Automotivació. Autorrealització

COM SÓC JO? QUÈ VULL JO?

AUTOMOTIVACIÓ AUTORREALITZACIÓ

-Introducció/Fundamentació: “Tots som Intel.ligents” -Guia pràctica: •

Com sóc jo? (qualitats i personalitat)

•

Únic i irrepetible (peculiaritats personals, individualitat)

•

Tots som Intel.ligents (tipus d’intel.ligència)

•

A mi m’agrada...(gustos i motivacions)

•

Vocació: quan siga gran vull ser...(missió personal)

*Activitat per al mestre: -Com sóc jo?, sóc un bon mestre?

-Què vull jo?, tinc un bon treball?

INTRODUCCIÓ/JUSTIFICACIÓ “TOTS SOM INTEL.LIGENTS” “Sabem el que som, però no sabem allò què podem aplegar a ser” W. Skaquespeare Què és la Intel.ligència?, tots som Intel.ligents? Hi ha Intel.ligències millors i altres pitjors?, cal que la desenvolupem? Per què? Per a què cal saber en què som Intel.ligents?.

L’objectiu prioritari de l’ésser humà si vol assolir un equilibri i obtindre plenitud en la seua vida és l’autoconeixement personal-interior. Aquest permet l’home, des de la consciència plena de les capacitats i limitacions pròpies, llançar-se cap a la realització plena del seu jo, l’autorrealització personal que li produirà equilibri, satisfacció, és a dir plenitud i felicitat.

Aquestes capacitats i habilitats de les quals parlem són els diferents tipus d’intel.ligències que poden haver. Si veiem les diferents definicions del concepte trobem unes conclusions molt significatives. Intel.ligència com un producte d’una operació cerebral la capacitat de la qual ens permet penetrar en la comprensió de les coses i elegir el millor camí per aconseguir-ho. Gracies a aquesta habilitat podem (amb tota la informació de la qual disposem) formar idees i raonarles mentalment formant els nostres judicis, triant la millor solució (entre moltes opcions) als problemes i dificultats que ens presenta la vida així com crear e inventar productes. És una orientadora cap a la felicitat i benestar dins el mon que ens ha tocat habitar.

Com be sabem hi ha moltes teories que defensen que solament hi ha un tipus d’intel.ligència que és la cognitiva (CI, normalment la Intel.ligència Lingüística i lògicmatemàtica), però afortunadament noves teories s’imposen a partir de la realització d’importants investigacions i demostrades en la pràctica (basades en la experiència de la vida, evidències observades en la dinàmica de l’aula i experiències realitzades amb els xiquets). Els estudis sobre Intel.ligència emocional i social de Daniel Goleman en alerten de l’existència d’altres tipus d’intel.ligències necessàries per a la vida de l’infant, les quals també són objecte d’aprenentatge ja que les necessiten per a poder viure i conviure en la societat, cultura i comunitat personal. Altres autors com Hogward Gaarder en el seu llibre “mentes flexibles” i Celso A Antunez en el seu llibre “estimular las inteligencias múltiples”, ens aporten una nova forma d’entendre la Intel.ligència

humana. Hi ha molts tipus diferents d’intel.ligències que caldrà considerar i donar el valor que mereixen.

Aquestes són actituds i cada una d’elles representa una forma distinta de representació mental. A continuació explicarem en què consisteixen breument i amb quines activitats

podem estimular-les a l’aula amb els xiquets. Veurem com el

desenvolupament de les habilitats del pensament és la necessitat prioritaria, la condició indispensable o requisit previ que ens permetra endinsar-se en elles i desenvolupar-les, el denominador comú de totes, encara que adopte diferents formes o representacions per a expressar-se: -Intel.ligència Lingüística o verbal. Amb aquesta capacitat el que s’aconsegueix és una connexió neuronal dels circuits que transformen els sonits en paraules amb significat. El enigmàtic, misterios i màgic miracle de la comprensió del significat a causa de l’associació mental (significant i significat) encara ens produeix asombro i profunda admiració. Podem dir que és el pas definitiu que ens fa ser membres de l’especie humana amb la seua plenitud. El que volem és que el xiquet desenvolupen l’ús del llenguatge oral i escrit. Com be diu el refrany “la practica fa mestres”. Hem de deixarlos expresar-se: assemblees, jocs de paraules, endevinalles, recitar poemes, contar contes i experiències. Crear un ambient de diàleg on les converses sigen estimulants ja que es corregim els uns als altres però des del respecte i per a aprendre els uns del altres .Ens agrada la sensació que experimentem en notar en nosaltres mateix un progrés: pensem millor, parlem i s’expressem millor (posem els pensamens que volem en forma de idees en paraules i això ens fa sentir capaços i liures), descobrim nous significats a paraules i desenvolupem la imaginació fantasia i creativitat...etc. Explorem un món desconegut però apassionant i enriquidor i descobrim tota la seua espontaneitat i riquesa expressiva. També en l’hàbit de les visites a la biblioteca on trobem el gust per la lectura i les narracions (contes clàssics, biografies de persones notables que podem contar-les nosaltres o deixar-los a ells observar i llegir) que els faran enriquir la seua ment i tota la seua persona.

-Intel.ligència lògic-matemàtica. Aquesta és el resultat de les accions del xiquet sobre el món. L’acció del xiquet i la necessitat de trobar un ordre dins aquets caos. La lògica és una ferramenta clau per a organitzar tota la informació dispersa que ens ve del nostre entorn, donar-li una forma comprensible per a nosaltres; sentit i significat. El món abstracte el concretem en formes que podem dominar i utilitzar per a poder viure i

respondre a les demandes de la societat; ús dels numeros per a cuantificar i ordenar, comptar i resoldre operacions sencilles (calcul mental), la mida per a medir les coses i el pes, podem classificar en funció de diferents criteris i veure les relacions que hi ha entre els diferents elements i descubrir així sobre la pràctica tots els conceptes bàsics (granxicotet, alt-baix, ple-buit, ample-estret...)

tot en realitats quotidianes i properes a

l’infant, que doten de significativitat, l’aprenentatge del seu medi. Mitjançant l’acció, manipulació i experimentació els xiquets descobreixen el seu món i la informació que reben d’ell serà la que haura de ser avaluada, classificada de la millor forma possible.

L’exercici de la lògica els ajudarà a relacionar, traure les millors conclusions, resoldre problemes, descubrir significats, que els permetra, a partir d’aquestes i continuar progressant en el coneixement de la seua realitat. Per això podem dir que aquesta Intel.ligència complementa l’anterior. Quan més desenvolupat siga a nostra capacitat mental i lingüistica millors i més organitzats els nostres pensaments i idees i més fiables les nostres conclusions i descobriments. Aquesta capacitat és la que empraran quan siguen adults en les seues futures tasques laborals i són les que li garantiran tenir més exit i millors resultats en el seu teball, sentir-se utils, que progressen i fan les coses ben fetes, la qual cosa els dona un gran benestar i sensació de satisfacció i plenitud personal.

Com veiem si eduquem el pensament i “ensenyem a pensar” eixes habilitats son tranferides a totes les Intel.ligències enriquint-les i aconsegint la seua consecució.

