Magdalena 2016
www.gaiatasis.es Edita
Associació Cultural Gaiata 6 Farola-Ravalet
Coordinació
Esteban Gual Ibáñez
Disseny i maquetació Noelia Pérez Monfort
Fotografies
Rogelio Cruella Jaime Claudia Balado Ferrer
Portada
Noelia Pérez Monfort
Coordinació empreses col·laboradores Yolanda Forcada Bardiza Charo Palau Oñate Tonica Olucha Montins Lidón Palencia Roig Sonia Jiménez Morcillo
© de la present edició
Associació Cultural Gaiata 6 Farola-Ravalet
Pàgina 2 Editorial
Pàgina 3 President gaiata
Pàgina 4 Reina de les festes Pàgina 5 Reina infantil
Pàgina 6 Himne
Pàgina 7 Dama de la ciutat Pàgina 8 Madrina 2016
Pàgina 10 Madrina infantil 2016
Pàgina 12 President infantil 2016
Pàgina 14 Especial receptes castelloneres
Pàgina 16 Dames i acompanyants
Pàgina 24 Dames i acompanyants infantils Pàgina 32 Col·laboradores i estendards
Pàgina 34 Esboços gaiates 2016
Pàgina 36 Comissió
Pàgina 38 Especial receptes castelloneres
Pàgina 40 Socis del sector
Pàgina 41 Quadre d’honor
Pàgina 42 Agermanaments
Pàgina 45 Actes de l’any
© dels textos
Pàgina 54 Nomenament
Dipòsit Legal
Pàgina 58 Imposició de bandes
Els autors
CS 45-2012
Imprimeix
Innovació Digital Castelló s.l.u. El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.
Pàgina 56 Imposició de bandes infantil
Pàgina 60 Presentació
Pàgina64 Especial receptes castelloneres
Pàgina 66 Premis 2015
Pàgina 67 Records Magdalena 2015 Pàgina 68 Articles
Pàgina 96 Programa de festes Pàgina 98 Publicitats
a Sabors de la nostra terr
valet” llibre, la Gaiata 6 “Farola–Ra del es gin pà es est qu d’a cí, Des d’a a dins de la vide a entrar un poc més con s en e qu rta po a un rir vol ob escoltat eixa frase que diu… ha no i Qu . lló ste Ca de ina nostra cuina, la cu Nosaltres volem arribar a hò c”. ma stó l’e r pe ix ere qu con ”A l'home se'l , però els ts, perquè uns són el present ue xiq als bé tam rò pe s, ne mens i do rs. altres seran els futurs cuine que podescobreix un poc de tot allò s en re llib el í aix a sig e qu Per tal avui en dia en la nostra da mo de tan , na dia oti qu dem trobar en la cuina més de moda, la cuina i la iga est a ar e qu ra ca en e qu t societat, recordan al nostre dia a dia. gastronomia sempre ha estat ió rà a conéixer la nostra comiss na do s en a gin pà da ca fi a De principi dimenullada al passat i les seues ru a un em far s, ne der mo s ine dins les cu ses receptes rs, gaudirem de les meravello nja me els r ra bo ela r pe es ein tàries als antics de Castelló on es loc els m ere eix con , tat ciu a típiques de la nostr udescobrirem el sentiment ast la, tau na d’u t lta vo al s feien les tertúlie es de les rofitar les plantes autòcton ap com rem sab , tor sec e str rià del no segur ens moltes altres coses que de ben i r… ina cu r pe s ye an nt mu nostres os tips. i magdalener fins a deixar-n ter fes t en tim sen de n ra pli om és apropar culturalment a ide la ra ter a str no la de Amb aquests sabors ra en en l’oblit, perquè la cultu igu ca no e qu a r pe ts cu vis els coneixements lar. rels i en el coneixement popu ar es seu les en ta en am fon d’un poble es ns deuen nt perquè les noves generacio rta po im lt mo és nim ve n Saber d’o ió de la Gaiata 6 sap i vol iss com La í. ac s fin at rib ar conéixer com s’hi ha s ranys els costums i tradicion est i is op pr a ts, nu me i ns transmetre a gra sentir que any rere any vol fer-se tor sec un tot a cip rtí pa t de Castelló fen ball i festa. mitjançant la barreja de tre Esteban Gual Ibáñez President Farola-Ravalet
Recepta coca
Ingredients 1kg. ametll 2kg farina 4 ous 1 litre de 1/2 Kg su Oli
Amasem el sucre Mesclem i quan e Ho pos
ca
ts
tll
na
e
su
m
e
m
ne
os
Esteban Gual Ibáñez Ja fa olor el nostre forn, ja quasi està cuita la nostra Magdalena i, com sempre, els castellonencs de naixement i sentiment eixim al carrer per participar en aquest esclat de llum i color, amb l’orgull de reviure la nostra història i les nostres tradicions. Aquestes pàgines són fidel testimoni de la màgia d’una setmana en la qual romers, músics, castelloneres, castelloners i festers inundaran els carrers de la capital durant nou dies i nou nits. I és que tot és possible a Castelló quan desfilen les nostres gaiates. Un any més, i a partir d’avui, comença una nova història, una història on són molts els ingredients necessaris per fer la recepta d’unes festes especials, perquè les nostres festes representen el record que Castelló dedica anualment als seus orígens on la llum del passat il·lumina el present amb esperit renovador per afrontar el futur. Com el que cada any té la nostra comissió per preparar unes gaiates, un llibret i unes festes “dignes de noms i de fets”. Per tot açò i molt més vull donar les gràcies a tots els que any rere any no dubten en “enfarinar-se” i em presten la seua desinteressada col·laboració. Eixes persones que per l’amor a la nostra gaiata i a les nostres festes construeixen els monuments, fan el llibret i socis de carrer, col·laboren en la presentació, pertanyen a la comissió o són socis de carrer, col·laboren en la compra del llibre o la loteria i ens ajuden de qualsevol altra manera. Gràcies per tot, una vegada més. Un any més vull recalcar el nostre renovat compromís, compromís perquè puguem “degustar” la Magdalena, compromís per tal de fer arribar la nostra Gaiata Sis a les seues cases i per fer uns monuments dignes d’un dels sectors més tradicionals i antics de les nostres festes. I és que aquesta comissió, la vostra, volem ser eixe punt de trobada que aprofite per recuperar tradicions del passat, per refermar els lligams que ens uneixen i per exterioritzar eixe caràcter nostre, acollidor i on demostrem que els castellonencs sabem fer festa. “…i desitjant siga plena de goig pur i vertader…” la Gaiata Sis Farol a–Ravalet i el seu sector, ja comença a sentir el soroll de la dolçaina i tabal, l’olor de la pólvo ra, el repic de les campanes al cel, el caliu dels forns preparant els dolços castellonencs, la remor del nostre magatzem de gaiates ultimant els detalls dels monuments i la gent preparant la festa… Tot un món de música, color i gusts al que us convide i anime a participar i gaudir. Per això vull convidar a tot el món a passar-se, en aquesta setmana gran, per la nostra “carpa gaiatera” a veure els ingredients de la nostra germanor, la recepta del nostre treball i “a pegar un mos” de la nostra Magdalena. Perquè la Gaiata Sis, siga el nostre millor Pregó….
Lola Marco Alors
És un honor per a mi poder escriure-vos aquestes linies com a Regina Infantil. Tots els que coneixeu la festa de molt prop sabeu que l’esforç i el treball de tot un any es vorà d’ací uns dies recompensat en la nostra setmana gran. Gràcies al treball de tots vosaltres amics del sector Farola Ravalet, enguany tot el poble de Castelló tornarà a gaudir dels monuments que enlluernaran la nostra ciutat durant la setmana de Magdalena. Molts besets. Lola
Carolina Tárrega Beltrán
Les gaiates són la llum que al llarg d'una setmana fan que la nostra ciutat brille més que mai i les persones com vosaltres, comissió del sector Farola Ravalet, fan les nostres festes més i més grans. Gràcies pel vostre treball i esforç per a què les nostres festes siguen el que són, tinguen un gran futur i tots puguem gaudir-les. També vull convidar a tots els amics del sector a gaudir junt amb la comissió d'aquesta Magdalena. Amb estima, Carolina
Himne gaiata 6 “F arola-Ravalet” Lluïssor Ravalet de la Faro la portal i llum de Castelló al teu bell mig s’ enlaire gaiata de coronaci ó. Fanals d’estima em peltada al cor del sisé Se ctor per la Verge bres solera, Mare de Deu del Ll edó. La Farola-Ravalet modernista galani a forja romera de ll um per camins de germ ania. La Farola-Ravalet Magdalena d’alegri a, claror de florida arrel que la Plana il·lu mina Veïns del pla de la fira, antic camí del co llet que duia al sant Ca lvari avui plaça indepe ndent..
Benaurat passeig Ribalta paleta sublim pint or. Templet recer d’ha rmonies, estany mirall de l’amor. La Farola-ravalet modernista galani a forja romera de ll um per camins de germ ania La Farola-Ravalet Magdalena d’alegri a, claror de florida arrel que la plana il·lu mina.
Marta Balado Ferrer
Estimada comissió, amics i veïns, Estic orgullosa d'haver representat com a Madrina del 2015 a la gaiata 6 FarolaRavalet. Vull donar-vos les gràcies a tots, per fer que aquest any siga inoblidable. Desitge que en les festes de la Magdalena 2016 la llum de la Farola siga la que brille més. Per la meua part com, a Dama de la Ciutat, portaré en el meu cor el sentiment de ser “farolera” i espere que tot el sector gaudisca com jo ho faré de les festes. Magdalena, festa plena!
Hui cuinem amb.. Vilar Rocío Querol MADRINA s Edat: 18 any all Social. b e r T : s i d u t Es València. e d t a t i s r e v Uni preferida: a r u t a n g i Ass lògica i o c i s p t a t i Activ t humà comportamen ps lliure: ju m e t l a s a f Què p ol, a l’equi b i e l o v l a gar iar anglés d u t s E . u a r G L’Illa oficial d’ Idi o a l o c s E ’ l a ol indre el tít t b o a r e p s me es amigues. l b m a r a d e u B1. Q ys iata: deu an a g a l a s y n A a de La desfilad : t i r o v a f nActe ia de les Ca r e m o R a l , s e Gaiat . a a la Verge n e r f ’o l i s e y
Madrina RocĂo Querol Vilar
Hui cuinem amb.. encia l a P n á r Belt Claudia RINA INFANTIL MAD
nys Antonio a i 0 g 1 e : l · t l a o C Ed rimària. p é 5 : s Estudi a Armelles : plàstic a d i r e f e ls amics r e p b a m r a u t r a a g Assign liure: ju l s p m e t al Què fas : 8 anys a t a i a s g la es canye l e Anys en d a i er rit: Rom o v a f e t Ac
Madrina infantil Claudia Beltrรกn Palencia
Hui cuinem amb.. Francisco
Vilar Alb ert
PRESIDEN
T INFANTI L
Edat: 8 a nys Estudis: 3r. primà ria. Col· legi Carmelite s
Assignatu
ra prefer ida: matem Què fas al àtiques temps lliu re: jugar a futbol a Anys en l mb els am a gaiata: ics 8 anys Acte favo rit: Cos m ulticolor
President infantil Francisco Vilar Albert
ESPECIAL Receptes Castelloneres
Olleta de la Plana Ingredients: 500 gr. cigrons 1 maneta 4 d’orella o morro 1 os de pernil 1 botifarra (ceba) 1 creïlla 2 cards 2 bledes 1 nap 250 gr. mongetes verdes 1 carlota Un tros de carabassa Uns brins de safrà
Elaboració El primer és omplir una olla d'aigua i posar-ho al foc. Tot seguit, s'introdueixen els cigrons (en remull el dia anterior), s'afegeix a l'olla la maneta de porc, l'orella, el morro, l'espinada, l'os de pernil i la garreta de be. Als 45 minuts s'incorpora la resta d'ingredients (creïlles, cards, bledes, mongetes verdes, nap, carlota i carabassa) i quan falten 10 minuts per les 2 hores, la botifarra. L'olla ha d'estar almenys durant dues hores a un foc no gaire fort. És important seguir els passos d'aquesta recepta quant a la cocció, ja que els cigrons i la carn tarden més que les verdures. A més, per obtenir uns cigrons perfectes cal deixar-los en remull, almenys, dotze hores. L'olla estarà no menys de 2 hores al foc. La cassola de fang és l’aliada perfecta per a coure l’olla i la millor manera de presentar-la.
ESPECIAL Receptes Castelloneres
Ximos Ingredients: 8 entrepans de la vespra especials per a “ximos” 2 llandes de tonyina 3 ous durs 150 grs de pebrot roig torrat 750 grs de tomaca trossejada
Elaboració
Oli d’oliva
Tallar una de les puntes als panets i guardar. Buidar la molla. Sofregir la tomaca. Afegir el sucre, el pebrot picat i la tonyina esmollada i escorreguda. Ofegar. Afegir els ous durs trossejats i els pinyons. Deixar refredar i emplenar amb la mescla els “ximos”. Tapar amb les puntes reservades. Remullar en llet i passar per ou batut. Fregir en abundant oli molt calent. Traure i deixar sobre paper absorbent.
Pinyons Sal 1 cullera de sucre Llet 2 ous
Dama d’honor
Lledó Romero Olucha Acompanyant
Manuel Romero García
Dama d’honor
Andrea Piqueres Manase Acompanyant
CĂŠsar Tirado Brisach
Dama d’honor
María Castell Gracia Acompanyant
Mario Tárrega Beltrán
Dama d’honor
María Querol Vicent Acompanyant
José Bartoll Moya
Dama d’hono
r
Paula Garcilópez
Palau
Acompanyan
t
Jaume Querol V
ilar
nor
Dama d’ho
u
rmane Julia Roig Ma nt
Acompanya
icent
Joan Querol V
Dama d’honor
Laura Palomo MartĂ Acompanyant
Samuel Navarro Quesada
Dama d’honor
Sonia Cabello Cabello Acompanyant
Antonio José Marmaneu Martínez
Gaiatera d’honor infantil
Eva Sánchez Castillo Gaiater d’honor infantil
Ivan Miralles Agut
Dama d’honor infantil
Natalia Espada Jiménez Acompanyant infantil
Sergio Hernández Andrés
Dama d’honor infantil
Noelia Hernández Andrés Acompanyant infantil
Manel Canseco Peris
Dama d’honor infantil
Alejandra Gallén Montañés Acompanyant infantil
Juan Cabello Pérez
Dama d’honor infantil
Emma Vilar Albert Acompanyant infantil
Nicolás Cabello Pérez
antil
nor inf o h ’ d a m a D
aneu Amanda Marm JimĂŠnez nfantil
nt i Acompanya
Sergio Tirado
Roca
Dames d’honor infantil
Daniela Gimeno Segarra Desireé Gavara Marín Acompanyant infantil
Rubén Ibáñez Vilar
fantil
Dama d’honor in
Mar Canseco Peris fantil
Acompanyant in
NikolĂĄs Galera Lacasa
Col·laboradora
Nerea Ibáñez Vilar
Portaestendards
Samuel Bau Lacasa Pedro Cumba Llorens
Recepta per a fer una gaiata coses són les que fan d’eixe dia per convertirLes festes fan que els dies siguen especials, moltes cterístiques de les festes és que la gent es reuneix lo en inoblidable i diferent. Una de les coses cara entre per menjar i gaudir d’un moment de tertúlia en la majoria de casos al voltant d’una taula companys, amics o família. nostres festes o a la nostra casa, volem que es Quant convidem a eixa gent que estimen a les i grata impressió d’aquest dia i sobretot que ho bona una en port s’em que ible, poss or mill el en trob en, centenars i centenars les persones que ens visit són na, dale Mag la ant Dur pre. sem per rden reco s i les nostres tradicions més arrelades. Avui, des feste res nost les e viur per u arre tot de ben arri que una de les nostres millors receptes, recepta que de la gaiata sis, volem compartir en tots vosaltres que es va dur a terme allà pel 1945. s’han anat millorant des de la primera vegada Els passos per a elaborar una gaiata són: elaborar la recepta dels nostres monuments. Les 1. Començarem buscant dues bases per a poder ra eix temps, per poder sostenir i desplaçar la nost bases cal que siguen sòlides però lleugeres al mat elaboració. ir-li dues barretes d’elèctrodes podrem anar afeg en que , ferro el m xare trin ció inua cont A 2. l. Molt important no posar en remulla el ferro cipa prin plat re nost del ia ssàr nece a past la formant s culinàries i constructives. per netejar-lo, ja que perdria les seues propietat i tallarem la massa de fusta de dm per fer els 3. Seguidament i amb molta cura marcarem rla deixarem que fermente per tal de poder dona braços de la nostra gaiata, una vegada tallada més lls de la massa del dm per poder aprofitar-los li forma i al mateix temps reservarem els reta endavant. Cal conservar-los en un lloc sec i fresc la farcirem de cable elèctric per tal que al final 4. Una vegada fermentada la fusta dels braços, de 2000 peretes de llum que li donaran alegria més les amb ió orac elab ra nost la rar deco uem pug i brillantor. nostra recepta, posarem un pessic de vidrieres 5. Afegirem els ingredients secrets de l’èxit de la es millor gust quan són fetes a mà), quatre cullerad elaborades i pintades totalment a mà (es nota t un grapat de gaiato per a culminar el nostre d’escuts de Castelló, ingredient obligatori, i finalmen cal acabar-lo amb un toc de colorant. plat. I abans de presentar-lo als nostres clients afecten el resultat final, ja que tan sols és per Cal dir que la recepta té moltes variants que no li un tipus de colorant o un altre, la inclusió de gots qüestió de gustos, com per exemple el fet d’afegirpontaneïtat i atreviment que es vulga donar-li. de colors, o els polsets d’imaginació i els grans d’es ra recepta, amb el desig de què us sentiu amb Només ens queda convidar-vos a degustar la nost que passa amb açò, i és que qui ho prova el u sabe ja uè perq ltres nosa amb a ar-l cuin ganes de repeteix… Bon profit!!
