Febrer 2017. Revista Barçakids nº 48

Qui va inventar...

T'has preguntat mai qui va idear les coses que tens a casa?

www.fcbkids.cat FEBRER 2017. Número 48 - Preu: 3€

Barça Rookies Els seguidors més especials de l’equip de bàsquet del Barça

SÍRIA Una guerra de tots contra tots

Mohandas

Gandhi L’home de la violència

No-

B · A · R · Ç · A

Sumari El nostre correu electrònic: revista@fcbkids.cat

6

Qui va inventar...

T’has preguntat mai qui va inventar les coses que tens al teu voltant i per què?

D’on ve el microones, per què t’eixugues els mocs amb Kleenex, o qui va idear l’escombra o el hula hop.

12

18

Vols ser un bon detectiu?

Vols ser un Barça Rookie?

Comença a practicar amb els enigmes que et proposem aquest mes i tingues paciència, no vagis directament a les solucions!

Si t’agrada el bàsquet, apunta’t als Barça Rookies i podràs veure els partits al Palau Blaugrana com mai abans ho havies fet, fer-te una foto amb els jugadors, participar en concursos a la mitja part...

26

La història del gos Pep

27

Sí, un gos que es deia Pep i que el van acusar de ser un gos matagats. Una història ben real.

Gandhi Coneix una mica més l’home que es va enfrontar a un imperi amb una arma molt poderosa, la no-violència.

16 M’agrada Fotos úniques, especials, divertides i fins i tot filigranes dels jugadors del Barça que sembla que desafiïn la llei de la gravetat.

?

Text: Lluís Llort. Il·lustracions: Sergi Càmara GRUP HERMES President: Joaquim Vidal i Perpinyà.

Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench (vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Font i Joan Vall i Clara.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara (conseller delegat), Xevi Xirgo (Informació General), Emili Gispert (Informació Esportiva), Toni Muñoz (Serveis), Josep Madrenas (Webs i Sistemes), Albert París (Comunicació), Anna Maria Ribas (Gerència Comercial), Miquel Fuentes (Administració i RH), Lluís Cama (Producció), Concepció Casals (Distribució) i Ricard Forcat.

BARÇAKIDS Directora: Susanna Oliveira. Disseny: Jordi Molins i Florent Morante.

Correcció: Mei Brescó. Dipòsit Legal: GI. 1817-2012.

2

El racó dels saberuts Hi ha aus verinoses?

Només una: el pitohui encaputxat de Nova Guinea (tranquils, viu molt lluny!). És un ocell petit, amb el pit groc fosc i el cap i les ales negres. La seva pell i les seves plomes contenen un verí similar al que segreguen les granotes fletxa sud-americanes.

30

El conte I si es compleix el teu desig...? Un conte de Marc Donat amb dibuixos de Jaime Vicente.

32

La recepta

34

Una màquina solar màgica

Una proposta sorprenent: trufes d’alvocat i coco. Prova de fer-les!

14 El 2016 en xifres Només amb un cop d’ull podràs veure la gran feina del primer equip de futbol del Barça durant el 2016.

El Petit Leonardo ens parla de l’energia del sol i ens proposa fer una màquina solar màgica.

36 24

Per què hi ha guerra a Síria? És una guerra cruel que fa sis anys que dura, però per què va esclatar aquesta guerra?

Viu el bàsquet!

Aquest mes la plantilla al complet del Barça Lassa, el primer equip de bàsquet del Barça.

Per què tenen tinta, els calamars?

Perquè viatgen molt i escriuen cartes als amics... És broma!

Quan s’acosta un animal amb intencions poc amigables, els calamars deixen anar de cop un bon raig de tinta que enfosqueix l’aigua al seu entorn i aprofiten la confusió per fugir.

Com és que una serp pot menjar-se animals més grossos que ella?

Perquè pot desencaixar la mandíbula inferior i, a més, la pell de tot el seu cos és molt elàstica. Un cop té l’animal a dins, els seus potents sucs gàstrics el descomponen i al final, de vegades setmanes després, vomita les restes, com ara pèl, dents, ungles, closca...

3

El març té trenta-un dies i tres-centes fesomies.

Març Dilluns

Dimarts

Hem de felicitar: Rakitic 10-03-1988 Jordi Alba 21-03-1989

Dimecres

Dijous

Divendres Dissabte

3

4

5

10

11

12

16

17

18

19

25

26

1 6 13 20 Dia Mundial del Teatre

27

5 Dia de la broma

El telèfon El 1876, Graham Bell patenta el telèfon

7

14 Jordi Alba 21-03-1989

8

15

Iuri Gagarin El 1934, neix el primer astronauta de la història

9

Rakitic 10-03-1988

Viquipèdia en català 16-03-2001

21

22

23

24

28

29

30

31

Dia Mundial de la poesia

gal i embolica Busca paper de re trepà a mig en un s: nt coses difere una capsa menjar, una patata, darina o an m de s le pe buida, es als pares, el que vulguis. Digu s, avis... que german avui és el dia de Nadal Despistat i e tenen regals. A veur s el an qu fan ra ca a in qu obrin.

