vanodepilars ButlletĂ dels Castellers de Sant Cugat NĂşmero 20 - juny 2014
PRESENTACIÓ
A les xarxes www.facebook.com/castellersdesantcugat www.twitter.com/gausacs - @gausacs www.youtube.com/gausacs
Als mitjans Secció setmanal a l’espai “Entitats” del TOT Sant Cugat
Assaigs
Horaris d’assaig: Dimarts, de 20 a 22:30 h Divendres, de 20 h i fins a les 23.30 h C. de Dos de Maig – Sala Canigó (Antiga seu del Club Muntanyenc)
Contacte Contacteu amb nosaltres a: www.castellersdesantcugat.cat info@castellersdesantcugat.cat 639963937 Castellers de Sant Cugat Rambla de Can Mora, 11, local 2 08172 Sant Cugat del Vallès Apartat de correus 409
Fitxa tècnica Coordinació, disseny, correció i maquetació: Carles Angaril, Ferran Ballester, Nacho Ferrer
Col·laboracions: Bernat Alonso, Carles Angaril, Ferran Ballester, Oriol Bota, Víctor Biete, Dani Carbonell, Toni Castanyer, Ignacio Cierco, Cristina Jiménez, Marc Maymó, Sergi Masó, Anna Mayol, David Molina, Pep Ribes, Aina Serra, Toni Serra, Júlia Solé, Josep M. Tanco, Eva Tataret, Jordi Tomàs
Fotografia: Rosa Gadea, Montse Pellicer, Antoni Coll Edita: Castellers de Sant Cugat Rambla de Can Mora, 8 08172 Sant Cugat del Vallès Apartat de correus 409 Imprimeix: Pixartprinting La revista no es responsabilitza dels articles publicats.
A
número 20
APARTAT PRESENTACIÓ
EDITORIAL
L’any de la consolidació Nacho Ferrer A finals de 2012 ens vèiem havent descarregat els dos primers 2 de 8 amb folre de la nostra història, sent reconeguts per la nostra actuació al Concurs de Castells d’aquell any, amb un bon grapat d’aletes de 8 al sac i amb vistes a un 2013 que apuntava pletòric: ens vèiem grans. Vam començar el 2013 amb més entrebancs dels que volíem assumir i vam creure no ser grans: no trèiem els castells de 8 fins més tard del que desitjàvem, el 3 de 8 se’ns seguia resistint i el 2 de 8 feia que no amb el cap. Vam refer la moral amb el 3 de 8 descarregat a Valldoreix –a qui alguns la volen acusar de plaçà talismà–, i vam començar a treure castells de 8 com si ho haguéssim fet tota la vida, portant-los allà on volíem: tornàvem a veure’ns grans. Com podem dir que som grans o no? Què delimita la “grandesa” d’una colla? La resposta: ni idea. La mateixa colla és qui s’ho adjudica o retira en funció de la seva pròpia situació, amb les referències externes que calgui. No hi ha cap criteri ni cap jurat al món dels castells que ho acrediti.
Fotografia cedida per Antoni Coll Lázaro. 2de8f XXIV Concurs 2012.
El 2008 va ser un any estrany on la colla va creure’s petita, tot i haver carregat el primer 4 de 8 l’any anterior. Però va ser l’inici del canvi de tendència que es va confirmar el 2009: només es pot créixer si la colla creu en ella mateixa, siguin quins siguin els seus castells. Des del 2009, cada temporada supera l’anterior en qualitat i quantitat de castells; des del 2011 amb el primer 4 de 8 descarregat, no hem perdut els 8 pisos. El 2012 vam assolir 10 castells de 8, l’any 2013 en van ser 20. Aquest any en farem més o menys, no ho sabem, però ens els hem fet nostres, perquè ens veiem colla de 8, ens creiem colla de 8. I per a nosaltres, això ja és ser grans.
“Com podem dir que som grans o no? Què delimita la “grandesa” d’una colla? Això ha costat 6 anys. Els que ens queden, els espera tota la il·lusió del món.
LA JUNTA I LA TÈCNICA
LA VALORACIÓ DEL PRESIDENT SORTINT
També és destacable la inauguració del nou local social de què disposem. Sempre he considerat el local social un element indispensable per a la bona marxa de la colla. El que ara tenim, encara que millorable, ens pot ser de molt profit. Aprofitem-lo: ha de ser un element d’unió dels castellers i ha de servir també per captar nous membres. També m’ha agradat molt, i considero que és molt positiu per a la colla, que en el procés de renovació de càrrecs a l’última assemblea va sortir gent disposada a assumir la feina, amb tota la seva responsabilitat i hores de dedicació, que han de treure temps de la seva vida per dedicar-la a la colla. Donem-los tot el nostre suport, perquè se sentin recolzats i tinguin ganes de seguir amb la feina que moltes vegades no es veu i queda amagada i poc reconeguda. I oferim la nostra col·laboració, per petita que sigui, perquè la càrrega de feina és gran, la colla està creixent, i es necessiten moltes mans. Per acabar voldria agrair infinitament a la colla la confiança que em va donar per ocupar el càrrec de president: ha estat un honor per a mi. També vull agrair molt la feina a tota la gent que m’ha ajudat en tots aquests anys i molt especialment a tota la gent que ha participat en la direcció de la colla –han fet una feina impressionant– i, us ho ben asseguro, d’ells és el mèrit dels èxits assolits per la junta durant aquests anys.
2013!!! Un any inoblidable!!! El meu punt de vista és social i per a mi, tal com vaig dir a l’assemblea, un fet molt rellevant i que considero que no és anecdòtic, és que als desplaçaments a les actuacions havíem d’anar amb dos busos i sempre plens. Hi ha hagut molta gent engrescada i això ens ha dut a aconseguir els resultats obtinguts. Ni en els millors dels meus somnis m’hauria imaginat que tanta gent s’animaria a fer castells i ens perme- Gràcies i us desitjo un 2014 entés créixer com ho hem fet. cara millor!
2013, un any inoblidable Santi Casanova
LA TÈCN I LA JUN
Més i millor Cristina Jiménez
NICA NTA
LA VALORACIÓ DE LA PRESIDENTA
Diuen que, a la vida de les persones, fer 18 anys no s’oblida mai. Passes de ser un adolescent a convertir-te en un adult, allò que diuen fer-se gran. Doncs això és el que li ha passat als Castellers de Sant Cugat. La temporada 2014 és aquella en què la colla es fa gran: fa 18 anys. Fa un parell de temporades que tècnicament la colla ja estava anunciant aquest esdeveniment. Tècnicament ens havíem fet grans. El pas als castells de vuit és l’evident resultat d’això que us vull transmetre. Més i millors castells, més i millors castellers, més i millors actes socials a la colla. Això és el que hem estat veient durant les últimes temporades.
“Un canvi important és la dedicació i atenció cap als més petits de la colla” Però aquesta temporada ens faltava donar un pas endavant: fer-nos grans en l’àmbit organitzatiu. I això és precisament el que la nova junta hem proposat fer: un pas endavant. A nivell organitzatiu, la proposta de la junta ha estat des del principi ben clara: “Volem una colla gran, participativa i plural”, i això només ho aconseguirem entre tots fent petites tasques, repartides entre tots, perquè no hi ha un desgast de cap casteller. Serem una colla gran quan acon-
seguim aquesta pluralitat amb la participació de tota la gent de la colla. Tot i això, no volem ser trencadors, perquè la gestió duta a terme anteriorment ha estat molt bona i és el pilar sobre el qual se sustenta la nostra proposta. Seguim amb la mateixa organització, pràcticament els mateixos càrrecs, però el fet de créixer ens ha fet veure algunes mancances que hem anat arrossegant des de fa temps. Un canvi important és la dedicació i atenció cap als més petits de la colla, creant un equip de castellers que els cuiden, els vigilen, els ensenyen i els fan partícips en els assaigs i actuacions. És un projecte engrescador i necessari. Esperem que aviat sigui real i efectiu! Altres canvis que es proposen són purament pràctics: cal valorar tot allò que es fa a la colla, posar de manifest el caràcter positiu i negatiu d’allò que preparem, d’allò que fem i després decidir si els beneficis són bons o dolents per repensar a posteriori si cal repetir o no les experiències viscudes. Aprofitant el fantàstic local que tenim –mai hem tingut res semblant–, i la bona gestió que s’hi duu a terme, cal continuar treballant perquè els castellers de Sant Cugat vulguin fer castells, viure amb l’entitat i per l’entitat. Volem treballar per un objectiu comú: fer-nos cada cop més grans, creixent en tots els sentits: fer grans castells, fer grans castellers.
