LLIBRET GAIATA 5 MAGDALENA 2016

1. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 02

03. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 04

Estimats socis, gaiaters, col·laboradors i veïns del sector de “Hort del Corders”, és per a mi un honor, poder dirigir-me a vosaltres un any més com a presidenta d’aquest nucli fester.

Vull agrair a tota la gent que forma part d’aquesta comissió, la meua família gaiatera, les ganes de treballar per les nostres festes i tradicions, no sols en aquest llibre, sinó també en el nostre monument, passant fred al Magatzem de les gaiates i la nostra dolça presentació d’aquest any, però també tots els treballs que es fan al sector.

Tot aquest esforç es veu reflectit en Noelia, la nostra madrina, la madrina infantil Laura i Jordi com a president infantil, que després de set anys tornem a gaudir d’aquesta figura, han fet que el seu somriure i il·lusió il·lumine el seu somni i introduirà a tota la comissió en ella per fer que tots junts, treballem i gaudim amb ells.

Però sense els comerços del sector i els socis col·laboradors aquest llibre no seria possible, ells continuen recolzant-nos i donant tot el que poden per les tradicions i la festa de Castelló. Gràcies a tota aquesta gent que any rere any sustenta aquest sector gaiater, perquè quan apleguem a aquestes dades, puguem divertir-nos a la plaça Hort dels corders, amb uns monuments humils però plens d’il·lusió i amb activitats perquè puguen gaudir tot públic existent.

I ja que tinc aquesta oportunitat, aprofite per a convidar-vos a la nostra carpa en la setmana Magdalenera, per poder gaudir amb vosaltres d’uns moments inoblidables, ja que la gent que ens ajuda són per nosaltres uns grans amics.

Sols em quede dir que, estic orgullosa d’estar al davant d'aquesta comissió que treballes per què tot isqué perfecte.

Que la gent de Castelló gaudisquen amb nosaltres i que els carrers de la nostra ciutat és omplen de llum i color en aquesta Magdalena 2016!!

Molt bones festes i moltes gràcies!!!!

05. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 06

Permeteu-me que faça meues les paraules de Bernat Artola, el poeta que com cap altre va posar en vers les Festes de la Magdalena, i que us demane a tots vosaltres que les feu també vostres: El poble de Castelló, i al davant l’Ajuntament, vol fer enguany unes festes que siguen festes de pes.

Les castellonenques i els castellonencs ens estimem molt significativament les nostres festes i sentim de manera especial durant eixos dies un “orgull de genealogia” que gaudim de compartir amb els nostres conciutadans i visitants. Castelló transforma sàviament en alegria, germanor i cultura aquest orgull durant les festes i a mi, com a castellonenca, com a castellonera i, per primera vegada, com a alcaldessa, em plau molt compartir amb tota la ciutadania i especialment amb la gent del món de la festa l’orgull de genealogia que invoca Artola.

La Magdalena 2016 arriba ben d’hora enguany. Del 27 de febrer al 6 de març la nostra ciutat es transformarà per a viure d’una forma especial unes celebracions que any rere any rememoren el trasllat de la ciutat des del Castell Vell fins al pla, un trasllat que va quedar històricament consagrat aquell 8 de setembre de 1251 i que va esdevindre el primer moviment col·lectiu del poble de Castelló cap a la conquesta d’un millor futur, de major autonomia i benestar per als nostres avantpassats. Aquell camí de progrés que vam encetar aleshores –tot i l’històric assentament al pla- és un camí que mai finalitza i que cada generació hem de saber continuar, junts i units, per a aconseguir un canvi real, un trasllat sempre a una millor posició respecte de la qual en cada moment partim. Castelló fa camí de futur cada dia i en aquest camí no podem deixar-nos a ningú dels nostres conciutadans i conciutadanes a la cuneta, malgrat que això ens faça caminar més lents.

Les Festes de la Magdalena conjuguen història, tradició, costums i cultura, i tenen també una dimensió econòmica, política i social que no podem obviar i respecte de les quals hem de saber fer valdre els principals valors de consens en la ciutat. No de bades les nostres festes fundacionals són una de les millors oportunitats que tenim cada any de generar més cohesió social i enfortir-nos així en la convivència pacífica i enriquidora. Així mateix les Festes de la Magdalena son també una oportunitat excepcional de consolidar-nos com la capital de les comarques de Castelló mitjançant un acolliment cordial i integrador dels nostres veïns i veïnes.

El Pregó, un dels actes més significatius i entranyables, és en aquest sentit un espai de mutu coneixement i reconeixement, i de celebració conjunta de totes i tots els que compartim el territori castellonenc.

No s’entendrien les Festes de la Magdalena sense les gaiates, signes de la nostra idiosincràsia com a poble. Gràcies al treball i la il·lusió de les comissions de gaiata tota la ciutadania pot prendre consciència dels seus orígens històrics i de la seua tradició llegendària, i pot tindre també l’oportunitat de socialitzar-se mitjançant les manifestacions de la cultura popular. Les gaiates fan possible la transmissió arreu de la ciutat de l’ambient festiu, dels valors de la festa i del sentiment col·lectiu de pertinença, i també fan una important contribució al procés continu de construcció de la nostra identitat col·lectiva com a fonament de cohesió social.

Els 19 sectors gaiaters, custodis de la “llum antiga”, conformen un cor que batega durant tot l’any per a mantindre viva la festa i arrelada a les tradicions i símbols que més ens identifiquen i ens uneixen, i palesen la diversitat del poble de Castelló, una diversitat harmònica que esclata alegre i joiosa quan “ja el dia és arribat de la nostra Magdalena”.

07. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 08

Com a preludi de la primavera, Castelló prepara les festes de la Magdalena, especialment les comissions de gaiata, que ho feu amb una il·lusió i una cura úniques perquè la vostra dedicació esdevingue la manifestació més típica i lluïda de la ciutat durant las festes.

El Pregó, la Romeria de les Canyes, la Processó de les Gaiates o l’ofrena de flors a la Mare de Déu del Lledó són distintius festers d’un poble que s’enorgulleix de la seua tradició i gaudeix d’honorar-la. Però els castellonencs i les castellonenques hem sabut també fer de les nostres festes un espai de participació ciutadana, d’innovació, d’apertura al món i de diàleg amb altres pobles i cultures, i per això hem aconseguit consolidar-les com a referent nacional i internacional.

Les comissions de gaiata sou la medul·la espinal de la festa, l’esteneu des del cor de la ciutat als barris perifèrics i feu alhora que cada barri i raval aporte a la festa la seua gent i les seues singularitats. Les comissions sou essencials per a dur les tradicions i costums, la música, la pólvora, els colors i els sabors d’aquests dies a cada indret de la ciutat. Gràcies a vosaltres i al vostre treball generós, les Festes de la Magdalena són un exemple de festa viscuda al carrer i àmpliament participada, tant pels adults, com pels xiquets o pels nostres majors.

Vull fer un esment agraït al Patronat de Festes i a la Junta de Festes de Castelló. En el primer cas perquè es tracta d’un òrgan de recent constitució que donarà plena legitimitat a l’organització de les nostres festes, en vincular-la directament als representants de la sobirania popular i a la participació ciutadana amb un esperit plenament democràtic. En el cas de la Junta per la voluntat de dedicació i de treball generós pel bé comú que demostren tots aquells que han volgut implicar-se en l’organització de les principals festes de la ciutat, ja des del moment de la presentació de candidatures a la presidència d’aquest ens fester. Estic segura que els nous equips de persones al front de les noves responsabilitats faran créixer i millorar les Festes de la Magdalena i, com a conseqüència, el nostre orgull -crític, però contundent- com a castellonenques i castellonencs. D’aquest manera, com va escriure Bernat Artola: ...quan pels antics camins anem cap a la muntanya portant a la ma la canya com bordó de pelegrins, recordem que tots som un i que la terra ens ajuda tornant-nos en flors, tossuda, la fel dels pecats comuns

09. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 10

Benvolguts amics, benvolgudes amigues, És un veritable plaer adreçar-me a la Comissió i als veïns de la Gaiata 5, com a president de la nova Junta de Festes. En nom del meu equip, us salude des de la convicció que compartim una profunda estima per les nostres festes.

Cada any per aquestes dates ens sentim convocats a la Magdalena, i ens unim per preparar la commemoració de les celebracions fundacionals de la nostra ciutat. Durant nou dies, fem palesa a través de la festa la voluntat de continuar bastint entre tots el projecte comú que és Castelló, la nostra ciutat.

Sense dubte, les festes de Castelló tenen en les comissions gaiateres un factor vertebrador que esdevé fonamental per a entendre la transmissió de les tradicions pairals de generació en generació, fins arribar a l’actualitat i projectant-se cap al futur.

Fa uns anys vaig tenir el privilegi de viure les festes al cor de la Gaiata 5, que vaig tenir l’honor de presidir. Per això és un doble plaer per a mí adreçar-me a tots vosaltres. Des d’ací, vull felicitar a la Comissió per una tasca tan discreta com important en favor de la festa, garantia de futur dels valors que ens uneixen com a castellonencs. Finalment, desitge a tot el veïnat del sector que les festes de la Magdalena 2016 siguen inoblidables. Gaudiu-les!

Moltes gràcies

11. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 12

Estimats amics de la Gaiata 5 “Hort dels Corders” Agraisc l´oportunitat que a traves d´este llibret s´em dona per a poder dirigir-me a tota la comissio i veins d´este simpatic sector.

Ser de la comissió d´una Gaiata no sols es un honor sino també una responsabilitat ja que pertanyer a la comissió genera obligacións com ser model d´ínnovacions i de compliment de les responsabilitats que assumix cada Gaiata.

La Gaiata es el simbol del nostre benvollgut Castelló i de les seues festes fundacionals. La gaiata forma part i enalteix amb la seva presencia i la seva gent la concordia i la unitat d´aquest el nostre poble, el poble de Castelló.

Les Gaiates em de seguir creant felicitat i fent mes grans aquestes festes que ens uneixen a tots sense importar la raça, el color politic o les preferencies culturals o socials de cadascun Que la Magdalena 2016 siga molt feliç per a tots i que puguem viure en pau, prosperitat i sana convivensia estos dies en que tots conmemorem l´historic trasllat de la ciutat del Castell Vell al fertil pla en que s´asenta el nostre vollgut Castelló.

Una abraçada molt forta per a tots ¡¡ FELIZ MAGDALENA 2016 !!

13. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 14

15. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 16

17. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 18

19. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 20

21. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 22

23. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 24

CONEIXENT A NOELIA

És l’hora de l’entrevista i ens reunim, Noelia

i jo, en una cafeteria pròxima al seu domicili.

Comença parlant-me de com és ella, per tal de que la puguem conèixer millor.

Noelia té 21 anys i estudia en la UJI el Grau de Magisteri de Primària. L’agrada escoltar música, ballar, llegir... i es considera una persona simpàtica i amiga dels seus amics.

