Gaiata 6 Farola Ravalet Magdalena 2017 by Farola-Ravalet

2. Editorial 3. El misteri de La Farola 4. Capítol I 6. President

9. Reina

Edita Associació Cultural Gaiata 6 Farola-Ravalet

10. Himne 11. Dama de la ciutat 12. Capítol II 16 Madrina

Coordinació Esteban Gual i Ibáñez

Disseny i maquetació Noelia Pérez i Monfort

18. Madrina infantil 20. President infantil 22. Dames i acompanyants 28. Gaiaters d’honor infantls

sumari sumari

8 Reina infantil

SUMARI

www.gaiatasis.es

44. Portaestendards

Portada Gemma Gil i Torrente

Fotografies Rogelio Cruella Laura Roca i García La Comissió

Publicitats Yolanda Forcada i Bardiza Charo Palau i Oñate Tonica Olucha i Montins Lidón Palencia i Roig Sonia Jiménez i Morcillo

46. Capítol III

96. Falla Sant Blai

48. Esboços de les gaiates

97. Falla Nord

50. Equip construcció

98. Foguera Carrer Major

52. Comissió

100. Records Mag. 2016

54. Socis

101. Premis Mag. 2016

55. Quadre d’honor

102. Capítol VI

56. Capítol IV

104. El joc de les claus

58. Actes de l’any

105. Articles

94. Capítol V

164. Publicitats

de la present edició

Associació Cultural Gaiata 6 Farola-Ravalet

dels textos Els autors

Dipòsit legal CS 45-2012

Imprimeix Innovació Digital Castelló

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.

editorial

Per a aquells que saben… L’evident plaer que sentim en contemplar simples objectes terrorífics , en els quals no està implicat cap sentiment moral, ni susciten en nosaltres una altra passió que, precisament, la penosa impressió de por, és una paradoxa del cor. Aquestes paraules d’Anna Laetitia Barbauld defineixen a la perfecció aquesta poderosa atracció que sentim per tot allò que ens inquieta, però que al mateix temps provoca en nosaltres un contradictori plaer. La curiositat i la sensació del desconegut és com una experiència terapèutica per a la ment humana. En cada fulla d’aquest llibre, la Gaiata 6 “Farola – Ravalet” vol tornar a obrir una porta, una porta que ens convide a entrar en aquesta ocasió dins de la seua curiositat, del seu plaer al desconegut, al misteri, però no a qualsevol misteri, sinó al nostre, al de Castelló. Aquest llibre està pensat per a arribar a la ment d’hòmens i dones curiosos. Si estan disposats a acompanyar cada fulla i a esbrinar el que amaga en el seu interior, aquest us conduirà per un gran misteri que preocupa la nostra comissió, donarem una ullada d’amagades per la mira del forrellat per saber qui va viure a la casa del número 17 del carrer Catalunya, esbrinarem la llegenda de Tombatossals, sabrem coses noves del misteri de Lledó, descobrirem tot referent a un antic segrest…i molts altres secrets, misteris i histories que ens ajudaran a comprendre que res resulta més enganyós que un fet evident, però això si, fets ocorreguts ací a Castelló, prop de nosaltres. Amb aquest llibre tenim la intenció d’entretenir culturalment, donar a conéixer part del passat misteriós de la nostra terra perquè com ja sabreu la nostra cultura com a poble es fonamenta en les seues arrels i en el coneixement popular. La comissió de la Gaiata 6 curiosa com la primera, vol fer partícips d’aquestes històries, misteris i sensacions a tots els veïns, amics i simpatitzants de la nostra ex de la seua participació en les nostres festes, perquè associació, perquè siga refl no volem que ens vegen pel forat del forrellat, sinó que tenim la porta oberta per a tot aquell que vulga visitar-nos, conéixer-mos o formar part com un més.

Capítol I Atac a la Independència Tic-tac, tic-tac, tic-tac… Era onze de març… Aquella nit se li havia fet insuportable al senyor Bernat. Tot i gitar-se tard i després de prendre’s una nova infusió relaxant que li havia donat un amic, havia sentit el rellotge tocar les tres, seguidament les quatre, les cinc…i la qüestió era més que evident, no podia dormir. Després de voltar al llit en nombroses ocasions, encendre el llum, apagar-lo, fer unes respiracions profundes per relaxar-se, contar ovelles… Tot es reduïa al mateix: no hi havia manera de pegar ull! El senyor Bernat era un home notable per allò en què era conegut. Tot i tenir un caràcter plàcid en circumstàncies normals, i acostumat a prendre’s el món amb tanta filosofia com un pagés, al senyor Bernat no li faltava un gust per formes de vida més aventureres i excèntriques, segurament degut a la seua vida laboral. La setmana vinent iniciaria un viatge per Europa aprofitant les seues vacances que feia sempre coincidir en les festes de la Magdalena, un període festiu massa ple de sorolls per un home solter que tenia els horaris i el descans ben marcats al seu estil de vida. A les sis menys deu es va aixecar contrariat i es va dutxar, total no havia pogut dormir més de quaranta minuts seguits en tota la nit. El seu majestuós gat, un gat de la raça Nebelung, se'l mirava amb pena al mateix temps que es girava per continuar dormint. El senyor Bernat s’acabava de nugar els cordons de les sabates, es disposava a pegar una volta pel barri, a fumar-se una càrrega de tabac en la seua pipa esperant l’hora d’anar a treballar. Quant faltaven cinc minuts per a les set del matí i ja amb les claus a la butxaca, va sonar el seu telèfon mòbil. S’estranyà per l’hora, no esperava cap cridada a aquestes hores. L’agafà i escoltà el que li deia l’altra persona, atentament la seua cara anava canviant, no es podia creure el que estava sentint, tant és així que el senyor Bernat va obrir la porta, la va tancar d'espenta i amb pas lleuger va córrer, va travessar el carrer i en menys d’un minut arribà al seu destí, tot sufocat per la velocitat encara que no per la distància; el senyor Bernat estava a la plaça de la Independència.

No es podia creure el que estaven veient en els seus propis ulls, el que li havien contat era veritat encara que haguera sonat a una broma, clar és que, el seu cap, el comissari Climent, no li hagués dit a les set del matí i molt menys de broma que havien robat... La Farola!!! Una vegada va recuperar la raó i l’alé per la carrera que s’havia pegat, va buscar entre el cúmul de la gent els dos cotxes patrulla que estaven estacionats davant del banc, dalt de la vorera, i es va apropar a ells, els va saludar i aquests el van posar al corrent. Quasi sense adonar-se es trobava al capdavant de l’operatiu a l’espera que el comissari arribés a l’escenari del robatori. Abans de posar-se a observar el centre de la glorieta que formava la plaça de la independència i on tan sols es veia el forat de l'antic refugi de la guerra, va dirigir als agents uniformats que acordonaren el perímetre, els ordenà que interrogaren als veïns i als propietaris dels comerços més propers. Algú havia d'haver vist alguna cosa, la Farola era massa gran per a no deixar testimonis, era moment de posar-se a treballar, era moment de resoldre tal esdeveniment que havia alterat la pau d'una ciutat menuda, moderna i tranquil·la on rara vegada succeïa alguna cosa, era el moment d'un nou cas per al detectiu Nicolau Bernat.

Les festes de la Magdalena són un espill on podem veure la imatge de les tradicions, els costums més arrelats, les creences més venerades a la nostra ciutat. Una oportunitat d'apropar-nos a la nostra història, al més característic de la nostra cultura. El contingut de les nostres festes, que ens identifiquen com a poble, té un sabor propi que saben reconéixer els veïns i veïnes de Castelló i en especial els del sector de la nostra Gaiata 6 "Farola-Ravalet", tot i que cada any les nostres festes compten amb diferents protagonistes. Protagonistes del "món de la festa" que cada any renoven la seua il.lusió cap a les nostres festes i tradicions, igual que tots i cadascú dels membres de la nostra comissió de sector, el de la Farola i voltants. Homes, dones i xiquets que un any més han treballat desinteressadament per a dur a terme la setmana gran de les nostres festes. Cada dia, cadascú dels protagonistes de les pàgines del nostre llibre treballa per aconseguir els majors èxits per a la nostra associació, bé siga mitjançant premis o ajudant a fer-la més gran. Fruit del bon ambient, de la familiaritat de la nostra gent i pel sentiment cap a la nostra benvolguda gaiata, la nostra comissió es mostra diària del sentiment fester, sentiment que esperem que puguem compartir amb tots vosaltres la setmana de la Magdalena, on esteu tots convidats al nostre envelat situat al carrer Rossell. El treball, igual que divertir-se i gaudir, és part fonamental de les nostres festes magdaleneres. Els nostres protagonistes que formen aquesta comissió, saben gaudir, però saben més encara de treball, igual que un detectiu que no es cansa de buscar proves i més proves per esbrinar la veritat i resoldre el cas que du entre mans, tots ells treballen desinteressadament per tal d’ aconseguir el millor dels resultats. Per això vull donar les gràcies a tots i cadascú dels membres de la Gaiata 6, per això i per estar cada dia al meu costat

Esteban Gual i Ibáñez

PRESIDENT fent més fàcil i possible la meua tasca. Tots els protagonistes, tots els sentiments, i tots els detalls més importants de les nostres festes apareixen a aquest llibre, que entre les seues pàgines, textos i fotografies, atresora el més volgut del nostre sector, l'essència mateixa de Castelló. Però si voleu saber un poc més del llibre l'haureu de seguir llegint, haureu d'ajudar al nostre detectiu, perquè... "La millor recepta per a la novel.la policíaca és que el detectiu no pot saber més que el lector". Esteban Gual Ibáñez President Gaiata 6 "Farola - Ravalet"

Castelló té la sort de tindre les millors festes del món, i això, no seria possible sense l’esforç i el treball de tots els gaiaters i gaiateres de la nostra ciutat. És per això que és un orgull per a mi, com a Reina Infantil de les Festes de Castelló 2017, desitjar als veïns i veïnes del sector “Farola - Ravalet” que gaudisquen de les pròximes Festes i aprecien l’esforç de tots els membres de la Gaiata 6 que aconseguiran, un any més, que Castelló lluïsca amb la llum dels nostres monuments. Felicitats amics festers!!! ... I rebeu la meua estima. Berta Montañés

REINA INFANTIL 2017 Berta Montañés i Selma

Estimats amics de la “Farola-Ravalet”: Ja arriba la nostra setmana gran, la setmana en que tot Castelló ix al carrer a viure intensament la nostra festa, la nostra cultura, les nostres tradicions i això és gràcies a vosaltres, les comissions de sector que, any rere any, il·lumineu els carrers de la nostra ciutat amb tota la vostra dedicació i esforç. Vull animar a tots els veïns i amics del sector a viure intensament la festa amb tota la comissió de la Gaiata 6. Amb molta estima Estefanía Climent

REINA 2017 Estefanía Climent i Moreno

Himne de la gaiata sis “Farola-Ravalet” Lluïssor Ravalet de la Farola portal i llum de Castelló al teu bell mig s’enlaire gaiata de coronació.

Veïns del pla de la fira, antic camí del collet que duia al sant Calvari avui plaça independent..

Fanals d’estima empeltada al cor del sisé Sector per la Verge bressolera, Mare de Deu del Lledó.

Benaurat passeig Ribalta paleta sublim pintor. Templet recer d’harmonies, estany mirall de l’amor.

La Farola-Ravalet modernista galania forja romera de llum per camins de germania.

La Farola-ravalet modernista galania forja romera de llum per camins de germania

La Farola-Ravalet Magdalena d’alegria, claror de florida arrel que la Plana il·lumina

La Farola-Ravalet Magdalena d’alegria, claror de florida arrel que la plana il·lumina.

És un orgull poder dedicar-vos unes paraules des d’ací. Gràcies a tota la comissió i veïns de la Gaiata Sis per fer de la Magdalena 2016 la més entranyable per a mi, espere que amb il·lusió seguim gaudint d’aquest any fester i que la Magdalena 2017 estiga plena de bons moments. Allà on vaja sempre portaré el sentiment del meu sector “La Farola-Ravalet”. Amb estima, Rocío

dama de la ciutat 2017 Rocío Querol i Vilar

Capítol II Un esclat de llum... Castelló clarejava assolellat, tranquil com de costum. La barreja de les tonalitats taronja i cian, però no turquesa del cel, mostraven una imatge sensacional, permetent que la llum clara de l’exterior es colés per la finestra del primer pis de la casa número 17 del carrer Catalunya. Darrere del vidre de la dita casa que en altre temps havia format una xicoteta part d’història de Castelló, es trobava l’inspector Nicolau Bernat. Amb un got a la mà, la pipa entre els seus llavis i l’informe del cas del robatori de la Farola en l’altra no deixava de donar-li voltes a l’assumpte. Tenia les declaracions dels pocs veïns que deien haver sentit soroll al voltant de la Plaça de la Independència la nit dels fets, no cap havia vist res; no havien ajudat en avançar en la investigació. Només el propietari d’un comerç del carrer Saragossa va comentar que durant el dia d’abans un parell d’operaris, proveïts de petos de color taronja fluorescent, havien estat treballant en la mateixa estructura de la Farola i el seu particular jardí. Seria possible que se l’hagen endut per restaurar-la? L’informe també indicava que la veu d’alerta pel robatori havia estat per una trucada directament a la comissaria de policia a càrrec del president de la comissió de la Gaiata Sis Farola-Ravalet, el motiu havia sigut que al president moments abans l’havien comunicat per telèfon que la Farola no estava al seu lloc, la Farola que representava la insígnia de la seua benvolguda gaiata no presidia majestuosament la plaça com cada matí des de 1929. La gent de Castelló estava intrigada i preocupada a parts igual, però la comissió de la gaiata sis estava emocionalment més preocupada, a més a més, faltava ben poc per a la setmana de festes, i la Farola símbol del sector de la sis no hi estava, la comissió sentia que els faltava el seu particular esclat de llum... El fet de conèixer a aquella gent va captivar a l’inspector, no s’havia adonat mai del sentiment i l’esforç de la gent de la seua ciutat per les festes de la Magdalena. Per altra banda, l’informe refl ectia que després d’investigar la glorieta el matí de l’onze de març, es van trobar diverses petjades d’almenys tres individus diferents, trossos de llimadura de ferro que el laboratori constatà que corresponia al de l’estructura de la Farola, dues marques de rodes damunt de la vorera i el més sospitós, una clau. Una clau que tal vegada no tenia res a veure, una clau que perfectament algun vianant dies abans tal vegada s’havia desfet llançant-la a l’interior dels arbusts al peu de la Farola. Però, i si conduïa a la següent pista? I si pertanyia a un dels lladres?

Ja a migdia l’inspector Bernat se’n va anar a dinar prop del lloc dels fets, volia estar prop per si s’adonava d’algun detall que amb anterioritat se li hagués pogut escapar. Abillat en l’informe i les fotografies, va seure a la terrassa del restaurant Arajovic, en ple centre de la mítica Plaça Tetuan que presumia de ser un lloc de reunió de la gent per prendre una cervesa fresqueta o fer-se un bocata per sopar, una plaça típica castellonenca on s’erigeix colossal i neoàrab edifici de correus a un costat, i antigues cases de dues plantes que formen l’antic Ravalet a l’altre. Mentre es prenia el “carajillo” de ron cremat i esperava el compte, va rebre un missatge: Ens han comunicat des de brigades de l’ajuntament, que durant aquest mes cap operari ha sigut destinat a realitzar treballs a la Farola de la Plaça de la Independència ni a la seua glorieta. Un altre cop estem igual! – se li va escapar al mateix temps que donava un colp damunt de la taula del Arajovic, fet que va fer que cridara l’atenció de la gent del voltant. Però raó no li faltava, no tenien cap pista per avançar en la investigació, es trobava en un punt mort, en un túnel fosc sense eixida. -Vaja, veig que vosté també té una clau de lloguer d’una nau al carrer Vall D’Uixó! – Li va soltar el cambrer mentre li deixava el compte en una safata platejada. -Disculpe, però em pot explicar a què es refereix? Veig que ha reconegut la clau de la fotografia de l’informe. Hem de parlar. De cop i volta la situació va canviar al mateix moment que la cara de l’inspector Bernat; era conscient que havia fet un pas endavant, havia descobert la llum al final del túnel del Castelló negre, havia descobert el seu particular esclat de llum!, al que feia referència la comissió gaiatera del sector sis.

Detectius per un dia...

detectius

per un dia...

TIU

DETEC LLICENCIA FR - 2386

nase ueres i Ma iq P a e r d n A Nom: ys Edat: 23 an infantil Magisteri n e a d a u d a 6, dos Estudis: gr a la gaiata dama s y n a 8 : r feste esta com a Historial ora i la r d a r o b a .l l com a co dâ&#x20AC;&#x2122;honor. da de rit: Desfila Acte prefe ors. fl ofrena de gaiates i

Signatura

madrina 2017

Andrea Piqueres i Manase

TIU

DETEC LLICENCIA FR - 1046

ontañés Gallén i M a r d n ja e l A Nom: ys Edat: 10 an ia . de Primàr Estudis: 5é la gaiata : 4 anys a r te s e f l fantil Historia d’honor in a m a d a m o antil 6, tres c adrina inf m a m o c t i aques de gaiates : Desfilada it r e f e r p Acte

Signatura

madrina infantil 2017 Alejandra Gallén i Montañés

TIU

DETEC LLICENCIA FR - 9436

PĂŠrez Cabello i Nom: Juan s Edat: 9 any ia . de PrimĂ r Estudis: 4t nys a la fester: 3 a anyant Historial om a acomp c s o d 6, resident. gaiata st com a p e u q a i l infanti color i : Cos multi it r e f e r p Acte . de gaiates desfilada

Signatura

president infantil 2017 Juan Cabello i PĂŠrez

dama i acompanyant Paula Garcilรณpez i Palau Jaume Querol i Vilar

dama i acompanyant Sonia Cabello i Cabello Mario Tรกrrega i Beltrรกn

dama i acompanyant Camila Castelluchio i Monroy CristĂłbal GarcĂa i Soler

gaiaters d' honor infantils Claudia Beltrรกn i Palencia Francisco Vilar i Albert

dama i acompanyant infantils Noelia Hernández i Andrés Nikolás Galera i Lacasa

dama i acompanyant infantils Natalia Espada i JimĂŠnez Manel Canseco i Peris

dama i acompanyant infantils Emma Vilar i Albert NicolĂĄs Cabello i PĂŠrez

dames i acompanyant infantils Pilar Gimeno i Segarra Daniella Gimeno i Segarra Rubén Ibáñez i Vilar

dames i acompanyant infantils Iris Ruiz i Monroy DesireĂŠ Gavara i MarĂn Patrick Ion i Simionescu

dames infantils Amanda Marmaneu i JimĂŠnez Mar Canseco i Peris

dama i acompanyant infantils Paula Abona i Blasco Sergio Tirado i Roca

portaestendards Samuel Bau i Lacasa Pedro Cumba i Llorens

Capítol III El senyor Capdevila Havien passat ja tres dies. La comissaria de Castelló tenia un bon nombre d’agents treballant als seus despatxos amb tot el material acumulat. Muntanyes de fulls escrits a ordinador eren desmenugats pels afanats policies. Enregistraments, interrogatoris de veïns i comerciants es succeïen damunt les taules en documents. En la sala de reunions un gran mural era dedicat a la desapareguda Farola i tot el que l’envoltava rellevantment per al cas. L’inspector Bernat feia tan sols uns segons que acabava de parlar amb el cambrer del restaurant Arajovic. Aquest havia declarat que: “En veure la clau, de seguida la vaig reconéixer. Feia tan sols uns dies el meu cunyat Pere, en un dinar de família, al moment del café, em va contar que havia llogat una nau a l’avinguda Vall d’Uixó, en ella guardaria tot el material de la seua empresa durant un mes mentre li pintaven la seua tenda de bicicletes, tenda que segons ell, necessitava donar un canvi d’imatge per tal de remuntar, ja que últimament no li anava molt bé econòmicament. Em va contar que era una mena d’empresa que es dedicava a llogar naus com si foren trasters, sense poder ser utilitzats per a muntar-se cap negoci. I de sobte es va traure la clau, una clau molt característica pel seu format i mida, una clau idèntica a la de la fotografia del seu informe policial”. Passaven de les cinc, eixa vesprada bufava un lleuger vent que feia possible que els núvols passaren de pressa per damunt de la ciutat com si tan sols d’una visita ràpida es tractara, però el suficient per a observar tot allò que ocorria en els seus tranquils carrers. Baix una mínima pluja, l’inspector abillat en el seu barret i la seua gavardina de color beix, es dirigí al carrer Vall D’Uixo, a parlar amb el propietari de l’empresa de lloguer de naus, el senyor Capdevila Gallén. .El despatx del senyor Capdevila estava situat a l’interior de la nau número u, just al lloc on antigament s’alçava l’empresa Ballestas Grisel abans que l’enderrocaren per construir les naus. La porta estava oberta, però ningú responia al timbre que l’inspector educadament premia abans d’entrar dins la nau. A poc a poc Nicolás anava pujant les escales metàl·liques que donaven accés al despatx del senyor Capdevila mentre mirava a tot arreu. Quan encara no havia pujat els dos últims graons ja va veure per la porta oberta que el despatx estava tot rebolicat, papers i més pares omplien el terra de l’oficina, quadres despenjats, els caixons tots a mig obrir i rebolicats mostrant violència en la seua intenció i la majoria de

llibres trets de les llibreries rabosejant per damunt la taula, tan sols dos exemplars de la mitologia de Tombatossals romanien aparentment al seu lloc. No hi havia rastre de senyor Capdevila per cap lloc i l’ordinador era destrossat, algú volia amagar la informació del contingut de les naus els darrers dies, algú s’havia avançat als seus moviments i això cabrejava a l’inspector Bernat, i just ara que pareixia que anava pel bon camí. Inspeccionà la nau que obria la clau trobada als peus de l’absent Farola, però res, estava completament buida, impol·luta, desmesuradament neta. La llum del vespre anava perdent força en detriment del fet de fosquejar que anava ensenyorint-se del cel. La nit queia sobre la ciutat cobrint-la per complet. La pluja ja havia passat i els núvols deixaven al descobert la lluentor de la llum de la lluna. A la finestra, recolzat sobre la seua cartel·la, mentre fumava en la seua pipa, l’inspector Bernat no podia deixar de pegar-li voltes als últims esdeveniments ocorreguts. Tot eren preguntes i incògnites, i no podia descartar cap hipòtesi, haurà sigut el senyor Capdevila segrestat?, Castelló no vivia un segrest igual des de 1947, quan els maquis segrestaren a la reina de les festes. Serà ell l’autor del robatori i per això ha fugit? Tindrà alguna cosa a veure Pere el de la tenda de bicicletes que no anava molt bé de diners? Tot eren interrogants sense solució, almenys per ara. L’inspector Bernat sabia que no li seria fàcil pegar ull, sabia que se li escapaven detalls per atrapar els culpables, sabia que l’únic que podia fer era... Posar-se un dit del seu whisky escocés preferit, un Macallan de 18 anys i repassar un altre cop totes les pistes.

t or nf ogente M ez ér

de mataDERO

P sa ne r” a i V rg a: ist “Reso t Ar a: m Le

es tr me es 6 etr a: m d 3 ça e: Al as b e pl Am : ls ia r te é: Ma tir s de . s e m ue li Po plaq 0.60 .x 28 0m . 2.6 mm : 10 m. de a t e m s d .3 tons Fu m2 0 s e 265 m2 d e lli des i d 50 m2 sm . 18 erse m. mm v 20 de 3m t di x en am o: e 10 tina mm. d r r ma Fe m. d ple 20 xi x ro a p 147 m. de 20 a nc la m. 42 m. de b 0 r um lo DB 410 12 ll t: e R de co a e d j d e a d B m bl le RG odon llu Ca s ca s : e r e e s r an n e d i a l t a t l 4 e b l o 1 r Pe m. de ed p de b ca E um ll l d ros e m2 e 20 de d l 62 ds 900 0 de d de e e d e el nt 200 de l sd ta b l 0 o u 3 t lv 40 :A s: t b a Tu on rb a c li Po s:

Monfort Artista: Vanesa Pérez t” ssa pa Lema: “Records del Mides: Alçada: 3 metres Ample base: 1.5 metres Materials:

gente de matadero

Poliestiré: x 0.60 m. 11 plaques de 2.60 m. Fusta: 12 m2 de 10 mm. 10 m2 de 0.3 mm. erses 9 m2 de llistons de div mides Ferro: 16 m. de 10 x 20 mm. . 8 m. de pletina de 3mm iCablejat: 420 m. aprox madament Peretes: 300 de led de rosca E14 nca a 3 vats de llum bla RGB s ne pla 50 de led de Tubs: 8 tubs de leds llum blanca Policarbonat: Al voltant de 14 m2

ço

ió

nfi de

Representants Magdalena 2017 Madrina infantil Alejandra Gallén Montañés

Madrina Andrea Piqueres Manase

President Infantil Juan Cabello Pérez

Junta Directiva Secretària Lidón Beltrán Palencia

President Esteban Gual Ibáñez Vicepresident 1 Antonio Espada Martos

Tresorera Tonica Olucha Montins

Vicesecretària Yolanda Forcada Bardiza

comissio

Vicepresident 2 Manuel Romero García

Comptadora Charo Palau Oñate

avalet

Farola - R Dames i Acompanyants

Paula Garcilópez Palau Sonia Cabello Cabello Camila Castelluchio Monroy Jaume Querol Vilar Mario Tárrega Beltrán Cristóbal García Soler Gaiaters d’honor Rocío Querol Vilar Claudia Beltrán Palencia Francisco Vilar Albert

