Operació món: Anem amb tot 1º Primària. Proposta didàctica (demo) by Grupo Anaya, S.A.

mostra

PRIMÀRIA

Ane m a mb tot

P R O P O S TA DIDÀCTICA r

ió c a

O món pe

Índex Les claus d’Operació món ............................................................................4 Materials per a l’etapa ..................................................................................6 Projecte digital ............................................................................................. 8 De la LOMLOE a Operació món ..................................................................17 • Perfil d’eixida de l’Educació Primària • Inclusió en Operació món • Pautes DUA en Operació món Unitat 5 (mostra)..........................................................................................34 Recursos de la unitat 5 ................................................................................ 55 • Inclusió i atenció a la diversitat

Las Lesclaves clausde OPERACIÓN d’OPERACIÓ MUNDO MÓN

Competencial Operació món Operación Mundo planteja plantea l’adquisició la adquisición paulatina gradual i integradora e integradora de les de comlas competencias. petències. El seu Sudesenvolupament desarrollo favorece en el afavorix enalumnado l’alumnat lala capacidad capacitat de aprendera amoure’s d’aprendre desenvolverse en les situacien las situaciones ons de la realitat de su quotidiana. realidad cotidiana.

Situaciones Situacions d’aprenentatge de aprendizaje

¿Para Per a què qué servix sirve loel que que aprendo? aprenc? Operación Mundo, el nuevo proyecto Operació món, el nou projecte d’Anaya per de Anaya para Educación Primaria, propone a l’Educació Primària, proposa unes claus unas claves pedagógicas que sitúan pedagògiques que situen l’alumnat en el al alumnado en el centro del aprendizaje. centre de l’aprenentatge.

Un Un aprenentatge aprendizaje per paraa la la vida. vida. Operación OperacióMundo món ésesununprojecte: proyecto:

competencial, competencial, comprometido, compromés, interdisciplinar, interdisciplinari, inclusivo inclusiu

Basado Basat en enmetodologies metodologíasactives activas y icon ambununnuevo nou projecte proyectodigital: digital:

Situaciones Situacions emmarcades enmarcadas en los els ODS, que queinvitan invitenall’alumnat alumnadoaa dur llevar a terme a cabo unauna reflexió reflexión final amb final con una una proposta propuesta transformadora. transformadora.

Actividades Activitats competenciales competencials Actividades Activitats que quepreparen preparanl’alumnat al alumnado per alpara dia aeldia díaen a la díapresa en sude toma dede cisions. decisiones.

Evaluaciones Avaluacions competenciales competencials Un elemento element clau claveper para a la la inclusió inclusióni y l’èxit el éxito escolar, escolar, amb con un enfocament un enfoque integrador iy flexible. flexible. Respon Responde als a perfils los perfiles competencials competenciales d’eixida de sade lida l’alumnat del alumnado per a aquesta para esta etapa. etapa.

Comprometido Compromés

Inclusivo Inclusiu

L’alumnat El alumnado jugajuega un paper un papel actiu en actiel vo en el proyecto, projecte, que va més que enllà va más de l’àmallá del escolar. bit ámbito S’implicarà escolar. Seenimplicará proposen que tes propuestas contribuiran que a contribuyan transformar a transformar el seu entorn familiar, su entorno social, familiar, cultusocial, ral i natural cultural en ybenefici natural d’un en benemón ficio sostenible més de un mundo en tots másels sostenible àmbits. en . todos los ámbitos.

Un proyecto projecte que nace naix compromés comprometido con amb el principi el principio d’educació de educación inclusiva iinclusiva amb la creació y la creación de millors de condicimejores condiciones ons d’aprenentatge de aprendizaje per a tot l’alumpara todoPer nat. el alumnado. a això, oferix Pararecursos ello, ofrece per recursos a un ensenyament para una enseñanza personalitzat, personalizada, flexibles estructures estructuras i mecanismes flexibles y mecanismos de reforç. de refuerzo.

Objetivos de Objectius de Desarrollo Sostenible Desenvolupament Sostenible

Se acercará a planos como la S’acostarà a plans com la diversitat diversidad cultural, la l’adopcultura cultural, la cultura de la pau, de la paz, la adopción de estilos ció d’estils de vida sostenible, de la vida sostenible, la igualdad… igualtat...

Objetivo en acción

En el Objectiu contexto deenlas situaciones acció de aprendizaje expuestas se lanzan En el context de les situacions d’aprepropuestas que invitan al alumnado nentatge exposades, s’oferixen proa participar en un plan transformador. postes que inviten l’alumnat a participar en un pla transformador.

Interdisciplinari Interdisciplinar Un modelo model orientat orientadoa al’acció la acción en en el el ques’integren qual se integran diferents diferentes àrees áreas de de conocimiento coneixement i es potencien y se potencian habilihabilidades, tats, destreses destrezas i actituds y personals actitudes ipersonales col·laboratives, y colaborativas, la qual cosa dona dando como com a resultat resultado unun aprenentatge aprendizaje contextualizado. contextualitzat.

Proyectos interdisciplinares Projectes Operación Mundo propone interdisciplinaris

proyectos interdisciplinares, una Operació món proposa projectes experiencia de aprendizaje integrainterdisciplinaris, una experiència dora en la que elintegradora alumnado llevará d’aprenentatge en la a cabo una investigación elaboqual l’alumnat durà a termey una inrará un producto final con un objevestigació i elaborarà un producte tivo final transformador. amb un objectiu transformador.

Plan Lingüístico

Un plan transversal cuyos objetivos son: Pla lingüístic ·M ejorar la expresión oral y escrita Un transversal els objectius del delpla alumnado. qual són: el interés y el hábito ·E stimular · por Millorar l’expressió oral i escrita la lectura. de l’alumnat. · Estimular l’interés i l’hàbit per la lectura.

Pautas DUA Basado enPautes el documento DUA Pautas sobre en el el Diseño Universal para el Basat document Pautes sobre Aprendizaje. el Disseny Universal per a l’Aprenentatge. Lo esencial

El proyecto identifica los aprendizajes esenciales que permitirán L’essencial adquirir el perfil de salida previsto, El projecte identifica els aprenenayudando al profesorado a adaptar tatges essencials que permetran el ritmo y la profundidad, hacienadquirir el perfil d’eixida previst, do uso de las metodologías activas ajudant el professorat a adaptar el más adecuadas en cada caso. ritme i la profunditat, fent ús de les Recursos para la més inclusión metodologies actives adequaOfrece opciones des en cada cas. múltiples de presentación de la información como vídeos subtitulados, audios, resúmeRecursos per a la inclusió nes, esquemas, actividades interactiOferix opcions múltiples de presenvas… que facilitan la personalización. tació de la informació, com ara víAnaya Inclusión Online deos subtitulats, àudios, resums, esUna potente herramienta de que inquemes, activitats interactives... clusión que ofrece recursos para faciliten la personalització. personalizar el aprendizaje atendiendo a las necesidades educativas especiales del alumnado.

Metodologías Metodologies activas actives

Operación Mundo propone un conOperació món proposa un yconjunt junto de métodos, técnicas estrade mètodes, tècniques i tegias que fomentan el estratègies trabajo en que fomenten el treball en equipcrítii inequipo e incentivan el espíritu centiven l’esperit Unaque manera co. Una forma decrític. trabajar prede que prepara l’alumnat paratreballar al alumnado para situaciones per a situacions de la vida real. de la vida real.

Aprenentatge cooperatiu Aprendizaje cooperativo

Tècniques estructures cooperaticooperatiTécnicas yi estructuras ves seqüenciades yi progressives. vas secuenciadas progresivas.

Desenvolupament Desarrollo delpensamiento pensament del

Les estratègies de depensamiento pensament foLas estrategias fomenten la competència mentan la competencia ded’aprenaprendre aprendre,contribuyen contribuïxena que der aa aprender, que l’alumnat prenga consciència el alumnado tome concienciadels de seus processos mentalsyi que actue sus procesos mentales a que acde reflexiva i crítica. túeforma de forma reflexiva y crítica.

Educació emocional Educación emocional

Habilitats que faciliten que l’alumHabilidades que contribuyen a que nat identifique i reconegayles emoel alumnado identifique reconocions, regulant-les i gestionant-les. zca las emociones, regulándolas

TIC y gestionándolas.

L’ús de les TICTIC s’integra com un recurs per a obtindre informació, Su uso se integra como recurso seleccionar-la i utilitzar-la d’acord para obtener información, selecciamb finalitat concreta. Afavoonarlauna y utilizarla de acuerdo con rix el desenvolupament de compeuna finalidad concreta. Favorece el tències de de planificació, gestió eladesarrollo competencias dei plaboració de treballs; la comunicació nificación, gestión y elaboración de itrabajos; la col·laboració en xarxa, yi la la comunicación la comcolapetència digital. boración en red y la competencia

Aprenentatge lúdic digital.

La gamificació (ludificació) arriba a Aprendizaje lúdico l’aula a través d’activitats i de La gamificación llega al aula ajocs. tra-

Avaluació vés de actividades y juegos.

Incorpora estratègies que permeEvaluación ten a l’alumnat participar en l’avaIncorpora estrategias que permiten luació del seu aprenentatge anaal alumnado participar en la evalulitzant què ha aprés i com ho ha ación de su aprendizaje analizanaprés. do qué ha aprendido y cómo ha aprendido.

Materials per a l’etapa Material per a l’alumnat

Material per al professorat

LLIBRES

PROPOSTES DIDÀCTIQUES

Tres llibres per curs, un per trimestre, amb un enfocament competencial per a aprendre aplicant el que s’estudia. Presenten els continguts de Llengua, Matemàtiques, Ciències de la naturalesa i Ciències socials de forma globalitzada a partir de contextos interdisciplinaris i seqüenciats segons el marc normatiu de la nostra comunitat.

Reproduïxen les pàgines del llibre de l’alumnat per a enriquir-lo amb activitats complementàries, suggeriments didàctics, relació de recursos digitals, solucions, etc.

Projecte Digital

A més dels recursos i eines descrits en les pàgines del projecte digital, s’inclouen recursos de: · Comprensió oral i escrita.

Per a cada curs: tres quaderns de Llengua i de Matemàtiques. L’organització en blocs de continguts afavorix l’adaptació a diferents ritmes d’aprenentatge.

· Càlcul mental. · Resolució de problemes, etc.

100%

QUADERNS

Comprén, respecta i transforma el teu voltant.

respecta

PRIMÀRIA

Matemàtiques

PRIMÀRIA

Lle ng ua

món

cian

O peració

O peració món

l Va

i transform a el teu voltant.

9:45 AM

Comprén,

Q UA D E R N 1

63 788469 8927

788469 894040

www.anayaeducacion.es

1010006

n.es www.anayaeducacio

Op mó eraci n ó

I S B N 978-84-698-9276-

1010031

PAPER DE FIBRA CERTIFICAT

I S B N 978-84-698-9404-0

PAPER DE FIBRA CERTIFICAT

ió

O p món

iPad

Q UA D E R N 1

Targetes de vocabulari

e regles àmines d L ues q fi rà g orto

Tota negra sóc

Més coses

»√

»∑ W w

V v

Õ≈

X x

Ics o xeix

Ve doble

Waterpolo

Ximpanzé

– Hili, cim istís?

Passos

1 Llig el poema complet. Fes-ho a poc a poc, comUnicorn

Y y

Digues el nom de tres animals que tinguen la lletra g.

3 Tria alguns versos del poema i aprén-los de memòria.

Z z

Zeta

I grega

4 Nota el que sents quan els recites: alegria, tristesa, sorpresa, curiositat, por... 5 Llig en veu alta els versos. No oblides respirar lentament. Fes les pauses que indiquen les comes i els punts. 6 Quan cregues que ja pots recitar-lo sense llegir, fes diverses proves en veu alta.

Zebra

Nyu

7 Recita el poema a la resta de la classe. Recorda que és important: • Vocalitzar bé. • Utilitzar les mans per a acompanyar el que dius • Transmetre les emocions que et produïx el poema

– Va trobar un ram a la mar. – Hi ha una cosa davall de la soca.

Agafa una peça del puzle Agafa una peça del puzle

Quines parelles de paraules es diferencien només en una lletra? a ) Taula i teula b) Paleta i pilotaPerds el torn c ) Escola i escala

Perds el torn

Làmines d’expressió oral Agafa una peça del puzle

»jjk

»m:;

Torna una peça del puzle

l89ø

Torna una peça del puzle

Monedes i bitllets

QUINA BOIRA!

Δ∫

A a

l67l89ó>?>

*+©

B b

Brrrr!!!

*+∂

C c

D d

E e

Colom

G g

Efe

Dofí

Elefant

Foca

80 0 90 70 0 90 2 8

Girafa

Monedes i bitllets

Targetes de nombres

Protagonistes STEAM

2 PRIMÀRIA

PROTAGONISTES

STEAM

Blocs geomètrics

STEAM

Cossos geomètrics

Policubs

Baralla de científics i científiques © Híìi45p89a45t45i89å *+d:;Þ Atul:;eHIj`aa45n89d45r45i89å

100%

Baralla de científics i científiques

Poemes de científics i científiques

CIÈNCIES DE LA NATURALESA/ CIÈNCIES SOCIALS

CONEIXEMENT DEL MEDI

iPad

Blocs base 10

Llibre d’espills

9:45 AM

*+g

F f

Δf

Balena

Àguila

ÀÞ

1 PRIMÀRIA

100%

Impossible! Bl sempre amb b!

f`aa<=s

PROTAGONISTES

9:45 AM

Impossible! M davant de p!

He intentat avisar-vos, però… impossible.

Guanyes el torn

Protagonistes STEAM

Policubs

Sempre té mp! Davant de p m, no n!

A B*+g`aå C D E F G

*+å

Guanyes el torn Guanyes el torn

Blanca sempre amb b!

Broma té br! Sempre amb b!

»r89ø

Puzle ortogràfic

Torna una peça del puzle

Boira blanca!

Ample! M sempre abans de p!

Perds el torn

Descriure 3/3

MATEMÀTIQUES

8 0 Targetes 0 9 0 de nombres 0 7 0 90 2 8

prenent bé el que lliges.

2 Si tens dubtes amb el significat d’alguna paraula, pregunta a la teua mestra o mestre.

Perds el torn Troba en cada oració dues paraules que tinguen les mateixes lletres:

Blanc sempre amb b!

Sempre fent broma!

Juguem a parlar amb la lletra i ? Desxifra què diu aquest missatge secret:

U u

»¤

Tigre

Serp

»y

T t

Vaca

»†

Essa

Quina paraula de tres lletres en conté sis?

Un núvol blanc!

zxyå

ø »p45i45> »r45 *+gjküzxéè|y

Torna una peça del puzle

Guanyes el torn

Erra

Ratolí

Quadra

Pingüí

S s

Corregix els errors: Compre pa a la sabateria, la fruita al forn i unes sabates a la fruiteria.

Ós

Ãs

Un palet molt plantadet que damunt la caboteta té un mosquitet.

R r

Descriu el que hi veus

Agafa una peça del puzle

Resol l’endevinalla:

»®

És veritat que les paraules pera i pare tenen les mateixes lletres?

Q q

Recita un poema

Niu

*+q

Ena

Mussol

*+chiu89©

P Céèu:p;eHIt89å

Ema

*+qrsu45i89o23sÑÖ©

ÀeTUsÑÖqrsu45i45m89a67¬

Lleó

»π

O o

*+chiu89chiu45†

©§Qbcu45i45µ

N n

*+ø

Kiwi

Jaguar

Iguana

Ela

»>

»µ

L l

Quina paraula de tres lletres en conté sis?

Digues tres paraules que tinguen la lletra t.

*+qrsu45∆

*+chi¤

Hipopòtam

Δ¬

Digues tres paraules que comencen per la lletra a.

Resposta oberta. (gat, gos, cangur)

K k

Δk

1. Comença a jugar qui tinga el primer torn. 2. Respondrà pregunta que se li faça: Corregixlaels errors: –Compre Si és correcta, una peça del al puzle. pa a laagafarà sabateria, la fruita forn i unes –sabates Si és incorrecta, passarà el torn. a la fruiteria. 3. Si en agafar una targeta del muntó, aquesta fóra una targeta sorpresa, el jugador farà el que indica. 4. Acabat el torn, passa el torn següent. 5. Guanya l’equip que aconseguisca completar el puzle.

de les

Es fa ample!

*+c^_å »jjk¤ f|} Δl45Δ »t:; »vDEeHI»r8r45†9å

Instruccions del joc

El joc paraules

Taula i teula; escola i escala

Jota

Primària

Girafa

Hola, com estàs?

*+c^_o>?n45i67l67¬

J j

Foca

Ram, mar; soca, cosa

*+c^_o@Al89o>?µ

F G M N T U Z Ge

Elefant

Sí

Hac

»j

I i © C\]o>?r89a67¬

E L S Y

©§Qbcu:;eHIt89å

Dofí

»p:; »r45r89ø

G g

La lletra i

»Δ

Colom

*+g

F f ÀeTUsÑÖqrsu:;eJKl:;eHI†

Δf

eHI† »p89a89qrsu:;Efa

Compre pa al forn, la fruita a la fruiteria i unes sabates a la sabateria.

Balena

*+c^_ø

H h

*+c^_a45r89a89g`ao@A¬

I amb mp i mb.

Br i bl sempre amb b.

Sis

E e

Resposta oberta

ÀeTUsÑÖc^_a67l89å

Paraules amb br i bl.

Br i bl sempre amb b.

Titelles de dit

l joc de E les paraules

Resposta oberta

Abecedari d ;Þ ÀÞ *+∂ D *+qrsu:

C c

Àguila

Δ™

*+©

B b

Bla, bla, bla...

Què dieu?

Ququ *+qrs¤ Qu

A B C D H I J K O P Q R V W X Δ∫

presenten: br/bl i mp/mb

a b el l a Aquests animalets viuen als ruscs. Quan van juntes en grup, formen un eixam.

Compre pa al forn, la fruita a la fruiteria i unes sabates a la sabateria.

*+c^_å

A a

Els ortocells

vaig de flor en flor;

*+© C c

*+å

Làmines de regles ortogràfiques

si molt em molestes

Endevinalla

et clave el fibló.

u : amb c o q

S’escriu

ÀÞ E

Sis

LLENGUA

Material per a l’aula*

• Kit de llavors • Targetes d’informació • Protagonistes STEAM – Vídeos de científics

12 11 1 10 2 9 3 8 4 7 6 5

Veig veig tu ho veus?

DnoÞ *+d45i89å »Δ *+d:;Þ »n45i45†

12 11 1 10 2 9 3 8 4 7 6 5

i científiques

Coneixement del medi:

• Contenidors per a la

separació de residus

• Targetes d’informació • Protagonistes STEAM – Baralla de científics

– Baralla de científics

i científiques 1 • Esquelet encunyat • App del cos humà • Murals • Veig veig, tu ho veus?

E IX ID

i científiques 2

12 11 1 10 2 9 3 8 4 7 6 5

• Ciències de la naturalesa • Ciències socials

– Vídeos de científics i científiques

• App del cos humà • Joc: Pensa, dibuixa,

Meta

APÈNDIXS EXPERTS Decidits i motivats

Enginyosos i coneixedors

Estratègics i dirigits a la meta CAST 2018 (Center for Applied Special Technology)

Pautes DUA en Operació món Els diferents elements del Projecte Operació món estan concebuts tenint en compte els principis del Disseny Universal d’Aprenentatge (DUA). En la taula següent es mostra la relació entre els principis o pautes DUA i els elements del projecte:

OPERACIÓ MÓN

Pautes DUA que s’apliquen en el projecte MATERIAL IMPRÉS

ENTORN DIGITAL

Situación de aprendizaje ODS

Imatge i context

Com ho veus?

La dada

•L a relació directa amb els ODS (reptes del segle XXI) i amb la vida quotidiana de l’alumnat optimitza la rellevància, el valor i l’autenticitat (7.2) •L a representació alternativa al text facilita la comprensió i la connexió personal amb el context de la situació d’aprenentatge (2.5). •L es preguntes vinculen la situació d’aprenentatge amb les experiències i els coneixements previs de l’alumnat (3.1)

•F omenta l’autonomia proposant un producte final obert a la contextualització al centre i a l’elecció de l’alumnat (7.1) variant els nivells d’exigència (8.2) •F acilita la generalització i la transferència dels aprenentatges essencials (3.4) •F omenta la comunitat i la col·laboració per a la realització i la difusió col·lectiva del producte final (8.3)

Seguix el fil

• Que en sé? Proposa activitats interactives traçables per a la detecció d’idees prèvies en l’obertura de la unitat (3.1).

• Aporta informació objectiva i contrastable sobre la importància de l’objectiu en acció (8.1) •E stimula la reflexió col·lectiva a través d’una estratègia de pensament útil per a afrontar els problemes quotidians (9.2)

Objectiu en acció

Dona accés a informació actualitzada sobre els ODS al professorat i a l’alumnat utilitzant diversos mitjans de comunicació (5.1)

Guia de forma ordenada la consecució de l’objectiu en acció (6.1) modelant i visibilitzant el procés (6.2) amb un organitzador gràfic (6.3)

•U tilitza píndoles audiovisuals que presenten les situacions d’aprenentatge estimulant expectatives i creences que augmenten la motivació (9.1) •P resenta en cada unitat informació addicional de fonts preseleccionades en diferents formats que proporcionen alternatives a la informació auditiva (1.2) i visual (1.3) com representacions alternatives al text: locucions de la informació textual, organitzadors gràfics, visual thinking, etc. que es poden usar per a dinamitzar la participació. Permet reconstruir el procés d’aprenentatge de forma interactiva amb l’ajuda de l’organitzador gràfic que representa el progrés cap a l’objectiu en acció (3.3)

Pautes DUA en Operació món Seqüència didàctica Seguix el fil • Aprenentatges essencials

• I dentifica el vocabulari bàsic (color, icones, tipografia) de cada unitat (2.1). • Proporciona exemples de bona execució i avisos que focalitzen l’atenció (3.2) minimitzant la inseguretat i les distraccions (7.3). •O ferix varietat de material manipulatiu per a adquirir els aprenentatges essencials amb múltiples mitjans (2.5) i eines (5.2).

• Activitats d’aplicació

• Proporciona definicions clares i ben estructurades dels conceptes (2.2) i els presenta amb diversos tipus d’organitzadors gràfics que representen les idees clau i les seues relacions (3.2), de manera progressiva entre els nivells de l’etapa (3.3). • I ncorpora accions de pràctica i revisió sistemàtiques que afavorixen la generalització dels aprenentatges (3.4).

• Activitats competencials

• I ncorpora activitats que permeten respostes personals obertes que fomenten la participació, l’experimentació, la resolució de problemes i la creativitat (7.2). •P roporciona models i suports per mitjà d’estratègies i claus de pensament que faciliten el processament de la informació i la seua transformació en coneixement útil (3.3). •F omenta la interacció i la tutorització entre iguals a través de tècniques d’aprenentatge cooperatiu (8.3).

• Selecciona L’essencial de cada unitat (3.2) i proporciona Per a estudiar: esquemes o resums (3.3) interactius imprimibles dels sabers bàsics de cada unitat que permeten la personalització en la presentació d’informació (1.1).