Normalment, acostuma a ajudar als seus pares en el treball, estudiar, anar a classe i

aquest vincle, perquè no s’ha pogut o per altres motius, sí que em sent castellonera i que pertanyo al món de la festa i al món castelloner, perquè he entrat, m'ha agradat i és el que importa, que quan el conegues t'agrade, ho sentes i vullgues seguir dins.

Com vas rebre la noticia de ser madrina?

Va ser sopant en un restaurant, que la presidenta ja estava buscant madrines i llavors va pensar en les dames i va preguntar quines de les dames voldrien eixir de madrina. Així, jo vaig dir que sí, perquè m’abellia i com que no va haver cap que diguera que aquest any sí que podia i vaig ser l'única que vaig poder, vaig ser elegida.

Què sents quan llueixes el trage regional?

Em sent molt orgullosa. És com que representes a una part de Castelló allà on vages. És com que amb el tratge estàs representant a tota la història de Castelló, a la seua tradició. És com un sentiment molt fort.

Com vas viure la presentació?

Amb moltíssims nervis. Des de la vesprada, que ja estava pentinada i tot, ja estava desitjant que començara i, quan van arribar el membres que eixien, les dames, i tots a ma casa, en eixe moment van augmentar més els nervis. Després, de camí al palau, pareix que em vaig relaxar més, però, quan vam entrar i vaig veure la decoració, com començaven a eixir personatges, la meua germana, i tot, vaig començar a plorar d’emoció. Dalt ja estava més relaxada, perquè estava disfrutant de tot, de cada detall que estava passant, ho observava tot, per a quedar-me amb tots 25. FESTESDELAMAGDALENA2016

estudiar més i, en un futur, es veu treballant en el que li agrada, sent feliç amb una família, amb els amics, etc.

Ets de arrels castelloneres, és a dir, comptes amb tradició castellonera?

La meua germana va eixir en els Cavallers de la Conquesta com a dona de companya l’any 2007.

Quants anys portes en el món de la festa? I més concretament en el món de les gaiates?

Porte des de l’any 2014, que vaig eixir en

els moments.

Tens ganes de que el teu monument gaiater òmpliga de llum i color el teu emplaçament?

Sí, tinc moltíssimes ganes. A més, com ja estem fent el monument, l’estem començant, és com que vas veient que ja s’està fent, com va seguint, t’imagines com quedarà amb les llums enceses, en la desfilada, quan el fiquen en la plaça... És com que ja tens moltes ganes.

Què opinió tens de Arantxa, la nostra presidenta, Laura, madrina infantil, i Jordi, president infantil? Com és la teua relació amb tots ells?

Arantxa, com és una persona jove, et comprèn millor i fas de seguida eixe vincle bonic, fas amistat. A més, es preocupa molt per tots els actes que té la gaiata, pel monument, de quedar per a fer-ho, de quedar tots junts per tal de reunir-nos per a dinar o sopar, per a prendre alguna cosa, etc. Es preocupa molt d’unir a tota la gaiata.

Laura és una xiqueta a qui he agafat moltíssima confiança.

Hem fet un vincle molt gran de madrines i em té com a la seua germana major. Crec que a tots ens passa el mateix amb la nostra madrina infantil, que és com la teua germaneta xicoteta, ho viu tot al màxim amb mi. S’ha fet una relació molt especial.

Jordi és una persona que de seguida té bromes. En tot moment t’està mirant i fente alguna carassa o alguna broma en qualsevol acte més formal, per a que siga més entretingut. M’agrada eixa confiança que tenim i, a més, com que és el germà de la madrina infantil, s’ha establert un vincle entre tots.

De tots els moments viscuts

Cavallers de la Conquesta com a dona de companya. Després, l’any següent, vaig entrar a pertànyer a la Gaiata 5 com a dama i ara, aquest any, com a madrina.

Creus que una castellonera naix o es fa a mesura que passen els anys?

Crec que es pot nàixer castellonera i es pot fer, perquè la gent que té família que ha pertangut tota la vida al món, segurament seguirà dins d’aquest món, perquè els seus pares, avis o qualsevol altre familiar continuarà dins. Però jo que no he tingut mai

fins ara, quin recordes amb més afecte al costat de Laura i Jordi?

El dia de la presentació, sense cap dubte! Hi han hagut més actes, però com el de la presentació cap, ja que és com el que hem viscut els tres amb el mateix sentiment.

Què destacaries de les teues dames i els acompanyants?

Són persones que comparteixen la mateixa il·lusió d’eixir, de viure-ho, de gaudir de la gaiata... Encara no hem viscut aquest any molts actes tots junts, llevat el dia de la presentació, però el que conec de moltes d’elles, que van eixir l’any passat amb mi, ho hem passat molt bé, hem gaudit juntes de molts actes i vam fer amistat.

Dels acompanyants he de dir que en tot moment han estat amb nosaltres.

Mos fan riure en qualsevol moment, per a que es facen m é s amens

els actes i sempre ens ajuden si tenim que arreglar-nos el vestit.

Dels actes de la setmana gran, quin esperes amb més entusiasme?

M’abelleix moltíssim l’acte de la desfilada de gaiates, perquè ja ha passat la romeria, han baixat i tot, i és com que anem a mostrar el nostre monument a tots, van a veure-ho. A més, és la primera vegada durant la setmana que ens vestim de castelloneres i anem totes les dames i gent de comissió. Per això m’abelleix tant. D’altra banda, l’acte de la Lledonera també l’estic esperant, per la devoció que li professe.

T'emocionaràs la nit del «Magdalena Vitol»?

Home, segur! No sóc plorona, però sí que he estat dient els últims anys que no anava a plorar, perquè no sóc així, i al final eixe dia acabe plorant sempre. A més, aquest any com hem fet aquest vincle tant especial amb totes les madrines, arribarà eixe dia i vorem el final molt pròxim. És l’últim dia, l’últim acte de Magdalena.

Per això crec que sí que m’emocionaré.

Quedaran encara uns quants actes per viure, però la setmana gran finalitzarà, per la qual cosa m’entrarà més pena.

Pots dedicar unes paraules al teu sector?

Espere que disfruteu la setmana de la Magdalena amb mi.

Que visqueu tot al màxim, vos involucreu en les festes, les tradicions, etc., que acompanyeu a la gent de la festa i que vos animeu a veure els pregons, desfilades... que s’han fet per a que tots gaudim. Vingueu a visitar-nos a la carpa de la gaiata i visqueu les festes molt intensament.

Autora: Anaïs del Vigo i Ferrer

FESTESDELAMAGDALENA2016. 26

27. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 28

CONEIXENT A LAURA

Com et veus en un futur dins del món de la festa?

Laura és molt bona amiga meua. Té 9 anys i va al col·legi Antoni

M'agradaria ser madrina major, com Noelia, d’aquesta mateixa gaiata i també ser Na Violant, com Melina i Marta. Elles ho han fet molt bé en els seus càrrecs.

Armelles de Castelló. Li agrada molt jugar al tenis, ja que juntes anem dos dies a la setmana a practicar-lo. És una xiqueta alegre i divertida i jo la vull molt.

Hem vingut a fer l'entrevista a la platja, perquè molt prop d'ací, al costat del mar, és on va començar el seu somni amb el nomenament de la gaiata.

Què et sembla la teua madrina major i què tal és la relació amb ella?

Comencem!

És molt bona i, a més, és guapíssima, però a vegades és un poquet despistada, encara que ací estic jo per a fer-li un poquet de memòria.

Què vas sentir quan et van dir que series madrina?

Fa molts anys que formes part al món de les gaiates?

Tenia molta il·lusió de ser madrina i de què tu, Iris, em posares la banda el dia de la presentació.

Dos anys, en “Hort dels corders”, que han sigut especials. Poder viure les festes dins d'una gaiata és realment impressionant.

Dels actes d'abans de la nostra setmana gran, quins són el que més t'agraden?

Qui et va animar a ser madrina infantil? I, què significa per a tu representar aquest càrrec?

La imposició de bandes i la presentació de la gaiata, són els dos moments en què em posen la banda i els més emotius per a mi.

Arantxa va preguntar als meus pares, una nit de Magdalena, si jo volia ser madrina infantil i vam dir que sí! Per a mi, ser la representant dels xiquets del sector, és molt important. Tinc molta il·lusió, però, al mateix temps, nervis per fer-ho de la millor manera possible.

Quin acte de Magdalena tens més ganes que arribe?

La desfilada de gaiates, per a poder donar moltes voltetes!

Sent el teu germà president infantil, com et sents?

Molt bé, però a vegades em fa enfadar.

I la relació amb Arantxa, la teua presidenta? És molt bona, però de vegades un poc controladora perquè isca tot perfecte.

29. FESTESDELAMAGDALENA2016

Què li diries als xiquets del teu sector?

Que vinguen a la carpa a gaudir de les festes i que s'apunten que ho passaran molt bé.

Moltes gràcies Laura per acceptar la meua entrevista. Desitge que passes un any inoblidable i estic segura que seràs una gran madrina infantil. Jo estaré ací per a tot el que necessites.

Autora: Iris Alcántara i Moliner

FESTESDELAMAGDALENA2016. 30

31. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 32

seus amics i passar temps amb ells, li apassiona.

Quants anys portes formant part del món de la festa?

Al món de les gaiates tan sols dos anys, però dos anys molt intensos! Encara que, sempre he eixit a l’ofrena i al pregó infantil de llaurador amb una colla.

Com porteu la teua germana, Laura, i tu el fet de ser madrina i president infantil al mateix temps?

Discutim, però la vull molt i sempre em fa riure, per una cosa o per una altra. A l’hora de vestir-nos, jo faig l’esforç de posar-me el trage a soles, amb l’ajuda del meu pare, i així ma mare vesteix a Laura tranquil·lament.

Quin acte esperes amb més il·lusió de la setmana de festes?

La Romeria sense dubte, des de xicotet vaig a la Magdalena i és el més tradicional de les nostres festes. Per als xiquets, eixe dia comencen les festes!

Com és la relació amb els presidents infantils?

Tots som molt amics i ens ho passem molt bé junts.

Quin és el teu desig per a enguany com a president de la gaiata? I quins són els teus objectius com a president?

Desitge que l’experiència siga molt agradable i que tota la família gaiatera passem un any inoblidable.

CONEIXENT A JORDI

Jordi és un xiquet de 12 anys i estudia primer d’Educació Secundària Obligatòria a l’Institut Vicent Castell de Castelló, sent l’assignatura que més li agrada la biologia. De major vol ser zoòleg.

Encara que aquest any com a president infantil de la gaiata 5 no té molt de temps, li agraden molt els jocs electrònics, llegir i dibuixar, però, jugar amb els

33. FESTESDELAMAGDALENA2016

Quant als objectius, vull fer que les meues madrines tinguen un any molt feliç i gaudisquen d’ell.

Què li diries als xiquets del sector i de Castelló?

Que s’apunten a les gaiates, que ho passaran molt bé i es viuen les festes més intensament des de dins de la tradició castellonenca.