Dames i Acompanyants infantils Noelia Hernández Andrés Natalia Espada Jiménez Amanda Marmaneu Jiménez Daniella Gimeno Segarra Pilar Gimeno Segarra Paula Abona Blasco Emma Vilar Albert Mar Canseco Peris Desireé Gavara Marín Iris Ruiz Monroy Nikolás Galera Lacasa Nicolás Cabello Pérez Rubén Ibáñez Vilar Sergio Tirado Roca Manel Canseco Peris

Vocals Pablo Abona Mora María Jesús Agut Barreda Sonia Ahicart Bellés Marina Ahís Herrero Laura Albert Molina Beatriz Amor Remón Noelia Andrés Balaguer Eva Archelós Morata Lledó Archilés Amat Azul Castelluchio Monroy Javier Balado Albiol Claudia Balado Ferrer Marta Balado Ferrer Víctor Ballester Melchor Estefanía Bartoll Moya Estefanía Bautista Escudero Carlos Bayo Izquierdo Carmen Pilar Beltrán Cendrán J. Francisco Beltrán Cendrán Carolina Beltrán Vilar Juan José Bengochea Garcés Susana Blasco Corbella Ana Cabello Fernández Luís Cabello Pérez Manel Canseco Suárez María Castell Gracia Joaquín Castell Justiniano Montserrat Castillo Piñana Natividad Chiva Gómez Antonio Collados Bautista Beatriz Collados Manase Pedro Cumba Llorens Pedro Cumba Soler Joaquín Escrige García Francisco Escura Benages Alberto Escura Forcada Carlos Escura Forcada Esther Espada Moliner Vicente Jesus Fabregat Peris Andrea Fabregat Peñarrocha Isabel Ferrer Troncho

Vocals infantils Nerea Ibáñez Vilar Eva Sánchez Castillo Iván Miralles Agut Sergio Hernández Andrés Carlota Lainez Soler T. Del Carmen Cumba Soler Elsa Ballester Fabregat Samuel Bau Lacasa Marc Nicolás Simionescu Jorge Gual Solsona Julia Bayo Ahicart Hugo Bayo Ahicart

Cristian Forés Garcia Cristina Fornás Chiva Mariano Garcilópez Gómez María Garcilópez Palau Juan Gavara Jóvena Fátima Gavara Beltrán Heliodoro Gimeno Alegre Ximo Gómez Monferrer Alejandro Gómez Marín Daniel Gómez Marín Gloria Gracia Sos Miguel Angel Gual Ibáñez Fermín Hernández Muñoz Reyes Herrero Badia Nuria Herrero Badia Jose Miguel Ibáñez Soler Andrea Izquierdo Renau Elena Jiménez Morcillo Sonia Jiménez Morcillo Cristina Lacasa Sales Consuelo Manase Vicente Bienvenida Manase Vicente Francisca Marín Molés Mª Jose Marmaneu Gumbau Jose Antonio Marmaneu Martínez Paco Martínez López Laura Martínez Peris Tonica Moliner Soler Verónica Montañés Prades José Julián Muñoz Alarcón Nuria Navarrete Sanjurjo

Mariano Nova Cava Rebeca Nova Herrero Alberto Nova Herrero Claudia Palau Miralles Amparo Peñarrocha De La Cruz Vanesa Pérez Monfort Noelia Pérez Monfort Laura Peris Escrige Carla Peris Navarro Lledó Peris Navarro Carmen Petruta Simionescu Pepe Piqueres Obiol Santiago Querol Carbo Laura Roca García Carmen Roig Traver Julia Roig Marmaneu Sonia Romero Olucha Lledó Romero Olucha Mª Carmen Sales Albert Bartolo Sánchez Sánchez Marcos Sánchez Castillo Mari Carmen Sanjurjo Fores Mª Pilar Segarra Ebro Elena Soler Barcos Vanesa Solsona Flor Carolina Tárrega Beltrán Mario Tárrega Estellés César Tirado Brisach Valeria Monroy Balbuena Vanessa Vilalta Fortea Begoña Vilar Moreno Mónica Vilar Moreno Francisco J Vilar Moreno

socis

socis de la nostra gaiata socis gaiata

r Luís Aguila rt Pardo be Família Al ac Rafael Albi t Parra Família Ama chavaleta Familia Ara Amigo María Luisa ló lido Castel Família Bel rbó enedicto Ca Francisco B rull Tellols Carmen Bor bedo Milagros Ca mpos Fernando Ca Consuelo Carnissería at Navarro Família Cuñ ga to Villalon Josefa Ernes ada Vives Família Esp an Carmen Esteb at Rosa Fabreg rcada Ribes Francisco Fo cada Ribes Vicente For Miguel Gil bedo Pilar Gil Ca lbo Teresa Goza l Dolores Gua nesto Ana Gual Er tasa Conchita La

Piquer Família Lleó ez Joaquín Lóp ján Sixto Cristina Lu aneu Emilia Marm eu Peña José Marman a tínez Almel Família Mar a d tínez Espa Família Mar er Joan Mesegu rro Lolita Nava oa Castell Família Nov lls Vicente Orte te Revest Rosario Oña ual Bernat Família Pasc mos Severino Ra do Allepuz Carmen Sába lmes Ana Sales Ga Sánchez Constanza rano Gual Família Ser r Aznar Família Sole

Rosa Tena Rosa Tirado o Domínguez Jorge Tirad aver Mercedes Tr Morales Luís Valero rchili Guillermo Ve l zoso Pascua Carmen Zar

honor

quadre

QUADRE d'honor

PRESIDENT D’HONOR: Pepe Piqueres Obiol GAIATERS D’HONOR: Família Gallén Montañés Vanesa Pérez Monfort Bienvenida Manase Vicente GAIATERA D’HONOR: Rocío Querol Vilar GAIATERS D’HONOR INFANTILS: Claudia Beltrán Palencia Francisco Vilar Albert GAIATERS D’HONOR PERPETUS: Juan Bellés Tena Vicente Ramos Sancho Rafael Tecles Barberá Ximo Capdevila Verchili Agustín Espada Rincón José A. Navarrete Centelles

Capítol IV L'hereu La temperatura acompanyava tot i les hores que eren, les huit del matí, i més tenint en compte que un dia abans Castelló romania tapat per núvols com si es tractassen d’una manta. Els rajos de sol clarejaven tímids entre els edificis al mateix temps que la ciutat tornava a poc a poc al treball després de la treva d’una altra nit tranquil·la. - Bon dia - Bon dia, què desitja? - Em conformaria amb un café sol, pel que fa a la resta no crec que estiga en la seua mà. L’inspector Nicolás Bernat, s’asseia a una tauleta de la terrassa de la cafeteria “9 novissimos” a l’esplèndida avinguda Rei en Jaume, just davant del prestigiós i monumental institut Francesc Ribalta. Com cada dia, abans d’anar a la comissaria, l’inspector es prenia un café a la vegada que pegava una ullada a “El Periòdic Mediterráneo”. El titular era clar, “Sense notícies de la Farola a tres dies de les festes”. No hi havia res que molestés més a l’inspector que l’atac de la premsa a les seus pesquesses, però en aquest cop tenien tota la raó, perquè per més que es debanés el cervell, no tenia notícia alguna de la Farola. Va continuar llegint detingudament la notícia que ocupava quatre pàgines del diari local. De sobte, es va detenir i intrigar. Un requadre al costat de la notícia parlava d’un home que acabava d’arribar a Castelló per motius de negocis, era el senyor Josep Maria Gregori Maristany, antiquari i presumptament descendent del mateix Francisco Maristany Casajuana, l’arquitecte creador de la Farola. Seria casualitat la seua arribada a la ciutat amb la desaparició del monument insigne del sector de la gaiata sis?, era el dubte que es va fer de seguida l’inspector. De seguida tragué el seu telèfon mòbil i cridant a la comissaria va ordenar que concertaren una cita amb el senyor Josep Maria Gregori. Cap al vespre, al voltant de les 18 h, l’inspector aparcava el seu cotxe davant de la mateixa porta la casa del sospitós. Havia quedat en el senyor

Josep Maria que amb molt de gust li havia dit que el rebria a sa casa aquest mateix dia, ja que en dos dies se’n tornaria a marxar de viatge de negocis.

Van parlar dels viatges, dels negocis, de la Farola i del seu avantpassat. Se li omplien els ulls de llàgrimes en recordar al seu avi. El senyor Josep Maria recordava que: - En Francisco era un artista. Per a en Francisco, el món era l’arquitectura, i al voltant de l’arquitectura tot el demés. Hi ha qui diu que a en Francisco li brillaven els ulls quan a l’arribada de l’estiu les jóvens començaven a caminar en mànega curta. Jo crec que tot són tafaneries: En Francisco no hagués soltat un bon Amadeu d’argent per res del món. Ni en l’estiu ni sense ell. En Francisco fumava tabac de noranta, quan estava assoles, i bevia palometa, bones copes de palometa des que s’alçava fins que es gitava. Després tossia i somreia. Llavors gastava bromes a la gent i els comptava els seus projectes arquitectònics. L’inspector se sentia empatitzat per les paraules que escoltava, per veure com el senyor Josep s’obria sentimentalment. Aquest fet, li feia pensar que no havia pogut ser implicat en la desaparició de la Farola. Passades dues hores de xarreta i contalles, tots dos es van acomiadar afectivament, sent conscients que aquell moment tal vegada seria l’última vegada que es veurien, a causa dels treballs i negocis d’ambdós.

INVESTIGANT ELS FETS...

ELECCIÓ REINES DE LES FESTES I CORTS D’HONOR MAGDALENA 2017

Data: 5 d’agost de 2016 Lloc: Ajuntament de Castelló Fets ocorreguts: Va tindre lloc l’elecció d’Estefania Climent i Berta Montañés com a Reines de les festes de la Magdalena 2017. Tanmateix van ser elegides les seues respectives corts d’honor, que les acompanyaran al llarg de tot el cicle fester i entre les que resultà elegida Rocío Querol, madrina de la gaiata sis durant la

Magdalena 2016.

Dilluns

Dimarts

1 8 15 22 29

AGOST 2 Dimecres

2 9 16 23 30

3 10 17 24 31

016

Dijous

Divendre

Dissabte

Diumeng

MAGDALENA 2017 RECEPCIÓ REINES 2016 Data: 6 d’agost de Castelló Lloc: Ajuntament de

ent, emà del seu nomenam Fets ocorreguts: L’end at per Castelló, represent l’Ajuntament de uda a tat, donà la benving l’Alcaldessa de la ciu eren igu rts d’honor, que est les noves reines i co ts del tots els representan acompanyades per es i faltaren les madrin món fester i on no rola-Ravalet. presidents de la Fa

alena reines de la Magd Per altra banda, les per sió ca la, aprofitaren l’o 2016, Carolina i Lo entre seus càrrecs dirigint a acomiadar-se dels ules als unes emotives para llàgrimes d’emoció, estima a rnaren tota la seu assistents, que els to aplaudiment. en forma d’un gran

SETEMBRE 2016 Dilluns

Dimarts

Dimecres

Dijous

Divendres

Dissabte

Diumenge

TS 2017

REPRESENTAN NOMENAMENT

166 01 tembre de 20 Data: 2 de se – Ravalet” rant Àgora sis “Farola Lloc: Restau ta ia Ga uesta re, la taran a aq 2 de Setemb que represen ts: El dia s gu ec re m es rr or co cà oc dar dels Fets es va acomia nomenament é de mb ta te ac on l’ , ada edició any 2017 va celebrar rant la pass festiu de l’ du ci or ci ct er se ex l l’ a ” de associació ser el “fanal lls que van ue aq a en mereix es va ió i públic, magdalenera. de la comiss a ci èn st al si Magd ena t l’as entants de la l’acte agrain es de pr i re ic s in l’ re st ells, la Després de a dels no seguidament i la presènci r oc la ll Vi er o im pr ancisc nyoreta requerir en Beltrán i Fr Pérez i la se a o di ll au be Cl Ca , Juan ats Querol 17, acompany és, el xiquet 2016, Rocío llén Montañ Magdalena 20 Ga la a a dr r an pe ej s entant xiqueta Al , nous repres eres Manase qu Pi ea dr An n Gual. ió festera, t en Esteba passada edic la pel presiden de s nt ïment presenta raules d’agra pa torn dels re es el r un se r gi va oc diri En primer ll a i Fran van Rocío, Claudi on ió oc em r. d’ al co moment ple els tindrà la nit, el que sempre ió ss mi co a esperada de i a un ia àr ·l otocol ena 2017. a la magdal part més pr r la pe s bà si ri ta ar nts la Gaia Seguidament a representa entants de menaven com dels repres no al es ci m a on ofi co ta , nt de l’ac Manase nomename b la lectura ea Piqueres am dr à An nç a z me 17 co Pé 20 Cabello re de l’any Aquesta part il i a Juan Magdalena nt la fa in de a re es in st l nost a madr per a les fe ntañés com e per part de a Gallén Mo on van rebr dr t, ni an ej cessors la Al te de a, madrin s seus an nt àlgid el me Mo on . i , il nt us ti t i dita ent infa . Seguidamen rgamins acre com a presid Gual, els pe de la gaiata n or ba d’ te de ia Es nt gn iurame la insí president en es va fer ll s imposaren s, el ec o rr cí cà Ro s i nt a esenta s, s nostre Fran, Claudi port cap al nostres repr su ls l de pe s t re en ma raïm a les madrina en forma d’ag stra gaiata la madrina, no de la s re de ma nt rez, d’arge i Vanesa Pé la insígnia ca Montañés ni ró Ve , . se nt me Bienve Mana , il respectiva ident infant es d’emocions es pr i il nt es carregad ul infa ra pa us s b le res no cada any, am iu dels nost loure, com st any fest nc ue co aq a va r rair als pe te ag L’ac voler diversió va i e a qu ri t, eg en al id tà pres sitjos d’ zat i aprofi s del nostre il·lusió i de n ben realit m el discur ta co r pe xí at pa ai ut u s, ci de la or el se representant alena anteri elegida Dama t gd gu ma si la r ve de s per ha petibles, i representant ències irre Rocío Querol ri a pe na ex d’ bo e ra pl any l’enho seguir càrrecs un r tal d’acon per a donar tjà als nous realitzen pe e si de qu x rç ei fo y at es an més a ió per l’ 2017. Tanm ens ajude un st ta la comiss ue to aq a e s ie qu àc tjant donà les gr icions. sector, desi anteriors ed comissió de en an s gr ut a ng ti un ser s premis ob inuar amb m a mínim, el més que cont r fe conseguir, co va no festa fi, però la l. r a la seua ba ri ar scoteca mòbi di va L’acte ll amb la ba r io er st gala i po un sopar de

SETEMBRE Dilluns

Dimarts

Dimecres

Dijous

1 5

AFIGOS Ó REINA BEN PRESENTACI 16 tembre de 20 Data: 3 de se s Lloc: Benafigo

de setembre : Dissabte 3 ts gu re or oc Fets s per a s representant im àx m s re st els no Alejandra i 017, Andrea, 2 na le da ag la M president ats del nostre ny pa om ac , Juan Comissió al costat de la l, ua G n ba te en Es acudir a la Ravalet”, van aol ar “F la de Benafigos i germana de a ïn ve at lit loca a la seua e una ofrena rm te a r du i a per t Fernández Blanca Alber il nt fa in e qu na Rei patronals , en les festes a la seua cort honor a la en celebra ió ac bl po a st aque isella. Verge de l’Ort stres màxims ació on els no Nit de celebr lejandra, Juan s Andrea, A representant del nostre n fer “gala” i Esteban, va a població. t amb aquest agermanamen

RE 2016 Divendres

Dissabte

Diumenge

ous

APERTURA DEL CICLE FESTER

Data: 6 de setembre de 201 6 Lloc: Diputació (Plaça de les Aules) Fets ocorreguts: El dia 6 de setembre, a tan sols tres dies de les imposicions de bandes a les rein es i cor ts d’honor, va tindre lloc l’acte d’apertura del cicle fester org anitzat per la Gestora de Gai ates. Acte que serví com a presen tació conjunta de tots els rep resentants de les dinou comissions de sect or, i als que també foren con vida des les reines de les festes i les dames de la ciutat

SETEMBRE 20 Dilluns

5 12 19 26

Dimarts

Dimecres

Dijous

Divendres

Dissabte

6 13

Diumenge

4 11

IMPOSICIÓ DE BANDES INFANTIL Data: 9 de setembre de 2016 Lloc: Teatre Principal Fets ocorreguts: Divend res 9 de setembre, la ciutat de Castelló va nomenament oficial i la celebrar el imposició de bandes a la reina infantil i la seu cor t d’honor junt amb a respectiva les representants de les dinou comissions de sec els dotze presidents inf tor infantils i antils. Però abans es va oferir un gran homenatge en el saló de Plens de la cas a tots aquells que dins a consistorial de la festa i en el seu silenci acompanyen a infantils; els presidents les madrines infantils. Allí se’ls va im posar la màxima insígn per a posteriorment en ia de la gestora el teatre, fer-los entreg a d’eixe reconeixement del seu amor per la festa mai valorat, i les seues gaiates infant ils, sempre acompanyant madrines. En finalitzar a les seues l’acte es va iniciar el seg uici des de la plaça Ma plaça de la Pau, mentr jor fins a la e la nostra estimada ban da municipal anava int pasdobles festers per exc erpretant els el·lència. El Teatre Principal va aco llir una cerimònia en què la solemnitat i protocol a l’espontaneïtat i la sim es van unir patia dels xiquets castel lonencs. El preludi de la oficial va consistir en cerimònia l’accés a l’escenari del s presidents infantils Anomenats d’un en un, de les gaiates. i entre tots ells amb la seua experiència que el i sense mostrar el mé caracteritza s mínim ner viosisme, el nostre màxim represent Cabello Pérez i els altres ant Juan 11 representants infant ils, arribaren a l’estrada on l’Alcaldessa de la ciu del teatre tat els feia entrega d’u n pergamí acreditatiu del seu càrrec. Deixant pas a les seu es companyes, va ser el moment de les din infantils dels diferents ou madrines sectors. Emmarcat en el protocol oficial els van anar anomenant a pre sentadors cada una de les dinou rep resentants infantils, i un molt especial arribà qua moment n al teatre es va sentir. ..”de la plaça de la Ind madrina infantil de la ependència “Farola-Ravalet” Alejan dra Gallén Montañés”, pel passadís del coliseu apareixent , amb el seu somriure, la seu a sobrietat i elegància màxima representant la nostra infantil per al 2017. De sprés de la desfilada de representants infantils, les diferents les van seguir les dam es de la ciutat infant acompanyada per la pol ils. I per fi icia local de gala, els ma cer s i als acords del Rotllo la Reina Infantil de les i Canya, festes de Castelló 2017 , la xiqueta Ber ta Monta lectura de l’acta de nom ñés Selma. La enament, va donar pas al solemne moment de de la banda verda. Ber la imposició ta es conver tia oficialm ent en Reina infantil. A con l’Alcaldessa Amparo Ma tinuació rco va fer el propi amb les bandes blanques a les la ciutat i a les madrines dames de dels diferents sectors gai aters, i si el ramell d’in lluïa prou, se’ls va fer fantesa no entrega d’un ram de flor s per par t dels president enlluernant si cal més les s infantils seues belleses. Sense apartar-nos del més estricte guió, van ser els discursos els que es van de l’acte, amb les paraul apropiar es de Na Amparo Marco demanant als xiquets que l’energia i el motor que siguen necessita la ciutat.

L’acte finalitzà amb l’ac omiadament i el retorn de les dinou madrines, nostra estimada Alejan entre elles la dra, a la qual acompany à el president infantil Jua de les Dames de la ciutat n, seguides infantils i finalment de la nostra reineta per a 2017, Ber ta Montañés la Ma gdalena .

SETEMBRE 2 Dilluns

Dimarts

Dimecres

Dijous

1 5

IMPOSICIÓ DE BANDES 6 Data: 10 de setembre de 201 Lloc: Teatre Principal

, l’elegant escenari la imposició de bandes infantil Fets ocorreguts: L’endemà del el segon acte, aquell or, es preparava per a viure del Teatre Principal, d’ocre i itaria com a Reina ria la banda verda que l’acred en què Estefanía Climent reb l que ho farien les a la Magadelan 2017, al igua de les festes de Castelló per ters amb les seus drines dels dinou sectors gaia Dames de la Ciutat i les ma bandes acreditatives.

l’acte, Lara Sos, va icional, la presentadora de Amb un guió dinàmic i trad les Madrines dels a l’escenari. En primer lloc, donar inici a la desfilada cap que a les paraules ta, la madrina de la nostra gaia diferents sectors, i entre elles Andrea Piqueres eta la Farola-Ravalet, senyor de la presentadora dient... “de desembocarà en que desfilada cap a l’escenari Manase”, iniciava una emotiva dalena 2017 Mag la i sentiments que faran que un any ple d’emocions, records siga, per a ella, inoblidable.

ndat dels Cavallers enari la Dama de la Germa A continuació va pujar a l’esc de la ciutat, Carla, ó, a qui van seguir les Dames de la Conquesta, Marina Red Querol. lia i la nostra estimada Rocío Andrea, Tatiana, Cristina, Noe

la seua desfilada, ostava. Pel corredor iniciava El moment àlgid de la nit s’ac fanía. A dalt Este 7, Reina de les festes del 201 majestuosa, amb aplom, la ar sobre el pos d’im t la ciutat esperava el momen de l’escenari l’Alcaldessa de mne que sole ent but de la banda verda. Mom muscle d’Estefanía el regi atri xa de Mar la t etan clarins de la ciutat, interpr va quedar harmonitzat pels al seu ja ía, fan Este tar de les carcasses de fons. ers la ciutat, amb el sorollós can prim als cap iva ia reprimir una mirada furt tron reial, emocionada, no pod . nat reg seu del udien els primers instants bancs, on els seus familiars apla

agrair i reconéixer paraula l’Alcaldessa que va A continuació va prendre la ts comissions de n homes i dones de les diferen públicament l’esforç que realitze treballar per la seua a recompensa que l’honor de sector sense aspirar a una altr ordre d’entrada. filada de retorn en el mateix ciutat, i va donar pas a la des

Nàutic al Grau de tinuïtat als salons del Club La festa va tenir la seua con ball al so del nostre es, Estefanía, va inaugurar el Castelló, on la Reina de les fest rina, així com per Andrea Piqueres, la nostra Mad Rotllo i Canya. També per a el seu primer ball representants infantils, va ser a Alejandra i Juan, els nostres ran molts més. oficial, darrere el que en vind

2016 Divendres

Dissabte

Diumenge

PRESENTACIÓ REINES BENICÀSSIM

Data: 16 de setembre de 2016

LLoc: Benicàssim

Fets ocorreguts: La nit del divendres 16 de setembre va tindre lloc a Benicàssim la presen tació de les seues Reines , Claudia Salguero i Cristina Ballester, des prés del tradicional vol teig de campanes i una cercavila des de l’Ajuntament a la plaça de les Cor ts. Acte que suposà l’inici de les festes que la població cel ebra en honor a Sant Tomàs, i que s’allar garen fins al 25 de setem s art breD, im i on també es van donar a conéixer luns ilma les dames tanD t jor s com infantils, que acompanyaran a les nov es reines.

I com ja és habitual, la nostra gaiata va estar convidada a aquest esdeveniment, on acu diren els nostres màxim s representants Andrea, Alejandra i Jua n, que acompanyats pel president de la gaiata realitzaren una ofrena a les noves Rei nes de la població veïna.

SETE Dimecres

Un vi d’honor va posar el punt final a un divend res de festa i tradició.

PRESENTACIÓ GAIATA 16 RAFAL AFENA Data: 17 de setembre de 2016 LLoc: Palau de la Festa

Fets ocorreguts: S’inicià el període de presentacions de gaiata i l’encarregada va ser la gaiata 16 Rafala d’inaugurar-lo fena, que va presentar ofic ialment a Mayra, Libni i madrines i president infa Denis com a ntil per a l’any fester 2017.

TEMBRE 2016

Divendres

Dijous

Dissabte

Diumenge

PRESENTACIÓ GAIATA 13 SENSAL Data: 24 de setembre de 2016 LLoc: Palau de la Festa

màxims representants va ser la Fets ocorreguts: La segona gaiata en presentar els seus comissió de la Farola-Ravalet, gaiata 13 Sensal, i allí vam estar tots els membres de la en un dia tan especial. per a acompanyar a Sara i Judith, noves madrines del Sensal,

PRESENTACIÓ GAIAT A 10 EL TOLL Data: 1 d’octubre de 2016

LLoc: Palau de la Fe sta Fets ocorreguts: Am b un espectacle mà gic on la temàtica va girar al voltant d’unes fades que fei en aparéixer a la cort d’honor de ca dascuna de les Madr ine s, va presentar la gaiata 10 El Toll els seus màxims rep res entants Laura, Martina i Enzo. I nosaltres a més a mé s de gaudir de l’espectacle, celebrà rem el desé anive rsa ri de la nostra madrina infantil.

