Juliol 2017. Revista nº 53 by Magma Cultura

$J ,#J8 bJ CnJ8 QI$ = $Jb $(B V (B (B -<(B( H V( &&& H H< 5NA (BR -(<Ĝ

www.fcbkids.cat JULIOL 2017. Número 53 - Preu: 3€

TEST: i ets as v o r p Com enturer! un av

B · A · R · Ç · A

Sumari El nostre correu electrònic:

revista@fcbkids.cat

20 22 26

Les vacances d’en Pol Culer Què li espera aquest estiu a en Pol Culer? En Ventura, el seu cosí i l’intrèpid de la família, li proposa un estiu mogudet. Resistirà en Pol Culer tantes emocions?

La revista dels Petits Valents Aquest mes la Leslie i en Llorenç ens expliquen la seva història. I descobrim què és la musicoteràpia.

Anem als EUA amb el Barça! El Barça escalfa motors per a la nova temporada als Estats Units. T’apuntes al viatge?

El conte La jaqueta papallona és un invent molt especial. Però per què la necessita la Lola? Un conte de Roser Rovira dibuixat per Maria Girón.

Jocs monstruosos d’estiu! Fa calor i els monstres ens proposen uns jocs una mica més relaxats però mooolt divertits.

Un trident espectacular! Les millors fotos de la temporada d’un trident únic: Messi, Neymar Jr. i Suárez.

Il·lustració de portada: Jordi Sunyer

Text: Lluís Llort. Il·lustracions: Sergi Càmara HERMES COMUNICACIONS SA. President: Joaquim Vidal i Perpinyà. Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench (vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Font i Joan Vall i Clara. Direcció Executiva: Joan Vall i Clara (conseller delegat), Xevi Xirgo (Informació General), Emili Gispert (Informació Esportiva), Toni Muñoz (Serveis), Josep Madrenas (Webs i Sistemes), Albert París (Comunicació), Miquel Fuentes (Administració i RH), Lluís Cama (Producció), Concepció Casals (Distribució) i Ricard Forcat. BARÇAKIDS Directora: Susanna Oliveira. Disseny: Jordi Molins i Florent Morante. Correcció: Mei Brescó. Dipòsit Legal: GI. 1817-2012.

El racó dels saberuts Què és la pol·linització?

Bàsicament consisteix a escampar el pol·len de les flors per aconseguir que en neixin de noves. A través d’un procés de transferència de pol·len des dels estams fins a l’estigma de les flors s’afavoreix la fecundació dels òvuls que donaran pas a les llavors i els fruits i, aquests, a noves plantes.

Concurs

Descobreix, al Petit Diari, el Parc de Bomarzo. Un parc ple de monstres... de pedra i cambres secretes.

Guanya la nova samarreta del Barça! Només cal que et facis una foto amb la revista Barçakids aquest estiu i ens l’enviïs. Premiarem les tres fotos més xules i originals.

Més monstres...

L’home del tren Us presentem Miquel Biada, l’home que va construir el primer tren que anava de Mataró a Barcelona.

Fem un gelat

Què ens expliquen les banderes?

Un estiu de ciència

Un bon gelat per a aquests dies de calor. I el podeu fer vosaltres. Us proposem un gelat de iogurt i fruites del bosc.

Les banderes són un símbol que explica moltes coses, segons els colors, les formes...

El pòster Encara no has vist els jugadors amb la nova equipació? Els queda molt bé!

Per què les flors desprenen perfum? Els colors llampants i els perfums són els elements que utilitzen les flors per atraure els insectes i afavorir la pol·linització. La sort és que molts dels perfums també ens agraden als humans.

Una tria de les propostes de CosmoCaixa per viure la ciència en família aquest estiu.

Tots els llums atrauen els insectes? No, segons el color i la intensitat de la llum també poden allunyar els insectes. Hi ha algunes excepcions, però la llum groga més aviat repel·leix els insectes i la llum blavosa els atrau.

Especial

estiu

Text: Carles Sala. Il·lustracions: Jordi Sunyer

,#J8 b, ,+6 ,5N(BH R B n( Q& =N (<R (B V (B (B -<(B( H( H< 5NA (B +&&&& H H< 5NA (B Perquè us en feu una idea, ara mateix el meu germà petit fa la migdiada, la meva germana gran està tancada a l’habitació, la iaia fa mitja al sofà, el pare jeu a l’hamaca i la mare ha posat encens i música tibetana i seu amb la mirada perduda davant d’una espelma.

tan aventurer, tan rodamon i tan heroi que fa un punt de ràbia i tot.

De sobte, algú truca a la porta. Truca una vegada, i una altra, i una altra, i una altra, i... ningú no mou ni un dit!

-Hola, cosinot.

-Hola, cosinet. No suporto que em diguin cosinet.

-D’acooord, ja hi vaig! –remugo.

-Uf, quina calma tan fastigosa que es respira a casa teva...

Obro la porta i hi veig ni més ni menys que en Ventura, el meu cosí gran.

En Ventura entra al menjador i descarrega un parell de motxilles a la catifa.

En Ventura és el membre intrèpid de la família, l’aventurer, el rodamon... l’heroi. De fet, és tan intrèpid,

-Què... què portes? –li pregunto.

-Ja ho veus: dues motxilles; dues motxilles plenes de

J8 #J8 b, cordes, llanternes, cantimplores, grampons, mapes, brúixoles, matxets...

xancletes, que ens n’anem plegats de vacances. Però de vacances de debò!