•C omplementa el text escrit a través de múltiples mitjans com a base Per a exposar els sabers bàsics amb presentacions o vídeos (2.5). •O ferix suport Per a exercitar els sabers bàsics amb activitats interactives traçables en cada unitat, utilitzant eines i tecnologies de suport (4.2). •P roporciona models i suports del procés i pautes de comprovació dels resultats (6.1) donant suport a la planificació i el desenvolupament d’estratègies (6.2) i facilitant la gestió de la informació i els recursos (6.3). – Infografies Pla Lingüístic. – Infografies TIC.

Recursos complementaris • Classe invertida

•P roporciona mètodes alternatius perquè l’alumnat accedisca a la informació i interaccione amb el contingut (4.1).

•P roporciona alternatives per a la resposta i la navegació (4.1) per mitjà de vídeos i eines tecnològiques variades (4.2) complementant el text escrit a través de múltiples mitjans (2.5).

• Repàs trimestral (lúdic)

•U tilitza múltiples mitjans de comunicació com mitjans alternatius d’expressar el que ha aprés (5.1).

•U tilitza múltiples eines per a la construcció i la composició (5.2).

• Gamificació (ludificació) • Atenció a la diversitat

•D efinix competències amb nivells de suport graduats per a la pràctica i l’execució (5.3) variant els nivells d’exigència (8.2) amb activitats de reforç, ampliació en cada unitat.

OPERACIÓ MÓN

Pautes DUA que s’apliquen en el projecte MATERIAL IMPRÉS

ENTORN DIGITAL

Avaluació Què he aprés? • Activitats d’avaluació

•E stimula l’autoavaluació i la coavaluació proporcionant varietat d’instruments i activitats d’avaluació (9.3).

•E stimula l’autoavaluació i la coavaluació (9.3) amb activitats interactives no traçables amb eines i tecnologies de suport (4.2). •A ugmenta la capacitat de fer un seguiment dels avenços (6.4): – Instruments i activitats interactives traçables d’heteroavaluació. – Generador de proves d’avaluació i exercitació per nivells d’acompliment en els diferents moments de la programació anual (inicial, durant el desenvolupament, final) (5.3). – Avaluació competencial.

• Resposta a l’objectiu en acció

•M aximitza la transferència dels aprenentatges a nous contextos i situacions (3.4).

Com he aprés?

•E stimula l’assoliment i la millora per mitjà d’estratègies d’autoregulació que permeten afrontar els desafiaments amb informació rellevant sobre fortaleses personals i patrons d’error (9.2).

•D ossier d’aprenentatge (porfolio) digital imprimible que permet la personalització en la presentació d’informació (1.1) en cada unitat augmentant la capacitat de l’alumnat per a realitzar un seguiment continu dels seus avanços (6.4) a través de l’autoavaluació i la reflexió (9.3) i la utilització del feedback orientant una millor execució (8.4).

Projecte interdisciplinari • Pensa • Dissenya • Construïx • Presenta • Comprova

•M aximitza la transferència dels aprenentatges a nous contextos i situacions (3.4). • I ncorpora activitats que permeten respostes personals obertes que fomenten la participació, l’experimentació, la resolució de problemes i la creativitat (7.1). •O ferix indicacions i suport per a visualitzar el procés i els resultats previstos per a la consecució del producte final del projecte (6.1). •F omenta la interacció i la tutorització entre iguals a través de tècniques d’aprenentatge cooperatiu (8.3).

Projecte interdisciplinari •E videncia la rellevància de metes i objectius relacionant els elements curriculars vinculats amb els aprenentatges essencials (competències específiques i criteris d’avaluació) i els sabers bàsics de cada UD amb el perfil de sortida de les competències clau de l’etapa en la PD (8.1).

•F acilita l’autoavaluació i la coavaluació proporcionant instruments d’avaluació de la pràctica docent (9.3).

UNITATS

5 Estime els éssers vius COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE L’ÀREA 2. Interpretar textos orals 8. Desenvolupar destreses socials. 5. Reconéixer les característiques del medi natural.

SABERS BÀSICS DEL PRIMER CICLE B. Comunicació 1. Sabers comuns Incidència dels components (situació, participants o intenció) en l’acte comunicatiu. Sentit socioafectiu F2 Treball en equip, inclusió, respecte i diversitat A. Cultura científica. 1. La vida al nostre planeta: A.2.1., A.2.2., A.2.3., A.2.4. y A.2.6.

2. I nterpretar textos orals 3. P roduir textos orals

B. Comunicació 2. Comunicació i interacció oral - Interés per expressar-se oralment amb pronunciació i entonació adequades. - Estratègies d’escolta activa. - Identificació d’elements bàsics de la comunicació verba

5. R econéixer i utilitzar connexions entre les idees matemàtiques.

Sentit numèric

1. U tilitzar dispositius i recursos digitals. 2. Utilitzar el pensament científic. 5. Reconéixer característiques del medi natural.

A. Cultura científica 1. Iniciació a l’activitat científica: A.1.1., A.1.3. i A.1.4. 2. La vida al nostre planeta: A.2.1.

9. R eflexionar sobre l’ús del llenguatge

D. Reflexió sobre la llengua els seus usos - Metallenguatge específic bàsic.

5. R econéixer i utilitzar connexions entre les idees matemàtiques.

Sentit numèric

1. U tilitzar dispositius i recursos digitals. 2. Utilitzar el pensament científic. 5. Reconéixer característiques del medi natural.

A. Cultura científica 1. Iniciació a l’activitat científica: A.1.1., A.1.3. i A.1.4. 2. La vida al nostre planeta: A.2.1.

A1. Càlcul A2. Quantitat A4. Relacions

B. Tecnologia i digitalització 1. Digitalització de l’entorn personal d’aprenentatge: B.1.1.

A1. Càlcul A2. Quantitat A4. Relacions

B. Tecnologia i digitalització 1. Digitalització de l’entorn personal d’aprenentatge: B.1.1.

Recursos digitals

¿QUÉQUÈ VAMOS APRENDREM? A APRENDER? Pàgina inicial Situació d’aprenentatge: Com ho veus?, la dada i objectiu en acció (Conéixer els animals per a protegir-los). ODS 15: Vida d’ecosistemes terrestres.

Escolte i parle Animals en perill

Aprenc els nombres fins al 29 Càlcul, ordre, composició, descomposició.

Què és això d’estar viu? Diferències entre éssers inerts i éssers vius Introducció a l’estudi de les funcions vital Aprenc les lletres Br, bl, pr pl

Compare els nombres Major que i menor que. Ordre de nombres.

Quins éssers vius hi ha? Tipus d’éssers vius: animals, plantes, etc.

Inclusió i atenció a la diversitat

Avaluació

Aula

RECURSOS Presentació: Els animals Animació inicial. Volem éssers vius! Pla TIC-TAC: Fitxa 1 Vídeo: Mascotes Vídeo: Els gossos ens ajuden Cançó: Endevina, endevinalla: gossos Karaoke: Endevina, endevinalla: gossos Avaluació inicial Activitat interactiva: Animals Targetes de vocabulari Làmines d’expressió oral El joc de les paraules Mural de l’abecedari Làmines de regles ortogràfiques Abecedari

’ho explique en un moment: T Nombres fins al 29 Activitats digitals: Nombres fins al 29, Quin nombre és?, Anterior i posterior Eines digitals: Bloques base 10, Fitxes i taula 10 Generador de fitxes

Material de Matemàtiques transversal per a tota la unitat: Material manipulatiu Taula 10 Comptadors Tauler decimal Diagrama partstot Targetes de nombres Recta numèrica Blocs lògics Taula del 0 al 99 Material d’aula Policubs Blocs base 10 Altres materials Pompons Elements rígids i flexibles Geoplans

Presentació. Com sé si això està viu? Galeria. Distingixes éssers vius i éssers inerts? Document. Una planta és un ésser viu Activitats interactives Fitxes de reforç multinivell (1, 2 i 3): Què són els éssers vius? Activitat interactiva: bl Activitat interactiva: pr Targetes de vocabulari Làmines d’expressió oral El joc de les paraules Mural de l’abecedari Làmines de regles ortogràfiques Abecedari Cançó: El més alt, el més baix ctivitats digitals: Ordenació de reglets, Ordenació A de nombres fins al 19 G aleria d’imatges: Major que, menor que Imprimible: Nombres d’una xifra Eines digitals: Policubs, Reglets Generador de fitxes

Material de Coneixement del medi transversal per a tota la unitat: Targetes d’informació Kit de llavors Protagonistes STEAM: Dian Fossey

Presentació. Aprenc a dibuixar éssers vius Vídeo. Com observar éssers vius Activitats interactives

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE L’ÀREA

SABERS BÀSICS DEL PRIMER CICLE

5. R econéixer i utilitzar connexions entre les idees matemàtiques. 6. Comunicar i representar conceptes, procediments i resultats matemàtics.

Sentit numèric

1. U tilitzar dispositius i recursos digitals. 2. Utilitzar el pensament científic. 5. Reconéixer les característiques del medi natural.

A. Cultura científica 1. Iniciació a l’activitat científica A.1.1., A.1.2.,A.1.3. y A.1.4. 2. La vida al nostre planeta: A.2.3. y A.2.4 B. Tecnologia i digitalització 1. Digitalització de l’entorn personal d’aprenentatge: B.1.1. 2. Projectes de disseny i pensament computacional: B.2.4.

4. I nterpretar textos escrits

7. Produir textos escrits

5. R econéixer i utilitzar connexions entre les idees matemàtiques. 6. Comunicar i representar conceptes, procediments i resultats matemàtics.

Sentit numèric

1. U tilitzar dispositius i recursos digitals. 2. Utilitzar el pensament científic. 3. Resoldre problemes utilitzant el pensament computacional. 5. Reconéixer les característiques del medi natural.

A. Cultura científica 1. Iniciació a l’activitat científica A.1.3., A.1.4. y A.1.6. 2. La vida al nostre planeta: A.2.1., A.2.2., A.2.3., A.2.4. y A.2.6.

9. R eflexionar sobre l’ús del llenguatge

D. Reflexió sobre la llengua els seus usoss - Metallenguatge específic bàsic.

A3. Sentit de les operacions A4. Relacions

B. Tecnologia i digitalització 1. Digitalització de l’entorn personal d’aprenentatge: B.1.1. 2. Projectes de disseny i pensament computacional: B.2.3.

- Identificació de diferents relacions de forma i significat entre les paraules.

6. C omunicar i representar conceptes, procediments i resultats matemàtics.

Sentit espacial

1. U tilitzar dispositius i recursos digitals. 2. Utilitzar el pensament científic. 5. Reconéixer les característiques del medi natural.

A. Cultura científica 1. Iniciació a l’activitat científica A.1.3., A.1.4. y A.1.6. 2. La vida al nostre planeta: A.2.1., A.2.2., A.2.3., A.2.4. y A.2.6.

1. I nterpretar situacions de la vida quotidiana. 2. R esoldre situacions problematitzades.

Sentit numèric

C1. Formes geomètriques

B. Tecnologia i digitalització 1. Digitalització de l’entorn personal d’aprenentatge: B.1.1.

A3. Sentit de les operacions A4. Relacions

Recursos digitals

¿QUÉQUÈ VAMOS APRENDREM? A APRENDER? Sume comptant cap avant Suma en horitzontal i amb ajuda de la recta numèrica.

Quants animals diferents! Principals grups d’animals

Llig Hi ha animals molt especials

Inclusió i atenció a la diversitat

Avaluació

Aula

RECURSOS Vídeo: Comptem Cançó: El rap dels nombres Activitat digital: Sumar comptant cap avant

Vídeo: Ordenem la gran varietat d’animals Galeria. Quins éssers vius són animals? Cançons per a endevinar grups d’animals Presentacions. «Les aus» i «Els mamífers» Document. Taller de Ciències. Ciència amb animals Activitats interactives Vídeo Activitat interactiva: L’abecedari

Escric La fitxa Reste comptant cap arrere Resta en horitzontal i amb ajuda de la recta numèrica.

Així viuen els animals Funcions vitals en els animals

Conec la meua llengua L’abecedari Lletra, síl·laba i paraula

Cançó: El rap dels nombres Activitat digital: Restar comptant cap arrere

Presentació. Coneixes els animals? Animació. T’ho explique en un moment. Els animals reaccionen als canvis Vídeos sobre animals Activitats interactives Fitxes de reforç multinivell (1, 2 i 3): La vida dels animals Fitxa d’ampliació (4): Activitats 3 i 4 Presentació: Lletra, síl·laba i paraula Per a estudiar: Lletra, síl·laba i paraula Activitat interactiva: La síl·laba

Majúscula inicial, punt final Classifique les línies Tipus de línies: rectes, corbes obertes i corbes tancade Que curioses que són les plantes! Característiques de les plantes

Ho resolc sense problema

oesia: Línies P Activitat digital: Tipus de línies G aleria d’imatges: Tipus de línies Galeria. Quins éssers vius són plantes? Infografia. Les plantes Audiovisuals (vídeos, animacions...) sobre plantes Activitats interactives Fitxes de reforç multinivell (1, 2 i 3): Les plantes Imprimible: Ho resolc sense problema. Quina és la quantitat final?

Problemes de canvi: quina és la quantitat final?

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE L’ÀREA 2. Utilitzar el pensament científic. 4. Actituds de respecte del patrimoni natural.

SABERS BÀSICS DEL PRIMER CICLE A. Cultura científica 1. Iniciació a l’activitat científica A.1.3., A.1.4. y A.1.6. 2. La vida al nostre planeta: A.2.1., A.2.3., A.2.4. y A.2.6. B. Tecnologia i digitalització 1. Digitalització de l’entorn personal d’aprenentatge: B.1.1.

3. P roduir textos orals 8. I nterpetar i crear textos literaris.

B. Comunicació 2. Comunicació i interacció oral - Interacció oral adequada en situacions d’aula. - Comunicació de coneixement. C. Educació literària - Creació de models literaris.

3. E xplorar, formular i comprovar conjectures senzilles. 4. Utilitzar el pensament computacional.

Sentit numèric

1. R espectar la diversitat lingüística

A. La llengua i els parlants - Ús d’un llenguatge respectuós amb les diferències.

5. Produir textos escrits

B. Comunicació 3. Comprensió lectora - Estratègies bàsiques de comprensió lectora.

9. R eflexionar sobre l’ús del llenguatge 7. Produir textos escrits 7. D esenvolupar destreses personals. 8. Desenvolupar destreses socials. 75. R econéixer i utilitzar connexions entre les idees matemàtiques. 1. U tilitzar dispositius i recursos digitals. 2. Utilitzar el pensament científic.

A3. Sentit de les operacions Sentit algebraic D1. Patrons D4. Pensament computacional

- Estratègies elementals, individuals i grupals, de producció de textos escrits. Sntit numèric A1, A2, A3 i A4. Repàs Sentit socioafectiu F1. Creences, actituds i emocions F2. Treball en equip, inclusió, respecte i diversitat A. Cultura científica 1. Iniciació a l’activitat científica A.1.3., A.1.4. y A.1.6. 2. La vida al nostre planeta: A.2.1., A.2.2., A.2.3., A.2.4. i A.2.6. B. Tecnologia i digitalització 1. Digitalització de l’entorn personal d’aprenentatge: B.1.1. 2. Projectes de disseny i pensament computacional: B.2.4.

Recursos digitals

¿QUÉQUÈ VAMOS APRENDREM? A APRENDER? Així es cuida un ésser viu! Hàbits de cura i de respecte cap als éssers vius Necessitats bàsiques dels animals i de les plantes Joc de lletres Repàs de les lletres treballades amb una cançó, onomatopeies i endevinalles

Calfa’t el cap! Raonament: Selecció descartant. Càlcul mental: Sumar-ne 2. Pensament computacional: patrons. Dossier d’aprenentatge Què he aprés? Objectiu en acció: roda lògica Com ho he aprés?

Inclusió i atenció a la diversitat

Avaluació

Aula

RECURSOS Vídeo: Vull una mascota Galeria. Com viuen els éssers vius Activitats interactives

Joc: On està? Joc de lògica Aprén jugant. Juga amb BL i BR Aprén jugant. Juga amb PL i PR

Vídeo: Càlcul mental. Sumar-ne 2 ctivitats digitals: Càlcul mental. Sumar-ne 2. Desenes completes A Imprimible: Selecció descartant (Raona) Imprimible: Càlcul mental. Sumar-ne 2 Imprimible: Quantes boletes hi ha? (Raona) Game room Fitxa de reforç Fitxa d’ampliació L’essencial Avaluació Avaluació competencial Generador de proves escrites d’avaluació Activitats digitals: Restar comptant cap arrere Game Room Imprimibles: Què he aprés? Inclusió: Fitxes de reforç i d’ampliació Inclusió: Allò essencial Infografia. Col·lecció de paraules de la unitat Vídeo. Compartix en família… Àlbum de fotos de la unitat Fitxes d’avaluació Avaluació interactiva Avaluació competencial Generador de proves escrites d’avaluació Organitzador visual sobre éssers vius Activitats interactives Game room Avaluació interactiva Allò essencial Avaluació interactiva, normal, competencial i avançada

Recursos Recursos digitals Presentació: Els animals Animació inicial. Volem éssers vius! Pla TIC TAC: Fitxa 1 Aula Targetes d’informació Kit de llavors Protagonistes STEAM: Dian Fossey

Estime els éssers vius!

Eäãs~òt:;eHIµ ÀeHIn45vBCo@Al45t89a45t<=s *+∂’ÀéTUsÜásÇÉeHIr<=s »v>?i45u<=s, *+a45n45i45m89a67l<=s »Δ »p67l89a45n45t:;eTUs *+a67l<=s *+qrsu89a67l<=s »p89oBCd:;eHIµ *+chiu45i89d89a45® *+d:;Þ Δf`ao>?r45m:;eTUs *+d45i67f|}eHIr:;eHIn45t<=s.

Avaluació Avaluació inicial

Com ho veus?

T’estime, Floquet!

Tens algun ésser viu a prop? Una mascota o alguna planta a casa? Ajudes a cuidar-les?

La dada

Per a aquesta unitat...

Els gossos i els gats són els animals domèstics més habituals, però n’hi ha molts altres.

Objectiu en acció DnoeJKbBCa45t:;eHIµ ÃsÑÖo@Ab>?r:;Þ *+c^_o>?µ *+chiu45i89d89a45® ÀeJKl<=s ÀéTUsÜásÇÉeHIr<=s »v>?i45u<=s »Δ ÀeTUsÑÖchir45i45v>?i45µ »r:;eNOc^_o>?m89a45n89a89chii89o>?n<=s »p:;eHI® *+å *+a67l89gjkß *+qrsu:;Þ »t45i45n89g`aå »u45n89å »m89a<=sÑÖc^_o>?t89å.

Descobri m an del nostre imals entorn i els cuid em.

Seguix el fil!

quatre

• Anima ls en pe rill • La fitx a ea i • A p re n c le s ll e tr e s : b r• Conec b l; p r- p la meua l lle de para ules; ma ngua: famílies jú síl·laba, scula; lle paraula tra, • Joc d e ll e tr e s

Situación de aprendizaje

ODS

Imagen inicial

Intenta posar de manifest que estem envoltats d’éssers vius (animals i plantes) que necessiten la nostra cura i el nostre afecte.

Objectiu 15. Vida d’ecosistemes terrestres.

La imatge oferix la possibilitat treballar amb l’alumnat si tenen o no mascotes, i com s’hi relacio-nen. Serà el punt de partida per a parlar sobre la importància de cuidar-les i donar-los afecte, i també per a tindre en compte les característiques de cada mascota per a saber quines atencions necessita. Des de l’objectiu en acció, partix el fil al qual s’enllacen els continguts (sabers i competències) que es tractaran en la unitat.

Claus

Teniu a la vostra disposició «Les claus d’Operació món» en anayaeducacion.es

Pla lingüístic 15

Destresa lingüística: escoltar Es pot aprofitar el text inicial, el primer que es presenta en aquest segon trimestre, un moment en què l’alumnat està més familiaritzat amb la lectura i l’escriptura, per a fer una lectura en veu alta que implique l’escolta activa i la reflexió sobre el missatge transmés. Desenvolupament del pensament La imatge Per a treballar amb les imatges inicials.

Tin en compte • Exposar la situació d’inici i donar pas a un intercanvi d’opinions sobre la necessitat de cuidar els animals i les plantes i mostrar-los afecte, partint sempre dels coneixements previs. • Treballar la imatge inicial amb el grup-classe per a facilitar la comprensió de l’objectiu de desenvolupament sostenible que es treballarà en la unitat.

Sabem dades de ls éssers vius que ens ajuden a cuidar-los. • Aprenc els nombres fins al 29 • Compare els nombres • Sume compt ant cap avan t • Reste compt ant cap arrere • Classifique les línies Ho re so lc se ns e pr ob le m a Ca lfa ’t el ca p!

• Enumerar breument els continguts que s’abordaran en la unitat i explicar l’objectiu en acció proposat. Aprenem sobr e els éssers vius i com cuid ar-los.

• Utilitzar la pluja d’idees per a fomentar el respecte per qualsevol idea o resposta que done l’alumnat.

• Qu è és aix ò d’e sta r viu ? • Qu ins és se rs viu s hi ha ? • Qu an ts an im als dif er en ts! • Ai xí viu en els an im als • Qu e cu rio se s qu e só n les pla nt es ! • Ai xí es cu ida un és se r viu

cinc

• Animar l’alumnat a parlar en veu alta. Ajudar-los a expressar les seues idees correctament. • Valorar la manera que té cada xiqueta i cada xiquet d’expressar el que sent.

¿Cómo lo ves?

El dato

Objetivo en acción

¡sigue el hilo!

La pregunta plantejada pretén convertir els xiquets i les xiquetes en protagonistes de la cura d’un ésser viu.

Amb aquesta dada es destaca quines són les mascotes més habituals a les llars.

Amb l’objectiu en acció es reflexionarà sobre la importància de cuidar un ésser viu i de donar-li afecte.

Es presenten els apartats en els quals està estructurada la unitat: els relacionats amb l’àrea de Llengua («Ens interessem per les atencions que necessiten els éssers vius»), l’àrea de Matemàtiques («Sabem dades dels éssers vius que ens ajuden a cuidar-los») i l’àrea de Coneixement del medi («Aprenem sobre els éssers vius i com cuidar-los»).

Per a la consecució d’aquest objectiu proposem la utilització d’una roda lògica. Després escriuran recomanacions per a algú que tinga una mascota.

Recursos Recursos digitals

Escolte i parle

Activitat interactiva: Animals

Animals en perill Cuidem els animals.

Aula Targetes de vocabulari Làmines d’expressió oral

EäãsÑÖc^_o@Al45t89å.

