creu Roja, seria impossible atendre a 1,4 milions de persones en l’últim any. És per això que un any més, la Gaiata 6 Farola Ravalet hi ha col·laborat amb la Creu Roja en la venda de bitllets del famós Sorteig de l’Or. La nostra associació va estar magníficament representada per la seua madrina del 2018 Paula Garcilópez, la nostra madrina infantil del 2018 Noelia Hernandez i el nostre President Esteban Gual a l’Auditori de Castelló per al Sorteig de l’Or de 2018.

Enhorabona als premiats i gràcies a la Creu Roja per la seua tasca diària en ajuda dels més necessitats.

118

La sis solidària , Dolcainadal

Dolçainadal 2018 va tornar a Castelló ja entrat el nou any, el divendres 4 de gener. Un concert que va tindre lloc a les 20.15 hores en el Palau de la Festa de Castelló i que en aquesta edició, com va detallar el seu coordinador, Antonio García, “els beneficis van ser destinats a l’Associació de Malalties Minoritàries de la Comunitat Valenciana (ASEMI)”.

Un concert en què enguany agafa el testimoni d’aquesta iniciativa la Federació de Dolçaina i Tabal de Castelló i la Colla el Soroll. A més, en aquesta ocasió va comptar amb la participació de quatre colles de la capital de la Plana que es posaren al servei d’un filantròpic esdeveniment musical i festiu. En concret, van actuar la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló, Xaloc, Xarançaina i el Soroll. I cal destacar la interpretació conjunta amb dues colles per part de la rondalla “Els Llauradors”, que celebren les seues noces d’or. Així mateix, Jaume Felip i Guillamón, reconegut percussionista, va posar el seu granet d’arena amb un espectacle de percussió mímica i corporal.

La dolçaina va ser l’instrument protagonista, però amb una finalitat solidària, i com no podia ser menys, la nostra gaiata va estar present en aquest acte en què, les nostres madrines Sonia i Natalia acompanyades per Esteban i altres membres de la comissió, van passar una vesprada solidària i divertida, amb molt d’ambient, amb moltes sorpreses i sobretot, amb molta humanitat.

119

Falla Nord

Dr. Zamenhof f

E l Clavell

Fallera Major Carmen Vanessa Mirasol i Diaz

València

Fallera Major infantil Lucía Morcillo i López

President Jose Reig i Pujol 120

Falla SantBlai Borriana

Fallera Major Paula Ferrer i Perelló

Fallera Major infantil Paula Torres i Subíes

Presisdent Manuel Ribes i Arnandis 121

President infantil Mark López i Rosell

Falla Guitarrista

Tàrrega

La Vall d Uixò '

Fallera Major Montse Naharro i Barbero

President Francisco Martínez i Mora

122

F ogueraCarrer

Major

Sant Vicent delRaspeig

Bellea Alba Ricardo i Sirvent

Bellea infantil María Sánchez i Lloret

Presisdenta Mercedes Lillo i Miró 123

President infantil David Javier i Torregrosa

Reco rds

magdalena

2018

124

s P remi lena 2018 magda i gaiata 3r prem infantil i gaiata 3r prem r llibret i al millo 1r prem valenciĂ i Ăşs del 2n prem

125

Sumari Articles Article que es presenta al concurs de millor article inèdit:

1. 1945. Un altre camí. El naixement d’unes noves festes Nicolau Bernat i Capdevila

2. Cinquanta anys de magisteri: Francisco Canós i Sanmartín Salvador Bellés i Sabater

3. Sobre el CEFIRE de Castelló

Antoni Navarro i Amorós / Josep A. Gramatge Garcia

4. Miquel Peris i Segarra. Un poeta imprescindible Montserrat Ferrer i Ripollés

5. Daniel Mateu i Pitarch Amable Pérez i Segura

6. Les Normes de Castelló Andreu Lluch i Pascual

7. Especialista en poètica i gramàtica. Eduardo Fernández i Marqués Salvador Bellés i Sabater

8. Un mestre en el nostre record. Lluís Revest i Corzo Manuel Romero i García 126

9. Ciència en temps de guerra Manuel Canseco i Caballé

10. Les Lliçons de Dignitat de Manel Garcia Grau Carla L. Peris i Navarro

11. Un mestre exemplar. Enric Soler i Godes Patricia Fernández i Barberà

12. Fina Felip Gil i Anna Verdoy Castillo. Mestres capdavanteres en la recuperació del valencià.

Montserrat Ferrer i Ripollés

13. Mestre en l’escola Herrero. Juan Boix i Chaler.

Salvador Bellés i Sabater

14. La dimensió humana d’un gran castelloner: Vicent Marçà i Duch.

José Juan Sidro i Tirado

15. L’ educació a Castelló en temps de la República Lluís Tena i Sales

16. El mestre Vicent Pau Serra Paquita Roca i Ivars

17. Algunes estratègies per millorar l’escola: participació de les famílies i aprenentatge cooperatiu.

David González i Devis

18. Isidoro Andrés i Villarroya. Director de l’escola de Magisteri.

El professor que va ensenyar llengua i literatura espanyola.

Salvador Bellés i Sabater

127

1945. Un altre camí.

E l naixement d 'unes noves festes Nicolau Bernat i Capdevila Article que es presenta al concurs de millor article inèdit

“Caminante, son tus huellas el camino y nada más; Caminante, no hay camino, se hace camino al andar.”

Aquestes paraules del poeta Antonio Machado Ruiz, possiblement defineixen a la perfecció la mentalitat d’aquelles persones que ara fa 75 anys es van reunir per a plantejar l’engrandiment de les festes de la Magdalena.

Però tot té un inici, un començament, un principi...

HISTÒRIA DE LES FESTES L’origen de les festes de la nostra ciutat de Castelló, resideix en la baixada dels habitants del primitiu nucli cristià castellonenc, anomenat Castell Vell, a la Plana l’any 1252. Encara que des de 1253 ja es realitzaven processons al turó, la primera referència d’un pelegrinatge a l’ermita de la Magdalena que es trobava en el Castell Vell, data de 1375, quan la vila es trobava afectada per una epidèmia de pesta negra i, des de llavors, a l’antiga capella es dirigirien nombroses processons o pelegrinatges penitencials tan típiques de l’Edat Mitjana.

La gaiata és el símbol per antonomàsia de la ciutat de Castelló i té com a funció rememorar

aquells gaiatos il·luminats que van utilitzar els avantpassats de la ciutat quan van descendir des del turó de la Magdalena fins a la Plana de Castelló, aquella nit del 8 de setembre de 1252 que coincidia amb el tercer diumenge de Quaresma.

En origen, cada gaiata de les antigues havia de portar tantes llums com a veïns, caps de família i familiars, acudiren a la romeria.

D’eix sostenidor es trobava un mànec portat de la mà per un dels romers o bé, sobre una peanya portada per diversos d’ells. Aquest mànec acabava en la seua part superior amb una forma de gaiato pastoral, el qual al·ludeix directament al garrot de l’ancià a qui es venera respecte, com a jerarca de la societat dominical, que per jurisdicció van adoptar els magistrats i alcaldes, és a dir, la vara, que en un principi s’elevava fins a l’alçada del cap, després fins als muscles i finalment es va veure reduïda a un senzill bastó de comandament.

En l’antiga processó de gaiates de l’època medieval, desfilaven les gaiates representatives dels diferents focus urbans denominats Taxida, Almalafa, Villamarch i Fadrell; apareixent en el primer terç del segle XV, una altra gaiata amb caràcter presidencial molt major en dimensions que les altres quatre, la gaiata del Micalet de València, en prova de l’homenatge de la capital

128

del Regne fundat per Jaume I, els furs de la qual, jurisdicció, i costums va adoptar la capital de la Plana.

conclosa la mateixa. Aquest fet va produir que la ciutadania es mostrara a favor de recuperar les seues festes populars, però la greu crisi de la postguerra, tant social com econòmica, van retardar els preparatius fins a 1944 en vistes de reiniciar les festes l’any següent.

L ’alcalde Vicente Traver Tomás li va encarregar a José Miazza Bueso, junt amb altres persones rellevants de Castelló com a Ángel Sánchez Gozalbo, Bernat Artola, etc., que muntaren les festes del “Día de la Victoria” a celebrar els dies 17, 18 i 19 del mes de maig de 1939. És molt natural suposar que aquestes festes podien ser el caliu que fera començar, amb posterioritat, les festes de la Magdalena. Fruit d’aquestes inquietuds de la societat castellonenca, es va dur a terme mitjançant Matilde Salvador la representació en òpera de La filla del Rei Barbut, escrita per Manel Segarra Ribes, basada en Tombatossals de Josep Pascual Tirado i estrenada a Castelló de la Plana el 1943.

En 1865, es va establir un acord municipal per a construir-les amb vidres de colors i usar ciris verds que se situarien estratègicament en el camí pel qual passara la romeria. En 1914 i els anys posteriors, es van construir gaiates corporatives que es van afegir a les anteriors, com per exemple, la del “Círculo Mercantil”, la de la Cambra Agrícola, la del Gremi de Sant Isidre, la de l’Ajuntament i la del Regiment militar.

FENT ELS PRIMERS PASOS CAP AL NOU CAMÍ No estan clars del tot els motius certers que donaren pas a la recerca d’unes noves festes per a Castelló. Després de tres anys de la guerra civil a Espanya, a l’1 d’abril de 1939 es va donar per

129

Alcalde Benjamín Fabregat i Martí

Però, no va ser fins al 15 de novembre de 1944 quan l’alcalde Benjamín Fabregat Martí va convocar un ampli grup de destacats

castellonencs per a plantejar l’engrandiment de les festes de la Magdalena, com a celebració col·lectiva de germanor ciutadana, per damunt de diferències ideològiques.

Aquell comité organitzador a què va denominar «Junta Central de Festejos de la Magdalena», estava compost pels membres de la corporació local, falangistes, membres del Moviment Nacional, militars i representants de la societat civil castellonenc. Decidits a crear unes festes locals en la ciutat, les discussions es dividien entre recuperar les festes tradicionals de la Magdalena tal com se celebraven fins a l’adveniment de la Segona República, ja que eren les que més casaven amb les d’ideologia franquista de quantes se celebraven abans de la Guerra, implantar un nou festeig pel qual s’apostava per les Falles o crear un nou festeig de nova planta davall els valors del “Espíritu Nacional”. Prompte es va decidir en votació tornar a celebrar els festejos magdaleners, però va començar a discutir-se com organitzar les festes i el ban pro faller que havia aconseguit molt suport després de perdre la votació inicial es va imposar en qüestions com la divisió de la ciutat en sectors i la creació en cada un d’ells de comissions per a l’organització de festes populars en el seu barri i la construcció de les gaiates, així com en l’elecció d’una reina de la festa i les seues dames que més ferventment exemplificaren els ideals de la Secció Femenina i a imitació de la Fallera Major de València i el seu tall d’honor.

Però les discussions van tornar a capficar-se en el moment en què va caldre decidir què és el que seria una “gaiata”. El ban pro faller es mostrava obertament a favor d’imitar en tots els aspectes d’una falla valenciana i inclús de cremar-la l’últim dia de les festes, mentre que l’altre ban preferia recuperar les tradicionals “Gaiatas de mano” i fer-les més grans i espectaculars.

Quan la discussió va arribar a la ciutadania i les

tesis més falleres s’imposaven entre la societat, el vocal de la junta Antonio Pascual Felip va concloure la discussió amb la millor definició possible: “La Gaiata és un esclat de llum sense foc ni fum” Tots els vocals van aplaudir la tesi de Felip i es va concloure la discussió.

José Miaza i Bueso

Aquella reunió, on es va dur a terme la creació de la «Junta Central de Festejos de la Magdalena», va suposar dotar d’una estructura estable a l’organització de la «setmana magdalenera», existent a partir del 1945. Malgrat que la junta va nàixer en un moment de règim dictatorial, cal considerar que es va intentar que hi estigueren representants ciutadans d’ideologia diversa, com una «assemblea de notables», un grup de ciutadans ben vistos políticament o bé acceptats. I entre ells és trobaven els següents: José Miazza Bueso, nomenat per l’alcalde Benjamín Fabregat com a President de la Junta de Festejos de la Magdalena perquè es 130

pugués desenrotllar tots els actes que s’havien programat; per exemple, el Pregó dissenyat per Manolo Segarra Ribés, l’Acte de Caritat, la Festa del Poble, el Certamen Literari (desgraciadament desaparegut), les Gaiates Monumentals o la Primera Ofrena en l’Ermita a la Mare de Déu del Lledó (en 1947).

Carlos González-Espresati Sánchez, inventor del títol de «madrina de la gaiata», que es fonamenta en l’acte del bateig del monument festiu. En 1945 va ser autor del primer text del Pregó. El mateix González-Espresati havia proposat encarregar-li el text a Bernat Artola, però va caldre comptar amb el permís de la censura governativa.

autoritzat per la censura governamental de l’Estat Espanyol després de diverses gestions, en època de prohibicions de l’ús públic oficial de la nostra llengua propia.

Carlos Murria Arnau, cofundador de la Junta Central de Festes de la Magdalena, de la qual fou primer secretari, des del 1944. Va ser un del impulsors de la creació de la Junta.

Artola juntament amb Fabregat, Asencio, Salvador, Soler i Murria, davant d’una gaiata en la Magdalena de 1953.

Antonio Vié Aicart, primer tresorer i en 1948 va organitzar un festival infantil i el 1949 va crear el Pregó infantil. Amb la curiositat que tenia el mateix recorregut que el Pregó, pero tot just al revés, per que com deia “els xiquets sempre van al revés, fan el que volen”.

Luís Rodríguez Bajuelo, va ser el encarregat de redactar el reglament de la junta central. Àngel Sánchez Gozalbo, autor de la lletra del pasdoble “Rotllo i canya”.

Antonio Pascual Felip, Creador de la definició de gaiata: «esclat de llum sense foc, ni fum», creador de la denominació «Rotllo i Canya» i de l’expressió i l’acte de «Magdalena Vítol».

Bernat Artola Tomàs, autor del text definitiu en valencià del Pregó, que data de 1947, 131

César Arredondo Bombón, membre destacat en dos etapes diferents.

Cal també nomenar que hi hagueren més persones molt destacades que aquest primer any no formaren part de la primera “Junta Central”, però que pel seu treball, la seua dedicació i les seues aportacions, van ser molt importats. Aquestes persones són:

Manuel Segarra Ribés, autor del llibret de l’òpera La filla del Rei Barbut, inspirada en el llibre Tomba-Tossals publicat per Josep Pasqual i Tirado. I creador de la Cavalcada de Pregó.

Pregó cantat per primera vegada per Manolo Vellón a l’alcalde Benjamín Fabregat i la primera reina, Carmen Abriat Puig.

“Día de la Caridad” imposat per l’Auxili Social per a ajudar els castellonencs més necessitats i la celebració d’una ofrena de flors en honor de la Mare de Déu del Lledó, que és anterior en el seu tipus a què se celebra a València en honor a la Mare de Déu dels Desemparats i a Saragossa en honor a la Mare de Déu del Pilar, instituïdes al cap de pocs anys de les castellonenques.

En 1945 es va triar com a indumentària regional, els realitzats per Sales Boli. “Pentinat partit en ratlla al mig, arreplegat arrere en topo, sense rodets laterals. En el topo pinta de metall blanc o groc, subjecta amb les agulles que formen part del guarniment, col·loquialment conegut com a “adrés”. La pinta és baixa, recta i ampla, quelcom corbada per a adaptar-se al cap, rematada en la seua part superior amb pics o floretes a manera de corona o diadema doblegats o encorbats cap arrere i cap avall.

Reina de les festes 1945. Carmen Abriat i Puig

Gonzalo Puerto Mezquita, va contribuir a la recuperació del folklore de les comarques castellonenques i va ser un destacat col·laborador de Manuel Segarra Ribés en l’organització de la cavalcada del Pregó, entre el 1945 i el 1952. Posteriorment, a partir del 1953, després de la dimissió de Segarra, va ser el màxim responsable del Pregó.

Luis Sales Boli, Lluis Revest Corzo o Matilde Salvador Segarra.

Molts van ser els canvis ocasionats fruit de la creació de les noves festes, la cavalcada del Pregó, el desfile de gaiates i el “Magdalena Vítol!” que clausure les festes. A més a més la Junta va decidir allargar els festejos en una setmana en compte dels tres dies tradicionals, dedicar un

Gipó negre de vellut o ras, tancat en el coll, amb obertura fins a l’escot. Mànegues fins a la mà, “vuelosas” o en fanal en l’arrancada del muscle i ajustades després al braç, amb escotadura o tall en la part posterior de la bocamànega. El coll i mànegues rematen en fina punta blanca de randa.

Sobre el gipó, manteleta de to blanc, crema o os, de tul, fistonada de blonda. No porta lluentons ni pedretes en els brodats. Els mocadors autèntics són de batista amb brodats en cadeneta. Falda o guarda peus de seda tornassolada, en color tabac o blau, irisats en verd. Pot portar motius teixits, sent llisa i de tons severs. La falda assenta en el cintura sobre el Gipó. Davantalet de seda negre, vorejat de punta negra així mateix. Mitges blanques i sabates negres, de mig tacó, amb sivelles. I el guarniment consta d’agulles per a subjectar la pinta, arracades, passador o imperdible, creu amb la seua cadeneta i anell, tot ell d’or o plata sobredaurada i pedreria de maragdes i perletes només”.

132

nous col·lectius gaiaters fins al sistema actual.

La festa i la junta van anar evolucionant, poc a poc, per a esdevenir -cada vegada més- una mena de cambra representativa de l’estructura de la festa, en primer lloc de les comissions gaiateres, i després en el pas dels anys d’entitats vinculades, com la Germandat dels Cavallers de la Conquesta (a partir del 1951) o els Moros d’Alqueria (des de la seua primera aparició pública, el 1978), i posteriorment també del món de les colles (1993). La creació de la Fundació Municipal de Festes i de la Junta de Festes de Castelló, a partir del 1989, inicia una nova etapa de funcionament democràtic que arriba fins a l’actualitat. Ton un llarg camí de vora 75 anys de festa i de tradicions, un llarg camí ple de históries, però de ben segur un camí inesborrable, marcat per les primeres petjades d’aquelles persones rellevants de Castelló que es van reunir en la farmàcia de Segarra Ribes.

Pubilla i en fanecaes. Gaiata guanyadora en 1945.

Les festes de la Magdalena, des de l’any 1945, van tindre també una decidida vocació musical.

No eren els temps de la naixent postguerra una etapa per a les excessives alegries. No obstant això, els veïns i els components de les primeres juntes de festes van optar per eliminar de les celebracions els continguts patriòtics i militars, tan grats a la concepció del règim de Franco, per a buscar motius íntimament endinsats en el paisanatge. Bona prova d’això van ser els festivals de bandes de música i -en concret- els concursos de convocatòria pública, que van sancionar pasdobles com ara Rotllo i Canya, Gaiates i traques, Castelló en festes... i també la Marxa de la ciutat.

El món de les gaiates va ser, a partir del 1945, l’autèntic impulsor de la Magdalena com a festa major de Castelló. La gaiata i el seu entorn van ser els protagonistes d’una festa que va nàixer popular, per a tothom. Més endavant fruit de l’evolució de la societat provocà l’aparició de 133

L’Hostal de la Llum

Cinquanta anys de magisteri

FranciscoCanós i Sanmartín Salvador Bellés i Sabater Fa un temps el periodista i company Ximo Górriz, emulant als mestres de la comunicació Jaime Nos i Paco Pascual explicava als castellonencs la història d’una aspiració manifestada des del despatx de molts alcaldes de la ciutat de dotar a Castelló d’una gran avinguda en línia recta des del que ara és campus universitari i el Port, un eix de comunicació viària des de la carretera de Borriol al mar.

Amb aqueixa filosofia va nàixer en els anys de la postguerra l’avinguda de Cernuda i Velasco que ara cridem del Mar, la més àmplia d’aquest enclavament urbà, des de la tàpia de l’hort de “Las Hermanitas de los Desemparados” i els tarongers de la partida de Soterrani cap avall.

I immediatament va aparéixer en l’avinguda aquella enlluernadora urbanització “Les Torres” promoguda per l’obra social d’Educació i Descans i els sindicats verticals i, davant, els encantadors habitatges protegits, molt abans que s’endevinara el disseny de la primera rotonda. I amb aquestes sorpreses, a més del govern militar i abans que vérem la piscina provincial, es va inaugurar en 1955 el Col·legi Mestre Canós, d’atrevit disseny, amb el seu ampli pati escolar i bona capacitat d’alumnes per a l’època i l’entorn.

La directora i els professors, també els pares dels alumnes han preparat amb el temps i en commemoració de diversos aniversaris de l’escola, han trobat per al coneixement general,

dades, dates, incidències, noms i descendents d’en Francisco Canós a manera d’erudita tesi doctoral que adornarà quan es publique la nostra bibliografia castellonenca.

LA VIDA Va nàixer Francisco Canós Sanmartín el 3 de juny de 1867 en el caseriu marítim de València, que es deia llavors Poble Nou del Mar i que ara és el popular Cabañal. Pensionat per aquella Diputació, va estudiar Magisteri amb gran aprofitament i la qualificació final d’excel·lent.

Va estar ensenyant a Dosaigües, El Puig i

134

Paterna, des d’on va venir a Castelló i va lliurar la seua vocació al servei dels castellonencs, durant catorze anys.

del mestre Canós, anomenat Xavier Corretger que del que més orgullós estava el seu avi, l´avi, era del seu tractat de Cal·ligrafia, que és l’art d’escriure a mà amb bella lletra, com és sabut. I ho dic pensant que el paper del mestre --també de la mestra, clar-- és un element bàsic en la formació de l’individu i en la conformació de societats millors i no solament en el d’ensenyar una disciplina concreta, sense més.

