Gaiata 6 Farola Ravalet Magdalena 2018

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.

Sumari www.gaiatasis.es

1. Sumari 2. Editorial 3. Un passeig pels parcs 4. Parc Rafalafena 6. President 8 Reina infantil 9. Reina 10. Pregoner infantil 11. Dama de la ciutat infantil 12. Madrina 14 Madrina infantil 16. President infantil 18. Parc Geòleg Royo

Edita

Associació Cultural Gaiata 6 Farola-Ravalet

Coordinació

Esteban Gual i Ibáñez

Disseny i maquetació Noelia Pérez i Monfort

Portada

Noelia Pérez i Monfort

20. Gaiatera d’honor 22. Dames i acompanyants 46. Portaestendards 48. Col·laboradores 50. Parc Auditori 52. Esboços gaiates 54. Característiques gaiates 56. Equip de construcció 58. Parc Mérida 60. Comissió 62. Socis 63. Arbre d’honor 64. Parc Litoral

Fotografies

Rogelio Cruella David Piriz i Barragán Laura Roca i García Ediciones digitales Muphy

Publicitats

Yolanda Forcada i Bardiza Charo Palau i Oñate Tonica Olucha i Montins Lidón Palencia i Roig Sonia Jiménez i Morcillo Bienvenida Valcárcel i Montalvo 1

66. Actes de l’any 108. Parc Pont de Ferro 110. Falla Nord 111. Falla Sant Blai 112. Foguera Carrer Major 114. Records Mag. 2017 115. Premis Mag. 2017 116. Parc El Pinar 118. Articles 186. Parc Ribalta 188. Programa d’actes 190. Parc Meridià 192. Publicitats

c

de la present edició

Associació Cultural Gaiata 6 Farola-Ravalet c

dels textos Els autors

Dipòsit legal CS 45-2012

Imprimeix

Innovació Digital Castelló, slu

Editorial

Botànica de Castelló

Comencem a ullar… Però fem-ho a poc a poc, fulla a fulla.

Sovint mirem, però no veiem. L'observació de la naturalesa i una ment desperta ens han proporcionat grans avanços, com quan Kaldi, un senzill pastor, veia a les seues cabres posar-se nervioses en menjar d'aquell estrany arbust de baies vermelles… Aquesta curiositat ens ha fet avançar com a espècie, ens ha portat fins ací. I gràcies al fet que vivim en societat, tots ens hem beneficiat dels descobriments d'aquestes ments curioses, observadores i despertes. Darrere de moltes de les plantes de Castelló existeix una història sorprenent, un motiu més per visitar aquest espai al servei de la recerca, la conservació i la divulgació. Fins a la planta més minúscula pot amagar un misteri per descobrir.

En fer aquest treball s'ensopega amb la greu dificultat d'haver de tancar en breus pàgines el que no cap en molts volums; en tals casos no hi ha un altre mitjà que traçar els objectes a grans trets, prescindint de detalls que no siguen del tot indispensables. En les distintes fulles d’aquest llibre, la Gaiata 6 “Farola – Ravalet” vol tornar a entrar dins de les seues cases, que ens convide a entrar en aquesta ocasió dins de la seua curiositat per la botànica, però no volem que pense que és un món avorrit, més lluny d’això. Per això també aquest llibre està pensat per arribar a la ment d'hòmens i dones curiosos.

Si volen ser curiosos i volen analitzar meticulosament cada fulla del llibret com un botànic expert investiga en el seu laboratori, seran capaços d’esbrinar i veure sense l’ajuda de cap microscopi quines són les plantes invasores de la nostra terra, quins són els arbres que hi ha en la nostra ciutat, quins foren els grans botànics de Castelló o amb quina finalitat s’utilitzen algunes plantes típiques que ens envolten per tot arreu…i moltes altres curiositats que ens ajudaran a comprendre que pot ser la botànica, com deia Alphonse Karr, no és una ciència, és l’art d’insultar a les flors en grec i llatí.

Aquest llibre té la intenció de seguir profunditzant en la nostra cultura com a poble, en les seues arrels i en el coneixement popular. La comissió de la Gaiata 6 vol compartir cada curiositat i cada investigació al nostre metafòric laboratori amb tots els veïns, amics i simpatitzants de la nostra associació, perquè al pas de cada fulla volem que s’adonen de la riquesa d’aquesta terra, dels seus secrets per descobrir i de la força de la nostra botànica singular.

2

Ra

a fen

Geò leg

la fa

yo Ro

a

Lito ral

Un passeig pels parcs de Castelló Po n

td

eF erro

Ribalta

Pina r

Mé r id

Auditori

Me r i d i à

3

Xop negre

Superfície total: 36.280 m2 Superfície ajardinada: 26.972 m2 Gespa: 12.495 m2 Arbusts: 10.270 m2 Arbres: 835

Parc Rafalafena

Espècie d’arbre, pertanyent a la família de les Salicàcies, molt comuna a Espanya, de fulla caduca, que aconsegueix de 20 a 30 metres d’alçària. Sistema radicular format per un eix principal fort i profund. Tronc generalment dret, de corfa grisenca badada en sentit longitudinal, formantse entre els clavills, unes costelles negroses, d’ací el nom. Fulles de 2 a 6 cm de longitud i fruit en càpsula amb llavors terroses, embolicades en abundant pelussa blanca, que es disseminen a l’abril i maig.

Esteban Gual i Ibáñez

President

Ja és Magdalena i, com sempre, els

castellonencs de naixement i sentiment eixim al carrer per participar en aquest esclat de llum i color. Les festes sempre són un gran punt de trobada i una ocasió excepcional per recuperar les tradicions del passat, per refermar els lligams que ens uneixen i per exterioritzar eixe caràcter tan nostre, tan acollidor que ens defineix molt bé i es manifesta de manera plena en aquestes dates tan especials per a nosaltres, per a la gent de la festa, la gent de la Gaiata sis.

Castelló desperta, un any més, en una setmana intensa de festes i tradicions, de retorn a les arrels de les nostres festes, a les arrels de la nostra gent de la Gaiata 6 “Farola-Ravalet”. I a l’igual que les arrels de les plantes renoven la seua sàvia per tal de nodrir d’energia les cèl·lules de la mateixa, nosaltres cada any renoven la nostra il·lusió cap a les nostres festes i tradicions, a l’igual que tots i cadascun dels membres de la nostra comissió de sector, el de la Farola. Hòmens, dones i xiquets que un any més han treballat desinteressadament per dur a terme la setmana gran de les nostres festes.

Perquè una festa és la seua gent, els que estan darrere, dia a dia, perdent hores de son, per ultimar cada detall, per a exalçar la tradició, però també per a idear noves propostes i fer més gran la nostra gaiata. I tot açò no seria possible sense l’admirable treball i el constant esforç d’aquesta comissió. Comissió treballadora com la primera que sap l’importància de cada acte, de cada preparatiu de la presentació, així com la construcció dels nostres grans monuments i el desenvolupament del nostre llibre fester que ara gaudiu en les vostres mans. Per això vull donar les gràcies a tots i cadascun del maneres de la Gaiata Sis, per això i per estar cada dia al meu costat fent més fàcil i possible la meua tasca.

Aquest treball realitzat any rere any, es veu recompensat en la gratificació de la gent del sector i de la resta de la ciutat, però també en la consecució de diferents premis, com l’aconseguit l’any passat al millor llibre de la Magdalena. Esperem seguir treballant en aquesta línia i poder repetir èxits. I que puguem compartir en tots vosaltres la setmana de la Magdalena, on esteu tots convidats al nostre envelat situat al carrer Rosell.

Enguany, des d’ací, volem plantar fulla a fulla la llavor del sentiment per les nostres festes, en cada imatge i en cada text, on recollim eixa intensa activitat i ens permet conéixer de més a prop un suggestiu univers on conflueix l’esforç i la il·lusió, l’entusiasme i la voluntat. Si voleu col·laborar en la nostra plantació de cultura, llambregeu aquest llibre de fulles festeres, segur que germinarà en tots vosaltres un trosset de la Farola Ravalet.

Esteban Gual Ibáñez President Gaiata 6 “Farola – Ravalet”

7

Reina Infantil 2018

Lucía Burguete i Alcaide

Des del llibret de la gaiata 6 “Farola-Ravalet” voldria dirigir-me a tots els seus veïns i veïnes i animar-vos a fer que participeu en tots els actes de les nostres estimades festes.

I a la comissió de la gaiata sis us envie el meu afecte i la meua gratitud pel treball que realitzeu durant tot l’any. Amb els millors desitjos perquè passeu unes Festes de la Magdalena meravelloses.

Magdalena!

Lucía Burguete Alcaide 8

Carla Bernat i Pascual

Reina 2018

Estimats amics de la gaiata 6 Farola-Ravalet: Quan falten poques setmanes per a les nostres festes fundacionals, em dirigisc a vosaltres per a donar-vos les gràcies pel gran treball que feu dia a dia de forma desinteressada perquè tots puguen gaudir del que més ens agrada, la Magdalena.

Podeu estar orgullosos de la gran família que heu format tots junts, perquè això ha fet que tot l’esforç que poseu en l’elaboració de tots els aspectes de les nostres festes tinga una estima especial. Moltes gràcies per seguir fent que Castelló tinga unes meravelloses festes.

Magdalena!

Amb molta estima Carla Bernat Pascual 9

Pregoner Infantil 2018

Juan Cabello i Pérez

Estimats amics Farola-Ravalet;

de

És un gran regal, com a castelloner i gaiater, poder cantar aquest any els versos de Vicent Pau Serra i Fortuño com a pregoner infantil.

Però encara és més satisfactori fer-ho com a membre d’aquesta gran família gaiatera amb la que tants inoblidables moments vaig compartir la passada edició magdalenera com a President infantil.

Per això, el dia del Pregó Infantil 2018, cantaré Vítol per vosaltres.

10

Alejandra Gallén i Montañés

Dama de la ciutat infantil

Estimats amics:

Estic orgullosa d’haver representat a la Gaiata 6 Farola-Ravalet com a madrina infantil del 2017. He gaudit al màxim cada moment, junt als membres d’aquesta comissió.

Aquest any tinc el privilegi de formar part de la cort d’honor infantil, i encara que no puga estar amb tots vosaltres tant com m’agradaria, vull desitjarvos tot el millor per a la Magdalena 2018.

Amb molta estima, Alejandra.

11

Madrina magadalena’18

Paula GarcilĂłpez i Palau

Madrina

Noelia Hernández i Andrés

infantil magdalena’18

President

Hugo Bayo i Ahicart

infantil magdalena’18

Parc Geòleg Royo

Superfície total: 22.297 m2 Superfície ajardinada: 6.581 m2 Gespa: 6.390 m2 Arbusts: 141 m2 Arbres: 430

Arbre originari de la Xina, el qual es va estendre principalment per l’est d’Àsia. Les moreres són arbres de fins a 15 metres d’alçària, amb branques joves grisenques. Fulles amb pecíol d’1,5 a 2 cm. I limbe de 4 a 6 cm, lobulat, obliquament cordant, prim, glabre, excepte al llarg de la nervació, i de color verd clar. Les mores solen resultar insípides. La morera floreix a l’abril i fructifica al maig.

Es pot cultivar en qualsevol classe de sòls i el seu creixement és ràpid. Sol preferir les zones solejades, tolera el vent i la proximitat a la mar. Les seues llavors es multipliquen per esqueixos i les varietats per empelt. Una característica de les seues fulles és que són comestibles i alhora molt nutritives, contenen vitamina B i flavonoides, la qual cosa ajuda a fer que siguen emprades per a alimentar bestiar.

Morera

Gaiatera i acompanyant

Andrea Piqueres i Manase Jaume Querol i Vilar

Dama i Acompanyant

Sonia Cabello i Cabello Mario Tรกrrega i Beltrรกn

Dama i Acompanyant

Camila Castelluchio i Monroy Ivan Miralles i Agut

Dama i Acompanyant

Carlota Lainez i Soler CristĂłbal GarcĂ­a i Soler

Dama i

Natalia Espada i JimĂŠnez Manel Canseco i Peris

Acompanyant infantils

Dama i

Emma Emma Vilar Vilar ii Albert Albert Nicolás Nicolás Cabello Cabello ii Pérez Pérez

Acompanyant Acompanyantinfantils infantil

Dames Infantils

Amanda Marmaneu i JimĂŠnez Paula Abona i Blasco

Dames i

Daniella Gimeno i Segarra Julia Bayo i Ahicart Juan Cabello i PĂŠrez

Acompanyant infantils

Dama i

Pilar Gimeno i Segarra Sergio Tirado i Roca

Acompanyant infantils

Dames i

Desireé Gavara i Marín Lucía López i Pachón Patrick Ion i Simionescu

Acompanyant infantils

Dames i

Mar Canseco i Peris Paula Bollado i Barco Guillermo GarcĂ­a i ValcĂĄrcel

Acompanyant infantils

Dames Infantils

Iris Ruiz i Monroy Lara Ghulam i Ayard

Dama i

Paula García i Valcárcel Nikolás Galera i Lacasa

Acompanyant infantils

Porta Estendards

Samuel Bau i Lacasa Pedro Cumba i Llorens

Eva Sánchez i Castillo Nerez Ibáñez i Vilar Claudia Beltrán i Palencia

Col·laboradores

SuperfĂ­cie total: 80.065 m2 SuperfĂ­cie ajardinada: 17.610 m2 Gespa: 17.125 m2

Parc Auditori

Arbusts: 485 m2 Arbres: 938

Taronger amarg

El taronger bort o amarg és un arbre de port robust que supera els 3 metres d’alçària. Té una copa oval de jove, més arredonida amb el temps, que pot arribar a ser molt ampla. El tronc, recte i no massa gros, es diferencia per la seua corfa, de color terrós, que es desprén amb grans plaques de forma irregular deixant cicatrius de to blanquinós, formant un conjunt que recorda el dibuix d’un mapa en conjugar-se amb la resta de la corfa de color gris o verdós. Disposa d’un potent sistema radical que necessita sòls profunds per desenvolupar-se correctament.

Branques esteses, més grosses les principals; les secundàries són verdoses o terroses amb berrugues blanquinoses.

Benvinguts al Parc Natural “Les Gaiates” Ací es troben dos exemplars de gaiata, un de cada varietat: Esquerra: gaiata(gaiatum majoris) Dreta: gaiata infantil (gaiatum enanum)

Festiva Divinitat Vanesa Pérez i Monfort

Llum de l’amor filial Esteban Gual i Ibáñez

a al món La gaiata: una espècie únic

ca del Parc Natural “Les mi dè en e èci esp a un és a iat ga La stelló de la Plana, ja que Gaiates” ubicat a la ciutat de Ca neta. no es troba a cap altre lloc del pla és que s’il·lumina en la La seua principal característica i d’il·luminació format op pr a tem sis un a s cie grà , cor fos tires led. Açò, juntament per centenars de bombetes, tubs i des branques, fan de la lla ba tre les i ors col s viu els b am gaiata una espècie única al món. ucifòlia que va brotant al cad e èci esp na d’u cta tra es s, mé A t variar d’un exemplar llarg dels mesos (aquest període po de màxima brotadura el nt pu al iba arr e qu i , re) alt un a sols conserva les fulles tercer diumenge de Quaresma, i tan posa una raresa més, ja su a cos al qu la s, die u no t ran du molt curt. que el seu període d’esplendor és

ta Característiques de la gaia

Nom comú: gaiata Nom científic: “gaiatum majoris” Alçada: 6 metres Ample de la base: 3 metres at, fusta i ferro Composició: poliestiré, policarbon r més de 3.500 Sistema d’il·luminació format pe que recorren la peretes, tires led i tubs de led, més de 4.000 gaiata mitjançant un cablejat de metres.

54

Parc Natural “ Castelló de

Gaia

“

tum Gaia

ta

ris”

majo

Varietats i perill d’extinció

“Les Gaiates” la Plana

es varietats: la gaiata du m be tro hi e èci esp sta ue aq En til (gaiatum enanum), (gaiatum majoris) i la gaiata infan mida, sent l’altura de la la en ica rad ia nc erè dif a nic l’ú on itat que la seua germana varietat infantil de 3 metres, la me s. Cal esmentar com a tre me 6 als s fin iba arr e qu n, gra rs d’ambdues varietats curiositat que tots els exempla i mai la sobrepassen, pel a ur alt a xim mà a seu la a n ibe arr lts. que tots són exactament igual d’a uïda i no ha augmentat red lt mo és es iat ga de ció bla po La amb gran esforç s’han des de fa més de 30 anys, i de cada varietat. El risc rs pla em ex 19 ir en nt ma uit eg ns aco vat, i per aquest motiu a què puga desaparéixer és molt ele i està catalogada com a ió nc xti e d’ l ril pe en rat cla de a s’h espècie protegida.

Característiques de la gaiata infantil Gaiata infan

“Gaiatum en

til

anum”

Nom comú: gaiata infantil Nom científic: “gaiatum enanum” Alçada: 3 metres Ample de la base: 1,5 metres at, fusta i ferro Composició: poliestiré, policarbon r unes 370 peretes, Sistema d’il·luminació format pe per uns 500 metres de tires led i tubs de led, connectats cablejat.

ies mas improcan en detalle las dos espec pli ex se e nd do al tur na ue hacer un folleto del parq eño de las web de vectores dis ar sac o ed Pu as. iat ga las tantes del parque; las ui se desarrolla la info de aq y to, tex o ch mu r ne po hace falta asi en la pagina anterior no oles gaiatas como si fueran arb

55

Personal del Parc Natural encarregat de les gaiates:

Juan Gavara Antonio Espada Vanesa Pérez Daniel Gómez Pedro Cumba Esteban Gual Jose A. Marmaneu Francisco Vilar Miguel Angel Gual César Tirado Ximo Gómez Ximo Escrig Manuel Romero Bartolo Sánchez Manel Canseco Fermín Hernández Jesús Fabregat José Fco. Beltrán Cristian Forés Equip del cau gaiater

Parc Mérida

Superfície total: 37.900 m2 Superfície ajardinada: 22.765 m2 Gespa: 11.415 m2 Arbres: 835 Arbusts: 140 m2

De la família de les Oleàcies, l’olivera és un arbre propi de la regió mediterrània, perennifoli i longeu, que pot aconseguir fins a 15 metres d’altura. El fruit, l’oliva, és una drupa suculenta i molt oliosa d’1 a 3,5 cm de llarg, ovoide i una mica globosa, verd al principi, que requereix un any per adquirir un color negre-morat en la seua plena maduresa. El seu període de floració és entre maig i juliol en l’hemisferi nord, i entre novembre i gener en l’hemisferi sud, mentre que el seu període de fructificació es du a terme entre setembre i desembre en l’hemisferi nord, i entre març i juny en l’hemisferi sud.

Olivera

Madrina

Madrina Infantil

Paula Garcilópez Palau Gaiatera d’honor

Andrea Piqueres Manase President

President Infantil

Noelia Hernández Andrés

Hugo Bayo Ahicart

Gaiatera d’honor Infantil

Gaiater d’honor Infantil

Alejandra Gallén Montañés Vicepresident 2

Juan Cabello Pérez

Tresorera

Protocol

Esteban Gual Ibáñez

Manuel Romero García

Tonica Olucha Montins

Fátima Gavara Beltrán

Vicepresident 1

Secretària

Comptadora

Vocal

Antonio Espada Martos Dames i acompanyants

Sonia Cabello Cabello Camila Castelluchio Monroy Carlota Lainez Soler Jaume Querol Vilar Mario Tárrega Beltrán Cristóbal García Soler Iván Miralles Agut Dames i acompanyants infantils

Natalia Espada Jiménez Amanda Marmaneu Jiménez Daniella Gimeno Segarra Pilar Gimeno Segarra Paula Abona Blasco Emma Vilar Albert Mar Canseco Peris

Laura Roca García

Lidón Palencia Roig

Desireé Gavara Marín Iris Ruiz Monroy Julia Bayo Ahicart Lucía López Pachón Paula García Valcárcel Paula Bollado Barco Lara Ghulam Ayard Nikolás Galera Lacasa Nicolás Cabello Pérez Sergio Tirado Roca Manel Canseco Peris Patrick Ion Simionescu Guillermo García Valcárcel

Yolanda Forcada Bardiza Vocals infantils

Nerea Ibáñez Vilar Eva Sánchez Castillo Sergio Hernández Andrés T. Del Carmen Cumba Soler Elsa Ballester Fabregat Samuel Bau Lacasa Marc Nicolás Simionescu Jorge Gual Solsona Ela Piriz Márquez Marina Ahis Herrero Laura Blasco Sánchez Enzo Queral Espada Fran Vilar Albert Rubén Ibáñez Vilar Claudia Beltrán Palencia Alan Fabregat Márquez Alejandro Fabregat Márquez

La nostra comissió

Pablo Abona Mora María Jesús Agut Barreda Sonia Ahicart Bellés Laura Albert Molina Beatriz Amor Remón Noelia Andrés Balaguer Eva Archelós Morata Lledó Archilés Amat Oscar Forés García Javier Balado Albiol Claudia Balado Ferrer Marta Balado Ferrer Víctor Ballester Melchor Estefanía Bartoll Moya Estefanía Bautista Escudero Carlos Bayo Izquierdo Carmen Pilar Beltrán Cendrán J. Francisco Beltrán Cendrán Carolina Beltrán Vilar Juan José Bengochea Garcés Susana Blasco Corbella Ana Cabello Fernández Luís Cabello Pérez Manel Canseco Suárez María Castell Gracia Joaquín Castell Justiniano Mari Carmen Lacasa Sales Antonio Collados Bautista Miguel Gallén Montañés Beatriz Collados Manase Pedro Cumba Llorens Alberto Gallén Balfagó Jose Andrés Gomis Pastor Antonio García Blanch Bienvenida Valcárcel Montalvo Ana Belén Barco Méndez

Joaquín Escrige García Francisco Escura Benages Alberto Escura Forcada Carlos Escura Forcada Esther Espada Moliner Vicente Jesus Fabregat Peris Andrea Fabregat Peñarrocha Isabel Ferrer Troncho Charo Palau Oñate Cristian Forés Garcia Mariano Garcilópez Gómez María Garcilópez Palau Juan Gavara Jóvena Heliodoro Gimeno Alegre Ximo Gómez Monferrer Alejandro Gómez Marín Daniel Gómez Marín Gloria Gracia Sos Miguel Angel Gual Ibáñez Fermín Hernández Muñoz Reyes Herrero Badia Nuria Herrero Badia Jose Miguel Ibáñez Soler Andrea Izquierdo Renau Elena Jiménez Morcillo Sonia Jiménez Morcillo Cristina Lacasa Sales Consuelo Manase Vicente Bienvenida Manase Vicente Francisca Marín Molés Mª Jose Marmaneu Gumbau Jose Antonio Marmaneu Martínez Paco Martínez López Laura Martínez Peris Tonica Moliner Soler David Piriz Barragán Ana Márquez Ramos Victoria A. Pachón Soler

Verónica Montañés Prades José Julián Muñoz Alarcón Nuria Navarrete Sanjurjo Mariano Nova Cava Rebeca Nova Herrero Alberto Nova Herrero Claudia Palau Miralles Amparo Peñarrocha De La Cruz Vanesa Pérez Monfort Noelia Pérez Monfort Laura Peris Escrige Carla Peris Navarro Lledó Peris Navarro Carmen Petruta Simionescu Pepe Piqueres Obiol Santiago Querol Carbo Carmen Roig Traver Julia Roig Marmaneu Sonia Romero Olucha Lledó Romero Olucha Mª Carmen Sales Albert Bartolo Sánchez Sánchez Manel Canseco Suárez Mari Carmen Sanjurjo Fores Mª Pilar Segarra Ebro Elena Soler Barcos Vanesa Solsona Flor Carolina Tárrega Beltrán Mario Tárrega Estellés César Tirado Brisach Valeria Monroy Balbuena Vanessa Vilalta Fortea Begoña Vilar Moreno Mónica Vilar Moreno Francisco J Vilar Moreno Rocío Querol Vilar Javier Slemmer Vilar

Socis de la nostra gaiata Luís Aguilar Família Albert Pardo Familia Arachavaleta María Luisa Amigo Família Bellido Castelló Carmen Borrull Tellols

Milagros Cabedo Fernando Campos Carnissería Consuelo Família Cuñat Navarro Josefa Ernesto Villalonga Família Espada Vives

Rosa Fabregat Francisco Forcada Ribes Miguel Gil Pilar Gil Cabedo Mercedes Traver Dolores Gual

Ana Gual Ernesto Conchita Latasa Família Lleó Piquer Joaquín López Cristina Luján Sixto Emilia Marmaneu

José Marmaneu Peña Família Martínez Almela Família Martínez Espada Joan Meseguer Família Roda Muro Lolita Navarro

Família Novoa Castell Vicente Ortells Rosario Oñate Revest Família Pascual Bernat Severino Ramos Ana Sales Galmes

Constanza Sánchez Família Serrano Gual Família Soler Aznar Rosa Tena

Rosa Tirado Emilio Usó Guillermo Verchili José Mª Verchili

62

Mariano Garcilópez Gómez

Arbre d’honor

President d’honor

Charo Palau Oñate Família Bayo Ahicar� Família Her�ández Andrés

Gaiaters d’honor Andrea Piqueres Manase

Gaiatera d’honor

Juan Bellés Tena Vicente Ramos Sancho Rafael Tecles Barberá Ximo Capdevila Verchili Ag�stín Espada Rincón José A. Navar�ete Centelles

Gaiaters d’honor perpetus Alejandra Gallén Montañés Juan Cabello Pérez

Gaiaters d’honor infantils

63

També coneguda com a Palmera Mexicana, pertany a la família de les Arecàcies.

El seu aspecte una vegada crescuda és impressionant, ja que pot arribar als 30 metres d’altura si reuneix les millors condicions. La seua forma és bastant curiosa, comença amb un tronc engrossit que a mesura que va aconseguint altura es torna més prim.

La forma de les seues fulles recorda les d’un palmito, i la forma dels fruits, que produeix en grans quantitats són esfèrics, de color negrós i de mig centímetre de diàmetre. Normalment se li dóna un ús ornamental, sobretot per a climes subtropicals i temperats.

Es pot trobar de forma silvestre al nord-oest de Mèxic, ja que és nativa d’allà, tot i que també hi ha plantacions al sud dels Estats Units. A Espanya, pel seu particular clima, també es poden trobar de forma estesa a la zona del Mediterrani tot i que també hi ha espècies a l’interior.

Palmera washingtonia

Parc Litoral

Superfície total: 182.940 m2 Superfície de prat de sega: 100.000 m2 Superfície dunar: 80.000 m2 Arbres: 1.701 Arbust: 630 m2

Activitats de la gaiata

66

Elecció Reines i Corts 28/07/2017

Recepció càrrecs Mag’2018 29/07/2017

La vesprada del 28 de juliol va tindre lloc l’elecció de Carla Bernat i Lucía Burguete com a reines de les festes de la Magdalena 2018, i juntament amb elles foren escollides les seues corts d’honor, amb gran alegria per a la nostra gaiata al resultar elegida com a dama de la ciutat infantil Alejandra Gallén, la nostra madrina infantil de la Magdalena 2017.

I sense descans, l’endemà va tindre lloc a l’Ajuntament la recepció de les noves reines, corts d’honor i representants de les gaiates per a la magdalena 2018, on van acudir Paula, Noelia, Hugo i Esteban, com a màxims representants de la FarolaRavalet.

Nomenament 01/09/2017

Nit del primer divendres de setembre ja entrat en el nové mes de l’any, celebrem l’inici d’un nou curs festiu, para la nostra gaiata, el nomenament dels nous càrrecs que representaren a l’A.C. Gaiata 6 Farola-Ravalet per a l’exercici festiu de l’any 2018, Hugo Bayo Ahicart com a president infantil, Noelia Hernández Andrés com a madrina infantil i Paula Garcilópez Palau com a madrina.

Un acte que va ser presentat per les nostres benvolgudes madrines del 2016 Rocio Querol i per Claudia Beltrán, estrenant-se en el si de la nostra associació com a presentadores d’aquest acte.

Com és tradicional, una vegada realitzada la introducció, es va sol·licitar la presència a l’escenari dels càrrecs del 2017, madrina Andrea Piqueres Manase, madrina infantil Alejandra Gallén Montañes president infantil Juan Cabello, així com dels màxims representants per a la Magdalena de 2018 amb Paula Garcilópez Palau, com a madrina, Noelia Hernández Andrés com a madrina infantil i Hugo Bayo Ahicart com a president infantil, acompanyats pel nostre president Esteban Gual Ibáñez.

Una vegada complet l’escenari, es va donar pas al protocol habitual, començant amb la lectura de l’acta de nomenament i lliurament a Paula, Noelia i Hugo dels pergamins acreditatius del càrrec que exerciran en la Magdalena 2018. Així mateix van rebre de mans dels nostres càrrecs sortints la insígnia d’or de la gaiata, i les seues mares, en forma d’agraïment pel suport cap als nostres càrrecs, reberen la insígnia d’argent de la nostra gaiata de mans del president de l’associació.

68

L’apartat final d’aquest acte va ser a càrrec de la paraula. La paraula emocionada per part dels càrrecs sortints, que s’acomiadaren d’un any meravellós que sempre guardaran als seus cors, i la dels nous representants, els qui ens van delectar amb unes paraules meravelloses carregades d’emocions, il·lusió i desitjos d’alegria i diversió per al nou cicle festiu. També va ser torn de paraula per al nostre president, que va desglossar les vivències dels càrrecs 2017 al llarg d’enguany, donant les gràcies als representants de la magdalena anterior pel seu paper tan ben realitzat i per com han gaudit dins i fora de la nostra gaiata, i va desitjar que siga un any irrepetible i únic per als recentment estrenats càrrecs Paula, Noelia i Hugo, sense deixar de donar un repàs per l’actualitat i realitat de la comissió, donant les gràcies a tots pel seu suport any rere any.