i records“ nfort / Lema: “D’or Xef: Vanesa Pérez Mo
Ingredients: ia - Base: 3 metres amplàr s de 1.25x0.60m - Poliestiré: 47 plaque 2 2 0.3 mm. i 19 m de de m 2 40 , mm 10 de - Fusta: 190 m mides llistons de diverses de 3mm i 0 mm, 36 m de pletina x2 10 de m 3 10 o: rr Fe 8 m de 20x20 mm es aproximadament - Cablejat: 6660 metr 00 de res de led blanca, 23 de led 74 - Peretes: 20 m de ti i ca an ts de llum bl led rosca E14 a 3 va de color um ll de rosca E14 de ds de llum blanca - Tubs: 20 tubs de le 2 ltant de 16 m - Policarbonat: Al vo
Xef: Esteban Gual Ibáñez / Lema: “Mía del Ravalet “ Ingredients: - Base: 1.5 metres amplà ria - Poliestiré: 18 plaques de 1.25m x 0.60m - Fusta: 20 m2 de 10 mm, 12 m2 de 0.3 mm i 10 m2 de llistons de diverses mides - Ferro: 19 m de 10 x 20 mm, 10 m de pletina de 3mm - Cablejat: 420 metres ap rox. - Peretes: 380 de led ros ca E14 a 3 vats de llum bla nca - Tubs: 20 tubs de leds de llum blanca - Policarbonat: Al voltan t de 16 m2
tiva c e r i D a Junt
t Presiden z ual Ibáñe Esteban G dent 2 Vicepresi s da Marto a p s E o i n Anto dent 1 Vicepresi cia omero Gar Manuel R ia Secretàr ia n Palenc á r t l e B n Lidó a Tresorer ns ha Monti c u l O a c i Ton a Comptador lau Oñate Charo Pa tària Vicesecre a Bardiza d a c r o F a Yoland
Madrina 2016
Rocío Querol Vilar
Madrina Infantil 20 16 Cl
Gaiatera d’honor: Marta Balado Ferrer Gaiatera d’honor Inf: Eva Sánchez Castillo Gaiatero d’honor Inf: Iván Miralles Agut
audia Beltrán Palenc ia
President Infantil 20 16 Fr ancisco Vilar Albert
Vocal
s inf
antil Marin s s l i t a n a f n A i hís H r o n o ’h d s E e e m l r a D sa Ba rero lleste o r S sc amuel Fabre Bla gat Paula Abona Bau L a L c s a a i r u s e P a r a Bla Mar Canseco sco Sá z T e n . é m nchez i D J a e d a l sp E Carme Natalia n s Paula Cumba llén Montañé Gascó Soler Alejandra Ga P radel Pilar ín r a M l s ra Gimen Desireé Gava o Seg N e r a a e r r r a a ra Ibáñe eno Seg z Vil Daniela Gim C a r a l s r é ota L ndez Andr ainez Noelia Herná R e Soler b e c z e a n é m i Nova neu J a m r a M a H d n e a Claud rrero Am ia Pa t r be l l A r a a l u i Miral Emma V les
Acompanyants infantils Nicolás Cabello Pérez Juan Cabello Pérez Manel Canseco Peris Nikolás Galera Lacasa Sergio Hernández Andrés Rubén Ibáñez Vilar Sergio Tirado Roca
Dames d’hono r
Sonia Cabell o Cabello María Castel l Gracia Paula Garcil ópez Palau Laura Palom o Martí Andrea Pique res Manase María Querol Vicent Julia Roig M armaneu Lledó Romero Olucha
Acompanyants a José Bartoll Moy u Martínez Antonio Marmane nt Joan Querol Vice lar Jaume Querol Vi Beltrán Mario Tárrega isach César Tirado Br
Carmen Pilar Beltrá n Cendrán Daniel Gómez Marín Jose Francisco Belt rán Cendrán Andrea González Lu Carolina Beltrán Vi is lar Gl or ia Gr ac ia Sos Juan José Bengoche a Garcés Fe rm ín He rn ández Muñoz Sonia Blasco Corbel la Re ye s He rr ero Badía Susana Blasco Corb ella Nu ri a He rr ero Badía Emilio José Blasco Campos Jo sé Mi gu el Ibáñez Soler Ana Cabello Fernán dez An dr ea Izquierdo Renau Luis Cabello Pérez El en a Jiménez Morcillo Manel Canseco Suár ez So ni a Jiménez Morcillo Joaquín Castell Ju stiniano Cr is ti na Lacasa Sales Montserrat Castillo Piñana Co ns uelo Manase Vicent Natividad Chiva Gó e mez Bi en venida Manase Vice Antonio Collados Ba nte utista Francisca Marín Mo Beatriz Collados Ma lés nase Ma Jose Marmaneu Gu Pedro Cumba Lloren mbau s Jose A. Marmaneu Ma Joaquín Escrige Ga rtínez rcía Adela Martí Chalme Francisco Escura Be ta nages Paco Martínez Lópe Alberto Escura Forc z ada Laura Martínez Peri Carlos Escura Forc ada s Esther Espada Moli Tonica Moliner Sole ner r Vicente Jesús Fabr Ve ró ni ca Montañés Prades egat Peris Andrea Fabregat Pe Jo sé Ju li án Muñoz Alarcón ñarrocha Isabel Ferrer Tron Nu ri a Na varrete Sanjurjo cho Cristian Forés Garc La ia Na varro Corrales ía Cristina Fornás Ch Ma ri an o Nova Cava iva Cristóbal García So Al be rt o Nova Herrero ler Mariano Garcilópez Ll ed ó Pascual Bernat Gómez María Garcilópez Pa Am pa ro Peñarrocha De La lau Cruz Juan Gavara Jóvena Vanesa Pérez Monfor t Fátima Gavara Belt Noelia Pérez Monfor rán t Heliodoro Gimeno Al Laura Peris Escrig egre e Ximo Gómez Monferre Carla Peris Navarr r o Alejandro Gómez Ma Lledó Peris Navarr rín o Andrea Piñana Cand el
Vocals comissió Pablo Felipe Abona Ma Jesús Agut Barreda Laura Albert Molina Beatriz Amor Remón Noelia Andrés Balaguer Eva Archelós Morata Lledó Archilés Amat Javier Balado Albiol Claudia Balado Ferrer Víctor Ballester Melchor Estefanía Bartoll Moya
Pepe Piqueres Obiol Santiago Querol Carbo Laura Roca García Carmen Roig Traver Sonia Romero Olucha Ma Paz Salas Jiménez Ma Carmen Sales Albert Bartolo Sánchez Sánchez
Castillo Marcos Sánchez jo Fores Ma Carmen Sanjur a Ebro Ma Pilar Segarr os Elena Soler Barc isach César Tirado Br Fortea Vanessa Vilalta reno Begoña Vilar Mo reno Mónica Vilar Mo Vilar Moreno Francisco José
ESPECIAL Receptes Castelloneres
Truita de faves
Elaboració Posar una paella amb oli al foc, quan estiga calent posar les faves.
Ingredients: (Per a 2 persones
)
Sofregir a foc suau perquè s’ofeguen i es posen tendres, procurant no moure-les molt sinó es trenquen i se solta la pell. Batre els ous en un bol o en un plat profund.
200gr. de faves de
Quan estiguen tendres les faves, llevar-los l’oli i tirar-les al bol amb els ous batuts. Remoure amb cura.
Oli d’oliva verge
Posar una miqueta de l’oli en la paella per a fer la truita i tirar tota la mescla d’ous i faves, afegint un polset de sal.
3 ous Sal
sgranades
Quallar-la be com qualsevol truita i ja està.
ESPECIAL Receptes Castelloneres
Coca de tomaca Ingredients:
Elaboració Del farciment: preparar una salsa de tomàquet fregit. Una vegada aquesta freda afegir la tonyina, els ous trossejats, el pebrot tallat a tires i els pinyons. De la massa: Barrejar l’oli amb la cervesa i posar un pessic de sal. Remenar i anar afegint la farina fins que admeta. Amb la meitat de la massa cobrir la safata del forn i posar el farciment que s’ha preparat anteriorment. Estirar l’altra meitat de massa i cobrir el farcit. Pessigar les vores perquè quede tancat i punxar la superfície amb una forquilla. Batre un ou, i amb un pinzell pintar la part superior de la coca. Posar-ho al forn uns 50 minuts a 2000 o fins que la coca estiga daurada.
Per a la massa: 1 got d'oli 1/2 got de cervesa Sal Farina (la que admeti) Per al farcit: 200 gr. de tonyina 4 ous durs 1kg. de tomàquets 1 pebrot vermell 1 ceba Un grapat de pinyons torrats
SOCIS DEL SECTOR Luis Aguilar Família Albert Pardo Rafael Albiac Família Amat Parra Família Arechavaleta María Luisa Amigo Família Bellido Castelló Francisco Benedito Carbó Carmen Borrull Tellols Milagros Cabedo Fernando Campos Carnisseria Consuelo Família Cuñat Navarro Josefa Ernesto Villalonga Família Espada Vives Carmen Esteban Rosa Fabregat Francisco Forcada Ribes Vicente Forcada Ribes Miguel Gil Pilar Gil Cabedo Teresa Gozalbo Dolores Gual Ana Gual Ernesto Conchita Latasa
Família Lleó Piquer Joaquín López Cristina Luján Sixto Emilia Marmaneu José Marmaneu Peña Família Martínez Espada Joan Meseguer Lolita Navarro Família Novoa Castell Vicente Ortells Rosario Oñate Revest Severino Ramos Carmen Sábado Allepuz Ana Sales Galmes Constanza Sánchez Família Serrano Gual Família Soler Aznar Rosa Tena Rosa Tirado Jorge Tirado Domínguez Mercedes Traver Luis Valero Morales Guillermo Verchili Carmen Zarzoso Pascual
QUADRE D’HONOR R PRESIDENT D’HONO arbó Santiago Querol C GAIATERS D’HONOR rt Família Vilar Albe alencia Família Beltrán P eno Begoña Vilar Mor GAIATERA D’HONOR rer Marta Balado Fer INFANTIL R O N O ’H D A R E T A I GA llo Eva Sánchez Casti INFANTIL GAIATER D’HONOR ut Iván Miralles Ag PERPETUS GAIATERS D’HONOR Juan Bellés Tena cho Vicente Ramos San berá Rafael Tecles Bar rchili Ximo Capdevila Ve ncón Agustín Espada Ri Centelles José A. Navarrete
FALLA BARRI SANT BLAI - BURRIANA
Fallera Major rnandis Ver贸nica Ribes A PresidentS David Roig L贸pez Maria Cubedo Bort Manuel Ribes Arnandis
Fallera Major infantil Mar铆a Ort铆 Hidalgo Presidenta infantil Alejandra Cabedo Coria
Falla Nord Dr. Zamenhoff
València
Foguera Carrer Major Sant Vicent del Raspeig
Bellea infantil Josefina Coello Lillo
Madrina infantil Raquel Rubio García
Bellea: Inés García Lillo
Madrina adulta Lucía Tafalla Izquierdo
Presentació Reina Vilafamés
Divendres dia 14 d’agost des de la gaiata sis ens desplacem a la localitat de Vilafamés amb Claudia Fran, Rocío i Esteban al capdavant, per a dur a terme una ofrena a la Reina de les festes patronals, la senyoreta Neus Trilles Andreu i la seua cort d’honor. Allí coincidim amb els nostres companys i amics de la Gaiata 7 i Gaiata 8, una gran presentació a càrrec de la comissió de festes, llàstima la inclemència del temps que a causa de la pluja no deixa acabar com estava previst aquest acte. Solament ens queda felicitar a la Reina, la seua cort i a l’Ajuntament per la convidada.
Presentació Reina Benafigos
El setembre passat els nostres representants Claudia, Fran, Rocio i Esteban acompanyats per la comissió, acudiren a la població veïna i germana de Benafigos per dur a terme una ofrena a la reina infantil de les festes en honor a la Verge de l’Ortisella. Nit de gala de la presentació oficial de la reina infantil, que va ser conduïda pel periodista Vicente Cornelles, junt amb el xiquet Carlos Feliu, com a mantenidor. El prestigiós mag Yunke va fer les delícies dels assistents amb els seus trucs impossibles, i la nit acabà amb ball fins la matinada a càrrec de l’orquestra V Reserva, a la plaça Major.
Presentació Reina Benicàssim
Benicàssim divendres a la nit. El tradicional volteig de campanes i una cercavila des de l’Ajuntament a la plaça dels Corts donaren inici a les festes de Sant Tomás, que se celebraren del 19 al 27 de setembre. A l’escenari de la plaça dels Corts i davant un gran públic, Estela Bastida i Raquel Fernández van ser proclamades reines, major i infantil respectivament, de les celebracions benicenses. I com ja és habitual des de fa uns quants anys la nostra gaiata va ser convidada a aquest esdeveniment, al qual acudiren els nostres màxims representants per tal de fer un present a Estela i Raquel respectivament com a símbol d’agermanament amb aquesta beni localitat. Música i ball van posar el punt final a un divendres benicense ple de deixants en la mar.
Festes carrer Santa Bàrbara
El primer diumenge d’octubre va tindre lloc la festivitat del carrer de Santa Bàrbar a, malgrat que el santoral assenyala el quatre de desembre. Aquest canvi de dates coincideix amb el retorn de la gent que vivia en aquest raval i que tornava de les marjals on havien passat l’estiu i havien realitzat les feines pròpies del camp. Era moment de trobada, de trencament amb la quotidianitat i per tant de gaudir de la festa i honrar a la seua patrona. I com no podia ser d’una altra manera, un altre any, la nostra gaiata “Farola-Raval et” va ser convidada a participar en la processó i missa solemne en la Sagrada Família en honor de dita santa, acompanyant així als veïns del carrer que no volen oblidar el seu passat, la cultura popula r que els han transmet els seus avantpassats gaudint també del present i pensant en el futur del seu carrer. Per molts anys!!!!
Festivitat Verge del Pilar
Dilluns dia 12 d’octubre, festivitat de la Hispanitat i dia gran de la Verge del Pilar i de tots els que se senten una mica aragonesos, vam ser convidats, com altres gaiates germanes, pels membr es del Centre Aragonés a Castelló per celebrar amb ells el seu dia gran en honor a la Verge del Pilar. Així la nostra gaiata, amb la seua madrina Rocío i Claudia madrina infantil, al costat del nostre president infanti l Francisco i acompanyats pel nostre president Esteban, ens vam desplaçar en comitiva, junt la majori a de les gaiates germanes, fins a l’església de la Santíssima Trinitat, en la qual es va oficiar una missa aragon esa, interpretada per la rondalla i els cantadors del Centre Aragonés. Posteriorment es va dur a terme una emotiva ofrena floral a la Verge del Pilar, la qual va rebre desenes de rams entre ells els de Rocío, Claudia, Franci sco i Esteban. Molta emoció entre els assistents, que van viure el moment amb alegria i fervor per la seua patrona, la Verge del Pilar.
