www.fcbkids.cat SETEMBRE 2015. Número 31 - Preu: 3€
Vull ser ballarí
Guillem Cabrera té 11 anys i ha estat admès a la Royal Ballet School de Londres
I el teu somni, quin és?
Tu pots, Quim!
Concurs d'estiu
Una història que ens ajuda a entendre què és el càncer
Vés a la pàgina 8 i sabràs si has estat un dels guanyadors!
El clic
Sumari de Barçakids
Messi, el crac! Que Messi és un crac no en dubta ningú. El podem veure córrer superant els rivals, driblar i fer gols. Però aquesta foto, gairebé impossible, ens permet veure un instant únic,
4
Vull ser ballarí! Guillem Cabrera té 11 anys i el seu somni és ser ballarí. Ha aconseguit entrar a la Royal Ballet School de Londres, que és com la Masia del Barça però de la dansa. Abans d’anar a Londres va ballar per a Barçakids al Camp Nou.
GRUP HERMES President: Joaquim Vidal i Perpinyà. Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench (vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Font i Joan Vall i Clara. Consell Editorial: Xavier Albertí (president), Joan Villarroya (vicepresident), Joan Ballester, Maria Favà, Lluís Foix, Rosa Font, Jordi Maluquer, Jaume Oliveras, Vicent Sanchis, Llorenç Soldevila, Antoni Vila Casas i Pep Collelldemont (defensor del lector).
2
de com va driblar un dels seus rivals en el partit contra el Màlaga. I és que Messi fa coses gairebe impossibles! Doncs, això, que és un crac.
8
Fotos amb premi! Un any més hem rebut mooooltes fotos de les vostres vacances amb el Barçakids. Gràcies a tots! Comproveu si la vostra foto ha estat seleccionada. Ja tenim a punt les samarretes signades pel jugadors del Barça!
Direcció Executiva: Joan Vall i Clara (conseller delegat), Xevi Xirgo (Informació General), Emili Gispert (Informació Esportiva), Toni Muñoz (Serveis), Josep Madrenas (Webs i Sistemes), Albert París (Comunicació), Anna Maria Ribas (Gerència Comercial), Miquel Fuentes (Administració i RH), Lluís Cama (Producció), Concepció Casals (Distribució) i Ricard Forcat.
BARÇAKIDS Directora: Susanna Oliveira. Disseny: Jordi Molins i Florent Morante. Fotografia: Víctor Salgador / FC Barcelona. Correcció: Mei Brescó. Dipòsit Legal: GI. 1817-2012.
El nostre correu electrònic: revista@fcbkids.cat
10
Arriben els monstres!!! Aquesta temporada a Barçakids hem convidat una pila de monstres. Sereu prou valents?
El racó dels saberuts Quants anys té la Terra? Uns 4.600 milions d’anys. Si els voleu comptar amb els dits us fareu grans mentre ho proveu, és clar que potser aconseguireu l’agilitat d’un pianista...
?
Com han calculat l’edat de la Terra, els científics?
16
Pòster
18
Saps què és el càncer?
22
El Petit Leonardo
26
La recepta
31
El còmic
+
Emporta’t tot l’equip del Barça a casa.
No et perdis la història d’en Quim, et servirà per saber-ne més coses.
Prenent mesures de l’estructura dels àtoms (les unitats més petites i invisibles que formen tots els materials) de determinades roques i fent càlculs a partir de la desintegració d’aquestes roques. La veritat és que resulta un procés llarg i complicat de fer... i d’explicar.
T’ajudem a construir una baldufa sorprenent!
Canelons de verdures amb pesto d’ametlles. Tasta’ls!
L’Sportman se’n va a caçar bolets.
I també: El conte, els jocs, les nostres propostes, l’abecedari del Barça....