L’acte va arribar a la seua fi però la festa no va fer més que continuar gaudint del sopar de gala i posterior ball amb la discoteca mòbil que va durar fins ben entrada la matinada.

El gran fanal torna a il·luminar, encenent el camí d’una ciutat plena d’il·lusió per les seues tradicions, per a portar-nos fins a la Magdalena 2018. Enhorabona a Paula, Noelia i Hugo, i gràcies pel seu any a Andrea, Alejandra i Juan.

Benafigos va iniciar dissabte dos de setembre les seues festes patronals en honor a la Verge de l’Ortisella, una setmana repleta d’actes per a tots els assistents que es van inaugurar, oficialment, amb el volteig de campanes i la presentació de la reina de les festes Neus Miravete Ahicart. Una presentació dirigida pel periodista Vicente Cornelles, i que va tenir com mantenidor de luxe al director del grup de teatre el Taronger i formidable actor castellonenc Santi López, glossant a les màximes representants festeres. I com no podia ser d’una altra forma la nostra madrina infantil Noelia Hernández Andrés, acompanyada del nostre president infantil, Hugo Bayo Ahicart i la madrina Paula Garcilópez Palau acompanyada del nostre president Esteban Gual Ibáñez, al costat de la Comissió de “Farolal-Ravalet” van acudir a la localitat veïna i germana de Benafigos per a dur a terme una ofrena a la reina infantil Neus Miravete Ahicart i la seua cort, en les seues festes patronals en honor a la Verge de l’Ortisella. Nit de celebració, on els nostres màxims representants Paula, Noelia, Hugo i Esteban, van fer “gala” del nostre agermanament amb aquesta població.

Benafigos 02/09/2017

El Palau de la Festa de Castelló va acollir el dilluns 4 de setembre l'emotiu acte de comiat de les reines de la Magdalena 2017, Estefanía Climent i Berta Montañés, i les seues respectives dames, madrines i presidents infantils.

L'acte va servir per a posar el fermall d'or al seu any, on vam tenir el privilegi de comptar amb Rocío com a part de la cort d'honor d’Estefania Climent, i on van estar presents els nostres càrrecs del 2017, Andrea Piqueres Manase, Alejandra Gallén Montañes i Juan Cabello Pérez, tots ells acompanyats pel nostre President Esteban Gual Ibáñez.

L'acte va comptar amb els parlaments emotius i nostàlgics de comiat d’Estefanía i Berta, reines 2017, finalitzant amb les paraules de la presidenta del patronat i regidora de festes, Sara Usó, acomiadant així un any ple de vivències i moments que mai oblidaran.

Clausura

Magdalena 2017 04/09/2017

Acte d’abertura Magdalena 2018 06/09/2017

L’acte d’abertura va tenir lloc el dia 6 de setembre en el saló de recepcions de la Diputació de Castelló i va comptar amb la participació de nombrosos assistents. La cerimònia va estar presidida per la Regidora de Festes, Sara Usó, el president de la Junta de Festes, Juanvi Bellido i la Gestora de Gaiates.

Van ser protagonistes les noves reines de les festes, Carla Bernat i Lucía Burguete que van estar acompanyades per les reines de 2017 Estefanía Climent i Berta Montañés, les madrines dels sectors, les madrines i els presidents infantils, així com els principals representants de les gaiates.

Una per una es van presentar les madrines, madrines infantils i els presidents infantils dels sectors en l’estrada preparada a aquest efecte. I entre ells als representants de la nostra gaiata “Farola-Ravalet”; la madrina Paula Garcilópez Palau, madrina infantil Noelia Hernández Andrés i el president infantil Hugo Bayo Ahicart, tots ells acompanyats pel nostre president Esteban Gual Ibáñez. Amb roses per a elles i llepolies per a ells. Mentrestant, els aplaudiments s’ensenyorien de les parets del palau de les Aules que deixen entreveure la nostra història i província.

Un acte organitzat per la Gestora de Gaiates i presentat per Carolina Tárrega, reina de les festes del 2016, i en el que les noves reines Carla i Lucía, el president de la Gestora de Gaiates Carlos Chipirraz, i la regidora de festes Sara Usó, prengueren la paraula per a dirigir-se al públic assistent. També van estar presents el vicepresident de la Diputació i diputat delegat de Cultura, Vicent Sales, així com els edils María España i Carlos Feliu.

72

Així mateix, discursos de les reines Carla i Lucía, en els quals van evocar la seua pertinença amb orgull a «una gaiata» com a associació de dinamització de les festes de la Magdalena. Paraules de les màximes representants del Castelló fester en verd maragda, que estaven acompanyades per les dames de la ciutat com a cort d’honor i entre elles la nostra representant infantil en la cort de Lucía, Alejandra Gallén. El “món de la festa” i en concret el nostre sector, el de la “Farola-Ravalet” amb Paula Garcilópez, Noelia Hernández i Hugo Bayo esperaven ja la imposició de bandes com a símbol d’obertura en el camí cap a la Magdalena 2018.

Imposició de bandes infantil 08/09/2017

Un acte, el de Nomenament i Imposició de bandes que, com és habitual des de fa moltes edicions, es celebra, en dues jornades consecutives, en el primer coliseu de la ciutat, en el Teatre Principal al mes de setembre. Concretament, per a aquesta edició, van ser els dies 8 i 9 de setembre.

Així, el divendres 8 de setembre i per capritx del calendari, va coincidir amb les celebracions del 766 aniversari de la ciutat, i també cal dir que la nostra reina Infantil Lucía Burguete s’anava a convertir en la cinquantena reina infantil de les festes de la magdalena des que s’iniciara les representants dels xiquets allà per 1969.

La xiqueta Lucía Burguete Alcaide era la triada per a representar tots els xiquets i xiquetes de la nostra ciutat, com a Reina Infantil de les festes del 2018. I amb ella, María Bollado, Neus Alabau, Alejandra Gallén, Inés Llorens, Mar Valle i Edurne Giner, sis precioses xiquetes que compartirien l’emoció de ser nomenades Dames infantils de la ciutat. Que, al costat de les madrines dels diferents sectors de la ciutat, conformaven la Cort d’Honor. I entre elles una emocionada i somrient Noelia Hernández Andrés, la nostra madrina infantil de Farola-Ravalet per a la Magdalena 2018. Estava radiant esperant el moment de rebre la seua banda, la seua immaculada banda blanca de Madrina infantil. I al costat d’ella, un nerviós Hugo Bayo Ahicart, el nostre President infantil per a la Magdalena 2018, compartia intenses sensacions endevinant la tremenda responsabilitat de representar a tots els xiquets i xiquetes del seu sector.

Però prèviament, era l’homenatge del “món de la festa” i la ciutat als presidents infantils de les gaiates, i entre ells el nostre emocionat i una mica nerviós president infantil Hugo Bayo Ahicart. En el seu accés a l’escenari va rebre de mans de l’Alcaldessa de la ciutat el pergamí acreditatiu de la seua titularitat com a representant dels xiquets de Farola-Ravalet, així com la imposició a tots ells i en concret al nostre president Hugo Bayo de la insígnia de la Gestora de Gaiates.

74

La melòdica veu de les presentadores i entre elles una representant de la nostra gaiata, Nerea Ibáñez Vilar, van anar convidant a totes i cadascuna de les protagonistes de la nit a ocupar els seus respectius seients, sobre l’escenari. Unes desfilades seguides amb moltíssima emoció i alguna que altra llàgrima, pels familiars de les protagonistes.

I parlant del nostre sector, era el moment on majestuoses van desfilar cap a l’escenari les madrines infantils per a la magdalena 2018, i entre totes elles la nostra emocionada i alegre madrina infantil Noelia Hernández Andrés, ocupant el seu regi seient sobre el bell escenari del Teatre Principal.

El moment esperat va arribar. Lucía Burguete Alcaide, la cinquantena Reina infantil de les festes, començava la seua desfilada cap a l’escenari, sota una a tronadora salva de carcasses i amb tot el respectable en peu. Al so de la Marxa de la Ciutat, l’Alcaldessa Amparo Marco, imposava la banda verda de Reina infantil de les festes de la Magdalena 2018 a Lucía Burguete. I després d’ella, qui formaven la Cort d’Honor van rebre les seues respectives bandes blanques, i entre elles Noelia Hernández com a Madrina infantil del Farola-Ravalet.

La desfilada de retorn va posar punt final a una emocionant vetlada. Noelia ja lluïa, orgullosa, la seua banda blanca de Madrina infantil i al seu costat, còmplice, compartint la seua alegria, Hugo, el seu President infantil.

Prop d’ells, els seus pares gaudien de l’emoció per unes magnífiques festes de la Magdalena, una edició que per a tots ells, serà inoblidable.

Imposició de bandes Si en la nit del divendres 8 de setembre eren la reina infantil i la seua cort d’honor les protagonistes, l’endemà, el dia 9 de setembre, va ser el torn de la reina Carla Bernat, les dames de la ciutat i les madrines de les gaiates, en l’acte d’imposició de bandes que va tindre lloc al Teatre Principal.

Coneixedora de la responsabilitat que comporta tan alt honor, l’emoció tenallava el rostre de la nostra reina. Instants previs a l’inici de l’acte protocol·lari, conversava amb les qui en breus moments compartirien la seua mateixa il·lusió, com a integrants de la Cort d’Honor.

I entre elles, Paula Garcilópez Palau, la nostra Madrina de Farola-Ravalet per a la Magdalena 2018, emocionada i somrient lluïa les seues millors gal·les esperant l’anhelat moment de començar la desfilada fins a l’escenari.

La tradició d’aquest acte admet poques ambigüitats, per la qual cosa l’esquema argumental de la cerimònia es va complir fins a aconseguir la solemnitat de la imposició de la banda a la nostra setantena quarta reina per part de l’Alcaldessa Amparo Marco. De fet,

09/09/2017

enguany ha coincidit amb les celebracions per l’aniversari del privilegi de trasllat de la ciutat, una circumstància que ha donat un caire especial a l’efemèride connectant dues circumstàncies amb un mateix origen.

Però el vertader protagonisme ho va ocupar la reina Carla i la seua cort d’honor, composta per les seues dames de la ciutat María Torres, Beatriz Belenguer, Raquel del Vigo, Lara Tirado, Natalia Palacio, Patricia Lacasa i la Dama dels Cavallers, Na Violant d´Hongría 2018, Ana Goterris. Acabaven de conformar l’escenari les madrines de les 19 gaiates de la ciutat, que expandeixen el fervor magdalener per cada racó de Castelló. I entre totes elles la nostra, la senyoreta Paula Garcilópez Palau per a la que s’iniciava un camí que desembocarà en un any ple d’emocions, records i sentiments que faran que la Magdalena 2018 siga, per a ella, inoblidable.

A continuació, va prendre la paraula l’Alcaldessa, que va citar alguns dels versos que Miquel Peris va posar en boca del Rei Barbut i que apel·len a la germanor i la fraternitat, donant pas ja a la desfilada de retorn en el mateix ordre d’entrada.

La festa va tenir la seua continuïtat en els salons del Club Nàutic al Grau de Castelló, on la Reina de les festes va inaugurar el ball al so del Rotllo i Canya, ball que també va suposar el primer de tants com vindran al llarg de l’any per als nostres representants Paula, Noelia i Hugo, que començaven amb aquests actes el camí cap a la setmana gran de festes de Castelló.

77

El Palau de la Festa inicià la temporada de presentacions per a la Magdalena 2018 el dia 16 de setembre, amb la presentació de la gaiata 3, Porta del Sol, que va obrir el cicle fester en la capital de la Plana.

Poc abans de les onze de la nit va fer l’entrada al recinte la comitiva gaiatera de la 3 encapçalada per la música de la dolçaina i el tabal. Amb tot, les primeres representants a accedir als seus seients van ser les reines i dames de la ciutat seguides per l’edil de Festes; la vicealcaldessa i el president de la Junta. També van voler acompanyar als amics de la gaiata 3, els nostres màxims representants amb la nostra madrina Paula Garcilópez Palau, Noelia Hernández Andrés com a madrina infantil i Hugo Bayo Ahicart com a president infantil, juntament amb membres de la comissió, tots ells acompanyats pel nostre president Esteban Gual Ibáñez.

Amb un Palau ambientat en el musical “Hair”, que compleix mig segle des de la seua estrena, i una temàtica “hippy”, Elisabet Capdevila, Stella Alen i Andros Barragán, es proclamaven màxims representants de Porta del Sol.

Una vegada finalitzat l’acte d’exaltació de les madrines de la gaiata 3, rebérem la visita en la llotja de les nostres Reines Carla i Lucia acompanyades d’autoritats i membres de la Junta de Festes.

Presentació Gaiata 3 16/09/2017

En el Palau de la festa, segona nit de presentacions i d’emocions per a la Gaiata 10, El Toll, que va continuar amb el recentment estrenat cicle de presentacions de cara a les properes festes de la Magdalena de 2018.

Un Palau ambientat sota la temàtica del “Joc del Toll”, joc que representava el “joc de l’oca” però en versió gaiatera, va servir per a homenatjar a les madrines del 2018, María Beser Gash i Carolina Álvarez García que van estar acompanyades per la presidenta M. Eugenía Gash Aguera i el president infantil Pablo Talaverano Cheza.

Poc abans de les onze de la nit, va fer l’entrada al recinte la comitiva gaiatera encapçalada per la música de la dolçaina i el tabal seguida dels col·lectius germanats i la comissió de la Gaiata 10, i com no, des de la nostra llotja habitual, els nostres representants Paula, Noelia i Hugo no van voler faltar a l’acte i acompanyaren als seus homònims del Toll en la seua nit especial.

Presentació Gaiata 10 23/09/2017

Últim dissabte de setembre, a les onze de la nit, com marca els cànons festius gaiaters i conduïda pel soroll i la pólvora del ja tradicional castell de focs artificials, la comitiva gaiatera de la 5 “Hort dels Corders” va entrar al recinte encapçalat per la música de la dolçaina i el tabal de l’agrupació Xarançaina. Els convidats van anar accedint, a poc a poc, als seus respectius llocs.

Una vetllada plena d’emoció per a les seues màximes representants de 2018, Lledó García Martín i Janire Jaén Toribio. El sector de la plaça Hort dels corders va transformar per unes hores, el recinte festiu per excel·lència, en un palau amb ànima egípcia, on Lledó García i Janire Jaén i la presidenta de la gaiata, Arantxa Miralles, van reafirmar la seua línia tradicional en el seu palau defensat per uns entranyables egipcis Balls, teatre i, sobretot, molta emotivitat, es van conjugar durant la vetllada davant un públic lliurat, i entre ells les nostres madrines de “Farola-Ravalet” Paula Garcilópez Palau, Noelia Hernández Andrés madrina i madrina infantil i Hugo Bayo Ahicart com a president infantil, juntament amb membres de la comissió de la sis, tots ells acompanyats pel nostre vicepresident Manuel Romero, no van perdre detall del laboriós muntatge i la brillant posada en escena per donar a conéixer a les seues noves madrines i comissió per a la Magdalena 2018.

Presentació Gaiata 5 30/09/2017

Diumenge dia 1 d’octubre va tenir lloc la processó de la imatge de Santa Bàrbara en la celebració del seu dia gran i en el marc de les tradicionals “festes de carrer”. En la processó van participar diversos col·lectius, i entre ells, i com ja és tradicional, la nostra Gaiata Sis “Farola-Ravalet” amb els nostres màxims representants; la madrina Infantil Noelia Hernández Andrés acompanyada del nostre president infantil Hugo Bayo Ahicart i la nostra madrina Paula Garcilópez Palau del braç del nostre president Esteban Gual Ibañez. Així mateix van participar l’Associació de Festes de Carrer, les Gaiates 10, 11 i 14, diverses confraries, i a destacar entre elles, la de Santa María Magdalena amb la seua secció de Bombos i Tambors. A més, la imatge de la Santa acompanyada pels clavaris d’aquest any, així com pels clavaris entrants, la Reina de les Festes i les Dames de la Ciutat.

La missa oficiada a l’Església de la Sagrada Família va estar presidida per la imatge de Santa Bàrbara. Després de la celebració, els actuals clavaris van imposar un corbatí en la bandera de la Santa i seguidament després de la cercavila de tornada, va tenir lloc un porrat popular on van repartir el pa beneït.

Santa

Bàrbara 01/10/2017

Poc abans de les 23.00 hores del dissabte set d’octubre van sonar la dolçaina i el tabal a les portes del Palau de la Festa on aquesta vegada la gaiata 9, L’Espartera, va convertir la nit de la seua posada de llarg en un viatge on la il·lusió i les emocions es van fusionar amb la gran alegria per la proclamació d’Ana María Martínez Parreño, Ainhoa Valle Parreño i Guillermo Peris Carque com a madrines i president infantil per a la Magdalena del 2018.

Amb el fil argumental disposat per L’Espartera on, una artista, davant els seus diversos fracassos, decideix emprendre un viatge de fugida que li porta fins a Castelló, on troba, un cercatalents disposat a aixecar la seua carrera. Confiança i atreviment per fer coses sense esperar gens a canvi, il·lusió i passió pel que a un li omple. El grup de ball va ajudar a transmetre tots aquests valors i que durant tot l’acte va posar la força mantenint al públic dins de l’espectacle. I com no, entre aquest públic les nostres madrines Paula Garcilópez, Noelia Hernández i Hugo Bayo com a president infantil, acompanyats pel president i resta de comissió, no van perdre detall del muntatge i la posada en escena, així com del nomenament de Pepín Marco Roig, president de l’Associació d’Artistes Gaiaters, com a Esparter de l’any.

Presentació Gaiata 9 07/10/2017

Dijous dia 12 d’octubre, festivitat de la hispanitat, dia gran de la Verge del Pilar i de tots els que se senten una mica aragonesos, vam ser convidats, com unes altres gaiates germanes, pels membres del Centre Aragonés a Castelló per tal de celebrar amb ells el seu dia gran en honor a la Verge del Pilar. Així, la nostra gaiata sis “Farola-Ravalet” representada per Paula, Noelia i Esteban, es va desplaçar en comitiva, al costat de la majoria de les gaiates agermanades, algunes cases regionals que també van assistir i la Junta de festes, on es trobava la nostra dama de la ciutat infantil Alejandra, fins a l’església de la Santíssima Trinitat, en la qual es va oficiar una missa aragonesa, interpretada per la rondalla i els cantadors del centre. Posteriorment es va dur a terme una emotiva ofrena floral en la qual la Verge del Pilar va rebre desenes de rams. Molta emoció entre els assistents, que van viure el moment amb alegria i fervor per la seua patrona la Verge del Pilar.

Verge del Pilar 12/10/2017

El Palau de la Festa va acollir el dissabte catorze d’octubre la presentació de la Comissió de la Gaiata 19, ”La Cultural”. Amb un espectacle ambientat en l’univers ‘dels minions’, aquests simpàtics éssers foren els protagonistes de la vetllada i aconseguiren arrancar els somriures als espectadors, que van veure com Selene Tarín Alegre i Izaira Meseguer Pitarch es convertien en madrines del sector de La Cultural.

El fermall final a una nit molt acolorida va ser que la nostra gaiata, amb els seus màxims representants Paula Garcilópez, Noelia Hernández, Hugo Bayo i Esteban Gual van pujar a fer l’ofrena de la gestora de gaiates, la qual cosa significava que la setmana vinent, seria la nostra gaiata l’encarregada de presentar oficialment a la societat castellonenca a les nostres madrines, president infantil i a la resta de comissió per a la Magadalena 2018. La comissió de la Farola-Ravalet al complet va acudir eixa nit al Palau per a aplaudir a les madrines i presidents durant la seua ofrena, moment en què llançaren globus i confeti des de la llotja.

I per a rematar la nit el nostre president infantil Hugo va celebrar amb tota la comissió el seu aniversari, on no van faltar regals i moltes felicitacions.

Presentació Gaiata 19 14/10/2017

La nostra presentació 21/10/2017

Dissabte vint-i-u d’octubre, nit de presentació, i aquesta vegada ens tocava a nosaltres, a la gaiata sis, il·luminar el Palau de la Festa. I d’aquesta manera traslladarem tots els elements més emotius de la història de la ciutat i de les nostres festes fundacionals al coliseu gaiater per excel·lència. Així va ser com una flama tradicional, emotiva i festiva, va encendre la llum d’un fanal il·luminant una nit de colors i il·lusió.

La nit va començar com un preludi de les festes de la Magdalena, amb un xicotet castell de focs artificials i música, que van acompanyar a la comitiva fins a l’entrada a l’edifici. Allí, un imponent escenari amb una reproducció de gran tamany de la Farola va rebre a la gran quantitat d’assistents que van acudir a la posada de llarg del nostre sector, preparant una més que original posada en escena amb una decoració basada en els símbols i en les tradicions de la nostra ciutat. I més que res, referint-se al dia “Tercer diumenge de Quaresma” en què la nostra ciutat és vesteix de gala per a rebre el gran dia.

Amb música i coets accedia al palau de la festa la nostra comissió pel 2018, i a l’escenari dolçaina i tabal, i com a preludi de la nit la “Marxa de la ciutat” amb unes presentadores de luxe; Vanesa Pérez i la que va ser una de les sorpreses de la nit, María Garcilópez, germana de la nostra madrina, que va guardar el secret per tal de sorprende a la seua família i en especial a la seua gemana Paula. Elles van ser les que ens van recordar les tradicions i costums de la nostra ciutat, i quina imatge millor per a fer-ho que un dia gran en la nostra història i un moment molt significatiu; el tercer diumenge de quaresma...Volteig de campanes, soroll de canyes, mocadors i cintetes, i els romers amb figa i dosset al cos, envaeixen els carrers per fer romeria cap al vell tossal on descansa la blanca ermita.

86

Seguirem per camins de color verd, que ens guiarà cap als símbols magdaleners com la nostra associació que amb la mirada ficada al futur de «LA SIS», conduïda pels portaestendards de la comissió portats per Samuel Bau Lacasa i Pedro Cumba Llorens acompanyats de les col·laboradores Eva Sánchez Castillo, Lledó Archilés Amat, Claudia Beltrán Palencia i Nerea Ibáñez Vilar.

Era hora de começar a omplir l’escenari, i els primers en obrir la comitiva foren els portaestendards Samuel Bau i Pedro Cumba acompanyats de les col·laboradores Eva Sánchez, Lledó Archilés, Claudia Beltrán i Nerea Ibáñez, als que seguiren els nostres representants de la passada edició de festes, Alejandra Gallén de la mà de Juan Cabello, com a madrina i president infantil de 2017, i Andrea Piqueres, la nostra madrina de 2017, a qui va a companyar el vicepresident de l’associació Antonio Espada.

Així amb voltejar de campanes, tret de traques, salves d’escopeta i la relíquia escoltada per romers, fou el moment de demanar la presència a l’escenari dels nostres presidents, Esteban Gual i Hugo Bayo, per tal d’imposar les bandes a les dames, que anaren pujant a l’escenari amb els seus acompanyants: Carlota Lainez acompanyada de Cristòbal Garcia; Camila Castelluchio acompanyada d’Ivan Miralles i Sonia Cabello acompanyada de Mario Tárrega.

De la mateixa manera, la comissió infantil va anar desfilant cap a l’escenari com xicotets romers que caminen cap a la Magdalena, començant pels més menuts Pilar Gimeno acompanyada per Sergio Tirado, Paula Abona i Amanda Marmaneu ,Paula Bollado i Mar Canseco acompanyades de Guillermo García, Emma Vilar acompanyada per Nicolas Cabello, Iris Ruiz i Lara Ghulam, Paula García Valcarcel i Nikolas Galera, Desireé Gavara i Lucía López Pachón acompanyades de Patrick Ion, Daniella Gimeno i Julia Bayo i finalment Natalia Espada acompanyada per Manel Canseco Peris.

Ja els romers havien anat ocupant els voltants del tossal i quin goig veure les típiques «paradetes de porrat» però, en aquest turó portat al palau, faltaven els màxims romers del nostre sector... Així vam rebre tots en peu a la madrina infantil per a la magdalena 2018 Noelia Hernández Andrés acompanyada pel president infantil Hugo Bayo Ahicart, i a la madrina per la magdalena 2018 Paula Garcialópez Palau a la que acompanyava el president de l’associació Esteban Gual Ibáñez.

Moment de bandes i rams, on els presidents, Hugo i Esteban van imposar les bandes acreditatives i van fer entrega de un ram de flors a les flamants madrines entrants Paula i Noelia , així com el president infantil va rebre de mans d’Esteban el mocador fanaler. Seguidament Esteban va imposar la banda de Gaiatera d’honor a Andrea Piqueres, madrina de la Magdalena 2017, i a Alejandra i Juan, madrina i president infantils de 2017, va fer entrega d’un pergamí com a gaiaters d’honor. Posteriorment, Andrea, Alejandra i Juan van penjar els corbatins commemoratius en els seus respectius estendards que recordaran el seu pas per la Gaiata.

En aquest camí era l´hora de rebre als amics de dins i fora de les nostres terres que ens van voler acompanyar en una nit tan especial, per a homenatjar als nous representants: l´escola d´arts marcials Muguendo, representació de les madrines de la magdalena 2008, companyes de viatge d´aquella edició magdalenera de la mare de la nostra madrina infantil, representació de la cort de la ciutat de l´any 2010, en la que la nostra madrina va formar part com a dama de la ciutat infantil, Col·legi Ramiro Izquierdo, Escola de dansa Castelló, Confraria Santa Maria Magdalena i la Secció de Bombos, l´Ajuntament de Benafigos l’Ajuntament de Benicàssim, Centre Aragonés de Castelló, Falla Sant Blai de Borriana, Falla Nord Doctor Zamenhof de València, Foguera Carrer Major de Sant Vicent del Raspeig, festes del carrer Santa Bàrbara, Federació de colles, Federació Gestora de gaiates amb la Gaiata 13 Sensal i l’ofrena del Patronat Municipal de Festes de Castelló.

Jocs, xarrades, balls i contalles...reprenem el vell camí, passant per Sant Roc de Canet i obsequiats amb pastes, coca i altres dolços i ben regats amb mistela tot acompanyats de dolçaina i tabal ballarem «La dansà». Però els nostres passos ferms ens portaran fins a la nostra mareta, parada obligada abans d´entrar a la ciutat. Perquè diu un dit …..que si vas a la magdalena i no passes per Lledó, no pots dir a boca plena que eres fill de Castelló!!

Complida la tradició, era el moment de desfer el recorregut fet i desfer l’escenari amb la baixada de les dames i acompanyants de la nostra comissió, deixant pas a l’acomidament dels representants de la passada edició magdalenera. I així, com una contalla que revivia el passat que sempre es manté al cor, Andrea, Alejandra i Juan, van poder delectar-se amb un tendre vídeo replet de fotografies amb els records del seu regnat al capdavant de la gaiata sis, acompanyades per una melodia i per unes paraules de lloança cap ells. Emotiu acomiadament a la madrina infantil de la Magdalena 2017 i Dama de la ciutat infantil de la Magdalena 2018 Alejandra Gallén Montañes i al president infantil de la Magdalena 2017 Juan Cabello Pérez, i a la madrina de la Magdalena 2017 Andrea Piqueres Manase.

La nit cau i és el moment d’il·luminar la ciutat, i ho farem com cada any, amb grans fanals d´esperança i tradició on la llum del nostre fanal romandrà encès sabent així els veïns, que el nostre sector i la ciutat té l´honor de vindre de l´antigor per lluminosos camins. Era el torn de baixada dels que anaven, ja per dret, a encendre la llum del “Ravalet”, la madrina infantil Noelia Hernández Andrés, acompanyada pel president infantil Hugo Bayo Ahicart, i la madrina Paula Garcialópez Palau acompanyada pel president de l’associació Esteban Gual Ibáñez.

Vam complir la nostra comesa, on vam voler commemorar part de la història de Castelló, remuntant-nos als orígens de la Romeria de les Canyes i de la tradició més arrelada, on el ritu, la cultura i el fanal, són sant i senya del nostre sector, i podem dir a tot el món que d’ací venen manifestes, per raons de tradició, les festes que Castelló fa seguint la llum antiga, perquè la gaiata siga...el nostre millor Pregó!!!

89

Un sector el de Sensal, que va comparéixer en el Palau de la Festa el dissabte 28 d’octubre, per a realitzar la presentació oficial de les seues madrines Patricia Blasco i Edurne Hidalgo, així com de la resta de comissió per a les festes de la Magdalena del 2018. La nit va començar amb coets i música, que van acompanyar a la comitiva fins a l’entrada a l’edifici, on un solemne escenari rebia als assistents que van acudir a la posada de llarg de la gaiata 13, que va preparar per a la seua presentació una més que original posada en escena amb una decoració basada en els símbols de la nit més aterridora de l’any, la nit de “Halloween”. Una cerimònia que va ser a càrrec, en la seua part escènica, del grup de teatre “El Taronger”, i amb els personatges de Paquita i Rosarito, que van ser els encarregats de posar el toc divertit a la vetlada amb una representació que va arrancar els riures del públic.

Bruixes, zombis, fantasmes, es van unir durant la vetlada per a crear una divertida presentació on les nostres màximes representants Paula, Noelia i el president infantil Hugo, juntament amb membres de la comissió, van passar una nit de por però plena de diversió i riures per a conéixer a les noves madrines del sector de Sensal.

Presentació Gaiata 13 28/10/2017

Halloween, també conegut com a Nit de Bruixes o Nit de Vespra de Difunts, és una celebració moderna com a resultat del sincretisme originat per la cristianització de la festa de la fi d’estiu d’origen cèltic anomenada Samhain i la festivitat cristiana del Dia de Tots els Sants, celebrada pels catòlics l’1 de novembre. Es tracta d’un festeig secular, encara que alguns consideren que posseeix un rerefons religiós.