Presentació cartell de festes
El divendres 30 d’octubre a les 20 hores de la vesprada els nostres màxims representants, Rocío, Esteban, Claudia i Francisco van acudir a la presentació del cartell guanyador de les properes festes, i d’entre 46 obres presentades, l’obra “Romeria” de Iván Rodríguez Piquer es va proclamar vencedora en el concurs de cartells Magdalena 2016. Des de la gaiata 6 li donem l’enhorabona a Iván; el seu magnífic cartell ens marca un poc més l’inici del compte enrere per a les nostres festes de la Magdalena 2016.
Carter reial
Tal vegada un dels actes més especials, i és que aquest dia s’anuncia la proximitat de les festes de nadal i que va dirigit a aquest públic, més que res per als xiquets que esperen aquestes dates amb especial alegria, segurament pels regals que per aquestes festes reben. Abans d’aquest esdeveniment tan esperat pels més petits, és la visita del carter reial que organitza la Junta de Festes, perquè la gent quina faça lliurament de la seua carta replena de peticions i d’il·lusió. I aquesta recepció va tenir lloc el passat dia 18 de desembre i a la manos teixa van acudir en representació de la Gaiata 6 “Farola–Ravalet”, la nostra madrina infantil Claudia Beltrán Palencia i el nostre president infantil Francisco Vilar Albert, acompanyats per la madrina Rocío Querol Vilar i el president de la nostra comissió Esteban Gual Ibáñez. Esperem que les vostres peticions s’hagen pogut complir.
Sopar de nadal Gestora de Gaiates
Quan les festes nadalenques s'apropen, la Gestora de Gaiates vol reunir a la gent de la festa. Per això en eixes dates tan carregades de simbolismes i que serveixen per a reunir a familiars i amics, sobretot al voltant de la taula, organitza el tradicional sopar de Nadal, també conegut com “sopar de la pasquera”. Com la tradició marca menjar o sopar amb la família, en les dates pròximes a les mateixes, la Gestora de Gaiates, amb els seus presidents i madrines, van compartir taula i estovalles al costat de la reina de les festes Carolina Tàrrega Beltran, les seues dames de la ciutat, el president de la Junta de Festes Juan Vicente Bellido Zafont i altres membres, la regidora de festes Carmen Oliver i la regidora Ali Brancal. Per la nostra part van acudir com a representació de la gaiata 6, la madrina Rocio Querol Vilar i el president Esteban Gual Ibáñez. I així fins el moment d’entregar les tradicionals pasqueres, les paraules del president de la Gestora de Gaiates, les de Carmen Oliver i finalment la reina, es van comentar els temes d'actualitat festera de Castelló, brindant com no, per unes bones festes i un pròsper any nou 2016.
Presentació falla Nord-Dr.Zamenhoff
la Nord – Dr. Zamenhoff va preDissabte 19 de desembre a la nit, la Fal d’ells com en altres ocasions anteriors sentar als seus representants. Al costat sident infantil Francisco i el nostre les nostres madrines Rocío i Claudia, el pre la nostra comissió acompanyarem als president Esteban, amb alguns membres de resentants de la Falla “El Clavell ”: Aida que ja s’han convertit en els màximes rep fallera major i fallera major infantil, i Piñeiro Hurtado i Claudia, Rubio Aguilar infantil. Amb un decorat senzill però a Oscar Herranz Valiente com a president ja característic teatre, enguany amb el molt solemne, la comissió va recrear el seu Sito Sanchis, dirigida per Lola i Ana titol “Fallers des de bolquers”, escrita per Johnson i duta a terme per la comissió. bar a complir el seu somni de ser I així va ser com Aida i Claudia, van arri – Dr. Zamenhoff i gaudir de l’emoció falleres majors de la seva falla, la Nord t per part del president, Juan José de la seua gent. Volem agrair el tracte rebu t sols desitjar que gaudisquen d’un Morant Aznar i tota la seua comissió, i tan any meravellós.
Berenar de Nadal
Un altre any més, en dates nadalenques, però enguany un poc abans de l'habitual, la Gestora de Gaiates organitzà el berenar en honor a les madrines i presidents infantils de les distintes comissions de sector, així com a les dames de la ciutat i reina infantils. El berenar va tindre lloc el passat dia 30 de desembre a l'Indiana Bill, lloc on van poder gaudir de les múltiples atraccions, piscines de boles i tobogans per després fer un descans per berenar i seguidament tornar a córrer i jugar. Magnífica vesprada la que van gaudir els nostres representants de la Gaiata 6, Francisco Vilar Albert i Claudia Beltrán Palencia als quals la vesprada se'ls va fer d’allò més curta.
Cavalcada de Reis
Vigília de l'Epifania, 5 de gener del 2016. Per fi Ses Majestats els Reis d'Orient ja són a Castelló i la ciutat està preparada per a rebre als Mags o Savis, que van portar regals a Jesús, guiats per una estrela. Aquests regals van ser or, encens i mirra. Comença la cavalcada i diversos membres de la nostra gaiata col·laborem amb la nostra particular fàbrica de xocolata. El nostre Charlie “Willy Wonka” encarnant el personatge, el nostre gran amic Pere Pau Montañes Guinot, i les seues mestres xocolateres Vanesa Pérez i Noelia Pérez. Aquesta particular fàbrica era precedida per les nostres nombroses xiques, molt acolorides, “Umpa Lumpa” que amb la seua magnífica coreografia van fer les delícies del públic assistent en uns abarrotats carrers, cridant l'atenció de xicotets i grans en tot el seu recorregut, des de Forn del Pla fins a la plaça Major. Unes “Umpa Lumpa” molt especials, que enguany han volgut sumar-se, a la nostra particular fàbrica amb el ball Willy Wonka de comptar amb la participació de la cort major i infantil 2015. Així com la col·laboració d'altres gaiates i en concret de la gaiata 8. Són totes fantàstiques!!!!! Una cavalcada que va recórrer l'univers màgic de la capital de la mà de la llegenda, la festa i les tradicions on la nostra gaiata “Farola-Ravalet”, vam mantenir l'emoció la il·lusió i la màgia que Charlie i les seues xiques i xics “Umpa Lumpa” van malbaratar en aquesta desfilada multicolor com a pocs. Una desfilada plena d'emocions compartides en tot el recorregut.
Presentació falla Barri Sant Blai
Dissabte passat dia 9 de gen er alguns membres de la Gaiata 6 i al capdavant d’ella els nostres càrrecs, Rocío, Claudia, Fran i Esteb an, es van desplaçar fins a la localitat veïna de Borrian a per assistir a la presentació de les falleres majors i les seues corts d’honor de la falla germana i amiga “Barri Sant Blai”. Després d’uns anys on no havíem pogut coi ncidir per diversos motius, per sort les dues associacion s vam tornar a compartir bons moments durant l’exa ltació de les seues falleres ma jors a l'igual que ja vam fer el dia de la nostra presentació. Un acte que sota la mú sica de Disney va transcórrer protocol·làriament fins al seu final, ple de sorpreses per als espectadors i sobretot per a les falleres majors. Com anècdota destaquem qu e per motius de salut del presentador, el guió va ser portat a terme de manera improvisada per Vanesa Pérez, fent més especial si cap per als nostres càrrecs el moment d’a ccedir a l’escenari per realit zar l’ofrena. La presentació donà pas a la disco mòbil per am enitzar la nit. Des de la Gaiata 6 agrair el tracte rebut pels presidents de la falla Barri Sant Blai i a tota la seua comissió, aix í com felicitar i desitjar a la senyoreta Verónica Ribes Ar nandis i a la xiqueta María Ortí Hidalgo que gaudisque n d’aquest any 2015 tan esp ecial i inoblidable per a elles.
rar de ple al Com ja és habitual, amb plenitud de la calor de l’estiu i a punt d’ent representaren a la mes de setembre, celebrem l’acte de nomenament dels càrrecs que , Francisco Vilar A. C. Gaiata 6 Farola–Ravalet per a l’exercici festiu de l’any 2016 madrina infantil i Albert com a president Infantil, Claudia Beltrán Palencia com a ats i abrigallats Rocío Querol Vilar com a madrina. Els tres representants acompany ir del seu primer per amics, familiars i sobretot pels membres de la Gaiata 6 van gaud ncia en primera acte oficial. Un acte que va seguir el protocol tradicional, amb la presè Miralles Agut, la fila dels nostres càrrecs de l’any 2015, el president infantil Iván o Ferrer. madrina infantil Eva Sánchez Castillo i la madrina Marta Balad ro on es va Després de l’inici de l’acte conduït pel vicepresident Manuel Rome i posteriorment es agrair l’assistència del públic, es va introduir a la gent a l’acte cs. Una vegada va donar pas a la lectura de l’acta de nomenament dels nostres càrre costat del nostre llegida l’acta els nostres representants van ser cridats a l’escenari al ia d’or de la president Esteban Gual Ibañez perquè el mateix els imposara la insígn a madrina, magaiata i els atorgara el quadre de nomenament que els acredita com a les pròximes drina infantil i president infantil de la Gaiata 6 Farola–Ravalet per festes de la Magdalena 2016. als nostres Seguidament i com ja és típic en forma d’agraïment pel suport cap a a les mares càrrecs, es va fer lliurament de la insígnia de plata de la nostra gaiat tal de rebre l'indels nostres representants. Així doncs van pujar a l’escenari per cisco Vilar, Lidón sígnia Laura Albert com a mare del nostre president infantil Fran án i Begoña Vilar Palencia com a mare de la nostra madrina infantil Claudia Beltr com a mare de la nostra madrina Rocío Querol. la paraula L’apartat final de l’acte protocol·lari, va córrer com cada any, amb ar amb unes emocionada per part dels nostres representants, els qui ens van delect ria i diversió paraules meravelloses carregades d’emocions, il·lusió i desitjos d’aleg de paraula per al per a l'any festiu que acabava de començar. També va ser torn cies dels càrrecs nostre president. Esteban en aquest discurs va desglossar les vivèn de la Magdalena 2015 al llarg d’enguany, va donar les gràcies als representants i fora de la nostra anterior pel seu paper tan ben realitzat i per com van gaudir dins o per haver sigut gaiata. Esment especial per a donar l’enhorabona a Marta Balad i únic per als elegida dama de la ciutat 2016 i el desig que siga un any irrepetible per l’actualitat i recentment estrenats càrrecs 2016, sense deixar de donar un repàs rere any i amb el realitat de la comissió, donant les gràcies a tots pel seu suport any ns. desig que s’aconseguisquen, com a mínim, els premis d’anteriors edicio amb el sopar L’acte va arribar a la seua fi i la festa no va fer més que continuar amb el ball de la de gala que van gaudir totes i tots els/les assistents i posteriorment discoteca mòbil que s'allargà fins a la matinada.
Un altre cop al mes de setembre el món de la festa magdalenera, ens reunim per a rebre com cada any la tradicional i solemne imposició de Bandes a les reines de la Magdalena junt amb les seues respectives corts d’honor per al proper periple fester. El passat 11 de setembre, ben entrada la vesprada-nit, i amb temps primaveral, tenia lloc a la plaça Major la congregació i posterior seguici cap al màxim coliseu de la ciutat de Castelló. Cami format per la regina infantil Lola Marco Alors i la seua cort d’honor acompanyades per les madrines i presidents infantils de les 18 comissions de sector, ja que malauradament la gaiata 3 “Porta del Sol” encara no tenia madrina infantil, i entre totes elles la nostra encantadora madrina infantil Claudia Beltrán Palencia i el nostre president infantil Francisco Vilar Albert. Però, fins al moment en què la nova alcaldessa de la ciutat imposara el distintiu acreditatiu a Carla, es van anar succeint una sèrie de vivències que es van iniciar en la mateixa casa consistorial quan a mitja vesprada, Amparo Marco Gual va rebre els protagonistes infantils i, així, als presidents de les comissions dels xiquets i entre tots ells el nostre, Francisco Vilar Albert, al que, igual que a la resta, se’l va fer entrega de la insígnia d’or de la Federació Gestora de Gaiates. Era el reconeixement, ben merescut a la figura dels titulars de les comissions infantils dels sectors de la ciutat. Posteriorment, el Teatre Principal va acollir una cerimònia en què la solemnitat i el protocol es van unir a l’espontaneïtat i la simpatia dels xiquets castellonencs gaudint com ningú de l’enllustre magdalener 2016. En un ambient entranyable per a grans i menuts el preludi de la cerimònia oficial va consistir en l’accés a l'escenari dels presidents infantils de les gaiates. Anomenats d’un en un i entre ells amb l'experiència pròpia i amb un mínim nerviosisme el nostre màxim representant Francisco Vilar Albert, i els altres representants infantils, arribaren a l’estrada del teatre on l’alcaldessa els feia entrega d’un pergamí acreditatiu del seu càrrec. Van deixar pas a les seues companyes i van ocupar un lloc destacat
s les divuit madrines infantil de t en om m el ser va te, recin en el pati de butaques del dels diferents sectors. ors, van més menuts, els presentad ls de t ïta ne ta on sp l’e i l ribà Amb el protocol oficia moment molt especial ar un s, ete rin ad m les de a de anar nomenant a cada un pendència madrina infantil de In la de a aç pl la de ar quan al teatre es va escolt va apareixer pel passadís , cia len Pa án ltr Be a di au Cl la “Farola–Ravalet” xiqueta ritza, la nostra màxima cte ra ca la e qu ia nc gà ele i brietat del coliseu, amb la seua so 16. representant infantil pel 20 r les ntants infantils, van segui ese pr re ts en fer di les de , els Després de la desfilada per la policia local de gala a ad ny pa om ac fi r pe I a. , dames infantils de la rein les festes de Castelló 2016 de til fan in a in re la a, ny ca oi macers i als acords del rotll s. la xiqueta Lola Marco Alor dola secretària de la Junta, va de ec rr cà a t en am en m no ent La lectura de l’acta de a. Lola es convertia oficialm rd ve a nd ba la de ió sic po im ues nar pas al moment de la propi amb les bandes blanq el fer va a ess ld lca l’a ció ua va en reina infantil. A contin fantesa no lluïa prou, se’ls in d’ ell m ra el si i es, rin mad ses. a les dames de la ciutat i nt si cal més les seues belle na er llu en rs flo de m ra fer entrega d’un primera edil el que la de s ur sc di el ser va ió, estricte gu cessita Sense apartar-nos del més que siguen l’energia que ne ets qu xi s al ar an m de va que es va apropiar de dit acte, isquen del meravellós any ud ga e qu , bé és m lò al d’ ela ciutat i que s'ho passen l’esforç realitzat. Són l’esp r pe s re pa s seu s al ies àc gr tenen per davant i donà les el comiat i el retorn de les va lta Fa . tes ia ga es str no r de les rança i el futur prometedo n anar acomiadant a cava a ad an d’ ol oc ot pr eix b el mat divuit madrines, i així am ordre de dascuna d’elles i pel mateix a floreta pujada i entre elles la nostr , després Claudia Beltrán Palencia alment el les dametes infantils i fin i xiquetes símbol de tots els xiquets un gran de Castelló, deixaven buit món de escenari ple de il·lusió d’un futur gaiater.