La veritat és que el mestre Canós va estar un temps fent classes com a professor de Pràctiques d’Ensenyament en l’Escola Normal de Magisteri de Castelló, encara que tal vegada el que va tenir major ressonància va ser la seua acadèmia de repàs en el carrer del Comte de Pestagua.

En contemplar la vida d’un mestre a Castelló pense que és obligat deixar constància d’un record a l’Escola Normal. Va deixar escrit Vicente Gimeno Michavila, tantes vegades citades, que ja en 1842 va haver-hi una Escola Normal Masculina en el que va anar convent de les monges clarisses, en l’avui plaça de Santa Clara, amb entrada pel carrer Major i en el segon pis del majestuós edifici. Era a manera de filial de l’Institut de Segon Ensenyament, la inscripció del qual en la seua entrada principal ha sigut objecte d’articles i anecdotaris. Deia: “Timor Dei est principium sapientae”. Avançat el temps, l’Escola es va traslladar a l’edifici de l’Institut Francisco Ribalta i, ja en la nostra època, va ser una festa el nou edifici del final del carrer Herrero, abans del salt definitiu al campus de la Universitat Jaume I. Francisco Canós va ser autor de llibres sobre Gramàtica Castellana i de Pràctiques d’Ensenyament, encara que aquests dies m’ha informat des de Girona, via telèfon, un dels néts

135

Un altre arrelament i inclinació de Canós a més de Castelló, va anar a Paterna per les seues noces amb Amalia Fenollosa Carbonell, també professora, matrimoni amb set fills, Joaquín, Francisco, María, Fany, Amalia, Josefina i Amparo.

Un carrer de Paterna porta el nom de Maestro Canós. Allí va morir la seua esposa i a Castelló va contraure nou matrimoni amb Josefa Cabanes Alcón, en 1912. Van tenir dues filles, Pilar i María Teresa.

Francisco Canós va ser conseller fundador de la Caixa d’Estalvis i membre de diverses associacions de caritat. Home molt elegant, amb llarguíssimes patilles, va estar molt entroncat amb la societat de Castelló. Després va ingressar en l’Escola Normal de Girona, amb el seu vell “caserón” que ha recordat Isidoro Andrés que també va estar allí un temps com a professor, moltíssims anys després que Canós, qui va vore créixer el seu prestigi com a mestre i persona, preocupat per la formació humana i cívica dels seus alumnes i veïns. Durant uns anys, va ser Regidor de Cultura d’aquella capital catalana, on va morir el 24 d’agost de 1933.

Sobre elCefire deCastelló Antoni Navarro i Amorós

Fent un poc d’història, cal dir que el 1981 comencen a Castelló les activitats de l’Escola d’Estiu al CEIP Bernat Artola. En este context de la transició i de reivindicació d’un espai per reflexionar, debatre i poder formar-se, es crea el febrer de 1985 el CEP (Centre del Professorat), que arranca en Castelló el curs 85-86.

La primera activitat senyera fou el Pla experimental de formació permanent i renovació institucional amb la implicació de claustres de molts centres.

En 1990 va tenir lloc l’elecció per sufragi dels membres que contituiren el 2n Consell Directiu del CEP. I en 1997, la Conselleria d’Educació publicava un decret que va posar fi a l’etapa dels CEP i s’instaurava el CEFIRE amb nous objectius i tasques a realitzar.

Josep A. Gramatge i Garcia Físicament ha estat ubicat en molts llocs: Plaça de les Aules, Carrer Major, Germans Bou, a l’actual CEIP Bisbe Climent, i actualment just enfront de l’Escola Oficial d’Idiomes. És en els primers anys de funcionament, anys 90, quan es planteja un model de formació permanent com un procés continu i a llarg termini basat en la reflexió sobre la pràctica, que considere el centre escolar com una unitat de formació prioritària, que incorpore propostes d’estratègies de formació diversificades segons els ensenyants, alumnat i la pròpia cultura i ambient, i, finalment, que potencie la participació dels i les mestres.

En aquest model on el/la docent està en situació d’investigació-acció, comencen a crearse les modalitats formatives que han anat variant al llarg del temps, però que a tall de resum, les més usades han estat: La formació en centres, objectiu de la qual es fomentar l’autonomia pedagògica i organitzativa dels centres.

Els Programes de formació científicodidàctics, que combinen formació teòrica i pràctica, amb un treball més autònom, reflexiu i individualitzat al propi centre.

136

Els Seminaris i Grups de Treball, que són grups de docents del mateix centre o de centres diferents que es reuneixen per parlar i reflexionar sobre qüestions didàctiques i metodològiques en el cas dels Seminaris, i per elaborar materials didàctics en el cas dels Grups de Treball.

Pel que fa al Claustre del Cefire, al grup humà actual, la tasca prioritària és la d’acompanyar els centres en eixe disseny de la seua formació i que s’implemente el millor possible. També dissenyem accions formatives en les instal·lacions del CEFIRE; col·laborem en el disseny d’altres accions com les jornades de Castelló Educa de l’ajuntament de Castelló, les jornades educatives de Nules, les de la Vall d’Uixó, d’Onda, etc. I, a més, com que enguany es van crear CEFIRE específics de diferents àmbits i el Artisticoexpressiu està a Castelló, també ens coordinem i col·laborem en el disseny i realització de jornades amb eixos CEFIRE. Tot plegat una faena que fem amb l’ànim d’ajudar els nostres companys i companyes dels centres educatius i ajudar a la millora del nostre Sistema Educatiu.

I per últim, també hi ha Cursos monogràfics, on un/a ponent fa unes hores de formació teorico-pràctica, les Jornades i els Tallers.

En els últims anys (2012), va aparéixer el Pla Anual de Formació (PAF) que permet els centres educatius dissenyar formació en el mateix centre amb l’objectiu de millorar la qualitat de l’ensenyament i incidir positivament en l’alumnat.

137

MiquelPeris i Segarra

Un poeta imprescindible Montserrat Ferrer i Ripollés “Marineret d’ulls blaus, dis-m’ho, què atanses / des del cimall on sempre estàs de guaita? / Enterbolits, mos ulls no res albiren, / s’han encegat de sal mirant la fosca.”

Manel Garcia Grau, professor de l’IES Penyagolosa i de l’UJI.

Aquests versos corprenedors inicien un dels poemes més bells, misteriosos i reeixits de Miquel Peris, un poema que forma part –o hauria de formar-ne– de l’imaginari col·lectiu de tots els castellonencs. Uns versos que tenen el món mariner com a rerefons –un dels temes constants en l’obra de Peris–, però també uns versos que s’allunyen del típic pairalisme i paisatgisme sentimental dins del qual s’ha adscrit, tradicionalment, la seua obra.

Perquè no es pot parlar de Miquel Peris sense fer referència a la seua poesia. Peris entronca amb una llarga tradició de mestres i professors castellonencs que han compaginat la professió docent amb la seua vocació poètica; un maridatge natural, dues cares de la mateixa moneda de l’estima pel saber i per la cultura. Tan sols a tall d’exemple, recordem les figures de Carles Salvador i Enric Soler Godes, que introduïren la innovació educativa i l’ensenyament en valencià a Benassal i a Sant Joan de Moro, o el gran poeta Bernat Artola, professor de castellà de l’Institut de Segona Ensenyança (actualment IES Ribalta), a qui es va assignar la càtedra de Valencià creada durant la II República. I més recentment,

Miquel Peris va nàixer a Castelló de la Plana el 5 d’octubre de 1917, al número quatre de la plaça de la Pau, fill d’Adela Segarra Ribés i de Miquel Peris Chillida. De ben jove va entrar en contacte amb la cultura –el pare era professor d’alemany, poeta i traductor– i amb el valencianisme polític de la mà del seu oncle Gaetà Huguet i Segarra. Així, va conéixer l’obra literària dels grans poetes de la Generació dels 30: Carles Salvador, Enric Soler

138

i Godes, Miquel Duran de València i, sobretot, Bernat Artola, el qual influirà de manera molt especial en la seua poesia.

Després de la Guerra Civil es farà mestre i durant quaranta anys exercirà la docència a escoles de Castelló (Herrero, Bisbe Climent, Lluís Revest), a pobles del voltant (Vila-real, Forcall, Sant Mateu) i també a l’Acadèmia Delta com a director.

Però l’activitat de Miquel Peris no es va limitar a la poesia i a l’escola; la seua rellevància abasta també altres àmbits. Va ser membre de les Missions Pedagògiques durant la Guerra Civil i va portar el teatre i altres manifestacions culturals a les zones rurals del nord de Castelló.

Durant la llarga foscor del franquisme, malgrat les dificultats, va participar en diverses iniciatives cíviques: va participar, com a membre fundador, en la constitució del Patronat de la Fundació Huguet, el gener de 1970; va ser un dels fundadors del Centre Excursionista de Castelló, i va ser també iniciador de les tertúlies 139

del bar Dario, que aglutinaven el món literari i cultural castellonenc, unes tertúlies en què es recitaven versos i es parlava de política, nacionalisme i literatura.

Per entendre l’obra de Miquel Peris i el fet que no comencés a escriure fins als 45 anys, cal tenir en compte l’època en què va viure. La dictadura franquista va obligar molts intel·lectuals a marxar a l’exili (Diego Perona, Juan GilAlbert, Antonio Machado, Pere Quart...) i els que quedaren van patir un exili interior, perquè la censura ideològica i la repressió els impossibilitava abordar qualsevol tema crític (Enric Soler i Godes, per exemple, s’havia d’amagar sota el pseudònim Fadrell per a publicar els seus articles en les revistes editades a l’exili). Només el paisatge o els elements costumistes podien passar la censura i rebre una certa difusió. Per això, no és d’estranyar que bona part de la producció poètica de Miquel Peris s’inscriga en la tradició costumista o jocfloralista. A grans trets, podríem classificar la poesia de Peris en dos grans grups: d’una banda, la poesia pairalista, costumista, popular i jocfloralesca, de paisatgisme sentimental; de l’altra, la poesia intimista, que aborda temes diversos com la mort, el pas del temps, la solitud, l’amor, els mites grecollatins...

Segons Manel Garcia Grau, cronològicament, la poesia de Miquel Peris es pot dividir en tres etapes. Un primer cicle, de 1965 a 1971,

caracteritzat pel predomini del paisatgisme sentimental i el jocfloralisme, que enganxa, quant a temes i estil, amb la poesia paisatgística de Bernat Artola. Peris pren d’Artola certs símbols i lèxic poètic: el campanar, la pitera, el mariner... A aquesta etapa pertanyen les obres Aiguamoll i senill, Afanys primaverals, Dèries tardorenques, Paisatge, Vull assolir, Tenebres.

Un segon cicle, de 1971 a 1976, es caracteritza pel tractament de diversos temes: la mort, la religió –la de tradició grecollatina, amb deus com Zeus i Atena, i la de tradició cristiana, amb la Mare de Deu de Lledó–, la por i la set d’infinit, el pas del temps i l’angoixa vital, la condició humana i el compromís social. Entre les obres destaquen Fossar de naus i Mascarada.

i hi apareixen personatges de l’imaginari mític castellonenc, com ara Tombatossals o el Rei Barbut, a més de personatges propis de la societat de postguerra, com el municipal, el cacauero o la fadrina manifassera que serveix un capellà (la Pigà). L’obra, que es representa des de 1980, ha rebut diversos premis, com el Premi Valencià de l’Any de la Fundació Huguet (2012) o el Guardó Extraordinari de la Federació Escola Valenciana (2010). L’èxit de l’obra fa que, en ocasions, siga difícil trobar entrades per a assistir a la representació, però tots els castellonencs hauríem d’haver-la vist en algun moment i, també, hauríem de saber cantar algunes de les nadales, perquè ens remeten al nostre entorn, als nostres costums i a la nostra història. Pensem, per exemple, en la “Nadala del Desert” (“Mare, al Bartolo jo no vull anar / que han tirat un misto i s’ha encés el pinar.”) o en la “Nadala dels codonys”, que a mi personalment m’ompli d’enyorança en recordar els camions carregats de codonys que arribaven a la fàbrica de codonyat de Mas, situada al carrer de Prim, quasi al davant de l’antiga estació de la Panderola (“A collir codonys / a rodolons, / per la punta dels dits / codonys collits!”).

Un tercer cicle, de 1976 a 1985, té com a tema predominat l’Eros sensual, la recerca amorosa i sensual de l’altre, del Tu. Algunes de les obres d’aquesta etapa: Pericles, Cartes i sonets, Solc.

Però Peris és sobretot conegut pel gran públic per la seua participació en El Betlem de la Pigà.

Es tracta d’una obra de teatre escrita en vers, amb nadales i música de Matilde Salvador, que situa el naixement de Jesús a Castelló i recrea, amb humor i irona, els costums i els caràcters d’una societat agrària tradicional. Les escenes transcorren en paratges emblemàtics de Castelló 140

També en la seua poesia es manifesta el seu vessant de mestre que ha passat tota la vida en contacte amb els infants. D’una banda, tenim poemes que ens remeten als jocs i al món infantil (“Pel cel passeja la lluna, / a la una. / Troba un estel cavil·lós, / a les dos. / La lluna no li diu res, / a les tres. / L’estel son blat no el vol batre, / a les quatre! / A la una, a les dos, a les tres, a les quatre.”); d’una altra, trobem una bellíssima cançó de bressol situada en el món mariner que tant estimava (“Fes soneta, dorm, grumet, / descansa a l’ombra del frau / que jo vetllaré ta pau, / dorm-te, dorm, marineret...!”). Però, sobretot, han estat El món de les bestioles i El món vegetal les publicacions amb una intenció més clarament didàctica. Es tracta d’un conjunt de rodolins que acompanyen il·lustracions de Pere Rambla sobre animals i plantes del nostre paisatge i que expliquen, sovint, les seues característiques. (“La lluerna, il·luminada, duu la seua rodalada”; “Si vols tombar la carrasca, / aferma’t, dura és la tasca”). Publicades per la Generalitat Valenciana el 1984, i distribuïdes per totes les escoles del País Valencià per tal d’omplir el buit de materials en valencià després de quaranta anys de dictadura, mereixerien ser objecte d’una nova reedició i distribució.

curts) de composicions mètriques (sonets, dècimes, tirallongues monorimes, rodolins, noves rimades a la manera de l’Espill de Jaume Roig, prosa poètica...), de recursos poètics variats i dels grans temes universals en la història de la literatura (l’amor, la mort, el paisatge, la mar, la pròpia terra...). Així, per exemple, a Cartes i sonets trobem sonets de caràcter íntim, entre els quals, al meu parer, sobresurt el número 11, un sonet impactant de tema amorós que podem escoltar recitat per Miquel Angel Prades i musicat per Manel Brancal en el disc editat per la Fundació Enric Soler i Godes.

Voldria ser la mar per a engronxar-te, voldria ser cisell per a colpir-te; voldria ser florit per a florir-te

i gessamí novell per a enflairar-te.

Tanmateix, l’obra de Miquel Peris no sols mereix estar present a les aules de primària, també pot ser un instrument molt útil per a la classe de llengua i literatura a l’ESO i al batxillerat, perquè ens forneix d’exemples esplèndids de diferents tipus de versos (des d’alexandrins fins a versos extremadament

141

Voldria ser el vent per a enlairar-te, voldria ser la son per a dormir-te, voldria ser amat per a fruir-te,

voldria ser Amor per més amar-te.

Voldria ser albada en primavera, voldria ser la pluja a la tardor,

voldria ser la flaire primicera

mai no s’oblida dels seus volguts ravals [...]

No et canses, Campanar, d’atansar cel amb delerosa fam de llibertat, no oblides, Campanar, que ets cap de guaites, tu ets castellonenc de veritat, fill d’aquest poble per sempre lliberal, la llàntia viva de nostra llar parial.

del romaní marcer, do de l’amor.

Voldria, per a tu, ser més i més, voldria ser-ho tot i no sóc res!

El lector trobarà també, en l’obra de Miquel Peris, nombrosos referents del seu, del nostre, Castelló. En Homenatges hi ha poemes dedicats a personatges rellevants de la nostra cultura, com ara l’escultor Joan Adsuara, el poeta Bernat Artola, el metge i poeta Manuel Rozalén o el músic i compositor Josep García, autor del popular “Rotllo i canya”, entre d’altres.

I per últim, no hi ha res més adequat per a concloure que uns versos del poema dedicat a la gaiata. Amb una llarga i rica enumeració de metàfores, Miquel Peris descriu i lloa aquest símbol de les nostres festes. De nou, l’obra de Peris té punts en comú amb la d’Artola; ambdós han escrit poemes estretament relacionats amb les Festes de la Magdalena. Si el poema ‘Pregó’ de Bernat Artola és àmpliament conegut i emociona els castellonencs, també aquest poema de Miquel Peris, escrit en març de 1967, mereixeria ser difós, si més no parcialment, durant les Festes de la Magdalena i en tots els caus gaiaters.

També trobarem en la seua obra referències a llocs emblemàtics de la ciutat i del terme de Castelló, com ara el Campanar, que qualifica de ‘fadrí’, mot que ha esdevingut el nom propi del campanar medieval de la plaça Major.

Estàtic fadrí vell, brot de la soca, fill d’aquest poble treballador, lleial, s’alça enmig de la vila i, com pertoca, 142

Mireu la Gaiata com passa triomfal, lluminosa llàntia de la llar pairal.

Mireu com ja passa l’ofrena senyera d’un poble sencer que, per ser lleial, a ses tradicions, quan naix primavera, s’enfloca amb la llum de l’amor filial. [...]

Bibliografia: BRANCAL, MANEL; PRADES, MIGUEL A. (2018): Mestres de la paraula. Enric Soler i Godes. 25 anys després. Ed. Fundació Càtedra Enric Soler i Godes.

FERRER, MONTSERRAT; PERAIRE, JOAN (2017): Miquel Peris, vers a vers. Ajuntament de Castelló

Gentil lluminària, arrel de la soca, bressol, bressolera, pitral paternal, rabassa materna, caliu de la lloca, estel de la Plana, gaiata immortal.

GARCÍA GRAU, MANUEL (1997): De Castelló a Ítaca (L’univers poètic de Miquel Peris). Ajuntament de Castelló de la Plana.

GARCÍA GRAU, M.; CARDONA CHALER, LAURA (2005): “Introducció” en M. PERIS: Antologia literària. Ajuntament de Castelló

Volguda gaiata per sempre ma aimia, capoll que hui esclates al més bell roser, roser de l’amor on cull poesia fadrí passionat que et vol amb deler.

PERIS SEGARRA, MIQUEL (1981): Obra completa. Societat Castellonenca de Cultura.

Castelló.

Mireu-la com passa - pregó solemnial-, la llum sempre encesa de la llar pairal.

143

Daniel Mateu i Pitarch

Amable Pérez i Segura Adquirir coneixement és la pedra angular del desenvolupament d’una persona. Ho és actualment i ho ha estat sempre. Moltes vegades citem a personalitats il·lustres del Renaixement com a exemple d’humanisme que és el terme que millor defineix aquest període que va deixar enrere l’Edat Mitjana per posar els fonaments de l’Edat Moderna. Per primera vegada la figura de l’home com a ésser creador va ocupar un lloc central, després de segles de teocentrisme. Leonardo, Miquel Àngel, Shakespeare, Garcilaso, ... són els primers noms que acudeixen a la nostra ment en pensar en aquesta època.

de Dolçainers i Tabaleters de Castelló, però també va guanyar el concurs oficial de paelles de les nostres Festes de la Magdalena i va ser el creador del concurs de l’allioli que la Colla celebra a la Plaça de les Aules. Membre del Centre Excursionista de Castelló, admirador del paratge del Penyagolosa, etc.

Però hauríem de començar pel principi.

Daniel va néixer el 31 de juliol de 1947 a Castelló de la Plana, concretament al número 16 del carrer Vilafamés. Els seus pares, Daniel i Primitiva, van tenir quatre fills, sent ell el segon dels germans.

La idea de l’home del Renaixement va sorgir a Itàlia i està basada en la creença que la capacitat d’una persona per desenvolupar-se no coneix límits. Ser competent en un ampli rang d’habilitats i àrees del coneixement hauria de ser la meta de totes les persones i està a l’abast de l’ésser humà.

En els nostres dies també tenim humanistes entre nosaltres. Són persones que van néixer amb l’estímul de conèixer i de saber, per aprendre en diversos camps del coneixement i transmetreho als altres. Daniel Mateu Pitarch és una d’aquestes persones. Mestre d’escola, professor, coneixedor i divulgador de les tradicions i costums de Castelló va destacar com a director de la escola Censal i com a president de la Colla

144

Va cursar l’ensenyament primari al col·legi Cervantes i va estudiar el batxillerat a l’Institut Francesc Ribalta. Després va ingressar a l’Escola Normal de Magisteri de Castelló on va canalitzar la seua vocació docent. Eren els temps en què Isidoro Andrés, José Sánchez Adell, Pilar Martín, Felipe Sáiz i Rafael Balaguer, entre d’altres, brillaven en la formació dels nostres mestres.

enamorar a l’estiu de 1966 i la seua relació va culminar amb el casament, que va tenir lloc el 21 d’octubre de 1971, en la castellonenca església de Sant Francesc.

En aquells dies Daniel ja havia aconseguit el trasllat a Reus i allà va tenir el matrimoni la seua primera llar. A la ciutat natal d’Antoni Gaudí, Daniel va esprémer el temps per matricular-se a la propera Universitat de Tarragona, on, amb il·lusió, es va convertir en Llicenciat en Filosofia i Lletres, en l’especialitat de Geografia i Història, completant així la seua formació humanística.

En aquells anys van néixer les seues dues filles (Núria el 1972 i Neus el 1975) i van fer grans amics allà que van conservar per sempre.

Daniel en el curs 1951-52

El seu primer destí com a mestre va ser a Roquetes, al costat de Tortosa, l’any 1966.