Se celebra internacionalment en la nit del 31 d’octubre, sobretot al Canadà, Estats Units, Irlanda o Regne Unit, i, en menor mesura, en altres llocs com Espanya i Iberoamèrica.

Les activitats típiques de Halloween són el famós truc o tracte i les festes de disfresses, a més de les fogueres, la visita de cases encantades, les bromes, la lectura d’històries de por i el visionament de pel·lícules de terror.

Aquest any, els nostres càrrecs de la Magdalena 2018, Paula, Noelia i Hugo, van decidir fer una festa de Halloween en el cau de la Gaiata on vam estar tota la comissió convidada. Vam passar una magnífica nit de por, esglais, trucs i tractes, però sobretot de rialles, música i diversió.

91

Halloween 30/10/2017

Ràdio Castelló-Cadena SER va implantar l’any 2004 els premis “Ràdio Castelló” amb l’objectiu de reconéixer públicament a les empreses radicades en l’àmbit territorial de la província de Castelló, així com a diferents persones que per la seua labor professional i personal hagen ajudat al desenvolupament econòmic o social de la província.

La XIV gala dels premis Ràdio Castelló es va celebrar el divendres 3 de novembre en el Auditori i Palau de Congressos de Castelló, i a ella va acudir una gran representació de les gaiates de Castelló, ja que foren premiades amb el guardó d’Oci i tradicions, un reconeixement a l’esforç que realitzen tantes persones per a aconseguir que les festes tradicionals de la nostra ciutat perduren i siguen cada dia més grans.

El Premi va consistir en un trofeu de creació exclusiva, que representa l’escultura de la ràdio realitzada per Marcelo Díaz, exposada en l’entorn al Teatre Principal amb motiu del 70 aniversari de l’emissora. A la gala, que va comptar amb les actuacions de l’actor Santi Rodríguez i amb un concert de la cantant Pastora Soler entre altres sorpreses, van acudir els màxims representants de les gaiates, i entre ells, Paula, Noelia, Hugo i Esteban, madrines i presidents de la nostra gaiata.

Des d’ací el nostre agraïment a Radio Castelló-Cadena SER per aquest reconeixement tan merescut.

Premis Cadena Ser 03/11/2017

El dissabte 3 de novembre, i com a novetat respecte als últims anys, a les 12 hores els nostres màxims representants, Paula, Esteban, Noelia i Hugo van ser a la presentació del cartell guanyador de les properes festes. I d’entre 27 obres presentades, l’obra “Colors al Vent” de María Soledad Barceló Rodriguez i Juan Vicente Fabregat Bacora es va proclamar vencedora en el concurs de cartells Magdalena 2018. Des de la Gaiata 6 li donem l’enhorabona als dos artistes, el seu magnífic cartell ens marca una mica més l’inici del compte enrere per a les nostres festes de la Magdalena 2018.

El jurat designat per triar el cartell de les presents festes magdaleneres ho formaven Sara Usó Alía, Regidora de l’Excm. Ajuntament, que actuà com a presidenta del Jurat, Juan Vicente Bellido Zafón, president de la Junta de Festes de Castelló, Carlos Chipirraz Gómez Millán, president de la Federació Gestora de Gaiates, Pepe Béltran Bacas, president de la Federació de Colles, José Vicente Ramón i Moreno, Gerent de la Fundació Dávalos-Fletcher, José Luis Estanislao Agustina, artista gaiater, Felipe Usó Faubell, galerista, Alain Campos Peirat, dissenyador gràfic i Estefanía Climent Moreno, Reina de les festes de la Magdalena 2017.

Cartell de festes 04/11/2017

Presentació Gaiata 2 04/11/2017

El dissabte 4 de novembre a la nit vam acompanyar als nostres amics de la Gaiata 2 “Fadrell” en la seua presentació. Un Palau engalanat d’imatges de la magdalena internacional i amb ritme de ball. Els nostres màxims representants, la nostra madrina Paula Garcilópez, madrina infantil Noelia Hernández i el nostre president Esteban Gual, al costat de la comissió acompanyarem en la seua posada de llarg a les noves màximes representants de “Fadrell”, María Camarero Porcar com a madrina i Itziar Martí i Ripoll com a madrina Infantil pel 2018, que van pujar a l’escenari al so de la cançó “castellonera” dels de la fileta.

94

Dissabte 11 de novembre va ser el dia gran per a la gaiata 11 “Forn del Pla”, que va fer la seua presentació oficial per a les properes festes de la Magdalena. I per aquest 2018 Idoia Serrano Tuzón serà la madrina, Lledó Manjavacas Arenas la madrina Infantil, i Ivan Godes Gálvez el president infantil. En l’acte també es van presentar a les dames, les dames infantils i els seus acompanyants, així com les madrines, madrines d’honor i la resta dels membres de la comissió de “Forn del Pla”.

I per a aquesta ocasió tan especial es va preparar una presentació ambientada en l’Oest americà del segle XIX, on xèrifs, vaquers, ben plantats cavallers i les encantadores xiques del saló, van deixar satisfets a tots els allí presents, i entre ells, les nostres màximes representants de “Farola-Ravalet” Paula Garcilópez, Noelia Hernández i Hugo Bayo que juntament amb membres de la comissió van passar una nit en el llunyà oest plena de diversió, balls i rialles.

Presentació Gaiata 11 11/11/2017

Un sector, el de Sequiol, que va comparéixer en el Palau de la Festa el dissabte 18 de novembre per a dur a terme la presentació oficial de les seues madrines, Águeda Ibars i Nagore García, del president infantil Iker Miralles i de la resta de comissió presidida per Elisabeth Breva.

Ja dins del Palau amb un ambient magdalener, amb les petites gaiates del concurs de maquetes pels laterals del gran saló, cedia el protagonisme a un escenari, replet de cadires, i dues grans butaques verdes que posteriorment ocuparien les madrines del 2018. I va començar l’espectacle. Sequiol va organitzar un recorregut per les bandes sonores de les pel·lícules més conegudes de la història del cinema com a fil conductor de la seua posada de llarg.

D’aquesta forma, amb una actuació en viu de música i ball, va arrencar l’acte.

Els nostres màxims representants Paula, Noelia i Hugo, acompanyats per membres de la comissió amb el president Esteban al capdavant, no es van perdre detall de l’espectacle musical organitzat pel Sequiol, i guadiren fins a la matinada amb el posterior ball.

Presentació Gaiata 15 18/11/2017

96

El Palau de la Festa va acollir el dissabte 25 de novembre la presentació de la Gaiata 1, “Brancal de la Ciutat”.

Una nit d’estels per enlairar a les seues màximes representants per a la magdalena 2018, María Iturralde Cubertorer i Paula Beltrán Soler al costat d’Arturo España Marzá, que s’estrenava com a president de la Gaiata amb un espectacle versat sobre les pel·lícules Disney amb imatges, llum i música interpretada en directe, i amb la participació del grup de ball “Castellón Baila”.

La posada en escena va encantar als centenars d’ulls que estaven presenciant la proclamació del nou madrinatge de “Brancal de la Ciutat” i va aconseguir motivar als presents amb ritmes frenètics que animaven a participar.

També en el dit acte va ser anomenat President d’Honor Andrés Bort, qui ha ostentat el càrrec de president durant els darrers 14 anys.

Presentació Gaiata 1 25/11/2017

Presentació Gaiata 14 02/12/2017 El dissabte dos de desembre, va ser el torn de la Gaiata 14 Castalia, amb una presentació ambientada en un bar durant la Magdalena, on uns turistes interessats pel menjar típic en les festes com els ximos o les faves al tombet, van fer de fil conductor a una nit que va tenir a la gastronomia i el turisme com a eix principal. Una combinació de festa i gastronomia van ser els menús dominants on els nostres màxims representants Paula, Noelia i Hugo, juntament amb membres de la comissió, acompanyats pel president Esteban Gual, van passar una nit plena de menús, on la guinda del pastís va arribar amb el nomenament de les madrines de Castalia per a la Magdalena 2018, Ana Sanz i Emilie Fajardo..

Sopar de Nadal Gestora gaiates 07/12/2017

Dijous dia 7 de desembre va tindre lloc el tradicional Sopar de Nadal de la Gestora de Gaiates, coneguda col·loquialment en el món de la festa pel “Sopar de la Pasquera”. Van assistir la Presidenta del Patronat de Festes, Sara Usó, el President de la Junta de Festes, Juan Vicente Bellido, la Reina de les Festes, Carla Bernat Pascual, el Gaiater de l’any, Agustín Mon Carro, Dames de la Ciutat, membres de la Junta de Festes, a més de presidents, presidentes i madrines dels diferents sectors gaiaters. I com no podia ser d’una altra manera la representació de la nostra gaiata 6, encapçalada per la nostra madrina, Paula Garcilópez Palau, acompanyada pel president, Esteban Gual Ibañez.

La vetlada va transcórrer entre riures i anècdotes compartint bones viandes i excel·lents vins. Una vegada finalitzada, el President de la Gestora, Carlos Chipirraz, va prendre la paraula per a agrair la presència de tots i desitjar un Bon Nadal, seguit de la Reina de les festes que va voler dirigir unes sentides paraules a tots els presents, però amb especial afecte cap als presidents i madrines, com a representants de les comissions de sector, ja que ella pertany a aquest món de les gaiates des de ben xicoteta i ha anat passant per tots els càrrecs dins de la seua gaiata. Va lloar la tasca que fan, tots i cadascun d’ells en pro de les festes, coneixedora en primera persona, de l’esforç que suposa, dia a dia, treballar per i per a les festes de Castelló. Tancant la ronda de discursos, la Presidenta del Patronat es va dirigir a tots els presents desitjant-los unes festes amb pau i harmonia.

Després del tradicional brindis, va tenir lloc l’esperat lliurament de la Pasquera a tots els presents, tancant així una nit especial, preàmbul de les festes de Nadal.

99

La gaiata set “Cor de la Ciutat” va bategar amb força la nit del 9 de desembre per a enaltir als seus màxims representants per a la magdalena 2018, Lourdes Luján Arribas, Aisha Beyoncé Botea i Alex Navarro Gijón. Una vetlada intensa i màgica en la qual el Palau de la Festa es va convertir en una localització més de la pel·lícula Avatar. Una càpsula, que recreava a la qual es va veure en el film, ocupava el centre de l’escenari en el qual estaven els trons que després ocuparien Lourdes Luján i Aisha Beyoncé. Una cerimònia que, una vegada més, va ser a càrrec del grup de teatre “El Taronger” i el ballet “Llum d’Orient” que van fer les delícies dels assistents gràcies a les actuacions que van combinar representació, dansa i música no deixant indiferents a ningú i entre ells als membres de la nostra comissió, encapçalats pels màxims representants que gaudiren de l’espectacle preparat pel Cor de la Ciutat.

Presentació Gaiata 7 09/12/2017

Dimarts dia 12 de desembre va tenir lloc com ja és tradicional en el si de la nostra gaiata la festiva i nadalenca inauguració del pessebre del nostre local social. Un pessebre monumental que adorna el nostre cau en aquestes festes tan entranyables i que ens acompanyarà en la nit de cap d’any i tortell de reis.

Per açò, després d’uns dies treballant en la confecció i muntatge d’aquest, es va procedir a realitzar en un acte entranyable, la inauguració del nostre III Betlem i que servia de punt de partida de les festes Nadalenques de l’any 2017.

L’acte va comptar amb l’assistència i participació de nombrosos membres de la comissió i com no, dels nostres càrrecs 2018 Paula, Noelia i Hugo que conjuntament amb el nostre president Esteban van procedir a la tradicional inauguració del Betlem i posterior repartiment de felicitacions a cadascuna de les famílies presents.

Seguidament els assistents van brindar amb una copa de cava per unes bones festes i un prospere any 2018.

Inauguració Betlem 12/12/2017

Presentació Gaiata 4 16/12/2017 El Palau de la Festa es va vestir de gala una vegada més per a donar la benvinguda a les joves Claudia Ortuño Salvador i Laura Soto Aliaga en la seua nova etapa al capdavant de la Gaiata 4 L’Armelar, com a madrines d’aquest sector per a la Magdalena 2018.

En un escenari amb llums verdes i dibuixos dels espais més característics de la ciutat, es va dur a terme una representació sobre el passat i l’inici de la gaiata 4 on es va recordar l’expansió urbana que es va realitzar fins a la zona dels ametlers, l’element distintiu per excel·lència d’aquest sector, tot acompanyat amb el so de la dolçaina i el tabal.

Acabat l’acte, les gaiates reberen a les llotges la visita de les nostres Reines Carla Bernat i Lucia Burguete, de la presidenta del Patronat de Festes Sara Usó així com del president de la Junta de Festes Juanvi Bellido, que volgueren aprofitar per a felicitar a tots els membres de les comissions de sector les pròximes festes nadalenques.

102

Betlem vivent 17/12/2017

El diumenge 17 de desembre va clarejar assolellat a diferència de l’any anterior. Per tant es va poder dur a terme la segona edició del Pessebre Vivent en el Passeig Ribalta que havia sigut treballat i dissenyat per l’Associació d’Artistes Gaiaters. El projecte va tornar a fer-se realitat amb l’esforç dels components de l’associació d’artistes gaiaters, on es troba la nostra artista Vanesa Pérez Monfort, però també gràcies a totes les gaiates i a altres ens festius que amb el seu suport van voler dotar d’especial protagonisme a aquest acte. Acte que cal destacar es duu a terme amb una única fi benèfica de recollida d’aliments i joguets per als xiquets més necessitats.

Igual que l’any anterior, el passeig central del parc al llarg del matí es va anar omplint d’escenes bíbliques i molt nadalenques: la serradora, la bugaderia, els pastors, i per descomptat el Portal de Belén amb María, José i el Xiquet Jesús.

I com no podia ser d’una altra manera, allí van estar també els nostres màxims representants, Paula, Noelia, Hugo i Esteban, recolzant la preciosa iniciativa que esperem que se seguisca repetint en els pròxims anys.

103

Carter reial 22/12/2017

Un dels actes emblemàtics i que anuncien la proximitat de les festes nadalenques i que va dirigit a aqueix públic que espera aquestes festes amb especial ansietat, sobretot pels regals que per aquestes dates ells reben.

Preàmbul d’aqueix esdeveniment tan esperat pels més xicotets, és la visita del carter Real que organitza la Junta de Festes, perquè els xiquets de Castelló facen lliurament de la seua carta tan repleta de peticions i d’il·lusió.

I aqueixa recepció va tenir lloc el passat dia 22 de Desembre i a la mateixa van acudir en representació de la nostra Gaiata 6, la nostra madrina Infantil Noelia Hernández Andrés i el nostre president infantil Hugo Bayo Ahicart, acompanyats per la madrina Paula Garcilópez Palau i el president de la comissió Esteban Gual Ibáñez.

Esperem que les vostres peticions es veren complides!

El dimarts vint-i-sis de desembre, al Palau de la Festa i per tercer any consecutiu, va tindre lloc el Concert de Nadal Solidari ‘DolçaiNadal’, impulsat per la colla El Soroll; una iniciativa en què es tracta d’unir música, tradició i solidaritat, on aquest any, com va detallar el seu coordinador, Antonio García, els beneficis van ser destinats a benefici de l’A.P.N.A.C (l’Associació de Pares de Persones amb Autisme de Castelló).

En el concert van participar la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló, la Colla Xaloc, la Colla Xarançaina i la mateixa Colla Soroll. És a dir, més d’un centenar de dolçainers i percussionistes van pujar a l’escenari per a interpretar cançons populars, de pel·lícula i nadales, un tipus de peces musicals poques vegades interpretades a dolçaina.

Es nota que cada any els grups volen donar un bon espectacle i van fer tots uns grans esforços per a innovar i oferir una bona actuació.

I com no podia ser d’altra manera, un bon nombre de membres de la nostra gaiata van assistir a l’acte, encapçalats per les madrines Paula i Noelia i pel president de l’associació, i gaudiren tots ells d’un gran espectacle musical amb els fons de la solidaritat.

Dolçainadal 26/12/2017

Berenar

Gestora gaiates 04/01/2018 Començant el mes de Gener i per tant l’any 2018, la vesprada del dia 4 de Gener va arribar l’homenatge nadalenc que la gestora de gaiates organitza en honor de la reina infantil i la seua cort d’honor, i com no, de les madrines i presidents infantils de les diferents comissions de sector.

Un berenar, que va tindre lloc en Indiana Bill, on els més menuts del món de la festa van compartir beguda, menjar i riures i on no podien faltar la reina infantil Lucía, les dames de la ciutat infantils, entre elles la nostra madrina infantil de 2017 Alejandra, i les madrines infantils i presidents infantils, entre ells els nostres representants infantils, la madrina infantil, Noelia i el nostre president infantil, Hugo.

Una vesprada simpàtica que va transcórrer entre rialles, berenars i divertits jocs per al gaudi dels assistents que no van deixar de saltar i jugar per tot el recinte.

106

Vigília de l’Epifania, 5 de gener del 2017. Per fi les seues Majestats d’Orient ja estan a Castelló i la ciutat ja està preparada per a rebre als mags o savis, que van portar regals a Jesús, guiats per un estel. Aquests regals van ser Or, Encens i Mirra.

A la vesprada, en la dàrsena del port de Castelló, en el nostre entranyable Grau, es va donar la benvinguda a tan il·lustres visitants, després amb un passeig a peu es va arribar a la tinença d’alcaldia perquè els xiquets tingueren un primer contacte amb els reis. Allí Melcior, Gaspar i Baltasar, van fer les delícies d’uns xiquets que estaven perplexos per veure els seus Reis tant de prop.

Ja una vegada dins de la ciutat de Castelló, va passar a la tradicional cavalcada que va recórrer els carrers cèntrics de la ciutat amb el llançament de caramels i el somriure dels presents fins a arribar a la plaça major, on els reis mags d’orient van rebre a tots i cadascun dels xiquets de la nostra ciutat que es van acostar fins a la cèntrica plaça major. I entre ells els nostres màxims càrrecs infantils, Noelia Hernández i Hugo Bayo.

Cavalcada deReis 05/01/2018

107

De la família fabàcia (Leguminosae-Papilionoideae), els seus sinònims són Tipuana speciosa Benth i Machaerium tipu Benth. És originari dels boscos subtropicals de Bolívia i del nord-oest d’Argentina; ha estat introduïda a Brasil i Uruguai i molt cultivada en regions temperades d’Europa i dels Estats Units. És un arbre de ràpid creixement, corpulent.

D’altura mitjana que arriba fins als 18 metres, amb el tronc cilíndric amb l’escorça clevillada de color gris fosc, amb la copa molt para-solada i molt ramificada amb branques que s’estenen en trencats segments rectilinis. Fulles compostes de color verd clar amb 11 a 29 folíols oblongs. Les flors són groguenques, agrupades en inflorescència.

Fruit llegum alat (tipus sàmara), de 4-7 cm de longitud, amb una sola llavor en el seu interior.

Es multiplica per llavors, sol estar més còmoda en zones assolellades però tolera condicions d’allò més variat.

Tipuana tipu

Superfície total: 22.300 m2 Gespa: 6.263 m2

Parc Pont de Ferro

Arbusts: 141 m2 Arbres: 612

Falla Nord Dr. Zamenhoff El Clavell

València

President - Jorge Defez i Zafón

President infantil - Daniel Mirasol i Salvador

Fallera major - Laura Guerola i Martí Fallera major infantil - Irene Aguera i Estellés 110

Borriana

Falla Sant Blai

Presidenta - MarĂ­a Cubedo i Bort Presidenta infantil - Eva Campillo i MarĂ­a 111

Presidenta infantil - Alba Cruz i Fuentes

Dama - Victoria García i Lillo

Bellea infantil - Nerea Ros i Sirvent

Bellea - Cristina Monllor i Martínez

Foguera

Carrer Major

Presidenta - Mercedes Lillo i Miró

112

Sant Vicent del Raspeig

113

Records

magdalena‘17

114

Premis magdalena‘17

115

4t premi gaiata 6é premi gaiata infantil 1r premi al millor llibret 3r premi ús del valencià Premi millor portada

De la família de les Pinàcies també és conegut com a Pi blanc o Pi d’Alep. El nom llatí és Pinus Halepensis, que indica la procedència d’Alep, al nord-est de Síria.

Pot arribar als 25 m d’alçària. El tronc és massís i tortuós, de corfa grisa-rogenca i copa irregular. Estròbils rogencs de forma oval d’uns 10 cm de longitud. Acícules llargues, agrupades de 2 en 2, molt flexibles i lleugerament groguenques. Pinyes menudes i pedunculades. És molt resistent a l’aridesa.

Pi carrasca

Superfície total: 121.295 m2 Superfície ajardinada: 111.835 m2 Gespa: 2.485 m2 Pradera natural: 109.300 m2

Parc El Pinar

Arbusts: 490 m2 Arbres: 2.952

Reserva natural de les Illes Columbretes Nicolau Bernat i Capdevila Pàg. 147

Recuperar el Parc Ribalta Paula Varella i Montero Pàg. 144

Espècies invasores Paula Tena i Mas Pàg. 140

Acostar la botànica als castellonencs Luis Mulet i Pascual Pàg. 137

Mnauel Calduch i Almela Salvador Bellés i Sabater Pàg. 134

El reg a la nostra terra Nicolau Bernat i Capdevila Pàg. 124

Passat, present i futur de la gaiata. L’evolució tècnica del nostre monument Vanesa Pérez i Monfort Pàg. 120

Sumari

Articles

Micologia castellonenca. Els nostres bolets de primavera Jesús Albuixech i Moliner Pàg. 172

Vicente Calduch i Almela Salvador Bellés i Sabater Pàg. 169

La canya magdalenera Nicolau Bernat i Capdevila Pàg. 166

Etnobotànica farmacèutica de Castelló Luis Mulet i Pascual Pàg. 160

El Molí la Font Paula Tena i Mas Pàg. 157

José Ximénez i Peset Salvador Bellés i Sabater Pàg. 155

La vegetació del Desert Sonia Monferrer i Ventura Pàg. 153

L’evolució tècnica del nostre monument

Passat, present i futur de la gaiata

Vanesa Pérez i Monfort

Article que es presenta al concurs de millor article inèdit

Daten el meu naixement cap al segle XIV, però diria que la meua creació és, si cap, més antiga.

Erudits d’aquelles èpoques escrigueren sobre una “professó del castell vell” que, arribada la nit, il·luminava els carrers de la ciutat commemorant el seu naixement amb canyes il·luminades per xicotetes llums tenebroses.

Em ficaren el nom de gaiata, i un dels meus familiars més propers va dir un dia de mi que sóc “un esclat de llum sense foc ni fum”.

S’ha de tenir en compte que, de la mateixa manera que un ésser humà, vaig nàixer xicoteta però amb un llarg camí per recórrer que encara no he acabat.

G

6 ta aia

94 -1

5

Conten que, tot i que la meua primera llum no era massa clara ni tampoc massa gran, era suficient per a poder dibuixar un camí dins del mateix Castelló, així els veïns de la ciutat em penjaven d’estretes canyes i em treien al carrer, any rere any, veient com a poc a poc creixia i evolucionava al mateix temps que ho feia la festa.

De fet, recorde que m’agradava jugar al carrer, com els xiquets, i em sentia satisfeta d’eixir a la foscor de la nit i fer-la més clara amb l’oli cremant-se dels meus cresols.

Però confessaré que pel meu cap una idea es barallava, i com si d’una adolescent es tractara, volia créixer, conéixer mon, canviar.

Està clar que tot no es pot tindre a la vegada i que els canvis tenen el seu procés, per això passaren uns anys fins que, a finals del segle XIX, aconseguí deixar de costat la infantesa i convertir-me en una preadolescent accelerada.

El meu cos, fins aleshores recte i fi es convertí en formes piramidals, amb un vestuari diferent format per fusta, cartó i vidre, amb colors elegants i amb un excitant moviment de tot el conjunt quan, amb delicadesa, els hòmens em carregaven per a dur-me de processó per tot arreu. Em donaren llibertat.

120

Encara guarde records d’aquella meravellosa època, crec que al Museu etnològic de Fadrell i a la seu del Patronat de Festes es poden trobar antigues rèpliques d’aquelles gaiates dignes d’admirar.

Recorde quan em dibuixaren per primera vegada i em convertiren en fines línies esbossades amb majestuositat en un paper per les mans d’un gran artista, el pintor Castell, qui va ser un dels primers que feren de mi tot un monument lluminós.

M’engalanaren amb fustes massisses, engubiades a mà i amb paciència pels millors artesans, colorejades amb saviesa artística, il·luminada amb gotets d’oli cremat i veles, preparats per a suportar hores enceses.

De les mans d’il·lustres veïns com Bernat Artola van nàixer preciosos monuments que feren de mi el símbol per excel·lència de la festa, on el pa d’or i la llum integrada al ferro fos emocionaven a aquells castelloners 121

que apreciaven el simbolisme de la meua representació.

Les festes de la Magdalena evolucionaren, canviaren per a trobar nous camins festius i noves il·lusions en un poble tocat per la guerra, ansiós de creixement i bona esperança.

Els anys quaranta portaren modificacions dins de les estructures del món de la festa i, per descomptat, també dins de la manera de veure els monuments gaiaters. Els artistes de l’època introduïren elements decoratius semblants a les falles pensant a donar-me una semblança i majestuositat com la que tenien les festes veïnes, però ixes decisions no van agradar massa al poble i menys, a la aleshores anomenada “Junta Central de Festejos”, que va haver de ficar ordre a la meua indumentària, sol·licitant esbossos previs dels monuments, intentant així mantenir la meua puresa festera i castellonera.

I d’aquella decisió sempre m’he sentit orgullosa perquè va fer que la meua existència continuara sent única.

G

1 96 6ta a i a

69 8/19

He passat per diverses fases a l’adolescència on grans artistes castellonencs han anat canviant la meua estructura, estilitzant-me i fent-me els peus més menuts, intentant donar-me eixa figura de dona que tant desitjava, tot i que dec confessar que no estava del tot contenta. Hi havia alguna cosa que no m’agrada, una d’elles era eixa immobilitat que em caracteritzava. Volia volar, recórrer la ciutat, que tots m’admiraren sense haver de vindre a visitar-me, i el meu desig es va complir. Els artistes gaiaters del moment em donaren el moviment.

pensant en totes les dificultats que aquella manera d’il·luminar-me tenia per a l’ésser humà, i ara la recorde amb tendresa, sobretot quan isc a la processó de gaiates i veig darrere de mi els grups electrògens que des de fa uns anys arrossegue al meu pas, i que em serveixen per a il·luminar-me sense ficar en perill a aquells que amb emoció em veuen desfilar.

Cert és que poder il·luminar els monuments gaiaters amb llum elèctrica va ser tot un descobriment, i passar a fer-ho individualment tot un esdeveniment, però és que de la mateixa manera que el món roda i evoluciona, també ho he anat fent jo.

Contenta estic perquè cada any que passa tinc materials nous per a lluir. Han descobert l’aplicació del suro als monuments gaiaters, però en realitat no saben ells que sempre l’he portat amagat en algunes decoracions, però les mans d’aquells que em construïen feien que pareguera qualsevol altre material menys el què era en realitat.

G

6 ta aia

98 -1

0

I amb ell un dels canvis més significatius de la meua existència perquè, a la fi, el més important de mi no és la meua forma, no són els meus colors ni els meus materials, sinó la meua llum.

En Francisco Blasco, enginyer municipal, va viatjar a terres llunyanes per a buscar un sistema amb el qual els monuments pogueren il·luminar-se durant el recorregut per la ciutat, i el va trobar a la Setmana Santa de Cartagena, d’allí va portar el sistema de “tomes” de llum, disposades pel recorregut de la processó a les que les gaiates, ja monumentals, es connectaven mitjançant unes mànegues que es lliscaven per terra i que, en el seu dia, més d’un ensurt van causar als veïns.

Amb el pas del temps he anat creixent i

Els últims anys el meu engalanament ha variat molt, he passat de portar faldes de vidre pintat a pantalons de plàstic decorat, de tindre un acabat en or pur a brillar amb el daurat dels nous esmalts sintètics.

122

G

9 199 6a t aia

Això si, el que més trobe a faltar són les meues bombetes blanques. De sobte, un dia no fa massa anys, les normes havien canviat, els artistes buscaven desesperats com treballar el més important del monument amb una nova tecnologia que desconeixien, la il·luminació amb led. Però he de confessar que, tot i que jo sóc de pensament més clàssic i que la caloreta que el meu cos oferia abans era excepcional, no la canvie pels milers de colors que puc mostrar amb les noves tires màgiques o les bombetes de led. Quan recórrec els carrers de Castelló amb aquestes noves tecnologies em sent com un estel multicolor.

I és en eixos moments quan recorde com era de petita i insignificant al meu naixement i com he canviat; la forma, la grandària, els colors, els materials, la il·luminació, la tecnología… perquè ara puc ser inclús interactiva i que el mateix públic que m’admira puga fer de les meues llums el que desitge, tan sols tenint una aplicació al seu telèfon.

Però, com he dit al principi, encara em queden molts camins que recórrer.

Espere arribar a ser més gran i que, com amb Tombatossals, tots miren cap a dalt i exclamen; espere poder desfilar en silenci sense haver 123

d’arrossegar el pes de la il·luminació, poder portar-lo a les meues faldes sense que ningú el puga veure i poder caminar lliure; m’agradaria modernitzar-me, sense perdre l’essència, i que els artistes i els veïns m’admiraren per ser una obra diferent, avantguardista i a la vegada plena de sentiment castelloner; voldria arribar a ser canviant, que les meues estructures es pogueren fondre entre elles i crear molts monuments dins d’un sol… en definitiva, m’agradaria seguir creixent, seguir vivint i no perdre mai el sentit del meu origen, el sentit d’aquell cresolet d’oli que il·luminava el carrer per a mantenir viva una tradició.

