www.fcbkids.cat MAIG 2015. Número 28 - Preu: 3€
Música, mestre! Un equip imparable! Un enigma i molts gols Les millors fotos dels campions de lliga
La Blua ja pensa en els gols de la final de la Champions!
Sumari de Barçakids Messi
Dani Alves
Martí Lagunilla Sànchez
Pol Arisa 9 anys
Mascherano Mahamadou Kaba
Neymar
Eber Pérez 10 anys
Dibuixa el teu jugador Descobreix els guanyadors del concurs a la revista del mes de juny.
Foto de portada: Orquestra de Cambra de l’Empordà
4
Que soni la música! La música ens emociona, ens relaxa, ens fa ballar... Hi ha moltes menes de música i hem decidit començar fent un tast de la “música clàssica”. L’orquestra ja està preparada!
GRUP HERMES President: Joaquim Vidal i Perpinyà. Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench (vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Font i Joan Vall i Clara. Consell Editorial: Xavier Albertí (president), Joan Villarroya (vicepresident), Joan Ballester, Maria Favà, Lluís Foix, Rosa Font, Jordi Maluquer, Jaume Oliveras, Vicent Sanchis, Llorenç Soldevila, Antoni Vila Casas i Pep Collelldemont (defensor del lector).
2
8
Cap nen sense bigoti! Hi ha nens que ens aquests moments de crisi no poden menjar tots els aliments que els fan falta. A ”la Caixa” han engegat una camanya per recollir llet per a tots els nens.
Direcció Executiva: Joan Vall i Clara (conseller delegat), Xevi Xirgo (Informació General), Emili Gispert (Informació Esportiva), Toni Muñoz (Serveis), Josep Madrenas (Webs i Sistemes), Albert París (Comunicació), Anna Maria Ribas (Gerència Comercial), Miquel Fuentes (Administració i RH), Lluís Cama (Producció), Concepció Casals (Distribució) i Ricard Forcat.
BARÇAKIDS Directora: Susanna Oliveira. Disseny: Jordi Molins i Florent Morante. Fotografia: FC Barcelona i Orquestra de Cambra de l’Empordà. Correcció: Mei Brescó. Dipòsit Legal: GI. 1817-2012.
El nostre correu electrònic: revista@fcbkids.cat
10
Campions!
12
Jocs monstruosos!!!
Les millors fotos d’un equip imparable!
Suma, multiplica, divideix i observa amb atenció...
16
Pòster
18
Dibuixem en perspectiva!
20
L’entrevista
22
Conte
24
Recepta
26
Les nostres propostes
29 30
31
Els davanters Suárez, Pedro i Rafinha
El Petit Leonardo ens ajudarà. Ep, que no és fàcil!
Parlem amb l’escriptor Pep Coll
La història del Guacamole, un ocellot ben especial
Ara que fa caloreta, una amanida fresca i sana
Les millors aplicacions de fotografia, una tria de llibres i un joc molt divertit!
El Club dels Esbrinaires Un enigma amb molts de gols i molts de fums
La “c” de cracs! A l’Abecedari, la “c” de cracs, de campions, de copa...
Còmic L’Sportman i els secrets del “parkour”
?
El racó dels saberuts Per què de vegades tenim singlot?
El poden provocar motius com ara menjar de pressa, una momentània alteració respiratòria, si estem nerviosos, una mala digestió..., però no n’hi ha cap de concret. El singlot és una contracció involuntària del diafragma, el múscul que hi ha entre els pulmons i la panxa, que envia aire a la boca de manera sobtada i llavors, quan la laringe es contrau, les cordes vocals sonen d’una manera característica. Hip!
Tothom pot tenir singlot? Sí, no hi ha límit d’edat, qualsevol persona pot tenir una estona de singlot, tot i que hi ha gent que en té sovint i altres que poden passar anys sense fer un trist “hip!”. I fins i tot abans de néixer, perquè quan estem dins la panxa de la mare de vegades també tenim singlot.