Podem dir que la “filosofia per a xiquets” és la possibilitadora del ple desenvolupament de les Intel.ligències, la clau que obri totes les portes dels diferennts sabers de la ment humana.

A més de les dues Intel.ligències comentades a les quals se’ls ha donat tot el protagonisme fins fa poc de temps hi ha més tipus d’intel.ligències o formes diferents de representació mental tan necessaries i valuoses com les anteriors, que hem de descubrir en els xiquets i saber-les identificar, reconeixer i valorar per a després treballar-les.

-Intel.ligència Sonora o Musical. Consisteix en la facilitat en la percepció i producció de la música. Podem dir que és un altre llenguatge i el xiquet és profundament sensible a ell. És important introduir el fet musical dins l’aula, permetre que la música forme part de la quoridianitat de l’aula. Els agrada escoltar cançons i melodies, utilitzar els instruments i escoltar el seu so, cantar cançons tots junts; els relaxa i produeix benestar, els ajuda a centrar-se en l’activitat i la rutina en el temps (posem una cançò o cantem nosaltres sempre, quan fem una deteminada activitat i Així en escoltar la melodia saben que toca fer). Els produeix equilibri i armonia, desperta emocions i records íntim, evoca

moments i situacions viscudes, i els fa desenvolupar capacitats (desarrollar imaginació, fantasia, captar estructures d’obres musicals, reconeixer diferents timbres, apreciar l’harmonia i melodia amb sensibilitat) que seran molt útils en altres àrees d’aprenentatge i enriqueix el pensament.

-Intel.ligència Espacial. Aquesta és una altra forma de representació mental que permet mitjançant la formació d’imatges o representacions espacials, operar amb elles de formes molt diferent. És una forma d’expressar els continguts de les representacions mentals empleant formes espacials.

Aquesta capacitat espacial en els xiquets és

desenvolupa a partir primer del propi cos i després dels objectes quotidians que té prop.

Primer desenvolupem la situació espacial física, és a dir, tenir una clara percepció del cos en el espai i aprendre a coordinar el cos en l’espai. Podem realitzar ejercicis físics, jocs operatius i de direccionalitat que ens permetran definir la lateralitat i establir-se en el espai. També es interesant que tota la informació; horari de la semana, activitats del dia, murals amb rutines les faça la mestra en cartulines grans i amb imatges que representen les accions, els moments de la jornada, els conceptes a treballar..etc. Emprar la imatge els ajuda a centrar-se i assimilar millor el significat dins d’un espai més abstracte i ampli que cal acotar i definir per poder comprendre’l. Per exemple; esquemes, mapes conceptuals, dibuixos, planols senzills (classe, pati, aula), gràfiques (quanta fruita mengem o quans xiquets i xiquetes hi ha a classe...etc).

Podem fer un breu parèntesi i dir que també cal prestar atenció a la Intel.ligència Naturalista. Trobem molt sanes i necessàries les excursions i exides extraescolars, els passejos, que permeten els xiquets posar en pràctica l’observació directa en el seu medi natural (animals i plantes) i després social ( barri, poble, ciutat, país, mon). El seu laboratori on podra apreciar la seua bellesa i el seu funcionament mitjançant la reflexió i estudi sobre allò que va observant, les evidencies descobertes. Nosaltres formem part de la natura, som en ella i això ens fa que entendre els seus mecanismes de funcionament ens fa entendre’ns a nosaltres mateix un poc millor. Veure distincions i relacions entre les diferents plantes, entre els comportaments i característiques des animals, entre els diferents elements naturals com els núvols, muntanyes, elements l’acció dels quals influeix els uns en els altres i tots necesiten de l’existència dels altres per a que l’equilibri puga mantenir-se. Coneixer el món natural ens ensenya a viure, conviure ( amb respecte i cura cap allò que ens envolta) i sobreviure. El millor és el contacte directe encara que també els agrada veure llibres molt il.lustrats, pel.lícules, contes sobre animals, podem tenir en classe alguna planta o animalet (peix, totrtuga o portar

algun dia un de casa per a ensenyar) per a que vegen com són , com hem de cuidar-los i com viuen...etc. Hem de saber veure allò que ens fa humans i per tant diferents de plantes i animals, però també allò en què ens pareixem per formar part de la totatitat del món i cosmos.

-Intel.ligència Corporal-Cinestèsica. Per a desenvolupar aquesta necessitem de la espacial ja que és la capacitat de resoldre problemes o crear productes amb l´ús de tot el cos o alguna de les seues parts. Necessitem assolir habilitat en l’ús del cos ja que és el vehicle o mitjà que ens permet l’accés a tota la informació que necessitem saber per coneixer la nostra realitat. Des del moment del naixement l’infant fa un esforç per reconeixer el seu cos i descobrir que pot fer amb cada part. Descobreix que amb la mà agafa els objectes i els observa.Amb la informació que extrau va construint els seus primers conceptes. És molt important fer exercicis d’estimulació: jocs i activitats motores, jocs d’estimulació del tacte (els ulls del xiquet estan als dits I no tant en la cara) I olfacte. Tot allò relacionat amb els sentits. També són molt important els ejercicis de mímica i ioga que l’ajuden a prendre consciencia del seu cos i moviments.

El cos és un vehicle d’expressió (gestos, postures) i d’informació (tot el que els gestos i postures ens transmeten). Hem d’aprendre a veure en ell un medi per a expressar també la nostra forma de veure el món o representar-lo.

-Intel.ligència Artística-Pictòrica. Aquesta Intel.ligència està molt realcionada amb el desenvolupament de la fantasia, imaginació i creativitat. L’expressió pictòrica asociada amb la funció visual.Veure més ellà d’allò que hi es, expresar amb diferenent tècniques i materials: color, teles, paper, acuarela, oli. Hem de deixar que els xiquets ens facen produccions liures ja que estan plenes d’espontanietat, frescura, originalitat. La seua forma de representar el món i la realitat (persones, situacions, objectes) de forma singular. Eixa creativitat hem de potenciar-la i permetre que continue amb ells quan cresquen disfrutant de les seues produccions. Eixa capacitat és la responsable que la persona tinga idees diferents i molt valides per a problemes dificis, així com idees creatives que no s’havien contemplat abans. La capacitat d’inventar i crear allò que abans no existia. Si ho apliquem al món de les idees sempre és interesant descobrir noves formes d’abordar i solucionar problemes així com tenir idees que ens facen ser més feliços i aumentar les nostres possibilitats del benestar i felicitat (més satisfets en el treball i en les relacions personals...etc). Són molt interessants els dibuixos lliures, els tallers de manualitats amb diverses tècniques I materials.