Després va estar tres cursos a Reus, durant els quals va realitzar la mili, el servei militar obligatori d’aquella època. I en el curs 70-71 es va incorporar a l’escola de Bellmunt de Ciurana, petit poble situat a la comarca del Priorat al costat del riu Siurana, que va tenir importants mines de plom des de l’època romana fins als anys setanta del segle XX. La seua següent destinació va ser, de nou, a Reus, dos cursos al C.N. Fortuny i quatre al C.N. Prim. Des d’allà es desplaçava tots els estius i durant les festes escolars a Castelló. Era l’època daurada de la primitiva Pèrgola del Parc Ribalta que aglutinava la joventut en els dies festius d’una ciutat que rondava els 90.000 habitants.

I Daniel, amb els seus amics, freqüentava el ball que allà es celebrava. I va conèixer a Manoli, la dona de la seva vida i inseparable companya de viatges i aventura vital. Ella m’explica que es van

145

Però Daniel tenia esperit viatger i inquietud per conèixer altres cultures i va sol·licitar una plaça de professor a l’exterior que li va ser concedida, per al curs 1977-1978, a Toulon, tercera ciutat en població de la regió de Provença-Alps-Costa Blava. Allà van estar dos anys i, després, van passar a Perpinyà, capital històrica del Rosselló, i molt més a prop de la frontera espanyola. Daniel feia classe a nens en edat escolar i també als seus pares i mares complint una tasca social d’acord amb els valors i pensament de la jove parella.

Daniel i la seua filla Neus en la Magdalena de 1992

La família va viure una experiència inoblidable que es va prolongar durant set

meravellosos anys. Al setembre de 1984 van tornar a Castelló, on Daniel va fer classes a l’escola Herrero, sent nomenat cap d’estudis poc després d’incorporar-se. I de l’Herrero a la Censal, el centre on desenvolupà la seua més fecunda tasca com a mestre i líder pedagògic.

Corria l’any 1988. Després del primer curs impartint docència va passar a ser el director de l’escola, per elecció del claustre i la comunitat escolar. A la dècada dels noranta es va aplicar la LOGSE, la més important llei d’educació de la democràcia. L’alumnat i moltes famílies de la Censal recorden la fonamental tasca de Daniel al capdavant d’aquella comunitat educativa.

Com va dir Sèneca “No hi ha bon vent per qui no sap on va” i en aquells anys Daniel va dirigir amb mà mestra la nau de la Censal quan els vents que bufaven eren nous, canviants i difícils.

Va saber portar a bon port el vaixell en una travessia complicada.

En paral·lel a la seua tasca docent Daniel va participar en nombroses activitats, sent la més destacada en la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló. Amb Fernando del Rosario com a principal impulsor de la colla, envoltat d’un

grup d’amics, va arrencar l’any 1981 una collaassociació que ha prestigiat i divulgat la música festera de la nostra terra retornant a la dolçaina la importància que va tenir en la nostra música popular . Daniel va ser el president de la colla durant deu anys a partir de 1989.

Mentrestant les seues filles havien crescut i s’havien emancipat i això empeny a Daniel i Manoli a reprendre la seua tasca a l’exterior.

Aquesta vegada es van anar a Casablanca, a l’Institut Espanyol Juan Ramón Jiménez, on ell va exercir de professor de francès durant sis anys. A més durant tres cursos va ser el secretari del centre. Van aprofitar per viatjar pel nord d’Àfrica i per acollir a casa seua quants amics visitaven aquella bonica regió.

I en l’any 2005 el retorn definitiu a Castelló, a la seua casa, a prop de les seues filles. Una nova etapa en un mil·lenni que tot just comptava un lustre. Es va incorporar a l’escola Jaume I, on va impartir docència dos cursos caminant cap a la seua jubilació professional, que no vital, doncs a més de seguir en la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló era present en diferents actes de difusió i exaltació de la llengua valenciana i de la història de les nostres comarques . Manoli també s’havia reincorporat al seu lloc de funcionària al Centre de Professors on ha passat els millors anys de la seua vida professional, tant en l’etapa inicial del CEP, com en la del CEFIRE.

146

L’any 2006 va ser especialment significatiu per a Daniel ja que va suposar, amb la jubilació, l’inici d’una etapa daurada amb més temps per conrear l’esplèndid hort i el jardí de sa casa a Masia Gaetà i per realitzar les seues tasques de manteniment al taller com bon “home del renaixement” que combina les arts, la ciència i la tècnica.

També li va portar el triomf en el concurs de paelles de les festes de la Magdalena, un honor merescut per a un enamorat de “la paella de Castelló” i de la “olla de la Plana”. I parlant de gastronomia cal recordar que va ser el creador del concurs d’allioli Ciutat de Castelló que se celebra a les nostres festes fundacionals. Aquest any, el dimecres de la setmana magdalenera, s’ha celebrat la desena edició a la plaça de les Aules, organitzat per “la seua” Colla.

Daniel i Manoli van gaudir uns anys de felicitat serena, fent nombrosos viatges, participant en les festes de la Magdalena, gaudint com senderistes i també com a socis

147

del Centre Excursionista de Castelló. Moltes vivències en la senda de la Lluna Plena i en tants altres llocs on la natura ens sedueix amb la seua vesant màgica i relaxant. I, com no, gaudint de la seua família, especialment de les seues filles ...

Malauradament la malaltia va truncar aquesta etapa de plenitud vital. Amb inusitada rapidesa el desenllaç va precipitar la seua mort el 22 d’agost de 2012.

Des d’ací, li hem volgut fer un homenatge i recordar-lo com el que va ser: una bona persona, treballador infatigable, docent entregat a la seua tasca, amant del seu poble i les seues tradicions, divulgador del folklore, la cuina i la naturalesa de Castelló, viatger i bon coneixedor d’altres cultures mediterrànies. Un home del renaixement que va viure al final del segon mil·lenni i un espòs i pare recordat per Manoli, Núria i Neus.

Les Normes deCastelló Andreu Lluch i Pascual Les Normes de Castelló o Normes del 32 són un total de 34 regles ortogràfiques aprovades i ratificades per destacades entitats i personalitats del món cultural i polític del País Valencià, amb la idea d’adoptar «un sistema ortogràfic unitari» per al valencià.

De l’acord pres a Castelló de la Plana destaquen dos aspectes. El primer, que el model ortogràfic adoptat seguia l’usat pels principals escriptors de la Renaixença valenciana, com ara Teodor Llorente Olivares, i també l’aprovat a Catalunya el 1913 per l’Institut d’Estudis Catalans i que també feien servir els mallorquins. El segon, l’elevat grau de conformitat amb què van ser aprovades les normes ortogràfiques, atés que la pràctica totalitat d’escriptors valencians del moment, les més significatives entitats culturals, els principals periòdics i setmanaris... les van emprar sense qüestionar la seua validesa, perquè eren ben conscients que l’augment de l’ús del valencià propiciat pels nous aires de llibertat portada per la Segona República feia imprescindible aquest acord.

després, amb un plantejament semblant, Lo Rat Penat va aprovar les anomenades Normes de 1914, elaborades pel franciscà Lluís Fullana i Mira, que foren divulgades en obres com la Gramàtica Valenciana (1915) o el Vocabulari ortogràfic valencià-castellà (1921), ambdues de Fullana. Aquesta normativa, però, no fou acceptada per la major part d’escriptors i publicacions valencianes perquè s’allunyaven excessivament de les aprovades per l’IEC, que preferien emprar les normes fabrianes adaptades a la realitat valenciana.

Els precedents L’aprovació de les Normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans el 1913 tingué una significativa repercussió entre els escriptors i les institucions valencianes de l’època. De fet, poc

Primera pàgina de les Normes de Castelló 148

Amb posterioritat, el 1930, la finalització de la dictadura de Primo de Rivera suscità a València i a tot Espanya el naixement d’unes expectatives de canvi polític i cultural que possibilitaven un major ús de la llengua a tots els nivells. És en aquest context que es publicà el llibre La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu, de Lluís Revest i Corzo, i que la revista Taula de Lletres Valencianes, dirigida per Adolf Pizcueta, publicà l’editorial «Als escriptors valencians i a les publicacions valencianes», que es consideren l’iniciador de l’etapa final del procés de codificació idiomàtica al País Valencià. El propòsit era, com afirma el manifest, «l’establiment d’unes normes fixes que deixen fora del gust o del capritx personal les formes gràfiques del valencià», és a dir, que els escriptors valencians adoptaren unes solucions ortogràfiques consensuades: «Per a arribar a la unificació ortogràfica no veiem més que un camí. No és el de les autoritats, que ja està vist que ningú reconeix, ni el de la imposició, sinó el de l’acord».

La proposta de Taula va tenir una resposta immediata, i van ser diverses les publicacions i els autors que s’hi van adherir a la iniciativa com ara les revistes Acció Valenciana, Avant o el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, l’editorial L’Estel, els periòdics Las Provincias i Diario de Valencia, i els escriptors Teodor Llorente i Falcó, Francesc Caballero i Muñoz i Salvador Guinot, entre altres. Malgrat les respostes positives, les diverses posicions exposades de defensa de la normativa fabriana, per una part, i la indiferència amb què fou acollida la proposta per institucions com Lo Rat Penat, impulsaren els promotors a ajornar indefinidament la iniciativa. Segurament, l’ambient polític de 1931 -eleccions municipals, proclamació de la II República- aconsellava deixar madurar la idea per tal d’obtenir un major consens.

149

Enric Valor

Serà a les darreries de 1931 quan es reprén la iniciativa de Taula, ara de la mà de la Societat Castellonenca de Cultura, que publicà al seu butlletí una nova crida, anunciant l’elaboració d’unes «normes ortogràfiques provisionals».

El fet que aquesta nova i contundent crida es fes des de Castelló, i des d’una entitat tan prestigiosa culturalment, responia a un plantejament tàctic, elaborat conjuntament per Adolf Pizcueta i Gaetà Huguet, els entusiastes impulsors de la iniciativa, que consideraven que a la ciutat de València les postures divergents entre els sectors valencianistes no farien sinó entrebancar el procés, i que la Castellonenca «sempre imposarà més respecte i juntarà més voluntats». Altrament, també s’ha d’assenyalar que el març de 1932 apareixia a València el setmanari El Camí que jugarà un paper importantíssim en tot el procés.

La gestació de l’acord L’octubre de 1932 Gaetà Huguet proposà a la Castellonenca de Cultura la redacció unes normes ortogràfiques. L’encàrrec el rebé d’Adolf Pizcueta, amb la convivència d’altres escriptors agrupats al voltant d’El Camí. A partir d’aquell moment les reunions es van succeir amb rapidesa i amb bastant discreció, sense transcendir als àmbits escrits. El 15 d’octubre es reuní la Junta de la Castellonenca que decidí que Lluís Revest s’ocupara de la redacció de les normes. Per altra banda, Carles Salvador fou convidat a participar en la redacció, i a preparar un vocabulari ortogràfic ajustat a les futures normes. Poc després, el dissabte 12 de novembre, a la seu de la Castellonenca, tingué lloc la reunió on Revest presentà els seus resultats que foren aprovats sense més problemes, ja que, segons Huguet, la idea era buscar “l’adhesió de tots o de quasi tots els escriptors”.

Posteriorment, a principis de desembre, un reduït nombre de representants d’entitats culturals i publicacions valencianes es reunien per aprovar definitivament la normativa adoptada per la Castellonenca. La històrica reunió tingué lloc a Castelló el divendres 2 de desembre de 1932 a la Casa Matutano, del carrer Cavallers, i participaren Salvador Carreres, del Centre de Cultura Valenciana, Joaquim Reig, d’El Camí, Emili Gómez Nadal, de l’Agrupació Valencianista Republicana, Adolf Pizcueta, de L’Estel, i Gaetà Huguet, Lluís Revest, Salvador Guinot i Àngel Sánchez Gozalbo, de la Societat Castellonenca de Cultura. S’ha de dir, que les Normes aprovades a Castelló, si bé deixaven de banda l’espinós tema del nom de la llengua, suposaven l’acceptació de la normativa fabriana adaptada a la realitat valenciana.

Una vegada aconseguit l’acord, es tractava de recollir el màxim d’adhesions d’entitats, publicacions i personalitats del món cultural valencià. Els fulls on s’estampaven les signatures s’encapçalaven amb el text «Acceptem les Bases ortogràfiques i el Vocabulari que integra este quadern», i la data simbòlica elegida fou la del 21 de desembre de 1932. Aquest text és el conservat actualment a la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu, i fou elaborat per Lluís Revest.

Ara bé, la redacció definitiva de les Normes, tal com es publicaren al Vocabulari Ortogràfic, fou obra de Lluís Revest i Carles Salvador, i no estigué enllestida fins al de febrer de 1933.

Els signataris

Les entitats:

Gaetà Huguet i Segarra

Societat Castellonenca de Cultura, Centre de Cultura Valenciana, Seminari de Filologia de la Universitat de València, Lo Rat Penat, Unió Valencianista, Agrupació Valencianista Republicana, Centre d’Actuació Valencianista, Agrupació Valencianista Escolar, Centre 150

Valencianista d’Alcoi, Centre Valencianista de Bocairent, Centre Valencianista de Cocentaina, Joventut Valencianista Republicana de Manises, L’Estel, El Camí.

i Muñoz, Maximilià Thous Orts, Honori Garcia i Garcia, Adolf Pizcueta i Alfonso, Miquel Peña Masip, Lluís Sales Boli, Maximilià Thous i Llorens, Joan Simón i Matutano, Enric Duran i Tortajada, Felip Mateu i Llopis, Francesc Alcayde Vilar, Pasqual Asins i Lerma, Francesc Carreres de Calatayud, Manuel Sanchis Guarner, Antoni Igual Úbeda, Ferran Escrivà i Cantos.

Posteriorment, en les diverses edicions de les Normes d’aquell mateix any, s’afegiren a la llista cinc noms més, amb una total de 52 signataris: Francesc Figueras i Pacheco, Joan Beneyto i Pérez, Angelí Castanyer i Fons, Emili Cebrián Navarro i Francesc Bosch Morata.

Lluís Fullana

Els personatges: Lluís Fullana Mira, Lluís Revest i Corzo, Lluís Cebrián Mezquita, Josep Sanchis Sivera, Salvador Carreres Zacarés, Francesc Martínez i Martínez, Bernat Ortín Benedito, Salvador Guinot Vilar, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Àngel Sánchez Gozalbo, Eduard López-Chávarri, Gaietà Huguet i Segarra, Teodor Llorente Falcó, Eduard Martínez Ferrando, Leopold Trènor i Palavicino, Lluís Cebrián Ibor, Josep Pascual Tirado, Carles Salvador i Gimeno, Llorens Sorlí i Ballester, Ignasi Villalonga i Villalba, Constantí Gómez Salvador, Ramon Huguet i Segarra, Francesc Almela i Vives, Joan Baptista Porcar i Ripollès,Joaquim Reig i Rodríguez, Miquel Martí Esteve, Emili Gómez Nadal, Maximilià Alloza Vidal, Emili Calduch Font, Enric Navarro i Borràs, Enric Soler i Godes, Francesc Caballero 151

Als noms apareguts en la relació difosa per les diferents publicacions al llarg de l’any 1933, s’hi han d’afegir els de la Junta de Govern de Lo Rat Penat, com ha posat de manifest Vicent Pitarch, que signaren en un únic full, i que, per causes que desconeixem, s’ometeren de la llista definitiva, que només inclou el nom de Nicolau Primitiu Gómez, president de l’entitat valencianista, cosa que no passà, per exemple, amb els signants en representació del Centre de Cultura Valenciana, que hi figuren tots. Aquests noms són els següents: Emili Baró Bori, Manuel Cervera, Francesc Garcia Gascón, Josep Gasch Juan, Ferran Prosper Lana, Vicent Sanchis Sugráñez, Ricard Sanmartín i Bargues, Manuel Tetuà Cases i Emili Vilella Garcia.

Actualitat de les Normes de Castelló Les Normes de Castelló de 1932 han estat la base de la recuperació idiomàtica valenciana des de la seua aprovació.

De fet, durant la Guerra Civil les Normes de Castelló foren aprovades oficialment per a l’ús de l’Institut d’Estudis Valencians. El 16 d’abril de 1937 van ser aprovades per la Secció Filològica, a proposta de Carles Salvador, que va plantejar que foren «acceptades i adoptades provisionalment les normes Ortogràfiques que l’any 1932 foren elaborades pels lingüistes i escriptors del País Valencià». Posteriorment, el Ple de l’Institut d’Estudis Valencians del 28 d’abril d’aquell any ratificà l’acord: «S’aprova per unanimitat acceptar per a l’ús de l’Institut les Normes ortogràfiques de l’any 1932». Atés que els objectius de la Secció Filològica eren, segons l’article segon del Decret de creació de l’Institut d’Estudis Valencians, «l’estudi i conreu de la llengua valenciana en tots els aspectes, en les varietats comarcals i unitat literària», hem d’entendre aquesta aprovació com l’oficialització de fet de les Normes de 1932.

Posteriorment, la Llei de creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que segueix el contingut i l’esperit d’aquest dictamen, estableix en l’article 3 que la institució «té per funció determinar i elaborar, si escau, la normativa lingüística de l’idioma valencià. Així com, vetlar pel valencià partint de la tradició lexicogràfica, literària, i la realitat lingüística genuïna valenciana, així com, la normativització consolidada, a partir de les denominades Normes de Castelló».

No cal dir que aquests documents aprovats per les Corts Valencianes, la màxima institució representativa de la voluntat del poble valencià, suposen el reconeixement explícit i oficial de l’existència de la normativa ortogràfica per al valencià.

No obstant això, haurem d’esperar fins a final del segle XX per veure totalment oficialitzades i ratificades per les institucions valencianes les Normes de Castelló.

Primerament fou el Consell Valencià de Cultura que va aprovar el 13 de juliol de 1998 un «Dictamen sobre la llengua» a petició de les Corts Valencianes feia quasi un any, on afirmava explícitament que les Normes de Castelló «són un fet històric que constituïren i constituïxen un consens necessari. El Consell Valencià de Cultura reivindica l’esperit de l’acord que les féu possibles l’any 32 i entén que eixes normes han sigut el punt de partida, compartit pels valencians, per a la normativització consolidada de la nostra llengua pròpia».

152

Especialista en poètica i gramàtica

Eduardo Fernández iMarqués Salvador Bellés i Sabater Tinc davant meu una fotografia d’avançats els anys quaranta, des de la qual somriuen a la càmera els següents professors de l’Institut Ribalta, on vaig tenir ocasió d’examinar-me com a alumne lliure de batxillerat: Els eclesiàstics José María Guinot,Fernando Andrés i Salvador Milián, amb Francisco Cantó, Luis Castany, Juan Cánovas, Luis Revest, Aurora Hernández, Elisa Balaguer, Enrique Armengot, Agustín Zaragozá, César Marín, Luis Querol i Eduardo Fernández Marquès.

la parella caminava pels carrers de la ciutat, també quan jo els vaig conèixer com a veïns del propi institut, abans que en Eduardo em dotara d’unes nocions raonables de poètica i de gramàtica històrica, abans que aconseguira inquietar el meu esperit en parlar-me del poema èpic del Ramayana, amb la gesta apassionant de Rama, fill de rei. Sempre em semblaven una parella major d’enamorats, agafats de la mà pel carrer. O del bracet, una manera de sostenir-se un de l’altre.

Els tres sacerdots tenien entorn d’ells una aurèola especial i era fàcil inventar-se tics o sobrenoms de cadascun dels altres. El que llavors no semblava cridar especialment l’atenció era en Eduardo, la figura de la qual hem anat engegantint amb el temps, pel seu tarannà educatiu, per la seua sinceritat en el treball de cada dia, per la seua fondària humana i social.

I és que fa uns dies, precisament en el de l’aniversari de en Eduardo, ha mort la seua esposa María Belén, als 94 anys i a qui li vaig prometre en vida que el seu marit estaria ací en el periòdic, ja que ho tinc en el meu llistat afectiu personal des de sempre. Ja vídua, vivia amb el major dels seus fills en un pis de la plaça de la Independència, on vaig tenir oportunitat amb ella de contemplar el llegendari Fanal, mentre em parlava amb adoració del seu espòs, amb aqueix mateix amor que s’intuïa quan

153

Quan en la seua casa, na Belén m’explicava qui era el pare d’en Eduardo, catedràtic també, periodista, cavaller d’Alfons XII, tipus pintoresc que va ser cap d’exploradors; quan amb

admiració em parlava de la mare de en Eduardo, nascuda a Sant Sebastià, amb molt orgull basc en les seues venes i en els seus gestos, filla i néta de capitans de navili, hi havia llavors un desig d’elevar la categoria humana del seu marit, hi havia tant amor que a mi em feia l’efecte que van baixar fins a nosaltres bells cors d’àngels.

I sempre va anar així, des que en Eduardo va morir aquell 6 de juliol de 1987, en l’Hospital Provincial.

LA VIDA Eduardo Fernández Marquès, fill d’Eduardo i Console, va nàixer a Madrid el 20 d’octubre de 1905. Va quedar orfe a quinze anys, en morir el seu pare a Jaén, de l’institut del qual era llavors director. Llicenciat en Filologia Romànica per la Universitat Central de Madrid, també recordava amb afecte i admiració als seus professors, Ramón Menéndez Pidal, Julio Cejador, Armando Cotarelo, el latinista José Alemany, Asín Palacios, l’arabista...

Va obtenir per oposició la càtedra de Llengua i Literatura Espanyoles de l’Institut de Soria en 1932, amb el ressò i les petjades d’Antonio Machado. Va estar a Manresa i, per a substituir al seu amic l’il·lustre Joaquín de Entrambasaguas, es va incorporar a l’Institut de Castelló en iniciar-se el curs 1935-36, on prompte va ser triat com a director per acord del Claustre. I va anar per açò diputat provincial.