Hi ha alguna manera d’aturar el singlot? Normalment només dura una estona, tot i que a algú li ha arribat a durar dies sencers... Entre les maneres d’estroncar-lo hi ha tenir un ensurt, beure un got d’aigua freda, empassar-se una cullerada de sucre, aguantar-nos la respiració... A cadascú li funciona un sistema diferent i a molta gent no n’hi funciona cap i el singlot s’atura quan vol. Text: Lluís Llort. Il·lustracions: Sergi Càmara
3
Qui té valors, guanya
Text: Carles Sala
Que soni la música!
La música..., ai, la música! La música que ens emociona, que ens relaxa, que ens excita, que ens fa ballar... Hi ha tantes menes de música, tants estils, que se’n podria parlar durant dies, setmanes, anys... És per això que avui només farem quatre pinzellades sobre un dels gèneres musicals més coneguts, l’anomenada “música clàssica”.
e u s q t r ra! o ' l i r a p e r p s e e u Q L'orquestra de cambra L’orquestra de cambra és una orquestra de petites dimensions que, a diferència de l’orquestra simfònica, es considera que pot cabre en un saló. De tota manera, no et pensis que cabria al menjador de casa, eh? Es tracta d’orquestres que antigament tocaven als salons dels palaus. Solen tenir menys de
4
vint músics i els instruments que la formen poden variar. Algunes de les orquestres de cambra són exclusivament d’instruments de corda, com aquesta de la fotografia: l’Orquestra de Cambra de l’Empordà, integrada per dotze músics i el seu director, Carles Coll, que fan uns concerts molt especials!
Qui té valors, guanya
Antonio Vivaldi (Venècia, 1678 - Viena, 1741)
Els mestres Com et pots imaginar, la música clàssica inclou un gran nombre d’obres i compositors. Nosaltres te’n posarem només alguns exemples. De tota manera, et convidem a descobrir els altres protagonistes d’aquest apassionant món. I, sobretot, a escoltar les seves obres mestres.
Et sonen Les quatre estacions? (Prohibit pensar en pizzes!) Doncs és una de les obres més cèlebres del senyor Vivaldi, un dels principals compositors del barroc. De ben petit, l’Antonio ja va aprendre a tocar el violí gràcies a les lliçons del seu pare. De més gran, va ser ordenat sacerdot, tot i que per culpa d’una malaltia respiratòria no va arribar a exercir mai de capellà. I, finalment, es va convertir en el professor de violí d’un orfenat de noies de Venècia. A partir d’aleshores, ja sempre més es va dedicar a la música. Hi ha qui diu que és un compositor que va directe al gra, que crea melodies agradables d’escoltar i fàcils de recordar. Això, però, val més que ho comprovis tu mateix...
El test Qui va compondre... 1 a) b) c) d)
"El Messies"? Shubert Händel Josep i Maria
6
a) b) c)
Shumann
d)
Els músics de Bremen
Els Beatles
2 "La flauta màgica"? a) b) c) d)
3 "L'himne de l'alegria"?
Els barrufets El Mag Lari Haydn Mozart
Beethoven Els músics del Cirque du Soleil
Wolfgang Amadeus Mozart
Ludwig van Beethoven
(Salzburg, 1756 - Viena, 1791)
(Bonn, 1770 - Viena, 1827)
Pel que diuen, tot un personatge! Ben aviat va destacar com a nen prodigi, tant per les seves interpretacions amb violí, clavecí i orgue, com per les seves composicions. Va tenir una infantesa poc corrent: en comptes d’anar a escola, es va passar els primers anys de la seva vida voltant per les corts d’Europa, acompanyat de la família i dels nobles, i sense tenir contacte amb altres infants de la seva edat. Hi ha qui el considera el músic més genial de tots els temps i el pare d’obres lluminoses, vitals i originals. Una de les obres de Mozart més reconegudes en vida va ser La flauta màgica. Altres composicions seves que molt probablement et sonen són Don Giovanni, Così fan tutte i el misteriós Rèquiem inacabat que va compondre just abans de morir, el 1791.