Axyqrsu:;eTUs~òt<=s *+a45n45i45m89a67l<=s ÀeTUs~òt89a45> ÀeHI> »p:;eHIr45i67l67¬ *+∂’ÀeHIxVWt45i45n89chii89ƒ. EVW† »p45r:;eTUsÇÉeHIn45t:;eHIµ *+a67l89gjku45n:;eTUs *+a89c^_chii89o>?n<=s *+qrsu:;Þ ÀeTUs »p89oBCd:;eHI> Δf|}eHI® »p:;eHI® *+å »p45r89o>?t:;eNOgjki45®-Δl89o23s. PvweHIr89õ, *+a67l:;eHIr45t89å! N’Δh45Δ Δh89å *+d45u:;eTUs *+d:;Þ Δf`aa67l<=sÇÉeTUs, »t45r89o@AbBCå-Δl:;eTUs. Slma67b>?r45i:;eTUs *+d45i45® *+a67l89gjku45n89å *+a89c^_chii89ƒ »m:;éTUs »p:;eHI® *+å *+chiu45i89d89a45® ÀeJKl<=s *+a45n45i45m89a67l<=s ÀeHI> »p:;eHIr45i67l67¬ *+∂’ÀeHIxVWt45i45n89chii89ƒ?

»m45i67l89¦

© PVWr89o@Ah45i67b>?i45®-»n:;Þ Δl89å *+c^_a89ç^_å. © Céèu45i89d89a45® ÀeJK¬ Δl67l89oBC© *+o>?> »v>?i45u:;eHI>. © C\]a89ç^_a45®-Δl89o23s. X © Txya45n89c^_a45®-Δl89o23s. X © DnoeHIi45xxya45® *+qrsu:;Þ »v>?i<=sÑÖqrsu:;eHI> Δl67l45i45u45r:;eTUs »Δ *+qrsu:;Þ ÀeTUs »r:;eHIp45r89oBCd45u45ï<=sÑÖqrsu:;eHI>.

Connexió amb la situació d’aprenentatge L’activitat competencial i el contingut de l’apartat «Pren nota» se centra en les característiques que han observat d’un animal per tal de conéixer-lo millor.

ÃsÑÖa45m89a45r45u89© 6

*+o23s

sis

Activitats complementàries Per a treballar l’expressió oral •L legir el poema d’Empar de Lanuza: «Ratolí de casa» i comentar-lo. En la meua casa

• Descriure la seua mascota o la d’algun familiar. •J ugar a endevinar de quin animal es tracta dient com és, per exemple: té plomes, dues potes, no vola, etc.

tinc un ratolí que s’aguanta el riure

Per a despertar la curiositat

quan estic allí.

•V isitar un zoològic o una granja, mirar un documental d’animals, veure algun vídeo de curiositats d’animals…

Però si em desperte a la mitja nit, el pille a la cuina i el gite al seu llit.

Claus U5

Interpretació compartida

+ info anayaeducacion.es

TIC Per a treballar la comprensió oral, l’alumnat pot escoltar primer l’àudio.

TVWr45i89å »u45> *+∂’*+a89qrsu:;eTUs~òt<=s *+a45n45i45m89a67l<=s »Δ *+c^_o>?n45t:;eTUs~òt89å.

Aprenentatge cooperatiu Proposar la tècnica Interpretació compartida observant les imatges per a treballar l’activitat. Desenvolupament del pensament Proposar la tècnica La imatge per a fer l’activitat competencial.

*+d45r89a89g`aƒ

Suggeriments de les activitats Trie un animal Poden donar-se múltiples respostes...

*+g`aa67l67¬ ÃsÑÖa67l45vBCa45t89g|}Þ

Tingues en compte •A bans de començar a escoltar la locució es pot parlar sobre com són i què saben dels animals que apareixen en la pàgina. •C al tindre imatges a l’abast per a afavorir que l’alumnat puga escollir un animal per a fer l’activiat final. •C al tindre llibres de coneixements sobre els animals a la biblioteca d’aula adequats al nivell.

Δl45i45n45≈

©PvweHI® *+qrsu:;ã Δh89a<=s »t45r45i89a45† *+a89qrsu:;eTUs~ò† *+a45n45i45m89a67¬?

Pren nota!

•É s interessant buscar vídeos o àudios de sons d’animals, fragments de documentals...

Pensa quines característiques t’han cridat l’atenció.

set

Per a buscar informació •C onsultar el llibre de Ciències de la naturalesa per a repassar la classificació més bàsica dels animals: mamífers, peixos, ocells i rèptils. Per a familiaritzar-se amb diferents tipus de comunicació • Reflexionar sobre les diferents maneres de comunicar-se i els diferents llenguatges per a fer-ho: signes, braille, etc. Els animals també és comuniquen amb els seus sons. Imitar amb gestos i sons algun animal perquè la resta del grup endivine de quin animal es tracta. •E scoltar sons enregistrats d’animals, imitar-los i enregistrar-los.

Recursos Recursos manipulatius

Aprenc els nombres fins al 29

Taula 10

Els nombres ens ajuden a saber quants objectes hi ha.

Comptadors Elements comptables Tauler decimal

N’Δh45Δ Δh89å 19 »Δ »>’*+a67fjki89g 1. Qbcu89a45n45t:;eTUs »>’Δh45Δ Δh89å ÀeHI> »t89o>?t89a67¬?

Recta numèrica

2 desenes són 20 unitats.

Diagrama parts-tot Reglets Material d’aula Recursos digitals

2 0 »v>?i45n45†

«T’ho explique en un moment» en anayaeducacion.es.

T’ho explique en un moment: Activitats digitals:

1 =

Blocs base 10

• Nombres fins al 29

Targetes de nombres

Qbcu89a45n45t:;eTUs *+g`aa67l:;eHIt:;eTUs Δh45Δ Δh89å? C\]o>?m45p67l:;eHIt89å.

• Nombres fins al 29

• Quin nombre és?

• Anterior i posterior

20 + 1 =

Eines digitals: • Blocs base 10 • Fitxes i taula 10

2 1

23 20 + 3 = 23

26 20 + 6 = 26

24 20 + 4 = 24 10

21 D

Generador de fitxes

EäãsÑÖchir45i45¤ ÀeJKl<=s »n89o>?m67b>?r:;eTUs *+c^_o>?r45r:;eTUs~òp89o>?n:;eHIn45t<=s.

Connexió amb la situació d’aprenentatge El contingut de l’apartat «Pren nota» se centra en la relació que poden tindre els nombres amb les mascotes i amb la seua cura. Per exemple, la seua edat.

20 + 2 = 22 8

Matemàtiques manipulatives Taula 10 i comptadors • Mostrarem les dues taules 10 amb comptadors. Representarem el nombre 20.

huit

Elements comptables • Demanarem a l’alumnat que representen el nombre 20 amb altres materials.

10 • F arem veure a l’alumnat que per a representar nombres del 20 al 29 amb les taules 10, faria falta una taula més.

• Representarem nombres del 20 al 29 amb materials diversos. Per exemple, el nombre 23:

20 + 7 = 27

Claus + info en anayaeducacion.es U5

C\]o>?m45p67l:;eHIt89å.

25 = 20 + 5 29 = 20 + 9 4

20 + 8 20 = 20 + 0 28 =

2 D »Δ 1 U

2 D »Δ 7 U

2 D »Δ 4 U

20 21 22 23 24 25 26 27 28 29

vint-i-cinc vint-i-sis vint-i-set 6

• Evitarem mostrar la grafia dels nombres abans de temps. Primer és necessari que l’alumnat identifique les quantitats de manera gràfica.

»v>?i45n45† »v>?i45n45†-»Δ-»¤ »v>?i45n45†-»Δ-*+d89o23s »v>?i45n45†-»Δ-»t45r:;eTUs »v>?i45n45†-»Δ-*+qrsu89a45t45r:;Þ »v>?i45n45†-»Δ-*+chii45n89© »v>?i45n45†-»Δ-Ãs~òi<=s »v>?i45n45†-»Δ-ÃsÇÉeHI† »v>?i45n45†-»Δ-Δh45u45i45† »v>?i45n45†-»Δ-»n89o>?¤

Suggeriments de les activitats Activitat 5 Abans de resoldre l’activitat 5, llegirem en veu alta el requadre amb els nombres del 20 al 29, vocalitzant correctament perquè, des del primer moment, l’alumnat siga conscient de la base del nom d’aquests nombres: vint–. És un error bastant comú pronunciar veint– com a arrel d’aquests nombres.

C\]o>?m45p67l:;eHIt89å *+a45m67∫ ÀeJKl<=s »n89o>?m67b>?r:;eTUs *+qrsu:;Þ Δh45Δ Δf`aa67l45t:;eHI>.

19 7

Tin en compte

Upqn45i45≈ *+a45m67∫ Δffgl:;eHIt45xvweTUs.

EäãsÑÖchir45i45¤ *+a45m67∫ Δl67l:;eHIt45r89å ÀeJKl<=s »n89o>?m67b>?r:;eTUs *+qrsu:;Þ ÀeTUs~òt89a45> ÀeHIn45t45r:;Þ ÀeJK¬ 24 »Δ ÀeJK¬ 28.

TIC Vídeo «T’ho explique en un moment» sobre nombres fins al 29 en anayaeducacion.es.

20 21 22 23 24 25 26 27 28 29

C\]o>?m45p45t89å, ÀeHI> »vDEeHI¤ *+a67l45t89å, *+d:;eJK¬ 0 Δfjki45n<=s *+a67¬ 29, *+c^_a45π *+a45vBCa45n45† »Δ *+c^_a45π *+a45r45r:;eHIr:;Þ.

Amb els nombres escric l’edat que té una mascota.

nou

Tauler decimal i blocs base 10 • Farem un dictat de nombres del 20 al 29, perquè l’alumnat represente cada nombre amb els blocs base 10 sobre el tauler decimal.

Pren nota!

9 Reglets Cuisenaire • Demanarem a l’alumnat que representen els nombres del 20 al 29, i que s’animen a representar cada una d’aquests nombres d’altres formes possibles. • Els invitarem a verbalitzar en veu alta el que han descobert en les seues representacions.

Recursos Recursos digitals

Què és això d’estar viu?

aleria d’imatges. Com sé si això està G viu?

I »j`aø.

Vols cuidar éssers vius, però, saps què són?

Jlmø ÀeTUs~òt45i89© »v>?i45vBCå.

G aleria. Distingixes éssers vius i éssers inerts?

I »j`aø. Lxyå »p:;eNOd45r89å, »n89ø.

Document. Una planta és un ésser viu Activitats interactives Inclusió i atenció a la diversitat itxes de reforç multinivell (1, 2, i 3): F Què són els éssers vius?

RvweHIp89a<=sÜásÑÖå »Δ »r:;eJKl89a89chii89o>?n89å. Etul<=s ÀéTUsÜásÇÉeHIr<=s »v>?i45u<=s...

»»n8n89a45i45xvweHI>I>

Aula Targetes d’informació Kit de llavors

ÃÃs’*s’*+aa67l67l455i4455m::;;eHHIn4In455t::;;eHHI>I> »»ΔΔ *+chir:;eHIiIi45xvweHI>I>

Protagonistes STEAM: Dian Fossey

Connexió amb la situació d’aprenentatge

»»r:r:;;NeNOOa8a899^c^_c_chhiiii8899o>>?n: ?n:;;eHHI>I> *+aa67l67l<==ss **++c^^_a4_a455n4455v>?i>?i<<=s=s

La introducció incita a pensar què és un ésser viu per a poder cuidar-lo, i el contingut de l’apartat «Pren nota» destaca aquesta característica diferenciadora de la matèria viva donant resposta a la pregunta inicial.

»»tt::;;eHHIIn:n:;;eHHI>I> **++chhir4ir455i::;;eTTUsUs ÀeTUs »»m8 m89o>?r:;eHI>I> 10 deu

Activitats complementàries

Poden enumerar curiositats sobre els éssers vius. Per exemple:

Per a facilitar la comprensió

– Hi ha éssers vius molt grans i altres de molt xicotets.

Plantejarem una dinàmica d’aula per a detectar el que l’alumnat ja sap sobre els éssers vius (sobre el que és un ésser viu i el que no). Per a això, es pot fer una pluja d’idees perquè l’alumnat faça les seues aportacions i amb la qual s’evidencie i es registre tot el que se sap sobre els éssers vius. Aquestes idees es poden anotar en la pissarra, en forma de llista.

– Hi ha éssers que poden semblar éssers vius però que en realitat no ho són, perquè no realitzen les funcions vitals; per exemple, els virus, que necessiten infectar un altre ésser viu per a reproduir-se.

Farem algunes de les activitats que es proposen en les fitxes de tractament de la diversitat que estiguen rela cion ad es amb els continguts tractats. Per a despertar la curiositat Plantejarem preguntes a l’alumnat perquè decidisquen quines coses noves volen aprendre sobre els éssers vius. Per a això, es pot proposar una pluja d’idees. 42

Per a fomentar la lectura Es recomana llegir fragments de textos, com poesies, contes... que versen sobre els éssers vius per a tractar el contingut des d’un altre punt de vista, el literari. Alguns exemples en serien els següent: – El núvol. Com el cotó, solc en l’aire flotar, de vegades done pluja i de vegades, només humitat. – L’arena. En platges i deserts solc estar, els meus fins granets el vent sol arrossegar.

Claus + info anayaeducacion.es U5 Saps seguir instruccions?

Aprenentatge lúdic Partint d’una il·lustració per a pintar (a la qual cosa l’alumnat d’aquestes edats està acostumat), es pretén la identificació dels éssers vius.

PVWi45n45t89å *+a45i45xVW| *+a89qrsu:;eTUs~ò† »p89a45i<=sÑÖa45t89g|}Þ *+a45m67∫ ÀéTUsÜásÇÉeHIr<=s »v>?i45u<=s »Δ »i45n:;eHIr45t<=s. – ÉäãsÜásÇÉeHIr<=s »v>?i45u<=s – ÉäãsÜásÇÉeHIr<=s »i45n:;eHIr45t<=s

Tin en compte • L’alumnat pot tindre dubtes amb el concepte de «reacció als canvis» al qual es fa referència en la tercera il·lustració de l’activitat 1, i que pretén representar la funció vital de relació. Aquesta confusió sol ser habitual, ja que la funció de relació és un poc més complexa que la simple reacció amb altres éssers vius, ja que implica detecció d’estímuls, elaboració i execució de respostes.

Suggeriments de les activitats 1 i Saps seguir instruccions? (2) Aquestes activitats treballen la grafomotricitat bàsica prèvia a la lectoescriptura. La part de l’alumnat que tinga més avançades aquestes destreses podrà llegir i escriure; qui estiga en procés d’aprenentatge de la lectoescriptura simplement copiarà les grafies.

VVWi45u<=s: ÕxVWi89qrsu:;eHI†, »p:;eHIi45≈, *+a45r67b>?r:;Þ, »m89a45r89g`aa45r45i89d89å, *+oBCcPQeJKl67¬, *+chiu89©. IVWn:;eHIr45t<=s: *+c^_a<=sÑÖå, »r89o@AbBCå, »t:;eHIr45r89å, *+a45i89gjku89å, ÃsÑÖo@A¬, »n45ú45vBCo@A¬, »r89oBCc^_å, *+a45v>?i89ƒ. 2

EäãsÑÖchir45i45¤. – TVWr:;eTUs ÀéTUsÜásÇÉeHIr<=s »v>?i45u<=s *+d:;eJK¬ *+d45i67b>?u45i45≈

xiquets, peix, arbre, margarida... – TVWr:;eTUs ÀéTUsÜásÇÉeHIr<=s »i45n:;eHIr45t<=s *+d:;eJK¬ *+d45i67b>?u45i45≈.

casa, roba, terra, aigua, sol...

Pren nota! Els éssers vius fan coses que els éssers inerts no fan.

onze 11

– L’arbre. Un pal i un barret, amb branques i fulles, que s’aguanta dret. Demanarem que detecten possibles errors en llegir textos com el següent: – «Un camperol, cansat de fer les seues activitats del camp, va seure a l’ombra d’un arbre a observar com s’alimentaven les pedres que hi havia al seu voltant. En aquest moment es va acostar el seu gos, Tobi, amb els seus cadells. Va traure galetes de la seua butxaca i els les va donar perquè cresqueren sans i forts com el seu tractor i mai no pogueren morir». Per a consolidar els aprenentatges En gran grup, jugarem amb les paraules noves més significatives per la importància que tenen des del punt de vista de les ciències de la naturalesa, per les lletres que contenen, etc. Es poden anomenar, escriure’s en algun lloc

especial de l’aula... Per a això, el professor o la professora formularà preguntes com: Quines paraules posem en el nostre plafó de paraules científiques? Recapitularem tota la informació i elaborarem un esquema de forma grupal perquè això ajude l’alumnat a relacionar la part del cos que s’anomena i la seua ubicació. Per a ampliar l’aprenentatge nomenarem altres exemples d’éssers vius i d’éssers inerts. A Per exemple, alguns éssers vius no pertanyents al regne dels animals o de les plantes. Parlarem d’altres tipus d’éssers que ja poden conéixer els xiquets i les xiquetes d’aquestes edats, i que no són éssers vius però que són difícils de catalogar perquè tampoc presenten les característiques pròpies de la matèria inerta; per exemple, els virus, que, com deuen saber, causen malalties. 43

Recursos Recursos digitals Activitat interactiva: BL Activitat interactiva: PR

ea i

Aprenc les lletres 1

Aula

Ltul45i89g »Δ »r:;eHIp89a<=sÜásÑÖå.

Δb@Al89å Δb@Al:;Þ Δb@Al89ø Δb@Al45Δ Δb@Al45¤ Δb@Al45Δ Δb@Al89å Δb@Al:;Þ

Targetes de vocabulari El joc de les paraules

Δb>?r89å Δb>?r:;Þ Δb>?r89ø Δb>?r45Δ Δb>?r45¤ Δb>?r45Δ Δb>?r89å Δb>?r:;Þ 2

Ltul45i89g ÀeJK¬ »t:;eHIxVW† »Δ »r:;eTUs~òp89o>?>.

CåçeJKb>?r45i89¦ Fxya67b>?r:;eNOg`aa45† »vBCå +å Δl89å Δb>?i67b@Al45i89o>?t:;eNOc^_å *+d:;eJK¬ »p89o@Ab@Al:;Þ. Bpqu<=sÑÖc^_å »i45n67f`ao>?r45m89a89chii89ƒ ÃsÑÖo@Ab>?r:;Þ Δl:;eTUs Δl67l:;eJKb>?r:;eTUs. Hñóø *+a45p45u45n45t89å »t89o>?† ÀeHI> »u45> Δb@Al89oBC© *+d:;Þ »t89a45p89å Δb@Al89a45vBCå. © C\]o>?µ ÀéTUs *+d45i45¤ ÀeJK¬ ÕxVWi89qrsu:;eHI†?

Cebrià ƒabregat © Opq> Δb>?u<=sÑÖc^_å Δl89å »i45n67f`ao>?r45m89a89chii89ƒ?

å la biblioteca © Opq> Δh89ø *+a45p45u45n45t89å »t89o>?†?

En un bloc 12 dotze

Activitats complementàries Per a consolidar l’escriptura •R eforçar l’escriptura de paraules amb els grups consonàntics presentats en el quadern o en la pissarra, individualment. Amb br i bl podem usar aquestes: biblioteca, blanc, blau, bloc, poble; brusa, abraçar, abric, llibre, etc. Amb pr i pl podem fer servir aquestes: plàtan, ploma, plaça, plat, planeta, plàstic, primavera, prunes, nispros, premi, primer, prim, etc. •P ortar a l’aula (objectes o dibuixos): plastilina, plàtan, prismàtics, una brusa, una bruixa d’adorn, blocs de construcció, etc. per a fer frases. •F er cartonets de paraula/dibuix amb paraules que tinguen els grups presentats i posar-los en una capsa. Cada escolar traurà una paraula il·lustrada i formarà una oració.

Per a facilitar la lectura •L legir en veu alta l’embarbussament i després encerclar els grups consonàntics treballats: Una bruixa ben embruixada, qui la desembruixarà? El desembruixador que la desembruixe un bon desembruixador serà.

Ltul45i89g »Δ »r:;eHIp89a<=sÜásÑÖå.

»p67l45Δ »p67l89å »p67l:;Þ »p67l89ø »p67l45¤ »p67l:;Þ »p67l45Δ »p67l89å »p45r45Δ »p45r89å »p45r:;Þ »p45r89ø »p45r45¤ »p45r:;Þ »p45r45Δ »p45r89å 2

C\]o>?p45i89å Δl89å Δfjkr89a<=sÇÉÞ.

Tingues en compte •P er a treballar aquest apartat, cal realitzar activitats orals prèvies que ajuden a relacionar els sons amb les grafies, així com la manera de realitzar les grafies de manera adequada (traç, direccionalitat, enllaços...). •P oden existir diferents nivells de grafomotricitat i d’autonomia a l’aula, per la qual cosa és possible que alguns alumnes necessiten ajuda i bastides de suport.

©TVWi45n89© »u45> »p67l89a45† *+d:;Þ »n45i<=s~òp45r89o23s.

Ltul45i89g »Δ »m89a45r89c^_å Δ¬’*+o>?p89chii89ƒ *+c^_o>?r45r:;eNOchit89å.

Upqn89å *+c^_a67b>?r89å *+a67¬ »p45r89a45†.

› Upqn89å »p67l89a89ç^_å »p67l:;eHIn89å *+d:;Þ *+g|}eHIn45†.

TVWr45i89å »Δ *+c^_o>?m45p67l:;eHIt89å *+c^_a89d89å »n89o>?µ.

»p45r:;Þ »p:;eHI®

€

pre

»p89o@A¬

»¤

»p67l89ø

plo

»m89å tretze

Per a facilitar la comprensió • Comentar el significat de les dites i refranys: – Per febrer abrigat bé. – Bon blat fa bon pa. Per a familiaritzar-se amb la diversitat lingüística •C omentar que en algunes localitats s’usen paraules distintes per a anomenar una mateixa cosa, per exemple: nispro, nyespro, nespla, nyespla.

Recursos Recursos manipulatius

Compare els nombres

Taula 10

Comparar nombres servix per a saber quin és el major o el menor.

Comptadors Reglets Recta numèrica Targetes de nombres

6 ÃsÑÖó>?> »m:;éTUs *+qrsu:;Þ 4 6 ÀéTUs »m89a45j`ao>?® *+qrsu:;Þ 4.

Material d’aula Policubs Recursos digitals Cançó:

• El més alt, el més baix Activitats digitals: • Ordenació de reglets

4 ÃsÑÖó>?> »m:;eHIn45yÄÅs *+qrsu:;Þ 6 4 ÀéTUs »m:;eHIn89o>?® *+qrsu:;Þ 6.

4 2

• Ordenació de nombres fins al 19

Galeria d’imatges: • Major que, menor que

Imprimible

PVWi45n45t89å »Δ ÀeHIn89cPQeHIr89cdel89å ÀeJK¬ »n89o>?m67b>?r:;Þ »m89a45j`ao>?® ÀeHI> *+c^_a89d89å *+c^_a<=s.

• Nombres d’una xifra Eines digitals: • Policubs • Reglets Generador de fitxes

5 2

11 2 3 44 55

14 catorze

Matemàtiques manipulatives Jugarem a formar torres i a comparar-les.

Farem preguntes orientades a relacionar els conceptes «hi ha més que / menys que» amb «és major que / menor que». Policubs i imprimible Nombres d’una xifra • Farem torres de diversos policubs.

RvweHIp89a<=sÜásÑÖå ÀeJKl<=s »n89o>?m67b>?r:;eTUs »m:;eHIn89o>?r<=s *+qrsu:;Þ 6.

