Juny 2017. Revista Barçakids nº 52 by Magma Cultura

www.fcbkids.cat JUNY 2017. Número 52 Preu: 3€

Marie Curie (1867-1934) Va descobrir la radioactivitat

Dones científiques

B · A · R · Ç · A

Sumari El nostre correu electrònic: revista@fcbkids.cat

14 4

Dones científiques Sovint l’aportació que han fet moltes dones a la ciència ha estat invisible. Saps que el wifi, el GPS o les fibres antibales les van inventar dones? Us presentem algunes grans científiques de la història. I coneixem i entrevistem una científica d’ara, la Núria Salán.

La Revista dels Petits Valents

Us presentem... Marie Curie

La nova samarreta del Barça Aquest any ha canviat una mica el disseny de les franges i a la part frontal s’hi llegeix “Rakuten”, una empresa japonesa de venda per internet.

Els Petits Valents de l’Hospital Sant Joan de Déu ens conviden a jugar i també ens expliquen què és l’artteràpia.

I com que aquest mes parlem de dones científiques, hem dedicat la biografia a una persona excepcional, la científica Marie Curie, la mare de la radioactivitat.

Apunta’t al mètode científic! Com que ens encanta la ciència, també tenim jocs de ciència, amb unes científiques molt entremaliades.

Especial Copa del Rei! Un àlbum complet dels millors moments de la 29a Copa del Rei que ha guanyat el Barça.

Il·lustració de portada: Jaume Geli

Text: Lluís Llort. Il·lustracions: Sergi Càmara GRUP HERMES President: Joaquim Vidal i Perpinyà. Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench (vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Font i Joan Vall i Clara. Direcció Executiva: Joan Vall i Clara (conseller delegat), Xevi Xirgo (Informació General), Emili Gispert (Informació Esportiva), Toni Muñoz (Serveis), Josep Madrenas (Webs i Sistemes), Albert París (Comunicació), Anna Maria Ribas (Gerència Comercial), Miquel Fuentes (Administració i RH), Lluís Cama (Producció), Concepció Casals (Distribució) i Ricard Forcat. BARÇAKIDS Directora: Susanna Oliveira. Disseny: Jordi Molins i Florent Morante. Correcció: Mei Brescó. Dipòsit Legal: GI. 1817-2012.

El racó dels saberuts A quina velocitat viatja el so?

És curiós, però la velocitat del so varia molt segons el medi pel qual es desplaça. Per l’aire, a uns 340 metres per segon (m/s), que ja és córrer, però per l’aigua va més de pressa, a 1.600 m/s, per la fusta a 3.900 m/s i per l’acer a 5.100 m/s.

Con

I si tots els colors es barallessin en lloc de conviure en harmonia? Un conte d’Olivia de Diego amb dibuixos de Maria Mercè Canals.

Guanya una samarreta!!! Torna el concurs de l’estiu. Només cal que et facis una foto ben xula amb la revista Barçakids i podràs guanyar una samarreta.

El conte

Hamburgueses vegetals I si proves de fer unes hamburgueses diferents? Aquestes són de quinoa i bròcoli.

25 anys dels Jocs Olímpics de Barcelona Va ser l’estiu del 1992 i els Jocs van transformar la ciutat de Barcelona. Però què en saps, dels Jocs Olímpics?

El pòster de la Copa A més de l’àlbum especial de la Copa del Rei, el pòster dels campions!

A quina velocitat viatja la llum? La llum, agafeu-vos, va a 300.000 quilòmetres per segon! No l’enxampen ni els radars de la policia de trànsit... En el temps que triguem a dir “Bufa!”, la llum arriba de la Terra fins a gairebé la Lluna, que està a 348.000 quilòmetres de distància.

Un dia perfecte! Anem a Roda de Ter.

A quina velocitat viatja un pet? Segons un estudi, una persona adulta pot expulsar cada dia fins a dos litres de gasos (un pet cada hora). Partint d’uns càlculs matemàtics (i depenent de factors com ara què s’ha menjat, quanta estona fa, com és el forat del cul, etcètera), la mitjana és d’uns 30 quilòmetres per hora. No gaire ràpid si ho comparem amb l’esternut, que pot arribar a 150 km/h. Aquesta velocitat, però, és just quan surt del cul, perquè de seguida perd molta embranzida.

Pel juliol, pobres dels que estan al sol

Juliol Dilluns

Dimarts

10 17 24

Dimecres

Hem de felicitar: Sergio Busquets, Lucas Digne i André Gomes

11 18 25

1946 Es presenta el primer biquini

5 12 19 26

Dijous

Divendres Dissabte

6 Dia Mundial del Rock

Lucas Digne 20-07-1993

1990 Citroën deixa de fabricar el cotxe 2CV

Diumenge

Sergio Busquets 16-07-1988

23 André Gomes 30-07-1993

31 24 Dia de la broma

nt. Si el tens Mira a algú fixame no al davant, assegut al costat i tar la millor. Quan, en no ri i et gi es , da ra mi teva r-lo. ra miri, deixes de mi r-te, ra mi de Així que deixi nt me xa fi o r-l ra tornes a mi ies sv de ri, mi et an qu i, que la mirada. Així fins nsi. ca es s do ls algun de És molt divertit!

10 Dia del cinema

en les pel·lícules Segur que t’agrad rò de de dibuixos, oi? Pe nes me s re alt s ine qu sca Bu ? n’hi ha b am es pl em ex l’ajut d’algú més gran: av d’ entures, de guerra, de , l’Oest, romàntiques ... es di mè co

9 Dia dels valors nutricionals

10 aliments Fes una llista amb e, xocolata, atg rm que t’agradin (fo lsitxes, pa, sa , llà ca ba mongetes, un, mira de pomes...) i, de cada ció sobre ma or trobar inf calories, vitamines, s minerals, proteïne is gu pu e qu el i tot saber.