Un altre dels grans i, per a molts, el precursor del Romanticisme. El seu pare, músic i alcohòlic, va marcar fortament la seva infantesa: després de veure que tenia un fill virtuós, va decidir fer el que fos per convertir-lo en un nen prodigi. Això sí, sense pensar gaire en el benestar i les preferències del petit Ludwig. De fet, fins i tot va arribar a fer passar el seu fill per més petit per tal d’impressionar encara més els espectadors. Amb només 11 anys, ja el van contractar com a músic de la cort de Colònia. Tot i que al principi ho va intentar amagar, a partir dels 30 anys Beethoven va començar a ensordir. Aquest fet el va portar a una època de desànim i desesperació, que va superar, en bona part, gràcies al seu amor incondicional per la música. Se’l considera un músic potent i apassionat, i algunes de les seves obres són la sonata Clar de lluna, els cinc concerts per a piano i les 9 simfonies, la tercera de les quals (Heroica) és considerada com l’inici de la revolució romàntica.
1 a) b)
c)
d)
Un quartet?
2 Una òpera bufa?
3 El Romanticisme?
Una habitació petita
a)
Una òpera que requereix una gran bufera per ser interpretada
a)
Corrent artístic protagonitzat pels sentiments i la llibertat de l’individu
b)
Una òpera de caire humorístic i to lleuger
b)
Corrent artístic protagonitzat per la raó i el bé comú
c)
Una òpera interpretada pels bufons de la cort
c)
Corrent artístic predominant a Roma en l’època de Juli Cèsar
d)
Una òpera en què els intèrprets es claven bufetades
d)
Corrent artístic protagonitzat per artistes enamorats
Un grup de tres músics, especialment quan es tracta d’un violí, un violoncel i una viola Un grup de quatre músics, especialment quan es tracta de dos violins, un violoncel i una viola El fill petit del veí del quart, que toca el violí
7
Solucions a la plana 30
Què és...
El reportatge
s b e t i r g o o p t i? u T
Ets dels que els queda el bigoti blanc quan beuen llet? La llet ens ajuda a créixer i a omplir el dipòsit de calci dels nostres ossos perquè siguin ben forts. Per això és important que tots els nens beguin la llet que necessiten. Volem tots els nens amb el bigoti blanc!
Hi ha nens que, en aquests moments de crisi, no poden beure tota la llet que necessitarien. Per això el Banc dels Aliments i l’Obra Social ”la Caixa” van organitzar, fa unes setmanes, una campanya per recollir llet, molta llet, per aconseguir que a cap nen li falti la beguda que l’ajudarà a crèixer. Cada nen ha de beure com a mínim un got ben gros de llet al dia –uns 200 mil·lilitres– perquè aporta una quantitat molt important de proteïnes, de calories, nutrients i calci. Cap nen sense bigoti és el títol de la campanya per ajudar que cap nen es quedi sense el seu got de llet al dia, i encara s’hi pot col·laborar. Si en voleu saber més coses, podeu entrar al web: www.granrecollidadellet.cat 8
Bigotis blancs al Barça! Els jugadors de bàsquet del FC Barcelona també s’han posat un bigoti blanc i s’han sumat a la campanya Cap nen sense bigoti.
393.000 litres de llet! El Banc dels Aliments recull menjar durant tot l’any per ajudar les famílies més necessitades, però ara no disposava de prou llet. En els dies que va durar la campanya Cap nen sense bigoti, del 20 al 24 d’abril, molta gent va
portar llet als punts de recollida –les oficines de ”la Caixa”–. Es van recollir 175.000 litres! I amb les aportacions de diners de molts altres catalans s’han pogut comprar 218.000 litres més. En total, 393.000 litres! 9
Juguem
!
Text: Jaume Copons. il路lustracions: Liliana Fortuny.
12
13
!!
Juguem Juguem
14
15
Soluci贸 a la plana 30
Davanters ( I )
9 Suรกrez
12 Rafinha
7 Pedro
El Petit Leonardo Text: Marc Boada
9. El secret de la perspectiva Tres mil anys de pintures planes Des de l’època dels grecs i els romans, molts artistes han intentat reflectir la realitat amb la màxima precisió, però no ha estat gens fàcil. Mireu per exemple les pintures egípcies: tot i que representen persones o animals, són planes. Les cares es veuen sempre de perfil i les esquenes sempre miren cap a l’espectador. Fins a l’edat mitjana, les coses van continuar d’una manera semblant, però cap a l’any 1300 Giotto va revolucionar l’art de la pintura. Va aconseguir reflectir a les seves pintures la profunditat de la realitat. Si fins aleshores una pintura era una cosa plana, ara semblava en 3D!!! La gent d’aquella època va flipar!!!