TA BÀRBARA CARRER SAN FESTES DEL bre de 2016 Data: 2 d’octu en a. ge 2 d’octubre Santa Bàrbar nyar el diumen LLoc: Carrer pa om ac n va s veïn i en el ts: Desenes de seu dia gran Fets ocorregu celebració del la en a ar rb Bà diversos atge de Santa van participar só es oc pr processó la im la En es de carrer. representants adicionals fest seus màxims s el marc de les tr b am a stra Gaiat tre ells la no col·lectius, i en de llauradors. esidida per la indumentària la b am s at ília va estar pr ill m ab Fa a ad gr la sia de la Sa r un corbatí en ada en l’Esglé is van imposa La missa ofici ar av cl s al tu i els ac porrat nta Bàrbara, alitzar amb un imatge de Sa La festa va fin y. an u se l de rd Santa en reco neït. bandera de la partir el pa be nta, on van re Sa la de er rr ca popular en el

Dilluns

OCTUBRE 2016 Dimarts

Dimecres

Dijous

Divendres

Dissabte

Diumenge

A 19 LA CULTURAL PRESENTACIÓ GAIAT 2016 Data: 8 d’octubre de sta Cultural ens LLoc: Palau de la Fe se”, la gaiata 19 La rea “G la cu l·lí pe la per al 2017. so de les cançons de s i president infantil ine dr ma Fets ocorreguts: Al es seu les als nous a, Cristina i Rubén, balls, i acompanyà va presentar a Balm í amb la música i els ud ga let mp co al quasi I la nostra comissió especial per a ells. a 19 en una nit tan iat ga la de ts tan represen

PRESENTACIÓ GAIATA 5 HORT DELS CORDERS Data: 15 d’octubre de 2016 Lloc: Palau de la Festa Fets ocorreguts: El Palau de la Festa va acollir el dissabte 16

d’octubre la presentació de les madrines de la Gaiata 5, Raquel i Anna, en un acte ambientat a Xina que comptà amb dracs alats, globus lluminosos i talismans com a part de l’ornamentació.

PRESENTACIÓ GAIATA 2 FADRELL

Data: 22 d’octubre de 2016

Lloc: Palau de la Festa

Fets ocorreguts: En aquest cas li correspongué el torn de presentar als seus màxims representants a la gaiata 2 Fadrell. El Palau de la Festa es va convertir en una autèntica plaça d’arm es medieval; cavallers, bufons i contorsionistes van donar la benvinguda a María Torres, María Bollado i Aarón Martín, com a madrines i presid ent infantil per a l’exercici fester del 2017.

Dilluns

OCTUBRE 2016 Dimarts

Dimecres

Dijous

Divendres

Dissabte

Diumenge

A 11 FORN DEL PL À PRESENTACIÓ GAIAT 2016 Data: 29 d’octubre de Lloc: Palau de la Festa

Fets ocorreguts: Amb

sma de l’òpera,

la temàtica del Fanta

a presentació iata 11 va fer la seu la comissió de la ga or impossible ta història d’un am oficial, i amb aques gdalena 2017, madrines per a la Ma coneguérem les seues ri. plena de màgia i miste i oblidaran aquella nit ma ur seg de e qu , ría Elena i Ma

PRESENTACIÓ CA RTELL GUANYADO R Data: 4 de novem bre de 2016 Lloc: Fundació Dà valos Flétcher Fets ocorreguts: El divendres 4 de no vembre el món de complet assistí a la la festa al presentació del ca rt ell anunciador de la Magdalena 2017 les festes de , escollit, per prim era vegada en la festa, per votació his tòria de la popular. El nou procés per a l’elecció del cart ell va començar am per part d’un jur b una selecció at expert sobre els 35 dissenys inicia 5 van ser descart ls i dels quals ats per no compli r amb els requisi Finalment van ser ts sol·licitats. 8 els cartells finali stes seleccionats pe Festes de Castelló r la Junta de per a ser sotmeso s a la votació popu lar.

Així doncs, des de l 17 d’octubre els veïns de la capital van tindre l’oport de la Plana unitat per a vota r la seua proposta través de la web preferida a de l’Ajuntament. En total es van re en la consulta po bre 3.570 vots pular, dels quals 1.548 vots, el 43 per a l’obra “Esclat ,36%, van ser de Festa” proclam ant-se guanyadora conver tint-se en el i per tant, cartell oficial de les festes fundacionals de Castelló. Els nostres màxim s representants An drea, Alejandra, Ju van acudir a la pr an i Esteban esentació del cart ell guanyador, i junt de representants am b la resta de les diferents comissions de sec gaudir de totes les tor van poder obres presentades al concurs i donar als autors del cart l’enhorabona ell guanyador, Ma risol Barceló Rodr Vicente Fabregat íguez i Juan Breva.

PRESENTACIÓ GAIATA 18 CRÉMOR

Data: 5 de novembre de 2016

Lloc: Palau de la Festa

Fets ocorreguts: En un acte que va rendir honors a la patron a de Castelló, va presentar la gaiata 18 Crémor als seus màxims representants per a la Magdalena 2017, Nadia, Inés i Álvaro , i la nostra comissió, amb Andrea, Alejandra i Juan al capdav ant, estigué gaudint de l’espectacle ple de tradició i fervor a la nostra mareta.

NOVEMBRE 201 Dilluns

Dimarts

1 7 14

8 15

Dimecres

2 9 16

Divendres

Dissabte

Diumenge

Dijous

NOVEMBRE 2016 Dilluns

Dimarts

Dimecres

Dijous

Divendres

Dissabte

Diumenge

9 L’ESPARTERA PRESENTACIÓ GAIATA

de 2016 Data: 12 de novembre Lloc: Palau de la Festa

de la Festa va Fets ocorreguts: El Palau de novembre la acollir el dissabte 12 ó de la gaiata presentació de la comissi on es va retre 9, que amb un acte ri de la ciutat, homenatge a l’aniversa tòrica, presentà i amb una temàtica his Valleque com a a Mónica Barba i Mar entants per al les seues màximes repres 2017.

PRESENTACIÓ GAIATA 1 BRANCAL DE LA CIUTAT Data: 19 de no vembre de 2016 Lloc: Palau de la Festa Fets ocorreguts: La nostra comissió no es va voler perdre la pres entació de les madrines de la gaiata 1 per a l’any 2017 , Natàlia i Andrea, que de sfilaren pel passadís del Palau de la Festa en un espectacle basat en les ar ts escèniques, on tingueren cabuda des de el ballet fins al ball pla.

L 15 SEQUIO IÓ GAIATA C A T N E S E PR 6 re de 201 de novemb Data: 26 de la Festa Lloc: Palau e inspirat n espectacl u b m A : ts egu ta 15 va Fets ocorr és”, la gaia ev R el D “ cula s, els seus en la pel·lí esa i Marco er T , iz tr ea aB agdalena presentar per a la M ts n ta ll n se pre erdre deta màxims re sió no va p is m , co sa ra te ost de tris 2017. La n emocions s le n es o d e ct senta d’aquest a gria, repre stic i ale fà istes de n r, o o g p ta ira, les pro r se n va , per colors e. cl ta ec l’esp

DESEMBRE 2016 Dilluns

Dimarts

Dimecres

Dijous

Divendres

Dissabte

Diumenge

PRESENTACIÓ GA IATA 7 COR DE LA CIUTAT Data: 3 de desem bre de 2016 Lloc: Palau de la Festa

Fets ocorreguts: Festa i il·lusions am b la presentació 7 “Cor de la Ciut de la Gaiata at”, en una gala gu arnida per la repr de la popular pe esentació l·lícula de dibuixo s animats “Alad ideal per a pres din”. Un món entar al món fes ter a Patricia, Be madrines i presid atriz i Alex, ent infantil per al 2017. La comissió de la nostra gaiata, a més de gaudir de celebrà els anivers l’espectacle, aris de Vanesa Pé rez i Pepe Piquer president infantil es , mare del i pare de la mad rina respectivam ent.

A GAIATES SOPAR DE NADAL GESTOR 6 Data: 9 de desembre de 201 Lloc: Restaurant Club Nàutic

icional desembre va tenir lloc el trad Fets ocorreguts: El dia 9 de ent ialm loqu col· t egu con de Gaiates, Sopar de Nadal de la Gestora stir assi van ell A . ra” que de la Pas al món de la festa com “Sopar del nta side Pre la , ates tora de Gai convidats per la Federació Ges es, Fest de ta Jun la de , el President Patronat de Festes, Sara Usó ent Clim ía fan Este es, a de les Fest Juan Vicente Bellido, la Rein at, enzo Ramírez, Dames de la Ciut Lor y, l’an de Moreno, el Gaiater si nte side Pre nts, side Pre es, a més de membres de la Junta de Fest a d’un ser ia pod no com I gaiaters. Madrines dels diferents sectors a alad apç enc 6, ta gaia de la nostra altra manera la representació tre Piqueres acompanyada pel nos rea And a, drin per la nostra ma President, en Esteban Gual. tint re riures i anècdotes compar La vetlada va transcórrer ent el da, litza fina vins. Una vegada bones viandes i excel·lents aula par la e los Chipirraz, va prendr President de la Gestora, Car Va tots i desitjar un Bon Nadal. de per a agrair la presència es, Fest les de ents amb la Reina continuar el torn de parlam ts, sen pre els tides paraules a tots que va voler dirigir unes sen a als presidents i madrines, com cap però amb especial afecte que r labo la r ns de Sector. Va lloa representants de les comissio a en pro de les festes, coneixedor en ls fan, tots i cadascun d’el allar treb dia, que suposa, dia a primera persona, de l’esforç es bon s une nt i va finalitzar desitja per a les festes de Castelló, s, urso disc de Tancant la ronda festes a tots els allí presents. els tots a gir Sara Usó, es va diri la Presidenta del Patronat, es amb pau i harmonia. fest s presents desitjant-los une ent va tenir lloc l’esperat lliuram Després del tradicional brindis, més sents, conver tint la nit en de la Pasquera a tots els pre es gaiates brindaren per unes Bon especial encara, on totes les na. a gran setmana de Magdale Festes de Nadal, preàmbul d’un

DESEMBRE 2016 Dijous

Divendres

Dissabte

Diumenge

Dimarts

Dilluns

5 12

Dimecres

PRESENTACIÓ GAIATA 17 TIR DE COLOM Data: 10 de desembre de 201 6 Lloc: Palau de la Festa

Fets ocorreguts: Una altra nit de presentació, i aquesta veg ada li va tocar el torn a la Gaiata 17 “Tir de Colom”, que amb un gran espectacle musica l que no va deixar a ningú indiferent, por tà al lloc més alt de l’escenari a Estefanía Tudela, Nerea Alegre i Mikel Cebrián com a madrines i pre sident infantil. Un recorregut per la història gaiatera amb solemnes referèn cies al 35é aniversari de la comissió, on també estiguérem nosaltres, la gaiata sis, per a ser testimonis dels 35 anys de la gaiata 17 representats amb balls, música i molta il·lu sió.

INAUGURACIÓ DEL BETLEM DE LA GAIATA SIS Data: 15 de desembre de 201 6

Lloc: Cau de la gaiata 6 “Farola -Ravalet” Fets ocorreguts: L’any 2015 la

nostra comissió va decidir crea r una nova activitat, la confecc ió i muntatge d’un Pessebre mo numental que adornara el cau durant les festes tradicionals nadalenques i que servira de punt d’unió de la nostra fam ília gaiatera en aquestes fest es. Després d’uns dies de munta tge, el dijous 15 de desemb re va ser l’escollit per a fer l’acte d’inauguració del Betlem, que va comptar amb l’assistència i par ticipació de nombrosos membres de la comissió i com no, dels nostres càrrecs 201 7 Andrea, Alejandra i Juan que conjuntament amb el nostre president Esteban, van proced ir a tallar la cinta i per tant, a deixar inaugurat el Betlem de la gaiata sis. A més, els nostres representants aprofitaren per a entregar als assistents la felic itació nadalenca que havien pre parat i per a brindar amb tots ells per unes bones festes de Nadal.

OL TA DEL S A 3 POR T IA A G ACIÓ PRESENT 16 bre de 20 de desem 7 1 : ta a D lau esta ions, el Pa u de la F presentac e d era r le Lloc: Pala r ic a c d l la mb e l d’acollir Seguint a ta : ts r na e u A g p e n r o la r a , de g el Sol” Fets oco va vestir “Por ta d s és 3 e m ta a o ia c st e a I de la G de la F drines. a la , m y s n e a d l’ a clam ió de ons de n ser pro presentac s comissi a le v s z e te h c to n ra Sá lenca, nostres Frias i Sa sta nada a, de les fe tj o ll la la e d a ista festes bans rebre la v citar les costum a li n fe a v e d ts n u moti iaters. í prese ta, amb sector all sectors ga r e ts B n e i r e ía if els d stefan embres d Reines E tots els m a s e u q n nadale

BETLEM VIVENT de 2016 Data: 18 de desembre Lloc: Passeig Ribalta

at el mal temps, es va 18 de desembre, malgr Fets ocorreguts: El dia lem Vivent dissenyat el Passeig Ribalta un Bet en me ter a dur er pod . Pepín Marco, el seu iació d’Artistes Gaiaters i realitzat per l’Assoc per fi va poder fer-se s somiant amb la idea que President, por tava any el dors que van aportar pis artistes i col·labora pro als s cie grà t, lita rea seu granet d’arena.

tes, cor ts d’honor i els ta de les Reines de les Fes El Betlem va rebre la visi tor, que a més, por taren de les comissions de sec màxims representants els olzant la iniciativa que als més necessitats, rec per es uin jog i s ent alim lem van tindre. propis creadors del Bet

DESEMBRE 2016 Dilluns

Dimarts

Dimecres

Dijous

Divendres

Dissabte

Diumenge

GENER 2017 Dimecres

Dimarts

Dilluns

BERENAR DE LA GESTORA DE GA IATES Data: 4 de gener de 2017 Lloc: Indiana Bill

Diumenge

Dissabte

Dijous

Divendres

Fets ocorreguts: Acabat de comen çar l’any 2017 va que la Gestora de tindre lloc l’homen gaiates organitza atge nadalenc en honor a la Rein i que contà, per a infantil i la seua descomptat, am cort d’honor, b l’a ssistència de les de les diferents co madrines i presid missions de sector en ts infantils . I tractant-se de ls més menuts de la festa, no podi Indiana Bill, on a fer-se en lloc tant la Reina Be més adient que rta, com les dam i presidents infa et es de la ciutat i ntils de les gaiat les madrines es, van saltar als tobogans, es van matalassos, es va llançar a les pisc n tirar pels ines de boles i va una vesprada qu n compartir rialle e mai oblidaran. s i diversió en

CAVALCADA DELS REIS

Data: 5 de gener de 2017

Lloc: Carrers del centre de la ciutat i Plaça Major Fets ocorreguts: El dia 5 de Gener és sinònim de joguets, de regals, és el dia en el qual els Rei s Mags d’Orient desembarquen per a fer arribar amb la seua màgia, els reg als encarregats.

A la vesprada, en la dàr sena del por t de Castelló, es va donar la benvinguda a tan il·lustres visitants, i després, amb un passeig a peu es va arriba r a la tinença d’alcaldia on Melcior, Gas par i Baltasar, van fer les delícies d’uns xiqu ets que estaven perplexos en veure els seu s Reis tan a prop. Ja una vegada dins de la ciut at de Castelló, la tradicional cavalcada va recórrer els carrers amb el llançament de caramels i el somriure dels presents, fins a arribar a la Plaça Major, on els Rei s Mags d’Orient van rebre a tots i cadasc un dels xiquets de la nostra ciutat que es van acostar fins allí, i entre ells, els nostre s màxims càrrecs infantils, Alejandra Gallén i Juan Cabello.

NT BL AI ALL A SA F IÓ C A T PRESEN de 2017 de gener 7 : a t a D riana Lloc: Bor esprés gener, d ’ella e d 7 ia bte d vant d ts: Dissa ta 6 i al capda u g e r r Juan i o c Fets o la Gaia jandra, , le is A e , R a veïna e e r del dia d s càrrecs, And ns a la localitat ió de e fi c r a r t st a n o ç prese els n despla la n a a v ir s t e is r de la Esteban, a, per tal d’ass seua cor t d’hono n ia la r i r o fantil Blai”. de B Major in rri Sant la Fallera ana i amiga “Ba m i música Falla ger ia, il·lusió g r à m la van falta etre va transm sorpreses on no dirigit per e u q e t c Un a açò unes amb alg ons feroços. Tot tista gaiatera e del circ r ll a o a r s st o no les de llass balls, pa dora de l’acte, la mb les millors ga a la a t a t la presen rez, que abillada a anar nomenan es i n v é e P c fr ir o sa c de Vane e les directora s al moment d a n u a t n o t fi escenari cte. gent a l’ nalització de l’a er fi r io r e ué allí p st o p a 6 estig pillo, en t ia a G al, la a Cam és habitu a Natali fallera major I com ja nyar a la xiquet a m o c a dírem ció a acomp presenta germana, i gau mbé a u se la sinó ta a falla el dia de la nostr nífic espectacle, e d mistat il t infan mag bient d’a n m a ’u d n u ls n no tan so e immillorable e ct d’un tra r. o n a m r e g i

GENER 2017 Dilluns

9 16

17 24

Dijous

Dissabte

Diumenge

Dimecres

Dimarts

Divendres

11 18 25

PRESENTACIÓ

GAIATA 14 Data: 14 de ge ner de 2017 Lloc: Palau de la Festa

Fets ocorreguts : El dissabte 14 de gener el Pala vestir de nou de u de la Festa es gala per a rebr va e als amics, veïn la gaiata 14 Ca s i components stàlia, que en un de espectacle on la va ser el fil cond música en dire uctor de la vetla cte da, Lorena Sega i Hugo Cheza es rra, Clara Sanz va erigir com a màxims repres entants del sect or. I per a la nost ra comissió va ser una nit m els nostres càrr olt especial, ja ecs Andrea, Al que ejandra, Juan l’ofrena de la ge i Esteban, van stora de gaiate fer s, ja que la nost presentació qu ra serà la pròx e viurà el món im a de la festa.

ESENTACIÓ LA NOSTRA PR ner de 2017 Data: 28 de ge Festa de la Lloc: Palau de la tat de Castelló gener, l’afable ciu de 28 e cosa bt na ssa agiant algu : Un térbol di bals i coets pres ta Fets ocorreguts , es in lça do s el rellotge de bada pel soroll de et. Uns dies aban al av Plana era pertor -R la ro Fa fantàstica... d’un sector; el de bte de pel·lícula ssa di un gran i al voltant nt ra es augu les seues manet “La Sis” corria !!! a la nostra i quina pel·lícula Palau de la fest al a di ce ac s, et i co portes cterística música les portes, unes Al so de la cara a gom, ens obria m go tat de e pl a u mblava un ciu 17; un pala escenari que se comissió pel 20 un b am ... ia les as jo mblaven ra món de fant camí groc que se un que reflectien un ar eu cr de per arribar havia a xica maragda, i que esentadora, un er la nostra pr éix ar ap va or ce lau, es nari i roll ensordid cap al nostre pa a st Però amb un so pe m te a un r la Fada del arrossegada pe molt particular, da fa a que havia estat un s re ho es havia fet quin ensurt! Al sigut ella la que via ha e qu presentació. Uffff i -l nt No, explica pecials... somni? te de presència tes roges molt es Nord, va fer ac ba sa es ...i un a Oz av d’ àgic món ifo i que port al meravellós i m , tot aquest destar da fa la de da ta ju , amb l’a ribat, per la vare legida! L’elegida era que havia ar rquè ella era l’e pe s nc Do .. rar la màgia u. pe re unta ta, per a recu ia ga ra per què?, us preg st no la ió de havia ts i de la comiss ans, i per a això de tots els presen réixer temps ab pa sa de t fe via ues. xa de l’Est ha í de rajoles grog d’Oz que la brui recorrent el cam da ag ar M u la Pa a la d’arribar fins al per tal d’ajudar posar en marxa va es ra r la do ça ta en en t de com nostra pres arribà el momen Una vegada la , Oz d’ ia àg m m s de la co issió a recuperar la portaestendard els b Fada del Nord am i, ar en l’esc l·laboradores comissió cap a nyats per les co pa om desfilada de la ac u Ba l mue camí als dro Cumba i Sa , que obrien el portats per Pe i Mar ta Balado ris Pe ó ed passat Ll el z, a Sánche rdant així Nerea Ibáñez, Ev ó de festes, reco ici ed da ssa pa a infantil de la tants de la rem a la madrin bé nostres represen re xí Ai . sis infantil de la la nostra gaiata à del president m la de més proper de cia len Pa a 2016 Claudia Beltrán de la magdalen magdalena 2016 i a la madrina , rt be Al r la Vi Francisco Querol Carbó. magdalena 2016 a per Santiago ad ny pa om ac r la u Maragda, Rocío Querol Vi buscant el Pala ia gu se ” hy ot ar, r “Dor sabia cap on an nostra particula Mentrestant, la eixes sabates! No en t un i li m í, da m i dicar el ca li feia etern cells que li va in però el camí se ao nt pa es un ud màgia perd a ment va trobar de recuperar la l ta però afor tunada r pe ell rv ce protagonista ssitaria molt de fada, la nostra la t na va dir que nece do via e li ha ara el int el consell qu que li acompany d’Oz. Així, segu s va demanar ge ro s te posar ba de sa ncarregat vegades les ez, i que fóra l’e colpejant tres añ Ib al Gu n ba ssociació, en Este president de l’a

GENER 2017 Dilluns

Dimarts

Dimecres

Dijous

Divendres

Dissabte

Diumenge

1 2

les bandes a les dame s d’honor. Així, anare n pujant a l’escenari i acompanyants, Cami les dames d’honor la Castelluchio acomp anyada per Cristóba Cabello acompanyada l Garcia; Sonia per Mario Tárrega i Paula Garcilópez del Querol. braç de Jaume

La nostra particular presentadora i l’espa ntaocells seguien pel quan es van trobar camí cap a Oz amb una persona qu e semblava molt trista molt rovellat i no po , perquè estava dia moure’s; era l’ho me de llauna! Per sor setrill amb oli i poguere t hi havia un n ajudar-lo. Quan pe r fi es va menejar i va després de saber on an po der parlar, aven aquells dos, els va dir que ell els acomp que necessitarien mé anyaria però s cors a més del seu per tal de véncer a la Així que la nostra pro bruixa de l’Est. tagonista tornà a uti litzar les sabates per acompanyaren en aq a desitjar que els uest viatge, els xiquet s i xiquetes de la Farol el seu president infan aRavalet, amb til al capdavant amb la missió de col·locar dametes infantils. les bandes a les

Amb aquest desig, el president infantil de la magdalena 2017 Ju aparegué a l’escenari, an Cabello Pérez on esperà l’arribada de les dames infantils i aco Paula Abona acompan mpanyants; yada de Sergio Tirado; Mar Canseco i Amanda Iris Ruiz i Desireé Ga Marmaneu; vara acompanyades de Patrick Ion; Pilar Gim Gimeno acompanyade en o i Daniella s de Rubén Ibáñez; Em ma Vilar acompanya Cabello; Natalia Espad da de Nicolás a acompanyada de Manel Canseco i Noelia acompanyada per Nik He rnández olás Galera. La nostra protagonist a anava fent camí cap al Palau Maragda jun nous amics, quan de t amb els seus sobte va aparéixer un enorme lleó. Ella es va l’espantaocells i l’home esp antar, però de llauna s’alegraren molt de trobar el seu explicaren que no devia vel l amic, i li tindre por. Quan el lleó descobrí què es porta mans aquells tres, de ven entre cidí acompanyar-los, però els adver tí que molt més valor del qu necessitarien e ell tenia per a derro tar a la bruixa i recup No era una tasca fàc erar la màgia. il però la nostra parti cular “Dorothy” ten amb les sabates màgiq ia la solució... ues desitjaria que l’ac ompanyaren unes pe de valentia, ja que ten rsones plenes en un gran repte al da vant aquest any, rep gaiata sis, i així és com resentar a la tot el Palau es posà en peu per a rebre a infantil per a la magd la madrina alena 2017 Alejandr a Gallén Montañés aco president infantil per mp anyada del a la magdalena 2017 Juan Cabello Pérez, i per a la magdalena 20 a la madrina 17 Andrea Piqueres Ma nase acompanyada de de l’associació en Esteba l pr esident n Gual Ibañez.