4

2

Dia de la dona treballadora

Diumenge

13 Setmana de la pastmaira de

Aquesta setmana nt: menjar pasta difere is, et gu pa es , ns ro ar mac tallarines, llacets, raviolis, tortel·linis, cintes... Quin tipus de pasta t’agrada més?

26 Dia de la música

os dels Busca entre els disc ternet in r pe n, pares o, si t’ajude z, rock, estils de música: jaz rdana, sa a, er òp country, punk, cant gregorià, flamenc... A veure quants en trobes.

Pensa que n’hi ha moltíssims!

5

e d c s a e sa s oC

Reportatge

Text: Lluís Llort. Il·lustracions: Ricard Aranda

Hi ha molts estris, materials, electrodomèstics i productes que fem servir cada dia. Us heu preguntat mai quants anys tenen o qui els va inventar? Al Barçakids ja us n’hem parlat d’alguns i avui tornem amb uns quants més.

Forn microones Moltes vegades la casualitat forma part dels descobriments.

Cal, però, que hi hagi algú espavilat a prop que sàpiga observar i treure conclusions. El 1946, l’enginyer nordamericà Percy Spencer estava fent unes proves per millorar el sistema de radars per detectar millor els enemics.

Estava en marxa la Segona Guerra Mundial. Spencer duia una xocolatina i quan es va acostar a un experiment que anomenaven “tub magnetrònic” la xocolata es va desfer dins la butxaca. Un cop va haver superat l’emprenyada per haver-se quedat sense berenar i amb els pantalons bruts, va buscar el motiu d’aquell fenomen. No havia notat escalfor a la cama... Va acostar una mica de blat de moro a l’invent... i va fer crispetes! I encara ho va provar amb un ou de gallina, que va esclatar. Un temps després va descobrir-ne el motiu: les microones, unes ones de ràdio d’alta freqüència que són invisibles a ull nu i que escalfen algunes coses i altres no. Ens falta saber una cosa, oi? Què va fer Spencer amb els pantalons bruts? Posar-los a la rentadora.

6

Rentadora La roba no ha existit sempre. Els primers homes i dones anaven despullats, després van portar pells d’animals per combatre el fred, i de mica en mica es van anar creant teixits i vestits. I quan està bruta, cal rentar la roba per poder-la tornar a fer servir, oi? Això es pot fer sempre a mà, amb aigua, sabó i ganes de fregar roba xopa, però actualment se sol fer amb màquines de rentar roba, que ho fan soles. Actualment? De quan diríeu que és la primera patent (quan es registra un invent en un arxiu oficial) de rentadora? Del 1691, a Anglaterra. Fa uns 325 anys!

De seguida es van crear models cada cop millors a Alemanya i als Estats Units. Les primeres eren un tambor de fusta, com si fos una bota de vi, que donava voltes. El sistema es va anar perfeccionant i a la meitat del segle XX, cap al 1960, ja era un electrodomèstic habitual a moltes cases. Un invent molt pràctic fins que, potser algun dia, es faci servir roba d’un sol ús, que un cop estigui bruta es llenci, com si fos un mocador de paper.

Kleenex Quan esteu refredats i us surten del nas uns mocs molestos, oi que és molt agradable bufar fort i fer-los fora? Encara hi ha gent que fa servir mocadors de roba, però això de guardar a la butxaca tot de mocs..., buagh!, més aviat fa fàstic i és poc higiènic. I quan es van inventar els mocadors d’un sol ús? L’empresa nord-americana Kimberly-Clark, durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918), va desenvolupar un material anomenat cel·lulosa per fer-lo servir de filtre a les màscares antigàs, que fins aleshores es feia amb cotó. Poc després van utilitzar la cel·lulosa per fabricar paper de vàter, compreses, bolquers... El 1924 van presentar unes tovalloletes per treure el maquillatge amb la marca Kleenex i el 1930 van passar a ser els mocadors d’un sol ús amb l’eslògan “No portis un constipat a la teva butxaca”. N’hi ha de moltes marques, però molta gent els anomena a tots clínex, com si fos el seu nom. El mateix passa amb les carmanyoles de plàstic, que tothom els diu tàper.

Sabeu per què?

7

Tupperware Molta gent anomena tàper les carmanyoles de plàstic perquè la primera marca que va fabricar-ne es diu Tupperware (es pronuncia “tàper-uer”). El 1938 un químic nordamericà, Earl Silas Tupper, va crear una empresa per treballar el plàstic a la seva manera. En ser una empresa petita només tenia accés a restes de materials d’altres empreses. Va transformar el polietilè, un residu negre i dur de quan refinen el petroli, en un plàstic transparent, suau i fàcil de modelar. L’any 1947 va presentar un bol de plàstic amb tapadora hermètica. Després en van fer de totes mides, formes i colors. L’èxit, però, va venir de la senyora Brownie Wise, que va demanar vendre tots els productes de l’empresa Tupperware organitzant berenars amb amigues. Va crear una xarxa de vendes per les cases, per convertir el producte en exclusiu i provocar que tothom encara el volgués més. Tot i que era de plàstic, com el hula hoop.

