Llibret de la Gaiata 6 - 2014 by Farola-Ravalet

Edita

Associació Cultural Gaiata 6 Farola-Ravalet

Coordina

Esteban Gual Ibáñez

Fotografies

Coordinadors empreses col·laboradores

Rogelio Cruella Jaime Altres Yolanda Forcada Bardiza Charo Palau Oñate Tonica Olucha Montins i altres Associació Cultural Gaiata 6 Farola-Ravalet

Els autors

Dipòsit Legal

CS 45-2012

Imprimeix

Innovació Digital Castelló s.l.u.

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.

President

Esteban Gual Ibáñez

Vicepresident 1er

José Bartoll Moya

Vicepresident 2on

Manolo Romero García

Secretària Vicesecretària Tresorera Contadora Madrina Madrina 2013 / Dama de la Ciutat 2014

Charo Palau Oñate Yolanda Forcada Bardiza Tonica Olucha Montins Lledó Archiles Amat María Garcilópez Palau Claudia Balado Ferrer

Dames d’Honor

Rocío Querol Vilar María Castell Gracia

Acompanyants

José Bartoll Moya Alejandro Gómez Marín

Nerea Ibáñez Vilar Paula Gascó Pradells

Madrina Infantil Madrina Infantil 2013 / Dama de la Ciutat Infantil 2014

Paula Abona Blasco Alejandra Gallén Montañés Carlota Lainez Soler Amanda Marmaneu Jiménez Eva Sánchez Castillo Natalia Espada Jiménez Noelia Hernández Andrés Claudia Beltrán Palencia Teresa del Carmen Cumba Soler

Dames d’Honor Infantils

Rubén Ibáñez Vilar Francisco Vilar Albert Diego Dols Forcada Iván Miralles Agut Nikolás Galera Lacasa Sergio Hernández Andrés Pau Serrano Gual Jaume Serrano Gual

Acompanyants Infantils

La comissió d’este barri (que sap el veinat que té) vol fer les festes lluides perque pot....... i perque deu

uan s’aproxima el quart diumenge de Quaresma i comencem a olorar la

pólvora que marca l’inici de les

nostres benvolgudes festes fundacionals de la Magdalena, la gaiata 6 Farola-Ravalet truca a la vostra porta per a fer-vos arribar el nostre llibret. Ara fa sis anys que vaig decidir afrontar aquest repte i volíe donar les gràcies per tota la col·laboració i tot l’ànim rebuts, sobre tot per part de la comissió que treballa, s’esforça i dedica el seu temps lliure al sector perquè cada any les festes siguen inoblidables. Enguany hem intentat fer possible de la millor de les maneres la nostra tasca de construcció de monuments i de programació d’activitats per a la setmana de la Magdalena, ateses les nostres possibilitats. Esperem i desitgem que amb l’esclat del darrer coet al Magdalena Vitol us sentiu contents amb el treball realitzat per la comissió del sector 6. Esperem també que ens visiteu durant aquests dies de festa i que ens pugueu conèixer. Sempre sereu ben rebuts a la vostra gaiata! Per Castelló, les seues festes i la gaiata 6 Farola-Ravalet

Salutació del president

Esteban Gual Ibáñez

Salutació del president

Beatriz Iturralde Cubertorer Reina Infantil de les festes 2014

Lara Sos Boix Reina de les festes 2014

Paula Gascó Pradells Dama de la Ciutat Infantil 2014 Orgullosa d'haver representat, com Padrina Infantil 2012, a la Gaiata 6 “Farola-Ravalet, vull aprofitar la l'oportunitat que em doneu de dirigir-me a tots vosaltres per a agrir-vos tots i cadascú dels moments que vaig tenir la sort de compartir en la vostra companyia i en la de nostra padrina Claudia, durant tot el temps que va durar el meu padrinatge. Aquest any, com a Dama Infantil de la Ciutat, portaré amb mi y per tot arreu el sentiment d'un sector, “el nostre”, que cada any i a poc a poc va construint la seua història, una historia reblada d'il·lusions, vivències i records com els que per sempre perduraran al meu cor.

Us desitge que les Festes de la Magdalena 2014 siguen una pàgina més a afegir en la vostra ja dilatada història, eixa que any rere any sabeu escriure amb l'experiència que us dona el vostre ben fer en el món de la festa. Amb el meu millor record i afecte.

Paula

Claudia Balado Ferrer Dama de la Ciutat 2014 Estimats amics i veïns, ha estat un orgull representar a Farola Ravalet; una comissió que manté la tradició de les nostres festes amb molt d’esforç i treball. L’any

que he viscut amb tots vosaltres mai s’esborrarà del meu record ni del meu cor.

Vull donar les gràcies a les persones que m’ han ajudat i recolzat i a totes aquelles

que han fet que el meu any com a madrina haja sigut millor que un somni. Per

aquest any, desitge que la llum de les gaiates no deixe de brillar i que tot el sector

gaudeisca com jo faré com a Dama de la Ciutat, de les festes de la Magdalena 2014. Magdalena, festa plena!

Claudia

Mar铆a Garcil贸pez Palau Madrina 2014 Farola-Ravalet

María Castell Gracia

Dames d’Honor Acompanyants

Alejandro Gómez Marín

Rocío Querol Vilar

Dames d’Honor Acompanyants

José Bartoll Moya

Tornar als orígens

Artista Gaiater Vanesa Pérez Monfort

Materials utilitzats: Fusta: 200 m2 de 10 mm 30 m2 de 0’3 mm Ferro: 180 m Cablejat: 6.000 m aprox. Peretes: 1.200 de 25 vats 1.000 de 15 vats Tubs de led: Al voltant de 60 Policarbonat: 60 m2 catedral

Estructura interior metàlica coloretjada amb pintura esmaltada. Fusta de densitat mitja per a revestiment d’estructura, i tallada a ma per a revestiment dels braços. Vidrieres confeccionades amb policarbonat transparent, emplomades amb plom daurat i pintades a ma amb pintura coloretjada. Ús de pintura acrílica per a fusta, tints naturals i pintura de pa d’or esmaltada, betuns i ceres.

Tardor al Ravalet

Materials utilitzats: Fusta: 180 m2 de 10 mm 30 m2 de 0’3 mm Ferro: 180 m Cablejat: 6.000 m aproximadament Peretes: 1.200 de 25 vats 1.000 de 15 vats Tubs led: Al voltant de 20 Policarbonat: 30 m2 catedral Suro: 80 m2

Artista Gaiater Esteban Gual Ibáñez

Nerea IbĂĄĂąez Vilar Madrina Infantil 2014 Farola-Ravalet

Dames d’Honor Infantils Acompanyants

Amanda Marmaneu Jiménez Paula Abona Blasco

Nikolás Galera Lacasa

Alejandra Gallén Montañés

Dames d’Honor Infantils Acompanyants

Sergio Hernández Andrés

Eva SĂĄnchez Castillo

Dames dâ&#x20AC;&#x2122;Honor Infantils Acompanyants

Francisco Vilar Albert

Natalia Espada Jiménez

Dames d’Honor Infantils Acompanyants

Rubén Ibáñez Vilar

Noelia Hernández Andrés

Dames d’Honor Infantils Acompanyants

Jaume Serrano Gual

Claudia BeltrĂĄn Palencia

Dames dâ&#x20AC;&#x2122;Honor Infantils Acompanyants

Diego Dols Forcada

Carlota Lainez Soler

Dames dâ&#x20AC;&#x2122;Honor Infantils Acompanyants

IvĂĄn Miralles Agut

Teresa del Carmen Cumba Soler

Dames dâ&#x20AC;&#x2122;Honor Infantils Acompanyants

Pau Serrano Gual

s e r do

a r o b . a l l o C

Andrea Piqueres Manase

Rebeca Nova Herrero

Carlota Martín Bastán

s e r do

a r o b . a l Col

Paula Garcil贸pez Palau

Julia Roig Marmaneu

Marta Balado Ferrer

SOCIOS DEL SECTOR Luis Aguilar

Joaquín López

Rafael Albiac

Cristina Luján Sixto

Família Amat-Parra

Emilia Marmaneu

Família Arrechavaleta

José Marmaneu Peña

María Luisa Amigo

Família Martínez Espada

Arturo Baltanas

Joan Meseguer

Francisco Benedito Carbó

Lolita Navarro

Carmen Borrul Tellols

Família Novoa-Castell

Milagros Cabedo

Vicente Ortells

Fernando Campos

Rosario Oñate Revest

Família Cuñat Navarro

Família Pascual Bernat

Família Espada Vives

Severino Ramos

Carmen Esteban

Carmen Sábado Allepuz

Rosa Fabregat

Ana Sales Galmes

Francisco Forcada Ribes

Constanza Sánchez

Vicente Forcada Ribes

Família Soler-Aznar

Miguel Gil

Rosa Tena

Pilar Gil Cabedo

Rosa Tirado

José Gozalbo

Jorge Tirado Domínguez

Teresa Gozalbo

Mercedes Traver

Dolores Gual

Luis Valero Morales

Família Lleó Piquer

Guillermo Verchili Carmen Zarzoso Pascual

QUADRE D’HONOR PRESIDENT D’HONOR

Mariano Garcilópez Gómez

GAIATERS D’HONOR

Charo Palau Oñate José Ibáñez Soler Mónica Vilar Moreno Família Martínez Sales Francisco Zaragozá Fábrega

GAIATERA CASA VALENCIA-BARCELONA

Berta Prieto Blasco

GAIATERS D’HONOR PERPETUOS

Juan Bellés Tena Vicente Ramos Sancho Rafael Tecles Barberá Ximo Capdevila Verchili Agustín Espada Rincón José A. Navarrete Centelles

