La Veu del Moviment de Defensa de la Terra [ núm. 102 / gener de 2013 ] 1
25 N: moment històric i escenari de confrontació Les eleccions del passat 25 de novembre havien de ser «històriques»... i segurament ho van ser, tot i que no exactament en el sentit que la propaganda oficial proclamava. La transcendència d’aquestes eleccions dependrà de l’acció i la reacció dels diferents protagonistes (el poble organitzat, les elits econòmiques i les forces polítiques) en els propers mesos. En aquest article mirarem d’analitzar-ho tot plegat.
Els resultats, casa per casa Un dels grans titulars d’aquestes eleccions ha estat sens dubte que el que havia de ser una majoria excepcional, s’ha convertit en una patacada històrica. Els intents d’instrumentalització per part de CiU de les grans mobilitzacions sobiranistes i l’augment de la consciència i la proactivitat independentista dels darrers
anys s’ha estavellat contra la realitat d’un poble molt més madur del que esperaven, que ha castigat les polítiques antisocials del govern dels millors... lladres. Així, la gran beneficiària de l’actual conjuntura i de l’avançament electoral ha estat ERC, que amb un discurs diàfanament independentista, desempallegant-se del llast dels tripartits, i d’aparença socialdemòcrata (falsament possibilista pel que fa a les polítiques socials i sense qüestionar l’ordre econòmic ni les directrius de la troica) s’ha situat en un espai de centralitat pel que fa al que tots els estudis sobre tendències apuntaven: un país cada dia més independentista i amb una major consciència social. No per esperada menys dolorosa, l’altra gran bufetada se l’ha endut la delegació del PSOE al Principat. Tot i això, no deixa de ser significatiu que un partit sense cap credibilitat ni coherència pel que fa al seu discurs social (que contrasta amb
una llarga i també recent història de traïcions a la classe obrera) i absolutament superat per la realitat en la seva poc convincent defensa de l’unionisme sota aparences pretesament democràtiques o pseudofederals, conservi encara bosses de vot captiu: persones de la tercera edat d’origen espanyol de les zones sòcio-culturalment més deprimides del país. Els grans beneficiaris en el camp unionista de la desfeta del PSOE han estat PP i Ciudadanos. A diferència de CiU, el partit que governa l’Estat espanyol sí que ha sabut rendibilitzar la polarització en la qüestió nacional per aconseguir, amb un discurs de la por que fregava l’esperpent, mobilitzar una part important de l’electorat espanyolista (el més reaccionari i la part de la tercera edat que no ha votat PSOE). D’aquesta manera ha sortit indemne de les seves polítiques antisocials. El fenomen de Ciudadanos és més complex i alhora perillós. No ens enga-