Hula hoop Potser no sabeu què és això, però segur que per internet trobareu molts vídeos de gent fent-lo anar. És un cèrcol de 71 centímetres de diàmetre (aquest és el bàsic) fet de plàstic (també n’hi ha de fusta i metàl·lics) que es posa al voltant de la cintura i, fent els moviments oportuns amb els malucs i sense agafar-lo amb les mans, es fa girar i girar i girar i girar... Està basat en un ball hawaià, el hula (hoop, en anglès, vol dir “cèrcol”), i va ser una joguina molt popular a partir del 1958, primer als Estats Units i després en altres països. Els adults també es van aficionar de seguida a fer-lo servir perquè deien que anava bé per fer exercici. Té tot de rècords relacionats, com el d’hores seguides fent-lo voltar (una noia se n’hi va estar més de 90!), més voltes en un sol minut (fins a 243 vegades)...

Els grecs, com sempre, ja tenien una joguina similar, però ells no en van vendre en un any cent milions d’unitats com quan es va posar de moda. I una altra cosa que sembla que no feien els grecs era dur corbata.

8

Corbata Una corbata és aquella mena de cinta de tela que es lliga al voltant del coll, gairebé sempre dels homes que van vestits amb camisa i americana. És un element estètic, és a dir, per fer bonic i prou. Diuen que els primers a fer-ne servir van ser un genets croats que feien de soldats a sou a França, cap al 1660. El terme ve de l’italià corvatta, que és un derivat de croat. Hi ha gent que diu que això no és ben bé així i que va ser un invent dels rituals maçònics.

Amb els anys els models de corbates han canviat molt, tot i que la funció no: anar elegants. Les corbates tal com avui les coneixem, fetes sovint de seda i amb la forma que tenen, van aparèixer el 1924, quan un maçó anomenat Jesse Langsdorf va trobar la manera de fer corbates amb el mínim de tela respectant el dibuix.

En moltes professions és gairebé obligat fer servir corbata: els banquers, els advocats i els jutges, els polítics (tret dels de la CUP i alguns altres), els venedors de tota mena, com ara de cases, com si juguessin al Monopoly. Coneixeu aquest joc?

Monopoly La primera versió la va crear una senyora que es deia Elizabeth Magie, el 1903. Va tenir un cert èxit en algunes ciutats dels Estats Units.

El 1935, un venedor a l’atur que es deia Charles Darrow va patentar, amb el nom de Monopoly, la versió que ara coneixem.

Els fabricants de joguines Parker Brothers van rebutjar comercialitzar el prototip i Darrow va fer-ne uns quants de manera domèstica. Va ser un èxit i, aleshores, els de Parker sí que li van dir que el farien i el vendrien. Diuen que és el joc de sobretaula més popular del món i que hi han jugat més de 500 milions de persones.

A més d’organitzar campionats, la marca ha editat models de diferents ciutats, amb personatges de Disney, dels mundials de futbol, de la sèrie dels Simpson... Les normes de joc són fàcils, però pots fer servir un Post-it per no oblidar-les.

9

Post-it Els Post-it són aquells paperets de colors que tenen una franja encolada i que podem enganxar allà on sigui, amb una nota escrita al damunt, i així recordarnos de fer els deures, d’anar a entrenament, de felicitar l’àvia...

Cap al 1974, un noi que es deia Art Fry cantava en una coral. Tenia tot de pàgines del llibre de cançons marcades amb paperets, però sovint li queien quan girava els fulls. Un dia va veure clar que podia unir la idea dels paperets amb una cola que no enganxava gaire (un producte nascut el 1968 d’un error en les investigacions del seu amic Spencer Silver, que, com Fry, treballava per a l’empresa 3M). Estar en una gran empresa que podia dedicar diners a la investigació li va permetre anar fent proves fins que el 1980 es van posar a la venda els primers blocs del que es coneix com a Post-it. Avui ja hi ha 250 productes derivats d’aquells paperets autoadhesius. Quan es va jubilar, Art Fry se sentia feliç del seu invent, uns paperets molt útils que, quan ja s’han fet servir, van a la paperera. I si cauen fora s’escombren, naturalment.

Escombra De les escombres no cal explicar gaire cosa, oi? N’hi ha a tot arreu, amb mànecs de canya, de fusta, d’alumini i folrades amb una capa de plàstic, amb la base ampla, estreta, llarga, pèls de niló, de goma, de branquillons...

Ja es feia servir en l’antiguitat, perquè lligar un gruix de branques a l’extrem d’un pal és un invent relativament senzill.

No se sap qui va fer la primera escombra, però sí que diuen que els shakers (una comunitat religiosa apareguda als Estats Units al segle XVIII) la van perfeccionar a principis del segle XIX, fent la base més ampla per recollir més brossa en menys passades. Un disseny que encara avui és el més comú.

Tot i que no oblidem que les escombres, a més de servir per recollir la brossa i per perseguir ratolins, també han estat un mitjà de transport volador des de fa segles per a les bruixes i els mags com Harry Potter... Però aquesta mena d’escombres, com l’admirada Nimbus 2001, són una altra història, oi?