Només un dia després, la vesprada del dia 12 de setembre, també en el Teatre Principal de Castelló, va tindre lloc el nomenament oficial i imposició de bandes a la reina de les festes de Castelló 2016 i la seua cort d’honor. Igual que unes quantes hores abans, l’acte va començar amb l’eixida de la comitiva des de l’ajuntament de Castelló. Allí, en la plaça Major, es va concentrar el món de la festa per acompanyar la reina i la seua cort des de l’inici del seu recorregut fins al Teatre Principal. Als sons de dolçaina i tabal, obrint el pas, la Colla de Dolçainers, les madrines dels diferents sectors gaiaters, les dames de la ciutat i la reina Carolina Tárrega Beltrán que era custodiada per les autoritats i la banda municipal de Castelló. En el recinte del teatre, es trobaven esperant a la comitiva les corts d’honor de les reines de les festes del 2015. Tanmateix, també esperaven l’arribada la reina infantil del 2016, Lola Marco Alors, junt amb les seues dames de la ciutat i la bellea del foc d’Alacant. Nombrosos van ser els convidats que van omplir per complet les instal·lacions del coliseu de la plaça de la Pau. I així, la conductora de l’esdeveniment, Cristina Pastor Salines, va començar l’acte, donant la benvinguda a les autoritats i al món de la festa que allí es trobava reunit. El fil conductor de l’acte d’imposició de bandes es va centrar, com és habitual, en la cultura, per introduir a les madrines dels diferents sectors i a les dames de la ciutat, i entre elles i representant també a la gaiata sis la senyoreta Marta Balado Ferrer. Però el punt culminant de la nit arribava per a nosaltres i pel nostre sector, quan es va escoltar, “de la Farola-Ravalet la senyoreta Rocío Querol Vilar”, amb aplom i nervis, però en pas ferm i compassat pel passadís va fer la seua aparició, amb les millors gales i com ella sap per ocupar a mà esquerra de l'escenari el seu lloc privilegiat. Tot seguit i després de completar l’escenari la cort d’honor, per completar la melodia magdalenera va entrar la reina Carolina Tárrega, precedida per la guàrdia d’honor uniformada de gala. Carolina, guapíssima, lluint amb especial gràcia les gales de castellonera no va deixar de somriure i saludar a la concurrència que omplia l’aforament. Ja l’escenari estava complet, va tindre lloc la lectura de l’acta del nomenament per part de la secretària de la Junta de Festes, Matilde Martínez i a continuació va
López i l’alcaldessa de s sú Je s, ste Fe de a nt Ju nt de la a del 2016, la banda pujar al mateix el preside in re la i , rt co la ta to a r r a imposa Castelló, Amparo Marco pe rn floral. moacreditativa i atorgar l’ado fantil, va començar aquest in a in re la b am ior ter an seua Igual que la vesprada sar a la reina Carolina la po im r pe t ta ciu la de s ts ment amb el so dels clarin rsona que representarà to pe la m co n ite ed cr l’a e qu í ll banda i donar-li el pergam li va concedir el seu deta se bé m ta , eix at m xí ai t, ta els veïns i veïnes de la ciu dames de la ciutat 2016, les r pe nt ça en m co rt co la de floral. Posteriorment la resta inuant per cada una de nt co i rs lle va ca ls de a m , la da manera Rocío Querol i entre elles Marta Balado sta ue aq d’ , lló ste Ca de es guarism que la converteix en les madrines dels diferents m ra el i nc bla iu nt sti di el lcaldessa Vilar rebia de mans de l’a Magdalena 2016. es pamadrina de la sis per a la paro Marco va dedicar un Am a, ess ld lca l’a on ri la ol· ques Arribà el torn protoc mbé es va dirigir amb boni Ta r. no ho d’ rt co a seu la i r raules sentides a la reina del seu sentiment castellone la ga t fen , az rm Go ia un D a i la paraules a l’anterior rein ava complet, la monarca est i ar en esc L’ . ior ter an ny els i exalçant el seu paper l’a en el cel anunciant a tots a or lv pó de es lv sa e tr en es s seua cort ja eren nomenad dari de festejos. I així donc len ca el en ja ia br s’o er dalen ciutadans que el cicle mag tre elles les postres dues en i a un en a un d’ i ar en de l’esc era el moment de baixar ntant Rocío Querol Vilar, ese pr re a im àx m a str no lloc la madrines i posteriorxiques guapes, en primer de sta re la b am nt ju i ar l’escen cant per a nosaltres, que va iniciar el descens de sta de er rr Fe do la Ba ta ar t amb M a de la ment les dames de la ciuta públic entregat, la baixad un a r pe t an ion oc em és incipal. precedint el moment m rs del majestuós Teatre Pr no so ts en im ud la ap els e e reina entr amb un sopar de gala qu uà in nt co rò pe e, tr tea al fi ci L’acte arribà a la seua Castelló, per a celebrar l'ini de au Gr l de ic ut Nà ub Cl t va tindre lloc al restauran d'aquest periple fester.
Dissabte 17 d’octubre a Castelló, el món de la festa i en concret la nostra Gaiata “La sis” férem la posada de llarg dels nostres màxims representants per la Magdalena 2016. Ja des dels preparatius, presagiava alguna cosa gran dins del sector i la ciutat. Ja el dia era arribat setmana de nervis, assajos, incertesa, madrines, comissió, invitats, tots pendents com sempre de “Farola-Ravalet”. Era el moment i lloc i així fou com en el rellotge de la “sis” marcava prop de les onze de la nit d’eixe dissabte màgic i dolç on un temple gaiater i magdalener per excel·lència, es convertia en símbol del “Ravalet”. Al so de dolçaina, tabal, coets i demes accedia al palau de la festa la nostra comissió pel 2016. Encara les madrines Marta Balado, Eva Sánchez i el president infantil Iván Miralles ostentaven el grau de madrines i president infantil però ja sentien que el seu regnat estava a punt de concloure, però notaven que el seu, el nostre sector seguiria amb elles. Un palau ple, de gom a gom, ens obria les portes, unes portes que reflectien un món de fantasia, de dolçor, de llepolia, en definitiva de complicitat amb una gran fàbrica de xocolata que s’havia traslladat a la nostra ciutat i més en concret al nostre sector. Piruletes, caramels, bastons de caramels, dolços de xocolata, era la decoració d’un escenari coronat pel tron del propietari de la “Fabrica”. A l’entrada unes xiques molt acolorides, les xiques “Umpa lumpa”, ens rebien amb una gran sorpresa donant a tots els assistents el “Golden Tiquet Wonka” era un número pel sorteig. Però abans, moment de fotos, records, preparatius, recepcions als invitats i altres. Palau a fosques i de moment una veu en “off”... “vamos a proceder a dar el número ganador del que será el sorteo del año!!!”... amb música d'intriga, redoblaments... “el número ganador de la noche es el 17101, uno - siete - uno - cero – uno”. Una xica del públic fou l'agraciada de la nit i quina casualitat, la nostra Vanesa Pérez, i allí que va anar a pel seu premi. Però quina desil·lusió ella volia el cotxe i la veu en “off”... que no... que anava a conéixer al rei per excel·lència dels dolços que, de manera excepcional, havia traslladat la seva magnifica fabrica de xocolata fins a aquestes terres.... “señoras y señores, estimada ganadora de nuestro especial sorteo …den la bienvenida al mas grande, al magnífico, al grandioso rey del chocolate!!! ..... con todos ustedes ….Willy Wonka!!!” Un ball per fer acte de presència el nostre Rei, però les xiques “Umpa Lumpa” no el feien alçar del seu tron, però després d’un replay va cedir i al mig de l’escenari es va trobar amb la nostra guanyadora de la nit Vanesa,
trist i ploricó, enfadat i desesperat estava el rei. Li va explicar a la nostra guanyadora del sorteig que feia molt, molt, molt de temps que una ciutat i més en concret la nostra, Castelló, li havia encomanat fer una tableta de xocolata que els identifiqués, hauria de contenir els elements més característics de les festes de la ciutat. L’havia intentat tot, barrejar llaminadures de milions de colors, tot tipus de xocolata... volia que algú li ensenyés que devia portar. ... necesito encontrar los elementos más característicos de vuestras fiestas….unirlos todos con mi mágico chocolate y así formar la tableta de chocolate castellonera!! … y seguir siendo….willy wonka …el rey del chocolate!!!! I així es van ficar els dos Vanesa i el nostre gran i caracteritzat Willy Wonka (Pere Pau Montañes) a buscar els elements característics...i els primers...els cors magdaleners... i com no, la millor manera de trobar-lo, estava allí, era el símbol, en els records de la nostra gaiata de la “Farola-Ravalet”. Moment dels símbols, dels portaestendards de la comissió Pedro Cumba Llorens i Samuel Bau Lacasa acompanyats per les col·laboradores Nerea Ibáñez Vilar, Claudia Balado Ferrer, Estefanía Bartoll Moya i Águeda Ibars Agramunt. Instant dels records, van donar pas a l'entrada de la madrina infantil del 2015 Eva Sánchez Castillo, acompanyada del president infantil del mateix any Iván Miralles Agut, seguits per la madrina del 2015 i dama de la ciutat 2016, Marta Balado Ferrer, acompanyada per Guillermo Rebollar Valencia. Per continuar amb els records fou l’entrada del president infantil del 2016, Francisco Vilar Albert, al costat del president Esteban Gual Ibáñez. El nostre particular “Will Wonka” ja tenia dos dels ingredients per fer eixe encàrrec tan fastuós. Però... el chocolate es marrón, eso todos los sabemos…pero a mi me gusta darle siempre un toque especial, algo de colorido… colors?, vols colors?... Vanesa va insistir-li, colors de les nostres festes roig, groc i verd, de la nostra senyera...roig i groc pel foc, verd per la cinta. Són ells els de “LA SIS” les dames i acompanyants els que n’ajudaran en açò dels colors... . Així amb colors foren pujant a l’escenari les primeres representants les dames d’honor i acompanyants de la “Farola-Ravalet” en desfilar: Sonia Cabello Cabello, acompanyada d'Antonio José Marmanéu Martínez; Laura Palomo Martí, junt amb Samuel Navarro Quesada; Julia Roig Marmaneu, de la mà de Joan Querol Vicent; Paula Garcilópez Palau, junt amb Jaume Querol Vilar; María Querol Vicent, amb José Bartoll Moyá; María Castell Gracia, amb Mario Tárrega Beltrán; Andrea Piqueres Manase, del braç de César Tirado Brisach; i Lledó Romero Olucha junt amb Manuel Romero García.
Però encara faltava un color, el color de l’esperança, el verd i fou, en veu de l’altre conductor de l’espectacle la veu en “off” Enrique Altaba Altava, el que feia pujar al futur de “LA SIS” quedant representat amb l'aparició de les dames infantils i acompanyants: Mar Canseco Peris, amb Nikolás Galera Lacasa; Daniela Gimeno Segarra i Desirée Gavara Marín de la mà de Rubén Ibáñez Vilar; Amanda Marmaneu Jiménez junt amb Sergio Tirado Roca, acompanyades de la col·laboradora Estefanía Bartoll Moya; Emma Vilar Albert amb Nicolás Cabello Pérez; Noelia Hernández Andrés junt amb Manel Canseco Peris; Alejandra Gallén Montañés, del braç de Juan Cabello Pérez; i Natalia Espada Jiménez, de la mà de Sergio Hernández Andrés. Sols i amb expressió trist, deprimit, pensatiu, com si busqués sense trobar ni entendre apareix el grandiós rei de la xocolata … Que li faltava? … ¿ilusión…ilusión?... ¿donde voy a encontrar yo eso?... a tot el món pregunta però no sap on trobar-la i damunt la senyora del sorteig la guanyadora li ha dit que hi ha quatre persones que són la viva imatge de la il·lusió... ¿sabeis donde puedo encontrarlas?... traerme la ilusión!!!, les seues xiques les “ Umpa Lumpa” les han trobades... Porten a la mà el quadrat de xocolata on posa “il·lusió”. ...La il·lusió per la festa es reflecteix als seus ulls..., era el moment dels màxims representants, d’eixes quatre persones que són la il·lusió de la “Farola-Ravalet” i als acords del nostre himne “Lluïssor” feren acte de presència la madrina infantil per la Magdalena 2016 Claudia Beltrán Palencia que ve acompanyada del president infantil Francisco Vilar Albert i a la madrina per a la propera magdalena 2016 Rocío Querol Vilar del braç del president Esteban Gual Ibáñez. Moment de bandes i rams, on les madrines del 2015, Marta Balado i Eva Sanchez van imposar les bandes acreditatives a les seues respectives homònimes del 2016, les flamants Madrines entrants Rocío Querol i Claudia Beltrán. El president, Esteban Gual, al costat del president infantil, també els va obsequiar amb un ram de flors. Seguidament Esteban va imposar les bandes de Gaiateres d’honor a ambues madrines eixents, Marta i Eva. Les màximes representants de la Magdalena 2015, Marta, Eva i Ivan, van penjar els corbatins commemoratius en els seus respectius estendards que recordaran el seu pas per la Gaiata. En aquesta fàbrica, no van faltar per poder tastar i ajudar a elaborar la “Gran Tableta castellonera” invitats de diferents pobles i associacions: Club de Voleï l'Illa Grau; Club de Futbol Rafalafena; Representants de Farola-Ravalet de la Magdalena 2008; l'Ajuntament de Benafigos; l'Ajuntament de Vilafamés;
l'Ajuntament de Benicàssim; Centre Aragonés; Falla Sant Blai de Borriana; Falla Nord Doctor Zamenhof de València; Foguera Carrer Major de Sant Vicent del Raspeig; Festes del Carrer Santa bàrbara; Federació de Colles per la “Colla l'Olla”; Federació Gestora de Gaiates la Gaiata 15 Sequiol, que serà la propera presentació al nostre palau i la Tinença d'Alcaldia districte Nord. Després de la “felicitat” representat per les ofrenes i per obrir el camí cap a la setmana gran de les nostres festes, ja es podia realitzar la gran tableta, però vet ací que el Sr. Wonka, encara li faltava alguna cosa, faltava l’element principal... un element especial... nos falta encontrar el elemento principal, ese que hará que nuestra tableta este completa…” ahhh…ja ho tinc…clar…com no l’he pensat abans… quin cap...a Castelló, però sobretot en les nostres festes magdaleneres tenim un element que no es troba en cap altra festa…. la llum” i així fou com al costat de les xiques “Umpa Lumpa” van formar l’element de les nostres festes fundacionals la “Gaiata”. Ja estaven tots els elements, però abans fou el moment de desfer el recorregut fet que com fanal enlluernador d’un ravalet baixare la comissió infantil de “LA SIS” seguida de la comissió major. Quedava la sorpresa de la nit, una nit dolça i així va ser l’acomiadament de les madrines Marta i Eva i del president infantil Ivan, van poder delectar-se amb un tendre vídeo replet de fotografies amb els records del seu regnat al capdavant de la gaiata “SIS”, acompanyats per una melodia tocada en directe i a piano i per la germana de la madrina Marta oferint-los paraules de lloança cap ells. Fou moment d’acomiadament a la madrina infantil de la magdalena 2015 Eva Sánchez Castillo i al president infantil de la Magdalena 2015 Iván Miralles Agut i a la madrina 2015 i dama de la ciutat de la Magdalena 2016 Marta Balado Ferrer. “...poned en marcha la maquina del chocolate!! tenemos trabajo que hacer!! Willy Wonka va a fabricar la mejor tableta ...la tableta castellonera!!!” Els colors de la ciutat, els records magdaleners, la il·lusió, els somriures, el foc, la llum i els cors castellonencs van ser cuinats en la fàbrica de Charlie, de la qual va eixir una gran tableta de xocolata especial per a l'ocasió. Era el moment de les que anaven, ja per dret, a ocupar el tron del “Ravalet” la madrina infantil Claudia Beltrán, acompanyada de Francisco Vilar i la madrina per a la magdalena 2016 Rocío Querol acompanyada del president de l’associació Esteban Gual. Aquesta nit la gaiata “Farola-Ravalet” “LA SIS” hem agafat els elements de la festa per construir alguna cosa dolça i deliciosa…ara us pertoca a vosaltres utilitzar els mateixos elements per fer d'aquest 2016… un any inoblidable!!.
ESPECIAL Receptes Castelloneres
Figues albardaes Ingredients: Farina Llevat Aigua Oli d’oliva Sal Figues seques Sucre
Elaboració En un bol gran posar el llevat prèviament dissolt amb una miqueta d’aigua tèbia. Afegir la resta de l’aigua, un polsim de sal i la farina a poc a poc sense deixar de remoure, fins a formar una massa tova (una mica caldosa). Deixar reposar la massa uns 25 minuts fins que estigui esponjosa. Netejar les figues, obrir-les i aparellar-les de dues en dues. Embolicar les figues amb la massa quan estiga al punt, i posar-les a fregir en una paella profunda amb abundant oli calent. Traure les figues i escorrer-les. Espolvorejar-les amb sucre.
ESPECIAL Receptes Castelloneres
Fadrinets Elaboració
Ingredients:
Per a la massa d’ anís : Tamisar i pesar la farina, formant un volcà sobre la taula. Incorporar els altres ingredients i formar una massa homogènia.
Per a la massa: Oli 250 gr Anís sec 200 gr Moscatell 25 gr Sucre 80 gr Farina fluixa 1000 gr
Per a la crema d’ametles : Confeccionar una crema pastissera com de costum i incorporar la mantega. Confeccionar un massapà: Fer un almívar punt bri fluix. Barrejar l’ametla en pols amb els ous, removent amb varetes. Incorporar l’almívar i rebaixar. Barrejar la crema pastissera amb el massapà anterior. Muntatge de les tartaletes : Emplenar les bases de les tartaletes amb confitura de boniato i col·locar damunt xicotets trossos d’albercoc sec, de figues seques i pinyons lleugerament torrats. Cobrir amb la crema d’ametles i posar al forn a 1800 C per espai de 20 minuts fins que dauren. En eixir del forn pinzellar amb el moscatell i deixar assecar. Decorar amb una plantilla i sucre de llustre.