Finalitzada la contesa, el 28 de setembre de 1939 va contraure matrimoni amb María Belén Nieto García, que havia nascut a Xàtiva.

La cerimònia religiosa en la Trinitat, va ser celebrada pels seus tres companys sacerdots de l’Institut, Fernando Andrés,Salvador Milián i José María Guinot, aroma de religió, filosofia, grec, llatí, literatura...

En recordar aqueixos noms, la mateixa María Belén em va fer prendre nota d’uns altres: Bernat Artola, Salvador Guinot, Luis Revest, Paco Esteve, Sanchis Guarner, així com Sánchez Castañer pel cicle de conferències itinerants en l’anomenada Càtedra del Mediterrani. Jo postil·le que també pot trobar-se el ressò de les seues recerques literàries en el Butlletí de la Castellonenca. I en els seus llibres sobre autors molt significats.

Des de les seues noces, Fernández Marquès va tenir clar que la seua vida estava a Castelló, bolcant el seu entusiasme al servei dels estudiants i les seues famílies com a Secretari de l’institut durant més de 25 anys, mentre també atenia la seua càtedra de llengua i literatura.

I ací van nàixer els seus quatre fills, Eduardo, enginyer de la Diputació, Francisco Javier, catedràtic d’Història Antiga i Degà de la Facultat de Geografia i Història de València, Manuel, professor titular de Literatura Espanyola en la Complutense de Madrid, i María Belén, també professora de Llengua i Literatura.

Amb Isidoro Andrés Vilarroya, eren els grans coneixedors de l’obra La Celestina, les seues cantores apassionats. Encara que jo recorde el dia que li van concedir a Juan Ramón Jiménez el Premi Nobel de Literatura en 1956 i em va dir d’ell: “Toda su vida es poesía. Sabe llamar a nuestra inteligencia con bellas imágenes y a nuestra alma con nuevos sentimientos”.

154

Un mestre en el nostre record LluísRevest iCorzo Manuel Romero i García Lluís Revest va nàixer a València el 30 de gener de 1893, però de seguida va passar a viure a Castelló, pel fet que son pare va ser traslladat a la delegació d’hisenda de la capital de la Plana.

Sempre va dedicar grans elogis al seu primer mestre, Paco Canós, i va ser alumne -revoltós i bromista- dels escolapis, amb Sánchez Gozalbo de company de qui va ser amic íntim. Més tard, a València estudià Dret i Història, al 1913 guanyà l’oposició ingressant al Cos Facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs. En aquestes oposicions, Revest competí amb Claudio Sánchez Albornoz, que mai entengué que escollira la plaça de Castelló, a la qual Lluís Revest va entregar la seua vida i per la qual sentia un amor quasi místic.

L’any 1929 va ser nomenat arxiver municipal de Castelló, i en 1944, al morir Salvador Guinot, fou nomenat cronista oficial de la ciutat fins a la seua mort . També va exercir com a professor 155

de lletres i de filosofia de l’antic Institut General i Tècnic (actual IES Ribalta). En la seua vessant investigadora va aprofundir en les arrels històriques de la nostra ciutat, amb títols tant significatius com: Madona Sancta María del Lledó (1924), Llibre d’Ordinacions de la Vila de Castelló de la Plana (1957), La Enseñanza en Castellón de 1374 a 1400, publicat al 1930. Pels seus mèrits va ser nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història i va rebre la medalla honorifica de Alfonso X el Sabio. No va permetre que es divulgara la concessió de la medalla honorífica. Sí que va acceptar amb orgull ser Fill Adoptiu de la Ciutat.

Esmena molt especial mereixen els seus esforços de participació i d’orientació en la vida cultural castellonenca. Va ser membre cofundador de la Societat Castellonenca de Cultura (any 1919) i, des dels primers moments, arxiver i secretari de l’entitat. En les pàgines del “Butlletí” de la Societat van aparéixer les seues recerques, premiades en diverses ocasions també fora de Castelló. Les seues aportacions al món de la Mare de Déu del Lledó i a la vida medieval de la ciutat, sent un dels impulsors de la creació de l’Ateneu. Un altre fet rellevant en la seua vida professional la participació molt directa en la signatura, a finals de 1932, de les Normes de Castelló a la que va contribuir amb la publicació uns anys abans amb el llibre, “La llengua valenciana: notes per al seu estudi i conreu”.

citada Castellonenca, l’Ateneu, la Filharmònica i altres institucions amb la sorpresa dels qui ens miraven en la distància.

Cercles culturals, revistes literàries i diversos periòdics donaven vida en la ciutat a un ambient de marcat caràcter intel·lectual quan el segle caminava entre convulsions. Així en els anys vint van florir amb esplendor en la vida ciutadana la 156

I ací arribats des de diferents camins i per variats motius, apareixen al costat de l’immens Lluis Revest un bon grup de personalitats (Els Sabuts) que mantenien viva la nostra llengua i la nostra cultura: Salvador Guinot, Ricardo Carreras, Àngel Sànchez Gozalbo, Carbó, Espresati, Juliá, Traver Tomás, Mossèn Betí, Gimeno Michavila, Cantó, Alcón, Bernat Artola, Santa Cruz, Porcar, Josep Pascual Tirado, Sos Baynat, Carles Salvador, Pérez Dolz, Sales Boli, Codina o Gaetà Huguet, entre d’altres... impressionant grup dels primers sabuts, al que s’incorporen més tard Sanchez Adell i Germá Colón, continuadors d’aquesta tasca.

desvalguts, era capaç de repartir el seu pa als més necessitats, i no d’una manera metafòrica sinó real.

El cinquanta-cinqué aniversari de la mort de Lluís Revest, és una data per agrair el treball d’un home enamorat de la nostra llengua i de la nostra cultura i un estímul per continuar la seua tasca.

Fou un intel·lectual que va unir una permanent preocupació per la història i la cultura locals amb una constància íntegra en les seues idees humanistes . Per açò, podem recordar-ho en facetes diverses però relacionades: com a professor i com a investigador, com a historiador i com a traductor, com a conservador i com a valencianista, com a coneixedor del món antic i com preocupat pel món modern ... Tot açò, és clar, sempre vinculat al seu món real: Castelló.

Notes al marge: En el carrer de la Vilavella, barri de Rafalafena, esta situat el col·legi públic Lluis Revest i des de maig de l’any 1965 es denomina com del Cronista Revest el carrer que discorre entre els carrers del Maestro Ripollés i de Godofredo Buenosaires, districte 3, secció 6, segons figura en la llista de carrers de la nostra ciutat.

Goigs a la Verge de Lledó

A les quatre de la matinada del dia 15 d’agost de 1963, festivitat de l’Asunción, s’extingia en la seua casa enclavada en l’antiga partida de Soterrani, en l’avinguda del Mar, la vida fecunda, exemplar i sàvia de Don Lluis Revest Corzo. Home creient humil i profund, home de missa diària i d’una gran sensibilitat pels mes 157

Ciència en temps de guerra

Manuel Canseco i Caballé El XVII Congrés Internacional de Geologia: Moscou-Leningrad, 1937 Des de 1878 i cada quatre anys, se celebren congressos Internacionals de Geologia. Espanya va organitzar el XIV Congrés a Madrid en 1926, al qual van assistir Vicente Sos i José Royo.

persones, de les quals 400 eren membres de delegacions estrangeres que representaven a 50 estats.

Logo del XVII Congrés “Amb la ment i el Martell”

Al Congrés en representació d’Espanya, i delegats pel Ministeri d’Educació Pública, van anar els reputats geòlegs Rafael Candel i Vila, director de l’Institut-Escola Ausiàs March de Barcelona, en representació de la Universitat de Barcelona, Gabriel Martín Cardoso, catedràtic de Cristal·lografia de la Facultat de Ciències de la Universitat Central de Madrid i Cap de la Secció de Mineralogia del Museu Nacional de Ciències Naturals, en representació de la Universitat de Madrid i de la Societat Espanyola d’Història Natural. Martín Cardoso va ser catedràtic de Ciències Naturals a l’Institut General i Tècnic de Castelló des de 1920 fins a 1924. El castellonenc José Royo Gómez, director general de Mines i director del Museu Antropològic de Madrid, en representació de l’Acadèmia de Ciències.que va ser el cap de la delegació espanyola i el també castellonenc Vicente Sos Baynat, catedràtic de Ciències Naturals, director de l’Institut General i Tècnic de Castelló, preparador i conservador del Museu Nacional de Ciències Naturals i professor de la Institució Lliure d’Ensenyament, en representació del Museu Nacional de Ciències Naturals.

Es va celebrar a Moscou i Leningrad del 21 al 29 de juliol de 1937 i van participar 2.340

La delegació espanyola, per les circumstàncies que en aquell moment patia la República

En 1937, va ser l’URSS l’encarregada d’organitzar el XVII Congrés, que en coincidir amb les commemoracions del XX aniversari de la Revolució, el Govern Soviètic el va aprofitar per a fer la presentació al món científic, dels avanços aconseguits en aquestes dues dècades.

158

Espanyola, va estar considerada convidada d’honor i és la que va reunir més simpaties entre la població.

El viatge d’anada

La situació d’Espanya en aquestes dates era molt difícil. Portaven un any de guerra, el país estava dividit en dos i la capital s’havia traslladat a València, perquè Madrid estava contínuament bombardejada pels revoltats.

de juliol, a la sala d’actes del Conservatori de Moscou. L’objectiu principal va estar l’avaluació de les reserves mundials de petroli i carbó. També es van tractar altres temes, com les recerques geològiques de l’Àrtic o la Radiogeologia per a determinar l’edat geològica dels estrats de la escorça terrestre.

Delegats espanyols en la balconada de l’hotel Moscou.

D’esquerra a dreta Sos Baynat, Royo Gómez, Candel Vila i Martín Cardoso. Periòdic Pravda. ACN00P-141. Arxiu del Museu Nacional de Ciències Naturals (CSIC)

Viatge d’anada

Anar a Moscou en aquestes circumstàncies els va obligar a prendre una ruta llarga i complicada. El 8 de juliol sortiren de València José Royo, Vicente Sos i Martín Cardoso amb avió fins a Tolouse, des d’allí van agafar un exprés a París. El dia 10 estaven a Londres i per la vesprada, van embarcar en el vaixell soviètic “Cooperazia” amb destinació Leningrad.

Travessaren el mar del Nord, el canal de Kiel, on els nazis no els van deixar desembarcar, i el mar Bàltic. Arribaren a Leningrad el 15 de juliol i a Moscou el dia 17. En set dies van recórrer més de 5.100 km.

Rafael Candel i Vila va sortir des de Barcelona, va travessar tota Europa en tren i va arribar molt esgotat dos dies després.

El Congrés

La sessió inaugural es va celebrar el dia 21

159

Les comunicacions podien presentar-se en anglés, francés, espanyol, alemany, italià i rus i se’n van presentar al voltant de 500. Les actes es publicaven en l’idioma del comunicant i en rus. En Vicente Sos Baynat va presentar la comunicació “Geologia del Triàsic llevantí espanyol”, En José Royo Gómez va llegir la titulada “Descobriments paleontològics als voltants de Madrid” i En Gabriel Martín Cardoso “Minerals de les pegmatites de Galícia”.

En Rafael Candel i Vila, que sabia rus, va assistir a la sessió de l’Institut de Cristal·lografia de Leningrad, del qual era membre honorari.

L’assemblea va elegir per unanimitat com a president l’acadèmic I. M. Gubkin, vicepresident de l’Acadèmia de les Ciències de l’URSS i José Royo va estar nomenat vicepresident com a cap de la delegació espanyola. Cada congressista tenia al seu abast, un aparell de traducció simultània dels sis idiomes oficials.

Les sessions van continuar els dies següents al Conservatori de Moscou i l’Acadèmia de Ciències.

Els dies 24 i 25 el Congrés va continuar a Leningrad. En aquesta ciutat van visitar l’institut Central de Geologia i de Prospecció, on van veure les seues magnífiques col·leccions de Paleontologia, Petrografia, Geologia regional, Geologia econòmica i la secció de divulgació geològica, l’Escola de Mines, la més antiga del món després de la de Freiberg i les seues col·leccions de Mineralogia genètica, tècnica minera, Geologia històrica, Geologia física, Petrografia i jaciments metal·lífers. Van veure la Universitat de Leningrad, les seues col·leccions i laboratoris de Geologia i el gabinet de treball de D. I. Mendeleiev, descobridor del sistema periòdic dels elements. També van donar una ullada al Museu Àrtic i al Museu d’Historial Natural, on es troben despulles de mamut i d’elefant llanut, conservats milers d’anys als gels de Sibèria. A l’Institut Fedorov, va haver una sessió científica on va intervindre Rafael Candel Vila, membre d’honor i col·laborador d’aquest Institut.

Del 26 al 29 de juliol van continuar les sessions a Moscou en l‘Acadèmia de Ciències i el Conservatori, on va tenir lloc l’assemblea plenària de cloenda. En aquest edifici, durant tot el temps que va durar el Congrés, hi va haver una estafeta postal i telegràfica, oficines d’informació i de premsa, dispensari mèdic, llibreria i altres servicis. Amb motiu del Congrés hi va haver una munió de publicacions.

Hom calcula uns 88.000 exemplars, entre llibres, actes, guies, reportatges, conferències, comunicacions i material vari.

En finalitzar el Congrés van tenir lloc cinc excursions per a conéixer la geologia i mineralogia de l’URSS. Cada excursió estava documentada amb guies, molt ben editades, amb els talls geològics de cada lloc, bibliografia, esquemes i mapes adients.

Rafael Candel i Vila i Gabriel Martín Cardoso

van escollir la que tenia com a objectiu l’estudi metal·logènic dels Urals.

Vicente Sos Baynat i José Royo Gómez van triar l’excursió del petroli de trenta-quatre dies de duració. En aquests dies van fer més de dotze mil quilòmetres en vaixell, tren i cotxe.

L’organització va posar a la seua disposició trens especials on dormien habitualment.

Cada comboi portava vagons de càrrega, perquè cadascú dels expedicionaris guardés els materials obtinguts o donats.

L’excursió del petroli Van sortir de Moscou el dia 30 de juliol en un tren especial amb cotxe llit, que Sos i Royo van compartir. Seguint la línia del transsiberià van arribar a Perm l’1 d’agost. Des d’allí en cotxes van visitar el permià de la conca del riu Kama i els dipòsits petrolífers de Krasno-Kamsk. Cal dir que el permià, últim període del paleozoic, deu el seu nom a la ciutat de Perm. Al final del permià va ocórrer l’extinció més gran de la història de la Terra, on desaparegueren el 90% de les espècies marines i el 70% de les terrestres.

Reserves mundials de petroli en 1937, en milions de tones

De Perm es van traslladar a Sverdlovsk, ara Ekaterinenburg, ciutat on foren executats els darrers tsars. Allí van veure una magnífica exposició geològica dels Urals a l’Escola de

160

Mines i van visitar el Palau dels Pioners. Van seguir recorrent els Urals fins a Tchieliavinschk, ciutat famosa recentment perquè en 2013 va caure un meteorit.

Deixaren els Urals per a traslladar-se a Ishimbayevo on visitaren camps petrolífers.

Des d’allí en cotxe a Sterlitamak on visitaren dipòsits de petroli del permià i carbonífer. El 4 d’agost arribaren a Ufa, on el President de la república de Bashkiria els va oferir un banquet al Parc d’estiu, on van fer intervindre a Royo, parlament que va acabar en abraçades. D’Ufa van anar a Syzran i des d’allí van agafar un vaixell pel Volga que els va portar a Kuibychef, ara Samara.

El 7 d’agost van arribar a Rostov del Don, on van visitar una exposició geològica, el parc de la fàbrica de maquinària agrícola i el mar d’Azov. El 8 d’agost estaven a ciutat balneari de Kislovodosk on van prendre el bany. Allí els pioners portaven mocadors republicans i un d’ells li va donar el seu a Sos. Des de Kislovodosk van prendre el tren a Bakú on arribaren el dia 9 d’agost.

Els dies següents van fer excursions al voltant d’aquesta ciutat del mar Caspi, visitant jaciments petrolífers, refineries i volcans fe fang.

Un volcà de fang, es forma per l’ascens de gasos emanats de dipòsits de petroli sovint poc profunds, que alcen una argila summament hidratada, la qual arriba a formar tolles o llacunes amb emanació de bombolles. Del 700 volcans de fang coneguts al món, més de 300 es troben en aquesta zona.

Bakú en el mar Caspi, ha estat des de temps antics rodejada de petroli. Les emanacions de gas, donaven lloc a focs espontanis, que van ser l’origen del zoroastrisme i el culte al foc. En 1878 els germans Ludwig i Robert Nobel, germans

161

de l’inventor de la dinamita, van transportar petroli amb ferrocarril des de Bakú fins a Batuni en el mar Negre i des d’allí el van exportar a tota Europa. Al primer vaixell petroler el van anomenar Zoroastre. En 1903 van inaugurar el primer oleoducte que comunicava les dues ciutats.

Sos Baynat en l’Institut Geològic de Leningard, 24/07/1936. Arxiu del Museu Nacional de Ciències Naturals (CSIC)

El 16 d’agost van abandonar Azerbaijan i es van endinsar en Daguestan i TchetcheniaIngushesia per veure sondejos de gasos, fàbriques de vidre i camps petrolífers. Visitaren els Kolkhós i Solkhós d’algunes ciutats, on els complimentaven amb recepcions i càntics.

Un Kolkhós és una reunió de famílies de llauradors, a les quals l’Estat concedeix parcel·les considerables de terreny perquè les treballen en col·lectivitat. Un Solkhós és l’explotació d’una col·lectivitat, dirigida, controlada i orientada directament per l’Estat.

El 20 d’agost, seguint una ruta militar es van endinsar pel Caucas fins arribar a Tiflis on s’hostejaren i visitaren el Museu Geològic.

Després en cotxe, seguint la vall del riu Kura, van anar a Mtskheta, antiga capital de Geòrgia, patrimoni de la humanitat.

Els dies següents van visitar dipòsits de l’apsheronià i akchaghylià i camps petrolífers al voltant de Tiflis.

El 25 d’agost van arribar a Kelasuri en l’Abkjasia, prop del mar Negre on el doctor Varenzof, els va dictar una conferència sobre la vall del riu Kura. L’endemà, van arribar al mar Negre on van prendre el bany i van dormir a Tuapse.

El 27 d’agost tornen a endinsar-se en el Caucas en cotxe, per veure afloraments del cretàcic i juràssic, i dipòsits del senonià. Els dies següents visiten el plegament anticlinal de Kudako, on està el monument al primer sondeig de Rússia fet en 1865, els camps petrolífers de Keslerovo, els afloraments del Sarmatià Inferior, els gresos espongolítics de la sèrie de Mainkop i el seu contacte amb les capes de foraminífers i el volcà de fang Shugo de 15 quilòmetres de diàmetre.

Moscou assistint a espectacles, recepcions i fent compres, fins al dia sis que prenen el tren a Leningrad i el dia 8 van embarcar en el vaixell Sibèria per fer el viatge de tornada.

El 17 de setembre arriben a Castelló. Havien fet vora de vint-i-tres mil quilòmetres.

El Congrés va estar molt profitós tant intel·lectualment com materialment. Van portar moltes caixes de mostres minerals de les zones que van visitar, així com una extensa bibliografia. Alguns caixons es van enviar a Barcelona des de l’URSS. Finalitzada la guerra el Servei de Recuperació Artística del Patrimoni Nacional va demanar tot el material dipositat a Barcelona i València procedent del Congrés. Alguns d’aquests materials els podem consultar a l’Arxiu del Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrid.

Conseqüències

Rostov del Don. Entrada al Club dels Sanitaris amb l’exposició Geològica. Mapa d’Espanya amb els fronts de guerra. ACN 5374. Arxiu del Museu Nacional de Ciències Naturals (CSIC)

El 29 d’agost van dormir en Tonnelnaya en la Regió del Kuban-Mar Negre i des d’allí van fer l’última excursió del viatge. Van anar en cotxe a Anapa, a l’estuari del riu Kubán en Djingjiuskoye, a la península de Tamán i l’estret de Kertch. Van tornar a Tonnelnaya a les tres de la matinada i seguidament van sortir per a Moscou.

Van arribar a la capital a les cinc de la vesprada del primer dia de setembre. Van romandre a

Com a conseqüència del viatge, en finalitzar la guerra, tots els components de la delegació espanyola van estar desposseïts de les seues càtedres, acusats de rojos, maçons i comunistes.

Rafael Candel Vila es va exiliar a França.

En 1948 torna a Barcelona i va aconseguir la càtedra de Ciències Naturals de l’Institut Milà i Fontanals. Es va jubilar en 1973.

Gabriel Martín Cardoso va romandre a Espanya. Acusat de maçó, roig i comunista pel seu antic company, l’agustí Filiberto Díaz Tosaos, va estar desposseït de la càtedra universitària.

La va recuperar anys després, gràcies a les intervencions a favor seu d’altres companys. Va morir en 1954.

José Royo Gómez va travessar la frontera de Port Bou el 28 de gener de 1939 junt amb

162

uns altres intel·lectuals espanyols, entre els que estava Antonio Machado. Va exiliar-se a Colòmbia i Veneçuela on va fer una gran llavor investigadora. Algunes institucions d’aquests països tenen el seu nom.

MONTERO BASTARRECHE, ÁNGEL. El viaje a Rusia en 1937 de José Royo Gómez y Vicente Sos Baynat. Consell Valencià de Cultura (2004).

MONTERO BASTARRECHE, ÁNGEL. La participación española en el XVII Congreso Geológico Internacional (Unión Soviética, 1937). III Congreso Geológico de España y VIII Congreso Latinoamericano de Geología.