10

Reportatge

Text: Marc Parramon. Fotos: Santiago Garcés / Dani Rovira / German Parga / FCB

B · A · R · Ç · A

ines igualment, si t’agraden Si no t’agrada fer passes però cam s, i si les hamburgueses els taps però no els de les ampolle molt possible que també sempre te les demanes triples, és t’agradi el bàsquet!

a r i M

é b e qu

e n e s s a s’ho p

l I si estimes e m bàsquet vole ls e te rpresenta , un Barça Rookies uidors grup de seg ssa, del Barça La àsquet l’equip de b e del Barça, qu poden veure u partits al Pala m Blaugrana co o mai abans h clús hi havien fet. In amb poden anar la o la seva esco de el seu equip bàsquet!

u escollir I a més podre activitats: s una d'aqueisste ta de Gel. P -Patinar a la Camp Nou r u o -Fer el T Experience. als adís d’honor -O fer el pass n surten a la jugadors qua b ells. de mans am pista i picar ació, aquí: -Més inform s.cat fcbrookie

12

Rookies Si us inscriviu als Barça Rookies podreu anar al Palau, fer-vos una foto amb els jugadors del primer equip de bàsquet i participar en concursos a la mitja part dels partits!

B · A · R · Ç · A

"Rookie" és una paraula anglesa que significa ‘principiant’ i que s’utilitza molt per anomenar els que comencen en un esport o en alguna activitat que no han fet mai abans. De fet, l’NBA, la lliga americana de bàsquet, entrega el premi Rookie de l’Any al millor jugador debutant de la temporada. Ep, però els que guanyen aquest premi no és que comencin a fer bàsquet a l’NBA..., de bàsquet ja en saben un niu!

It u

n els

al Palau!!

n “rookie”? u s t e è u Del bàsquet? Del e q voleibol? De d la cuina? Del bricolatge? , Tots som rookies en alguna cosa...

Demostra que ets un bon rookie!

Escriu un missatge d’ànims en aquesta pancarta de la graderia del Palau per animar el nostre equip!

13

14

B · A · R · Ç · A

B · A · R · Ç · A

15

B · A · R · Ç · A

M'agrada

pilota, a gravetat és aquella força que fa que una quan que O . terra a ui quan la deixem anar, caig cada perdem l’equilibri ens donem una bona pata bla sem s foto s due stes aque En . contra el terra com si que Arda i Neymar no tinguin gravetat. És flotessin! Foto: © MIGUEL RUIZ

L

Nou, just abans de quí tenim Ter Stegen a la gespa del Camp de la porteria. Ell just re cent al començar un partit. La pilota just ria ser la foto d’un anunci..., darrere seu. La porteria emmarcant-lo. Pod MIGUEL RUIZ però va ser totalment improvisada! Foto: ©

A 16

B · A · R · Ç · A

rant 90 minuts ar-se perquè du tr en nc co i a ny L RUIZ r pi r un partit cal fe ts! Foto: © MIGUE ça na di en or m co co t de en m ns ba rfecta equip i estar pe cal treballar en

A

squerra és res, però el de l’e o els veieu les cael braçalet de capità i picant Messi, traient-sear, a la dreta. Va ser en el partit m bstituït i va de mans amb Ney l’argentí va ser su IGUEL RUIZ an qu s, vé la A aBarç to: © M alet a Iniesta. Fo entregar el braç

N

ixò sí que és una demostració de força! Us heu fixat en els braços de Suárez? Tot múscul! Així de content es posa després de marcar un gol! Foto: © MIGUEL RUIZ

A

17

18

Solució a la plana 30

Solucions a la plana 43

Text i il·lustracions: Txell Darné

Juguem

!

Text i il·lustracions: Xxxx Xxxx

19

Juguem

20

!

21

Món robòtic Cada vegada tenim més robots al nostre voltant. Com t’agradarien que fossin? Dissenya els teus robots.

22

23

● Text: Miquel Berga. Il·lustracions: Jaume Geli. Traducció: Neil Stokes

P E TIT ES BI OGRAF I ES DE GR A N S PERSONAT GES

US PRESENTEM...

1869-1948 Durant molts anys un dels països més grans del món, l’Índia, va ser una colònia de l’Imperi britànic. Això volia dir que milions d’hindús, persones d’una cultura i una religió molt diferents de les dels anglesos, eren governats des de Londres i no tenien cap dret, ni tan sols el d’aprofitar-se dels recursos naturals de la seva terra. Gandhi es va proposar de convèncer els seus compatriotes que els calia lluitar junts –sense mètodes violents– per posar fi a aquell tracte injust.

For many years, one of the largest countries in the world, India, was a colony of the British Empire. That meant that millions of Indians, who were people with different cultures and religions than the British, were governed from London and had no rights, and could not even take advantage of the natural resources in their homeland. Gandhi set out to convince his compatriots that they had to fight together –without using violence– to put an end to this unjust treatment.

27

US PRESENTEM...

Qui era?

Who was he?

Mohandas Gandhi va néixer el 1869 en una família benestant i molt tradicional. Això vol dir, per exemple, que els seus pares –i no pas ell– van decidir amb qui s’havia de casar. Tot i que va viure feliç amb la companya que li van triar, Gandhi va mostrar-se en contra d’aquest costum i també de la divisió de la societat hindú en “castes”, un sistema perquè els rics no es barregessin mai amb els pobres.

Gandhi volia eliminar les injustícies al seu propi país, però també volia que l’Índia s’alliberés del tracte cruel i abusiu dels soldats britànics que ocupaven la seva terra.