Reportatge

Text: Marc Boada. Il·lustració: Cristina Bueno

Dones

cient

Segles de tradició ens han portat on som, una societat on la meitat de les persones no tenen “exactament” els mateixos drets que l’altra meitat. Avui ens fixem en un camp concret, les dones i la ciència.

Entrevista a la Dra. Núria Salán Doctora en ciència de materials i enginyeria metal·lúrgica Som en un laboratori ple de màquines, instruments i foc! Un petit grup d’alumnes amb bata blanca observen com la professora Núria Salán crema una senzilla esfera de plom. Neix un fum blanc que desapareix per un extractor i veiem que entre els residus hi ha una boleta metàl·lica. “És plata!”, diu ella. Els alumnes prenen notes a la llibreta i nosaltres segrestem la professora per fer-li algunes preguntes. –Hola, Núria. Escolta, com és que et dediques al món dels metalls? Aquesta no és una professió d’homes? –Els metalls són apassionants!! I els utilitzen tant homes com dones, per tant, tothom pot dedicar-se a estudiar-los!! –Vas trobar alguna dificultat per arribar on ets? Has rebut un tracte diferent pel fet de ser dona? –Dificultats? Les que es podria trobar qualsevol persona que estudiï i faci recerca! Tracte diferent? De vegades sí, sobretot quan algú em mira estranyat que em dediqui a això (si fos un home no s’estranyaria,

suposo). Però això no ha estat cap entrebanc per dedicar-m’hi! –I no només ets científica, professora, escriptora i presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia, també ets... mare! –En efecte, tinc dues filles: l’Anna, que és enginyera, i l’Eva, que és infermera. M’agrada fer moltes coses i soc una dona activa. Si pensem en la vida com un quadern per acolorir, les activitats serien els colors. I com que m’agraden tots, i ben lluents, m’ho estic passant d’allò més bé pintant aquest quadern! –Siguem pràctics... Què podem fer cadascú de nosaltres per caminar cap a una societat igualitària? –Per començar, no fer distincions entre “coses de dones i coses d’homes”. No ens hauria de sorprendre que una dona sigui soldadora ni que un home faci ballet. Tothom pot fer de tot. Tothom hauria de fer el que volgués, sense por!

ntífiques Si hi ha una activitat humana en què la raó és l’eina bàsica de treball, aquesta és la ciència. La ciència és anàlisi, mesura, mètode i reflexió. Doncs bé, tampoc en aquest camp tan “racional” les dones tenen el reconeixement social, econòmic o professional que es mereixen. Per sort, tot i les dificultats per trencar els estereotips socials, algunes dones ho aconsegueixen, i són més de les que pensem. Sabies que el GPS, la wifi, el rentaplats o les fibres antibales van ser desenvolupats

per dones? Observeu fins a quin punt és important i desconeguda la seva aportació al món tecnològic i científic. I què podem fer-hi?, us preguntareu. Doncs obrir els ulls i reaccionar. Hem d’intentar ser més justos i recompensar equitativament les aportacions que fa cada persona, amb independència de quin sigui el seu gènere. També hem de garantir una educació igualitària i unes oportunitats idèntiques per accedir als llocs de responsabilitat o al lideratge dels equips de recerca.

–Finalment, hi ha alguna dona que hagi estat un model per a tu? O quines dones creus que han fet aportacions transcendentals a la societat? –Moltes dones! Mestres que vaig tenir a l’escola, professores d’universitat que m’han ensenyat i companyes de feina. Penso en tantes, que no podria dir tots els noms! Però, si he de dir algun nom, diria Maria Montessori, Hedy Lamarr i Stephanie Kwolek. Sabeu qui eren i per què són dones “singulars”? La Maria va dissenyar el millor mètode d’aprenentatge que hi ha, la Hedy va inventar la wifi i el GPS, i la Stephanie va inventar el Kevlar (el material de les armilles antibales), que ha salvat moltes vides. I moltes més que en trobaríem!

Núria Salán, professora de metal·lúrgia de la UPC i presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia.

Reportatge

Ho van inventar les dones Hipàtia si no fos pel cinema. nt, no en sabríem res D’Hipàtia, curiosame e, en concret a la segles III i IV a Egipt Va viure a cavall dels què l’estudi ll era un moment en ue Aq ia. dr an lex d’A ciutat eressaven les matemàtiques int i ia etr om ge la s, dels astre ada amb gran spertes. Hipàtia, arm a les ments més de de les mesures aconseguir algunes paciència i rigor, va a devem també ises de l’època. A ell ec pr s mé es qu mi nò astro nt de mesura strolabi, un instrume l’a de t en am ion cc dels seus el perfe rir assassinada per un mo va nt me da rta sso astronòmic. Di deixebles.

Teano La matemàtica grega Teano, esp osa del cèlebre Pitàgores, tot i viur e quasi mil anys abans que Hipàtia, va tenir una mica més de sort. Els pitagòr ics eren oberts d’idees i consideraven que l’ed ucació era fonamental tant per als hom es com per a les dones. Va ser així com va aco nseguir escriure diversos llibres sob re física, medicina i les proporcions matem àtiques dels objectes.