Policubs

• Repartirem a l’alumnat l’imprimible Nombres d’una xifra i els demanarem que col·loquen una torre de policubs sobre cada requadre, amb l’única condició que la torre tinga tants policubs com s’indica en cada cas.

Tin en compte U5

PvweHIn<=sÑÖå »Δ ÀeTUsÑÖchir45i45¤.

18 19

20 21

Upq> »n89o>?m67b>?r:;Þ »m89a45j`ao>?® *+qrsu:;Þ 19. Upq> »n89o>?m67b>?r:;Þ »m:;eHIn89o>?® *+qrsu:;Þ 22. 4

Resposta oberta Resposta oberta

PVWi45n45t89å ÀeJK¬ »n89o>?m67b>?r:;Þ »m89a45j`ao>?® ÀeHI> *+c^_a89d89å *+c^_a<=s.

9 19 5

21 12

14 18

Activitat 1

Treballarem amb la recta numèrica si això ajuda l’alumnat. Activitat 3 Posarem en comú les diferents respostes de l’alumnat. Activitat 5 Farem veure a l’alumnat que no fa falta comptar des del principi en el segon i en el tercer cas, ja que la quantitat d’elements és la mateixa que en el cas anterior afegint una unitat més.

10 Qbcu45i45> »n89o>?m67b>?r:;Þ ÀéTUs ÀeJK¬ »m89a45j`ao>?® *+d:;eJKl<=s »t45r:;eTUs? 12 EäãsÑÖchir45i45¤ ÀeJKl<=s »n89o>?m67b>?r:;eTUs *+d:;Þ »m:;eHIn89o>?® *+å »m89a45j`ao>?®. 10 11 12 Qbcu45i45> »n89o>?m67b>?r:;Þ ÀéTUs ÀeJK¬ »m:;eHIn89o>?® *+d:;eJKl<=s »t45r:;eTUs?

Opqr89d:;eHIn89å *+a89qrsu:;eTUs~òt<=s »n89o>?m67b>?r:;eTUs *+d:;Þ »m:;eHIn89o>?® *+å »m89a45j`ao>?®.

13 21

Pren nota! Compare les edats de distintes mascotes per a saber quina és la major o quina és la menor.

0 0 0 0 0 0 0 0 1

1.º 6/8

quinze

1 1 de 1 nombres 1 1 1 Targetes

Suggeriments de les activitats

Activitats 2, 3 i 4

C\]o>?m45p45t89å »Δ *+c^_o>?m45p67l:;eHIt89å.

21 13 5

• En comparar dos nombres en la recta numèrica, el major sempre està més a la dreta en la recta i el menor sempre està més a l’esquerra en la recta.

Abans de realitzar l’activitat, treballarem les propostes manipulatives amb policubs.

10 11 12

1 2 2

En 0 2parelles, 0 20 20 jugaran 20 20 20a mostrar 30 31 3 un nombre i la parella en mostrarà un que siga menor o major que el del company 1 la31companya. 31 31 31 31 41 42 42 4 o 1.º 6/8

• Reforç positiu. Valorarem les diferents respostes de l’alumnat en activitats de resposta múltiple, com en l’activitat 3.

Reglets • Jugarem a col·locar els reglets en ordre ascendent i recordarem el nombre assignat a cada reglet: Blanc: nombre 1

2 42 42 42 42 52 53 53 53 5

Roig: nombre 2

3 53 53 53 63 64 64 64 64 6

Verd clar: nombre 3

Taules 10 i comptadors

Rosa: nombre 4

En parelles, es pot jugar a mostrar dos nombres en les taules 5 75 810 5 i86a comparar 86 86 86 les 86 quantitats. 86 8

Groc: nombre 5

6 96 97 97 97 97 97 97 97 10

Negre: nombre 7

4 64 64 74 75 75 75 75 75 7

7 108 108 108 108 108 108 108 108 10 9 9 9 9 9 9 9 9 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10

Verd fosc: nombre 6 Marró: nombre 8 Blau: nombre 9 • Demanarem a l’alumnat que s’agrupen per parelles i formen una escala de reglets. Una persona de la parella assenyalarà un dels reglets i l’altra haurà de dir els nombres de l’1 al 9 que són majors o menors. 47

Recursos Recursos digitals

Quins éssers vius hi ha?

resentació. Aprenc a dibuixar éssers P vius

Per a cuidar éssers vius, has de saber de quins tipus poden ser.

Vídeo. Com observar éssers vius Activitats interactives

EäãsÑÖchir45i45¤ ÀeJKl<=s »n89o>?m<=s *+o>?> *+c^_o>?r45r:;eTUs~òp89o>?>.

Aula Targetes d’informació

»p:;eHIi45≈

Kit de llavors

*+chiu89©

Protagonistes STEAM: Dian Fossey

*+c^_a45r89a89g`ao@A¬

Δf`aa45r89d89a45t45xxyø

»r89o23sÇÉeHI®

Connexió amb la situació d’aprenentatge

*+g`ao23s *+gjkr89a45n89o>?t89å

La introducció destaca la necessitat de saber quins tipus d’éssers vius hi ha per a poder cuidar-los, i el contingut de l’apartat «Pren nota», a més d’esmentar els grups d’éssers vius més coneguts (animals i plantes), posa èmfasi en una cosa que és difícil d’entendre a l’edat de l’alumnat: que les persones també som éssers vius i que convivim amb els altres éssers.

*+oBCcPQeJKl67¬ *+a45vDEeHI† *+a45n45i45m89a67l<=s

Δl67l89a89g`ao23s~òt45|

»m89a45r89g`aa45r45i89d89å

»p89o>?m:;eHIr89å

caragol, peix, cuc, fardatxo,

ocell, granota, gos, persona i llagostí. roser, avet, margarida i pomera. »p67l89a45n45t:;eTUs

16 setze

Activitats complementàries

– Alguns arbres que poden viure més de mil anys.

Per a facilitar la comprensió

– L’animal més gran, la balena blava, mesura el mateix que tres autobusos posats en fila.

Plantejarem una dinàmica d’aula perquè l’alumnat participe i diga noms d’animals i de plantes que, sobretot, estan presents en el seu entorn més pròxim; per exemple, les plantes de les quals s’obtenen aliments com les fruites, les verdures, els llegums, etc., per a així evidenciar que coneixen més éssers vius dels que creuen. Utilitzarem dinàmiques d’aprenentatge cooperatiu o de desenvolupament del pensament per a fer les activitats; per exemple: Comprovem, Interpretació compartida, La imatge… Per a despertar la curiositat Enumerarem curiositats sobre els éssers vius. Per exemple: – Les algues, els fongs i els microbis són éssers vius, però no són ni plantes ni animals. 48

»p:;eHIr<=sÑÖo>?n89å

– Una de les plantes més grans és la sequoia, que pot arribar a mesurar fins a 120 metres, la meitat que la torre Eiffel. – Hi ha animals tan xicotets que no es poden veure sense l’ajuda d’un microscopi. Anomenarem artistes especialitzats en dibuix i representació d’éssers vius i exposarem algunes de les seues obres. Per exemple, Maria Sybilla Merian, Margaret Mee, Ernst Haeckel… Farem activitats lúdiques com: – Endevinar quin ésser viu es tracta fent preguntes que només es poden respondre amb «sí», «no» o «de vegades». Per a això, un participant elegix un ésser viu mitjançant una fotografia, un nom o qualsevol altra forma, i la resta formula preguntes com les següents:

Claus + info anayaeducacion.es U5

Desenvolupament del pensament La tècnica de pensament proposada per a l’activitat 1 de Saps dibuixar animals? és «CTF (Considerem tots els factors)».

Saps dibuixar animals i plantes?

Tin en compte • Als xiquets i a les xiquetes d’aquestes edats els pot resultar difícil entendre que les persones són éssers vius del grup dels animals, ja que no distingixen els elements comuns que tenim amb éssers vius com el gos, el llagostí, el caragol...: la realització de les funcions vitals. Aquesta confusió també es deu a la gran tradició cultural antropocèntrica en la qual sembla que l’ésser humà és un ésser a part en la naturalesa. Per tot això, és important fomentar una visió més inclusiva i biològicament correcta.

CTF

A Δl89å »p89o>?m:;eHIr89å Δh45Δ Δh89å »u45> *+gàa45†, »t45r:;eTUs ÃsÇÉeHIr45p<=s ÃsÑÖo@Ab>?r:;Þ ÀeJK¬ ÃsÑÖò@A¬, »m89a45r89gàa45r45i89d:;eTUs *+a67¬ »p45r89a45† »Δ *+d89o23s *+c^_o@Al89o>?m<=s ÀeHI> »vBCo@A¬. Upq> »p:;eHIi45≈ *+å Δ¬’ÀeTUs~òt89a45n45y, *+qrsu89a45t45r:;Þ »p89a45p89a67l67l89o>?n:;eTUs, »u45> *+c^_a45r89a89gào@A¬ ÀeTUs~òt45r89a45n45y »Δ »u45> »r89o23sÇÉeHI® *+a45m67∫ »r89o23sÇÉeTUs. 2

Suggeriments de les activitats

Dpqi67b>?u45i45xxyå ÀeHI> ÀeJK¬ »p89a45i<=sÑÖa45t89g|}Þ ÀeJKl<=s ÀéTUsÜásÇÉeHIr<=s »v>?i45u<=s *+d:;eJK¬ »p89oDEeHIm89å.

EVWn89cPQeHIr89cdel89å ÀeHI> ÀeJK¬ »p89oDEeHIm89å ÀeJKl<=s »n89o>?m<=s *+∂’*+a45n45i45m89a67l<=s.

Saps dibuixar animals i plantes? El dibuix i la representació d’allò que s’observa és una eina molt eficaç en el treball científic, per la qual cosa convé cultivar-la en el procés d’iniciació en la metodologia científica en què es troba l’alumnat.

Pren nota! Convivim amb altres animals i amb plantes. Són éssers vius.

dèsset

Per a evitar la frustració que comporta l’autoexigència o la recerca de la còpia exacta i que pot desembocar en l’abandonament, convé l’ús de tècniques de dibuix com, per exemple, l’ús de formes geomètriques. No és tan important la qualitat artística com la precisió a l’hora de representar detalls dels éssers vius.

• És planta o animal?

Per a consolidar els aprenentatges

• És gran o xicotet?

Recapitularem tota la informació i l’organitzarem de forma gràfica, utilitzant un esquema, una roda lògica, etc., com a forma de desenvolupament del pensament.

• Té (dues, quatre, sis, cap) potes? • Viu a l’aigua? • Viu prop de casa?

Per a ampliar l’aprenentatge

• Vola, camina, repta…?

Anomenarem altres exemples d’animals i de plantes.

• Té fulles, branques llargues o curtes…? • Podria ser una mascota o una planta domèstica? – Contar acudits com: • L’animal que té sempre les potes al cap és... el poll. • L’animal que té més dents és... el ratolinet Peret! • Els animals que més amb compte s’abracen són ... els eriçons! • L’animal que està pitjor del cap és la zebra... Està molt ratllada! 49

Recursos Llig

Recursos digitals Àudio de la lectura Aula Targetes de vocabulari Làmines d’expressió oral El joc de les paraules

Lectura Hi ha animals molt especials.

La vaca que va pondre un ou

Lxyå »vBCa89c^_å Etul45v>?i45r89å ÀeTUs~òt89a45vBCå *+a45p:;eHIn89a89d89å. LvweTUs *+g`aa67l67l45i45n:;eTUs Δl45Δ »vBCa45> *+d45i45®:

©§Qbcu:;ã ÀeHI† »p89a<=sÜásÑÖå, Etul45v>?i45r89å?

—— AVWΔ, »n89ø ÀeHIµ ÃsÇÉeHIn45† *+g|}eHIn<=s ÀeTUs~òp:;eNOchii89a67¬! Nñóø »p45u89© *+a45n89a45® *+a45m67∫ Δb>?i89chiΔ, »n45Δ *+c^_a45m45i45n89a45® *+a45m67∫ *+d45u:;eTUs »p89o>?t:;eTUs! SlmoBC© »u45> *+a45n45i45m89a67¬ »t89a45> »v>?u67l89g`aa45®! Axyqrsu:;eJKl67l89å »m89a45t:;eHIi45xxyå »n45i45†, Δl:;eTUs *+g`aa67l67l45i45n:;eTUs »vBCa45> »p:;eHIn<=sÑÖa45® *+c^_o>?µ »p89oBCd45i:;eHI> *+a45jjku89d89a45® Etul45v>?i45r89å »Δ »vBCa45> »t45i45n89d45r:;Þ »u45n89å »i89d:;eNOå.

© L’ÀeHIn89d:;eHIm89¦, *+d:;Þ ΔbBCo>?> »m89a45t45|, Etul45v>?i45r89å ÀeTUs »vBCå ÀeHIn89d45u45® »u45n89å ÃsÑÖo>?r45p45r:;eTUsÑÖå. —— HêëÞ »p89o23s~ò† »u45> *+o>?¤! Etu¬ *+c^_o>?r45r89a67¬ ÃsÇÉeHIn89cPQeHI® ÀeTUs »vBCå ÀeTUs~òvBCa67l89o>?t89a45®. C\]a45π »vBCa89c^_å »n89ø Δh89a45v>?i89å »p89o23s~ò† »m89a45Δ »u45> *+o>?¤. 18 díhuit

Activitats complementàries Per a fomentar el gust per la lectura • Llegir el poema «Granja» de Jaume Bru i Vidal: Els pollets diuen: «piu-piu» les gallines: «co-co-co» El pollastre no es meneja: El pollastre és l’home bo. Els titos: «toluc-toluc»; els ànecs fan «qua-qua-qua». El gos obri un ull a mitges i mira com qui no ho fa. Les cabretes: «bè, bè, bè»; els corderets: «jo tambeeeé». Banyes altes, cua baixa, passen la vaca i el bou. Els porquets corren i criden. La gallina ha post un ou. L’oca mira, juga i posa, 50

mentre els conills mengen brossa. i allà, dalt un ponedor, un colom i una coloma juguen a fer-se l’amor. • Resoldre endevinalles d’animals: – Quin és l’animal que s’assembla més a l’oca? (Una altra oca) – Endevina endevinalla, quin ocell pon a la palla? (La gallina) –M ig groga i mig negra, vaig de flor en flor; si molt em molestes et clave un fibló. (L’abella) Per a faclitar la comprensió •P er a facilitar la comprensió i sempre de manera oral, verbalitzar les estratègies que s’utilitzen per a comprendre el text i ajude l’alumnat a aplicar-les. –Abans de la lectura: 1. Motivar per a la lectura. Què bé! Ara llegirem! 2. Els objectius de la lectura. «Per què llegiré?»

Claus U5

TIC Per a treballar la lectura, l’alumnat pot escoltar primer l’àudio.

Etu¬ *+gjkr89a45n89g|}eHI®, »m89o@Al45† *+c^_o>?n67f`aó23s, »vBCå *+d45i45®: —— Lxyå »vBCa89c^_å Etul45v>?i45r89å Δh89å »p89o23s~ò† »u45> *+o>?¤! Lxyå *+gjkr89a45n89g|}eHIr89å »vBCå »t:;eJKl:;eJKf`ao>?n89a45® *+a67¬ *+d45i89a45r45Δ Δl89oBCc^_a67¬ *+qrsu:;Þ, »vBCå »p45u67b@Al45i89c^_a45® Δl89å »n89o>?t45í89chii89å. DILLUNS

+ info anayaeducacion.es

Tingues en compte •A bans d’escoltar la locució podem llegir el títol i preguntar si és un títol real o fantàstic, les vaques ponen ous?

20 DE GENER

La vaca Elvira ha post un ou

©AVWr89å, Etul45v>?i45r89å »jàå ÃsÇÉeHIn45t45i89å *+qrsu:;Þ ÀeHIr89å »u45n89å »vBCa89c^_å ÀeTUs~òp:;eNOchii89a67¬. I Δl:;eTUs *+gàa67l67l45i45n:;eTUs ÀeTUs~òt89a45vDEeHI> »m:;éTUs *+c^_o>?n45t:;eHIn45t:;eTUs *+qrsu:;Þ »u45> *+gjkí45n45jào@A¬. Upq> ΔbBCo>?> *+d45i89å ÀeTUs »vBCå *+o@Ab>?r45i45® Δ¬’*+o>?¤. LvweTUs »vBCa89qrsu:;eTUs »vBCa45> *+a<=sÜásÇÉeHIn45yàa67l89a45®Δl89ø »Δ »vBCa45> *+d45i45®: —— Upq> »p89o@Al67l:;eHI†!! PvweHIr89õ ÀeJK¬ »p89o@Al67l:;eHI† »vBCå »m45i45r89a45® Etul45v>?i45r89å »Δ »vBCå *+d45i45®: —— Míìu45u45¤!

•T ambé cal fixar l’atenció en les bafarades, les il·lustracions, el titular de la notícia del periòdic, les onomatopeies... (elements paratextuals).

3. A ctivar el coneixement previ. «Què sé jo sobre aquest text?». Títol, tipografia, silueta, dibuixos, fotos, altres elements paratextuals, 4. Fer prediccions sobre el text. 5. Promoure les preguntes de l’alumnat sobre el text. –Durant la lectura: Es tracta d’estratègies que permeten establir inferències de diferent tipus, revisar i comprovar la pròpia comprensió mentre es llig i prendre decisions adequades davant errors o fallades en la comprensió: 1. Estratègies al llarg de la lectura: tasques de lectura compartida (estratègies de l’ensenyament recíproc –predir, aclarir, fer-se preguntes i resumir– algunes de les quals es presenten com a estratègies per a abans o després de la lectura). 2. «No ho entenc. Ara què faig?» Els errors i llacunes de comprensió.

–Després de la lectura: Comprén les estratègies dirigides a recapitular el contingut, a resumir-lo i a estendre el coneixement que mitjançant la lectura s’ha obtingut: 1. La idea principal. 2. El resum. 3. Formular i respondre preguntes: no sempre, i no sols, servixen per a avaluar. •P racticar la comprensió lectora aplicant una dinàmica de lectura compartida: per equips, cada membre d’un equip llegirà una oració o un fragment en veu alta i, tot seguit, en comentaran el contingut amb la resta del seu equip. •P er equips, dramatitzar la lectura interpretant els diferents personatges: vaca, gallines, pollet, granger... Per a despertar la curiositat •V isitar una granja, mirar un documental d’animals, mirar algun vídeo de curiositats d’animals... 51

Recursos Aula Targetes de vocabulari El joc de les paraules

Després de llegir

RvweJKl89a89chii89o>?n89å.

»vBCa89c^_å *+g`aa67l67l45i45n89å »p89o@Al67l:;eHI† Suggeriments de les activitats

2E n la segona part de l’activitat, la pregunta és de resposta lliure i pot promoure una conversa. 3 Poden donar-se múltiples respostes. 4 Poden donar-se múltiples respostes.

»vDEeNOd:;eJKl67¬

Níìu45m:;eHIr89å ÃsÇÉeNOg`ao>?n<=s Δ¬’*+o>?r89d45r:;Þ ÀeHI> *+qrsu:;ã *+a45p89a45r:;eHIi45≈ ÀeHI> Δl89å Δl:;eNOchit45u45r89å.

C\]o>?n:;eHIi45xvweTUs *+a67l89gjku45> *+a45n45i45m89a67¬ *+qrsu:;Þ »p89o>?n89gàå *+o>?u<=s »Δ »n89ø Ãs~òi89gàå »u45n89å *+gàa67l67l45i45n89å? Dpqi67b>?u45i45xxyå’Δ¬.

Éäãs »u45n89å Δh45i<=s~òt89ò>?r45i89å »r:;eNOa67¬ *+ø Δf`aa45n45t89à<=s~òt45i89c^_å? Qbcu:;ã ÀeHI> »p:;eHIn<=sÇÉeTUs? Pxya45r67l:;eHI¤-»n:;Þ.

Connexió amb la situació d’aprenentatge L’activitat competencial i el contingut de l’apartat «Pren nota» se centra en l’elaboració de la fitxa d’un animal. En aquest cas, tenim l’estructura de la fitxa d’un animal, molt senzilla, per a completar amb la informació del text anterior.

20 vint

Activitats complementàries Per a la comprensió •P er a treballar l’ordre d’un text explicar un conte curt i conegut per l’alumnat i fer preguntes sobre com comença, què és el que passa primer, què ocorre després, com acaba, etc. •P er a identificar les emocions en les il·lustracions, es poden utilizar icones/emojis que expressen: alegria, sorpresa, tristesa. Amb ajuda del docent, ampliem adjectius a cada emoticona. Per exemple, a la que expressa alegria podem fer una llista amb els següents adjectius: content/a, alegre, somrient, feliç...

• Resoldre l’endevinalla: Tinc les ales virolades i vole de flor en flor; tot volant, la gent em caça per fer-se’n col·leccions. (La papallona)

Escric

La fitxa Descobrim animals del nostre voltant.

Ltul45i89g ÀeJK¬ »t:;eHIxVW†.

L’*+a67bDEeJKl67l89å L’*+a67bDEeJKl67l89å ÀéTUs »u45> »i45n<=sÇÉeNOchit:;Þ *+qrsu:;Þ »v>?i45¤ ÀeHI> »u45> ÀeHIi45xxya45µ. Tvw@ ÀeJK¬ *+c^_o23s *+a45m67∫ »r89a45t67l67l:;eTUs »Δ *+c^_o@AbDEeHIr45† *+d:;Þ »p:;eJKl:;eHIt<=s. S¬’*+a67l45i45m:;eHIn45t89å *+d:;eJK¬ »n:;èNOchit89a45® *+d:;Þ Δl:;eTUs Δffgl89o>?r<=s »Δ ÀeTUs »r:;eHIp45r89oBCd45u45ï45≈ »p:;eHI® *+o>?u<=s. LvweTUs *+a67bDEeJKl67l:;eTUs Δf`aa67b>?r45i89qrsu:;eHI> *+cPQeHIr89å »Δ »m:;eJK¬ *+a45m67∫ ÀeJK¬ »n:;èNOchit89a45® *+d:;Þ Δl:;eTUs Δffgl89o>?r<=s. Nñóø ÀeTUs~òt89¦ ÀeHI> »p:;eHIr45i67l67¬ *+∂’ÀeHIxVWt45i45n89chii89ƒ, »p:;eHIr89õ Δh:;eHIµ *+d:;Þ *+chiu45i89d89a45® *+qrsu:;Þ »n89ø *+d:;eTUsÑÖa45p89a45r:;eNOg`aå *+d:;eJK¬ »n89o23s~òt45r:;Þ »m:;eNOd45Δ. La fitxa d’un animal

Pren nota! En una fitxa es recull la informació més important.

vint-i-u

Per a l’expressió escrita •O bservar models de fitxa senzilles i de més complexes per a reflexionar sobre la seua utilitat i els seus components, silueta textual... Negociar amb l’alumnat una rúbrica senzilla per a avaluar els diferents aspectes de com hauria de ser una bona fitxa:

•P er parelles triar una mascota o animal domèstic i buscar informació seguint l’esquema: de què té cobert el cos?, quantes potes té? de què s’alimenta? on viu? Amb la informació obtinguda escriure una fitxa sobre l’animal que han elegit.