Moment de bandes i rams, on els presi dents Esteban Gual imposaren les bandes i Juan Cabello, a Andrea i Alejandra respectivament, i les amb un ram de flors. obsequiaren Seguidament Esteban va imposar les bandes d’honor a ambdues ma de Gaiateres drines ixents Rocío i Claudia, així com va anomenar a

016, Magdalena 2 entants de la es pr re seus s s im el Els màx atius en ter d’honor. s commemor ia in ga at o rb sc co ci s an el Fr van penjar nostra Gaiata. a i Francisco u pas per la se el Rocío, Claudi an ar rd co es i ndards que re diferents pobl respectius este convidats de ar lt fa n va l’Ajuntament at d’Oz no istes Gaiaters, í cap a la ciut rt m A ca d’ st ó ci ue ia aq oc En ana; Falla elló; Ass Blai de Borri Esportiu Cast nt ub Sa Cl : lla ns Fa io ; ac associ deració de Benicàssim a Bàrbara; Fe l’Ajuntament l carrer Sant de es st fe de Benafigos; Gaiata ; ia la Valènc s, amb Zamenhof de tora de gaiate es G ó ci ra de Nord Doctor i l’ofrena de nets”; Fe nostre Palau, la colla “Far to al b ó am ci s ta lle en co es de opera pr que serà la pr 4 L’Armelar, t de Castelló. r, m Ajuntamen devia continua l’Excel·lentíssi utat maragda ci la a p st ca l’E í ruixa de s, el cam la malvada B e a tants amic e br qu re és i de , és la el pr Des s que es ribar a rialles maligne le impedia ar e ac tr st en ob t e tr en al di a ular però un lau de la Fest nostra partic aparició al Pa er-la. Però la nc vé r de nim te po fa ver la seua a ló Castel ics per bruixa que a molts més am la a en é av it gu ss on der ce sp po ne x, i re i eixe va vindre abai derrotar-la, es de s no ço ” pa hy ca ot “Dor tre dos e seríem una batalla en va an, amb el qu ta gr en és es m pr r re de que ada i un po ençà un ball va ser derrot leshores com stes, la bruixa fe s re st és la llum!! A no s de le àcies a la llum exèrcits, on gr z. O a la fada li ia, va tornar seguit el que on per fi, la màg ac a vi ha ta missió ra protagonis s d’això, la co màgia, la nost ló, però aban el st Ca la a ar Recuperada la se scenari, nt podia torn egut cap a l’e at, així que ja rr an co m re í de A m a . vi ca ts ha sfer el panyan ta havia de de dames i acom ia s ga le ra de st a no id 6, gu de la del 201 sió infantil se les madrines ixar la comis iadament de m co l’a primera a ba ctar-se de t en n poder dele arribar el mom cisco, que va an Fr al il nt continuació va fa ent in l seu regnat a, i del presid els records de di b au Cl am i es ío afi ca oc R lloança p de fotogr es paraules de vídeo replet un re r nd pe te es un ad amb ompany comissió, i stra gaiata, ac de la nostra no es la br de em t m an s capdav stes es i Fàtima, do a edició de fe dicaren María s de la passad nt ta en es ells, que els de pr stres re iren que els no que aconsegu oció. em dalena e llàgrimes d’ per a la Mag desferen entr presentants re us del no s fa el enari icular, la da edaven a l’esc orothy” part “D ra e st qu no a Ja només qu la ts junts la primer aregueren to ts agraint a ap to ó, an lle qu el 7, e i 1 20 s sempr i de llauna comiadaren fin ocells, l’home l’a ta on an i sp z, l’e O , nord r la màgia en ps abans. guit recupera illar com tem br a a av hagués aconse rn to Oz b un ball, que t-los, arribà celebraren am i acompanyan ar en sc l’e a esentants amb tots s nostres repr abar el ball, el ac a, en re x, nd ei A at i an oció i I allí m Alejandra, Ju tre gran em acomiadar a seus trons en ls de en seues el moment d’ ar s ix le que ba ables de dalena 207, cials i inoblid pe es és m ts per a la Mag a de les ni ver viscut un alegria, per ha vides.

Capítol V La foscor Sisé dia des del robatori. L’inspector Bernat fumava la seua pipa mentre caminava pel carrer Joaquin Costa cap a dalt, buscava anar al parc pont de ferro a caminar un poc, a pensar, pensar per on podia reconduir el cas que tants problemes li donava. El cel estava una altra vegada fosc, cobert pels núvols que igual un dia apareixien com al següent se n’anaven tornant la claredat i el calorós sol primaveral. Però la barreja de núvols i el vespre feien que la ciutat es cobrira de penombra. Amb raó la gent de Castelló sempre deia que el temps estava boig, que el més normal era refredar-se. Havien passat dos dies des que l’inspector Bernat va parlar amb el senyor Josep Maria Gregori, moment en que el va descartar com a sospitós. En tan sols aquests dos dies no havia avançat gaire, per no dir res, ja que el dia d’abans també havia descartat a Pere el cunyat del cambrer del Arajovic. Resultava que tenia coartada per a la nit dels fets, i és que es trobava a Barcelona allotjat en un hotel per motius del negoci, ja que buscava nous espònsors de bicicletes i abaratir preus de fàbrica per ser més competitiu. Ja només li quedava una incògnita. El senyor Capdevila, que no hi havien aconseguit donar amb ell. No sabia si estava segrestat o havia fugit fruit de la seua possible implicació en el cas. Les últimes hores no havien aclarit res al respecte. El senyor Capdevila era solter, sense família coneguda i sense cap vincle amb ningú que el trobés a faltar o el reclamés. Aquest fet feia que encara fóra més complicat seguir els seus passos. Quan l’inspector Bernat caminava de volta cap a sa casa, va rebre una trucada. - Diguem? - Bona vesprada Nicolás, sóc jo, el comissari Climent. - Bona vesprada, passa alguna cosa? – Va respondre l’inspector intrigat pel motiu de la trucada. - Sí, tinc noves notícies. El senyor Capdevila ha aparegut. - Com?, de veres? Explique’m com ha sigut – L’inspector va esbossar un tímid somriure, fruit de l’esperança d’avançar en la investigació. - Doncs, resulta que l’han detingut a l’aeroport de Castelló a punt d’embarcar direcció a Panamà, quan de sobte han saltat les alarmes de l’ordinador en entregar el seu bitllet i s’ha mostrat reticent a acreditar-se amb el carnet. De seguida ha passat a ser custodiat per la policia, que de seguida ens han trucat.

- Perfecte! Això vol dir que el tenim. Ha sigut ell l’autor del robatori? - No t’emociones Nicolás - Com? Per què no? - Perquè l’han interrogat allí mateix a l’aeroport, no hi ha confessat res del robatori de la Farola i a més a més ha demostrat que fa sis dies estava a Madrid de viatge, té testimonis i les factures de l’hotel. No és el nostre home. - Però com és possible? I per què fugia a l’estranger en tanta pressa negant-se a identificar-se si no és culpable? - Molt fàcil. Culpable sí és, però per problemes amb Hisenda, seguretat social i altres institucions. Malversació de fons no declarats. El seu nom aparegué en tots els papers de defraudadors. - Merda! Una altra vegada perduts i encara pitjor sense sospitosos. Ens veiem demà a primera hora, necessite pensar. L’inspector penjà sense acomiadar-se del comissari Ibañez, deixant-lo amb la paraula a la boca. Però és que estava molt cabrejat pel gir que havia donat la situació. Una vegada en casa, es preparà un entrepà ràpid i es posà una copa de vi 86, era un vi de la comarca, concretament de la bodega de Les Useres. Segurament un dels vins que més li agradaven pel seu aroma fruital i el seu sabor que queda en la boca amb notes fresques. Un vi que barreja les varietats de Tempranillo i Cabernet Sauvignon. L’inspector sabia que l’esperava una altra llarga nit i que millor que amb la companyia d’un bon vi de la terra per a repassar els informes, les proves i les declaracions, però sobretot les incògnites. Quan al rellotge tocaren les dues del matí, va pensar que ho hauria de deixar, que es trobava prou marejat i així no avançaria gaire, veia el futur del cas molt fosc, veia tot foscor. La decisió era evident, es prengué una infusió de la dels últims dies i a dormir.

Recordant la magdalena 2016 Madrina: RocĂo Qu erol Vilar Madrina infantil: Claudia BeltrĂĄn Palencia President infantil: Francisco Vilar Al bert

PREMIS magdalena 2016 ta infantil 1er. premi gaia or llibret 3er. premi mill bret l valenciĂ al lli 8ĂŠ. premi Ăşs de entacions 2n premi pres

Capítol VI Dejà vu Tic-tac, tic-tac, tic-tac... Aquella nit se li havia fet més que confortable al senyor Bernat. Estava dormint plàcidament, amb aquella inconsciència del somni tan dolça. Un somni llarg fruit de la tasca d’investigació de la nit d’abans per tal de lligar pistes, de cercar al culpable, de trobar solució a un cas que començava a preocupar-lo per la seua complexitat i tardança. Obrí un ull i a poc a poc l’altre, mentre s’estirava al llit com si d’un diumenge tranquil es tractara. De sobte, un ensurt li afligí el cor. Eren les deu del matí. S’havia adormit i arribava tard a la feina, no li havia passat en més de trenta anys de carrera professional en el cos de policia. No anava en la seua mentalitat i forma de vida tan ordenada i cabal. Ràpidament i d’un salt del llit, es vestí en la mateixa roba que duia el dia d’abans i que tenia en una cadira perfectament doblegada. Tot seguit i al mateix temps que es prenia un café ràpid de la seua Nespresso, netejava el banc de la cuina on encara estaven les herbes de la infusió que es prengué la nit passada, i li donava a menjar al seu preciós gat, que el mirava desconcertat per la seua forma d’actuar, tant poc sovint en el seu amo. L’inspector no deixava de repetir-se una vegada i una altra que no hi podia ser. - No pot ser que m’haja dormit, i tot just tenint el cas de la Farola entre mans. No entenc com no m’ha sonat el despertador. I el comissari en què estarà pensant que veu que no hi vaig per la comissaria i no em truca al telèfon mòbil. Ja en la porta d’entrada i davant de l’espill, agafà el seu barret, la seua gavardina i les seues pertenències, i abans de sortir mirà el seu rellotge de polsera per comprovar un altre cop l’hora. Però abans d’obrir la porta es va quedar quiet. L’inspector es va quedar parat com una estàtua. Alguna cosa no li quadrava al seu cap. El seu rellotge marcava l’hora perfectament igual que la del seu despertador, però el dia no era correcte. No podia ser. El rellotge deia que era... Era onze de març. Un altre cop? El rellotge havia d’estar malament, ser un error tecnològic. Tragué el seu telèfon mòbil per comprovar la data, però per a la seua sorpresa també era 11 de març. La suor li començava a caure pel front fruit de la incredulitat, de la impotència de controlar la situació. No se li ocorregué res més que eixir corrent, ràpidament va baixar les escales, va travessar el carrer i en menys d’un minut arribà al seu destí, tot sufocat per la velocitat encara que no per la distància; el senyor Bernat estava a la Plaça de la Independència. No es podia creure el que estaven veient en els seus propis ulls, hauria de tractar-se d’una broma de molt malt gust, perquè el que veia era... La Farola!!! La Farola estava arguïda i monumental al seu lloc habitual i de privilegi, al centre de la glorieta de la plaça de la Independència.

De sobte el seu telèfon mòbil va començar a sonar per conseqüència de l’entrada d’un missatge. Encara perplex per la situació que se li escapava del seu cervell, l’inspector va poder fer cas del missatge que deia: “Nicolás, sóc el comissari Climent. És important. No et prengues la infusió que et vaig donar ahir. Duia dues nits sense dormir gairebé, sempre amb malsons i marejat, així que vaig sospitar de les herbes que prenia per a dormir i les vaig dur al laboratori per analitzar. Resulta que tenen propietats somníferes, però pel contrari produeixen contraindicacions, com malsons, al·lucinacions, febra, etc. Espere arribar a temps i que et pugues desfer d’elles. Contesta’m al més aviat possible, ja parlem.” Tot cobrava sentit de nou, tot tenia explicació, fet que alleujà a l’inspector Bernat, encara que per altra banda estigués molest per la situació, però almenys era conscient de la realitat i no havia desaparegut la Farola. El primer que faria en arribar a casa seria desfer-se de les herbes que encara li quedaven, però primer es disposà a fumar tabac en la seua pipa per a relaxar-se i alleujar la tensió acumulada mentre contemplava el bullici d’una plaça que gaudia de la seua normalitat de soroll i trànsit. Nicolau buscà el tabac en una de les butxaques de la seua gavardina, però no hi era, buscà en l’altra, però tampoc. Segurament amb les preses se l’hauria deixat a casa, però de sobte tocà una cosa a la seua butxaca. Era una cosa menuda i metàl·lica. Estava gelada. Quan la tragué es va quedar blanc pel que era, era...la clau, una clau molt característica pel seu format i mida, la clau trobada a la Farola! Fi...?

vuit CLAUS

EL JOC DE les vuit claus el joc

tra gaiata, esor de la nos tr an gr el fades, ar vol furt en un conte de ló el El "senyor X" st Ca r ma les nosr de transfor llum, llum de i s n io us que té el pode ·l il colau tradicions, d' al detectiu Ni ar ud aj s ple de festa, de ie br ses gaiates. Sa tres majestuo ar-ho? Bernat a evit ió han amanostra comiss la de ts en tre les i presid t. Busca-les en re ib ll Les madrines e tr os n el teu s al larg del aconseguiràs i s ec rr cà gat vuit clau es ixen els nostr fotografies on propòsit! rebre el moment de en it ir qu ad it, amb lla que has e s'han repart qu s te La clau, aque n ce s le mantenir-la en t, és una de tor Bernat a aquest llibre ec sp in l' a de preservar ajudar ibles per tal ss po la intenció d’ s n ma s au és la les millor r si la teua cl va ro mp lloc segur, en co ls festa. Si vo la nostra l'esperit de la arrimar-te a d' as h és om n nostres vertadera, a gran de les an tm se la ra l'autasca gaiate rovarem si és mp co lí al da ga festes. Una ve u poder. desplega el se i au cl tèntica

solució Trobaràs la vuit claus al joc de les la nostra amagades, a tasis.com, o web www.gaia següent codi: escanejant el

Article que es presenta al concurs de millor article inèdit: Somni o realitat?

Castelló Negre

ARTICLES

Carla Collazos i Rovira

articles

ARTICLES

Comissió Farola-Ravalet El segrest de Carmen Jordan quan era reina de les Festes Salvador Bellés i Sabater La Farola. Un refugi de la Guerra Civil Joan Miquel i Palomar El mite de Tombatossals Esteban Gual i Ibáñez La novel·la negra a Castelló Comissió Farola-Ravalet Cent anys del Ribalta Font: www.ribalta.es Francisco Maristany Casajuana Salvador Bellés i Sabater El magatzem de gaiates Claudia Balado i Ferrer El mitjans de comunicació en la investigació Esperanza Molina i Coronado Tombatossals, veus de Castelló, dels segles i del món Luís Bartomeu Meseguer i Pallarés Pablo Sebastià Tirado Comissió Farola-Ravalet Plantes de Castelló amb acció somnífera Luís Mulet i Pascual La casa número 17 del carrer Catalunya Salvador Bellés i Sabater I a Castelló es va fer de nit Manel Canseco i Caballé

somni

realitat

somni o realitat?

Carla Collazos i Rovira Article que es presenta a concurs baix la temàtica: “Les festes de la Magdalena dins de 50 anys. Imaginem el seu futur”.

15 de març de 2067 essent les 00:35 h.

reinauguració del Palau de la Festa, es feia realitat, per a donar pas a

Estimat diari : M’agradaria

l’ansiada Galania. Ara sí que tenim,

contar-te

tantíssimes

coses aquesta nit, però em sembla que el cansament i la son podran més que les ganes.

mereix. L’escenari és grandiós. Els tres bastidors permetran canviar de decorat fàcilment segons les necessitats, a més del nou sistema giratori amb capacitat

Un altre any… Sí, com passa el temps!!! Els meus avis ja m’ho deien sempre quan jo era menuda… ”...quan et vages fent més major, més ràpid et passarà”.

la balconada de l’ajuntament, eixe que a tots els castellonencs ens posa els pèls de punta, eixe que per uns moments impregna l’ambient de la nostra plaça Major de sentiments, de records i de força per a començar a preparar les properes festes, acaba de posar fi a la Magdalena 2067.

tindre

preparada

una la

gran part

orquestra

darrere,

per a començar la seua actuació en minuts. El Sol i les parets de cristall proporcionaran

innumerables

canvis

de colors, i també es podrà projectar diferents imatges i canviar en uns segons l’ambient que ens rodeja en eixe moment. La ubicació de les taules en diverses altures, fan que la visió de l’escenari siga perfecta des de qualsevol lloc. Grandiosa també la nova volta amb el mecanisme d’obertura que permetrà realitzar qualsevol tipus de

Les festes de la nostra ciutat han sigut, són i seran… festes fundacionals de la capital de La Plana. Fundacionals i tradicionals, és clar, eixe és el seu esperit. Però, com deia abans, el temps passa… els anys no corren, no… volen, i la nova tecnologia es fa cada dia més necessària i imprescindible. Dues setmanes abans de començar la nostra setmana gran, tots els festers, una

per

amb fils de leds electroluminecents,

El crit de les nostres regines, des de

tinguérem

allò que una ciutat com Castelló es

gran

sorpresa.

concert durant les diferents èpoques de l’any.

Tot va transcórrer segons el previst…

terreta, sempre tenen quelcom especial,

va ser una Galania espectacular !!! Com hagueren gaudit tots aquells que ja feien impressionants presentacions fa 50 anys !!!

però

grandiositat

del

que

disparar, tant aquesta empresa, com la seua compatriota la també xinesa “Hunan Dream Fireworks” dibuixant en el cel de La Plana l’escut de la ciutat

Però anem a la setmana gran.

i els 22 emblemes de les diferents

Just en el moment que les màximes representants de la nostra ciutat en aquesta Magdalena, van prendre foc a la primera carcassa anunciadora, tots ens adonàrem, que anava a ser una setmana diferent, nova en moltíssims aspectes i innovadora en la majoria d’actes. El

Evidentment, els focs de la nostra

primer

l’estàvem

comissions de sector, donaren molt que parlar. Tot apunta que serà una d’aquestes dues empreses, la que enguany guanyarà el desitjat Masclet d’Or. El vot popular tornarà a decidir-se, mitjançant les app de les pulseres magdaleneres.

veient.

Per

primera vegada en la història de les nostres

festes,

mascletà

d’inici,

començava a la plaça del Primer Molí, i finalitzava a l’explanada del Palau de la Festa, passant per la plaça de Maria Agustina, Fadrell i avgd. de Chatelerau. Anava disparant les seues carcasses simultàniament,

d’un

lloc

l’altre

mitjançant pantalles, que t’indicaven la fi de la part anterior. Els castellonencs molt repartits per les diferents ubicacions, no donaven crèdit

que

estaven

veient…

quedaren aquelles mascletaes a l’Hort dels Corders o Maria Agustina?

Els monuments gaiaters enlluernaren als milers de visitants. Com els darrers anys, ha sigut un gran èxit la iniciativa d’instalar-los la setmana abans de festes, fixos en cada sector amb la seua grandiositat i

I seguint parlant de focs…

la seua alçada (arriben ja als 12 metres), El

passat

març,

amb els milers i milers de bombetes de

començava el 73è concurs de mascletaes

led, fent canvis espectaculars de llum i

“Ciutat de Castelló” amb una pirotècnia

música. Gran acumulació de gent, a les

que arribava des de la Xina, “Liuyang

hores que començaven els espectacles

Forn Ocean Fireworks ltd”, concretament

de so i il·luminació, en els monuments

de la ciutat de Liuyang, bressol de la

que han rebut els màxims guardons

pólvora asiàtica, ja que només aquesta

d’aquest any. Reconeixement important

ciutat

per al monument guanyador, ja que té

compta

pirotècniques.

dilluns

amb

1200

empreses

la satisfacció de poder-lo exportar,

les

pròximes

festes

nadalenques

capacitat fins a 100.000 W…

concretament del 16 al 25 de desembre,

Quina aberració !!! Quina perillositat!!!

ni més ni menys, que a la ciutat de Sant Joan dels Remeis, Cuba, dins dels actes de celebració del bicentenari dels anomenats “Treballs de Plaça”. La similitud d’aquestos amb les nostres gaiates, van fer que el govern de l’illa, es posara en contacte amb l’embaixada

La internacionalitat de les nostres festes ha quedat més que demostrada aquest any, en la 8a edició del ”Nou Desfile Internacional d’Animació de les festes de Castelló”.

espanyola, amb la finalitat de dur a terme el trasllat, corrent totes les despeses d’estada i trasllat a càrrec dels cubans. Tot un orgull per a la jove comissió del sector 20, guanyadors d’aquesta edició.

La part corresponent a la música de

festa,

estat

molt

dignament

representada per les diferents bandes arribades

aquest

any

Malàisia,

Mèxic, Regne Unit i Sudàfrica. La part d’animació al carrer, va ser d’allò millor que s’ha vist a la nostra ciutat en moltíssims anys, però, el que va destacar sense cap mena de dubte, va ser la part d’acrobàcies i malabarismes al carrer, que va tindre com a companyia estelar,

als

components

l’últim

espectacle del Circ du Soleil. Un grandiós desfile, que ha anat creixent a passes de gegant des del seu inici, allà per l’any 2000, i que Novetat al 2067, i gran atracció per

és un referent fonamental dins de les

a tothom, el monument de l’ A.C. Gaiata 21

nostres festes i un gran atractiu tant,

“l’ombra de Lledó”, amb el seu disseny

per a la gran quantitat de companyies

que permetia poder visitar-lo per dins

internacionals que ens visiten, com per

amb un elevador que et pujava fins

al públic en general.

l’escut. Magnífic treball el d’aquesta M’agradaria destacar també aquest

comissió.

any, la mostra de carros engarlandats, Com ha canviat tot!!! Recorde com si

organitzada per la Federació de Colles.

fóra ahir, les desfilades de gaiates

Un tombacarrer que any rere any, es

quan jo era menuda… els monuments eren

consolida dins de la nostra setmana

arrastrats per membres de la comissió… i

gran,

què dir del que tantes i tantes vegades

oficis i tradicions d’antany de la

m’ha contat el meu pare, de connectar-

nostra

los a postes de fusta instal·lats per

diferents col·lectius festers, guiades

a l’ocasió, que estaven situats cada

telemàticament,

deu metres en els carrers, perquè el

distància, fan que grans i menuts

monument

coneguen

s’il·luminara,

mitjançant

mangueres i connectors elèctrics, amb

mostrant-nos terra.

Les

també

amb el

els

diferents

plataformes

dels

comandament treball

d’altres

col·lectius festers de la nostra ciutat.

Cantants i grups de primera, dins

festa

que

volen

els

castellonencs,

del panorama musical espanyol, han

tornaríem a les velles tradicions de 9

copat les nits per als més jóvens, en

dies .

el recinte de concerts. Gran enyorança tenim els majors, de les grans nits

Quina

quantitat

d’actes

podríem

d’abans amb orquestres a les diferents

tornar a incloure en el programa de

places… qui no recorda els saraos en

festes!!!

les Aules en la Colla del Rei Barbut i Maria Agustina… o Borrull de gom a gom amb l’orquestra “Supermàgic”. Quins records… tinc que reconéixer que moltíssimes vegades els trobe a faltar… La fira de la “Mostra Provincial a la capital”, que aquest any celebrava el seu 25è aniversari i on els diferents pobles tenen l’oportunitat de donar

On quedaren l’Encesa de Gaiates, el Cós multicolor i les corregudes de bous a l’antiga plaça de bous de Dr. Clará!!! El colofó del Vítol a la gran plaça Major, crec que no ha arribat al cor dels castellonencs. L’aposta de l’innovador espectacle era complicada, més, tenint en compte l’èxit del passat any amb

a conéixer i promocionar els seus

la “Royal Philharmonic Orchestra de

productes típics, congregà a una gran

Londres”, tocant en directe al requadre

multitud de gent a la gran explanada

central de la plaça, just on s’alçava

de la Universitat.

antigament el Mercat Central. Però, encara així, sorprenent el llançament

Les antiquíssimes mantes morellanes

dels cinc globus aerostàtics, plens de

foren el producte estelar de la fira,

leds de cristal, formant al cel de La

junt als formatges de Catí, amb gran

Plana, una monumental Gaiata capaç de

prestigi a tot el món.

veure’s des de diferents punts de la

sigut

una

Magdalena

per

nostra província.

record, sense cap mena de dubte. La internacionalitat de les nostres festes allà per l’any 2010, que donaren pas al reconeixement com a Patrimoni de la Humanitat 30 anys després, han fet que la commemoració de la baixada al pla de la capital de La Plana, siga coneguda per gran part del nostre territori nacional i també internacional, degut evidentment, a la gran difusió que en el dia d’avui, tenen tots els esdeveniments dins de les xarxes socials. Els cinc dies de festa arribaven a la seua fi. Com sempre se’ns queden curts. Pense sincerament, que si en aquest

Açò ha sigut tot en el dia d’avui. Ufff!!! Crec que m’he adormit. Ja no sé si he escrit el meu diari o no… Arribe tard al col·legi…

moment es tornara a fer la votació municipal per a decidir els dies de

Somni o realitat???

NEGRE

castello

CASTELLO NEGRE "

Comissió "Farola-Ravalet El néixer

festival l'any

Castelló 2010

El gènere negre es va convertir en

d'un

la seua plataforma per dinamitzar un

Negre, mà

punt de trobada en el qual es donaren

artistes plàstics que volien crear un

cita els creadors artístics i el públic

nou escenari per al desenvolupament

general.

col·lectiu

d'escriptors,

cineastes

cultural, retent homenatge a autors clàssics i contemporanis.

Els

espais

escènics

municipals

i institucionals emplacen cada any nombroses activitats de diversa índole, com a tallers temàtics, conferències, exposicions,

projeccions,

cinematogràfiques,

maratons

presentacions

d'obres, concursos literaris, xerrades

col·loquis

fins

tot

mostres

institucionals

província

d'attrezzo cinematogràfic. Cada any des

Castelló, com la Diputació Provincial,

dels seus inicis augmentant en nombre

la Universitat Jaume I, i l'Ajuntament

la seua programació, arriba a aquesta

de Castelló de la Plana, l'Ajuntament

última edició amb un ampli repertori

de Borriana, l'Ajuntament de Benicàssim,

de narrativa negra.

l'Ajuntament de Vilafamés, l'Ajuntament de la Vall d’Uxó o l'Ajuntament d'Almassora. Destaca

presència

d'autors

com:

Fernando Marías, Maruja Torres, Eric Frattini, Ferran Torrent, Juan Madrid, Andreu Martín, Alicia Giménez Bartlett i sobretot Pablo Sebastiá Tirado.

iniciativa,

que

celebra

Castelló de la Plana, està promoguda per Pablo Sebastiá Tirado, Pedro Tejada Tello i Joan Muntanyés “Xipell”. És un esdeveniment cultural que reuneix literatura, cinema i arts plàstiques, consolidant-se

com

principal

festival de gènere negre al litoral mediterrani, competint amb Maig Negre a Alacant, VLC Negra a València, Festival Tiana Negra de novel·la en català o BCNegra en la mateixa Barcelona.