Ada Byron Lovelace també la primera cèlebre escriptor Lord Byron i Ada Byron Lovelace era filla del extraordinària Ja de ben petita va mostrar una programadora de la història! va rebre una àtiques. A això s’hi va sumar que capacitat per dominar les matem s freqüentava els ient molt enriquidor. Als 18 any educació excel·lent en un amb bage. Aquest Bab allà on va conèixer Charles salons de l’alta societat i va ser va contribuir a int un ordinador mecànic. Ella curiós personatge estava constru aquella màquina; programació necessàries per a desenvolupar les tècniques de les utilitzem en el món d’avui. el més interessant és que encara

Elena Lucrecia Cornaro

Ăs cia Cornaro aconsegu la senyora Elena Lucre uĂ¨ rq pe II XV bĂŠ gle tam se a al oc ns Ă¨p Vam haver dâ&#x20AC;&#x2122;esperar fi lina que en aquella en filosofia, una discip Ă en fem a coneguda t er ra ja cto an do il. De fet, qu el primer fĂ c r se va No . cs fi ntĂ , el ments cie ctorat mĂŠs prestigiĂłs sâ&#x20AC;&#x2122;ocupava dels coneixe r proposada per al do se va , ica va a Ă¨m tid ad ar ac ap t m a contr per la seva activita r-la sâ&#x20AC;&#x2122;hi va negar i co na me no de via les ha rir e ob qu van de teologia. El bisbe profunds i seriosos li anys els seus estudis els b gues. Am a. lÂˇle ofi co los us fi se t dels rebre el de ques i el reconeixemen Ă˛fi los fi s tat llorar una cie mi so va s ca se fi la vida cientĂ portes de diver en s ne do de ia nc sĂ¨ absoluta ab Sortosament, la quasi ixement. na mica a partir del Re

Marie Lavoisier Marie-Anne Pierrette Paulze, mĂŠs coneguda com a Marie Lavoisi mare de la quĂmica er, ĂŠs considerada la moder na. Va ser lâ&#x20AC;&#x2122;e sp osa del cĂ¨lebre quĂm cosa que potser va ec ic Antoine Lavoisier, lipsar la seva contribu ciĂł al naixement de la van treballar braĂ§ a br qu Ămica. Tots dos junts aĂ§ al laboratori, fent co ntribucions fonamental les reaccions entre els s al coneixement de elements quĂmics. A ella devem tambĂŠ un traductora de diverso a enorme tasca com s llibres escrits per alt a res investigadors, fet difusiĂł de les idees cie que va possibilitar la ntĂfiques arreu dâ&#x20AC;&#x2122;Euro pa.

3< .A _ (V A& B A ( K $ (3 -ĂŚ3A #(B

Marie Curie

rna, la senyora Marie Curie va ser Si Marie Lavoisier va ser la mare de la quĂmica mode excepcional, un model a seguir. la mare de la radioactivitat i una persona realment desprĂŠs dâ&#x20AC;&#x2122;un esforĂ§ titĂ nic, sinĂł No nomĂŠs va descobrir diversos elements quĂmics seus coneixements per millorar la que a mĂŠs va lluitar tota la seva vida per aplicar els de premis i reconeixements; els mĂŠs salut de les persones. Ja en vida va rebre multitud i lâ&#x20AC;&#x2122;altre de fĂsica. La seva biografia coneguts sĂłn els dos premis Nobel, un de quĂmica emes, fins i tot els que va tenir pel fet ens mostra com la voluntat pot superar tots els probl de ser una dona.

Coneix la primera dona cientĂfica:

+(<AH QH : Te nâ&#x20AC;&#x2122;expliquem mĂŠs coses a la pĂ gina 18

_ Aquests sĂłn nomĂŠs uns pocs exemples de com les aportacions de les dones a la ciĂ¨ncia, la tecnologia i el pensament han estat i sĂłn importantĂssimes. Si aconseguĂssim una aportaciĂł igualitĂ ria entre homes i dones, els beneficis serien enormes, la producciĂł de coneixements augmentaria espectacularment i, el que encara ĂŠs mĂŠs important, les dones podrien sentir-se membres de ple dret dins la nostra societat.

Reportatge

I tu, quĂ¨ en penses? Hi ha feines dâ&#x20AC;&#x2122;homes i feines de dones? Els alumnes de cinquĂ¨ de primĂ ria de lâ&#x20AC;&#x2122;escola Migdia de Girona ens expliquen com ho veuen amb els seus dibuixos i reflexions.

< B &AB A &A(B

J B & &<B BÄ&#x2DC; & A B -(

r rQ& ( B(< ( 5N( VN 3N( q _

r & H Ă´ -N B(< - (H q 10

H(A 5N( $(B & (B -& ( .(< ( B A3N ( B :& (BR A ( & &< Ă´

? ( & ( HÃ´ <(H & ( < 5N( BA3NA

r &H: < ( 5N B(V& .(A q H<(

.(< (H( < ( B & H (B ( (B & Ä&#x153; Ã´B A B ( H A H& Q(< 8& (H (B & n: & H < B ( A ( (B .( (B H( 5NÃº ( < ( < A FNBH ( B( N( V& 5 ( ( A A<

r$(B & (B H Ã´ -& ( B(< ( Ã¦ A5N(B 8&

B(< & H .&<H R -& ( H( A< (B H(A (B -&BBA A AH HB

= &- (B & (B ( & B(3N A H H( A< ( B H(A &B <(HB 5N( F H( ( ( B :& (B , B (B & (B & -& A( < V&H < -(<Ä&#x153; < F -& ( R V & B(3NA< H( A< 5N(BH <(HR -(<Ä&#x153; ( B ( . H( & HB Ã´B +& H 3( H AN 5N( H&H:& HÃ´ ( B H(A &B <(HBR -(<Ä&#x153; &R & ( HÃ´ & HB ( B

V < (BB( H -(< 5NÃº &R BA .A Ã¦-A3 B ( ( &A & V& A< 5N A &< WN( BA3NA N & (B_ ( B Â&#x201E; A B (B

& H(B A FNBHÄ&#x192; A(B -(< , @ ( < :A : AB A.(<( HBR B& & (B & (BS H( A B < (H , Ã´BR ( < :A : ANH B ( B(3& R A ( H n:& (B -<&.(BBA& B F&<AHÃ¦<

s é r a Jug ortant imp Jugar és una font inesgotable de plaer, alegria, descobriments, reptes i satisfacció. La Convenció sobre els Drets de l’Infant expressa la importància del joc i la necessitat que tenim els nens i nenes de jugar.