COMISSIÓ DE LA GAIATA

Pablo Felipe Abona Mora

José Ignacio Martínez Casado

Laura Albert Molina

Paco Martínez López

Isabel Almela Vallés

Laura Martínez Peris

Fina Amat Ten

Mª José Miralles Beltrán

Noelia Andrés Balaguer

Tonica Moliner Soler

Lledó Archiles Amat

Verónica Montañés Prades

Jaime Archiles Carda

José Julián Muñoz Alarcón

Javier Balado Albiol

Carmen Muro Rodríguez

Claudia Balado Ferrer

Nuria Navarrete Sanjurjo

Marta Balado Ferrer

Mariano Nova Cava

Víctor Ballester Melchor

Alberto Nova Herrero

Estefanía Bartoll Moya

Tonica Olucha Montins

José V. Bartoll Moya

Charo Palau Oñate

Carla Bastán Isidro

María Garcilópez Palau

Manolo Palau Oñate

Carmen Pilar Beltrán Cendrán

Paula Garcilópez Palau

Lidón Palencia Roig

José Francisco Beltrán Cendrán

Marta Gascó Pradells

Lledó Pascual Bernat

Carolina Beltrán Vilar

Fran Gascó Vidal

Amparo Peñarrocha de la Cruz

Susana Blasco Corbella

Fátima Gavara Beltrán

Laura Peris Escrig

José Luis Busto Ríos

Juan Gavara Jóvena

Andrea Piqueres Manase

Chimo Castell Justiniano

Alejandro Gómez Marín

Pepe Piqueres Obiol

María Castell Gracia

Dani Gómez Marín

Begoña Pradells Irún

Montse Castillo Piñana

Ximo Gómez Monferrer

Santiago Querol Carbó

Antonio Collados Bautista

Gloria Gracia Sos

Rocío Querol Vilar

Beatriz Collados Manase

Javier Granel Vicente

María Querol Vicent

Pedro Cumba Llorens

Ana Gual Ernesto

José Luis Roda Gil

Nati Chiva Gómez

Cristina Gual Ernesto

Isabel Roda Muro

Fina Ernesto Villalonga

Esteban Gual Ibáñez

Carmen Roig Traver

Ximo Escrige García

Fermín Hernández Muñoz

Manolo Romero García

Paco Escura Benages

Reyes Herrero Badía

Lledó Romero Olucha

Alberto Escura Forcada

José Ibáñez Soler

Sonia Romero Olucha

Carlos Escura Forcada

Sonia Izquierdo Blasco

Mª Carmen Sales Albert

Antonio Espada Martos

Ramón Jiménez Coca

Rosa María Sales Ferrando

Ester Espada Moliner

Elena Jiménez Morcillo

Bartolo Sánchez Sánchez

Andrea Fabregat Peñarrocha

Sonia Jiménez Morcillo

Mª Carmen Sanjurjo Fores

Jesús Fabregat Peris

Cristina Lacasa Sales

Manuel Serrano García

Isabel Ferrer Troncho

Consuelo Manase Vicente

Elena Soler Barcos

Yolanda Forcada Bardiza

Bienvenida Manase Vicente

Mario Tárrega Beltrán

Cristian Forés García

Paqui Marín Moles

Vanessa Vilalta Fortea

Cristina Fornás Chiva

Mª José Marmaneu Gumbau

Begoña Vilar Moreno

Cristóbal García Soler

José Antonio Marmaneu Martínez

Fran Vilar Moreno

Mariano Garcilópez Gómez

Javier Martín Villalta

Mónica Vilar Moreno

COMISSIÓ INFANTIL

Paula Abona Blasco

Carlota Lainez Soler

Claudia Beltrán Palencia

Amanda Marmaneu Jiménez

Carlos Castell Gracia

Carlota Martín Bastán

Javier Castell Gracia

Ignacio Martínez Almela

Teresa del Carmen Cumba Soler Diego Dols Forcada

Rebeca Nova Herrero Claudia Palau Miralles

Natalia Espada Jiménez Jaume Querol Vilar Nikolás Galera Lacasa Julia Roig Marmaneu Alejandra Gallén Montañés Paula Gascó Pradells Marta Granel Sales

Marcos Sánchez Castillo Eva Sánchez Castillo

Sergio Hernández Andrés

Jaume Serrano Gual

Noelia Hernández Andrés

Pau Serrano Gual

Nerea Ibáñez Vilar

Emma Vilar Albert

Rubén Ibáñez Vilar

Francisco Vilar Albert

NomeNameNts de les màximes represeNtaNts l dia 14 de setembre vam celebrar el nome-

nament de les nostres Madrines per a la

Magdalena 2014 María Garcilópez Palau i Nerea Ibáñez Vilar van rebre el corresponent pergamí acreditatiu per part del nostre president Esteban Gual Ibáñez, com a màximes representants de la Associació Cultural Gaiata 6 FarolaRavalet per a la Magdalena 2014. Es va iniciar l’acte amb la lectura de l’acta del nomenament per part de la vicesecretària Yolanda Forcada, seguint amb l’entrega dels pergamins i la insígnia de la Gaiata per part del president. A continuació María i Nerea les nostres Madrines, van prendre la paraula, fent referència a les seues “sensacions” com a representants de la Sis per a este magnífic any. Així el va fer el nostre president agraint en primer lloc a les predecessores i Dames de la Ciutat per la Magdalena 2014, Claudia i Paula eixe somni fet realitat, i per agrair a tota la comissió la seua presencia en aquest primer acte d’una nova Magdalena. La vetlada va acabar amb un un magnífic sopar, i un animat ball que van posar el punt final a este esperat acte per part de la comissió i un punt i seguit l’any que hui començàvem. Felicitats a María i Nerea i que siga un any ple de SOMNIS.

preseNtació del cartell de la magdaleNa 2014 n la vesprada nit del dimecres 30

d’octubre, en la Sala d’exposicions de

la Fundació Dávalos-Fletcher, el Jurat qualificador del concurs de cartells, presentats per a anunciar les Festes de la Magdalena de l’any 2014, va acordar donar com a guanyadora, l’obra presentada davall el lema “ROTLLO I CANYA” realitzada per Juan Diego Ingelmo, de Castelló. Sent al dia següent divendres on les nostres reines de les festes, Lara i Beatriz van tallar la cinta inaugural de l’exposició de les obres presentades al concurs de cartells per a les festes de la Magdalena del pròxim 2014. A l’acte van assistir les dames de la ciutat i les madrines de les gaiates. En el nostre cas, com no, vam assistir amb la màxima representació: María Garciló-

pez Palau (Madrina) i Nerea Ibáñez Vilar (Madrina Infantil) junt al nostre president

Esteban Gual, van viure un dels seus primers actes oficials previs a la Magdalena.

imposició de BaNdes l divendres 20 de setembre, la Ciutat va celebrar el nomenament oficial i la imposició de bandes a la reina infantil Beatriz Iturralde Cubertorer, i la seua respectiva cort d’honor junt amb les representants de les 19 comissions de sector.

Van pujar cada una de les madrines infantils de les gaiates de la ciutat i com no es va continuar amb el moment en que les nostres xiquetes, amb els seus trages de castellonera acompassat al ritme dels pasdobles i la seua gràcia van fer acte de presència i entre elles la nostra madrina infantil per la Magdalena 2014, Nerea Ibáñez Vilar. L’acte va continuar amb el seu protocol per fer aparèixer a les Dames de la Ciutat i entre totes elles la nostra madrina del 2013 i aquest any dama Infantil de la ciutat. Paula Gascó Pradells i finalment la Reina Infantil Beatriz Iturralde Cubertorer, elegantment vestida i sense parar de somriure i saludar a la concurrència. Una vegada tots els seients de l’escenari van estar ocupats va tindre lloc la lectura de l’acta del nomenament per part de la secretària de la Junta de Festes, per a continuació ser el president de la Junta de Festes, i l’Excm. Alcalde de Castelló, Sr. Alfonso Bataller per a posar a totes les xiquetes la banda acreditativa i atorgar el ram de flors. Amb el so dels clarins de la ciutat va començar el moment de imposar a la Reina Infantil la seua banda i donar-li el pergamí que l’acrediten com la xiqueta que representarà a tots els xiquets i xiquetes de la ciutat, així mateix, també se li va concedir el seu regal floral. Posteriorment la resta de La Cort començant per les xiquetes Dames de la Ciutat 2014 i entre elles Paula Gascó Pradells i continuant per cada una de les madrines infantils, i entre elles la nostra elegantíssima fanalereta 2014, Nerea Ibáñez Vilar rebent el seu guardó acreditatiu.

