La Veu del Moviment de Defensa de la Terra [ núm. 106 / maig de 2014 ] 1
I tanmateix, es mou Eppur si muove: la paràlisi política de l’Estat espanyol i el declivi ruïnós d’un capitalisme a la deriva, ajuntat als en ganys, indecisions i ambigüitats dels au tonomistes ens havien situat en un paisat ge social que semblava inamovible i que només esperava la seva putrefacció. Aquest perill no ha estat encara commi nat. Però la publicació de la pregunta i de la data ha desencadenat una dinàmica de confrontació inèdita fins ara dins el marc institucional espanyol. Malgrat les ambi güitats carregoses de la pregunta el que és més rellevant en el panorama polític i que hem de saber aprofitar és que permet vo tar sobre la independència de manera ine quívoca i aquest fet posseeix una impor tant càrrega política com s’ha vist per les importants reaccions de tota mena que ha provocat. Des del moment actual i fins al 9 de novembre vinent haurem de treballar en un doble sentit: d’una banda, hem de cre ar les condicions perquè el referèndum (consentit o no per l’Estat espanyol) es pugui portar a terme. Aquest fet és fona mental perquè considerem que la realit zació del referèndum d’autodeterminació és l’arma política més potent, nacional ment i internacionalment, per a assolir la ruptura que doni pas a una independèn cia efectiva. No podem renunciar-hi gra tuïtament com alguns falsos sobi ranistes voldrien, pre nent-se la qüestió amb una frivolitat escan dalosa. I d’altra banda, hem d’esforçar-nos durament per a crear les condicions orga nitzatives i políti ques perquè el poble català esti gui preparat per a les accions de desobedièn cia i mobilit zació mas siva que arreu dels Països
Catalans haurem de desenvolupar per a avançar cap a la independència i l’apro fundiment màxim de la democràcia po lítica, econòmica i social que ha d’acom panyar el procés iniciat en aquests mo ments arreu de la nació. La primera confrontació política serà, doncs, com hem comentat, entorn del Re ferèndum d’Autodeterminació. Però l’al tra batalla política serà entorn de la defini ció de les grans línies polítiques i socials de la societat que hem de construir amb la nova República Catalana Independent. Al llarg des mesos vinents s’anirà desen volupant arreu del territori un debat en torn de les bases constitucionals i els drets fonamentals de la República Catalana In dependent. En aquest número abordem diferents qüestions en aquest camí cap a la nova República Catalana Independent que ha d’obrir pas a l’expressió de la democrà cia política, social i econòmica. Abor dem ara la qüestió dels ritmes polítics segons l’estat de consciència i les corre lacions de forces. Ens cal analitzar
bé la realitat per saber quan podem fer un salt qualitatiu i avançar en els proces sos de transformació social que desenca denarà la independència. D’altra banda, en la línia d’anar desenvolupant dife rents aspectes socials importants abor dem la qüestió de la lluita per l’avorta ment lliure i gratuït, una vella reivindi cació que la societat masclista que patim es resisteix a acordar pel que representa d’alliberament de la submissió al poder patriarcal. També fem una aproximació a la lacra social de la drogoaddicció, veritable ins trument instigat pel sistema per a adormir el jovent en els llims de la inconsciència i la inacció, de tal manera que ha esdevin gut un obstacle important per al nostre alliberament nacional i social, i com a tal ha d’ésser combatut amb energia. No oblidem tampoc en aquest núme ro l’anàlisi internacional, conscients que és a nivell global on es dirimeix bona part del nostre futur. Ens cal desemmasca rar el veritable rostre dels estats im perialistes i veure com, a mesura que avanci la crisi econòmica (i en particular energètica), la seva agres sivitat condicionarà cada cop més la política internacional. Finalment, cal assenya lar, en l’apar tat de la me mòria histò rica pròpia i seguint amb la publicació habi tual de crítiques biblio gràfiques, els comentaris de Xavier Ferré i Feliu Ri poll sobre el llibre “Rot xec”, una aportació indivi dual que tot i algunes man cances, és l’exposició d’una ex periència personal que pot oferir una visió enriquida d’uns moments molt importants per al desplegament del moviment inde pendentista.