-Intel.ligència Personal. Aquesta es centra en el coneixement del èsser humà. La inte.ligència interpersonal per a identificar a les persones que viuen amb nosaltres, veure les seues motivacions per a comprendre els seus comportaments (per a previndre reaccions i futurs problemes o conflictes, saber negociar i mediar en cas de no poder evitar-los directament) i establir relacions gratificants i afectives amb elles (dirigir i copiar comportaments que ens agraden i crear amistats i vinculs positius i evitar el contacte amb persones les actituds de les quals

ens destrueixen). També el

desenvolupament de la Intel.ligència intrapersonal que fa referència al creixement interior, és a dir, coneixer-se un mateix per a saber qui soc (capacitats i limitacions), que sent (reconeixer sentiments), que vull en la vida (objectius en la meua vida). Ambdues són les dos cares d’una mateixa moneda; quan em conec a mi mateix puc penetrar en la forma de pensar de la resta i en veure com pensen, m’interrogue sobre els meus estils de pensament. Necessitem de la resta amb les seues formes de pensar, sentir i actuar per a endinsar-nos en la nostra psique amb actitud critica i reflexiva revisant, comparant, ampliant els marges de pensament i aumentant la capacitat de visió personal i comprensió(fer molts amics i tenir unes bones relacions, evitat problemes de pati i classe, saber quines coses faig bé per a truare tot el partit i quines malament per a aprendre dels comanys que ho fan be). Podem dir que és fonamental fer activitats d’alfabetització emocional (per a establir contacte amb la resta, educació afectivoemocional; reconeixer sentiments, verbalitzar-los, resoldre els problemes emocionals i veure-ho des d’un perspectiva positiva de creixement personal) així com també de desenvolupament d’habilitats socials ( relació amb un mateix i amb els altres per a viure de forma harmoniosa i plena).

En aquest apartat podiem incloure un altre tipus d’inte.ligència molt relacionada.

La Existencial/Trascendental. Aquesta fa referència a la necessitat del ser humà de fer-se preguntes, de saber. Un ansia que va precedida del asombro d’allò que està i és i que ens produeix curiositat per descubrir els seus misteris. Qui som? Que passa amb la meua part animada quan em muic?, Per què estem en aquest món?, que faig ací i que és tot açò que es mou sense parar i sense que li importe el que a mi em pase (si estic be o mal, viu o mort)? Tots ens plantegem aquestes preguntes, és consustancial a la nostra natura profunda i per això és important ensenyar a saber fer-se aquestes preguntes, aprendre a saber pensar bé i traure les nostres propies conclusions o simplement les nostres propies reflexions fruit de vivencies personals i també de la interacció i

l’intercanvi de pensament en els diàlegs. Açò ens farà trobar el sentit a l’activitat que fem dins d’una coherencia entre allò que som (pensem, sentim) i allò que fem.

Com veiem és molt important aprendre a pensar, ja que la persona pot pensar en formes totalment diferents: pensar amb preguntes filosofiques , amb símbols (aptituds lingístiques o abstractes), amb imatges-icones visuals , amb el llenguatge musical (pautes abstractes musicals). Totes les tenim en potencia i poden ser ejercitades, encara que alguna de elles se’n done millor i altres pitjor. Totes són importants i necessàries i ens fan veure la realitat d’una forma més integrada i completa.

Podem afirmar que “tots som inte.ligents” (encara que el tipus d’intel.ligència en què nosaltres destaquem no haja sigut considerat o valorat pel col.lectiu en què es trobem) i tots nosaltres estem destinats a descubrir com som, què volem i abordar el nostre projecte de creació personal amb il.lusió, ganes i alegria. No hi ha espai per a les comparacions ja que cadascu és únic, irrepetible i original en la seua individualitat . En consequència la seua aportació també ho serà. Hem de saber que tots naixem amb el que autors defineixen com “casa heredada”. Eixe cervell és una maquineta misteriosa el funcionament del qual continua sent un enigma misteriòs i apassionant. Els nostres compartiments (dret i esquerre) s’organitzen i cada capacitat té la seua habitació pròpia on realitza la seua tasca específica. En determinats moments (edat) s’obri la finestreta de l’habitació per a donar-se a conèixer, no es gens agradable estar incomunicats. Per al bon funcionament de la casa ha d’haver abertura i flexibilitat, comunicació-relació entre les diferents estancies ja que en cas contrari sempre hi haura problemes de comunitat.

Encara així sempre hi ha alguna finestreta que decideix no obrir-se, sempre hi ha excepcions!. Normalment si comencen totes a treballar de valent no tarden en decidir-se a integrar-se en el grup. En la zona esquerra de la nostra casa-cervell tenim la estancia de la Intel.ligència lingüística, cinestésica i lògic-matemàtica. En la dreta l’espacial, sonora-musical i pictòrica. En la zona central les capacitats personals. Per sort cada Intel.ligència té una estància per a ella però cap d’elles es considera superior o única ja que són diferents i tenen característíques pròpies i singulars.

Aquesta casa ens ve heredada dels nostres pares i hem de fer bon us d’ella.

Descubrir quina és la nostra habitació preferida, pot ser que hi haja més d’una en què ens sentim més a gus i còmodes. Quina aventura!.

Encara que tenim la casa construida i acondicionada hi ha una serie de requisits, ja que és necessàri un manteniment. Així com en la nostra casa hem de netetjar,

comprar, cuidar-la i estimar-la el cervell del xiquet també té necessitats; biologiques (alimentació, higiene), afectives (carinyo, protecció, amor, atenció), personals (sentir-se estimat, reconegut, valorat). Açò és el que permet el saludable i correcte funcionament de la maquineta mental, així com el requisit previ i imprescindible si volem que el xiquet estiga preparat per començar el seu camí d’autoconeixement personal i autorrealització personal; descubrir i desenvolupar la seua Intel.ligencia per a partir d’ella lograr la seua plenitud; física, psíquica, emocional i espiritual.

Finalment cal destacar que el xiquet ha de tenir les experiències personals, educatives i socials que possibiliten l’execici i posada en pràctica de les seues capacitats personals, de la seua Intel.ligència. És important fer conscient i demostrar el que som per a saber que podem fer amb allò que som, donar ús real a les nostres capacitats i sentir el triomf i progrés que ens ajudará a començar nous aprenentatges amb seguretat i confiança.

Ninguna persona és un cas perdut, ni està determinat per la biología de forma total. Naixem amb unes capacitats i unes limitacions. Hem de reconeixer ambdues per tal de desenvolupar i potenciar al màxim les capacitats i per a controlar i canviar en allò possible les limitacions que veiem. Aprendre a conviure en la casa que hem rebut d’herència i acceptar-la tal com està intentant millorar dins de les nostres possibilitats allò que estiga en pitjor estat.

Com bé sabem naixem amb un temperament que ens dona la nostra biologíaherencia en una loteria genètica que realitzen els gens dels nostres pares, però el medi amb les experiències ens ensenya i transmet uns hàbits concrets que configuren el nostre carácter. Això és el que fa que la persona desarrolle una personalitat pròpia, no comparable a cap altra persona; un estil de pensar, sentir i actuar fruit de totes les nostres interaccions i experiencies personals i úniques. Això és el que constitueix el enigma i misteri de la individualitat personal.

El que és important és fer conscient allò inconscient sobre nosaltres mateix.

Veure les nostres motivacions. Amb les preguntes: què em passa?, com sóc jo?, què m’agrada fer?, que coses faig ben fetes? Quines coses em costen més?com em sent quan ho faig?, que em diuen “els grans” quan ho veuen?. Amb l’observació, reconeixement I acceptació el que fem ens orientem cap a la tria de la acció, la futura vocació (treball que li agrada o aficions que domina) que permetra que la persona logre la felicitat i el benestar personal. Amb açò reflexionat aconsegim que el xiquet vaja fent conscient la seua identitat personal tan necesària per a situar-se en el món que l’envolta.