Simposios. Salamanca (1992).

ROYO GÓMEZ, JOSÉ. Memorias autógrafas del año 1937. Exposición Royo Gómez: Ciencia y Guerra en Valencia. Capital de la República (1937).

Volcà de fang Shugo. Regió de Kuban, 29/08/1937. ACN 3193. Arxiu del Museu Nacional de Ciències Naturals (CSIC)

Vicente Sos Baynat va romandre a Espanya ocult a Madrid vora de deu anys.

Afortunadament gràcies al seu tarannà i els seus coneixements, va poder refer la seua vida, però aquesta història la deixarem per a més endavant.

Bibliografia CANDEL I VILA, RAFAEL. El XVIIè Congrés Geològic Internacional. Arxius de l’Escola Superior d’Agricultura (1938).

CANSECO CABALLÉ, MANUEL. Vicente Sos Baynat. Un Geólogo de Castellón. Conferència dictada al Planetari de Castelló (2003).

CANSECO CABALLÉ, MANUEL. Geòlegs castellonencs en el XVII Congrés Internacional de Geologia: Vicente Sos i José Royo. Exposició.

IES Vicente Sos Baynat (2018).

CATALÁ GORGUES, I.; BELINCHÓN GARCÍA, M.; ACOSTA RIZO, C.: Royo Gómez: Ciencia y Guerra en Valencia. Capital de la República. Ajuntament de València (2017).

163

ROYO GÓMEZ, JOSÉ. Fotografies del viatge, excursió i XVII Congrés Internacional de Geologia celebrat a Moscou i Leningrad. Juliol, agost i setembre de 1937. Arxiu del Museu nacional de Ciències Naturals de Madrid CSIC (1937).

SOS BAYNAT, VICENTE. Impresiones de mi viaje a Rusia. (Texto taquigráfico de la conferencia pronunciada el Teatro Municipal por el catedrático Vicente Sos Baynat). La Voz del Obrero. Órgano del Partido Socialista (1937).

SOS PARADINAS, ALEJANDRO. Biografía del profesor Dr. D. Vicente Sos Baynat. Universitat Jaume I. Servei de Comunicació i Publicacions (2013) SOS PARADINAS, MERCEDES ¿Quién fue Vicente Sos? Estudio. Boletín de Actividades (2000).

RANCH SALES, AMPARO. Arxiu personal.

164

, Les llicons de dignitat de

Manel Garcia i Grau

Manel Garcia Grau va ser un escriptor i docent compromés amb la seua llengua, la seua terra, el seu temps i, sobre tot, amb uns principis ètics que ens inspiren com a model de dignitat humana.

Des de fa un temps a l’escola que porta el seu nom treballem a l’aula aquests valors de dignitat a partir del seu poemari.

En aquest text donarem una pinzellada del treball que desenvolupem amb la finalitat de fer reflexionar al lector i convidar-lo a participar per aconseguir fer més digne el món.

PENSAMENT, SENSIBILITAT I SENTIMENT PER AFRONTAR LA VIDA

Vaig creure que el món seria meu si era capaç de posseir el do i la nafra de la paraula, i m’he adonat que, al capdavall, sols sóc, apassionat i humil, un home que neda, tot nu, enmig de les marees

Constants vitals, 2006

A partir d’aquest poema tractem de prendre consciència que vivim en un món que és difícil -sinó impossible- de comprendre, i per tant, no podem controlar-lo.

165

Carla L. Peris i Navarro

També hem de ser conscients que hi ha forces «marees» que ens influeixen -voluntàriament o obligatòriament- en les nostres decisions i actes.

Així doncs, per aprendre a viure navegant en aquest món canviant cal fermesa (pensament), bellesa (sensibilitat) i amor (sentiment).

EXPRESSAR-SE PER A VIURE

I crido. I ploro. I canto. I callo.

Quaderns d’estances, 1987

Inicialment es presenta aquest vers per incitar al lector a adonar-se que el ser humà té veu i ha d’expressar-se per a sentir.

La paraula que visc és l’habitacle on lentament aprenc les quotidianes eines de l’existència, on lentament vull escriure la veu de la clepsidra, la set, la fam sobre el pit, la pobresa de les mans, els silencis, les valls, els camins, els carrers, la lenta ruta de l’aigua que, calladament, m’acompanya i fa més perdurable i necessària la meva esperança.

La paraula que visc, Cambra, Quaderns d’estances, 1987

A continuació, amb aquest fragment comprenem que fent l’esforç d’expressar-nos

«La paraula que visc és l’habitacle» reflexionant sobre les experiències «la set, la fam [...]» al llarg de la vida «la veu de la clepsidra» aprenem i comprenem el món «aprenc les quotidianes eines de l’existència» reafirmant el nostre jo «m’acompanya i fa més perdurable i necessària la meva esperança».

És ja hora de saber que els signes són immutables perquè ens assenyalen un camí d’anada i tornada bastit des de nosaltres mateixos a nosaltres mateixos, perquè ens fan respirar allò que ens fa humans i ens vivifica.

Els signes immutables, 1991

eixida vital i sana a les seues emocions.

AUTOCONEIXENÇA PER A SER PERSONA

Em torno a veure preguntant per la meua vida i tot el que he de fer per tal de dignificar-la i preservar-la

Els noms insondables, 1990

Malgrat tot, el poema m’escolta i m’expressa i emplena profundament aquests murs d’una coneixença lenta, digna, perdurable

Els noms insondables, 1990

Arran d’aquests fragments reflexionem sobre la importància de dialogar amb la vida per tal de trobar-li sentit, i que aquest diàleg ens servisca de camí a l’autoconeixença que ens porte a convertir-nos en ser humans més dignes.

DEFENSAR COM A COL·LECTIU ELS NOSTRES VALORS

En una tercera fase, amb aquest fragment reflexionem sobre la importància de la llengua, de triar la correcta relació entre la paraula, la sintaxi i la semàntica per a expressar-nos correctament.

El Poeta, fill de l’heura i el diamant, heretge i captiu, heroi i suïcida: aquest rebel que viu el vers palpitant

Llegiu doncs el meu llegat: els mots combatius i humils amb què em disposo a dir-me i donar-me mentre la vida escomet el meu cor insurrecte com un heretge cremat públicament entre la pira secreta dels llavis i el món

Mots sota sospita, 1997

En primer lloc mitjançant aquest fragment incitem al lector a no callar-se, a ser crític amb el món que vivim sabent argumentant les idees amb fermesa, humanitat i consciència humana.

Guarix les veus que el meu poble encara no s’atreveix a pronunciar entre el Llot i la Mordassa

Mots sota sospita, 1997

Finalment, amb aquest fragment intentem animar al lector a expressar-se mitjançant la poesia per ser la forma ideal de donar

Constants vitals, 2006

A continuació, hem d’adonar-nos que només 166

per mitjà de la participació activa com a societat podrem defensar els valors comuns de dignitat davant les situacions i influències contràries.

Aquesta remor que escolto tan sols és la cadena de les nostres mans: han estat prohibides perquè no parlen de l’home, perquè no diguen la persistència de la crueltat i la por, perquè acallen les crins del tràgic galop dels fusells i l’espasa

Do de contemplació, Mots sota sospita, 1997 Car dono per fet que cal anar per la vida amb certa decència

Anatema, 2001

Anatema, 2001

Com a exemple, aquest fragment condemna l’opressió en la guerra (guerra de Sarajevo, encara que és aplicable a la resta de conflictes), i com, com a societat hem de rebel·lar-nos defensant els nostres valors.

PENSAMENT CRÍTIC I COMPROMÍS COM A CLAUS PER LA DEFENSA D’UNA SOCIETAT DIGNA

El miratge no es produeix la televisió sols vomita dosis de mediocritat i de badoqueria mentre -Gloria in excelsis Deo- una generació d’stripteasers i de diners fàcils enlluernen els ulls i la consciència d’aquesta Europa emmirallada i hipòcrita [...]

167

No a l’esclavatge pusil·lànime de la intolerància ni a l’essència odorant del seu rostre

Do de contemplació, Mots sota sospita, 1997

No al esclavisme pusil·lànime de la intolerància ni a l’essència odorant del seu postre

No trespassing, La Mordassa, 2003

No al perill de no ser commogut per res: l’esguard còmplice crida a la revolta

No trespassing, La Mordassa, 2003

Una vegada som conscients que hem de defensar com a societat els valors de la dignitat humana, amb una sèrie de fragments com els que ací es presenten que tracten sobre diversos problemes de la societat (banalitat, indecència, intolerància, apatia...) podem concloure que només des del pensament crític i del nostre compromís amb la societat podem aconseguir una societat més reflexiva, decent, tolerant, empàtica... En definitiva, més digna.

Per a tancar aquestes breus pinzellades de reflexió m’agradaria que el lector s’adonara que pràcticament en tota la seua obra l’autor intenta mobilitzar a la societat amb l’esperança que aquesta aconseguisca donar sentit a la seua vida i puga assolir la felicitat des d’uns principis ètics i morals de dignitat. Una esperança d’arribar a ser una societat utòpica.

ESPERANÇA COM A CAMÍ A LA UTOPIA

Hom, però, es va oblidar el detall de tancar amb fermall totes les portes de totes les cambres del temps o de tapar les fonts on ragen els fangosos dons de l’heretgia on encara hi ha algú que, exhaust, ebri i solitari, camina lentament pels carrers bruts i costeruts d’Utopia Algú camina, encara, pels dominis d’utopia; Constants vitals, 2006 Si avui passeu en silenci per la petita Cambra dels Somnis, encara podreu sentir la seva veu, rebel i lluminosa, enmig dels ulls dels homes

L’escrivà assegut, Constants vitals, 2006

En tots dos fragments podem veure com es reivindica que sempre hi haurà esperança per aconseguir una societat més utòpica, ja que l’esperança que viu dins de l’ésser humà per aconseguir la seua felicitat, la utopia, promourà el seu compromís i rebel·lia enfront de les influències externes per avançar constantment cap a aquesta.

Navegant entre els seus mots, paraules i versos encara resten valors i idees per reflexionar. Si el lector vol aprofundir més, s’aconsella la lectura 168

de les anàlisis que fan diversos autors de la seua obra al llibre L’Obra literària de Manel Garcia Grau (Carbó, 2007), l’anàlisi de Josep M. San Abdón de la seua obra (2017), dels comentaris de l’obra i l’antologia de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, i òbviament de la seua obra (Garcia, 1990, 1991, 1997, 1998, 2001, 2002, 2003 i 2006) que són les fonts que utilitzem per a treballar a l’aula.

Confie que aquestes paraules desperten en el lector el compromís per a què mitjançant el pensament crític sobre el món que ens envolta aconseguim una societat més digna.

Garcia Grau, Manuel. (1990). Els noms insondables. València. Eliseu Climent Garcia Grau, Manuel. (1991). Quadern d’estances. València. Ed. de la Guerra Garcia Grau, Manuel. (1991). Els signes immutables. Alzira. Ed. Bromera Garcia Grau, Manel. (1997). Mots sota sospita.

Valls. Ed. Cossetània Garcia Grau, Manel. (1998). La ciutat de la ira. Benicull de Xúquer. Ed. 7 i Mig Garcia Grau, Manel. (2001). Anatema. Alzira.

Ed. Bromera Garcia Grau, Manel. (2002). Al fons de les vies desertes. Barcelona. Edicions 62.

Garcia Grau, Manel. (2003). La mordassa.

Catarroja. Ed. Perifèric Garcia Grau, Manel. (2006). Constants vitals.

Alzira. Ed. Bromera San Abdón, Josep M. (2017). La poesia de Manel Garcia Grau: Do de la paraula, la vida i el compromís. [Blog] Converses i Lectures.

Recuperat de https://sqlectures.blogspot. com/2017/08/la-poesia-de-manel-garcia-graudo-de-la.html

Bibliografia Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Manel Garcia Grau. Recuperat de https://www. escriptors.cat/autors/ggrau/index.php Carbó, Ferran (ed.). (2007). L’Obra literària de Manel Garcia Grau. Castelló. Excelentíssim Ajuntament de Castelló de la Plana.

169

Un mestre exemplar Enric Soler i Godes Patricia Fernández i Barberá La nostra escola, situada en un barri perifèric del nord-oest de la ciutat de Castelló, té el nom del mestre, escriptor i pedagog valencià Enric Soler i Godes (Castelló de la Plana,1903 - València, 1993). Portar el seu nom és per a nosaltres un referent per a anar construint la nostra escoleta, tenint en compte unes qüestions essencials que ell tant estimava i considerava importants: la renovació pedagògica, l’estima per la nostra cultura i el nostre poble i la implicació de l’escola al medi natural i social.

Retrat fet per la mestra Elena Felip

Cal destacar algunes dades importants de la seua biografia: Va cursar la carrera de Magisteri i ja tenia clar que no volia ser un mestre conformista, sinó un mestre compromès per transformar l’escola mitjançant mètodes pedagògics innovadors per a l’època.

L’any 1932 a Castelló, juntament amb totes les entitats i persones de més relleu va signar

170

les Normes de Castelló, ( normes ortogràfiques) que són la base del valencià actual . El mateix any, becat per la Conselleria de Cultura de la ciutat de Barcelona, va assistir, en companyia de Carles Salvador, a l’Escola d’Estiu. Allí va aprendre que les vacances es podien passar treballant, aprenent i convivint amb els companys i companyes. En aquella Escola d’Estiu va conèixer la tècnica Freinet que el va impressionar molt, i li va fer veure que li solucionava el problema que li plantejava l’ensenyament de la llengua. És el problema que va resoldre Freinet amb la impremta a l’escola.

La seua primera destinació el curs 1925-1926 va ser Portas ( Lugo ), després va treballar cinc anys a Ortells (Els Ports) i d’allí a Sant Joan de Moró al 1930 , on va estar fins al 1936. Va ser en aquesta última destinació on fidel a les idees de Freinet va crear a la seua classe la impremta a l’Escola, que fou un èxit i féu possible el naixement de la revista SEMBRA. La revista la intercanviaven amb les que feien en altres col·legis. Aquesta tècnica suposa una manera diferent de fer escola i s’integrà al grup de mestres catalans interessats per seguir els passos del pedagog francès, creant la “Cooperativa de la Tècnica Freinet “ amb l’objectiu de potenciar la cooperació entre ells, així com difondre la tècnica de la impremta.

171

Mentre que els anys de la República viu una època intensa de renovació pedagògica, d’activitat cultural en progrés i unes possibilitats d’autonomia política, durant la guerra continua amb el treball pedagògic i sindical fins a la caiguda de Castelló el 14 de juny de 1938 on les seues disposicions s’esborren i on la seua vida es veu amenaçada al ser acusat amb els delictes «d’adhesión y auxilio de rebelión», la qual cosa comportava penes de presó i fins i tot de mort. Malgrat tot, va tindre sort, i gràcies a ajudes d’algunes persones de pes i d’un grup de pares d’alumnes, Enric Soler es va deslliurar de la pena de presó, però no de les represalies que el va sotmetre el «Servicio Nacional de Primera Enseñanza» on el 7 de febrer de 1939 va ser separat provisionalment de l’escola, i el 15 de novembre de 1939 una ordre ministerial ratifica l’anterior i l’obliga a traslladar-se «fuera de la provincia con prohibición de sol·licitar vacantes durante cinco años». Quan van passar els cins anys va ser nomenat mestre de l’escola unitària número 39 de Montolivet, d’allí el traslladaren a un de les seccions de la graduada «Sagrada Familia», en el camí vell de Moncada, més tard a Palma de Gandia i el desembre de 1946 a Benifaió on es jubilaria molts anys després, l’octubre de 1968.

Soler i Godes en la inauguració de l’escola que porta el seu nom

L’any 1989 inaugurà la nostra escola que porta el seu nom, i a la que l’escriptor tots els anys a

Una plan verda, verda amb dalers neguitejant i uns camins que menen, menen Tot es veu de dalt estant.

la primavera , venia a veure’ns des de València amb tren, i contava històries als alumnes.

L’any 1999 l ‘Ajuntament de Castelló de Plana,la Diputació de Castelló, I la Universitat de Castelló i En Joan Enric Soler Patiño, hereu d’ Enric Soler i Godes, preocupats per rebre homenatge al mestre i, a més a més, establir una aportació viva del nostre País a la història de la pedagogia de la pràctica escolar, han constituït la “Càtedra Enric Soler i Godes”. La seua finalitat és servir de suport per a la realització d’estudis i investigacions innovadores sobre el nostre present, passat i futur educatiu.

Anar a la Magdalena amb aquest dia tant clar...

De lluny, l’ermita tan blanca Sembla una vela en la mar.

Claustre de mestres del CEIP « Mestre Enric Soler i Godes « ( Estret de: «Enric Soler i Godes. L’escola i la cultura. Antologia de textos ( Càtedra Enric Soler i godes i la Universitat de Castelló, 2001) )

Una de les seues passions va estar la poesia, per això, considerem acabar aquest xicotet recordatori del Mestre amb uns dels seus poemes dedicats a la Magdalena:

CANÇÓ DE LA MAGDALENA ( Record de la meua infància) Una ermita blanca, blanca i un camí que va pujant.

Uns ocells que volen, volen i una campana brandant.

Uns romers amb canyes, canyes sota un castell ensorrat i la sang dels moros, moros que deixaren de comiat.

172

Mestre en l 'escola Herrero JuanBoix iChaler

Salvador Bellés i Sabater

Va exercir com a mestre durant 44 anys en el mateix col·legi Herrero de Castelló i açò ja és notícia. En 1933 havia guanyat la plaça per oposició i allí ja va coincidir amb els seus companys Severino Mercé, Víctor Latorre, Rosario Jarque, Angelita Martínez, Patricio Santamaría i aquell jove Miguel Peris Segarra que efectuava les pràctiques i al que va tornar a trobar molts anys després quan, ja poeta guardonat, signava com Miquel.

En 1944 vaig ser alumne del col·legi Herrero, encara que solament per l’espai d’un mes, des de mitjan setembre fins al dia 18 d’octubre, festa de Sant Lluc. I vaig tenir la sort de trobar als professors Boix i Monzonís quan ja havia gaudit dels ensenyaments de les mongetes del Col·legi d’Orfes de la Consolació i de tres esplèndids mestres en el Bisbe Climent, en el segon jardinet. Guillermo Zaragozá, mestre i director ja jubilat, em presta la seua llista de 173

mestres a Castelló d’un dels cursos d’aquells anys 40: Piedad Andrés, Alberto Selma, Ángel Ortega, José Sanchis, Emilio Miralles, Juan José Corbalán, Jesús Lahera, Manuel Pastor, Víctor Latorre, Severino Mercé, Juan Cucala, Juan Boix, Rosario Jarque, Angelita Martínez, María Sanchiz, Purificació Ponz, Francisco Iturralde, José Espín, Antonio Armelles, Miguel Sanchis, José María Sangrador, Mercedes Herrera, María Pilar Roig, Carmen Martínez, Teresa Bacora, Magdalena Beltrán, Bibiana Ripollés, Magdalena Barceló, Manuel Monzonís, Miguel Peris, María Vicenta Bellido, Alejandro Banyessis, Joaquín Mas, Juan Máñez, Joaquín Gresa, Miguel Sanmillán, Ricardo Salamero...

Quan tant en Manuel Monzonís, que es va interessar molt per mí, com en Joan, van saber que m’acomiadava d’ells i del col·legi van indagar amb afecte el motiu. Els vaig dir que anava a convertir-me en mosso de botica, malgrat la meua curta edat. Vaig créixer molt de pressa.

Va ser el motiu de la meua cordial relació amb en Joan en temps posteriors, diuen que la vida és un mocador.

plaça en Herrero, li va prometre que tornaria per a casar-se amb ella. I com no hi havia encara el recurs del mòbil i el telèfon convencional era molt complicat, es van estar escrivint llargues i apassionades cartes d’amor. Va passar la guerra, es van anar a poc a poc guarint les ferides i el 22 de juny de 1940 Juan Boix i Genoveva Salvador Ballester contraferen matrimoni. A Cervera del Maestrat, el poble de la núvia, com ha de ser.

I al pas del temps, van nàixer dos fills, Juan i Genoveva. La xica oposita a Ensenyaments Mitjans i la coneixem tots com a professora del Ribalta, als meus fills els ha ensenyat llengua i literatura. Juan anà a Madrid per a dirigir una multinacional francesa, la propietària de Varilux. Es va casar amb Nadia Sousfi i van tenir tres fills, Isabel, Yann i Sebastián. Espere no deixar-me res perquè no em renyisca Isabel, que va fer periodisme, es va casar amb un col·lega i tenen dos fills, Inés i Iván, besnéts d’En Juan Boix. I la vida segueix i segueix per a tots...

LA VIDA.- Fill d’Isidoro i Encarnación, Juan Boix Chaler va nàixer en Vinaròs el 23 de juny de 1912, germà d’Isidor, Encarnación, Teresita i Vicente. Va cursar la carrera en l’Escola Normal de Barcelona, simultaniejant els seus estudis amb una ocupació en una farmàcia de les Rambles. I allí es va fer home, encara que no va deixar mai de parlar el vinarossenc que tan feliç li feia. Quan ja jubilat venia per la llibreria, ens unia en la conversa el fet d’haver vestit els dos la bata blanca i haver sigut capaces de receptar pel nostre compte, intentant calmar tos rebels i dolors articulars, a més de ser respectuosos amb les prescripcions facultatives.

En 1932 va estar un any de mestre interí a Cervera del Maestrat i li va condir el temps.

Va preparar oposicions per a venir a la capital i va conéixer a Veva, una xica de la qual es va enamorar i quan a l’any següent va haver de venir a Castelló per a fer-se càrrec en propietat de la

Va ser director de colònies escolars, aquelles que propiciava l’Ajuntament en la postguerra.