Castelló

Negre,

compta

amb

col·laboració dels principals agents

segrest

el segrest de Carmen Jordan quan era reina de les Festes r

Salvador Bellés i Sabate

L’industrial castellonenc Francisco

Bé, doncs aquell mateix dia, a la

Jordán Bernad, a mitjan matí d’un dia de

vesprada, el vehicle amb el xofer, amb la

finals de juny de 1948 havia preparat

senyora Carmen i la filla menuda, es va

un cotxe de l’empresa, amb xofer de la

presentar de nou al domicili familiar

casa, d’absoluta confiança, per conduir

dels Jordán. La senyora va baixar del

a la seua esposa, Carmen, i a les seues

cotxe, plorava desconsoladament. --Què

dues

Pilar,

ha ocorregut? Heu tingut un accident?--,

mainadera

va preguntar el sorprés marit. Ella,

Vicentica, a una destinació a la qual

entre sanglots, va poder articular una

no arribarien: el balneari de Cofrents,

sola paraula: --Pitjor! --Pitjor? Ha mort

situat a cent quilòmetres de València,

algú? --Moltíssim pitjor--, va exclamar

partit

de nou la senyora. --Però, què m’estàs

Requena. En realitat l’establiment es

dient? --Han segrestat a Mensín! La

diu Balneari dels Formiguers i al 1902

bogeria es va apoderar de tots.

als

filles, qui

Mensín

acompanyava

judicial

María la

població

va ser declarat “d’utilitat pública”. LA FARINERA Els Jordán eren els propietaris de la pròspera empresa coneguda com ‘La Farinera’ i ell intervenia en aquells anys com a empresari de la Plaça de Bous i sempre va presumir d’haver estat el primer que va contractar al llegendari Carlos Arruza. La filla, Mensín Jordán, havia estat madrina de la Gaiata número 6 de la plaça de la

Independència

(Joaquín

Fabregat

Viciano va ser el president) i tres anys després, va ser proclamada reina de les festes de la Magdalena. Benjamí Fabregat era l’alcalde i José Miazza el president de la Junta de Festes. I aquell mateix any, va ser segrestada

pels maquis. Ja és sabut que es tracta

farinera. El pare de Carmen va morir el

de grups de guerrillers que van poblar

25 de juliol de 1950 i ara a principis

les nostres muntanyes els anys 40 i 50.

del 2011, el seu germà. Paquito Jordán

Es tracta de grups de resistència al

havia

nou règim en forma de guerrilles que

pare a l’empresa de la Plaça de Bous.

tenien còmplices als masos, pobles i

Mentrestant, després d’un festeig que

ciutats. Un d’aquests grups és el que va

va començar amb la nova Magdalena,

segrestar a Mensín, a la recerca d’un

Carmen Jordán va contreure matrimoni

suculent rescat.

amb Fernando Diago Pérez, el 17 de

estat

col·laborador

del

seu

juny de 1949. Tots dos eren una parella molt popular i benvolguda a Castelló i l’església de la Trinitat va estar molt concorreguda de familiars, amics i curiosos. Amb el temps, els Diago-Jordán van tenir dues filles, Fernanda i Berta i ara acompanyen molt a l’àvia a la casa de les persianes verdes, els seus néts Fernando García-Nieto i Carla i Ignacio Colomer.

LA VIDA Filla de Francisco Jordán Bernad, natural de Sogorb, i la dama almassorina Carmen Fonfría Claramonte, va néixer Carmen, a Castelló, el 28 de desembre de 1924. Va tenir dos germans, Paco i María Pilar. Els ascendents familiars estan en Francisco Jordán Moncho que va morir en la Guerra de Cuba i la seua esposa Carmen Bernad

EL COMERÇ DE LA FARINA

Torres, que va ser la filla de Carmen

Francisco Jordán Bernad va ser un

Torres Flors, filla a la vegada seu torn

home molt bé relacionat comercial i

de Carmen Flors, l’autèntica i primitiva

socialment. De tendència monàrquica per

EL SEGREST

tradició familiar i a més d’empresari de la Plaça de Bous alguns anys, va

Quan

tenir en el seu temps destacats èxits

família

Jordán-Fonfría

comercials amb el subministrament de

enfilava les muntanyes que conduïen

farina de blat a tots els forners de

al balneari de Cofrents, es van trobar

la província i amb la fabricació de

amb uns malfactors que van obligar a

farina de garrofes per a la llegendària

detenir el cotxe. I al moment, sis homes

marca Nestlé. La fàbrica farinera es

armats van obligar a tots a abandonar

va mantenir molt temps en primera

el cotxe. Els assaltants no van tardar

línia. D’altra banda, va mantenir una

a anar al gra. Volien diners. I per

bona amistat amb Blasco Ibáñez, al

aconseguir-ho havien preparat el pla

que va acompanyar a Peníscola quan

que el xofer, la mare i la nena menuda

el famós personatge valencià escrivia

tornaren a Castelló, mentre amb ells

la novel·la històrica sobre el Papa

es quedara Mensín i la mainadera. Es

Lluna. La infl uència social de Jordán

tractava d’un segrest. L’endemà havien

en aquell temps, va permetre a Blasco

de lliurar cent mil pessetes de l’època

a penetrar en la documentació sobre

--havien començat per demanar dues-

el Papa que es conserva al castell de

centes

Peníscola. Uns anys abans, li va tocar

menjar. Els segrestadors van portar a

viure amb angoixa primer, amb alegria

les dues xiques a un eixint protegit

després i amb notable sotsobra al final,

de la muntanya. Amb tot el respecte que

el segrest per part dels maquis de la

eren capaços els van donar un sopar

seua benvolguda filla Mensín, la que

de cigrons i els van preparar un jaç

va ser reina.

per a descansar, dormir si volien, amb

mil--

unes

cistelles

amb

unes mantes sobre una base de romaní i

farigola.

L’endemà,

mateix

punt de la carretera, es va efectuar el bescanvi. Es va lliurar els diners i dues cistelles amb menjar, i Carmen Jordán, la reina de la Magdalena, va poder tornar amb la mainadera a casa. El pare va ser denunciat després per haver lliurat diners als segrestadors. Una odissea que va viure tota la família.

refugi

la farola

un refugi de la Guerra Civil Joan Miquel i Palomar Historiador i membre del Grup per la Memòria Històrica de Castelló.

Segons el diccionari refugi és un:

Barcelona serà la primera ciutat

‘local excavat sota terra per a protegir-

bombardejada

població

civil

se dels bombardeigs’. Pot ser, ens ve a

la Guerra Civil. Han datat uns 1400

la memòria els refugis a les guerres

refugis només la ciutat de Barcelona

mundials o posteriorment la construcció

on també s’utilitzaran les estacions de

de búnquers antinuclears en la Guerra

metro per protegir-se dels atacs aeris.

Freda. Però hui ens endinsarem en els

Per a la ciutat de València no hi ha un

refugis de la Guerra Civil, però d’ací, de

llistat oficial dels refugis construïts,

casa nostra. Un patrimoni que compleix

sobretot per la dificultat del recompte

79 anys però que resta amagat en la

per una activitat incessant en temps

història oficial.

del conflicte. Al febrer de 1937 són 73 refugis per 40.000 persones i un any després 93. Són dades recopilades per l’historiador Manuel Aznar Soler en l’obra Guerra i Revolució al País Valencià

que

inclou

l’estudi

Taberner “Els refugis antiaeris de València”

que

preparar

per

l’Ajuntament de València l’any 2002. Francisco Tarberner amplia el nombre fins a 280 construïts des de novembre de 1936 fins octubre de 1937. Deien que Castelló era un niu de rates, com un formatge ple de forats. Era

món

soterrat

d’entrades

eixides amb llargs passadissos que permetien comunicar els refugis. La majoria de testimonis confirmen el gran nombre de refugis; un diu que Castelló era un refugi. El total de bombardejos a Castelló és de 44 (40 de l’aviació Refugi de La Farola

franquista) i el nombre total de víctimes és de 158 persones identificades i entre

10 i 15 dubtoses. Els danys materials

plaça de la Independència. Arran d’uns

van ser nombrosos: 629 cases en runes i

esfondraments al febrer de 1952 es

605 cases afectades.

projecta la consolidació i reconstrucció dels dos refugis anteriors i el de l’Asil a l’avinguda del Mar amb un pressupost total de 1.354.249 ptes., subvencionat pel Ministeri de Governació. A l’agost de 1977 l’Ajuntament dedicarà més de dos milions de pessetes per consolidar el refugi de “La Farola”.

Plànol del refugi de La Farola

El 23 de març de 1937 es produeix el primer bombardeig sobre Castelló.

Refugi de la Plaça Tetuan

És conegut com a “bombardeo del barco”, del creuer Balears, que va provocar tretze morts i molts ferits. A partir d’esta data s’inicien la construcció de refugis antiaeris. A l’Arxiu Històric Municipal hi ha una relació, sense data, de total de refugis. En ella es menciona l’existència de 43 refugis públics i 237 privats (amb 75 persones de terme mitjà). Dels refugis públics

Al soroll dels avions, anomenats popularment

com

“la

pava”,

les

alarmes, la gent busca un amagatall al subsòl. Els testimonis dels bombardejos recorden com els xiquets portaven un palet penjat al coll que es posava entre les dents per evitar el trencament dels timpans.

els més grans són de 1.000 persones i se situen a les places com Santa Clara, Sant Roc, Sixto Cámara, Clavé, Teodor Izquierdo, Tetuan o Independència. En concret el refugi de la plaça de la Independència (La Farola) serà bastit amb maons i entrades pel Parc Ribalta i el carrer Catalunya. Sense ús ni manteniment, les boques dels refugis se cegaran i en 1942 confirmem l’existència de despreniments al seu interior. La Prefectura

Provincial

Defensa

Refugi de l’Institut Francesc Ribalta

Passiva en este any no pot confirmar en quines condicions es troben els

L’interior dels refugis s’il·lumina

refugis però avança el mal estat dels

amb llanternes d’oli amb cotó i sèu. També

existents com els de Correus i el de

disposaven de banquetes construïdes

en la mateixa obra, prestatgeries de

protecció dels refugis de la Guerra

paret de pedra, cadires i roba per

Civil al govern valencià demanava

canviar-se. Es prohibeix fumar i dóna

declarar-los Béns de Rellevància Local.

preferència a les dones i xiquets.

Un bon exemple d’ús didàctic i turístic

Malgrat que, estava prohibit dormir,

és el condicionament de refugis com

algunes

portant

Barcelona, Cartagena (Múrcia) o Alcoi

l’alerta

(Alacant). A Castelló el Grup per la

persones

matalassos es

dormen

hamaques.

prolongava,

havia

problemes

Memòria

Històrica

Castelló

d’asfíxia que se solucionaven amb la

demanar la rehabilitació d’un refugi

instal·lació sistemes de ventilació com

per donar-li un valor cultural. En

les xemeneies de la plaça Sta. Clara.

l’actualitat l’Ajuntament té la voluntat

Sembla que va primar l’harmonia entre

d’obrir en els pròxims anys el refugi

la gent del refugi i els túnels seran

de la plaça Tetuán.

escenari pels jocs dels xiquets mentre acaba l’alarma. El principal problema eren les aglomeracions. Hi ha moltes disposicions perquè la gent seguisca les instruccions esperant el soroll de la sirena que hi havia al Fadrí. Per això es vigila les entrades massives amb la presència de la Guàrdia d’Assalt. Altra dificultat era l’amuntegament de terra en el carrer i al costat dels accessos del refugi. Es fomenten campanyes per la neteja, però el problema s’agreuja a mesura que augmenten els bombardejos. Els carrers són plens de runa i es fa difícil la circulació.

Voladura d’un refugi

Refugi de la Plaça Santa Clara

La gent major encara recorda el soroll de les sirenes i la por dels bombardejos. La memòria continua viva i

és

necessari

arreplegar

aquesta

història per a ensenyar-la a les noves generacions. En el 2007 el Consell Valencià de Cultura recomanava la

EL MITE

TOMBA TOSSALS

mite

de Tombatossals

Esteban Gual i Ibáñez

al llarg de la vida, es relataven

Mite:

els contes i aventures dels herois 1. nom masculí

mitificats, molt sovint de pares a fills,

1. 1. Història fabulosa de tradició oral que explica, per mitjà de la narració,

les

accions

d’éssers

que

encarnen de forma simbòlica forces de la naturalesa, aspectes de la condició

i així perduraven en passar de boca en boca, de generació en generació. Als mites se’ls donava un nom, i fins i tot es representaven amb personificació d’humans o animals.

humana, etc.; s’aplica especialment a la qual narra les accions dels déus o herois de l’Antiguitat. 2. 2. Història imaginària que altera les veritables qualitats d’una persona o d’una cosa i els dóna més valor del que tenen en realitat. Els mites formen part de tota cultura, atorgant un respatller narratiu a les creences centrals de tota comunitat. El seu origen és un relat oral, els detalls del qual varien a mesura que es transmeten de generació en generació, donant lloc a diferents versions. Una vegada passat a escrit, reelaborat de forma literària, el mite amplia les seues versions i variants. Castelló no està exempt, i la seua No hi ha terra, ciutat ni país on no

existisquen

llegendes

característica mitologia es recopila

d’aquells

en un llibre, el Tombatossals. L’autor,

fenòmens i agents naturals de difícil

José Pascual Tirado, conegut per tots

explicació a l’antigor. Aleshores, i

com “Pepe Mirona”, va néixer el 12 de

perquè perdurés la saviesa acumulada

maig de 1884 a Castelló en una família

rica llauradora. Va deixar els seus

explica els orígens de la ciutat. Recull

estudis

costums i tradicions d’un poble d’origen

administració de les terres familiars.

agrícola, arrelat a la seua terra, que

Participà activament tant en l’ambient

ha hagut de treballar molt i dur per

llaurador com cultural de Castelló.

treure profit de les terres, tant del

Autodidacta quant a la seua formació

secà com de les seues zones pantanoses.

literària, s’uneix en ell el coneixement

Una societat essencialment llauradora

de la cultura tradicional i el món

que en aquests moments del segle XX

intel·lectual de l’època. Gran coneixedor

sorgia amb gran prosperitat.

per

portar

custòdia

de la literatura oral popular de la llengua

valenciana.

conviccions

religioses i morals catòliques però d’ideologia tolerant, va arribar a la política, com a regidor de Castelló des de l’any 1931 fins a 1936. Va defensar els drets dels llauradors i les tradicions i patrimoni castellonenc. Va morir el dia de cap d’Any de 1937.

Josep Pacual i Tirado

“Tombatossals”, ens intenta explicar perquè les terres de Castelló són com La trama ens mostra a Tombatossals,

són, la seua estructura de regadiu, el seu tipus d’agricultura, la distribució

gegant,

fill

del territori i de forma al·legòrica, com

Penyeta Roja i Tossal Gros, nascut en

ha sigut la transformació de Castelló

una nit de gran tempesta. El rei Barbut

en els temps remots, de la dinàmica

decideix millorar les seues terres,

que caracteritza aquesta ciutat, el

entre la muntanya i el mar i per a

canvi del secà al regadiu en algunes

això

partides, de l’abundant i rica horta,

Aquest reuneix a la seua “conlloga”, la

de la creació d’arrossars a la marjal,

seua host. Reunits al castell, a la part

podent ser així fidels a la labor

alta de la muntanya, els hi presenta i

continuada dels nostres avantpassats.

narra les seues qualitats. Comencen el

De forma imaginària i literària ens

treball, arreglen la muntanya, planten

sol·licita

les

l’ajuda

muntanyes

del

gegant.

El protagonista, Tombatossals, és

pins, llauren les terres, preparen el reg. Però entren en conflicte amb

d’una

capaç de fer el que significa el seu

Agraït

nom: “aixafar i tombar muntanyes”. És

el Rei els ofereix un bon botí i se

fort i valent però amb gran bondat i

celebra una gran festa. En el festí, la

cor tendre. La resta de la seua host

Infanta, filla del Rei, els suggereix

també tenen característiques i poders

que per arrodonir la victòria haurien

de la Naturalesa. “Arrancapins” ens

de conquistar les illes Columbretes,

mostra la seua força i la possibilitat

plenes

d’una

de modificar el paisatge. “Bufanúvols”

arriscada travessia arriben a les illes

té la capacitat de bufar els núvols

i aconsegueixen una sagnant victòria.

apartant-les o reunint-les per a una

A la volta Tombatossals considera el

beneficiosa pluja o per formar una

seu treball realitzat i es retira però

terrible

no sense abans prometre-li al rei que

seus enemics. “Tragapinyols”, el que

vetllarà pel regne i els seus habitants.

s’empassa els ossos de la fruita, les

Ara sabem com es trencaven els bancals

olives, ... i que després té la facultat de

de les muntanyes, com es va conrear la

petar-se i atacar amb una bona ràfega

Plana i com es van crear els sistemes

d’aquests balins, ajudant al mateix

de regadiu i el perquè del món mariner

temps a la sembra d’arbres. I finalment

de Castelló.

“Cagueme” que “sempre fa el que pot”,

príncep

incruenta

Garxolí.

lluita

bandits.

Després vencen.

Després

gegant

d’extraordinària

tempestat

que

força,

espante

els

ens presenta l’esperit esforçat de tota persona, de tot poble per fer el que deu, malgrat estar “cagat” de por. Aquests són els companys de Tombatossals que sota la seua adreça posen les seues habilitats al servei del Rei Barbut i aconsegueixen millorar les nostres terres, fent possible el resorgir d’un poble, el poble de Castelló. L’obra és fidel reflex del vell refrany que diu: “som d’on venim” i ofereix una idea prou clara de la nostra personalitat, ens José Pascual Tirado es va basar en

perfila amb tota claredat la diversitat

la tradició popular, en la idealització

de comportament humà aplicat a la

de la vida llauradora i amb una visió

nostra terra, les classes socials que

irònica i senzilla de la història de

cohabitaven

Castelló, aconsegueix una obra en la

del segle passat, la ingenuïtat, la

qual s’uneixen tradicions i costums

presumptuositat, la ironia, el valor,

de llauradors amb fets heroics, tòpics

els

culturals

altres

amb

referències

cultes,

rancors, formes

aquell

l’amistat de

“ser

primer

terç

l’estima

castelloner”.

personatges reals amb éssers fabulosos,

En definitiva és un instrument per a

descripcions del nostre paisatge amb el

conéixer la ciutat, tant per a nosaltres

tractament psicològic dels personatges.

mateixos els que hem nascut ací com

La història continua i com a bon

per a aquells que han fet de Castelló

mite no mor. L’any 2005, Tombatossals

la seua nova llar.

va complir 75 anys. La “Colla del Rei Però

ací.

Barbut” (agrupació lúdica-cultural que

Tirado

porta el nom d’un dels personatges de

realitzat

“Tombatossals”), amb la col·laboració

a una impremta de Castelló, editat

de l’Ajuntament de Castelló, li fa un

per

homenatge mitjançant la seua publicació

Cultura, amb coberta, lletres inicials,

en còmic. És una edició dirigida als

il·lustracions

d’altres

nens amb el text adaptat a càrrec de

artistes castellonencs (Bernat Artola

Jaime Sidro Ribés i les magnífiques

i Tomàs, Francesc Pérez Dolz, Lluís

il·lustracions de l’artista castellonenc

Sales Boli), va aconseguir una bellesa

Daniel Traver Griñó. També cal recordar

de llibre. Aquest mateix any la Càmera

que

Oficial del Llibre de Madrid li atorgava

convoca anualment a Castelló un premi

el premi al millor llibre imprés. En

de literatura infantil il·lustrada, del

1998 es realitzà una magnífica edició,

que se celebrà la vuitena edició en 2007.

facsímil d’aquest llibre per celebrar

En 2013 es va estrenar la pel·lícula

que

d’animació “Gegants. La Llegenda de

llibre

ser la

història de

José

publicat Societat

l’any

Valenciana

acaba

Pascual 1930,

Castellonenca vinyetes

considerés

Generalitat el

honor

Tombatossals

“Castell

Tombatossals”, de producció valenciana

Vell” com Bé d’Interés Cultural, lloc de

i dirigida per Manuel J. García. La

les aventures del nostre gegant. Bona

pel·lícula, basada en les aventures

manera de celebrar-ho.

del gegant Tombatossals recollides en el llibre de Pascual Tirado, va rebre cinc nominacions als Premis Goya. I finalment, en 2014, Pasqual Mas publica Tombatossals segle XXI, una obra de crítica ficció en la qual s’analitza la

realitat

social

partir

dels

personatges de José Pascual Tirado.

Castello

nove·la negra

La novel·la negra

A CASTELLO "

Comissió "Farola-Ravalet

El gènere negre sembla que té un esquema

molt

matisat,

diversos

elements

que

recull

un transsumpte de les comarques de la província de Castelló, però amb els

ser

noms canviats i personalitzats per

agafats i afegits a qualsevol història

crear una sensació de novetat ja vista.

que

han

del gènere que es pree. A saber: un detectiu o professional liberal que es veu embolicat en una trama de recerca. La xica dolça i encantadora que

aconsegueix

fer-se

amb

cor

del protagonista; una “femme fatale” voluptuosa i espectacular que intenta portar-se al llit a l’heroi i un dolent poderós en les ombres que mou els fils dels sicaris per enterbolir la vida del xic de la pel·lícula. Aquest gènere sembla ser patrimoni exclusiu de les grans urbs, on la vida nocturna té un especial protagonisme, més aviat per la quantitat d’habitants i la seua alta probabilitat

que

esdevinga

alguna

cosa. Però a poc a poc, i gràcies a la popularització del gènere al nostre país, va derivant també cap a petites ciutats o pobles de l’interior rural, bressol i lloc de gestació de milers d’històries cruentes i amb el crim com a absolut eix central. Salvador D. Insa ens presenta una

“La

Herencia

los

Planelles”.:

En faltar el pare vidu d’una família noble d’un poble de l’interior de la

obra narrativa situada i ambientada als

Plana,

els

hereus

troben

faltar

pobles de l’interior, pobles on té lloc

un bon grapat de lingots d’or que

l’acció de “La Herencia de los Planelles”.

el causant guardava amb zel en una

El lloc per on transcorre l’acció és

caixa forta. Requerit per l’advocat

de la família, Paolo Sales comença

passa més sovint del que som capaços

rebuscant

de reconéixer, i per això deixem passar

entre

les

interioritats

de la família, solament per trobar disputes,

enemistats,

històries molt interessants.

infidelitats...

Menys or, de tot. Però és que l’entorn dels hereus no li ofereix gens millor: una societat clandestina amb traces de l’antic somatén franquista. Per si faltés alguna cosa, al moment àlgid de la recerca, apareix morta l’antiga assistenta dominicana de la família. I a tot això, Paolo Sales, més irreverent i escèptic que mai, no ha deixat de creure per un instant que en algun lloc, apilats com a barres de Toblerone, descansen els 36 preuats lingots.

Julio César Cano Castany va néixer a

Capellades

(Barcelona),

1965.

Establert a la Pobla Tornesa coneix molt bé la capital de la Plana. I per això, ha volgut localitzar aquest misteri en un lloc emblemàtic de la ciutat, la plaça de la Farola i adjacents. Julio, recull la parla i la idiosincràsia de Castelló, l’autor mou a dos agents de policia d’altres ciutats pels carrers i els establiments reals de la ciutat i acaba acompanyant-los en les seues recerques. Quotidianament ens sol ocórrer que les històries que ens semblen més

“Asesinato

plaza

properes passen desapercebudes. Són

Farola”: Un térbol assassinat pertorba

narracions que recorren els escenaris

l’afable

que coneixem molt bé i que poden

Plana. Un rodamón apareix brutalment

resultar estranys per a nosaltres de

assassinat en el caixer d’una oficina

tan reconeixedores que ens semblen. Ens

bancària de la cèntrica plaça de la

ciutat

Castelló

Independència, coneguda popularment

ploma de Julio César Cano arriba d’un

com la plaça de la Farola. L’inspector

viatge de rutina fins a Castelló per

Bartolomé Monfort es trasllada des

part de l’inspector Monfort, el qual li

de Barcelona per treballar en el cas,

fa involucrar-se en dues brutals morts

a petició del cap de la Policia de la

que van acompanyades de notes amb

capital de la Plana. Monfort, de pares

textos bíblics. En ambdues obres l’autor

castellonencs i amb un passat tan trist

esgrimeix una perfecta trama on va

com a térbol, investiga aquest estrany

descobrint pistes que ens ajudaren a

cas en el qual es barregen la cobdícia,

capturar al culpable o culpables, al

les drogues, l’enveja, la venjança i

mateix temps que ens exerceix de guia

altres misèries poc airejades d’una

turística i gastronòmica de la ciutat

petita ciutat acomodada de províncies,

de Castelló.

en la qual aparentment mai passa res.

L’inspector

Bartolomé

Monfort

recorrerà a la seua poca inclinació a la vida, per desemmascarar un dels més estranys casos d’assassinat ocorreguts en aquesta afable ciutat.