Després d’este acte protocol·lari, el president de la Junta de Festes, i posteriorment, l’Excm. Sr. alcalde, van dirigir uns emotius discursos agraint a totes i tots els representants, la seua implicació amb el món de les festes. Finalitzat l’acte, els presentadors van tornar a anomenar totes les protagonistes que van iniciar el descens de l’escenari i entre elles la nostra Madrina Infantil per la Magdalena 2015 Nerea Ibáñez Vilar, tenint com a colofó, la baixada de la Reina Beatriz, i la seua Cort d’honor. Les fotos protocol·làries, van concloure este moment tant emotiu. El dissabte 21, va ser el moment de les majors amb el nomenament i la imposició de bandes a la representant de la dona castellonera per excel·lència per a les nostres festes fundacionals corresponent al calendari festiu pel 2014. En el Teatre Principal, tal com estava previst, esperaven a la comitiva les Corts d’Honor de les Reines de les Festes 2013, Cristina Pastor i Laura Turch, també esperaven l’arribada, la Reina Infantil 2014, Beatriz Iturralde,

imposició de BaNdes junt amb les seues Dames de la Ciutat, i la Bellea del Foc d’Alacant i la Fallera Major de València. A poc a poc el nombrós públic assistent, va anar ocupant les seues butaques, i puntualment a les 20:30 hores va pujar la presentadora de l’acte, que per a esta emotiva ocasió va ser Mónica Sidro. Va començar, donant la benvinguda a les autoritats i al món de la festa que allí es trobava reunit. El fil conductor de l’acte d’imposició es va centrar principalment en les característiques generals de cada un dels diferents sector gaiaters. Una a una van pujar totes les Madrines de les gaiates ,però el punt culminant de la nit arribava per a nosaltres i pel nostre sector, on en el primer coliseu castellonenc és va sentir: “de la “Farola-Ravalet” la senyoreta María Garcilópez Palau. Amb aplom i nervis, però amb pas ferm i compassat pel passadís va fer la seua aparició, amb les millor gales i com ella sap sense deixar el seu gran somriure per ocupar a mà esquerra del escenari el seu lloc. Amb breus pinzellades van fer aparició les figures de les Dames de la Ciutat i com no aquest any fem doblada i Claudia Balado Ferrer madrina del 2013 va fer acte de presencia, la Dama dels Cavallers, i com a colofó de l’acte i precedida de la guàrdia d’honor uniformada de gala, va entrar la Reina de les Festes 2014, Lara Sos Boix, la qual no va deixar de saludar i somriure a la concurrència que omplia el Teatre. Igual que la vesprada anterior amb la Reina infantil, va començar este moment amb el so dels clarins de la ciutat per a imposar a la Reina LARA la seua banda i donar-li el pergamí que l’acrediten com la persona que representarà tots els veïns i veïnes de la ciutat, així mateix, també se li va concedir el seu regal floral. Posteriorment la resta de La Cort començant per les Dames de la Ciutat 2015, Dama dels cavallers i continuant per cada una de les Madrines dels diferents sectors gaiaters, d’aquesta manera María Garcilópez rebia de mans de l’alcalde el distintiu blanc acreditatiu. Finalitzat l’acte de la imposició de bandes, va prendre la paraula el president de la Junta de Festes, i l’Excm. Sr. alcalde dedicant amdos unes paraules d’agraïment i orgull de part de tots cap a la Reina Lara i a la seua Cort d’Honor. També van dirigir unes boniques paraules a l’anterior màxima representant María Mulet Ripollés. Finalitzat l’acte, va anomenar una a una a totes les protagonistes de l’acte, i entre elles la nostra màxima representant per las Magdalena 2014 María Garcilópez Palau iniciant el descens de l’escenari, junt a la resta de madrines i dames de la ciutat culminant amb la baixada de la Reina LARA, entre els emocionats aplaudiments de tots els assistents. Aquest acte protocolari va tindre el seu epilogue amb un sopar de gala posteriorment iniciar un ball, que va suposar el primer “Rotllo i Canya” ball preliminar per a les nostres madrines María i Nerea, sent l’assaig de línici d’este periple fester com a madrines i presidents d’un sector que... Il·lumina la ciutat per a esborrar les ombres.

la NostRA preseNtació

Gaiata 6 )DUROD 5DYDOHW

Presentació 2ÀFLDO Dissabte 8 de febrer de 2014

0DJGDOHQD

LA GRAN DANSÀ... DE LA FAROLA-RAVALET ota el sugeridor títol de “Escola de Ball Fanal”, la nos-

tra gaiata va donar compte a una nit que es presentava

plena de castellonerisme. Un escenari senzillament decorat amb cortines marrons i amb dossels verds, feia l’efecte de gran luxe, i flanquejat per dos grans balladors, més uns elements, cavallets, arets, notes musicals, xiquetes i xiquets... feia la impressió del que anava a succeir aquest dissabte vuit de febrer. On NEREA IBÁÑEZ VILAR I MARÍA GARCILÓPEZ PALAU anaven a coronar-se com a madrines per la Magdalena 2014 Faltava un quart per les onze de la nit, un Palau a desbordar esperava impacient, l’entrada de la comissió de la SIS. El só de la dolçaina i tabal és sentia de fons, a la explanada exterior, la comissió i invitats festers de la gaiata, en formació protocol·lària, feia el seu passeig fins l’entrada on esperava les reines de les festes BEATRIZ I LARA així com les seus corts d’honor, les restants gaiates, diversos ens i resta de públic. Una magnífica sonoritat coetera va ser junt a dolçaina i tabal per part de xaloc l’acompanyament de tota la comissió major e infantil per la Magdalena 2014. La música, del sobrenomenat “la Voz”, Frank Sinatra, una tonalitat a mitja llum de l’escenari... va ser la benvinguda ja dins a tots els assistents... però quina sorpresa! L’escenari estava ocupat. Una professora de ball, la qual anava a ser una de les presentadores de dit acte “Lledó Marzá” estava assajant amb els seus deixebles un ball... una dansà, però que feien en l’escenari i ballant? Assajar, assajar en la seua escola, “l’escola de ball Fanal”. Una veu en Off ens comunica que ja estem a cinc i dos minuts de començar la classe, i ja esta, el que faltava, un dels alumnes, el que anava a ser un altre dels presentadors “Santi Lopez” apareixia pel fons del passadís, arribava parlant per telèfon, damunt tard i sense assabentar-se que ja feia hores que la classe havia començat.

Quin disgust, semblava tindre SANTI, no havia arribat a temps, però com sempre l’excusa... mon pare, les taronges, l’alqueria... però si “LLEDÓ” li va dir que si seguia així, no ballaria ni en el més menuts de l’escola. Un altra sorpresa ens va sorprendre i pel lateral esquerre va eixir una xica... i va començar a donar la benvinguda a tots, reines, autoritats, comissions, etc... era, efectivament la tercera presentadora “Alejandra Alberto”. Mare la que es va muntar, tres presentadors, uns a l’escola de ball l’altra presentant... quin sarau i ningú sabia el que ocorria, així van anar SANTI i LLEDÓ en busca del que havia muntat aquest destarifo. Sols es va quedar a l’escenari “ALEJANDRA” la qual va començar nomenant els estendards, MARIO TARREGA BELTRÁN i PEDRO MANUEL CUMBA LLORENS i les col·laboradores de la associació PAULA GARCILÓPEZ PALAU, CARLOTA MARTÍN BASTÁN, REBECA NOVA HERRERO, JULIA ROIG MARMANEU, MARTA BALADO FERRER i ANDREA PIQUERES MANASE, sorpresa ens va deparar la gaiata, ja que va traure per passadissos laterals, creats a tal efecte, als estendards i pel central a les col·laboradores. Era el moment de les madrines ixents 2013. “Són les que representen i van representar un castelló de ravalet, d’un ravalet de calvari però sempre son i seran lleials i fidels a un sector i una ciutat.” D’aquesta manera PAULA GASCÓ PRADELLS i CLAUDIA BALADO FERRER madrines del 2013 van fer acte de presencia. Però quina presencia, amb música èpica, gaiates de mà amb gotets i amb canyes van desfilar cap l’escenari simbolitzant la gran gesta de la baixada de la muntanya al pla recordant el trasllat... un altra innovació va realitzar aquest grup de comissionats tornant a eixir les madrines junt als símbols pels laterals i central. Assegudes les madrines, “SANTI i LLEDÓ” pareixien perduts, però més SANTI que LLEDÓ, un pel altre, no sabien, parlaven d’un pastor, d’un grup de gent, d’unes balladores, d’un pregó... be si d’un pregó va ser la següent part de la presentació, on unes xiques i un xic de l’Escola de Dansa Castelló, van interpretar la dansa coneguda localment com les gitanetes o dansa del pastor, un fort aplaudiment per part del públic assistent va ser la finalització d’aquest ball. Però “SANTI i LLEDÓ” seguien buscant al o als responsables de tot açò, ja que no els deixaven, assajar, ballar...