El següent que va contribuir a l’extensió de la perspectiva va ser Piero della Francesca. Un quadre seu, titulat La ciutat ideal, és un bon exemple de perspectiva quasi moderna. La llàstima és que Piero va explicar aquesta tècnica d’una manera massa teòrica i matemàtica. Per sort, Leonardo da Vinci en va recollir el testimoni i va descobrir que no calia tanta teoria per pintar perspectives perfectes: només feia falta un vidre ben pla. Un bon amic seu, força més jove, Albrecht Dürer, va portar aquesta tècnica fins a la perfecció i des d’aleshores mai hem deixat de dibuixar així.
A la dreta, una "pintura plana" egípcia i, al costat, el quadre de Piero della Francesca amb els edificis dibuixats en perspectiva.
EL CONCEPTE
LA CURIOSITAT
Què és la perspectiva?
Con de llum
La perspectiva és una tècnica que permet reflectir en una pintura de dues dimensions un paisatge o un objecte que en té tres. L’objectiu és que mirant el quadre tinguem la mateixa sensació que quan mirem la realitat. Per tant, els objectes propers es representaran més grans que els llunyans i els edificis es faran progressivament petits. Però, com ja va dir Leonardo, això no és suficient. Cal difuminar els contorns dels objectes situats a més distància i també els colors s’han de tornar progressivament menys intensos.
Per entendre com funciona la nostra visió “en perspectiva”, Leonardo va imaginar que del nostre ull surten uns rajos que van fins a l’objecte que observem. Com que surten d’un punt, aquests rajos imaginaris formen un con. Per exemple, si estem ben a prop d’una pantalla la veiem grossa i, per tant, el con imaginari que surt de l’ull és molt obert. En canvi, si la pantalla està a uns quants metres la veiem petita i el con de llum és molt agut. Leonardo deia que només cal interceptar aquest con imaginari amb un vidre i pintar-hi a sobre allò que vulguem.
18
ACTIVITAT
Construïm un perspectògraf
Aquesta vegada hem de construir un aparell una mica difícil, però paga la pena perquè el premi és bestial. El millor és que demanis l’ajuda d’alguna persona adulta, els pares, un profe de tecno o algú que sigui una mica manetes.
1
Busca una placa de metacrilat transparent. En trobaràs en magatzems de bricolatge
2
Ara has d’aconseguir que quedi en posició vertical d’una manera sòlida i estable –una fusta pot fer de base i unes esquadres fixades amb cargols hi donaran la solidesa suficient. Amb cinta adhesiva, fixa un full de plàstic transparent a la placa. A sobre hi faràs el dibuix
3
Ara busca un llistó de fusta i posa-hi una placa de fusta per mantenir-lo dret. A dalt has de posar-hi un disc de cartolina amb un forat, per on miraràs
4
Posa tots els elements en una taula, observa el que hi ha darrere i ajusta la separació. Et caldran retoladors permanents o ceres per fer el dibuix
EN EL PROPER CAPÍTOL... El misteri del telescopi. Qui va inventar el telescopi? La història oficial diu una cosa, però als manuscrits de Leonardo hi ha pistes que ens fan pensar que els seus invents van arribar molt lluny. Nosaltres també experimentarem amb lupes per descobrir com funcionen.
19
Entrevista
Text: Marc Parramon
Pep Coll / Escriptor
Com funciona això d'escriure una novel·la? Sovint parlem de llibres, elaborem rànquings, us fem recomanacions…, però us heu preguntat mai com s’ho fan els escriptors, per escriure una novel·la?