El reg a la nostra terra Des de sempre la disponibilitat de l’aigua per a l’ésser humà a més del sustent que obtenia en el cultiu de la terra, creava riquesa i amb ella aconseguia poder. El domini de l’aigua ha originat en la història de la Humanitat disputes i confrontacions. On hi ha aigua i terra hi ha riquesa.

L’home es va fer sedentari uns tres mil anys a. de C., en dominar la conducció de l’aigua, construint preses en els rius portant l’aigua on hi havia bona terra. Amb el domini d’aquesta tècnica, s’inicia l’agricultura de regadiu a la regió de Sumer, entre els rius Tigris i Eúfrates, en l’antiga Mesopotàmia.

El domini de la tècnica del reg va impulsar una nova forma de vida i més segura. Des d’ara podria disposar d’aliments sense haver de desplaçar-se d’un lloc a un altre. I aquella incipient agricultura va propiciar l’intercanvi dels productes vegetals per carn que caçaven els nòmades, naixent el comerç de la barata.

EL REG EN LA HISTÒRIA DE CASTELLÓ Quasi de segur l’aprofitament de les aigües del riu Millars es remunti a èpoques anteriors als romans a la nostra província, però dades concretes i clars no n’hi ha. Els aqueductes romans descoberts ens demostren que el domini de les aigües del riu Millars per part dels romans és un fet, perquè gràcies a ells conduiria l’aigua cap a una zona poblada, amb bones terres i clima.

En l’horta de València sí van ser els romans

Nicolau Bernat i Capdevila

els que van construir les sèquies de Favara, Quart, Mislata, Rovella, Mestalla i Rascanya .

No obstant això, a les nostres terres els àrabs van ser els que van millorar i van ampliar el reg amb un de conduccions que ha durat pràcticament fins als nostres dies.

EL REG ABANS DE LA FUNDACIÓ DE CASTELLÓ El sistema de reg àrab, derivat de l’empleat pels romans, consistia en la presa de l’aigua per una presa o embús de part del cabal del riu, bé amb grans pedres, troncs, males herbes, etc., que feia que el nivell de l’aigua pugés i aconseguís una sortida d’aigua a una cota més elevada que portava el riu, una vegada aconseguit aquest nivell es conduïa per la seva pròpia gravetat a les terres que s’havien de regar.

El cabal pres des del riu es dividia en sèquies mares, (Sèquia Major), d’aquesta que era la principal, derivaven sèquies, files o fils (la definició de fila segons Antonio José Cavanilles, s’entén per les dues terceres parts d’aigua per moure un queixal de molí) les quals transcorrien per la zona a regar. La presa d’aigua de les files sempre era de la Sèquia Major, per això eren més cabaloses que el “canalats” que prenien l’aigua de les sèquies i finalment els “brazales”, fins a arribar a l’extrem on s’acabava el terreny regable. Aquest era i és l’ordre pel qual es classifiquen els canals o conduccions d’aigua pel seu cabal.

124

L’expansió del reg des del Millars va incrementar la riquesa i amb ella van augmentar els nuclis habitats pels àrabs, les anomenades alquerías.

Per l’importància de disposar d’aigua, les poblacions reclamaven el seu ús i ho demanaven a les altes jerarquies. Sent concedint al novembre de 1233 per Jaime I la carta de població a Borriana. En aquesta expressament s’esmentava la donació de les aigües als seus veïns amb tots els drets. També en 1244 Jaume I, concedeix al Monestir de Sant Vicent de València, la propietat de la Vila de Castelló de Borriana (Castell Vell) amb esment exprés a la concessió de les aigües.

Des d’aquest castell es dominava una extensa plana que ja era regada pels àrabs a través de les seves sèquies, existint una certa riquesa i proliferant les alqueríes musulmanes importants com Fadrell, Almalafa, Villamargo i Benirabe.

Els antics pobladors van pregar diverses vegades a Jaume I que els permetés el trasllat des des Castell Vell, fins a prop d’un important corrent d’aigua, donada la incomoditat de desplaçar-se des del castell cap a les noves terres conquistades als àrabs. Per això van pensar establir-se prop d’un cabalós corrent d’aigua com era la Sèquia Major, on disposarien d’aigua abundant per a totes les necessitats de la població.

El Rei Jaime I, va concedir a Ximén Pérez d’Arenós, el seu lloctinent, que els pobladors del Castell Vell, podien traslladar-se a qualsevol lloc de la plana on ells treballaven la terra, triant de les quatre alqueríes més importants la de Benirabe, que es trobava molt prop de la Sèquia Major i en una zona gairebé central en la qual delimitava l’horta i el secà. A partir d’aquest nucli de població es va fundar l’actual Castelló, el dia 8 de setembre de 1251.

125

Posteriorment molts dels habitants de les alqueríes, sobretot de Villamargo i Almalafa que estaven més properes, van engrossir la població recentment fundada, quedant l’alquería de Fadrell. Aquesta, per la seva importància i privilegis en el reg va mantenir la seva població més temps, però a poc a poc també es va ser integrant en el nou Castelló.

EL REG DESPRÉS DE LA CONQUESTA Encara que els àrabs havien construït un excel·lent sistema de sèquies mitjançant el qual portaven l’aigua als racons més insospitats de l’horta, és a partir de la conquesta per Jaime I quan s’ordena l’aprofitament de les mateixes amb un control bastant rigorós, cosa que els àrabs no feien perquè no es regaven tantes terres i no existien ordenances ni controls com després de la conquesta.

Quan apareixia la sequera, en disminuir els cabals sorgien també els problemes i conflictes entre regants i poblacions que es proveïen del mateix cabal. Per això va començar a ordenar-se l’ús de les aigües, a través de concessions que el Rei Jaume I dóna a Borriana en 1233 i a Castelló en 1244.

Vicente García Edo, en el seu llibre “Derechos històricos de los Pueblos de la Plana a las aguas del rio Mijares” manifesta que com s’estenia el reg ampliant les terres regables, el dia 30 d’abril de 1307, es retallaren les terres regables de la Sèquia Major i la seva part final sèquia de Coscollosa, que és la prolongació de la primera. Es va comprovar que en la Sèquia Major hi havia, entre el regadiu de Fadrell fins a la fila deTaxida 291” yugadas” (mesura usada a Castella i Aragó, jovada a Catalunya, la unitat de la qual consistia en el que una yunta de bous llauraven en determinat temps) i des de la fila de Taxida cap avall 302 “yugadas” més, el recompte de la sèquia de Coscollosa va donar un total de

84 “yugadas”. Una vegada fet el recompte es va fer una reorganització i ordenació general de les aigües de Castelló.

A partir d’aquesta ordenació d’aigües, els regants de Fadrell, els primers a prendre les aigües per la seva situació en la capçalera de la Sèquia Major, van anar els més afavorits i avui dia ho segueixen sent. Aquest privilegi ve donat perquè van anar els primers de Castelló que van regar les seves terres i com a pioners se’ls va concedir algun dret. És de suposar que el reg en el terme de Castelló va començar per Fadrell i després es va ser estenent a la resta del terme.

Per aquest motiu va conservar els seus drets i privilegis en el reg.

Així doncs , els regants de Fadrell prenien l’aigua de la Sèquia Major, des de la sortida del sol del dimecres, fins al divendres al matí a la sortida del sol, regant tant durant el dia com a la nit.

Les partides del Censal fins a la fila de Taxida, regaven de la Sèquia Major, des del divendres a la sortida del sol, fins al dissabte a la posta del sol, tant durant el dia com a la nit.

La partida de Taxida regaven des del dissabte a la posta del sol, fins al dilluns a la posta del sol i des del riu Sec cap avall, en el sentit que discorre l’aigua, des del dilluns a la posta del sol fins a la sortida del sol del dimecres.

En la sèquia de Coscollosa el reg depenia de les aigües sobrants que hi havia en cada època de l’any, ja que eren les últimes terres que es regaven i com dèiem anteriorment, les terres situades en la capçalera de la xarxa del reg eren les que tenien adquirits millors drets, perquè l’ampliació de la zona regable es va fer per etapes i s’anaven ajustant als cabals d’aigua disponibles, per la qual cosa les terres de Coscollosa en èpoques de sequera disposaven de poca aigua.

El personatge de “Acequiero” era el que en cas de necessitat per a aquestes últimes terres, el que compensava les faltes i sobres d’aigua en els trams de la partides de Taxida així com les de Coscollosa.

Els regantes de Fadrell segons els dies establerts per al reg en aquesta ordenació d’aigües, sempre tenien preferència en el període des del dia primer de juliol fins al dia d’Any Nou. Era bastant lògic que a partir d’Any Nou els cabals augmentessin, així els regantesdel Censal gaudien d’ordenació de regs des d’aquesta data fins al primer de juliol, que passava a gaudir Fadrell i que era el període de regs més crític.

Les partides de Villamargo i Almalafa, aquesta última en part, regaven per la sèquia deAlmalafa i la distribució de l’aigua era segons el cabal establert. En temps de sequera aquestes partides sofrien molt en el reg durant l’estiu quan el cabal del riu era baix.

127

PRIMERES REGULACIONS Una de les primeres documentacions que existeixen referent a regulacions i drets sobre l’aigua del riu Millars, és la primera carta de població de Borriana l’any 1233, després de la conquesta d’aquesta població pel Rei Jaume l. Sis anys més tard en 1239 un Fur del rei aragonès, atorga privilegis i dóna sèquies als pobladors nous de la ciutat de València, amb el que demostra que les aigües s’han de controlar i evitar discòrdies.

Des dels anys 1233 fins a 1307, hi ha forts reajustaments per a la regulació de les aigües una vegada concedides les bases en les quals es comença una nova època com és la dominació cristiana, els ajuntaments de cada població creen unes ordenances generals de les aigües tant per al reg com per a altres usos.

Amb el pas dels anys s’incrementa i creix el reg, comencen les disputes entre tots els usuaris de les aigües del riu Millars, que són Almassora, Borriana, Castelló i Vila-real, creant-se fortes tensions entre aquests pobles.

L’important document va ser datat a la ciutat de València el dia 20 de març de 1346, especificant molt clar que en temps d’escassetat d’aigua, que era quan es presentaven els violents enfrontaments entre les esmentades poblacions, s’hauria de dividir el cabal del riu en seixanta parts o files, corresponent a Castelló catorze parts i mitjana, a Almassora dotze parts i mitjana, a Borriana dinou parts i a Vila-real catorze parts.

En cas de minvar molt les aigües per la sequera i haver de correspondre-li a Almassora una sola fila d’aigua, es reunirien totes les aigües, distribuint-se per hores, regant cada poble amb tota l’aigua. Així doncs li corresponia a Castelló vint-i-nou hores, a Almassora vint-i-cinc hores, a Borriana trenta-vuit hores i a Vila-real vint-ivuit hores.

L’Infant D. Pedro de Ribargorda es va reservar el dret d’interpretació de qualsevol litigi entre les viles que es derivés de l’esmentada sentència.

Les quatre poblacions regants del Millars van rebre amb gran satisfacció i alegria la sentència del Comte de Ribargorça.

En 1446 Juan I, rei de Navarra i lloctinent d’Aragó i València, va governar aquests dos regnes reconeixent que els drets de cequiaje de la vila de Castelló correspon als jurats de les aigües i no a cap altra autoritat ni ajuntament.

SENTÈNCIA DEL COMTE DE RIBARGORDA I ALTRES FETS Regnant Pedro IV el Cerimoniós, el seu oncle i tutor l’Infant D. Pedro, Conde de Ribargorda, que és el que s’encarrega de totes les qüestions polítiques del seu nebot per ser aquest menor d’edat, va promulgar una sentència per la qual es regulava la partició de les aigües del riu Miillars, entre les quatre viles d’ambdues marges del riu, Almassora, Castelló, Vila-real i Borriana.

El rei Alfonso V, el Magnànim, l’any 1454, va establir la distribució de les aigües en les sèquies de Castelló, imposant penes als regants que quan acabaven de regar no retornessin les aigües a les sèquies Major o mares, eren freqüents els abusos de l’aigua i el seu mal ús, perdent-se l’aigua o bé la transvasaven d’unes partides a unes altres.

Segons una acta del notari de València D. Bartolomé Carries, de 15 d’Octubre de 1493, es va construir un molí en el mateix lloc on aquesta el “azud” de Castelló i això va alterar els cabals de

128

l’aigua, per la qual cosa van protestar Borriana, Almassora i Vila-real. Aquestes tres poblacions i Castelló,es reuniren arribant a un acord amb la retirada del molí, retornant al seu estat anterior el terreny que va ocupar. Es van nomenar representants de les quatre poblacions perquè es vigilés regularment i es mantingués en el seu estat original, en cas contrari se sancionaria sota la pena de cinc-cents florins a l’infractor.

la ciutat es va revestir i va cobrir, però a la seva sortida també continuava sent de terra fins al final. A mitjan segle XX ja es va revestir tant en el tram d’entrada de la ciutat com després en la sortida fins al seu final.

L’emperador Carlos V l’any 1534, es dirigeix als jurats de Castelló perquè posin fi als plets que tenia aquesta població i Almassora en oposició als desitjos de Borriana i Nules sobre el tema de les aigües, perquè ho resolguessin correcta i justament.

COMUNITAT DE REGANTES I SINDICAT DE REGS Gairebé un segle després, l’any 1869, l’Ajuntament de Castelló va constituir la “Comunidad de Regantes”, cedint tots els assumptes de regs a la nova institució. La Comunitat no va tenir activitat fins que es van aprovar les Ordenances en 1878, quedant constituït definitivament el Sindicat de Regs.

Fins avui amb aquelles Ordenances es ha anat governant sense majors problemes que els habituals en aquests casos, sense haver sofert cap modificació en les seves normes.

El Sindicat de Regs és el que vigila i s’encarrega del bon estat de tota la xarxa de distribució de l’aigua per al reg a través de la Sèquia Major, sèquies mares, files, “canalats” i “brazales”, conservant aquests canals en la seva majoria el seu estat original o sigui són llits oberts a la terra, hi ha trams com la canalització i presa d’aigua del “azud” i el seu pas a través de la Rambla de la Vídua que tenen bon revestiment així com el primer tram de la Sèquia Major fins al “Molino Casalduch”. Des d’aquest molí fins a l’entrada del canal en la població de Castelló seguia sent com es va construir en origen, de terra. Posteriorment en el tram que passava per

129

Les sèquies que porten bastant cabal, com la Almalafa, Villamargo, Valero i de Coscollosa, es van revestir fa pocs anys, en la segona meitat del segle XX. Les pèrdues d’aigua abans eren molt importants però l’obra per a l’agricultura local era molt important i necessària però molt cara, concedint-se l’agricultor que era necessària per evitar les filtracions i pèrdues.

LA JUNTA D’AIGÜES DE LA PLANA La creació de la Junta d’Aigües de la Plana es perd en el temps. Des de la sentència del Comte de Ribargorça, va començar a existir

un sentiment d’enteniment entre els regants del Millars. Era molt millor partir-se l’aigua amb ordre i consens que arribar a situacions extremes amb plets llargs. L’objectiu era que els regants solucionessin entre ells els seus conflictes i no recórrer a uns altres.

La missió de la Junta d’Aigües de la Plana, a més d’unir als regantes dels pobles que prenen l’aigua del Millars, que són Almassora, Castelló, Vila-real i Borriana, amb la seva extensió a Mascarell i Nules, consisteix en la vigilància i el control de les aigües a dalt fins a les mateixes fonts del riu. Aquests pobles encara que tinguin unes administracions autònomes, quan es presenta una sequera impera un esperit de solidaritat entre ells, de manera que si és necessari es transvasen l’aigua o la permuten entre si.

els propis regants els que els solucionessin i per això va néixer i es va originar la Junta d’Aigües de la Plana. Existeixen actes en l’Arxiu Municipal de Castelló de reunions de representants dels poble regants del Millars des de l’any 1798.

A la fi del segle XIX i amb la nova Llei d’Aigües, sorgeixen noves zones de regadiu en tota la conca del Millars, sense tenir cap dret històric. Aquests fets provoquen que en 1876 es promogui i es creu definitivament la Junta d’Aigües de la Plana per disposició del Governador Civil de Castelló.

Com hem indicat la Junta d’Aigües de la Plana és l’organisme que aglutina als regants de Almassora, Castelló, Vila-real i Borriana amb Nules i Mascarell, amb una representació de tres membres de cada població.

S’havia de guardar les aigües, vigilar els regs i no era qüestió d’autoritats polítiques que resolguessin els problemes de reg, havien de ser

MODERNITZACIÓ DEL REG 130

Una obra de millora pels regants del Millars

va ser la construcció i engegada del Pantanet de Santa Quiteria en 1984. Aquesta obra és un embassament regulador i està construït en el mateix llit del riu, acumulant durant la nit el cabal que baixa del riu i tancant el reg en totes les hortes a la nit. Així, l’endemà, es rega normalment amb molt més cabal, arribant el reg a més superfície de terra en hores de llum natural, evitant que els regantes fessin el seu treball en hores de foscor amb el que les pèrdues d’aigua i comoditat millorin el reg en zones que durant segles es van regar a la nit.

La regulació d’aquest embassament va modificar moltes dels costums i normes de certes partides establertes fa molts segles abans. Això va beneficiar moltíssim a partides com Villamargo, Almalafa i unes altres que, regaven sempre gairebé a les nits i ara solament ho feien durant el dia sense cap perjudici per a les partides que mantenien certs privilegis com Fadrell que regava sempre durant el día i ara continuen regant també en hores de llum natural.

Els agricultors de l’horta tenien l’exemple del Pantà de María Cristina per la instal·lació en aquella zona del reg per degoteig, comprovant els seus avantatges. L’agricultor castellonenc sempre ha hagut de suportar una càrrega pesada, per la qual cosa per millorar tènia que emprar les noves tècniques de l’agricultura moderna. D’aquesta forma es va pensar en la implantació del reg per degoteig a la zona de l’horta.

Aquesta era una millora que es demanava a crits posat que els anys de la dècada de 1990, havien estat més aviat d’una marcada sequera.

L’agricultor era conscient que implantant el reg per degoteig estalviava aigua i aprofitava el sistema per a l’abonat amb molta més comoditat i a més amb l’avantatge de la millora de l’arbrat.

El Sindicat de Regs va posar a la feina i l’any 1998 es va inaugurar en la partida de Coscollosa

131

primer, seguint al poc temps les partides de Rafalafena, Sabatera, Taxida, Gumbau, La Plana, etc. Com a culminació d’aquesta millora el Sindicat de Regs té prevista la instal·lació del degoteig en les partides del sud del terme com Fadrell, Villamargo, Almalafai Censal, tenint previst la seva engegada per a l’any 2003, amb això tota l’horta es regarà per aquest modern sistema.

LA IMPORTÀNCIA DE FADRELL I ELS SEUS ORÍGENS La partida de Fadrell havia estat un nucli important. Possiblement aquestes terres van ser les primeres que es van regar en el nostre terme municipal, ja que es trobaven en primer lloc després de la presa d’aigua del riu Millars.

La prosperitat de l’agricultura de reg comparada amb l’agricultura de secà era evident. El reg va començar a expandir-se per tota la plana a poc a poc.

Les terres situades al nord de Fadrell, que no es regaven al principi, van començar a regar-se ampliant la zona de reg, ja que del Millars tenien aigua suficient i amb un cabal regular i segur per regar les primeres hortes establertes, per la qual cosa s’arribaria a un acord per ampliar la zona de reg, però segurament els primers regants, els

de Fadrell, imposarien la condició de respectar el dret adquirit com a pioners, per això el terme de Fadrell, la qualificació de terme i no de partida encara és considerada actualment en qualsevol document, ha gaudit d’uns privilegis quant al reg fins avui,respecte a la resta de partides de l’horta de Castelló, encara que aquests drets amb el temps han anat canviant en benefici de la resta de l’horta i en detriment de Fadrell, però encara manté certa autonomia respecte al reg.

L’ENCOMANA DE FADRELL En 1785 es van aprovar les Ordenances de reg de l’horta de Castelló, posades en vigor per l’Ajuntament de la ciutat. La decisió no afectava als regants de Fadrell, que ja tenien constituïda la seva pròpia comunitat i encara existent en l’actualitat que és l’Encomana de Fadrell, que es regia per la seva pròpies Ordenances, escrites en valencià fins a l’any 1756, les quals es van fer canviar en castellà “per al seu millor enteniment”

l’ordenança 152 de l’Encomana. No s’esmenta per res la resta de Fadrell o sigui el d’Enmig i el de Baix, ni tampoc la resta de partides del terme de Castelló, la qual cosa demostra que Fadrell i sobretot Fadrell de Dalt ja tenia dret a distribuirse les aigües i gaudia d’aquest privilegi respecte a la resta del terme. Això explica que la part d’a dalt de Fadrell era i és considerada sempre com la millor zona de l’horta de Castelló, tant pel seu reg com pel seu clima. Dins d’aquesta partida si sobrava aigua als regants de la part d’a dalt de Fadrell podien transvasar-la a la part mitjana o baixa de la partida, sense que la resta del terme de Castelló s’immiscuís en els seus assumptes. Es demostrava la seva total autonomia en el reg, encara que els impostos els pagava a l’Ajuntament.

L’Encomana de Fadrell era l’entitat que vetllava pels drets adquirits quant al reg i que consistia en aquella època i fins que es va inaugurar el Pantanet de Santa Quiteria, a regar des de la sortida a la posta del sol o sigui durant el dia, mai a la nit. Això succeïa a diferència d’altres partides del terme de Castelló com per exemple Villamargo i Almalafa, entre unes altres, que gairebé sempre regaven durant la nit.

Quan el Fadrell de Dalt, a més de les parts de Fadrell d’Enmig i Fadrell de Baix, les quals regaven per la sèquia d´Almalafa i Valero o sigui que disposaven d’una bona part de les catorze i mitjana que corresponien a Castelló, després del repartiment fet pel Comte de Ribargorça.

Això fa suposar que en aquesta data ja va haverhi una regulació també pels regants deFadrell.

Si el cabal del riu era escàs pels efectes de la sequera, Fadrell disposava en la seva part d’a dalt de dues files. Així ho determinava

Una altra dada que avala l’autonomia de Fadrell era que en les antigues Ordenances de l’Encomana figurava una ordre que no tenia res a veure amb l’administració de les aigües i que

132

afectava als pastors i ramaders en defensa dels interessos dels agricultors d’aquesta partida.

Aquesta ordre establia que qualsevol terratinent de la referida Encomana, que trobés bestiar major o menor de qualsevol espècie que anàs, dels veïns de Almazara o de qualsevol altra vila o lloc que no fora de Castelló, pasturant en el terme de Fadrell, podrie agafar els caps de bestiar i portar-les als corrals del Castell de l’Alqueria de Fadrell. Aquestes s’encomanaven a l’ermità de l’Església de Sant Jaime, fins que la Justícia Ordinària de la vila de Castelló es pronunciés, donant una assignació al que havia fet l’aprehensió del bestiar d’una tercera part de la mateixa.

Els “fadrelleros”, en l’actualitat, trien anualment al “Acequiero Major”, el qual abans, en l’actualitat no, tenia al seu poder tres “palitos” estampats cadascun amb la marca de l’Encomana, que corresponien a cadascuna de les tres files, en anys d’abundància, en anys normals o de sequera solament li corresponien a Fadrell dues files. El “palito” es lliurava a qui sol·licitava el reg, sent el posseïdor del “palito” el que tenia dret a l’aigua de reg, que passava a l’altre regant que tenia el dret per ordre d’un torn sol·licitat prèviament en una repartida, com diu la paraula reparteixo de l’aigua i que a més de l’ordre pel torn establert se segueix un altre torn o ordre en el sentit que discorre l’aigua o sigui d’a dalt cap avall, amb la finalitat d’evitar pèrdues d’aigua i quan ja no quedi ningú del torn per regar cal retornar el “palito” al “Acequiero”. En l’actualitat el sistema de “palitos” s’ha abolit. El torn es dona de paraula en el sentit del corrent de l’aigua, dins del grup de regants que ho han sol·licitat setmanalment en la repartida. Encara que ja no s’usen els “palitos”, aquests encara els conserva l’Encomana en caixes tancades per tres claus diferents, de tal manera que no es poden obrir si no estan junts i d’acord el “Acequiero” Major i dos membres més de l’Encomana que prèviament tenen assignades les claus. Est era el sistema en el qual simbòlicament guardaven el dret a l’aigua.

133

Actualment l’Encomana de Fadrell celebra el seu Capítol General tots els anys en el saló d’actes de l’Ajuntament de Castelló, el dia de Pasqua de Pentecosta, podent comprovar qualsevol assistent l’existència de qualsevol document.

Botànic i farmacèutic de la saga dels Calduch.

Prestigiós farmacèutic, jutge de Pau i botànic investigador

Manuel Calduch i Almela

Aquells dies del mes de maig de 1981, quan declinava la primavera, el cicle que tant influeix en la vida de les plantes de tot tipus que atreien l’atenció del nostre botànic, va haver-hi com un murmuri cascaveller de records, d’admiració i d’homenatge a Manuel Calduch Almela, que havia mort a Castelló el 21 de març d’aquell any. S’havien unit els desitjos de la Universitat de València, del Col·legi de Farmacèutics de Castelló, Ajuntament i la Diputació Provincial, també el Patronat del Col·legi Universitari i la mateixa Societat Castellonenca de Cultura. Al capdavant de les institucions citades hi havia persones que havien gaudit de l’amistat de Calduch, però la veritat és que representaven el sentiment de tants i tants veïns d’Almassora i Vila-real, de Castelló i de la província. I és que Manolo Calduch era una persona propera per a tots, natural i senzilla en la seua aparença, però en el qual el seua saber –universitari i de poble, tot alhora– transcendia més enllà de qualsevol anàlisi crítica.

ACTES D’HOMENATGE Va ser en la Facultat de Farmàcia, a través de la seua Càtedra de Botànica, on van començar els actes d’homenatge. Va tenir lloc el fet carregat de simbolismes de la cessió a aquesta Càtedra del famós Herbari de Calduch, senyal d’identitat dels seus treballs i coneixements,

Salvador Bellés i Sabater

dels seus ensomnis. L’endemà en el saló d’actes del Col·legi de Farmacèutics de Castelló, va tenir lloc la conferència de l’eminent professor de botànica Manuel Costa. Al seu parlament va posar l’accent en el paisatge vegetal de Castelló a través de l’obra del llegendari Cavanilles, però en realitat de qui va voler parlar era de Manuel Calduch i afegia per a això l’afegitó que era un farmacèutic dels d’abans, amb una gran cultura i una formació molt sòlida. Aquella tarda també van intervenir Sanchis Guarner, Sánchez Gozalbo, Sánchez Adell, Manolo Rozalén, Ramón Cid, Francisco Caballer, Abelardo Nebot i l’entranyable amic de Calduch, Casimiro Meliá. El tercer dia es va fer una excursió botànica a la Serra d’Engarcerán per visitar l’estimat arbre “Quercus valentina”, de Cavanilles, del que tant ens va parlar amb posterioritat José María Mulet Ortiz.

LA VIDA Família de farmacèutics, fill de Vicente Calduch Solsona i Leocricia Almela Ribes, va néixer Manuel a Vila-real el 24 de març de 1901, germà menor de Vicente, el boticari del carrer d’Enmig de Castelló, José, el farmacèutic creador del Vila-real Club de Futbol i d’Álvaro, qui va lliurar la seua saviesa als Laboratoris Merck.

134

El cap de família va exercir a Les Useres, en la farmàcia de la qual va néixer el major dels fills, Vicente. Els altres tres ja ho van fer a Vila-real, on van començar a florir aquells específics que es van fer famosos, la Suavina Calduch sobretot, però també el Xarop Pectoral i els tonificants de la gamma del Fosfoglicerol.

Manuel va estudiar batxillerat a Castelló i va pertànyer a la primera generació que ho va acabar en l’Institut Ribalta. Li va donar temps per intervenir com a fi interior, amb el número 8, en l’equip de futbol del Vila-real que havia fundat el seu germà. Malgrat tot ho van matricular a València per al Preparatori de farmàcia. Després, com els germans, va fer Farmàcia en la Facultat de Barcelona.

LA BOTÁNICA Ja és sabut que la botànica és la ciència que tracta dels vegetals, arbres i plantes. I, segons María Moliner, botànic és un biòleg que es dedica a la botànica. Calduch va tenir la sort de trobar com a professor al més gran botànic espanyol, Pío Font Quer. I, a més de farmacèutic, es va especialitzar en la ciència que li va permetre aconseguir Matrícula d’Honor. En acabar la carrera en 1923, es va establir com regent en la farmàcia de Sant Mateu, i en 1926 ho va fer ja a Almassora amb la seua pròpia oficina de farmàcia fins a la seua defunció. Allí ja va poder formar equip amb el seu pare i els seus germans i aquelles màgiques fórmules magistrals genuïnes, que tant èxit van tenir en la farmàcia de Vila- real, en la d’Almassora i en la de Castelló.

També Manuel Calduch va col·laborar amb el seu amic el doctor Vicente Altava en el seu treball per atallar la leptoespirosis, l’anomenat ‘mal de les rates’. Va exercir el càrrec de Jutge de Pau a Almassora durant la II República. Era un règim polític pel qual tota la família mostrava les seues simpaties.

NOCES I HONORS El dia 2 d’agost de 1935 van contreure matrimoni a Castelló Manuel Calduch i María Teresa Bellido Ribés, filla del famós metge don Joan Bellido Tirat, referència imprescindible en els anys del primer terç del segle XX, i germana del també popular mèdic anestesista, polític i home de la cultura, Miguel Bellido. Van començar vivint en la farmàcia d’Almassora, fins que, en anar naixent els fills, van haver de venir a Castelló per ocupar un dels pisos de l’edifici familiar dels Bellido, a la plaça de la Independència, en La Farola.

