Octubre 2016. Revista Barçakids nº 44

Page 1

www.fcbkids.cat OCTUBRE 2016. Número 44 - Preu: 3 €

Gk i bW Ä beieÄ W Juguem a ser filòsofs

El Barça toca el cel de Nova York Els colors blaugrana, a l’Empire State

C( <(3 R ( -ĜBH(< &.A A ( 6 <ï

Us presentem... Rosa Parks La dona que va dir QbI _

Barçakids now in English!

El nostre correu electrònic: revista@fcbkids.cat

6

Juguem a ser filòsofs!! El camí de la filosofia és infinit i el pots portar sempre dins teu. No pesa gens i dóna molta felicitat. Et proposem de descobrir-lo amb uns quants jocs. No te’ls perdis.

16

El rei de les rates

17

Us presentem... Rosa Parks

També e anglès! n

20

Originàries d’Àsia, van arribar a Europa a l’edat mitjana i avui no queda cap país on no hi hagi rates i moltes històries sobre aquests animalons.

B · A · R · Ç · A

Sumari

10 El Barça toca el cel de Nova York! Sabies que l’Empire State de Nova York, un dels edificis més alts del món, es va il·luminar amb els colors del Barça? T’ho expliquem.

Una dona americana de raça negra que un dia va dir prou i es va negar a aixecarse del seient de l’autobús reservat als blancs.

Jocs monstruosos!! L’Agus va descobrir abans de començar el curs que li quedaven uns quants deures per fer!!! Comprova si els va fer bé.

14

M’agrada

Potser heu sentir parlar d’El crit, un quadre molt famós d’Edvard Munch... Doncs us hem emmarcat uns quants crits del Barça.

Il·lustració de portada: Guridi

?

Text: Lluís Llort. Il·lustracions: Sergi Càmara

GRUP HERMES President: Joaquim Vidal i Perpinyà. Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench (vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Font i Joan Vall i Clara. Consell Editorial: Xavier Albertí (president), Joan Villarroya (vicepresident), Joan Ballester, Maria Favà, Lluís Foix, Rosa Font, Jordi Maluquer, Jaume Oliveras, Vicent Sanchis, Llorenç Soldevila, Antoni Vila Casas i Pep Collelldemont. Direcció Executiva: Joan Vall i Clara (conseller delegat), Xevi Xirgo (Informació General), Emili Gispert (Informació Esportiva), Toni Muñoz (Serveis), Josep Madrenas (Webs i Sistemes), Albert París (Comunicació), Anna Maria Ribas (Gerència Comercial), Miquel Fuentes (Administració i RH), Lluís Cama (Producció), Concepció Casals (Distribució) i Ricard Forcat. BARÇAKIDS Directora: Susanna Oliveira. Disseny: Jordi Molins i Florent Morante. Correcció: Mei Brescó. Dipòsit Legal: GI. 1817-2012.

2

El racó dels saberuts

Al món cada cop som més o menys gent? Més. Els últims anys estan naixent menys nadons, però es viu més anys. Cada dia neixen unes 350.000 persones i en moren unes 150.000. Fa poc més de 100 anys al món hi havia 1.650 milions de persones, i ara uns 7.377 milions!

28

El conte

30

La recepta... Mmm!!

12 Tots els jugadors! Per si encara no et saps els noms i els dorsals del Barça, et presentem un a un tots els cracs del primer equip.

“L’estranya parella”, una història de Rosa Moya i dibuixos de Guillem S. Morante que ens explica per què a vegades tenim por.

De crema d’avellanes i xocolata, tu també en pots fer!

40

Barçakids estrena web!

47

Sense paraules...

Tenim un nou web, descobreix-ne totes les novetats!

Una nova història sense paraules i amb molt d’humor d’El Senyor dels Ocells.

24 El pòster oficial Ja tenim el pòster oficial de tota la plantilla del primer equip del Barça 2016-2017.

Propera revista 27 de novembre

T'esperen noves aventures!

Què és un fòssil? És la resta d’un organisme viu, com ara una fulla d’arbre o un esquelet (la closca dels cargols és el seu esquelet), que s’ha convertit en pedra després d’un procés de milers d’anys, primer sota l’aigua i després sota la terra, en què es barregen els elements minerals. Al final és una pedra, però amb forma de petxina, per exemple.

Per què no hi ha fòssils d’esquelets de taurons? L’esquelet dels taurons és cartilaginós, tou com les nostres orelles, i no és apropiat per convertir-se en pedra. En canvi, de dents de tauró sí que hi ha fòssils, perquè no són toves precisament... Nyam!

FE D’ERRADES El mes passat ens vam equivocar! Us parlàvem de Mònaco i que era el país amb més densitat de població. Però vam errar els càlculs. Del terreny total de Mònaco dèiem que tocaven 5 m2 per habitant, però és una mica més: toquen 62,5 m2 per habitant.

3

Novembre enllà, agafa la manta i no la deixis anar

Novembre Dilluns

Dimarts

Dimecres

1 Umtiti 14-11-1993

Divendres Dissabte

Estació Espacial Internacional

Diumenge Torre Eiffel

Comença a funcionar l’any 2000.

3

4

5

S’inaugura a París, el 1889.

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

23

24

25

26

27

"Toy Story" El 1995 s’estrena el primer llargmetratge animat per ordinador.

Dia Internacional de la Música.

22

21

28

FC Barcelona El 1899 es funda el club blaugrana.