A l’escola de l’hospital, el dia 23 de maig, vam celebrar el dia internacional del joc. Vam jugar a jocs de taula a l’aula de l’escola i també a les nostres habitacions.

Angeline,

14 anys

Sinan,

10 anys

a Quan soc jugo l’hospital amb a la Play i A la tauleta. rada g casa m’a els jugar amb s dels meus nino s. Vengadore 8 anys

Raúl,

Mabel, 12

10 anys

1 Fama, Jassim,

3 anys 11 anys

Fem artterĂ pia

ĂŠ s ? Ă¨ u Q Lâ&#x20AC;&#x2122;artterĂ pia proposa als nens i nenes ingressats exterioritzar emocions i sentiments mitjanĂ§ant lâ&#x20AC;&#x2122;art. Els permet expressarse, on les paraules no poden arribar, a travĂŠs del dibuix, la pintura, el â&#x20AC;&#x2DC;collageâ&#x20AC;&#x2122;, el fang, la dramatitzaciĂł amb titelles, la creaciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;un conte, lâ&#x20AC;&#x2122;escriptura i la narraciĂł, entre dâ&#x20AC;&#x2122;altres. NĂşria Mompin. Artterapeuta

noi visitar un a t u g in v yat Avui mâ&#x20AC;&#x2122;ha â&#x20AC;&#x2122;ha ensen M . s c jo n exper t e ue en mâ&#x20AC;&#x2122;ha dit q i s c jo s mâ&#x20AC;&#x2122;ha o d afat el que g a e H . n triĂŠs u un de s diver tit, ĂŠ m t la olt b sem e passat m h o â&#x20AC;&#x2122;h M . s arme. fantasme lâ&#x20AC;&#x2122;Eloi i la C b m a t n a bĂŠ jug 10 anys

Angela,

7 anys

Adem,

H( HBR ( B BH & ( B A : ( Ăş N & 5 < J B B -( <( & AN B V < & & < 3 ( ( F < ( H H &

( : n < ( < & ( 5N( ( < + <HÄ&#x192;

Lilou,

Julieta,

9 anys

14 anys

,5N(BH - AB H3( ( H< B (H B( B AÄ&#x2DC; ( A (<H H A ( <( & .&<H +n 3< <A & H (BH < ( 5N(BH A <(H 5N( :( <( H

B · A · R · Ç · A

Reportatge

Text: Marc Parramon. Fotos: Miguel Ruiz / FC Barcelona

8&N ( H<( &< Com molts ja sabeu el que ha estat entrenador del Barça durant les últimes tres temporades, en Luis Enrique, ha acabat la seva etapa al Club. Des de la revista Barçakids volem desitjar-li el millor en els seus futurs projectes! I com que un equip no pot estar sense entrenador, ja en tenim un de nou, Ernesto Valverde, un vell conegut de la casa.

J FN3 &< ( 6 <ï Valverde torna al Barça després de 27 anys. Ho farà per primera vegada com a entrenador del primer equip després de dirigir l’Athletic Club de Bilbao les últimes quatre temporades. Valverde, però, ja coneix la casa. El nou tècnic va vestir la samarreta blaugrana els cursos 1988/89 i 1989/90, en què va conquerir una Recopa d’Europa i una Copa del Rei. Valverde va arribar al Club de la mà de Johan Cruyff, entrenador d’aquell moment, i va disputar un total de 29 partits, en els quals va marcar 10 gols en total.

AB HăH& B & Hú A Va iniciar la seva trajectòria a les banquetes en les categories inferiors de l’Athletic Club la temporada 1997/98 i va dirigir el primer equip entre les temporades 2003 i 2005, on va tornar el 2013. Valverde va dirigir també l’Espanyol (2006/07 i 2007/08) i va ser subcampió de la UEFA. Va entrenar el Vila-real (2009/10) i el València (2012/13) i després es va traslladar a Grècia al capdavant de l’Olympiacòs en dues etapes diferents –2008/09 i 2010/11 i 2011/12–. Va guanyar la Superlliga de Grècia tres vegades i la Copa de Grècia dues, a més de dirigir el conjunt grec en vuit partits de la Lliga de Campions.

A &V B <<(H _ I, com cada any, també tindrem nova samarreta! Per primera vegada a la part frontal es podrà llegir “Rakuten”, una empresa japonesa de venda per internet. Els tradicionals colors blaugrana es mostren en unes franges vermelles verticals que es van estrenyent sobre un intens color blau. Al coll es poden veure alguns detalls inspirats en la història i la cultura del club, com ara la bandera catalana, la senyera.

Com a homenatge a l’orgull del club, s’aprecien altres detalls com ara la paraula “Força” a la part interna de la màniga dreta i “Barça” a la màniga esquerra. El mateix Neymar ha assegurat: “Quan et poses el nou equip del Barça per primera vegada sents una barreja d’orgull i optimisme per la temporada que ve. El seu aspecte és el d’un equipament esportiu d’última generació.”