–El títol correspon amb el contingut? Està destacat? –Hi ha descrita alguna característica física de l’animal? –Es diu on viu? –Es diu què menja? –Parla de la seua relació amb els éssers humans? –Es diu si està o no en perill d’extinció? • P enjar a la pissarra les imatges de tres animals diferents. Un alumne o alumna en descriurà un i la resta de companys i companyes el relacionarà amb una de les imatges. Tot seguit l’escolar que l’ha descrit escriurà el nom a la pissarra.

Recursos Recursos manipulatius

Sume comptant cap avant

Pompons

Sumem més ràpid si partim d’un nombre i comptem cap avant.

Diagrama parts-tot Targetes de nombres Recta numèrica

Qbcu89a45n45t<=s *+o>?u<=s Δh45Δ Δh89å ÀeHI> »t89o>?t89a67¬?

Reglets Material d’aula

HíìΔ Δh89å 7 *+o>?u<=s.

Policubs

C\]o@Al4·Al89oBCqrsu:;Þ 4 *+o>?u<=s »m:;éTUs.

Recursos digitals

7+4= ?

Vídeo: • Comptem

Pxya45r45t45i<=sÑÖ© *+d:;eJK¬ 7 »Δ Δf`aa45i89g 4 ÃsÑÖa67l45t<=s.

Cançó: • El rap dels nombres Activitat digital: • Sumar comptant cap avant

7 + 4 = 11

HíìΔ Δh89å 11 *+o>?u<=s ÀeHI> »t89o>?t89a67¬. 1

Qbcu89a45n45t<=s »>’Δh45Δ Δh89å ÀeHI> »t89o>?t89a67¬? Spqu45m89å *+c^_o>?m45p45t89a45n45† *+c^_a45π *+a45vBCa45n45†.

4+3=

8 22 vint-i-dos

Matemàtiques manipulatives Pompons • Repartirem tres pompons de dos colors (per exemple, taronges i blaus), i preguntarem: Quants colors taronges teniu? I blaus? Quants en teniu en total?

• Demanarem que guarden els pompons en una bossa transparent i que l’agiten. Preguntarem: Quants n’hi ha en la bossa? Són els mateixos que abans?

• Aquesta activitat és important per a treballar el principi de conservació de la quantitat. 54

10 11 12 8 + 4 = 12 +4

Policubs i diagrama parts-tot • Jugarem amb policubs a muntar una torre de dos colors i a comptar quants n’hi ha en total.

• Jugarem amb policubs a representar sumes i a comptar quants n’hi ha en total. 1+2=3

Claus + info en anayaeducacion.es U5

Aprenentatge cooperatiu Caps numerats per a l’activitat 2.

2 3

Qbcu89a45n45t<=s »p89o@Al67l:;eHIt<=s Δh45Δ Δh89å ÀeHI> »t89o>?t89a67¬? RvweTUsÑÖo@A¬ »Δ ÃsÇÉeHIn45y`aa67l89å. Pxya45r45t45i<=sÑÖ© *+d:;eJK¬ 6 »Δ ÀeHI> Ãs~òu45m:;Þ 2. Caps numerats

6+2=

Pxya45r45t45i<=sÑÖ© *+d:;eJK¬ 2 »Δ ÀeHI> Ãs~òu45m:;Þ 6.

Etul<=s »r:;eTUs~òu67l45t89a45t<=s ÃsÑÖó>?>... »i89gjku89a67l<=s.

Activitat 3 Manipulativa. Abans de realitzar l’activitat, treballarem amb parelles de nombres identificant quin és el major dels dos.

8 2+6=

• Farem veure a l’alumnat que el resultat de totes les sumes sempre és major que qualsevol dels dos nombres que se sumen.

Suggeriments de les activitats

Tin en compte

*+d45i<=s~òt45i45n45t<=s.

Éäãs »m:;éTUs »r89à45p45i89∂ Ãs~òΔ Ãs~òu45m:;Þ »p89a45r45t45i45n45†... *+d:;eJK¬ »n89o>?m67b>?r:;Þ »m89a45j`ao>?®. 3

*+d:;eJK¬ »n89o>?m67b>?r:;Þ »m:;eHIn89o>?®.

Spqu45m89å *+d:;Þ *+c^_a45π »p89a45r45t45i45n45† *+d:;eJK¬ »n89o>?m67b>?r:;Þ »m89a45j`ao>?®. Upqt45i67l45i45t45zxyå Δl89å »r:;eNOchit89å »n45u45m:;èHIr45i89c^_å.

7+ 3 =

10 5 + 10 = 15

9+ 2 =

11 6 + 9 = 15

12 + 4 =

16 4 + 15 = 19 vint-i-tres

Reglets • Plantejarem situacions de sumes amb reglets. 5+2=7

• En el cas en què la solució supere la desena, demanarem a l’alumnat que ho represente utilitzant reglets taronges (10). 8 + 7 = 15

Activitats complementàries

• Cantarem la cançó El rap dels nombres. Es pot escoltar en anayaeducacion.es. Un coet espacial Un coet espacial a punt d’enlairar-se a punt d’aterrar a l’espai sideral… de l’espai sideral… Preparats, llestos? Preparats, llestos? Un Deu Dos Nou Tres Huit Quatre Set Cinc Sis Sis Cinc Set Quatre Huit Tres Nou Dos Deu Uno Ja! 55

Recursos Recursos digitals

Quants animals diferents!

Vídeo: Ordenem la gran varietat d’animals

Són iguals tots els animals?

Galeria: Quins éssers vius són animals? Cançons per a endevinar grups d’animals Presentacions. «Les aus» i «Els mamífers»

Etul<=s *+a45n45i45m89a67l<=s »vDEeHIr45t:;eJKb>?r89a45t<=s »t:;eHIn:;eHI> »u45> ÀeTUsÑÖqrsu:;eJKl:;eHI† *+d45i45n<=s *+d:;eJK¬ *+c^_o23s. LvweTUs *+a45u<=s »t:;eHIn:;eHI>...

ocument. Taller de Ciències. Ciència D amb animals Activitats interactives

ΔbDEeNO©

Aula Targetes d’informació

»p67l89o>?m:;eTUs

Kit de llavors Protagonistes STEAM: Dian Fossey

*+a67l:;eTUs »m89a45m:;eHI>

Etul<=s »p:;eHIi45xxyo23s »t:;eHIn:;eHI>... ÀeTUsÑÖc^_a45t:;eTUs

Etul<=s »r:;èHIp45t45i67l<=s »t:;eHIn:;eHI>...

Connexió amb la situació d’aprenentatge La pregunta d’introducció de l’apartat pretén despertar la curiositat sobre el que es tractarà, la diversitat del grup dels animals. I el contingut de l’apartat «Pren nota» conclou, de forma molt sintètica, indicant les varietats d’animals que hi ha tenint en compte l’existència d’esquelet o no; s’indica, per tant, que hi ha animals vertebrats i animals invertebrats.

*+a67l:;eHIt:;eTUs Etul<=s *+a45m67fjki67b>?i<=s »t:;eHIn:;eHI>...

ÀeTUsÑÖc^_a45t:;eTUs »p:;eJKl67¬ Δfjki45n89å 1

Assemblea d’idees

AVWn89o>?m:;eHIn:;eHI¤ ÀeJKl<=s »vDEeHIr45t:;eJKb>?r89a45t<=s *+d:;Þ Δl:;eTUs »i45m89a45t89g|}eTUs.

24 vint-i-quatre

Activitats complementàries

Per a motivar l’aprenentatge

Per a experimentar

Preguntarem a l’alumnat pels seus animals favorits i treballarem amb les respostes. Per exemple, classificar les opcions, identificar les més i les menys freqüents, etc.

Utilitzarem instruments d’observació com la lupa o el microscopi digital USB per a observar animals menuts. Entre els espècimens més adequats per a això es troben alguns artròpodes terrestres xicotets i que no presenten cap perill, com algunes formigues, els pugons de les plantes o els éssers diminuts que poblen la fullaraca de qualsevol parc o bosc. Les mostres es poden observar en el seu medi o a l’aula, encara que en aquest últim cas es recomana que es tornen al medi després de l’observació.

Farem activitats lúdiques com: – Endevinar quin animal es descriu, de forma gràfica o oral, – Fer mímica i imitar sons i actituds atorgades als animals per a, després, jugar a les endevinalles. – Classificar fotografies d’animals seguint criteris científics i no científics: és del grup de les aus, és de color roig.

Per a despertar la curiositat

Per a fomentar la lectura

Enumerarem curiositats sobre els animals, Per exemple:

Es recomana llegir llibres sobre animals. Per exemple:

– Els elefants no poden saltar.

– Había una vez un renacuajo o Había una vez una oruga, ambdós de Judith Anderson i publicats per Anaya Infantil i Juvenil.

– No totes les aus volen; per exemple, n’hi ha algunes que naden, com els pingüins. 56

Claus + info anayaeducacion.es U5

Assemblea d’idees

Aprenentatge cooperatiu Resulta convenient utilitzar l’estratègia «Assemblea d’idees» per a les activitats 1 i 2.

Tin en compte

AVWn89o>?m:;eHIn:;eHI¤ *+a89qrsu:;eTUs~òt<=s »i45n45vDEeHIr45t:;eJKb>?r89a45t<=s.

• P ot haver-hi confusió i errors amb la classificació d’alguns animals molt coneguts; per exemple, es creu que la balena és un peix.

Suggeriments de les activitats Com observe éssers xicotets? El recurs digital «Com observar éssers vius» és un vídeo que inclou alguns consells que es poden seguir quan s’ix al camp a observar éssers vius. Inclou consells per a l’ús de mitjans d’observació, com la lupa o els prismàtics; per a la presa de dades, com l’ús d’un quadern de camp, i algunes normes bàsiques que cal seguir per a no molestar o perjudicar els éssers vius que trobem.

EäãsÑÖchir45i45¤ ÀeJK¬ »n89o>?µ *+d:;Þ: – Upq> »vDEeHIr45t:;eJKb>?r89a45†.

Resposta oberta.

– Upq> »i45n45vDEeHIr45t:;eJKb>?r89a45†.

Resposta oberta.

– Upq> *+a45n45i45m89a67¬ *+a45m67∫ »m:;éTUs *+d:;Þ *+qrsu89a45t45r:;Þ »p89o>?t:;eTUs.

Resposta oberta.

Com observe éssers xicotets?

OLMb23sÇÉeHIr45vBCå »u45n89å Δf`ao>?r45m45i89g`aå *+a45m67∫ »u45n89å Δl45u45p89å »Δ *+d45i67b>?u45i45xxyå-Δl89å.

Pren nota! Hi ha animals vertebrats i animals invertebrats.

vint-i-cinc 25

– Per què els camaleons canvien de color?, d’Emmanuelle Kecir-Lepetit i publicat per l’editorial Larousse. – Puedo hacer cosquillas a un tigre?, de Sue Nicholson i il·lustrat per Lalalimola, i publicat per l’editorial Bruño, que, des d’una proposta divertida, ajudarà a aprendre un muntó de dades curioses sobre el món dels animals. Per a consolidar els aprenentatges Organitzarem la informació més rellevant de forma gràfica per a fomentar el desenvolupament del pensament i la integració dels aprenentatges.

propis de l’educació en valors, per exemple, la inclusió, la diversitat, etc. Defensarem el valor de tots els animals, fins i tot d’aquells que generen emocions negatives o de rebuig: fàstic, por, etc. L’alumnat dibuixarà animals i exposarem els resultats de l’activitat en una exposició en la qual estaran classificats per criteris científics: segons l’aparell reproductor, segons la forma de reproducció, etc. Organitzarem xarrades temàtiques sobre animals en què poden participar especialistes, el mateix alumnat, etc.

Per a ampliar l’aprenentatge Anomenarem altres exemples d’animals que no s’anomenen ni apareixen en aquestes pàgines. En les activitats realitzades de forma oberta i participativa, es poden aprofitar les respostes menys freqüents o considerades com «més mal vistes» per a treballar aspectes 57

Recursos Recursos manipulatius

Reste comptant cap arrere

Diagrama parts-tot

Restem més ràpid si partim del nombre major i comptem cap arrere.

Comptadors Recta numèrica Reglets

Qbcu89a45n45t<=s *+o>?u<=s *+qrsu:;eNOd:;eHI>?

Material d’aula Policubs

HíìΔ Δh89å 11 *+o>?u<=s.

Recursos digitals

SnoÞ’»> »t45r:;eHIn89qrsu:;eHI> 4.

Cançó:

11 – 4 = ?

• El rap dels nombres Activitat digital:

Pxya45r45t45i<=sÑÖ© *+d:;Þ Δ¬’11 »Δ Δf`aa45i89g 4 ÃsÑÖa67l45t<=s *+c^_a45π *+a45r45r:;eHIr:;Þ.

• Restar comptant cap a darrere

11 11 – 4 = 7

–4

Qbcu:;eNOd:;eHI> 7 *+o>?u<=s. 1

C\]o>?m45p45t89å *+c^_a45π *+a45r45r:;eHIr:;Þ »Δ *+c^_o>?m45p67l:;eHIt89å *+a89qrsu:;eTUs~òt:;eTUs ÃsÇÉèHIr45i:;eTUs. –1

–1

Connexió amb la situació d’aprenentatge

–1

–1 –1

–1

El contingut de l’apartat «Pren nota» se centra en la relació que pot tindre la resta amb les mascotes i la seua cura. Per exemple, saber quantes galetes queden a la mascota.

–1

–1 –1

–1

26 vint-i-sis

Matemàtiques manipulatives

Diagrama parts-tot i elements comptables

Policubs

• Farem restes amb ajuda del diagrama parts–tot i d’elements comptables: cubs encaixables, fitxes, botons… 1.º 8/8

• Unirem policubs formant una fila i caldrà dir quants n’hi ha.

• L levarem policubs de la torre, un a un, mentre es compta els que queden fins que no en quede cap.

En fer la resta, descomptaran un a un per a simular el càlcul cap arrere en la recta numèrica.

Recta numèrica • Treballarem amb la recta numèrica per a practicar el càlcul cap arrere, partint cada vegada d’un nombre diferent. 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

–1

• Farem restes similars a les del llibre per a practicar l’ús de la recta numèrica.

–1

Tin en compte U5

Qbcu89a45n45t<=s ÀeHI> *+qrsu:;eNOd:;eHI>? RvweTUs~òt89å *+c^_o>?m45p45t89a45n45† *+c^_a45π *+a45r45r:;eHIr:;Þ.

• Farem veure a l’alumnat que el resultat de totes les restes sempre és menor que el nombre des del qual es partix.

Suggeriments de les activitats

N’Δh45Δ Δh89a45v>?i89å 8. SnoÞ’»> »vBCa45> 2.

Activitat 2

8–2=

1 2 3 4 5 6 7 8

S’ha d’envoltar el nombre des del qual es partix (minuend) per a descomptar nombres fins que ens desplacem tantes unitats a l’esquerra com indica el subtrahend. Activitat 3 Manipulativa. Es pot fer servir la recta numèrica com a ajuda.

N’Δh45Δ Δh89a45v>?i89å 9. SnoÞ’»> »vBCa45> 5.

2 3 4 5 6 7 8 9 9–5=

4 N’Δh45Δ Δh89a45v>?i89å 16. SnoÞ’»> »vBCa45> 7.

9 10 11 12 13 14 15 16 16 – 7 = 3

RvweTUs~òt89å *+d:;Þ *+c^_a45π, *+c^_o>?m45p45t89a45n45† *+c^_a45π *+a45r45r:;eHIr:;Þ. Upqt45i67l45i45t45zxyå Δl89å »r:;eNOchit89å »n45u45m:;èHIr45i89c^_å.

9 10 – 5 = 5 15 – 6 = 9 19 – 6 = 13 25 – 5 = 20 23 – 7 = 16 12 – 3 =

Pren nota! Restar em servix per a saber les galetetes que li queden a una mascota.

vint-i-set 27

Reglets • Plantejarem situacions de restes amb reglets. 7–5=2

Activitats complementàries

• Cantarem la cançó El rap dels nombres. Es pot escoltar en anayaeducacion.es.

• En el cas en què el minuend supere la desena, demanarem a l’alumnat que ho represente utilitzant reglets taronges (10). 15 – 8 = 7

Recursos Recursos digitals

Així viuen els animals

Presentació. Coneixes els animals?

Podem cuidar igual tots els animals?

nimació. T’ho explique en un moment. A Els animals reaccionen als canvis Vídeos sobre animals Activitats interactives

Etul<=s »v>?i45v>?í45p89a45r<=s, *+d:;Þ Δl89å

Inclusió i atenció a la diversitat Fitxes de reforç multinivell (1, 2, i 3): La vida dels animals

Targetes d’informació

Connexió amb la situació d’aprenentatge

*+∂’ **++o>>?u<=s ?u<=s *+qrsu:;Þ »p89o>?> Δl89å ÃsÇÉeHIu89å »m89a45r:;Þ.

*+d:;Þ ÃsÑÖå »m89a45r:;Þ.

Aula

Protagonistes STEAM: Dian Fossey

Etul<=s *+o>?v>?í45p89a45r<=s,

»p8»p899a455n4455xxyxyåå

Fitxa d’ampliació (4): Activitat 2

Kit de llavors

Etul<=s *+a45n45i45m89a67l<=s »n89a45i45xvweHI>. C\]o>?m45p67l:;eHIt89å.

EVWn89cPQeHIr89cdel89å *+a45i45xVW|: *+o>?v>?í45p89a45r<=s

Etul<=s *+a45n45i45m89a67l<=s Ãs’*+a67l45i45m:;eHIn45t:;eHI>. C\]o>?m45p67l:;eHIt89å.

La pregunta d’introducció i la informació de l’apartat «Pren nota» pretenen fomentar la reflexió sobre la necessitat de saber com realitza les funcions vitals un ésser viu per a poder cuidar-lo com cal.

»v>?i45v>?í45p89a45r<=s

Etul<=s *+c^_a45r45n45í45vBCo>?r<=s

Etul<=s *+o>?m45n45í45vBCo>?r<=s

»m:;eHIn89g|}eHI>

animal∫

plante∫

»m:;eHIn89g|}eHI> »p67l89a45n45t:;eTUs »Δ *+a45n45i45m89a67l<=s

28 vint-i-huit

Activitats complementàries

Per a experimentar

Per a facilitar la comprensió

Analitzarem com és el cos d’un animal vertebrat i el d’un animal invertebrat. Per exemple, una truita o un gambot.

Recolzarem el tractament de la informació continguda en aquestes pàgines en els recursos digitals associats i en explicacions simplificades sobre aspectes com: de què s’alimenten els animals, per a explicar la funció de nutrició; com naixen, per a la funció de reproducció, o com reaccionen amb els seus músculs, per a la funció de relació. Aclarirem conceptes com:

Per a despertar la curiositat Enumerarem curiositats sobre els animals. Per exemple: – Hi ha mamífers, com l’ornitorrinc, que no naixen de la panxa de la mare. – Algunes serps no ponen ous.

– Les papallones són ovípares.

Per a motivar l’aprenentatge

– La granota és carnívora estricta, ja que s’alimenta d’altres animals, com és el cas que es representa en la imatge de l’activitat 3.

Programarem activitats lúdiques com:

– Fer gimcanes utilitzant targetes amb imatges d’animals i posant caixes o bústies per a carnívors, herbívors i omnívors o per a ovípars i vivípars, de manera que l’alumnat, organitzat per grups, puga depositar les targetes d’aquests animals en les caixes correctes. Es pot afegir

Claus + info anayaeducacion.es U5

Etul<=s *+a45n45i45m89a67l<=s »r:;eNOa89c^_chii89o>?n:;eHI>. C\]o>?m45p67l:;eHIt89å. TvweHIn:;eHI> ÃsÇÉeHIn45t45i45t<=s *+o>?ï89d89å

TvweHIn:;eHI> »m45ú<=sÑÖchiu67l<=s »p:;eHI® *+å:

Tin en compte

»√ ista

*+c^_o>?r45®er

*+øïda

»n89ådar

*+gust

»vBCølar

• L’explicació relacionada amb les funcions vitals es pot simplificar així: funció de nutrició (de què s’alimenten); de reproducció (com naixen); de relació (quins sentits tenen i com reaccionen amb els seus músculs movent-se). • El terme «carnívor» es referix als animals que s’alimenten d’altres animals (incloent insectívors i carronyers).

*+a45r45r89o23sÇÉeNOg`aa45®-se

»t89a89chit:;Þ

TIC El recurs audiovisual «T’ho explique en un moment» exposa d’una altra forma el que diu la informació de l’activitat 4.

• «Herbívor» significa ‘menjador d’herba’, però es pot utilitzar de forma simplificada, equiparant-lo amb el concepte de «fitòfag», que és ‘menjador de plantes’ i que inclou els animals que s’alimenten de qualsevol part de la planta (fruits, llavors, tiges, fulles, arrels, nèctar, escorça, pol·len…).

També «T’ho explique en un moment» en anayaeducacion.es. Mira com pense

Així reaccionen els animals.

Opqr89d:;eHIn89å Δl89å Δh45i<=s~òt89ò>?r45i89å.

Suggeriments de les activitats Així reaccionen els animals Mira com pense

2 Pren nota!

L’activitat requerix posar en joc fases pròpies del pensament computacional. No oblideu consultar «El pensament computacional» en anayaeducacion.es.

Per a cuidar bé un animal, cal saber com és i com viu.

vint-i-nou 29

a la dinàmica de joc el factor temps per a fer-lo més estimulant i per a incrementar la motivació. – Jugar a les endevinalles visuals amb animals les característiques dels quals siguen molt fàcilment identificables en il·lustracions i fotografies. – Classificar fotografies d’animals seguint els criteris c ientífics que es tracten en aquestes pàgines, el tipus de reproducció o d’alimentació, etc. Per a fomentar la lectura Es recomana llegir fragments de textos, com poesies, contes... que versen sobre animals. També llibres com els esmentats en aquesta proposta didàctica.

Per a consolidar els aprenentatges Recapitularem i organitzarem la informació més rellevant de forma gràfica i esquemàtica utilitzant metodologia de treball cooperatiu i organitzadors gràfics propis del desenvolupament de pensament. Per a ampliar l’aprenentatge nomenarem altres exemples de com realitzen les funcions A vitals els animals que no apareguen en aquestes pàgines. Prepararem intervencions per a explicar de què s’alimenten alguns animals. Visualitzarem alguna pel·lícula, especialment d’animació, ja que són del gust dels xiquets i les xiquetes d’aquestes edats, que tinga com a protagonista algun animal i que ajude a conéixer-lo i a preguntar-se per què és important conservar-lo i cuidar-lo. Alguns títols poden ser: Allibereu Willy, Ullal blanc, La vida de Pi, El rei Lleó, etc. 61

Recursos Recursos digitals Vídeo: L’abecedari

ea i

Activitat interactiva: L’abecedari

L’abecedari 1

Aula

RvweJKl89a89chii89o>?n89å *+c^_a89d89å *+a45n45i45m89a67¬ *+a45m67∫ Δl89å Δl67l:;eHIt45r89å *+d:;Þ Δ¬’*+a67bDEeNOcPQeNOd89a45r45Δ *+c^_o>?r45r:;eTUs~òp89o>?n:;eHIn45†.

