www.fcbkids.cat JULIOL 2015. Número 30 - Preu: 3 €
Qui va inventar... El quètxup El perfum La tassa de vàter Els pantalons El xiclet...
Un pòster històric
Un superconte
Tots els campions del segon triplet!
La Petúnia i el castell impossible
Sumari de Barçakids
Concurs
de vacances amb Envia’ns una foto de les teves vacances amb la revista Barçakids i guanya una samarreta signada pels jugadors del Barça! Entre tots els participants sortejarem 20 samarretes de Barçakids signades pels jugadors del Barça
On has d'enviar la foto? A revista@fcbkids.cat I no t’oblidis de posar-hi: el teu nom i cognoms, edat, adreça i telèfon o correu electrònic. Teniu temps d’enviar la foto fins al 31 d’agost
4
Qui va inventar... Hi ha moltes coses que fem servir cada dia. Us heu preguntat mai quants anys tenen o qui les va inventar? La tassa del vàter, per exemple, o el paper higiènic. Què feien servir abans? Descobreix-ho a “La casa dels invents”...
GRUP HERMES President: Joaquim Vidal i Perpinyà. Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench (vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Font i Joan Vall i Clara. Consell Editorial: Xavier Albertí (president), Joan Villarroya (vicepresident), Joan Ballester, Maria Favà, Lluís Foix, Rosa Font, Jordi Maluquer, Jaume Oliveras, Vicent Sanchis, Llorenç Soldevila, Antoni Vila Casas i Pep Collelldemont (defensor del lector).
2
8
Any 2100. Com serà la Terra? Us imagineu com serà el nostre planeta d’aquí a gairebé un segle? El futur no està escrit, però podem tenir algunes pistes de com pot ser. Ho podeu descobrir en una exposició a CosmoCaixa de Barcelona.
Direcció Executiva: Joan Vall i Clara (conseller delegat), Xevi Xirgo (Informació General), Emili Gispert (Informació Esportiva), Toni Muñoz (Serveis), Josep Madrenas (Webs i Sistemes), Albert París (Comunicació), Anna Maria Ribas (Gerència Comercial), Miquel Fuentes (Administració i RH), Lluís Cama (Producció), Concepció Casals (Distribució) i Ricard Forcat.
BARÇAKIDS Directora: Susanna Oliveira. Disseny: Jordi Molins i Florent Morante. Fotografia: FC Barcelona. Correcció: Mei Brescó. Dipòsit Legal: GI. 1817-2012.
El nostre correu electrònic:
revista@fcbkids.cat
10
Supermegajocs d’estiu! Més jocs que mai per a aquest estiu. Busca i troba...
16
Pòster
18
Fem una pila!
20
Un pòster per guardar, amb tot l’equip dels campions del triplet!
El Petit Leonardo ens parla de l’energia i ens ajuda a construir una pila
El conte “El castell impossible”, un conte especial per a una bona lectura d’estiu
24
La recepta
27
On és la Blua?
28
Llegir, jugar...
Un refrescant granissat de llet merengada
S’ha entretingut fent màgia i l’hem perdut!
Com es produeixen les onades al mar?
Si ompliu d’aigua un plat i hi bufeu al damunt, veureu com es formen minionades. El vent actua igual damunt la superfície del mar. Llavors, l’onada, segons les circumstàncies que es trobi pel camí, com ara les marees, els corrents, la temperatura o el vent, pot ser que augmenti de volum o que es vagi fent petita fins a arribar a la platja amb suavitat.
Per què el sol ens enfosqueix la pell? El sol ens crema la pell, però si hi estem exposats poca estona o ens protegim amb una crema, la melanina, que és el pigment que tenim a la pell, reacciona i s’enfosqueix per fer rebotar la llum del sol. Quan ens bronzegem és perquè el nostre cos vol evitar que ens cremem la pell.
I, com sempre, les nostres propostes per llegir una estona, jugar amb els amics...
30
Per què hi ha sorra a la platja? L’abecedari del Barça La “E” d’equip. Junts som mÉs forts!
31
?
El racó dels saberuts
Còmic L’Sportman i en Xiulador proven la tirolina. Se’n sortiran?
La sorra està feta de roques esmicolades que, de mica en mica, les onades de l’aigua del mar transporten fins a les platges. Segons el tipus de marees, pot ser que en deixin, però també pot passar que l’aigua s’emporti la sorra mar endins. Text: Lluís Llort. Il·lustracions: Sergi Càmara
3
El reportatge Text: Lluís Llort. Il·lustració: Liliana Fortuny
La
casa dels
Hi ha molts, moltíssims estris, materials i productes que fem servir cada dia. Us heu preguntat mai quants anys tenen o qui els va inventar? Aquí en teniu uns quants exemples.