Per esbrinar-ho hem anat al gra: hem parlat amb un escriptor, en Pep Coll. Ell ha estat professor d’institut i ha escrit novel·les per a joves i per a adults. En sap un munt, de tot això! Atents, perquè ens dóna algunes pistes sobre com crear una història. A més, ens explica per què és important llegir i com podem sorprendre el mestre amb una bona redacció... Com vas descobrir que eres escriptor? Cada cas és diferent. En alguns casos ja des de petit t’agrada que t’expliquin contes, t’agrada redactar històries. Però no és el meu cas… Ep, de petit no t’interessava llegir, però has acabat sent escriptor?! Sí. Hi ha molts escriptors que escriuen la seva primera novel·la quan tenen 50 anys… Mai no és tard per escriure! Un escriptor és una persona que s’inventa mons per explicar millor el món actual, els sentiments, les emocions..., i ho pots fer a qualsevol edat. I com s’aprèn a escriure bé? Escrivint molt. És com esquiar o jugar a futbol: si no has practicat mai, és difícil sortir-se’n. Escriure bé és fer que una història enganxi a qualsevol lector. Per exemple, per començar, a la mestra, en una redac-
20
Pep Coll, fotografiat a la cafeteria Pudding de Barcelona (carrer de Pau Claris, 90). Un local molt especial on us semblarà que esteu dins un conte. Hi trobareu molts jocs i una gran biblioteca. Foto: Víctor Salgado / FCB
ció de l’escola. Un truc: la primera frase és molt important… Què recomanes? Encara que el tema sigui molt avorrit, comenceu amb una frase sorprenent. Escolliu un bon final i refeu les frases els cops que faci falta perquè quedin bé. I si en comptes d’una redacció volem escriure una novel·la? Per escriure una novel·la has de començar inventant una història o un personatge i anar rumiant.
Us recomanem d'aquest autor... "Què farem, què direm?" Autor: Pep Coll Editorial: Cruïlla
En aquest llibre descobrireu uns éssers fantàstics, molt menuts i treballadors, que es diuen minairons. La Bet, la protagonista, els descobreix dins d’un canut al Museu Etnològic i decideix endur-se’ls a casa... A partir de 12 anys
"El setè enemic del bosc" Autor: Pep Coll Editorial: Estrella Polar
En Robert ha quedat amb el seu pare, guarda forestal, per passar amb ell el cap de setmana i acompanyar-lo en les diferents feines que ha de fer pel bosc. Tot canvia quan, de sobte, el seu pare desapareix. A partir de 10 anys
Informar-te sobre el tema i, sovint, visitar els llocs on passaran les accions. Jo, per exemple, em faig un esquema de cada capítol i resumeixo el que passarà. I després començo a escriure… I trigues molt a tenir-la acabada? L’última novel·la que he escrit (Dos taüts negres i dos de blancs) vaig trigar a escriure-la uns dos o tres anys. I quantes hores escrius al dia? Entre sis i set hores. I en aquest temps escric un parell de folis, o un, o mig, depèn…
Pep, per què creus que és important llegir? Llegir no només t’aporta informació, sinó que a més et fa diferent. Si llegeixes molt hauràs conegut i viscut molts sentiments d’altres persones, i això t’enriqueix. Però a vegades llegir pot ser feixuc… Hi ha una solució: proveu de començar el primer capítol de diversos llibres. Segur que algun us atraparà. Si un llibre no t’agrada, deixa’l. Ja en trobaràs algun que t’agradi!
Doncs tots a buscar el nostre llibre! 21
El conte
Text: Mercè Anguera. Il·lustració: Gemma Zaragüeta
Guacamole El lloro de la meva àvia es diu Guacamole, però no és verd. Es diu Guacamole perquè és un ocell tropical, diu la mare. No sé què hi té a veure. El Guacamole és un ocellot trist i ensopit. De tant en tant, estarrufa les plomes i crida “Lupita, Lupita!” amb una veu enrogallada que no m’agrada gens. Em fan angúnia les urpes caragolades que té, i el bec tan fort que sembla un ganxo de ferro. Jo crec que per menjar llavors tampoc fa falta tenir un bec tan potent.
Aquests dies el Guacamole és a casa perquè la iaia és a l’hospital. Està malalta, però no és greu; això m’han dit els pares, però no sé si és veritat, perquè tot el dia fan cara d’amoïnats i no em deixen anar-la a veure. Quan ells marxen a l’hospital m’he de quedar a casa amb la Sílvia, que és la meva cangur, i el Guacamole. És molt avorrit perquè la Sílvia tota l’estona està enviant watsapps i fent-se fotos a ella mateixa amb el mòbil, i a mi no em fa cas. Però té una part bona: puc fer el que vulgui –sense que es noti.