Targetes de vocabulari Mural de l’abecedari Abecedari

*+g`aa67l67l45i45n89å

Suggeriments de les activitats 2 Poden donar-se múltiples respostes.

ΔbBCo>?¤

*+c^_a45vBCa67l67¬

*+o>?vDEeJKl67l89å 2

ÀeNOgjku89å

»vBCa89c^_å

»m89o@Al45t89ƒ

*+g`aa67l67¬

EVW> *+gjkr45u45p<=s, *+d45i89gjku:;eHI¤ ÀeJK¬ »n89o>?µ *+∂’*+a67l45t45r:;eTUs *+a45n45i45m89a67l<=s *+qrsu:;Þ *+c^_o>?n:;eNOgjku:;eHI¤.

30 trenta

Activitats complementàries

J de jove joglar enjogassat de jungla, joc i jeroglífic.

Per a fomentar la lectura

K de kiwi, kilo i kayak

• Llegir el poema de Carles Cano: Abecedari Tinc totes les lletres i no me’n sobra cap: A d’amic i d’abraçada.

L de laberint, de lectura de lluna, lluny i llibertat. Md e muntanya i de mà i de mèu, marramèu, mèu que és la veu del meu gat. N de nit, de nau i de neu. O d’oasi, d’ombra i ou, d’oceà i ona acaronant el peu.

B de bosc, de bruixa i de bella dorment encantada.

Pd e pa que és aliment i de pi, i de pou i de pau i també de poma i de peix, de papallona i palau.

C de cançó, de cor i de cos com una lluna enamorada.

Q de qui, que i quan de quasi la cua li cau.

D de dit, de dos i de dau.

R de riure i de riurau casa de raïm ric i dolç.

E de elefanta i d’excursió, d’emigrant i d’embarcar.

S de secret i sirena, de serra, de sal i de sol.

Fd e «comença la funció!» de fall, fill, foll, i de full, de fell no, que no és cap mot.

T de tin! de tren i tresor, de trist, de tabal i de toc.

G de gat, de got i de galió.

V de: veig veig... què veus? un vers verd de viatge.

U d’ungla, d’unió i d’ull.

La lletra majúscula i el punt final 1

Ltul45i89g ÀeJK¬ »t:;eHIxVW†, Ãs~òu67b>?r89a45t67l67l89å Δl:;eTUs »m89a45jjkú<=sÑÖchiu67l:;eTUs »Δ ÀeHIn89cPQeHIr89cdel89å ÀeJKl<=s »p45u45n45t<=s.

Tingues en compte

Híìu45Δ Δh:;eHIµ »v>?i<=s~òi45t89a45† »u45n89å »m89a45r45j`aa67¬.

•C al treballar la comprensió de l’activitat 1: marjal, fumarells, garsetes...

DnoeTUs *+d:;Þ *+d89a67l45† *+∂’»u45> »m45i45r89a89d89o>?® Δh:;eHIµ »v>?i<=s~ò† »m89o@Al45t:;eTUs *+a45u<=s: *+à45n:;eNOcZ[s, Δfjku45m89a45r:;eJKl67l<=s »Δ *+a67l45t45r:;eTUs »p89a45r89d89a67l:;eHIt<=s. Slmo@Ab>?r:;eHIt89o>?†, ÀeHIn<=s Δh89å »i45m45p45r:;eTUsÜás~òi89o>?n89a45† »vDEeHIu45r:;Þ »u45n89å ΔbBCa45n89d89a89d89å *+d:;Þ *+g`aa45r<=sÇÉeHIt:;eTUs Δb@Al89a45n89qrsu:;eTUs. 2

Opqr89d:;eHIn89å Δl:;eTUs *+o>?r89a89chii89o>?n<=s »Δ ÀeTUsÑÖchir45i45¤ ÀeJK¬ »t:;eHIxVW†. RvweNOc^_o>?r89d89å ÀeJKl<=s »p45u45n45t<=s »Δ Δl:;eTUs »m89a45jjkú<=sÑÖchiu67l:;eTUs!

Dpqi45¤ *+qrsu:;Þ Δ¬’Δh:;Þ *+d:;Þ *+chiu45i89d89a45® »m89o@Al45† ΔbDE@. Etu¬ »m:;eHI¤ *+c^_o23s~ò| »t:;@ »p:;eHIr45i89qrsu45i45t89o23s. Dpqi<=sÜásÑÖa67b>?t:;Þ »p89a<=sÜásÑÖa45† »m:;Þ’»> »vBCå »r:;eNOg`aa67l89a45® »u45>.

Dpqi89chit89a45†.

He llegit un llibre sobre planetes. treinta y una 31

Wd e Whisky, per què beus? No veus, que el cap et dona voltes i si beus més ja no t’hi veus?

•F er una llista d’éssers vius que coneixen i ordenar-los alfabèticament.

Xd ’empat en la travessa i de xarrar, xarop i xiprer arbre esvelt que creix xino-xano.

•E scriure oracions curtes sobre què han fet el cap de setmana, quin és el seu plat preferit, què és el que més els agrada fer en vacances. Revisar si han escrit majúscula inicial i punt final.

Y grega d’americà yacaré i Z de zero, zebra i zebú zodíac, zoo, zulú i acabem! Tinc totes les lletres i no me’n falta cap. Per a reflexionar sobre la llengua •M ostrar un diccionari escolar perquè vegen que les paraules hi apareixen per ordre alfabètic. • Buscar en el diccionari el nom d’un animal o planta. •C onfeccionar l’agenda telefònica pròpia on apareguen per ordre alfabètic el nom i el número de telèfon dels companys i companyes de classe, per tal de poder comunicar-se per telèfon.

Recursos Recursos digitals Presentació: Lletra, síl·laba i paraula Per a estudiar: Lletra, síl·laba i paraula

ea i

Lletra, síl·laba i paraula 1

L’*+o>?r89d45r:;Þ *+d:;Þ Δl:;eTUs Δl67l:;eHIt45r:;eTUs »p89o>?† *+c^_a45n45v>?i89a45® »u45n89å »p89a45r89a45u67l89å. EäãsÑÖchir45i45¤-»n:;Þ Δl89å *+c^_o>?r45r:;eNOchit89å ÀeHI> *+c^_a89d89å *+c^_a<=s.

Aula

»t89a45p67¬

Targetes de vocabulari El joc de les paraules

»p45t67l89å

*+a45r89a45π *+a45r45p89å

»p67l89a45†

plat

»r89a45p89å

arpa

ÕxvweHIp45Δ

ÕxVWi45p:;Þ

peix

»p:;eHIi45≈ 2

Opqr89d:;eHIn89å Δl:;eTUs Δl67l:;eHIt45r:;eTUs »Δ ÀeTUsÑÖchir45i45¤ »p89a45r89a45u67l:;eTUs.

©P

llop

vaca

32 trenta-dos

Activitats complementàries Per a experimentar amb la llengua

Per a fomentar la creativitat i la lectura

•J ugar al joc del veig-veig amb objectes de la classe per a buscar paraules que tinguen determinades lletres.

• Llegir el poema «La gallina».

•F ormar paraules noves canviant una sola lletra a una paraula donada: torró- porró, patí-matí, tassa-passa...

Jo tinc una lloca que té tres pollets. Són més forts que una roca, i molt boniquets. Quan tindran el bec ben fort cantaran: co, co, co, co. • Fer redolins senzills amb noms d’animals.

porc

Tingues en compte

Opqr89d:;eHIn89å Δl:;eTUs Ãs~òí67¬· Δl89a67bDEeTUs »Δ ÀeTUsÑÖchir45i45¤ »p89a45r89a45u67l:;eTUs.

M©©À

•P er a treballar aquest apartat, cal realitzar activitats orals prèvies que ajuden a separar les paraules en síl·labes i lletres.

B¬©R© E

T©©I© ¹© S

P©©R© I© S

•P oden existir diferents nivells de grafomotricitat i d’autonomia a l’aula, per la qual cosa és possible que alguns alumnes necessiten ajuda i bastides de suport.

L©©L© I

prismàtics

llibre Tµ§A N©©E

planeta

P©©L©§A

EäãsÑÖchir45i45¤ Δl89å Ãs~òí67¬· Δl89a67bBCå *+qrsu:;Þ Δf`aa67l45t89å ÀeHI> *+c^_a89d89å »p89a45r89a45u67l89å.

©R© O

G¬©A -

◊ý

¹©©I© G

- N©©A

P©©E- R©©I - Œ‹ý-Tµ®O

L©©L© I

V©©I

L©§A

Q©©U¬©I

G¬©A - ¼¼ý - N©©A

L©©L©µO - ®Ø

À - G¬®U¬©I - ¼å

©ý

- N©©E

trenta-tres 33

Per a participar en interaccions orals •J ugar a les paraules encadenades, cada paraula ha de començar per la síl·aba en què acaba l’anterior: coca, capa, palla, llapis, piscina... • Jugar al joc de les paraules del material d’aula. • Jugar amb les targetes de vocabulari del material d’aula.

Recursos Recursos manipulatius

Classifique les línies

Objectes rígids: palletes, palets…

Les línies ens ajuden a veure la forma dels objectes.

Objectes flexibles: llanes, cordes… Geoplans

©LVWí45n45i:;eTUs »r:;eNOchit:;eTUs

Recursos digitals Poesia: • Línies Activitat digital: • Tipus de línies Galeria d’imatges: • Tipus de línies

LVWí45n45i:;eTUs *+c^_o>?r67bDEeTUs *+o@AbDEeHIr45t:;eTUs 1

LVWí45n45i:;eTUs *+c^_o>?r67bDEeTUs »t89a45n89c^_a89d:;eTUs

SnoeHIn45y`aa67l89å ÃsÇÉeNOg`ao>?n<=s ÀeJK¬ *+c^_oBCd45Δ. ✘ Δl45í45n45i89å »r:;eNOchit89å

Connexió amb la situació d’aprenentatge El contingut de l’apartat «Pren nota» se centra en les línies rectes i corbes que podem utilitzar per a dibuixar la xapa de la mascota.

✘

Δl45í45n45i89å *+c^_o>?r67bBCå

34 trenta-quatre

Matemàtiques manipulatives Objectes rígids i flexibles

• Farem un joc lliure amb palletes i amb cordes, i proposarem a l’alumnat que hi facen dibuixos o formes.

• Formarem línies rectes amb objectes rígids com palletes, palets…

• Farem veure a l’alumnat que no es poden fer dibuixos corbs amb elements rígids, com les palletes. • F ormarem línies rectes o corbes amb objectes flexibles com llanes, cordes…

• Farem activitats per a identificar quan dues línies es tallen i quan dues línies no es tallen. • Treballarem el concepte de «punt» com a element que es crea quan dues línies es tallen. • Utilitzarem el regle per a dibuixar línies rectes.

Claus + info en anayaeducacion.es U5

Qbcu45i45> »t45i45p45u<=s *+d:;Þ Δl45í45n45i:;eTUs »vDEeHIu<=s ÀeHI> *+a89qrsu:;eTUs~ò† *+d45i67b>?u45i45≈?

Aprenentatge lúdic Activitat lúdica per a treballar els tipus de línies a través d’endevinalles.

»r:;eNOchit:;eTUs *+c^_o>?r67bDEeTUs *+o@AbDEeHIr45t:;eTUs *+c^_o>?r67bDEeTUs »t89a45n89c^_a89d:;eTUs 3

Desenvolupament del pensament Pluja d’idees per a l’activitat 3.

TIC Activitat sobre tipus de línies en anayaeducacion.es.

FvweTUs »u45> *+d45i67b>?u45i45≈ *+a45m67∫ Δl45í45n45i:;eTUs *+c^_o>?r67bDEeTUs »t89a45n89c^_a89d:;eTUs »Δ *+a45m67∫ Δl45í45n45i:;eTUs »r:;eNOchit:;eTUs. Pluja d’idees

Tin en compte • Utilitzarem el vocabulari adequat. Parlarem de «línia recta» i no de «recta» per a evitar confusions futures entre el concepte de «recta» (element geomètric compost d’infinits punts) i el de «segment» (part de recta delimitada per dos extrems).

Resposta oberta

Suggeriments de les activitats Activitat 2

Endevina, endevinalla

Treballarem la idea que una pregunta pot tindre diverses respostes, i totes formen el conjunt de la solució.

Ltul45i89g »Δ *+c^_o>?m45p67l:;eHIt89å. Pxya67l67l:;eHIt:;eTUs, Δfjku45r89g`aa89d:;eHIn45t<=s »Δ *+c^_o>?r89d89å ÀeTUs~òt45i45r89a89d89å. PVWu:;eTUs *+∂’ÀeHIr45i89ç^_ƒ »Δ »vBCa45r:;eHIt:;eTUs *+d:;Þ Δf`aa89d89å.

TVWi45n89© Δf`ao>?r45m89å *+d:;Þ Δl45í45n45i89å recta

Es pot suggerir repassar d’un color diferent cada tipus de línies i, finalment, pintar el dibuix. Competencial. Endevina, endevinalla. Buscar en la il·lustració els objectes que se citen en l’endevinalla.

Practica més en anayaeducacion.es.

trenta-cinc 35

Geoplans • Utilitzarem geoplans quadrats, isomètrics o circulars per a formar dibuixos i s’haurà de dir quin tipus de línies els formen.

• Recitar i resoldre aquesta endevinalla. Endevina, endevinalla Amb cordes em formen i somriure sé, però, amb palletes, no puc ser. (La línia corba) • Jugarem a dir una paraula i a trobar-ne una altra que hi rime i que estiga en la unitat. Per exemple: Correcta → Recta Certa → Oberta Gelada → Tancada Escuma → Suma Cresta → Resta

Recursos Recursos digitals

Que curioses que són les plantes!

Galeria. Quins éssers vius són plantes?

Podem cuidar igual totes les plantes?

Infografia. Les plantes

Δl67¬ avors

udiovisuals (animals, vídeos...) sobre A plantes Activitats interactives

Inclusió i atenció a la diversitat itxes de reforç multinivell (1, 2 i 3): F Les plantes

Ltul45i89g »Δ *+c^_o>?m45p67l:;eHIt89å.

Δfjk® uit

LvweTUs »p67l89a45n45t:;eTUs »t:;eHIn:;eHI> *+a45r45r:;eJK¬, »t45i45j`aå »Δ Δfjku67l67l:;eTUs.

Δffg¬or∫

I »m89o@Al45t:;eTUs »t:;eHIn:;eHI>, *+å »m:;éTUs, Δffgl89o>?r<=s, Δfjkr45u45i45t<=s »Δ Δl67l89a45vBCo>?r<=s.

Aula Targetes d’informació Kit de llavors

Δfjk¤lles »t45Δja *+a45®rel

Protagonistes STEAM: Dian Fossey

Connexió amb la situació d’aprenentatge Com passava en epígrafs anteriors, tant la pregunta d’introducció com el contingut del «Pren nota» pretenen fomentar la reflexió sobre la necessitat de saber com realitzen les funcions vitals els éssers vius, en aquest cas les plantes, per a poder cuidar-les com correspon.

RvweJKl89a89chii89o>?n89å. Ptul89a45n45t:;eTUs *+gjkr89a45n<=s. TVWi45j`aå *+a45m45p67l89å »Δ *+d45u45r89å.

*+a45r67b>?u<=s~òt89o23s

Ptul89a45n45t:;eTUs »m45i45t45j`aa45n:;eTUs. Upqn:;eTUs *+qrsu89a45n45t:;eTUs »t45i89g|}eTUs *+d45u45r:;eTUs.

Δh:;eHIr67bDEeTUs

Ptul89a45n45t:;eTUs ÕxVWi89c^_o>?t:;eHIt:;eTUs. TVWi45j`aå Δfjki45n89å »Δ Δb@Al89a45n89å.

*+a45r67b>?r:;eTUs

36 trenta-sis

Activitats complementàries Farem activitats com les següents i valorarem les respostes per a identificar els coneixements previs:

Identificarem els llocs en els quals abunden les plantes per a reconéixer les seues necessitats relatives a l’aigua, la terra, l’aire i la llum. Així, podem concloure indicant que els llocs amb més vegetació són aquells en què hi ha abundància d’aigua i de terra, aire net i llum suficient.

– Dibuixar una planta i retolar les parts que la formen perquè els dibuixos servisquen per a identificar-les.

Per a experimentar

Per a facilitar la comprensió

– Fer una pluja d’idees de conceptes i termes relacionats amb les plantes, perquè aquest vocabulari resultant servisca per a conéixer què se sap o quines idees errònies hi ha. – Anomenar plantes de l’entorn més pròxim que l’alumnat ha de conéixer; per exemple, roser, gerani, alzina, olivera, pi, margarida, all, tomaquera, etc. Utilitzarem exemples reals de plantes per a abordar les explicacions, assenyalant a quina part de la planta es referixen. Aclarirem conceptes que poden resultar confusos; per exemple, que les arrels de les plantes no solen estar visibles. 68

Analitzarem el comportament de les plantes davant de factors com la llum o l’aigua. Fabricarem jardineres amb materials reutilitzats, com per exemple, pots de refresc, botelles d’aigua, etc., on sembrarem llavors o farem algun trasplantament. Cultivarem plantes a partir de llavors, esqueixos, plàntules... i n’analitzarem el desenvolupament.

Claus + info anayaeducacion.es U5 Aprén a cuidar una planta.

Aprenentatge cooperatiu Podem suggerir utilitzar estratègies de treball cooperatiu per a fer l’activitat «Aprén a cuidar una planta».

FvweTUs »u45> »t:;eTUs~ò† »Δ *+o>?m45p67l45Δ’Δ¬ *+d:;Þ »t:;eHIr45r89å.

Tin en compte En tractar les plantes, poden sorgir confusions que convé aclarir, com per exemple: • Les arrels de les plantes estan davall terra i no es veuen.

• Les espines dels cactus són, en realitat, fulles especials.

Lxyå »t:;eHIu89å »p67l89a45n45t89å »n89a45i45xvweHIr89¦ *+∂’»u45n89å...

• No totes les plantes produïxen flors o fruits, i la majoria només ho fan en determinades èpoques de l’any.

llavor 3

• Les molses i les falagueres són plantes, encara que molt diferents de la resta. No produïxen flors, fruits o llavors, i, en el cas de les molses, ni tan sols tenen vertaderes arrels, tiges i fulles.

PvweHI® *+å »v>?i45u45r:;Þ »Δ *+chir:;éHIi45xvweHI® »n:;eNOcPQeTUsÜás~òi45t89å...

llum, aire,

• Els pins i altres arbres similars produïxen cons, que són una varietat primitiva de flors.

aigua

Suggeriments de les activitats

i terra. 4

Aprén a cuidar una planta

Lxyå »p67l89a45n45t89å »r:;eNOa89c^_chii89o>?n89å *+å Δl89å »p45r45i45m89a45vDEeHIr89å »t45r89a45i:;eHIn45†...

Pren nota!

Δffg¬ors

Tenint en compte la dificultat pels recursos i materials que requerix, convé que siga supervisada per una persona adulta.

Per a cuidar bé una planta, cal saber com és i com viu.

trenta-set 37

Per a despertar la curiositat

Per a fomentar la lectura

Exposarem curiositats sobre les plantes. Per exemple:

Es recomana llegir poesies que versen sobre les plantes. Se’n poden trobar alguns exemples en el llibre, Dicen que no hablan las plantas, una proposta poètica de Raquel Lanseros i Fernando Marías, il·lustrada per Raquel Lagartos, publicat el 2021 per l’editorial Anaya Infantil i Juvenil.

– Hi ha plantes nocives per a les persones que contenen verins, toxines, etc. – Encara que no és una afirmació científica com a tal, hi ha plantes carnívores que obtenen part dels seus nutrients gràcies als animals i protozous que capturen amb les fulles. Per exemple, la venus atrapamosques. Per a motivar l’aprenentatge

Per a consolidar els aprenentatges Recapitularem i organitzarem la informació més rellevant de forma gràfica i esquemàtica.

Farem activitats lúdiques com:

Per a ampliar l’aprenentatge

– Jugar a les endevinalles amb dibuixos o descripcions escrites o orals de plantes.

Anomenarem altres exemples de plantes que no apareguen en aquestes pàgines.

– Classificar plantes, mitjançant fotos i il·lustracions, seguint els criteris científics que es tracten en aquestes pàgines, o també no científics, com per exemple, si agraden o no, si es coneixen o no. 69

Recursos Recursos digitals Joc: On és? Joc de lògica Aprén jugant. Juga amb BL i BR

Joc de lletres 1

AVWp45r:;éHI> »Δ *+c^_a45n45t89å Δl89å *+c^_a45n89ç^_ƒ.

Aprén jugant. Juga amb PL i PR

Qbcu89a45> Δl:;eTUs *+oBCqrsu:;eTUs Δl89å »p45r45i45m:;eHIr89å, Δl89å *+qrsu89a45> Δl:;eTUs *+oBCqrsu:;eTUs Δl89å »p45r45i45m:;eHIr89å »vBCå

Aula Targetes de vocabulari

»vBCa45> *+a67¬ *+c^_a45m45π »p45r45i45m:;eHIr89å, »vBCa45> *+a67¬ *+c^_a45m45π *+a67¬ *+d89a45vBCa45n45†.

Lxyå ÃsÇÉeNOg`ao>?n89å »vBCå *+a67¬ *+d89a45r45r:;eHIr:;Þ »Δ *+d:;eTUs~òp45r:;éTUs »vBCå Δl89å »t:;eHIr89cPQeHIr89å. Qbcu89a45> Δl:;eTUs *+oBCqrsu:;eTUs »vBCa45> *+a67¬ *+c^_a45m45π Δl89å »p45r45i45m:;eHIr89å »vBCå *+a67¬ *+d89a45vBCa45n45†.

Qbcu45i45> ÃsÑÖo>?r89o@Al67¬ Δf`aa45>? EVWn89d:;eHIv>?i45n89å »Δ »r:;eJKl89a89chii89o>?n89å.

*+c^_oBC©-*+c^_oBC©

»m:;èHI¤-»m:;èHI¤ Δb>?u67∫-Δb>?u67∫

*+qrsu45i89qrsu45i45r45i89qrsu45i89© *+qrsu89a89©-*+qrsu89a89©

»m45u45u45u45¤ 38 trenta-huit

Activitats complementàries Per a divertir-se amb la llengua

• Aprendre i cantar la cançó popular:

• Llegir el poema de Marc Granell:

El Pinxo i el Panxo

L’hipopòtam

El Pinxo li va dir al Panxo:

Camina que caminaràs,

—Vols que et punxe amb un punxó?

amb pas molt viu i ben de pressa,

I el Panxo li va dir al Pinxo:

amarat de suor, bufant,

—Punxa’m, però a la panxa no.

fa footing per tota la selva,

•F er les activitats de carácter lúdic que trobareu en la pàgina web.

amb gran patiment intentant millorar la silueta. • I mitar el soroll que fan els animals: si jo fora un gat faria mèu, mèu, si jo fora un gall diria quiquiriquic... • Aprendre endevinalles.

Claus U5

+ info anayaeducacion.es

Aprenentatge lúdic Activitats lúdiques per a treballar continguts i vocabulari relacionats amb la unitat.