Al bany Tassa de vàter Hi ha coses que fem cada dia, com ara dormir, menjar, beure, fer pipí i caca. Moltes altres coses també les fem cada dia, com per exemple rentar-nos les dents, parlar o mirar la tele, però podem no fer-les. En canvi, la primera llista sí que és inevitable. I això ha estat així sempre, fins al punt que fa uns 4.000 anys a Creta ja tenien una mena de tassa de vàter, i en fa 3.000 a l’Índia, i en fa 1.500 a Egipte... Fins fa dos-cents anys, però, la xarxa de clavegueres no es va generalitzar a les ciutats i els pobles d’Occident. Va ser un poeta anglès, John Harrington, el primer que va desenvolupar, el 1597, un vàter similar als actuals. El 1890, una versió perfeccionada de l’invent ja era comuna a tot Europa. Fins aleshores es feia la caca en un orinal i es llençava per la finestra, al mig del carrer. Ecs, quin fàstic!
4
invents
(2) Recupera la història de molts altres invents al número 13 de Barçakids. El trobaràs al web www.fcbkids.cat
Perfum I després de tanta caca, posem-hi una mica de perfum, no? Tot i que la paraula ve del llatí (per i fumare, que vol dir “a través del fum”, perquè els romans cremaven herbes aromàtiques a les cases), el primer cop que es va fer servir en el sentit actual va ser en català, a l’obra Lo Somni, de Bernat Metge, el 1399. Diuen que el primer perfum va ser casual: quan un home prehistòric va fer una foguera per escalfar-se i la llenya duia resina i va fer bona olor. Però el perfum com a líquid aromatitzat que les persones ens posem per fer bona olor va néixer fa 5.500 anys a Sumèria, el que avui és el Pròxim Orient. De fet, els historiadors afirmen que els sumeris van crear el primer sistema d’escriptura, van ser els primers a fer servir instruments de bronze, van inventar la roda i van ser els primers que van fabricar ungüents i perfums.
Paper higiènic I un cop ja es tenia una tassa grossa on seure a fer la caca i el pipí, amb una cisterna d’aigua que quan la buidem s’ho emporta tot cap a unes canonades que allunyen tot el que hem fet, què més calia? Doncs una manera d’eixugar-se. Molt antigament es feia amb aigua (avui dia és el sistema preferit als països musulmans), però encara més amb fulles d’enciam (no és broma!), draps, pells, fulles de blat, molsa, algues... Els grecs ho feien amb pedres (quin mal!) i els romans, amb esponges lligades a un pal i mullades amb aigua salada. Els primers a fer servir el paper higiènic van ser els xinesos, fa uns 2.200 anys. Joseph C. Gayetti va ser el primer que va comercialitzar el paper de vàter, el 1857, uns fulls de paper humitejats amb àloe que només podien comprar els molt rics. El 1880, els germans Scott (Edward i Clarence, nord-americans) van posar a la venda el paper enrotllat que coneixem i fem servir avui dia. Bé, el d’ara és molt més suau que el de fa 135 anys.
5
El reportatge
A l'armari Pantalons Pantaleó és un personatge de la Commedia dell’Arte, que són uns espectacles de carrer que es representen a Itàlia des del segle XVI. Aquest personatge duia aquesta peça de roba que s’ajusta a la cintura i a les cames i que pot dur butxaques. És curiós que moltes de les civilitzacions que per
Botó Perquè els pantalons s’aguantin a lloc es poden utilitzar diferents sistemes, com ara elàstics, cinturons, gafets, cremalleres, Velcro i, sobretot, botons. Al principi els botons no servien per cordar la roba, eren només decoratius. Els primers es feien amb closques de mol·lusc, fa més de 4.000 anys. Els grecs i els romans també els feien servir de decoració i en
Cremallera I si el botó és important per cordar tota mena de peces de roba, també ho és la cremallera per als pantalons i les caçadores, oi? Com sol passar, ja hi havia invents anteriors (entre el 1850 i el 1900) molt similars però que no acabaven de funcionar prou bé. Aquest sistema de tancar fent moure un passador que uneix o separa una sèrie de dents o gafets, no es va patentar fins al 1917. Ho va fer Gideon Sundback,
6
als grecs eren bàrbares vestien amb una mena de pantalons i no amb túniques com ells. Des d’aleshores, tot i que el sistema és el mateix, s’han fet servir moltes menes de pantalons i de molts materials, fins a arribar als omnipresents texans. Cada societat té les seves manies, però n’hi ha de ben ximples: a Espanya, fins fa uns 60 anys, no estava ben vist que una dona portés pantalons!
feien de fusta, d’ivori, d’ossos... En qualsevol cas els botons són molt pràctics i poden ser molt variats de forma, de color i de material, per això hi ha molta gent que els col·lecciona. Menys els membres d’una agrupació religiosa, els amish, que no fan servir els botons per convicció. És clar que tampoc fan servir cotxes ni electricitat, ni moltes altres coses.