Per a la crema d’ametla Crema pastissera 200 gr Mantega 100 gr Sucre 250 gr Aigua 25 gr Ametla en pols 250 gr Dos ous Per al farcit: Confitura boniato Albercocs secs Figues seques Pinyons Moscatell
Magdalena 2015
ELS NOSTRES PREMIS A LA MAGDALENA 2015
2n premi Gaiates
s il t n a f n I s e t ia a G i m 3r pre
8é premi ús del valencià al llibret
ARTICLE CONCURS: La ciutat en festa: l’expressió popular en els espais urbans Artesans del menjar Des del forn de Castillo a les rosquilles de Margarita, o sigui, ‘la Mústia’ Plantes culinàries de Castelló Un estiu dels d’abans Testimoniatge de la memòria històrica dels cellers i destil·leries Vidal Menjar en un avió El quiosc Campos del Ribalta Un racó d’Astúries al nostre sector
La ciutat en festa:
l’expressió popular en els espais urbans Manolo Romero i Garcia
L
a majoria de festes, carnestoltes, les processons i altres celebracions tradicionals, totes les activitats col·lectives que s'han vingut incloent en l'anomenada «cultura popular», han sigut expressions festives de naturalesa pública, que han cobrat el seu sentit pel fet de celebrar-se en espais oberts i accessibles, en els carrers i places en les quals té lloc aquesta activitat col·lectiva que implica al conjunt de la societat i que és justament la que l'excepcionalitat festiva trenca per unes hores o dies. En aquestes circumstàncies l'espai públic és objecte d'una transformació de tot tipus de manipulacions acústiques i ornamentals, que donen idea de la naturalesa que els actes festius tenen d'autèntiques “performances”, de les quals les voreres, les calçades, les cantonades, les balconades, els racons, els comerços i tots els altres elements escènics de la vida ordinària de la ciutat, són al mateix temps decorat de la festa. Durant les festes, passejar per tot el centre històric de la ciutat ens permet detectar diferents situacions urbanes. Cadascuna d'elles per si mateixa és una bona manifestació de la cultura popular. La seua observació i anàlisi detinguda, mostra que
són territoris no coneguts ni descoberts, favorables a la seua exploració i registre per a la formulació de dinàmiques de canvi de la ciutat per mitjà de l'expressió del popular. Així el nucli central de la ciutat, plaça Vella (plaça Major) ha sigut el motor i cor de la festa, per a estendre's pels seus carrers més cèntrics, com si les muralles que envoltaven la nostra insigne ciutat no s'hagueren enderrocat.
En aquest sentit, les nostres festes al llarg del temps també han trastocat aquesta vida quotidiana dels carrers i les places fins a obligar-li a desvetllar les seues funcions ocultes, aprofundint principalment en diverses situacions: Una primera situació seria la gran varietat d'elements disseminats (gaiates) que determinen i configuren els seus sectors. Aquests carrers i places de la ciutat mostren una gran varietat de “Armadures efímeres superposades a la ciutat històrica”.
La festa produeix importants construccions temporals constituïdes pels 19 sectors, monuments gaiaters (gaiates majors e infantils), que són el motiu principal de la festa. La ciutat intensifica
aquesta superposició amb l'aparició d'una nova col·lecció d'objectes i elements efímers. Dinou monuments (grans i xicotets), tendes i carpes, llocs de venda ambulant (casetes i mercats ambulants), juntament amb carrers decorats amb garlandes i llums (il·luminació ornamental) se superposen de manera heterogènia en una nova capa d'elements temporals que modifiquen l'experiència de l'urbà. Elements canviants que atrauen a la gent i ofereixen una altra manera de reconèixer i viure les festes, i faciliten recursos per a construir els seus relats de vida o cultura . Cada sector té el seu emplaçament sobretot les places cal dir també, que de les dotze gaiates – de 1945 - Brancal de la Ciutat, Fadrell, Porta del Sol, L’Armelar, Hort dels Corders, FarolaRavalet, Cor de la Ciutat, Portal de l’Om, L’Espartera, El Toll, Forn del Pla i El Grau–, passarem, l’any 1982
a ser quinze –Censal, Castàlia i Sequiol–, a l’any 1992 als dinou –Rafalafena, Tir de Colom, Crémor i La Cultural– que tenim en l’actualitat. I són els seus llocs i emplaçaments amb els seus carrers, places i avingudes les que arrepleguen l'esdevenir dels diferents ravals i ravalets de la ciutat (Sant Francisco , Fadrell, Porta del Sol, Ronda Magdalena, Hort dels Corders, plaça de la Independència, plaça Cardona Vives, plaça Borrull, Avd. del Mar, plaça Mª Agustina-Caputxins, carrer Sant Roc, plaça del Carmen, Germans Vilafaña, avdga. València, Rafalafena, plaça pintor Porcar, passeig Morella, plaça Mont de Pietat) són el seu lloc d'exposició del treball realitzat pels diferents membre de les diferents comissions. Tot açò ens revela que, en un curt període de temps, la ciutat i els diferents sectors s'intensifica aquesta superposició amb la visió d'una nova sèrie de cossos i elements fugaços.
Les àrees i escenaris de trobada, juntament amb els diferents objectes superposats en la ciutat, les gaiates, es un altre dels espais urbà, que juntament amb els esdeveniments i espectacles que transcorren en ella durant els dies de festa, generen trobades
programades o imprevists entre els castelloners. Durant les festes, grans aglomeracions de públic, com la cavalcada del Pregó, la Romeria, La “Tornà”, la processó de Penitents i la desfilada de Gaiates, dilluns de Magdalena “Pregó Infantil”, es mouen d'un costat a un altre assistint als diferents actes, expressant amb major intensitat l'anhel per ocupar tota la ciutat. Carrers, places i racons han sigut escenari al llarg del temps dels diferents recorreguts cobrint un clàssic itinerari i que al llarg del temps n’ha conegut altres; carrer Gonzalez Chermà ara carrer Enmig, Porta del sol, carrer Major i Maria Agustina. O també plaça Cardona Vives, i els citats carrers, però sempre com a nucli central la plaça del Poble, la plaça Vella, la plaça del Mercat o plaça Major. El primer pregó es va formar a la plaça Fadrell, seguint pels carrers Guitarrista Tárrega, Governador Bermúdez de Castro, Cardona Vives, Major, plaça María Agustina, Compte Pestagua, plaça Clavé, Enmig, plaça del Caudillo, Jose Antonio, plaça de la Pau, General Aranda i plaça Fadrell, on va finalitzar. Altre dels llocs de trobada és l'ofrena de flors a la Mare de Déu del Lledó, poc ha canviat el seu
recorregut, havent-hi des de fa uns quants anys un moviment pel canvi en el seu recorregut, però ja veurem, el temps i els espais urbans donaran el seu veredicte.
Espectacles nocturns (revetles, sopars de confraternitat, concerts de música, etc.); espectacles taurins i les cercaviles. Les trobades en les festes com a lloc de, reunió i simultaneïtat ens donen la possibilitat, de fer de la nostra ciutat una mica més humà.
També la nostra ciutat al llarg d'aquests nou dies té la capacitat de generar micro esdeveniments. És innombrable en la resta de la setmana els actes festius que se celebren en tota la ciutat, molts d'ells amb continuïtat durant diversos dies Mesó del Vi, Mesó de la Tapa i la Cervesa, Fira Taurina de la Magdalena, "Magdalena Circus", Nit Màgica, concerts, "Tombacarrers", Fira Alternativa, "Cos multicolor", "Intersolfa", Desfilada Internacional d'Animació, Magdalena Vítol (Desfilada final de Festes i traca final).
Aquestes situacions evidencien que la ciutat en festes origina àmbits de reivindicació del públic en espais urbans que són de tots i per a tots, on les diferències s'uneixen i on la cultura troba en l'urbà l'espai sobre el qual pot representar-se, mostrar-se i evolucionar l'herència de vuit segles, transmetent amb cada acte programat en els nostres carrers, en cada racó, en cada plaça, aqueix orgull castelloner que es renova amb cada nova edició de les nostres festes. Magdalena, Festa Plena!
E
s diu que és artesà tot allò que està fet o creat a mà, mitjançant aparells senzills o de forma i manera tradicional. Així doncs, la gastronomia està plena d’artesania, elaboracions culinàries fetes amb les mans i en molts casos seguint receptes i tradicions antigues que han sigut transmeses de mares a filles, i dic mares i filles perquè en temps antic era més comú que la figura de la dona fóra la que es trobara dins d’una cuina, pastant al forn o venent darrere d’un aparador de pa.
Artesans
del menjar
Comissió Farola-Ravalet
A Castelló hi havia de ben segur molts artesans i artesanes, però avui volem destacar alguns dels exemples més característics i famosos de la nostra ciutat. Rosquilletes de la Mústia
La fórmula secreta de l'èxit (60 gr d'oli d'oliva, 200 ml d'aigua, 25 gr de llevat fresc, 400 gr. de farina de força, 10 gr. de sal i 1 polsim de bicarbonat) va ser portada a la perfecció per la família de forners del forn que feia cantonada al carrer Major amb Sanchís Abella, edifici que en l'actualitat no existeix. Si bé van fer de les rosquilletes una obra d'art, va ser Margarita, la dona 'fadrina i de poca espenta’ que les dispensava, qui les va convertir en un mite: les tan conegudes rosquilletes de la Mústia. Durant els 60, els 70 i els 80, Margarita, amb els seus llavis i ungles vermelles i la seua cara de 'fava', va comptar, va recomptar, va embolicar i va lliurar les millors rosquilles de Castelló a diverses generacions. Davant del seu establiment es formaven llargues cues per comprar les més que famoses rosquilletes,
sobretot els dies de cinema, doncs valia la pena l'espera i el suplici que significava veure a Margarita comptar i recomptar amb gran parsimònia les rosquilletes que després anaves a degustar.
A la fi dels 80 el forn va tancar i va anar llavors quan va néixer la llegenda, una llegenda que ha passat de generació en generació cada vegada més distorsionada: que si només tenien rosquilletes amb sal o sense sal, que si comptava les rosquilletes d'una a una xuclant-se els dits com si passés bitllets, que si es descomptava les tirava totes al munt i tornava a començar, que si no somreia mai...
La veritat és que les rosquilletes de la Mústia han quedat gravades a foc en la memòria col·lectiva de la ciutat i mai han estat superades. Tal vegada algun dia se li faça un merescut homenatge a Margarita, o potser li posen el seu nom a un carrer de nostra ciutat. Papas Piñon i Les paperes
Van ser dos dels establiments més típics de Castelló, si volies papes calia anar a fer cua a les seues portes. A més a més aquest fet marcava l’entrada al cap de setmana, ja que cada dissabte al matí calia anar a comprar les papes per a poder gaudir-les durant la paella del diumenge amb la família. Papes Piñon es trobava dins del nostre sector, al principi mateix del carrer Pintor Castell. La tenda es va fundar ara fa 50 anys per Consuelo P. Piñon i es tancà a mitjans dels anys 80.
El procés de les creïlles fregides era tot artesanal, es fregien, es pesaven i finalment es tancaven les bosses de manera manual. Era molta la demanda, i per això es feien llargues cues a la porta, ja que anaven gent de tot arreu de Castelló i dels pobles
més propers, arribant inclús a distribuir als bars a causa de la seua creixent fama.
Per altra banda, les conegudes com Les paperes, Paquita i Carmen Ortiz Vicent van ser les impulsadores d’un negoci que va crear i desenvolupar sa mare, Paca Vicent Mir, qui durant el període posterior a la guerra va començar a fregir les creïlles en el forn de llenya de la seua casa per a posteriorment anar per tots els bars oferint-les.
Des de 1955 i gairebé fins al 1981 el negoci anava creixent com la broma, cada vegada anaven tenint més i millor clientela, el seu establiment del carrer Sanchis Albella era un referent. L'èxit, les seues papes artesanals, distingides per la seua gran mida, per la mesura perfecta de sal i que mai quedaven olioses… El secret no l’ha esbrinat ningú, però del sabor tots se'n recorden. Papas J. García
Patates fregides J. García va néixer de la mà de Javier García i Yolanda Cosín, el matrimoni que va iniciar el negoci l'any 1983 i que, encara avui, segueix
treballant en l'empresa amb el mateix ímpetu i dedicació, mantenint una gran cartera de clients satisfets per la seua elaboració artesanal.
Papes García es va crear fa més de 20 anys per comercialitzar fregits artesans als castellonencs, ja que no tan solament disposes de les seues conegudes patates. Per aquella època, l'empresa s'especialitzava en l'elaboració de xurros, bunyols i patates fregides per mètodes tradicionals, i els venien en paperines en la seua tenda, situada al carrer Adsuara de Castelló. Va ser en 1990 quan el constant increment de la demanda, no només de particulars, sinó també de petits empresaris de Castelló que volien vendre les patates en els seus comerços, van induir als García a elaborar el producte envasat i augmentar els nivells de producció.
Va ser aleshores i fruit de la demanda dels seus productes, que es van bolcar a la venda a comerços locals i petits mantenint seu fidel procés d'elaboració. Una de les claus era el no perdre la qualitat dels seus productes i per això van prendre la decisió de no subministrar a grans superfícies. Fruit de tot això és que han rebut premis de qualitat, com el "Premi a la qualitat" del periòdic Mediterraneo, al 2004.
L'empresa, de caràcter familiar, compta amb cinc treballadors que s'encarreguen de fregir i distribuir els paquets de patates. Les fècules, vingudes de Burgos a l'hivern i Sevilla, a l'estiu, són pelades, tallades i fregides en una nau amb la qual expliquen. El secret del sabor artesà de les patates, és que aquestes són rotades moltes vegades per l'oli i no tenen cap tipus de condiment, ja que estan exclusivament preparades amb oli, sal i la patata natural. L'oli que utilitza la marca ve d'Andalusia, ja que, segons els propietaris, és un dels de major qualitat. Finalment el producte és envasat en unes bosses transparents amb el logotip de Papes García.
Des del forn de Castillo
a les rosquilletes de Margarita “La Mústia” Salvador Bellés Sabater
P
erfils, olors, especialment sabors, també en alguns casos quan ens hem trobat davant una notorietat que per alguna cosa o per molt destaca, tot va configurant la galeria d'éssers humans que solen desfilar per aquesta pàgina. Pot ser que com en alguna que altra vegada, avui m'impulsa per maldar-me pel meu treball l'olor a pa. A pa i rosquilletes. I a mesura que avance en els meus records o esbrinaments, s'engeganteix d'una manera espectacular, encara que lent i tranquil, la filla dels forners Castillo. Una d'elles. Em referisc, clar, a Margarita, que molts castellonencs associen a les rosquilletes i no poden evitar que siga recordada com la Mústia, la més significada de quantes persones atenien al públic en el forn dels Castillo. I quan s'associa forn amb pa apareix la paraula fleca i es fa popular l'expressió de les gents del carrer i també dels literats: “les dones van al forn”.
Bé, allò que tracte de fer es anomenar pa al pa, i vi al vi. I és que, a totes llums, la noia de l' aparador de la fleca del carrer Major era algú com un tros de pa, és a dir, amb bondat i sense malícia. Parle de pa i rosquilletes i, clar, de Margarita la Mústia. La protagonista de la pàgina d'avui, tan humana.
El que s'explica
No fa molts anys recorde que vaig estar en el col·legi per esperar i recollir a un dels meus néts –sis– i acompanyar-lo a la seua casa. Amb el beneplàcit del porter, amic, em vaig asseure en un banc a la porta de la classe, des d'on, malgrat estar tancada, es filtrava la veu de la mestra. I no vaig poder resistir el fet de parar esment a allò que explicava als seus alumnes. Deia: Nens, aquesta història va ocórrer fa molts anys, abans dels lobbies de la brioixeria industrial que ens intentaven conquistar amb dònuts, bollycaos, phosquitos… i les seues consegüents evolucions.