“Mañana, si Dios y el diablo quieren”: Uns estranys versicles bíblics són l’única pista per detenir a un assassí en sèrie, en una carrera contrarellotge. La tranquil·la vida de la ciutat de Castelló es veu alterada per un macabre assassinat, el d’un home el cos del qual apareix brutalment mutilat en un pis del centre. Per resoldre el cas, el comissari Romales demana ajuda a l’inspector Bartolomé Monfort, amb qui ja va col·laborar en el passat, com es narra en Assassinat a la plaça de la Farola. Junts reconstruiran la història de la víctima, el director d’una oficina d’ocupació amb fama de faldiller. El cas es complica quan troben un segon cadàver que no sembla tenir relació alguna amb el primer. Afortunadament, l’intuïtiu i eficaç inspector Monfort no tardarà a donar amb les pistes necessàries per a avançar en la recerca. Finalment ens acomiadem d’aquest repàs

per

ambientades

les en

novel·les Castelló

negres

amb“Larga

Tormenta de Otoño”. La novel·la reuneix Julio César Cano

tots aquests tòpics i els mou de manera efectiva i eficaç. La cosa curiosa és que

Seguint amb aquesta mateixa línia, la

aquesta novel·la, sorgida de la ploma

segona aventura de l’inspector Monfort

de José Manuel González de la Costa, té

i la resta de personatges sorgits de la

molts elements de novel·la romàntica,

que parteix de la trobada d’un advocat

cinquanta d’ara endavant, que la seua

i una comissària d’exposicions sota un

propietària és una fundació gallega.

quiosc de música en un parc regat per

Però Jacobo haurà de lluitar també pel

la pluja.

desig sexual que exerceix sobre ell una dona madura, esposa d’un important empresari, client del bufet de Jacobo. Aquesta

novel·la

és

una

aventura

personal dels seus protagonistes, un homenatge a dues de les ciutats que l’autor estima: Castelló i la Corunya, la història d’una passió amorosa i un desig sexual, i el descobriment de l’art contemporani a través d’una cerca.

“Larga Tormenta de Otoño”: En la vida d’una persona sempre hi ha un segon que pot canviar tota la seua existència. Això li va passar a Jacobo López el dia que, per culpa d’una tempesta tardorenca, va conéixer a Ana en el quiosc de la música del parc. La seua vida va fer un gir inesperat en submergir-se en una història d’amor per la qual es veurà immers en la recerca del robatori del Crist d’Antonio Saura, quadre que és robat del Museu de Belles Arts de Castelló, uns dies abans de ser inaugurada una exposició que correspon a una col·lecció d’art contemporani espanyol des dels anys

Ribalta

cent anys

del Ribalta

Font: www.ribalta.es

Institut d’Ensenyament Secundari F. Ribalta

de la política nacional entre liberals (el primer) i conservadors (el segon), essent

Es diu centenari a tot allò que és relatiu a la centena, és a dir, que té cent

Domingo

Herrero,

per

altra

banda, un dels il·lustres alcaldes de Castelló durant aquella època.

anys o que es compleixen un o diversos centenars d’anys des que es produirà un esdeveniment. I l’esdeveniment del qual parlem en aquesta ocasió es de la creació del majestuós edifici de l’avinguda

Rei

d’Ensenyament

Jaume,

Secundari

l’Institut Francesc

Ribalta. Però per tal d’iniciar la seua particular història, l’institut té el seu passat, d’allà on ve i que marca la seua història. El passat L’Institut com a tal es va fundar en 1846 sota la denominació d’ Institut Provincial de Segona Ensenyança i estava situat a l’edifici de l’antic Convent de las Monges Clarisses al carrer Major, actualment on està ubicada la plaça de Santa Clara. D’aquell primer edifici el primer director va ser Fermín

L’Institut

Provincial

Segona

Gil Gómez, catedràtic de Llatinitat i

Ensenyança va anar evolucionant al

de Retòrica i Poètica. Després, al llarg

llarg del temps, fruit d’això el 1879-

de l’etapa isabelina fins a l’inici de

80 es va fer la primera instal·lació

la Restauració, es van alternar com a

de l’Observatori meteorològic essent

directors Domingo Herrero i Francisco

l’impulsor i el primer encarregat el

Llorca, representant tots dos el vaivé

catedràtic de Física i Química, Francisco

Llorca, quan era també director del

Sant Agustí. En un principi estava

centre. Al nou edifici de l’avinguda

encarregat

Rei en Jaume es va continuar aquest

catedràtic del centre, el primer dels

servei a partir de 1921 fins a l’any 1975

quals va ser Antonio Fornés Bou, de

en el qual cessà definitivament el seu

Geografia-Història, però a partir de 1862

funcionament. En 1901 en reformar-se

es va fer ja càrrec el Cos d’Arxivers,

l’organització dels Instituts, es van

Bibliotecaris

convertir en “Institutos Generales y

alguns

Técnicos”, i van quedar incorporats a

Balbàs o Lluis Revest. En 1910, a partir

aquests les Escoles Normals que van

de la Biblioteca Provincial, es va

continuar fins a l’any 1914, i a més

formar la Biblioteca del Claustre en

l’ensenyament tècnic de l’Agricultura,

un altre recinte de l’Institut i fent-

Indústria, Comerç, Belles Arts i, fins i

se càrrec d’ella diferents professors

tot, estudis nocturns per a obrers.

de l’Institut. Des de final del segle

coneguts

Biblioteca

Antiquaris, com

Juan

essent Antonio

XIX, a mesura que augmentava el nombre d’alumnes i altres tipus d’estudis, com s’ha esmentat abans, es va veure en la necessitat de reformar el vell edifici, cosa que es va fer a partir de 1895 fins a 1905. No obstant això, es va continuar pensant en la necessitat de construir un nou edifici. El present Finalment, el 14 de gener de 1917, es va fer realitat el nou Institut, el qual va ser projectat per l’arquitecte Francisco Tomás Traver. Aquest edifici es va construir en el solar de l’antiga Plaça de Bous amb una superfície total de 7.125 m2.

Un altre servei important que va començar a incorporar-se a l’Institut a partir de 1848, fou la Biblioteca Provincial, amb fons del Convent de Caputxins de Castelló, de Sant Pasqual de Vila-real i de la Cartoixa de Val de Crist de Sogorb que van poder salvarse després d’estar emmagatzemats sense cap ordre ni control al Convent de

A l’interior hi havia tres patis, un

Castelló en 1938, l’edifici es va convertir

per cada centre docent (Institut, Escola

en Hospital Militar de l’exèrcit de

Normal i Escola de Treball); en la part

Llevant fins al mes de desembre de 1939

posterior hi havia un jardí botànic que,

en què va tornar al seu edifici.

en les reformes posteriors a la guerra civil, es va convertir en pati d’esports; al primer pis, un grandiós saló d’actes amb pintures al·legòriques de Vicent Castell Doménech datades en 1915.

En plena Guerra Civil, el 12 de maig de 1937, l’Institut passarà a denominarse

“Instituto

Nacional

Segunda

Enseñanza Juan Marco”, en memòria d’un antic alumne de l’Institut de Castelló, mort al front de Terol els primers dies de la guerra. Aquest, per tant, serà el primer nom que rep l’Institut fins al 16 de gener de 1943, que es canviarà per l’actual de Francesc Ribalta.

Entre les reformes més significatives de

l’edifici

els

primers

l’etapa

franquista

anys

trobem

construcció d’una capella, inaugurada en 1946, per la qual cosa es van ocupar dues aules de l’ala nord al primer pis.

Als anys seixanta i setanta es

van produir canvis importants en el desenvolupament

socioeconòmic

del

país que va tenir forta incidència en l’evolució de l’Institut: la creació de l’Institut femení en el mateix edifici i la posterior marxa en 1968 a un centre propi (l’actual Institut Penyagolosa); la marxa de la Biblioteca Pública i de l’Escola de Mestria Industrial també en els anys seixanta i finalment en els setanta la desaparició de l’antic A l’entrada de l’exèrcit franquista a

Batxillerat en implantar-se el BUP.

Francisco

maristany

FRANCISCO

Maristany Casajuana r

Salvador Bellés i Sabate a

on l’arquitecte va desenvolupar la

Francisco

seua tasca professional. Van tenir tres

Maristany Casajuana. Francisco, es va

filles, Núria, Mercedes, que va ser la

matricular a l’Escola d’Arquitectura.

reina de les festes de la Magdalena

Molt ràpid va destacar per la seua gran

en 1954, i Montse. La primera va casar

capacitat artística i la moderna visió

amb Vicente Trilles, de la ferreteria

dels entorns urbans. La destinació va

“El Martillo”, la segona amb el jurista

voler unir en 1922 a l’arquitecte amb

Vicente Falomir, i Montse, la petita, amb

Castelló en presentar-se al concurs de

l’agent de la propietat immobiliària,

projectes per a la reforma de l’edifici

Paco Nomdedéu. Tretze néts, nascuts

del Casino Antic, convocat per la junta

directiva que presidia Julián Benedito

l’esperit de Maristany en la societat

Vidó, amb Mundina Tárrega, Luis Revest,

castellonenca.

fred

Barcelona

Ignacio entre

d’octubre

néixer

Vilallonga, els

seus

1897

Breva

Perales

destacats

membres.

Castelló,

han

acabat

d’introduir

Maristany es va buscar la col·laboració de l’escultor Boix i el pintor Manuel Sorribas i va guanyar el certamen. Les bases contemplaven l’elevació d’un pis en la façana lateral fins a la crugia de l’escala, amb la realització de la torre quadrada sobre el pis superior, rematada amb cornisa i la teulada a quatre vessants, a més de la façana i tota la remodelació de l’interior. En 1927 va cessar Francisco Tomás Traver per raons d’edat com a arquitecte municipal, i el nostre personatge va guanyar el concurs de mèrits per ostentar el càrrec, que tanta rellevància va tenir

Aviat va destacar en la realització

a Castelló. El 28 de juliol de 1928 va

de l’espadanya del Lledó i al Mercat

contreure matrimoni a Barcelona amb

Central, amb el qual va aconseguir

Mercedes Maristany Antich i la parella

donar una nova perspectiva a la plaça

es va establir per sempre a Castelló,

Major. Va participar en el projecte de

l’Estadi Castalia, amb la seua torre

Castelló de la Plana, va ser construït

Marató, l’edifici d’Higiene en l’avinguda

l’any 1923, sent l’arquitecte Francisco

del Mar i va ser l’autor dels cinemes

Maristany Casajuana. L’edifici és la seu

Rialto, Goya, Rex i la façana del Saboya.

d’una entitat denominada anteriorment

Maristany forma part de la vida de la

“Casino de Castelló”, fundada en 1814.

ciutat, de moltes famílies per les quals va projectar les seues cases: Cuevas, Jordán, Rodríguez Bajuelo; la de Campos, que torna a lluir al carrer Navarra; les cases dels Boera, Gimeno Tomás, la marquesa de Sant Joaquín al carrer Trinitat; Gaetá Huguet en Ribalta, els Serra, Mallach i Mas, al carrer Asensi; les fàbriques de Fabregat i 153 Querol, també la caserna del Tetuán 14, les residències d’oficials, fins i tot la cartel·la que va introduir en l’escut de la ciutat, fins que va morir el 19 d’octubre de 1950. A la fi de l’any 2000, una placa de marbre en memòria de l’arquitecte va ser col·locada en la façana del Casino, per iniciativa del soci Manuel Guia Arnal. Però els seus grans dissenys arquitectònics per a la ciutat de Castelló van ser:

El seu president va ser el Baró de Benicàssim i la primera seu va ser situada a la seua pròpia casa, carrer Cavallers núm. 20. En 1876 passa a ocupar el lloc actual amb la nova denominació de “Casino Antic”. Aquest lloc d’oci és utilitzat en nombrosos esdeveniments públics i privats per a reunions i banquets. L’edifici ocupa un ampli solar amb façana a la “Porta del Sol” i al carrer Enmig. Respon a la transformació d’un antic edifici del segle XVIII, el Palau dels Tirado, amb cert aire de casa de camp i pobra aparença exterior. És el resultat d’un concurs convocat per l’Ajuntament de Castelló guanyat pel projecte presentat per Joaquím Moragas

CASINO ANTIC DE CASTELLÓ El Casino

i Francesc Maristany. Aquest projecte

antic situat a l’espai urbà denominat

proposava una nova disposició interior

“Porta del Sol” a la zona centre de

i una important actuació exterior. Les

obres es van iniciar en 1922 i van

Exemple d’edifici significatiu per la

consistir en l’elevació d’un pis en la

seua funció, ubicació i com a cas molt bé

façana del carrer Enmig fins a la crugia

resolt, d’un projecte de reforma. Aquest

de l’escala respectada íntegrament i la

edifici es converteix en un dels més

reforma del Saló de Ball en l’ala este.

representatius de Castelló, va coincidir

La reforma íntegrament en 1923 va ser

amb la primera obra d’un arquitecte de

un destacat esdeveniment de la cultura

gran trajectòria professional com és el

i de la societat, reforçant l’autoestima

cas de Francesc Maristany Casajuana.

dels castellonencs. I van aparéixer les glamuroses festes, balls inoblidables, homenatges

d’acusat

fervor

patri,

SALÓ

D’ESPECTACLES

Francisco

Maristany

HABITATGE

projecta

concerts i recitals d’alt nivell. Es

la segona meitat dels anys 30 per a

tracta d’un cas de reforma d’un edifici,

no només en el plànol funcional sinó

plurifuncional, que alberga una gran

també en l’estètic. Partint d’un altre de

sala d’espectacles i quatre habitatges

mitjan segle XVIII, de pobra aparença

sobre

externa, i a través del projecte de

parcel·la se situa en una illa recaient

Maristany i Moragas s’obté un edifici

a tres carrers: el mateix carrer Asensi,

amb diferent volumetria i llenguatge, de

en la qual se situaran els accessos

gran qualitat i elegància. Les façanes,

als habitatges i la sala, i les de

de llenguatge eclèctic tenen un clar

Bartolomé Reus i de Moyano, aquesta

referent en els models platerescs de

última paral·lela a la primera. Les tres

Salamanca com és el cas del palau de

façanes presenten un tractament molt

Monterrey.

diferent. Mentre que l’alçat principal

Antolí

Querol

solar

aquest

edifici

rectangular.

s’estructura en cinc plantes per allotjar les unitats residencials en una torre que cedeix tot el protagonisme a un expressionista xamfrà corb. La façana al carrer Moyano es remata mitjançant frontó escalonat que oculta a l’exterior el pinyó generat per la coberta a dues aigües de la sala d’espectacles. Tornant a la façana principal, ens trobem amb substancials modificacions respecte

als

plànols

del

projecte.

El xamfrà es torna corb en els dos últims nivells, la disposició vertical dels quals s’emfatitza en perllongarse una planta més en altura i servir d’accés a la coberta plana. La primera planta

d’habitatges

incorpora

mirador poligonal, amb volades en els seus extrems, mentre que la segona se

cenyeix a l’alineació de la parcel·la

baixos relleus al·legòrics als músics.

i serveix d’unió amb l’alçat lateral

És considerat com sumptuós i de gran

en emprar el mateix llenguatge de

bellesa

buits quadrangulars i pany de maó

costar 19821 ptes.

artística

decorativa.

ceràmic vist. La sala compta amb un accés principal, al carrer Asensi. La inauguració de la mateixa com a cinema d’estrena va tenir lloc el 2 de desembre de 1946, va baixar definitivament el teló, després de diversos canvis en la seua gestió, el 27 de maig del 2004. Pel seu escenari van passar nombroses companyies

teatrals

d’espectacles,

figures de la copla i fins a sessions d’òpera.

“LA FAROLA” En 1.876 es va construir el passeig adjunt a la plaça de la Independència i parc Ribalta, anomenat de l’Albereda i, més tard, de l’Obelisc, sent traçat per l’arquitecte Godofredo Ros de Ursinos.

TEMPLET Maristany

L’any

1932,

Casajuana

Francisco

construir

el templet de la música; en 1966 ens substituïsc el cel ras per forjats i fals sostre i en el 2002 es va restaurar per complet. Està dedicat als músics Chapí, Falla, Bretón i Giner i en ell se celebren concerts tots els

El 4 de maig de 1924 el cardenal

diumenges al matí fins a l’actualitat.

És d’estil modernista i hi ha quatre

Barraquer va coronar a la plaça de

Tarragona

Francesc

Vidal

la Independència a la Mare de Déu del Lledó com a Mare, Reina i Patrona de

ciutat

Castelló.

Just

aquest mateix lloc i per aquesta raó l’arquitecte

Francisco

Maristany

1929 la dissenya i el ferrer Josep Mª López per un preu de 4.500 pessetes va treballar l’estructura metàl·lica de la “Farola” quedant enclavada dins dels bells edificis modernistes i formant així la plaça de la Independència. Així doncs des d’aquell esplèndid dia i com a record de la independència espanyola, en una bella via urbana, llueix majestuosa “Farola”. Un veritable esperit magdalener, erigint artística gaiata. Gaiata emblema de tots aquells que ens sentim de “LA SIS”.

gaiates

El magatzem magatzem

de gaiates

Claudia Balado i Ferrer

Com bé defineix

Reial Acadèmia

en un monument, sempre han estat en

Espanyola de la Llengua, “un robatori

es l’acció

béns aliens

delicte

que

comet

punt

mira

dels

amics

dels

per diversos motius; la

apoderant-se amb ànim de lucre d’una

quantitat d’eines i maquinaria que hi

cosa aliena, emprant-se violència o

ha en cada magatzem, així com la falta

intimidació sobre les persones, o força

de seguretat, serveixen de reclam als

ex molt fred del en les coses”. Un refl

lladres. L’últim assalt a l’escorxador,

que

veritat

significa, i

més,

passat

mes

novembre,

parlem que darrere del robatori hi ha

saldar amb

alguna cosa més que objectes.

amb la desaparició d’una cinquantena

gaiates

d’eines imprescindibles

afectades per

construcció dels monuments.

Els plasma

boxs,

l’essència

cada de

gaiata Magdalena

va i la

Per

únicament també

les un ser

comissions no furt un

ser

material,

robatori

sinó

que

atacar al treball i a l’esforç que cada sector realitza any rere any. El món de les gaiates, tampoc

farà quatre

poder

anys,

evitar un incendi

que va calcinar monuments sencers i va produir danys en uns altres, a tan sols un mes de les festes de la Magdalena. Ací la qüestió, es podrien haver evitat aquests successos si hagués hagut una mica

seguretat?

es protegirien tots

els

tan

sols

materials

monuments, sinó també la il·lusió de cada comissió.

Els mitjans de comunicacio ´

en la investigacio Crònica en verd i negre d’un Castelló on mai passa res

Esperanza Molina i Corona Al Castelló on mai passa res, misteris

tiratge gens menyspreable i, sempre,

i successos es donen la mà en aquesta

amb un públic àvid de conèixer els

crònica, en verd i negre, en la qual

detalls més macabres de la notícia. Tots

periodistes i forces de seguretat han

els mitjans de comunicació tenen una

conviscut al llarg dels anys. Què és

àrea específica destinada a successos

un misteri? : És un succés que s’esdevé

i són receptius als misteris. És igual

d’una manera incomprensible i que la

la cobertura geogràfica del mitjà. El

seua explicació es desconeix. El misteri

succés i els misteris poden fer-ho,

aconsegueix la màxima repercussió, quan

segons les modes i els moments.

es difon en els mitjans de comunicació. I els mitjans de comunicació obtenen el seu màxim tiratge, el nombre més gran de venda d’exemplars i el nombre més gran de televidents, de visites ara, en línia,

en tot el que es refereix a

l’inesperat o inexplicable... que, en la majoria dels casos té a veure amb les accions cruentes o els successos. Per açò, és evident l’avidesa amb la qual els mitjans de comunicació es tornen en tot tipus de temàtiques que tenen a veure amb els misteris i successos que es produeixen. La gent vol saber, però sobretot, vol conéixer el que ocorre amb tota la càrrega de detalls i morbositat que porta aparellat el misteri que es planteja. La morbositat, els successos, van ser la base d’un dels periòdics que, durant anys, va vendre més

exemplars

(1952-1997),

Espanya,

denominat

caso

col·loquialment,

La capacitat de recerca dels mitjans provincials.

el periòdic de les porteres, amb una

Quina capacitat de recerca tenen

reputació qüestionable, però amb un

els mitjans de comunicació? Això són

figues d’un altre paner. Ha plogut molt

aclarir les seues recerques, el resultat

en els últims temps, però els mitjans es

pot ser errat. Si els periodistes no es

mouen sempre per les mateixes pautes:

formen i especialitzen, si no van de

resultats, morbositat, i pressa. Quan

la mà amb les forces de seguretat, la

s’emeten els programes de recerca de les

ficada de pota pot ser gloriosa...Trobat

grans cadenes, el públic accepta que es

un cadàver mort... Afortunadament els

necessita temps per a desenvolupar una

temps canvien. No han passat més de 50

temàtica concreta... els grans mitjans

anys des que aquells guàrdies civils,

nacionals tenen seccions dedicades a

amb poca formació i moltes ganes de

açò... però en els mitjans de províncies

servir, s’encarregaven de la seguretat i

aquest és un luxe que els mitjans

passaven els seus informes a Prefectura

de comunicació no poden permetre’s.

amb

Plantilles curtes, necessitat d’omplir

constantment el desaparegut company

la producció al dia, grans titulars i,

Paco Pascual: “Trobat un cadàver mort

sobretot, eixir abans que ningú amb

en la platja de Nules que, pel seu

una novetat que atraga clients... Tant

accent, semblava estranger.” El lleó

les forces de seguretat com els mitjans

que va morir de fam o quan la secció

de successos de l’antic Mediterráneo,

sectors

per la mateixa època, publicava una

primers

notícia en la qual s’assegurava que el

necessiten demostrar efectivitat, donar

lleó d’un circ havia mort perquè no li

una resposta als ciutadans que els

donaven menjar... que li ho expliquen

faça sentir-se més segurs. Els segons,

als

cerquen titulars i clients... el que té

quan, l’endemà el domador del circ es va

de bo aquest assumpte, és que les coses

presentar en el periòdic per a demanar

han canviat molt en els últims 50 anys...

explicacions d’aquell article. (Relat

el dolent és que, la realitat supera

oral en referència a Manuel Bellón).

comunicació

forma cerquen

han

paral·lela.

evolucionat

Tots

resultats.

dos Els

quasi sempre a la ficció.

textos

qui

com

queden

que

d’aquella

recordava

redacció,

L’ovni de Castelló. Encara que les coses van tardar una mica més a canviar en les redaccions... i si no, que li ho pregunten a la periodista que, fa anys a “Castellón Diario”, va haver d’atendre a dues persones (conegudes), que es proclamaven com els induïts per una nau espacial que levitava sobre el planeta... i que van arribar a aportar dades i senyals sintonitzats directament des de la nau... compte!, es va publicar. O al company que va assegurar que, en un poble de

Crònica en verd

Castelló els veïns havien detectat la

Si els cossos de recerca no compten

presència d’un OVNI.... que emetia sorolls

amb personal expert, amb mitjans per a

estranys amb llums més rares encara... La

realitat és que aquell estrany fenomen

Les imatges de la notícia

es va repetir una vegada i una altra a

Perquè un altre problema eren les

partir d’aquell dia totes les nits... quan

imatges...

el nou vehicle del camió de la brossa

açò implicava enviar al fotògraf d’un

arribava al municipi per a arreplegar

costat a un altre, esperar que poguera

els residus... Hi ha algun succés? Però

prendre les imatges, tornar, revelar

hi ha morts? La tasca diària d’aquells

el rodet, seleccionar i positivar les

periodistes de successos, de fa 30 anys

fotos i que aquestes anaren les més

a Castelló, es basava a parar l’orella

expressives possibles... ni hi havia

i intentar no perdre’s el que poguera

mòbils, ni càmeres digitals. Comentava

succeir a la província.

un prestigiós fotògraf de premsa de

Calia

tenir

fotografies

Castelló, que en una ocasió el van enviar

fotografiar

cos

d’una

persona que havia mort, pel que sembla, per una sobredosi. Quan va arribar al lloc l’única cosa que va trobar, va ser un llençol de la Seguretat Social sobre l’herba... Va recompondre l’escena, com si el cos estiguera sota i va prendre la imatge. En el periòdic per al qual treballava no van qüestionar el seu treball, però el millor, comentava, és que la mateixa imatge il·lustrava, l’endemà, el periòdic de la competència, i és que l’altre fotògraf va fer exactament el Passos

obligats?,

ronda

mateix.

successos, la visita a la Guàrdia Civil,

Col·laboració en la recerca?

les trucades a tribunals, delegat del Govern, policia, bombers... i a mobilitzarse i acudir als llocs quan es declarava un incendi, s’anunciava que hi havia un mort, quan les forces de seguretat avisaven d’un crim, quan els hospitals registraven ingressos cruents, o es rebia una delació. I, una mica més tard, quan els mitjans van disposar d’emissores

que

caçaven

senyal

Succeïa, clar que era així, però no entre els organismes, sinó entre les persones. Hi havia una relació més estreta de

entre

periodistes

seguretat.

Acords

forces silenci,

col·laboració, moltes hores d’espera, i moltes explicacions pel camí. El cadàver del desconegut de Vilareal.

de la policia i espiaven les seues

Per explicar una altra anècdota

transmissions. En l’actualitat, quasi

negra, una vegada va haver-hi una

tot funciona a través d’Internet, les

persona

plantilles són més curtes encara, els

vies del tren a Vila-real. El cap va

cossos de seguretat remeten comunicats

quedar

i si envien foto... millor.

pogut ser identificat. Dins d’aquella

que

separat

va del

llançar cos.

les

havia

col·laboració, el periodista i el fotògraf van pactar amb les forces de l’ordre i amb l’enterramorts: Fotografiarien la cara del mort per a publicar-la en el periòdic i així donar amb la identitat del mort. El cos portava diversos dies en el dipòsit, tant el fotògraf com el periodista van accedir a col·laborar amb l’enterramorts. Primer el fotografiaven i

després

l’ajudarien

pujar-lo

dipositar-lo en un nínxol, en la planta més alta, en els més barats. Quan alçaven el taüt, entre els tres, ja per a ficar-lo en el nínxol, amb la calor, la humitat que despenia el fèretre va començar a traspuar i córrer-los pels braços...