ài un senyor nascut a Suècia però que vivia al Canadà es va casar amb la filla de W.L. Judson, inventor d’una mena de cremallera. Primer es van fer servir per cordar botes i pantalons i roba de nens, però de seguida també es va aplicar a bosses, entapissats, armaris de tela... Al principi alguns en van dir zipper, perquè quan l’obres o tanques fa un soroll així: “Ziiip”, no us sembla?
Marranades Mar ar ben bones Frankfurt L’entrepà d’hamburguesa és el que més es menja a tot el món, però el de salsitxa de Frankfurt (que en anglès anomenen hot dog) ocupa el segon lloc de la llista. És una salsitxa que es diu així per la ciutat alemanya. L’original està feta amb carn de porc embotida en tripa natural d’ovella. El seu gust peculiar s’aconsegueix amb una cocció de fumat (amb l’escalfor del fum de fusta) i per això no s’acostumen a cuinar, només cal escalfarles en aigua calenta. Tot i que aquesta mena de salsitxes es fan a la zona d’Alemanya de Frankfurt am Main des del segle XIII, no van aparèixer en algun document fins al 1562. I no es van començar a conèixer com a “salsitxes de Frankfurt” fins al 1929.
Quètxup I ja que hi som, posem quètxup al frankfurt (i a les patates fregides, si en teniu). El 1876, el nord-americà Henry J. Heinz (us sona, la marca Heinz?) va afegir tomàquet a la recepta d’una antiga salsa xinesa, picant i de color vermell (tot i que no duia tomàquet). La salsa xinesa es deia una cosa així com kôechiap i Heinz va adaptar el nom. El quètxup actual porta bàsicament tomàquet, però també sucre, vinagre, sal, herbes aromàtiques, ceba i espècies.
Xiclet Podem acabar la ració de marranades amb un xiclet. L’home mastega productes naturals des de sempre, com ara herbes, resines, cereals... Els grecs mastegaven una mena de goma que surt d’una planta que es diu llentiscle, i ho feien per netejar-se les dents i tenir més bon alè. Els indis americans mastegaven la resina que surt de tallar els avets i el 1850 es van començar a vendre trossos d’aquesta resina com a primer xiclet comercialitzat. Després es va passar a fabricar amb làtex, que és un suc lletós que surt del sapote, un arbre dels boscos tropicals de Centreamèrica. William F. Semple, un dentista d’Ohio (Estats Units), va fer servir aquest làtex per preparar un material gomós per exercitar la mandíbula i estimular les genives, i el desembre del 1869 va patentar el xiclet.
7
El reportatge
Planeta Terra Any 2100
Quanta gent habitarà el nostre planeta? Com serem? De què viurem? Sí, sí, falta mooooolt per arribar a l’any 2100! Però com serà la Terra d’aquí a gairebé un segle depèn de tots nosaltres.
la nau odel de
rge d
Vally Fo
M
És cert que no es pot predir el futur, però estudiant les tendències, és a dir els canvis que es formen lentament al llarg del temps, podem tenir algunes pistes del que pot passar. I si us interessa saber què diuen aquestes pistes podeu visitar a CosmoCaixa de Barcelona l’exposició Experiment any 2100. Què ens espera a la Terra del futur? En aquesta exposició ens podem fer una idea del que es preveu en el futur. Però, ep!, el futur no està escrit... i totes aquelles coses negatives que prediuen les pistes les podem canviar entre tots per fer canviar el rumb! Us imagineu un món sense ordinadors ni mòbils i sense Whatsapp? Doncs si parleu amb els vostres avis us explicaran que quan ells eren petits no n’hi havia! Ara no ens podem ni imaginar algunes de les coses que segur que existiran l’any 2100. Bé, imaginar sí, perquè sempre hi ha hagut gent a qui li ha agradat somiar com seria el futur. Per això a l’exposició trobareu algunes peces d’algunes pel·lícules de ciencia-ficció, com ara una rèplica del cotxe de la pel·lícula Retorn al futur i de la nau Vally Forge del film Naus silencioses.
a
cul a pel·lí l e d e x del cot ur" Rèplica Retorn al fut "
8
"
encioses
Naus sil el film "
Un món encara més tecnològic
Un planeta superpoblat
Què ens diuen les pistes? L’estudi de les tendències ens dibuixa a grans trets com pot ser el nostre planeta en un futur.
Superpoblació Ara la població mundial supera els 7.000 milions d’habitants. Mai havíem estat tants! I ha estat gràcies a la millora de les condicions de vida. I sembla que aquesta tendència continuarà i en un futur encara serem més!
Megaciutats Per primera vegada en la història, més de la meitat de la població del món viu en ciutats. I es preveu que hi haurà moltes més megaciutats –ciutats de més de deu milions d’habitants– que ara.