LA JUNTA I LA TÈCNICA
número 20
LA JUNTA I LA TÈCNICA
LA VALORACIÓ DELS CAPS DE COLLA
Sí senyor! Colla de 8 Toni Serra i Toni Castanyer
El gran repte casteller estava ben definit i a la ment de tot gausac durant tota la passada temporada: havíem de demostrar i demostrar-nos que la progressió de la Colla no s’aturava, i que consolidava els reptes assolits, eixamplava la seva base de castellers tècnicament i socialment i, si podia ser, fer encara un pas més. Teníem una assignatura pendent prioritària que consideràvem a tocar: descarregar el tres. Sembla mentida, però l’assoliment d’objectius castellers sol ser capritxós i la majoria de vegades no discorren dins del pla establert. El tres havia d’estar ben consolidat i a punt per Sant Ponç. El quatre, fruit de la gran quantitat de canvis (pels crite-
Junta i tècnica de la colla PRESIDÈNCIA: Cristina Jiménez VICEPRESIDÈNCIA: Roger Mora TRESORERIA: Jordi Ruiz COMUNICACIÓ: Nacho Ferrer RELACIONS PÚBLIQUES I CONTRACTACIÓ: Mario Napolitano, Marcel Serra i Jordi Tomàs CAP DE COLLA: Toni Castanyer EQUIP DE PINYES: Bernat Alonso, Gemma Aristoy, Sergi Escandell, Miquel Royo i Laia Teixidó EQUIP ADJUNT: Ignacio Cierco, Biel Samsó i Miquel Torregrosa
EQUIP ANNEX DE PILARS: Àlex Castellarnau i Magalí Maymó EQUIP DE CANALLA: Lorena Fernández, Marga Gómez, Sergi Massot, Marta Rodríguez i Martí Vinyes COL·LABORADORS D’ESCOLA DE CANALLA: Emma Pessarrodona, Victòria Ram de Viu i Laia Serra EQUIP DE FOLRES: Nacho Ferrer, Roger Mora i Jordi Tomàs
ris establerts de diversificació d’elements de tronc i pinyes) era un objectiu més a mitjà termini. La torre s’aniria treballant i quan arribés arribaria. El pare de tots els castells es resistia, semblava que fèiem un pas endavant i dos enrere segons a quin assaig. Això causava cert desconcert a la tècnica i als mateixos membres de tronc, potser per poc pacients o per obligació envers la colla; es buscaven solucions subtils a vegades i dràstiques d’altres, però indefectiblement amb un resultat poc gratificant. El quatre anava millorant amb pas curt però segur, pacientment, i prova rere prova anava agafant solidesa. La torre es treballava de manera relaxadament minsa. L’arribada de Sant Ponç inexorablement va portar-nos a fer una actuació de castells de 7 de la qual ningú de la colla es va sentir massa orgullós. Tots en volíem més! Sense defallir i tossudament constants la tècnica i els troncaires del tres es van confabular i van aconseguir tenir a punt l’objectiu més anhelat per a Festa Major, així com un quatre que ja rodava per les places cada cop més bonic (Mataró i Sabadell). La torre anava una mica més justeta, però amb la confiança del rodatge de la seva germaneta d’un pis menys. Per vigílies de Festa Major descarreguem el primer castell de 8 en unes vigílies. Som colla de 8. Pilar caminant –sense col·lisió amb elements naturals– petit canvi d’impressions respecte a l’ordre de castells per part de tècnica: sortim de torre, es veu nerviosa i... un dels caps de colla aprèn que en segons quines circumstàncies és millor que passi la canalla que no pas s’intenti
desmuntar el castell. Tenim un quint tocat del tres, asserenem i –aquí es demostra que som colla de 8– descarreguem un 4de8 ben maco! Canvis al tres, però estava al programa coi! Ens falta un punt de confiança i seguretat, afrontar-lo amb menys condicionants de tanta importància. Tanquem amb 5 i torre de 7. Paciència i treball colla! Diuen que el sol és un bon catalitzador d’emocions positives i cal remarcar que l’estiu ens va colpir de valent. Sense temps de perdre forma física ni il·lusió ens plantàvem a Valldoreix amb l’artilleria pesada. Ho havíem treballat i ens ho mereixíem..., l’hem festejat llargament i avui ens l’emportem al llit sí o sí –cridaven els caps de colla. Sortim de tres!!!, crit de guerra, pujada mogudeta, dosos, acotxador, tres passes i al sac. Cal prémer les dents, mirat pis per pis: una sardana, altre cop el saber fer de colla de 8, les ganes i la força de tot una colla acaba amb un rugit de festa! Brutal l’abraçada de la Marina i l’Emma sobre la pinya i les llàgrimes dels més peluts com si no ho fossin. Èpica de colla de 8, primer tres descarregat de la història i confiança absoluta en el castell. El quatre continua donant fruits, continua sent un castell difícil per a la colla, pateix però de nou la confiança del col·lectiu ho deixa en una anècdota i som capaços de descarregar una torre on l’enxaneta no té cap dificultat a fer una passada a l’inrevés, potser perquè l’acotxador no li agradaven les vistes en la posició formal o potser per tornar a demostrar aquest saber fer de colla de 8. Senyors! Primera clàssica de la història de la colla! “Què s’ha de fer a Cornellà?”
es planteja la tècnica... “Sembla actuació menor ...” , som més de 140 castellers a plaça, sentiu el pols de la colla? Toca clàssica! , tres de postal , 4 amb ensurt al pom i les Martines... finalment bé. Torre perfecte. I a Salt tornem-hi! Segurament molts dels que esteu llegint aquest caos de sentiments teniu un munt de caps de setmana memorables, sortides, mar, muntanya, parella..., però heu de guardar un raconet al cor pel que vàrem compartir a Tarragona i Vilafranca l’any passat o el que és el mateix, el que denominem l’Esperiser (Esperidió + Roser), pel que vàrem fer, però també pel que varen fer les colles que ens acompanyaven. Cap de setmana espectacular en tots els aspectes. El bon rotllo que porta el jovent de la colla, la canalla i que els més grans intentem continuar fent de cada sortida una gran festa. Som Colla de 8 “follonera”, sí!, però de 8! I causem admiració (i sorpresa) allà on anem, pel bon rotllo i la cohesió. Enhorabona pel respecte als horaris, a les persones i a l’entorn. També en això som colla de 8! Dues tripletes en dos dies. Grans emocions a plaça i gran recompensa a l’esforç, gràcies Bernat per la teva generositat (d’una gran inconsciència) a Vilafranca. Brutals Gràcia, Nens i Jove de Tarragona, molt maca l’Anna Mayol, menys el cinc carregat i Bordegassos on sou aquest any? Queda rematar-ho: tripleta i dos pilars de 5 a la Diada. Grans, molt grans!!!! Millor actuació de la història de la colla. Punt i final del Toni S. (content i satisfet). Punt i seguit del Toni C.: l’any vinent Concurs –aprovat per l’Assemblea.
LA JUNTA I LA TÈCNICA
número 20
LA CRÒNICA
LA CRÒNICA, PRIMERA PART
Vam sembrar i vam recollir
La temporada 2013 la Tècnica va presentar unes directrius a seguir força clares: descarregar en una mateixa diada els tres castells de 8 que l’any anterior havíem assolit. I també hi havia un altre objectiu no menys important: assegurar que aquests castells de 8 vinguessin per quedar-se. Per poder assolir aquesta última fita tot passava per tenir diversificació de castellers en totes les posicions possibles.
Ignacio Cierco Infografies, Carles Angaril Dades, Marc Maymó
Així, doncs, tenint en compte aquests objectius marcats, podem entendre molt millor la diferència de dades entre abans de Festa Major i després de la tornada de vacances. La primera part vam estar sembrant la llavor per poder recollir els fruits a la segona part de temporada. Això es representa de manera molt clara amb els següents gràfics que representen el nombre de castells de 6, 7 i 8 fets a les dues parts de temporada:
8,5%
10,6%
Castells de 8 Castells de 7 Castells de 6 80,9% Percentatge de castells descarregats al primer tram de temporada
LA CRÒNICA Diada de Santa Madrona
Aplec de Sant Medir 2p4, 3d7, id4d7, 2d6, id4d7, p5
Trobada de colles de Sant Medir
2p4, 3d7, 5d7, 4d7, p5
Com podem observar, en la segona part de temporada, de tots els castells fets, ben bé el 50% són castells de 8 pisos, cosa que fa palesa la diferència amb
Prèvia de Sant Jordi 2p4, 3d7, 4d7, 4d7a, p5
Actuació de Sant Jordi 2p4, 3d7, 4d7, 4d7a, p5
Vigílies Sant P
2p4, 3d7, 4d7, 2d7
3d7, 5d7, 4d7, p5
21/04
07/04 03 / 3 0
10/03
24/03
14/04 Diada de creixement 2p4, 4d7, 5d7, 2d7, 2p5
11/0
la primera part en la qual el percentatge de castells de 8 no arriba al 9%. Això va ser possible, com comentava abans, per la diversificació de castellers, la qual cosa permetia que encara que hi hagués alguna baixa, es podria mantenir el nivell de castells de 8 pisos gràcies als recanvis. Aquest treball de diversificació va fer que els castells de 8 pisos a la primera part de temporada tardessin més a arribar.
llar de valent per poder treure el 4de8 com abans millor i així poder plantejar tres castells de 8 per Festa Major. No va passar ni un mes quan vam poder estrenar el 4de8 a Mataró. Repetiríem una setmana més tard a Sabadell (on també vam poder tornar a completar el 7de7). En aquestes actuacions anàvem rodant el 2de7 amb la intenció de poder-lo pujar un pis per Festa Major.
confiança absoluta, el programa de castells no es va modificar, i es va poder descarregar el 4de8 –fins i tot vam intentar el 3de8, que va quedar en intent desmuntat. Acabem amb el 2de7 i 5de7. Una Festa Major on vam quedar un xic tristos pel resultat, però amb ganes de tornar-hi per demostrar tota la feina dels assajos.
Un Sant Ponç de 7
Festa Major 2013
Tot i veure ara en perspectiva els resultats positius d’aquesta manera de fer, va costar fer aquest pas enrere per agafar embranzida. Quan va arribar Sant Ponç no estaven llestos els castells de 8 pisos i per tant no es van poder portar a plaça. Per fer un Sant Ponç una mica diferent es va optar per portar a Sant Cugat el 7de7, castell que no feia ni un mes que havíem estrenat a Igualada, acompanyat del 2de7 i del 5de7.
Tal era la confiança amb el 4d8e (amb molt canvis si el comparàvem amb el de l’any 2012), que, a Vigílies de Festa Major, se’n va poder completar el tercer de l’any.
A la tornada de vacances no hi havia marge d’error i tothom tenia molt clara la línia a seguir aquesta segona part de temporada: descarregar el 3de8 i el 4de8 com abans millor i enfocar esforços al 2de8f que per Festa Major es va resistir.