Mohandas Gandhi was born in 1869 to a wealthy and very traditional family. That meant, for example, that it was his parents –and not he himself– who decided who he had to marry. Even though he had a happy life with the partner they chose for him, Gandhi was against this custom and also that of dividing Indian society into “castes”, a system that prevented the wealthy people from mixing with the poor.

Gandhi wanted to eliminate the injustices in his country, but he also wanted India to free itself from the cruel and abusive treatment of the British soldiers who occupied their land.

LA FRASE “Estic preparat per morir, però no estic disposat a matar en nom de cap causa”

THE QUOTE “I am prepared to die, but there is no cause for which I am prepared to kill”

LA PARAULA CLAU

Non Violence

Gandhi va demostrar que el millor camí per aconseguir grans objectius és la “Non Violence”. Sí, ja ho heu entès, vol dir que si es vol aconseguir una cosa important el camí més segur –encara que sigui llarg– és el que es fa amb la força de la raó i no amb la força bruta. Per això Gandhi va creure que el que importava era que els hindús anessin tots units, amb tenacitat, fins a aconseguir imposar la seva raó de manera pacífica. L’Índia va esdevenir un estat independent el 1947.

28

Les armes d’un pacifista A Gandhi no li calia vestir-se com un emperador perquè la gent el respectés. En feia prou amb un khadi (una tela blanca feta a mà) i un bastó. La gent se l’estimava i l’escoltava com a un mestre. Saps com li deien? Li deien Bapu, que vol dir “pare”. Gandhi va ser sovint empresonat pels britànics, però ell s’hi va oposar protestant amb vagues de fam i sense matar ningú. Aquell home petit i tossut va demostrar que no li calien armes per derrotar el

poderós exèrcit britànic. Desgraciadament, els mateixos hindús es van començar a barallar entre ells quan ja eren independents i Gandhi, que quasi tenia 80 anys, va tornar a fer una vaga de fam per demanar-los que es posessin d’acord. Ho va aconseguir, però un boig que no volia la pau el va assassinar miserablement. El primer ministre de l’Índia va anunciar la trista notícia: “S’ha apagat una llum”, va dir.

The weapons of a pacifist Gandhi did not need to dress like an emperor for people to respect him. He had enough with a khadi (a handmade white cloth) and a stick. The people loved him and listened to him as they would a master. Do you know what they called him? They called him Bapu, which means “father”. Gandhi was often imprisoned by the British, but he protested with hunger strikes and without killing anyone. That small, stubborn man showed that weapons were

not needed to defeat the powerful British army.

Unfortunately, the Indians began to fight among themselves when they became independent and Gandhi, who was then nearly 80, went on hunger strike again to call on them to put their differences aside. He managed to do this, but a madman who did not want peace assassinated him. The prime minister of India had to give the people the sad news: “The light has gone out of our lives,” he said.

29

El conte

Text: Marc Donat Balcells. Il·lustració: Jaime Vicente

–Demana un desig i bufa!

Era el meu aniversari. Érem a casa celebrant-ho amb les amigues, els pares i la meva germana gran, que s’ho mirava avorrida des del sofà. Era l’hora del pastís. Vaig tancar els ulls, vaig pensar un desig i vaig bufar ben fort.

Quan els vaig obrir, era jo qui seia al sofà i la meva germana era a taula amb les meves amigues, que no s’havien adonat de res. Els pares tampoc.

–Mare! –vaig cridar espantada.

–Què vols, Mireia? Per què no vens a taula? Hem fet el pastís que més t’agrada...

–No em veus res estrany? –li vaig preguntar–. Mira’m!

–Un moment, Mimi. –Llavors es va girar i em va dir–: Alça, si t’has fet trenes, com ta germana.

30

–Mare, la Laura no en porta… Mira-la i mira’m a mi.

De debò que no notes cap diferència? I tu, pare?

–No. Per què ho preguntes?

–No res, no em feu cas. –Me’n vaig anar volant a mirar-me al mirall. M’havia fet gran de cop! Quina passada! Llavors vaig anar a l’habitació. Estava tot canviat. Tot. Jo era la gran i la Laura la petita.

Al menjador jugaven a la mona. Quin avorriment!

Eren més divertides les amigues de la Laura. És clar, les amigues de la Laura! A veure si se n’adonaven...

Vaig pujar a parlar amb la Rosa, la millor amiga de ma germana, que viu damunt de casa nostra.

–Ja t’han deixat marxar? –va fer només obrir la porta–.

Quina murga, oi?

No notava res. Vam anar a la seva habitació –on mai

no havia pogut entrar!– i vam xerrar de les nostres coses (o de les de la Laura?). Ara ja sé de qui està penjada la meva germana! O jo, és clar.

Quin embolic!

Després em va parlar dels deures que havíem de fer per l’endemà, però jo no entenia res del que em deia i vaig marxar abans que se n’adonés.

A casa ja no hi quedava ningú. Me’n vaig anar al llit. A la tauleta de la Laura hi havia uns llibres amb molta lletra; em va fer mandra llegir-los i em vaig estirar per pensar en el que havia passat.