29 30

17 Dia de la broma e segons

qu Digues a qui vulguis persones s le c ífi un estudi cient nen molt intel·ligents te e qu sa os gr és m la mà gui la cara. Quan pren la mida (segur que la mà ho farà), li piques fluixet, !, contra el nas. Ep eh?

4

2

Dijous

Hem de felicitar: Umtiti

26 Joc dels ulls tancatbsalgú

ió am Seu a la teva habitac ulls i quan s el a nc Ta . re alt et pregunti on són ira alguns objectes, m rala ny se d’as los sense mirar. On és... la joguina que més t’agrada?

7 Setmana de la lectura

es o àlbums Tria uns quants llibr són s si il·lustrats (no gaire n prims) i a só si gruixuts i més ent te’ls has veure si dissabte vin m to pogut llegir ts. Co més te’n llegeixis, millor!

5

Reportatge

Text: Josep Lluís Badal. Il·lustracions: Guridi

La filosofia Barça, el jugador suec A Pep Guardiola, quan era entrenador del broma, de filòsof, ho Zlatan Ibrahimovic el va titllar, mig de sofia? En aquestes pàgines recordeu? Què és un filòsof? Què és la filo teniu algunes pistes per saber-ho.

Què és la filosofia? La paraula ‘filosofia’ prové del grec antic. Ve de ‘fileo’, “estimació, amor a”, i de ‘sofia’, que significa saviesa. El filòsof és l’amic de la saviesa, el que l’estima. Un filòsof no es considera un savi. El savi posseeix veritats, és respectat, imitat. El filòsof, en canvi, bàsicament es fa preguntes. Gairebé podríem dir que la filosofia és l’art de preguntar, de qüestionar-se les coses.

Qui és un filòsof? La filosofia va néixer al segle VI aC, a l’antiga Grècia, concretament a la ciutat d’Atenes. Un petit grup d’homes que es reunien per parlar va canviar el rumb de la humanitat. Van passar del pensament que creia que els déus i les forces sobrenaturals governaven l’ésser humà, al pensament racional. Van creure que amb la raó, que significa “allò que explica i justifica alguna cosa”, les condicions de la vida humana millorarien. Durant segles els filòsofs eren, alhora, científics. Com es pot entendre el món sense conèixer les lleis físiques? Avui encara són molts els filòsofs que col·laboren amb científics en les seves investigacions, i molts els científics que els demanen consell.

6

Juguem a ser filòsofs! Oi que a vegades practiquem un esport? Oi que ens entrenem? La nostra capacitat de pensar també s’entrena... I segurament també la nostra bondat i la nostra saviesa. És divertit! Et proposem alguns jocs i problemes filosòfics... A volar, petit filòsof!

“Només sé que no sé res“ (Sòcrates)

1. Pensar oqunilo. Sepu,enosajaeur -te

an lguis! Busca un lloc tr t dret..., com vu a’ ed qu o t, en còmodam s teus I ara, observa el . és m s re s ci fa van? No osos, oi? Cap on ri cu ue Q . ts en pensam Ets capaç a idea a l’altra? un d’ en lt sa m Co i tan sols s? Res de res? N de no pensar re ampes, eh? nses? No facis tr pe o n e qu r sa n pe uns mestres o pensar res. Alg n l ci fí di t ol m És n. Però ho aconsegueixe de la meditació s coses del es, aprens tante ov pr o h e tr en m teu cervell...

7

Reportatge

3. Bo i dolent ?

2. El fil Atura’t, petit filòsof! Observa el fil de llana, o de cotó, que forma el teu mitjó, el jersei... D’on ha sortit? En una fàbrica han fet el jersei. Quines mans? Com es deia la persona que l’ha empaquetat? I el que feia anar la màquina? I la màquina, amb quin ferro ha estat feta? De quina mina ha sortit? Com es deia el miner que carregava el mineral? I d’on ha sortit el colorant? Aquesta llana ha estat transportada. Qui era el transportista? I qui ha fet el pneumàtic del camió? De quina planta va sortir el cautxú per al pneumàtic, i quines mans van agafar-lo? I el be d’on ha sortit la llana? És viu encara? Quin pastor el cuidava? Com era la mare del be? Quina herba va menjar? Etcèèèèètera! Tens la sensació que tot tot en el món està connectat? I tu a tothom? Del núvol al centre de la mina, sents que la teva vida està connectada a la dels altres, a tot el planeta? I això només estirant un fil de llana...

8

Et penses que el s conceptes de bo i dolent són fàcils de discern ir? Fes-te algun es d’aquestes preguntes. Si molta gent di u que una cosa és bona, és bona? Si a mi m’agrad en més els cara mels de llimona que els de taron ja, són millors el s de llimona? Et pot agradar una cosa que no sigui bona? El que desitjo és el que més em co nvé? Sempre? El que no desitj o és dolent? Sem pre? Un nen que no agradi a ningú , pot ser que sigu bo? i No és tan fàcil, oi? Reflexions co m les que t’estàs fent les h an fet durant m ilers d’anys grans filòsofs. D ’aquí surten llei s, codis morals, o idees com la de l deure, la compa ssió, la tolerància...