EVWn89d:;eHIv>?i45n89å Δ¬’*+a45n45i45m89a67¬ »Δ *+d45i67b>?u45i45xxyå’Δ¬.

TIC

Mñóa45m45í67f|}eHI® »m:;eHIn45u45†. Tvw@ »u45n89å *+chiu89å »p:;eJKl45u89d89å »Δ »m89o@Al45† Δl67l89a45r89g`aå. MêëeHIn45j`aå »n89o>?u<=s »Δ ÃsÇÉeHIm45p45r:;Þ »vBCå ÃsÑÖa67l45t89a45n45† *+∂’*+a45r67b>?r:;Þ ÀeHI> *+a45r67b>?r:;Þ.

Per continuar jugant amb les lletres podeu accedir a anayaeducacion.es.

es *+qrs¤ irol 4

DnoÞ *+qrsu:;ã ÀeTUs~òt89¦ Δf|}eHI† ÀeJK¬ *+c^_o>?t45xvwÞ *+d:;Þ »j`aoBCgjku:;eHI†? EäãsÑÖchir45i45¤ Δl89å Δl67l:;eHIt45r89å »i45n45i89chii89a67¬ *+d:;Þ *+c^_a89d89å »p89a45r89a45u67l89å »Δ Δh89ø ÃsÑÖa67b>?r89à<=s.

∏

‡

†

iogurt

Pots trobar més jocs en anayaeducacion.es.

trenta-nou 39

Per a la producció col·lectiva • Amb les targetes de vocabulari del material d’aula crear històries infinites, textos orals el més llargs possible unint dibuixos i paraules.

Recursos Recursos digitals

Ho resolc sense problema

Imprimible: Ho resolc sense problema. Quina és la quantitat final?

Quina és la quantitat final?

EVW> »u45> *+a89qrsu89a45r45Δ Δh45Δ Δh89å 12 »p:;eHIi45xxyo23s. SpqΔ ÀeHI> »n89a45i45xvweHI> 5, *+qrsu89a45n45t<=s »>’Δh45Δ Δh89å *+a45r89å? C\]o>?m45p45r:;eHIn89© ÀeJK¬ »p45r89o@Ab@Al:;eHIm89å.

• Qbcu89a45n45t<=s »p:;eHIi45xxyo23s Δh45Δ Δh89a45v>?i89å *+a67¬ »p45r45i45n89chii45p45Δ?

• SpqΔ »n89a45i45xvweHI> 5 »p:;eHIi45xxyo23s, *+a45r89å »>’Δh45Δ Δh89å...

»m:;eHIn45yÄÅs *+qrsu:;Þ *+a67¬ »p45r45i45n89chii45p45Δ. ÀeJKl<=s »m89a45t:;eHIi45xxyo23s *+qrsu:;Þ *+a67¬ »p45r45i45n89chii45p45Δ. »m:;éTUs *+qrsu:;Þ *+a67¬ »p45r45i45n89chii45p45Δ. 2

Opqr89g`aa45n45i45t45zvwÞ Δl:;eTUs *+d89a89d:;eTUs ...© 3 ... »Δ »r:;eTUsÑÖo@Al89© ÀeJK¬ »p45r89o@Ab@Al:;eHIm89å. +5

12 AVWr89å Δh45Δ Δh89å

12 + 5 =

»p:;eHIi45xxyo23s.

© 4 Lxyå »t:;eHIu89å ÃsÑÖo@Al45u89chii89ƒ »t:;@ ÃsÇÉeHIn45t45i45†? C\]o>?m45p45r89o>?vBCå *+qrsu:;Þ *+a45r89å »>’Δh45Δ Δh89å »m:;éTUs *+qrsu:;Þ *+a67¬ »p45r45i45n89chii45p45Δ. Practica més problemes en anayaeducacion.es.

40 quaranta

Suggeriments de les activitats

Pas 3. Resolc el problema

Problema 1

L’esquema correspon a l’operació suma: 12 + 5. +5

Pas 1. Comprenc el problema – Identifiquem que hi ha 12 peixos. – Comprenem que, si naixen alguns peixos, ara n’hi ha més que al principi. És una quantitat que es veu modificada perquè augmenta i ens demanen la quantitat final, per la qual cosa l’esquema és una recta numèrica amb fletxa cap a la dreta. Pas 2. Organitze les dades Escrivim les dades en la recta: – Punt de partida: 12. – El que augmenta sobre la fletxa: +5 – Quantitat final desconeguda: ?

Pas 4. La solució té sentit? Comprovem que la solució és major que la dada inicial.

Claus + info anayaeducacion.es U5

HíìΔ Δh89å 20 »r89o23sÇÉeTUs *+a67¬ »j`aa45r89d45| »Δ »>’»i45xvweHI> 7 »m:;éTUs. Qbcu89a45n45t:;eTUs »r89o23sÇÉeTUs Δh45Δ Δh89å *+a45r89å? SpqΔ »i45xvweHI> »r89o23sÇÉeTUs, *+a45r89å »>’Δh45Δ Δh89å... »m:;éTUs *+qrsu:;Þ *+a67¬ »p45r45i45n89chii45p45Δ. »m:;eHIn45yÄÅs *+qrsu:;Þ *+a67¬ »p45r45i45n89chii45p45Δ.

TIC Practica més problemes en anayaeducacion.es.

+7 +7

20 20

20 + 7

AVWr89å Δh45Δ Δh89å

»r89o23sÇÉeTUs.

C\]o>?m45p45r89o>?vBCå *+qrsu:;Þ *+a45r89å Δh45Δ Δh89å »m:;éTUs »r89o23sÇÉeTUs *+qrsu:;Þ *+a67¬ »p45r45i45n89chii45p45Δ. 3

Mñóa45r89gàa45r45i89d89å »t:;@ 11 *+a45n45yÄÅs. Qbcu89a45n45t<=s ÀeHI> Δfàa45r89¦ *+∂’*+a89chi| *+å 6 *+a45n45yÄÅs? Qbcu89a45> »p89a<=sÜásÇÉeHI> 6 *+a45n45yÄÅs Δfàa45r89¦... »m:;eHIn45yÄÅs *+a45n45yÄÅs *+qrsu:;Þ *+a45r89å. »m:;éTUs *+a45n45yÄÅs *+qrsu:;Þ *+a45r89å. +6

Qbcu89a45> »p89a<=sÜásÇÉeHI> 6 a45n45yÄÅs Δf`aa45r89¦

11 + 6 17

*+a45n45yÄÅs.

C\]o>?m45p45r89o>?vBCå *+qrsu:;Þ Mñóa45r89g`aa45r45i89d89å ÃsÇÉeHIr89¦ »m89a45j`ao>?® *+qrsu:;Þ *+a45r89å. quaranta-u 41

Problema 2

Problema 3

Pas 1. Comprenc el problema

– Identifiquem que hi ha 20 roses. – Comprenem que, si ixen altres roses, ara n’hi ha més que al principi.

– Identifiquem l’edat d’Olívia: 11.

És una quantitat que es veu modificada perquè augmenta i ens demanen la quantitat final, per la qual cosa l’esquema és una recta numèrica amb fletxa cap a la dreta. Pas 2. Organitze les dades Escrivim les dades en la recta: – Punt de partida: 20. – El que augmenta sobre la fletxa: +7 – Quantitat final desconeguda: ? Pas 3. Resolc el problema L’esquema correspon a l’operació summa: 20 + 7.

– Comprenem que d’ací a uns anys tindrà més anys. És una quantitat que es veu modificada perquè augmenta i ens demanen la quantitat final, per la qual cosa l’esquema és una recta numèrica amb fletxa cap a la dreta. Pas 2. Organitze les dades Escrivim les dades en la recta: – Punt de partida: 11. – El que augmenta sobre la fletxa: +6 – Quantitat final desconeguda: ? Pas 3. Resolc el problema L’esquema correspon a l’operació suma: 11 + 6.

Pas 4. La solució té sentit?

Pas 4. La teua solució té sentit?

Comprovem que la solució és major que la dada inicial.

Comprovem que la solució és més gran que la dada inicial. 73

Recursos Recursos digitales

Així es cuida un ésser viu

Las letras de la unidad 5

Com pots cuidar cada ésser viu?

Material de aula Láminas de expresión oral

C\]o>?m45p67l:;eHIt89å.

SpqΔ *+chiu45i89d:;Þ »u45n89å »m89a<=sÑÖc^_o>?t89å, Δh:;Þ *+d:;Þ *+d89o>?n89a45®-Δl45Δ *+å igua »Δ »µ enjar , »n:;eHIt:;eHIj`aa45®-Δl89å »Δ »t45r89a89chit89a45®-Δl89å *+a45m67∫ *+a67f|}eNO© te . SpqΔ *+d:;Þ *+d:;Þ ÀeHI>

*+chiu45i89d:;Þ »u45n89å »p67l89a45> ta *+c^_a<=sÑÖå, Δh:;Þ *+d:;Þ »r:;Þ gar-la »t89a45n45† ÀeHI> »t89a45n45† »Δ »t45i45n89d45r:;Þ-Δl89å »u45> Δl67l89oBC© *+a45m67∫ Δl67¬um.

Céèu45i89d:;Þ ÀeJKl<=s *+a45n45Δ mals »Δ »p67l89a45> tes *+qrsu:;Þ »v>?i45u:;eHI> Δf`ao>?r89å *+d:;Þ *+c^_å sa Ãs~òΔ ÀeJKl<=s »r:;eTUs~òπ ecte »Δ »n89ø **+d8+d899a4å5n45ye ÀeJK¬ Δl67¬ oc *+o>?> »v>?i45u:;eHI>. 42 quaranta-dos

Actividades complementarias

Para trabajar la expresión escrita

Para trabajar la expresión oral

• Buscar en los libros de la biblioteca de clase o del centro palabras que contengan las sílabas trabadas trabajadas; cada alumno o alumna escribirá la suya en la pizarra sin repetir palabras.

• Jugar a «De La Habana ha venido un barco cargado de…» palabras que empiezan por br, bl, pr o pl; por ejemplo, que empiece por br: broche, brillante, brazo… • Pensar en nombres de personas, lugares o animales que contengan br, bl, pr o pl; por ejemplo: Sabrina, Prudencia, Plácido, Praga, Ambrosio, Pablo… • Buscar en la lectura de la unidad (página 110 del libro del alumnado) las palabras que contienen las sílabas trabadas trabajadas: br, bl, pr, pl.

• Dictado loco: Por parejas cada alumno o alumna dictará al compañero o compañera dos oraciones incompletas, con huecos que la persona que escribe tendrá que rellenar; por ejemplo: Mi tío fue a comprar . Tengo un muy bonito. • Juego del ahorcado en la pizarra. Un alumno o alumna pensará en una palabra y, en la pizarra, hará tantas rayas como letras tenga dicha palabra. Dibujará al lado una horca y los compañeros y compañeras deberán ir probando con letras hasta adivinar la palabra. Por cada letra que no aparezca en la palabra, se dibujará en la horca una parte del cuerpo.

Claves + info anayaeducacion.es U5 Quin ésser viu t’agradaria cuidar?

L’ÀéTUsÜásÇÉeHI® »v>?i45¤ *+qrsu:;Þ »v>?u67l67¬ *+chiu45i89d89a45® ÀéTUs... AVWn45i45m89a67¬ *+ø »p67l89a45n45t89å?

Resposta oberta

Aprendizaje cooperativo Comprobamos

Éäãs *+a45i45xVW|:

Tras realizar la actividad 3 individualmente, cada persona mostrará su resultado y resolverá sus dudas.

EVWn89g`aa45n45xxyå *+a89chi| »u45n89å Δf`ao>?t89ø *+ø *+d45i67b>?u45i45xxyå’Δ¬.

DnoÞ *+qrsu45i45> »t45i45p45u<=s?

Opq> »v>?i45¤?

Aprendizaje lúdico Actividades lúdicas para trabajar los contenidos de la unidad.

Cabezas numeradas Esta técnica se puede aplicar en la actividad 5. Así cada alumno o alumna contará una parte del cuento. TIC

Resposta oberta

Puedes encontrar más juegos en anayaeducacion.es.

Ten en cuenta • Al ser una doble página de repaso de la unidad de forma lúdica, conviene leer en alto los enunciados, ya que todavía no se han trabajado todas las trabadas en el libro, y dar tiempo al alumnado para que disfrute del juego planteado.

SpqΔ ÀéTUs *+a45n45i45m89a67¬, *+qrsu:;ã »m:;eHIn45j`aå?

Pren nota! Cada ésser viu es cuida de manera diferent segons les seues necessitats.

C\]o>?n45t89å *+å *+cdel89a<=sÜásÇÉÞ »p:;eHI® *+qrsu:;ã »†’*+a89gjkr89a89d89å.

quaranta-tres 43

Para construir la identidad lectora

Para comunicarse para la convivencia democrática

• Buscar en cuentos reales otras fórmulas para empezar, para continuar y para acabar el cuento.

• Contar diferentes cuentos tradicionales cambiando el género de los protagonistas.

• Leer un fragmento de un cuento para que el alumnado identifique a qué parte del cuento pertenece.

• Buscar, en Anaya infantil y juvenil o en la biblioteca del aula o de centro, El gato con botas para leer un cuento en el que el protagonista sea una mascota que cuida de su amo.

• Leer un fragmento de un cuento y de otro texto literario diferente para que el alumnado identifique cuál es el cuento.

Recursos Recursos manipulatius

Calfa’t el cap!

Taula del 0 al 99 Material d’aula Blocs en base 10 Recursos digitals

Pensa diferent

Vídeo:

RAONA

Qbcu45i45n89å ÀéTUs Δl89å »m89a<=sÑÖc^_o>?t89å *+d:;Þ Gpqu45i67l67l:;eHIµ?

• Càlcul mental: Sumar-ne 2 Activitats digitals: • Càlcul mental: Sumar-ne 2 • Desenes completes

— Tvw@ 4 »p89o>?t:;eTUs.

Nñóø ÀéTUs ÀeJK¬ peix

Imprimibles: • Selecció descartant (Raona) • Càlcul mental: Sumar-ne 2 • Quantes boletes hi ha? (Raona)

ocell

»n45Δ Δ¬’

— Nñóø ÀéTUs ÃsÑÖa67l45vBCa45t89g|}Þ. Qbcu45i45n89å ÀéTUs?

Etu¬ gos

Fe s - h o d e c a p

. .

CÀLCUL MENTAL

Spqu45m89å’»> 2 »Δ »p45i45n45t89å. +2

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 C\]a67l89chiu67l89å.

0+ 2

1+ 2

2+ 2

3+ 2

4+ 2

5+ 2

6+ 2

7+ 2

8+ 2

9+ 2

Practica més càlcul mental en anayaeducacion.es.

44 quaranta-quatre

Matemàtiques manipulatives

Activitats complementàries

Blocs lògics

Imprimible: Selecció descartant

• Jugarem a fer activitats de selecció descartant. Per exemple:

Farem el problema proposat amb la mateixa estratègia de raonament.

– Tria un cercle (sobren els triangles). – Que siga roig (sobren els grocs i els blaus). – Que siga gran (sobra el xicotet).

Claus + info en anayaeducacion.es U5

Aprenentatge lúdic Activitat lúdica per a treballar l’activitat de raonament l’estratègia de la qual és Selecció descartant.

pense Mira com

Buscant patrons

EVW> *+c^_a89d89å ΔbBCo23sÜásÑÖå Δh45Δ Δh89å »u45n89å *+d:;eTUsÇÉeHIn89å *+∂’*+o23sÜásÑÖo23s. Qbcu89a45n45t<=s *+o23sÜásÑÖo23s Δh45Δ Δh89å ÀeHI> *+c^_a89d89å *+c^_a<=s?

10 10

TIC Practica més càlcul mental en anayaeducacion.es.

1 D = 10 U

2 D = 20 U

3 D = 30 U

4 D = 40 U

Tin en compte • És important que l’alumnat no només llija la informació d’esquerra a dreta, associant la il·lustració al text, sinó que llija també en vertical per a intuir el patró que s’estudia en aquesta pàgina: les desenes completes.

Suggeriments de les activitats Fes-ho de cap (Càlcul mental) Sumar-ne 2

5 D = 50 U

6 D = 60 U

7 D = 70 U

8 D = 80 U

9 D = 90 U

– Practicarem l’estratègia desplaçant-nos per la quadrícula de nombres i, després, farem el càlcul de les operacions.

quaranta-cinc 45

Pensament computacional

• Un patró és un conjunt ordenat d’instruccions que indica com s’ha de fer una tasca. • El desenvolupament del càlcul per a esbrinar quantes unitats són 1, 2, 3, …, 9 desenes seguix aquest patró: afegir un 0 a la desena corresponent:

Matemàtiques manipulatives Taula del 0 al 99 • Llegirem els nombres en el mural dels nombres del 0 al 99, encara que no s’hagen vist encara en el llibre.

2 D = 20 U 3 D = 30 U

11 12 13 14 15 16 17 18 19

20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59

Plantilla taules 10 i blocs base 10 1 D = 10 U

0 10

• Jugarem amb els blocs base 10 per a practicar la igualtat entre desenes i unitats.

60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70 71 72 73 74 75 76 77 78 79 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 1.º 3/8

4 D = 40 U 5 D = 50 U 6 D = 60 U 7 D = 70 U 8 D = 80 U 9 D = 90 U 77

Recursos digitals Practica amb l’ordinador Practica amb l’abecedari Practica amb br, bl Practica amb pr, pl Avaluació interactiva Autoavaluació interactiva Gameroom Fitxa de reforç Fitxa d’ampliació L’essencial Avaluació Avaluació competencial Generador de proves escrites d’avaluació Inclusión y atención a la diversidad

D O S S I E R D ’A P R E N E N T A T G E

Recursos

Què he aprés?

Pinta-ho així: Ho sé fer

Necessite ajuda

No ho sé fer

Etu¬ pr »í45n89cPQeHIπ »p89o>?r45t89å »u45n89å pl *+o>?m89å *+a67¬ ΔbBCa45r45r:;eHI†. Lxyå br »u45i45xxyå »v>?i45v>?i89å *+a67l<=s *+a67f`ao>?r:;eTUs *+d:;eJK¬ »p89ø bl ÀÞ. 2 EäãsÑÖchir45i45¤ Δl:;eTUs »m89a45jjkú<=sÑÖchiu67l:;eTUs »Δ ÀeJKl<=s »p45u45n45t<=s.

fi Δ¬ »m45u<=sÜásÑÖo@A¬ *+d89o>?r45µ *+d:;Þ *+d45i89å . fi Δ¬ *+gàa67l67¬ *+c^_a45n45t89å *+a67¬ »m89a45t45| . 3 EäãsÑÖchir45i45¤ ÀeJK¬ »n89o>?µ »Δ »r89a45t67l67l89å Δl89å Δl67l:;eHIt45r89å *+qrsu:;Þ ÃsÑÖo@Ab>?r89å.

Ficha de diversidad nivel II Fichas de refuerzo Ficha de ampliación Lo esencial IN. ON

taula

armari

4 Fxyo>?r45m89å »p89a45r89a45u67l:;eTUs.

»vBCå »p45r89ø

Δb@Al:;eHIm89å Δfjki45†

prova problema profit

Pots fer més activitats per al teu dossier d’aprenentatge en anayaeducacion.es.

46 quaranta-sis

Què he aprés? Per a consolidar els aprenentatges • En gran grup, recapitular tota la informació i relacionar els aspectes més rellevants de la unitat: continguts essencials, sabers bàsics, competències específiques, etc. Per a ampliar l’aprenentatge • Exposar les idees per a elaborar la fitxa d’un animal. •F er un glossari amb vocabulari que ha aparegut al llarg de la unitat. Per a motivar l’aprenentatge • Practicar amb el material d’aula: el puzle ortogràfic, les targetes de vocabulari, el mural de l’abecedari, etc.

Què he aprés?

Pinta-ho així: Ho sé fer

Necessite ajuda

No ho sé fer

1 Dpqi89chit89a45† *+d:;Þ »n89o>?m67b>?r:;eTUs.

20 2

Claus + info en anayaeducacion.es Aprenentatge lúdic Activitat lúdica per a treballar els nombres fins al 29: càlcul i ordre. Desenvolupament del pensament

Roda lògica per a dur a terme l’activitat de l’Objectiu en acció. Educació emocional

Upqn45i45≈ ÀeJKl<=s »n89o>?m67b>?r:;eTUs *+d:;Þ Δ¬’1 *+a67¬ 29 »Δ »p45i45n45t89å.

Apartat dedicat a la metacognició amb el qual es pot fomentar la identificació de les emocions en relació amb l’aprenentatge.

Tin en compte • Les activitats proposades en aquests apartats busquen la reflexió de l’alumnat sobre el seu aprenentatge. S’hi inclouen activitats de repàs, d’autoavaluació i de metacognició, amb les quals l’alumnat identificarà els seus assoliments, les debilitats, les fortaleses, les millores, etc.

3 C\]o@Al4·Al89oBCc^_å *+a89qrsu:;eTUs~òt<=s »n89o>?m67b>?r:;eTUs ÀeHI> Δl89å »r:;eNOchit89å »Δ ÀeHIn89cPQeHIr89cdel89å ÀeJK¬ »m89a45j`ao>?®.

10 11

18 – 4 =

Suggeriments de les activitats Activitat 1 Repetirem el dictat per a ajudar l’alumnat que haja tingut dificultats.

4 RvweTUsÑÖo@A¬ Δl:;eTUs *+o>?p:;eHIr89a89chii89o>?n<=s. Upqt45i67l45i45t45zxyå Δl89å »r:;eNOchit89å »n45u45m:;èHIr45i89c^_å.

10 + 6 =

• Per a l’autoavaluació i la metacognició és important explicar les emoticones que apareixen en aquestes pàgines, en l’apartat «Què he aprés?».

16 14

13 + 6 = 20 – 3 =

19 17

21 + 2 = 29 – 5 =

23 24

Suggeriment per a nombres: Vint (20), vint-i-tres (23), vint-i-cinc (25), vint-i-sis (26), vint-i-nou (29).

quaranta-set 47

Què he aprés?

Per a ampliar l’aprenentatge

Per a consolidar els aprenentatges

• Treballarem amb la cançó de nombres per a ampliar l’interval de nombres coneguts, ja siga per la cançó o per la comprensió real del nombre.

• Imprimirem l’esquema «Què he aprés?» en el qual s’enumeren els continguts i els aprenentatges més importants de la unitat. • En forma de gran grup, recapitularem tota la informació i relacionarem els aspectes més rellevants de la unitat: continguts essencials, sabers bàsics, competències específiques, etc.

Per a motivar l’aprenentatge • Farem les activitats de caràcter lúdic que es proposen en la unitat i practicarem amb el material d’aula recomanat per a aquesta unitat, per exemple, els policubs, els blocs base 10, els blocs lògics, etc.

• Revisarem el dictat de nombres per a consolidar la importància de saber escriure nombres correctament. • Recordarem la importància d’utilitzar la recta numèrica per a comprendre i utilitzar nombres correctament.

Recursos digitals Infografia. Col·lecció de paraules de la unitat Vídeo. Compartix en família Àlbum de fotos de la unitat Organitzador visual sobre éssers vius Activitats interactives Game room Avaluació interactiva Inclusió i atenció a la diversitat Allò essencial Avaluació interactiva, normal, compe tencial i avançada Aula Targetes d’informació

D O S S I E R D ’A P R E N E N T A T G E

Recursos

Què he aprés?