Els recursos De moment no anem gaire bé. Avui dia ja gastem més recursos dels que el planeta ens pot proporcionar. Ja tenim doncs una alerta i segur que haurem de canviar el rumb!
Ciència i tecnologia En el darrer segle els canvis tecnològics s’han accelerat. Tenim moltes més eines i coneixements científics que els nostres avantpassats que ens fan la vida més còmoda. I això no s’atura!
El futur no està escrit! Ara ens n’hem fet una idea, però recordeu que el futur no està escrit i depèn de tot el que fem cada un de nosaltres!
9
Juguem
10
!
Text i il路lustracions: Cristina Bueno
11
Soluci贸 a la plana 30
12
13
Soluci贸 a la plana 30
Juguem
14
!
15
Soluci贸 a la plana 30
El Petit Leonardo Text: Marc Boada
11. L'energia al
Renaixement
L'energia que mai no va tenir Leonardo da Vinci El Renaixement va ser un moment especial. La societat europea sortia de l’edat mitjana. L’època de la foscor havia acabat. Es recuperaven els coneixements dels antics grecs i romans i les classes benestants gaudien de les noves tendències artístiques. Dins d’aquesta revolució renaixentista els enginyers i artesans també vivien nous temps. Una febre constructora d’edificis i catedrals els omplia de feina! Però, tot i que la tecnologia va experimentar un gran salt, hi havia un problema greu. L’energia per fer coses era la de sempre. Pensem-hi! La llista d’energies disponibles era ben minsa. Per una banda hi havia l’energia eòlica, utilitzada des de feia milers d’anys per impulsar vaixells i després per moure molins de vent. També era coneguda l’energia hidràulica. A tot Europa hi havia rodes d’aigua per fer tot de coses, moldre el blat, fer paper o activar les fargues per fer ferro. Finalment hi havia la gran font energètica del moment, les energies de sang. Sí, els animals i també els humans eren fonts d’energia molt importants. Transportaven mercaderies, enlairaven pedres enormes per les catedrals i movien totes les màquines necessàries per fer la roba, l’aliment i qualsevol altre producte. És per aquest motiu que moltes de les màquines que va dissenyar Leonardo estaven condemnades al fracàs: no tenien un bon motor elèctric!!!
18
EL CONCEPTE Què és l’energia? L’energia és un dels quatre components bàsics de l’univers, junt amb la matèria, l’espai i el temps, i és molt difícil explicar què és. Una possibilitat és definir-la com tot allò que és capaç de produir un canvi. Per tant, si les coses no canvien gens és perquè no hi ha cap energia. Hi ha diversos tipus d’energia: les primàries, com la llum i la radioactivitat, i les secundàries, que en són transformacions. Per exemple, l’energia elèctrica que surt d’una central nuclear es produeix després que la calor de la desintegració dels àtoms d’urani es converteixi en vapor d’aigua i aquest faci girar una turbina a què connectem un generador elèctric.
LA CURIOSITAT El moviment perpetu La més important de les lleis de l’energia diu que aquesta no es crea ni es destrueix, només es transforma. Per això deduïm que tampoc pot aparèixer espontàniament. Però en el Renaixement això no estava tan clar. Hi havia persones que pensaven que es podia construir una màquina que es pogués moure indefinidament sense cap aportació d’energia. Fins i tot Leonardo ho va intentar. Durant uns anys va dissenyar màquines de moviment perpetu. Per sort va entendre que era un somni impossible, però per desgràcia avui en dia encara hi ha gent que pensa que és possible!
Estudis de Leonardo da Vinci sobre el seu somni del moviment perpetu.
ACTIVITAT
Construïm una pila elèctrica Avui construirem una pila elèctrica que hauria deixat bocabadat el mestre Leonardo. Començarem buscant 10 o 12 monedes antigues, en concret les pessetes d’alumini que encara volten per molts calaixos de les cases. Demana’n als pares, avis i tiets, segur que en tenen algunes. Després has d’anar a la ferreteria i comprar volanderes que tinguin el mateix diàmetre i siguin d’acer inoxidable. Això és essencial.
2 1 Netejarem les volanderes i les pessetes d’alumini amb un fregall, aigua i una mica de sabó. Han de quedar brillants.
3
Posa una mica de suc de llimona en un plat i procura que els discos absorbents en quedin ben amarats però sense que degotin. També serveix el vinagre o el col·lutori bucal.
Retalla 10 o 12 discos d’algun material absorbent. Funciona molt bé el feltre, el paper assecant o una baieta de cuina. El diàmetre ha de ser el mateix que el de les monedes.
4
Ara ja pots muntar la pila. Posa una moneda sobre la taula i a sobre un disc del material absorbent que has tallat. Després posa-hi una volandera d’inoxidable. Això és una pila simple, però nosaltres la necessitem múltiple.
Repeteix el procés. Sobre la volandera posa una moneda, un disc, una volandera, etcètera.