(Mediterráneo, Farnós 2010). El crim de “Alcúdia de Veo”. El denominat crim de Alcúdia de Veo, es refereix a l’assassinat de Carlos Muñoz, l’any

1985, a les mans d’un

policia local de l’Alcora, perpetrat en el soterrani de l’Ajuntament de la localitat. Els fets jutjats van ocórrer en la matinada del 9 de setembre de 1985, quan els dos condemnats van abordar a la víctima en les proximitats del seu domicili de Castelló. Juan Carlos Muñoz va ser detingut, emmanillat i traslladat fins a les dependències de la Policia Municipal de l’Alcora, on Manuel Mestre exercia com a cap provisional. El jove va ser torturat en el calabós municipal, abans que Mestre el matara d’un tret amb la seua arma reglamentària realitzat a curta distància i mentre Juan Carlos Muñoz es trobava emmanillat. Els dos condemnats van traslladar el cadàver fins a un barranc en Alcúdia de Veo, on el cos va ser trobat dies més tard amb les mans amputades (El País, 1988, S. Navarro). Mestre va ser condemnat a 20

El Castelló on mai passava res. En aqueix Castelló, on mai passava

anys. L’assassinat del Palmerar.

res, ocorrien massa coses normals, cada

Segueix sense resoldre’s l’assassinat

dia, per açò, quan arribava alguna

del Palmerar. La vesprada del 29 de març

cosa inusual, el misteri s’abordava i

de 1991, Divendres Sant, Vicente Bolos i

fins i tot es publicava amb campanetes

la seua esposa tornaven a Castelló en

en els mitjans de comunicació. Però sí,

el seu vehicle pel camí El Palmerar.

successos els va haver-hi; i misteris

El matrimoni es va adonar que un

dels més sonats, també. Unes vegades es

cotxe se’ls acostava, al mateix temps

van resoldre i unes altres no. I els va

que els anava fent llums. En passar-li

caldre i van tardar anys.

al davant, Vicente, amb la finestreta

Crònica en negre.

baixada, els va dir que ja els havia donat pas. Però els ocupants de l’altre

Expliquen les cròniques del crim

turisme li van cridar: Diners!, i el

del fill de l’alcalde de Sucaina, allà

copilot va disparar. Vicente Bolos es

pels anys 40, perpetrat per El gallec

va desplomar sobre la seua dona i els

seus agressors van fugir. Després, per

de comunicació que van apuntar les

a no deixar pistes, van calar foc al

seues pròpies conclusions, i fins i tot,

cotxe després de deixar-lo abandonat.

una televisió que va deixar entreveure

que era gent coneguda de Benicàssim

vehicle

quedar

calcinat

després, seria reconegut per l’esposa de Bolos com el que van usar els autors de l’assassinat. El jutge va arxivar el cas a l’espera de nous indicis. (Mediterráneo, 2008).

Ferrandiz, el psicòpata de Castelló Però

quan

Castelló

saltar

Havia començat la cacera. La pressió

tristament a la fama nacional va ser

va portar a detenir a un camioner,

pitjor i més enrevessat. Va succeir en

Claudio Alba, que va ser acusat de

la dècada dels noranta. Sonia Rubio

l’assassinat i va passar diversos mesos

era professora d’anglés, de Castelló,

en la presó. Dos anys després, la persona

va desaparéixer quan tornava a casa

que ho havia denunciat es va retractar.

de Benicàssim, una nit, en eixir de

El perfil de l’assassí semblava molt més

la discoteca. El cos de Sonia Rubio

complex. Quan es van traçar les pautes,

va ser trobat el 2 de juliol de 1995.

les recerques van començar a donar

Aqueix estiu, la policia es va trobar

resultat. Segons declaren els diaris en

amb altres cadàvers de dones, en la

les seues informacions, l’assassí era

zona coneguda com a Vora Riu, de Vila-

organitzat, tenia un modus operandi

real, Natalia Archelós, Mercedes Vélez

que utilitzava amb totes les víctimes,

i Francisca Salas. Al setembre de 1996

passava

apareixia també el d’Amelia Sandra.

sospites. Van començar a lligar-se caps

Totes elles tenien entre 20 i 25 anys.

i a investigar a persones que hagueren

La situació va desbordar a la Guàrdia

tingut antecedents per agressió sexual.

Civil i als mitjans de comunicació, se

El problema és que Ximo Ferrandiz

cercaven respostes. Especialistes en

es trobava en llibertat provisional

successos de tota Espanya arribaven a

perquè, tal com explica Víctor Alós en

Castelló, cada detall es publicava i es

el seu blog “La crònica negra”, en 1989

tornava a publicar. Va haver-hi mitjans

Ximo Ferrandiz va ser acusat d’assaltar

desapercebut

alçava

i violar a una jove de 18 anys, María

(Alós)

José. Pel que sembla, i segons la seua L’assassinat sense resoldre d’Alicia

declaració, Ximo, com li coneixien els seus amics, va colpejar la moto en què

Bueso.

viatjava ella i la va fer caure. Amb

Durant quasi les mateixes dates,

l’excusa de portar-la fins a l’hospital,

al setembre de 1995, la doctora Alicia

la va pujar al cotxe i ell la va lligar

Bueso va ser trobada en el seu cotxe,

i va violar, no sense abans colpejar-la

calcinada. Una dona que es dirigia amb

perquè no oferira resistència. Va ser

bicicleta a la seua alqueria, situada

detingut i condemnat a 14 anys de presó.

en el camí Almalafa de Castelló, va

Ximo Ferrandiz es va destacar per la

veure un cotxe cremat en l’entrador

seua bona conducta que li va valdre

d’accés a un maset abandonat proper al

una reducció de condemna i en 1995 va

seu habitatge. I va avisar als bombers

eixir al carrer, gràcies a la llibertat

els qui, després d’apagar les fl ames, es

condicional. Quan es van relacionar

van adonar de la macabra troballa: en

els fets van començar a encaixar les

el seient del conductor hi havia un

peces de la recerca. El 15 de febrer de

cadàver totalment calcinat. Pertanyia

1998, indica Alós, va assaltar a Lidia,

a la mèdica castellonenca Alicia Bueso,

una jove de 19 anys. Per sort per a ella,

de 29 anys, qui el dia anterior havia

va aconseguir escapar i denunciar el

estat de guàrdia en la seua especialitat

fet davant la Guàrdia Civil. Ja s’havia

de Pneumologia de l’Hospital General,

donat el primer pas per a determinar

l’últim lloc on va ser vista amb vida.

l’autoria. La recerca va recaure sobre

(M.Martinavarro, 2003. Mediterráneo)

ell i la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil va començar a seguirli la pista. Ja era sospitós pels seus antecedents, però ara estava el primer de la llista.Va pujar a una altra xica al seu cotxe, Silvia. Abans que poguera sumar una altra víctima a la seua macabra llista, la Guàrdia Civil el va detenir i la va posar fora de perill. En un registre a la seua casa es va trobar alguna cosa que el va inculpar: un rotllo de cinta marró de 18 mm, com

La casa dels horrors.

la que es va trobar en el cadàver de

I per a filar encara més prim, el

Sonia. Després d’un dur interrogatori,

denominat cas de la casa dels horrors.

Ximo Ferrandis va confessar els cinc

Segons

assassinats i va donar detalls que

Provincias” al novembre del 2006. Tot

només l’assassí podia tenir i que no

va començar quan, a la fi de novembre

s’havien fet públics. Així, va col·laborar

de 1997, un pres que complia condemna

també en la reconstrucció dels crims i

va poder ser condemnat. Avui, compleix

Picassent, Rafael Romero, va confessar

69 anys de presó per aqueixos delictes.

haver col·laborat en l’assassinat d’un

relatava

penitenciària

periòdic

valenciana

“Las

home i en el posterior encobriment del

de la Breva. Amb la finalitat de matar

seu cadàver.

al primer “el Cojo” li va colpejar en el cap. Una vegada mort, el van portar al porxe del jardí, el van deixar en un recipient, li van tirar salfumant i li van calar foc. Pellicer va tirar el cadàver a una foguera, el va reduir a cendres i el va soterra al jardí, sense deixar rastre. La veritat és que El Petxina va fugir, i segons expliquen els mitjans de comunicació de l’època, va

marxar

Sud-Amèrica.

Tenia

anys. Quan va intentar tornar va ser La

víctima

era

l’enginyer

d’IBM

detingut, jutjat i condemnat.

Enrique Benavent, de 34 anys i natural de València. Pel que sembla, el cos sense

El crim de Càlig.

vida del jove, desaparegut el 22 de juny

A l’abril del 2015 es portava per fi

de 1991, es trobava soterrat al jardí

a judici un crim que va costar molts

d’Emilio Pellicer, més conegut com el

anys de resoldre, va ser l’anomenat Crim

Petxina. Arran de la terrible confessió,

de Càlig. Segons va publicar Castelló

la Guàrdia Civil de Castelló va dur

Informació el 22 d’abril i posteriorment

a terme una exhaustiva excavació en

el 4 de maig de 2016: Els fets provats van

la finca que el Petxina posseïa en el

demostrar que durant la nit de l’11 al

barri de la Breva. Durant el procés es

12 de juny de 2005, la jove assassinada

van localitzar centenars de xicotets

i la seua germana tornaven a casa

ossos i peces dentals que semblaven

quan van patir un accident de trànsit.

ser d’origen humà, així com un cotxe

Dos amics van acudir a ajudar-les i un

fúnebre

pel

d’ells va anar amb la dona fins a la

propi Pellicer, la família del qual

seua casa per a cercar els papers de

posseïa

l’assegurança del cotxe. A l’interior de

patir un aparatós accident. Primer es

l’habitatge els esperava un sicari, qui

va parlar de cinc cadàvers, després

els va lligar de peus i mans i els va

de dos, més tard de quatre. Uns deien

disparar en el cap. La dona era una xica

que els cossos pertanyien a perillosos

cubana, de 26 anys, que es deia Yalennys

traficants

altres

Valero. Ell un jove de la localitat de

ho desmentien dient que no eren més

Vinaròs. Com es va demostrar en el

que animals morts. Havia nascut la

judici celebrat a l’abril del 2015, i va

llegenda del Jardí dels Horrors. El

confirmar la sentència del TSJ en 2016,

Petxina va ser condemnat al gener

l’inductor del crim era un empresari

del 2003, segons va relatar llavors

gallec que va mantenir relacions amb

el periòdic Mediterráneo: Els fets es

la víctima. Quan ella va donar per

remunten al 22 de juny de 1991, quan

acabada la relació, ell va començar

Benavent, Romero Leiva i Pellicer van

l’assetjament i finalment va encarregar

ser a la casa d’aquest últim, en Cases

el crim. Per a açò va contactar amb un

suposadament una

enterrat

funerària,

drogues,

després

uns

intermediari que, al seu torn, va ser qui

La morta va ser identificada com Conxa

va encarregar l’homicidi a un sicari.

Roig que, durant la legislatura de

La identificació de l’assassí material

1979-1983, va ocupar un lloc de regidor

va ser molt complexa. La Guàrdia Civil

després de ser triada en la candidatura

de la UCD.

aconseguir

arribar

fins

ell

després d’anys de recerca i va poder identificar-ho a través de l’ADN que

Conxa Roig era viuda d’un conegut

hi havia en les puntes de cigarret, en

advocat, Manuel Benedito, que també

el lloc del crim. El 17 de novembre de

havia sigut regidor, i tenia quatre fills.

2015 l’Audiència Provincial de Castelló

(M Fabra, 2010, El País). Com van publicar

va condemnar a l’empresari gallec a 28

després els mitjans de comunicació,

anys de presó com a autor per inducció

l’anàlisi d’ADN va permetre identificar

de dos delictes d’homicidi. Al mateix

com a autor al fill de l’assistenta, a

temps, va condemnar a

l’intermediari

l’agost del 2010. El mòbil del crim va

a 30 anys de presó com a cooperador

ser el robatori. Però va haver-hi més...

necessari de dos delictes d’assassinat.

La història de l’expresident del CD

(L’autor

sigut

Castelló i la vident, l’atracament de la

condemnat prèviament). Durant el judici

Vall d’Uixó i el judici del Solitari, o

es van arribar a produir amenaces i

aquell antic judici a la vident Thais

intents de pressió sobre els periodistes

acusada de passar l’encanteri d’una

que seguien el cas. La sentència va ser

castellonenca a una conilla, o el crim

recorreguda. El Tribunal Superior de

del vident en 2003... Però sobretot, va

Justícia no solament va confirmar la

haver-hi professionals. Investigadors

condemna, sinó que, a més, va ampliar la

dels cossos de seguretat i periodistes

pena de l’empresari a 40 anys de presó.

que van treballar a preu fet per a

material

havia

explicar tot el que passava. El meu reconeixement a tots ells. Bibliografía: Castellón Diario (19881997). Castellón Información “El

TSJ

impuesta

eleva

años

(2012-2016) la

pena

al intermediario del doble

crimen de Calig”. El Caso (1952-1987) (2016) El Ideal (2012) “Criminales españoles que sacudieron el país”. C. Balboa El País (1997) “El dueño del jardín de los horrores admite que enterró uno de los cadáveres”, M Fabra/F. Pinazo.“Detenido L’exregidora assassinada amb una catana.

en Barajas el dueño del jardín de los horrores”, F. Pinazo/M. Fabra. (1988) “El

Al maig del 2010, una dona de 74 anys

exjefe de la Policía Local de Alcora,

va ser trobada morta amb una catana

condenado a 29 años por asesinato”,

clavada en el coll, en el seu habitatge

del cèntric carrer d’Enmig de Castelló.

catana una exconcejal de Castellón”,

Navarro. (2010) “Asesinada con una

M.Fabra. El periódico Mediterráneo (19802016). (1988) “Acusaciones mutuas de los procesados por el crimen de Alcudia de Veo”. I.Fernández. “Condenados a 46 años los autores del crimen de Alcudia de Veo”. JL. “Una vidente pasa el hechizo de una castellonense a una coneja”. I.Fernández.

(2008)

“El

asesinato

El Palmeral” (1991). (2003) “El Petxina ingresará en prisión después de las fiestas” M.M Castellón. “Un Misterio sin resolver”, M.Nartinavarro. (2010) “Crimen en el Ayuntamiento”, V Farnós. El Mundo (2010) “detenido de

muerte con

presunto una

autor

catana

la ex edil de UCD de Castellón”. (2013) “El agente que cazó al asesino Joaquín Ferrandiz denuncia a su superior por atribuirle un crimen”. C. Hernández/S. Morales Diario Público (2015) “Joaquín Ferrandiz, un psicópata a la americana” P. López- Online Las

Provincias. (2010)

“Un centenar de crímenes sin resolver” J.

Martínez.

(2011) “Un secreto oculto

bajo tierra”. La Voz de Galicia (2001) “Condenados a 34 años los asesinos del ‘jardín de los horrores”, E.Ureña El Archivo del Crimen (2015) El Tiempo (1997) “El espeluznante caso del jardín de los horrores”, Nullvalue – online. Crónica Negra, V, Alós

i del mon

veus de castello

Lluis Bartomeu Meseguer

Tombatossals

tombatossals veus de Castelló, dels segles

i Pallarés

Dedicat al mestre Vicent Pascual i Roig

Tombatossals

és l’obra

narrativa

trobar implícites en Tombatossals. I,

tradicional valenciana més interessant

en un

llegir evocant els contes recollits

les

vint, de

primeres i

tot

una el

curiosa

dècades

segle

les més curioses

Mediterrani.

qualitat

del I

prové

seua

no solament

altre

oinventats o

Andersen;

sentit,

per o

també

Perrault, fins

els

tot

pot

Grimm

amb

les

invencions de Verne, o les aventures de

Peter Pan; encara que en cap d’aquestes

peces de la imaginació universal s’hi

capacitat singular d’evocar un món de

trobe recollit el conte popular que

vivències socials ja perdudes de la

inspirà l’obra.

dels

seus

mèrits

imaginatius,

sinó,

literaris

sobretot,

memòria, o transformades en altres manifestacions

majoria

creacions

-o,

més

ben

imaginació aventures contenen de

les

dit,

continguts.

populars

basades

tradicional-, de

una

gegants especial

Com

aquestes llegendaris

enciclopèdia

tradicions i els

valors

col·lectius d’un passat evocat amb tant d’idealisme com d’humor.

Per això, es

poden llegir també, a l’escala reduïda de la proximitat o l’afecte, amb l’emoció de sensacions afectives comparables a les que qualsevol persona culta pot sentir en degustar les narracions clàssiques

grans modernes,

representatives de cultures senceres: els

treballs d’Hèrcules, el cicle de

Bretanya, les cròniques

medievals,

el Tirant lo Blanch, o Gargantua i Pantagruel, per reduir-ne la nòmina a les obres que tu, lector curiós, hi podràs

L’espai màgic de les aventures del llibre

és

terme

municipal d’una

defuig la inclusió de l’herència de cançons

populars,

ciutat que ocupa un lloc geogràfic

refranys,

especial, el del corredormediterrani

gastronòmic.

peninsular,

una tendència

nord

valencià,

costumari

sobretot,

manifesta

irreprimible

veïnatge

històric amb

les

ironia,

terres

catalanes

les

un barroquisme

infantils,

creences,

fecund

nord

jocs

amagada

vegades

còmic.

Una

la rere

ironia

aragoneses a l’oest. L’obra, justament,

pròpia del feliç autor, Josep Pascaul

és

Tirado,

una

divertida

apassionada

desmitificadora,

antisolemne,

crònica dels canvis derivats de la

humorística,

urbanització

Aquesta empremta local ha provocat la

pèrdua

pervivència de l’obra al seu univers

correlativa

dels a

valors

una

ciutat,

sensació la

comprensió

tradició més global

(per de

autocrítica, vitalista.

“propi”, plenament present en l’àmbit associatiu, lúdic i institucional ciutat.

Així,

la cultura de la ciutat, remet al meu

llibre Castelló literari, Castelló de la

bella òpera per a titelles titulada

Plana, Universitat Jaume I-Diputació de

La filla del rei Barbut (1943), obra de

Castelló, 2003). I alhora, es presenta

com una mitificació de la història.

l’erudit Manuel Segarra Ribés. Projecció

compositora

internacional

través

Matilde de

de la

Salvador

TombatossalsTot

i i

el seu localisme genuí de Castelló de la Plana, potser el

màxim mèrit de

l’obra és el d’haver-hi sabut oferir una versió sincrètica i ben

travada

diferents materials folklòrics. I més recentment, condició

ha adquirit

d’ambaixada

una

certa

castellonenca,

per exemple, amb

versió

companyia

Xarxa

les

traduccions

escènica

Teatre, amb

castellana

(Ed.

Ellago) i francesa, i sobretot, amb el llargmetratge

animats Gigantes.

Tombatossals

(2012),

valencià,

castellà

dibuixos leyenda

disponible

i en

anglés),

que circula al llarg del món. Els personatges fet, pertanyen a de L’esquema de la contalla popular hi

l’Ós,

ben

catalanes,

més rellevants, de

la rondalla de Joan

documentada balears

terres

i valencianes.

és adaptada a una idealització de la

Així, en les recopilacions populars

“conquesta” de les terres valencianes

en temps del rei Jaume I. I l’estil no

Alcover, i en les versions literàries

Joan

Amades i Antoni

Maria

d’Apel·les Sagarra mateix

Mestres, Josep o

Enric

esquema

Valor,

Maria

apareix

de personatges, és a

dir, la força transformadora de la terra d’Arrancapins, el clima representat pel vent creatiu de Bufanúvols, l’eufemisme plujós i

guerrer

Tragapinyols,

l’entremaliat i ingenu infantilisme deCagueme;

amb

noms

semblants,

Arrancapins

Giramuntanyes,

Esclafamuntanyes

Escardapenyes;

Bufanúvols

Bufaina;

Arrabassapins; o

o Bufim

Apunterapareis, Plegallana,

Passaponts... Sens dubte, pel que fa a aquest Tombatossals, pogué ser determinant la lectura per part del

nostre autor, de

les Rondaies mallorquines de

mossén

Antoni Maria Alcover, amb qui va col. laborar. Es tracta, en definitiva, d’un dels contes la

més ben representats en

rondallística

segurament

d’origen

protagonista, i

tel·lúric,

misteriosa

internacional, oriental.

d’origen vinculat

meravellós a

altres

una

cova

elements

del

paisatge, és protagonista d’aventures vinculades personatge

una

semblant,

princesa

acompanyat

gegants representants de les forces de la natura. Del conte se’n coneixen més de

cinquanta

versions

hispàniques,

portugueses i llatinoamericanes.

–l’oral

tradició

hispànica

la literària mesclades-, els

personatges reben els noms de Juanillo el Oso, Arrancapinos,

Allanacerros,

Aplastacuestas,

Aplanamontes,

Aplastapeñas,

Arrancapeñas,

Vuelcacerros,

Tripero,

Rueda

Molino, Carguín Cargón, Soplín Soplón, Oidín

Oidón...

Ressons

personatge central

literaris

del

troben

romanços castellans, el Quijote, Lope de

Vega,

i entre

literàries,

les

poden

adaptacions esmentar

les

de Fernán Caballero i Juan Fastenrath (en

alemany,

traduït

per

Juan

Valera). En època colonial s’empeltà a Llatinoamèrica, com revela la versió quítxua López.

recopilada Com

molt

per

Apolinario

pròxima

versió catalana, cal citar la versió occitana,

amb

els

personatges

Jan

de l’Ors, Vira-palets (o Roda-palets),

Viramontanhas, Tòmba-buòns, al.ludida

esmentar la versió eslava,

per

personatges

anomenar

Mistral

seua

novel·la

cinqué cant

vers Mirèio.

la Molt

Vertogor

solen

(Tombatossals),

els

Vertodub

pròxima a aquella, la francesa, amb

(Arrancapins) i Vertogez; per exemple,

els

en la

noms

Moulin

Jean

Pierre

l’Ours,

Roue

de Moulin),

Coupe

bella

germana

rondalla La del

d’Aleksandr

Chêne i Porte Montagne (o Arrache-

Afanasiev.

montagne).

I entre la catalana i la

curiós no comprendria aquest conte

hispànica, l’aragonesa, amb els noms de

de contes -i les seues elucubracions

Chuan l’Onso, Arrancapinos, Batemontes

sobre la sirena reconvertida en dama

i Barbancha.

dels somnis de l’heroi, i totes les altres

Sol

bruixa

riquíssimes

la imaginació les

definitiva,

l’Osiris Samsó

egipci, o

l’autor-

sense

mitològiques la

gegantització:

l’Hyndra

Goliat

lector

adherències

referències

idealitzadores

hindú,

bíblics,

els sant

Cristòfol cristià, l’Atlas i l’Hèrcules grecs –i tots els gegants engendrats per Gea, o els jentillak bascos, o el Rübezahl alemany...

Per

bellesa

seua

això, Tombatossals, i

seua

humil

grandesa, és autèntica veu de Castelló, dels segles i del món.

De tota

manera, el conte es revela

amb una gran capacitat sincrètica, és a

dir,

capaç

elements

d’atraure

diversos.

reunir algunes

tradicions, aquests apareixen solitaris: sense eixir

Península, per

exemple, el “Nuberu” asturià (conegut també

com

a “Xuan

Cabritu”) no

és

sinó el nostre Bufanúvols. Però, com s’ha dit adés, el conte presenta una gran

projecció

internacional.

Basta

Tirado

pablo

sebastia

Sebastià Tirado "

Comissió "Farola-Ravalet

Actualment compagina la seva vocació

Biografia

d’escriptor amb les labors d’assessoria És

llicenciat

Dret

per

d’empreses

promoció

cultural.

Universitat Jaume I de Castelló des de

És vicepresident de l’associació de

mitjan dels noranta. Des de llavors ha

comunicadors

treballat per a diferents mitjans de

part del Comitè d’Ètica Quirúrgica de

comunicació, tant en ràdio, televisió

l’Hospital Provincial de Castelló i

com en premsa escrita. Ha col·laborat

director del festival internacional

amb les cadenes de ràdio Onda Cero i

de crim i ficció Castelló Negre. Així

COPE, amb Radiotelevisió Valenciana i

mateix dirigeix la Trobada Nacional

Televisió de Castelló amb els periòdics

d’Editorial d’Independents. Forma part

“Levante - El Mercantil Valenciano”, “El

del jurat dels premi Onda Cero Castelló

Periódico Mediterráneo” i “El Mundo”.

2015-2016 i del Premio Novel·la García

Comunica

forma

Pavón 2015-2016. Des de l’any 2007 es dedica a l’escriptura de manera professional, amb la seua primera novel·la “L’últim projecte del doctor Broch”. Obres Novel·les “El Broch”.

último Ellago

proyecto Ediciones

del

doctor

(2007)

“La

agenda Bermeta”. Ellago Ediciones (2008) “El último grado”. Editorial el Full (2010). “Secreto de estado”. Editorial el Full (2011).”La sonrisa de las Iguanas.” Editorial reino de Cordelia (2014). Relats “Se lo juro, Señoría”. Recopilatori de relats “Crímenes de Castellón”. El Full Editorial (2008).”La mala suerte de

Virginia”. Recopilatori de relats “Más

escrúpols.

crímenes de Castellón”. El Full Editorial

CNI és enviat al Congo per esbrinar per

(2009).”El

què han mort vuit soldats espanyols

afrikáner”.

