2
Coneix la Llengua Lèxic
La sinonímia i l’antonímia La sinonímia Les paraules sinònimes són aquelles que tenen el mateix significat. L’ús de sinònims evita repeticions. – Hem de dur el ruc a l’estable. – Hem de portar l’ase a l’estable. Els verbs dur i portar i els noms ruc i ase són sinònims. Ara bé, la major part dels sinònims no es poden intercanviar en qualsevol context, ja que no tenen exactament el mateix significat. Els verbs aclarir i explicar són sinònims en aquestes oracions: – Li he aclarit els dubtes = Li he explicat els dubtes. però no en aquestes: / Li he explicat la salsa. – He aclarit la salsa = El mateix passa amb els noms sistemes i procediments. – Pots usar diversos sistemes / procediments per classificar les paraules. – Hem de resoldre aquests sistemes d’equacions. – Hem de resoldre aquests procediments d’equacions. Els sinònims totals es poden intercanviar en qualsevol context. Els parcials tenen el mateix significat en alguns contextos, però en d’altres, no. De vegades l’ús d’un sinònim o l’altre depèn…
• de la situació comunicativa (segons amb qui parlam o on ens trobam). – He d’anar a l’oftalmòloga. / He d’anar a l’oculista.
• de la zona geogràfica (geosinònims). – Quan fa fred, el padrí es posa calçons de pana, mitjons gruixuts i capell. – Quan fa fred, el iaio es posa pantalons de pana, calcetins grossos i barret.
L’antonímia Les paraules antònimes són les que tenen significats contraris: fosc / clar. Poden ser paraules diferents o es poden formar amb prefixos, com ara anti-, des-, contra-, a-, in-: antibel·licista, desacord, contraatac, anormal, incòmoda. El prefix in- pren la forma:
• im- davant de paraules començades amb p, b i m: impagat, imbatut, immotivat;
• il·l- quan la paraula comença amb l: il·legal; • ir- quan comença amb r: irreal. Com els sinònims, no tots els antònims ho són en tots els contextos. – La padrina és gran, però la seva germana és molt jove. – La meva habitació és gran, però la de la meva germana és petita. En la primera oració, l’antònim de gran és jove, però en la segona, no pot ser jove, sinó petita.
110