Semblava que la diada de Festa Major 2013 seria històrica ja que la feina estava feta. Com havia sigut habitual durant l’any 2012, el dia que es plantejava portar tres castells de 8 fou el 2de8 el castell sortida. No vam tenir “sort” i abans de fer l’alePrimer castell de 8 de l’any ta el castell va cedir provocant alguna lesió que va condicionar A partir d’aquí tocava treba- la resta de la diada. Però, amb
LA CRÒNICA
número 20
Tornem de vacances
Primera clàssica de 8 a Valldoreix Els assajos evolucionaven favorablement amb els castells de la gamma bàsica de 8. Per tant, a la primera actuació on “jugàvem a casa” no es va dubtar a portar la primera clàssica de l’any. A diferència d’altres actuacions, aquest cop el castell de sortida
cugat.cat
cs “Els Gausa n el e descarregu8 de la e d 4 segon a temporada Sabadell”
Diada de Sant Ponç
es de Ponç
2p4, 2d7, 7d7, 5d7, Vano de 5
, id2d7, 7, 4p4
Trobada gegantera
12/ 05
2p4, 2d6, 3d7, 4d7, 2p4
05 cugat.cat
cs estrenen “Els Gausa ciutat per la el 7de7 a laSant Ponç” Diada de
25/05
06 / 02
Diada Roc Sabadell 2p4, 2d7, id4d8, 4d8, 7d7, Vano de 5
Diada de Festa Major p4cam, i2d8f, 4d8, id3d8, 5d7, 2d7, 2p5
09/ 06
16è aniversari Capgrossos p4cam, 2d7, id4d8, 4d8, 5d7, p5
30/06
29/06 Vigílies de Festa Major 3d7, 4d8id, 4d8, 5d7, p5
LA CRÒNICA
LA CRÒNICA, SEGONA PART
sorprenentment va ser el 3de8. No va ser tan plàcid com esperàvem, però finalment a Valldoreix vam poder descarregar la nostra primera clàssica de 8 de la història.
dos castells que ja no es presentaven massa problemes a l’hora de descarregar-los. Per tant, tocava afegir l’altre castell de 8 que faltava: el 2de8f. Dit i fet, davant del Pla de la Seu de Tarragona, els Gausacs completaven la priI com que aquests castells havi- mera tripleta de l’any encara que en vingut per quedar-se, repetí- el 2de8f va caure quan dosos esem la mateixa actuació una set- taven tocant el folre. mana més tard a Cornellà, però aquest cop malauradament el La caiguda no va fer alterar els 4de8 només es va poder carre- plans per al dia següent. Tothom gar. Tot i així durant les properes s’havia quedat amb aquella esactuacions sovintejaven tant el pineta clavada, perquè sabíem 3de8 com el 4de8. Fins i tot els que aquest 2de8f, el teníem a podíem portar ben lluny de casa: l’abast i el podíem descarregar. a Salt assolíem el 3de8 i el 4de8 Per tant, a Vilafranca hi havia la juntament amb el 5de7. Això do- “revàlida” per completar un cap nava la confiança suficient i la de setmana inoblidable. Tornàtranquil·litat per poder anar pre- vem a sortir amb el castell haparant el 2de8f com tocava. bitual aquesta segona part de temporada (el 3de8), i en seUn cap de setmana amb do- gona ronda descarregàvem el ble ració de tripleta. 2de8f amb força solvència, i per acabar i aconseguir descarreUna cita marcada al calendari gar la tant anhelada tripleta de 8 des del començament de tem- completàvem el que fins llavors porada era el cap de setmana era el 9è 4d8 (8d+1c) de l’any. on teníem doble diada: Tarragona i Vilafranca. Diada de la Colla Una bona feina d’organització per a aquesta doble diada va fer que la Tècnica es pogués plantejar castells màxims tots dos dies. El 3de8 i 4de8 semblaven Aniversari Castellers de Poble Sec 2p4, id2d7, 2d7, 4d7a, 3d7, p5
Amb encara ressaca castellera del cap de setmana de Tarragona i Vilafranca, “tocava tenir la foto” d’aquesta tripleta davant del Monestir de Sant Cugat. No
Festa Major de Sant Roc 2p4, 3d7, 2d7, 4d7, Vano de 5
Festa Major de Mira-Sol
3d7, 2d7, 4d7, p5
08/09
Després d’uns resultats històrics, aquesta segona part de temporada, ens veiem obligats a rematar la feina fent la nostra millor actuació fins al moment davant del Monestir i davant de la nostra gent. Com venia sent habitual aquesta segona part 46,7%
53,3%
Castells de 8 Castells de 7 Percentatge de castells descarregats al segon tram de temporada
revistacastells.cat totsantcugat.cat
“Sant Cugat segueix sumant / Els Gausacs fan història amb Diada dels el 3de8” Marrecs de S p4cam, 3d8, 4d8, 5d7, p5
Diada Nacional de Catalunya
2p4, 2d7, 4d7, 3d7, p5
14/07
cal dir que la feina en aquests tres castells plantejats estava més que feta, tant és així que si per Vigílies de FM plantàvem el 4de8, aquest cop tocava fer el 3de8 per Vigílies de Diada.
1
9 1/0
09 / 5 1
Festa Major de Valldoreix 3p4, 3d8, 4d8, 2d7, p5, p5id
29/0
9
06/10
Festa Major del barri El Pedró 2p4, 3d8, 4d8c, 2d7, p5
Salt
de temporada després d’una sortida de 3de8 (7è de l’any), descarregàvem el nostre tercer 2de8f de l’any (2d+1c) i el 10è 4d8 (9d+1c).
LA CRÒNICA
número 20
Una segona part de temporada per emmarcar, amb 16 castells de 8 assolits (14d + 2c). Vam fer tants castells de 8 com castells de 7 (16d). Cal remarcar que en totes les actuacions, llevat de la diada dels Sagals d’Osona, vam poder portar un castell de 8 pisos com a mínim.
Les dades del 2013
“Una segona part de temporada per emmarcar, amb 16 castells de 8 assolits”
25 castells de 8 58 castells de 7 6 castells de 6 31 pilars de 5 79 pilars de 4 Un total de 89 castells i 110 pilars portats a plaça.
Diada del Roser 3d8, 2d8f, 4d8, p5, p5c
Diada de l’Espiridió 3d8, 2d8fc 4d8, 2p5
10 / 6 2
92,96% descarregats 1,51% carregats 4,52% intents desmuntats 1,01% intents 25 actuacions 13 poblacions
totsantcugat.cat
27 /1 0
11 / 0
Diada dels Sagals d’Osona
1
2p4, 3d7, 2d7, 4d7, p5
“Els Gausacs continuen fent història amb la tripleta de 8 a casa”
0 infomakis.com
“El Roser a Vilafranc Gràcia de nou, cate a: dr de Xicots, tripleta deal Gausacs i tràmit d’Arboç”
03 /11
11 / 9
0
Vigílies diada de la colla 4p4, 4d7, 3d8, 5d7, vano5, 2p4, 2p4
Diada de la colla p4cam, 3d8, 2d8f, 4d8, 2p5
#NéixerCréixerMadurar
LA HISTÒRIA DELS GAUSACS EN CLAU CASTELLERA
Amb feina i il·lusió tot arriba Pep Ribes Periodista, cronista, historiador i estadista del món casteller
Probablement la història dels Castellers de Sant Cugat té dues parts, vista amb aquests ulls forans. La meva pot semblar una visió allunyada per a alguns, però, com a seguidor al detall i fidel del món casteller, la tinc ben present, i vull aprofitar la invitació a escriure en el vostre butlletí per parlar, per primer cop, d’aquesta colla en certa profunditat. Vull marcar distància i una mena de frontera entre el que va dels inicis, l’any 1996, fins a l’any 2006, el difícil trienni 2007-2009 i la resta d’anys a partir del 2010, sobretot en aquest darrer trienni de 2011 a 2013, la que jo anomeno època “gausaca” –aquest sobrenom que la colla adopta el 2010 i que com a nom de guerra ja queda gravat a foc. Com a comentari personal dels primers anys de la colla, un cop arribats als anomenats castells de la gamma alta de set –que la colla ha estat capaç de dominar perfectament–, cal reconèixer que ho miràvem com si fos una d’aquelles colles que no sabies mai si podrien arribar o no al grup de colles de vuit. No els
veies fer el salt d’altres colles de 2007, centrem-nos ara a la senivell semblant de l’època, com gona part, aquella travessa del desert dels anys 2008 i 2009 i Sants, Lleida o Mataró. que vist des de fora no t’ho acaAnys d’alts i baixos sense con- bes d’explicar i que uns quants solidar la torre de set, que es gausacs, que ara em llegeixen, descarrega el novembre del segur que tindrien moltes ganes 2000 i no torna fins al 2004 i que d’explicar-me. es carrega un sol cop els anys 2005 i 2006. Aquella sensació La pèrdua de la torre de set, que que es fan les coses bé, perquè entre 2007 i 2009 només s’inla colla no perd en qualitat, però tenta una vegada (2008) és desense pujar definitivament aquell terminant, tot i que el quatre de graó que se’ls començava a de- vuit carregat els anima, i no van manar. No obstant això i com a més enllà. punt a favor, suposa una feinada mantenir i consolidar l’experièn- Com deia, el món casteller va cia castellera en una vila amb agafant més embranzida i als de fama de “pija” –perdoneu-me Sant Cugat, que són una colla l’expressió– i en una zona menys seriosa i amb bons castells, els manca aquell plus que els faci castellera. ser més protagonistes. Malgrat Veiem temporades interessants, tot diades com la de Manacor el com el 2000, on la consolida- 2009 els fa ser constants a esció dels bons castells de set, perar els èxits i recollir feina feta junt amb un món casteller gens amb vista al que ha de venir. Tresemblant al d’ara –un pèl a la pitjar places amb certa rellevànbaixa en les colles més modes- cia i fer-ho bé els afavoreix, però tes–, fa que la colla participi al no és suficient ser colla de Festa Concurs de Castells de Tarra- Major i Diada. gona per primera vegada, i més tard assoleixi la torre de set que La fama dels Castellers de Sant abans havia comentat. Cugat creix –cal dir que la Festa Major de Sant Pere s’ha converEl món casteller comença a evo- tit en un referent de finals de juny. lucionar i l’any 2004, amb les Plaça de nou ben aviat (1999), mateixes condicions del 2000 grans cartells i jornades, que no no es participa a Tarragona, tot i deixa de suposar un gran esforç acabar l’any amb la torre de set econòmic i social. descarregada. Calia posar fil a l’agulla: arriba el 2006 i l’intent I ara la cara més amable dels del salt de qualitat amb el quatre castells: l’evolució esperada. de vuit, que no es pot assolir fins Els de Sant Cugat no poden ser a l’any següent on la colla, ara aliens a l’ascens meteòric del sí, carrega el quatre i entra a la món casteller, no poden desacategoria de colla de vuit i es fa profitar aquesta nova posada en adulta de veritat. escena, la que ens deixa el PaPerò dit això, amb l’èxit del trimoni de la Humanitat.
#NéixerCréixerMadurar 1996 2000 2004 2008 2012
L’any 2010 és el primer any de grans canvis en el món casteller. Més assaigs o almenys més dies de feina conjunta, més tècnics, més metòdics, amb millor seguretat.... millors castells i també millor vida social. La crisi també afavoreix el creixement casteller, tot va unit.
castells de la temporada, un fet recorrent en moltes formacions.
Cugat tenen al cap més records del 2012 que no del 2013.