Sempre havia cregut que bufar i pensar un desig era una ximpleria, però aquest cop s’havia complert.

M’havia convertit en la germana gran. La Laura sabria què vol dir ser la petita de casa, i perdre a tot, i no poder triar el canal de la tele, i heretar tota la roba.

Ho havia d’explicar a algú. Però a qui? A la Laura? Als pares? No em creurien. Potser a l’avi, que sempre explica històries on passen coses estranyes... I a la mestra...

Però a quina? A la meva o a la de la Laura...? Quin embolic!

L’endemà em vaig llevar al llit de sempre, amb la meva nina al costat. Em vaig tocar els cabells, ja no duia trenes. És aleshores que vaig recordar quin era exactament el desig que havia demanat: «Vull ser la germana gran, ni que sigui només un dia!»

31

La recepta

32

Il·lustració: Cristina Bueno. Nutricionista: Lídia Mateos

33

El Petit Leonardo Text: Marc Boada

EL CONCEPTE Concentradors solars

29. Màquines solars Energia solar

Explica la història que, exactament l’any 213 abans de Crist, els vaixells romans intentaven atacar la ciutat de Siracusa, a Sicília. Arquímedes, personatge ja famós pels seus invents, va suggerir que podrien incendiar les naus utilitzant uns miralls que concentressin la llum solar. En efecte, focalitzant l’escalfor sobre el casc i les veles, els vaixells es van cremar. No sabem si aquesta història és certa, però el que és segur és que Leonardo la coneixia, perquè era un gran admirador d’aquell geni del passat. De fet, el mestre va dedicar molts anys a estudiar la millor manera de fabricar miralls còncaus. Pel que sembla, ho va aconseguir, i fins i tot cap al 1515 es va plantejar la construcció d’una mena de central solar.

La idea era utilitzar aquesta Dibuixos de Leonardo del forn energia per fer bullir aigua i solar. beneficiar-se del vapor per a alguna activitat industrial. Com sempre, és molt dubtós que això arribés a passar, rarament els invents de Leonardo servien per a alguna cosa pràctica. Al contrari, el més probable és que tot plegat servís, només, per deixar bocabadats els nobles per a qui solia treballar. Per sort, en aquesta ocasió Leonardo tenia una bona excusa per no acabar el projecte. Els experts alemanys que havia contractat per tallar els miralls el van abandonar per dedicar-se a treballar pel seu compte!

34

La idea d’Arquímedes de concentrar la llum solar va tenir un llarg recorregut i va arribar fins a l’actualitat. El sistema és simple. La llum del sol incideix sobre un mirall còncau similar a una antena parabòlica platejada i es concentra en un petit espai, el focus. Gràcies a la llum solar concentrada es poden fer coses bestials. Per exemple, mai ningú havia pogut comprovar si un diamant es pot fondre o no. Doncs bé, sí que es pot, només cal posar-lo en el focus d’un gran mirall! Actualment seguim utilitzant el disseny d’Arquímedes per a coses més pràctiques que fondre diamants i cada vegada hi ha més instal·lacions d’energia solar que concentren la llum per fer electricitat i aigua calenta.

El forn solar d'Odelló, a la Catalunya

del Nord.

LA CURIOSITAT El forn solar més gran El forn solar més gran del món és ben a prop de casa nostra. A la Catalunya del Nord, concretament a la població d’Odelló, al Pirineu, hi ha una instal·lació espectacular. Per començar s’han instal·lat 63 miralls plans de 45 metres quadrats cada un que envien la llum a un altre mirall que és còncau. Aquest mirall, d’uns 1.800 metres quadrats, focalitza tota la radiació en una zona de 40 centímetres de diàmetre, de manera que allà la temperatura pot assolir uns 3.500ºC i és capaç de fondre els metalls més difícils amb un mínim de contaminació. Per què?

Doncs perquè en el focus hi ha l’energia del sol multiplicada per 10.000!

ACTIVITAT

Fem màquines solars màgiques L’energia solar es pot utilitzar per fer coses molt diverses, ja que es transforma fàcilment en altres energies. Avui explorarem la dilatació que experimenten alguns materials amb l’escalfor solar. Per ferho aprofitarem un fenomen que seguríssim que hauria captivat Leonardo. Aquí explicarem com fer una flor solar màgica, però segur que pots inventar altres ginys que siguin més divertits.

1

Has de buscar el plàstic platejat dels paquets de cafè. Treu primer la capa impresa de paper i a sota descobriràs un film plastificat d’alumini. També en trobaràs en alguns paquets de formatge i en les bosses de menjar per a gats i gossos.

3 cm

2

Retalla totes les costures del paquet. L’objectiu és aconseguir una làmina ben grossa. Després neteja amb un drap humit la cara interior i retalla una tira de dos o tres centímetres d’ample.

3

Posa aquesta tira en un vas d’aigua calenta.

S’enrotlla ràpidament sobre si mateixa? Si és així, perfecte; si no, segueix buscant.

Observa que, si la treus de l’aigua, la tira recupera la seva forma inicial.

4

7 o 8 cm

1 cm

Ara farem la flor. Retalla tires d’1 cm d’amplada i 7 o 8 de llargada. Després les travesses pel centre amb un escuradents, per fer els pètals. Ara clava l’escuradents en un tap de suro i planta’l en un pot de iogurt.