I als xiquets del sector vull dir-los que estan invitats a la carpa per a gaudir amb tots els xiquets de la gaiata dels jocs que hem preparat per a ells.

Espere que tots els teus desitjos i objectius es facen realitat i que gaudisques al màxim amb Noelia, Laura i amb mi. Estic molt segura que seràs un gran president infantil i jo sempre escoltaré les teues opinions per a fer una Magdalena per als xiquets increïble.

Que sigues molt feliç!

Autora: Arantxa Miralles i Benages

FESTESDELAMAGDALENA2016. 34

35. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 36

37. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 38

39. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 40

41. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 42

43. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 44

45. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 46

47. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 48

49. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 50

51. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 52

53. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 54

55. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 56

57. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 58

59. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 60

61. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 62

63. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 64

65. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 66

67. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 68

69. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 70

71. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 72

73. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 74

75. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 76

77. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 78

79. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 80

81. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 82

83. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 84

85. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 86

87. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 88

89. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 90

91. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 92

93. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 94

95. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 96

97. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 98

99. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 100

Estimada família gaiatera,

Benvolgut sector cinc; Ha arribat el moment de dir-vos adéu i acomiadar-me de vosaltres com a madrina infantil de la gaita 5 «Hort dels Corders». Ha sigut un plaer representar-vos aquest any, ja que m’heu fet sentir molt orgullosa i arropada en qualsevol lloc on he anat.

He tingut a les millors companyes i companys al meu costat, que han fet que tots els moments viscuts foren divertits i màgics. No puc oblidar-me de les meues dames majors i els seus acompanyants per haver estat pendents de mi i tractar-me com una més del seu grup.

I com no, a la meua madrina major i a la meua presidenta, que m’han acompanyat durant aquest any. A tu, Anaïs del Vigo Ferrer, dir-te que m’ho he passat d’allò més bé al teu costat en cada acte i cadascuna de les vegades que hem eixit juntes. A Arantxa, dir-li que ha sigut una perfecta presidenta i que, gràcies a la seua cura per els detalls, la gaiata funciona a les mil meravelles.

En aquest viatge he tingut al meu costat a uns meravellosos xiquets i xiquetes que són l’alegria de la festa i que, amb la seua innocència i entusiasme, han fet molt més divertits cadascun dels actes als que he tingut l’oportunitat de compartir amb ells. També han estat presents elles, les meues dames, i els seus respectius acompanyants, cap als quals no tinc prou paraules de gratitud per tot un any de complicitat, diversió, però, sobretot, molt d’afecte. Tots junts haveu aconseguit que aquest any es convertisca en un record inesborrable, que romandrà en la meua memòria sempre.

Junt a la meua xiqueta, Iris, i la presidenta, Arantxa, hem gaudit de moments únics i irrepetibles. És així com s’ha anat forjant un vincle d’afecte entre nosaltres, que, a pesar de la diferència d’edat, sé que persistirà al llarg del temps. Arantxa, no puc estar més agraïda per tot el que has fet per nosaltres aquest any. Sense cap dubte, hem tingut a la millor presidenta junt a nosaltres, però, sobre tot, la millor amiga.

Per últim, desitge que gaudiu d’aquest 2016 tant com ho hem fet nosaltres i, a Laura, Jordi i Noelia, que tinguen un any ple d’emocions. Espere que la Magadalena 2016 siga inoblidable.

No poden faltar paraules de regraciament cap a la nostra comissió, pel seu recolzament i la estima. Gràcies per haver-me donat l’oportunitat de passar a formar part de la història de Hort dels Corders i pel vostre esforç i treball desinteressat que realitzeu per el benestar de la festa.

Sols hem queda desitjar a Laura, Jordi i Noelia que tinguen un any ple d’emocions i vivències que mai puguen oblidar.

Una forta abraçada de:

Fins sempre...

Iris Alcántara Moliner

Agrair també a la comissió i demanar-li que continue així, amb il·lusió i ganes perquè seguisca la festa.

101. FESTESDELAMAGDALENA2016

Després de tot un any d’experiències viscudes i apropant-se la setmana gran dels castelloners, vull aprofitar aquest espai per a donar-vos les gràcies. Heu fet que em sentira molt afortunada de pertànyer a aquesta meravellosa comissió i de poder representar-vos. Per això, sols tinc paraules d’agraïment.

Anaïs del Vigo Ferrer

FESTESDELAMAGDALENA2016. 102

103. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 104

El dia 26 de juliol va començar per a la comissió d'Hort dels Corders un nou cicle fester. Aquest dia va ser el Nomenament dels màxims representants de la nostra gaiata per a les festes de la Magdalena 2016.

L'acte es va dur a terme en els salons de la Sala Opal del Grau de Castelló. Començàrem amb un piscolabis al l'exterior de la sala i a continuació vam passar al saló on va tindre lloc l'acte de nomenament.

En primer lloc van pujar a l'escenari les màximes representants de l'anterior cicle fester, Iris Alcántara i Moliner i Anaïs del Vigo i Ferrer, a qui se'ls va fer entrega d'un detall floral; a més a més les encarregades de dur l'acte, Lledó Martínez i Miralles i Melina Queral i Llach els van dedicar unes paraules d'agraïment pel preciós any que ens van fer passar, tant elles com les seues famílies.

Després d'acomiadar a les Madrines 2015, va ser el torn dels nous representants. Primer van xafar l'escenari la Madrina Infantil Laura Altarejos i Bono acompanyada del President Infantil Jordi Altarejos i Bono, seguits per la Madrina Noelia Capdevila i Duran acompanyada per la Presidenta Arantxa Miralles i Benages. Aquest any l'acte va ser un poc més especial, ja que després de 7 anys hem tornat a tindre present entre els nostres representants la figura de president infantil.

Amb els nostres representants damunt l'escenari, va arribar el moment de que els nostres representants rebessin les seues insígnies d'or. Posteriorment se'ls va fer entrega del tradicional pergamí commemoratiu i d'un detall floral. Aleshores tant les nostres madrines com els nostres presidents van voler dedicar unes emotives paraules a tota la Comissió.

Per acabar l'acte, les nostres madrines i el nostre president infantil van fer el tradicional crit de «Magdalena!». Després els màxims representants del 2016 ens van convidar a sopar a tota la Comissió i la velada es va allargar fins altes hores de la matinada.

105. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 106

Com cada any, la Gestora de Gaiates va organitzar l’acte d’Obertura de les Festes de la Magdalena 2016 als preciosos salons de l’excel·lentíssima Diputació de Castelló. Aquest es un acte previ a la Imposició de Bandes en el qual els màxims representants dels diferents sectors gaiaters, les noves Reines i les seues respectives Corts d’Honor es reuneixen per primera vegada.

Les Reines per a la Magdalena 2016, Carolina Tàrrega i Lola Marco es van dirigir al món de la festa i van transmetre la seua il·lusió i la seua felicitat a tots els allí presents, després d’haver estat elegides el passat 31 de juliol de 2015. Després de les seues paraules es van presentar a les components de les seues Corts d’Honor a qui se’ls va fer entrega d’un detall floral.

A més a més, els màxims representats de les 19 comissions de sector també es van presentar. Per part de la nostra gaiata, Noelia Capdevila i Duran, Laura Altarejos i Bono i Jordi Altarejos i Bono, van ser presentats per primera vegada davant del món fester com a màxims representants d’Hort dels Corders per al 2016.

107. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 108

Els dies 11 i 12 de setembre de 2015 es van celebrar al Teatre Principal de Castelló les Imposicions oficials de Bandes a les Reines i Corts d’Honor 2016, acte amb el que comença oficialment el nou cicle fester per a la Magdalena 2016.

El divendres 11 va ser el dia dels infantils. Abans de començar la desfilada, es va dur a terme l’acte d’imposició d’insígnies al Saló d’Actes de l’Excel·lentíssim Ajuntament de Castelló. Posteriorment, els màxims representants dels 19 sectors gaiaters, les Dames de la Ciutat Infantils i la Reina Infantil 2016, Lola Marco Alors, desfilaren cap al Teatre Principal.

Les màximes representants d’Alacant y de València, les Reines de la Magdalena 2015, Dunia Gormaz i Cristina Batalla, la Reina 2016, Carolina Tàrrega, i les seues respectives corts van rebre a la comitiva en l’entrada del Coliseu.

Una vegada va començar l’acte tots els presidents infantils van pujar a l’escenari, on l’alcaldessa de la ciutat de Castelló, na Amparo Marco, va ser l’encarregada de donar els pergamins acreditatius als Presidents Infantils de les gaiates. Jordi Altarejos i Bono, com a President Infantil de la nostra gaiata va rebre el seu pergamí, ple d’il·lusió i alegria.

A continuació les Madrines Infantils van ocupar el seu lloc a l’escenari, però la nostra comissió només tenia ulls per a la nostra xiqueta, la nostra preciosa Madrina Infantil, Laura Atarejos i Bono; que plena de felicitat va rebre la banda blanca de mans de l’alcaldessa de la ciutat.

El dia següent, el dissabte 12, va ser el torn de les representants majors, que van seguir el mateix camí el que els xiquets el dia anterior. Una vegada al Coliseu totes van pujar a l’escenari i la Reina per a la Magdalena 2016, Carolina Tàrrega, va ser la primera en rebre la banda verda. A continuació ho van fer les Dames de la Ciutat i també la nostra Na Violant, Marta Tena Soler, membre de la nostra comissió, rebé molt il·lusionada la seua desitjada banda blanca. La nostra Madrina, Noelia Capdevila Duran, amb un grandíssim somriure també va rebre la banda blanca.

Una vegada acabat l’acte els protagonistes dels dos actes es van dirigir cap al Real Club Nàutic de Castelló per tal de gaudir d’un sopar acompanyats de les seues famílies i amics. Posteriorment es va dur a terme un ball que va durar fins a altes hores de la matinada.

109. FESTESDELAMAGDALENA2016

El Palau de la Festa va ser testimoni de la nostra presentació oficial per a la Magdalena 2016. El dia 19 de setembre vam presentar als que seran els nostres representant per a les properes festes de la Magdalena. A l’acte van assistir les reines de les festes, Carolina i Lola, el senyor vicealcalde de Castelló, Enric Nomdedeu i autoritats, el president de la Junta de Festes, les Dames de la Ciutat, les Madrines i Presidents de les diverses comissions dels sector gaiaters, alguns col·lectius festers i altres amics de la festa.

El Palau de la Festa es va convertir en un plató de televisió, on vam poder gaudir del programa «Déjate de ranas y encuentra a tu príncipe». Les presentadores, Lledó Martínez i Miralles i Melina Queral i Llach van ser les encarregades de conduir tant el programa com la part protocol·lària de la presentació.