Però hi havia que continuar amb el guió establit on va ser el moment en que “ALEJANDRA” va presentar al cap i casal de la família fanalera al president de la gaiata: EN ESTEBAN GUAL IBÁÑEZ per imposar l’acreditació, les bandes, als comissionats de la Farola-Ravalet. “Els pobles sempre estan convidats com anunci de primavera... on de la mar a la muntanya”... van aparèixer els primers comissionats de la gaiata per la MAGDALENA 2014: Dama infantil PAULA ABONA BLASCO, AMANDA MARMANEU JIMÉNEZ, ALEJANDRA GALLÉN MONTAÑÉS acompanyada per SERGIO HERNÁNDEZ ANDRÉS, CARLOTA LAINEZ SOLER acompanyada de IVÁN MIRALLES AGUT, NATALIA ESPADA JIMÉNEZ acompanyada de RUBEN IBÁÑEZ VILAR, CLAUDIA BELTRÁN PALENCIA acompanyada de DIEGO DOLS FORCADA, així mateix va pujar la primera Dama la senyoreta MARÍA CASTELL GRACIA acompanyada de ALEJANDRO GÓMEZ MARÍN. L’escenari començava a estar compassat, una part de l’embrió fanaler del sector, brillava amb llum pròpia com el seu fanal, senyal i guia d’un sector sent porta d’entrada a un futur. Però “SANTI i LLEDÓ” no la tenien tota amb ells i volien assajar eixe ball, eixa dansa, que tenia que ser el sant i senya de la nostra presentació. Van eixir, tornant a insistir, sobretot “SANTI” que ell desprès de veure el balls, vestits, castanyetes que van abillar de ball i música la cavalcada volia ballar. Però com anava a ballar? Si donava tres passos i perdia el ritme. De fons s’escoltava ja la dolçaina i tabal donant el to d’avis. Sorpresa! El futur de l’Escola de Dansa Castelló, acompanyats per curadors van eixir per ballar, en el dia dels xiquets, dilluns de magdalena “La Jota d’Alfar”. Meravellosament interpretada i amb un vigorós aplaudiment pel demà de l’Escola, van eixir per rebre al següents comissionats. En paraules de “ALEJANDRA”, i recordant al malaurat Vicent Pau Serra i Fortuño creador del text del pregó infantil... “Castelló no oblida els xiquets... perquè són memòria plena d’històries per al demà”... i en eixe matí màgic... com temps de somnis i festa van nomenar als nostres següents comissionats: el xiquet NIKOLÁS GALERA LACASA, dama infantil NOELIA HERNÁNDEZ ANDRÉS acompanyada de JAUME SERRANO GUAL, EVA SÁNCHEZ CAS-

TILLO acompanyada per FRAN VILAR ALBERT, i la dama infantil la xiqueta TERESA DEL CARMEN CUMBA SOLER acompanyada per PAU SERRANO GUAL, i la Dama la senyoreta ROCÍO QUEROL VILAR acompanyada de JOSÉ BARTOLL MOYA. Havíem vist un seguit de danses, de balls de costums i tradicions, una varietat de músiques, colors i pólvora, tota una festa de goig que prestava a gaudir de les màximes representants de la Magdalena 2014. Si d’aquesta manera i amb l’himne, de la gaiata “Lluïsor”, amb lletra de Vicent Jaume Almela i musicada per Pepe Falomir i cantada per Canya de Sucre, ficant-se tot el Palau en peu per rebre a les màximes representants de la SIS “Farola-Ravalet” per la Magdalena 2014, van aparèixer pel fons del passadís central del Palau la Madrina Infantil del Sector NEREA IBÁÑEZ VILAR i la madrina MARÍA GARCILÓPEZ PALAU acompanyades pel president de l’associació ESTEBAN GUAL IBÁÑEZ. Ja teníem el nostre escenari complet, era el moment més protocol·lari de la nit on CLAUDIA i PAULA van donar el testimoni a NEREA i MARÍA, i que millor testimoni que les bandes que anaven a ficar-les sobre el seu muscle com a màximes representants de la SIS del 2014. Així mateix la gaiata va voler agrair el seu pas a CLAUDIA i PAULA, nomenant-les gaiateres d’honor de la SIS. D’aquesta manera i en agraïment les dos madrines ixents van voler demostrar el seu amor, fent un present i recordar el seu pas per la gaiata ficant sengles corbatins. Ja estava... però SANTI anava buscant a LLEDÓ i aquesta que no apareixia i quins crits, ell amargat, i com sempre es quedava soles, però no estava a soles ali “ALEJANDRA” el cridà per acompanyar-lo, perquè no estigués a soles i quina sorpresa estava amoïnat ja que molt d’assaig però de ballar ni el Rotllo i Canya. Però a

“SANTI” se li va il·luminar la cara al sentir un ball que començava a sonar era el “carracaxot” ballat una altra vegada per la llavor de L’Escola de Dansa de Castelló, però dalt a l’escenari estava formant-se la secció dels majors, quina sorpresa ens esperava. Amb el final del ball del carracaxot l’anguila se’n van esmunyir els menuts. De sobte sonà “LLEPOLIA” recordant la “Serenata a la Mare de Déu del Lledó”... i que bonic amb projecció de la nostra patrona, la nostra mareta, que aquest any pujarà a la ciutat en el seu segon any marià, simplement prodigiós el que ens van oferir l’Escola de Dansa Castelló... Però mira per on ja havia trobat a LLEDÓ i que guapa vestida amb el traje de llauradora... però hi havia que continuar i no quedarmos SANTI estava decidit i volia fer la gran dansà, ballar... En aquests moments vam donar pas al convidats, uns convidats de luxe que no volien perdre’s aquest fet eren les diferents associacions que volien compartir, amb els seus presents, la nit amb la SIS. Benafigos amb la seues Reines 2013 Aida Giménez i Paula Solsona acompanyades per l’alcaldesa Mercedes Cortesi la regidora de festes Josefa Vives. La Falla Molinell-Alboraia representada per la Fallera Major Infantil Marta Hinojosa i el President Infantil Pablo Ferrandis. Va ser el torn d’unes companyeres d’un camí, fent un present El Club Voleibol l’Illa Grau. Era ara de la Falla Nord Doctor Zamenhoff-El Clavell encapçalats pels màxims representants de la falla Fallera Major Ana Defez, Fallera Major Infantil Elsa Herranz, president Infantil Héctor Murgui i el president de la falla Jorge Defez. De la població de

presentació

Benicàssim va ser el següent present on la seua reina Ruth Villanueva acompanyada de

Carolina San Miguel. Tampoc va voler faltar a la cita els germans foguerers de la Foguera Carrer Major de San Vicent del Raspeig representada per la senyoreta Cristina Monllor acompanyada per José Andrés Gomis. De les festes de carrer, el Carrer Santa Bàrbara, la Clavaria, Cati Mariscal i el seu president Raúl Martí. La Germandat del Cavallers de la Conquesta amb la seua màxima representant Na Violant d’ Hongria Melina Queral, acompanyada pel maestre en Jesús Redón. Com no una representació de l’Escola de Dansa Castelló també va voler fer un present a les nostres madrines. De la Federació de Colles i en nom de totes les colles federades van fer el seu present la Colla Macameu. La següent va ser la que el pròxim dissabte anava a ocupar l’escenari, així en representació de la Gestora de Gaiates va ser la associació cultural “L’Espartera” Gaiata 9 amb la madrina Infantil Natalia Victoria acompanyada del president infantil David Valverde, la madrina Noelia Personat i acompanyades per la presidenta de la gaiata María Pilar Diaz. Ja sols quedava l’ofrena oficial, la de l’excel·lentíssim ajuntament i en concret de la Tenència d’alcaldia Oest van fer una ofrena floral, portada per diversos membres de la gaiata. L’escola estava plena i “ALEJANDRA” va demanar buidar-la sinó amb totes que hi havia això pegaria un esclafit, d’aquesta manera vam començar a buidar l’escenari. Primer l’embrió, la saba de la SIS. Si en el mateix ordre de pujar van baixar tots els comissionats menuts i majors, però ara ja amb les seues bandes distintives com dames de la cort de les nostre madrines de NEREA i MARÍA. Ja no més quedava sobre l’escenari les màximes representants del 2013 PAULA i CLAUDIA, i les 2014 NEREA i MARÍA. Bé, van ser en primer lloc PAULA i CLAUDIA las que es van acomiadar, i de quina manera més bella, amb una sèrie d’imatges, vídeo del seu recorregut durant aquest any per la gaiata, que amb la música de “Dinah Washington Mad About The Boy” fou el punt culminat a aquest període on en aquestos moments ja formaven part d’eixa gran gaiata amb les Reines BEATRIZ i LARA com dames de la ciutat 2014. Si ja PAULA GASCÓ PRADELLS i CLAUDIA BALADO FERRER acompanyada per GUILLERMO REBOLLAR VALENCIA, baixaven com madrines per incorporar-se a la cort de la Magdalena 2014 com Dames de la ciutat.

Ja sols de l’escenari quedaven les que van a representar a un Fanal d’història, però la nit encara no havia acabat on LLEDÓ i SANTI van fer la seua aparició i sorpresa ja els dos anaven vestits de llauradors, que anava a passar despedirien, ballarien... que anaven a fer? Sí amb ALEJANDRA de còmplice ja sabien tots on estaven i mirà per on SANTI volia també fer un present a les madrines i perquè no com va dir LLEDÓ i per a tots els assistents... Un regal símbol dels balls locals... i que havia que sentir-lo com un element propi del seu costumari col·lectiu, el qual any rere any es recrea i balla... així es va convocar, en nom de la gaiata SIS, per primera vegada en el Palau de la Festa “El Ball Perdut” o “Ball de Plaça de Castelló”. Ja sonà i la gent i públic es va disposar a ballar, un gran ball regal de la SIS per les nostres madrines NEREA i MARÍA. La nit s’havia anat desfullant poc a poc, la rosa del cant “Fanaler” amb els pètals multicolors dels balls vam bordar, lentament i amorosament aquest tapís de la Plana ara ja il·luminat pels estels de la “Farola-Ravalet”. Si, la llum festera de la sis estava en marxa i entonant tots a una veu i com un sol rondaller “LLuÏsor” vam acomiadar a les màximes representants, de la Associació Cultural Gaiata 6 “Farola-Ravalet”, per la Magdalena 2014, Madrina Infantil la xiqueta NEREA IBÁÑEZ VILAR i la Madrina la senyoreta MARÍA GARCILÓPEZ PALAU acompanyades pel President ESTEBAN GUAL IBÁÑEZ. I com tota presentació que es prea va estar tancada per les col·laboradores i el portaestendards de dita comissió, amb el Rotllo i Canya i una discomòbil ens va continuar la nit de la SIS.

