La Veu del Moviment de Defensa de la Terra [ núm. 105 / setembre de 2013 ] 1
La Independència després de l’11 de setembre El poble català, després de les mobilitzacions socials dels darrers mesos i de les mobilitzacions per la independència de l’estiu que culminaran en la Via Catalana cap a la Independència, haurà aconseguit afermar de manera clara la seva voluntat d’avançar cap a la gran perspectiva que és l’Estat independent. Haurem mostrat la nostra determinació. Ara cal, però, fer passos endavant en el terreny més concret dels objectius que van associats a la consecució de l’Estat.
El camí de la politització col·lectiva Ara ha arribat el moment de passar de les accions simbòliques i/o simplement agitatives, a la formulació política, una formulació política que cal que sigui ben clara, de manera que pugui desvetllar l’engrescament necessari d’amplis sectors populars. Ara hem d’aplegar les voluntats darrere un projecte de país engrescador i la manera de portar-ho a terme és per mitjà de la participació democràtica. Hem de ser conscients que ara ja no n’hi ha prou amb el compro-
mís de caràcter passiu que s’ha promogut fins aquest moment, que s’ha limitat a proposar l’adhesió al que s’anava fent en l’àmbit dels partits i les institucions. Cal un compromís més actiu i directe, sense el qual el marc institucional no es mourà.
Ha arribat el moment de passar de les accions simbòliques i agitatives a la formulació política, una formulació política que cal que sigui ben clara. I, situats en aquesta perspectiva, cal que reconeguem que, a dia d’avui, hi ha dificultats per a la maduració política en un bon nombre d’organitzacions populars. Ara és el moment de desplegar propostes clares i estructures obertes, encaminades a la definició de les bases polítiques de la República catalana independent. Per a endegar aquesta tasca de politització des de l’Es-
querra Independentista s’està treballant al si de diferents estructures polítiques. Ens referirem aquí només a dues de fonamentals per diverses raons en el procés independentista: la CUP i l’ANC. En tots dos casos existeixen dificultats tal com ho descriurem tot seguit, unes dificultats que cal anar superant intervenint des de dins i des de fora d’aquestes organitzacions.
Els reptes de l’ANC Des d’un primer moment hem remarcat les dificultats d’aquesta organització, al costat de les seves potencialitats. Actualment, el repte principal de l’ANC continua sent (tal com ho hem anat comentant) aconseguir una dinàmica pròpia, independent dels partits polítics. És important tenir clar que ha estat l’independentisme conseqüent el que ha anat marcant fins ara els ritmes fonamentals dels esdeveniments promoguts per l’ANC. En un primer moment, vam treballar per a posar a la llum els perills de les falses sorti-