174

estius. Quin home! També em va assegurar que en Juan era una mica més que un mestre.

Ensenyava a estimar la naturalesa amb la seua mateixa passió i, a més de totes les disciplines escolars, va ensenyar açò tan important que es diu urbanitat, civisme.

Va rebre molts homenatges i distincions, però els mestres de Castelló, tots units, van iniciar el procés per a la concessió de la Medalla d’Alfons X el Savi. És conegut que en Juan Boix no va donar mai un “paletazo” a un alumne; ni tan sols un carxot. Va tenir un amic per sobre dels altres, en Emilio Miralles, una altra institució del Magisteri a Castelló nascut en Vinarós, com en Juan. I el seu amor a la naturalesa es va amplificar des del seu maset del Camí dels Mestrets, cada estiu o en la casa de Cervera, condicionada des de 1955, on tornava a assaborir el valor d’unes paraules màgiques: poble, esposa, mare, llit, arrel, pòsit. M’ho comentava aquell dia de Sant Lluc de 1979, quan es va jubilar.

Primer van estar en Penyagolosa, a casa de l’ermità. Després a Llucena, ja amb la seua dona i els seus dos fills, als qui acompanyaven en representació municipal l’oficial major Juan Calduch Sales, la seua esposa i filles Mari Paz i Rosa. Es portaven xiquets de quasi tots els col·legis. L’enginyer Pepe Prada de Conflent va estar un any com a alumne i em deia que recorda de memòria el nom de tots els xics d’aquells 175

i AnnaVerdoy Castillo

Fina Felip i Gil

Mestres capdavanteres en la recuperació del valencià Montserrat Ferrer i Ripollés Si hem de triar uns mestres que il·lustren el canvi radical que s’ha produït en l’educació a Castelló en l’últim terç del segle XX, sens dubte hem de girar els ulls cap a Fina Felip i Anna Verdoy. Personalment, les vaig conéixer per primera vegada quan jo tan sols era una adolescent i elles estudiaven Magisteri amb la meua germana; després, vaig tornar a trobarles a l’escola Censal com a mestres dels meus fills i, en aquest moment, com a ensenyant de valencià, els en reconec el mestratge com a mestres capdavanteres en la introducció de l’ensenyament en valencià a Castelló.

línia pedagògica encetada per aquells mestres de la República (Carles Salvador, Enric Soler i Godes, Antoni Porcar) que es veurà radicalment interrompuda per l’arribada de la dictadura.

Sense elles no es pot entendre la història de l’educació a Castelló i, en concret, no es pot entendre la generalització de l’ensenyament en valencià a la nostra ciutat. Perquè els seus noms van lligats a la creació de la primera escola de Castelló que farà tot l’ensenyament íntegrament en valencià.

Fina Felip i Anna Verdoy presenten una trajectòria personal i professional en paral·lel: companyes i amigues durant els seus estudis de Magisteri, mares d’El Rotgle, mestres iniciadores de l’escola Censal, defensores de la innovació educativa i de l’ensenyament en valencià, i ciutadanes compromeses en el redreçament lingüístic i cultural a la nostra ciutat. Aquesta trajectòria capdavantera en defensa de l’educació de qualitat en la nostra ciutat els ha estat reconeguda amb el Premi a la Innovació Educativa que concedeix la Fundació-Càtedra Enric Soler i Godes.

Fina Felip i Ana Verdoy il·lustren les vivències històriques d’una generació que va saber superar el model de l’escola franquista i va recuperar la

Retall de premsa sobre el galardó que la Fundació Soler i Godes va concedir a la mestra Fina Felip

176

Cal recordar que el franquisme no sols va acabar amb la impremta a l’escola, la metodologia Freinet i les experiències d’innovació educativa, sinó que també va foragitar el valencià de les escoles. És durant la llarga nit franquista quan realitzen els seus estudis Fina Felip i Anna Verdoy i serà durant la Transició quan protagonitzen el fet més important en la història de l’ensenyament a la nostra ciutat durant el segle XX: la conversió d’El Rotgle en escola pública.

Després del parèntesi del franquisme, la fita més rellevant quant a la introducció del català a les escoles de Castelló és la creació d’El Rotgle, la primera escola a fer ensenyament en valencià a la ciutat. A la tardor de 1975, un grup de matrimonis joves (entre els quals destaca Vicent Pitarch) es constitueix en cooperativa de pares per a crear una escola valenciana a Castelló de la Plana i assegurar un ensenyament en català per als seus fills. Precisament, entre aquests primers alumnes, hi havia Dídac Velilla Verdoy, el fill d’Anna. Així doncs, durant el curs escolar 1976-77, El Rotgle inicia la seua activitat, d’acord amb uns principis semblants als que orientaven altres escoles que s’estaven creant als pobles del voltant de València: “La Tramuntana”, anomenada posteriorment “La Masia” (1968); “La Nostra Escola Comarcal” (1973); “La Gavina” (1975).

Totes aquestes escoles compartien uns principis semblants, però ben prompte el cas de Castelló esdevé singular, perquè El Rotgle serà l’única escola valenciana d’aquestes característiques que passarà a la xarxa pública. El 1983, amb Daniel Gozalbo com a director dels Serveis Territorials d’Educació de Castelló, el Govern socialista valencià assumeix els postulats bàsics d’El Rotgle i crea un centre escolar nou de la xarxa pública (el 177

col·legi Censal) amb professores funcionàries seleccionades mitjançant concurs de mèrits.

Aquestes primeres professores van ser Fina Felip i Anna Verdoy, que a partir d’aquest moment desenvoluparan la major part de la seua trajectòria professional en aquesta escola.

Així, l’escola Censal (hereva d’El Rotgle) esdevé la primera escola pública valenciana a fer ensenyament en valencià. Els primers anys la nova escola no té encara edifici i, durant dos anys (del 83 al 85) han d’ocupar els locals de l’antiga Secció Femenina a l’Av. Germans Bou; a continuació, van compartir espais amb el col·legi Pintor Castell, fins que van poder ocupar l’actual edifici de l’Av. Chatellerault. El treball capdavanter d’aquells pares i d’aquestes mestres han estat la llavor que ha permés que ara, a la ciutat de Castelló, s’haja estés a totes les escoles l’ensenyament en valencià, com a la millor garantia d’un ensenyament de qualitat.

Hem dit que les trajectòries de Fina Felip i d’Anna Verdoy tenen moltes similituds, però també tenen les seues característiques diferenciades.

Fina Felip Gil va nàixer a Castelló, el 20 de juny de 1948. Va realitzar la preparatòria, amb la mestra M. Teresa Campoy, a l’Institut Francesc Ribalta, on va estudiar el Batxillerat, abans de passar a l’Escola Normal de Castelló per a estudiar Magisteri. Abans de fer classe

a Castelló, va treballar a Montblanc, on va aprendre català. Posteriorment, a l’escola de Betxí, va coincidir amb el mestre i escriptor Joan Pla. Com a curiositat, cal dir que el protagonista del seu best-seller “Mor una vida, es trenca un amor” es diu Sergi, precisament perquè aquest era el nom del fill de Fina, Sergi Gutiérrez Felip, un altre dels alumnes d’El Rotgle.

esdevé bilingüe valencià-francés. El castellà l’aprendrà quan torna a Espanya i es troba amb l’impacte de l’escola franquista. Per això, la seua vida professional ha estat especialment lligada a l’ensenyament del francés. Guanyarà beques de formació per anar a Montpeller, París i Grenoble, i durant cinc cursos escolars (de 1996 a 2001) treballarà a Brussel·les, a les Escoles Europees, creades especialment per als fills dels funcionaris de la Unió Europea. Llicenciada també en Ciències de l’Educació, al final de la seua vida professional impartirà classes en secundària i en educació permanent d’adults.

Fina Felip i Anna Verdoy ja no treballen a l’escola, però continuen la seua tasca educativa amb els seus néts i, sobretot, com a model a seguir per les noves generacions.

Anna Verdoy va nàixer el 15 de juny de 1947.

Quan tenia 3 anys, els seus pares se’n van a França a treballar. Allí estudia la primària i

178

La dimensió humana d 'un gran castelloner , iDuch Vicent Marcà

José Juan Sidro i Tirado

Ha de resultar ben fàcil per a qualsevol persona amb un cert interés per conèixerlo trobar informació sobre la vida, professió, interessos i obra del mestre i escriptor Vicent Marçà. Són moltes les referències i enllaços que recorden a les enciclopèdies modernes i les xarxes socials la figura d’aquell veí de Castelló a qui la mort va arravatar-nos fa ja més de 14 anys.

Acostant-nos a llocs com l’enciclopèdia catalana https://www.enciclopedia.cat/ECGEC-0279423.xml, la Wikipedia https:// ca.m.wikipedia.org/wiki/Vicent_Marzà_i_Duch, al número 26 de la revista de la Federació de Colles de Castelló, https://www.google. es/url?sa=t&source=web&rct=j&url=http:// www.federaciodecolles.org/wp-content/ uploads/2016/12/PM_anyVIII_n26. df&ved=2ahUKEwihqO34YTdAhUDVsAKHeq_ AE&usg=AOvVaw26TuVZ9T4smZ6y783P6YGE editada a la tardor del 2004 i dedicada a la seua figura, o al Premi de literatura infantil que porta el seu nom, podem arribar a conéixer el que va suposar pel món cultural de la nostra ciutat, al llarg del darrer terç del segle passat i els inicis d’aquest, el treball i la personalitat de Vicent.

Però, com passa sovint, conéixer la faceta més íntima, personal i humana, d’un home o una dona de qui el record i la categoria creix amb el pas dels anys, resulta més difícil o 179

quasi impossible si no acudim a les vivències, moments i situacions viscudes braç a braç i que, el temps les fa irrepetibles.

I d’eixe Vicent menys conegut, de l’amic, del company d’aventures i colla, del lluitador per la llengua i el País, d’aquell amb qui la vida i la casualitat va voler que compartirem amistat per més de 40 anys, és de qui voldria guardàreu també un record, per això no espereu ara i ací una llista de dades, obres i edicions, si més no, si continueu llegint, tal vegada aconseguiu

acostar-vos a l’home, a qui va ser i segueix sent per a molts d’aquells, que com jo, vam tenir la sort de conéixer-lo de prop.

Entendreu que aquests moments em sent un privilegiat en tenir l’oportunitat de, amb tota seguretat, ajudar a descobrir-vos un Marçà menys conegut, un “Tico” més proper, un home dedicat en cos i ànima a allò que més estimava, la família, els amics, les aficions, les tradicions, la cultura, la llengua, el poble, doncs, no ho dubteu gens ni mica, estem davant d’una personalitat, la seua, més que polièdrica.

Resulta prou fàcil connectar records, estima i sentiments, tot i que resulta difícil ordenar-los.

Vicent era lúcid, sempre trobava sortida a les situacions per més embolicades que semblaren, i a la vegada tenia un humor fi, surrealista, subtil, fins i tot difícil d’entendre a la primera, per això, moltes vegades, lligàvem destarifos que, en algunes ocasions, adquirien aires de realitat mai imaginades, així van nàixer per exemple les pujades al campanar el dilluns de Magdalena, a la dècada dels 80 del segle passat, quan el campanar era el gran desconegut i oblidat per tot el poble...

També Tico sense ser reservat i silenciós, era discret, cosa difícil amb la gent, tan variada, de la seua colla festera El Pixaví; ell, com qui no vol la cosa, carregat de modèstia, humilitat i senzillesa, però tenint les idees molt clares del que havia de ser una colla magdalenera, ens va ajudar a créixer. Ara, des de la distància, tots els Pixavins considerem a Vicent com un corredor de fon que hi posava l’ànima en tot el que feia i 180

que mantenia, encara no sabem bé, d’on treia la força per abastar un bon nombre de fronts oberts a la vegada: paraules, històries escrites, guions i presentacions d’actes cultuals, viatges en bicicleta...

I és que l’amor de Vicent per la seua terra va contagiar-nos a alguns de tal manera, que fent-li costat, reservàvem tots els anys uns dies de l’estiu, per anar a conéixer el territori i la gent, per fer ciclisme, turisme i País, estimant la terra amb un amor natural i senzill, de per vida, fent realitat allò de què una persona només es realitza enmig d’un poble, una llengua i una gent. És per tots conegut que Marçà va començar a publicar pocs anys abans del seu traspàs, però tal vegada el que molta gent desconeix és que va començar a escriure històries molt abans, escrivia perquè li agradava, sense ser el seu ofici, escrivia sense ser escriptor, perquè escrivint intentava comprendre les coses i explicar-nosles, clar, era mestre!!

Vicent va escriure i publicar la major part de la seua obra per a xiquets. Sempre he pensat que no és gens fàcil escriure per a xiquets; les seues, totes són històries plenes d’imaginació, ja que els menuts són molt exigents. Les seues van ser unes noves maneres de contar, barrejant fantasia, humor, originalitat i sorpresa, llegiu amb ulls d’infant “un lloro en les gaiates” per exemple, i ja em direu...

Vicent, per als de casa, pels amics, va ser una persona valuosa, amable, propera, entranyable, comunicativa, alegre i amb enginy; la seua va ser en moltes ocasions la nostra veu, ell va saber com ningú reflectir amb paraules allò que molts pensàvem i seguim pensant en tots els aspectes i referència al nostre benvolgut Castelló i, la seua vida, segueix sent un estímul per tots nosaltres, 14 anys després d’assolir el definitiu Tourmalet 181

on, amb els ulls de la imaginació, el veiem seguint viatjant.

D’ell ens queda per sempre el seu sentit de l’humor i la seua particular manera de fer les coses i de viure. Aquells que el recordem amb estima, intentem mantenir per sempre el seu esperit viu sintetitzat en aquesta primera estrofa d’una cançó de festa, escrita per ell, per al grup Saüc, tota una filosofia festera que diu: “Amb cares alegres, us convoquem / veïns del poble i forasters / obrim les portes del món fester / que a la nostra terra, tots hi cabem”.

Aquesta, amics del sector, ha volgut ser una mostra escassa, d’un món, d’un univers inabastable que va suposar per aquells que com jo, vam arribar a intimar amb Vicent, i del que el pas del temps lluny d’esborrar la seua memòria, en l’esdevenir de cada dia es fa descobrir noves facetes, tenir noves visions de l’amic, del company.

L 'educació Castelló a en temps de la república

Lluís Tena i Sales Després de la dictadura de Primo de Rivera la societat espanyola necessitava un canvi. I aquest canvi va arribar. El 14 d’abril de 1931 es va proclamar la II República en tot l’Estat espanyol.

El nou govern va invertir molts diners i energies en el que sens dubte va ser el seu projecte estrel. la: La renovació del sistema educatiu espanyol.

decrets urgents, les primeres mesures: es va reconèixer l’Estat plural i les diferències lingüístiques (es respecta la llengua materna dels alumnes) i al capdavant del Consell d’Instrucció Pública es va nomenar a Unamuno.

Pel que més concretament a Castelló corresponia, fins a l’arribada de la república havien 737 professors en tota la província, curiosament les estadístiques mostren que el nombre de mestres per 1000 habitants era de 2,32, sent la mitjana a Espanya d’1,59; observem que el nombre de professors a Castelló és molt elevat per al poc desenvolupament educatiu que hi havia i que al mateix temps sigui la província amb menys numero relatiu d’estudiants.

Institut Francesc Ribalta (1957)

Aquest canvi en el sistema educatiu espanyol va produir una evolució educativa a gran nivell per a tot el territori espanyol, i com no, per a Castelló i tota la seua província, provocant una sèrie de canvis molt importants. Alguns dels més significatius van ser que els nens i les nenes es van barrejar a les mateixes aules, on s’educaven en igualtat, i es va afavorir un trànsit sense sobresalts des del parvulari a la universitat.

A l’espera que s’aprovés la Constitució, al desembre, el Govern va prendre, mitjançant

Col·legi Herrero (1934)

L’educació a Castelló es podia considerar en general classista dirigida als fills dels propietaris 182

agrícoles i de la petita burgesia, els quals no necessiten estudis elevats per desenvolupar les seves activitats. Això explica l’existència de pocs col·legis privats. Els objectius educacionals es caracteritzen per l’ordre i l’eficàcia que fomenten la competència i afavoreixen sentiments de superioritat en els alumnes.

com a conseqüència de la llei de congregacions religioses es transforma nominalment en el col·legi Cardona Vives sent “dirigit” per l’associació “Mútua Escolar Castalia”, col·legi la Puríssima, colònia Educativa, col·legi-acadèmia Minerva, Acadèmia Cheza, Acadèmia de Anselmo Coloma (AKademos), col·legi Herrero o el Col·legi Viciana i en el Liceu de Castelló on s’impartia exclusivament batxillerat.

Les noves reformes educatives i canvis socials van fer que moltes més xiquetes comencessin a anar a escola. I també van sorgir les Missions Pedagògiques i la seva llavor de divulgació de la cultura i de l’educació pels pobles de Castelló.

Missions que van comportar la creació de 39 biblioteques distribuïdes per les missions pedagògiques a Castelló.

Col·legi Carmelites (1955)

La nova llei educativa impulsada per la república arriba a Castelló l’any 1934, i una de les seves primeres mesures és la construcció de 196 escoles noves a la província. Aquesta nova llei entre altres coses és laica, obligatòria, publica, mixta i prohibeix impartir educació a les ordres religioses.

Aleshores, Castelló comptava amb un Institut de Batxillerat fundat en 1846. L’Institut Provincial de Segon Ensenyament, el qual conserva el seu nom fins al 12 de maig de 1937, quan sent director Vicente Sos Baynat, pansa a denominar-se Institut Provincial de Segon ensenyament Juan Marco en honor d’un antic alumne de centre mort en combat en els primers dies de la guerra. Posteriorment, el 16 de gener de 1943 es canvia el nom per l’actual: de Francisco Ribalta.

També es comptava amb algunes escoles públiques i privades. Com per exemple: Col·legi dels pares escolapis (Escoles piules) el qual 183

És per tot això que per a molta gent la II República Espanyola va encarnar la democràcia i la modernitat, l’educació i el progrés, la igualtat i els drets universals per a tots els ciutadans.

E l mestre VicentPau Serra Paquita Roca i Ivars MESTRE/A. Caldria que aquesta paraula estiguera en majúscules al diccionari. Segons el meu parer, no és sinònim d’ensenyant, professor, catedràtic i tampoc de docent. Ser Mestre/a és una manera de ser que imbueix totes les actituds de la vida. Hi ha persones que exerceixen la docència i no són Mestres. Hi ha persones sense titulació que ho són. Abans es definia com “ tenir vocació”. No sé si és això exactament el que per a mi significa però és el que més s’aproxima. Jo vaig nàixer mestra, ho vaig descobrir des de ben menuda i ho seré fins l’últim dia de la meua vida.

primer contacte visual amb poble en què descorreria la seua vida una llarga temporada.

La gent del Castillo m’han contat posteriorment la impressió que els va fer aquella motoritzada parella. Ho descriu molt bé la frase que corria de boca en boca:

- ¡ Vaya maestro mas viejo que nos ha llegado! ¡ Y viene con su hijo!

Vicent ho va descobrir molt més tard. De fet va estudiar magisteri perquè eren els únics estudis superiors que en aquell moment es podien cursar a Castelló.

Un dia li van adjudicar, sense demanar-ho, la plaça de mestre al Castillo de Villamalefa.

Recorde que li vaig ajudar (ja festejavem) a buscar als mapes de la província on estava aquell indret del qual no havíem oït parlar mai.

Encara que no vaig estar present Vicent i el seu pare m’han descrit tantes vegades l’escena que me la sé de memòria: un home de mitjana edat i un jovenet muntats en una vella “lambreta” per aquelles carreteres plenes de corbes, Llucena amunt, pujant pel port del Revolcador, fins descobrir un campanar i unes poques cases,

Un Vicent de vint anys, menut i prim, semblava qualsevol cosa menys “el maestro” que estaven esperant. Però l’adaptació al poble va ser molt ràpida. Una escola unitària de xiquets del poble i masoverets que es desplaçaven cada dia, i una gent magnífica que el van acceptar de seguida, ho van aconseguir. Allí va començar a ser Mestre. Mestre i alumne, perquè el descobriment d’aquella vida rural i les llargues converses amb les persones de més edat, dipositaris de les velles tradicions, de

184

l’especÍfica manera de parlar i de les històries del passat van obrir davant seu unes perspectives il·lusionants d’investigació sobre antropologia que no el van abandonar mai. Va ser conscient què aquell món s’esmunyia dia a dia i que tot el saber d’aquella gent major desapareixeria amb ells i es va sentir responsable de recollir-lo i, algun dia, divulgar-lo. Alguns anys després, recent casats, vam tornar a viure al Castillo, del què jo vaig ser mestra, i els lligams amb el poble es van reforçar.

Llucena va ser el següent poble on va exercir, en concret en l’Escola Hogar que recollia en règim d’internat aquells xiquets/tes dels masos que ja no comptaven amb escola pròpia. Crec que la vivència més significativa de Vicent en aquella etapa va ser la convivència amb alumnes separats de les seues famílies, vivint per obligació en un lloc que els era totalment estrany. Considerava que comprendre’ls i consolar-los quan enyoraven la seua llar i tindre molta paciència per tal que l’adaptació a nous costums en el menjar i la convivència fóra el menys traumàtica possible, era tan important com l’aprenentatge de les matèries curriculars. Sempre em contava Vicent el cas del petit masoveret que sempre s’havia alimentat d’entrepans i s’estimava més no menjar que enllestir cullera en mà aquell plat de cigrons que li oferien. En contra de l’opinió d’alguns companys (“ ja menjarà quan tinga fam, si no ho vol per a dinar ho tindrà per a sopar...”), ell pensava que era un bon sistema donar-li els aliments que no coneixia dins d’un entrepà i així, poc a poc, acostumar-lo a una altra manera de menjar. És un exemple de la seua manera de pensar: posar-se en el lloc del xiquet/a i prendre, en lo possible, mesures no impositives per tal d’afavorir el procés sense presses. Possiblement aquell xiquet recordarà els entrepans de cigrons que li preparava el mestre. També va viure Vicent en aquell centre

185

la dificultat que suposa treballar en equip. Va ser sempre, en la seua vida i la seua professió, un “llanero solitario”. Amable, obert, aparentment sociable, però de difícil integració plena en un equip de treball.