Arriba el 2011 amb un “subidón” important. La torre de set, que es descarrega a tot “arreu”, es manté a la formació, i això els permet ocupar una situació còmoda en la llista de colles. Però no n’hi ha prou... des de lluny Les colles, saben que han s’intueix que el castell de vuit és d’aprofitar millor els seus locals a tocar. socials o replantejar-se el trasllat a un lloc més polivalent. Amb Es torna a actuar a places immés gent, millors castells a l’ho- portants ja conegudes i les dira que millors castells convo- ades de casa són excel·lents, cosa que demostra que la colla quen més castellers. consolida el seu gruix de gent. La campanya “gausaca” de la El quatre de vuit descarregat temporada 2010 n’és un exem- per Sant Pere –gairebé quatre ple i permet als Castellers de anys després del carregat– es Sant Cugat –ara sí– acumular veu des de fora com un petit alliascensos aquestes darreres berament, com un “uf... per fi ja quatre temporades. Així, vist ens tocava!”. des de fora, és com si es fes net El millor de tot, però, és la visita a i es comencés de nou... No sé la plaça tarragonina i ser capaç si m’enteneu... Calia fer aquest de plantar-hi el quatre de vuit. pas per no deixar l’elit castellera El sud casteller, ara sí, coneix i més tenint en compte que els la vàlua dels Castellers de Sant cronistes castellers amb l’aug- Cugat. Obrir o retrobar noves ment de colles i de nivell, tendim places més enllà de Barcelona i a “oblidar” colles i places. comarques és important.
Probablement ningú oblidarà que el dia casteller de la Festa Major de Sant Pere de 2012 va ploure, amb l’estrena de l’accidentada torre de vuit amb folre, ni s’oblidarà l’anada a la nova versió, la de dissabte, del Concurs de Castells de Tarragona, on la torre és vençuda i el tres de vuit ja no és una utopia.
Per sort, els Castellers de Sant Cugat no han deixat de créixer, castellerament parlant, des del 2010, paral·lels a aquesta anomenada tercera o quarta –ja no ho sé– època d’or castellera.
I poc us puc explicar del 2012 i el 2013, que no tingueu a la memòria més viva dels components de la colla. Una feina rodada, que, com ja he pogut explicar abans, deixa clar que el projecte casteller continua sent Campanya i idees renovades a per somniar. banda, la recuperació de la torre de set i sobretot la seva prime- L’entrada dels folres a assaig ra consolidació, comença a ser l’any previ i la voluntat de ser-hi fonamental. També el fet que permeten a la colla fer un 2012 la colla visiti places importants, excel·lent –sota el meu punt de més de zona tradicional com Vi- vista el millor any de la colla–, lafranca, pel Roser, ha de ser un malgrat que el 2013, per mèrits estímul. Però cal seguir creixent i de castells, ha estat superior. trencar el tòpic de colla de Festa Estic segur que la majoria de Major i Diada per fer els millors castellers i castelleres de Sant
Per acabar, us vull dir que l’any 2013 ha estat molt important, per allò que sempre es diu, perquè arribar-hi pot ser feina relativament assequible, però mantenir-se és una gesta dura. De moment, tot pel bon camí, amb el tres de vuit consolidat i de quina manera!, la torre folrada a l’abast i noves perspectives il·lusionants al davant. De nou Sant Cugat, Vilafranca o Tarragona, han estat testimonis d’un excel· lent 2013 dels gausacs.
“No cal perdre els orígens per no perdre la identitat”, com diu la cançó, així que ja ho sabeu, amb feina i il·lusió tot arriba.
#NéixerCréixerMadurar
número 20
#NéixerCréixerMadurar
LA HISTÒRIA DELS GAUSACS EN CLAU GAUSACA
DUPONT: Quan vam entrar? DUPOND: Al setembre del 2008. Ens vam estrenar a la catedral. DT: A sí, que després el Marc Maymó es va voler morir en un 3 a Cornellà. DD: Sí, sí, volia treure el cul i el va treure. Després hi havia diada, que me la vaig petar i finalment història viva de Gràcia. Actuació per oblidar. Tu no la vas fer, perquè vas decidir dimitir. DT: Jo recordo, a Gràcia, estar en una llitera, veure entrar l’Oriol mig rient amb sang a la geniva dient-me que acabava de caure un altre castell. Pensava que la gent estava boja. DD: A mi em va sobtar molt veure la gent tocada, perquè ens havia caigut el 3de6xs i el 2de6. Pensava... Els castells cauen no passa res! Ja els tornarem a fer! 2009 DD: Al principi de temporada vam començar fent dos intents desmuntats de 3de7 davant de la colla Vella. DT: Quina actuació! On el Litus va venir tard i ple de fang. [riures] DT: Jo recordo que la Festa Major tenia molt poc al·licient i no notava la sensació d’importància que ara li donem. DD: A mi també em donava aquesta sensació. En aquella Festa Major vam fer el primer 5de7 de l’any i, a més, a les vigílies em van ensenyar a lligar enfilant dues persones sobre un arbre. [riures] DD: A Vilanova del Camí em vaig estrenar amb càrrec a pinyes. Vam estrenar el nostre primer 3de6a, castell que vam celebrar amb conya. I una setmana abans de Sitges, havíem de fer el 3 de 7, el 4 de 7 i el 3de6xs... i ens vam deixar les pinyes. DT: Però si és igual... Total érem quatre. [riures] DT: Sitges va ser bestial. Jo no
recordo una celebració igual, potser la del 4de8. Des que nosaltres vam entrar, la colla només anava cap per avall. Aquell 3de7xs va ser tornar a posar-nos al nostre lloc. DD: Aquell final de temporada ho va petar moltíssim. Vam acabar l’any a Manacor. Realment no recordo molt el viatge... [riures]. Allà, uns quants vam anar a l’assaig d’Al·lots i vam fer un lligat de 4de8 fins a quints amb un cordó.
Tertúlia a dues bandes Jordi Tomàs i Bernat Alonso
2010 DT: És l’any que cau el 3xs i el tornem a fer. DD: No el desmuntem, no? DT: No, no. Es va caure i hi vam tornar. És que aixecar-lo tot i desmuntar-lo és la “muerte”. Hauríem de pelar tothom de tronc! DT: Ho vam desmuntar tot. Els nostres Sant Ponç –anem a ser sincers– han estat una merda. Al 2011 3xs desmuntat, al 2010, el 3 pel cap i 4 rondes, i al 2009 vam fer un 5d6! DD: El 2010 és el primer any de tenir consciència de Festa Major, de dir: “És Festa Major, ho hem de petar!”. DT: Jo també, és l’actuació més important de l’any. Venien Minyons i Sants! Acostumats a actuar amb Cerdanyola i Esplugues... DD: Vaig flipar quan l’Èric va dir que sortiríem de 2de7. Tothom tenia clar que la torre aniria en segona ronda. DT: Jo crec que l’any 2010 va ser un any de canvi de tendència. Treure el pepino a primera ronda, donar-li importància a Festa Major i anar a Valldoreix a fer els nostres màxims. No com abans, que fèiem castells de 6 amb acotxaneta! DD: De fet, ens vam menjar la torre... però l’objectiu hi era. De fet, no la vam poder repetir fins a
Dupond i Dupont al XXIIè Concurs de Castells de Tarragona, 2008
Diada, que més que recordar-la pels castells, va passar a la història pel vi del Caballu. [riures] DD: Recordo que aquell final de temporada vam començar a assajar el 4de8. Era com un mite per a la colla. DT: Ja veus... La gent sempre parlava en plan “L’ANY DEL 4DE8”. 2011 DD: Vam començar per Sant Medir vam fer el 2de7: va ser l’any de quinze o setze 2de7. DT: De fet, només ens va caure el d’Igualada i la resta els vam descarregar tots i no ens ha tornat a caure més. DD: Va ser quan vam fer l’intent desmuntat de 3xs per Sant Ponç. DT: I vam fer el 4de7 a l’assaig i l’Èric va dir: “Que això estava molt bé i tal, però no el farem. Hem de seguir assajant”. DD: Té molt de mèrit dir això! DT: De fet, no el vam tornar a fer fins a Festa Major. DD: Jo recordo que portàvem assajant una pinya, que per Vigílies vam fer un 4de7 amb baixos i segons del 4de8 i que a última hora vam haver de canviar el primer cordó... DT: Després de Festa Major tornem a petar-ho a Valldoreix, on vam repetir el 4. DD: Buah, el vam patir a saco! De poc que es mor el Dani alemany... [riures] DD: Després vam anar a Esperidió i va molar moltíssim. DT: A la festa, vaig anar als arxius dels de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona i vaig mirar un esquema de 2de8f per veure com el lligaven. Però l’endemà ja no recordava com anava. [riures] DD: I aquí ens vam començar a flipar amb què faríem el 3de8 per Diada... DT: I al final van anar millor les proves de 2de8f que les de 8.
2012 DT: Jo crec que és l’any que va molar més, perquè va ser l’any que més hem complert a les actuacions de casa i també vam complir al Concurs. Quant a expectatives i el que es va acabar fent. DD: Treure el primer folre, encara que fos al pavelló, ho va petar molt. Vam començar desmuntant dos 4de8 a la plaça d’Igualada... DT: Aquell Sant Ponç va ser el primer decent que hem fet, que ja tocava. Hi vam descarregar el 4de8, després de desmuntar-lo una altra vegada. DD: Sí, sí, ho va petar força. Després vam anar a Reus, i hi vam actuar amb colles que no solem actuar i tornem a fer el 4. Va molar bastant.! A més, vam veure el primer 5de8 de l’any a plaça. DT: Va ser un any molt d’assaig i de formació: a més, des de folres, vam començar a fer moltíssima feina! Vam veure com la colla anava avançant. DD: L’assaig abans de Festa Major va ser molt gran, amb el cap de colla de Sants allà davant i sense fer cap prova de 2de8f. DT: Però tenia sentit: fer alguna prova no ens hauria aportat res a part de possibles dubtes... DD: I aleshores Festa Major, que la torre quedés en carregada i més com va quedar carregada, va ser estrany. DT: Personalment, jo no sé si ho vam celebrar poc; de fet, jo ho vaig celebrar zero... DD: És normal, quan acabes de caure, no pots celebrar res, perquè no saps si la canalla està bé. DT: Després ja ve Concurs... Jo el recordo molt estressant. DD: Per a mi no va ser molt estressant, perquè començar de 2d8f no era gaire feina per a pinyes. Recordo, però, molt de
“bajón” després dels dos intents desmuntats. La colla feia conya que si anàvem últims, però costava, perquè no sabies quan tornaríem a ser tants com per plantejar un 2de8f. DT: Doncs jo encara no estava enfaixat i ja m’estaven demanant que cantés la soca del 2de8f... DD: M’imagino... Però després va molar molt, fer aquell 4de8 a “muerte” perquè ja no hi havia volta de full i després el 2de8f! Jo no recordo una celebració igual d’un castell des del 3xs de Sitges, però clar, a Sitges devíem ser 100 i a concurs érem 220. DT: Doncs jo el 4 no el recordo tan malament des de la meva posició... Des de la meva posició de vent no vaig pillar gaire. DD: Això ja passa quan fas de vent, que sovint no fas gaire res. [riures] DT: De fet, jo no sé si la gent va celebrar gaire el Concurs, perquè jo després de l’hòstia del 3, vaig marxar a casa destrossat. DD: La gent en el 3 evidentment no va celebrar res, però després sí: acabàvem de descarregar el 2d8f! DT: I ja fins després de diada... la travessa del desert! DD: Les quatre províncies! DT: La tècnica que érem uns visionaris... DD: A més, anàvem de mal en pitjor... Primer Espiridió fent castells de 7, Girona amb un fred infernal i ens vam petar una ronda i tot. Per sort, a Diada ho vam arreglar bastant. DT: Bé, ho va arreglar el 2de8f, perquè per la resta... Vam desmuntar el 3 i vam acabar amb un 5d7... DD: Jo encara no entenc per què vam fer aquell 5de7, però l’any va acabar prou bé i l’estrena del folre ho va petar molt! DT i DD: I a partir d’aquí ja sabeu com ha anat tot!