5 Posa la flor davant d’una finestra: quan li toqui el sol s’obrirà o tancarà automàticament, tot depèn de com hagis orientat les tires de film.

6 Un últim truc que deixarà bocabadat a tothom. Agafa la tira que has retallat al principi i posa-la al palmell de la mà. Es doblegarà gràcies a la calor corporal. Com que la calor és invisible, la gent pensarà que és màgia!!!

En el proper número...

Estrenem nova secció!! Ens acomiadarem del gran geni Leonardo, però no deixarem ni la ciència ni els invents.

Us esperen noves aventures científiques!

35

36

Text: Vicent Partal. Il·lustració: Cristina Bueno

37

Reportatge

Imagina que no tens...

Massa vegades no donem importància al que tenim. Però... imagina que no tens prou llibretes, retoladors, o una motxilla per anar a escola. Imagina que... no pots anar de colònies. O que necessites unes ulleres noves. No totes les famílies ho poden comprar tot fàcilment.

Una nena pinta un sol amb un gran somriure.

Que no falti mai un somriure!

38

Moments difícils

Sí, a casa nostra, a Catalunya, també hi ha nens pobres.

Famílies que passen dificultats econòmiques i que no sempre poden donar als seus fills tot allò que necessiten.

nualitats, una Deures, una estona de ma espai per compartir. manera d’aprendre i un

19.000 nens

CaixaProinfància és un programa de l’Obra Social ”la Caixa” amb l’objectiu d’ajudar aquestes famílies i lluitar contra la pobresa infantil.

Durant l’any 2016, amb aquest programa es van atendre 19.000 nens catalans que no poden disposar d’algunes de les coses bàsiques per anar a escola, fer esport o altres activitats o tenir una alimentació ben completa.

Una manera d’ajudar perquè tots els nens puguin tenir les mateixes oportunitats.

stiu,

a l’e anar a casals i colònies Fer activitats esportives, hom. és divertit i agrada a tot

Una oportunitat

També es destinen ajudes per a aquells nens que necessiten reforç escolar o anar al logopeda, perquè puguin seguir més fàcilment l’aprenentatge a l’escola. I perquè res els impedeixi ser el que vulguin ser de grans.

revisen un Un equip d’oftalmòlegs ta. algun problema a la vis

grup de nens per si tenen

39

Planekta

a ids ç r a B Què és Barçakids?

Barçakids és un programa educatiu de la Fundació FC Barcelona pensat per als nens i nenes que fan educació primària. Amb Barçakids descobrireu què són els valors i la importància que tenen en les nostres vides. Parla de nosaltres als teus mestres i apunta’t el nostre lema:

40

Qui té valors, guanya!

El Programa Escolar Barçakids ja ha fet més de 100 actuacions aquest curs!!!

Aquest mes de febrer Barçakids ha trepitjat Terrassa, el Vendrell i Figueres!

Terrassa

Escola El Vallès

Les escoles a Barçakids

El Vendrell

Aquí teniu dues imatges de les darreres escoles que han participat en el programa.

Escola Marta Mata

www.fcbkids.cat

Al nostre web trobaràs un munt de jocs, contes, manualitats...

Entra-hi! Aquí te’n deixem una mostra.

Ep!!

Podeu trobar les fotos de totes les escoles participants a fcbkids.cat

Activitats Barçakids Aquest mes proposem…

Una màscara per fer en equip!

Mireu que fàcil és tenir unes màscares de guix úniques, personalitzades i idèntiques a la teva cara! Això sí, no has de tenir escrúpols ni per embrutar-te ni per treballar en equip!

Màscares de guix

Què necessitem? r (VJY EF GBSNÆDJB r $SFNB IJESBUBOU r "JHVB r 1MBUT EF QMÆTUJD r 5JTPSFT r 1JO[FMMT r 1JOUVSFT r (PNB FMÆTUJDB r 1VOYÓ

Estem de carnaval i encara no tens disfressa?

No et preocupis. Et donem la solució!

Passos 1. Prepareu a qui farà de model posant-li crema hidratant 3. En pocs minuts la màscara s’anirà a la cara; us anirà millor si li aparteu els cabells amb una diadema.

2. El constructor haurà d’anar agafant tires de guix, sucar-les dins l’aigua i després posar-les sobre la cara del company. Poseu quatre capes de guix perquè la màscara quedi ben dura i no es trenqui.

endurint i la podreu separar.

4. Deixeu-la assecar durant una nit i l’endemà ja podreu decorar-la i fer petits forats a cada banda per passarhi un tros de goma elàstica i poder-vos-la posar. I ja la teniu! Ara només cal canviar de rol i ajudar el company a fer la seva!

Us ha agradat fer la màscara? A la pàgina web trobareu moltes més activitats! https://goo.gl/pvU7fL

41

Les nostres propostes Óssa i conill

"Aigua" Racó de lectura

Text i il·lustracions: Anna Aparicio Català Editorial: Babulinka Books

Un petit poble al cor d’una vall. Un petit poble on tothom anava a la seva sense preocupar-se gaire dels assumptes dels altres. Fins que un dia va passar allò... I van haver de començar a entendre’s per solucionar-ho.