Després de Llucena li van oferir demanar una comissió de serveis i entrar de mestre en l’escola de La Casa de Observación de Castelló (Reformatori) i va acceptar. En aquell moment el centre del Tribunal de Menors recollia uns xiquets en règim de protecció i d’altres que havien comés algun delicte. Era mestre únic. Les condicions del seu alumnat eren molt diferents de tot el que havia conegut fins el moment: xiquets que es consideraven empresonats, que anaven i venien segons el temps decretat pels tribunals i amb uns interessos molt distints a les matèries que es podien impartir en un aula.

Es va bolcar en cos i ànima per tal de fer-ho el millor possible, però els mitjans d’aquests centres en aquells moments eren escassos.

Comptar amb la col·laboració de les famílies era impensable i la convivència entre xiquets de diferents edats i condició, uns protegits i altres castigats per delinqüents, era un caldo de cultiu poc afavoridor. Allí va comprendre, i jo amb ell, que l’afecte cap a ells, (que ha estat sempre la nostra millor eina de treball) no valia.

Aquelles personetes es cobrien el cap amb el braç quan t’apropaves a fer-los una carícia, i desconfiaven de qui els tractava amb afecte

ja que, per experiència, això significava que els demanarien alguna cosa a canvi. La salut de Vicent, sempre delicada, va empitjorar. El metge que el va tractar ho va resumir en una comparació i una prescripció - Les persones amb què vostè treballa i les condicions en les què ho fa, tenen una situació semblant a la dels malalts terminals. El personal sanitari que tracta amb ells és conscient que el seu esforç no servirà per a res però malgrat saber-ho han de dedicar-se en cos i ànima. Els seus alumnes quan es reintegren a les famílies i al seu ambient, tornaran a ser el que eren abans però vostè ha de lluitar malgrat això. Li aconselle que canvie de treball o el seu aparell digestiu no ho suportarà.

I va canviar per més que, a la fi, el seu aparell digestiu va acabar perdent una peça important: l’estómac. La següent experiència va ser Vila-real.

Alguns mestres tenim en la nostra trajectòria professional “el col·legi de la nostra vida”. Per a mi i per a Vicent aquest va ser Concepción

Arenal. Era la dècada dels 70 i el món docent bullia: reivindicacions, manifestacions, acció sindical, llargues vagues, moviments de renovació pedagògica... Calia passar del model antic a un nou model més just i efectiu. En tot aquest moviment Vicent es va implicar. Va conèixer la por en les manifestacions en que l’acció policial ens obligava a tancar-nos en l’església de Santa Maria, a ser denunciat per coordinar des d’un despatx de la UGT tancat en clau per fora una vaga, a perdre una part important del salari dels dos corresponent als dies de vaga... Però van ser uns anys apassionants.

Pensàvem que anàvem a canviar-ho tot, que tot era possible. I al centre l’ambient entre els companys era molt bo. Tots erem joves i com que quasi tots menjàvem al menjador escolar hi havia moltes hores de convivència sense faccions ni grupets, amb ganes de riure, d’anar junts de viatge o de fer berenes fora de l’horari escolar. Després, a les reunions del claustre, les discussions eren apassionades però al final, tots amics. Després de tants anys passats, encara ho som. Allí vam aprendre que per aconseguir una educació de qualitat, no solament els alumnes han de sentirse a gust al centre, també el professorat ha de conviure en harmonia personal. I que relacionarse com persones, oblidant les diferències de criteris professionals, és necessari. Així vam inventar el que després jo anomenaria COBIS (Comissió Organitzadora de Bureos i Saraos), convençuts de què s’avança més en la millora de l’educació berenant tots els mestres junts a l’entorn d’una taula que en discussions acalorades. Nosaltres, com parella, també vam reafirmar-nos en la idea que no podíem treballar junts ni en equip ni al mateix centre. Els problemes del treball els traslladàvem a casa, més encara que jo vaig ser directora i ell cap d’estudis. Les discussions més acalorades en el claustre van ser entre Vicent i jo. Quan un dia, en broma, vaig posar al capçal del llit un cartell que deia “ es coordina” va ser el moment de prendre la decisió.

186

de matemàtiques en valencià als alumnes de setè i vuitè, molts d’ells fills de membres de la Guàrdia Civil el quartell de la qual estava al costat de l’escola. Dialogant amb els pares i ajudant els alumnes en la comprensió, no va tenir cap problema.

En el temps en que va estar a Vila real, va ser reclamat pel Director Territorial d’Educació per encomanar-li algunes tasques del seu departament, especialment ser mestre de valencià per als funcionaris de Cultura. En principi el repte era gran ja que l’alumnat (alguns dels quals ja eren funcionaris en època de Franco) no estaven massa motivats pel tema. Vicent va aplicar el seu profund convenciment al respecte: la nostra llengua, almenys en aquell moment, no s’havia d’imposar sinó ensenyar a estimarla. La gramàtica, el lèxic i l’ortografia eren importants però més ho era una actitud amable del professor que facilitara un apropament sense rebuig al valencià. L’afecte amb que moltes de les persones que el van tenir com mestre li van mostrar fins el final de la seua vida, demostra que ho va aconseguir.

De fet ja s’havia enfrontat en el tema de la defensa del valencià amb un repte quasi igual de difícil en Vila-real: Vicent donava classe 187

Quan va arribar a Castelló, el col·legi Isabel Ferrer estava d’estrena. Acabava d’inaugurar-se el nou edifici. L’equip directiu i el claustre estaven entusiasmats, tot eren noves idees per donar al centre un aire acollidor i diferent. En concret el projecte de “l’arboretum” el va il·lusionar molt.

Consistia en dedicar un espai no urbanitzat del col·legi a plantar un mini-bosc amb arbres autòctons de la zona. Els volien ja adults per la qual cosa es van involucrar en la tasca de buscarlos allà on estaven arrancant-los per plantar-los al centre. Fer del centre un lloc amable integrat en la natura que ens envolta, era tasca difícil, al menys en aquell temps. La dura realitat els va fer baixar del món ideal: el centre va nàixer ja insuficient per acollir l’alumnat de la zona i el formigó va envair l’espai. Però en aquest col·legi encara és present la mateixa aspiració i un petit hort i un galliner segueixen formant part de la vida escolar. Quasi tot el temps en que va exercir en l’Isabel Ferrer va donar classe als alumnes més majors. I allí va comprovar Vicent una altra de les seues conviccions més arrelades: posar-se alguna vegada al nivell dels alumnes, jugar amb ells, fer el “pallasso” si és el que toca, no li lleva autoritat al mestre. Molt al contrari, el respecte i l’estima a la persona del Seu Mestre, és suficient per mantenir (o ho era en aquells temps, no n’estic tan segura de què ho siga ara) l’autoritat necessària per dur a terme la tasca educativa.

Van ser anys de projectes d’arrelament dels alumnes en la ciutat i la natura, d’innovacions...

Fins que la seua salut va començar a fer-li males passades. Diferents intervencions quirúrgiques i baixes per malalties diverses van complicar-

li la vida a ell, als seus alumnes i al centre. Va demanar repetidament la jubilació anticipada per malaltia quan ja no podia més, però la contestació va ser que “si tenia dolor que se tomara más calmantes”. I així, arrossegant-se per terra, va arribar ¡ per fi! a la seua jubilació.

Mestre quan donava cursets als monitors sobre els nostres jocs populars.

Mestre quan ensenyava a ballar els nanos i els cavallets de les danses del Corpus, que juntament amb el Millars i l’Associació de Dansants havia recuperat.

Mestre quan mitjançant les paraules del seu Pregó Infantil, explicava als xiquets i xiquetes què significava la festa de la Magdalena, la seua responsabilitat amb la història i els posava veu per reivindicar “ una ciutat per jugar “ i que “ fóra de tots Castelló”.

I mentre tot això passava també era “Mestre en gai saber”. La seua facilitat per emprar la paraula poètica li permetia composar en un minut un poema personal dedicat a algú (fins i tot va arribar a escriure actes de Claustre de Professors en vers), els goigs a qualsevol poble o associació que li’ls demanara, el text d’una presentació o galania o actuació del Millars. No voldria estendre’m més.

Però no va deixar de ser el Mestre que havia estat tota la seua vida: Mestre quan dalt d’un 600 anàvem pels pobles donant cursets de preparació al matrimoni compartint la nostra experiència de parella amb els joves que anaven a casar-se per l’església.

Mestre quan orientava a tota persona que se li apropava en demanda d’alguna informació (“si no saps una cosa, pregunta-li-ho a Serra), a disposició dels quals generosament posava la seua biblioteca i els fruits de les seues investigacions.

He estat la seua companya de vida. La presa de terra que s’ancorava a la realitat del dia a dia i li permetia viure en el seu món interior i tenir temps per desfogar-se mitjançant la poesia de la pressió que li causaven els seus conflictes íntims, que ningú li suposava i jo sols intuïa.

Mestre, investigador, amant de la cultura i de les tradicions, de conversa fàcil i humor ràpid.

Així el recorden els que el van conèixer, entre ells molts/es alumnes seus. Mentre visca en nosaltres el seu record, el seu desig de no ser oblidat es farà realitat.

Gràcies per haver-me permès posar aspectes del que Vicent va ser sobre el paper i a la vostra disposició.

188

Algunes estratègies per a millorar l 'escola

participació de les famílies i aprenentatge cooperatiu David González i Devis D’un temps a esta part el debat al voltant de l’educació està més viu que mai. Sorgeixen moltes tendències metodològiques, com poden ser el treball per projectes, l’aprenentatge cooperatiu, la gamificació o la classe inversa (fliped classroom), per donar resposta a tots els qüestionaments i dubtes que molts mestres i professors ja fa temps que tenim. És obvi que amplis sectors docents i de la societat consideren que el sistema no respon a les seues necessitats ni tampoc s’ha adaptat a les noves realitats socials.

Segons autors com Claudio Naranjo, totes som víctimes d’una societat malalta, concepte que ja va introduir Erik Fromm en la seua obra «La por a la llibertat» (1941). Aquesta societat, com sabem, està marcada pel consumisme irracional, la violència de gènere, l’abús de drogues i alcohol, el deteriorament del medi ambient, la corrupció… .

Paraules com bullying, fracàs escolar, desmotivació o desprestigi dels professionals, malauradament, son una constant en l’educació actual, que en moltes vessants reflexa el model de societat individualista i competitiva què hem construït. En els centres educatius trobem dificultats per trobar harmonia i emocions, i valors com l’alegria, la pau, l’amistat, la solidaritat o la bondat es troben a comptagotes, imposant-se en moltes ocasions la resignació, 189

la conflictivitat desmesurada, la queixa, la insatisfacció, l’individualisme…

Al mateix temps, alguns centres educatius continuen estancats en pràctiques docents convencionals que funcionen de manera automàtica, sense reflexionar al voltant de la seua idoneïtat i de si responen a la finalitat educativa què volem. Com diu el periodista i escriptor Borja Vilaseca, els centres de secundària contemporanis tenen molts paral·lelismes amb les cadenes de muntatge, la divisió del treball i la producció en sèrie impulsades per Frederick Taylor i Henry Ford. L’escassa diversitat metodològica, la memorització i retenció d’informació, les respostes donades i no el plantejament de preguntes, l’ús indiscriminat dels exàmens, la comparació i l’obediència, entre d’altres, generen alumnes dòcils i submisos, castrant en molts casos l’autoestima i l’empoderament personal.

Baix el meu punt de vista, l’educació ha de consistir en despertar l’autenticitat i el potencial de cada persona, traient el millor de cadascú. Òbviament, això no és fàcil d’aconseguir en la pràctica, però, afortunadament, hui en dia trobem un anhel de canvi molt potent dins el món de l’educació. Tot i això, encara existeixen prou obstacles que dificulten la tasca educadora, com poden ser recursos insuficients, la manca de formació en el professorat, la pressió del currículum, l’abús de metodologies tradicionals, les inèrcies adquirides, etc. Una de les principals barreres que limiten aquesta transformació educativa és el fet de no tindre un horitzó comú ni un projecte educatiu clar.

En aquest sentit, pense que el que cal és no deixar-se arrastrar per la superficialitat de les modes ni només “maquillar” les necessitats -tendència habitual en els centres-, sinó construir una filosofia de centre concreta, particular i transparent que permeta concretar els mètodes adients. En les escoles es respira una necessitat de canvi i és important que cada centre definisca i estructure el seu model educatiu a partir de la reflexió i el debat, instaurant aquelles estratègies metodològiques que responguen a aquest model. Darrerament, estan emergent experiències de centres transformats en diferents punts d’Espanya.

César Bona fa menció d’això al seu llibre «Les escoles que canvien el món» i mostra que una de les claus és fomentar una participació

eficaç de l’alumnat i de les famílies en el procés educatiu. En la nostra ciutat ja fa un temps que han començat a emergir diferents inquietuds al voltant del canvi educatiu, canalitzades a partir de jornades i cursos organitzades per diferents associacions i institucions com el Moviment de Renovació Pedagògica, CEFIRE Castelló, Ajuntament de Castelló, etc.

Dos de les estratègies que ajuden en aquesta transformació educativa i social són la gestió de la convivència, fomentant la participació plena de l’alumnat i de les famílies en la vida del centre, i la implementació de l’aprenentatge cooperatiu com una bona eina d’atenció a la diversitat, partint del valor de l’heterogeneïtat i de les pràctiques inclusives.

Pel que fa a la gestió de la convivència, cal considerar que l’aula és un espai ple de vida on es produeixen moltíssimes situacions d’aprenentatge, amb nombroses interaccions que generen emocions i sentiments, essent una autèntica escola de vida. Els alumnes senten decepció quan no són compresos, tristesa si la nota és baixa, alegria quan s’ho passen bé o satisfacció quan fan bé una tasca, pel que és important crear i propiciar un bon ambient en l’aula. Aspectes com l’acceptació, el respecte, l’autoestima, la gestió emocional i les relacions interpersonals són una de las claus per al benestar personal i, conseqüentment, per a l’èxit personal i professional de l’estudiant.

190

En aquest sentit, el paper dels pares i mares és fonamental. A banda de la importància de la participació d’aquests en òrgans col·legiats, com el consell escolar i l’associació de mares i pares, o fent de representants de les famílies a l’aula (pares i mares delegats), podem introduir a les famílies a l’aula com a part activa en el procés d’ensenyament-aprenentatge dels seus fills. Obrir la porta de la classe a les famílies pot ajudar a generar un clima de confiança, de coneixement mutu, de cohesió grupal i de motivació per a l’alumnat en qualsevol etapa educativa, fet que pot ajudar a canviar el que, segons Francesco Tonucci, és un dels principals mals de l’escola: el seu caràcter aliè a la vida de l’alumne. Alguns exemples d’activitats que es poden fer amb les famílies són: -Taller de pares i mares: durant una sessió els pares van a l’aula i realitzen un taller d’un tema conjuntament amb l’alumne. Són temes vinculats amb ells, que moltes vegades estan relacionats amb el seu currículum.

La idea és establir un espai de coneixement mutu, d’interrelació positiva i construcció d’aprenentatges nous.

-Exposició de llibres llegits i valoració en equip: un dia a la setmana, els alumnes exposen i expliquen els llibres de lectura, els quals han triat lliurement. Després de l’exposició realitzen una breu valoració per equips, seguint una rúbrica determinada. Les famílies entren a l’aula, observen i participen de la valoració de l’equip del seu fill/a, potenciant-los la motivació pel treball ben fet.

-Tertúlia literària dialògica: és una activitat que tracta de llegir un llibre considerat com a obra mestra del Patrimoni de la Humanitat.

Es realitza durant una sessió a la setmana. En aquesta sessió, els participants en la tertúlia (pares/mares, alumnes i mestre) exposen la seua interpretació i reflexió crítica sobre el text 191

o capítol llegit, d’una manera molt horitzontal.

D’aquesta manera, a través del diàleg i de les diferents aportacions, es genera un intercanvi molt enriquidor que va construint nous coneixements. A més, en cada sessió, una de les persones fa de moderadora per afavorir una participació igualitària entre totes.

Amb aquestes activitats ajudem a generar una bona convivència. Si hi ha una bona relació entre la família i l’escola i l’alumne sent que la família està inclosa, es sent més protagonista i això li genera confiança. D’aquesta manera, anem teixint una convivència saludable, enriquidora i que ajuda a aconseguir aprenentatges més academicistes. Quan hi ha benestar personal i grupal és més fàcil aconseguir l’èxit acadèmic.

Autors i mestres reconeguts com César Bona («La bona educació») i José Maria Toro («Educar con corazón») fan referència a això en la seua obra.

Una altra de les eines metodològiques que pot ajudar a aconseguir un desenvolupament

integral de l’alumne és l’aprenentatge cooperatiu. Tal com i com afirma José Ramon Lago, referència en l’aprenentatge cooperatiu i director del Departament de Psicologia de la UVIC, el treball en equip o aprenentatge cooperatiu va més enllà d’una metodologia, es pot considerar com una filosofia i una manera d’entendre l’aula, l’escola i la vida en general.

Aquesta metodologia pretén millorar l’eficàcia de l’aprenentatge i teixir una convivència més sana, saludable i respectuosa. Al mateix temps, aprendre a treballar en equip respon a una necessitat actual cada vegada més evident, on gran part del món laboral i associatiu tendeix a la cooperació. Valors i habilitats com la responsabilitat individual, la implicació, l’assertivitat, la iniciativa, la solidaritat o la capacitat d’ajuda són cada vegada més necessaris i valorats. En aquest punt, la convicció i la disponibilitat positiva del professorat i de les famílies és clau per una òptima aplicació d’aquesta metodologia, ja que, com tot canvi cultural, aquest requereix del seu temps, del seu procés i, per tant, de molta paciència.

És important anar més enllà de les experiències aïllades i sistematitzar a nivell d’aula i de centre aquest tipus d’estratègies que ajuden a millorar l’educació. D’aquesta manera tindrem èxit. Cal considerar també que no hi ha cap panacea ni fórmula màgica en educació.

A l’aplicar aquesta metodologia, poden sorgir frustracions al principi, ja que en moltes ocasions ni els alumnes ni els mestres saben treballar en equip. Ja sabem que els resultats en educació moltes vegades no són immediats.

Posant en pràctica l’aprenentatge cooperatiu podem observar com canvien les relacions entre els propis alumnes i també entre aquests i el professorat, afavorint-se la interacció. El professorat ja no domina la classe, ja que ara el paper actiu passen a tenir-lo els alumnes. El professorat, realment, és un dissenyador de la sessió, però qui porta el pes són els alumnes.

En aquest moment, el primer que notem en una classe cooperativa és que la participació de l’alumnat augmenta. Aquest és, sense cap mena de dubte, un punt a destacar, ja que sense participació no es produeix aprenentatge.

També podem vore que els aprenentatges poden esdevindre més profunds, tot i què són més lents i requereixen d’una exigència cognitiva major, ja que en moltes ocasions és necessari el debat, la verbalització i la justificació dels aprenentatges en l’equip. Per últim, és important considerar també que el treball cooperatiu requereix primerament d’un treball individual perquè cada alumne es corresponsabilitza de la seua tasca i després la comparteix en el grup.

A l’hora d’aplicar l’aprenentatge cooperatiu hem de començar estructurant l’aula en equips 192

de base, amb quatre o cinc membres per equip.

Aquesta confecció dels equips requereix del seu temps i de la seua reflexió perquè han de ser equips heterogenis en rendiment acadèmic i habilitats socials (cada equip ha de reflexar la heterogeneïtat de la classe). És important també treballar específicament la cohesió de grup a partir de diferents activitats i dinàmiques, amb l’objectiu de crear un clima de respecte i acceptació. Cal reforçar els vincles entre les persones de la classe i, per això, hem d’establir relacions positives entre els alumnes i entre alumnes i mestres, aspecte en el que, com s’ha explicat anteriorment, les famílies tenen un paper rellevant.

En conclusió, cal reinventar l’escola perquè aquesta respongue a les necessitats dels alumnes i de la societat de la qual forma part.

Com diu Claudio Naranjo, només una educació més humana pot transformar la societat. Hi ha experiències que demostren que el canvi és possible i cal aprofitar aquesta corrent de canvi per a fer-ho possible entre totes: alumnes, famílies, mestres i societat. Seguim!

BIBLIOGRAFIA

A més a més, cal clarificar els rols i les funcions de cada alumne en l’equip; és important que cadascú tinga un paper dins d’aquest i unes tasques molt clares a realitzar.

Així, rols com secretari, portaveu, encarregat de material o coordinador ajuden a fomentar la responsabilitat individual i grupal. En aquest sentit, és important també la revisió i valoració d’aquest repartiment de rols cada quinze dies. Per altra banda, cal incorporar a l’aula les estructures cooperatives, és a dir, la manera d’estructurar la sessió de classe per assegurar-nos de que puga haver interacció simultània i participació equitativa, elements imprescindibles per aconseguir una veritable cooperació.

193

Naranjo, C. (2013) «Cambiar la educación para cambiar el mundo» Ediciones La llave Bona, C. (2015) “La nueva educación”. Plaza Janés Pujolàs, P. & Lago, J.R. (coords) (2009).

Programa CA/AC http://www.cife-ei-caac.com/programa_cast. asp Toro, J.M. (2005). «Educar con “corazón”».

