Arturo España i Marzá President de Brancal de la Ciutat
Brancalers, veïns i amics en la Festa, no patiu. La vida ens ofereix tant que una cortina de foscor mai podrà amagar eternament la llum del sol, les contrarietats no són sinó el motiu per a buscar ideals renovats que les convertisquen en aigua passada i en els fonaments d’un nou estat de bonaventures. Han sigut i estan sent moments durs que s’han estés en excés en el temps i sobretot han sembrat l’ambient de disgustos tan amargs com la manca de contacte humà, la nostra font principal d’aliment en el món de la Festa. Ningú podia esperar que a la vista de quatre dies per a la celebració de la nostra setmana gran passaríem a observar amb enorme incredulitat com es veien frustrades totes i cadascuna de les expectatives creades entorn a la nostra Festa major, ningú podia imaginar que haguérem d’atresorar tanta paciència per a escoltar el nostre “especial” pregoner Chema obrint el camí de la Festa, o per admirar a les nostres fantàstiques Madrines Clara i Carla i la seua insuperable Comissió representant a aquesta associació en cadascun dels extensos actes de la setmana Magdalenera, o per apreciar els nostres esplèndids monuments lluint majestuosos
en el seu emplaçament en el sector després de mesos d’esforç i dedicació en la seua confecció per part dels equips d’escorxador i de pintores, o negar la presència en centenars de llars del llibret de la Gaiata 1 sempre ple de la qualitat, afecte i obstinació que només el nostre excel·lent equip sap donar-li, o deixar de rebre l’anhelada companyia dels nostres ben volguts germans en la Festa de Fogueres alacantines i Falles de la Vall, Benicarló o València però, no obstant això, mai hem d’oblidar l’esperit Brancaler capaç de convertir la contrarietat en esperança, els disgustos en ambició de futur i l’espera en pretensió de progrés i millora en el retorn a l’activitat quotidiana. Encara que aquest llibre ens arribe inesperadament i per sorpresa, volguera veure el seu costat positiu i aprofitar per a donar-vos les gràcies, gràcies a tots per tot i més, per la vostra paciència, el vostre compromís i la vostra capacitat de trobar sempre el moment d’alé enfront de l’adversitat en els bons i no tan bons moments i demane que ningú defallisca perquè com resa el nostre himne… “Som Brancal i Lledoneros, orgull de soca i castelloneros”. Quasi res !
5