A partir de 3 anys

"Un conill menut i saberut" Text: Julian Gough Il·lustracions: Jim Field Editorial: Baula

L’Óssa i el Conill són veïns, però tenen costums diferents. Mooolt diferents.

La bona convivència penja d’un fil fins que un dia tots dos es veuen en perill.

Aleshores s’adonen que no hi ha res com tenir un amic al costat. Una gran aventura que seguirà amb una col·lecció amb nous títols.

A partir de 6 anys

Petits Clicks www. petitsclicks.com

Hora de llegir!

Històries fantàstiques, mons increïbles i milions de nous amics. Descobriràs aventures, nous països, i resoldràs moltíssims misteris. I tot això, com? Doncs llegint! A part de ser molt bo per al teu creixement, llegint t’ho pots arribar a passar d’allò més bé!

Per això et portem tres aplicacions per seguir divertint-nos amb la lectura.

42

Forma part de la narració "PlayKids Stories" Escoltar un llibre en lloc de llegir-lo, enregistrar la teva lectura, passar-t’ho bé i aprendre coses noves a partir dels contes.

Tot això és possible amb PlayKids Stories, una aplicació que inclou tant títols tradicionals com contes nous que et descobriran noves i increïbles històries.

Disponible per a iOS i Android Més informació: https://playkids.com

Milers d'històries per descobrir "Llibres pop-up de StoryToys" El Llibre de la Selva, La Caputxeta vermella, Hansel i Gretel, El gat amb botes, La Blancaneu i els set nans, Batman…

Molts contes que ja coneixes i molts d’altres que podràs descobrir estan disponibles en aquesta app, en la qual a part de llegir podràs interactuar amb els seus protagonistes.

Disponible per a iOS i Android Més informació: http://storytoys.com/

El joc de taula

"Caçadors d'acudits" Text: Martín Piñol Il·lustracions: Òscar Julve

"Guess What!"

Ets creatiu, imaginatiu i t’agrada jugar amb les paraules? Potser “Guess What!” és el teu joc.

Editorial: La Galera

Un recull dels millors acudits de la galàxia, un per a cada dia de l’any. A banda de dies, setmanes i mesos de riure, aquest llibre inclou 10 consells per ser un bon caçador d’acudits i un diploma del Consell Interplanetari d’Humoristes.

A partir de 7 anys

Es deixa el tauler al centre de la taula perquè el vegi tothom i es posen, a l’atzar, nou cartes amb imatges repartides en tres columnes. Aquesta és la part fàcil.

Ara has de dir una paraula, una frase, el títol d’una cançó, d’un llibre, un poema o qualsevol altra cosa que se t’acudeixi que ajudi a relacionar una carta de cada una de les columnes.

Hi ha limitacions: no es tracta de fer una descripció, el que hi ha a les cartes ja ho veu tothom, per tant no pots utilitzar el nom de cap dels objectes representats.

I els altres jugadors què fan? Doncs t’escolten i després voten. Tenen un marcador on escullen, en secret, les cartes que creuen que has utilitzat de cada columna i després es comprova si ho han endevinat.

Les han encertat les tres? Un punt per a ells i un punt per a qui ha posat el títol. I si ningú les ha encertat?

Ningú hi guanya res.

Molt més que llegir "Me Books" Si llegir t’avorreix i no en tens mai ganes, amb Me Books s’han acabat les excuses.

Aquesta aplicació converteix la lectura en una activitat divertidíssima! A partir d’un gran nombre de llibres, podràs escoltar els efectes de so mentre vas llegint, gravar la teva pròpia narració i els teus propis efectes de so, i dibuixar i crear una llibreria de llibres i còmics personalitzats que et pots endur a qualsevol lloc.

Disponible per a iOS i Android Més informació: http://www.mebooks.co/

Tot i que segons les normes es juga de manera individual, també resulta molt divertit per parelles. La imaginació es dispara!

Informació addicional Edat: A partir de 8 anys. Jugadors: De 3 a 8 jugadors

Solucions Jocs

.cat www.lu2 pte amb com 5% de des di: el co s BarçaKid

Planes 18 -19

Enigma -1 Obrim l’interruptor A i esperem uns minuts. Tanquem el primer interruptor, obrim el B i pugem a dalt a fer la comprovació.

Si la bombeta està encesa, l’interruptor correcte és el B. Si la bombeta està apagada, però la toquem i està calenta, vol dir que ha estat encesa fa poc i per tant l’interruptor correcte és l’A. Si la bombeta està apagada i freda vol dir que no l’hem obert amb cap dels dos primers interruptors, per tant l’interruptor correcte és el C. Enigma -2 1. Omples la garrafa de tres litres i la buides a la garrafa de cinc.

2. Tornes a omplir la garrafa de tres litres i amb aquesta aigua acabes d’omplir la de cinc. D’aquesta manera tens la garrafa de cinc litres plena i te’n queda un a la de tres.

3. Buides la garrafa de cinc litres i hi aboques el litre que tens a la de tres.

4. Tornes a omplir la de tres litres i la buides a la garrafa de cinc, i així hi tindràs quatre litres.

43

44

45

46

Per Gustavo Roldรกn

47