Quants anys fa que l’home és a la Terra? Si ens centrem en l’Homo sapiens sapiens, el nostre avantpassat més directe, alguns científics diuen que va aparèixer fa uns 195.000 anys. Quan les xifres són tan grans costa d’imaginar-les, així que us proposem un exemple comparatiu. Suposem que la vida de la Terra, des que es va formar fins avui, és de 24 hores. Penseu com passen hora a hora, minut a minut i segon a segon. S’ha fet llarg, oi? Doncs d’aquestes 24 hores, l’estona en què proporcionalment l’home ha estat damunt la Terra són només els 3 últims segons!
Text: Lluís Llort. Il·lustracions: Sergi Càmara
3
El reportatge Text: Marc Parramon. Fotos: Víctor Salgado / FCB.
El somni d’en Guillem
Un gran Teniu algun somni? Per exemple: Fer la volta al món amb patinet? Cantar a l’escenari del Liceu? Ser astronauta? O ser el millor mecànic de Catalunya? Sigui quin sigui el vostre somni, val la pena lluitar per ell. Us expliquem què fa el Guillem per aconseguir el seu
E
s diu Guillem Cabrera, és de Manresa, té 11 anys i sempre ha volgut ser ballarí. Des dels tres anys va a classes de ballet però al principi li feia vergonya perquè alguns nens se’n reien d’ell. (I això no està bé, renoi!) La seva professora de dansa va veure que el Guillem es movia molt i molt bé. Llavors li va proposar fer unes proves per a la Royal Ballet School de Londres, una de les acadèmies de ball més importants del món. Com la Masia del Barça però de la dansa. Una escola on els nens i nenes amb més talent poden preparar-se per ser ballarins. Va haver de passar unes quantes proves a Londres (ballant, parlant en anglès…) i al final li van donar la gran notícia. Com en els programes de la tele però per correu electrònic: "T'hem escollit!" Ara el Guillem és a Londres i té moltes ganes d’aprendre. Les primeres setmanes estan sent una mica dures perquè troba a faltar la família i tot és nou. El seu pare, però,
4
Aquesta història ens sona... Heu vist la pel·lícula Billy Elliot? Us la recomanem. Explica la història d’un nen com el Guillem que somia ser ballarí. I l’acció també té lloc a la Royal Ballet School de Londres.
an salt abans de marxar li va explicar la història de l’Andrés Iniesta. Ell, amb 11 anys, també va haver de deixar el seu poble d’Albacete per anar a viure a la Masia, a Barcelona. I va valer la pena: ara és un dels millors futbolistes del món! Abans de marxar a Londres, la revista Barçakids va convidar el Guillem a conèixer el Camp Nou. I ho va fer vestit com un ballarí del Barça (ell és culer i soci del Club). I és tot un professional. Va fer estiraments i salts sobre la gespa com el que veieu a la portada de la revista. En llenguatge de ballet es diu grand jeté, que traduït del francès seria “el gran llançament”.
em!
uill G l a d i Test ràp b de los
lu ans e: ‘El c r b i Blue Je l l e d ’ Un s o rendid incomp sta ssi t: La pa ça: Me r Un pla a B l e ador d Un jug al natació a L : fession t o r r o p í p r s balla Un e ni: Ser let m o s de bal a l o c El teu s e ar una o munt
Un dia a la Royal Ballet School La Royal Ballet School és a Londres, la capital del Regne Unit. Els seus alumnes es lleven cada dia a les 7 del matí. Després d’esmorzar fan classes de mates, llengua, etcètera, i a la tarda fan dues hores de dansa. Sopen a les 6 i abans de les 9 ja van a dormir.