-I per a què vols tot això? Per a què vols un matxet?

La veritat és que, per mi, anar al càmping a fer el dropo és el millor que hi ha al món. Però un també té el seu orgull... i vol semblar un paio enrotllat... i intrèpid... I, pensant en el setembre, podré presumir tant, si vaig de vacances amb en Ventura!

-A tu què et sembla? Per untar les torrades amb mantega! -Ah... -No home, no: per si ens hem d’obrir camí a la jungla! -És clar... Com? Per si “ens hem” d’obrir camí a la jungla? No deus pensar que jo...?

Així que, em poso les botes de muntanya que em van dur els Reis –encara per estrenar–, agafo la càmera de fotos i... me’n vaig a l’aventura!

-Au, Pol, que ja ets una mica gran per anar-te a podrir al càmping amb la família! Mou el cul i ves-te a treure les

Especial estiu No puc dir que en Ventura no em doni opcions: illes desertes, jungles plenes de feres, rius amb piranyes, cims amb neus perpètues...

Jo intento dir que no és això el que em passa, però ja és massa tard.

Veient que no sé què triar, el paio m’etziba:

És el que tenen alguns aventurers com ell: no deixen temps per a la reflexió.

-Ja ho entenc: tot et fa peça! Saps què? Tinc la solució: anirem a un lloc on hi ha una mica de tot!

Tan reflexiu que soc jo, sobretot quan soc al sofà amb un bol de crispetes i la televisió al davant...

J S J , 1 A qu

in lloc

+,8

prefer

CJ $n,

#J8

erdre’ t? -En una ial. (1 p unt) ciutat ( preferib -En una le m e nt, la m zona b eva). (2 oscosa -En una punts) qualse vol. (3 illa salv punts) atge ple (en eru pció, é s clar). na de feres i amb tr (4 punts es volc ) ans 2 Quin seria e l teu e -Beren xtraes ar. (1 p colar i unt) deal? -Tocar la flauta travess -Escala era. (2 r al roc punts) òdrom -Escala del bar rs ri. (3 p unts) tempes ense corda i amb un ta. (4 p unts) a bena als ulls en un te rreny g 3 Si tre laçat u balles n dia d sis en e -Vendr un cir e les e c , què t’a ntrades grada . (1 pun -Munta ria fer t) r i desm ? u n ta r la vela -De fun . (2 pun àmbul ts) o trape zista. (3 -Malab ars am p u n ts ) b foc... millor e o de tra ncara: pezista domar sense x lleons a des d’u n trape rxa... o de do mador zi en fl 4 Quin ames i de lleo d’aqu sense x n ests tí arxa! (4 s... O tols et -Com c fa més onstruir punts) -se una peça: -Manua hamac l de jar a en quin dineria ze dies -Cuina pràctic . (1 pun amb rè a. (2 pu t) ptils i a n ts ) -Sobre ràcnids viure a : les mil l’Himàla lors rec ia: 8.00 eptes.( 0 metre 3 punts ) s no só n tants. (4 punts ) -En un

centre

comerc

iries p

has que ó n i ang da, s trèpi por tis s n i a e no rson S a pe . Ves qu

n u s ç ui or a illa , $ o sig ínim esf n un n e s e s qu el m iurie bJ

No é cidesa i brev : o s s t , pla pun ntura tant -1-4 t per a la l’ave e d ò de r u t e c n s a p , m na ions s. oc a a... nsac er p ll d’hore e s blav s i t s : To pare nove ida unts rant un iure . p v s la v iu. 8 a n u t e a d a -5 t r . s n . r e sv te po r ta. u no ara sigui us a s dis T e à . dese t p s s ame enc s de ts: E pun ra toque mb c nen que a 2 a 1 n i ca -9 ente enal nt en l’adr olten no s en ta t E t’env nts: 6 pu i els que 1 3 -1 c, e ris sens

Especial estiu No us puc dir on som perquè no en tinc ni idea (ni veig cap rètol enlloc), però sí que us puc deixar anar unes quantes reflexions que he fet aquests últims dies:

-3 Al mar no hi ha cap lloc on aixoplugar-se. Ni tampoc ni una punyetera ombra. Ah, i els tubs de crema solar són una estafa: no en tens ni per començar!

-1 Navegar en un rai per l’oceà és més incòmode que menjar crispetes de cap per avall (un dia ho vaig provar).

-4 Que passin els dies i no hi hagi terra a la vista és tan desesperant com jugar amb la consola i quedar-te sense bateria just a l’última pantalla. Bé..., ara potser m’he passat...

-2 L’aigua salada no és bona per passar la set, però beure gotes de rosada només funciona a les pel·lícules.

Tub de crema solar gastat en un sol dia!!

Cantimplora buida!!