& `:A & BR & ` 5N(<A< H&HB ( B HăH& B_

B · A · R · Ç · A

l Barça ha conquerit la Copa del Rei per tercera E temporada consecutiva! Ha estat la vint-i-novena vegada en la història, després d’imposar-se a l’Alavés

M'agrada

amb gols de Messi, Neymar i Alcácer, en el dia del comiat de Luis Enrique. Vas veure el partit? Aquí tens les millors imatges; moltes només les han captat els nostres fotògrafs!

Fotos: © MIGUEL RUIZ / FCB. © VÍCTOR SALGADO / FCB

● Text: Miquel Berga. Il·lustracions: Jaume Geli. Traducció: Neil Stokes

P E TIT ES BI OGRAF I ES DE GR A N S PERSONAT GES

US PRESENTEM...

Marie Curie 1867-1934

L’accés a la universitat i als coneixements científics no va ser gens fàcil per a les dones durant segles. El segle passat, però, una noia nascuda a Polònia va esdevenir la científica més famosa de la història. Amb el temps, i vencent tota mena d’entrebancs, va aconseguir un èxit extraordinari: dos premis Nobel, un de física i un de química. Poques vegades ha passat una cosa així i menys en una època en què no s’acceptaven dones a les institucions científiques. La seva vida és encara una inspiració per a totes les noies que volen dedicar-se a la recerca científica.

Getting into university and gaining scientific knowledge was not easy for women for centuries. However, last century a girl born in Poland became the most famous woman scientist in history. Over time, and overcoming all sorts of obstacles, she had extraordinary success: two Nobel prizes, one in physics and one in chemistry. Something like that does not happen very often, and even less so at a time when scientific institutions did not accept women. Her life is still an inspiration for all those girls who want to devote themselves to scientific research.

US PRESENTEM... Marie Curie

Qui VA SER?

Who was she?

Marie Curie (1867-1934) va decidir marxar de Polònia perquè a la Universitat de Varsòvia no acceptaven noies. Va anar-se’n a París per poder estudiar a La Sorbona. Allà va conèixer un altre apassionat de la ciència, Pierre Curie. Aviat es van casar i van treballar feliçment junts. Els seus descobriments sobre la radioactivitat van ser reconeguts amb un premi Nobel conjunt el 1903. Per desgràcia, Pierre va morir en un accident de trànsit i Marie va haver de superar noves dificultats. Malgrat la terrible pèrdua, va seguir treballant al laboratori i va aconseguir descobrir dos elements químics nous, el poloni i el radi, i li van atorgar el segon premi Nobel. Curiosament, la seva filla Irene també es va dedicar a la química i es va casar, com havia fet la seva mare, amb un científic. Marie Curie va morir sense saber que, al cap de poc, a la Irene també li atorgarien un premi Nobel conjunt amb el seu marit.

Marie Curie (1867-1934) decided to leave Poland because the University of Warsaw would not accept women. She went to Paris to study at the Sorbonne university. There she met another devotee of science, Pierre Curie. They soon got married and worked happily together. Their discoveries about radioactivity were recognised with a joint Nobel prize in 1903. Sadly, Pierre died in a road accident and Marie had new difficulties to overcome. Despite her terrible loss, she continued to work in the laboratory and managed to discover two new chemical elements, polonium and radium, and for that she was give a second Nobel prize. Curiously, her daughter Irene also took up chemistry and married a scientist, just like her mother. Marie Curie died without knowing that, in only a short space of time, Irene would also get a Nobel prize together with her husband.

PETITS CURIES

LITTLE CURIES

Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial (19141918), Marie Curie va treballar incansablement per aconseguir que la ciència fos d’ajuda per als soldats ferits al front. Gràcies a la seva dedicació es van poder adaptar una vintena de cotxes per transportar aparells de fer radiografies. Ella i la seva filla van participar activament en els treballs per portar el seu invent als hospitals propers als camps de batalla i van poder ajudar centenars de ferits. D’aquells cotxes que semblaven petites ambulàncies tothom en deia “petits Curies”.

When the First World War broke out (19141918), Marie Curie worked tirelessly so that science could help the wounded soldiers at the front. Thanks to her dedication a score of cars were adapted to carry x-ray machines. She and her daughter actively took part in working to get her invention to the hospitals nearest to the battlefield, and it helped hundreds of wounded men. Everyone called those cars that looked like small ambulances “little Curies”.

LA FRASE “Quan estudiava, sola i pobra a París, vivia de la joia d’aprendre i comprendre” “When I was studying, alone and poor in Paris, I lived on the joy of learning and understanding”

LA PARAULA CLAU

Science

Marie Curie va demostrar que la ciència pot ser cosa de dones. I de quina manera! Tant li fa si ho dius en català, ciència, o en anglès, science, tan li fa si ets home o ets dona: si et dediques als estudis científics podràs viure la joia d’aprendre i experimentar per comprendre a fons el món on vius.

Juguem

Text i ilÂˇlustracions: Cristina Bueno

Juguem

El conte

Text: Olivia de Diego. Il·lustració: Maria Mercè Canals

Els colors Fa molt temps existia un planeta no gaire lluny del nostre on hi vivien tots els colors. Era un planeta preciós, hi havia vida a cada racó i tot estava acolorit amb brillants pinzellades de tonalitats indescriptibles. Però, tot i la seva bellesa, les coses no anaven gaire bé entre els seus habitants, ja que els colors estaven en lluita i no podien conviure en harmonia en el món que compartien. Tots es barallaven per ser el més important. –Jo dono color al foc, a les flors i a un munt de fruites –cridava el Vermell–. Sense mi, el planeta seria fred i inhòspit. –Jo dono color a la llum, a les estrelles i també a les fruites –exclamava el Groc. –Aleshores –reia el Carbassa–, jo soc el més important, perquè soc una barreja de vosaltres dos! –I què serien el mar i el cel sense mi? –preguntava tímidament el Blau. –Pero jo soc als prats i les plantes

–deia el Verd–, i sense ells no tindríem aire per respirar. I així començaven cada matí. Després, el Morat, el Rosa, el Marró i altres colors s’afegien a l’eterna discussió de cada dia. Només el Negre i el Blanc observaven sense parlar les disputes dels seus companys; eren els més vells i, per tant, els més savis, i sabien que no servia de res voler ser el més important. Un dia el planeta es va llevar diferent, el Blau s’havia posat malalt i el cel estava cobert de milers de núvols que ploraven i ploraven preocupats pel seu amic. La pluja era tan intensa que tot va començar a diluir-se i els colors anaven desapareixent de mica en mica.