En aquells temps, els nens de Castelló, solament coneixíem un tipus de berenar i esmorzar de pati: les rosquilletes, barres de pa cruixents molt típiques aquí i molt desconegudes fora. Fins a l'arribada dels restaurants italians créiem que érem els únics del món que les menjaven. Les rosquilletes acompanyaven qualsevol excursió o viatge amb la família, fins i tot els joves que estudiaven fora es portaven un carregament de rosquilletes per gaudir d'un sabor cent per cent castelloner a les seues ciutats on desconeixien la recepta… Vaig pensar que algun dia la història seria l'argument d'una de les meues pàgines. I, efectivament, aquí estem, la mestra, la història i les rosquilletes. Ella, famosa per la forma i estil de comptar i embolicar el ric menjar.
d'Estefanía, que es deia Micalea, que diuen que havia estat monja i que era molt fina en els seus brodats filigraners. Una artista que brodava com els àngels. Com a testimoniatge diré que li va fer un mantell per a la imatge de la Mare de Déu del Lledó que ha passat a la història. Bé, el cas és que Manuel i Estefanía es van fer nuvis, es van casar i com ell tenia l'ofici de forner van llogar un local al carrer Major --amb el temps el comprarien--, una casa escaira amb el petit i modest carrer de Sanchis Albella, i allí van obrir un forn fleca. Com solament estava a uns passos de la plaça Major i de l'antic mercat, un establiment en veritat molt bé situat pel pas de vianants, aviat es va fer famós i el forn de Manuel i Estefanía va tenir des d'un principi gran afluència de clients. I és que tots dos eren molt diligents i treballadors, enginyosos per crear alguna cosa que fins llavors amb prou feines es coneixia i que eren les nostres estimades rosquilletes. A falta de pa…
La vida
A Castelló i a principis del segle XX es van conéixer Manuel Castillo, que aquí havia arribat d'algun poble de la Serra Espadan, potser de Montant i una noia “mañica” de Cantavella, cridada Estefanía Mormeneo. En realitat la que molt ràpid va aconseguir certa notorietat va ser la germana
Van passar els anys i el matrimoni va ser beneït per l'arribada dels fills: Teresita, Manolo, Carmen, Carlos, Pilar, Blanca, Margarita i Julio. Vuit en total. El temps no es parava. A Espanya i al carrer passaven coses, Monarquia, República, frares i monges, convents, sindicats obrers i catòlics, el Front Popular, la guerra, el C.D. Castelló en Primera, el règim del general Franco, l'obertura de diversos cinemes, les revistes musicals en el Teatre Principal, el Savoy per ballar… I els Castillo que vivien en el pis de dalt del forn, van anar acomodant-se a cada circumstància. Les dificultats de la postguerra,
amb tants dies sense pa, fins que el país i la ciutat van anar normalitzant-se. I els joves Castillo, menys Manolo i Margarita, van anar casant-se. Teresita amb el guixaire Joaquín Vidal, un artista en la talla en fusta; Carmen, amb Manuel Herrero; Carlos es va casar amb Dolores Orozco; Pilar, amb Eleuterio Oriola; Blanca, que és l'única filla dels Castillo que encara viu, va contreure matrimoni amb José Luis Meneses i Julio, el petit, amb Electra Sales. En morir els fundadors del forn, van ser algun dels seus fills els qui van seguir amb la petita empresa familiar, especialment les dones, molt diligents en la vida darrere de l' aparador.
Sense pressa
En la dècada dels anys seixanta, Margarita ja estava atenent l'aparador i adquirint prestigi amb les seues rosquilletes. Són molts encara els qui la recorden amb el seu davantal blanc, amb els seus llavis i les seues ungles d'un vermell pujat i la seua cara aparentant ‘poca espenta’, però amb molta intel·ligència. I va anar fent-se molt popular. I amb ella, va anar apareixent la llegenda. Quanta més gent hi havia a l'espera, més a poc a poc contava Margarita les rosquilletes. Una, dos, tres,… –Margarita, que tinc pressa…
–Ja m’has descomptat. Tornem a començar: una, dos, tres, quatre…
Solament feia una excepció quan algun indigent, treia el cap per demanar almoina. Llavors, Margarita es deixava al client a qui estava atenent, s'apartava de l'aparador i s'apropava al pobre que demanava i li obsequiava amb un grapat de rosquilletes, trencades tal vegada pel grapeig. Però Margarita, la Mústia, era llavors un ésser humà diferent, capaç d'emular als grans personatges del món del teatre, riure i plorar, especialment de la sarsuela. –Margarita, que faig tard…
–“A l'ombra d'una ombrel·la, són ideals, els madrigals...”
E
n la província de Castelló es manté entre els seus pobladors la tradició d’emprar plantes autòctones (que tenen el seu origen en el mateix lloc en el qual viuen) i “al.lóctones” (que es troben en un lloc diferent del seu origen) per a condimentar plats o per a conservar aliments. Aquestes plantes aporten aromes, sabors i fins i tot propietats medicinals el que beneficia i fa més saludable la nostra cuina mediterrània.
Plantes culinàries de Castelló Luís Mulet Pascual
Anem a trobar la seua presència tant com a condiments de plats com en la conservació d’olives, figues i pebrots o en la aromatització i desinfecció dels tonells de vi.
Un exemple de la gran diversitat de plantes culinàries que trobem en les nostres terres és amb l’adob de les olives. Així hi ha fórmules de tot tipus, en les quals entren des d’una sola planta a vàries. En els meus estudis “etnobotànics” he recopilat per a la preparació i conservació de les olives, espècies botàniques com les fulles del garrofer (Ceratonia siliqua L.) que aporta amb els seus tanis l’efecte astringent que endureix les olives, la part aèria de la saborija o sajolida (Satureja innota Pau), les sumidades florides del timó (Thymus vulgaris L.), la tija del fenoll (Foeniculum vulgare L.) que transmet l’aroma del “anetol”, la fulla i la pell del fruit del taronger (Citrus aurantium L.), la fulla del llimoner (Citrus llimó (L.) Burm. Fil.) i la part aèria del timó mascle (Teucrium polium L.). En ocasions s’empren les plantes per a desinfectar i aromatitzar les parets dels tonells on s’incorpora el vi nou. Així a les Coves de Vinromà
empren el romaní (Rosmarinus officinalis L.), la fulla i tija de la savina ( Juniperus phoenicea L.), la sumidad florida “branca florida” de l’espígol (Lavandula latifolia Medicus) i el fruit del codony (Cydonia oblonga Miller) preparant una cocció en aigua que es deixa 24 hores a l’interior del tonell. A Sant Joan de Moró amb la mateixa fi empren una decocció de la part aèria del fonoll (Foeniculum vulgare L.) i de la part aèria de la herba pansera (Artemisia campestris L.), aconseguint a més que el vi es perllongue en la seua conservació. A la població de Suera, per a conservar els pebrots (“pebreres”) (Capsicum annuum L.) i evitar que es facen blans i blanquinós els deixen en maceració amb fulles de canya (Arundo donax L.) i vinagre.
Típic de la nostra província és l’ocupació de plantes al.lóctones com la canyella (Cinnamomum zeylanicum Breyne) per a elaborar el codony, bullint els fruits de el “codony” (Cydonia oblonga Miller) i barrejant amb sucre i una branqueta de canyella.
La majoria de les plantes culinàries troben la seua ocupació en la condimentació dels diferents guisats populars de les nostres terres. Així es presenta el romaní (Rosmarinus officinalis L.) en l’elaboració de les paelles i de les cuixes de corder, aportant a la seua característica aroma la seua acció colagoga que facilita el funcionament de la vesícula biliar i la digestió dels greixos. El timó (Thymus vulgaris L.) es presenta en les típiques “sopes de timonet o farigola” per a tractar les digestions difícils, inflamacions gastrointestinals i diarrees, preparant “decoctos” de les seues “sumidades” florides i afegint oli i sal. Del llorer (Laurus nobilis L.) s’empren les seues fulles per a condimentar nombrosos guisats i els seus “sumidades” aèries emmascaren l’aroma
desagradable produïda en les bunyoleries per l’oli calent i reutilitzat que desprèn peròxids.
Són moltes unes altres les plantes que s’empren en la província de Castelló com a culinàries i que demostren la riquesa i diversitat en l’elaboració dels nostres plats: l’anís o matafaluga (Pimpinella anisum L., aporta sabor més dolç i aromàtic, té acció digestiva i “carminativa” per als flatulències), l’alfàbrega (Ocimum basillicum L., fort aroma i acció digestiva), l’anet (Anethum graveolens L., aroma delicat i sabor una mica picant, amb acció diürètica i digestiva), l’orenga (Origanum vulgare L., molt aromàtica), el julivert (Petroselinum crispum (Miller) A.W.Hill, amb acció depurativa), l’estragó (Artemisia dracunculus L., a més del sabor és digestiva i pot ser un bon substitut de la sal), el coriandre (Coriandrum sativum L., sabor delicat i picant), diferents espècies de menta (Mentha, s’afigen al final del guisat per a millorar el sabor) Moltes d’aquestes plantes ens regalen les seues qualitats culinàries i medicinals aconseguint delicats sabors, aromes i fins i tot donant amb les seues propietats terapèutiques una millora en la digestió, circulació o depuració del nostre organisme.
U
na mirada ràpida a aquells mesos estivals a Castelló on les tertúlies eren més amenes prenent una “líquida”, bevent un refresc o assaborint un gelat. Tirem aquesta mirada al passat. Segurament massa per a algunes noves generacions que no recordaran o no coneixeran alguns dels antics locals i terrasses dels anys 50, 60, 70 i 80, que nostàlgicament per a alguns, feien més suportables aquells calorosos dies d’estiu, on solament alleujava un refrigeri en bona companyia.
Un estiu
dels d’abans
Comissió Farola-Ravalet del carrer Sant Félix amb la plaça Clavé, en l’antic descarregador de la llenya, en el límit entre l’antic raval dels llauradors i la Vila. Altres destacats van ser Casa Balaguer i bar Colón tots dos a la plaça de la Pau.
Un altre dels comerços destacats del Castelló antic va ser el Bar Teodoro, en el Teatre Principal, amb Teodoro, la seua filla Rosa i Paco. Un lloc entranyable i casolà que amb la seua gent i el seu menjar es van fer buit en la ment de molts castellonencs.
Per a molts dins d’aquest record de bé segur estarà la gelateria Capri, on es feien uns dels millors gelats italians de Castelló, un local característic pels seus grans miralls i alta barra, amb Fina Martí, propietària del que va anar sent un lloc freqüentat en la seua majoria pels jóvens de l’època i on eren gairebé interminables les seues mítiques converses sobre futbol. Emblemàtic i amb una gran fama que el va portar a ser conegut en tota la província i freqüentat per molta de la gent més important de la ciutat per les seues tertúlies en la segona meitat del segle XX va ser el bar Clavé, Casa Darío, en la confluència
La “churrería - horchatería La Valenciana”, era aquell lloc gaudir d’una bona “líquida”, però que a l’estiu abandonava el seu emplaçament habitual del parc Ribalta per traslladar-se al Grau, davant de les Planes. L’orxateria està oberta ara tot l’any al districte marítim, al lloc que ocupava l’antiga xurreria, amb el nom de L’Antiga Valenciana.
Finalment acabarem en l’avinguda del Rei En Jaume, allí estava l’Hortensia, amb el seu singular i característic carro dels gelats, encara que amb certes similituds al de la Llavor a la plaça de la Pau. Ja molt més posterior és “Gelats Ricardo”, que també es troba en l’avinguda del Rei, i que actualment encara podem visitar, ja que segueix amb la tradició de l’orxata i dels gelats. Seguint amb la recerca d’una orxata acabaríem arribant també al parc Ribalta als quioscs Campos i Martínez que ja desapareguts eren dels pocs que elaboraven l’orxata manualment, a l’estil més tradicional, fruit del qual li donava aquest sabor tan saborós i característic, pràcticament incomparable. El passeig de l’Obelisc era el preferit dels castellonencs per estar al centre del passeig. Estava envoltat d’un banc circular que convidava a seure, i és per això pel que al 1899 s’instal·là en la part oest del cercle el quiosc Campos, primer quiosc de venda de gelats i refrescs, que va durar fins al 1991. El senyor Arruzat en 1915 va sol·licitar un altre quiosc que li va ser permés i en 1917 hi ha constància de la sol·licitud, d’un altre per José Marti. Posteriorment Ramón Pinto Vilar va sol·licitar al costat de l’estany al 1921 un altre quiosc. Fins i tot existeixen indicis que va haver-hi un altre de Vicente Ros Gimeno i un altre del senyor Mestre. Això afirma que en aquests anys el passeig de l’Obelisc era el centre de reunió de la ciutat i més en les èpoques estivals.
Després de mirar enrere a temps pretèrits, molts no els coneixereu, tal vegada els haureu escoltat nomenar en alguna ocasió, però aquests locals i aquestes terrasses sempre formaran part de la història de Castelló, perquè en ells no solament es gaudia d’aigua d’ordi, d’una orxata o d’un refresc, sinó que eren els motors estivals de la cultura castellonenca, de les tertúlies futboleres, festeres, folklòriques i tradicionals del nostre Castelló més actual.
C
om en tantes coses que han iniciat i encoratjat éssers humans de mil i un punts geogràfics de la província de Castelló, segur que existeix un cens de les cooperatives o empreses familiars que han fet arribar als més recòndits llocs de l’ample món, el producte de les seues idees, iniciatives i treballs entorn del capítol de la gastronomia, de les olors i sabors, del que és vehicle perquè els éssers humans comenten o senten les mateixes sensacions i facen coincidir el gust dels seus paladars al voltant d’un traspàs d’amors i enamoriscaments perquè el viure siga alguna cosa bella.
Es dirà que la cerca d’aquells iniciadors tenia una fi menys romàntica i que el que perseguien era el fet de fer negoci des de la creació de les seues empreses fabricadores. Clar, tot això és lícit i està en el capítol dels quals s’ha donat a conéixer com a emprenedors, però tot forma part en justícia dels jocs de la vida en societat. A uns els mou la vida contemplativa, uns altres segueixen pensant allò de “que inventen ells”. Però el món ho mouen gents com els Vidal, que avui estan ací. DESTIL·LERIES I CELLERS
Tothom sap que una destil·leria és un local o establiment industrial, on es destil·len els licors. I que allí el rei de la casa és l’alambí, una paraula d’origen àrab que es refereix a un atuell que s’empra per destil·lar, és a dir, l’ànima d’una destil·leria a través dels seus complementaris utensilis. Quant
Testimoniatge de la memòria històrica dels cellers i destil·leries Vidal Salvador Bellés Sabater
a celler, s’entén que es tracta d’un magatzem de vi guardat amb tonells o ampolles, generalment situat en llocs subterranis.
És en realitat el total de locals en els quals s’elabora, es conserva o s’enveja el vi. El seu esment ens porta en el pensament a contemplar grans estades amb especials parets de formigó.
La història cellerera de la Comunitat Valenciana, tendeix a citar l’any 1910 quan es va fundar la cooperativa de Xest, però ja a la nostra província es destil·lava, es coneixia la utilitat de l’alambí i es comercialitzaven els productes vinícoles des del segle XIX. Però és que cal remuntar-se moltíssim més en el temps. L’erudit medievalista en José Sánchez Adell ens parla d’una famosa taverna que hi havia
a Vilafranca al segle XV, que va documentar davant notari, el 26 de gener de 1455, la procedència dels vins que es venien en el seu establiment. I cita com de gran valor els vins que li arribaven dels cellers de Castelló, de Borriol i de l’Alcora. Dins d’aquesta immensa vinya que és Espanya el terme de Castelló va ser una vinya en l’Edat Mitjana.
Al 1930 es van traslladar a Castelló i van obrir la destil·leria a la llavors plaça de la Victòria, avui avinguda del Rei, al costat de l’Institut Ribalta, on el matrimoni fundador i el fill Miguel van ser objecte de gran curiositat ciutadana. Després, allí es va inaugurar el molt popular Sant Remo. I des d’allí, en 1940, ja van obrir el celler al carrer Teodoro Llorente, cantonada a Cardenal Costa, al costat de l’antiga via del ferrocarril, on van ampliar la seua activitat amb la fabricació de licors i elaboració de misteles, moscatell i vins dolços. Miguel (1907-1993), va contreure matrimoni a Conca amb Francisca Pontones Pérez. (1913-2004). Establerts ja a Castelló, van tenir dos fills, Miguel i María Rosa. Amb el temps, Miguel es casaria amb Maritina Rodríguez Car, mentre María Rosa es va casar amb Joaquín Jordán Bielsa. Apareixien en l’empresa, noves generacions. I segueixen arribant.
LA VIDA
L’origen dels Cellers i Destil·leries Vidal, es remunta a l’any 1899. Va ser el seu fundador Miguel Vidal Garcés, veí de l’Alcora, que es va establir al carrer del Vall. Al costat de la inicial fabricació d’aiguardents, alternava l’activitat amb la venda de llegums i fruita seca. Al seu temps, va contreure matrimoni amb María Rosa Ferrer Arquer i van tenir quatre fills: Amparo, María, Herminia i Miguel, el noi que va donar fama universal als Cellers i Destil·leries Vidal.