5
Ara embolica tot el paquet amb un tros de cinta aïllant. Posa un clip entre la moneda i la cinta i un altre entre la volandera i la cinta. Això seran els terminals. Als clips has de connectar-hi dos fils, i ja tens una pila!
Pots fer funcionar un LED d’una llanterna espatllada, o un rellotge, i muntant diverses piles en paral·lel fins i tot un petit motor!
EN EL PROPER CAPÍTOL... Els joguets de Leonardo. Van ser tantes les seves invencions que fins i tot va dissenyar joguets que encara fem servir avui. En el proper capítol construirem algunes de les seves joguines i descobrirem la ciència que amaguen.
19
El conte
20
Text: Llu铆s Prats. Il路lustraci贸: Anna Clariana
L
D 3HW~QLD 6XJUDQ\HV ÀOOD GHO ULTXtVVLP $YHO·Ot 6XJUDQ\HV GH &RQVWUXFFLRQV 6XJUDQ\HV 6$ IHLD XQD VHWPDQD TXH HUD D 3DODPyV L HVWDYD DYRUULGD FRP XQD RVWUD WRW L HVWDU HQYROWDGD GH MRJXLQHV SDUD VROV L JDQGXOHV SHU SUHQGUH HO VRO +DYLD SURYDW GH IHU FODVVHV GH QDWDFLy DPE XQD QHGDGRUD ROtPSLFD SHUz QL HOOD QL OHV OOLoRQV GH JROI DPE HO FDPSLy FRPDUFDO O·KDYLHQ GLVWUHW $TXHOO PDWt GH MXOLRO OD VHYD PDUH OOHJLD XQD UHYLVWD PHQWUH [DUUXSDYD XQD FRSHWD GH FDYD 7DPSRF WHQLD JDQHV GH IHU UHV /D PLQ\RQD MD MXJDULD DPE OD QHQD TXDQ WRUQpV DPE HOV VDQGYLW[RV ²3HU TXq QR IDV XQ FDVWHOO UHLQHWD" ²OL YD VXJJHULU /D 3HW~QLD YD PLUDU VH HO FLVWHOO SOH GH SDOHV UDVFOHWV L MRJXLQHV SHUz QR VDELD SHU RQ FRPHQoDU )LQDOPHQW YD DJDIDU XQ FXEHOO EODX FHO L XQD SDOD 9D SRVDU VRUUD DO FXEHOO ÀQV TXH HO YD RPSOLU OD YD [DIDU L OD YD DERFDU D WHUUD (O UHVXOWDW YD VHU XQ Q\DS WDQ OOHLJ TXH YD SLFDU DPE HOV SXQ\V D WHUUD L YD WLUDU OD SDOD L HO FXEHOO DO PDU 9D WRUQDU D RQ HUD OD VHYD PDUH L YD SDVVDU SHO GDYDQW G·XQ QHQ HQ 1LO &ROOSULP TXH GHYLD WHQLU OD VHYD HGDW (VWDYD FRQVWUXLQW XQ FDVWHOO DPE O·DMXGD GHO VHX SDUH $OOz Vt TXH HUD XQ FDVWHOO $PE PXUV PHUOHWV WRUUHV FRURQDGHV DPE EDQGHUHWHV XQ IRVVDU SOH G·DLJXD L XQD HVFDOD TXH DQDYD ÀQV D OD SRUWD GHO FDVWHOO 6H·O YD PLUDU DPE HQYHMD 4XDQ O·RFXSDGtVVLP VHQ\RU 6XJUDQ\HV YD DUULEDU GHVSUpV GH UHVROGUH PLO DVVXPSWHV L OD YD YHXUH WDQ HPPXUULDGD OL YD SUHJXQWDU ²4Xq HW SDVVD ÁRUHWD" 0·KD GLW OD PDUH TXH YROLHV IHU XQ FDVWHOO ²1R SXF ²YD IHU HOOD² 6·KD HQVRUUDW ²-D VDSV TXH FRQVWUXHL[R HGLÀFLV DUUHX RL FLUHUHWD" ²YD IHU HOO LQÁDQW OD SDQ[D RUJXOOyV² -D YHXUjV TXLQ FDVWHOO IDUHP 'HL[DUHP HQ ULGtFXO DTXHOOV GRV WDQRTXHV G·DOOj 'LW L IHW /·HPSUHVDUL YD DQDU D UHFROOLU HOV HVWULV TXH OD QHQD KDYLD WLUDW DO PDU L YD FODYDU OD SDOD D OD VRUUD 4XDWUH JDOOHGHV GH VRUUD PpV WDUG HO VHQ\RU 6XJUDQ\HV KDYLD IHW XQ EXQ\RO TXH YD DFDEDU GH TXHGDU GHUUXwW HQ SRVDU V·KL XQD SORPD GH JDYLQD DO FDSGDPXQW
21
El conte
–No en tens ni idea, pare! –va dir traient foc pels queixals la Petunieta–. Mira el seu castell! El veus? Doncs jo el vull! El senyor Sugranyes va girar el cap i va veure la preciositat GHOV &ROOSULP /ODYRUV YD DJDIDU OD VHYD ÀOOD GH OD Pj L HV YDQ DFRVWDU DO PDJQtÀF FDVWHOO GHOV &ROOSULP –Quant en demana? –va dir traient-se la cartera de la butxaca. El senyor Collprim va obrir uns ulls com taronges i es va mirar l’home d’ulleres de sol que li tapaven mitja cara. –Vol comprar-me el castell?