Agermanaments

FOGUERA CARRER MAJOR SANT VICENT DEL RASPEIG

FALLA MOLINELL-ALBORAIA VALÈNCIA

FALLA DOCTOR ZAMENHOFF VALÈNCIA

CASA VALÈNCIA-BARCELONA BENAFIGOS BENICÀSSIM LES COVES DE VINROMÀ VIL.LAFAMÉS SANTA BÀRBARA FESTES DE CARRER

Foguera Carrer Major Sant Vicent del Raspeig

Mercedes Lillo Miró

Sergio Javier Torregrosa

Presidenta

Presidente Infantil

Verónica Amorós Botía Bellea

Membres de la comissió de la foguera Carrer Major de Sant Vicent del Raspeig, ens van acompanyar en la nostra gran nit d’estrena.

María Martínez Martínez Bellea Infantil

Falla Molinell-Alboraia València

José Vicente Sauri Izquierdo

Pablo Ferrandis López

Presidente

Presidente Infantil

Marta Coscollar Damas Bellea

La Bellea Infantil i el President Infantil de la falla Molinell-Alboraia, ens van acompanyar en la nostra gran nit d’estrena.

Marta Hinojosa Sacristán Bellea Infantil

Falla Doctor Zamenhoff València

Jorge Defez Zafón Presidente

Ana Defez Torán Bellea

Bellees i Presidents de la Falla Doctor Zamenhoff, ens van acompanyar en la nostra gran nit d’estrena.

Héctor Murgui Luna Presidente Infantil

Elsa Herranz Valiente Bellea Infantil

Gaiatera de la Casa València a Barcelona

Berta Prieto Blasco

Benicàssim

Santa Bàrbara Festes de Carrer

“Fills de Cassim” Benicàssim, població que també s’ha agermanat en la nostra associació gaiatera no van voler faltar a la cita.

De la nostra ciutat i prop del nostre sector, els representants del carrer Santa Bàrbara, van fer el seu present de pleitesia a les nostres madrines i president.

eN el record

aNy 2013

LLEDONERS EN EL PASEO DE RIBALTA

no de los ejemplares arbóreos más admirado en el Paseo de Ri-

balta es el lledoner (Celtis australis L.). Su presencia al comienzo del paseo con un ejemplar que se abre desde la base en varia-

dos troncos es una bella tarjeta de presentación para los numerosos ejem-

plares de lledoners que nos iremos encontrando en los hermosos pasillos botánicos que el Paseo nos ofrece resaltando sus enormes troncos finos, lisos y grisáceos que suben en dirección al cielo buscando su alimento en los rayos solares. Su historia impregna nuestra historia. En el siglo XIV, cuando la ciudad de Castelló de la Plana tenía unos 100 años, un humilde labrador castellonense, Perot de Granyana, estaba labrando su campo cuando observó cómo sus bueyes quedaban frenados al forzar su arado una raíz de un lledoner, quedando al descubierto una imagen que vendría a conocerse como Madona Sancta María del Lledó. Esto ocurría en el año 1366 y sería el jurado de la villa el que tomaría el acuerdo de levantar una capilla en el mismo lugar del hallazgo. La imagen de nuestra Virgen María se acompañaría con el hermoso nombre del Lledó, haciendo referencia al árbol lledoner. Es conocido popularmente como almez, oligonero, latonero, almecino, lodoño, lledoner o llidoner. La denominación de almez proviene del hispano árabe “máys” que significa literalmente “árbol”. Es una especie muy longeva conociéndose ejemplares con una antigüedad cercana a los 600 años. Puede alcanzar alturas de 25 m. Sus hojas caducifolias dejan en invierno un aspecto de la copa curiosa por el entramado de sus ramillas. Está muy presente como árbol ornamental en parques, jardines, alineación de calles siendo muy tolerantes a la contaminación, vientos y a los climas secos. Da buena sombra con su copa frondosa, pero debido a su desarrollo debe vigilarse el marco de plantación en aquellos lugares urbanos próximos a edificios. Por su sistema radicular profundo se usa también para repoblar zonas de ribera y laderas para sujetar el suelo y evitar la erosión.

Aspecto del tronco liso

Hojas dentadas

Presente en toda Europa meridional (de donde procede el nombre del género “australis”) lo encontramos en la Península en las zonas de clima más suave (este y sur) en altitudes entre los 200 y 1200 metros (soporta el frío aunque sufre en las heladas tardías), siendo escaso en Castilla, Extremadura y Aragón. Ocupa las riberas de los ríos junto con los olmos. La denominación del género Celtis hace referencia a la antigua familia botánica de las Celtidacéas (“árboles sin látex”). En nuestra provincia de Castellón es poco abundante pero en la antigüedad formaban parte de la cubierta vegetal natural conocida como almaces que cubría la plana, siendo bosques constituidos por olmos, chopos y en menor número lledoners. Estos bosques tenían una cohorte de zarzales donde resultaba laborioso para los primeros habitantes de la ciudad ganar superficie de labranza, quedando pocos testigos en la actualidad de la vegetación natural indígena. Muchos de los ejemplares de lledoners que vemos ahora son procedentes de cultivo. En Cataluña era muy popular plantar un ejemplar de lledoner en la hacienda cuando nacía el primogénito que heredaría los bienes. Presenta un fruto comestible y de sabor agradable (similar a la miel) conocido como celtina, almeza, almecina o latón. Esta drupa adquiere en su maduración diversos colores pasando por el verde, amarillo, azulado y finalmente negro. Alimenta a un gran número de pájaros (siendo los mirlos los que más lo comen) y permanecen largo tiempo en el árbol. Se han utilizado para preparar mermeladas y vino dulce. Los frutos se emplean en medicina popular como astringentes (anti-

Bello ejemplar en las puertas del Paseo Ribalta diarreico) así como hemostáticos en las hemorragias abundantes del flujo menstrual: esta activad es debida a los taninos mayoritariamente presentes en sus frutos verdes. Sus hojas se han utilizado como alimento de los gusanos de seda. El aprovechamiento de su madera se debe a que es ligera, compacta y pesa poco, haciéndola idónea en la producción de bastones, mangos de instrumental diverso de labranza, horcas (forques) para aventar en las eras, rastrillos, látigos, remos, esculturas, etc. Con sus raíces se elaboran pipas para fumar. También de las raíces y de las cortezas del árbol se obtiene una esencia empleada como colorante amarillo para tintar la seda. Destacar la presencia cada vez más abundante en los jardines y avenidas de diferentes poblaciones de una especie congénere del lledoner, el Celtis occidentalis L., originario de Virginia (EEUU) con la diferencia morfológica de su corteza verrugosa y no lisa como el lledoner (se pueden observar los numerosos ejemplares presentes en la Avenida Chatellerault de la capital castellonense). Luis Mulet Pascual Doctor en Farmacia

LA FAMÍLIA DE FRANCISCO RIBALTA ARTISTA, PINTOR, UNA SENYA D’IDENTITAT PER ALS CASTELLONENCS

n cada vespra magdalenera, en algún moment del día ve al meu record un personatje de molt amplia dimenssió en Castelló, en

Carlos González Expresati (1886 – 1970), enginyer director del port, president de la Societat Castellonense de Cultura, de la Filarmónica,

també de l’Escola d’Arts i Oficis, poeta i escriptor, autor de la màgica Mi-

tología de las Gayatas, col.laborador amb Luis Sales Boli dels primers disenys del tratje típic de dona castellonera. No obstant, per alimentar la meua memoria en dies com aquest, recorde que en Carlos va ser qui per primera vegada va llançar al vent la paraula Madrina, expressió que avui ens acompanya ja en total naturalitat. Madrina, vocable que serà expressió gojosa en la Galania de la Reina de les festes. Bé, doncs per redondejar la cita recorde també que va tindre l´oportunitat de vendre el llibre El

pintor Ribalta, que havia escrit Espresati, amb notable acollida en grans cercles literaris i artistics d’Espanya. Era l’homentge a qui tots creïen que era el fill de Castelló, Francisco Ribalta. Clar que, estudis i noticies posteriors, van fer arribar a la conclusió que Ribalta no havia nascut ací sinó en la ciutat de Solsona, provincia de Lleida, en Catanlunya.

HONORS I HOMENATGES La veritat es que ja en 1785, el viatjer ilustrat Antonio Ponz afirmava que Ribalta va ser batejat en l’esglesia Major de Santa María, el 2 de juny de 1555. Al temps, el biograf Orellana citava també a Ribalta com a pintor castellonenc. I així, al pas dels dies altres molts investigadors –almenys escriptors- fonamentaven les seues teories, encara que s’observaven discrepancies entre els opinants. Potser que fora el nostre il.lustre professor del institut, Eduardo Juliá, un dels penultims defensors del naixement del pintor en Castelló, com abans havien fet altres com Balbás y Gaetà Huguet, complicats davant el nom de Francisco Ribalta per a tants

llocs públics, senyes d’identitat per al vecindari. Ningú en Castelló había rebut tants honors, tants homenatges. Una placa on es diu que va ser la casa natalícia del pintor en el carrer d’Enmig, ha sigut contemplà per diverses generacions de castellonencs durant tot el segle XX. L’obra d’en Carlos Espresati va pareixer a tots molt normal i molt apropiada. Però...