Un
llet? e a b l a defensa hi ha un pas qu
a? llet n el ba ador del Barç é. e e u q n piqu Sabíeu al que un jug hi ha u u é g i b u i m es d ón ta m la quest m els malucs co ka. Un a n e , í S re -wa és mou lip del Waka passa c No, no o ide fer una v s l é a a a c r clàssi Shaki dansa da! n e é u n estira piq e b a m ca amb la
5
El reportatge
Un estiu ple d'emocions Casals, colònies, el parc aquàtic, el parc d’atraccions... Què heu fet aquest estiu? Segur que heu participat en un munt d’activitats i heu viscut un estiu ple d’aventures! Aquest estiu més de 64.000 nens d’arreu de l’Estat espanyol han pogut participar en els campaments d’estiu de l’Obra Social ”la Caixa”. Ha estat un estiu emocionant: els nervis d’abans de marxar i un gran somriure el dia de tornada barrejat amb una mica de cansament, perquè ja se sap a les colònies es fan mooooltes activitats: piscina, excursions, gimcanes, jocs de nit, tallers...
Hi ha nens que ho tenen complicat per poder anar al casal o de colònies durant l’estiu. Són despeses que no totes les famílies poden pagar.
Un dia al zoo Fins i tot les cabres poden ser simpàtiques; si no us ho creieu, mireu aquesta...
L’Obra Social ”la Caixa” col·labora juntament amb altres entitats perquè cada any més nens puguin anar de colònies i als casals durant l’estiu.
6
Per a nens valents Les atraccions per als intrèpids pugen molt amunt i et deixen cap per avall!!
La Foto de record Tots dient “Lluíiiiis” per sortir somrient a les fotos.
Pirates simpàtics De lluny sembla un pirata, però de més a prop t’adones que és un pallasso molt divertit!!
7
El concurs de l'estiu
Serinyà
Raquel Regidor Pons
Joan Cámara Serrano
A la platja
Dia de piscina a Ibros, a Jaén
8
Pau Sanz Puig
Eloi Paz Bernat A la biblioteca
Vilanova i la Geltrú
A Orlando, als Estats Units
Joana Gracia Miró
Lectura a Cadaqués Llegint al costat del far
David Puche Fernández
Martí i Guillem Padrós
Nil Oliveras Carballo
e r o s p t a b m o F
Roger Prat Badoca A cals avis, a Roses
Aniol Sunyer Dilmé Preparat per a un dia de platja
! i e m 20 El premi
Samarretes signades
pels jugadors del Barça
Albert i Irena Miquel Mir A Prades
Judith Gironès González Fent equilibris...
A l'ànec Donald també li agrada el Barçakids!
Laia i Mariona Pagès
Al Museu Guggenheim de Bilbao
Martí Clapés Costa
Iu Mas Amorós
Lectura nocturna
Pol i Èlia Clos Sauleda
A Disneyland París
Max Alegret Serrano Aran Jiménez Rúbies A Castelsardo, a Sardenya
Ivet Riera Turón
Al riu Ser, a la Garrotxa
Al Museu de la Ciència de Londres
Núria Cendra Orselli Amb bona companyia
9
No els
tingueu por...
Text: Lluís Llort Il·lustracions: Sergi Càmara
Què és un monstre? El Barçakids d’aquesta temporada comença fent por. Us presentarem onze monstres, i no són la plantilla del primer equip de futbol del Barça...
L
a paraula monstre se sol associar a un animal enorme i lleig, com el monstre del llac Ness, que segons la llegenda és una mena de dinosaure aquàtic. També es pot dir en positiu, com ara “el Messi és un mostre de la pilota”. Ara bé, els millors monstres són els personatges de ficció que apareixen en llibres, pel·lícules, dibuixos animats i parcs d’atraccions. Perquè passar por fa por, si la por fa veritable por. Com ara si anem sols de nit per un bosc tenebrós
10
i sentim l’udol d’un llop... Però quan la por és de broma, si no és real, passar una mica de por és divertit, oi? Fa com pessigolles a l’esquena! I qui fa por, però no gaire? Un dels més clàssics és el comte Dràcula, que teniu a la pàgina del costat. I quins altres 10 monstres uns presentarem al llarg d’aquesta temporada del Barçakids? Això ho anireu veient cada mes...
si sou prou valents!