22
–Puc comprar el que em peti –va replicar el senyor Sugranyes–. Quant? –No l’hi puc vendre. Si vol, que la nena jugui amb nosaltres. –No! La nena vol el castell. Res de jugar “amb nosaltres”. En veure la cara d’empipat del senyor Sugranyes, el pare d’en Nil va replicar: ²'RQFV QR HVWj HQ YHQGD (OV GRV 6XJUDQ\HV YDQ WRUQDU VRWD HO SDUD VRO RQ OD PDPj OOHJLD la revista. –El molt gamarús no me l’ha volgut vendre –va remugar el constructor. –Que no te l’ha volgut vendre? –va dir ella escandalitzada. –No, Cuca. Però ja sé què faré. Que es prepari! Tot seguit va agafar el telèfon mòbil i va prémer els números amb tanta força que gairebé van sortir disparats de l’aparell. El dia següent van aparèixer a la platja dues grans excavadores que van abocar tones de sorra, però quan la Petúnia intentava fer alguna cosa, només aconseguia que sortís una merdeta de castell, per dir les coses pel seu nom. El segon dia va fer venir dos enginyers i dos arquitectes de Construccions Sugranyes SA per veure què podien fer. Però ni amb els aparells tecnològics van ser capaços de fer un castell que s’assemblés al que en Nil i el seu pare feien cada dia a la platja abans de remullar-se al mar.
Els dies segßents el senyor Sugranyes es va trencar el coll donant instruccions als arquitectes mentre el pare d’en Nil DMXGDYD HO VHX ÀOO D SRVDU XQD WRUUH DTXt XQD DOWUD DOOj L D SRF D SRF FRP FDGD GLD HO FDVWHOO GHOV &ROOSULP V¡HQODLUDYD DPXQW (Q FDQYL OD VRUUD GH OD 3HW~QLD 6XJUDQ\HV PDL HUD SURX ERQD R QR OD SRVDYHQ FRP HOOD YROLD R XQD WRUUH TXHLD DEDQV G¡KRUD El cinquè dia el senyor Sugranyes es va posar a dirigir SHUVRQDOPHQW XQ HTXLS GH TXLQ]H SDOHWHV SHUz HOV UHVXOWDWV IHLHQ ULXUH 'HVSUpV G¡XQD VHWPDQD HOV HQJLQ\HUV HOV DUTXLWHFWHV L HOV SDOHWHV GH &RQVWUXFFLRQV 6XJUDQ\HV 6$ YDQ DJDIDU YDFDQFHV pensant que el seu director general estava ben tocat del EROHW El vuitè dia la Petúnia Sugranyes s’estava traient fum per les orelles al costat de la seva mare veient com en Nil i el seu SDUH HV EDQ\DYHQ FRP FDGD GLD /ODYRUV HV YD DL[HFDU YD DQDU FDS DO SUHFLyV FDVWHOO TXH KDYLHQ IHW L HO YD [DIDU DPE HOV SHXV 1R HQ YD TXHGDU UHV QL HOV PXUV QL HOV PHUOHWV QL OHV WRUUHV Tampoc en va quedar res de l’escala que portava cap a la SRUWD GHO FDVWHOO 4XDQ YDQ WRUQDU HOV &ROOSULP HV YDQ TXHGDU PLUDQW OD GHVWURVVD DPE OD ERFD EHQ REHUWD $OOj RQ V¡DL[HFDYD OD FRQVWUXFFLy QRPpV KL KDYLD WHUURVVRV GH VRUUD PDUUy 'XHV
OOjJULPHV VDODGHV YDQ FRPHQoDU D URGRODU SHU OHV JDOWHV G¡HQ 1LO ²1R SDVVD UHV ÀOO ²YD GLU OL VRQ SDUH² $ OD YLGD VHPSUH HW WUREDUjV JHQW TXH HW WLQGUj HQYHMD 3RGUDQ GHVWUXLU WH XQ FDVWHOO SHUz PDL HQV SRGUDQ GHVWUXLU HOV VRPQLV 1RVDOWUHV GHPj HQ IDUHP XQ DOWUH Van tornar cap a la seva ombrel¡la pensant com en seria de ERQLF HO FDVWHOO TXH IDULHQ O¡HQGHPj EHQ OOXQ\ GH OD JDQGXOD de la nena repel¡lent i del senyor que cridava pel telèfon PzELO /D QHQD GHOV 6XJUDQ\HV PDL YD IHU XQ FDVWHOO FRP HO GHOV &ROOSULP 6HPSUH OL VRUWLHQ EXQ\ROV GH VRUUD L SLFDYD enrabiada amb els punys a terra mentre el seu pare H[FODPDYD ²eV XQ FDVWHOO SUHFLyV UHLQD SUHFLyV
23
La recepta
24
Il路lustraci贸: Cristina Bueno Nutricionista: L铆dia Mateos
25
El Club dels
Esbrinaires
UN CAS DE LA BLUA SCARLET
Text: Lluís Llort. Il·lustracions: Sergi Càma Càmara.