Primera, Segona i Tercera generació dels Vidal
ANÍS CASTALIA
El primer assoliment mediàtic de l’empresa va ser sens dubte la creació del ja famós Anís Castàlia, en l’etiqueta del qual es va poder veure el campanar de Castelló i una gropa amb una parella de castelloners, ell amb vestit de setí i ella amb la indumentària tradicional magdalenera. Però l ’e s d e v e n i m e n t industrial en els primers anys de la postguerra va estar en la consecució del pas dels licors a orri als ja embotellats. Era un signe de les noves idees i il·lusions de les nostres gents. Fins que va ser al 1975, tants anys després, quan van aparéixer normatives i reglamentacions que obligaven a l’embotellament de tots els licors.
D’altra banda, la família Vidal va construir al 1947 en el terme de Bell-lloc del Pla “Benlloch”, zona tan rica en vinyes, un nou celler, amb l’additament d’una fàbrica d’alcohol vínic, on es vivifica amb les varietats del raïm anomenat tintoreres, senyoret i edo, autòctones i singulars, de les quals es van arribar a elaborar nou milions de Hg de raïm. És sabut que, grans marques de vins d’Espanya, es nodreixen de raïms d’aquests vinyers castellonencs.
FENT HISTORIA
Els Vidal van mostrar al 1980 les noves instal·lacions d’un celler dotat dels mitjans necessaris per a l’emmagatzematge, elaboració i embotellat de vins i licors, al polígon industrial El Millars, d’Almassora. I l’any 2000 es va decidir l’ampliació i modernització de la indústria ja amb la incorporació dels components de la quarta generació, amb un nou estil de gestió comercial i noves inversions a la recerca d’una més acusada especialització en la preparació i embotellat de vins, moscatells, vermuts, sagnies, vins dolços i més de cinquanta licors, brandis, whisky, rom, ginebra, vodka així com altres begudes sense alcohol, emmarcat tot pel que ja és coneguda com a Celler Centenari Castellonenc. Avui els seus néts i besnéts treballen en el celler continuant la tradició i mantenint els arrelats valors de la família: el compromís professional, la passió per la perfecció i la seua dedicació per la qualitat.
Menjar
en un avió
José Aguilar
L
a majoria dels passatgers habituals en vols de llarga durada, arriben a l’aeroport amb temps suficient per a poder esperar. Demora que proporciona a un més temps per comprar, o per asseure’s, avorrit de veure sempre les mateixes tendes i les mateixes coses; per prendre alguna cosa, menjar i beure, i per emplenar aquests minuts buits. Després d’entrar en l’aparell, sota una estricta disciplina de cues, trencament de bitllets, més cua, més comprovació de bitllets, ens dirigim en cerca del nostre seient. Sortejant a tots els tripulants que trobem pel passadís, gairebé sempre amb un somriure en la cara, arribem fins als cinquanta o seixanta centímetres quadrats que ens van a servir de punt de referència durant tot el viatge. Instal·lats ja en el nostre seient, amb vuit o nou hores per davant, allotjats entre dos companys de viatge d’algun llunyà o proper país, completament desconeguts, i sense poder anar molt lluny, llegim, pensem o dormim mentre esperem al fet que ens servisquen una mica de menjar. Abans d’adonar-nos, comença la desfilada gastronòmica: d’entrada, alguna cosa per beure
amb uns cacauets o ametlles, que encara que no ens ve de gust, acabem prenent-nos. Quan encara no fa res que hem acabat, ja estan oferint-nos una altra beguda; i al poc, una altra amable hostessa ens pregunta si carn o peix, o en cas d’haver triat carn si ens inclinem pel pollastre o la vedella. La nostra resposta, sobretot si ens trobem al final de l’avió, pot ser contestada amb un “espere”.
Ens alegra, fins a cert punt, haver d’esperar una mica més abans de seguir menjant, s’ha acabat el pollastre, almenys momentàniament. Però abans d’adonar-nos ja tenim la nostra ració cara a cara, disposat a ser devorat, disposats a menjar una vegada més. Si hi ha sort, et lleven les cobertes de les safates. Si no n’hi ha, un es busca la vida per deixarles entre els plats i altres objectes, acompanyats de la borsa dels coberts, la tapa de l’aigua, la sal, el pebre, la llet, les salses, el formatge, el pa, al got, l’ampolla o el pot i alguna que una altra galeta dolça o salada, i tot en un espai una mica més gran que el d’un foli. Una vegada aconseguim compondre el puzle, arriba l’hora de la veritat, l’hora desitjada, l’hora de clavar-li la dent a tot el que en la safata hi ha de comestible. Agafe els coberts com puc o com em deixen els veïns. El de la dreta em mira
com demanant-me perdó perquè encara no ha aconseguit compondre el seu propi puzle. El de l’esquerra amb el tovalló ben subjecte en el coll mira arrogant. Porta una estona mastegant alguna cosa amb bastant rapidesa, com si l’hi anàssem a llevar. La seua safata és una mescla de tot: cobertes on hi ha una mica de verdures, la safata del pollastre omple de salsa, sobrets de sal i pebre a mitjà gastar al costat de la verdura, el got del vi dins de la safata de les postres a la qual li ha caigut una mica de salsa de tomàquet, sobre l’aigua sura alguna que una altra molla i damunt del tovalló, per descomptat, una mica d’amanida, tota una experiència mística.
Deixe als meus companys de viatge amb el seu companatge i em dispose a tallar la carn sense que amb aquesta maniobra faça saltar algunes de les verdures i provoque un incident internacional. Però al meu company de l’esquerra les presses li han traït i rebut un correu eletrònic en forma de carlota. Tan solament desvia la seua mirada perduda al capdavant per mirar-me amb indiferència i dirme un no menys sincer “excuse me”. Solament li faltava ficar el dit en la meua safata i emportar-se la carlota a la seua boca. La televisió comença a donar senyal de vida, amb el que la majoria s’apressen a
col·locar-se els auriculars. L’espai és limitat i rebut des de la banda esquerra una colcà en el costat i un altre excuse em. No sé què ha fet amb la bossa dels auriculars però sembla que li ha trobat ràpida estança en la safata. Amb una mica de sort la hi menja entre una mica de salsa i el puré de patates. El meu veí de la dreta sembla haver-hi oposat i situat tot en la safata i ja està menjant, encara que amb més lentitud i prudència.
Seguim menjant i el carro de l’hostessa s’estavella contra el colze del meu company més tranquil. L’impuls fa que a més del dolor el seu puré s’estavelle contra la butaca de davant. Els carros de les hostesses, tard o d’hora, sempre acaben donantte en el colze, en el vaig piular o en el genoll. Això em fa pensar que encara he tingut sort en estar en el seient del mitjà i que no estaria de més incloure un traumatòleg en cada viatge. Abans d’acabar de menjar ens porten el café i amb prou feines aconseguïsc acomodar-ho en la petita safata, i això que pensava que ja no cabia gens més.
El següent pas consisteix a obrir el potet de crema de llet per poder afegir-li-ho al café. Prenc el
pot amb molta cura apunte cap al front i exercitant una lleu pressió amb els meus dits sobre la coberta del mateix fins que amb molta suavitat aconseguïsc destapar-ho sense que la diferència de pressió faça saltar cap gota blanca fos del seu recipient. El meu veí de l’esquerra no ha seguit els meus passos, la seua brusquedat li ha portat a excusar-se una altra vegada però en aquesta ocasió no he estat jo l’afortunat, el següent a l’altre costat del passadís a estat l’agraciat.
Per fi, l’hostessa ve a portar-se les safates. Quan li ha tocat el torn al meu company de l’esquerra he vist passar per davant de mi i en càmera lenta una safata repleta de plats, gots, tovallons, coberts, trossos de paper, embolcalls, bosses de plàstic, tot amalgamat gràcies al puré, les salses, el tomàquet fregit, una mica de la crema del pastís i el toc de la xocolata. El got, amb l’ampolla de vi dins, feia malabarismes per no caure damunt de mi. El ganivet sobresortia de la safata i li penjava una mica de salsa de tomàquet que s’anava desprenent lentament fins a anar a par a la punta de la meua sabata.
De sobte he preferit tancar els ulls i que siga el que Déu vulga. Els obre de nou i ja tot ha passat, em relaxe i em dispose a dormir una estona. Molt ràpidament tinc la sensació d’estar profundament adormit i de sobte, algú em toca el braç i em sobresalte obrint els ulls. Enfront de mi i amb un ampli somriure, una hostessa espera la meua resposta a la seua pregunta de si vull o no desdejunar. Encara atordit, sense saber molt bé si tinc o no tinc gana i sense tenir consciència del temps passat, seient amb el cap. Supose que aquesta amabilitat i aquest ampli somriure són motiu més que suficient per no defraudar a l’hostessa. Amb la safata davant i havent entrat en situació, mire el rellotge per adonar-me que fa dues hores i mitjana estava sopant. No podia menjar ni una galeta, així és que vaig prendre el suc i ho vaig haver de deixar a la meitat. El meu atordiment acompanyat amb una mica de lentitud em va fer no fixar-me a dreta i esquerra. El de la dreta seguia traslladat, amb el cap penjant cap al passadís, esperant aconseguir de forma traumàtica gràcies al carro del desdejuni, allò que no havia aconseguit l’hostessa amb la seua amabilitat, despertar-ho. El de la meua esquerra ha aconseguit acabar amb tot abans d’adonarme que tenia el desdejuni. Un caramel ens posa pràcticament en les escaletes de l’avió pensant en la dolça llar. Amb una mica de sort quan arribe a casa tindré preparat un bon menjar de rebuda, solament espere que passe el temps necessari per a tenir la gana suficient per a poder menjar tot el que s’espera de mi.
A
NTONIO CAMPOS TORRES
Màgic creador en 1899 al quiosc Campos del Ribalta.
Presideix la pàgina un senyor robust, de majestuós bigoti i ja significatiu en el seu temps, amb corbata, tal vegada per fer la foto, a cavall dels segles XIX i XX. Comence ací aquesta primera columna de la pàgina per cridar l’atenció respecte del fet que l’ésser humà protagonista d’avui, Antonio Campos Torres, tenia tanta fortalesa física, de sang i d’esperit, que no solament dic que va ser pare de 13 fills, sinó que, aquí i ara, tots els Campos de la família que conec s’assemblen a ell. La mateixa mirada, idèntics trets facials. Fills, néts, també alguns besnéts, tots els Campos s’assemblen al primer Campos. Quina meravella aquesta aventura del gen, que així es diu cadascuna de les partícules disposades en un ordre fix al llarg dels nostres cromosomes i que determinen l’aparició dels trets hereditaris...! Bé, aquest cavaller i la seua esposa Micaela Cortina Ballester van ser els creadors del famós i llegendari quiosc Campos del parc Ribalta, a la fi del segle XIX. I, des d’aleshores, quantes vivències, quantes històries humanes, quines aventures del viure i del somiar.
El quiosc Campos del Ribalta Salvador Bellés Sabater
RIBALTA I ELS SEUS QUIOSCS
Va ser l’any 1870 quan es va inaugurar el nostre singularíssim passeig Vell, després denominat
passeig de l’Albereda, més tard de l’Obelisc i finalment, en unificar-se, passeig de Ribalta. Enclavament vegetal de la ciutat, amb les seues variadíssimes espècies d’arbres, com ens va parlar José María Mulet, amb tanta saviesa botànica. Als adolescents sempre ens van cridar l’atenció els passeigs de filòsof, que coneixíem com els maranyetes que, al costat de la basseta dels peixets i la font del Piliuet, ja que van ser els nostres senyals d’identitat fins que vam descobrir la màgia del quiosc Campos. Quan Castelló comptava tot just amb 20.000 habitants, ja van començar a aparèixer signes de barraques o el que s’anomenaven quiosquets, precursors del quiosc Campos i del Martínez després. És just que, entre aquestes modestes referències als quioscs, esmente també els cognoms de Tarín, Mestre, Ferrer, Marcos, Pinto, Ros Gimeno i pot ser que algun altre, de persones que van intentar crear ambient entre els seus primers quioscs, tal com figuren en els vells papers, com a sol·licitants a l’Ajuntament de l’obertura de quioscs en aquell entorn de la bella balustrada que recolza el popular banc circular.
LA VIDA
Castellonenc des de diverses generacions enrere, Antonio Campos Torres havia nascut a la ciutat de Castelló el 20 d’octubre de l’any 1866. Als voltants del 1890 va contreure matrimoni amb Micalea Cortina Ballester, veïna del castís barri de Ruzafa, a València, on tots dos es van trobar i van decidir seguir junts l’aventura de la vida. Tant, que, ja veïns de Castelló, van tindre l’amplíssima benedicció de 13 fills, encara que solament 6 van créixer amb normalitat: José, Antonio, Vicente, Miguel, Fernando i Enriqueta. Perquè es comprenga l’espai de temps entre els uns i els altres, Pepito, el major, va nàixer el 7 de febrer de 1894 i Enriqueta, l’única xica -que a més va néixer en el mateix quiosc de Ribalta- ho va fer el 4 d’agost de 1914, una mica més de vint anys entre els uns i els altres.
Al segle XIX, els castellonencs van ser capaços de crear el Teatre Principal, el port, també el parc de Ribalta i l’estació del ferrocarril, l’Escola Pia amb l’església de la Trinitat i la plaça de Bous, l’antiga plaça dels Safareigs Vells, és a dir, la qual cosa seria plaça de la Pau, que va esdevenir lloc de
concentració de comerços i de bars. Els Campos van ser abastidors d’un d’aquests negocis, pertanyent a una associació ciutadana, abans que començara el seu gran cicle en el quiosc de Ribalta. Aleshores ja anaven a la conquesta d’una nova clientela, perfectament preparats.
Vicente, ja que també es va casar amb una Callejas Martínez, de nom Elvira, la germana d’Isabel. Els fills de Miguel i Elvira van ser Elvirín, Miguel i Fernando. A la família es va incorporar l’excel·lent músic Manolo Babiloni, en casar-se amb Elvirín, així com María Ángeles Pérez i Tere Amparo Estrada, que es van casar amb Miguel i Fernando respectivament. Fernando Campos Cortina va contreure matrimoni amb Carmen Vivas Delafuente i van tenir dos fills, Fernando i Felipe. En quedar vidu es va casar en segones núpcies amb Emilia Montañés i del nou matrimoni va néixer Miguel. Finalment, la xica, Enriqueta, va contreure matrimoni amb el guàrdia civil Aurelio Cervera Bellmunt, al novembre de 1935. Són els que van cuidar a l’àvia, Micaela, fins a la seua mort, en 1951. I van tenir dos fills, Aurelio i Enriqueta, que es casarien respectivament amb Vicenta Agost Ortiz i Rafael Fortanet Blasco.
NOMBROSA FAMÍLIA
El fill major, Pepito Campos, es va casar amb Dolores Sábado Peñarrocha, amb el fruit de dues filles, Lolita i Enriqueta, la primera es va casar amb el sastre Manuel Fonseca i la segona amb Pepe Ribes, tan significat al món dels exportadors d’agres. Antonio va romandre sempre fadrí, sense descendència. Vicente va contreure matrimoni amb Isabel Callejas Martínez i van tenir dos fills, Vicente i Isabel; ell es va casar amb Adoració Portalés i ella amb el popular Alfredo Monfort Fortanet, oriünd de Vilafranca i conegut per les seues tendes d’Alis i Regio. Miguel va ser germà per partida doble de
ALTRES ENCLAVAMENTS
Quan el patriarca va morir a l’octubre de 1930, va ser el seu fill Miguel qui es va responsabilitzar del quiosc, amb la resta de germans col·laborant com a cambrers. No obstant això, Vicente va acceptar
ser l’abastidor del llegendari Negresco de la Porta del Sol; després muntaria un altre bar-gelateria al carrer d’Enmig, enfront del passatge del Mercat. Per la seua banda, el major dels germans, Pepito, també es va establir pel seu compte en un quiosc que al principi es va situar al mateix espai que avui ocupa el màgic edifici de Correus que, en construirse al 1932, es va considerar la peça més important del panorama urbà de la ciutat. L’edifici va obligar a traslladar el quiosc ja dins de la placeta del Calvari, que avui és la plaça de Tetuán. I allí va aconseguir gran popularitat.