$J 8 -Quin

J bI

és l’oc

8J 8

I O,

8 #, eà mé De tots =,8= s gran els oce del m J S ón? ans, el un terç més ex de la s te uperfíc -Quin ie terre ns és el Pacífi és el p stre. c. Ell to unt m t sol co és pro La foss breix fund d a de le s Maria e la Te la costa nne rra? xinesa i la d’In s, a sota de l’ ditat! oceà P donèsia ac . Fa un -Com s 11.00 ífic, situada e es for 0 ntre metres men l de pro es ona El resp fu ndes? on Pel que sable de les o n fa a l’a lçada d ades és ni m que bu és ni m e les o fi el ve nes en nt, de la recorr i. intensit , dependrà s ys que el ven obreto t. at que t del te tingui i -Per q mps uè l’ai de la d gua de istància Durant l mar que és sal el proc ada? és d’ev l’aigua aporac , pe ió, l’ dels riu rò les grans quantita únic que pas s qued sa e ts sodi, q n al ma ue qua r. Entre d’elements q a estat gasós n és ue por aquests reaccio dir, la s ta al. nen en tre ells elements hi h l’aigua formen a el clo r i el el clor ur sòd ic, és a

Especial estiu

, #

en ir que anyat: d c u p No eng mâ&#x20AC;&#x2122;hagi sâ&#x20AC;&#x2122;hi pot a r u t n a Ve esta ill en aqu bar de tot! tro

AAA !

,N A

-El r ai dâ&#x20AC;&#x2122; b en P -5 es ol i e I6J n Ve cultu

S n r t e u s r -3 fla a men cs -6 tu cans -2 m icos -3 m onst res -9 p alme res -El m atxe t dâ&#x20AC;&#x2122;e -Lâ&#x20AC;&#x2122;Ăşn n Po ica f l o n t dâ&#x20AC;&#x2122;aig -Un glob ua d us a olĂ§a -4 ne eros de lâ&#x20AC;&#x2122; tĂ tic nĂşfa illa rs

Especial estiu

QJb O , =, , ! Com he enyorat el cĂ mping! I lâ&#x20AC;&#x2122;hamaca, i els gelats de llimona, i la piscina amb flaire de clor... Fins i tot he enyorat la meva germana! Per sort, perĂ˛, tinc les fotografies que he fet aquests dies; la prova de tantes proeses i aventures; el trofeu que dona sentit a tant dâ&#x20AC;&#x2122;esforĂ§! Ja tinc ganes que comenci lâ&#x20AC;&#x2122;escola!

Reportatge

Text: Marc Parramon. Fotos: Miguel Ruiz / FCB

JB . H &H&<B -(< A vosaltres encara us queda un mes i mig de vacances perĂ˛ el primer equip del BarĂ§a ja estĂ en marxa, preparat per encarar la nova temporada amb &&& H(B 3 (B_

Per escalfar motors els jugadors sĂłn aquest mes de juliol als

Estats Units

B Âˇ A Âˇ R Âˇ Ă&#x2021; Âˇ A

disputant diversos partits.

I , $, = bcontra el Madrid ĂŠs

-se Q,b er acostumar t,

J b men en p erveix ntensa

ar i ... its s treball Estats Units ts part , s Ăł e i u c a q p e s A i licar-s arĂ§a al va equ a la no onĂ¨ixer el B mps per exp ac ut te donar an ting es, ĂŠs clar! h ĂŠ b m anc ah, i ta les vac

artit a fora Aquest p ue es jug clĂ ssic q s del n o rĂŠ g p e s s e l e anyol, d p s e eto t ta s is de lâ&#x20AC;&#x2122;E Barqu im isputar a l e d d a v ig s a e que de m la) el 30 (VeneĂ§ue 1982.

&V H( -&< WNú ( B -B ( B JBH HB AHB Imagina’t que ets la persona responsable d’organitzar el viatge del Barça als Estats Units! Situa al mapa les tres ciutats per on ha passat l’equip aquest estiu. Fes un punt i escriu-hi el nom. Encercla la que t’agradaria visitar primer!

Comencem amb una de fàcil. L'heu vist moltes vegades per la tele. Qui és el seu president? A Leo Messi B Barack Obama C Donald Trump D Carles Puigdemont Com es diuen els premis de cinema més importants que s'atorguen en aquest país? Els reparteixen cada any pels volts de febrer. A Xavis B Júlies C Martines D Òscars Aquest entrepà es va crear a Nova York a principis del s. XX. Entre d'altres ingredients, porta pit de pollastre, cansalada, tomàquet i maionesa. S'ha fet tan famós que ara el fan a tots els racons del món. Com es diu? A Sandvitx Nova York B Sandvitx Club C Biquini D Big Mac Quin és l'idioma majoritari que parlen els seus habitants? A L’anglès B El francès C El castellà D El català... amb accent anglès Com es diu la seva principal lliga de bàsquet professional? A NBA (No Ballem Agafats) B NBA (National Basket Association) C NBA (Només Barçakids) D No tenen lliga de bàsquet professional, ho sento...

Kate Perry és una de les cantants estatunidenques de més èxit del mom ent. Fa poc va batre rècord de seguidors a Twit ter, saps a quina xifra màgica va arribar ? A 50 milions B 75 milions C 100 milions D 200 milions Disney és el cognom del senyor nord-am ericà que va fundar l'empresa de dibuixos animats més famosa del món. Però quin era el seu nom? A Walt B Joseph C Edward D Joan Antoni

Solucions: 1c, 2d, 3b, 4a, 5b, 6c, 7a

B · A · R · Ç · A

Ep, pots demanar ajuda i consultar Google Maps! ● Nova York ● Washington DC ● Miami

B · A · R · Ç · A

M'agrada

an estat molts xuts, molts gols, molts crits des. Aquí celebració, fins i tot molts pentinats diferent temporada teniu algunes de les millors imatges de la mar Jr. i del trident del Barça, format per Messi, Ney menals que Suárez. Un homenatge a tres futbolistes feno s: © MIGUEL ens fan gaudir de valent a cada partit! Foto