On és la Blua?! Acabo de llegir un llibre sobre el mag Harry Houdini. Va néixer a Budapest, a Hongria, el 1874, però el 1878 ja vivia als Estats Units, on va emigrar amb els seus pares i els seus cinc germans. Va començar fent trucs amb cartes, però aviat va descobrir la seva vocació: l’escapisme, que vol dir treure’s manilles de la policia, camises de força, escapar de capses tancades amb cadenes, de cel·les de presons, de vagons de tren... Amb el pas dels anys es va fer famós i ric.
−Per imitar el Harry Houdini!
−T’ho puc posar difícil?
−D’acord, però no em demanis que et tanqui en un bidó ple d’aigua perquè és molt perillós i si no saps el truc de com escapar...
−I tant, això espero!
Deslligar-me les mans sé com fer-ho, perquè ho he llegit i ho he assajat. La mare se sorprèn quan li torno el cordill de seguida! −Oh, Blua, com ho has fet? Molt bé! El pare, que tot just arriba a la sala, vol saber a què juguem. −Va, pare, digues d’on vols que m’escapi...
−Mooolt difícil, segur? −Sí! −Doncs vull que t’escapis del... Barçakids! Creieu que seré capaç de fer-ho?
Que passeu un molt bon estiu llegint, jugant i fent molt d'esport. Ah, i visca el Barça!
−Mare, em lligues els canells amb aquest cordill, sisplau?
Solució a la plana 30
−Per què ho vols?
27
Les nostres propostes Racó de lectura "Tristània Imperial" Autors: Jaume Copons i Andreu Sánchez Il·lustracions: Liliana Fortuny Editorial: Babulinka
"Menja'ns a l'estiu"
Unes bruixes malvades han robat la Tristània Imperial, una poció màgica custodiada al Magatzem de bruixes i bruixots del parc del Tibidabo. L’objectiu? Entristir el parc, la ciutat i el món sencer! En Buri Buri i els seus amics hauran de triar entre ser malvats o lluitar per fer brillar l’alegria.
Autors: Anna M. Matas,
Joan Antoja i Òscar Sardà Editorial: Barcanova
Què t’agrada menjar a l’estiu? Síndria, préssecs... o potser cogombres? En aquest llibre descobrireu les fruites i verdures de l’estiu, les seves propietats, com es cultiven i moltes curiositats, a més d’unes quantes receptes boníssimes per cuinar els productes de temporada. Bon profit!
A partir de 4 anys
A partir de 8 anys
Petits Clicks www. petitsclicks.com
Explora el món sense sortir de casa
L'art, més a prop que mai Art Project
Google, el cercador més famós d’internet, ens ajuda a navegar per la xarxa i a accedir a tota la informació i els enllaços que puguem necessitar. Però també ens permet explorar el nostre món més enllà dels simples resultats d’una cerca. Avui us portem algunes iniciatives que ens fan viatjar pel nostre planeta i descobrir les meravelles naturals i culturals que ens envolten… sense sortir de casa!
28
Les meravelles del món World Wonders El nostre món és ple de monuments, llocs i paisatges meravellosos i necessitaríem una bona maleta i molt de temps per recórrer-los tots. Gràcies a aquest enllaç podem passejar virtualment per més de 170 indrets de tot el planeta. Salta a cop de clic del Taj Mahal a Stonehenge, de Pompeia al Mont Fuji… Deixa’t sorprendre per les meravelles que amaga aquest planeta. Més informació: https://www.google.com/ culturalinstitute/u/0/project/world-wonders
En col·laboració amb algunes de les institucions culturals i els museus més importants del món, Google ens permet contemplar les obres d’art més significatives, des de casa, sense fer cua i sense pagar entrada. A més de passejar virtualment per les galeries, s’han digitalitzat més de 45.000 obres en alta resolució, de manera que les podem veure de més a prop que mai. És com acostar el nas al quadre i veure al detall cada pinzellada. Increïble! Més informació: https://www.google.com/ culturalinstitute/u/0/project/art-project
El joc de taula
Jocs per a l'estiu (2) "El nen que va xatejar amb Jack Sparrow" Autor: Francesc Puigpelat Il·lustracions: Oriol Malet Editorial: Bromera
Si algun dia xategeu amb Jack Sparrow, vigileu de dir-li sempre “capità”! Aquesta és una de les primeres coses que aprèn Martí Blesa quan guanya un concurs per mantenir un xat amb l’actor Johnny Depp, sí, el protagonista de les seves pel·lícules preferides, les de Pirates del Carib!