FESTESDELAMAGDALENA2016. 110

Quan només faltaven les Madrines en l’escenari, les presentadores del nostre programa d’amor van presentar al primer pretendent, Gastón Picarón, que tal i com la reina havia demanat, va demostrar que era un gran ballarí i li va dedicar un ball especialment preparat per a ella. En aquest moment, desfilaren cap a l’escenari les nostres Madrines per a la Magdalena 2016: Madrina Infantil, xiqueta LAU RA ALT AREJOS i BONO i Madrina, senyoreta NOELIA CAP DEV I LA i DU RAN. Les noves madrines van rebre les bandes de mans de les seues predecessores, i estes van col·locar els corbatins acreditatius als nostres estendards i se’ls van imposar les bandes de Gaiateres d’Honor a les nostres màximes representants del 2015.

En aquest mateix moment, les Madrines 2015 van gaudir de l’acomiadament que va preparar la seua comissió, un moment molt emotiu. Es van delectar amb un vídeo que van preparar alguns membres de la comissió especialment per a elles.

A continuació, les nostres madrines els van donar uns rams a les seues mares per agrair l’esforç que fan complint el seu somni Magdalener. I també hi va haver uns rams per a les col·laboradores.

Després de veure el ball que el segon candidat, Ramón Dulzón, li va dedicar a la reina Dulcinia, va arribar el moment de que els amics d’Hort dels Corders feren les seues respectives ofrenes: l’Equip de Fútbol Sala d’Hort dels Corders, l’Associació Cultural de festes de Francesc i Clara d’Assis, les Festes del Carmen, la Confraria Santa María Magdalena, el Centre Andalús de Castelló, el Centre Gallego de Castelló, el Centre Aragonès de Castelló, la Casa de València en Zaragoza, la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, la Falla La Mercè de Burriana, la Falla Plaza Rodrigo del Port de Sagunt, la Foguera Baver-Els Antigons d’Alacant, la Federació de Colles, la Gestora de Gaiates a càrrec de la Gaiata 19 i l’Ajuntament de Castelló.

Tot va començar amb la història de la reina Dulcinia, una sobirana que ho tenia tot en la seua vida, però li faltava una cosa, l’amor. D’aquesta forma el programa es va traslladar fins al «País de las Golosinas» per a que Lledó i Melina trobaren l’home ideal per a ella. Amb el castell de la reina Dulcinia de fons i després de que aquesta demostrara les seues dots de ball, van començar a pujar els representants per al 2016. La desfilada va començar amb els portaestendards ISMA EL EL-HADDAD i RODRÍGU EZ i MARC BAS TÁN i MARTÍN EZ, seguits per les col·laboradores I N MA J I MÉN EZ i ESCRICH, PAT RICIA SANCH EZ i ALONSO i I LIAN E AN DRÉS NAVARRO.

Després les presentadores van donar a conèixer el nom del tercer candidat per a conquerir el cor de la reina Dulcinia. Aquest era Felipe Golosón, qui va fer un ball d’allò més sensual i captivador per demostrar que ell també era un excel·lent ballarí.

A continuació va baixar tota la comissió i quan només quedaven les madrines damunt l’escenari, va arribar el moment més esperat per tot el públic, el moment de la decisió de la reina Dulcinia, que després de que els candidats entraren ballant i tractant de convèncer-la, va decidir que el seu elegir fora ¡Felipe Golosón! Aquest la va besar, la va agafar en braços i se la va endur.

Finalment les presentadores Lledó i Melina els desitjaren que foren feliços i menjaren perdius. Aquestes els van dedicar unes precioses paraules a LAU RA, JORDI i NOELIA, ja nomenats oficialment Madrines i President de la Gaiata 5 Hort dels Corders per a la Magdalena 2016 i van baixar de l’escenari seguits pels portaestendards i les col·laboradores. La festa va durar fins a altes hores de la matinada.

Al moment van pujar a l’escenari les nostres madrines 2015, I RIS ALCÁN RA i MOLI N ER i ANAÏS DEL V IGO i F ERRER, acompanyades per LU IS U LLDEMOLI NS i SALVADOR. Després vam rebre a l’escenari al President Infantil JORDI ALTAREJOS i BONO i a la Presidenta ARAN T XA M I RALLES i BENAGES per tal d’imposar les bandes a les dames i gaiateres de la nostra comissió.

A continuació van començar a desfilar les dames de la nostra comissió: Dama d’honor, senyoreta ZAI RA REBOLL i CABEDO, del braç de S ERGIO GI L i H ERRERO. Dama d’honor, senyoreta BEAT RIZ MAGDALENO i ALTAREJOS , del braç de S ERGIO GONZÁLEZ i BENAGES. Dama d’honor, senyoreta CARLA PARRA i BELLI DO, del braç de RAÚL PORCAR i AYM ERICH. Dama d’honor, senyoreta ANA MAGDALENO i ALT AREJOS, del braç de ALFONSO ALT AREJOS i MANZANO. Dama d’honor, senyoreta RAQU EL DEL V IGO i F ERRER, del braç de LU IS U LLDEMOLI NS i MARTÍN. Dama d’honor, senyoreta SAN DRA CABAÑERO i LAX, del braç de JOSÉ AN T ON IO MON T OYA i S ERRANO. I també la nostra comissió infantil Dama d’Honor Infantil, xiqueta LAIA CLAUS ELL i FABREGAT. Dama d’Honor Infantil, xiqueta SI YAM SAN TAMARÍA i NAVARRO. Dama d’Honor Infantil, xiqueta MARI NA DOÑAT E i SOLER. Dama d’Honor Infantil, xiqueta PAT RICIA DOÑAT E i SOLER. Dama d’Honor Infantil, xiqueta JAN I RE JAÉN i T ORI BIO, acompanyada per CARLES T U RCH i CEBREI RO. Dama d’Honor Infantil, xiqueta MAR ES T EV E i GARCÍA.

111. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 112

El passat 5 de juliol la nostra gaiata va fer oficial el seu agermanament amb la falla Plaza Rodrigo del Port de Sagunt .

Amb un dinar de germanor al local del Centre Gallego de Castelló, la comissió de la nostra gaiata va rebre als membres de la falla Plaza Rodrigo.

Tant els comissionats de la falla Plaza Rodrigo com nosaltres, vam gaudir d’un fantàstic dia. Els màxims representants d’ambdues associacions es van conèixer i els presidents van compartir idees i van començar a forjar futurs projectes.

Des d’aquestes pàgines volem agrair a la comissió de la falla Plaza Rodrigo l’afecte i la estima que ens van transmetre en aquell fantàstic dia. Esperem que aquest siga el principi d’una amistat que dure per molts anys i que ens porte moltes alegries.

113. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 114

115. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 116

La nostra festa, la Magdalena, de caràcter fundacional, té una forta repercussió al medi urbanístic i alhora al medi social en el qual aquesta es desenvolupa. Per tant, és evident l’existència d’una relació ( inclús podria ser-ne una de simbiòtica) entre les dues bandes anomenades al principi de l’article.

Cal dir, que les fonts on trobar informació sobre la nostra ciutat són escasses.

Fent aleshores d’aquest article també una proclama a la difusió de la que és la nostra història com a poble.

En primer lloc, trobem una important relació entre l’extensió de la ciutat i els espais on la festa es pot celebrar. Anys enrere, quan la ciutat de Castelló no havia abraçat les mesures que posseeix avui dia, el nombre de gaiates instaurades en un primer moment n’era un total de dotze. Entre totes aquestes no es pot destacar cap d’elles. Totes guarden un sentiment i sentit amb el nom que les abandera. I és que, un exemple, la Gaiata Hort dels Corders, no tan sols és un nom. En aquest cas, com a totes les altres gaiates més antigues, el nom reflexa la tradició del lloc, la tasca que es duia a terme en aquell lloc, el que feia la seua gent, la seua societat. Per tant, queda plasmada, la repercussió que el medi va tenir en aquest sector on avui dia, en honor a aquell temps, es celebra una festa.

Per altra banda, la resta de sectors, com ho són: Gaiata 1: Brancal de la Ciutat. La paraula brancal fa referència al marc lateral de les portes, normalment quan són de pedra. I personalment fora de pensar en una coincidència, just a aquesta banda més externa de la primera vila de Castelló es trobava una de les portes d’accés a la mateixa. Quedant, potser per això, posteriorment anomenada Brancal de la Ciutat.

Gaiata 2: Fadrell. Simplement, o no tant simple, el nom d’un emblemàtica plaça. Aquesta feia referència ja al nom de l’antic castell on habitaven els castellonencs abans de baixar a la Plana.

Gaiata 5: Hort dels Corders. Aquesta plaça era el cau dels fabricants de corda, del gremi de corders de la vila.

Gaiata 6: Farola-Ravalet. Conté el nom de dues zones de la ciutat. Per una banda, un nom urbanístic com és un raval ( arabisme que vol dir un suburbi o un barri extramurs). I per l’altra banda la Farola, un emblema de la incipient industrialització del moment a la ciutat en estil noucentista.

Gaiata 7: Cor de la Ciutat. Com anomena el propi nom, era el primer nucli habitat, com a burg, a la zona baixa del terme de la ciutat. Per aquest motiu és anomenada Cor de la pròpia.

Gaiata 8: Portal de l’Om. A mateix mode que el Brancal de la ciutat però de forma més explícita, mostra les estructures civils de protecció medievals que envoltaven la ciutat.

Gaiata 9: L’ Espartera. Aquesta zona recollia la producció d’espart de totes les marjals i voltants. Per així dir-ho, era on podríem trobar al seu dia el gremi de la gent dedica a la fabricació d’un material força necessari en temps passats.

Gaiata 10: El Toll. Un toll o clot, és el conegut com aiguamoll també. Una zona humida, inundable, on es solen conrear cultius del tipus de l’arròs, de la xufa o del cacau.

Gaiata 11: Forn del Plà. Els forns d’anys enrere no eren com els d’avui dia, és a dir, els forns eren al carrer i eren de caràcter comunitari. Un de tants forns que Castelló va poder tenir va ser aquest, que potser per la seua importància va quedar vigent amb el pas del temps.

Gaiata 12: El Grau. Aquesta era l’última gaiata de la primera fase de distribució de sectors. Contemplava el caràcter marítim i social de la gent que vivia al Grau de lla ciutat, que com a principal activitat econòmica tenia la pesca.

En els exemples presos de les gaiates anteriors es pot observar la relació que guarden les activitats socials i econòmiques d’un lloc, amb el nom del sector al qual hi pertanyen. D’aquesta manera, formant part del nom, alhora pertanyen a l’àmbit de la festa.

Gaiata 3: Porta del Sol. Era un centre neuràlgic, un efervescent ateneu, un societat aglomerada a l’interior del Casino Antic. En aquest edifici, a imitació dels grans ateneus de ciutats com Barcelona o altres nuclis europeus, es compartia i mostrava el interès per la cultura del moment.