Els objectius d’aquesta guia, en funció de tot el que hem comentat, seran els següents: •

Conéixer-se a un mateix i a la resta de companys.

•

Conéixer i reconeixer les característiques pròpies com a persona original; única i irrepetible. Tant les característiques físiques (color d’ulls,mida) com les personals, del caràcter (mode de actuar, gustos i aficions, qualitats personals).

•

Reconéixer i acceptar que tots som Intel.ligents i per tant som útils I necessàries, amb una dignitat I una missió que hem de fer cada un; personal I única).

•

Veure i reconéixer les activitats que fem millor, explicar perquè i com ens sentim quan les fem i veiem el resultat. Aprendre a aceptar les qualitats i els dons personals.

•

Reconèixer en els companys les seues qualitats i capacitats així com les tasques que fan correctament. Saber que hem d’estimar-se tots amb les nostres característiques, encara que siguen diferents. Veure-ho de forma positiva i enriquidora.

•

Expressar desitjos sobre allò que els agradaria fer de majors (ofici preferit ) donar raons I explicar la decisió i saber en què consisteix i per a què serveix eixe servici. Reflexionar sobre la importància de la vocació personal; el tipus d’activitat que nosaltres realitzarem a aquest món; única i necesaria per a lograr la autorrealizació personal.

•

Aprendre que per a ser feliç hem de tenir un projecte personal (motivació concreta), saber la nostra Intel.ligència (coses que faig be), veure que podem fer per a practicar-la i sentir el benestar que produeix la seua realització logrant un estat de capacitat personal-pogres, pau i felicitat.

Com bé sabem tots necessitem d’una motivació que en ajude a dotar de sentit

l’experiencia personal, la vida i que ens faça sentir útils, necessaris, valuosos i plens.

D’aquesta forma ens sentim membres d’un tot el funcionament del qual, sense el desenvolupament de la nostra part i aportació personal, no seria possible. Ens sentim membres d’un gran projecte;amb el nostre gra de sorra fer aquest món un poc més feliç i habitable. Hem de fer-nos la pregunta: i jo, amb el que sóc i amb el tinc en aquest món... què puc fer?. Amb la posada en pràctica del nostre xicotet servici responem i podem plenar el vuit interior que tenim a l’interior i desarrollar al maxim el que som, arribar cap on estem destinats, logrant la plenitud que desitja el cor i ànima humana.

GUIA PRÀCTICA COM SÓC JO? QUÈ VULL JO?

COM SÓC JO? QUALITATS I PERSONALITAT ACTIVITAT -Entre tots iniciem un diàleg obert parlant de com som. Cada xiquet ens conta com pensa que és ell i perquè. Podem audar-los (penseu que X és simpàtic com té tants amics i sempre té un somriure en la boca, penseu que X és treballadora fa sempre molt be els treballs i pinta molt bé...etc) i ells ens conten allò que pensen i també és interessant que et conten que els diu la mare, pare, iaios els altres familiars. Per acabar la mestra també conta com creu que és el xiquet. Hem de recordar que amb ells celebrem a principi de curs la “ceremonia de selecció” on és la mestra que coneix molt bé cada xiquet qui verbalitza les qualitats encara que disimile per a que parega que és el barret. D’aquesta forma els xiquets ja tenen un primer contacte amb les cualitas que poden haver i quines són més pròpies de la seua forma de ser. És molt important posar exemples pràctics que ho demostren ja que tot ha de ser coherent i lógic amb sentit pr al xiquet.

-Una vegada tenim clar les qualitats de cada xiquet passem a la fitxa del llibret.

Escribim les cualitats en les ratlletes cada xiquet les seues personals i després pintem el barret que ens sonriu així com la resta de la fitxa lliurement.

PLA DE DISCUSSIÓ -Com ets tu?

-Ets simpàtic? Per què?

-Com podem ser?

-Com serà o que coses farà una persona simpàtica?

-I treballadora? I carinyosa? I amable? I……….? (posar ejemples I relacionar ja amb algun xiquet deixar sorgir exepmles espontàni; simpàtic de la sonriseta com Maria...etc i ens centrem en Maria).

-Per a que volem saber com som?

-Com creus que eres tu?

-I la teua mare que et diu?

-I el teu pare? Iaio?, tio? I........? (opinió i frases que ens diuen els adults per veure si corresponen amb allò que pensa el xiquet; si veiem que són reals o ens pareixen que no corresponen amb els exemples que hem vist en la seua actitud. No es el mateix dir-li a un xiquet que és una persona activa i per tant creativa amb bones idees que dir-li que és un pesat que no es senta mai i xarra massa).

-Creus que a Harry li agrada el que li diu el barret? Per què?

-Per a que vol Harry i els seus amics saber com son?

-T’agrada que la mare et diga com eres? Per què?

-T’agrada que et diguen coses bones? Per què?

-Com et sents després? Per què?

-T’agrada que et diguen cosetes que fas malament (eres un desordenat, contestes malament, no acabes els deures)? Per què?

-Com et sents després? Per què?

-Per a què creus tu que et diuen aquestes coses?

-Penses que és necessàri que t’ho diguen per a ajudar-te?

-Que passaria si et feres gran i no digueren les coses que fas malament per a no fer-les?

-Que passaria si ferem cas dels consells dels pares o mestres?

-Com sabem si és un bon consell?

-Què es un consell?

-Per a què ens serveix?

-T’agrada ser com eres? Per què?

-Si pogueres triar el que t’ha de dir el barret triador que diries? Per què?

-Què passaria si tots tinguerem les mateixes qualitats?

-T’agradat la festa de bemvinguda i la ceremonia de selecció?

-Penses que és important?

-Què has sentit? En quin grup t’ha tocat? T’agrada? Pots dir-me les qualitats dels teus companys de casa? (posem ejemplos de clase, pati) ACTIVITATS PRÀCTIQUES 1.Ceremonia de Selecció.

Com be sabem al començament de curs té lloc un esdeveniment molt inportant i decisiu perquè és la ceremonia de selecció. En aquesta es reuneixen tots els xiquets i xiquetes que observen el barret triador màgic que els va a repartir en els grups-cases corresponents. La mestra un a un diu nom i cognom i el xiquet es senta al seu costat en

un taburet. En eixe moment la mestra posa el barret al cap del xiquet i aquest (que en realitat és la mestra però disimulant) cobra vida i va a dir-li totes les qualitats i cosetes bones que té dins d’ell. Va nombrant totes les cualitats i finalment pren la seua decisió i veredicto i el posa en un grup. El xiquet s’alça i molt feliç corre a ocupar el seu lloc a la taula corresponent. Així a poc a poc anirem distribuint tots els xiquets i xiquetes I després col.locarem unes xibeques que em preparat pegades dabant el lloc que ocupen.

Ja estan situats i pot començar la festa.

2.Mural .Com sóc jo?