Recopilatori

de relats Valencia criminal. El Full

Editorial

una

(2011).”La

muerte

está

missió

Quan un veterà agent del

humanitària,

complexa

trama

destapa

d’espionatge

caza”. Recopilatori de relats “España

que amenaça de esquitxar al mateix

criminal”. El Full Editorial (2012). “Pura

Palau de la Moncloa. Ambientada en

estadística”. “Antología España negra”.

els veritables esdeveniments que van

Editorial Rey Lear (2013)

portar a l’exèrcit espanyol a una de les seues missions més desconcertants, i situada en llocs tan dispars com París, Kinshasa o Madrid, aquesta novel·la recrea una ficció en la qual ningú és el que sembla. Marcada per un ritme trepidant, una excel·lent descripció de l’entorn i una modèlica construcció dels personatges, “L’agenda Bermeta” no li dóna al lector ni un sol respir. Quan es comença a llegir resulta impossible detenir-se. Una sèrie d’atemptats assola la capital andalusa de manera atroç i, lamentablement, ningú sembla capaç de posar fi a semblant horror.

Una sèrie de personatges de diversa procedència va entrellacen les seues vides a mesura que avança la setmana. Units pels seus respectius problemes aniran

interactuen

entorn

hostil i perillós. Un marit enamorat

La Policia Nacional i la Guàrdia

que acaba de perdre a la seua esposa,

Civil encarreguen el cas als seus

un delinqüent fugit de la justícia, una

millors homes, encara que només la

jove toxicòmana i un traficant de dones

innovadora visió d’un oficial del Centre

blanques,

personatges,

Nacional d’Intel·ligència, el coronel

es veuran immersos en l’estrafolari

Jon Beotegui, aportarà certa llum al

projecte

cas. La relació sentimental que el

entre d’un

altres

investigador

sense

coronel manté amb una bella lletrada,

pugues haver-se interpretat de forma

que directament o indirectament està

absolutament

present en tota la novel·la, descobreix

independentista

l’excitant

resulta

Barcelona Enric Marededéu comet el gran

satisfer a qualsevol preu els desitjos

error de la seua vida quan, utilitzant

més

alguna

les

seues

operacions

que

íntims. les

més

perillós

que

Inspirada desastroses

errònia. de

regidor

l’Ajuntament

influències,

traslladen

aconsegueix

d’una

habitació

pels

compartida en un hospital públic a una

cossos i forces de seguretat de l’estat,

còmoda i solitària suite de l’Institut

i situada en ciutats tan dispars com

Mental Europeu. El que comença com una

Sevilla, Brussel·les, Roma, València o

estada tranquil·la i discreta acaba

Madrid, aquesta novel·la recrea una

convertint-se en una batalla campal, on

ficció en la qual ningú és el que sembla.

un grup de malalts mentals, recolzats

antiterroristes

dutes

terme

per diversos comandos antisistema i altres activistes radicals, s’enfronten violentament a la policia i atreuen l’atenció dels mitjans de comunicació locals i nacionals.

Després de dirigir una expedició pel Polo Nord, l’experimentat aventurer Juan Arabaiza es veu embolicat en una dramàtica experiència que canviarà la seva vida per sempre. Ambientada en

Pablo

Sebastià

Tirado

realitza

paratges tan remots com les gelades

en “El somriure de las iguanes” una

planícies de l’Àrtic o el territori de

metàfora absurda de la realitat social

Nunavut a Canadà, L’Últim Grau mostra

actual, una burla de l’Espanya de la

com la història que ens han ensenyat

crisi i les retallades pressupostàries.

Plantes de

plantes

de Castelló

C A S T E L L O amb acció somnífera Luis Mulet i Pascual Trobem en laflora medicinal un ampli

fl ux coronari i ajudant en la prevenció

ventall de plantes que tenen acció

d’angines

sedant, indicades en el nerviosisme i

sedant molt útil en la irritabilitat i

alteracions del somni. Plantes com la

dificultat per a dormir. S’empra en la

rosella de Califòrnia, l’arç blanc, el

deshabituació d’hipnòtics i ansiolítics

pericó o herba de Sant Joan, la melissa,

al costat de la passiflora. La passi

la passifl ora, la pavolina o rosella,

flora

la rhodiola, la valeriana, la til·la, el

incarnata L.) és una planta trepadora

cascall, etc. són de les més emprades per

originària de Mèxic amb unes flors

a aquests símptomes. No totes aquestes

espectaculars que li van donar el

espècies botàniques creixen en les

nom de flor de passió pels jesuïtes

nostres terres castellonenques, però sí

espanyols

una majoria.

Europa (presenta semblança als claus

pit.

Té

una

passionera

que

van

activitat

(Passiflora

introduir

de Crist). Molt freqüent en els nostres jardins, està indicada com a sedant, hipnòtica i antiespasmòdica millorant els trastorns del somni en persones amb

insomni

millorant

l’estrés

mental. És molt bona alternativa en els tractaments d’ansietat i nerviosisme doncs

provoca

habituació

dependència. A França es va utilitzar en homeopatia fins a la primera guerra mundial contra l’angoixa de la guerra. Cascall (Papaver sominiferum L.)

La rosella o pavolina, popularment coneguda en la nostra província com rosella, ababol o badabadoc, és emprada

Podem destacar l’arç blanc (Crataegus

com a relaxant per a ajudar a recuperar

monogyna L.) molt conegut en la medicina

el somni. S’usen els seus pètals que

popular amb el nom d’espinal, cirerer

contenen alcaloides amb efecte sedant

de pastor i arsino, s’usa per a calmar

que

les palpitacions del cor en persones

irritabilitat del nerviosisme. Ja en el

amb ansietat i nerviosisme augmenta el

segle I es recomanava com a hipnòtic

permet

rebaixar

l’ansietat

per les seues propietats narcòtiques.

característica.

Els alcaloides que conté la fan eficaç

romans s’empraven les seues fulles en

com a calmant de la tos i de les

emplastre per a les picades d’escorpins

irritacions de gola. Una de les plantes

i mossegades de gossos rabiosos. Estava

que creixen a l’interior de la nostra

molt bé considerada en aquella època

província i presenta propietats sedants

en les afeccions del cor. Avui dia

i soporíferes és el pericó groc o herba

s’empra per la seua acció sedant en el

de Sant Joan (Hypericum perforatum L.).

nerviosisme i ansietat millorant així

El seu ús popular és remot emprant-se en

mateix les molèsties gastrointestinals

la migranya, en l’ansietat, irritabilitat

com

i en ús extern com vulnerari sent un

intestinals i colitis. La til·la (Tilia

remei conegut en les nostres terres

platyphyllos Scop.) ha sigut de gran

com a oli de pericó molt útil en les

ús en la medicina popular, encara que

cremades.

florides

en l‘actualitat s’ha vist desplaçada

contenen hipericina que és un principi

per altres plantes medicinals. S’empra

actiu amb activitat antidepressiva i

la seua bràctea floral en infusió

sedant donant una millora notable en

com a sedant nerviosa i hipnòtica. Per

l’equilibri emocional. S’utilitza amb

l’efecte sedant ha sigut aconsellada en

freqüència al costat de la melissa.

la medicina popular com hipotensor i en

Les

summitats

les

l’època

flatulències,

dels

espasmes

espasmes intestinals. És un bell arbre que proporciona gran ombra en els parcs i jardins sent un element ornamental de primer ordre en nombroses capitals europees.

Passionera (Passiflora incarnata L.)

En alguns llocs com a masies de

Arç blanc (Crataegus oxyacantha L.)

melissa

(Melissa

officinalis

l’interior

bord

observat

exemplars

camins

s’han

aïllats

d’opi

L.) coneguda també com a tarongina

conté un oli essencial ric en citral

tal vegada de les plantes amb major

i citronella que li dóna una aroma

acció somnífera de les conegudes. Els

cascall

(Papaver

somniferum

L.),

seus fruits (carabasseta de cascall o cascajo d’ormiguera) s’empraven en les farmàcies realitzant decocció amb les arrels de malví (Althaea officinalis L.)

per

realitzar

esbandides

el mal de queixal. Conté alcaloides tan potents com la morfina, codeïna, tebaïna, noscapina entre uns altres. La seua acció narcòtica, hipnòtica, sedant, així com inhibidora del peristaltisme intestinal és coneguda en la medicina antiga. principis

l’actualitat

actius

Til·ler (Tilia platyphyllos)

s’empren

característics

del

cascall en la preparació de nombrosos medicaments indicats contra la tos, vòmits, còlics, etc. A Itàlia s’emprava en la medicina popular com a hipnòtic i calmant de l’agitació nocturna dels xiquets.

Melisa (Melissa officinalis)

Pericó groc (Hypericum perforatum L.)

Valeriana (Valeriana officinalis)

carrer

la casa numero 17 catalunya

del carrer Catalunya r

Salvador Bellés i Sabate Lluny era jo d’imaginar que tindria

espantat,

arrancar

ample

ocasió de contar el meu primer encontre

somriure del seu rostre, que fins al

amb Bernat Artola, de qui per aquell

moment m’havia paregut enigmàtic. Les

temps sabia molt poc d’ell. Era el mes de

seues paraules posteriors i la seua

novembre de 1952 i la meua condició de

actitud, em van fer eixir de la casa

mosso de botiga em va permetre tindre

en la seguretat que hi havia estat en

alguna relació professional amb el seu

un home bondadós, una gran persona. Un

germà, l’afable doctor Francisco Artola.

home que senzillament amava la vida,

La veritat és que vaig haver de dur

com vaig saber després, però que darrere

gran nombre de caixes de cartó buides

les seues ulleres es podien contemplar

al carrer Catalunya, número 17, a on

uns ulls en els quals hi havia una

m’esperava el senyor Bernat. La visió

profunditat tremenda i un eco de mil

de les habitacions em va sorprendre.

visions trobades, de múltiples matisos.

Silenciosament, trasllat,

quadres

preparava arrimats

un les

parets, muntanyes de llibres per tot arreu, cadires apilades una damunt de l’altra... Però un quadre quedava penjat a la paret. Es tractava d’un paisatge expressionista pintat a l’aquarel·la que representava un riu estrany que feia la impressió que podia amollar el cabal de l’aigua pel saló d’un moment a l’altre. La precaució amb la qual vaig deixar les caixes buides arrimades a la paret, baix del quadre, al qual no perdia de vista ni un instant, va fer brotar l’enginy d’Artola. En el moment de la meua acció, vaig sentir la seua veu que em deia: -Vés en compte! Apartat ràpidament, que pots mullar-te! El meu

Allí hi havia somnis, decepcions,

gest de mosso jovenet, entre sorprés

il·lusió i una estranya força vital,

difícil de descriure per a mi. Amb el

castellà. D’aquesta casa van eixir les

pas dels anys he comprés tot allò. Però

seues

per aquell temps jo no tenia els vint

del Campanar”, “Poble” i la seua obra

anys...

intimista, transcendent i universal:

obres

“Festívoles”,

“A

l’ombra

“Llàntia viva”, a on una vegada i una altra canvia el seu ex-libris, espècie de divisa o llegenda que l’autor dibuixa personalment i que apareix en la tapa posterior dels seus llibres, repetintse els elements pictogràfics dels seus temes: un llibre, un nu de dona i un signe macabre. I sempre el seu lema: “Damunt de la mort, la vida”. Més tard D’esquerra a dreta: Francisco Artola i Tomàs, Bernardo Artola i Soligó, Carmen Artola i Tomàs, Carmen Tomàs i Traver i Bernat Artola i Tomàs

Obres

Completes

tres de

extraordinàriament

“Lledons”, sàtira amarga i burlesca, amable i mediterrània, on és retratat

BERNAT ARTOLA TOMÀS L’edició

apareixeria la seua gran obra popular,

Castelló i la seua gent. toms

Bernat preparada

les

Artola pel

professor Lluis Meseguer, conte tot el que ha escrit, tot el que ha sigut i tot el que serà Bernat pels segles dels segles. En les hemeroteques és escampada la vida novel·lesca del nostre poeta en lletra impresa. Nomenat fill predilecte de Castelló, autor dels versos del “Pregó”, va ser també guanyador d’innumerables Carrer Catalunya

premis literaris, entre els quals cal destacar el Nacional de Literatura, però en aquestes pàgines del llibret

Des de la casa número 17 del carrer

pretenc dedicar unes línies a la casa

Catalunya, va dir adéu Bernat Artola

del número 17 del carrer Catalunya, que

a Castelló quan va tindre necessitat

va ser la culminació dels coneixements

moral i física de volar en la recerca

d’arquitectura de Bernat Artola, el seu

de nous horitzons. En el seu últim

domini de la delineació i el dibuix en

viatge, els seus quadres empaquetats,

general, va projectar i dirigir la seua

les

construcció.

seus llibres en més de 50 caixes de

seues

il·lusions

renovades,

els

cartó i les llegendes de la seua vida En aquesta casa va instal·lar el

escampant-se per la ciutat des de molt

seu estudi i allí van aflorar els

abans que es nomenés un carrer amb el

seus fecunds escrits, en català i en

seu nom, a un col·legi i a una manera de

ser, a un tarannà. Bernat Artola Tomàs

personalitat que no es correspon amb

va nàixer a Castelló i en el nostre

la bondat natural d’un home que va ser

cementeri descanses les seues restes.

sempre fidel a l’esperit del seu poble.

La unió, home-terra va ser durant més Salvador Bellés (De “Llibre Gaiata 6

de cinquanta anys, home-vida.

Magdalena 1990”) Bernat Artola és per antonomàsia el

“poeta

Castelló”.

Encara

que

no va simplement un poeta. Home amb coneixements del món de l’art, filòsof d’arrels populars per a projectar-se cap a definicions universals. El seu concepte de l’amistat, ample, pròdig, generós, no va ser justament correspost. El seu tarannà vitalista –“Damunt de la mort, la vida”- li va fer aparéixer més d’una vegada davant dels ulls dels altres com un “bon habitant”, com un bohemi. La seua agudesa i vivacitat, el seu enginy per a la sàtira, van deixar tal vegada la petjada popular d’una

Estudi d’en Bernat Artola a la casa del carrer Catalunya, on va crear més de la meitat de la seu obra

Carrer Catalunya número 17. Casa d’en Bernat Artola i Tomà

Castelló

de nit

I A CASTELLO

es va fer de nit...

Manuel Canseco i Caballé

Autor del llibre “Eclipses totales de Sol en Castellón de la Plana”

Aquell 30 d’agost de 1905 a la una,

La capital estava plena de gom a

setze minuts i trenta-dos segons de la

gom, els trens ordinari i especial

vesprada, la foscor es va apoderar de

procedents de València i Barcelona, així

la ciutat, l’obscuritat era tal, que no

com els cotxes i les diligències venien

es podia llegir cap tipus de lletra dels

carregats de persones disposades a

periòdics. La nit va durar 3 minuts i 26

viure l’experiència. Les fondes, els

segons.

hotels i les cases particulars estaven atapeïdes. Hi havia més concurrència

Però la causa no era cap cataclisme,

que en les corregudes de bous.

va estar deguda a un fenomen que tothom estava esperant, un eclipsi de Sol. Els savis havien pronosticat que aquest dia, en una ampla zona de la península, es podria gaudir d’aquest grandiós espectacle i Castelló era un dels llocs privilegiats.

Esquema de la posició que ocuparan en el pla de l’eclíptica, la Terra i la Lluna, respecte del Sol i els altres astres en el moment de l’eclipsi. Nuevo Mundo (1905). Dibuix de J. Lloret

A l’Hospital Provincial, llavors en construcció, estava la delegació oficial anglesa comandada per H.L. Callendar, Mapa de la zona de totalitat de l’eclipsi de 1905, José Joaquín Landerer. Butlletí nº 20 de la Societat Astronòmica de França (1903).

membre del Real Col·legi de Ciències de Londres, única delegació estrangera

que

Els per

establir

ciutat.

Joaquín Landerer y Climent, membre

expedicionaris

van

ser

rebuts

representants

l’Acadèmia

Ciències

Exactes,

l’Ajuntament,

Físiques i Naturals de Madrid, de la

Diputació i ciutadans notables i se’ls

Reial Acadèmia de Ciències i Arts de

va oferir tota classe de facilitats per

Barcelona i de la Societat Astronòmica

a què feren els seus experiments. Es

de França, i impulsor de l’Observatori

van hostatjar en l’Hotel Suizo.

de l’Ebre.

Revista “Nuevo Mundo” (24 d’agost de 1905)

Fora

Castelló

havia

delegacions oficials en tota la banda de totalitat. Les més properes eren la dels americans en Portacoeli (Serra), i les dels francesos, italians i russos a a Alcalà de Xivert i Alcossebre, que eren els llocs per on passava la línia de totalitat i per tant, on més temps es podia observar el fenomen.

El professor anglés H.S. Callendar, inventor de l’aparell per investigar la calor de la corona solar. Nuevo Mundo (1905).

A Vinaròs estava l’astrònom José Comas Solà, director de l’Observatori Fabra de Barcelona. El Rei i la seua Eclipse des d’Alcossebre

També a Alcossebre és on hi va haver

més

a veure’l. A mesura que s’apropava l’hora de la

d’astrònoms

totalitat, més es notava l’enrenou de

destacaven,

la població. Els carrers, els balcons,

Pierre Jules Cesar Janssen, director

els terrats, els masos, estaven plens de

dels observatoris de Meudon (París) i

persones proveïdes amb vidres fumats,

Mont Blanc, i l’astrònom valencià José

esperant el moment.

il·lustres.

concentració

família es van desplaçar a Burgos per

D’entre

ells

Molts establiments havien tancat

arribar la totalitat, es va fer de nit

i als funcionaris els havien donat

total. L’obscuritat va durar 3 minuts

unes hores de festa. Les bòbiles no

i 26,3 segons. Les persones estaven

funcionaven per no enterbolir el cel i

impressionades i en un silenci colpidor,

a les instal·lacions dels anglesos en

que van canviar en aplaudiments quan

l’Hospital Provincial, protegit en tot

va tornar a eixir la claror. A les 14 h 35

el seu entorn per forces de la guàrdia

m, lluïa un sol magnífic, però l’eclipsi

civil, els científics tenien els aparells

ja havia conclòs.

preparats per a fer els experiments programats. A les 11h 55m 30s, es va produir el primer contacte i la gent va esclatar en crits d’alegria, seguits d’un silenci reverencial en veure com la Lluna anava tapant de mica en mica el Sol.

Corona solar eclipse 1905

Els científics estaven desolats, tanta preparació per a res, sols van poder constatar

baixada

termomètrica

i que els animals es van amagar als caus, quan l’eclipsi estava en la seua Castelló de la Plana. Instal·lació dels astrònoms anglesos. Nuevo Mundo resum any 1905. Blanco i Negro. Crònica gràfica de 1905. Fotografia de Viló

totalitat.

De cop l’entusiasme es va transformar en desassossec, d’occident venien uns núvols foscos en direcció al Sol i la gent va començar a demanar coets per a desfer-los. Les detonacions no es van fer esperar, des del mas del regidor Enrique Jimeno es disparaven coets granífers contra els maleïts núvols, però va ser en va. La negror de la boirassa començava a tapar el Sol.

Eclipse des de Mallorca

A les 12 h 25 m, no es podia observar ni una ullada de Sol. La foscor era

gentada

decebuda

Castelló

amb

anar

els

trens

cada vegada més gran, i a la una, setze

abandonant

minuts i trenta-dos segons, quan va

correu i especial i els diversos mitjans

de transport en què havien vingut,

Des de feia quaranta i cinc anys que

comentant la mala sort que havien

a Castelló, no s’havia viscut un eclipsi

tingut, encara que els carrers de la

total de Sol i quan va ocórrer, no van

ciutat van estar animats fins a la nit.

tindre la sort de viure’l amb tota la intensitat. No van poder emocionar-se en veure el moment del primer anell de diamant,

que és l’últim instant en

què el Sol lluenteja abans de ser tapat per la Lluna, tampoc van gaudir del Sol eclipsat dalt del cel, amb els planetes i estrelles al seu voltant i també es van perdre el gegantí flaix que surt del Sol, quan aquest torna a sortir de darrere de la Lluna, moment sublim i inoblidable. Castelló de la Plana. Grup del personal tècnic de l’observatori anglés. El Mundo Científico (1905). 2/9/1905.

Ara

sols

ens

queda

esperar

l’eclipsi de Sol del dia 12 d’agost de A la resta de les delegacions l’eclipsi es va poder observar perfectament, el van poder fotografiar, van estudiar

2026, que tornarà a ser total a Castelló. Esperem que siga un bon eclipsi i que tots el gaudim.

el seu espectre, la polarització de la corona, i fins i tot el van filmar, essent la primera vegada que es feien pel·lícules d’un eclipsi.

Eclipse des d’Elx

Cap delegació va trobar el planeta Vulcà, i tampoc van poder solucionar el problema de l’element Coroni, doncs encara que llavors no ho sabien, ambdós supòsits no existien. una altra història.

Però aquesta és

Revista “La Ilustración Artística” (28 d’agost de 1905)

programa

programa festes

de festes al sector 14,30h: Dinar de germanor

Dissabte 18 de març 12,00h: Anunci oficial de Festes i gran

del Rei En Jaume. Els nostres monuments

mascletà d’inici de festes. 16,00h:

Cavalcada

del

20,00h: Encesa de Gaiates a l’avinguda

Pregó

pels

seran protagonistes.

principals carrers de la ciutat. Amb la

00,00h: Arreplegarem el monument per

participació dels membres de la nostra

deixar-lo en la seua ubicació. Guardeu

comissió.

forces que està lluny!

22,00h: Soparem aquells que vulguem Dimarts 21 de març

al magatzem per agafar forces per a treure el monument.

12,00h:

00,00h: Tots a espentejar, portarem els nostres monuments al carrer Sant Roc per preparar la desfilada.

Apertura

del

nostre

mesó

gaiater 14,30h: Dinar de germanor 18,00h: Visita al sector de les Reines i Dames de la Ciutat, i posterior entrega

Diumenge 19 de març

de fadrins.

07,00h: Repartiment de canyes i cintes a la plaça Major.

20,00h: Acte de lliurament de premis a la plaça Major. Esperem que hi haja la

08,00h: Missa de romers a la concatedral Santa Maria i tot seguit la Romeria de les canyes fins a l’ermita de la Magdalena.

mateixa sort de l’any passat o més. 22,30h: Sopar de pa i porta a la carpa gaiatera amb música.

20,00h: Tornà de la Romeria, Processó de Penitents i Desfilada de Gaiates pels

Dimecres 22 de març

principals carrers de la ciutat, amb la participació de la nostra comissió que acompanyarà a la nostra Gaiata i Gaiata Infantil, d’enguany. A continuació trasllat de les gaiates a l’avinguda del Rei En Jaume davant de l’institut Ribalta on quedaran instal•lades.

11,00h: Parc infantil per als més menuts a la nostra carpa. 12,00h: Apertura de la nostra tasca gaiatera; els pares i mares tindran que beure alguna cosa mentre juguen els xiquets. 14,30h: Dinar de germanor

Dilluns 20 de març 10,30h:

Cavalcada

Infantil

amb

participació dels nostres xiquets 11,00h: Obertura de la nostra tasca magdalenera, on començarem els cacaus i la cervesa

16.30h:

Continuarem

amb

parc

infantil una estona més. 19,00h: Xocolatada per als xiquets de la comissió i del nostre sector. 22,00h: Sopar de pa i porta.

23,00h: Música i discomòbil a càrrec dels membres de la comissió.

15,45h: Concentració en la carpa per tal de participar en l’ofrena de flors

Dijous 23 de març

a la Verge del Lledó.

12,00h: Apertura de la nostra tasca i concurs de dibuix per als xiquets.

Participarem

22,30h: Sopar de pa i porta amb una actuació

14,30h: Dinar de germanor 17,00h:

12,00h: Apertura del mesó gaiater.

magia

que

ens

servirà

d’antesala de la música.

coso

multicolor, els nostres acompanyants i dames gaudiran des de dalt de la carrossa.

23,30h: Per finalitzar el dia, la nostra magnífica

discoteca

mòbil

ens

farà

ballar tota la nit, o fins el cos diga prou.

22,00h: Sopar de pa i porta. Diumenge 26 de març

23,00h: Discoteca mòbil i posteriorment el ball de disfresses, qui guanyara enguany?

12,00h:

Obrirem

nostra

tasca

magdalenera. Al mateix temps concurs de guinyot. Divendres 24 de març

08,00h:

Despertà

pels

carrers

12,30h: Toc d’eixida per encendre el foc del

sector.

15,00h: Límit de presentació de les

12,00h: Apertura de la nostra tasca. Més cacaus i tramussos per a tots.

concurs de paelles, guinyot, disfresses i dibuix.

22,00h: Sopar de pa i porta La

discoteca

paelles al jurat. 16,30h: Lliurament dels premis del

14,30h: Dinar de germanor.

23,30h:

de les fogueres del concurs de paelles.

mòbil

ens

amenitzarà la nit. Tots a ballar!

18,00h: Replegarem la carpa gaiatera entre tots. 22,30h:

Dissabte 25 de març 08,00h: Despertà pels carrers del

sector amb la mùsica de la dolçaina i el tabal de la Colla Soroll i més coets.

Desfilada

final

des

l’avinguda del Rei fins arribar a la plaça Major i posterior Magdalena Vitol. 00,00h: Anirem a la ubicació de la gaiata per apagar la llum viva de la festa, els nostres monuments gaiaters.

Nota: La comissió es reservarà el dret de modificar qualsevol acte programat per a la setmana de festes. El soci de sector tindrà vi, llimonà, cacaus, taula i cadires a la seua disposició. La comissió no es responsabilitza de la falta de lloc. Per a identificar-se tots els socis de sector hauran de dur el cartó de soci.