Però, el punt més important del caràcter obert de la Magdalena, és quan la industrialització arriba al burg. Aquest creix i comença a acollir immigrants de diferents zones de la província. Com a resultat, la ciutat observa el creixement dels seus nous barris i veu la necessitat de que aquests s’emancipen com a noves entitats festeres independents. És a l’any 1982 quan s’incorporen sectors com el 13, 14 i 15, dues anys més tard 17 i 18. A dia d’avui, en general, si et desplaces a llocs com aquestos, o tens familiars, amics, coneguts en ells, pots observar les distintes procedències de cada un. Però que tots junts comparteixen una festa amb el mateix privilegi que les persones que pertanyen a les zones més cèntriques de la ciutat. Aleshores, podem dir i assegurar que la festa s’ha estès d’una forma igual, canviant la societat que envoltava la ciutat de Castelló i guardant una relació de compromís amb ella. La ciutat de Castelló mai queda quieta i es troba en continua evolució, evolució reconeguda alhora en els espais urbans de la festa.

Gaiata 4: L’Armelar. Com el nom mostra de forma evident. Eren totes les zones d’armela contingudes al nucli rural de la Plana.

117. FESTESDELAMAGDALENA2016

Autors: Jaime Gil Bou i Sergio González Benages FESTESDELAMAGDALENA2016. 118

La Germandat dels Cavallers de la Conquesta

Seguint la tradició de celebrar les festes fundacionals de la ciutat de Castelló el tercer diumenge de quaresma, al 1991 tindrien la seua data des de el dissabte 2 al diumenge 10 de març.

Encara que la nostra gaiata no estiguera agermanada oficialment amb la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, la relació era molt bona, alguns destacats membres de la comissió eren també Cavallers, a mes a mes, el primer Paloma Ripollés Basco. Na violant 1991 acte de les festes de la Magdalena que organitza la Germandat a l’estàtua del Rei Jaume I el Conqueridor, es al nostre sector i en el qual hi participen els nostres màxims representants.

Junta de Festes Cartell anunciador de les festes

Sota la presidència de Luis M. Doménech Company, les màximes representants foren:

Hort dels Corders La nostra comissió

Dames Vanesa Mudarra Dols María José Paulo Hernandez Beatriz Guinea Planelles

Carmina Baldayo Alba Madrina

Silvia Aracil Dols Madrina Infantil

El primer premi va ser per a la Gaiata 14 “Castalia”

Carmen Bonet Rambla Reina de les festes

Dames Infantils María Barberá Riera Belén Barberá Riera Piera Pezzi Flors Sandra Brisal

María del Carmen Selma Andreu Reina Infantil de les festes

President Infantil Jorge Pérez Mañez

Per primera volta, l’acte de presentació de les reines de les festes no es va celebrar al saló de plens de l’Ajuntament ja que estava en obres, va acollir l’acte els salons del Casino Antiguo.

Les festes de la Magdalena de 1991 van veure nàixer un nou acte, un que amb el temps s’ha convertit en un dels mes multitudinaris i amb una forta carrega emotiva, en aquell moment va rebre el nom de “Homenatge Popular a la Gaiata” avui conegut com “La Encesa” 119. FESTESDELAMAGDALENA2016

President Alberto Guinea Planelles Vicepresident Luis Ulldemolins Salvador Una altra de les novetats va ser el primer Piromusical de la història de les Festes de la Magdalena

Llibret de la Magdalena 1991

Secretari Antonio Moles Juan FESTESDELAMAGDALENA2016. 120

Tresorer Federico Albert García Vocals María Dolores Guinea Belén Guinea Planelles Mari Carmen Usó Reynes Josefa Barragan Granero Manuel Espuje Arellana Oscar Espuje Barragan Manuel Espuje Barragan Juan Vicente Bellido Zafont Jorge Pérez Salvador Carmen Mañez Navarro Juan Pablo Aracil Kesler Silvia Dols Nicolau Inmaculada Riera Guasp Ramón Barberá Rodriguez Joaquín Brisach Tomás Matilde Alé Revest Heidi Escudero Ludeke José Vicente Adsuara Peña Conchin Dols Rubio Benjamín Garcés Edo Rosa Saura Manuel Melchor Jordan Ernesto dols Barberá Emilia Blasco Amelia Ulldemolins

El primer premi del V concurs de pirotècnia va ser per a Pirotecnia Caballer de Godella (Valencia) que va disparar el dimecres 6 a la avinguda dels Caputxins.

El 5 de maig de 1991 es va reunir el jurat del concurs de la “Festa de la Rosa” presidit pel director de la Banda Municipal En Francisco Signes Castelló i van triar guanyador en la modalitat de composició, la cançó “Serenata de Maig” de l’autor En José Gargori Vicent, en la secció d’interpretació al grup “Vago Permanente” El 13 de juny es va registrar en la Junta de Festes, llavors dependent de la Fundació Municipal de Festes, la candidatura a president de la nostra gaiata d’En Luis Ulldemolins Salvador, per a les eleccions que es van celebrar el 15 de juny de 1991 al local de l’associació al carrer Sant Vicent, 20.-1º a les 18h. a la convocatòria només van haver-hi tres punts a l’ordre del dia: anàlisi de la gestió social y econòmica de la comissió eixint , exposició del programa dels candidats i elecció del president i per últim precs i pregams.

En arribar la votació va ser triat president el nostre actual tresorer, En Luis Ulldemolins Salvador.

Autor: Marco Antonio Esteve Cano

Comissió Infantil Benjamín Garcés Saura Pablo Garcés Saura Alejandro Adsuara David Mudarra Dols Antonio Mudarra Dols Antonio Espuis Barragan Esbós del monument gaiater presentat a la Junta de Festes amb el lema “En camins de Magdalena” En aquest 1991 no hi havent cap candidat a les recompenses de Fadrí d’Or o d’Argent en la secció de majors, si van rebre el Fadrí d’Argent els membres de la comissió infantil Antonio Espuje Barragan Emilia Blasco Sanz-Lamas Amelia Ulldemolins Angles Ernesto Dols Barberá Benjamín Garcés Saura 121. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 122

Pot ser massa a sovint ens passa –i és natural, en El següent acte en importància, i el que descriu certa manera- que embolicats entre tants esdeveniments, el sentit i el significat de tot el contingut de les festes, és actes i celebracions; entre tantes formes associatives la cavalcada del Pregó. El celebrem actualment el primer distintes i diverses de la festa dins dia de les festes, la vespra del tercer d’unes festes en constant evolució diumenge del temps quaresmal, encara (que aixina ha de ser, clar està) com que no sempre va ser així. són la nostra Fira i Festes de la Magdalena, correm el perill de perdre de

El Pregó va ser comboiat i posvista d’on venim, en quant a la nostra teriorment proposat a la Junta Central setmana gran es referix. de Festejos a la rebotiga de la farmàcia d’En Manuel Segarra Ribés (al carrer

Les festes de la Magdalena, Major, en la desapareguda placeta de des de la seua configuració moderna les Neus) amb altres il·lustres caste(a partir de 1945) a l’humil parer de llonencs com Sánchez Gozalbo, Lluís qui els escriu, han tingut sempre una Revest, Bernat Artola, Sales Boli, Benprincipal virtut: evolucionar, créixer i jamín Fabregat, Luis Rodríguez Bajuelo adaptar-se a cada temps, sense pero Matilde Salvador. Era l’any 1945. dre mai el sentit, la seua motivació Bernat Artola i Tomàs, autor del Pregó primera.

Escorcollant els arxius dels primers anys de les festes de la Magdalena en la seua concep Als forasters i als nostres xiquets, els expliquem ció actual, ú se’n pot adonar de la bellesa, de la intensitat, que les nostres festes, malgrat el seu nom, no són patro- la cura i l’amor que es posava en la cavalcada del Pregó. nals, sinó fundacionals. Però també nosaltres, que ens La solemnitat amb la que es celebrava i anunciava. Les preem de ser castelloneros de soca i portem amb orgull imatges d’arxiu ens ho poden mostrar amb més o menys de genealogia l’amor al nostre Castelló i les seues tradidetall, però els llibrets cions, hem de saber mirar enrere, llegir, aprendre. Preguneditats per descriure tar-nos el per què de les coses, que és la manera de sael que significava i ber i avançar. Perquè, cada dia, si ens preguntem, podem el que vorien a la cadescobrir detalls meravellosos, insospitats i extraordinaris valcada els presents, de les coses més senzilles i quotidianes del nostre poble. són un vertader treD’una casa del costat, d’un cantó de la vila o el raval, d’una sor i una font fidel i ermiteta de l’horta, del que hi ha o hi va haver sota el parica de formació magviment que xafen amb presses a diari els nostres peus... I dalenera. En els texts d’eixa manera –coneixent-nos més i millor- podrem seguir que introdueixen endavant, evolucionar, millorar, amb consciència del que cada part en la que som i de quina ha de ser la nostra motivació, quin és i on es dividia el Pregó, està l’origen de la nostra festa. De quin sòl beuen les nospodem contemplar la tres arrels. I eixe sòl on es fonamenten les arrels del vigosignatura de grans rós i fructífer arbre del nostre ésser i, per tant, de la nostra castellonencs, persofesta, no és altre que la fundació de la ciutat de Castelló. nes cultes i reblides Sense ella no existim. No som.

Manuel Segarra Ribés d’amor a la terra.

Des de l’edat mitjana, ja amb el principal nucli de població establert al pla, els nostres avantpassats tornaven al tossal en romeria penitencial i nosaltres ho seguim fent.

Eixe continua sent l’acte principal de les nostres festes i al voltant del qual giren tots els altres.

123. FESTESDELAMAGDALENA2016

Vull fer referència concretament a eixos texts que introdueixen la primera part del Pregó, la relativa a la fundació: El bloc Història.

sima prosa poètica, quasi èpica. D’una apassionada devoció a la memòria del Rei Conqueridor, al fet fundacional de la nostra ciutat i terme. Texts que llegits 70 anys després, et fan despertar, et sacsegen moven-te a pensar. Estes publicacions com també la dels programes de festes, on venen les programacions d’actes i els seus horaris, estan esguitats de precioses orles, dibuixos i pintures que donen una idea del geni artístic dels homes de l’època. La qual cosa es pot observar també en els dissenys de les carrosses que eixien al Pregó. Vertaderes joies on es representaven amb fidelitat castells, torres de l’homenatge, salons gòtics, campaments de guerra, fonts, places, barraquetes, alqueries...

Multitud de construccions i paisatges dels més diversos.

Cada llibret del Pregó i programa de festes, fins ben entrats els anys cinquanta, és una joia per llegir i observar amb deteniment. La llàstima és que d’alguns dels texts i il·lustracions que hi contenen, no hi ha constància de l’autor. Aixina n’eren de generosos aquells pioners! Preocupats com estem sempre ara per que figure el nostre nom i, sobre tot, la nostra foto, encara que no ens haguem preocupat massa per doblar el llom.

Continua havent-hi molt que aprendre d’aquells castellonencs ornats per qualitats i talents ben administrats i dedicats a llaurar i conrear l’amor a la nostra història, la cultura en totes les seues vessants i la tradició, però sempre recordant i honorant el fet principal: la fundació. I amb ella, el seu artífex: el bon rei En Jaume I, el Conqueridor.