135

Manuel Calduch va intervenir en la iniciativa d’un ambiciós projecte d’estudi en les Illes

Columbretes, en els seus aspectes geològic, botànic i faunístic, promogut per la Unió Internacional de Ciències Biològiques i amb la presència de primeres figures científiques del ram. A més, tots els punts cardinals de la província, del mar a la muntanya, van ser recorreguts per Calduch com a botànic i amant de l’excursió científica i divulgativa. Cal recordar que el seu herbari va aconseguir més de 700 plecs que corresponen a la flora castellonenca i la flora valenciana en general. També va ser un dels fundadors del Centre Excursionista

i va publicar gran nombre de llibres i erudits articles de divulgació.

Hi ha al seu nom gens menys que el passeig fins a la Mare de Déu de Gràcia a Vila-real, també un col·legi a Almassora, dues places, una petita al principi i una altra més gran després.

I a Castelló, la bella plaça del Botànic Calduch, enclavament entre Ronda Millars i la nova flamant avinguda de València.

Luis Mulet i Pascual

Acostar la botànica als castellonencs

Una de les persones que va acostar la botànica als castellonencs va ser el Dr. José María Mulet Ortiz. Pels seus dots en l’ensenyament afermats per la seua docència com a professor de Fisiologia Vegetal de la Facultat de Farmàcia de Madrid li van permetre donar a conéixer els seus coneixements de la naturalesa a generacions d’estudiants de diversos instituts i col·legis de Castelló, generacions que encara recorden el seu entusiasme en transmetre una matèria que no era de les més volgudes entre els alumnes. sé Jo

Mª

let Mu

erra) amb Félix Rodrígue z de (esqu

la F

ue n te

El Dr. José María Mulet, nascut en 1925 a Faura de les Valls (València) i fill del farmacèutic borrianenc José Mulet Vila, va desenvolupar la seua activitat en l’oficina de farmàcia situada en el carrer Sogorb de Castelló des de l’any 1962 fins a la seua defunció en 1994. En l’actualitat

137

la gerència de la Farmàcia Dr. Mulet recau en el qual els escriu i en la meua filla la llicenciada Ana Mulet. En la farmàcia encara perdura el record al Dr. José María Mulet en la gent del barri per la humanitat i senzillesa que manifestava en les seues accions sanitàries i per les originals històries amb les quals contagiava el seu entusiasme en els més diversos àmbits de la ciència i de la societat. Era un farmacèutic dels d’abans, envoltat d’una àmplia biblioteca on els temes relacionats amb la botànica i amb la biologia aconseguien donar una aroma erudita, savi, il·lustrat que encara perdura en l’actual oficina de farmàcia. Fotografies on se li veu acompanyat de personatges interessants de la seua època com “Félix Rodríguez de la Fuente” o el premi Nobel “Severo Ochoa”, etc. segueixen atraient la curiositat dels pacients que arriben a la nostra farmàcia en el carrer Sogorb de Castelló.

El seu amor per la vegetació castellonenca es va arreplegar en diversos treballs, un d’ells ho va traure a la llum l’Ajuntament de Castelló publicant en 1995, un any després de la seua defunció, una guia divulgativa per a oferir als castellonencs un major coneixement de la vegetació de la nostra ciutat i es va titular “Guía del Parque de Ribalta”.

L’Ajuntament de Castelló, sota el seu assessorament, va retolar diferents plaquetes identificatives de la major part dels arbres

reunits en el Parc de Ribalta, la qual cosa permetia la identificació d’aquests bells exemplars arboris, molts d’ells centenaris. Era una estupenda oportunitat per als professors de diferents col·legis que aconseguien reunir al Dr. José María Mulet amb joves estudiants amb edats compreses des dels 10 fins als 15 anys i aconseguir que tingueren un acostament i sensibilització cap a la naturalesa així com adquirir un respecte per cadascun d’aquests éssers vivents el salari dels quals paga el cel, frase que destacava entre les favorites del Dr. Mulet i que feia referència a la pluja que els alimentava.

Aquestes lliçons a peu dels mateixos arbres duraven uns 30 minuts i en ells feia partícips als joves al fet que demostraren la seua curiositat sobre la naturalesa i a recordar tant els noms científics com els noms populars i l’origen d’aquests exemplars gegantescs. Palmeres, lledoners, plataners, pins canaris, pins bords o pins blancs, castanyers d’índies, etc. eren els companys ja no solament dels estudiants que recorrien amb el Dr. Mulet el Parc sinó també dels no tan joves que disposaven del seu temps lliure de jubilació per a distraure’s i aportar els seus coneixements a les lliçons botàniques allí exposades. Més d’una vegada se sorprenia l’insigne botànic amb els coneixements d’aquells que des de la seua avançada edat aportaven remeis ancestrals per a guarir-se diferents malalties com les hemorroides que segons ells es guarien recol·lectant del sòl els fruits dels castanyers d’índies i col·locant-los en les seues butxaques. Era com portar l’escola de joves i majors al ple cor del “Parque de Ribalta” com si es tractés d’una aula de naturalesa.

Jo mateix vaig tenir al meu pare en 1978 com a professor de biologia vegetal en el CUC (Col·legi Universitari de Castelló del que va ser un dels seus fundadors), primera i incipient pedra de la futura universitat Jaume I i vaig poder gaudir del seu ensenyament al costat de 40 companys que estudiàvem el primer curs de la carrera de Farmàcia. Quan eixíem d’excursió

botànica i ens ensenyava els noms científics de les plantes sempre ens advertia de no tocar les plantes, moltes d’elles protegides, per a fer el corresponent herbari. Imaginar a 40 estudiants abalançant-se sobre el pobre matoll per a aprofitar la classificació botànica i incloure-la en l’obligat herbari. Ens havíem de cercar una altra font per a poder incorporar les plantes classificades pel Dr. Mulet. Amb ell estava terminantment prohibit tocar-les.

sé Jo

M

u ªM

rra) amb el Premi Nobe esque l Se ver let (

oO cho

a

Del Dr. José María Mulet destacaria la seua enorme labor per la protecció de la flora autòctona de Castelló, sent Vicepresident de l’Associació “Amics del Desert” i col·laborador del Jardí Botànic de València. El seu entusiasme

138

per la conservació de la naturalesa li va acostar al Dr. Manuel Costa, catedràtic de Botànica de la Universitat de València i Director del Jardí Botànic de València, amistat que li va portar a embarcar al “cátedro” en una impressionant empresa com era elaborar un llibre sobre les rutes de la província de Castelló on es descriuen els paisatges relacionats amb la vegetació, l’art, l’arquitectura i la gastronomia. Rutes com la dels arbres monumentals (amb exemplars com la mil·lenària “Carrasca de Culla”, o l’Heura de Sant Pau, o el Roure dels berrugues de Llaures) o la ruta de les oliveres mil·lenàries amb les sénies àrabs de Canet lo Roig, etc. destacaven entre unes altres. De gran interés va ser la seua contribució per a la recuperació de l’Herbari de D. Manuel Calduch i la seua conservació en la Facultat de Farmàcia de València. Va ser un defensor de les espècies botàniques autòctones

139

algunes de les quals podem contemplar en diferents places de la capital, destacant l’olivera mil·lenària de l’Av. Rei D. Jaime, les carrasques de la Plaça Sta. Clara o els roures del carrer Vera, la qual cosa va aproximar a tots els ciutadans el respecte i l’admiració de la nostra flora castellonenca. Va defensar la presència del roure de Cavanilles (Quercus valentina Cav.) com a arbre representatiu de tots els valencians (representat en la població de Benicàssim) en comptes del Magnòlia originari d’Amèrica.

Com podeu veure un farmacèutic clàssic ple d’humanitat i de coneixements que sempre va intentar compartir com a bon professor i persona que era.

Espècies invasores Siga per culpa de les pel·lícules de ficció que tan acostumats estem a veure, o per la fantasia il·limitada de la ment humana, és quasi segur que la majoria de les persones que escoltem l’expressió “espècie invasora”, ens imaginem un munt d’alienígenes malvats descendint de grans naus vingudes de llunyans racons de l’univers, que venen al nostre planeta a envairnos, conquistar-nos i el que és pitjor, a aniquilar a la nostra espècie.

Efectivament sona a pel·lícula de Hollywood, però si traslladem açò al regne vegetal, la veritat és que no aniríem molt desencaminats.

I és que les temudes espècies invasores del món de les plantes, són precisament açò, espècies que en ser traslladades a ecosistemes que no li són propis tendeixen a comportar-se de manera invasiva, podent fer desaparéixer a altres espècies autòctones i generar importants pèrdues econòmiques i impactes ecològics i sanitaris greus. De fet, la introducció d’espècies invasores és considerada la segona causa de pèrdua de biodiversitat a nivell mundial segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN).

Per a entendre millor de què estem parlant és necessari començar distingint entre les plantes autòctones i les denominades al·lòctones o exòtiques. Les autòctones són aquelles espècies que s’han originat en un territori o han arribat fins a ell sense intervenció humana, siga aquesta intencionada o no, procedents de l’àrea on s’han originat. Per la seua banda les espècies al·lòctones o exòtiques són aquelles

Paula Tena i Mas

que, bé de forma accidental o intencionada, són introduïdes en espais diferents del seu mitjà natural, i cal distingir entre les espècies naturalitzades i les invasores. Les espècies naturalitzades o culturals són aquelles plantes exòtiques que s’han adaptat a un mitjà i clima diferents però que no representen cap amenaça ni problema per a les espècies locals. Es tracta sobretot de varietats agrícoles d’espècies tals com l’olivera, la garrofera o la vinya, o de varietats ornamentals com la buganvilla o el gessamí.

Per la seua banda les espècies exòtiques invasores són aquelles que sí que suposen una amenaça per a la diversitat biològica nativa, ja siga pel seu comportament invasor, o pel risc de contaminació genètica.

140

Les espècies exòtiques invasores es caracteritzen principalment per tenir un creixement ràpid sense enemics naturals, presentar mecanismes de reproducció eficients, posseir una gran capacitat d’adaptació i fins i tot en algunes espècies ser capaces d’inhibir el creixement d’altres espècies amb la producció de determinades substàncies.

altres mètodes no tan cars sí que solen produir danys col·laterals, i és que l’ús d’herbicides sol crear problemes en altres espècies i fins i tot pot arribar a produir enverinaments del sòl, plantes, animals o persones, i la introducció d’enemics naturals de les espècies invasores implica haver de plantar una altra espècie al·lòctona, amb els riscos que açò comporta.

La principal causa que arriben a altres territoris és l’home, que pot introduir-les de forma intencionada amb una finalitat agrícola, comercial o ornamental, o bé de forma accidental en forma de llavors que puguen viatjar adherides a maquinària, roba, pèl d’animals, etc. Així mateix, la plantació de jardins sense tenir un coneixement real de l’impacte de les espècies que es planten i la mala gestió de les restes de poda, que en molts casos són dipositades en barrancs, afavoreixen la proliferació d’aquestes espècies.

La introducció d’espècies invasores comporta una sèrie de conseqüències tant ecològiques, com a econòmiques i fins i tot sanitàries. Aquest tipus d’espècies poden alterar el funcionament i estructura dels ecosistemes i arribar a extingir a altres espècies autòctones, reduint la biodiversitat natural. Algunes poden alterar la composició del sòl i fins i tot ser vectors per a l’entrada i difusió de plagues i malalties exòtiques. En l’àmbit econòmic poden suposar pèrdues o disminució de collites a més del cost que suposa el seu control i erradicació, i poden generar problemes sanitaris tals com a al·lèrgies o enverinaments accidentals.

Quan una espècie invasora s’estableix en un ecosistema, és necessari eliminar-la, però el preu que cal pagar pot ser elevat, i no ens referim només econòmicament. El mètode més efectiu en les primeres fases sí que suposa una despesa important, ja que consisteix en l’arrencada o esbrosse de les espècies, però no sol generar problemes d’un altre tipus. No obstant això, 141

Algunes de les espècies invasores més comuns que podem trobar al nostre territori són les següents: - Atzavara americana (pitera): És una planta mexicana molt naturalitzada a Espanya que ocupa tant ambients costaners com d’interior, preferentment en barrancs, marges de

carreteres i terrenys erms, però que també està progressant en terreny forestal. Es reprodueix principalment pels fillols que creixen al voltant.

Les adultes tenen grans agullons que són perillosos per a l’home i animals.

anys i que han sigut controlades són:

- Arundo donax (Canya): Originària de l’Índia, està molt naturalitzada i estesa sobretot en barrancs i rius, on forma enormes masses que a més de desplaçar a la vegetació pròpia de ribera, causa inundacions en taponar els llits per on discorre l’aigua. Ha d’eliminar-se d’arrel, requerint maquinària pesada. És una de les 100 espècies més invasores del planeta.

- Opuntia spp (Xumbera o Palera): Originària de Mèxic, és una de les més nocives, i està catalogada dins de les 100 espècies més invasores. Creix ràpidament, envaint àrees extenses que es tornen impenetrables per a homes i animals, i impedint que la vegetació autòctona cresca. Es reprodueix per qualsevol tros que caiga en el sòl, i per llavors, que són dispersades pels ocells en menjar els seus fruits.

Algunes espècies invasores que han aparegut en la zona de la marjaleria del grau en els últims

- Azolla filiculoides (Falguera d’aigua): Es tracta d’una falguera aquàtica flotant de creixement molt ràpid, originari de les regions temperades i tropicals d’Amèrica i que està naturalitzada en zones temperades i tropicals de tot el planeta. A Europa es comporta com una planta invasora que s’estén cobrint les aigües de rius i aiguamolls. Posseeix una elevada capacitat per a reproduir-se a partir de fragments de tija o a partir de la germinació de les seues espores.

autòctones, i redueix la qualitat i la quantitat d’aigua disponible. Quan les condicions són adequades és capaç de duplicar la seua població cada 4-18 dies i les seues llavors poden conservar la seua capacitat germinativa entre 5 i 20 anys.

Aquests factors, sumats al fet que una sola planta és capaç de provocar la invasió completa d’un llac, són indicatius del seu gran potencial invasor. Va aparéixer per primera vegada en la marjaleria l’any 1992, proliferant a gran velocitat fins que va aconseguir ser erradicada en 2012.

En condicions òptimes (20-22 °C) és una planta de ràpid creixement, que pot arribar a duplicar la seua biomassa en 72 hores. La seua proliferació comporta una cobertura total de les làmines d’aigua el que causa una severa disminució de la llum en els fons que implica una pèrdua de productivitat vegetal. A més té la capacitat, gràcies a la seua simbiosi amb el bacteri Anabaena azollae, de fixar nitrogen atmosfèric, per la qual cosa quan mor i cau al fons, la seua abundant provisió de nitrogen es dissol en l’aigua causant l’empobriment de la diversitat vegetal i faunística de la zona.

- Eichhornia crassipes ( Jacint d’aigua): és una planta procedent de la conca de l’Amazones que s’utilitza com a ornament per a estanys i aquaris. Alliberada en els rius i aiguamolls, prolifera ràpidament cobrint tota la superfície de l’aigua en els recessos. És considerada la planta aquàtica invasora més perillosa a escala mundial, ja que bloqueja la circulació de l’aigua en canals i séquies, afavoreix la proliferació de mosquits, modifica radicalment les característiques ecològiques del medi aquàtic, amb el consegüent perjudici per a les espècies

143

Aquestes espècies tal vegada no ens semblen tan terribles com una legió d’alienígenes envaint el nostre planeta, però els danys que poden arribar a causar són irreversibles en molts casos, i està en la nostra mà contribuir a prevenir la seua proliferació. Xicotets gestos tals com aprendre a conéixer i identificar les espècies invasores i eliminar-les del nostre jardí, apostant per a la seua ornamentació per plantes autòctones, gestionar correctament les restes de poda dipositant-los en els llocs habilitats per a açò, i no transportar llavors o plantes en els nostres viatges, pot ser de gran ajuda per al control d’aquestes espècies.

Article publicat a la revista rC, la revista de Ràdio Castelló Cadena Ser Fotografies cedides per l’Ajuntament de Castelló

El Parc Ribalta constitueix una de les zones més representatives de la capital de la Plana. El pulmó verd de la ciutat, projectat sobre l’antic cementiri del Calvari, data de l’any 1868. Durant la seua història ha viscut diverses modificacions, entre elles, obres que han desvirtuat l’aspecte original i que han afeblit el patrimoni arbori del Parc. Actualment, el Parc Ribalta compta amb més de 1.500 arbres, no obstant això, la caiguda reiterada de branques i el mal estat que presenten alguns exemplars han portat a l’Ajuntament de Castelló a encarregar un estudi per avaluar el risc.

La configuració del Parc Ribalta part de l’últim terç del segle XIX quan Castelló inicia tímidament, un desplegament cap a la industrialització. En 1868 s’inaugura el tram de ferrocarril València-Sagunt-Castelló, i la burgesia agrària que regia les destinacions de la ciutat, s’apresta a desplegar un aparent “escenografia forestal” en un lloc proper a l’estació ferroviària que mostre als visitants tot el poder econòmic del seu estament, com a avantsala de la gran capital que ells desitjaven establir. En 1868, l’ajuntament decideix construir un passeig que portaria el nom del pintor Ribalta. L’enginyer de camins D. Lluís Alfonso va ser l’encarregat de la redacció del projecte i el disseny dels jardins, a manera de jardí romàntic anglés. El Passeig Nou es va començar en 1876 i posteriorment es van

Recuperar el Parc Ribalta

Paula Varella i Montero

ser construint els diferents elements que ho componen: obelisc, quiosc, pou i edifici de reg.

En 1914 es va construir l’estany i en els anys 60 i 70 es van realitzar obres que van desvirtuar l’aspecte original. Les últimes van anar en 2010, quan es va reformar per construir el Passeig dels Cotxes, amb la finalitat que el Tram pogués travessar el parc.

En l’actualitat, el Parc Ribalta compta amb més de 1.500 arbres, entre ells 300 plàtans d’ombra, “Platanus acerifolia”, uns arbres que poden aconseguir fins als 30 metres d’altura. Un patrimoni que s’ha anat reduint al llarg dels anys i que fins i tot ha protagonitzat algun que un altre incident. La caiguda de branques per sobre de l’habitual i fins i tot la bolcada d’algun arbre 144

en l’estiu de 2015 va portar a l’Ajuntament de Castelló a encarregar una avaluació del risc dels plàtans d’ombra del parc Ribalta a un dels millors arboristes d’Europa, Josep Selga. L’estudi, que ha analitzat 177 exemplars, persegueix detenir el procés de debilitament dels arbres, reduir el risc de noves caigudes i millorar el patrimoni arbori del parc Ribalta.

ESTAT DELS ARBRES Segons publica el biòleg Josep Selga en l’informe sobre Avaluació del Risc dels Plàtans del Parc Ribalta, (2016), els plàtans objecte de l’estudi tenen aproximadament uns 90 anys. En les últimes dècades s’han anat talant exemplars i hi ha hagut algunes caigudes de branques.

Segons Selga, en l’actualitat, hi ha una mitjana de 3-4 incidents a l’any, a causa de la poca conservació que presenten alguns arbres.

L’estudi mostra que d’un total de 177 exemplars estudiats, tan sols 8 presenten una vitalitat normal, 79 exemplars presenten una

vitalitat mitjana, 62 baixa, 22 molt baixa i 6 decadent. No obstant això, la majoria d’arbres no presenten risc de bolcada. Aquesta avaluació externa ha permés identificar un procés de debilitament, per a alguns arbres irreversible, que obliga a prendre mesures extraordinàries per salvaguardar el conjunt arbori i evitar riscos de noves fractures.

Segons explica el biòleg Josep Selga en l’estudi, en 66 arbres no es correspon cap actuació específica, simplement el manteniment ordinari.

Els que es troben dins del nivell tolerable o amb una vitalitat baixa (63) és convenient realitzar un seguiment per detectar qualsevol canvi i actuar en conseqüència. En 8 exemplars es recomana una poda específica per eliminar una branca que presenta un risc elevat. En 25 exemplars que presenten alteracions estructurals greus i un nivell de risc considerable es recomana una actuació extraordinària de reformació.

Als arbres que no admeten actuacions i sense perspectives de futur es recomana el seu tala, és a dir, eliminar 19 exemplars.

CAUSES En les conclusions de l’estudi, Selga apunta a quatre motius com a causants de l’actual estat dels arbres.

1. L’arbreda presenta marcs de plantació clarament insuficients per a aquesta espècie.

El que ha motivat que molts exemplars no s’hagen pogut desenvolupar adequadament per competència amb els seus veïns i presenten una estructura en forma de fil.

ALTRES MILLORES La Regidoria de Sostenibilitat Ambiental també està treballant en altres millores del parc Ribalta, com la rehabilitació de la caseta del Pou per recuperar el servei de bar-cafeteria, la rehabilitació del Palomar per instal·lar banys públics, i millorar el sistema de drenatge per evitar la pèrdua de sorra.

2. Algunes podes dràstiques practicades fa molts anys són les causes de cavitats i podriment que presenten en la seua estructura.

3. Segons Selga, hi ha certa correlació amb les obres de reforma que al llarg dels anys s’han realitzat al Parc i que han afectat les condicions de vida dels arbres i les seues arrels. El sector amb més afectació correspon a la recent reforma del Passeig dels cotxes, és a dir, les executades com a plataforma del TRAM. 4. El sòl del parc amb els anys ha sofert una deterioració acumulativa per compactació i això ha alterat el seu contingut d’oxigen necessari per a la respiració radicular.

L’estudi conclou que si tenim en compte la quantitat d’arbres de reposició i les baixes podem estimar que s’han demanat una tercera part dels exemplars originals a causa que s’han anat tallant molts arbres al llarg dels anys. Per detenir els processos de regressió que s’han detectat en una part significativa de l’arbrat del parc es recomana realitzar 800 xemeneies per oxigenar el sòl. Això consistirà a realitzar perforacions en el terreny, que s’emplenaran amb graveta per realitzar un reg amb mànega sense pressió.

146

Nicolau Bernat i Capdevila

Reserva natural de les Illes Columbretes

La Reserva Natural de les Illes Columbretes és un arxipèlag que constitueix un dels espais naturals protegits més importants de la Comunitat Valenciana i dels xicotets arxipèlags propis del mar Mediterrani, a causa de la diversitat biològica i ecològica del seu entorn.

Les illes Columbretes constitueixen un conjunt de quatre grups d’illes volcàniques situades a 30 milles (56 km) a l’Est del Cap d’Orpesa, enfront de la costa de la província de Castelló (Espanya). Els grups d’illes són (en espanyol i valencià respectivament): Columbretes Grande o Illa Grossa, La Horadada o La Ferrera, La Perforada o La Foradada i El Bergantín o El Carallot. També existeixen en l’arxipèlag nombrosos esculls i baixos, i una orografia caracteritzada per nombrosos cràters i fumerals volcàniques.

Valenciana. Així mateix està declarada com: Zona Especialment Protegida d’Importància per al Mediterrani (ZEPIM), Lloc d’Importància Comunitària (LIC), Zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA), i micro reserva de flora.

En l’actualitat les illes estan habitades únicament per guardes i tècnics, i la normativa del parc només permet la visita a l’Illa Grossa, així com les labors de recuperació del mitjà natural (erradicació d’espècies introduïdes, recuperació de la coberta vegetal, protecció de les aus que nien), sota la condició de no recol·lectar minerals, plantes, o animals (entre altres mesures).

La Reserva Natural de les Illes Columbretes té una extensió emergida de 19 ha (14 de les quals pròpies de l’illa Grossa), mentre que la reserva marina circumdant abarca una superfície de 5.543 ha i té forma de quadrilàter.

Les illes Columbretes van ser declarades Parc natural pel Decret 15/1988, del 25 de gener, del Consell de la Generalitat Valenciana, i reserva marina de 4.400 hectàrees (una de les majors d’Espanya) per Ordre del 19 d’abril de 1990, del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Van ser requalificades com a Reserva Natural per Llei 11/1994, del 27 de desembre, de la Generalitat

147

Les illes constitueixen un àrid conjunt de quatre grups d’illes volcàniques assentades sobre fons de 80 metres de profunditat i

abastant una cobertura de tres milles marines.

Existeixen en l’arxipèlag nombrosos esculls i baixos, i la nombrosa presència de cràters i fumerals volcànics.

La geomorfologia, la vegetació i la fauna de les illes estan absolutament modelades per l’acció del mar, ja que els processos erosius produïts pels agents climàtics esculpeixen constantment el paisatge de les illes.

L’illa de major grandària, coneguda com la “Columbretes Gran” o “L’illa Grossa”, té un perfil en forma d’arc obert, característic d’una gran activitat volcànica submarina, i en ella es troba el punt més elevat de l’arxipèlag (67 metres d’altitud on també se situa el far de les illes). Per la seua banda, el Carallot, amb els seus 32 metres d’altura, representa les restes del fumeral central d’un volcà.

Les illes tenen un clima mediterrani, però més sec que el peninsular, amb uns 300 litres de pluja a l’any, i de temperatures més càlides.

L’única vegetació que existeix actualment és baixa, en forma de matoll i gràcies a les labors de protecció i regeneració cobreix gran part de les illes. Sobre la fauna van extingir a les moltes

serps que allí es trobaven i que van donar nom a les illes.

Gran part de la vegetació de l’illa va ser destruïda per antics pobladors per a fer llenya i extingir a les serps. A més, també es van introduir animals domèstics com conills, cabres, i porcs, que van contribuir a eliminar més encara l’escassa vegetació de l’illa.

En l’arxipèlag destaquen: “Medicago arborea” És una espècie de fabàcia que creix de forma espontània en moltes zones de l’Europa meridional, també es conrea per a ús farratger i com a planta ornamental. El nom comú és alfals arbori.

Descripció: Planta perenne arbustiva que aconsegueix fins als 2 m d’altura. Les branques joves estan cobertes d’una pubescència blanquinosa. Presenta fulles trifoliades amb folíols obovats, allargats, dentats en els seus extrems i de revés cerós. La corol·la de les flors és de color groc ataronjat i s’agrupen en una inflorescència de raïms densos. El fruit és un llegum amb forma espiralada d’una sola espira

forta sequera estival i temperatures càlides que superen els 22 °C a l’estiu.

que deixa un buit central.

M

orea arb go a c e di

Necessita un substrat amb un pH alcalí (com el típic dels sòls de Mallorca). Pot créixer en sòls pedregosos i fins i tot rocosos, amb una xicoteta porció de terra.

Les varietats descrites són mers sinònims.

“Crithmum maritimum”

Floreix de març a juny (a la fi de tardor en els països més calorosos), i és una planta fixadora de nitrogen en el sòl gràcies a la seua relació simbiòtica amb el bacteri Sinorhizobium meliloti.

Distribució i hàbitat. Es distribueix per l’Europa meridional, és especial la conca mediterrània. Creix espontàniament a Balears, Portugal i la França meridional. S’hi troba en vores de camins o al costat de murs, en sòls pobres i calcaris.

Cultiu. Es propaga per llavor, plantó o esqueix.

Es recomana, això no obstant, la sembra de semiller i al cap d’un any repicar els plantons quan tenen ja bastant força, posant-los en el terreny amb separacions d’1-2 m.

Requereix un clima càlid on no existisca o siguen poc freqüents les gelades. En canvi, és molt resistent a la sequera, gràcies a les seues robustes i profundes arrels pot tolerar perllongats períodes d’altes temperatures sense pluja, encara que açò pot implicar una important pèrdua de biomassa foliar. Aquestes característiques climàtiques les presenta el clima mediterrani semi àrid que es caracteritza per precipitacions entre els 200 i 400 mm,

149

Fenoll marí, o julivert marí (Crithmummaritimum), l’única espècie del gènere Crithmum, és una planta comestible silvestre que es troba la zona meridional d’Europa, especialment la costa del mar Mediterrani, on creix en estat silvestre. És una herba perenne. [Altres noms: Julivert de mar; Julivert de l’illa (Cadis); funcho-marítim o marinho, perrexil-do-mar; fiuncho do mar (Portugal); Pirixel o prixelde mar (Galícia) Prixel do mar; Cenoyo de mar (Astúries); Fenoll marí, fonoll marí (Catalunya i Balears)] Crithmum: d’origen grec krithe, que significa ordi, al·ludint a certa semblança de les llavors.

Maritimum: epítet que fa referència al fet que aquesta espècie creix prop de les ribes del mar.

El seu nom en anglés, Samphire deriva del nom francés “Herba de Sant Pere”, perquè les arrels s’introdueixen d’una manera profunda en les esquerdes de les roques. D’ací, l’Herba de Sant Pere va evolucionar des de Sampetre a Sampier, i fins a Samphire.

Descripció. És una planta que tira un cep gruixut com un menovell fi, més o menys ramificada; cadascuna de les branques del cep queda sense fulla en la part inferior, però amb les restes de les fulles d’altres anys, i es perllonga cap amunt en una tija vermellosa, gruix, però herbaci, glauc i finalment estriat, tortuós amb la medul·la molt blanca; les fulles també són glauques, teses, amb la cueta dilatada a

manera de baina, i el llim tres vegades dividit en uns grillons estrets. La tija i les branques rematen en unes sengles umbel·les, constituïda en un nombre de radis que varien de deu a vint; sent radis curts i gruixos, envoltats d’un involucre de sis o més bràctees persistents.

Les flors són blanques o de color groc verdós.

El fruit ovoide, de 4 a 6 mm de longitud, amb filets longitudinals molt aguts; per les seues parets gruixudes i esponjoses, el fruit és molt lleuger. Aquesta planta té molta ramificació, d’1 a 2 pams d’altura; les seues fulles tenen un sabor fort, que recorda a l’api, amb tons salats.