RUIZ / FCB. © VÍCTOR SALGADO / FCB

B · A · R · Ç · A

M'agrada

H<A ( H (B-( H N <___

MĂşsica a lâ&#x20AC;&#x2122;hospital A lâ&#x20AC;&#x2122;hospital celebrem totes les festes tradicionals de la millor manera possible: fent un concert!!! El 21 de juny, Dia de la MĂşsica, ens lâ&#x20AC;&#x2122;han ofert les MacedĂ˛nia. Va ser molt fresc i divertit. Van comenĂ§ar cantant al vestĂbul i desprĂŠs per diferents plantes per als nens allitats que no van poder baixar.

<H ( =& ( A ( Ä&#x153; (B + ( HÄ&#x192; N V(B AH n:&B-

MusicoterĂ pia

WNĂş Ă´B

La musicoterĂ pia ĂŠs una activita t que ajuda els nens hospitalitzats a expressar les seve s emocions. A travĂŠs dels instruments musicals, de can Ă§ons, de la percussiĂł corporal... poden comunicar els seus sentiments, distreureâ&#x20AC;&#x2122;s i gaudir dâ&#x20AC;&#x2122;una estona de plaer, millorant aixĂ el seu estat dâ&#x20AC;&#x2122;Ă nim i fent mĂŠs agradable lâ&#x20AC;&#x2122;estada a lâ&#x20AC;&#x2122;hospital.

ÄŽBA

(B & H&

& .( AĂŻ 5N

(BR -(<Ä&#x153;

- < N V A< 76Ă´R & ( B :& (<(B ? BÄ&#x192; n H<(B

Nora,

3 mesos

H R H & H( H V & B ( R B ( N ĂŚHA5N(B B ÄŽBA5 & H BA V( A< ( Ä&#x2DC; V

.(< &R 5N 5N( V V H&H ( < 3 n

Martina,

Irene,

7 anys

11 anys

om ĂŠs Leslie n u e m l E Tinc 11 anys

$(B A(R BA ( ÄŽ V& TNBH ( CN . Bofill Foto: A

El meu nom ĂŠs Ramon Pol Ă§ n e r o l L nys a 3 1 c n i T

Fa un mes que em van detectar un limfoma de Hodgkin al pit, i saber que aixĂ˛ era un tumor desenvolupat em va destrossar molt psicolĂ˛gicament ja que no podia anar a lâ&#x20AC;&#x2122;institut durant sis mesos ni jugar a futbol, la meva passiĂł. Les primeres hores van ser molt difĂcils, jo no ho acabava dâ&#x20AC;&#x2122;assimilar, perĂ˛ ho vaig haver dâ&#x20AC;&#x2122;assimilar tard o dâ&#x20AC;&#x2122;hora. Ara ja han passat tres setmanes des que em van donar lâ&#x20AC;&#x2122;alta de lâ&#x20AC;&#x2122;hospital i estic molt feliĂ§. Porto una via a la jugular (coll), ja que no em van poder posar un Port-a-Cath, perquĂ¨ tenia el pit molt inflamat (el tumor estĂ situat allĂ ). PerĂ˛ amb una setmana de tractament (quimioterĂ pia i menjant totes les pastilles diĂ ries) ha disminuĂŻt de 8 cm a 6. Ara que ja ha disminuĂŻt ja hem posat data per a lâ&#x20AC;&#x2122;operaciĂł per implantar el Port-a-Cath. Mâ&#x20AC;&#x2122;haurĂŠ de quedar dos dies ingressat, perĂ˛ desprĂŠs serĂ molt mĂŠs cĂ˛mode. El Port-a-Cath ĂŠs una cosa de forma i mida de moneda. Per aquĂ em ficaran la medecina, em faran les anĂ lisis... Fa uns dies ja em va fer efecte la quimioterĂ pia i em van caure una mica els cabells, i vaig decidir rapar-me al zero. Ara soc calb, perĂ˛ no totalment i em queden pelets en punxa que la mĂ quina no agafa i fan molt mal quan els tires cap enrere. Avui al vespre mâ&#x20AC;&#x2122;he banyat i ja mâ&#x20AC;&#x2122;han caigut quasi tots.

lie, tinc 11 anys i vinc Hola, el meu nom ĂŠs Les s em van diagnosticar de VeneĂ§uela. Als 10 any ar dels 3 anys vaig comenĂ§ cĂ ncer al braĂ§ dret. Des ra est rqu lâ&#x20AC;&#x2122;O en r ipa i vaig partic en el mĂłn de la mĂşsica lmira. SimfĂ˛nica Juvenil de Pa xar tot per ar el cĂ ncer ho vaig dei Quan em van diagnostic da a tra r a Espanya per ser cta la meva salut. Vaig arriba nar a tor no de DĂŠu. Amb la por de lâ&#x20AC;&#x2122;hospital de Sant Joan s. paĂ l vaig deixar al meu tocar el meu violĂ, el qua sa. egut molta gent meravello En aquest hospital he con dat en rapeutes, que mâ&#x20AC;&#x2122;han aju Entre altres, les musicote jĂ dâ&#x20AC;&#x2122;elles he arribat moments difĂcils i per mit stavo Dudamel a conĂ¨ixer el mestre Gu al Palau de la en un concert que va fer MĂşsica. Ă pia vaig rebre En acabar una quimioter va regalar em l me una sorpresa: Duda gaudeixo de dia en ui un preciĂłs violĂ. Av havia fet i ho ns aba i la mĂşsica com ma al de lâ&#x20AC;&#x2122;hospital el agraeixo a lâ&#x20AC;&#x2122;equip music que han fet per mi.