1
On se'l va veure per primer cop
Aquest personatge està inspirat en un de real, el príncep Vlad Tepes, que va viure fa uns 560 anys a Transsilvània, una zona de Romania. Era molt cruel i sanguinari i va inspirar històries de vampirs que s’han fet servir moltíssim en la literatura, el cinema, els còmics... La més famosa és Dràcula (1897), de Bram Stoker.
Els ullals Xuclen, enverinen la sang, i ens transformen en aprenents de vampir.
Quanta por et fa?
2. Per què o com fa por Sobretot fa por perquè xucla la sang, i no mola. Però també perquè apareix de cop i volta, i això sempre és un espant, i perquè es transforma en un ratpenat, que macos macos, no ho són.
Em fa riure Em neguiteja Em fa por Sisplau, que marxi! M'he ben cagat a sobre
3. Com se'l pot combatre Per eliminar un vampir se li ha de clavar una estaca de fusta al cor, però l’has d’enxampar dormint i, com que dormen de dia, és complicat perquè hem d’anar a l’escola. També es pot fer servir un crucifix d’escut. I el millor són els alls. Diuen que n’hi ha prou duent-ne alguns a la butxaca, però està comprovat que el millor és menjar allioli a cullerades i fer-li rots a la cara.
4. Elements característics ● Ullals sortints que fan parlar papissot. ● Pell molt blanca. ● Repentinat com un banquer. ● Vestit elegant, fins i tot amb capa. ● Camina molt dret, com un pal d’escombra. ● Dorm dins d’un taüt. ● No es reflecteix en cap mirall. ● No li pot tocar el sol.
11
12
13
Text i il·lustracions: Txell Darné
14
Juguem !
15
El reportatge Text: Sylvia Miàs
, Q s t u o i m p ! Tu T’has preguntat alguna vegada per què jo? Per què jo he de parar la taula? Per què jo he de recollir les joguines del meu germà petit? Per què sempre em donen les culpes a mi? Aquesta és la pregunta que també es fa en Quim, el protagonista de la nostra història.
En Quim té càncer i, com moltes persones que pateixen aquesta malaltia, es pregunta: “Per què em passa això a mi?” I, en un tancar i obrir d’ulls, tot canvia. Durant un temps, en Quim ha de deixar l’escola, els partits de futbol, les festes d’aniversari… per estar-se a l’hospital on haurà de fer tractament, potser quimioteràpia, potser l’operaran… És com si anessis per l’autopista, on els cotxes van ràpids un darrere l’altre i, de sobte, has de sortir i agafar una carretera de terra, un camí amb pujades i baixades, ple de basses i pedretes. Una carretera difícil de transitar, esgotadora i solitària. Però continues fent camí, perquè saps que és l’única manera de seguir endavant. Al llarg de la nostra vida poden passar-nos moltes coses. Algunes ens agradaran i altres no tant, coses que nosaltres no hem escollit. Però el que sí que podem escollir és l’actitud que volem prendre davant les coses que ens passen.
18
"Sabies que el riure i el sentit de l'humor ens fan més forts? El bon humor augmenta les nostres defenses i, per tant, ens fa més forts i ens ajuda a trobar idees i maneres creatives per superar les situacions difícils"
Què és el càncer?
Ningú té la culpa de tenir càncer!
El càncer apareix quan algunes cèl·lules decideixen anar a la seva
Les cèl·lules cancerígenes creixen molt ràpidament i no fan cas de les ordres del nostre cos
S'agrupen fins a convertir-se en un tumor
Hi ha molts tipus de càncer i tots tenen a veure amb les cèl·lules. Les cèl·lules són molt petites i en tenim milers de milions, des dels cabells fins al dit petit del peu.
"Carrega't d'energia: menja molta fruita i verdura!" "Les persones que fan meditació regulen millor les seves emocions. És una eina molt poderosa!!!" "Protegeixte dels raigs invisibles del sol: posa't crema solar!" "Fes esport! Fes salut!"