Q
Fer el que un vulgui sense que es noti no és tan divertit com sembla. No sé per quina raó, saltar sobre el sofà o remenar la tablet del pare no té tanta gràcia si no hi ha ningú per renyar-te, i si passo de fer els deures, demà tindré problemes a l’escola, o sigui que els he de fer igualment. Engego la tele però la Sílvia de seguida m’agafa el comandament i posa una sèrie de metges enamorats.
22
stic! à f n ui
El Guacamole em mira amb els seus ulls rodons i grocs. Em sembla que està trist. Potser troba a faltar la iaia, com jo. O potser encara mÊs. Estic molt avorrit. Molt, molt, molt... El Guacamole fa un xiulet petit, que quasi no se sent, i jo el repeteixo perquè això Ês el que es fa sempre amb els lloros, repetir-ho tot. És com un joc: ell xiula, jo li torno. Si ell accelera, jo accelero. El Guacamole sembla que s’anima i xiula cada cop mÊs seguit i amb mÊs ritme, i jo el segueixo com un eco. Ho repetim tot una vegada i una altra i una altra, i passa PROWD HVWRQD ÀQV TXH DO ÀQDO OD 6tOYLD HP FULGD SHU VRSDU 6¡KD fet tard!
Com que he estat xiulant tota la tarda, ara no puc parar de cop. Xiulo sopant, xiulo mentre em poso el pijama, xiulo rentant-me les dents i xiulo dins el llit. No puc parar, i al Ă€QDO OD 6tOYLD HV TXHL[D Noi, que pesadet que estĂ s amb la “Garota de Ipanemaâ€?! Sembles un lloro tu, tambĂŠ! Llavors m’adono que el Guacamole m’ha ensenyat a xiular la cançó que a la iaia li agrada mĂŠs del mĂłn. (P OOHYR G¡XQ VDOW L VHQVH IHU FDV GH OD 6tOYLD TXH HV queixa, vaig a veure el Guacamole, que em mira tot seriĂłs i, desprĂŠs, em pica l’ullet.
Tenim un secret:
Quan la iaia torni a casa, li xiularem els dos junts la seva cançó.
23
La recepta
24
Il路lustraci贸: Cristina Bueno Nutricionista: L铆dia Mateos
25
Les nostres propostes Racó de lectura
Fanculers Autors: Carles Sala i Eloi Sala Il·lustracions: José Ángel Labari Editorial: La Galera
"La fàbrica de petons"
Al Camp Nou han aparegut uns personatges molt singulars: els fanculers! Són una colla d’amics tan petits que ningú no els veu i que viuen al camp del Barça. Els fanculers són els protagonistes d’una nova col·lecció de llibres plena d’aventures. A La fàbrica de nata, el primer llibre, un talp cau al mig del Camp Nou just enmig d’un entrenament. Per
sort, la Fanzina, una follet culer, salva el talp i el convida a quedar-se amb els fanculers. I quina sort que el talp no s’hagi trobat amb la Ratata, una rata dolenta que sempre busca problemes.
Autor: Joan de Déu Prats Il·lustracions: Susana Rosique Editorial: Edebé
I si no podeu parar de llegir, a La princesa menjanata els fanculers reben una notícia important: una princesa visitarà el Camp Nou.
En Nac no es troba bé. Se sent com si tingués un cranc passejant per la panxa, el cap ple de grills, una sargantana dins els budells i orenetes a les orelles..., i és que està enamorat! Enamorat de la Lilit, que, com ell, treballa a la fàbrica de petons.
A partir de 6 anys
A partir de 10 anys
Petits Clicks www. petitsclicks.com
Converteix les teves fotografies en art! Segur que més d’un de vosaltres s’ha aficionat a la fotografia amb telèfon mòbil i a les infinites possibilitats de retocar-les amb filtres, efectes especials, afegint textos… Avui us recomanem 3 aplicacions per convertir cada foto en una obra d’art, tot a través del mòbil o la tauleta.