Amor, esforç, criteri i dedicació amb el que tots –cadascú des de la seua xicoteta parcel·la festera (totes necessàries i importants) devem d’ajudar a enaltir les nostres festes.

Ens ho recorda aixina per sempre el gran Bernat Artola i Tomàs en eixe sublim regal que ens va deixar, que és el Pregó: “Quin fillol oblidaria la rabassa maternal?

Tots devem en dia tal, ratificar la promesa de mantindre sempre encesa, la llum de l’amor filial” I als amics de la gaiata de l’Hort dels Corders, com a tots els demés dels sectors germans i ens festers, desitjar-los sempre unes festes viscudes amb passió, pau i llibertat.

“Perquè la gaiata siga, el nostre millor Pregó!”

Vítol!!

Em van cridar l’atenció de seguida. Són texts d’una riquísFESTESDELAMAGDALENA2016. 124

125. FESTESDELAMAGDALENA2016

El 12 de març de 2010, la Secretaria d'Estat de Turisme va emetre resolució per la qual es va concedir el títol de “Festes d'Interès Turístic Internacional” a la Magdalena de Castelló. Aquest acte administratiu ha suposat per a les nostres festes pairals, el reconeixement de l'arrelament de les nostres celebracions tradicionals, per les seves característiques etnològiques, pels seus valors culturals i de tradició popular que les fan atractives per al turisme, sobretot cultural.

Haver aconseguit aquesta declaració té una gran importància, perquè més allà del que significa aquest títol honorífic com a revulsiu per al nostre territori al diferenciar i posicionar la Magdalena com eina del citymarketing de la nostra ciutat, a més, destaca la seua simbologia i singularitat com element diferenciador de la ciutadania que les reconeix com demostracions identitàries, singulars i pròpies del seu poble.

D’aquesta manera, en el món globalitzat en que vivim aquestes segnes identitaries que suposen les festes tradicionals, representen un certa desmundializació, posant les situacions a escala humana, la qual cosa avui dia molta gent està cercant per a no perdre'ns en la despersonalització i deixar de ser individu per a ser, de nou, persona singular.

Això ho representa la Magdalena i sobre tot la simbologia que l'envolta donant-li la seua peculiaritat.

I es que cada any, quan arriba el tercer diumenge de quaresma, Castelló desperta al dia amb el repicament de la campana Vicent. Els seus carrers s'animen amb el rebombori dels romers, que amb el mocador verd sobre els muscles van cap a l'Església Major. Allí, sentiran missa i es prepararan per a realitzar un bon camí. Després, agafaran les seues canyes per a poder anar cap a l'ermita de la Magdalena.

Any rere any, faça fred o calor, ploga o trone, la litúrgia es repetix, i la gent es retroba amb els seus orígens en aquella xicoteta ermita blanca, en la lloma de la muntanya. Perquè les festes de la Magdalena, són festes fundacionals, on les gents de Castelló demostren la fidelitat als seus orígens rememorant aquell dia 8 de setembre de 1252 on Jaume I, el rei conqueridor dels Valencians, estant a Lleida va donar la carta fundacional a Castelló.

Segons senyalen cronistes i historiadors de la vila, aquesta tradició que mou tot un poble, ha segut pràcticament ininterrompuda. I aquest ritual romer es repeteix cada any al trencar el primer albor del dia, on tota una ciutat es mobilitza, al so de les carcasses, la campana, i el rumor dels carros i la gent. És en el segle XVIII, quan s'unixen en el caràcter de la romeria, el sentit penitencial destacat en les èpoques anteriors i el fet de ser la romeria conciència històrica del passat dels castellonencs. A partir d'aquest moment, comença un nou període en la festa i adquirix protagonisme el monument de la gaiata.

La Gaiata, nostra màxima insígnia representativa suposa a més de monument de llum un element distintiu de primer ordre, que a ningú deixa indiferent. Pot agradar moltíssim o gens. El fet és que ens trobem davant un important valor diferencial, amb múltiples possibilitats de desenvolupament artístic i tecnològic. La gaiata suposa tot un repte que planteja repensar la seua pròpia essència per a encaminar-la cap a un futur més cert i amb un protagonisme més brillant, si cap.

A totes les xiquetes i xiquets de la Plana, des de ben menudets se'ls explica que la romeria celebra el trasllat de la vila de Castelló de la muntanya a la Plana, on els primers habitants que van baixar al plà utilitzaven canyes per tal de temptejar els terrenys per on passaven, segons senyala la llegenda que establia la necessitat dels primers pobladors de fer ús de les mateixes degut a la irregularitat dels terrenys i a que el trasllat es va fer de nit. Per este motiu, els antics moradors portaven canyes i gaiatos (gaiates), on penjaren fanals i xicotetes llums que ajudaven a reconèixer el camí.

Poc a poc, estes xicotetes gaiates de ma que any rere any, portaven els romers que commemoraven aquesta fita, i que feien que en la nit, es tornara clara com el dia, van desenvolupar-se fins al monument actual en el període barroc tardà. En esta època, conservant els símbols propis, com la culminació en forma de gaiato i les llums i el color, es munten damunt carros i es converteixen en autèntiques lluminàries.

A partir de 1945, en la reestructuració de les festes de la magdalena portada endavant per un grup de prohoms de Castelló encapçalats per Segarra Ribés, es divideix la ciutat en 12 sectors per a fer cada

un la seua gaiata . A partir de 1980 creix el nombre de gaiates i comissions, i en l'actualitat hi han 19 sectors gaiaters, que contrueixen cada edició magdalenera el seu monument per tal que pugue desfilar el tercer diumenge de quaresma per la nit.

En l’actualitat, amb el nou Palau de la Festa i la implementació de més activitats i esdeveniments dins de la setmana gran fa que la Magdalena, a més d’una festa de valors culturals i de tradició popular, siga considerada una festa que aposta per el futur, tot i que es tracta del patrimoni cultural d'un poble.

En aquest sentit, el patrimoni cultural ben gestionat, té un sentit d'utilitat social tant pel seu caràcter identificador del col·lectiu com per ser un element imprescindible per al seu desenvolupament i continuïtat.

Aquest valor intangible, compost pel conjunt de sentiments, emocions, sensacions, sensibilitats, evocacions i altres impressions que pugui assimilar l'ésser humà, fan d'aquest patrimoni cultural propi dels pobles, una mica atractiu i identificador del col·lectiu polaritzant-lo com un dels elements més destacats i conegut per als estranys (potencials turistes) qui s'impregnen amb aquestes emocions, i per als propis, qui les viuran com un patrimoni rebut dels seus ancestres i llegat per als seus descendents.

Castelló, ciutat oberta, acull de manera especial al visitant la setmana de les Festes de la Magdalena.

La gastronomia, la música, la dansa, el folklore, la cultura, la història, la pirotècnia, els espectacles taurins, el fervor...tot es conjuga per a formar un gresol que enamora a l'espectador que per primera vegada arriba a la nostra terra i que segur tornarà altra vegada. En aquest sentit, l'obtenció de la declaració de Festes d'Interès Turístic Internacional, ha posat el llistó molt alt per a la nostra setmana gran, ja que ha de mantenir tots els atributs i valors pels quals ha aconseguit aquest títol.

Per tant qualsevol element susceptible de ser dinamitzador del nostre territori, és un factor positiu i a cuidar. Això comporta que la cultura tradicional no es percebeix com espectadora. En aquest supòsit la ciutadania no té un paper passiu, només de seguidor, sinó es tracta d'un concepte de cultura participativa, oberta i dinàmica, que afavoreix el desenvolupament del dels pobles i contribueix en la millora de la qualitat de vida social i intel·lectual dels ciutadans i de les ciutadanes. Tot això implica un procés de canvi social, en els quals tant la ciutat, com la ciutadania han d'estar a l'altura de l'oferta llançada.

Potenciar correctament les gestió del patrimoni tradicional i en concret, les festes populars d'una població, implica una sèrie d'esforços per part de la ciutadania i de les institucions. En aquest procés, tot el món és part activa, i el resultat a la llarga serà positiu. Per aquest motiu cal apostar per una correcta gestió de les festes populars, perquè en primer lloc, suposa una garantia de la preservació del ric patrimoni de costums i tradicions particulars que d'una altra manera es perdrien i suposa conservar un patrimoni heretat dels nostres ancestres que es converteix en llegat per a les noves generacions. En segon lloc, suposa una diversificació de l'oferta i la desestacionalització de la demanda, així com un aprofitament d'infraestructures que d'una altra manera quedarien inactives. D'aquesta manera, va a redundar en l'economia del territori, millorant notablement l'economia local i finalment, en tercer lloc, la potenciació correcta de la gestió del patrimoni tradicional suposarà una millora important de la imatge percebuda de la ciutat i entorn on es desenvolupen les festes populars correctament gestionades. En aquest sentit, és inqüestionable el fet que hi ha ciutats en les quals les seves festes populars són el seu senyal d'identitat, i que han fet que les mateixes siguin part dels valors que la conformen.

Castelló també pot ser una d’aquestes ciutats, ja que tenim els valors i els mitjans per a poder desenvolupar un correcte pla estratègic que puga contemplar la seua potencialitat turística cultural, ajudant a preservar els seus senyals identitaris tradicionals tenint en compte que les festes populars i en concret la Magdalena, han de ser valorades des de punts de vista diferents a aquells que únicament les vinculen a l'oci i gaudi. Són generadores de riquesa per a molts sectors de l'economia. Són projecció i imatge per als territoris on es desenvolupen. I són una font de promoció turística inesgotable i encara per desenvolupar.

FESTESDELAMAGDALENA2016. 126

U

n somni s’iniciava, baix la mirada atenta de la mar. La brisa murmurava que un any meravellós estava a punt de començar.

Un viatge inesperat, però anhelat per les dos, que unia a una jove i a una xiqueta amb una il·lusió comú.

Molta emoció sentien per dins, mes l’equipatge havien de preparar, doncs en tot viatge que s’emprèn, un bon bagatge s’ha de portar. Comencen les visites als diferents comerços; les teles s’han de comprar; la confecció que no falle; i els complements, que les facen brillar.

Ja està quasi tot preparat! Encara que, no hem d’ignorar, que un viatge sense companyia, es pot prompte oblidar. I companys n’hi ha, i molts! Sense cap dubte són el millor, doncs contribueixen a viure grans moments i tots ells amb molta diversió.

Amb una gran capitana hem pogut comptar, que ens guia, acompanya i els nostres dubtes ha resolt. També amb bons tripulants, sense els quals aquesta oportunitat no se’ns hagués brindat. I com no, la resta de passatgers que, en aquest viatge, ens han acompanyat i que soles mai ens han deixat. Junt amb tots ells aquesta experiència l’hem disfrutat i molts bons records d’ella ens hem emportat.