En un mural posem dues columnes. En una posem les qualitats que ells ens van nombrant de forma arbitraria i la acció que el caracteritza. Per ejemple: Simpàtic és aquell que està alegre, sonriu, de vegades fa riure, amable és qui ajuda els companys, te detalls amb els xiquets...etc. En l’altra Columna estan els noms dels xiquets i anirem posant baix d’ells que les qualitats que pensem corresponen a la seua forma de ser. És important pensar moltes i variades qualitats entre les quals estiguen les seues pròpies.

D’aquesta forma tots i totes tenen parauletes boniques baix el seu nom. Una vegada fet podem penjar el mural per a veure’l, pegar les fotos al costat o també retallar el tros de cada xiquet i ensenyar-lo en casa o pegar-lo en la nevera per a que els pares els ho diguen més sovint.

3.Com sóc jo?

Una vegada tenim clar les qualitats juguem a endevinar. La mestra comença remarcant allò que vol que els xiquets tinguen present (és un xiquet que ajuda molt). És important que els exemples siguen reals de la classe i quants més millor. A poc a poc anirà perfilant de forma positiva el carácter del xiquet o xiqueta. Éa posible que prompte moltes mans s’alcen pequè saben ja la resposta però hem d’intentar acabar. Quan acabem, el primer que ha alçat la mà diu el nom del xiquet que creu que serà. Si no l’endevina passem al següent i si l’endevina s’alça i li pega un beset i abraçada al xiquet que és, i després ell continua la ronda i mentalment tria un company fent el mateix procés.

4.Fitxers de classe. És interessant tot allò que anem comentant de qualitats anotar-ho en un fitxer I fer dibuixets en ells, posar la seua foto, escriure les coses bones que fan I qualitats que tenen. Aquest ens serveix per a moltes activitats i per a treballar a més del’autoconcepte també l’autoestima (els afectes).

5.La ceremonia de seleccio a casa.

Podem comentar als pares el que hem fet amb el barret triador i que s’animen a fer-ho en casa. Els pares colaboradors et diuen que tenen un barret a casa que se’l posen dabant el xiquet i després li conten el que li ha dit. Els xiquets el pot dir si pensa que té raó o no. És un bon moment per a establir relacions entre pares i fills. De vegades les opinions no són les mateixes i aprenem molt d’allò que ens diuen els infants (tu dius que me cuides però ahir estaves xarrant en la veina i jo en la cera, em dius que em vols però em pegues uns crits ). És bo fer també reflexionar els xiquets que tots tenim errades i entre tots s’ajudem perque som tots limitats i humans. Si exposem les nostres raons i estem oberts a diàleg no hi ha perquè tenir por d’allò que ens diguen els xiquets que a més a més, ens fa reflexionar, replantejar-se aspectes i creixer i allò més important: coneixer els xiquets(persones) que tenim endavant. ÚNIC I IRREPETIBLE. L’INDIVIDUALITAT HUMANA ACTIVITAT -En la fitxa s’observen dues parts. En una part es situen els personatges; els tres amics inseparables Ron, Harry i Hermione. A l’altra banda tres objectes; un joc d’escacs, uns llibres i una granera voladora. Entre tots parlem i intentem endevinar a qui pertany cada objecte i donem les nostres raons (pense que els llibres a Hermione perque li agrada molt llegir i anar a la biblioteca...etc). També parlem sobre el fet que cada xiquet té un nom diferent i és una persona diferent, amb molt de valor. Comentem entre tots el fet que no hi ha cap persona “repe” com ells diuen en el món, si ens mirem cada un tenim una cara i expressió, una forma de ser i comportarse diferent. Com a curiositat els podem dir que les marques dels dits també son diferents. Cada persona te un dibuixet magic al dit. Si observem el dit gros cada un tindra la seua “marca màgica”.

-Ecribim el nom dels personatges en la ratlleta del seu costat.

-Unim amb una fletxa el personatge amb l’objecte.

-Pintem la fitxa i la decorem lliurement.

PLA DE DISCUSSIÓ -Els tres xiquets són amics?

-Són amics perque els agraden les mateixes coses?

-Què li agrada fer a Harry? Per què?

-I a Hermione? Per què?

-I a Ron? Per què?

-Poden ser amics si els agraden coses diferents?

-Creus que Ron podria jugar tan be com Harry a la granera?

-Penses que Harry pot fer els deures tan bé com Hermione?

-Creus que Hermione guanyaria alguna partida d’escacs? Per què?

-Penses que haurien d’enfadar-se si no saben fer be les coses que fan be els seus amics? per què?

-És algun xiquet millor que altre?

-Creus que si els agraden coses diferents poden ser amics? per què?

-Si tingueres que dibuixar un objecte al costat de la teua foto quin seria?

-Si tingueres que dibuixarte amb tres amics quins triaries? Per què?

-T’agrada el teu nom? Per què?

-Si pogueres posarte un nom màgic quin triaries?

-Que és una preferència, afició?

-Totes les persones tenen preferències?

-Quines son les preferencias de la teua mare (pare, iaia, tio...etc)?

-Cada persona de la teua família és diferent? Per què?

-Què passaria si Harry diguera que no vol jugar, que vol saber tant i llegir com Hermione?

-Què passaria si Hermione deixara de llegir i fer els deures perque ella vol jugar als escacs tan bé com Ron? -Penses que si Hermione practica molt pot arribar a ser tan bona com Ron? Per què?

-Si una activitat so se’ns dona massa be hem d’enfadar-nos?

-Que passaria si s’empenyem en fer una cosa que no se’ns dona bé?

-Com ens sentirem?

-Que passaria si cada persona fa el que sap fer millor?

-Com se sentirà?

-Com eixirà el treball que faça?

ACTIVITATS PRÀCTIQUES 1.Plutja de fotos.

Repartim moltes fotos de diferents activitats i personatges i cada un agafa les que més li agraden. Fem preguntes: -Per què has agafat eixes fotos i no altres?

-Tu quines coses fas bé?

-Que t’agrada fer i amb que et sents còmode?

-Quines aficions tens en vacances?

-A quines activitats t’agrada jugar amb els amics?

-Penses que ser diferent et fa ser important? Per què?

Després peguem la foto en un foli i completem el dibuix pintat el que vulgen al seu costat. Poden dibuixar objectes, a ells mateix o el que ells vullguen. Després els pengem al corredor pe a veure en un cop d’ull tots els treballs.

2.La marca màgica. “petjada digital” Harry tenia una marca al front que el feia molt especial, era un signe que demostrava que era especial, un xiquet important del que era necessari esperar grans coses i en el qual depositaven grans expectativas de futur. Cada xiquet també és un ser molt especial i ara els ho demostrem. Els nostres dits tenen màgia i cada xiquet té una marca molt especial, única e irrepetible en el món. La gent muggle la utilitza per a saber qui és cada persona però a més a més te poders màgics i és la que ens indica que som persones molt especials i singulars. Amb pintura de dits anem a fer el nostre “mural de les marques màgiques”. Cada xiquet tria un color, el que més li agrade i amb el dit gros amb pintura estampa en la cartrolina la seua marca i escriu el seu nom baix.