Dies enrere van venir uns amics a casa i el pare va portar una cĂ mera i em van gravar mentre mirĂ vem un vĂdeo que no sabia de quĂ¨ era. Era un vĂdeo on sortia tota la gent que conec donant-me Ă nims i dedicant-me canĂ§ons, partits de futbol... Vaig plorar molt dâ&#x20AC;&#x2122;emociĂł i al final del vĂdeo surt una persona molt especial: AndrĂŠs Iniesta, que em desitjava molts Ă nims i que em recuperĂŠs. Ja ha passat el primer mes de cĂ ncer, ha estat difĂcil, perĂ˛ no impossible!!

HO SUPERARĂ&#x2030;!!!

Primer mes superat!!

fĂ¨lix,

12 anys

& H&< +A A CA NA ( +(< Ăş A .(< (<

El conte

Text: Roser Rovira. Il·lustració: Maria Girón

Un altre pare preocupat va anar a demanar ajuda a en Flynn, l’inventor més inventor del poble de Fodz.

seus papes van anar a visitar un poblet antic. La Lola portava posada la jaqueta que en Flynn li havia fet.

“Tenim una nena meravellosa, la Lola. Però es distreu per tot. Anem al parc i persegueix els ocells, sense tenir en compte que pot caure i fer-se mal; anem a comprar i de seguida persegueix els carros de l’altra gent. L’altre dia es va perdre perseguint una papallona!, i per molt que l’avisis, ella fa el que més li agrada: perseguir tot allò que es mou! No sabem què fer! Que ens pots ajudar?”

“Realment és molt bonica”, deia la mama de la Lola. “Així negra, i plena de papallones dibuixades de tots colors, fa molt de goig.”

“Va, ves a casa, i a veure què se m’acut”, va respondre en Flynn. Després de tenir una bona idea, hi va treballar moltes, moltes hores. Era la primera vegada que feia una cosa tan bonica, i la veritat és que li va costar poder-ho acabar. Quan va tenir l’invent llest, va trucar al papa preocupat. “Vine a buscar l’invent, a veure si us agrada i us soluciona el problema de la Lola.” Quan el papa va arribar a casa d’en Flynn va quedar amb un pam de nas quan en Flynn li va donar... una jaqueta! “La Lola no té fred, el seu problema és que es despista i es perd!”, va dir el papa. “Va, emporta-te-la i emprova-la-hi, a veure com li va”, li va dir en Flynn, amb un mig somriure. El pobre papa va agafar la jaqueta i se’n va anar. Aquell cap de setmana, la Lola i els

“Sí, però jo volia un invent perquè no perdéssim la nostra filla, i no una jaqueta de papallones”, deia el papa. Els papes de la Lola van trobar uns amics i van posar-s’hi a xerrar. Al cap de poc, la Lola va veure un gat i va intentar atrapar-lo. Quan va perdre el gat, va buscar els seus pares. Va sentir dues veus que cridaven: “Lola!” Just en aquell moment, les papallones de la jaqueta de la Lola van marxar de la jaqueta i es van posar a volar per sobre de la nena! Totes juntes, amb tots els seus colors, es veien des de lluny. Quan els pares s’hi van acostar, van veure que la Lola era a sota d’elles! La jaqueta feia que els papes trobessin la Lola quan es perdia! Només cridant el seu nom, les papallones sortien de la jaqueta, s’enlairaven i començaven a volar per sobre de la nena! Així, els papes, veient els colors de les papallones, de seguida trobaven la Lola! En Flynn l’havia tornat a encertar! Quan la jaqueta papallones se li va fer petita, els pares de la Lola es van adonar que ja no la necessitava. La Lola havia crescut.

Text: Jaume Copons. ilÂˇlustracions: Liliana Fortuny

Juguem

● Text: Miquel Berga. Il·lustracions: Jaume Geli. Traducció: Neil Stokes

P E TIT ES BI OGRAF I ES DE GR A N S PERSONAT GES

US PRESENTEM...

MIQUEL BIADA 1789-1848

Hi ha gent que s’imagina coses que encara no són i troba la manera de fer-les possibles. Són els emprenedors o visionaris, gent que canvien el món i la nostra manera de viure. Dos-cents anys enrere, quan no hi havia encara trens enlloc d’Espanya, el senyor Miquel Biada va decidir construir unes vies que anessin de la seva ciutat, Mataró, fins a Barcelona. Ja teníem “camins de ferro” perquè el primer ferrocarril de Catalunya comencés a circular –a tota màquina– carregat de passatgers. There are people who imagine things that do not exist and then make them possible. They are entrepreneurs and visionaries, people who change the world and the way we live. Two hundred years ago, when there still weren’t any trains anywhere in Spain, mister Miquel Biada decided to build a railway from his city, Mataró, to Barcelona. This “iron path” was the first railway in Catalonia, allowing trains full of passengers to get to the Catalan capital.

US PRESENTEM... MIQUEL BIADA

Qui VA SER?