#NéixerCréixerMadurar
número 20
#NéixerCréixerMadurar
CAMÍ CAP A LA CONSOLIDACIÓ. LA TRIPLETA
La nostra tripleta: un assaig constant Marc Maymó i Marcel Serra
Una colla castellera sempre, sense excepció, és un projecte a llarg termini, un projecte que no té un final marcat, però sí moltes fites que van deixant la seva empremta. A poc a poc, pis a pis, la colla va forjant el seu tarannà, consolidant la força de la pinya, estilitzant i equilibrant el tronc i afinant cada vegada més una canalla en renovació constant. L’assoliment dels grans objectius, aquells que generen els titulars de les temporades i que queden gravats en la memòria col·lectiva no formen, per si sols, capítols complerts de la història de la colla. Assolir grans castells i fer grans actuacions és la conseqüència de la feina i del compromís d’uns castellers que dediquen moltíssimes hores a l’assaig i que no fallen mai ni tan sols en aquelles actuacions que, en molts ca-
sos, passen desapercebudes i tendim a oblidar ràpidament. Els nostres últims grans titulars, aquells que ja estan escrits amb lletres Verd Collserola, parlen de clàssiques de vuit (3de8, 4de8, 2de7), de tripletes de vuit (2de8f, 3de8, 4de8), de grans actuacions per la diada de la colla, inimaginables fins fa poc, o parlen també de la nostra lluita personal i capacitat d’autosuperació mostrats al XIVè Concurs de castells de Tarragona. Però, com hem arribat fins aquí? El salt als castells de 8 pisos no és tan senzill com pugui semblar. Aquestes últimes temporades vivim una efervescència castellera on veiem més colles que mai assolint castells bàsics i de la gamma alta de vuit, i fins i tot més colles que mai fent castells de nou. Tanmateix tot això demana molta feina ben feta per part de totes les colles que van assolint aquests nivells amb aparent naturalitat. Els Castellers de Sant Cugat hem estat molts anys movent-nos amb comoditat dins la gamma alta dels castells de set, però els diversos intents de fer un pas més sempre s’havien quedat a mitges, ja sigui en forma d’intents, de castells carregats o en forma de molta feina feta a assaig que no arribava al nivell òptim de qualitat per sortir a plaça. El 2de7 marca el camí L’any 2010, sense pràcticament adonar-nos-en, les coses van començar a canviar a la colla. Un cop més encaràvem la feina d’assajar un 2de7, una torre que, si bé en anteriors ocasions ja havíem assolit, mai aconseguíem donar-li la solvència necessària per consolidar-la. Fins aquell moment les nostres torres s’havien caracteritzat per tenir uns troncs molt reforçats
en tots els pisos, especialment a terços i quarts. Una lesió i una baixa de llarga durada ens van obligar a provar coses noves i d’allà en va sortir una torre molt més lleugera de terços i, a la força, molt més lleugera de quarts i pom. Aquesta torre, sense saber-ho en aquell moment, ens va obrir el camí que ens ha dut fins a les actuacions que podrem emmarcar per sempre més. Tot i els grans resultats que ha donat l’estructura del dos, no podem oblidar les dificultats inicials per consolidar-la. L’any 2010 només vam poder descarregar-la dues vegades: va ser a la Festa Major i a la diada de la colla. Enmig d’aquestes actuacions el bagatge va ser d’un 2de7 carregat a Valldoreix i un parell d’intents desmuntats. Però, la gran diferència amb altres temporades va ser la consolidació de la torre a nivell d’assaig on es descarregava tot sovint neta malgrat que després no acabés d’anar bé a plaça. És molt difícil d’entendre l’evolució d’un castell sense saber què passa cada dia a l’assaig, i probablement aquesta torre duia una doble vida durant el seu primer any, una a l’assaig i l’altre, a les actuacions. De totes maneres, la culminació de la feina feta a l’assaig durant aquell primer mig any de vida de la torre va veure’s reflectida en l’inici de la temporada 2011. Aquell any la tècnica, encapçalada per l’Èric Bellmunt, va prendre una decisió que, vista amb el temps, ha estat clau per poder entendre tots els èxits que han vingut darrera. Vam obrir temporada amb el castell més difícil descarregat mai per la colla, un 2d7 en primera ronda que no ens deixava cap altre camí que el d’assolir un pas més del que havíem fet mai fins aquell moment, i que va ensenyar-nos una faceta
valenta i lluitadora de la nostra colla que fins aleshores no li coneixíem gaire. Obrir temporada amb el teu castell de màxima dificultat és una decisió tan valenta com arriscada i, molt probablement, serà l’única vegada que podrem fer una cosa així, i ara veiem que va ser el moment adequat. El 4d8 per convertir-nos en colla de vuit La torre ja consolidada ens “obligava” a afrontar de nou el 4de8, un castell que tenia el pes a sobre d’haver-se de descarregar a la primera –ja l’havíem carregat a la diada del 2007 i tornar a quedar a mitges no era una opció. El pas a tronc d’un bon grapat de nois i noies habituals als poms de dalt van ajudar a muntar un pis de quints molt solvent a l’hora que permetien barrejar tècnica, experiència i lleugeresa a quarts. Novament l’assaig és la clau del castell: l’experiència agafada a la sala Canigó és el que ens va permetre anar a plaça amb la tranquil·litat i la convicció de tenir el castell al nostre abast i és gràcies a aquesta convicció que es pot explicar com vam poder descarregar el 4de8 de la Festa Major de Valldoreix del 2011, el segon de la nostra història, i un dels més complicats. Després de tres temporades i dinou 4de8 descarregats hem pogut comprovar que aquest és, sobretot, un castell de més dificultat psicològica que tècnica i que amb el convenciment adequat el castell es pot anar fent amb relativa tranquil·litat. De tota manera, per evolucionar aquest castell a altres estructures més complexes com el 7de8 o el 4de9f caldrà millorar molt en la seva execució tècnica (pujades, posició, velocitat), cosa que podrem fer, sense cap mena de dubtes, amb un bon assaig.
La confirmació i consolidació no passa amb el 4 –castell que diverses colles han fet créixer com a colla de vuit un pis més al seu tronc. Els passos següents per a consolidar-nos definitivament com Un altre gran encert de la tèca colla de vuit van representar nica va ser no permetre que les un enorme repte tècnic per a la dificultats que ens hem anat colla. El camí era doble: d’una trobant per fermar el 3de8 enbanda per assolir el 3de8 ca- darrerissin excessivament la lia una gran preparació tècnica consolidació de la colla com a tant del tronc com de la cana- colla de vuit. Ja des de l’assaig lla. D’altra banda, per assolir posterior al primer 4de8 descael 2de8f calia afegir a aquesta rregat vam començar a prepapreparació tècnica, un esforç rar-nos tècnicament per poder majúscul de les pinyes de la donar un pas més amb l’escolla. Molts varen haver de des- tructura del dos. Durant aquell calçar-se per primer cop i molts 2011, a més de descarregar els d’altres varen ser trepitjats, primers 4de8, la feina incansatambé per primer cop; tot per ble va dur-nos fins a un últim poder assolir el primer castell assaig de temporada on col·locàvem els quints del nostre fufolrat de la nostra història. tur 2de8f. Un cop més l’èxit no estava només en el que fèiem a “El llistó l’hem po- plaça: el futur l’escrivíem a l’assaig.
sat molt amunt i l’hem demostrat ferm. Ara tindem molta feina per mantenir viva aquesta força col·lectiva”
El 3de8 és un castell que, un cop assolit i més o menys consolidat, pot arribar a semblar d’una dificultat similar a la del 4de8, però només cal fixar-nos en els més de dos anys que hem necessitat des del primer 4de8 descarregat fins al primer 3de8 descarregat. I en tot aquest temps mai vam deixar de treballar-lo, ni un sol dia, a l’assaig. Això ens ha de fer adonar que el 3de8 amaga algunes dificultats extres respecte al 4. És evident que en aquest decalatge entre descarregar un i altre castell hi han influït més coses que la dificultat tècnica, però en tot cas parlem d’una estructura de castell que mai ningú ha dut més enllà sense dotar-la de folre o folre i manilles, cosa que
Convertir aquell 2d8f fins a quints en una realitat a plaça va ser, evidentment, una feina tècnica d’assaig rere assaig, però aquest castell més que mai demostra el que representa l’èxit col·lectiu de la colla: la planificació dia a dia de l’equip tècnic, la resposta incansable de la colla a l’assaig i la feinada, amagada però absolutament imprescindible d’una junta que entenia a la perfecció què li calia la colla i en quin moment li calia. Tot plegat, una feina coral sense la qual no hauríem pogut reunir totes les persones que han fet possible demostrar-nos tot el que som capaços de fer. El llistó l’hem posat molt amunt i l’hem demostrat ferm. Ara tindrem molta feina per mantenir viva aquesta força col·lectiva i caldrà seguir fent molts passos de formigueta i moltes actuacions d’aquelles que passen desapercebudes per tal de tornar a generar nous titulars, d’aquells que s’escriuen amb lletres Verd Collserola.