4. Escoltar “El camí més llarg del món és el que va de la boca a l’orella”, diu una vella dita popular. Què creus que vol dir? Potser que el que més costa és que els humans s’escoltin entre ells? Dedica una estona del dia a observar com, al teu voltant, la gent s’escolta o no. Entre els membres de la teva família, a l’escola o amb desconeguts que vegis pel carrer i a les botigues. Ens interrompem? Acabem d’escoltar les idees dels altres i ho fem amb interès verdader? O aprofitem la primera ocasió per introduir la nostra opinió, la nostra experiència? Hi ha gent que parla més fort que els altres, i per això se’ls escolta més? Compta les vegades que, en una conversa, la gent pot acabar sencera una frase sense que els altres prenguin el relleu interrompent-la...

5. Canvi

“Sigues tu el canvi qu e vols veur món”, va d e en el ir Gandhi, un home s va canviar a vi que moltes cos es. És veritat? Creus que canviant tu encara que , només sig ui una mic coses al te a , les u voltant p oden canv Molts savis ia r? han dit qu e sí...

A poc a poc, petit filòsof... El camí de la filosofia és infinit. La sort és que el pots portar sempre dins teu. No pesa gens, però dóna molta felicitat, a tu i al teu voltant! I tu ja has començat a caminar, oi?

9

Reportatge

Text: Marc Parramon. Fotos: GermĂĄn Parga / FCB

3< H ( ( 6 <ĂŞ ! L'Empire State, un dels edificis mĂŠs alts del mĂłn, es va

B ¡ A ¡ R ¡ Ç ¡ A

il¡luminar de blaugrana per celebrar que fa deu anys que el Barça i l’Unicef treballen fent projectes a favor dels infants de tot el mĂłn. Va passar el 7 de setembre passat a Nova York, una ciutat on el Barça ha obert fa poc una oficina que ajudarĂ que el Club sigui encara mĂŠs conegut als Estats Units.

Mireia

SubirĂ

. A Nov

a York

.

És una foto xulĂ­ssima, oi? Va ser un moment espectacular! Diuen que Nova York ĂŠs la ciutat que no dorm mai. No perquè els seus habitants no se’n vagin mai al llit, sinĂł per coses com aquesta. És una ciutat on, nit i dia, hi ha façanes il¡luminades amb anuncis gegants. Restaurants, cafeteries, gimnasos i perruqueries obertes les 24 hores. El metro mai tanca. Fins i tot hi som nosaltres! La revista Barçakids, grĂ cies als seus lectors, tambĂŠ ha estat a la ciutat dels gratacels. AquĂ­ en teniu la prova!

J 5N( : B ( B (< ( nJ -A<( H H( Has estat mai a Nova York? Si no hi has anat, quan hi vagis, segurament pujaràs a aquest edifici perquè Ês una de les atraccions turístiques mÊs importants de la ciutat.

Es troba a la Cinquena Avinguda, entre els carrers 33 i 34, tÊ 102 plantes i una altura de 381 metres (443 metres sumant-hi l’antena!).

10

Es va co un tem nstruir en p nomÊs s rècord: van pa 410 di ssar es col¡loc entre la a prime ció del r maó i la inaugu ració. Q feinad uina a!

76, els Des del 19 rre to llums de la color cada e d n canvie conèixer dia per re ts s importan aniversari acions. o organitz ta ixí una no Aporten a r la u c ta c e sp de color e . aiorquesa a la nit nov

B ¡ A ¡ R ¡ Ç ¡ A

& B A(B

A Nova York la FundaciĂł FC Barcelona tambĂŠ hi tĂŠ un projecte! Els nens de la ciutat podran participar properament a FutbolNet, un programa en què no guanya qui mĂŠs gols marca sinĂł qui millor posa en prĂ ctica valors com ara el respecte, la humilitat, el treball en equip... Mireu que bĂŠ s’ho van passar durant el dia de la presentaciĂł amb Ronaldinho!

V( H nH ( H(N 3< H ( _ Un multimilionari ha trucat a la revista Barçakids i ens ha demanat idees per construir el gratacel mĂŠs alt del mĂłn. Necessitem idees! Ha de ser una cosa mai vista. Pot tenir finestres, antenes, lĂ­nies rectes o ondulades. Pot ser un edifici d’oficines, un centre comercial o una botiga de llaminadures. El que tu vulguis! Això sĂ­, ha de tenir alguna cosa del Barça. AquĂ­ tens un espai per dibuixar el teu disseny! Compte amb el vertigen!

Com alguns deveu saber, Ronaldinho ĂŠs un futbolista que va jugar en el Barça de l’any 2003 al 2008 i va enamorar el Camp Nou amb la seva mĂ gia. No feia desaparèixer l’à rbitre durant els partits, no. Feia un altre tipus de mĂ gia: filigranes espectaculars amb la pilota, golassos d’escĂ ndol... Un crac, vaja! 11

u q e n a r g n U La Família Barça / Futbol

Ter Stegen PORTER

Denis Suárez

9

MIGCAMPISTA

Messi

DAVANTER

Piqué

%

DEFENSA

Arda

@

MIGCAMPISTA

Neymar

DAVANTER

I. Rakitic

)

MIGCAMPISTA

A. Iniesta

E

MIGCAMPISTA

Rafinha

MIGCAMPISTA

Sergio

1

MIGCAMPISTA

Suárez

K

DAVANTER

Cillessen

%

PORTER

uip! Mascherano

)

DEFENSA

Sergi Roberto

DEFENSA

Luis Enrique ENTRENADOR

Paco Alcácer

@

DAVANTER

André Gomes

MIGCAMPISTA

Juan Carlos Unzué SEGON ENTRENADOR

Jordi Alba

E

DEFENSA

Aleix Vidal

DEFENSA

m, apunte i h s n E or? Xiulad

Mathieu

)

DEFENSA

Masip

1

PORTER

Robert Moreno

SEGON ENTRENADOR

Digne

K

DEFENSA

Umtiti

%

DEFENSA

En d’e s hau re mic n a m trena m r és, Spo una rtm an!