Continua l’estiu... i continuem jugant. Aquí teniu la segona entrega amb més jocs, per passar un estiu ben entretingut amb la família i els amics.
No deixeu de jugar! Bug Out A partir de 3 anys. Hi ha 36 parelles de cartes (quadrades i rodones) amb el mateix dibuix, uns simpàtics animalons. A cada jugador se li dóna una carta de la parella (quadrada) i ha de buscar la que li correspongui entre les que hi ha sobre la taula (rodona). Com que no hi ha torns, tothom ho fa alhora i és un bon guirigall. Podeu provar de posar les cartes per terra o repartir-les per la casa!
A partir de 12 anys
Cucu Tras A partir de 4 anys. Cada carta té el mateix dibuix a les dues cares però amb alguna petita diferència. Es posen 5 cartes sobre la taula i se’n reparteixen 5 més a cada jugador. Tothom ha de fixar-se molt en les cartes. Quan el jugador inicial digui: “Ulls tancats!”, tothom els tancarà i ell girarà qualsevol de les cartes. Quan digui: “Obriu els ulls!”, tots intentaran reconèixer quina és la carta que s’ha girat i qui ho aconsegueixi pot posar una de les seves cartes sobre la taula... i serà una mica més difícil!
Fins al fons del mar Oceans Una de les propostes més innovadores és la possibilitat de submergirnos, sense mullar-nos, als oceans del nostre planeta. A Street View Oceans trobem paisatges increïbles, criatures fascinants de totes les mides i fins i tot restes de naufragis! Explora els mars amb vista de submarí, neda amb balenes i gaudeix de la bellesa dels bancs de corall. Refrescant! Més informació: https://www.google.com/maps/ views/u/0/streetview/oceans
Black Stories A partir de 10 anys i per al cotxe és genial! Hi ha 50 cartes amb 50 històries, totes ben tètriques (o no serien black). Un jugador llegeix l’enigma i a la part del darrere de la carta mira la solució (i no la diu). A partir d’aquest moment els altres jugadors es posen el barret d’investigadors i poden fer totes les preguntes que vulguin, però les respostes únicament poden ser: “Sí”, “No” o “Això no importa”. Preparats per fer de detectius?
difícil... escollir!
és I ara el m
cat www.llu2 el codi: BarçaKids b
mpte am
co 5% de des
29
Text: Mei Brescó
EL CLUB DELS ESBRINAIRES Doncs ho ha aconseguit! La nostra amiga Blua Scarlet Lavento ha “escapat” del Barçakids i ja no tornarà al Club dels Esbrinaires. Però estigueu atents, que no ha marxat! Ja ho veureu al setembre. En tot cas ha guanyat la juguesca al seu pare. I és que la Blua és ben llesta!
JUGUEM!
E quip
El FCB ja té 15 escoles repartides per tot el món! Al setembre, 370 futbolistes del FCBEscola de Barcelona començaran el nou curs. Fixa-t’hi: “L’Estel és muda”, “L’Estel es muda”. Hi veus la diferència? Sí? Efectivament, perquè no hi hagi malentesos, es fa servir l’accent (accent diacrític) per distingir paraules que s’escriuen igual però que tenen significats diferents. Altres exemples: mes/més, te/té...
e
Té un te per prendre
Endevina A quins anys corresponen aquests escuts, al 1910, al 1941 o al 2002... (pots consultar internet...)
Refresquem la memòria!!! Quan estem decidits o obligats a fer una cosa, diem que HEM DE... i no TENIM QUE. Per exemple: HE D'ESTUDIAR!
Vairuçakids B amb un entra a
clic!
www.fcbkids.cat
i disfruta!
Completa les frases Tria l’opció correcta... ◗ Hem (mercat /marcat) les àrees del camp. ◗ No (pagava /pegava) mai l’entrada. ◗ Han marxat de (viatja/viatge) i tornen demà. Les solucions
v
- Endevina: (A) Túnel de vestidors, (B) vestidor dels visitants, (C) vitrines dels trofeus. Completa les frases: Més val boig conegut que savi...; Veu la palla a l’ull dels altres i no veu la biga...; Està més content que un nen amb sabates noves.
30
pa t
L'abecedari del Barça
Em
SOLUCIONS
Còmic
31