#NéixerCréixerMadurar
número 20
EXTRACASTELLER
MÓN CASTELLER
Suor, actuacions d’agost, places rebentades de gent, crits, rivalitat, estratègia... és la zona tradicional en estat pur! Aina Serra. El triangle Valls-Tarragona-Vilafranca ha centrat l’activitat castellera des dels segles dels segles... concretament des de fa més de 200 anys, quan es daten les primeres actuacions castelleres. El 1881 Tarragona ja va veure el primer 4de9 sense folre descarregat, a Vilafranca s’hi han vist actuacions ininterrompudament durant dècades i Valls ha acollit dues colles castelleres d’alt nivell des de fa més de 200 anys... Això fa que la llista de curiositats i gestes èpiques d’aquesta zona sigui inacabable.
Raquel Sans, vallenca, periodista castellera i membre de la Colla Joves Xiquets de Valls: A Valls, després de les grans actuacions, si una de les dues colles ha caigut d’algun castell important, l’endemà al matí es troba un feix de llenya a la porta del seu local. No cal ser gaire espavilat per saber d’on procedeix la burla.
Santi Terraza, sitgetà, director de la revista Castells i membre de la Colla Jove de Castellers de Sitges: A la zona tradicional, la gent, estigui o no vinculada a una colla, sap de castells i segueix l’activitat castellera de les colles locals. Per això, els dies previs a les grans diades és el tema de conversa en totes les tertúlies de bar. Els castells a la zona tradicional són Per il·lustrar aquell bull casteller, passió i tradició. diverses persones que viuen els castells des de la zona tradici“A la zona tradicional onal, ens han fet arribar el seu anecdotari. els castells formen part Pere Ferrando, vendrellenc, estudiós casteller i jurat del Concurs de Castells de Tarragona: El final dels anys 60 del segle XX eren els anys de màxima rivalitat entre la colla Vella de Valls i els Nens del Vendrell. Els Nens tenien menjada la moral als vallencs amb el pilar de 6 i de 7 amb folre. Eren temps en què els americans i els russos havien emprès una cursa per ser la potència mundial a l’espai, cursa que van guanyar els americans el juliol del 1969. Pocs dies després d’aquesta fita per a la humanitat, la colla Vella carregava el seu primer pilar de 6, després que els vendrellencs ja l’haguessin descarregat abans. A un aparador d’una botiga vendrellenca es podia llegir, amb lletres ben grans: “Els russos algun dia també arribaran a la Lluna, però els primers hauran estat els americans”.
de la nostra vida”
Jordi Andreu, altafullenc, col·laborador de diversos mitjans de comunicació i membre dels Xiquets de Tarragona: A Tarragona, el 24 de setembre a la tarda (laborable a la ciutat) la gent arriba tard a treballar i molts nens no van a l’escola, perquè han anat a veure els pilars caminats. És una tradició tan arrelada i popular que està assimilat que aquell dia els castells –els pilars caminats–, estan per sobre dels horaris. A la zona tradicional els castells formen part de la nostra vida, més enllà de si estan o no de moda. Una petita pinzellada del suculent anecdotari que ens regala la zona tradicional, que podreu viure en primera persona fent la ruta de festes majors de la canícula castellera!
Els castells a la zona tradicional Aina Serra
23 i 24 de juny a Valls 12 de juliol a Altafulla 13 de juliol a Torredembarra 26 de juliol al Vendrell 2 d’agost a Vilanova i la Geltrú 6 d’agost a Valls 15 d’agost a la Bisbal del Penedès 19 d’agost a Tarragona 23 d’agost al Catllar 24 d’agost a l’Arboç 30 d’agost a Vilafranca 14 de setembre a Tarragona 5 d’octubre a Tarragona 25 d’octubre a Sitges 26 d’octubre a Valls 1 de novembre a Vilafranca
EXTRACA
Cara a cara: la força dels novells Josep M. Tanco
Com a casteller en actiu, molt arrelat a la meva colla i sempre amb ganes de fer bons castells, estic pendent, com tothom, de la gent que forma aquest grup humà, necessari per aconseguir les nostres fites. Per la colla ha passat moltíssima gent al llarg dels divuit anys d’existència. Alguns proven i se’n van als dies o a les poques setmanes, altres es queden i consoliden la colla, alguns són eterns i perseveren des del primer dia.
Sergi Masó
Una colla castellera està formada per un gran grup de persones amb un objectiu comú.
Veure una cara nova a la colla és una molt bona notícia, és un estímul motivador, és donar continuïtat a aquesta magnífica empresa que desinteressadament formem entre tots. Per mi ha estat sempre enriquidor conèixer noves persones, veure que s’apropen a la colla com un fet interessant o més, important en la seva vida. I ha estat sempre positiu conviure, treballar, suar, plorar, riure i alegrar-se al costat de tothom, grans, mitjans o petits, vivint moments màgics com els que hem viscut. La nostra colla ha estat capaç d’innovar dintre del món casteller, aportant festa i celebració a les diades, portant unes gralles i tabals de molta qualitat en la seva música, inventant noves formes de participació i això és degut, sobre tot, a la presència
Els últims anys la colla ha rebut famílies senceres, cosa que al començament no era tan habitual. I aquest és un fet molt important per la consolidació del projecte, perquè aporta canalla i joves i grans, generacions familiars, tots necessaris per la tasca que intentem. Sabem que cada any s’han de renovar posicions, que cada temporada ha de començar des de sota, preparant nova gent que pugui donar el relleu als més veterans. Per això és important la incorporació de nous actius. Estic orgullós de la meva colla, de la gent que la forma i de la força que aporta cada una de les peces d’aquest magnífic conjunt.
folres... Tots conformem un cas- ció que s’estan sentint igual de tell. bé que et van fer sentir a tu quan vas arribar, però en aquest cas, Ser casteller consisteix en una sent un mateix qui ajuda que se acumulació de sentiments, co- sentin com a casa. mençant pels que se senten la primera vegada que veus un La gent nova conforma una part castell, o el primer dia que entres molt important d’una colla: són a la Colla. Jo, des de ben petit, la continuïtat. Sense novells havia vist castells. Tant és així que s’il·lusionin fent castells les que als tres anys, quan la meva colles no tirarien endavant. De mare em preguntava si volia mica en mica hi ha gent que ho ser enxaneta, jo li responia que va deixant, o que físicament ja no, que volia ser pinya, encara no pot rendir com abans... i els que no aixequés dos pams de novells permeten que amb els terra. Això ho tenia clar! Però... anys es puguin seguir treballant qui m’havia de dir que realment a bon nivell aquestes torres huacabaria formant part d’una co- manes que tant ens agraden. lla!
Estic segur que molta gent pensa que formar part d’una colla d’aquesta mena consisteix únicament a arribar a una plaça vestit amb una camisa de color i una faixa, posar-te a sota d’unes persones que són els castellers de veritat i simplement estirar els braços per si cauen, que no es facin mal. Tenen una idea totalment equivocada: tots som castellers, i , sense els uns els altres no són res. Veterans, novells, Amb el temps que fa que sóc a canalla, tronc, pinyes, soques, la Colla només ha passat darrere meu una generació de novells, però ja puc dir que és molt agradable veure com va arribant gent amb il·lusió i tenir la sensa-
ASTELLER
de tanta gent jove que actua i es compromet amb el projecte, que dona força, que porta la il.lusió estampada a la seva cara.
“Una colla castellera està formada per un gran grup de persones amb un objectiu comú.”
EXTRACASTELLER
número 20
EXTRACASTELLER
ASSOCIACIONISME
En aquest article, primer, fem un repàs objectiu (digueu-li objectiu, digueu-li avorrit) al marc legal de les associacions, i després esbossem la història del moviment associatiu a Sant Cugat, amb tota la gràcia que hem pogut. Què us sembla? Ens ho compreu? Marc legal de l’associacionisme català En el títol III de la Llei 4/2008 del llibre tercer del Codi civil de Catalunya es deixa clar que “les associacions són entitats sense ànim de lucre, constituïdes voluntàriament per tres o més persones per a complir una finalitat d’interès general o particular, per mitjà de la posada en comú de recursos personals o patrimonials amb caràcter temporal o indefinit”. Aquesta definició generalista és especificada en la Llei 7/1998 d’associacions: “El fet associatiu català ha estat decisiu per a la defensa i l’acreixement de la societat i la cultura catalanes, i, de manera especial, durant les etapes més difícils de la nostra història com a poble i com a nació. La reconstrucció social i política de Catalunya durant el segle XIX es fonamenta absolutament en la capacitat d’articular-se associativament de tots els seus components individuals. L’associacionisme es desenvolupa des dels centenaris ateneus i Cors de Clavé, d’arrel popular i treballadora, les organitzacions de Foment a les associacions d’ajuda mútua, associacions obreres, cases regionals, de fraternitat i de veïns, sorgides de totes les capes socials. I és que cal considerar l’acció dinamitzadora i la capacitat emprenedora de les associacions catalanes com a element fonamental de la vitalitat de la societat civil del nostre país.
L’element associatiu es configura, així, clau en la construcció d’una societat més participativa i com a factor essencial per al progrés social i l’avenç de Catalunya com a país.”
Som associació Eva Tataret i Ferran Ballester
En aquest marc, l’any 1996 els Castellers de Sant Cugat ens vam constituir com a associació. A la Llei 4/2008 s’especifica quins són els òrgans necessaris (art. 322-1) que ens defineixen: “a) L’assemblea general, constituïda per tots els associats que, com a òrgan sobirà, pot deliberar sobre qualsevol assumpte d’interès per a l’associació [...] b) L’òrgan de govern, que es pot identificar amb la denominació de junta de govern o junta directiva [...], que administra i representa l’associació, d’acord amb la llei, els estatuts i els acords adoptats per l’assemblea general.[...] L’assemblea general i l’òrgan de govern [...] poden acordar la creació d’altres òrgans [...] amb funcions delegades de caràcter deliberant o executiu.”
Organigrama, Carles Angaril
En la nostra normativa interna especifiquem que l’assemblea és el màxim òrgan decisori de la colla, en la qual s’escullen la junta i la comissió tècnica, com a òrgans organitzadors de l’entitat. La junta inclou els càrrecs elegits per l’assemblea: president, vicepresident, secretari, tresorer i els responsables de les diferents àrees organitzatives, i alhora el cap (o caps) de colla. Cal remarcar l’existència del consell de la colla, integrat per la suma de membres de les diferents àrees organitzatives, que té la funció d’òrgan consultiu davant de situacions extraordinàries.