En aquell moment el Blanc i el Negre van reunir a tothom en una cova que estava més enllà de les muntanyes, en l’únic lloc on podien protegir-se de la intensa tempesta. –Amics meus –va dir el Blanc–, hem d’estar units, és l’única manera que tenim per sobreviure. –Necessitem construir entre tots un pont per portar l’aigua a un altre lloc –hi va afegir el Negre–, així que mans a l’obra, sortim a fora i fem una cadena agafant-nos de les mans. Llavors tots els colors van oblidar les seves discussions i les seves diferències i es van ajuntar i van crear un immens arc iris. Quan els van veure units, els núvols van deixar de plorar, i el Blau, de tan content que es va posar, es va curar i va anar a trobar-se amb els seus companys. Des d’aquell dia tots conviuen en harmonia, sabent que han d’estar junts per complir la seva missió: donar color a totes les coses del món.

La recepta

Il·lustració: Cristina Bueno. Nutricionista: Lídia Mateos

El Petit Leonardo Text: Marc Boada

Què és l’energia nuclear?

Breu història de la tecnologia

Els àtoms són els maons de la matèria. Les

Matèria i energia

Les mil i una aplicacions de l'energia atòmica Fa 500.000 anys que els humans fem foc. És importantíssim perquè amb el foc podem escalfar-nos, il·luminar, protegir i cuinar. Fer foc és fàcil, només cal un combustible, l’oxigen de l’aire i un focus de calor inicial. Per aquest motiu seguim fent foc i cerquem tota mena de combustibles, com ara el carbó, el petroli i el gas natural. Però això no és gaire pràctic. L’escalfor obtinguda és poca cosa comparada amb la que podríem aconseguir si en comptes de fer una simple reacció química utilitzéssim la mateixa matèria com a font d’energia. Ja ens ho va explicar Einstein: matèria i energia són la mateixa cosa però en estats diferents. Va ser a partir d’aquesta cèlebre afirmació que vam començar a desenvolupar tota mena d’aplicacions més o menys esgarrifoses. La primera que ens ve al cap és la bomba atòmica, una arma de destrucció massiva en què només uns grams de matèria es transformen en l’energia suficient per destruir una ciutat. Una segona cosa típica és la central nuclear, una fàbrica que Imatges sobre el funcionament del produeix electricitat gràcies a cervell que s'obtenen gràcies a la la desintegració dels àtoms. Per medicina nuclear. desgràcia molt de tant en tant alguna té alguna avaria i provoca accidents greus. Per sort, més enllà d’aquestes aplicacions també n’hi ha d’absolutament positives. Pensem per exemple en la medicina nuclear, una branca de les ciències mèdiques que gràcies als elements radioactius pot diagnosticar, identificar i sovint curar diverses malalties greus.

La pregunta científica seves dimensions són minúscules i estan constituïts per un nucli diminut amb un embolcall d’electrons. L’energia nuclear o atòmica és precisament la que neix als nuclis dels àtoms, però no serveix qualsevol nucli. Primer cal aconseguir àtoms gegantins, com l’urani o el plutoni, que tinguin nuclis amb moltíssimes partícules anomenades protons i neutrons. N’hi ha d’haver moltes perquè tinguin dificultats per mantenir-se lligades i siguin inestables. De fet són tan inestables que es divideixen espontàniament en dos de més petits. D’aquest trencament o desintegració sobra una mica d’energia, que és la que utilitzem després per produir electricitat o per observar l’interior del nostre cos.

La curiositat La potència de l’energia nuclear és immensa, però aquesta màgia científica és molt difícil. Els minerals dels quals obtenim l’urani són rars i poc concentrats. Cal extreure milers de tones de roca per aconseguir només uns centenars de quilos d’urani metàl·lic. Després aquest ha de seguir un procés d’enriquiment per concentrar els nuclis més inestables. Finalment s’ha de reunir tot en un sol lloc, el reactor. Al seu interior les desintegracions d’uns àtoms ajuden els altres a trencar-se, de manera que es produeix un fenomen de reacció en cadena autosostinguda. El més interessant és que dels milers de tones d’urani que utilitza una central nuclear al llarg de tota la seva vida útil només un quilo de matèria es converteix en energia aprofitable!

Torres de la central nuclear de Cofrents, al País Valencià.

l'Invent:

04. EL REACTOR NUCLEAR

Data d’invenció: 2 de desembre de 1942, als EUA. Inventors: Enrico Fermi, Leo Szilard. Dimensions: La pila era aproximadament esfèrica i mesurava uns 6 metres de diàmetre.