WHO WAS HE

Miquel Biada (1789-1848) va néixer a Mataró però va voltar mig món fent negocis i creant empreses. Els darrers anys de la seva vida va tornar a Mataró amb la dèria de fer el primer tren de Catalunya. Va aconseguirho tot i que molts creien que la seva idea era absurda i havent de superar tota classe d’entrebancs. Aquell primer tren va revolucionar la nostra manera de viatjar. Per anar de Mataró a Barcelona es tardava cinc hores, però amb el tren del senyor Biada hi podien viatjar 400 persones que arribaven a la capital en només trentacinc minuts. L’única pena és que el nostre visionari es va morir uns mesos abans que el tren fes el seu primer viatge, però ja sabia que el seu somni estava a punt de fer-se realitat.

Miquel Biada (1789-1848) was born in Mataró but travelled around half the world doing business and setting up companies. Towards the end of his life he went back to Mataró with the aim of making the first train line in Catalonia. He managed to overcome all sorts of obstacles and did it despite many people thinking his idea was absurd. That first train revolutionised our way of travelling. To go from Mataró to Barcelona at the time took five hours, but on mister Biada’s train 400 people could get to the capital in only 35 minutes. Sadly, our visionary died a few months before the locomotive made its first journey, but he died knowing that his dream was about to become a reality.

LA FRASE “M’hi jugo deu mil pesos que quan torni a Catalunya (des de Cuba) en menys de quatre anys anirem en tren de Barcelona a Mataró” “I bet 10,000 pesos that when I return to Catalonia (from Cuba) that in less than four years we will go from Barcelona to Mataró by train” 32

La locomotora "mataró"

THE "MATARÓ" LOCOMOTIVE

Per posar en marxa el seu projecte, el senyor Biada va fer portar, en vaixells, quatre locomotores de vapor des d’Anglaterra. Eren unes màquines estranyes que deixaven a tothom bocabadat: tenien una xemeneia molt alta, feien fum i les conduïen el maquinista i el fogoner. La inauguració del ferrocarril va ser el 28 d’octubre de 1848 i a la primera locomotora que feia tirar el tren la van batejar amb el nom de Mataró. Quan aquell trenet passava per dins d’un petit túnel, els passatgers es tapaven els ulls atemorits i aplaudien quan la intrèpida Mataró sortia de la foscor. Els primers trens eren vistos com una cosa moderna i misteriosa, però també romàntica. Potser per això la Mataró i altres locomotores de vapor circulaven engalanades amb tot de flors i garlandes.

To put his project into practice, mister Biada brought over four steam engines by ship from England. They were strange machines that left everyone openmouthed: they had a tall chimney stack, they produced a lot of smoke and were operated by a driver and a fireman. The railway was inaugurated on October 28, 1848 and the first locomotive to run on it was named the Mataró. When this little train first went through a tunnel the passengers covered their eyes in terror and they applauded when the intrepid Mataró burst once again into the open air. The first trains were seen as something very modern and mysterious, but also something romantic. Perhaps that’s why the Mataró and other steam locomotives went around decorated with flowers and garlands.

LA PARAULA CLAU

Entrepreneur

En anglès, d’un emprenedor en diuen un entrepreneur, una paraula que descriu les persones que com en Miquel Biada fan projectes i negocis perquè tenen la visió, l’energia, l’entusiasme i la capacitat d’animar els altres a posar diners i esforços per fer possibles les seves idees.

La recepta

Il·lustració: Cristina Bueno Nutricionista: Lídia Mateos

Text: Vicent Partal. Il·lustració: Cristina Bueno

El Petit Leonardo Text: Marc Boada

Breu història de la tecnologia

Alimentació garantida L'agricultura Patir pel menjar. Sí, patir pel menjar. Aquesta ha estat una constant durant quasi tota la història de la humanitat. Trobar aliment en plena natura és molt difícil; tant, que la gana ens ha acompanyat sempre. Per sort això ja no és obligatòriament així. A banda dels països on la producció de la terra és insuficient per a la seva població, la gana avui es pot satisfer. El quid de la qüestió és l’anticipació. Si avui plantem vegetals, d’aquí a uns mesos tindrem aliment, i si això ho fem cíclicament podem produir prou per menjar regularment durant tot l’any. Segurament aquesta va ser la conclusió a la qual van arribar, fa milers d’anys, els primers agricultors. L’experiment va sortir tan i tan bé que des d’aleshores no hem parat de fer-ho. Som fills de la revolució agrícola del Neolític. Gràcies a aquells pioners la nostra esperança de vida . El ran vaixell g n u n e s’ha multiplicat per ls ats. a de cerea més cultiv ls a Descàrreg re ce ls tres o quatre. I l’èxit òs són e blat i l'arr agrícola de la nostra espècie és tan absolut que avui es calcula que cultivem milers i milers de vegetals diferents en més de la meitat del terreny fèrtil que hi ha al planeta. Entre tots els cultius destaquen els cereals, en concret dues espècies: el blat, que és la planta més conreada al món, i l’arròs, la més cultivada a l’Àsia. La producció total de cereals assoleix un volum inimaginable: es calcula que entre tots els pagesos i pageses del món produeixen uns 2.600 milions de tones de cereals!