Una vegada tots han fet l’estampació observem les diferents formes i com no hi ha repetida ninguna. Tambe es poden fer estampacions en foli que després la mestra ampliara en diferents grandàries i retallarà. Es poden fer móbils per a penjar en la porta, o retallar-les i pegar-les en la portada de la agenda, posar la marca en lloc del nom...són moltes les activitats que poden fer-se d’aquesta i ens ajuden a comprendre que cada persona és única e irrepetible amb un exercici divertit. Després a partir d’allí aprofundim i iniciem el diàleg i les preguntes per arribar al tema que ens interessa. Però primer hem d’aconseguir posar en marxa el factor motivació i interés, sorprendre’ls i fer sentir la curiositat.

3.El símbol del mag.

La mestra reparteix un foli ple d’objectes màgics (una granera, un perol un gat, la snich daurada, una bola, una bareta màgica...etc). Tots els miren i trien el que més els agrada després ens expliquen per què han triat eixe.

Després podem fer la següent pregunta, Si X fora un objecte màgic quin seria? Per què?.

Cada xiquet va diguent les seues idees (Saray seria el llibre que li agrada molt llegir a la biblioteca, Sergio la Snish daurada que no para en classe, Laura la bareta que amb el

cabell pareix una fada, Juanjo el cotxe volador que corre molt, Saquira el gat perque és molt carinyosa i li agraden molt eixos animalets..etc). Seran idees positives i pot començar la mestra així els xiquets veuen que es normal reconeixer com és una persona i no hem de tenir vegonyes ni prejudicis en reconeixer-ho.

4.El llibre viatger.

En aquest llibre anem a contar la història de la nostra vida que ens fa ser persones úniques e irrepetibles diferents de la resta del món.

La mestra reparteix un llibre en blanc a un xiquet. Aquests en la seua casa i en compayia dels seus pares i família preparen i il.lustren (fotos, escrits, decoració) les pàgines del llibre i conten la vida del xiquet des del naixement fins eixe moment. Ens expliquen quan va naixer, que li agrada fer, detalls i aficions de casa. Una vegada fet el xiquet el porta a classe. Ens sentem tots en cercle i escoltem al xiquet (que pot convidar al pare o mare i que vinga) com ens conta qui és, quines coses li agraden, amics i aficions personals, detalls i anècdotes que siguen divertides i demostren la seua forma de ser (si és tranquil simpàtic, sociable), moments importants de la seua vida (naixement, primeres parules, aniversari, naixement d’algun germà...etc). Si ve el pare o mare és molt important per al xiquet qui escolta com és ell i pot anar construint la seua identitat de forma equilibrada i amb carinyo.

TOTS SOM INTEL.LIGENTS. TIPUS D’INTEL.LIGÈNCIES ACTIVITAT -Si observem la fitxa veiem com d’una marera iconica hem plasmat la teoria amb que numerosos autors en alerten de la presència de diferents tipus d’intel.ligències al cervell humà. Les tenim totes però algunes més desarrollades que altres. El nostre objectiu és descubrir quina capacitat tenim més desarrollada o quins dons personals tenim per tal de saber que podem fer i com fer-ho per a sentir-se plens i realitzats. Hem de superar la idea que solament és important i valorable les capacitats lingüístiques i matemàtiques ja que hi ha moltes altres que són de vital importància per al bon funcionament en la socetat amb les persones (habilitats socials i personals, creatives, corporals...etc).

-Entre tots i en un diàleg obert anem observant el cap d’aquest xiquet (que la mestra pot haver ampliat i penjat en la pissarra). Després de veure cada capacitat en que consisteix i en quina part del cervell està deduim que Harry tindria encesa la part corporal ja que

era un bon jugador, Ron la espacial i matemàtica per les partides d’escacs que resolia, Hermione la lingüística ja que tenia gran comprensió, llegia mot..etc. Podem anar veien els personatges i posem exemples. També podem posar exemples de persones conegudes o familiars i finalment passem a nosaltres mateix.

-Cada xiquet observa el dibuix i pinta el cercle que li agrade més perquè representa el que a ell li agrada més fer. Pintem i decorem la fitxa i escribim al costat le tipus d’intel.ligència que hem triat. Després farem na posada en comú i expliquem les nostres raons amb exemples pràctics de classe, casa o pati (Saray fa uns dibuixos molt bonics per això ha pintat la expressió artistica, Sergio li agrada molt tocar instruments i els endevina de seguida tots, li encanten els programes de música per a xiquets...etc) PLA DE DISCUSSIÓ -Tots som intelligents? Per què?

-Que és ser Intel.ligent o “listo” com diuen alguns xiquets?

-Si faig una cosa ben feta soc Intel.ligent en eixa cosa?

-Quans tipus hi ha?

-En que consisteix la inteligencia______? Per què?

-Per què hi ha dibuixat un_____? Què vol dir?

-Coneixes a alguna persona amb eixa intell.ligència?. Posa exemples -Tot el món té algun tipus d’inteligència?

-Què passaria si Harry no practicara i fera entrenaments?

-Jugaria tan bé?

-Que passaria si Hermione no llegira llibres?

-Podria fer tan bé els deures i ajudar els amics?

-Què passa si tenim una capacitat però no la practiquem?

-Què passaria si cada amic fa molt be el que sap que fa bé?

-Com funcionaria tot (els entrenaments, deures, partides)?

-Què passaria si tots forem intell.ligent en una cosa?

-Què passari si cada persona fera molt be allò que se li dona be?

-Si se’n dona bé una activitat podem ajudar la resta?

-Si ensenyem la resta poden saber com fer les coses que els costen?

-Que passaria si tots ajudarem els que no saben?

ACTIVITATS PRÀCTIQUES 1.Mural “Tots som Intel.ligents” Cada xiquet té una fulla amb el dibuix del cervell. Pinta el cercle, o cercle que li correspon a ell. Després explica la resta les seues raons amb exemples pràctics. La mestra pot donar pistes i podem portar notetes de casa on ens donen alguna idea. Quan acabem pegem el cabet en el mural i baix posem el nostre nom i el nom de la capacitat.

Així aniran a poc a poc tots els xiquets explicant i pegant els cabets. El mural queda molt bonic I el pengem per a veure les diferents zones pintades dels diferents cervells.

Tots som intell.ligents i per tant valiosos, importants i amb molt que ofereir al mon que estem i a la classe en la que convivim. Posem un gran retol on estiga el nostre lema “tots som Intel.ligents” i el deixarem allí en la paret per a que tots pugen saber-ho i recordarho quan ho necessiten.

2.Qui és qui?

En un mural hem pegat diferents fotos de diferents personatges (Einstein, Gasol, Picasso, Mozart, M. Montessori, Gandhi...etc). A poc a poc anem comentant pe quines coses són famosos aquests personatges i els xiquets aniran colocant els cartronets de les diferents inteligències (en dibuixet) baix del personatge (gasol és un gran esportista té una habilitat corporal molt gran, Einstein amb les matemàtiques, Gandhi amb les habilitats personals). És important explicar tot el que varen conseguir aquestes persones quan es varen donar compte del don que tenien i de que podein fer per a desarrollarlo i fer el món millor.

També podem veure el cas contrari amb revistes del cor i de debats “basura”.