Cada any surten nous medicaments i hi ha més persones que superen aquesta malaltia
j & % 23*-01 que no són cancerígens"
Les cèl·lules normals creixen, es divideixen i, amb el temps, es moren. El càncer apareix quan algunes cèl·lules decideixen anar a la seva, creixen molt ràpidament, de manera desordenada, i no fan cas de les ordres que els vénen de les cèl·lules sanes del nostre cos. Aquestes cèl·lules cancerígenes s’agrupen fins a convertir-se en un tumor que destrueix les cèl·lules normals del seu voltant. Alguna de les cèl·lules cancerígenes pot anar a altres parts del nostre cos i créixer allà: és quan els metges parlen de metàstasi. Avui dia tenim molts tractaments per combatre el càncer: la quimioteràpia, la radioteràpia, els tractaments biològics..., i cada any els investigadors descobreixen medicaments nous que fan possible que hi hagi més persones que es curin. Sabies que alguns dels científics més importants del món que hi treballen són catalans? El doctor Joan Massagué, el doctor Josep Baselga, el doctor Jaume Mora...
19
La història d'en Quim
20
Un projecte per a les escoles de:
www.oncolligagirona.cat Tel. 972 224 963
Il·lustrador: Pau Sureda. Guionista: Brigitte Kisters. Adj. Guió: Cristina Fernández. Ass. Tècnic: Dr. Pep Cornella Direcció: Carme Gironès i Sylvia Miàs. Col·laboradors: EMPSA de l’Ajuntament de Girona i Club d’Amics de la Unesco de Girona.
21
El Petit Leonardo Text: Marc Boada
12. Jocs i joguines Les joguines del geni Des de fa molts anys els investigadors treballen amb una idea molt interessant: el que fem avui també ho van fer els nostres avantpassats. Aquesta visió científica s’anomena actualisme i es pot aplicar en camps molt diversos. Per exemple, els terratrèmols o volcans d’avui han de ser molt similars als que fa milions d’anys van aixecar les grans serralades de muntanyes. Precisament Leonardo va ser un dels primers de copsar això. L’actualisme es pot aplicar també als éssers humans i al seu comportament. És per això que avui quan veiem nens i nenes jugant podem imaginar que de segur que ho han fet sempre. Amb què jugaven els petits prehistòrics? No ho sabem. Però sí que sabem que en l’època dels romans o en el Renaixement els més joves de la casa jugaven amb nines, amb cuines de fireta i petites espases. Actualment el ventall de joguets és molt més gran i sens dubte els que més ens agraden són els que es mouen o fan coses sorprenents. Leonardo també va quedar fascinat pel moviment d’alguns ginys, i la prova és que entre els seus manuscrits s’han trobat els dibuixos d’una baldufa i un io-io que va estudiar detingudament.
22
EL CONCEPTE Què és una baldufa? Per a un científic la baldufa és una cosa molt interessant. Presenta una propietat extraordinària: quan està en moviment s’aguanta dreta! I si s’atura cau. Això es produeix perquè tots els objectes tenen inèrcia. De fet hi ha dos tipus d’inèrcia: una és la del moviment, és a dir una cosa que es mou té tendència a seguir fent-ho si no hi ha res que l’aturi, com ara l’aire i la gravetat; i la segona és la inèrcia en l’orientació en l’espai: un objecte en una posició seguirà allà a menys que alguna cosa el mogui. Una baldufa és precisament la suma d’aquestes dues inèrcies i són tan importants que superen la gravetat!
Una baldufa japonesa com la que el Petit Leonardo ens proposa de construir.
LA CURIOSITAT Les baldufes més antigues La civilització romana va ser tan important que tota la vora del Mediterrani és plena de jaciments interessantíssims. Els arqueòlegs hi han trobat tantes restes que avui podem reconstruir la seva vida diària. És per això que en molts jaciments s’han trobat joguines espectaculars. Per exemple, al Museu de Tarragona s’exposen una nina feta de marfil i altres jocs que els nens i nenes de les famílies riques feien servir en el temps de lleure. Aquells petits de fa dos mil anys ja tenien baldufes, i no eren de fusta com les d’avui, sinó que eren metàl·liques i fetes amb una precisió extraordinària.