LA VIDA Pareix demostrat que el 2 de juny de 1565 va naixer en Solsona, provincia de Lleida. La màgica enciclopedia Espasa, columna de la saviesa espanyola, encara diu que fou en 1555 quan va naixer Francisco Ribalta i en Castelló de la plana. Les dues linies argumentals de uns i altres, es possen d’acord quan asseguren que va morir a la ciutat de Valencia en 1628. No tinc confirmació del segon cognom, alguns tenen clar que es tracta de Castell, altres afirmen que es Catalá el cognom de la seua mare. Una senyora anomenada Juana Ortis signa documents –de traspassos, venta o testamentaris- com a mare de Francisco Ribalta. Tots coincideixen en afirmar que va estudiar Belles Arts en Valencia i que, més tard, va passar a Italia, bressol i escenari de les arts pictoriques. I uns anys més tard, de retorn a Espanya, ja deixà testimoni del seua alt nivell artístic, amb obres que han quedat en les institucions de Castelló i en l’església de Santa María, La Sang i San Agustí, doncs totes les obres del nostre Francisco Ribalta es caracteritzen per ser de temàtica religiosa. Al pareixer va tindre tres germans, dels quals poc es sap, i un fill, Juan de Ribalta, nascut a Madrid en 1596 y que va faltar, casualment, el mateix any que s’on pare, en 1628, deixant moltes belles obres.

RICARDO CARRERAS Un dels cinc fundadors de la Sociedad Castellonense de

Cultura, el erudit Ricardo Carreras Balado, va publicar en el Boletín en 1927, titulat “El pintor Francisco Ribalta y el pue-

blo de Castellón”, un gran escrit en el que justifica l’orgull dels castellonencs –gent senzilla, però no boba ni tampoc incultapel seu fill Ribalta. Fa pùblica la seua admiració per la Corporació Municipal que presidía en Salvador Guinot, per encarregar el monument escultòric que es senyor del nostre paseig –parc, en realitat- a l’escultor Juan Adsuara, però fa una cabriola al final del seu escrit i ve a dir que el més important es que Castelló considere a Ribalta com a fill seu, que admire la seua obra i presumeix d’allò, que justifica la quantitat d’obres signades per Ribalta que es troben temples del nostre entorn. Fa una cridà per a la recollida de grabats, apunts, esboços, llenços signats pel pintor, amb la fì de crear un corpus documental per perpetrar i honrar la seua memoria, al igual que l’escultura d’Adsuara i el parc que tant admirem.

JUAN ADSUARA Crec que va ser l’unica conversació, més enllà del hola i adeu, que vaig tindre l’ocasió de mantindre amb l’escultor Adsuara, autor del magistral monument que presideix el parc. Va ser un dia dels anys 60 i en el despatx del llavors alcalde Eduardo Codina. Acabava d’incorporarme a la Junta de Festes com vocal de propaganda. “ No obledes -em va dir- que la gaiata no es un element estàtic, sinò actiu i dinàmic”. Jo era per aquell temps un jove realitzador de programes culturals en Radio Castellón i vaig voler saber més. Li vaig preguntar per la seua màgica estàtua de Ribalta. I davant el somriure de Codina, l’escultor es mostrà no obstant complagut: “En la concepció de l’estàtua de Ribalta ha obrat en mi –m’estava informant- com a factor principal no el sentit anecdòtic de pintor, sinò la força dinàmica de la seua obra. He imaginat sempre el

monument a Francisco Ribalta com una interpretació de formes, exemptes de tot simbolisme”. Vaig intuir que donava per fet que coneixia la vida i miracles del pintor Ribalta. Els seus anys en Madrid, com artista, com acadèmic professor i, finalment, com director de la Real Acadeia de San Fernando li donaven una aurèola d’autoritat, que va engrandir amb els mitjans documentals al seu abast per coneixer tots els llocs del món a onhi havia obra pictorica de Francisco Ribalta, el pintor del dibuix severo i grandiós.

FESTEIG. LA FILLA DEL MESTRE Situat Francisco Ribalta en Italia, va tindre com a mestre a un notable pintor, pare d’una bella xica. Ribalta emprava qualsevol procediment per congraciar-se amb la familia, per fer-se voler. Enamorat i correspost per la xica va tindre que convencer del seu nivell com a pintor al mestre, qui va deixar per ausentar-se uns dies un obra sense concloure, treball que va realitzar amb vertader goig de la seua promesa. Al tornar el mestre i vore el treball acabat, li va cridar l’atenció la seua bella execució i dirigin-se a la seua filla li va dir: “ Amb aquest si et casaria jo, i no amb eixe Ribalta, del que parlen tots”. “Pare, doncs ha sigut precisament Ribalta l’autor i m’alegre que t’haja agradat...” Al pareixer, va haver-hi boda, tot va acabar com una bona història.

Salvador Bellés

TRADICIÓ I EVOLUCIÓ DELS COL.LECTIUS FESTERS EN LES FESTES DE LA MAGDALENA LES GAIATES Hi ha qui dubte que les gaiates són el símbol de Castelló durant les seues festes? Crec que no ningú o, pot ser, molt poca gent. Les Gaiates rememoren els bastons il·luminats que, els nostres avantpassats, van utilitzar en 1252 per a descendir des de la Magdalena fins al Pla de Castelló. L'origen de les gaiates parla que portaven tantes llums com a veïns, caps de família i familiars les acompanyaven durant la romeria. En l'època medieval, desfilaven gaiates en representació dels 4 nuclis urbans de Castelló: Taxida, Almalafa, Villamargo i Fadrell. A principis del segle XV, va aparéixer en escena una nova Gaiata amb dimensions molt majors que les anteriors. Es tractava de la Gaiata del Micalet de València i es va construir com homenatge a la capital del Regne fundat per Jaume I. Un acord municipal adoptat a mitjan del segle XIX, va establir que les Gaiates havien de ser construïdes amb vidres de colors. Quan el segle XX tenia 14 anys de vida, van entrar en escena una sèrie de Gaiates corporatives, destacant la del Cercle Mercantil, la Cambra Agrària i el Gremi de Sant Isidre. En l'actualitat, estos monuments incorporen 3 elements bàsics: acabar en un gaiato, tindre llum i incloure l'escut de la ciutat.

Les gaiates o comissions de sector actuals, van nàixer en 1945, davant la necessitat geogràfica de dividir la ciutat en zones festeres. A partir d'eixos moments, van ser les verdaderes impulsores de la Magdalena com a festa major de Castelló, fins a la crisi dels anys 70. Inicialment van ser 12 els sectors, passant a 15 en 1982 (es van unir el 13, 14 i 15), a 17 en 1983 (es van unir el 17 i 18) i a 19 en 1984 (es van unir el 16 i 19). El sector de la Gaiata 6 es va denominar, inicialment, Plaça de la Independència i adjacents. Incloïa part del que és, en l'actualitat, el sector de la Gaiata 18. El seu nom actual es deu al fanal que l'Ajuntament va construir en 1924 amb motiu de la coronació de la Mare de Déu del Lledó i que és conegut, popularment, com “la Farola”. El Ravalet fa referència al grup de cases que es van construir enfront de la Plaça Tetuan. Arquitectònicament, el sector acull el grup de cases modernistes més bonic de la ciutat, així com una sèrie d'edificis emblemàtics entre els que destaquen l'Institut Ribalta i l'Edifici de Correus. En la Magdalena de l´any 1993 la gaiata va obtenir el primer premi en el concurs de gaiates, sent President Antoni Ortuño, amb un excepcional monument realitzat en fusta que sustentava una increïble il·luminació, obra de l'artista gaiater Tecles. Des de la dècada dels 60, la Gaiata ha estat vinculada a la Casa València a Barcelona i ha sigut l'encarregada d'acompanyar a la Gaiatera d'esta Casa en els actes oficials de la setmana gran. La comissió de la Gaiata 6 ha patit, en els últims anys, una sèrie de transformacions importants, a causa de la incorporació de noves famílies i components. De les 85 persones que formaven part de la comissió en 2009, s'ha passat a les quasi 140 de l'actualitat. Eixa barreja de famílies “veteranes” amb la incorporació de noves idees, ha tingut com resultat que “La Farola-Ravalet” s'haja convertit en un dels sectors més consolidats dins del col·lectiu de les Gaiates.

LES COLLES Mai us heu ajuntat un grup de persones per a fer alguna cosa junts? Segur que sí. En eixa antiga tradició de reunir-se grups d'amics o coneguts per a participar, conjuntament, en alguna activitat, tenen el seu origen les colles. A mitjan anys 70, coincidint amb la transició democràtica, es va produir una crisi dels sectors gaiaters que va tindre com resultat l'impuls de l'associacionisme de nous col·lectius. Les festes necessitaven un canvi. Va ser, aleshores, quan les Colles van començar a adquirir identitat i dinamisme propi, de tal manera que es van convertir en un fenomen molt rellevant dins de l'estructura de les Festes. La contínua aparició de Colles va propiciar que, en 1988, es duguera a terme el primer intent d'agrupació de les mateixes mitjançant la Coordinadora de Colles de Castelló que, per diversos motius, no va obtindre els resultats esperats. Uns anys després, en 1993, totes les Colles que van formar part de la Coordinadora, junt amb algunes més (un total de 18), s'unixen per a formar la Federació de Colles de Castelló, amb l'objectiu d'impulsar i recuperar la participació ciutadana en les Festes de la Magdalena. Se “trobava a faltar” el caràcter popular que, en algun moment, havien tingut les mateixes. En poc de temps, es va incrementar el nombre d'associats considerablement. La Federació va tindre uns primers anys replets de propostes, idees i activitats. En 1994 es va crear l'Escola Municipal de Dolçaina i Tabal, amb l'objectiu de difondre i fomentar l'ensenyança musical d'estos dos instruments tradicionals. En 1995 va organitzar el III Congrés Magdalener amb una sèrie d'actes culturals paral·lels, entre els que va brillar amb llum pròpia la presentació del llibre “Al voltant del nom dels Colles”. Destacar, d'altra banda, l'edició de la revista Plaça Major que va suposar la creació d'un canal informatiu sobre el món de les Colles i les seues activitats.