B · A · R · Ç · A

M'agrada

quí us hem fet una selecció de crits. A cap de nosaltres li hauria agradat A tenir l’orella davant de Messi i Arda en aquests moments, però les seves cares són divertides. A casa segur que us passa el mateix: quan

gol, crideu. Però quan el fallen…, també! Foto: Miguel Ruiz

d’or eymar Jr. i Rafinha van guanyar una medallade Rio. es píad olim les a ilera bras amb la selecció l’afició del I, com a mostra d’agraïment, la van oferir a cadascú té però alla Camp Nou. A la foto surt una med el Ruiz la seva, no se l’han de partir, eh? Foto: Migu

N 14

marquen un

anar a parar però que li va fer fer una ganyota molt curiosa. Apostes: què creieu, la foto està tirada abans o després de tocar la pilota amb el cap? Foto: Miguel Ruiz

B · A · R · Ç · A

iqué és un esportista alt i juga molt P bé de cap. Aquí el veiem rematant una pilota que no sabem on va

eymar Jr. va acabar al terra en aquesta jugada, però va caure tan bé que va deixar una silueta ben maca. A nosaltres ens ha recordat els malabaristes de circ que fan piruetes amb les cames enlaire!

N

Foto: Miguel Ruiz

stem molt E acostumats a veure fotos dels entrenadors a les banquetes dels camps de futbol, però poques vegades veiem el que tenen al davant: els fotògrafs. Aquí teniu un grup de periodistes fent la seva feina amb uns objectius enormes que són els que es fan servir per fotografiar bé els jugadors al camp.

Foto: Miguel Ruiz

15

16

● Text: Miquel Berga. Il·lustracions: Jaume Geli. Traducció: Neil Stokes

P E TIT ES BI OGRAF I ES DE GR A N S PERSONAT GES

us presentem... 1913- 2005

En altres èpoques, als Estats Units, les persones de raça negra no tenien els mateixos drets que les de raça blanca. No els deixaven anar a les mateixes escoles que els blancs, o menjar als mateixos restaurants, i quan pujaven a l’autobús només podien seure als seients del darrere. D’això se’n diu “segregació racial”. La Rosa Parks era una americana de raça negra que va patir DTXHVW WUDFWDPHQW LQMXVW o QV que un dia va dir prou.

At one time in the United States, black people did not have the same rights as white people. They could not go to the same schools as whites, or eat in the same restaurants, and when they took a bus they had to sit at the back. That was called “racial segregation”. Rosa Parks was an African American who had to live with this unfair treatment... until one day she had had enough.

us presentem...

Qui era?

Who was she?

La Rosa Parks va nĂŠixer el 1913 a l’estat d’Alabama. En aquell lloc la majoria de la poblaciĂł era de raça negra. Ella treballava de modista i feia moltes hores. Quan sortia de la feina estava molt cansada i per això un dia, quan va pujar a l’autobĂşs, va veure un seient buit i s’hi va asseure. El conductor li va dir que s’aixequĂŠs de seguida perquè els negres no hi tenien dret. Aquell dia, l’1 de desembre del 1955, la Rosa Parks va dir que no perquè estava cansada de la feina i perquè estava cansada de no tenir els mateixos drets que la gent de raça blanca. Per culpa d’això va passar la nit a la presĂł, però el seu gest va fer despertar la consciència de molts com ella i durant un any la gent de raça negra es va negar a fer servir els autobusos. Va ser el principi d’un gran moviment per acabar la segregaciĂł racial als Estats Units.

Rosa Parks was born in 1913 in the state of Alabama. It was a place in which the majority of people were black. She worked as a dressmaker and had to do many hours. :KHQ VKH o QLVKHG ZRUN VKH ZDV YHU\ WLUHG DQG WKDW V ZK\ one day, when she got on the bus and saw an empty seat, she sat there. The bus driver told her to give up the seat because black people were not allowed to sit there. Rosa Parks said “NO� because she was tired from working and because she was tired of not having the same rights as white people. Because of that she spent the night in prison, but her actions raised awareness in a lot of people like her and for a year black people refused to use the buses. It was the beginning of a huge movement to bring an end to racial segregation in the United States.

The quote

membered as a “I would like to be re be free... so other person who wanted to free.� people would be also

La frase

18

ts rò ho volia perquè to “Jo volia ser lliure, pe â€? in m jo tambĂŠ ho foss els que eren negres co

Justice

LA PA RA UL A CL AU La Rosa Parks portava la paraula “Justice” gravad a al cor. En català en diem “justícia” i és una de les paraules més noble s del diccionari. Si procurem ser justos a cas a i a l’escola, també ser em justos quan siguem grans. Recordeu sempre que per fer fora la violèn cia i les guerres només cal que al món hi hagi jus tícia, o “Justice”, com vu lgueu dir-ne.