En algunes zones també se li ha associat pel seu sabor a l’espàrrec, arribant a cridar-se a Anglaterra l’”Espàrrec del Pobre”. Floreix cap al mes d’agost i els seus fruits maduren a la tardor.

it Cr

um hm

m um r i ti ma

beta-caroté, proteïnes, aminoàcids i vitamina C.

Lo

b

ria ulà

ma ríti ma

“Lobularia marítima” Nom comú Allise de mar o Alyssum, és una espècie pertanyent a la família de les brassicàcies.

Descripció. És una planta anual o perenne de curt període vegetatiu en climes càlids, que aconsegueix de 10 a 30 cm d’altura. Herba feblement lignificada en la base, de xicotetes fulles lineals i de color blanc perquè estan cobertes de pèls, d’1 a 4 cm de longitud i 3 a 5 mm d’amplària, ovals a lanceolades, amb les vores senceres.

Composició. La constitució de l’essència d’aquesta planta, encara que composta de les mateixes substàncies, varia segons l’època de recol·lecta. Està integrada per dilapiol, açò és, benzoldemetoximetilenodioxialítico, i un 30% de critmé que pel que sembla, és idèntic al alpha-terpimeno. La planta té la quantitat més gran d’essència durant la primera quinzena d’agost, quan aquesta és de color groc grocvermellós i acomiada una olor intensa. El fenoll marí és ric en iode, oligoelements, sals minerals,

Desenvolupa una inflorescència amb nombroses i diminutes flors blanques o violetes (depenent de la varietat), amb quatre pètals, que cobreixen tota la planta. Les flors tenen una dolça fragància i es produeixen al llarg de tota l’estació de desenvolupament, o al llarg de tot l’any en les zones lliures de gelades hivernals.

Les inflorescències es van allargant a mesura que les flors es van obrint i fecundant.

Els fruits madurs són molt característics perquè, després de la caiguda de les llavors, persisteix un replo de forma quasi circular.

150

Distribució i hàbitat. Nativa de la regió Mediterrània i de la Macaronèsia (Illes Canàries, Açores).

Està àmpliament distribuïda, des de zones costaneres fins a mitjana o alta muntanya; en la península Ibèrica, es descriu en les zones altes de Serra Nevada. Aquest últim aspecte es deu a l’afinitat pels marges de camins. També es troba àmpliament naturalitzada al llarg de les regions temperades del món.

branques superiors cobertes de xicotetes fulles linears i carnoses; sovint, tota la planta adquireix coloracions vermelloses. És un arbust freqüent en sòls salins, tant en zones humides com en el litoral (zones rocoses incloses). Pot formar comunitats monoespecífiques o estar associat a altres espècies arbustives halòfiles de la mateixa família (Sarcocornia fruticosa, Arthrocnemummacrostachyum, etc.). És freqüent en illots i penya-segats on crien les gavines.

“Echinophora spinosa”

Smilax aspera

“Suaeda vera” És una planta nativa del Mediterrani, distribuint-se a Espanya en les maresmes d’Illa Cristina i el golf de Cadis, Múrcia, Alacant, Illes Balears i Lleida. Viu només en les maresmes i zones salobres. Costes rocoses. El seu nom comú és almajo o almarjo dolç. És un arbust molt ramificat amb les

151

Descripció. És una herba perenne, que aconsegueix una grandària fins de 70 cm d’altura i 100 cm de diàmetre, carnosa, rígida, profusament ramificada, espinosa, amb pubescència localitzada en alguns òrgans.

Cep llenyós, subterrània, sense restes fibroses.

Tiges sòlides, acurçades o estriades, fins a 2 cm de diàmetre en la base, alguna cosa zigzaguejant superiorment, amb nombroses branques alternes. Fulles de 4-22 x 3-10 cm, alternes, pinnatisectes o bipinnatisectes, amb 4-10 segments oposats, més o menys linears o linear-lanceolades (d’1,5-3 mm de diàmetre), triquetros –la cara superior subacanalada– i acabats en espines, sovint pubèrules al llarg de nervis i marges de les baines, que són blanquinosos; les basals escasses o nul·les en l’antesi; les caulinars inferiors amplexicaules i amb baina unflada. Umbel·les subplanes o una mica còncaves amb 5-12 radis desiguals, amb peduncle de 2,5-8 cm. Bràctees 5-8, linearlanceolades, persistents, rígides –nervi mitjà prominent acabat en espina llarga–, amb marge blanquinós ciliolat. Bractèoles desiguals, persistents, les externes majors. Pedicels de les flors masculines fins a 7 mm en fructificació.

Calze amb dents espinescents, els de les flors masculines desiguals (d’1-2 mm). Pètals blancs, sovint amb una franja púrpura-violàcia entorn del nervi mitjà, pubèruls, els externs de les flors exteriors de la umbèl·lula majors. Fruit quasi

totalment incrustat en el receptacle engrossit, amb teixit esponjós, amb un sol mericarpi, amb costelles amb prou faenes marcades. El seu nom comú és carlota marina.

No ha de confondre’s amb la semblant nueza negra (Tamus communis), els fruits de la qual són verinosos: S’enrosca en el sentit de les agulles del rellotge i el seu fruit conté 6 llavors.

Distribució i hàbitat. Es troba en els arenals marítims; a una altitud de 0-50 metres en la regió mediterrània (costes de l’I d’Espanya, S de França, Còrsega, Sardenya, Sicília, Península Italiana, costes de l’Adriàtic, Algèria).

Distribució i hàbitat. El seu origen és d’Àfrica, Àsia i Europa. Es localitza sempre en les terres baixes en molts tipus de boscos, matolls i esbarzerars.

“Smilax aspera” Descripció. El seu nom comú és sarsaparrella. És un arbust amb les tiges primes, volubles, d’un a dos metres de llarg i espinoses, fulles peciolades, alternes, aspres, amb molts nervis, cuirassats i persistents, les flors de color groccrema en raïms axil·lars, els fruits en forma de baies globoses com el pésol i arrels fibroses i quasi cilíndriques utilitzades en medicines en medicaments sudorífics i depuratius. És comú en el continent americà i a Espanya. El fruit conté d’una a tres llavors i no s’utilitza, el que sí s’utilitza és la seua arrel.

Propietats. Són utilitzades com a plantes medicinals, sobretot en els casos de reumatisme i les malalties de la pell (èczema, psoriasis), també en els casos de grip, anorèxia o gota. Té acció diürètica diaforètica, perquè afavoreix la circulació. Només les seues arrels s’utilitzen, i les baies si realment no són tòxiques.

La planta també s’utilitza com a tònic i per les seues propietats afrodisíaques a Mèxic i en l’Amazònia per a augmentar la virilitat i el tractament dels trastorns de la menopausa.

S’utilitza en el tractament de les malalties respiratòries i la sífilis.

152

Sonia Monferrer i Ventura

La vegetació del Desert de les palmes

A escassos quilòmetres de la ciutat de Castelló trobem el Parc Natural del Desert de les Palmes, un imponent espai natural marcat per forts contrastos de color, que van dels intensos rojos del rodé als pàl·lids blancs de les calcàries. Dels cridaners verds de la pineda als grisencs de la botja blanca.

La vegetació d’aquest paisatge tan peculiar està relacionada amb una gran varietat de factors. En funció de l’exposició al sol, de la humitat, de la temperatura, del tipus de sòl, de l’orientació, de les afeccions pels incendis i d’un munt de xicotets detalls, les plantes seran diferents en un costat i un altre del parc.

La cara est de l’espai natural veu l’eixida del sol i està directament afectada pels vents salins procedents del Mediterrani. Ací la vegetació troba dificultats per a créixer i mostra, en tota la seua esplendor, les adaptacions de les plantes mediterrànies a l’estrés hídric, és a dir, són capaços de sobreviure a l’escassetat d’aigua i a l’excés de calor. Trobem espècies que redueixen les seues fulles al màxim, fent-les el més estretes possibles per a evitar la evapotranspiració com les del romaní (Rosmarinus officinalis), les argelagues (Genista scorpius) o la botja blanca (Anthyllis cytisoides), unes altres es protegeixen reduint els seus porus al mínim, la qual cosa els dóna un aspecte de cuir, brillant i llis com les fulles de l’olivera (Olea europaea), la garrofera (Ceratonia siliqua) o la carrasca (Quercus

153

coccifera) i unes altres posseeixen unes fulles aterciopelades per a retenir la màxima humitat possible entre els seus diminuts pèls (Cistus albidus).

espècies característiques d’aquesta zona i que podrem veure en escassos llocs de la província, com són les sureres (Quercus suber), arbre del qual s’extrau el suro i el pi pinastre (Pinus pinaster) les fulles del qual (acícules) i pinyes són enormes i característiques en aquest lloc.

Nombroses aromàtiques recobreixen les muntanyes, perfumant i omplint de color el paisatge. Al costat del citat romaní, apareixen el timó (Thymus vulgaris), l’espígol (Lavandula sp) o la sajolida (Satureja montana), entre altres.

Zones més humides del parc i menys exposades al sol permeten l’aparició d’interessants espècies. L’arboç (Arbutus unedo) un arbust els fruits del qual són dolços i saborosos i que fermenten, produint alcohol, quan sobrepassen el seu període de maduració. Si a més el sòl és àcid com és el cas del rodé, trobarem altres dues

No podem oblidar en aquest document, el margalló (Chamaeops humilis), una xicoteta palmera el caràcter rebrotador de la qual la fa abundant en les nostres muntanyes i que dóna nom al parc natural del Desert dels Palmells, un espai replet, no solament de vegetació, sinó d’història, cultura i tradicions i que no pots deixar de visitar.

Salvador Bellés i Sabater

José Ximénez i Peset

Vull començar parlant d’Antonio Rodrigo Valls, conegut també com a Toni de Cuc, personatge singular de Castelló, company d’il·lusions de joventut entorn del teatre i també ara en altres activitats culturals. A la fi dels 70 publicava cada setmana una molt llegida columna en unes pàgines del periòdic, que titulava “A colps d’espardenya”, que anys després va recopilar i la Societat Castellonenca de Cultura va convertir en llibre, que rellegisc molt sovint. Com és el meu amic, tenim moltes inclinacions que ens uneixen i molts éssers estimats en el Cementiri Municipal, entorn del que ens hem trobat aquests dies visitant amics comuns, i parlant dels seus llibres i els meus.

Al seu citat hi ha una pàgina que va titular en el seu moment com a Edicions i reedicions (que ell recomanava es feren), el protagonisme de les quals era pels botànics Cavanilles i Ximénez, un valencià universal i l’altre farmacèutic castellonenc amb carrer a Castelló. I aquests últims dies de difunts, amb fira de Castelló en el record i Fira del Llibre Antic al carrer, hem tornat a citar al botànic Ximénez. I tots dos recordem que qui millor va parlar d’ell va ser l’insigne Josef Cavanilles en la seua obra de 1795, “Observacions del Regne de València”, la pàgina 105 del qual parla de la nostra terra i diu: “Vaig trobar a Castelló el que no es trobarà a Espanya, ni tal vegada fora d’ella, això és, un home que sense llibres, sense haver vist jardins, ni tractat amb botànics ha dibuixat les plantes,

155

Farmacèutic i botànic del segle XVIII

aus i papallones d’aquell terme, distingint-se en el regne vegetal. Formen els seus dibuixos quatre toms als quals sens dubte Linneo els hagués donat els elogis corresponents. És el boticari d’aquesta vila anomenat Joseph Ximénez, que va emprar deu i sis anys a recórrer la marina, muntanyes, camps i barrancs per formar la seua flora. Ara viu retirat, sense ser conegut, ni menys recompensat...”

La nostra recompensa és recordar-ho de nou.

Aquí està: LA VIDA El dia 6 d’agost de 1713 va néixer a Castelló qui va ser batejat l’endemà amb els noms de José, Salvador, Benito, Tomás, Manuel, Joaquín

i Juan, fill del matrimoni entre Felipe Ximénez i Josefa María Teresa Peset.

Com els nens de l’època, va cursar els primers estudis a les aules de Gramàtica i posteriorment es va formar a la Universitat de València, on es va convertir en Llicenciat en Farmàcia, obrint la farmàcia al carrer Enmig de Castelló, on des del primer moment va adquirir prestigi amb la seua herboristeria, seguint la tradició botànica valenciana, amb la influència de l’erudit Pedro Jaime Esteve, personatge del segle XV, de Sant Mateu, autor d’un famós diccionari de les herbes i plantes medicinals que es troben en el Regne de València. Aquesta tradició ha continuat fins als nostres dies a través dels noms que, tenint obertes les seues oficines de farmàcia, també s’han significat com a experts i entusiastes botànics, em referisc a Manuel Calduch, Ramón Cid, José María Mulet, Pedro Vernia, les obres dels quals i labor he pogut comprovar personalment. I un fil conductor de Cavanilles i Ximénez cap als farmacèutics i botànics que cite ha estat en Ángel Sánchez Gozalbo, eminència castellonenca en tantes coses.

I ara explica el doctor Rafael Monferrer, a través de les pàgines de la revista Penyagolosa de 2002, que l’obra manuscrita de Ximénez la va titular Flora de Castelló de la Plana, amb quatre toms que contenien 700 dibuixos de plantes, aus i papallones, com a síntesis de les seues aficions a la botànica, l’ornitologia i l’entomologia, fidel reflex de què va ser part de la seua vida, perquè, a més, va contreure matrimoni amb qui era la seua núvia, Teresa Bedós Pelegrín, de Sant Mateu. Les noces es va celebrar el 31 de juliol de 1735 i van tenir una filla, Sicília, que, al seu torn, també es va casar i va ser mare de la nena Tomasa Maymó, que va arribar a ser de José Ximénez, no solament la seua néta, sinó el seu ajudant en les seues corregudes pels camins i muntanyes de la província. En morir la seua esposa, el botànic va tornar a casar-se, el 18 d’abril de 1747 amb la noia de família distingida de Castelló, Antonia Pitarch Sanchis, ampliant la família amb tres fills més, Tadeo, Cristóbal i María Carmela. El Llibre de la Peita que es guarda en el nostre Arxiu Municipal, informa que la família Ximénez vivia en una casa del carrer Enmig, cap a Sant Joan.

A través d’aquests anys, l’obra de Ximénez, recorrent sengles i barrancs, dreceres i caletxes com diu en Rafael Monferrer, ha estat molt elogiada en alguns moments com una joia, fins i tot citant a continuació els seus estudis sobre una varietat de taronger agre, unint-la a les seues variants de dolç i també de llimoner.

Així com unint el nom de Ximénez a la família botànica de les verbesines o verbenàcies, en crear la secció de la denominada Ximenesia, en el seu honor.

Va fer testament davant el notari Felipe Meliá Traver, en 1797. I va morir a Castelló el 31 de març de 1803, amb 90 anys. Va ser enterrat amb l’hàbit de Sant Francesc a la mateixa església major de Santa Maria, on havia estat batejat.

Aquell dia va haver-hi el que es coneix com a missa pontifical. Va ser volgut en el seu temps i ara ho recordem nosaltres, dies després de la commemoració dels difunts.

156

Paula Tena i Mas

El Molí la Font

Com una joia amagada al fons d’un calaix, el paratge del Molí la Font roman silenciós entre senills, bogues i baladres, i una part de la dolça aigua que brota de l’ullal es queda retinguda formant una bassa cristal·lina, com si no volguera marxar d’allí.

A uns 20 metres de l’ullal es troba un antic molí, que dóna nom al paratge, els orígens del qual són difícils d’establir, i cal esperar fins finals del segle XIV per a trobar informació sobre aquest espai natural. Sembla que entre els anys 1407 i 1478 el Molí va estar abandonat com a conseqüència dels problemes econòmics generalitzats que va patir tot el regne de València.

El 1478 es concedeix permís per a reconstruir el

Molí al botiguer Antoni Català i a l’order Joan Sebastià, continuant posteriorment amb la propietat Antoni LLopis, Bertomeu Micó i el seu fill Joan Micó, qui va declarar el Molí el 1527 amb un valor de tan sols 400 sous, indicatiu de la senzillesa del molí, malgrat tindre dos aparells, un per a farina i un altre per a teixits.

La construcció actual correspon a un edifici ampliat i reformat als darrers segles amb dependències per als nous aparells i mecanismes que va introduir la industrialització. L’espai més antic és el que correspon a una nau allargada i disposada de forma transversal sobre la séquia Major.

Sembla que els terrenys del paratge van ser pantanosos fins al segle XIX, quan l’aigua es va conduir cap a la mar a través de la séquia de l’Obra. A principis del segle XX l’Ajuntament autoritzà el conreu de l’arròs i es va produir la gran transformació del paisatge, i la gestió de l’aigua va quedar en mans de la comunitat de regants Primitiva Arrocera, més tard Sindicato Arrocero, que realitzà remodelacions al paratge als anys 40 i 60, per tal de garantir l’aigua als camps que s’havien expandit durant els anys de la postguerra. Finalment als anys 70 el cultiu de l’arròs deixa pas a l’horta i als tarongers i es crea la Comunitat de Regants del Coto Arrocero, per a continuar abastint d’aigua als llauradors de la zona.

Al paratge trobem una cavitat, resultat de les excavacions que es van fer l’any 1419 com a conseqüència de la proposta que va fer un frare al consell municipal perquè s’excavara una galeria per tal d’augmentar el cabal d’aigua del brollador. Després de diverses excavacions en l’actualitat la galeria mesura uns 251 metres de longitud i 2 d’amplària, i compta amb unes vuit o deu pous verticals d’uns 6,5 metres d’altura que probablement eren antics accessos a l’exterior. La majoria d’aquests pous estan

cegats amb pedres i terra, però alguns d’ells mantenen les trapes, malgrat que no es poden veure des de l’exterior. L’entrada de la galeria és un túnel excavat entre argila i que està suportat a la part superior per un estrat d’uns dos metres de pedra calcària. Malgrat ser artificial, aquesta galeria subterrània està inclosa al Catàleg de Coves de la Comunitat Valenciana, i a les Àrees de refugi per a rates penades cavernícoles, ja que és refugi per a una població de 1600 exemplars de rates penades en època de cria i més de 700 a la tardor. Cal destacar una colònia d’uns 200 exemplars de la rata penada Peugròs (Myotis capaccinii) catalogada en perill d’extinció en l’àmbit nacional i autonòmic.

L’aigua que surt amb abundància va a parar directament a la séquia l’obra, i gràcies a l’estructura de canals que hi ha al costat de l’ullal, els primers metres del cabal es queden retinguts en una petita basa d’aigües tranquil·les i cristal·lines, que conformen un habitat perfecte per a diverses espècies de peixos, tant d’aigua dolça com d’aigua salada.

Entre els exemplars d’aigua dolça podem trobar el Barbo Mediterrani (Barbus guinaonis), la Carpa (Cyprinus Carpio) i el Carpin Daurat (Carassius auratus), la Colmilleja (Cobitis

158

palúdica), el Fartet (Aphanius Iberus), la Gambusia (Gambusia affinis) i el Samaruc (Valencia Hispania), aquest darrer en greu perill d’extinció. Pel que fa a les espècies d’aigua salada trobem el Llobarro (Dicentrarchus labrax), la Llisa (Múgil labrosis) i l’Anguila (Anguilla anguilla).

Juntament amb els peixos, habiten a les transparents aigües del Molí La Font diverses espècies d’amfibis i rèptils, destacant la presència del Galàpag Europeu (Emys orbicularis), una tortuga amb closca de color verd marró amb taques i ratlles grogues, que antigament era molt abundant i actualment apareix en moltes séquies de fang de la zona.

També cal destacar entre la fauna que habita el paratge, un bon nombre d’espècies d’aus nidificants i invernants. Resulta fàcil veure les tres espècies de garses de la zona: la Garseta comú (Egretta garceta), la Garcilla bueyera (Bubulcus ibis) i la Garsa Reial (Ardea cinérea), així com al Martin Pescador (Alcedo atthis). I en període de nidificació es pot sentir el cant del Rossinyol comú (Luscinia megarynchos), o trobar amagat entre canyes al Carritxer comú (Acrocephalus scirpaceus).

I pel que fa a la vegetació, cal destacar en la zona de la bassa baladres, canyes, bogues,

159

senills i joncs. A segona fila creixen tamarindes i algun xicotet salze, i més allunyats de l’aigua trobem xops donant pas a tarongers, oliveres i garroferes. Dins de l’aigua de la bassa també existeix una interessant varietat d’algues que donen refugi a les diverses espècies aquàtiques.

A aquestes altures no cal dir que el paratge compta amb un alt valor ambiental, i és per això que l’Ajuntament de la ciutat, que és qui ostenta la gestió i delegació del Molí la Font, ha iniciat un procés per tal de declarar el paratge reserva de fauna, per tal de reconèixer el valor ambiental de la zona i reforçar la seua protecció. Però no debem oblidar que és tasca de tots contribuir a conservar el paratge i protegir la gran diversitat de vegetació i fauna que allí habita.

Etnobotànica farmacèutica de Castelló Article publicat al llibre “Castelló festa plena”

El terme etnobotànica neix en 1885 quan el botànic Iohn W. Harshberger crea aquest neologisme per referir-se a l’estudi de les plantes usades pels pobles aborígens i primitius.

Altres definicions que van ser apareixent fins als nostres dies la defineixen com l’estudi de les plantes i la seua relació amb la cultura o com diu en 1941 Jones, reconegut etnobotànic americà, defensant que l’estudi etnobotànic ha d’abastar les relacions entre l’home i les plantes i l’ús d’aquestes en diferents societats com a aliment, vestimenta, refugi, estris i medicines. Per a aquest científic l’etnobotànica seria l’anàlisi de les interrelacions entre l’home primitiu i les plantes.

En la realització d’una recerca etnobotànica es requereix la participació de farmacòlegs, químics, fisiòlegs, edafòlegs, agrònoms, amén d’etnòlegs i antropòlegs, etc. però aquí es deu ressaltar el paper del farmacèutic. Pels seus coneixements botànics i de farmacognòsia (ciència que estudia la composició química dels vegetals), és l’indicat per recollir la informació, ja que no seria fiable l’obtinguda per altres investigadors, sobretot quan l’àrea estudiada és rica en flora. D’altra banda, el seu paper, tal com diu el Doctor Molero de la Facultat de Farmàcia de Granada, s’amplia també a un reconeixement profund del vegetal, de la seua ecologia i estudis morfològics i anatòmics de detalls que permeten el reconeixement del vegetal encara amb petites mostres d’aquest

Luis Mulet i Pascual

(fet molt freqüent puix que en preguntar al camperol per l’ocupació medicinal d’una planta i requerir-li una mostra d’aquesta, normalment t’ensenyen un tros sec, petit, difícil d’identificar, de la planta).

Per recaptar aquesta informació sobre l’ocupació popular de les plantes amb finalitats medicinals, ha estat necessari obtenir-ho de forma individual i directa com les persones coneixedores del tema.

A

m

nc h ela

o ier

s vali

A la província de Castelló, per a l’elaboració d’aquest estudi etnobotànic, recollit en la recent publicació de la Diputació Provincial de Castelló, i que va constituir en el seu moment la meua Tesi Doctoral, s’han realitzat entrevistes amb remeiers, herbolaris, pastors mèdics rurals, farmacèutics titulars, camperols aïllats

160

en masies sense aigua ni llum si més no, ancians supervivents en petits llogarets, etc.

Tot l’arsenal d’informació recollit va permetre una catalogació d’espècies i noms vernacles utilitzats, una identificació de taxons vegetals, una determinació ecològica de les espècies botàniques, les formes d’ús, la seua preparació i administració, així com el nivell d’utilització i una rigorosa contrastació bibliogràfica.

Tradicions populars

Amb aquests estudis etnobotànics el que s’intenta és la conservació de les tradicions populars, la preservació del nostre patrimoni cultural així com l’adquisició d’informació de possible interés científic. També s’ha recollit dels entrevistats els seus costums i creences ancestrals, encara que moltes d’elles no estaven relacionades directament amb les espècies botàniques.

Pot ser que encara siguem a temps de recuperar o de recollir el que quede, sobretot a les zones rurals, respecte a la medicina popular a través de les plantes. Un estudi estadístic sobre l’edat dels entrevistats posa en relleu que se supera la mitjana de 60 anys, amb el que ens trobem en aquests moments amb les últimes generacions portadores d’aquesta riquesa i saviesa popular.

Si aquests coneixements que posseeixen els nostres majors no som capaços de recollirlos, apareixerà ineludiblement un buit, una baula perduda en la història de l’etnobotànica, difícil de recuperar, doncs res està escrit, tan sols són paraules i costums heretats de pares a fills. I si aquests últims a causa de l’aparició de la quimioteràpia en els anys 50, van deixar d’assimilar els usos de la medicina popular substituint-los pels medicaments de síntesi química, tot ens porta a pensar que davant dels nostres ulls està desapareixent una història de segles.

161

Dittrichia viscosa

La informació emanada del coneixement popular sobre l’acció medicamentosa de les plantes l’hem de considerar com un patrimoni cultural que amb el canvi de manera de vida va perdent-se a poc a poc. La prospecció que s’ha realitzat a les comarques de la província de Castelló a la recerca d’informació sobre les plantes ens va posar en evidència el profund coneixement que d’elles tenen els seus pobladors, coneixements que com ja he comentat han passat normalment de pares a fills seguint una secular tradició i que avui dia corren el perill d’extingir-se al costat dels habitants d’aquestes comarques.

Aquests estudis es poden realitzar solament en aquelles comarques que per les seues especials característiques socioeconòmiques no han sofert grans alteracions i que encara conserven de manera acceptable el seu patrimoni natural. És el cas de les comarques de l’interior de Castelló on l’emigració de la població jove i la permanència de gent gran, fa d’aquestes que representen ja l’última font d’informació quant a la utilització de les plantes.

Com guarir-se

Com es guarien els nostres avis? Quines plantes utilitzaven? Són algunes de les preguntes que d’aquí a uns anys ja no trobaran

respostes. És per açò que ens emociona aportar el nostre granet d’arena de la nostra cultura popular, tan rica en la província de Castelló. És un sentiment ple de goig el fet d’escoltar remeis i costums que no hem pogut trobar en escrits ni llibres consultats. “Un plaure de déus” com expressa Joan Muntané en la seua etnobotànica de Cerdanya, “el fet de poder escoltar velles tradicions que segurament mai tornarà a escoltar més. Moltes vegades senties com retrocedies segles i segles escoltant resos (jaculatòries) i paraules antigues amagades en diccionaris i que creiem que no hi havien existit mai”.

Les entrevistes que es van realitzar anaven encaminades a la població adulta i sobretot als pastors i als camperols que trobàvem en moltes ocasions amb els ramats en plena muntanya o en plenes labors del camp.

Les preguntes realitzades començaven sent Lavandula latifolia

fàcils, per exemple si coneixia una planta anomenada camamilla, o el poliol, o el timó. A continuació, una vegada adquirien confiança ja començaven a detallar com es preparen les infusions, el temps d’ebullició, la quantitat de planta en proporció al líquid on bull, etc.

Preguntes com quina planta s’utilitza en la tensió alta?, i en les diarrees?, i en les males digestions?, i per a expulsar els cucs intestinals?, i en el mal de queixal?...

Realment, encara que portava unes fitxes on arreplegaven preguntes molt estudiades per a arreplegar el màxim d’informació com per a què s’utilitza aquesta planta?, com es prepara?, quantes vegades es pren al dia?, per on creix?, i la localitat i nom de la persona entrevistada, no sempre em podia cenyir a una entrevista rígida pel fet que eliminava l’espontaneïtat de les persones consultades.

Tampoc interessava portar una gravadora doncs produïa una sensació estranya tant per a aquestes persones com para mi.

Ràpidament s’arriba a la conclusió que el millor mètode és anar amb un manoll de plantes entre les mans i un llapis i paper per a escriure tota la informació subministrada.

365 espècies botàniques En la Província de Castelló s’han pogut arreplegar amb aquest estudi etnobotànic, 365 espècies botàniques amb aplicació en la medicina popular. Així mateix cal destacar les 359 fórmules arreplegades on es poden apreciar l’originalitat d’aquests habitants a l’hora de preparar els seus emplastres, ungüents, maceracions, tisanes, etc.

cua de gat (Sideritis angustifolia Lag.) com antiinflamatori, en úlceres gàstriques, ferides i contusions, que va fer que el Departament de Farmacognòsia i Farmacodinàmica de la Facultat de Farmàcia de València començara unes recerques sobre la seua composició química, esbrinant que la presència en les seues sumidades florides d’heteròsids flavonoides propiciava aquesta acció medicinal posada de manifest per un ús empíric, en l’àmbit popular. yn Er

mc giu

re pest am

Una altra dada d’interés és que en 104 de les 365 espècies botàniques recollides en aquest treball encara no es coneix la seua composició química.

De vegades es coneix la composició química de la planta però no el principi actiu que justifica una determinada ocupació popular. És el cas per posar algun exemple de la utilització de l’arrel del coscoll (Quercus coccifera L.) com a coadjuvant en el tractament de l’hepatitis i on tan sols es coneix la presència de tanins i flavonoides en la seua composició, però no s’ha pogut justificar encara aquesta utilització a un nivell científic, no empíric.

Aquestes recerques etnobotàniques serveixen per a guiar al farmacèutic en la cerca de nous principis actius.

Així a partir de l’ocupació popular de la galluvera (Amelanchier ovalis Medicus) com hipotensor, van començar unes recerques sobre la seua composició química en diferents Facultats de Farmàcia a Espanya, certificant aquesta utilització havent-se de la mateixa a la presència d’uns heteròsids flavonoides.