El 2 de desembre de 1942, a dos quarts de quatre de la tarda, el físic Enrico Fermi va anunciar que el reactor nuclear amb què experimentava havia funcionat per primera vegada. Va ser un moment emocionant: el reactor instal·lat improvisadament sota la graderia d’un estadi abandonat de Chicago havia funcionat durant uns 4 minuts. L’energia produïda no era suficient ni per encendre un led, però va permetre confirmar que l’energia nuclear era possible.

r er reacto del prim ip ar u s q o e p l' Tot li va qual se l a r, a A le . nuc o Pile-1 e Chicag ic el nom d rra, el fís e e l'esqu d ll to o ta f s la ta, cri rmi. A so ls Enrico Fe ls minera e a, un d it in n ra d'u ni. tenen ura que con

Dibuix del primer reactor nuclear de la història i, al costat, una maqueta a escala del reactor.

LA PRIMERA REACCIÓ NUCLEAR Els científics treballaven sota una gran pressió. Recordem que el món era immers en una guerra global, la Segona Guerra Mundial, i que l’exèrcit nord-americà desitjava desenvolupar una arma definitiva. Fermi i els seus col·laboradors van construir una enorme pila de barres de grafit que pesava 400 tones. Amb uns trepants van perforar les barres de grafit per posar-hi a l’interior milers de peces d’urani radioactiu. La pols del grafit es va escampar arreu i, exactament igual que passa amb la pols dels llapis, el terra es va convertit en una superfície lliscant i perillosa. Els investigadors, tenyits de negre

per la pols, van col·locar dins dels forats gairebé 50 tones d’urani i entre elles unes barres metàl·liques de cadmi que permetien controlar la reacció en cadena. Com a mesura de seguretat van penjar d’una corda una d’aquestes barres de cadmi, de manera que si apareixia el risc d’explosió la podien deixar caure sobtadament. Mentre va durar l’experiment un dels científics tenia també una destral a la mà per reaccionar ràpidament i tallar-la si calia! Tot va anar bé. Pocs dies després d’aquell experiment van portar tot el material a una instal·lació definitiva, on van continuar les proves.

EN EL PROPER CAPÍTOL... Alimentació garantida, l’agricultura.

35 Text: Vicent Partal. Il·lustració: Cristina Bueno

Reportatge

D A R O EQUIP D’EXPL Un grup de nens i nenes participa en l’aventura “Els 5 Grans” per conèixer la fauna ibèrica en el seu hàbitat Un total de 100 nens i nenes d’entre 10 i 12 anys van participar al mes de maig en una gran aventura per conèixer els cinc animals més emblemàtics de la fauna ibèrica: el llop, el linx ibèric, l’os, l’àguila imperial i la cigonya negra. El projecte ha estat organitzat per CaixaProinfancia, el programa per lluitar contra la pobresa infantil de l’Obra Social ”la Caixa”. Tots aquests nens i nenes d’arreu de l’Estat espanyol van passar un cap de setmana en la natura, envoltats de fauna salvatge per conèixer els animals en el seu hàbitat. Primer es van reunir tots al CaixaForum de Madrid i d’allà van partir als seus destins, uns a Zamora i altres a Lleó, a Huelva, a Astúries i a Ciudad Real. Per a molts d’aquests nois i noies, que estan en situacions difícils, aquest era el seu primer viatge i una experiència única.

? On és la cigonya

r quan aparegui la

Tots preparats pe

Esperant el llop

cigonya.

p, a Lleó.

der conèixer el llo

L’equip que va po

Treball en equip Per formar part de l’aventura, però, van haver de treballar en equip per fer un vídeo i un informe d’investigació sobre el comportament dels animals. I, a través d’un concurs, es van seleccionar els que havien presentat els millors treballs.

orum Madrid. , reunits al CaixaF

ts els aventurers Un gran equip To

S R O AD

gra n s

elsots veure aquceiasltss? On p ls tan espe anima

cigonya negra Parc Nacional del Valle de Alcudia (Ciudad Real)

os Parc Nacional de Las Fuentes del Narcea (Astúries)

àguila imperial Parc Nacional del Valle de Alcudia (Ciudad Real)

llop Sierra de la Culebra linx ibéric

Parc Nacional de Doñana (Huelva)

(Zamora) i muntanyes de Riaño (Lleó)

lona, L’equip de Barce a al Parc de Doñanturers

ar d’aven D’entre el centen demarcació de n’hi havia 27 de la n viatjar fins al Barcelona, que va on oñana, a Huelva, Parc Natural de D acions més grans es troben les pobl , la península. Allà de linx ibèric de n va l, al s amagat des de les casete m viu el linx, una poder observar co perill d’extinció. espècie de felí en ure molts altres Però també van ve animals. ota mooolt petita!

és una gran Què és aixo? Uiii,

Planekta

a ids ç r a B Què és Barçakids? Barçakids és un programa educatiu de la Fundació FC Barcelona pensat per als nens i nenes que fan educació primària. Amb Barçakids descobrireu què són els valors i la importància que tenen en les nostres vides. Parla de nosaltres als teus mestres i apunta’t el nostre lema:

www.fcbkids.cat

Al nostre web trobaràs un munt de jocs, contes, manualitats... Entra-hi! Aquí te’n deixem una mostra.

Qui té valors, guanya!

AQUEST MES PROPOSEM…

EL FUTBOLÍ MÉS HUMÀ! Us atreviu a jugar a futbol d’una manera diferent? Reuniu els vostres amics i amigues i proveu el futbolí humà! Voleu saber com s’hi juga?

1 2

Feu dos equips.

Cada equip es col·loca fent quatre files, una d’atac, dues de mitjos i una de defensiva, com en un futbolí! No us oblideu de marcar una línia de gol!

3 4

Que cada fila s’agafi de les mans! Recordeu: no us les podeu deixar anar! I ara, agafeu una pilota... i a xutar!! Guanya qui fa més gols!