Racisme

Racism

El dia que la Rosa Parks va saber dir que no quan volien que s’aixequés del seient de l’autobús pel color de la seva pell, ens va recordar que tots hem de tenir els mateixos drets. És veritat que tots som diferents –blancs o negres, alts o baixos, nens o nenes–, però encara és més veritat que tots som iguals: persones amb els mateixos drets i amb els mateixos deures. La Rosa Parks va descobrir que quan sentim que hi ha una situació injusta hem de dir, com va fer ella, que no. Només els que saben adonar-se de les injustícies i no hi estan d’acord perden la por d’expressar ben alt i clar les seves conviccions. Sempre és bo no deixar-se tractar injustament, però els més valents no volen mai mai que tractin injustament els altres.

The day that Rosa Parks had the courage to say “NO”, when she was asked to give up her seat on the bus because of the colour of her skin, reminds us that we should all have the same rights. It is true that we are all different -white or black, tall or short, boys or girls- but it is even more true that all of us are equal: people with the same rights and the same obligations. Rosa Parks discovered that when we feel that we are in an unjust situation, we have to do what she did and say “No”. Only those people who know how to recognise injustice and who stand up against it can lose the fear to express their convictions, loud and clear. It is always a good thing not to let yourself be treated unjustly, and the bravest people never, ever want other people to be treated unjustly.

19

Juguem

20

!

Text: Jaume Copons. Il¡lustracions: Liliana Fortuny

Solució a la plana 30

Text i il·lustracions: Xxxx Xxxx

21

22

23

Soluciรณ a la plana 39

2016 -

- 2017

7 diferències... o més No cal que les busquis..., les has de crear tu, afegint coses al dibuix. Després ho ensenyes a l’avi, la cosina o la tieta Rosita, a veure si les troben.

26

27

El conte

Text: Rosa Moya. Il·lustració: Guillem S. Morante

$n(BH< - <( A

en Pol, el gos que acabava d’arribar al poble no li agradava gens. Era un gran danès gegant, més negre que la foscor i amb ulls com la nit. Al noi tampoc li feia gaire gràcia el seu amo, el senyor Cabot, un home llarg com un Sant Pau que sempre vestia de negre. L’únic toc de color era la seva corbata vermella i, en el cas del gran danès, el seu collar vermell. L’estranya parella vivia en una casa de fusta amb quatre finestres, que gairebé sempre eren tancades, i una xemeneia que no parava de fumejar. Al jardí hi havia un cartell amb unes lletres que no es llegien amb claredat i, a la part del darrere, un hort gegant ple de tomaqueres i cirerers on el senyor Cabot i el seu gos s’hi passaven moltes hores. Massa! El dia que en Pol es va aturar una estona davant del cartell, uns lladrucs ferotges i esfereïdors el van sorprendre per l’esquena. No va gosar girar-se ni cridar. Palplantat, el noi

28

només pensava: «Ai, quina por! I si se’m tira al damunt i em clava una mossegada?» –Què passa, Tom? –va exclamar de sobte el senyor Cabot amb la seva veu greu i aterridora. El noi va començar a suar. «Què em farà el senyor Cabot? Em tancarà en una habitació?» No va tenir temps de pensar res més perquè va caure rodó a terra. –On sóc? –va preguntar en Pol al cap d’una estona. –A casa d’en Bernat i en Tom –va presentar-se el senyor Cabot posant-se bé la corbata–. T’has desmaiat… –I mirant l’enorme pastís vermell que hi havia al damunt de

la taula diguÊ–: En vols un tall, Pol? –Com-com sap el meu nom? –va quequejar en Pol amb una esgarrifança. –El portes escrit a la motxilla –va retronar la veu del senyor Cabot. –Vols tastar el pastĂ­s mĂŠs famĂłs d’en Bernat i en Tom? –va insistir el senyor Cabot. –El-el pastĂ­s mĂŠs fa-famĂłs? –Bup, bup, bup –va bordar en Tom, amb uns lladrucs tan secs i durs que el noi va fer instintivament que no amb la mĂ . –En Tom ĂŠs inofensiu –va dir de seguida el senyor Cabot en veure el gest d’en Pol–. No es cruspiria ni una formiga. Ni jo tampoc –va riure–, tot i la meva veu que espanta, oi? –I per què en Tom cri-crida tant? I per-per què vostè tĂŠ aquesta veu? –Tots els gossos criden, però en Tom crida una mica mĂŠs d’ençà que uns lladres van robar-nos els productes de cirera i tomĂ quet i les receptes amb què ens havĂ­em de donar a conèixer. Som fabricants artesanals. El senyor Cabot va obrir amb una clau un armari enorme i va mostrar-lo a en Pol. A l’interior hi havia llaunes, cremes, melmelades, pastissos, galetes, berlines, sucs,

caramels, xupa-xups, sabons i perfums de cirera i tomĂ quet. A l’etiqueta de tots els productes sortien retratats amb la corbata i el collar vermell el senyor Cabot i en Tom, amb un text que deia: ÂŤCi & To: Els Millors Productes de Cirera i TomĂ quet de la RegiĂł.Âť –El mateix text que he començat a escriure al cartell –va dir el senyor Cabot quan va observar que en Pol es fixava en les etiquetes–. Vull començar a vendre els productes ara que els tenim a punt i n’hem millorat les receptes. Quant a la meva veu, ĂŠs hereditĂ ria. Des del meu rebesavi, que era actor i feia de fantasma a les funcions de teatre, fins a mi, tots tenim aquesta veu tan i tan greu, i ronca. Tanta por que havia passat en Pol i resulta que tant els lladrucs d’en Tom com la veu del senyor Cabot tenien una explicaciĂł. En Pol va mirar-se’ls. Ja no eren l’estranya parella de dies enrere i unes hores abans. –Ara entenc tambĂŠ per què el color vermell ĂŠs el vostre preferit! –va somriure. +& H(B V(3 (BR <(B Ă´B ( 5N( B( _