En l'actualitat, la Federació de Colles està integrada per mes de 200 associacions que continuen fomentant l'objectiu comú de treballar en favor de la festa i la cultura. Cada una de les Colles ha anat evolucionant de forma particular, en funció de l'edat dels seus components. D'esta manera, s'han anat adaptant les activitats exercides en els “caus” a l'evolució dels membres del col·lectiu sense perdre, en cap moment, les ganes per disfrutar tots junts de la festa i les seues tradicions. Una menció especial a la Colla Pixaví, per mereixements propis. Va ser fundada en 1982 per grup de gent interessada en l'estudi i divulgació de diverses tradicions de Castelló. A més de custodiar i conservar l'Ermita de Sant Roc de Canet, s'encarreguen que estiga tot a punt en la parada que la Romeria fa allí, així com de la “Tornà”. Una altra menció, sentimental en este cas, per a la Colla Catxerulo, que va nàixer al desembre del 2000 i de la qual vaig ser president durant els seus anys d'existència. Va estar integrada, en el seu origen, per 6 parelles d'amics i familiars que, en anys anteriors, havien pertangut a altres associacions. L'ànim de formar una Colla més familiar i amb una filosofia diferent, ens va portar a constituir esta associació. Eixos 7 anys en el nostre Cau del Carrer Pedro Aliaga, seran difícils d'oblidar!

ELS ENS VINCULATS L'aparició dels denominats Ens vinculats a la Junta de Festes de Castelló, va respondre a la diversificació associativa de les festes de la Magdalena. L'adquisició de protagonisme per part de les comissions de sector, a partir de 1945, va anar unint a la progressiva presa d'importància del record històric de la fundació de la ciutat de Castelló, amb la creació de nous col·lectius. Entrem en detalls amb alguns d'ells: La Germandat dels Cavallers de la Conquesta va nàixer en 1950, amb la finalitat de representar a la cort de cavallers del Rei Jaume I en el Pregó de les Festes de la Magdalena. Els Moros d´Alqueria van nàixer en 1976, com una escissió “amistosa” de la Germandat. Realment van ser la primera Colla dins de l'àmbit de la festa magdalenera. Des d´aleshores s'han encarregat de representar la part musulmana del Pregó. En el seu currículum, entre moltes altres coses, destaca l'organització del II Congrés Magdalener. Un any després, en 1977, seguint amb el procés de transformació fester-social que estava produint-se, naix la “Colla” del Rei Barbut. Gran part de la joventut castellonenca que ambicionava, durant les festes, una “marxa diferent” a la de la resta de l'any, va descobrir en esta Colla el que anava buscant. Eixa joventut que necessitada fugir de discoteques i pubs en la setmana de festes va trobar, durant molts anys, el lloc adequat per a passarse'ho bé.

Una de les últimes associacions culturals que es van unir al col·lectiu dels Ens Vinculats, va ser la Colla “Bacalao”. Fundada el 1992, va prendre el “relleu generacional” a la Colla del Rei Barbut en el que a “marxa” es referix. Qui no recorda eixos 2 primers anys en el local de la Plaça de les Aules? Inoblidables! Els 35 socis fundadors, entre els que em trobe, van pensar en un col·lectiu fester amb propostes diferents de les que l'estructura oficial de la festa tenia en eixe moment. Des del principi, la filosofia d'esta Colla va ser “reprendre la marxa” i participar de manera activa en les festes sense cap tipus de complexos. Després de la seua consolidació com a Ens Vinculat, va diversificar la seua presència en les festes a través de l'escenificació, en el Pregó de la Magdalena, dels atacs de pirates barbarescos a les nostres costes durant els segles XVI i XVII.

ALTRES COL·LECTIUS Malgrat no tindre el reconeixement oficial de col·lectius festers, hi ha una sèrie d'associacions que tenen o han tingut importància en l'esdevindre de les nostres festes. Corria l'any 1925 quan es va fundar l'Ateneu de Castelló, seguint una línia desinteressada per donar a conéixer la Literatura, les Ciències i les Belles Arts, així com un desig de reunió i bona convivència, dins d'un ambient liberal. A esta Associació se li atribuïx l'organització del I Congrés Magdalener en 1979, conjuntament amb, l’aleshores denominada Junta Central de Festes de la Magdalena.

Encara que la seua activitat s'exercix al llarg de tot l'any, l'Associació de Festes de Carrer i Barris de Castelló participe habitualment en actes tan significatius de les Festes com són la Cavalcada del Pregó i l'Ofrena de flors a la Mare de Déu. Les Agrupacions Folklòriques han tingut una importància determinant en la recuperació i difusió de la cultura folklòrica castellonenca. La seua participació en les festes, no es limita al pregó i les mostres de folklore durant la setmana magdalenera. Durant tot l'any col·laboren activament en presentacions de gaiates, galanies i actes relacionats amb les nostres festes. A una d'estes agrupacions m'unixen llaços molt especials, per ser membre de la mateixa. Es tracta de l'Escola de Dansa Castelló. Amb gran esforç i il·lusió, va nàixer en 1983, encara que fins a 1992 no es va constituir com a associació cultural. Des de la seua fundació, este grup ha treballat per mantindre el folklore tradicional i donar-ho a conéixer a nivell nacional i internacional. Destaquen les seues col·laboracions amb Xarxa Teatre, les seues actuacions en l'Auditori junt amb la Banda Municipal i el seu primer premi en el certamen “Castelló Artístic”, organitzat per la Junta de Festes. D'altra banda, la seua vinculació al món de la festa i als col·lectius gaiaters és important, tant per les seues actuacions i col·laboracions, com per la pertinença de molts dels seus membres a comissions d'algun sector.

Per Manuel Ángel Palau Oñate

progRAma de festes al sector Divendres, 21 de març ACÍ ESTEM A les 22 HORES batejarem les nostres Gaiates, Tornar als orígens –la major– per María i Esteban i Tardor al Ravalet –la menuda– per Nerea acompanyats per tota la Comissió al “escorxador” antic matadero.

Dissabte, 22 de març ANUNCI OFICIAL DE LES FESTES Per la vesprada i aproximadament sobre les 16 HORES,“Cavalcada del Pregó”, pels principals carrers de la nostra ciutat saltant obres i demés. Al voltant de la MITJA NIT ens traslladarem al “matadero” per traure les nostres Gaiates, símbols representatius del nostre sector, fins el lloc on començarà la Desfilada de Gaiates. Queden convidades totes aquelles persones que vullguen acompanyar-nos en aquest acte.

Diumenge, 23 de març MAGDALENA, FESTA PLENA A TRENC D’ALBA i en la plaça Major, repartiment de canyes i cintes, estarem per replegar-les. TOT SEGUIT Missa de Romers i si el temps i autoritats no ho impedeixen, com cada tercer diumenge de quaresma, Romeria de les Canyes, on les nostres Madrines acompanyades pel nostre President i Comissió pujaran al tossalet.

farola - RAValet Ja ENTRADA LA NIT i desprès de passar per Lledó, realitzarem amb la lluminària de les nostres Gaiates, sobre les 19’30 la Desfilada pels carrers de la ciutat.

Dilluns, 24 de març XIQUETS I LLUM A LES GAIATES Sobre les 10’30 DEL MATÍ els més menuts realitzaràn la Cavalcada Infantil, on estaràn presents els nostres xiquets de la Gaiata. PER LA NIT, a la avinguda Rei En Jaume, a les 19 HORES es cel.lebrarà l’Encesa de les Gaiates per què tots puguem veure i apreciar-les en el seu màxim esplendor. Ja a la VORA DE LA MITJA NIT la traslladarem del lloc de l’Encesa al nostre sector, al costat de la Farola, on la podreu apreciar durant tota la setmana de festes.

Dimarts, 25 de març A PER TOTES PEL MATÍ estarem a la nostra Taverna Gaiatera “cacaus i vi no faltaràn” i dinar de germanor. PER LA VESPRADA, sobre les 18 HORES les Reines de les Festes i la seua Cort d’Honor visitaràn el nostre sector, admirant el nostre monument i per repartir a qui corresponga els Fadrins d’Or o d’Argent. A les 20 HORES, ens desplaçarem a la plaça Major pel lliurament de premis dels diferents concursos, podrem arreplegar algun? Esperem…

progRAma de festes al sector Dimecres, 26 de març XIQUETS, AL CARRER Els menuts a disfrutar! aproximadament sobre les 11 DEL MATÍ muntarem un parc infantil a l’avinguda Rei En Jaume, cantó carrer Rosell, on els xiquets estàn convidats a disfrutar de la diversió. Dinar de germanor a les 14 h. A les 16’30 HORES continuarem amb el parc infantil i ABANS D’ACABAR, farem una xocolatada popular. A LA NIT sopar de pa i porta amenitzat per Discomòbil.

Dijous, 27 de març CONFETI PER A TOTS Aproximadament a les 11 HORES, tot aquell que vullga està convidat a participar en el concurs de dibuix infantil, premis i material no faltaràn. Per la vesprada, a les 17 HORES, es celebrarà el cos multicolor, confeti que no falte. A LA NIT, sopar de sobaquillo a la nostra carpa amb Discomòbil.