També es troba en el mateix cas l’ocupació popular a la Comunitat Valenciana de la

163

Altres plantes que també es poden justificar científicament per conéixer ja la seua composició química és la “joliverda” o “juliverda” (Dittrichia viscosa (L.) W. Greuter) emprada com vulneraria (per a afavorir la cicatrització de les ferides) i antisèptica (desinfecció de ferides), on apliquen en l’àmbit popular banys dèrmics de les infusions de la part aèria de la planta, emprant-se tant en veterinària (ovelles, cavalls, etc.) com en les persones. Aquesta ocupació es deu a la presència en les sumidades florides d’un oli essencial que conté cineol que és un antisèptic que afavoreix la desinfecció de ferides a les quals les gents del camp estan molt exposades per les feines de casa quotidianes.

També la “bracera” (Centaurea aspera L.) té un exemple molt estés en la medicina popular com hipoglucemiant (per als nivells de glucosa

en sang), preparant un decocte dels seus capítols o de la part aèria, prenent-se 150 mo. del mateix una vegada al dia en dejú. La presència en aquests capítols de derivats de Bsitosterol han pogut justificar aquesta ocupació. També s’ha confirmat segons les últimes recerques la presència d’heteròsids cianogenètics i delactones terpéniques (tipus germacranòlid).

L

f ora od it h

ru c

sa tico

Amb aquest mateix ús, com hipoglucemiant popular, ens hem trobat amb la utilització dels tramussos (Lupinus albus L.) on empren aquests macerant 4-5 d’aquests fruits en un got d’aigua durant la nit, prenent-se ben mastegats en dejú, efectuant novenes. Altres persones el que fan és beure’s aquest “brou de tramús” i uns altres es prenen els tramussos secs com si foren píndoles, sense mastegar, sent la dosi popular de dos a tres tramussos al dia. De la seua composició química es coneixen la presència de lupanina, angustifolina, multiflorina, metilalbina, lípids (12%), pròtids, cel·lulosa, vaniglina, pectina així com una fracció hipoglucemiant que és així mateix la responsable de provocar una estimulació de la contractilitat del múscul llis del duodé per un mecanisme musculotròpic i que exerceix una acció inòtropa positiva sobre el cor aïllat.

Es pot llavors entendre la importància de

l’etnobotànica, en permetre’ns arreplegar dades, informació de persones que han utilitzat remeis, assegurant-nos la seua efectivitat en la majoria dels casos, per a traslladar als laboratoris de les facultats aquesta saviesa i contrastar aquest empirisme amb dades científiques que ens puguen verificar o no aquests usos populars.

El cas de l’ocupació popular de l’espígol (Lavandula latifolia Medicus) “per al colesterol” (com hipocolesteremiant) està molt estés tal com he pogut observar entre els pobladors de les comarques de Castelló i en canvi no existeix una verificació científica, encara no s’ha pogut contrastar amb els compostos químics que conté la flor de l’espígol.

L’herba de les set sagnies o “herba de setsangries” (Lithodora fruticosa (L.) Griseb.) és, segurament, la planta més utilitzada “per a rebaixar la sang” (hipotensora) entre els pobladors de les comarques castellonenques.

Utilitzen decoctes de la part aèria de la planta, prenent-se uns 150 ml en dejú. De la seua composició química no se sap encara amb certesa res i tal vegada siga amb l’ajuda d’aquests estudis etnobotànics quan començaran a investigar en els laboratoris els seus principis actius.

Fe en les plantes Una altra de les curiositats que ens trobem de vegades en parlar amb els pastors, amb els camperols, etc. és que utilitzen una planta per a un ús però d’una forma esotèrica, açò és, amb una convicció, una fe tal, que en canvi, no es pot justificar aquesta ocupació. Així tenim la utilització de les tiges tendres del panical (Eryngium campestre L.) col·locats en els plecs de les orelles, o sota la cintura dels pantalons (“que toque carn”) o fins i tot portant-los en les butxaques dels pantalons, per a guarir les irritacions de les aixelles provocades normalment per la suor en els treballs del 164

camp. Però si s’investiga aquesta ocupació popular, apareix un fet sorprenent i és que la planta conté en la seua composició química unes substàncies anomenades tanins amb acció astringent i que són útils en escaldadures, però per a açò haurien de preparar un decocte de les tiges o de la part aèria de la planta i aplicar-ho en banys dèrmics o en foments (draps xopats de la preparació) en les zones afectades. Què ha pogut ocórrer ací perquè estiguen emprant una planta d’una forma esotèrica, però que aquest ús si ho empraren correctament, li donarien la raó? És una teoria personal la que em diu que no hi ha hagut una transmissió correcta d’una generació a una altra sobre l’ocupació popular de la planta. I és llavors quan sabent la finalitat amb la qual s’empra una planta (escaldadures) no coneixen la forma d’utilització (banys dèrmics o foments) i apareix l’esotèric, la màgia, la fe, inventant-se una nova forma d’aplicació (col·locar la planta en les butxaques, en la cintura, en els plecs de l’orella, etc.). Per tant el científic no pot deixar d’un costat aquests usos esotèrics, perquè aprofundint una mica en ells poden orientar la recerca d’una forma sorprenent, encara que no tinguen justificació la forma d’utilització.

Aquest mateix fet ho he pogut observar amb la utilització de les “castanyes bordes” (Aesculushippocastanum L.), on els avis del mateix Passeig de Ribalta solen portar en les seues butxaques un nombre imparell (senars) d’aquests fruits o en un saquet de tela que els penja del coll, per a guarir-se de les hemorroides o fins i tot per a alleujar les seues dolències reumàtiques. Així trobem que el fruit conté una substància anomenada escina (saponina triterpénica), catequista i flavonoides (heteròsids de quercetina i kampferol) que s’empren en forma d’extracte sec en les pomades antihemorroidals en les oficines de farmàcia.

He d’advertir ací que aquestes llavors no deuen estar a l’abast dels xiquets doncs en xuclar-les podrien ser causa d’accidents greus en provocar

165

alteracions gastrointestinals sanguinolentes a causa de l’escina.

Seguint amb aquesta teoria, ocorre el mateix amb el manrubi (Marrubium vulgare L.) on persisteix la creença d’orinar en manrubi, durant 7 o 9 dies, en dejú per a guarir l’hepatitis (“aliacrà”). En la seua composició química s’ha demostrat que els àcids fenòlics que vaig explicar poden ser eficaços en l’hepatitis i per a açò s’hauria de prendre un decopte dels sumidades florides del mateix i no el fet d’orinar la planta en dejú fins que aquesta s’asseque, símptoma que l’hepatitis ja ha guarit (exhoterism).

Destacar que s’han comptabilitzat més de 1.800 utilitzacions diferents amb aquestes 365 espècies botàniques, la qual cosa ens dóna una idea de l’amplíssim arsenal terapèutic de què disposen aquests pobladors.

I finalment destacar les 1.700 denominacions populars que s’han arreplegat en aquest estudi etnobotànic, de les quals, unes 1.300 són inèdites, per la qual cosa ens hem trobat amb una de les tesis Doctorals on el grau de novetat ha sigut dels més alts en el marc de les realitzades sobre el mateix tema en altres zones del país.

Centaurea aspera

La canya

magdalenera

Si pensem en Magdalena, una de les primeres coses que ens vénen al capdavant és la tan característica canya de la romeria. Aquest puntal i vara de suport que al costat de la cinta verda que nuguem a ella, ens acompanya en la nostra particular romeria festiva i religiosa cap a la blanca ermita de la Magdalena. La canya és un pilar fonamental de les nostres festes patronals, imatge viva i representativa de la nostra tradició i devoció que es remunta des de temps passats. Però que és la canya de la Magdalena? Al fet que espècie botànica pertany?

La canya és un “culmo” llenyós, o pot referirse a una espècie amb aquesta característica.

El “culmo” és la tija aèria de les plantes gramínies (família Poàcies) que cap al final del seu desenvolupament dóna la inflorescència terminal (però podria, si n’hi hagués, cridar-se així també al “culmo” llenyós d’altres plantes graminiformes de l’ordre Poals), generalment és buit en els entrenusos, i s’origina en tiges subterrànies engrossides amb funció reservant, anomenats rizomes, que poden ser llenyosos (esperable en rizomes d’espècies de canyes) o no.

El rizoma subterrani sobreviu a la canya i en els seus nusos s’originen ramificacions que formen noves canyes aèries. Les canyes normalment són de grandària gran i d’hàbit arborescent, i a causa de l’arquitectura rizomatosa de la planta solen trobar-se més o menys agrupades. N’hi ha cespitoses (provinents de rizomes d’entre nusos

Nicolau Bernat i Capdevila

curts) i més expansives, provinents de rizomes d’entre nusos llargs, que els seus “culmos” de vegades s’originen diversos metres més enllà del lloc on va germinar la planta.

També hi ha canyes trepadores, que creixen alçades els primers metres en el sotabosc i després segueixen guanyant altura recolzant-se en els estrats arboris més alts i entrellaçant en ells les primes ramificacions que s’originen en els seus nusos (hàbit semi trepador). El “culmo” mor després de madurar els fruits, però en moltes espècies una canya individual pot viure dècades fins que es forma la inflorescència. La invasora més coneguda és Arundo donax, una arundineae, que a més s’explota i és de la qual s’extreu la canya dels instruments de vent.

Arundo donax, és la canya comuna, una espècie de planta herbàcia pertanyent a la família de les Poàcies.

Aconsegueix arribar fins als 3-6 m d’altura, té tija gruixuda i buit. Les fulles lanceolades són llargues de 5-7 cm que emboliquen la tija en forma de làmines verdes brillant. Les flors estan en una gran panícula d’espiguetes violàcies o grogues de 3-6 dm de longitud. Cada espigueta té una o dues flors. Floració, final de l’estiu i tardor. És la major de les gramínies de la regió mediterrània.

Tenen tiges cilíndriques a el·líptics en la 166

seua secció transversal, articulats, anomenats ordinàriament canyes, en general amb nusos massissos i entrenusos buits (però poden ser totalment massissos com en el cas del blat de moro i alguns bambús). Els nusos són una mica més gruixuts que els entrenusos i en ells neixen les fulles i les gemmes. Els entrenusos són de vegades una mica aplatats a la zona on es desenvolupen les ramificacions. Una mica més amunt del nus existeix un meristema intercalar en forma d’anell que determina l’allargament de la tija. En alguns gèneres existeixen de dos a sis nusos molt propers entre si (els quals es denominen nusos composts), cadascun dels quals porta la seua corresponent fulla.

El Cynodon dactylon, per exemple, els nusos estan en grups de dos pel qual les fulles semblen oposades. En general els entrenusos basals són més curts que els superiors; quan hi ha diversos nusos basals molt propers, les fulles semblen arrosetades, és a dir, es disposen de forma tal

que simulen formar una roseta basal de fulles.

Els principals tipus de tiges en les gramínies són els següents: • Tiges aèries • Tiges erectes o ascendents: generalment amb entrenusos curts a la base i gradualment més llargs cap a l’àpex. Poden ser simples o ramificats.

• Tiges rastreres: que creixen recolzats sobre el sòl, arrelant en els nusos; freqüentment presenten nusos composts, com en Stenotaphrum i Cynodon. Quan les tiges rastreres originen noves plantes en cada nus es denominen estolons.

• Tiges flotants: els quals suren en l’aigua gràcies als entrenusos buits o a la presència d’aerènquima.

• Tiges subterrànies • Rizomes: existeixen dos tipus de rizomes en les gramínies. Un primer tipus de rizomes curts i encorbats, de creixement definit, que generen noves plantes al costat de la mata original contribuint a augmentar el seu diàmetre, com per exemple en Arundo donax i Spartina densiflora. L’altre tipus de rizoma és llarg, de creixement indefinit que propaga la planta a certa distància de la mata original. Exemples d’aquest segon tipus són Sorghum halepense i Panicum racemosum.

• Pseudobulb: són engronsaments dels entrenusos basals embolicats per les seues beines foliars. Són poc freqüents en les gramínies, alguns exemples són Amphibromus cabrivalvis i Escaiola (Phalaris) Tuberosa.

Hàbitat i usos

simple (clarinet i saxofon) i doble (oboé i fagot).

També per fabricar instruments de vents tal com el “ney” d’origen Mitjà Orient, la “zampoña” entre altres instruments tradicionals.

S’ha utilitzat com diürètic i per disminuir la producció de llet (antigalactogogo). Per via externa s’usa per a evitar la caiguda del cabell.

El seu consum excessiu pot produir hipotensió i depressió respiratòria.

Arundo donax produeix més biomassa per hectàrea que qualsevol altra planta de biomassa coneguda, a part del bambú. Aquesta planta des de fa temps es reconeix com a important productora de biomassa industrial que poden conrear-se en una àmplia varietat de tipus de sòls i condicions climàtiques. Aconsegueix la maduresa (5 a 8 metres) en aproximadament un any, pot ser collit, depenent del clima, d’una vegada a tres vegades a l’any.

El seu hàbitat comú són aiguamolls d’aigües permanents o estacionals. Les canyes s’estenen pels seus rizomes subterranis que creixen formant llargues colònies de diversos quilòmetres al llarg dels cursos d’aigua o on s’acumula aigua freàtica o humitat.

Sembla ser originària d’Àsia i ha colonitzat l’àrea mediterrània i nord d’Àfrica des d’antic al llarg de rius i séquies. També estesa per ambdues Amèriques. Està inclosa en la llista de les 100 espècies exòtiques invasores més nocives del món de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa. El RD. 1628/2011 prohibeix la seua tinença, comerç i propagació a Canàries, per ser planta invasora.

Serveix de protecció a la fauna en ser moltes vegades l’única vegetació densa disponible.

Moltes espècies d’aus, nien o dormen en els canyars.

S’empra per a la producció de llengüetes per als instruments de vent fusta de llengüeta

168

Salvador Bellés i Sabater

Vicent Calduch i Almela

Hi ha un carrer a Castelló que figura des dels plànols antics com carrer d’Amunt, el ressò del qual ha saltat graciosament sobre la meua taula de treball en moltes ocasions, en afrontar el record de bastants éssers humans, des de Salvador Guinot a Sos Baynat o Gemna Colón, la mateixa Cristina, autora de “La gran maragda” i uns altres. És el carrer d’Alloza, entre Ruiz Zorrilla i plaça Clavé, àdhuc que sempre l’hem considerat els castellonencs com dividida en dos sectors, influenciats pel carrer de Colon, que la creua quasi per la meitat. D’açò han escrit molts autors i, més recentment Toni Porcar, fins i tot mossén Josep Miquel Francés quan ens parla de l’església de Sant Nicolau, que fóra l’antiga mesquita àrab.

I el meu amic Toni Viciano em crida cada vegada que faig esment al carrer per a recordarme que ell ha viscut en ell. O el pintor, professor i president de l’Ateneu, Vicente Castell Alonso, per a oferir-me la casa-museu dels seus majors, que és l’única de la zona que es conserva sense establiment o servitud en els baixos, tota la casa per a viure.

I és que la història d’avui també comença en el carrer d’Alloza, quan el descendent familiar de la casa del sastre Blanco, en el número 17, és Vicente Calduch Solsona, el patriarca dels Calduch.

169

EL PRIMER CALDUCH Tinc clar que va contraure matrimoni Leocrícia Almela i que va morir el 30 de juliol de 1922, però solament sé que va nàixer l’any 1861, que va ser el primer Calduch farmacèutic, que va tenir quatre fills i que en la seua oficina de farmàcia del carrer Fernando Gasset (quines voltes dóna la vida) de Vila-real es va

crear i va llançar en el boca a boca dels veïns el que va donar a cridar-se l’ungüent de Vilareal i que ara és la famosa Suavina, el primer que em van comprar al costat d’una capseta de Juanolas, les meues àvies Plàcida i Paulina quan va aparéixer la tos en la meua infància, dos productes quasi màgics que també vaig tenir ocasió de recomanar en els meus anys de mosso de botica, que segons el meu admirat Sebastián Cobarruvias, es diu així pel fet de tenir les drogues i medicines en pots. Ho va deixar escrit en el seu Tresor de la Llengua en 1610. Un altre diccionari posterior, encara que en valencià, em diu que l’apotecari és “aquell que, antigament, preparava medicaments”.

Eren temps en què es parlava del refrany “que hi ha de tot, com en botica”, encara que en la literatura han transcendit les famoses tertúlies de rebotica, llocs per a la creació i la conspiració, per a la nostàlgia. Avui, els nous diccionaris i les presses parlen solament de la farmàcia com un lloc on es despatxen medicaments.

de 1887; Álvaro va nàixer a Vila-real en 1889, així com José, que va nàixer en 1900 i Manuel, també vila-realenc des del 24 de març de 1901.

Segons Onofre Flores, Álvaro va obrir una oficina de farmàcia a Barcelona, encara que prompte va ingressar en els prestigiosos Laboratoris Merck, com a director tècnic. Amb 91 anys ha mort en la Ciutat Comtal. Ja vaig dir en una altra ocasió que José Calduch va regentar la farmàcia del seu pare, en morir aquest, i que va ser l’autèntic creador de l’equip de futbol que avui és el famós Vila-real Cf. La seua sordesa i la seua simpatia li permetien sentir solament allò que desitjava escoltar. Va morir en 1986, a Vila-real. I Manuel, a més de farmacèutic amb oficina oberta a Almassora, va ser un prestigiós botànic a grans nivells, té una plaça al seu nom a Castelló i ací va viure al contraure matrimoni amb María Teresa Bellido Ribés. Manolo va morir el 21 de març de 1981, amb ressonàncies en diverses acadèmies científiques.

DES DE 1909

LA VIDA Vicente Calduch Almela va ser el major dels quatre germans, que van estudiarfarmàcia a Barcelona, i va nàixer a Les Useres el 8 d’agost

El 18 d’octubre de 1909, l’Ajuntament de Castelló, sent alcalde José Armegot Rubio, autoritza el funcionament de la farmàcia en el mateix lloc on també van viure els primers farmacèutics Fabregat, el número 21 del carrer González Chermá, avui Enmig, a Vicente Calduch Almela, que va contraure matrimoni amb Carmen Dolz Prats un temps després.

Havia rebut en herència aqueix màgic preparat de vaselina pura, essències auranciàcies i mentol, que es va convertir en l’avui famós producte anomenat Suavina Calduch que, des de Vilareal, va passar per Castelló, per a ampliar-se més tard com Dermo Suavina i acompanyar en el camí als específics bàsics al Xarop Pectoral del Doctor Calduch i els tonificants Fosfoglicerol Tiocolado i Fosfoglicerol Yodado Calduch, que

170

es va anunciar com “millor que l’oli de fetge de bacallà”, molt anterior al viagra.

Alejandra i Luis. És Vicente, casat amb Pituca Bellés, qui em recorda els noms dels dependents de la popular farmàcia en les últimes etapes, Joaquín Andrés, José Pinte, Miguel Ahicart, Miguel Dols, Manolo Rei, Félix Aparici, Mari Carmen Jareño i les també boticàries Elena Doménech i Nuria Rodríguez.

RUPERTO CHAPÍ

El 7 de gener de 1919 va nàixer Vicente Calduch Dolz, dos anys després que la seua germana Carmencita, completant un cicle que va tenir la seua ampliació amb les noces del també farmacèutic hereu amb Blanca Rodríguez Gasset, filla del molt popular “Bajuelo” néta del mític Gasset. Les noces es va celebrar el 19 de maig de 1951, amb gran ressonància popular en la ciutat. I la família va seguir obrint les seues branques, Vicente, que és l’actual titular de la farmàcia d’Enmig, 21, Blanca i els metges

En els anys 60 vam tenir la sort de rebre en la llibreria la visita quasi diària del nostre veí, l’entranyable avi Calduch. Ens recordava les seues gestions com a president del Col·legi de Farmacèutics, des de 1934 al 37, però ens explicava històries màgiques dels seus anys de Barcelona, on els Calduch van tenir un abonament en els principals teatres, amb entrada lliure en els camerins. La seua gran admiració era el mestre Ruperto Chapí, autor de “La Revoltosa” i “El rey que rabió”. Va posar al seu nom el carrer de darrere, amb la placa del compositor a què saludava cada dia, quan, en eixir de la farmàcia es dirigia a la seua casa del carrer d’Alloza, 17.

- Bon dia, mestre!

Les nostres setes de primavera INTRODUCCIÓ

En primer lloc, voldria esmentar la meua passió pel món de la micologia i dels meus inicis en la recerca i identificació de les espècies de bolets que, en les diferents estacions de l’any, apareixen com a vertaders regals de la naturalesa en les nostres terres castellonenques i en les comarques terolenses limítrofes amb la província de Castelló.

Des de xicotet, el meu acostament al camp amb el meu pare i alguns dels meus germans va ser, diumenge rere diumenge, una excursió que repetíem, on gaudíem del paisatge i de tot el que la mare naturalesa ens deixava aprendre.

Amb els anys, a més de la meua vocació musical, la meua passió i dedicació pel coneixement del paisatge natural, em porta a professionalitzarme en una branca de l’enginyeria agronòmica, i a partir d’ací comença el meu periple, quasi agonitzant, d’investigar sobre els arbres de la província de Castelló, a causa del buit existent, fins llavors, sobre el coneixement dels nostres arbres. Aquesta activitat investigadora i professional em porta a la publicació de diversos llibres i articles relacionats amb la Botànica, l’Arboricultura, la Jardineria i el Paisatgisme, entre els quals puc destacar, el meu primer llibre publicat per la Diputació de Castelló en 1986, “Flora del Desert de les Palmes i els seus voltants”; anys més tard, el llibre “Els nostres arbres. Catàleg dels arbres de la província de Castelló”, editat per la Diputació de Castelló en

Micologia de

Castelló

Jesús Albuixech i Moliner

1994 i reeditat per la mateixa Institució Pública en 2005 i els dos últims llibres publicats per la Universitat Politècnica de València, “Material vegetal en paisatgisme mediterrani Volums 1 i 2”, del que sóc coautor al costat d’altres professors i investigadors.

Però, la meua observació constant sobre els nostres paisatges i hàbitats, em porta en els últims vint anys a voler conéixer i investigar sobre el meravellós món dels fongs, com uns dels indicadors millor considerats per a avaluar l’estat natural dels nostres boscos i ecosistemes.

Nombroses prospeccions, excursions i eixides micològiques he realitzat al llarg d’aquests anys, en nombroses ocasions, acompanyats per la meua família i amics. I des de fa 8 anys, he organitzat al costat del Centre Excursionista de Benicàssim, Jornades micològiques de tardor i primavera.

Però anem ja a tractar aquest article en profunditat i parlem del màgic món dels bolets...o dels fongs... Més endavant sabrem de la seua diferència.

TIPUS DE PAISATGE REPRESENTATS EN LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ

És necessari començar recordant alguns aspectes del nostre territori, com els diferents tipus de paisatge vegetal en funció d’una topografia i geologia diferent, la qual cosa ens porta a classificar la província de Castelló en

172

dos tipus de paisatge molt bé representats: 1. Paisatges mediterranis.

• Baixa muntanya: Situada entre el nivell del mar i els 500-1.200 m d’altitud.

• Muntanya oromediterrània o alta muntanya mediterrània: Present fins als 1.600-1.800 m d’altitud.

2. Paisatges europeus

• Muntanya mitjana: Des del límit superior de la baixa muntanya fins a aconseguir aproximadament els 1.600 m d’altitud.

• Alta muntanya: A partir dels 1.600 m d’altitud (No té amb prou faenes representació en la província).

La diversitat natural i paisatgística de la província de Castelló és veritablement excepcional. Existeixen nombrosos hàbitats per a cercar bolets, gràcies a aquesta biodiversitat, fagedes, rouredes, carrascals, sureres, castanyers, pinedes de diferents espècies, boscos de ribera, pasturatges, savinars, tanques espinoses, boscos mixts, són un exemple de la

gran riquesa d’aquest territori castellonenc.

Podem afirmar que cadascuna de les formacions boscoses ibèriques, en el seu sentit més ampli, té representativitat parcial en les terres castellonenques. I aquesta diversitat de contrastos es magnifica encara més en una de les estacions més cromàtiques, la tardor. Però, en la primavera, la que desperta de la letargia hivernal, en les zones elevades comencen a fructificar en els pasturatges i tanques espinoses, formes micològiques blanquinoses i marrons, són els bolets de primavera: és el despertar del paisatge primaveral.

Si a més d’observar tan bell espectacle primaveral, i les condicions ambientals són favorables, entre l’herba, amb diferents espècies herbàcies, tenim al nostre abast altre regal de la naturalesa: nombroses formes, textures i aromes de bolets, vertaders identificadors de l’estació primaveral. El fascinant món dels bolets i el seu valor gastronòmic, cada vegada més estimat, fa que cada any siguen més les persones que dediquen part del seu temps a estudiar i recol·lectar les diferents espècies de bolets dels nostres prats i pasturatges.

PERÒ, QUÈ SÓN ELS BOLETS?

No són més que l’òrgan reproductor d’un fong (ésser viu, semblant a un vegetal que necessita matèria orgànica prèviament fabricada per un altre ésser viu per a desenvolupar-se), ja que en el seu interior conté espores que, en madurar i desprendre’s del bolet, possibiliten el naixement de nous exemplars de l’espècie.

És bàsicament l’única cosa que revela la seua existència als nostres ulls.

Si comparem un bolet amb una planta normal, un bolet seria el fruit del fong i aquest al seu torn es podria interpretar com un arbre o arbust enterrat. cle Ci

n fon d’u gic ò l bio

g repro

ductor de setes

Micelis secundaris

na

Capell

Himeni

Peu Volva Miceli

a) Fongs que creixen sobre la fusta o sobre les seues restes. Estan especialitzats en la descomposició sapròfita de la fusta en peus o apeuada.

Ej: Agaricus campestris, Agaricusmacrosporus, Calocybe gambosa, Lycoperdonperlatum, Marasmius oreades o Pleurotus eringii.

seta

Anell

El fong sapròfit utilitza la matèria orgànica morta en descomposició com a base de la seua sustente, desenvolupant tot el seu cicle vital sobre aquesta, en diferents hàbitats, com:

b) Fongs de prats i pasturatges. Es desenvolupen fonamentalment sobre l’humus de la capa superficial del sòl, descomponent i alimentant-se de la matèria orgànica procedent de les restes de les arrels i de les tiges de les diferents espècies herbàcies.

Micelis primaris

d’u

Viuen i s’alimenten a costa d’altres organismes.

Necessiten nodrir-se de matèria vegetal o animal viva o morta. Aquesta dependència de caràcter nutritiu, els classifica en sapròfits, paràsits simbionts o micorízics (existint estats intermedis).

A més, existeixen espècies de fongs capaços d’infectar i descompondre els fruits (pinyes, cúpules de les gles) de determinades espècies de pins, roures, etc. Ej: Lepista nuda.

Espores

rts Pa

FORMES DE NUTRICIÓ I SUBSISTÈNCIA DELS FONGS

c) Fongs piròfits. Són els fongs que tenen preferència, a voltes de forma exclusiva, a desenvolupar-se sobre la matèria orgànica carbonitzada que queda després d’un incendi forestal, o en les restes de les fogueres que es produeixen en les muntanyes com a conseqüència dels treballs silvícoles o d’activitats recreatives.

Ej: Morchella conica.

174

d) Fongs copròfils. Desenvolupen el seu cicle vital únicament sobre els excrements de determinats animals. Ej: Coprinus comatus. e) Fongs sobre torberes. Es caracteritza per mantenir la humitat durant tot l’any. Açò fet facilita que en èpoques en les quals no podem trobar cap bolet en altres llocs com a conseqüència de la falta de precipitacions, ací puguem trobar-les sense excessiva dificultat.

Ej: Cantharellus lutescens.

B. Fongs Paràsits: El fong paràsit viu a costa d’altres plantes, causant-los perjudicis importants, com a greus malalties i, en alguns casos, la mort d’arbres.

a) Es pot dir que totes les plantes poden ser víctimes de fongs microscòpics (grafiosis, tinta del castanyer, diferents tipus de xancres, etc.), en l’àmbit forestal, i el mateix es pot dir per als animals (mamífers, rèptils, peixos, insectes, etc.) que poden ser atacats per nombroses espècies de fongs que es desenvolupen sobre ells com a paràsits. No obstant això, entre els macromicets (fongs superiors, que són els que en el transcurs del seu cicle vital, creen unes estructures reproductores que coneixem amb el nom de carpòfors, cossos fructífers o bolets) és poc freqüent el fenomen del parasitisme, i quan es produeix ho fa quasi exclusivament en el món vegetal. b) Ej: Agrocybeaegerita, Armillaria mellea.

C. Fongs Simbiòtics: Alguns fongs formen una associació o simbiosi amb una planta determinada. Es caracteritzen perquè per a desenvolupar el seu cicle vital per complet necessiten establir relacions simbiòtiques amb les arrels de les plantes vasculars. Aquesta relació s’estableix mitjançant la formació d’unes estructures que permeten l’intercanvi de nutrients, i que reben el nom de MICORRIZES. a) Ocorre que una determinada espècie de

175

fong està relacionada amb una determinada espècie de planta. Alguns dels fongs més habituals dels nostres boscos, com els del gènere Lactarius o Amanita necessiten determinades espècies d’arbres per a obtenir aliment. Per exemple, l’espècie Lactarius deliciosus (rovelló/ pinetell) es troba en la nostra província en boscos de coníferes (pinedes), mentre que l’Amanitacaesarea (Amanita dels césares/Ou de reig) habita en la nostra província en sureres o rouredes de Quercus pyrenaica.