La recepta

30

Il·lustració: Cristina Bueno Nutricionista: Lídia Mateos

31

El Petit Leonardo Text: Marc Boada

25. Palanques i

corrioles

Màxima força amb mínima velocitat Arquimedes va ser un gran savi que va viure a l’illa de Sicília fa uns 2.300 anys. A ell li devem força invents i descobriments, i d’entre tots en destaca un de ben especial. Totes les màquines que puguem imaginar estan fetes a partir d’uns pocs dissenys ben simples. Leonardo, admirador d'Arquimedes, també les coneixia prou bé i les aplicava en tots els seus invents. Calia construir un canó ben gros? Doncs amb palanques el podien moure. S’havia de pujar una escultura a dalt d’una església? Doncs amb corrioles i politges la pujaven lentament. I quan feia falta comprimir alguna cosa ho tenien ben fàcil: amb un cargol roscat ben gros es podia fer una premsa. De fet, tant l’un com l’altre havien observat que per fer molta força o disposar de molta potència només calia fer la feina lentament, a poca velocitat. És per això que en alguns dibuixos de Leonardo veiem que Un model de polispast per pujar coses pesants dibuixa una llarga rampa; és molt més lent que fer-ho de cop, però resulta més fàcil. Avui seguim exactament igual. Com arrenquem el cotxe quan està parat? Doncs amb una marxa ben curta, la primera, que disposa de molts engranatges que redueixen la velocitat de rotació del motor i amplifiquen la potència que arriba a les rodes! 32

La palanca, una de les màquines més simples

EL CONCEPTE

Què és una màquina? Una màquina és un conjunt de peces capaces de transformar, dirigir o regular una força, normalment mecànica. Sovint disposen d’un motor que els subministra energia, però no és obligatori. Totes les màquines, per complicades que siguin, són combinacions de les màquines més simples que va definir Arquimedes. Aquest es va adonar que la roda, la politja, la palanca, el cargol roscat, la falca i el pla inclinat són les més bàsiques. Per exemple, què és un engranatge? Doncs una palanca rotatòria, gairebé igual que una agulla d’estendre roba, que són dues palanques acoblades amb una molla.

LA CURIOSITAT Superpolispast

Ja en època romana es feien servir polispastos per moure les pedres gegantines dels temples. Avui aquelles antigues màquines de fusta s’han convertit en peces imprescindibles per a la indústria. Sistemes de politges acoblades, que utilitzen cables i cadenes en lloc de cordes, s’encarreguen de posar el combustible nuclear dins dels reactors. També enormes polispastos sobre rodes descarreguen contenidors de mercaderies dels supervaixells. Fins i tot les grues mòbils més grosses són capaces d’aixecar més de cinc-centes tones gràcies a aquesta màquina simple.

ACTIVITAT

Fem un polispast Una politja és una roda sobre la qual s’embolica una corda. Serveix per fer la feina més fàcil; per exemple, per treure aigua d’un pou. Però si el que volem és amplificar la potència, hem d’utilitzar un polispast com el de Leonardo. Ara en farem un que ens permetrà descobrir el seu funcionament.

Necessitaràs dos penjadors de roba, uns quants metres de corda, un full de paper i una mica de cinta adhesiva.

2

1

Talla el full de paper en quatre rectangles llargs. Llavors plega cada rectangle (com un acordió) fins a formar unes tires llargues i gruixudes de paper.

Començarem marcant el punt central de la barra horitzontal de cada un dels penjadors.

3

4 Busca un lloc on penjar un dels penjadors. Lliga un dels caps de la corda sobre la marca i entre els papers caragolats. Després passa la corda a l’altre penjador, com en el dibuix.

Amb els dits caragola les tires de paper i després, amb cinta adhesiva, fixa’n una a cada banda de la marca que has fet (a mig centímetre). Això servirà per mantenir la corda estable al centre de la barra dels penjadors.

Ja pots començar les proves. Penja-hi una bossa de patates, de taronges... Observa com no has de fer gaire força. Això sí, per enlairar la bossa un metre, per exemple, has de tibar dos metres de corda i, per tant, necessitaràs més temps!

EN EL PROPER CAPÍTOL... Fer forats. Foradar un penjoll o l’ànima d’un canó és molt difícil! Leonardo va estudiar a fons aquest problema. La pregunta és com s’ho feia. En la propera entrega descobrirem els trepants més antics i en farem un!

33

Reportatge

Fotos: Cristina García Rodero

La fotografia és una eina molt poderosa que ens ajuda a veure i conèixer gent i llocs que estan ben lluny. A CaixaForum de Barcelona ara podem veure una interessant exposició sobre una de les regions més pobres de l’Índia. A Terra de somnis, que és com es titula l’exposició, hi podreu veure 80 fotos de la fotògrafa Cristina García Rodero que ens mostren la gent que viu a la regió d’Anantapur, al sud de l’Índia, una de les regions més pobres d’aquest país asiàtic. La fotògrafa hi va estar un mes i mig i va visitar hospitals, escoles, cases, tallers..., i hi va captar 60.000 imatges!!! D’aquestes n’ha seleccionat 80 per a l’exposició. La vida no és fàcil en aquesta regió, però les fotografies, que són plenes de color, transmeten esperances i mirades que somien, perquè hi ha molta gent que treballa per transformar i millorar la vida en aquest lloc. En aquesta zona, per exemple, hi ha la Fundació Vicente Ferrer, fundada per un català, que des de l’any 1969 actua en aquest lloc. Des del 2001 l’Obra Social ”la Caixa” ha col·laborat en més de 22 projectes d’ajuda humanitària a l’Índia, cinc dels quals han estat amb la Fundació Vicente Ferrer.