Grabals
Reunions
Local
Sopars, activitats
Economia
Social
Finances
Patrocinadors
Pamflets formatius
Inf
Pres
Junta
Òrgan administratiu
Comunicació
A
Difusió interna
L’associacionisme a Sant Cugat Els inicis de l’associacionisme a Sant Cugat estan estretament lligats a dues entitats amb gran
Relacions públiques
Butlletí
Vídeo, foto i arxiu
Difusió externa
Web, xarxes
Mitjans locals
solera: la Societat coral La Lira i la Penya Regalèssia (o APAC – Associació per la preservació del Patrimoni Cultural de Sant Cugat), fundades el 1882 i el 1939, respectivament. A recer de la primera, neix la Unió Santcugatenca (1900) i d’una altra banda neix el Club Muntanyenc de Sant Cugat (1944), com a centre excursionista, però alhora es converteix en una preuada baula cívica i cultural del nostre poble. L’any 1923 neixen els Bastoners de Sant Cugat i el 1975, l’Esbart Sant Cugat. Justament al final dels anys setanta, amb el final de la dictadura de Franco i l’inici de la democràcia, comença una nova època per al moviment associatiu de la nostra ciutat, de la mà de Ramon Pros, regidor de cultura del consistori santcugatenc –promotor de la Festa de la Tardor, i president del Club Muntanyenc i de l’Ateneu Santcuga-
Crosses Mans
fermeria Laterals
Pinyes
sidència
Soques
Folres
Assemblea
Pinyes
Màxim òrgan decisori
s s
Tècnica Òrgan tècnic i casteller
Canalla Tronc
Pilars
tenc–, el qual posa de manifest la voluntat de l’Ajuntament de recuperar la cultura popular i tradicional com a mostra de les inquietuds inicials de la societat civil. A partir de la segona part dels anys vuitanta neixen altres entitats a Sant Cugat: Geganters i Trabucaires (1987), Diables (1990), Grup Mediterrània (1995), Castellers (1996) i Caparrots (2000) –les dues primeres formen el grup La Troca per afinitats entre els seus membres. Totes aquestes associacions fan ressorgir les manifestacions populars i ho fan sota el paraigua de l’Ajuntament, que aposta fortament per aquesta expressió identitària del poble. I és justament aquesta empenta la que fa néixer Profeslo, la Promotora de Festes Locals (2002) amb la qual rebroten tradicions com el Paga-li, Joan i el Carnaval –i el Ball de Gitanes–, i se n’inicien d’altres, com el Seguici de Festa Major. Profeslo apareix com a expressió d’una nova manera d’entendre la cultura popular a Sant Cugat, amb una visió transversal entre les diverses entitats de la ciutat. El fruit d’aquesta nova manera de fer és la Coordinadora d’Entremesos de Cultura Popular i Tradicional de Sant Cugat del Vallès (2010), la qual neix de la necessitat de crear un espai de debat per unificar els interessos i les propostes de les entitats de la cultura popular i tradicional (Bastoners, Caparrots, Castellers, Diables, Esbart, Geganters, Mediterrània, Sardanistes, i a partir del 2010, l’Escola de Música Tradicional, en formen part, i darrerament, Trabucaires i el Gall del Monestir). Els Castellers de Sant Cugat van néixer el 1996 de la mà del Club Muntanyenc i l’esforç d’unes persones –de la nostra ciutat i de fora–, interessades pel fet casteller. Des del començament hem estat una colla aglutinadora
de persones de tota mena i ho continuem sent. Actualment, sobretot els Bastoners i les entitats dansaires de la ciutat exerceixen també aquesta funció social i cultural. Nosaltres, per la nostra idiosincràsia, tenim un rol diferent a les altres entitats de la Coordinadora d’Entremesos, perquè conreem uns valors particulars que ens defineixen: el sentiment de superació contínua, la competitivitat ben entesa amb altres colles... Aquesta diferència que es repeteix en moltes poblacions amb un model organitzatiu d’entitats similar al nostre, ens fa més forts, perquè entre els nostres membres es fa palesa la transversalitat de les entitats de cultura popular i tradicional catalana. Entre nosaltres ha arrelat una nova figura santcugatenca: el “frikitradi”, l’individu que es desviu per les entitats i participant en només una no en té prou. Aquest nou personatge té una visió més àmplia del món associatiu, perquè coneix l’entramat de les entitats de les quals forma part, i aquest és, sens dubte, un factor que ens enriqueix, perquè ens transmet altres pulsacions, altres punts de vista, altres maneres d’organitzar-nos, que ens esperonen i encoratgen. La transversalitat, iniciada per Profeslo, és l’estendard de la Coordinadora d’Entremesos. Sabem que Sant Cugat no és Vilafranca, ni Reus, ni Olot, ni Mataró, però volem fer tradició, perquè la tradició reafirma la nostra identitat, i treballem per aconseguir-la creant una estructura, definint-nos i al mateix treballant per arrelar-la. Cal temps per aconseguir-ho, avançarem de mica en mica, però a Sant Cugat no ens sobren la tenacitat i les ganes, i, sobretot, el que ens mou és la il· lusió d’apropar la cultura popular i tradicional a tots els santcugatencs i santcugatenques.
EXTRACASTELLER
número 20
EXTRACASTELLER
LA TABARRA
És curiós, després d’aquests anys, veure com els canvis i l’evolució que va tenint la colla també es reflecteix en els músics, però no és del tot simultani. Sempre anem una temporada o dos per darrera i és aquest any que estem notant el gran creixement i grau de maduresa que hem assolit com a Gausacs. Ja fa anys que els Grabals assagem cada dissabte al matí a la Casa de Cultura. A les 11 h les gralles i a les 12.30 h els timbals i de tant en tant fem un assaig conjunt per ajuntar el que hem treballat per separat, per veure si podem estrenar nou repertori i treballar la coordinació i entesa del grup. Aquest any, però, ha estat el primer des de fa temps que ens hem hagut de replantejar el funcionament general de l’equip, els horaris i els grups d’assaig. Fins ara anàvem fent. Totes les gralles i tots els timbals anàvem aprenent en bloc, però què passa quan de cop sis noves gralles volen tocar amb els Castellers? Vet aquí la Mar, l’Olga, la Júlia, la Mariona, la Rosa i la Maider, un grupet que tot just fa un odos anys que han començat a tocar la gralla a l’Escola de Música Tradicional. Algunes ja són castelleres i d’altres en breu entraran a la colla. Un grupet que hem integrat aquest any entre nosaltres, i per fer-ho, hem hagut d’ampliar l’horari d’assaig (dissabtes de 10 a 11 h). Així, doncs, aquesta temporada tenim grup de novelles entre els Grabals i no només
Els grabals també creixem!
Gralla sub 97,5 cm Re2 a Re4
Júlia Solé i Griselda Ballester
això, sinó que és un grup on totes les gralles i els timbals poden aprofitar per repassar i on totes les gralles poden aprendre a dirigir un assaig. De mica en mica, totes s’aniran estrenant a plaça, a les cercaviles i amb el Toc de Castells. Algunes ja ho han fet... Felicitats i benvingudes als Grabals!
Gralla baixa 63 cm La2 a Sol4 Gralla llarga 55 cm Do3 a Do5 Gralla dolça o de dues claus 43 cm Mi3 a Do5
Esperem que aquest canvi serveixi de precedent per animar a Gralla seca més persones a tocar la gralla. 38 cm Per aquest motiu, fem una crida Sol3 a Do5 especial a tots els percussionistes nats, aquells que piqueu el ritme inconscientment quan sona música, és a dir a tothom... Veniu a tocar el timbal que ja som 19 gralles i 3 timbals i també us volem a vosaltres! A tenir en compte!: Sant Cugat és un cas excepcional de presència quasi absoluta de gralleres i timbaleres en un món on sempre han predominat els homes i on segueixen predominant arreu dels Països Catalans. Un fet curiós i sense explicació aparent... Algú ho havia de dir!
Les notes indicades a cada model de gralla indiquen la seva tessitura.
bbaixa
número 20
Dani Carbonell Músic. Graller i oboïsta. Llicenciat en oboè barrroc. Professor del departament gralla a l’Escola Superior de Música de Catalunya.
Recentment s’ha presentat al públic la gralla subbaixa, una creació de Ton Munné que sona una octava més baixa que la gralla convencional, amb un atrevit sistema de claus que li dóna encara més tessitura greu i facilitat d’executar les alteracions. En un entorn on es parla de tradicional, de recuperació, de grallers vells... parlar de novetat, és una sorpresa! Per la riquesa, quantitat i qualitat dels músics, instruments i compositors, es considera el tombant del 1900 l’època d’or de la gralla. A partir d’aleshores el franquisme veta les festes populars, però, sortosament, la gralla sobreviu gràcies als castells. Es retorna a la gralla seca –mes còmoda i sonora que la de claus. Després de la dictadura rebroten amb força les festes populars i l’ocupació del carrer, sobretot amb les tradicions castellera i gegantera on són presents la gralla i el timbal. Per donar sortida a tanta demanda, es parteix de la gralla seca, tot i que, com que no hi ha suficients constructors de canyes de pala, s’utilitzen les
de tenora que sonen fort i “fan català” –puja l’afinació i l’instrument agafa un timbre nou. També s’utilitzen canyes de dolçaina castellana, ja que tenen una bona comercialització. El repertori també es crea de nou. La gralla està de moda i es torna a reinventar. La toquen tant homes com dones i en formacions més grans. Adopta noves funcions en grups d’animació de carrer i s’usa amb objectius més participatius que musicals i no remunerats. Passa a tocar-se a tot el territori i entra en circuits de música folk i rock. En aquest auge no hi va haver temps de donar continuïtat a les traces que ens havien arribat de la gralla vella.
l’abast de tothom. Avui en dia tenim la complexitat de què tots els models d’instrument conviuen. Amb totes les afinacions i amb tots els models de canya que han anat apareixent. Això crea desconcert a l’hora d’escollir quin instrument començar a tocar i a l’hora de tocar junts. Però hem d’estar orgullosos de la riquesa organològica que tenim, de la quantitat de música per a gralles de què disposem i saber aprofitar les possibilitats musicals i socials que tot això ens dóna.