La pregunta científica

Com és l’agricultura moderna? Fora de les economies de subsistència l’agricultura és una activitat fortament tecnificada basada en el coneixement científic. Un cas extraordinari és el d’alguns agricultors dels Estats Units. Treballen sols! És a dir, una sola persona s’ocupa de centenars d’hectàrees. (Una hectàrea és, aproximadament el doble del terreny d’un camp de futbol). Cada un d’aquests pagesos del segle XXI disposa de maquinària especialitzada per fer totes i cadascuna de les feines. La seva col·lecció de tractors és espectacular. Això, sumat a l’anàlisi química del terreny, la utilització d’adobs, herbicides, insecticides i, evidentment, de regadiu, ha aconseguit disparar la productivitat agrícola. Si l’any 1970 calia mitja hectàrea per alimentar una persona durant un any, avui ja només en cal un quart, és a dir, mig camp de futbol!

La curiositat Les repercussions de les pràctiques agrícoles van molt més enllà del simple cultiu. La vida de pagès obliga a viure sempre al mateix lloc, cosa que al cap de poc temps facilita la domesticació de diversos animals. També ajuda a l’aparició de les ciutats, l’escriptura i la moneda. D’altra banda, s’ha de vigilar el territori, perquè altres grups humans no s’hi instal·lin, de manera que apareixen els soldats i els exèrcits. A més, els agricultors necessiten que la natura col·labori, aportant bones pluges i temps benigne. Tant és així que comencen a pregar els déus per tal de tenir bones collites i apareixen les creences que tenim encara avui. Finalment, les necessitats agrícoles condueixen a l’observació dels astres per preveure els canvis d’estació i faciliten el desenvolupament de la geometria i les matemàtiques.

bares,

Mapa d'iso que farà.

rmet fer que ens pe

bre el tem

previsió so

l'Invent:

05. CULTIU DE PLANTES

Data d’invenció: A Catalunya, aproximadament 9.000 anys abans d’ara. La tècnica per plantar vegetals i recollir-ne el fruit s’ha desenvolupat diverses vegades en diferents llocs del món. A casa nostra l’agricultura va començar fa uns 9.000 anys. Els primers agricultors van viure al Priorat i és possible que l’invent arribés de lluny, no ho sabem. Vivien en una cova, de fet en una immensa balma arrecerada al costat d’un rierol. Ja cultivaven cereals, però encara recollien aliments al bosc i segurament iniciaven la domesticació d’alguns animals. El procés va ser senzill, van observar que les plantes amb espiga tenien el costum de deixar caure les llavors just al seu peu, de manera que formaven camps espontanis. Només calia facilitar aquest procés, traient les males herbes, regant tot el possible i guardant les millors llavors per plantar-les la primavera següent.

ers Els prim ors van lt u c ri ag r per comença ums eg ll r a conre Tota . ls a i cere ció lu una revo stra o n per a la . evolució

Cova dels fems d'Ulldemolins (a l'esquerra) i cabanes del Parc de la Draga de Banyoles, dos llocs on van viure els primers agricultors.

UN POBLAT PER DESCOBRIR COM VIVIEN ELS PRIMERS AGRICULTORS Dos mil anys més tard, al costat de l’estany de Banyoles ja hi havia un petit poble, potser una primera miniciutat. Tenia només un carrer, les cases eren de fusta, construïdes sobre uns pals clavats a la platja de l’estany. Aquests ja eren uns agricultors experts amb molta tecnologia. Cultivaven diverses espècies i tenien ramats de porcs, bens i vaques. En resum la seva dieta era rica i diversa i disposaven de tota mena d’estris per a les feines diàries. Increïblement el

jaciment de la Draga, a Banyoles, ha preservat moltíssima informació. Les aigües de l’estany han cobert les restes durant milers d’anys, impedint la putrefacció dels materials orgànics. Els arqueòlegs han trobat un tresor d’informació, cistells de fibres, cordes, plats i coberts, un arc de fusta de teix i el fragment d’una canoa. Gràcies a tot això han pogut reconstruir les cabanes i el que hi havia a l’interior, i fins i tot es pot visitar!

EN EL PROPER CAPÍTOL... L’avió i el vol artificial

Reportatge

què? La … o p o r d i H ort urbà h n u ’ d a i c cièn

un hort, i t’imagines s ll u ls e s lada al e u Si tanq ació et trasl in g a im a v te s possible te segur que la ble... Però é o p r ri n u b o n e sc e o ots d camp iutat? Ho p c la a rt o h ! nir un oCaixa rbà de Cosm uè? La ciència al nou hort u .q .. o sller “Hidrop En el nou ta s què es nece rà ri descob ” à s e rb d u à rt o rb h d’un un hort u er construir icular sita per pod com de part i ca fi tí n e ci a Caixa, on d’una mirad à de Cosmo rb u rt o h terra! u o n és el eixen sense cr s e d a iv lt hidroponia, les plantes cu gràcies a la le ib ss o p s é Això podràs repro conreu que e teu d l a e í ic ix cn a r tè una mença co i t a it iv ct l’a duir durant à a casa. rb u rt o h t peti

’efectes d a x i a c Una nts! que sorprene que sembla

a caixa construir un r descoT’animes a aquest talle n E s? ic g à sm s, piles i la tingui efecte tenciòmetre o p s, d le b m plena de briràs com a r una caixa ca ri b fa ts o p ir efecteva destresa faràs emerg n e a ix ca la De e tenyiran sorpreses. s de leds qu m u ll e d rs la sensacions tes espectacu provocaran t e i a lt vo n t’e l’espai que . ts n e n re sorp