EXPOSICIÓ: “TERRA DE SOMNIS” CaixaForum Barcelona Fins al 8 de gener del 2017 Horari: De dilluns a diumenge, de 9 a 20 h Entrada gratuïta

34

Shirvani el dia del seu casament. Subj ecta un sac ple d’arròs que oferirà a la família del nuvi i que simbolitza la confiança que a la nova família no li faltarà mai menja r.

mudram per

i a Bukaraya Sa Una nena juga amb un xa la festivitat del Teru.

Tejasre i Pramee la, de 12 i 10 anys , en una actuació teatral després de finalitzar les man ifestacions del Dia de la Dona, el 8 de març. El teatre és una eina educativa molt po derosa.

Una cuidadora ajuda uns nens a practicar exercicis per millorar la seva mobilitat, al Centre de Paràlisi Cerebral de Bathalapalli.

Situat al sud d’Àsia, és el segon país del món més poblat (uns 1.200 milions d’habitants), després de la Xina. I també un dels més grans (ocupa el setè lloc en extensió). És un país molt gran, on conviuen diferents ètnies i moltes llengües: més d’una vintena, a banda de l’hindi i l’anglès. L’Índia va ser una colònia del Regne Unit al segle XIX i va aconseguir la seva independència el 1947 gràcies a un moviment no violent que va liderar Mahatma Gandhi.

35

Reportatge

Text: Unicef Comitè Catalunya

$n A (. A ( O=6S

( .&<HA H n(B-&<H >A Des del 2010, l’Unicef i la Fundació del FCB treballen plegats a la Xina. L’objectiu és aconseguir que tots els nens i nenes puguin accedir a l’esport i l’educació en el lleure. Hi tenen dret! ©U

J B -<&F( H(B

enla Xina ha experim En els últims anys , ent econòmic. Això tat un fort creixem s nt fa in s el ament però, afecta negativ e s més rurals, ja qu ne zo s que viuen a le ys en m n ne pobres i te cada cop són més resta. Precisament la possibilitats que nenes treballen per aquests nens i s través de projecte l’Unicef i el FCB, a r n per exemple crea que aconsegueixe repartir material i centres esportius, esportives. promoure activitats

© UNICEF/JongM

>A WNú ( B -B (

ns i nenes? n 274 milions de ne ue vi hi e qu es bi ✎ Sa viu a hi ha més gent que ✎ Sabies que cada vegada les ciutats? ls? ns i nenes viuen so ✎ Sabies que 2 milions de ne és seguidors a dels esports amb m un e qu es bi Sa ✎ ong? la Xina és el ping-p

36

© UNICEF/JongM

NICEF/Tingting

J B( < ( B 5N( ( B( ( A la Xina, un dels principals problemes relacionats amb els projectes d’esport i educació és la falta de professorat d’educació física a les escoles rurals. El FC Barcelona i l’Unicef estan treballant específicament per resoldre aquesta situació promovent el joc, l’esport i l’educació física.

En definitiva, ensenyem els que ensenyaran els infants del present i els adults del futur a la Xina!

© UNICEF/Xia

Yong

(B- A A ( B ( B un esUs imagineu a vopai només per pai on saltres? Un es uéssiu og p no només mbé jugar, sinó ta ntir-vos se aprendre i rada, segurs? Us ag és oi? Doncs això en el que promou cef a el Barça i l’Uni diuen la Xina. Se’n ics m A s els Espai es en N i s dels Nen s nt fa i allà els in r-ho poden passa altres bé, conèixer t estar nens i sobreto protegits.

© UNICEF/JongM

© UNICEF/JongM

ing

© UNICEF/Tingt

37

Les nostres propostes El joc de taula

"Evolution" Racó de lectura

Imagina que vas enrere en el temps, fins just quan comencen a aparèixer les primeres formes de vida. Evolution tracta de l’adaptació, de com les mutacions tant poden ajudar unes espècies a prosperar com fer desaparèixer-ne unes altres. Que passi una cosa o l’altra dependrà de les decisions que prenguis. A l’inici de la partida tots els animals són herbívors i la quantitat de menjar disponible variarà segons el criteri de cada jugador: hi ha un lloc comú on apareix el menjar, però cadascú decideix quant n’hi posa... N’hi haurà prou per a tots?

"El noi del planter" Autors: Lluís Prats Il·lustracions: Eva Sánchez Editorial: La Galera En Jan Dosrius juga tranquil·lament a la plaça de Puig-reig. El que no sospita és que en poques setmanes tindrà el seu somni a l’abast: el cridaran del millor club del món per fer les proves d’accés al planter. A partir de 8 anys

Si no t’interessa una característica, et pots desfer de la carta i a canvi se’t permetrà començar amb una nova espècie o augmentar la població d’una que ja tinguis. Com sempre, cada elecció té uns avantatges però també els seus riscos. Ser molts et dóna punts, però hi haurà menjar per a tots? Ser gros et protegeix, però també atreu els carnívors que busquen carn tendra.