26
Afegeix textos a cada imatge! Path On
L'"app" digital més analògica Hipstamatic
Hi ha moltes aplicacions que et permeten afegir text a les teves fotos, però cap té els resultats d’aquesta. Sobretot perquè pel mateix preu tenim fins a 300 tipografies diferents i perquè ens permet afegir el text amb la forma que vulguem perquè encaixi a la perfecció en la nostra fotografia i en els resultats que volem aconseguir.
Potser mai haureu experimentat com era fer fotografies amb una càmera analògica, amb lents, carrets i sense una pantalla per veure com queda el resultat final. Com tot allò que és retro també és cool, us animem a provar aquesta experiència gràcies a aquesta app que convertirà el vostre telèfon en una càmera com la que tenien els vostres pares o fins i tot els avis!
Disponible per a iPhone i iPad https://www.facebook.com/app.Pathon
Disponible per a iPhone i iPad http://hipstamatic.com/classic
El joc de taula "Hachiko. El gos que esperava" (Premi Folch i Torres 2014)
Autor: Lluís Prats Il·lustracions: Zuzanna Celej Editorial: La Galera
El professor Ueno recull un cadell per a la seva filla. Aviat, la relació entre el professor i Hachiko, el gos, esdevé especial. Cada matí l’acompanya a l’estació i cada tarda espera el seu retorn a dos quarts de sis. Cada dia. Cada mes. I res no pot trencar aquesta relació... Una història d’amistat basada en uns fets reals que van passar fa uns quants anys al Japó.
Speed Cups És un joc molt divertit en què les teves mans hauran d’anar tan ràpid com les teves neurones. El contingut - 20 gots de 5 colors diferents, una pila de cartes, un timbre (sense timbre no seria el mateix!).
L'objectiu - Posar els gots en l’ordre que apareixen a les cartes abans que ningú. El primer que ho faci es queda la carta en joc i qui al final de la partida tingui més cartes serà el guanyador.
Com s'hi juga?
A partir de 8 anys
Poseu la pila de cartes cap per avall, cada jugador prepara els seus gots (un de cada color) davant seu i el timbre es col·loca allà on tothom hi pugui arribar. El primer jugador gira UNA carta, on sempre hi ha 5 imatges amb els mateixos colors que els gots, això sí, ordenades de maneres diferents.
Crea vídeos per recordar els moments més especials Animoto Video Maker Si sou més de vídeo que de fotos, aquesta eina ens permet crear vídeos d’alta qualitat a partir de les fotografies del nostre telèfon mòbil. Podem escollir les imatges, la música, etcètera, i crear petits clips amb un acabat professional. Molt recomanable per sorprendre a tothom amb el resultat! Disponible per a iPhone, iPad i Android https://animoto.com
Tots els jugadors han de col·locar els gots seguint l’ordre de colors de la carta! Qui acabi primer toca el timbre i es queda la carta en joc.
Poden passar dues coses... Opció 1: Les imatges representen objectes col·locats en vertical, un a sobre de l’altre. En aquest cas CAL APILAR els gots de colors, un sobre l’altre, en el mateix ordre que surten a la carta.
Opció 2: Les imatges representen objectes col·locats horitzontalment, un al costat de l’altre. En aquest cas CAL posar els GOTS EN LÍNIA, un al costat de l’altre, en el mateix ordre que surten a la carta.
I si algú s'equivoca? Si un jugador ha tocat el timbre i no tenia els gots en l’ordre correcte, perd una carta.
Informació addicional Edat: A partir de 6 anys. Jugadors: De 2 a 4 jugadors Temps de joc: 15 minuts
El comentari ✏ Un truc: Els dibuixos de les cartes despisten, fixeu-vos tan sols en els colors de les coses.