ELS SETALS

Els bolets tenen en general una vida efímera. El miceli, per contra, pot persistir en el subsòl durant molt temps, fins que les condicions ambientals d’humitat i temperatura siguen favorables perquè desenvolupen nous exemplars. A causa d’aquesta persistència del miceli, els bolets es desenvolupen durant molts anys en el mateix lloc, constituint el que denominem “setales”. Si el miceli creix radialment en forma de cercles o ferradures, envellint en la seua part central i formant bolets en la seua part perifèrica, se’ls denomina “rotlles de bruixes”, origen de velles

FITXES DE FONGS DE PRIMAVERA QUE HABITEN EN LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ O EN ELS SEUS LIMÍTROFS Agaricus arvensis

- Nom castellà: Bola de nieve

- Nom valencià: Bola de neu anisada - Forma de vida: sapròfita

- Època d’aparició: en primavera i en la tardor

- Hàbitat: en prats de pastura d’animals, clars de boscos i jardins - Comestibilitat: molt bona

Agaricus campestris

- Nom castellà: Champiñón silvestre - Nom valencià: Camperol - Forma de vida: sapròfita

- Època d’aparició: en primavera, després dels primers ruixats d’estiu i a la tardor - Hàbitat: en prats de pastura d’animals, jardins, gespes abonades i en els marges dels camins - Comestibilitat: molt bona

Agaricus macrosporus

- Nom castellà: Champiñón gigante

- Nom valencià: Bolet de neu gegant - Forma de vida: sapròfita, pratense

- Època d’aparició: espècie primaveral, estiuenca o tardorenca, depenent de les pluges - Hàbitat: en praderes de muntanya - Comestibilitat: molt bona

176

Agrocybe aegerita

- Nom castellà: Seta del almez

- Nom valencià: Bolet del lledoner

- Forma de vida: paràsita de determinades espècies caducifòlies - Època d’aparició: després de pluges. Apareix en qualsevol estació si la temperatura i la humitat són les indicades - Hàbitat: esobre tocons i ferides de pollancre, figuera, om, lledoner i freixe - Comestibilitat: molt bona

Calocybe gambosa

- Nom castellà: Perrechico

- Nom valencià: Moixernó

- Forma de vida: sapròfita, pratícola - Època d’aparició: primavera

- Hàbitat: apareix entre l’herba de prats i pasturatges, formant cercles, grans rotllos de bruixes o fileres. Li agrada la proximitat de tanques - Comestibilitat: excel·lent

Cantharellus cibarius

- Nom castellà: Rebozuelo - Nom valencià: Rossinyol

- Forma de vida: simbiòtica

- Època d’aparició: principis d’estiu fins a finals de la tardor - Hàbitat: en boscos de planifolis i coníferes entre la fullaraca o la molsa - Comestibilitat: excel·lent i perfumada

177

Cantharellus subpruinosus - Nom castellà: Rebozuelo

- Nom valencià: Rossinyol de sureda - Forma de vida: simbiòtica

- Època d’aparició: des de la primavera fins a la tardor - Hàbitat: en boscos de planifolis, especialment en surerals, rouredes i carrascals, en sòls preferentment silicis entre la fullaraca o la molsa

- Comestibilitat: excel·lent i menys perfumada que Cantharelluscibarius Coprinus comatus

- Nom castellà: Matacandil

- Nom valencià: Bolet de tinta

- Forma de vida: sapròfita, praderes i escombreres

- Època d’aparició: de principis de primavera a finals de la tardor

- Hàbitat: junt a camins, vores de carretera, terres remogudes, camps, jardins, etc. en grups numerossos - Comestibilitat: molt bona, en estat jove. No consumir amb begudes alcohóliques, ja que conté coprina, substància que bloqueja la descomposició de l’alcohol a nivell hepátic Helvella leucopus

- Nom castellà: Negrito u orejeta - Nom valencià: Orella de gat

- Forma de vida: simbiòtica (estableix micorrizes amb arbres del gènere Populus) - Època d’aparició: primaveral

- Hàbitat: espècie propia de xoperes, alamedes i boscos de ribera de sòls sorrencs

- Comestibilitat: tòxica en cru. Molt bona prèvia cocció perllongada

178

Lepista nuda

- Nom castellà: Pie azul

- Nom valencià: Pimpinella morada - Forma de vida: sapròfita

- Època d’aparició: a la tardor i hivern i a voltes a la primavera - Hàbitat: en pinedes, boscos de frondoses, en marges de camins i talusos - Comestibilitat: bona

Leucopaxillus lepistoides

- Nom castellà: Leucopaxilo gigante - Nom valencià: Candela gegant

- Forma de vida: sapròfita, pratense - Època d’aparició: primavera

- Hàbitat: espècie primaveral o tardorenca, sent un bolet poc freqüent per ser molt localitzat - Comestibilitat: excel·lent

Lycoperdon perlatum

- Nom castellà: Pedo de lobo perlado - Nom valencià: Pet de llop perlat - Forma de vida: sapròfita

- Època d’aparició: a la tardor, encara que pot aparèixer en altres èpoques de l’any - Hàbitat: en qualsevol tipus de bosc i prats

- Comestibilitat: comestible en estat jove, amb la gleba (carn) compacta i blanca 179

Marasmius oreades

- Nom castellà: Senderuela - Nom valencià: Cama-sec

- Forma de vida: sapròfita, pratense

- Època d’aparició: freqüent a la primavera, encara que pot trobar-se tot l’any

- Hàbitat: en prats de muntanya i llocs herbacis frescs, formant reguers - Comestibilitat: molt bona

Morchella conica

- Nom castellà: Colmenilla - Nom valencià: Múrgola

- Forma de vida: sapròfita i simbiòtica a la vegada - Època d’aparició: en primavera

- Hàbitat:en els clars dels boscos de la muntanya mitjana, sobretot en zones remogudes o cremades - Comestibilitat: excel·lent prèvia cocció

Pleurotus eryngii

- Nom castellà: Seta de cardo

- Nom valencià: Gírgola de panical - Forma de vida: sapròfita

- Època d’aparició: en primavera i en la tardor

- Hàbitat: en prats o grans clars de bosc.

Es desenvolupa unida a les arrels en fase de descomposició de certs cards, fonamentalment de Eryngium campestre - Comestibilitat: excel·lent

180

Russula aurea

- Nom castellà: Rusula de láminas amarillas - Nom valencià: Cualbra retgera - Forma de vida: simbiòtica

- Època d’aparició: de primavera fins a la tardor

- Hàbitat: en boscos de planifolis, sureres, castanyers, carrasques i roures, o de coníferes de muntanya - Comestibilitat: excel·lent

Suillus granulatus

- Nom castellà: Boleto viscoso de pie granuloso - Nom valencià: Molleric granellut - Forma de vida: simbiòtica

- Època d’aparició: si les condicions són favorables a la primavera i a la tardor - Hàbitat: en pinedes de la baixa muntanya i muntanya mitjana - Comestibilitat: acceptable de jove

Tricholoma caligatum

- Nom castellà: Garlandino - Nom valencià: Garlandí

- Forma de vida: simbiòtica

- Època d’aparició: en la tardor i, esporàdicament, des de finals de primavera a principis d’estiu - Hàbitat: en boscos de coníferes o mixtes

- Comestibilitat: acceptable, però poc apreciada per la seua carn amarga i perfumada amb olor a canyella

181

RELACIÓ D'ESPÈCIES DE FONGS QUE HABITEN EN LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ O EN ELS SEUS LÍMITS AMB LA DE TEROL I QUE HAN SIGUT RECOL·LECTATS, ESTUDIATS I FOTOGRAFIATS PER L'AUTOR DEL PRESENT ESTUDI NOM CIENTÍFIC

Agaricus arvensis

Agaricus campestris

Agaricushaemorrhoidarius

NOM COMÚ

Bola de neu anisada Camperol

Rubiol de sang

COMESTIBILITAT

Molt bona Molt bona

Bona

Bola de neu gegant

Molt bona

Agrocybe aegerita

Bolet de lledoner

Molt bona

Amanita citrina

Reig bord groc

Agaricus macrosporus Agaricus sylvaticus Amanita caesarea Amanita mairel

Amanita muscaria

Amanita pantherina Amanita phalloides Amanita rubescens

Rubiol de sang Ou de reig

Pentinella mediterrània Reig bord Pixacà

Farinera borda

Farinera viscosa 182

Bona

Excel·lent, reina de les setes Mediocre

Tòxica en cru. Cuinada molt bé Tòxica Tòxica

Tòxica mortal

Tòxica en cru. Cuinada be

NOM CIENTÍFIC

Amanita vaginata Armillaria mellea Boletus aereus Boletus edulis

Boletus impolitus Boletus luridus Boletus pinicol

Boletus rhodoxanthus

NOM COMÚ

Pentinella vera

Cama sec de soca Sureny fosc Cep

Fals alzinenc

Mataparent livid Sureny pinícola

Tòxica en cru. Cuinada molt bé

Acceptable. Tòxica en cru. Bollir abans de cuinar Excel·lent Excel·lent

Bona llevat la part inferior del peu

Tòxica en cru. Cuinada be Excel·lent

No té

Mediocre . Tòxica en cru

Rossinyol

Excel·lent i perfumada

Calocybe gambosa

Moixernó

Cantharellus lutescens

Camagroc

Cantharellus cibarius

COMESTIBILITAT

Excel·lent

Molt bona i molt perfumada

Cantharellus subpruinosus

Rossinyol de sureda

Clavariadelphus truncatus

Bossa truncata

Acceptable

Candela de bruc

Dolça i cartlaginosa

Clitocybe maxima

Pampa geganta

Bona

Coprinus comatus

Bolet de tinta

Chroogomphus rutilus

Cama de perdiu

Clitocybe costata

Cama sec de bosc

Clitocybe gibba

Orella de conill

Clitocybe geotropa

Clitocybe odora

Excel·lent i menys perfumada Bona Bona Bona

Anisat

Bona com a condiment

Cortinarius trivalis

Llenega borda

Sense valor gastronòmic

Gyromitra esculenta

Bolet de greix

Molt tòxica en cru

Gesatrum triplex

Helvella leucopus Hygrocyb conica

Hygrophorus agathosmus Hygrophorus dichrous

Hygrophorus gliocyclus

Hygrophorus latitabundus Hygrophorus russula

Lactarius chrysorrheus Lactarius controversus Lactarius deliciosus

Lactarius quieticolor

Lactarius sanguifluus Lactarius vinosus

Lactarius zonarius

Leccinum aurantiacum

Estrelleta

Orella de gat Pixaconill

Mocosa perfumada Llenegall negre Llenega blanca Llenega negra Carlet

Rovelló bord

Pebràs lleter de ribera Pinetell

Molt bona

Sense valor gastronòmic

Tòxica en cru. Molt bona cuinada Sense valor gastronòmic

Bona amb aroma

Bona

Molt bona Molt bona

Bona

No comestible No comestible Molt bona

No té

De menor qualitat

Rovelló

Excel·lent

Rovelló Rovelló bord Tremoli 183

Excel·lent

Molt picant

Bona

NOM CIENTÍFIC

Leccium duriusculum

Lepista nuda Leucopaxilius lepistoides Lycoperdon perlatum Macrolepiota procera Marasmius oreades Morchella conica Mycena seynii Omphalotus olearius Pleurotus eryngii Rhizopogon roseolus Russula aurea Russula cessans Russula chloroides Russuladelica Russula virescens Sarcodon imbricatus Suillus granulatus Suillus luteus Tricholoma caligatum Tricholoma squarrulosum Tricholoma terreum Xerocomus rubellus

NOM COMÚ Abró

Pimpinella moarada Candela gegant Pet de llop perlat Paloma Cama sec Múrgola Micena d eles pinyes Gírgola d’olivera Gírgola de panical Fetjó rosat Cualbra retgera No té Pebràs Pebràs Llora verda Sabatera d’escames Molleric granellut Pinetell de calceta Garlandí Fredolic aspre Fredolic Mataparent varmellós

COMESTIBILITAT

Bona

Bona Excel·lent Comestible de jove Molt bona Molt bona Excel·lent prèvia cocció Sense valor gastronòmic Tòxica Excel·lent Comestible de jove Excel·lent Sense valor gastronòmic Bona Bona Excel·lent Mediocre Acceptable de jove Acceptable de jove Acceptable Bona Bona Acceptable

NORMES DE CONDUCTA I BONES PRÀCTIQUES PER A LA RECOL·LECCIÓ DE BOLETS S’aconsella portar roba d’abric i per a la pluja (encara que isquem amb un dia assolellat), calçat de muntanya i una motxilla amb telèfon mòbil, aigua i aliments energètics.

Els utensilis per a la recol·lecció estaran formats per la tradicional cistella de vímet, palla, canya o similars, que permeta dispersar les espores i mantenir en condicions de protecció i ventilació els bolets recol·lectats, una navalla, si pot ser amb raspall, per a la neteja de les restes de terra i elements orgànics, tisores xicotetes per a determinats bolets i un bastó, gaiato o similar com a suport.

Es prohibeix l’ús de rasclets i altres utensilis que puguen danyar l’estrat humífer del terreny, el miceli fúngic o el sistema radical de la vegetació.

No alçar el substrat per a localitzar exemplars ocults.

Els bolets a recol·lectar les tallarem per la base del peu. Només extraurem tot l’exemplar

185

en aquells casos que desitgem identificar correctament l’espècie.

S’han de respectar les espècies desconegudes, els exemplars envellits, immadurs o alterats, amb larves d’insectes, i aquells que no siguen motiu de recol·lecció.

Davant dubtes o desconeixement d’una espècie cal abstenir-se de recol·lectar-la i, sobretot, no consumir-la.

Respectarem l’hàbitat i deixarem l’entorn tal com ho hem trobat o millor.

Serem curiosos i ens portarem del bosc qualsevol residu que generem, fins i tot arreplegarem també les restes de les persones incíviques.

Hem de respectar la calma de l’entorn natural sense crits ni accions innecessàries.

Els xiquets hauran d’estar permanentment acompanyats per adults.

Durant l’excursió micològica, s’aconsella no realitzar esforços físics per sobre de les possibilitats reals i parar sovint per a beure aigua i ingerir alguns aliments.

Parc Ribalta Superfície total: 77.787 m2 Superfície ajardinada: 312 m2 Arbusts: 5.434 m2 Bardissa: 10.298 ml

De la família de les Platanàcies, també es coneix amb el nom comú de plataner. Són una família de plantes angioespermes pertanyent a l’ordre de les Proteals. De llavors menudes, amb testa prima, amb endoesperma escàs, oliós, embrió prim, recte, amb dos cotilèdons, linears, freqüentment desiguals.

Diverses de les espècies tenen un ús primordial com a arbre de passeig en zones temperades, destacant el plàtan d’ombra molt difós a Europa i Amèrica del Nord, i molt resistent, degut probablement a l’anomenat vigor híbrid. La fusta s’usa en ebenisteria, panellats i altres treballs d’interior, i és així mateix molt apreciada per a cremar per la seua duració.

Plàtan d’ombra

Dissabte 3 de març

12,00h: Anunci oficial de Festes i gran mascletà d’inici de festes.

16,00h: Cavalcada del Pregó pels principals carrers de la ciutat. Amb la participació dels membres de la nostra comissió.

22,00h: Soparem aquells que vulguem anar al magatzem per agafar forces per a treure el monument.

00,00h: Entre tots portarem els nostres monuments al carrer Sant Roc per preparar la desfilada de gaiates de l’endemà.

Diumenge 4 de març

07,00h: Repartiment de canyes i cintes a la plaça Major.

08,00h: Missa de romers a la concatedral Santa Maria i tot seguit la Romeria de les canyes fins a l’ermita de la Magdalena.

20,00h: Tornà de la Romeria, Processó de Penitents i Desfilada de Gaiates pels principals carrers de la ciutat, amb la participació de la nostra comissió que acompanyarà a la nostra Gaiata i Gaiata Infantil, d’enguany. A continuació trasllat de les gaiates a l’avinguda del Rei En Jaume davant de l’institut Ribalta on quedaran instal·lades.

Dilluns 5 de març

10,30h: Cavalcada Infantil amb la participació dels nostres xiquets 11,00h: Obertura de la nostra tasca magdalenera, on començarem els cacaus i la cervesa

Programa d’actes

Del 3 a l’11 de març

14,30h: Dinar de germanor 20,00h: Encesa de Gaiates a l’avinguda del Rei En Jaume. Els nostres monuments seran protagonistes.

00,00h: Arreplegarem el monument per deixar-lo en la seua ubicació. Guardeu forces que està lluny!

Dimarts 6 de març

12,00h: Apertura del nostre mesó gaiater 14,30h: Dinar de germanor 19,15h: Visita al sector de les Reines i Dames de la Ciutat, i posterior entrega de fadrins.

20,00h: Acte de lliurament de premis a la plaça Major. Esperem que hi haja la mateixa sort de l’any passat o més.

22,30h: Sopar de pa i porta a la carpa gaiatera amb música.

Dimecres 7 de març

11,00h: Parc infantil per als més menuts a la nostra carpa.

12,00h: Apertura de la nostra tasca gaiatera; els pares i mares hauran de beure alguna cosa mentre juguen els xiquets.

14,30h: Dinar de germanor 16.30h: Continuarem amb el parc infantil una estona més.

188

19,00h: Xocolatada per als xiquets de la comissió i del nostre sector.

22,00h: Sopar de pa i porta.

23,00h: Música i discomòbil a càrrec dels membres de la comissió.

Dijous 8 de març

15,45h: Concentració en la carpa per tal de participar en l’ofrena de flors a la Verge del Lledó.

22,30h: Sopar de pa i porta.

23,30h: Per finalitzar el dia, la discoteca mòbil ens farà ballar tota la nit!

Diumenge 11 de març

12,00h: Apertura de la nostra tasca i concurs de dibuix per als xiquets.

14,30h: Dinar de germanor 17,00h: Participarem en el coso multicolor, els nostres acompanyants i dames gaudiran des de dalt de la carrossa. Aneu amb compte, ja que enguany es farà al Bulevard “Blasco Ibáñez” 22,00h: Sopar de pa i porta en la carpa.

23,00h: Discoteca mòbil i posteriorment el ball de disfresses, qui guanyara enguany?

Divendres 9 de març

08,00h: Despertà pels carrers del sector.

12,00h: Apertura de la nostra tasca. Més cacaus i tramussos per a tots.

14,30h: Dinar de germanor.

22,00h: Sopar d’entrepans benèfic patrocinat per la panaderia “Blanch”.

Animeu-vos i col·laboreu!

23,30h: Espectacle de la Dracqueen “Diva X”... les rialles estan assegurades!

24,00h: La discoteca mòbil ens amenitzarà la nit. Tots a ballar!

Dissabte 10 de març

08,00h: Despertà pels carrers del sector amb la música de la dolçaina i el tabal de la Colla Soroll i més coets.

12,00h: Apertura del mesó gaiater.

189

12,00h: Obrirem la nostra tasca magdalenera. Al mateix temps concurs de guinyot.

12,30h: Toc d’eixida per encendre el foc de les fogueres del concurs de paelles.

15,00h: Límit de presentació de les paelles al jurat.

16,30h: Lliurament dels premis del concurs de paelles, guinyot, disfresses i dibuix.

18,00h: Replegarem la carpa gaiatera entre tots.

22,30h: Desfilada final des de l’avinguda del Rei fins a arribar a la plaça Major i posterior Magdalena Vítol.

00,00h: Anirem a la ubicació de la gaiata per apagar la llum viva de la festa, els nostres monuments gaiaters.

Nota La comissió es reservarà el dret de modificar qualsevol acte programat per a la setmana de festes.

El soci de sector tindrà vi, llimonà, cacaus, taula i cadires a la seua disposició. La comissió no es responsabilitza de la falta de lloc.

Per a identificar-se tots els socis de sector hauran de dur el cartó de soci.

Om de Sibèria

Superfície total: 10.880 m2 Superfície ajardinada: 8.717 m2

Parc del Meridià

Arbres: 246 Arbusts: 284,4 m2

El Ulmus Pumila, més conegut com a Om de Sibèria, és originari de la Xina i Sibèria. Es tracta d’un arbre caducifoli, que pot arribar als 25 metres d’alçària.

La corfa és de color gris fosc i fissurada longitudinalment, i les branques són primes, de color gris-groguenc. Les fulles són alternes, amb vora serrada, i amb la base del limbe molt poc asimètrica. Les flors són menudes, de color rosat, i es reuneixen en xicotets grups, pràcticament assentats sobre les branques. Els fruits són molt abundants i maduren poc de temps després de l’aparició de les fulles.

Col·laboradors

Magdalena 2018

L ’Associació Cultural Gaiata 6 “Farola-Ravalet”, vol donar les gràcies als amics i col·laboradors que amb la seua ajuda desinteressada, han fet possible aquest llibret.

Moltes gràcies!

Arajovic · Bricomart · Monfort Salut Dental · Sparky · Izquierdo · Bruño & Pilat · El rincón del bocata · C&R · Maruja Limón · Centro Dermoestético Wappas · Panaderia Blanch · Safont Joyeros · Rogelio Cruella fotógraf · Tisú tintorerias · Rajoles i Paviments Rubio · Gestoria Gallén · Anem Anem restaurant-taperia · Lledó foto-video-imatge digital · Rokelin · Francisco Sanahuja maquinària agrícola - premses i molins · Clinica Dental Martínez Tena · Ferrer - Blasco advocats · Solsona càterings · Carnisseria de cavall Toni · Perruqueria d’homes Jorge Gil · Cafeteria-Restaurant Àgora · Proyecto Amigó Castelló · Cafeteria EOI · Innovació Digital Castelló · Cantavella Robres · Centre de fisioteràpia Granel · Osteofisio Francisco Gómez · M. Fabra Cristalleria · Gèneres de punt Teresa · Sita Creativa · Olives i Salsums M. Cinta · Generali Seguro · Celobert academia · Calzados Fores · Estilisme Perruqueria Unisex · Angelines roba infantil · Perruqueria Elisa · Lledó Fincas · J.M. Forcada, s.l. · Pistatxo roba infantil · La pajarita roja editors · Enrique Roig sabater · Distribuciones Casa Edo · Quiromasaje Javier Nadal · Perruqueria d’homes Ares · Idiomes Reyes · Serigrafia Mazuela · Modes Mabel 192

193

194

195

Carrer Concepció Arenal, 2A Baix Castelló Telèfon: 964257930 clinica@bruno-pilat.com

196

197

SPARKY Sparky Castellón FanPage

964201195

@sparky_castellon

695378376

Carrer Enmig, 81 - 12001 Castelló de la Plana

PERRUQUERIA D’HOMES

Carrer Sant Roc, 163 - 12004 Castelló Telèfon 964 20 01 01 facebook: GilvsGil 198

Reserves 622 296 252 Plaรงa Tetuรกn 37 12001 - Castellรณ

199

Llar i Gestió Tècnics immobiliaris des de 1995 - Compra-venda

- Pisos

- Xalets

- Villes

- Finques rústiques

- Cases de camp

- Locals

- Solars

- Obra Nova

- Hotels

- Negocis

- Propietats alt standing - El millor finançament del mercat - Professionals al teu abast

Governador, 53 - Telèfons 964 199 850 - 686 647 837 - cyrinmo@gmail.com

200

201

Avgda. Rei En Jaume, 82

joyeria_safontcs@hotmail.com

Telèfon: 964214256

Safont Joyeros, Castellón

www.safontjoyeros.com @safont_joyeros

tel. 964 244 129

Carrer Jover, 1 12002 Castelló

- Reportatges de boda, comunions, bateigs, etc.

- Fotografies d’estudi - Restauració, fotomuntatges i retoc digital

202

203

• Tramitació d’escriptures • Tràfic

• Assegurances socials • Assessoria comptable i fiscal

Plaça Tetuán, 9 - 1º Tel.: 964 254 549 • Fax 964 216 406 • 12001 Castelló de la Plana www.gestoriagallen.es • administracion@gestoriagallen.es

204

TOT EN FOTOGRAFIA PROFESSIONALS DE LA FOTOGRAFIA

Av. Rei En Jaume, 106 - Castelló - Tel.: 964 200 941 Carrer Major, 25 (cantó plaça Santa Clara) - Castelló - Tel.: 964 260 441

BENICÀSSIM Carrer Santo Tomás, 7 - Telèfon 964 300 570 VALL D’UIXÓ Carrer Miguel Vicente Arnau - Telèfon 964 697 148 CASTELLÓ Carrer María Rosa Molas, 15 - Telèfon 964 269 087 Carrer Maestro Ripollés, 24 - Telèfon 964 232 308

205

Tel. 964 74 24 70

clinicadentalmartineztena@gmail.com

C/ Zaragoza 18 baix (al costat de la Farola) 12001 Castelló

Odontologia general i preventiva Estètica dental Periodòncia Endodòncia Pròtesi dental 206

Cirurgia oral Odontopediatria Blanquejament dental IMPLANTOLOGIA ORTODÒNCIA

FERRER - BLASCO ABOGADOS ADMINISTRACION DE FINCAS

Calle Calvario, 4, Entlo.

12001 Castellรณn

Telf. 964 83 01 24 Fax 964 83 01 25

207

Cafeteria - Restaurant

Agora

By S&S

Esmorzars

• Menú diari i Carta

Dissabtes obert Plaça Àgora, local B1 - Campus Riu Sec, Universitat Jaume I 12006 Castelló de la Plana - Telèfon 964 73 02 30

•

208

CAFETERIA EOI

TRACTAMENT DE LES DROGODEPENDÈNCIES Per a la rehabilitació és necessari seguir un procés educatiu que ajude a la persona a modificar actituds que han afavorit l’adicció, potenciar i adquirir hàbits i habilitats afavoridores del procés de maduració que l’ha de dur a una vida sense drogues, amb autonomia i llibertat.

D’acord amb les necessitats detectades en la societat en relació a l’adicció d’estupefacients s’han implantat els següents programes de tractament:

Vine i prova el nostre MENÚ DIARI

• CENTRE DE DIA ACOLLIDA • CENTRE DE DIA NOCTURN - (Per a consumidors de psicoestimulants) • CENTRE DE DIA ADOLESCENTS • CENTRE DE DIA RECOLÇAMENT - (Per a consumidors de psicoestimulants i altres drogues) • CENTRE DE DIA REINSERCIÓ • COMUNITAT TERAPÈUTICA - (Unitat de deshabituació residencial) • ALTER - (Tractament de ludopaties)

Carrer José Pradas Gallén, s/n 12006 CASTELLÓ

Av. Enrique Gimeno 44 - 12006 Castelló Telèfon 964 205 255

209

Magatzem de calçat

Carrer Aragó, 14 - Tel. i Fax 964 242 085 12004 Castelló Plaça Tetuán, 5 - Tel. 964 212 086 12001 Castelló

CRISTALLERIA FUSTERIA D’ALUMINI

taller d’enmarcació mampares de bany decoració en vidre

Francisco Gómez Moreno Diplomat en Fisioteràpia C. O. en Osteopatia www.osteofisio.es

Direcció Grup Ribes Pla 2 Baix C/ Juan Ramón Jiménez

Av. Quevedo, 10 - tel.: 964 206 554 mòbil 610 472 327 www.mfabra.es - info@mfabra.es 12004 Castelló

(entre C/ Rio Júcar i C/ Rio Turia)

Tel. cita prèvia 626 054 699 • 12006 Castelló

210

Gèneres de punt Llenceria, Bany, Mitjanes i Corseteria

Carrer Sant Fèlix, 66 - Tel. 964 22 26 68 Arxipreste Balaguer, 6 - Tel. 964 23 51 13 (enfront de Santa Maria)

Telèfon 625578644

CASTELLÓ

www.facebook.com/sitacreativa

www.puntoteresa.com www.facebook/puntoteresa

OLIVES I SALSUMS

Carlos Gozalbo Salvo

Mª Carolina Beltrán Vilar Agent Exclusiu Núm. Registre CO7218956792P

Carrer Zaragoza, 9 - 12001 Castelló Tel.: 964 342 614 - Mòbil: 636 147 353 E-mail: cabevicalimocho@hotmail.com

Mercat de Sant Antoni - Parada 1 Tel.: 651 318 662 12004 CASTELLÓ

211

Roba infantil i roba interior Plaรงa Notari Mas, 13 Tel. 696 919 848 CASTELLร 212

Nuria Herrero Badía

Agent de la propietat immobiliària Graduat social

Demane el seu torn al telèfon:

Avgda. Lledó, 15 baix 12003 Castelló Telèfon 964 23 92 10 nuria_herrero_badia@hotmail.com

964 243 721

Av. Espronceda, 6 - A 12004 CASTELLÓ

concessionari oficial:

Ampli surtit en cerimònia, comunions, vestir i casual

Suministraments i Manteniments d’Oficines

Plaça Tetuán, 4 (front Correus) www.pistatxorobainfantil.es

Av. Quevedo, 14 - 16 • 12003 Castelló Tel.: 964 22 26 00 • Fax 964 23 01 90

Telèfon 964 256 351 12001 Castelló

213

Còpia de claus Reparació de calçat Esmolat de ganivets i estisores Sabates forrades a mida

Joaquim Costa, 28 • Tel.: 964 254 676 12004 CASTELLÓ

CUIDATE A TU MEDIDA

Técnicas y tratamientos para el cabello

Javier Nadal Estilista Quiromasaje

Con cita previa en:

Carrer Rosell, 18 - D

670 332 516

Telèfon 964 216 960 12001 CASTELLÓ

214

Classes d’anglés Tots els nivells Grups reduits

C/ Cerdán de Tallada, 23 Alt. B Telèfon: 964 25 62 84 12004 Castelló

IMPRESSIÓ EN TEXTIL I PLANA TOT TIPUS DE PUBLICITAT ESTAMPACIÓ EN GENERAL SAMARRETES – ADHESIUS ROBA LABORAL ROTULACIÓ PER ORDINADOR TOT TIPUS DE REGALS PUBLICITARIS REGALS D’EMPRESA Pintor Castell, 2 Tel. i Fax 964 24 08 72 e-mail: serigrafiamazuela@ono.com 12001 CASTELLÓ 215

Aquest llibre s’acabà d’imprimir als obradors de Innovació Digital Castelló el dia 3 de febrer de 2018 festivitat de Sant Blai