(+6 anys)

ina, muntanya, Aquest estiu, platja, pisc a. diversió i... molta ciènci ir de la ciència Hem fet una tria per gaud . en família a CosmoCaixa

Segueix les passes dels triceratops

iSaps d’on ve el nom d’aquest dinosaure? Sign fer a ar arrib en fica “rostre de tres banyes”. Podi fins a nou metres de llargada (gairebé un terç es dels quals corresponia al crani), uns tres metr una fas Te’n .. d’alçada i unes deu tones de pes. la idea? En vols saber més coses? Per celebrar erastr a tornada del triceratops, et convidem jar la pista dels dinosaures que hi ha a Cosre moCaixa. Observant el fèmur de l’apatosau bé Tam . podràs deduir com n’era de gran el descobriràs la història que s’amaga darrere es saur dino protoceratops, observaràs ous de i podràs imaginar com era en realitat el trice ratops acabat d’arribar.

Que hi ha algú? Planetar i 3D

El 6 d’octu bre de 199 5p l’astronom ia com el d assarà a la història d ia en què el descob es va anun e riment de ciar l primer p voltant d’u laneta en na altra es òrbita al trella simil llavors en ar al nostr çà, el nom e Sol. De bre de pla coneguts netes extr no ha para asolars t d’augme mons simil ntar. ars als del nostre siste Hem descobert també d’a ma solar, p ltres de ta n exòtics q erò imaginació ue desafie : planetes n la nostra circumbin planetes c aris, júpite tònics o su rs calents, perterres. En aquest programa del Planeta per l’espa ri en 3D, v i a la rece iatjaràs rca de pla estrelles: e netes en ò ls exoplan rb it a etes. Esbri dels astrò naràs les tè d’altres noms per detectar a c niques amb el sim quests astr ulador astr es llunyan onòmic de s, (+12 anys l Planetari . )

Planekta

a ids ç r a B ACTIVITATS BARÇAKIDS ESPECIAL ESTIU! An C uns eu a orre am busc u! ho ics ar te l’av niu to i am un d a i t e bo ntur per gues u i com i ja ai na est pas en on a p sar u çar leg na ats !

Us proposem… Al nostre web trobaràs un munt de jocs, contes, manualitats... Entra-hi! Aquí te’n deixem una mostra.

Què és Barçakids?

Barçakids és un programa educatiu de la Fundació FC Barcelona pensat per als nens i nenes que fan educació primària. Amb Barçakids descobrireu què són els valors i la importància que tenen en les nostres vides. Parla de nosaltres als teus mestres i apunta’t el nostre lema:

Qui té valors, guanya!

www.fcbkids.cat

Vaiu rçakids B amb un

clic!

Al BLOG de www.fcbkids.cat podreu llegir la crònica sobre el vostre pas per Barçakids i descarregar-vos les fotografies.

JUGUEM AMB EL RESPECTE!! Benvinguts al joc del CAMÍ DEL RESPECTE! Un viatge diferent que de ben segur us sorprendrà ;)

GUIA DELS VIATGERS DEL CAMÍ DEL RESPECTE:

1. Inici. Agafa força, que

l’aventura comença quan tires el dau!

2. Durant tot el joc, has de dir ‘si us

plau’ sempre que demanis alguna cosa. Si te n’oblides, perds el torn!

Digues alguna cosa que t’agradi de cadascun dels altres jugadors!

4. Corre, SALTA FINS A LA CASELLA

13!

5. Durant la resta del joc, has de dir ‘gràcies’ sempre que et donin alguna cosa. Si te n’oblides, perds el torn!

6. Durant tot el joc, has de respondre ‘de res’ sempre que algú digui ‘gràcies’ o ‘si us plau’.

7. Abraça tots els jugadors i jugadores! 8. Anomena una afició que comparteixis amb algú del joc i que la resta endevini de qui es tracta.

9. Explica un acudit! Ei, però que sigui respectuós!

10. Ràpid! Transforma’t en una estàtua humana que representi el RESPECTE.

11. Somriu durant la resta del torn :D

12. Comparteix amb la

resta de jugadors algun personatge (real o de ficció) a qui respectis.

13. Ooh! ARA TOCA SALTAR ENRERE fins a la casella 4.

14.

Digues alguna cosa que no comparteixis amb ningú del joc (o això et sembla!).

15. Dibuixa la persona que tens a davant amb els ulls tancats.

16. A la primera persona de la teva família que vegis, li has de fer una abraçada ben forta!

17. Hora de ballar! 18. Defineix el valor del

respecte si no vols quedar-te un torn sencer aturat!

19. Digues de pressa a quin contenidor

tiraries l’objecte que tinguis més a prop (i que estigui fet de plàstic, vidre o paper).

20. HAS ARRIBAT AL FINAL! ENHORABONA! JA ETS EXPERT EN EL RESPECTE

Com s'hi juga?

Dissenyat per brgfx / Freepik

1. Tireu el dau per torns i avanceu cada cop tantes caselles com punts hagueu obtingut amb el dau. 2. Segons el número de casella on arribeu heu de fer el que diu a la plana anterior a la “guia dels viatgers del camí del respecte” si no voleu perdre un torn sencer! 3. El joc s’acaba quan tots els jugadors, menys un, han arribat a la casella final.

I JOCS ESPORT