Persones que no han sabut veure que eren inteell.ligents per a fer coses bones i de profit i les han deixat mortes sense gastar (posar programes per a que vegen com parlen i es falten al respecte, sense educació, gastar els dons per a criticar, fer coses amb mala fe..etc). Una vegada vist tot veiem que el món és millor gràcies a persones com les primeres que saberen gastar bé els seus dons i capacitats.

A MI M’AGRADA...

GUSTOS I MOTIVACIONS ACTIVITAT -Observem les il.lustracions de la fitxa que expressen diferents tipus d’activitats, aficións. Parlem d’elles i escribim baix en la ratlleta el nom de l’activitat que representa (Musica amb les notes musicals, lectura amb uns llibres..etc). Poden haver varios noms o surgir més d’un nom per a una activitat. Després d’escrits i vistos els gustos i preferències personals de cada xiquet cada un pintarà aquelles que més els agrade, les que represente les activittats amb que ell més disfruta, les que li produeixen més benestar perque fa bé i domina, les vinyetes preferides per simbolitzar els moments de la jornada on és més feliç i es sent més còmode.

-Una vegada escrit i pintat en el quadre que hi ha blanc ens dibuixem a nosaltres realitzant l’activitat preferida i triada. Quan acaben cada xiquet explica el seu dibuix a la resta de companys. D’aquesta forma tots els xiquets comencen a coneixer-se entre ells de forma positiva i també a aceptar els gustos i presencies personals.

PLA DE DISCUSSIÓ -Quines activitats t’agrada fer en temps d’esplai? Per què?

-Com et sents quan fas alguna cosa que no et surt bé?

-Com et sents quan fas alguna cosa que saps fer molt bé?

-Creus que és important que t’agrade el que fas? Per què?

-Que pots fer si has de fer una cosa que no t’agrade?

-Penses que tot el que fem ens agrada?

-Penses que si no ens agrada hem de deixar de fer-ho?

-Que passaria si solament ferem aquelles coses que ens agradaren?

ACTIVITATS PRÀCTIQUES 1.A mi m’agrada...

Portem fotos a classe (fotos de revistes, retalls de periodics...etc) amb aquelles activitats que ens agraden. Les pegem en el mural baix de nostre nom i expliquem tots perquè hem portat eixes fotos, d’on les hem tretes i que signifiquen per a nosaltres.

Després el pengem al correrdor per a observar les fotos sempre que vulgem. És molt important reconéixer quines coses ens agraden perquè ens fan sentir be i feliços. És el punt a partir del qual podem descubrir la nostra futura vocació.

VOCACIÓ: QUAN SIGA GRAN VULL SER...

ACTIVITAT -Entre tots parlem i discutim el que ens agradaria ser de major, el treball que ens agradaria realitzar i perquè (en funció d’allò que se’ns dona fer bé per les nostres qualitats i agrada fer). Parlem de les diferents oficis que podrien fer els nostres amics mags; Ron un gran matemàtic, Harry un entrenador o jugador de primera divisió màgica, Hermione mestra d’Universitat, Neville un cientific de lavoratori...etc i també donem raons. És una forma de anar veient relacions i un exercici previ o de motivació per començar amb nosaltres. La mestra també diu perquè va decidir ser mestra explica les seues raons que han de convèncer la resta.

- Després veiem l’exemple de Ron a la fitxa i cada xiquet fa el dibuix d’ell mateix en l’ofici en què es veu reflexat en un futur.

-A les ratlletes i breument s’escriu les raons de les seues eleccions (gustos, dons i qualitats ersonals...etc).

PLA DE DISCUSSIÓ Posem primer una escena en què Ron i Harry jugen als escacs i com l’habilitat de Ron és notable. També és interessant l’última escena on cada xiquet posa en pràctica les seues qualitats per salvar l’escola del mal.

-Que fa Ron en la escena?

-Amb qui juga?

-Qui guanya?

-Què fa Harry quan li guanya Ron? -Que passaria si Harry cada vegada que guanya Ron s’enfadara amb ell?

-Que passaria si quan jugara intentara fer-ho el millor possible i disfruta?

-Que fa Ron en la dibuix del llibre?

-En que s’ha convetit de major?

-Per què creus que ell ha decidit eixe ofici?

-Creus que si Ron fora jugador de l’esport dels mags ho faria bé?

-Seria feliç?

-Penses que en este ofici ho pot fer bé i ser feliç? Per què?

-Pot ajudar a altres persones? Com? -Com se sentiran les persones que ensenye Ron? -Com se sentirà ell en veure que ells són feliços?

-Que t’agrada fer a tu?

-Que t’agradaria ser de major? Per què?

-Que et faria falta per a conseguir-ho?

-Penses que Ron ha de treballar per a ser el que ha aconseguit? Com? ACTIVITATS PRÀCTIQUES 1.Què vull ser de major?

Repartim folis blancs, un a cada xiquet. També posem música suau per a que es cree un clima relaxat. Cada xiquet ha der fer un dibuix lliure d’allò que li agradaria ser quan siga gran. Pot emprar tota mena de material que facilitem (pintures, ceres blanes, teles de colors, botons i objectes, formes...etc). Cada un fara la seua composició lliure i després explicarà els companys el que ha dibuixat i perquè. Tots els murals es pengen a la vista de tots en el corredor per a que pugen veure’ls quan ells vullgen.

2.Quina faena té...?

Amb aquesta activitat el que volem es que prenguen consciència que tot treball implica una preparació, exigeix una responsabilitat i necessita d’unes accions pràctiques que són els diferents treballs que hi ha i podem realitzar. La mestra diu un ofici i els xiquets han de dir-nos que fan, com ho fan, quines qualitats pensen que tenen o que se’ls pot donar bé (habilitats) per a poder fer-ho correctament i què creuen que han hagut de fer per a aconseguir fer eixe treball. Els podem fer preguntes i ho apuntarem tot en un mural. Podem portar revistes o material que il.lustre el que parlem (metges sense fronteres, mestres explicant lliçons, els obrers fent una casa).

Per exemple: “el metge ajuda i intenta salvar a les persones que van amb malalties, han estudiat molt per a saber si et fa mal una part del cos saber què et passa (que s’anomena diagnostic) i què poder fer per a que se’t passe. Estudien molts anys per a després no equivocar-se i donar-te una solució correcta al teu problema. De segur que els agradava de xicotets ajudar i parlar amb la gent dels seus problemes i conèixer el cos huma; com funciona, les seues parts...etc. Els necessitem per a quan tenim algun problema amb el cos o la ment, també per a cuidar-nos i dir-nos consells”.

Així podem continuar amb tots els oficis que hi ha i que ells també ens diuen (periodista, jugador de futbol, obrer, botiguer, jardiner,mestre) Normalment comencen per els del pares que són els que coneixen i després els que veuen en les revistes o els agraden. Podem introduir després nosaltres nous, polític, filòsof, pedagog, farmaceutic, científic...etc i posar exemples d’inventors o persones les quals amb les seues aportacions feren el món millor i la gent més feliç.

3.Què passaria si...?

Aquesta activitat ens demostra que tots som necessaris, important i valiosos.