Bilbao. Desclée De Brouwer Vilaseca, B. (2013). «Que harías si no tuvieras miedo. El valor de reinventarse profesionalmente». Conecta/De Bolsillo.

IsidoroAndrés i Villarroya

Salvador Bellés i Sabater

Director de l’escola de Magisteri. El professor que va ensenyar llengua i literatura espanyola.

La vida d’un professor no hauria de tenir un protagonisme especial, una lluentor singular en la societat, sinó a través de la llum dels seus alumnes, els que han arribat a ser també els seus deixebles, els qui en les seues vides respectives han tingut que vore al professor per si mateix en la seua labor d’ensenyant i per la seua implicació en la societat en la qual han viscut o han hagut de servir. I en aquest cas, destaca el ressò del professor, la seua vertadera missió en la vida que és la de ser mestre i ajudar a ser-ho en tot moment.

I quan m’apresse a confeccionar aquesta pàgina, tinc la convicció que don Isidoro explicava en classe i en les relacions cíviques la seua noció de la llibertat, que ell ens recordava una vegada i una altra que ha d’abastar sempre el sentit de responsabilitat, és a dir, faig el que he de fer, per a mi i per als altres, i no simplement el que vull. Aquest era el seu concepte de llibertat i de justícia, els seus valors, que a ell li van arribar des de l’Escola de Salamanca, aquell grup de juristes i tractadistes creat des dels professors de la universitat de Salamanca, entre els segles XVI i XVII i entre els estudis dels quals han destacat les obres de Francisco de Vitòria.

Parle d’uns valors que don Isidoro, home culte, catedràtic de Llengua i Literatura Espanyoles, però abans que açò catòlic practicant, conscient, els explicava citant qualsevol obra literària, el Quixot, de Cervantes, per exemple, del que deia que cal llegir-ho a poc a poc per a comprendre i assimilar tots els seus valors, o La Celestina, l’obra de Fernando de Rojas, de gran riqueza idiomàtica i profund realisme, considerada la “millor història que s’ha escrit”. En la seua classe i en tota la seua vida, sempre hi havia alguna cosa que ensenyar, encara que ell recordava amb tota la humilitat possible que també hi havia molt que aprendre.

LA VIDA Va nàixer a Albocàsser l’1 de novembre de 1916, fill d’un supervivent de la guerra de Cuba, Isidoro Andrés Marín, i de la seua esposa María del Pilar Villarroya, singular mestra d’escola que ja en 1912 feia classes en Ares, va passar per Albocàsser, va estar un temps a Nules i finalment va recaure a Castelló, en un col·legi de la qual avui és plaça del Real. I van ser naixent els fills en cada poble de destinació, Piedad, Amparo, Fernando, Perfecta, que viu encara a casa del seu germà, Isidoro i Alfonso, el químic de Adrian Klein. Ja és sabut que Fernando va ser un il·lustre i benvolgut sacerdot de Santa María, llargs anys com a professor de l’Institut Ribalta, diversos llibres de text sobre temes 194

capitals publicats, Dogma i Moral, i tercer punt de suport d’aquell trio de notables amb el qual seria cardenal Tarancón i mossén Royo, que tant van influir en el seu temps a la joventut castellonenca, la seua formació religiosa i cultural.

o de la corda es convertien en festa del ball en sonar la música. Clar que l’estampa d’Isabel i Isidoro, asseguts molt modositos o passejant discretament entre pins, xocava amb l’algaravia general de la colla, en aquell maset dels Nebot, on realment van formalitzar el festeig.

El 8 de juliol de 1950 Isabel Robres Díaz i el seu nuvi Isidoro Andrés Villarroya van contraure matrimoni en Santa María, oficiant mossén Andrés. I a poc a poc van ser apareixent els fills, Mabel, Isidoro, Fernando, Santiago i Antonio, primer en la seua casa del carrer Luis Vives i ja després en l’edifici dels representants, en el carrer Montcada. Cònjuges dels fills, van ser incorporant-se al nucli familiar Gabriel López, Rosario Aymerich, Rosa Chacón i María Sales. I així van arribar també els néts, Miguel, Marta, María Pilar, Sergio, Germán, Santiago, Carlos i Álex.

Isidoro va estudiar batxillerat i després Magisteri, amb la meta d’opositar a Càtedres.

Va coincidir amb el seu amic Antonio Armelles a Madrid per a optar a mestres de cent mil habitants. I va exercir en l’Exèrcit, Bisbe Climent i algun altre col·legi abans d’anar a Girona, ja com a catedràtic d’Escoles Normals. La llei li va permetre tornar a Castelló, amb plaça en propietat, acollint-se a la circumstància de ser consort de mestra, doncs ja la seua esposa Isabel exercia en La Aneja. En els seus anys de joventut s’havien conegut, i a pesar que ell era diversos anys major, tots dos van coincidir en Acció Catòlica i feien també el possible per trobarse en les colles que han format tendra història costumista en les festes per Pasqua en aquells masets de Benadresa, on sempre hi havia algú que aportava el tocadiscs i els jocs d’endevinalles

195

Però don Isidoro forma part de la història dels estudis de Magisteri a Castelló. En 1890 ja hi havia un aula en l’Institut de Santa Clara i quan en 1917 es va inaugurar l’actual Ribalta, també va assumir l’Escola un ala de l’edifici. Més tard, en 1960 va ocupar el nou immoble construït al final del carrer d’Herrero, encara amb la separació de xiques i xics, amb els noms d’Isabel Ferrer i Francisco Tárrega respectivament, amb cent anècdotes del trasllat en el qual van col·laborar gran nombre d’alumnes. En la inauguració, va pronunciar un emotiu discurs d’alt nivell acadèmic i gran sentit literari. I és que Isidoro Andrés va ser el director i ho va seguir sent 20 anys després del trasllat, abans ho havia sigut Rafael Balaguer i després José Sánchez Adell i altres professors. Com era compatible, Isidoro Andrés també s’acostava a fer classes a altres centres de Castelló, Carmelites, Escola Pia, Akademos... I va tenir temps per a ser jurat en premis i certàmens, on destacava el seu sentit de la justícia, un dels seus valors més resaltable.

Programa d 'actes

Del 23 al 31 de març

Dissabte 23 març 12,00h: Anunci oficial de Festes i gran mascletà d’inici de festes.

16,00h: Cavalcada del Pregó pels principals carrers de la ciutat. Amb la participació dels membres de la nostra comissió.

22,00h: Soparem aquells que vulguem anar al magatzem per agafar forces per a treure el monument.

00,00h: Entre tots portarem els nostres monuments al carrer Sant Roc per preparar la desfilada de gaiates de l’endemà.

Diumenge 24 març 07,00h: Repartiment de canyes i cintes a la plaça Major.

08,00h: Missa de romers a la concatedral Santa Maria i tot seguit la Romeria de les canyes fins a l’ermita de la Magdalena.

20,00h: Tornà de la Romeria, Processó de Penitents i Desfilada de Gaiates pels principals carrers de la ciutat, amb la participació de la nostra comissió que acompanyarà a la nostra Gaiata i Gaiata Infantil, d’enguany. A continuació trasllat de les gaiates a l’avinguda del Rei En Jaume davant de l’institut Ribalta on quedaran instal·lades.

Dilluns 25 març 10,30h: Cavalcada Infantil amb la participació dels nostres xiquets

11,00h: Obertura de la nostra tasca magdalenera, on començarem els cacaus i la cervesa 14,30h: Dinar de germanor 20,00h: Encesa de Gaiates a l’avinguda del Rei En Jaume. Els nostres monuments seran protagonistes.

00,00h: Arreplegarem el monument per deixar-lo en la seua ubicació. Guardeu forces que està lluny!

Dimarts 26 març 12,00h: Apertura del nostre mesó gaiater 14,30h: Dinar de germanor 20,00h: Acte de lliurament de premis a la plaça Major. Esperem que hi haja la mateixa sort de l’any passat o més.

22,30h: Sopar de pa i porta a la carpa gaiatera amb música.

Dimecres 27 març 11,00h: Parc infantil per als més menuts a la nostra carpa.

12,00h: Apertura de la nostra tasca gaiatera; els pares i mares hauran de beure alguna cosa mentre juguen els xiquets.

14,30h: Dinar de germanor 16.30h: Continuarem amb el parc infantil 196

una estona més.

19,00h: Xocolatada per als xiquets de la comissió i del nostre sector.

22,00h: Sopar de pa i porta.

23,00h: Música i discomòbil a càrrec dels membres de la comissió.

Dijous 28 març 12,00h: Apertura de la nostra tasca i concurs de dibuix per als xiquets.

14,30h: Dinar de germanor

17,00h: Participarem en el coso multicolor, els nostres acompanyants i dames gaudiran des de dalt de la carrossa. Aquest any tornarà a fer-se en la ubicació habitual de l’Avinguda Rei en Jaume.

18,30h: Visita al sector de les Reines i Dames de la Ciutat, i posterior entrega de fadrins.

22,00h: Sopar de pa i porta en la carpa.

23,00h: Discoteca mòbil i posteriorment el ball de disfresses, qui guanyara enguany?

Divendres 29 març 08,00h: Despertà pels carrers del sector.

12,00h: Apertura de la nostra tasca. Més cacaus i tramussos per a tots.

14,30h: Dinar de germanor.

22,00h: Sopar d’entrepa benèfic organitzat per la nostra gaiata i patrocinat per la panaderia “Blanch”. Els beneficis es destianran a l’associació ASEMI. Animeuvos i col·laboreu!

23,30h: El grup de flamenc “A tu vera” ens amenitzarà la nit.

24,00h: Discoteca mòbil fins a la fi de la festa.

197

Dissabte 30 març 08,00h: Despertà pels carrers del sector amb la música de la dolçaina i el tabal de la Colla Soroll i més coets.

12,00h: Apertura del mesó gaiater.

15,30h: Concentració en la carpa per tal de participar en l’ofrena de flors a la Verge del Lledó.

22,30h: Sopar de pa i porta.

23,30h: Per finalitzar el dia, la discoteca mòbil ens farà ballar tota la nit!

Diumenge 31 març 12,00h: Obrirem la nostra tasca magdalenera. Al mateix temps concurs de guinyot.

12,30h: Toc d’eixida per encendre el foc de les fogueres del concurs de paelles.

15,00h: Límit de presentació de les paelles al jurat.

16,30h: Lliurament dels premis del concurs de paelles, guinyot, disfresses i dibuix.

18,00h: Replegarem la carpa gaiatera entre tots.

22,30h: Desfilada final des de l’avinguda del Rei fins a arribar a la plaça Major i posterior Magdalena Vítol.

00,00h: Anirem a la ubicació de la gaiata per apagar la llum viva de la festa, els nostres monuments gaiaters.

Nota: La comissió es reservarà el dret de modificar qualsevol acte programat per a la setmana de festes.

El soci de sector tindrà vi, llimonà, cacaus, taula i cadires a la seua disposició. La comissió no es responsabilitza de la falta de lloc.

Per a identificar-se tots els socis de sector hauran de dur el cartó de soci.

Col . laboradors Magdalena 2019

L ’Associació Cultural Gaiata 6 “Farola-Ravalet”, vol donar les gràcies als amics i col·laboradors que amb la seua ajuda desinteressada, han fet possible aquest llibret.

Moltes gràcies!

198

El rincón del bocata · Centres Izquierdo · Innovació Digital Castelló · Arajovic · Cafeteria-Restaurant Àgora · Monfort Salut Dental · Teca ofimàtica · Panaderia Blanch · Safont Joyeros · Rogelio Cruella fotógraf · Essex School · Rajoles i Paviments Rubio · Casa Juanjo · Ferrer - Blasco advocats · Mesón Serra d’Irta · Bruño & Pilat · Lledó foto-videoimatge digital · Clinica Dental Martínez Tena · Carlos Bravo cortinatges · AE Navarro Asesoria d’Empreses · Francisco Sanahuja maquinària agrícola - premses i molins · Solsona càterings · Cafeteria Express arte · Centre Dermoestètic Wappas · Gestoria Gallén · Generali Seguro · Sita Creativa · M. Fabra Cristalleria · Perruqueria d’homes Jorge Gil · Celobert academia · Calçats Fores · Estilisme Raquel Perruqueria Unisex · La Cuina · Perruqueria Elisa · Enrique Roig sabater · J.M. Forcada, s.l. · La Cuina de Paco Morales · Pistatxo roba infantil · Modes Mabel · Distribucions Casa Edo · Lledó Fincas · Carnisseria de cavall Toni · La pajarita roja editors · Serigrafia Mazuela · Perruqueria d’homes Ares · Idiomes Reyes · Los Claveles floristeries · Sella · Hummel tenda Castelló · Proyecto Amigó Castelló · Cafeteria EOI · Fruites i Verdures Teresa · Administració de Loteries núm. 3 La Lledonera · Cantavella Robres · Centre de fisioteràpia Granel · Osteofisio Francisco Gómez · Olives i Salsums M. Cinta 199

Reserves 622 296 252 Plaรงa Tetuรกn 37 12001 - Castellรณ

200

201

202

203

Cafeteria - Restaurant

Agora

By S&S

Esmorzars Menú diari i Carta Dissabtes obert

Plaça Àgora, local B1 - Campus Riu Sec, Universitat Jaume I 12006 Castelló de la Plana - Telèfon 964 73 02 30

•

204

205

Dpt. Administraciรณ - Tel. 964 28 09 35 mail: admin@tecaofimatica.com

FORNERS ARTESANS DES DE 1913

GRAN VARIETAT DE PANS

aroma i sabor del pa de sempre

Pa

de

Tona PRIMER PREMI MILLOR PA DE CASTELLร 2017-18

PASTISSERIA - CAFETERIA

desdejunis,esmorzars i berenars

C/Saragossa, 37, 12001. Castellรณ T. 964 243 031

C/Catalunya, 33, 12004. Castellรณ T. 964 242 402

206 206

Avgda. Rei En Jaume, 82

joyeria_safontcs@hotmail.com

Telèfon: 964214256

Safont Joyeros, Castellón

www.safontjoyeros.com @safont_joyeros

tel. 964 244 129

Carrer Jover, 1 12002 Castelló

- Reportatges de boda, comunions, bateigs, etc.

- Fotografies d’estudi - Restauració, fotomuntatges i retoc digital

207 207

Especialistes en idiomes des de 1986

@essex_school

Passeig Ribalta 18 - Tel. 964 21 48 18

208

FERRER - BLASCO ABOGADOS ADMINISTRACION DE FINCAS

Calle Calvario, 4, Entlo.

12001 Castellรณn

Telf. 964 83 01 24 Fax 964 83 01 25

209

Carrer Concepció Arenal, 2A Baix - Castelló Telèfon: 964257930 clinica@bruno-pilat.com 210

TOT EN FOTOGRAFIA PROFESSIONALS DE LA FOTOGRAFIA

Av. Rei En Jaume, 106 - Castelló - Tel.: 964 200 941 Carrer Major, 25 (cantó plaça Santa Clara) - Castelló - Tel.: 964 260 441

Tel. 964 74 24 70

clinicadentalmartineztena@gmail.com

C/ Zaragoza 18 baix (al costat de la Farola) 12001 Castelló

Odontologia general i preventiva Estètica dental Periodòncia Endodòncia Pròtesi dental 211

Cirurgia oral Odontopediatria Blanquejament dental IMPLANTOLOGIA ORTODÒNCIA

Carrer Concepción Arenal, 3 A entlo. - Telèfon 665 00 90 09 12004 CASTELLÓ

Carrer Concepción Arenal, 3 A entlo. - Telèfon 964 240 568 12004 CASTELLÓ

212

213

AVinguda Barcelona 2 - Castelló CaRReR Torre Sant Vicent 41 - Benicàssim

214

• Tramitació d’escriptures • Tràfic

• Assegurances socials • Assessoria comptable i fiscal

Plaça Tetuán, 9 - 1º Tel.: 964 254 549 • Fax 964 216 406 • 12001 Castelló de la Plana www.gestoriagallen.es • administracion@gestoriagallen.es

Mª Carolina Beltrán Vilar Agent Exclusiu Núm. Registre CO7218956792P

Carrer Zaragoza, 9 - 12001 Castelló Tel.: 964 342 614 - Mòbil: 636 147 353 E-mail: cabevicalimocho@hotmail.com

Telèfon 625578644 www.facebook.com/sitacreativa

215

CRISTALLERIA FUSTERIA D’ALUMINI

taller d’enmarcació mampares de bany decoració en vidre Av. Quevedo, 10 - tel.: 964 206 554 mòbil 610 472 327 www.mfabra.es - info@mfabra.es 12004 Castelló

PERRUQUERIA D’HOMES

Carrer Sant Roc, 163 - 12004 Castelló Telèfon 964 20 01 01 facebook: GilvsGil

216

DINARS PREPARATS PER A PORTAR

C/ Sant Vicent 13 964 25 26 88

217

C/ Trinitat 31 964 10 85 55

Còpia de claus Reparació de calçat Esmolat de ganivets i estisores Sabates forrades a mida

Demane el seu torn al telèfon:

964 243 721

Av. Espronceda, 6 - A 12004 CASTELLÓ

Joaquim Costa, 28 • Tel.: 964 254 676 12004 CASTELLÓ

OBERT DIVENDRES I DISSABTE NIT TAPES VARIADES

DISTRIBUIDOR AUTORITZAT

PAELLES I DINARS PER ENCÀRREC

Av. Quevedo, 16 • 12004 Castelló Telèfon 964 22 26 00 www.jmforcada.es

Ronda Magdalena, 22 12004 CASTELLÓ Telèfon Bar: 964 96 83 36 Móbils: 639 10 60 94 642 65 06 26

218

Ampli surtit en cerimònia, comunions, vestir i casual

Plaça Tetuán, 4 (front Correus) www.pistatxorobainfantil.es Telèfon 964 256 351 12001 Castelló

Nuria Herrero Badía

Agent de la propietat immobiliària Graduat social

Carrer Rosell, 18 - D

Avgda. Lledó, 15 baix 12003 Castelló Telèfon 964 23 92 10 nuria_herrero_badia@hotmail.com

Telèfon 964 216 960 12001 CASTELLÓ

219

CARNISSERIA DE CAVALL TONI ESPECIALITAT EN POLTRE DE LLET

Pintor Castell, 39 12001 Castelló Telèfon 964 205 561

IMPRESSIÓ EN TEXTIL I PLANA TOT TIPUS DE PUBLICITAT ESTAMPACIÓ EN GENERAL SAMARRETES – ADHESIUS ROBA LABORAL ROTULACIÓ PER ORDINADOR TOT TIPUS DE REGALS PUBLICITARIS REGALS D’EMPRESA Pintor Castell, 2 Tel. i Fax 964 24 08 72 e-mail: serigrafiamazuela@ono.com 12001 CASTELLÓ

220

floristerías

www.losclavelesfloristerias.es

C/ Cardenal Costa, 13 12004 Castellón Tel. 964 216 965 Plaza Santa Clara s/n Puesto 6 12001 Castellón floristerías Tel. 964 260 248

Plaza San

Classes d’anglés Tots els nivells

www.losclavelesfloristerias.es

Grups reduits Carrer Cardenal Costa, 13 12004 Castelló Tel. 964 216 965 Plaça Santa Clara s/n Puesto 6 floristerías 12001 Castelló Tel. 964 260 248

C/ Cerdán de Tallada, 23 Alt. B Telèfon: 964 25 62 84 12004 Castelló

www.losclavelesfloristerias.es

Nuevo salón del cine descubre los 90 actores ¿Cuántos conoces?

bocadillos, ensaladas, hamburguesas y carnes a la brasa.

Ronda Magdalena, 11 Telèfon 964 74 50 94 12004 Castelló de la Plana

A 100 metros del Palau de la Festa Teléfono reservas: 964 23 28 73

221

CAFETERIA EOI

TRACTAMENT DE LES DROGODEPENDÈNCIES Per a la rehabilitació és necessari seguir un procés educatiu que ajude a la persona a modificar actituds que han afavorit l’adicció, potenciar i adquirir hàbits i habilitats afavoridores del procés de maduració que l’ha de dur a una vida sense drogues, amb autonomia i llibertat.

D’acord amb les necessitats detectades en la societat en relació a l’adicció d’estupefacients s’han implantat els següents programes de tractament:

Vine i prova el nostre MENÚ DIARI

• CENTRE DE DIA ACOLLIDA • CENTRE DE DIA NOCTURN - (Per a consumidors de psicoestimulants) • CENTRE DE DIA ADOLESCENTS • CENTRE DE DIA RECOLÇAMENT - (Per a consumidors de psicoestimulants i altres drogues) • CENTRE DE DIA REINSERCIÓ • COMUNITAT TERAPÈUTICA - (Unitat de deshabituació residencial) • ALTER - (Tractament de ludopaties)

Carrer José Pradas Gallén, s/n 12006 CASTELLÓ

Av. Enrique Gimeno 44 - 12006 Castelló

F RU I T E S I V E R D U R E S

Telèfon 964 205 255

Plaça Clavé, 16 - Castelló Telèfon 964 243 106

222

Magatzem de calçat

Carrer Aragó, 14 - Tel. i Fax 964 242 085 12004 Castelló Plaça Tetuán, 5 - Tel. 964 212 086 12001 Castelló

OLIVES I SALSUMS

Carlos Gozalbo Salvo Francisco Gómez Moreno Diplomat en Fisioteràpia C. O. en Osteopatia www.osteofisio.es

Direcció Grup Ribes Pla 2 Baix C/ Juan Ramón Jiménez

Mercat de Sant Antoni - Parada 1 Tel.: 651 318 662 12004 CASTELLÓ

(entre C/ Rio Júcar i C/ Rio Turia)

Tel. cita prèvia 626 054 699 • 12006 Castelló

223

Aquest llibre s’acabà d’imprimir als obradors de Innovació Digital Castelló el dia 3 de febrer de 2019 festivitat de Sant Blai

224

225

226