ACTIVITAT
Construïm una baldufa sorprenent
Avui construirem una baldufa que sens dubte hauria fascinat el mestre Leonardo. Existeixen milers de baldufes diferents, però d’entre totes un model és especialment curiós. S’anomena baldufa japonesa i per a sorpresa de tothom al cap d’uns segons de girar inverteix la seva posició i acaba donant voltes sobre el pal!
1
2
2 cm Ø
Paper de vidre
Començarem buscant una esfera de fusta, suro o plàstic una mica tou. Ha de fer un parell de centímetres de diàmetre.
1/3 part Rebaixar una tercera part de l’esfera
Després, amb molta paciència i cura, la fregarem sobre un paper de vidre posat ben pla damunt una taula. Hem de rebaixar una tercera part de l’esfera fins a deixar una superfície plana.
1,5
cm
Ø
3
0,5
cm
Ø
Hem de buscar una petita vareta de fusta o plàstic, de mig centímetre de diàmetre. Això serà el pal. Ara haurem de fixar el pal al centre exacte del pla que hem fet sobre la bola.
5
4 L’ideal és fer un forat i introduir-lo a pressió. Demanem ajut a un adult, si cal. Si no tenim un trepant a mà, podem enganxar-lo amb un bon adhesiu.
Freguem tot el conjunt amb un paper de vidre ben fi. Les superfícies han que quedar llises i suaus. Un cop ben sec l’adhesiu, ja la podem provar!
EN EL PROPER CAPÍTOL... Núvols i tempestes. Mireu els dibuixos i les pintures de Leonardo, hi descobrireu que els fenòmens meteorològics l’apassionaven. En el proper capítol descobrirem els fenòmens de l’atmosfera més bonics i farem un núvol en una ampolla!
23
El conte
Text: Joan de Déu Prats. Il·lustració: Carles Arbat
Per què els corbs són negres H
i va haver una època en què totes les aus tropicals eren grises. Totes menys una: el corb, que tenia les plomes negres com el carbó. Per aquell motiu, li deien que era un ocell de mal averany. En aquells temps d’ocells grisos, la vida al tròpic era ensopida. Allò no li agradava a l’Esperit de la Selva, que tenia cura de totes les criatures, de manera que un dia va fer brotar una planta llampant i molt acolorida. La planta, ben a poc a poc, es va anar convertint en un arbre gran i ufanós. Tan espectacular era aquell arbre que totes les aus tropicals s’hi sentien ben a gust arrecerades sota la seva ombra. Era aquell un arbre molt formós, però, quines coses!, mai no havia donat cap fruit. Van transcórrer pluges, vents, boires. I va sortir la lluna i el sol PROWHV YHJDGHV À QV TXH XQ GLD UDGLDQW O·DUEUH SHU SULPHUD YHJDGD va donar fruits...
24
Però eren ben insípids. Un ocell que els va tastar, va grallar: –No tenen ni suc ni bruc! Tanmateix, dins el fruit hi havia amagada una perla blanca molt bonica: la seva llavor. I era molt gustosa! 7RWHV OHV DXV WURSLFDOV YDQ PHQMDU QH ÀQV D DIDUWDU VH d’aquella llaminadura. I l’endemà, quan es van despertar, quina sorpresa!, es van adonar, admirades i esbalaïdes, que els havien crescut plomes de mil colors. Totes les aus havien mudat les plomes... Totes menys una: el corb. En lloc de menjar-se la llavor, se li acudí d’enterrar-la, com solen fer aquestes aus amb les coses precioses. (O FRUE YD HVSHUDU SDFLHQW YLJLODQW HO VHX WUHVRU ÀQV TXH un dia va ploure. Immediatament després, va succeir una cosa meravellosa.Va començar a brotar de la llavor un arc de molts colors, cosa que no s’havia vist mai! Des d’aleshores, aquell arc sovint omple el cel després de la pluja. Nosaltres el coneixem com a arc de Sant Martí. D’aquesta manera va ser com el corb, negre com el carbó, va renunciar a vestir-se amb plomes llampants.Va preferir regalar al cel... els colors! Potser volia recordar-nos que, encara que de tant en tant tot sembli gris..., sempre acaba sortint el sol.