Cada partida és ben diferent, les espècies que creen els jugadors varien segons el que hi ha en joc a cada moment, així que no hi ha una estratègia guanyadora. Fer més o menys punts dependrà de la capacitat d’entendre i adaptar-se als canvis que es vagin produint.

Evolution està editat als Estats Units i de moment tan sols el trobareu en anglès. +10 anys Fins a 6 jugadors

5% de d 38

.cat www.lu2 el codi: BarçaKids mb

compte a

Petits Clicks www. petitsclicks.com

Les característiques de cada organisme, fins a un màxim de tres, les decideixes tu amb unes cartes que agafes a l’inici de cada ronda: tenir el coll llarg, acumular greix, saber grimpar, tenir closca, tenir banyes, viure en un ramat, ser carnívor, ser carronyaire i tenir una intel·ligència desenvolupada, són algunes de les opcions que hi ha. Cada canvi et dóna uns avantatges, però també pot tenir els seus inconvenients...

El càlcul és com un joc "Arloon Mental Math" Converteix-te en el millor de la classe en càlcul mental amb aquesta aplicació que agrupa 5 jocs diferents per agilitzar la teva ment. Pots jugar-hi sol o contra els teus amics; així, a més d’aprendre, descobriràs un joc nou al qual no podràs deixar de jugar. Disponible per a iPhone, iPad i Android Més informació: http://www.arloon.com/apps/arloon-mental-math/

Autor: Carles Sala Il·lustracions: Lluís Farré Editorial: Arcadia En Tomeu i l’Enric són molt bons amics. L’Enric sempre ha proposat a en Tomeu de fer coses plegats: de petits, jugar a la plaça; de joves, anar a ballar; de grans, passar les vacances amb la família..., però en Tomeu sempre s’ha estimat més fer bombons, a tota hora! A partir de 7 anys

"Els menjamitjons" Autor: Pavel Srut Il·lustracions: Galina Miklínová Traducció: Montse Tutusaus Editorial: Mosaics Molts de nosaltres cada dia a l’hora de vestir-nos ensopeguem amb el mateix problema: per més que remenem, al calaix només trobem mitjons desaparellats. Què o qui és el responsable de la desaparició de mitjons? Aquest llibre ens revela el secret: unes misterioses criatures anomenades menjamitjons. A partir de 10 anys

Un guerrer molt matemàtic "Factor Samurai"

Sigues un geni de les operacions "Crapoks"

Si ha arribat l’hora d’aprendre les taules de multiplicar o simplement les has de practicar, Factor Samurai és molt més divertit (i eficaç) que començar a memoritzar fotocòpies! T’hauràs de posar a la pell d’un samurai i, interioritzant conceptes matemàtics, anar tallant tots els nombres que apareixen fins a convertir-los en nombres primers (que ja no es poden dividir!).

Si a més de practicar el càlcul vols exercitar el cervell, aquí hi afegim un altre ingredient: la memòria! Amb Crapoks podràs practicar amb la teva tauleta sumes, restes, multiplicacions i divisions a partir d’una gran varietat de minijocs.

Disponible per a iPhone i iPad Més informació: http://www.thirdrailgames.com/factor-samurai/

Disponible per a iPhone, iPad i Android Més informació: http://www.pinpinteam.com/portfolio/ calcul-memo/

Solucions Els jocs monstruosos d'inici de curs Nombre de quadrats que es poden fer amb dos escuradents Nombre de nombres + senars

Juguem!

"L'home de les mans de xocolata"

0 7

+ Nombre de mamífers 5 de fulles + Nombre seques al terra del parc 15 – Nombre de Drílocks a 12 l’habitació

+ Nombre de camins Nombre de llibres que l’Agus ha de tornar a la biblioteca

2 17

39

Planekta

a ids ç r a B

NOU WEB

fcbkids.cat

Un nou espai per a tots vosaltres on podeu jugar i divertir-vos amb els valors de Barçakids

Què és Barçakids? Barçakids és un programa educatiu de la Fundació FC Barcelona pensat per als nens i nenes que fan educació primària. Amb Barçakids descobriràs què són els valors i la importància que tenen en les nostres vides. Parla de nosaltres als teus mestres i apunta’t el nostre lema:

Qui té valors, guanya!

40

"Món Barçakids" Aquí et posarem al dia de tot el que cal saber del nostre dia a dia! I podràs llegir també sempre que vulguis tots els números de la nostra revista!

Juga! Escull un joc i demostra la teva habilitat amb els valors

Noves activitats Barçakids Vols activar-te i no saps com fer-ho?... Remena i tria entre les nostres activitats. N’hi ha una per a cada dia!

Participa en el nostre Wikivalors Cerca i vota el teu valor favorit. Fem crĂŠixer entre tots el diccionari de valors!

Ep!! Nens, pares i docents, sou benvinguts!! Tots teniu un espai pensat per a vosaltres al nou web!! 41

42

43

44

45

46

Per Gustavo Roldรกn

47

Ets

PROFESSOR?

ENTRA A EDUCAIXA.COM I TROBA TOT EL QUE NECESSITES PER PREPARAR-TE LES CLASSES Tallers, exposicions i activitats

www.educaixa.com

Més de 800 recursos digitals

Materials físics per treballar a l’aula

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.