Primera parada en aquest viatge, el nostre nomenament com a màximes representants de la gaiata 5 “Hort dels Corders”. En el Nàutic va ser i la mar com a testimoni estava, de que aquella nit començava un somni a prendre color. Color verd, com el de la Magdalena, perquè és el sentiment que els aflorava dintre del seu cor.

Però el viatge no havia fet res més que començar. Hi havia que ultimar detalls, doncs la següent parada estava molt més prop del que es podria esperar.

I va arribar, quasi en un obrir i tancar els ulls, la imposició de bandes. Per fi vam rebre la nostra banda blanca que ens convertia en madrines. Què il·lusió i quants nervis aquell dia, però l’emoció de pensar que la metxa es cala per a donar començament a les festes de la Magdalena 2015 superava qualsevol altre sentiment.

Després d’aquesta, el nostre trajecte va continuar, sense cap contratemps, fent dènou escales abans d’arribar a la nostra setmana gran. I, d’entre aquelles dènou parades, la primera va ser la més important per a nosaltres, doncs la nostra presentació va tindre lloc.

Traslladant-mos a l’antic Oest, vam poder viure una nit espectacular, plena de sorpreses i moments màgics que ens van fascinar.

Tot i els nervis, l’escenari va brillar, amb tots els representants de la nostra volguda gaiata.

Una a una, les presentacions van passar, fins a arribar a un altre esdeveniment important: l’homenatge a les comissions. En aquest, les dames van ser les estrelles fonamentals, que il·luminaren l’escenari i ompliren el Palau amb la seua grandiositat.

Pareix que ja queda poc, que el viatge està a punt d’aplegar al seu fi, però encara ens queda una parada important abans d’arribar a la nostra setmana gran. Es tracta, com no, de la galania. Una nit en la que es va rendir homenatge a la nostra sobirana i en la que la vam acompanyar amb les nostres millors gales.

Ara sí. Hem aplegat a l’estació més esperada. La nostra setmana gran, ja és per fi arribada! Una setmana plena d’actes, rialles, cansament, alegria... però, sobre tot, el sentiment castelloner que ens caracteritza, que va fer que gaudirem de les festes i tradicions de Castelló.

Castelló es va omplir de música, de llum, de color i pólvora. Els monuments ompliren cada racó de la ciutat enaltint-la i tots els col·lectius festers feren mostra de la seua llavor.

L’homenatge al rei en Jaume I, el pregó, la romeria, la desfilada de gaiates, l’encesa, etc. són alguns dels múltiples actes que vam viure intensament i varen fer que ens emocionàrem quan el Magdalena Vitol va aplegar.

Aquest viatge arribava a la seua fi, però encara ens quedava Alacant i el nostre comiat. En Alacant ho vam passar d’allò més bé i d’anècdotes vam continuar omplint l’equipatge.

I va aplegar el dia de dir adéu a aquest somni, a aquest viatge que, baix la mirada atenta de la mar, es va iniciar a l’estiu del 2014. Però res acabava ací, perquè encara queden per escriure milers de històries en aquest diari que vam començar aquell estiu.

Autora: Anaïs del Vigo i Ferrer

127. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 128

La D.O.P. “Oli de la COMUNITAT Valenciana” present en els mercats municipals

Base fonamental de la dieta mediterrània, l'oli d'oliva verge i el verge extra s'obtenen a partir de l'oliva mediant procediments mecànics i sense l’intervenció de processos químics. Es pur suc d'olives, sense ningun additiu ni conservant.

Quan este suc natural expressa la seua màxima calitat en les seues característiques físiques, químiques i sensorials se considera AOVE, abreviatura d'oli d'oliva verge extra. Quan no aplega a estos nivells de calitat se considera oli d'oliva verge i quan tenen algun defecte, se denomina oli d'oliva Lampante. Este últim no apte per a consum, per lo que per a consumir-se deu tractar-se mediant un procés químic de refinat i adicció d'oli verge per a que tinga tast i aroma. D'esta forma se considera oli d'oliva.

L'oli d'oliva verge extra es l'oli mes pur, de major calitat i el que està amparat per la D.O.P. Comunitat valenciana, pel seu nivell de afrutat aixina com el seu equilibri en tastada i la seua calitat.

El consell regulador de la denominació d'orige protegida “oli de la comunitat valenciana”, amb seu en segorbe, es l'orgue encarregat d'informar als consumidors sobre les bonees dels olis produïts en la comunitat.

El consell distengué huit subzones en les que conreen varietats autòctones que no produïxen atres llocs, aço fa olis únics: Maestrat, Plana Alta/Alcalatén, Serres D'espadán i Calderona, Serranies Del Turia/Ribera Del Magre, Utiel-Requena/Vall D'ayora, Massiç Del Caroig/Vall D´Albaida, Montanya D'alacant i Vinalopó. Les varietats autòctones serrana espadán i blanqueta son les mes comunes en els olis amparats per la denominació d'orige protegida.

L'oli de la D.O.P està entre els de major gama i variabilitat aromàtica, destaca el seu perfecte equilibri entre el frutado i intensitat d'amargositat i picant.

El Mediterràni procura unes condicions especials, aixina com homogeneïtat en l'ecologia olivícola de tota la denominació d'orige protegida.

Una gran varietat dels olis amparats baix el paraigües de la D.O.P se poden trobar en els mercats municipals de nostra ciutat.

Autor: Paco González

València es, històricament, la primera zona d'espanya en la que escomençà a conrear-se arròs. Des de llavors, generació després de generació ha dedicat el seu quefer diari a l'elaboració d'un producte que es ingredient essencial per a aquell que busca dotar als seus plats d'un tast original.

Hui, ademés, este producte que mante actiu a un ecosistema i a tota una societat, conte en garantia de calitat. La garantia que otorga la denominació d'orige arròs de valència. La garantia de que un arròs en este sagell ha segut elaborat com marca la tradició.

LA SEUA ORIGE: EL PARC NATURAL DE L'ALBUFERA L'arròs de valència te la seua orige en el parc natural de l'albufera i en atres chapulls de la comunitat valenciana, que per les seues excepcionals condicions medioambientales constituïxen l'espai idòneu per al cultiu de l'arròs.

L'albufera, font d'inspiració de numerosos artistes, representa el llac litoral mes important de la península ibèrica. Ocupa 21.000 hectàrees, de les quals 17.500 son d'arrossar, extensió que constituïx el 85% de la superfície acollida per la denominació d'orige arròs de valència. La producció potencialment imparable per la denominació ascendix, en un any de pluviometria normal, a 110.000 tonellades d'arròs clafolla, que equivalen al 20% de la producció nacional d'arròs.

Per atra part, el cultiu de l'arròs posseïx un gran valor medioambiental per al parc, ya que contribuïx de manera determinant a la conservació i desenroll de l'avifauna i de tot l'ecosistema.

LES SEUES VARIETATS: D'EXTRAORDINÀRIES QUALITATS CULINÀRIES Les varietats cultivades en els arrossars de la comunitat valenciana pertanyen al tipo de gra mig, tipo caracterisat per la seua gran capacitat d'absorció del tast, que ho convertix en idòneu per a l'elaboració dels mes tradicionals plats de la cuina espanyola.

La denominació d'orige part d'una aposta segura: l'elecció d'aquelles varietats que han demostrat millors qualitats culinàries. Se dividixen en dos famílies, per un costat les varietats de tipo sénia i per atre el de tipo bomba.

L'arròs de tipo senia es un gran conductor del tast, resulta cremós i molt humit. Es el tipo d'arròs mes tradicional i estés.

Per la seua part l'arròs de tipo bomba presenta una cocció mes flexible. L'arròs de tipo bomba absorbix molt be el tast i, ademés, resistix considerablement la sobrecocció, per lo que resulta un valor segur.

Autor: SANTOS RUIZ, GERENT DE LA D.O. ARRÒS DE VALÈNCIA I DIRECTOR DE L'ALMANAC GASTRÒNOM DE LA COMUNITAT VALENCIANA

ARRÒS DOLÇ DE CLEMENULES al safrà Ingredients: 2 gots de suc de taronja, 1/2 got d'arròs, 6 agulleres de safrà, 4 cullerades de sucre o mel, ralladura de taronja.

Preparació: cou l'arròs en el suc i la ralladura de taronja a foc suau removent per a que no se mos pegue. Durarà uns 15 minuts, quan vejam que passa eixe temps, afegim la mel o el sucre i el safrà deixant l'arròs al foc uns minuts mes fins que estiga en el seu punt.

Servim polsejat en ralladura de taronja, sucre i safrà.

129. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 130

ARRÒS DEL SAQUET Ingredients per a 4 persones 400 GRS. de tonyina en oli 150 GRS. de pebreres rostides 2 ous cuits 50 GRS. De pinyons 200 GRS. de TOMATA de PENJAR triturada 1 cuharaeta de sucre 150 GRS. d'alls tendres 150 GRS. de fabes tendres 400 GRS. d'arròs Caldo de verdures Safrà Pebre de la vera Sal Oli d'oliva En una paella en oli i sal, ablanem les fabes, els alls tendres. Afegim la tomaca rallada amb sucre per a corregir l'agror i deixem reduir. Sofregir l'arròs durant 3 minuts, agreguem el pebre, el safrà i el caldo. Quan porte 10 minuts posarem la tonyina per tota la paella, les tires de pebreres rostides, els pinyons. Quan falten 3 minuts per a acabar ajustem de sal i repartim per damunt els ous tallats a quarts.

Este arròs porta els mateixos ingredients de les dos preparacions culinàries que no poden faltar en el SAQUET MAGDALENER el dia de la romeria, el XIMO junt al entrepá de truita de fabes i alls tendres.

PAELLA DE MARJAL INGREDIENTS (Per a 4 persones)

500 GRS. d’ànec 500 GRS. de conill 250 GRS. de caragols 200 GRS. d'anques de granota 200 GRS. d'Anguila 250 GRS. de carxofes 2 tomates madurs 2 dents d'alls 2 rametes de julivert 500 GRS. d'Arròs Oli d'oliva verge extra Safrà Sal

PREPARACIÓ: En una paella hi ha que sofregir les carns tallades en trossos menuts. A continuació afegim les carxofes tallades a quarts, després sofregir la tomaca triturada en els alls i el julivert, ho deixem reduir, sofregim l'arròs junt en els caragols, l'anguila i les anques de granota. Una volta tot be sofregit afegim el safrà, l'aigua, ajustarem de sal i deixarem coure 20 minuts.

Esta paella de marjal se realitzava antigament en productes de temporada, un poc lo que oferia l'entorn, verdures, caragols, anguiles, anet i lo que haguera pel corral.

Els productes d'esta paella poden canviar depenent de nostres gusts i de la temporada. Aquest arròs se preparava tradicionalment en les alqueries dels marjals per al dia 15 d'agost festivitat de la verge.

131. FESTESDELAMAGDALENA2016

En la vespra de la semana gran, en els mercats municipals se preparen per a celebrar les festes fundacionals de castelló.

Se respira ambient magdalener, els productes que podem adquirir típics d'estos dies, omplin de colorit, aromes i tasts tradicionals de la gastronomia festera dels diferents posats i parades.