Amb els exemples anteriors anem anotant que passaria si eixes persones deixaren de treballar en el seu ofici. Per exemple: que passaria si les cuineres del menjador deixaren de fer-nos el dinar tots els dies?, què passaria si els policies deixaren de vigilar els carrers i guiar el tràfic?, què passaria si els mestres no donaren classe?. A poc a poc arribem a la conclusió que tots formem part d’una totalitat, d’una xarxa on tots estem relacionats i la influència dels uns amb els altres és molt gran, ja que determina que el dia a dia normal es veja alterat en el seu equilibri natural de la quotidianitat si un d’ells deixa de cumplir la seua funció.

4.Joc dels oficis.

Tots en cercle i sentats com els indis. Un xiquet es posa al mig del cercle I es pensa un ofici. Després per gestos i mímica ha d’escenificar el treball. El xiquet que creu que ho sap alça el braç i si l’endevina passa ell dins del cercle. Primer ens diu com ha fet per endevinar l’ofici (quin gest li ha donat la idea) i després pensarà un altre que seguidament posarà en escena.

-Sóc responsable d’allò que hauria de fer però no faig?

-Si no ho faig i queda per fer què passa?

-Faig cas a les orientacions i consells dels meus tutors?

-Poden ajudar-me? Com? Per a què em serveix fer-los cas?

-Pot fer una altra persona el que em toca fer a mi?

-Tracte be els alumnes?

-Em sent a gust amb ells?

-Parle amb ells?

-Els pregunte com es senten, que fan o que els preocupa?

-Em molesta que es sinceren i em conten coses? ACTIVITAT PER AL MESTRE : COM SÓC JO? : SÓC UN BON MESTRE? QUÈ VULL JO?: TINC UN BON TREBALL? Howard Gardner al seu llibre “Mentes Flexibles; el arte y la ciencia de saber cambiar nuestra opinión y la de los demás” ens explica com de difícil és que es produiexca el canvi de mentalitat en l’home. En aquest treball realitza un estudi exhaustiu però molt pràctic amb casos molt concrets de totes les fases per les quals hem de passar per a que un canvi mental es produesca ens nosaltres i amb ell el creixement i evolució.

Nosaltres, com a professionals podiem fer-nos les següents preguntes: És la nostra professió un vehicle per a l’autorreaització personal?, com sabem que realment és aquest el nostre treball i no un atre? Ens dona la felicitat?, tenim un bon treball o hauriem de canviar?, respon a les nostres necessitats?, els resultats son bons?, com podem ser bon treballadors y mantenir-se en la missió personal sense desanimar-se endavant les temptacions que tenim (desintés famílies, indiferència de la societat sense nord ni valors, xiquets desmotivats...etc).

El autor defineix un bon treball com “aquell treball tecnicament Excel.lent que a més intenta obtenir resultats étics i responsables. Quan ética

i Excel.lència

convergeixen”. En funció d’aquesta definició anem a presentar un dossier amb tres parts adaptat a la professió del mestre en què hi ha una sèrie de preguntes per a meditar i que ens poden ajudar a reafirmar-se en la professió, a veure la necessitat d’un canvi ,la reestructuració d’alguns aspectes o simplement a crear conflicte cognitiu i crèixer. Com

ens ensenya l’autor tenir capacitat per a canviar (ments flexibles) ens garanteix la supervivència en aquest món (adaptar-se i evolucionar).

Les tres parts per a reflexionar i veure si el nostre treball és a més una vocació, és a dir, un bon treball ,són: Missió (Reconèixer i confirmar), Model (Positiu i negatiu)i Prova de l’espill (personal i íntim).

PER A REFLEXIONAR: SÓC BON MESTRE? ,TINC UN BON TREBALL? 1.MISSIÓ (RECONEIXER I CONFIRMAR; JO AMB LA IDEA DEL CANVI) -Per què sóc mestre? Per què em dedique a està professió I no a una altra?

-És important ensenyar el millor coneixement del passat?

-Per a què pot ajudar això els infants?

-He de preparar les seues ment cap el futur? Per què?

-Si el futur és poc cert i amb molts canvis es necessari ensenyar a ser flexibles de ment per a sobreviure?

-Si el coneixement s’aplica i es transforma de forma difícil de previndre, hauré de canviar jo per ajustar-me a ell? Per què? Què passaia si no ho faig?

-Si no ho faig jo com a mestre primer...podran fer-ho els meus alumnes?

-Són els alumnes els ciutadans del futur? Per què?

-Si els xiquets imiten comportaments i models, jo que faig?

-Si sóc la persona amb qui comparteixen més temps això m’eixigeix alguna obligació moral-ética cap a ells? Per què?

-Si sóc un bon model i ells m’imiten podrán aprendre a ser bons ciutadasn? Per què?

-Què passarà quan jo no estiga?

-Què faran? Com se comportarán? Per què?

-És la meua missió deixar-los una “herència mental” de vida i accions per a ells i la seua memoria emocional? Per què?

-Per a què pot servir-los en el futur quan s’enfrenten a la vida?

2.MODEL (POSITIU I NEGATIU; JO AMB LA RESTA) -Per a què necessite com a docent conèixer la vida de persones admirables y respetades (M. Montessori, P. Freire, Marta Mata...etc) en matèria educativa per a la meua professió en el dia a dia?

-Puc aprendre dels “antimentors” o professors (i d’experiencies emocionals negatives o traumàtiques que van associades als seu record) que no m’han ajudat mai? Què he aprés?

-Si no els haguera conegut tindria tan clar el que vull, la meua missió?

-Són les meues actituds com les d’ells? En què em diferencie?

-Què podria fer per millorar?

3. PROVA DE L’ESPILL (PERSONAL I ÍNTIMA; JO AMB MI MATEIX) -Sóc bon treballador?

-Estic orgullos del meu treball?

-Que puc fer per millorar-lo?

-Qui em podria ajudar?

-Què diu la resta de companys(de confiança) del meu treball?

-Si es gent de confiança puc fiar-me de la seua crítica constructiva?

-El que em diuen coincideix en allò que pense, les meues conclusions?

-Si no coincideix què significa? Què puc fer?

-Puc demanar ajuda? Qui pot ajudar-me? Per què?

-Sóc responsable d’allò que faig?

-Em disgusta donar consells si me’ls demanen?

-Estan contents d’anar a la meua classe? Estan motivats?

-Em sent satisfet?

-Hem canviat I evolucionat del principi de curs fins el final? En quines coses, actituds concretes?

Amb aquestes preguntes feflexionem i podem traure conclusions sobre la nostra pràctica educativa. Cal dedicar moments de reflexió (silenci i soledat) i autoavaluació per a veure si allò reflexat en l’espill de la veritat ens agrada i fa feliç o ens desagrada i ens produeix infelicitat. Hem d’enfrentar-nos amb una ment oberta i bona disposició ja que el fet de conèixer qui som, com som i que volem (amb les nostres experiències i amb els consells de la resta que ens poden ajudar i orientar).Aquest descobriment de vegades també ens asusta a nosaltres però és l’unica fòrmula per a lograr la felicitat .Amb el reconeixement de la nostra missió personal (la del mestre una missió d’amor al treball i als xiquets) podem lograr l’autorrealització plena de la nostra persona, del nostre ser.