Divendres, 28 de març DE FESTA TOT EL DIA Tindrem dinar de germanor i després continuarem a la nostra taverna. DE NIT, tindrem sopar de pa i porta amenitzat pel Trío IGUANA La comissió es reserva el dret per poder alterar o suspendre, qualsevol horari o acte.

farola - RAValet Dissabte, 29 de març A VORE A LA MARE DE DÉU DESPERTÀ en cohets i acompanyats pels Bombos de la Confrària de Santa Maria Magdalena. A LES 16 HORES amb els rams i mudats de llauradors o castelloners anirem en processó a l’Ofrena a la Mare de Déu del Lledó. Qualsevol que vullga més informació sobre l’esdeveniment que es passe per la taverna gaiatera. Sobre les 22 HORES realitzarem un sopar en la carpa i després l’actuació de TRINI ROCK BAND i seguidament Discomòbil.

Diumenge, 30 de març VÍTOL Concurs de Paelles per a tots els que vullguen participar. A les 12 HORES, repartiment de llenya i començament per a tots els que estiguen a l’hora, premis per les millors. A les 13 HORES, acompanyats per la xaranga SHOW XARANGAGE anirem fins la plaça Primer Molí per gaudir el tancament de Mascletades 2014. Durant tota la setmana estarà oberta l’inscripció per al concurs a la taverna de la gaiata fins una hora abans de començar. També tindrem Concurs de Guinyot. Ja ENTRADA LA NIT sobre les 21 HORES anirem on ens diguen per participar en la Desfilada Final de Festes, junt les altres Gaiates, Colles, Bandes i demès.

Col·laboradors L’Associació Cultural Gaiata 6 Farola-Ravalet vol donar les gràcies als nostres amics i col·laboradors Sense la seua ajuda no hauríem pogut fer el nostre llibre Us estem molt agraïts

Bricomart, Bantierra, Taller Espa-Car, Inmobiliaria C&R, Arajovic, Centre de fisioteràpia T. Granel, Magatzem de calçat Cantavella Robres, Innovació Digital Castelló, Olives i Salsums M. Cinta, Seguros Generali Carolina Beltrán, Rajoles i Paviments Rubio, Osteofisio Francisco Gómez Moreno, Cristalleria M. Fabra, Fotògraf Rogelio Cruella, Calçats Fores, Acadèmia Celobert, Safont Joiers, Casto Joies, Perruqueria Elisa, Servei de motocicletes Aurelio Centelles, Còpia de claus Enrique Roig, Quiosc Carlos, Carrosseries Arenal, Imagirec, Idiomes Reyes, Projecte Amigó, Serigrafia Mazuela, Carniceria de caball Toni, Maquinària Agrícola Francisco Sanahuja, Modes Mabel, Roba infantil Pistatxo, Mesón Navarro, Roba infantil i interior Angelines, Cafeteria EOI, Rokelin, Suministraments J. M. Forcada, Gestoria Gallén, Foto-Video Lledó, Alimentació J.I. Pasies, Jacaranda, L’Alqueria del Tio Quico, Catering Solsona, IPAT Castelló

publicitat

Desitja als seus ve誰ns i amics bones Festes de la Magdalena 2013

publicitat

Trinidad Granel Lafita Fisioterapeuta

Magatzem de calçat

Carrer Aragó, 14 - Tel. i Fax 964 242 085 12004 Castelló Plaça Tetuán, 5 - Tel. 964 212 086 12001 Castelló

Es realitzen tractaments de: • Electroteràpia • Crioteràpia • Teràpia manual • Massatges teràpeutics i relaxants • Rehabilitació • Fisioteràpia esportiva

C/ Marqués de Salamanca, 5 baix 12004 Castelló - Tel.: 660 306 198

publicitat

OLIVES I SALSUMS

Carlos Gozalbo Salvo

Mª Carolina Beltrán Vilar Agent Exclusiu Núm. Registre CO7218956792P

Mercat de Sant Antoni - Parada 1 Tel.: 651 318 662 12004 CASTELLÓ

Carrer Zaragoza, 9 - 12001 Castelló Tel.: 964 342 614 - Mòbil: 636 147 353 E-mail: cabevicalimocho@hotmail.com

Rajoles i Paviments PAVIMENTS - REVESTIMENTS GRES - SÒCOLS PREUS DE FÀBRICA C/ Galicia, 1 (cantó Joaquim Costa) Tel.: 964 211 618 • CASTELLÓ publicitat

CRISTALLERIA FUSTERIA D’ALUMINI

Francisco Gómez Moreno Diplomat en Fisioteràpia C. O. en Osteopatia www.osteofisio.es

Direcció Grup Ribes Pla 2 Baix C/ Juan Ramón Jiménez

(entre C/ Rio Júcar i C/ Rio Turia)

Tel. cita prèvia 626 054 699 • 12006 Castelló

taller d’enmarcació mampares de bany decoració en vidre Av. Quevedo, 10 - tel.: 964 206 554 mòbil 610 472 327 www.mfabra.es - info@mfabra.es 12004 Castelló

tel. 964 244 129 Castelló

- Reportatges de boda, comunions, bateigs, etc. - Fotografies d’estudi. - Restauració, fotomuntatges i retoc digital.

publicitat

Ronda Magdalena, 66 Telèfon 964 213 956 - Castelló

PERRUQUERIA

Reparació i venda

Demane el seu torn al telèfon:

964 243 721

Av. Espronceda, 6 - A 12004 CASTELLÓ

Telèfon 964 213 935 C/ Aragó, 1 12004 Castelló

publicitat

QUIOSC

CARLOS

Còpia de claus Reparació de calçat Esmolat de ganivets i estisores Sabates forraes a mida

Joaquim Costa, 28 • Tel.: 964 254 676 12004 CASTELLÓ

Carrer Concepción Arenal, 5 Telèfon - Fax 964 21 28 76

publicitat

Llibreria Premsa Revistes Plaça Independència, 6 (Enfront de la Farola) - CASTELLÓ

e-mail: c.arenal@yahoo.es CASTELLÓ

Classes d’anglés Tots els nivells Grups reduits

C/ Cerdán de Tallada, 23 Alt. B Telèfon: 964 25 62 84

12004 Castelló

TRACTAMENT DE LES DROGODEPENDÈNCIES Per a la rehabilitació és necessari seguir un procés educatiu que ajude a la persona a modificar actituds que han afavorit l’adicció, potenciar i adquirir hàbits i habilitats afavoridores del procés de maduració que l’ha de dur a una vida sense drogues, amb autonomia i llibertat. D’acord amb les necessitats detectades en la societat en relació a l’adicció d’estupefacients s’han implantat els següents programes de tractament: • CENTRE DE DIA ACOLLIDA • CENTRE DE DIA NOCTURN - (Per a consumidors de psicoestimulants) • CENTRE DE DIA ADOLESCENTS • CENTRE DE DIA RECOLÇAMENT - (Per a consumidors de psicoestimulants i altres drogues) • CENTRE DE DIA REINSERCIÓ • COMUNITAT TERAPÈUTICA - (Unitat de deshabituació residencial) • ALTER - (Tractament de ludopaties)

Av. Enrique Gimeno 44 - 12006 Castelló de la Plana - Tel.: 964 205 255 86

publicitat

IMPRESSIÓ EN TEXTIL I PLANA TOT TIPUS DE PUBLICITAT ESTAMPACIÓ EN GENERAL SAMARRETES – ADHESIUS ROBA LABORAL ROTULACIÓ PER ORDINADOR TOT TIPUS DE REGALS PUBLICITARIS REGALS D’EMPRESA Pintor Castell, 2 Tel. i Fax 964 24 08 72 e-mail: serigrafiamazuela@ono.com 12001 CASTELLÓ

publicitat

Ampli surtit en cerimònia, comunions, vestir i esport

Plaça Tetuán, 4 Telèfon 964 256 351 12001 Castelló

NAVARRO I: Plaça Tetuán, 26 • Tel.: 964 213 115 • Castelló NAVARRO II: C/ Amadeo I, 8 • Tel.: 964 250 966 • Castelló NAVARRO III: C/ Sanchis Albella, 4 • Tel.: 964 261 133 • Castelló C/ Ximénez, 14 • Tel.: 964 234 861 • 12002 Castelló www.mesonnavarro.com • e-mail: mesonnavarro@ono.com

publicitat

CAFETERIA EOI Roba infantil i roba interior

Vine i prova el nostre MENÚ DIARI

Plaça Notari Mas, 13 Tel. 696 919 848 CASTELLÓ

Carrer José Pradas Gallén, s/n 12006 CASTELLÓ

BENICÀSSIM Carrer Santo Tomás, 7 - Telèfon 964 300 570 VALL D’UIXÓ Carrer Miguel Vicente Arnau - Telèfon 964 697 148 CASTELLÓ Carrer María Rosa Molas, 15 - Telèfon 964 269 087 Carrer Maestro Ripollés, 24 - Telèfon 964 232 308

publicitat

concessionari oficial:

Suministraments i Manteniments d’Oficines

Av. Quevedo, 14 - 16 • 12003 Castelló Tel.: 964 22 26 00 • Fax 964 23 01 90

• Tramitació d’escriptures • Assegurances socials • Tràfic • Assessoria comptable i fiscal Plaça Tetuán, 9 - 1º Tel.: 964 254 549 • Fax 964 216 406 12001 Castelló de la Plana www.gestoriagallen.es administracion@gestoriagallen.es

TOT EN FOTOGRAFIA SI HO TROBES MÉS BARAT D’ABONEM LA DIFERÈNCIA

Av. Rei En Jaume, 106 - Castelló - Tel.: 964 200 941 Carrer Major, 25 (cantó plaça Santa Clara) - Castelló - Tel.: 964 260 441 Carrer Pere III, 8 - Vila-real (Castelló) - Tel.: 964 521 313

publicitat