Vole u se gui juga n t amb r valo els rs? A la no pàg st trob ina web ra areu aque i mo sta ltes activ més itats !

https://goo.gl/5zq42E

Les escoles a Barรงakids

Concurs de vacances amb

& ( N < B ( < &

n(BHAN!! TN &V

B <<(H ( 6 <Ã¯ _ l e p a d a n Sig ador jug tu que guis! vul

6NB5N( .&H& Ã´B N ( n(BHAN (V(B & ( (B H H & . N Ã¯ A B J VA n B VABH 6 < ( < V (B :A BN<HB ___? 7(-_R BA & & V <Ã¦ R H AB V ( < < (B JB -<( A

.&H&B

% A &<B

I : B n( VA < .&H& A revista@fcbkids.cat I no tâ&#x20AC;&#x2122;oblidis de posar-hi: el teu nom i cognoms, edat, adreÃ§a i telÃ¨fon. Tens temps fins al 31 dâ&#x20AC;&#x2122;agost

Les nostres propostes "El Sr. Robin. Un ocell savi"

"El millor

Autor i il·lustracions: Lemniscates / Editorial: Cruïlla

dia de la meva vida"

Racó de lectura

Arriba la primavera i el senyor Robin, un pit-roig, ha de buscar una llar per a la seva família. Però no li serà fàcil trobar casa. Molts ocells no estan disposats a compartir arbre amb el Sr. Robin. Tot canvia quan coneix el senyor Mussol. Una història que ens parla de tolerància i de saber compartir.

Autor: Raimon Portell Il·lustracions: Joma Editorial: Animallibres

A partir de 5 anys

La mare solament té paciència per a un dia normal. I avui ha arribat a casa com si tot li pesés. Aleshores m’ha mirat i ha dit allò de: “Ves, seu i ho expliques per escrit.” Perquè la mare en sap molt. Per això li faig cas! He vingut, m’he assegut i ho explico tot per escrit. A partir de 8 anys

Petits Clicks www. petitsclicks.com

És hora de divertir-nos! En els últims mesos hem provat aplicacions per aprendre a programar, per descobrir el món de la música, per conèixer a fons els esports…, però han arribat l’estiu i les vacances i és el moment de passarho bé! Per això avui us portem tres aplicacions per riure una estona que faran que les hores us passin volant!

Converteix-te en una emoticona "Magic" Aquesta aplicació detectarà la teva cara i li aplicarà el filtre d’emoticona que escullis, convertint-te en el que vulguis en temps real. A més, quan detecti que la teva cara canvia, exagerarà aquella emoticona afegint-hi efectes especials. Et podràs fer divertidíssims vídeos per ensenyar als teus amics!

Adopta un gatet "Talking Tom" S’ha acabat l’avorriment! Cuidar un animal ocupa molt de temps i amb aquest joc sentiràs que ho estàs fent! L’aplicació consisteix a adoptar un gatet, que hem de fer créixer fins que sigui adult, alimentarlo i cuidar-lo. A més, podrem viatjar pel món amb ell per conèixer els seus amics, decorar la casa i jugar-hi molta estona. Serà un més de la teva família!

Disponible per a iOS

Disponible per a iOS, Android i Windows

Més informació: https://magic-app.io/

Més informació: http://outfit7.com/apps/my-talking-tom/

"Harper i el paraigua màgic"

El joc de taula

Autora: Cerrie Burnell Il·lustracions: Laura Ellen Anderson

El 1672 hi va haver una fuga massiva de pirates de la presó de Cartagena d’Índies.

Editorial: La Galera

"Cartagena"

La Harper viu a la ciutat dels núvols amb la seva tieta àvia Sassy i el seu gat, Midjanit. Una nit que el Midjanit desapareix –juntament amb tots els gats del barri–, la Harper s’adona que només el seu paraigua màgic la pot ajudar a trobar-lo. El paraigua i la resta de nens que viuen al seu edifici! Un relat sobre l’amistat, la música i la màgia. A partir de 7 anys

Transforma la teva cara "FaceApp" T’agradaria saber com seràs quan tinguis 80 anys? O com seria la teva cara si fossis un nadó ara mateix? I si en lloc d’haver nascut com un nen fossis una nena, o al revés, quina cara tindries? Amb aquesta aplicació ho podràs descobrir! Només has de fer-te una foto i jugar amb els diferents filtres que ens proposen. És divertidíssim! Disponible per a iOS i Android Més informació: https://www.faceapp.com/

Després de travessar un llarg túnel, una barca els esperava per dur-los al vaixell que els permetria arribar lliures a Tortuga, l’illa dominada per corsaris, bucaners i pirates. En aquest joc no escapareu tots, tan sols els més ràpids i qui jugui millor les seves opcions i les seves cartes. Si teniu ganes d’aventura i de fer la guitza als altres, si us agraden els jocs d’estratègia i els que tenen atzar, tant si preferiu la lògica com les sorpreses, Cartagena és el vostre joc. Les normes bàsiques són molt senzilles i hi ha un munt de variants per fer-lo diferent.

Informació addicional Edat: A partir de 8 anys. Jugadors: de 2 a 5 jugadors Temps de joc: 30 minuts

.cat www.lu2 el codi: BarçaKids mb

compte a

5% de des

Per Gustavo Roldรกn

UN MAR DE Activitats educatives per a esplais i casals d’estiu

A eduCaixa... no tanquem per vacances! Descobreix un ampli catàleg d'activitats pensades per als esplais i casals d'estiu. Propostes que acullen els centres CaixaForum i CosmoCaixa perquè infants i joves es diverteixin, juguin i experimentin mentre descobreixen la cultura i la ciència. Fes-ne la reserva a www.educaixa.com