25
La recepta
26
Il·lustració: Cristina Bueno. Nutricionista: Lídia Mateos
27
Les nostres propostes Racó de lectura Els germans Gasol i Roca
"Bona nit, Pol"
presenten
"El Lluís i el Senyor Kandinsky"
Autor: Jaume Cela Il·lustracions: Anna Mongay Editorial: Cruïlla
Autors: Germans Gasol i germans Roca Il·lustracions: Òscar Julve Editorial: Edebé
Tots els companys de la tenda dormen, però en Pol no pot agafar el son i no parar de xerrar amb en Biel. Parla i parla sense parar... Què faries si, estant d’acampada, no poguessis dormir perquè tens por que un ós us ataqui?
Són els germans més coneguts del planeta: els Gassol, Pau i Marc, jugadors de l’NBA, i els Roca, Joan, Josep i Jordi, del Celler de Can Roca, el millor restaurant del món. Tots cinc s’han unit en aquest conte i, amb la seva ajuda, en Lluís, un nen que practica l’atletisme, s’adonarà de la importància de fer esport i menjar de manera saludable. No us perdeu les receptes, nutritives i molt delicioses, que us faran més forts!
A partir de 7 anys
A partir de 6 anys
Petits Clicks www. petitsclicks.com Veure com creixem Everyday
Un curs per recordar Ara que estrenem curs, mestres i potser fins i tot companys, és un bon moment per fer-se el propòsit de documentar el nostre dia a dia. Gràcies a aquestes aplicacions podrem crear el nostre propi diari digital i recopilar els millors moments de l’any en forma d’imatges i textos. Seran un gran record quan arribi de nou l’estiu i el final de curs!
28
Una foto al dia Collect Aquesta aplicació per al mòbil ens permet crear un diari fotogràfic amb els millors records de cada dia. A més de la fotografia, hi podem afegir un petit text. Cada mes ens permet exportar un collage amb les millors imatges i imprimir-lo. Si preferim que tot quedi més en privat, podem protegir-ho tot amb una contrasenya. Més informació: http://collectphotoapp.com/ Disponible per a iPhone i iPad
Si el que volem és documentar com ens anem fent grans dia a dia, aquesta aplicació és la millor solució. Una guia t’ajuda a fer la foto bé i igual que el dia anterior per crear la teva sèrie d’imatges. Al cap del temps podràs veure com t’has anat fent gran. Al final ho podràs exportar en forma de vídeo, perfecte per fer una sorpresa als pares! Més informació: http://everyday-app.com/ Disponible per a iPhone i iPad
El joc de taula
"El meu nom és un poema" Autores: Mercè Viana i Carme Miquel Il·lustracions: Toni Cabo Editorial: Bromera
Sabies que darrere de cada nom hi ha un poema? Si t’hi fixes bé, en cada lletra hi ha versos amagats que porten tota la màgia de la literatura. Andreu, Carme, Nerea, Llúcia, Neus, Guillem... Els setanta noms d’aquest llibre –i tots els noms del món– són un poema! A partir de 9 anys
Jocs per posar-se les piles Ha començat un altre curs. Heu retrobat els amics i tornareu a jugar plegats al pati... Però com teniu les neurones? S’han despistat una mica aquest estiu?
Si voleu despertar les neurones que encara dormen, hi ha alguns jocs que us poden ajudar.
Word on the Street junior Practicar l’anglès mai havia estat tan fàcil. S’hi pot jugar per equips i les regles són molt senzilles!