.cat www.lu2 el codi: BarçaKids
5% d
te amb
descomp
27
El Club dels
Esbrinaires
UN CAS DE LA BLUA SCARLET
Text: Lluís Llort. Il·lustracions: Sergi Càmara
Golejades... sense fum que també guanyin. Esperem que facin molts gols. Felicitats! N’hi ha molts exemples més. Quan va començar a jugarse a futbol a Anglaterra, a partir del 1863 (uf, si en fa de temps!), no hi havia àrbitres ni s’assenyalaven faltes perquè es consideraven uns cavallers, i un cavaller mai faria una falta de manera voluntària. Com ha canviat, això! Per aquest motiu, molts dels grans rècords de golejades són antics, de quan les normes eren diferents. Per exemple, la màxima golejada en un partit de primera divisió és del 1885. En el campionat escocès, el Bon Acord no va fer cap gol, però el seu contrincant, l’Albroath, li va fer... 5, 12, 25, 36, 52 ? Quants gols diríeu? La màxima golejada en un partit de seleccions nacionals és molt més recent. El 2001, la selecció d’Austràlia va fer a la de Tongoa... 10, 15 o 22 gols? Segur que aquests golejadors, uns quants dies, van anar carregats de fums! Doncs avui que es quedin a casa, que és el dia sense fum.
Solució a la plana 30
Avui és el Dia Sense Tabac, promogut per l’Organització Mundial de la Salut. Els meus pares no fumen, però conec gent que encara ho fa. No s’adonen de com n’és de dolent? Això sí que és un veritable enigma: com és que sent tan evidents els perjudicis del tabac per a la salut encara hi ha tanta gent que fuma? Us vull parlar, però, d’una altra mena de fums: els que solen tenir els que fan grans fites. Quan algú camina traient pit i estirat, pensant-se que és superior a la resta de persones, es diu “Carai, quins fums que té”, oi? I els jugadors del primer equip de futbol del Barça aquests dies en poden tenir, de fums, perquè han aconseguit títols que costen molt de guanyar! I encara els queda la final de la Champions, dissabte vinent, que esperem
29
L'abecedari del Barça
c
Text: Mei Brescó
c opa
SOLUCIONS EL TEST “El Messies”? b) Händel “La flauta màgica”? d) Mozart “L’himne de l’alegria”? b) Beethoven
Què és... Un quartet? c) un grup de quatre músics, especialment quan es tracta de dos violins, un violoncel i una viola. Una òpera bufa? b) òpera de caire humorístic i to lleuger. El Romanticisme? a) corrent artístic protagonitzat pels sentiments i la llibertat de l’individu.
JUGUEM!
El Barça és campió de lliga! I amb aquesta ja en té 23 al cabàs! Quina bona temporada! A més, arribar a les finals de la copa del Rei i de la Champions és tot un premi! Felicitats, cracs!
C amp
Qui va compondre...
io
ns
Diem “crac” per referir-nos a un jugador boníssim, però també ho fem servir per imitar el soroll d’un cop sec. Si se’ns tomba una copa de cristall, sentirem “cataclinc!”. I si la copa és metàl·lica, farà “clonc!”. Buf, quin soroll! Vigileu que no us en caigui cap!
Endevina A quins campionats pertanyen aquests logotips...
C
A
D
Les operacions 6
x
5 = 30
30 +
6 = 36
36 /
2 = 18
B Refresquem la memòria!!!
18 – 10 = 8
Fixa’t com canvien les lletres per fer el mateix so segons la vocal que ve després: ça, ce, ci, ço, çu i ca, que, qui, co, cu... Per això escrivim: coca / coques, caça / caces...
EL CLUB DELS ESBRINAIRES L’equip escocès Albroath li va fer 36 gols en un sol partit al Bon Acord. I la selecció australiana va marcar 22 gols a la de Tongoa. Uns partits ben distrets, això segur. Els seguidors devien acabar afònics de tant cridar “Goool!!!”
Completeu les frases
CONCURS
◗ accedir o excedir?: Van _________ a quarts de final.
On pinten aquests nois?
Trieu la paraula adequada en aquestes frases
Les solucions
◗ accepció o excepció?: Aquest jugador és l’_______ que confirma la regla
J - Endevina: (A) Equip juvenil d’handbol i (B) equip júnior de bàsquet.
Completa les paraules: jeure, jo, teleobjectius, portaobjectes, projectors, objectiu c) Túnel de vestidors
30
Còmic
31
ro e m
ú y n r e p jun
Pro 8 de 2
ig a v n ' Me rlín amb Be més a p ca cotxe el uler! c
www.fcbkids.cat