Gogem d'un clima mediterràni, açó favorix que la festa estiga en el carrer. Les places, carrers i racons se convertixen en improvisats menjadors a on assaborir i beure sense renunciar ni un només moment a la festa.

Cada acte te la seua pròpia menjar. En magdalena, no se pot eixir de casa sense el saquet i la bota, son els complements festers, que acompanya durant tota la semana. En el saquet no poden faltar els cacauers, tramussos i embotits rosari, llonganices, botifarres o choriços de menuts tamany, d'un només mos. En la bota la barreja secreta compartixen espai mistela, vi i atres licors, segons preferències de la seua propietari.

En la romería es tradicional el cantell de truita en faves i alls tendres, també els ximos i encurtidos variats.

Aplegats a sant roc, la tradició envia degustar figues albardaes acompanyades de moscatell o mistela del terreny.

El restant de dies el menú varia segons l'acte que acodim, depenent de la colla o gaiata, no falten paella, fideuá, arròs al forn o mariners, carn i embotits a la brasa.

El desdejuni, almorzar i menjar en moltes ocasions se convertixen en un només acte mes per la prolongació en el temps que per botar-se algú d'ells. Es típic almorzar sardina de bota en pebrera i ous fregits acompanyat d'allioli , pernil, formage, bacallar, moixama o capellans en ensalada de tomaca, cebolletas, olives, regat en oli de nostres comarques i acompanyat de bon vi de bodegues de la província.

Els berenars, mes fugaços, bocadillets, PASTETES salades i dolçes depenent si acodim als bous o a atre tipo d'actes. Els CHURROS i chocolate junt a FIGUES SOLEN donar molt joc. Els sopars SOLEN ser de cantell ací te pille ací te menge.

Un referent per a poder degustar nostra gastronomia festera, es la Carpa del Mercat Gastronòmic en la plaça Santa Clara (vinculat al mercat central de la ciutat) a on els millors HOSTALERS de nostra ciutat preparar en productes locals receptes tradicionals i atres mes modernes , ademés de restaurants i tavernes que son part de nostres itineraris gastronòmics magdaleners.

Autor: Paco González FESTESDELAMAGDALENA2016. 132

L’artista de la nostra portada, Luis Bolumar.

Luis Bolumar Santamaría va néixer el 1951 a Peñalba, Segorbe (Castelló). Des de 1967 ha desenvolupat la seua activitat artística a Castelló, assistint a classes de dibuix, pintura, gravat i modelatge, des de la seua arribada a la capital.

El 1973 realitza la seua primera exposició individual al Cercle Mercantil de Castelló. Des de llavors, no ha parat de viatjar exposant la seua obra i visitant els més importants museus d’Espanya, del continent europeu i de diverses ciutats nord-americanes.

Bolumar, crea i treballa intensament en el seu taller, d’on han emergit les seues principals obres, que reten un culte especial a la figura humana i sobretot a la dona, que considera centre del seu univers. Evoluciona lentament com a conseqüència d’una reflexiva plenitud, però amb una suggestiva maduresa que ho fa cada dia més sòlid i més personal.

Al desembre de 2009 abandona el qual va ser el seu lloc de treball durant més de 20 anys, per instal·lar en el seu nou estudi, ubicat al número 6 del cèntric carrer Cavallers de Castelló. Bolumar emprén aquest nou projecte amb una idea molt clara: apropar l’estudi de l’artista a tots els aficionats i col·leccionistes.

133. FESTESDELAMAGDALENA2016

L’any passat ja va ser l’artista de la nostra portada, una gran portada que representava en tots els sentits al nostre sector, i aquest any una vegada mes a col·laborat amb nosaltres. Moltes gràcies, ets uns gran artista!!

FESTESDELAMAGDALENA2016. 134

Moltes son les persones que es creuen en el nostre camí al llarg de la nostra vida, algunes ens acompanyen en la nostra infància però se'n van quan comencem a créixer, altres apareixen quan som vells, però moltes sorgeixen en la joventut. Com passa en la infància, la gran majoria només t'acompanya durant un temps, però si tens sort algunes d'eixes persones decideixen unir el seu camí amb el teu i caminar amb tu en aquesta preciosa romeria que és la vida.

El destí va voler que els nostres camins es creuaren en el final d'un 2014 preciós per a mi i el principi d'un 2015 ple de noves experiències per a tu. Aquest any continues la teua senda per eixe món medieval que conquereix el cor de tota dóna castellonera; saps que sobre tu recau una gran responsabilitat, però jo estic segura de que estaràs a l'altura. En aquest temps m'has demostrat la gran persona que eres. Valenta, sensible, intel·ligent i simpàtica, amb un somriure amable que enamora a tothom, una elecció ideal...

Gaudeix regina Violant, gaudeix de cada mirada, de cada paraula d'afecte i de cada acte. Exprimeix al màxim aquesta experiència de la que no només guardaràs molts bons records, sinó que t'emportaràs grans amistats que amb de segur decidiran ajuntar el seu camí amb el teu per continuar compartint amb tu la seua vida.

I recorda, tant jo com aquesta comissió, la teua comissió, sempre estarem al teu costat per aplaudir-te i donar-te tot el nostre suport i afecte, orgullosos de que Na Violant d'Hongría 2016 siga d'Hort dels Corders.

Ah! Se m'oblidava, si m'ho permets, m'agradaria donar-te un últim consell, un consell de la experiència: creut'ho, aquest any tu eres la protagonista; viu cada acte com si fora l'últim, emociona't i fes que els que t'envoltem ens emocionem amb tu. Així estic segura de que el teu nom quedarà gravat amb lletres d'or en el llibre de la història de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta.

Amb tota l'estima del món, Melina Queral Llach 135. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 136

137. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 138

139. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 140

141. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 142

DISSABTE 27 DE FEBRER

11:00 INAUGURACIÓ OFICIAL GAIATA. 12:00 ANUNCI OFICIAL DE FESTES amb el llançament de carcasses commemoratives.

13:30 Homenatge al monument del rei En Jaume I per “LA GERMANDAT DEL CAVALLERS DE LA CONQUESTA”.

16:00 CAVALCADA DEL PREGÓ. Recorrerà el següent itinerari: “Forn del Pla”, Carrer Sanahuja, Plaça de Mª Agustina, Carrer Governador, Carrer Acensi, Plaça de la Pau, Carrer Gasset, Porta del Sol i Avinguda del Rei en Jaume I. 23:00 Trasllat oficial amb llançament de carcasses i coets de totes les gaiates des del seu magatzem municipal fins al “Forn del Pla”.

23:00 MAGDALENA FEVER NIGHT MUSIC.

DIUMENGE 28 DE FEBRER

07:00 Repartiment de canyes i cintes pels romers a la Plaça Major.

08:00 ROMERIA DE LES CANYES, amb eixida des de la Plaça Major fins l’ermita de la Magdalena.

17:00 Tornà de la Romeria i desfilada de penitents.

20:00 DESFILADA DE GAIATES que recorrerà el següent itinerari: “Forn del Pla”, Carrer Sanahuja, Plaça de Mª Agustina, Carrer Governador, Carrer Acensi, Plaça de la Pau, Carrer Gasset, Porta del Sol i Avinguda del Rei en Jaume I. 23:00 MAGDALENA DISCO COTTON FESTIVAL.

DILLUNS 29 DE FEBRER

10:30 CAVALCADA DEL PREGÓ INFANTIL que mitjançant la participació del xiquets rememora antigues escenes castellonenques, amb el següent itinerari: “Forn del Pla”, Carrer Sanahuja, Plaça de Mª Agustina, Carrer Governador, Carrer Acensi, Plaça de la Pau, Carrer Gasset, Porta del Sol i Avinguda del Rei en Jaume I. 19:30 Desfilada de la nostra comissió per a formar part de L’ENCESA DE GAIATES. 23:00 Trasllat de la nostra gaiata des de l’avinguda del Rei en Jaume I fins al seu emplaçament habitual a la plaça Hort del Corders.

23:00 SESSIÓ COMERCIAL.

DIMECRES 02 DE MARÇ

DÍA DEL XIQUET 17:00 XOCOLATADA amb parc infantil a la nostra carpa amb CASTELLS UNFLEBLES. 23:00 SESSIÓ COMERCIAL.

DIJOUS 03 DE MARÇ

23:00 Sopar de pa i porta i 23:00 LA NIT DELS CARNESTOLTES AMB FESTA PIRATA. Concurs de disfresses.

DIVENDRES 04 DE MARÇ

21:30 Sopar de pa i porta i varietats amb “EUTRENCIO”, “LA CHICA CARAMELO” i “GUILLERMO DEL SERRUCHO”.

DISSABTE 05 DE MARÇ

15:00 OFRENA DE FLORS A LA MARE DE DÉU DEL LLEDÓ.

21:00 Sopar de pa i porta, tot seguit Orquestra SPARTA.

DIUMENGE 06 DE MARÇ

14:30 Dinar a la carpa per acomiadar-nos de la setmana Magdalenera.

22:00 DESFILADA FINAL DE FESTES, que des de l’Avinguda del Rei En Jaume I recorrerà el següent itinerari: Avinguda Rei En Jaume I, Carrer Ruiz Zorrilla, Porta del Sol, Carrer Gasset, Plaça de la Pau, Carrer Major, fins arribar a la Plaça Major.

23.45 GRAN TRACA FINAL per tota la ciutat.

00:00 MAGDALENA VITOL la Plaça Major.

LA COMISSIÓ ES RESERVA EL DRET A MODIFICAR L’HORARI D’ESPECTACLES D’AQUEST PROGRAMA. ELS HORARIS DEL ACTES ORGANITZATS PER LA JUNTA DE FESTES PODEN VARIAR AL NO ESTAR CONFIRMATS EL DIA DE L’EDICIÓ DEL PRESENT LLIBRET.

DIMARTS 01 DE MARÇ

18:30 VISITA DE LES REGINES al sector i entrega de fadrins d’or i d’argent.

19:30 Desfilada de la nostra comissió per a traslladar-nos a la Plaça Major per al lliurament de premis.

20:00 LLIURAMENT DE PREMIS de gaiates i llibrets.

23:00 SESSIÓ COMERCIAL.

143. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 144

145. FESTESDELAMAGDALENA2016

FESTESDELAMAGDALENA2016. 146

En aquest llibret no ens volem oblidar de tots els socis i col·laboradors del nostre sector i d´aquells que sense pertanyer al sector ens ajuden a que any rere any les nostres festes fundacionals puguen contar amb la presència de la nostra gaiata, no és un secret que estem passant una crisis

147. FESTESDELAMAGDALENA2016

econòmica molt gran i que això es veu reflectit en les nostres festes, per això aquest any encara és mes valuosa la vostra ajuda.

Gràcies a tots, sapigueu que vos esperem a tots a la carpa de la gaiata durant les festes de la nostra ciutat.

FESTESDELAMAGDALENA2016. 148