Com s'hi juga? Hi ha unes targetes amb preguntes fàcils: “Digues el nom d’un color”, “Cita el nom d’una part del cos” (en anglès, és clar). Lletregeu la paraula que heu pensat i moveu cap al vostre costat del tauler les lletres que heu dit (tantes vegades com surtin a la paraula). Ara li toca a l’altre equip, que llegeix el que diu la targeta i busca una paraula. Una qualsevol? No!, intentaran arrossegar cap al seu costat les lletres que vosaltres heu “estirat” abans i portar-ne de noves al seu cantó del tauler. Fixeu-vos que no serveix dir el primer que ens passa pel cap, haurem de buscar la paraula que ens permeti prendre lletres a l’altre equip o que ens en faci guanyar. Amb aquest joc hem fet partides memorables amb nens... i amb avis!
Pick-a-Pig
Estimat diari Day One Si el que volem és escriure en un diari el que fem cada dia, les nostres aventures, reflexions, preocupacions…, ara no cal fer-ho amb paper i bolígraf, ni patir per si algú aconsegueix obrir-lo. Amb aquesta aplicació podem escriure entrades per a cada dia fàcilment.
Imagineu una taula plena de porquets, 36 exactament. S’assemblen, però entre ells hi ha lleugeres diferències: n’hi ha de color marró i de color rosa, n’hi ha que porten ulleres de sol i altres que no, uns són grans i els altres són petits, uns porten ulleres de sol i els altres no, uns mengen crispetes i altres no... Tots els jugadors alhora, sense torns, han de fer una sèrie en què entre un porquet i el següent hi hagi tan sols una diferència. Cal anar ràpid, però també cal parar molta atenció, ja que si t’equivoques pots perdre totes les cartes que hagis guanyat!
Més informació: http://dayoneapp.com/ Disponible per a iPhone, iPad i Mac
.cat www.lu2 el di BarçaKids b
mpte am
co 5% de des
29
Text: Mei Brescó
z ona
Sabies que en el primer partit que va disputar el Foot-ball Club de Barcelona, fa més de 100 anys, van jugar 10 contra 10? No van ser prous per formar un equip reglamentari...! Però de seguida van “fitxar” més jugadors i ja van ser onze sempre més sobre la zona de joc.
z z ero
L'abecedari del Barça
Quan volem referir-nos a un so repetint les mateixes síl·labes o fent-ne servir de molt semblants, posem un guionet entremig. Fixa’t en aquests casos: l’abella fa zum-zum, la ferida fa zub-zub, el gronxador fa zim-zam, el sonall del bebè fa zing-zing, i els jugadors d’hoquei són uns mestres fent ziga-zaga amb l’estic!
Endevina Quins d’aquests jugadors del primer equip del Barça porten a l’esquena un número que, escrit amb lletres, inclou la z
Refresquem la memòria!!! Després de consonant, la s sonora es representa amb la z: pinzell, dotze. Però hi ha unes excepcions: les paraules amb dins, fons i trans- (enfonsat, trànsit, transatlàntic), que s’escriuen sempre amb s.
Completeu les paraules Hi falta la z o la s? ◗ _ebra ◗ cami_a ◗ sen_ill ◗ esmor_ar ◗ co_ina
◗ magat_em ◗ gri_a ◗ tret_e ◗ pre_entar ◗ ti_ores
◗ esbar_er ◗ co_ir ◗ enfon_ar ◗ don_ella ◗ de_ena
◗ cerve_a ◗ ga_olina ◗ dot_ena ◗ ro_a ◗ ben_ina
Ei, que encara teníem pendents les solucions de la revista del mes de juliol!! Les solucions e - Endevina: D’esquerra a dreta, escuts del 1941, el 2002 i el 1910. Completa les frases: Hem marcat les àrees del camp; No pagava mai l’entrada; Han marxat de viatge i tornen demà.
30
z
Còmic
31