Avui en dia convivim en la complexitat de tots els models d’instrument, amb totes les afinacions i amb tots els models de canya que han anat apareixent. Això crea desconcert a l’hora d’escollir quin instrument començar a tocar i a l’hora de tocar junts. Però hem d’estar orgullosos de la riquesa organològica que tenim, de la quantitat de música per a gralles de què disposem i cal saber aprofitar les possibilitats musicals i socials que tot això ens dóna.cions més grans. Adopta noves funcions en grups d’animació de carrer i s’usa amb objectius més participatius que musicals i no remunerats. Passa a tocar-se a tot el territori i entra en circuits de música folk i també música rock. En aquest auge no hi va haver temps de donar continuïtat a les traces que ens havien arribat de la gralla vella. No podrem agrair mai prou els que es van dedicar a recopilar i enregistrar el repertori i les maneres de fer d’una altra època i a fer-ne publicacions perquè aquest repertori estigui a
El constructor igualadí Ton Munné amb una gralla subbaixa.
EXTRACASTELLER
Tot això són gralles? Sí home, sí
LA GRALLA
EXTRACASTELLER
LA CANALLA
La canalla: poca broma Oriol Bota
Els castells enganxen, i en els darrers quatre anys els Gausacs han estat una part important de la meva vida i de la meva família. Però totes les coses tenen el seu temps i ara s’acaba una etapa intensa a l’equip de canalla i a la tècnica. Després de quatre anys torno a ser un més de la colla, en una pinya, en una posició concreta i amb uns companys amb els quals, ara sí, puc parlar tranquil·lament entre prova i prova. Aquests últims temps m’han permès conèixer i sentir molt més la colla del meu poble i aprendre la tècnica de fer castells. I haver viscut en primera persona el pas de colla de set a colla de vuit ha estat bonic: el procés ha estat positiu. Hem aconseguit posar el focus en els castells, amb totes les dificultats que suposa treballar en equip, superant diferències i aconseguint aprenentatges que ens han portat a bons resultats. Però la colla és molt més gran i, per això, no vull oblidar la feina feta per la junta, pels Grabals i per tanta gent que treballa des de la discreció i la constància per fer que la colla estigui viva cada dia. Valoro molt dues coses: tenir local social en condicions (tot i no poder-hi assajar) i estar molt més integrats en el poble. I crec que totes dues són significatives.
Ara, l’equip de la revista ens convida a una valoració, un escrit al voltant de la canalla, la gestió d’aquest grup i la valoració d’aquesta època. La reacció inicial de fer una valoració positiva de tot ha esdevingut amb el pas dels dies una voluntat més pausada de fer una explicació més àmplia incorporant també les dificultats i els reptes que té l’equip de canalla. I penso que pot ser una bona manera de tancar aquesta etapa.
treball, de ser responsables, de superar pors i limitacions, per esforç i per fer-ho essent nens i adolescents, la canalla té la meva admiració i agraïment.
Ho he explicat molt sovint: l’equip de canalla és un equip diferent i complex. En un castell, la canalla és com el corrector de textos. Si ho fa bé, no passa res, és el que s’espera. Però si no, és com si hagués deixat una gran errada ortogràfica. Es nota tant, que tots ho veiem i ho El fet que un pare de canalla es- patim. tigui al front de l’equip de canalla pot tenir les seves dificultats. “A l’equip de canalla Des del primer moment, conscient d’aquesta situació, vaig el pas del temps i l’exvoler crear un equip format per periència ens avisen diferents tipus de persones. Ara, que en breu has de des d’una certa distància, puc valorar els avantatges d’aquesta tornar a començar” diversitat de rols i perfils i com això ens ha ajudat a formar equip i a gestionar l’equip de canalla. Quan després de molt treball Sense l’equip i la complemen- s’aconsegueix que a tronc el tarietat de perfils no haguéssim castell estigui bé i la pinya el sàpogut atendre l’escola, certes piga lligar, la canalla és la ciresituacions familiars, la gestió reta i, per tant, ha de fer-ho bé. d’equips i cascs, l’escalfament, Fins aquí sembla normal, però el lleure de la canalla, o el suport la canalla pràctica poc la pasa la plaça… sada sobre un castell límit (3de7 net, torre de 8 amb folre)… Són Però el més important, i no crec nens que sovint saben molt de que en fóssim massa consci- castells, veuen els canvis, els ents, és que ens agrada la ca- patiments i el que no s’està fent nalla. Hem volgut participar amb bé, i noten la pressió de la colla ells a les matinades, als aniver- per fer-ho... Per això, quan la casaris, a les colònies… Hem vol- nalla passa la torre o descarrega gut mirar-los als ulls i acompa- el primer 3de8 a plaça, quan ponyar-los. A vegades, amb més dria haver-los tirat enrere, crec encert i d’altres, amb menys, que es mereixen l’ovació més però amb ganes de passar-ho gran que puguem fer. bé amb ells i fer-los protagonistes. I crec que així han superat I dos elements que fan que la bloquejos, dificultats i han asso- gestió de la canalla sigui diferent: lit fites i reptes que per a molts semblaven impossibles. Algu- La canalla es fa gran i la seva nes aletes i passades, algunes aportació a la colla varia molt, col·locacions d’acotxadors i tre- perquè hi ha decreixement: quan balls en l’equip dels dosos han comencen no en saben, apreestat molt més que un senzill nen, però es fan grans i deixen acte. Per la seva capacitat de de ser bons i tornem a comen-
número 20
EXTRACASTELLER
EL LOCAL
çar en una nova posició. Això no passa enlloc més: a l’equip de canalla el pas del temps i l’experiència ens avisen que en breu has de tornar a començar. En el tronc o la pinya això no és així i quan un castell no va bé el tronc busca aquells que l’han fet molt temps, i fins i tot a pinyes sabem que quan tenim una actuació important tindrem reforços de persones amb experiència. A canalla no podem esperar reforços ni experiència, només feina i il·lusió per gestionar els canvis. I el segon element és el psicològic. Són nens i quan passen coses dures els nens de canalla han d’estar protegits i cuidats com ho estan a l’escola o a música o a teatre. I això, a vegades, no ho hem sabut fer prou bé. Els comentaris d’ànims o de reprovació no són recomanables. La psicologia d’un nen requereix, a parer meu, un entorn de confiança i estabilitat. Per això, els càstigs no són ni recomanables ni útils, i per contra l’apel·lació a la responsabilitat i a la superació sí que ens han permès avançar. Les persones –tant adults com nens– aprenem des del reconeixement i la motivació i els millors per fer aquesta tasca són l’equip de canalla que treballa per ajudar-los i els companys de tronc que els animen i els donen confiança (ells sí que estan allí).
Sense el local social, no hi ha castells
Voldria acabar dient que ha estat un temps especial, amb dificultats, perquè el treball en equip no sempre ha estat senzill, però ha estat una bona època. Ofereixo tot el meu reconeixement pels qui venen darrere, tot el meu agraïment als pares i als mateixos nens que confien en la colla i el meu suport a tots, perquè el camí està ple de reptes, entrebancs i també errors, i en com els superem és com es forja el caràcter de la colla.
Aquest segon tram de la temporada ens ha donat molts vespres de discussions sobre quin era el motiu, i quina importància havia de tenir el local social dins de la colla. La pregunta és senzilla, i la resposta aparentment també, però un cop plantejada apareixen molts punts de vista sobre de la taula. És a partir d’aquí que s’ha de decidir quina perspectiva se li dóna al local i, com bé haureu notat, l’enfocament final ha estat de convertir-lo en un
Víctor Biete
Ja fa un any que vam inaugurar el nostre nou local social i la valoració global ha estat molt positiva. Encara que és cert que la primera mitja part de l’any la vam afrontar bàsicament amb el mètode d’assaig i error, la segona meitat de la temporada ha servit per conformar, de mica en mica, el que ara són equips de treball d’un local que fa la seva funció a la perfecció!
punt de trobada, una referència per als castellers. Per aquest motiu s’ha treballat per fer activitats que acostin tota la colla el nostre local. Des d’aquest 2014 tenim un equip destinat a què els nens de la colla vinguin a fer activitats al local social –almenys si més no, un cop al mes (sempre que sigui possible, és clar). A més, gran part de la canalla ve amb els pares a sopar al local abans dels assaigs, barrejant-se amb el jovent, que també aprofita per fer unes partides a dards o al futbolí. També procurem fer activitats per als menys habituals, organitzant tasts de cerveses, esmorzars abans de les actuacions o dinars després (esmorzars i dinars abans o després de les actuacions/diades), i d’altres idees que a poc a poc han anat sorgint. Jovent segueix gaudint com sempre (o més) dels sopars de divendres, els quals, recordem-ho, són oberts a tota la colla! No sabem quina importància té el local a nivell de resultats de la colla, el que sí que sabem és que tenir-lo ho peta!, i tan de bo puguem gaudir-lo durant molts anys més!
LA COORDINADORA
La Coordinadora d’Entremesos de Cultura Popular i Tradicional Catalana de Sant Cugat del Vallès preservem i potenciem les activitats de cultura popular i tradicional catalanes que es duen a terme a Sant Cugat.
Els Bastoners de Sant Cugat volem acostar la tradició bastonera a tothom i arreu.
L’Entitat Sardanista de Sant Cugat fomentem la sardana com a fet cultural i tradicional de Catalunya.
www.bastonersdesantcugat.cat junta@bastonersdesantcugat.cat
www.esardanista.santcugatentitats.net
Els Diables de Sant Cugat difonem la cultura del foc i dels diables arreu del país.
Els Geganters de Sant Cugat som una colla d’apassionats de la tradició gegantera.
Els Trabucaires de Sant Cugat preservem la tradició del bandolerisme català que ve del segle XVII.
www.diablesdesantcugat.cat diables@diablesdesantcugat
www.gegantersdesantcugat.cat info@gegantersdesantcugat.cat
santcugat.trabucaires@gmail.com
Els Castellers de Sant Cugat som Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat des del 2010.
Els Caparrots de Sant Cugat dinamitzem un patrimoni santcugatenc format per vuit capgrossos.
La Promotora de Festes Locals treballem en la recerca i la recuperació de festes i elements tradicionals.
www.castellersdesantcugat.cat junta@castellersdesantcugat.org
info@caparrotsdesantcugat.cat
www.profeslo.santcugatentitats.net contacte@profeslo.cat
L’Escola de Música Tra dicional de Sant Cugat som un espai de formació musical i cultural d’arrel popular i tradicional.
L’Esbart Sant Cugat innovem en el món de la dansa catalana des de la cultura popular i tradicional del nostre país.
El Grup Mediterrània tenim una visió pròpia de la dansa, sense oblidar els preceptes clàssics del folklore català.
www.emtsc.cat emtsc@emtsc.cat
www.esbartsantcugat.cat info@esbartsantcugat.cat
www.grupmediterrania.org info@grupmediterrania.org
1 tinta
GEGANTERS DE SANT CUGAT > Proposta de marca > versió CMYK