RIBALTA. EL PASSEIG AMB ÀNIMA
Amb l’aparició dels quioscs, com ara el de Campos, la gent senzilla de Castelló va descobrir
que el Passeig tenia una ànima. I no eren xafandejos, sinó una veritat coneguda. Pot ser que influïra el recinte enjardinat de l’antiga Pèrgola, o tal vegada la màgica basseta dels peixets, però creuar el templet i acostar-nos a la rotonda de l’Obelisc ens permetia sentir el pressentiment dels quioscs de refrescs, amb la seua aigua de civada amb orxata, el café granissat, la sarsaparrella i, si es podia, els seus excel·lents entrepans o la torradeta. O el fet de veure jugar als besnéts dels Campos: Vicente José, Javier, Dorín, Gema, María Ángeles, Aurelio, Miguel, Alejandro, María Enriqueta, Mariló, Inma, José Manuel, Elena, Enrique, Alfredo, María Isabel, María Eugenia, Mónica, Manolo, Elvirín, Maryan, Dunia, Inmaculada, Javier, Mari Carmen, Eva o Miguel. Una gran família.
S
ón molts anys ja. Les fulles grogues del calendari han anat caient en nombroses ocasions i amb elles, nombrosos i antics locals, ja desaparegudes i actuals, van veure el creixement i desenvolupament del Centre Asturià fins a l’actualitat a la plaça Tetuan.
Un racó d’Astúries al nostre sector Comissió Farola-Ravalet El centre Asturià neix a l’origen amb la vocació d’aglutinar als asturians residents a la província de Castelló i limítrofes, sent els seus principals objectius, la divulgació de la seua cultura i l’ajuda mútua entre associats.
El Centre Asturià de Castelló, es va fundar a mitjans de febrer de 1993. Tenint la seua primera seu social al carrer Campoamor de Castelló, en el local de la “Sidrería Pelayo”. Posteriorment va canviar la seua seu social a l’avinguda de Vila-real, per posteriorment situar-se en un local cedit per l’Ajuntament de Castelló, dins de la denominada Ciutat Social i Cultural Tetuan XIV, en les instal·lacions de l’antic Regiment Tetuan XIV. El seu fundador i primer president, va ser Víctor Suárez, li va succeir Antonio Fernández i més tard Juan Suárez . En l’actualitat el seu president és José Ángel González Herrera que va accedir al càrrec al desembre de 2014 rellevant a Javier Álvarez que va accedir al càrrec al 2002. Com a principals activitats destacaríem les festes de la Magdalena, on ja és habitual la carpa
del Centre Asturià enclavada dins del nostre sector gaiater en l’anteriorment esmentada plaça Tetuan, i d’altra banda els actes del Dia d’Astúries. Des de fa uns quants anys, el Centre lliura un guardó denominat, “Montera Picona d’Honor” a aquelles persones o institucions que es distingeixen en el seu suport a l’Associació. Des de 2002 han estat distingits Miguel A. Mulet, Javier Díaz, José L. Gimeno, Política Asturiana d’Emigració, Carlos Domínguez, Grup Jovellanos i Ignacio Pujaves.
En l’actualitat el Centre té una important Agrupació Folklòrica, que destaca per la seua qualitat i compromís. La Seu Social disposa d’un Museu Etnogràfic, de molt alt valor, que és lloat per quantes persones el visiten. El Centre Asturià és membre de FICA (Federació Internacional de Centres Asturians), on és membre de la Junta Directiva, i forma part també de la Federació de Cases Regionals de Castelló.
Fruit de tot això el Centre Asturià va ser l’any 2004, impulsor dels cursos de l’Escola de Asturiania
(gaita, percussió i ball) i manté excel·lents relacions amb els centres asturians i cases d’Astúries de tota Espanya i especialment del Mediterrani. Sent actualment el seu dinamisme, un valor en alça.
Sense cap mena de dubte durant uns pocs dies a l’any i dins de nostra plaça Tetuan podem gaudir en una petita mesura de les riqueses de la cultura asturiana que mitjançant la seua sidra, la seua música i els seus variats menjars típics ens apropa per un moment a aquesta bella terra del nord del nostre país, i tot això sense sortir del nostre sector.
DISSABTE, 27 DE FEBRER tes i 12,00h: Anunci oficial de Fes . gran mascletà d’inici de festes pels 16,00h: Cavalcada del Pregó . Amb la principals carrers de la ciutat nostra participació dels membres de la comissió. lguem 22,00h: Soparem aquells que vul per a al magatzem per agafar forces treure el monument. tarem 00,00h: Tots a espentejar, por rer Sant els nostres monuments al car . Roc per preparar la desfilada
DIUMENGE, 28 DE FEBRER yes i 07,00h: Repartiment de can cintes a la plaça Major. a la 08,00h: Missa de romers seguit cocatedral de Santa Maria i tot l’ermita la Romeria de les Canyes fins a de la Magdalena. cessó 20,00h: Tornà de la Romeria, pro Gaiates de Penitents i desfilada de ciutat, pels principals carrers de la nostra amb la participació de la nostra comissió que acompanyarà a la guany. A gaiata i gaiata Infantil, d’en ates a continuació trasllat de les gai quedaran l’avinguda del Rei En Jaume on instal.lades.
tasca 11,00h: Obertura de la nostra cacaus magdalenera, on començarem els i la cervesa 14,30h: Dinar de germanor inguda 20,00h: Encesa de gaiates a l’av uments del Rei En Jaume. Els nostres mon seran protagonistes. ument 00,00h: Arreplegarem el mon ubicació. per deixar-lo en la seua Guardeu forces que està lluny! DIMARTS, 1 DE MARÇ mesó 12,00h: Obertura del nostre gaiater les 18,00h: Visita al sector de terior reines i dames de la ciutat, i pos entrega de fadrins. premis 20,00h: Acte de lliurament de hi haja a la plaça Major. Esperem que o més. la mateixa sort de l’any passat carpa 22,30h: Sopar de pa i porta a la gaiatera amb música.
DIMECRES, 2 DE MARÇ més 11,00h: Parc infantil per als menuts a la nostra carpa. tasca 12,00h: Apertura de la nostra ran de gaiatera; els pares i mares hau uen els beure alguna cosa mentre jug xiquets. 14,00h: Dinar de germanor.
DILLUNS, 29 DE FEBRER la 10,30h: Cavalcada infantil amb s participació dels nostres xiquet
parc 16.30h: Continuarem amb el infantil una estona més.
la La comissió es reservarà el dret de modificar qualsevol acte programat per a setmana de festes. La El soci de sector tindrà vi, gasosa, cacaus, taula i cadires a la seua disposició. comissió no es responsabilitza de la falta de lloc. Per a identificar-se tots els socis de sector hauran de portar el cartó de soci.
19,00h: Xocolatada per als xiquets de la comissió i del nostre sector. 22,00h: Sopar de pa i porta. 23,00h: Música i discomòbil a càrrec dels membres de la comissió.
DIJOUS, 3 DE MARÇ 12,00h: Obertura de la nostra tasca i concurs de dibuix per als xiquets. 14,00h: Dinar de germanor. 17,00h: Participarem en el cos multicolor, els acompanyants i les dames gaudiran des de dalt de la carrossa. 22,00h: Sopar de pa i porta. 23,00h: Discomòbil i posteriorment el ball de disfresses, qui guanya rà enguany?
DIVENDRES, 4 DE MARÇ 08,00h: Despertà pels carrers del sector. 12,00h: Obertura de la nostra tasc a. Més cacaus i tramussos per a tots. 14,30h: Dinar de germanor. 22,00h: Sopar de pa i porta 23,30h: La discomòbil ens amenitzar a la nit. Tots a ballar!
DISSABTE, 5 DE MARÇ 08,00h: Despertà pels carrers del sector amb la secció de bombos i tam bors
de la confraria Santa Maria Magdal ena i més coets per fer soroll. 12,00h: Obertura del mesó gaiater. 15,45h: Concentració en la carpa per tal de participar en l’ofrena de flo rs a la Verge del Lledó. 22,30h: Sopar de pa i porta amb una actuació de magia que ens servir à de preludi de la música. 23,30h: Per finalitzar en día, un trío ens farà ballar tota la nit.
DIUMENGE, 6 DE MARÇ 12,00h: Obrirem la nostra tasc a magdalenera. Al mateix temps con curs de guinyot. 12,30h: Toc d’eixida per encend re el foc de les fogueres del concur s de paelles. 15,00h: Límit de presentació de les paelles al jurat. 16,30h: Lliurament dels premis del concurs de paelles, guinyot, disfres ses i dibuix. 18,00h: Replegarem la carpa gaiater a entre tots. 22,30h: Desfilada final des de l’avinguda del Rei fins arribar a la plaça Major i posterior Magdalena Vit ol. 00,00h: Anirem a la ubicació de la gaiata per apagar la llum viva de la festa, els nostres monuments gaiater s.
98
Cuinària les desea unas felices fiestas de la Magdalena 2016
CUINÀRIA KITCHEN CULTURE WWW.CUINARIA.COM Pérez Dolz, 1 . 12003 Castellón . T. 964 030906
99
100
101
Llar i Gestió Tècnics immobiliaris des de 1995 - Compra-venda - Pisos
- Xalets
- Villes
- Finques rústiques
- Cases de camp
- Locals
- Solars
- Obra Nova
- Hotels
- Negocis
- Propietats alt standing - El millor finançament del mercat - Professionals al teu abast
Governador, 51 - Telèfons 964 199 850 - 647 197 100 - cyrinmo@gmail.com
102
ESPECIALITAT CARNS A LA BRASA
Plaรงa Tetuรกn 37 12001 - Castellรณ
Reserves 622 296 252
103
Trinidad Granel Lafita FISIOTERAPEUTA POSTUROLOGA TECNIC EN OSTEOPATIA Nº COL·LEGIADA: 1449
Es realitzen tractaments de: • Fisioteràpia esportiva • Osteopatia • Diagnòstic postural • Rehabilitació • Electroteràpia • Teràpia manual • Kinesiotape • Punción seca
Magatzem de calçat
Carrer Aragó, 14 - Tel. i Fax 964 242 085 12004 Castelló Plaça Tetuán, 5 - Tel. 964 212 086 12001 Castelló
C/ Marqués de Salamanca, 5 baix 12004 Castelló - Tel.: 660 306 198
TRACTAMENT DE LES DROGODEPENDÈNCIES Per a la rehabilitació és necessari seguir un procés educatiu que ajude a la persona a modificar actituds que han afavorit l’adicció, potenciar i adquirir hàbits i habilitats afavoridores del procés de maduració que l’ha de dur a una vida sense drogues, amb autonomia i llibertat. D’acord amb les necessitats detectades en la societat en relació a l’adicció d’estupefacients s’han implantat els següents programes de tractament: • CENTRE DE DIA ACOLLIDA • CENTRE DE DIA NOCTURN - (Per a consumidors de psicoestimulants) • CENTRE DE DIA ADOLESCENTS • CENTRE DE DIA RECOLÇAMENT - (Per a consumidors de psicoestimulants i altres drogues) • CENTRE DE DIA REINSERCIÓ • COMUNITAT TERAPÈUTICA - (Unitat de deshabituació residencial) • ALTER - (Tractament de ludopaties)
Av. Enrique Gimeno 44 - 12006 Castelló de la Plana - Tel.: 964 205 255
104
OLIVES I SALSUMS
Carlos Gozalbo Salvo
Mª Carolina Beltrán Vilar Agent Exclusiu Núm. Registre CO7218956792P
Carrer Zaragoza, 9 - 12001 Castelló Tel.: 964 342 614 - Mòbil: 636 147 353 E-mail: cabevicalimocho@hotmail.com
Mercat de Sant Antoni - Parada 1 Tel.: 651 318 662 12004 CASTELLÓ
Rajoles i Paviments PAVIMENTS - REVESTIMENTS GRES - SÒCOLS PREUS DE FÀBRICA C/ Joaquim Costa, 90 - Telèfon/Fax 964 211 618 - 12004 CASTELLÓ info@azulejosrubio.com - www.azulejosrubio.com
105
CRISTALLERIA FUSTERIA D’ALUMINI
taller d’enmarcació mampares de bany decoració en vidre
Francisco Gómez Moreno Diplomat en Fisioteràpia C. O. en Osteopatia www.osteofisio.es
Direcció Grup Ribes Pla 2 Baix C/ Juan Ramón Jiménez
Av. Quevedo, 10 - tel.: 964 206 554 mòbil 610 472 327 www.mfabra.es - info@mfabra.es 12004 Castelló
(entre C/ Rio Júcar i C/ Rio Turia)
Tel. cita prèvia 626 054 699 • 12006 Castelló
tel. 964 244 129 Castelló
- Reportatges de boda, comunions, bateigs, etc. - Fotografies d’estudi - Restauració, fotomuntatges i retoc digital
106
Avgda. Rei En Jaume, 82 12001, Castelló
www.safontjoyeros.com
Telèfon: 964214256
joyeria_safontcs@hotmail.com
Telèfon/fax: 964245720
Safont Joyeros, Castellón
107
Roba infantil i roba interior Plaça Notari Mas, 13 Tel. 696 919 848 CASTELLÓ
Ronda Magdalena, 66
Telèfon 964 213 956 - Castelló
PERRUQUERIA
Nuria Herrero Badía
Agent de la propietat immobiliària Graduat social
Demane el seu torn al telèfon:
964 243 721
Avgda. Lledó, 15 baix 12003 Castelló Telèfon 964 23 92 10 nuria_herrero_badia@hotmail.com
Av. Espronceda, 6 - A 12004 CASTELLÓ
108
Còpia de claus Reparació de calçat Esmolat de ganivets i estisores Sabates forrades a mida
Joaquim Costa, 28 • Tel.: 964 254 676 12004 CASTELLÓ
Carrer Concepción Arenal, 5 Telèfon - Fax 964 21 28 76
e-mail: c.arenal@yahoo.es CASTELLÓ
109
Classes d’anglés Tots els nivells Grups reduits
C/ Cerdán de Tallada, 23 Alt. B Telèfon: 964 25 62 84
12004 Castelló
Carrer Bisbe Climent, 3 - CASTELLÓ Telèfon
964 228 054 110
IMPRESSIÓ EN TEXTIL I PLANA TOT TIPUS DE PUBLICITAT ESTAMPACIÓ EN GENERAL SAMARRETES – ADHESIUS ROBA LABORAL ROTULACIÓ PER ORDINADOR TOT TIPUS DE REGALS PUBLICITARIS REGALS D’EMPRESA Pintor Castell, 2 Tel. i Fax 964 24 08 72 e-mail: serigrafiamazuela@ono.com 12001 CASTELLÓ
111
Cafeteria - Restaurant
Agora By S&S
Ampli surtit en cerimònia, comunions, vestir i casual
Esmorzars Menú diari i Carta Dissabtes obert
Plaça Tetuán, 4 (front Correus) Telèfon 964 256 351 12001 Castelló
Plaça Àgora, local B1 - Campus Riu Sec, Universitat Jaume I 12006 Castelló de la Plana - Telèfon 964 73 02 30
•
112
FERRER - BLASCO ABOGADOS ADMINISTRACION DE FINCAS
Calle Calvario, 4, Entlo. 12001 Castell贸n
Telf. 964 83 01 24 Fax 964 83 01 25
113
concessionari oficial:
• Tramitació d’escriptures • Assegurances socials • Tràfic • Assessoria comptable i fiscal
Suministraments i Manteniments d’Oficines
Plaça Tetuán, 9 - 1º Tel.: 964 254 549 • Fax 964 216 406 12001 Castelló de la Plana www.gestoriagallen.es administracion@gestoriagallen.es
Av. Quevedo, 14 - 16 • 12003 Castelló Tel.: 964 22 26 00 • Fax 964 23 01 90
TOT EN FOTOGRAFIA SI HO TROBES MÉS BARAT D’ABONEM LA DIFERÈNCIA
Av. Rei En Jaume, 106 - Castelló - Tel.: 964 200 941 Carrer Major, 25 (cantó plaça Santa Clara) - Castelló - Tel.: 964 260 441 Carrer Pere III, 8 - Vila-real (Castelló) - Tel.: 964 521 313
114
BENICÀSSIM Carrer Santo Tomás, 7 - Telèfon 964 300 570 VALL D’UIXÓ Carrer Miguel Vicente Arnau - Telèfon 964 697 148 CASTELLÓ Carrer María Rosa Molas, 15 - Telèfon 964 269 087 Carrer Maestro Ripollés, 24 - Telèfon 964 232 308 115
Tel. 964 74 24 70
clinicadentalmartineztena@gmail.com
C/ Zaragoza 18 baix (al costat de la Farola) 12001 Castelló
Odontologia general i preventiva Estètica dental Periodòncia Endodòncia Pròtesi dental
116
Cirurgia oral Odontopediatria Blanquejament dental IMPLANTOLOGIA ORTODÒNCIA