Ho sé fer

Necessite ajuda

No ho sé fer

1 EVWxVWp67l45i89c^_å ÀeHI> *+qrsu:;ã ÀeTUs *+d45i67f|}eHIr:;eHIn89chii:;eHI>:

»u45n89å »p:;eNOd45r89å

»u45> ÀeTUsÑÖc^_a45r89a67bBCa45†

»u45> »p45Δ

2 EVWn89d:;eHIv>?i45n89å »Δ *+d45i67b>?u45i45xxyå: – Upq> »vDEeHIr45t:;eJKb>?r89a45† *+qrsu:;Þ »vBCo@Al89å. – Upq> »vDEeHIr45t:;eJKb>?r89a45† *+qrsu:;Þ »n89a89d89å. – Upq> »i45n45vDEeHIr45t:;eJKb>?r89a45† *+qrsu:;Þ »vBCo@Al89å.

Kit de llavors

3 PVWi45n45t89å *+a45i45xVW|:

Protagonistes STEAM: Dian Fossey

AVWr45r:;eJK¬ TVWi45j`aå FVWu67l67l:;eTUs Ftul89o>?r<=s FVWr45u45i45†

Connexió amb la situació d’aprenentatge Objectiu en acció Completarem una roda lògica (tècnica de pensament recomanada) per a registrar les cures que requerix l’ésser viu (animal o planta) elegit. Per a facilitar la resposta, s’exposen frases incompletes sobre les cures, estrictament relacionades amb les necessitats d’aquests éssers vius, i la forma en què duen a terme les funcions vitals.

Pinta-ho així:

Resposta Oberta

4 EäãsÑÖchir45i45¤ ÀeJK¬ *+qrsu:;Þ »n:;eNOcPQeTUsÜás~òi45t89å »u45n89å »p67l89a45n45t89å »p:;eHI® *+å »v>?i45u45r:;Þ.

Aigua, llum, aire i terra 5

Nñóø *+o@Ab@Al45i89d:;eTUs *+c^_o>?m45p67l:;eHIt89a45® Δ¬’*+à67l67b>?u45µ *+d:;Þ Δf`ao>?t89o23s *+d:;Þ Δl89å »u45n45i45t89a45† *+qrsu:;Þ ÀeTUs~òt89¦ ÀeHI> anayaeducacion.es.

48 quaranta-huit

Què he aprés?

Per a ampliar l’aprenentatge

Per a consolidar els aprenentatges

Ampliarem el glossari de la unitat amb altres termes que no s’hi recullen, com a resultat de les activitats d’ampliació de l’aprenentatge, de la investigació i experimentació, etc.

– Visualitzarem l’animació «Què he aprés», en la qual s’enumeren els continguts i els aprenentatges més importants de la unitat. – En forma de gran grup, recapitularem tota la informació i relacionarem els aspectes més rellevants de la unitat: continguts essencials, sabers bàsics, competències específiques, etc. – Coavaluarem l’activitat que demana omplir l’àlbum de fotos de la unitat per a comprovar que les respostes són correctes i que s’han enganxat les imatges que corresponen a cada definició. – R evisarem el glossari de la unitat que es troba en les pàgines finals del llibre de l’alumnat.

Per a motivar l’aprenentatge Farem les activitats de caràcter lúdic («Aprén jugant») que es proposen en la unitat i practicarem amb el material d’aula recomanat per a aquesta unitat, per exemple, el microscopi digital USB.

U5 IU OBJECT IÓ C C A EN

AtubBCa45n<=s *+d:;Þ »t45i45n89d45r:;Þ »u45> *+a45n45i45m89a67¬ *+å *+c^_a<=sÑÖå ÀéTUs »m89o@Al45† »i45m45p89o>?r45t89a45n45† *+c^_o>?n:;éHIi45xvweHI® Δl:;eTUs ÃsÇÉeHIu:;eTUs »n:;eNOcPQeTUsÜás~òi45t89a45t<=s »Δ Δl:;eTUs *+a45t:;eHIn89chii89o>?n<=s *+qrsu:;Þ »n:;eNOcPQeTUsÜás~òi45t89å. FvweHI¤ »u45n89å »r89oBCd89å Δl89òBCgjki89c^_å »p:;eHI® *+å *+d:;eTUsÑÖc^_o@Ab>?r45i45®-Δh89ø »Δ ÀeHIn45v>?i:;eHI¤ Δl:;eTUs »vBCo23s~òt45r:;eTUs »r:;eNOc^_o>?m89a45n89a89chii89o>?n<=s *+å *+a67l89gjkß *+qrsu:;Þ »t45i45n89g`aå »m89a<=sÑÖc^_o>?t89å. Quin animal t’agradaria tindre?

Tots els éssers vius necessiten les mateixes atencions?

Desenvolupament del pensament La tècnica de pensament proposada per a dur a terme l’activitat de l’Objectiu en acció és «Roda lògica».

Apartat dedicat a la metacognició amb el qual es pot fomentar la identificació de les emocions en relació amb l’aprenentatge. 2

Quines atencions necessita?

El lloc on vius és adequat per a tindre’l? Per què?

• Per a l’autoavaluació i la metacognició és important explicar les emoticones que apareixen en aquestes pàgines, en l’apartat «Què he aprés?».

Com ho he aprés? 1 Qbcu:;ã Δh89a<=s ÃsÇÉeHIn45t45i45†? SnoeHIn45y`aa67l89å. – EVW> ÀeJK¬ »t:;eHI¤ »t45r:;eJKbBCa67l67¬ »p:;eHIr<=sÑÖo>?n89a67¬.

TIC L’activitat 5 requerix el recurs imprimible que es troba en la web, que inclou nombroses fotografies necessàries.

Educació emocional

De què et pots responsabilitzar tu?

Claus + info anayaeducacion.es

– EVW> ÀeJK¬ »t45r:;eJKbBCa67l67¬ ÀeHI> *+gjkr45u45π.

Suggeriments de les activitats 1 Els organismes proposats, l’escarabat i el pi, es diferencien morfològicament i fisiològicament: mida, forma, manera de dur a terme les funcions vitals.

quaranta-nou 49

Com ho he aprés? Para facilitar la metacognición Es poden plantejar preguntes com: – Què he aconseguit en aquesta unitat? – Què he fet bé i què he de continuar fent? – Què no he fet tan bé i en què puc millorar?

Per a reforçar l’aprenentatge Es poden utilitzar estratègies d’atenció a la diversitat en el cas de l’alumnat en què s’hagen detectat dificultats quant a l’aprenentatge o que no hagen aconseguit l’adquisició dels continguts. Per exemple, que els alumnes i les alumnes que hagen aconseguit l’aprenentatge dels continguts ajuden els que no ho han aconseguit.

– En què m’han ajudat els companys i les companyes? – En què he ajudat jo els companys i les companyes? – Amb què he aprés més? – Què ha sigut el que més m’ha agradat? – Què ha sigut el més difícil per a mi? – Què puc fer en el futur per a aprendre més i millor? – Què hauria de repassar?

mOstra

Recursos imprimibles Inclusió i atenció a la diversitat Llengua • Fitxa 1 (reforç) • Fitxa 2 (ampliació) Matemàtiques • Fitxa 1. Reforç Numeració. Nivell 1 • Fitxa 2. Reforç Numeració. Nivell 2 • Fitxa 3. Reforç Operacions. Nivell 1 • Fitxa 4. Reforç Operacions. Nivell 2 • Fitxa 5. Reforç Geometria. Nivell 1 • Fitxa 6. Reforç Geometria. Nivell 2 • Fitxa 7. Ampliació Coneixement del medi • Fitxa 1 (reforç nivell 1) • Fitxa 2 (reforç nivell 2) • Fitxa 3 (reforç nivell 3) • Fitxa 4 (ampliació) Avaluació • Avaluació • Avaluació competencial Fitxa de raonament verbal Resolución de problemas Cálculo mental Pla TIC TAC. Fitxa 3: Busquem informació en Internet Aprén a utilitzar ScratchJr Pots trobar aquests recursos en anayaeducacion.es

5 1

Nom i cognoms: Data:

Fitxa

Llengua 1r

Ltul45i89g »Δ ÀeTUsÑÖchir45i45¤ *+o>?> *+c^_o>?r45r:;eTUs~òp89o>?>.

*+c^9a47b>?r89å – *+c^9a47b>Al:;eN – *+c^_o>?m45p45r89å – Δb@Al89a45n89© – »p67l89à45t89a45> – Δb@Al:;eNOd:;eTUs *+a45r67b>?r:;Þ – »p67l45u45j`aå – 5p45r8_o>5u4 – »p45r:;eHIm45Δ – Δb>?r45u45i45xxyo>?† – »p67l89o>?m:;eTUs Δb@A¬ Δb>?® »p67¬ »p45® 2

A *+qrsu45i45n:;eTUs *+d:;Þ Δl:;eTUs »p89a45r89a45u67l:;eTUs *+a45n45t:;eHIr45i89o>?r<=s *+c^_o>?r45r:;eTUs~òp89o>?n:;eHI> *+a89qrsu:;eTUs~òt<=s *+d45i67b>?u45i45xxyo23s? EäãsÑÖchir45i45¤-»n:;Þ ÀeJK¬ »n89o>?µ.

Nom i cognoms:

Llengua 1r

Fitxa 1

Ltul45i89g »Δ *+c^_o>?p45i89å.

TVWr45i89å »Δ ÀeTUsÑÖchir45i45¤.

»p67l89a45† *+ø »p89a67¬

Opqr89d:;eHIn89å Δl:;eTUs Δl67l:;eHIt45r:;eTUs »Δ ÀeTUsÑÖchir45i45¤ »p89a45r89a45u67l:;eTUs.

Kb> 9å z vweJ ?r8

7l8 45i 45n 9o> 5p6 45t4 9å *+c^ 5m _a4 ?r8

?r: ;eJ Kb> ;Þ Δl67l:

EäãsÑÖchir45i45¤ ÀeJK¬ »n89o>?µ *+d:;Þ *+qrsu89a45t45r:;Þ *+c^_o>?m45p89a45n45yÄÅs »Δ *+c^_o>?m45p89a45n45y|}eTUs.

5 1

Nom i cognoms:

Fitxa

Data:

C\]o>?m45p67l:;eHIt89å Δ¬’*+a67l67f`aa67bDEeHI† *+a45m67∫ Δl:;eTUs »vBCoBCc^_a67l<=s. B

Llengua 1r

TVWr45i89å »Δ *+c^_o>?m45p67l:;eHIt89å.

Δb@A¬ *+ø Δb>?® *+c^_å

*+å

*+a45®

ÀÞ

ÀeNOd:;eTUs

»p67¬ *+ø »p45® »í45n89cPQeHIπ 86

*+a45n45xxyå

»u45j`aå

Nom i cognoms:

Llengua 1r

Fitxa 2

SnoeHIp89a45r89å Δl:;eTUs Ãs~òí67¬·Δl89a67bDEeTUs *+a45m67∫ *+gjku45i89o>?n:;eHIt<=s.

»p89ø -

mó>

*+å Δb>?r89å *+ç^_å *+d89å »p67l89a<=s »t45Δ

Δl45Δ

»n89å

RvweHIp89a<=sÜásÑÖå »Δ ÀeTUsÑÖchir45i45¤ *+c^_a89d89å »p89a45r89a45u67l89å *+o>?> *+c^_o>?r45r:;eTUs~òp89o>?>.

»p67l89a45†

»p67l:;Þ

VVWi67l89a67b@Al89a45¤

»p89o@Ab@Al:;Þ

Δb>?r45u45i45xxyå

ÀéTUs »u45> *+d:;Þ »m45u45n45t89a45n45y`aå »m:;eHIn45u45†.

Vilablau

BLMl89a45n89c^_å »vBCo@A¬ »u45n8 »vDEeTUs~òt45i45†. *+d:;Þ

Axyqrsu:;eTUs~ò† ÀeTUs~òt89¦ »m89a<=sÜásÑÖå

*+d:;Þ ÃsÑÖo>?p89å . 87

Nom i cognoms: Data:

FITXA

UNITAT

Matemàtiques 1r

OLMb23sÇÉeHIr45vBCå »Δ »u45n45i45≈. D

20 + 4 = 24 2 4 20 + 6 = 26 2 6 20 + 7 = 27 2 7 2

EäãsÑÖchir45i45¤ »Δ ÀeHIn89cPQeHIr89cdel89å ÀeJK¬ »n89o>?m67b>?r:;Þ »m89a45j`ao>?® ÀeHI> *+c^_a89d89å *+c^_a<=s.

Nom i cognoms: Data:

Matemàtiques 1r

C\]o>?m45p67l:;eHIt89å.

+ + + 2

FITXA

UNITAT

EäãsÑÖchir45i45¤ »Δ ÀeHIn89cPQeHIr89cdel89å ÀeJK¬ »n89o>?m67b>?r:;Þ »m89a45j`ao>?® ÀeHI> *+c^_a89d89å *+c^_a<=s.

Nom i cognoms: Data:

FITXA

UNITAT

Matemàtiques 1r

Qbcu89a45n45t:;eTUs »>’Δh45Δ Δh89å ÀeHI> »t89o>?t89a67¬? Spqu45m89å *+c^_o>?m45p45t89a45n45† *+c^_a45π *+a45vBCa45n45†. © TVWi45n89© 3 »p:;eNOcPQeTUs. EVW> *+c^_o@A¬.Δl89oBCqrsu:;Þ 6 »m:;éTUs.

10 11

5 + 4 = 2

Qbcu89a45n45t<=s ÀeHI> *+qrsu:;eNOd:;eHI>? RvweTUs~òt89å *+c^_o>?m45p45t89a45n45† *+c^_a45π *+a45r45r:;eHIr:;Þ. © HíìΔ Δh89å 7 »r89a45t89o@Al45i45n<=s. SnoÞ’»> »vBCa45> 5.

3 90

9 — 4 =

Nom i cognoms: Data:

FITXA

UNITAT

Matemàtiques 1r

5 5 + 4 = 2

Qbcu89a45n45t<=s ÀeHI> *+qrsu:;eNOd:;eHI>? RvweTUs~òt89å *+c^_o>?m45p45t89a45n45† *+c^_a45π *+a45r45r:;eHIr:;Þ. © HíìΔ Δh89å 7 »r89a45t89o@Al45i45n<=s. SnoÞ’»> »vBCa45> 5.

9 9 — 4 =

Nom i cognoms: Data:

Matemàtiques 1r

Δl45í45n45i:;eTUs »r:;eNOchit:;eTUs Δl45í45n45i:;eTUs *+c^_o>?r67bDEeTUs *+o@AbDEeHIr45t:;eTUs Δl45í45n45i:;eTUs *+c^_o>?r67bDEeTUs »t89a45n89c^_a89d:;eTUs

Qbcu45i45> »t45i45p45u<=s *+d:;Þ Δl45í45n45i:;eTUs »vDEeHIu<=s ÀeHI> *+a89qrsu:;eTUs~òt<=s »n89o>?m67b>?r:;eTUs? SnoeHIn45y`aa67l89å.

FITXA

UNITAT

Δl45í45n45i89å »r:;eNOchit89å

N©©O

Δl45í45n45i89å *+c^_o>?r67bBCå *+o@AbDEeHIr45t89å

N©©O

Δl45í45n45i89å *+c^_o>?r67bBCå »t89a45n89c^_a89d89å

S¬©Í

Nom i cognoms: Data:

Matemàtiques 1r

FITXA

UNITAT

Δl45í45n45i:;eTUs »r:;eNOchit:;eTUs Δl45í45n45i:;eTUs *+c^_o>?r67bDEeTUs *+o@AbDEeHIr45t:;eTUs Δl45í45n45i:;eTUs *+c^_o>?r67bDEeTUs »t89a45n89c^_a89d:;eTUs

Qbcu45i45> »t45i45p45u<=s *+d:;Þ Δl45í45n45i:;eTUs »vDEeHIu<=s ÀeHI> *+a89qrsu:;eTUs~òt<=s »n89o>?m67b>?r:;eTUs? SnoeHIn45y`aa67l89å.

Δl45í45n45i89å »r:;eNOchit89å Δl45í45n45i89å *+c^_o>?r67bBCå *+o@AbDEeHIr45t89å Δl45í45n45i89å *+c^_o>?r67bBCå »t89a45n89c^_a89d89å 93

Nom i cognoms: Data:

Matemàtiques 1r

FITXA

UNITAT

Qbcu:;ã »t:;eHIn:;eHI> ÀeHI> *+c^_o>?m45ß? Rxya45t67l67l89å Δ¬’ÀeHIt45i89qrsu:;eHIt89å *+qrsu:;Þ »n89ø *+c^_o>?r45r:;eTUs~òp89o>?> ÀeHI> *+c^_a89d89å *+c^_a<=s.

22 25 26 21 28 20 24 23

28 29

9+2 7+4 5+6 5

12 – 6 15 – 9 8–2 10 – 4 94

10 + 1

Nom i cognoms:

Matemàtiques 1r

FITXA

UNITAT

11 – 6 8–3 13 – 8 10 – 5

Nom i cognoms: Data:

Coneixement del medi 1r

Éssers vius i éssers inerts

EVWn89cPQeHIr89cdel89å ÀeJKl<=s ÀéTUsÜásÇÉeHIr<=s »v>?i45u<=s.

Els animals i els seus tipus

Dpqi89gjku:;eTUs ÀeJKl<=s »n89o>?m<=s *+d:;Þ *+d89o23s *+a45n45i45m89a67l<=s »Δ *+d45i67b>?u45i45xxyå’Δl<=s.

FITXA

UNITAT

Nom i cognoms:

Coneixement del medi 1r

FITXA

UNITAT

La vida dels animals

Qbcu:;ã »m:;eHIn89g|}eHI>? RvweJKl89a89chii89o>?n89å.

EVWn89cPQeHIr89cdel89å ÀeJKl<=s *+a45n45i45m89a67l<=s *+qrsu:;Þ »p89o>?n:;eHI> *+o>?u<=s.

Les plantes

Dpqi67b>?u45i45xxyå »u45n89å »p67l89a45n45t89å *+a45m67∫ *+a45r45r:;eJK¬, »t45i45j`aå, Δfjku67l67l:;eTUs »Δ Δffgl89o>?r<=s.

Dpqi67b>?u45i45xxyå »t89a45m67bDE@ »u45> *+a45r67b>?r:;Þ, »u45> *+a45r67b>?u<=s~ò† »Δ »u45n89å Δh:;eHIr67bBCå. 97

Nom i cognoms: Data:

Coneixement del medi 1r

FITXA

UNITAT

Què és un ésser viu?

Dpqi67b>?u45i45xxyå: »u45> *+a45n45i45m89a67¬

»u45n89å »p67l89a45n45t89å

C\]o>?m:;eHIn89ç^_å »p:;eHI®... C\]o>?m45p67l:;eHIt89å ÀeJKl<=s »n89o>?m<=s *+∂’*+a89qrsu:;eTUs~òt<=s ÀéTUsÜásÇÉeHIr<=s »v>?i45u<=s.

*+g

»®

*+©

*+g *+©

»π

Els animals i els seus tipus

»u45> ÀéTUsÜásÇÉeHI® »i45n:;eHIr45†

Nom i cognoms:

Coneixement del medi 1r

FITXA

UNITAT

La vida dels animals

»√ »√ »Δ

Δ™ *+ø *+©

»√ »√ *+ø

¬Opqv>?í45p89a45® *+ø »v>?i45v>?í45p89a45®

Les plantes

Δf Δf *+å 6

Dpqi67b>?u45i45xxyå *+a89qrsu:;eTUs~òt:;eTUs »t45r:;eTUs ÀeTUsÑÖcPQeHIn:;eTUs. ¬®Upqn89å »p67l89a45n45t89å © AVWm67∫ *+a45i89gjku89å, *+a45i45r:;Þ »n89a45i45≈ *+∂’»u45n89å »Δ ÃsÑÖo@A¬, Δl89å »p67l89a45n45t89å Δl67l89a45vBCo>?®. *+chir:;eHIi45≈ »Δ Δffgl89o>?r45i45≈.

Δ¬ Δf »†

Nom i cognoms: Data:

Coneixement del medi 1r

Què és un ésser viu?

C\]o>?m45p67l:;eHIt89å Δl89å Δfjkr89a<=sÇÉÞ.

Etul<=s ÀéTUsÜásÇÉeHIr<=s »v>?i45u<=s, »>

Ãs’ »Δ *+chir:;eHIi45xvweHI>, *+å *+a67¬ *+qrsu:;Þ »p89a<=sÜásÑÖå »® »t:;eHIn:;eHI> *+hc ir45i:;eTUs »Δ ÀeTUs »µ . Els animals i els seus tipus

EäãsÑÖchir45i45¤ ÀeJKl<=s »n89o>?m<=s ÀeHI> Δl89å *+c^_a<=sÇÉeJKl67l89å *+c^_o>?r45r:;eNOchit89å.

»p:;eHIi45≈ ÀeTUsÑÖchiu45r89ç^_ƒ *+gjkr45i45p89a45¤

*+a45r89a45n45y`aå

*+a45m67fjki67b>?Δ »r:;èHIp45t45i67¬

»p89a45p89a67l67l89o>?n89å

»p89o@Al45π »t89a45u45r89ƒ *+oBCc^_å ÀeTUs~òt45r:;eJKl89å *+d:;Þ »m89a45® 100

FITXA

UNITAT

Nom i cognoms:

Coneixement del medi 1r

FITXA

UNITAT

La vida dels animals

OLMb23sÇÉeHIr45vBCå »Δ *+c^_o>?m45p67l:;eHIt89å Δl89å Δfjkr89a<=sÇÉÞ. 1

Δl67l89a45n89ç^_a45n45† Δl89å Δl67l:;eHIn89gjku89å

»p:;eHI® *+å »m:;eHIn45j`aa45®-ÃsÇÉÞ’Δ¬. Les plantes

C\]o>?m45p67l:;eHIt89å Δ¬’ÀeTUsÑÖqrsu:;eHIm89å. © LvweTUs »p67l89a45n45t:;eTUs ÃsÇÉeNOg`ao>?n<=s Δl89å »t45i45j`aå ÃsÑÖó>?>:

»p:;eHI® *+å »v>?i45u45r:;Þ »n:;eNOcPQeTUsÜás~òi45t:;eHI>:

101

Nom i cognoms: Data:

Coneixement del medi 1r

FITXA

UNITAT

IVWn45vDEeTUs~òt45i89g`aå, ÀeHIn89d:;eHIv>?i45n89å »Δ *+d45i67b>?u45i45xxyå. Upq> »r:;èHIp45t45i67¬, *+c^_a45r45n45í45vBCo>?® »Δ *+o>?v>?í45p89a45®, *+c^_o@AbDEeHIr45† *+∂’ÀeTUsÑÖc^_a45t:;eTUs »Δ ÃsÇÉeHIn<=sÇÉÞ »p89o>?t:;eTUs. Upq> »i45n45vDEeHIr45t:;eJKb>?r89a45†, *+a45m67∫ Δh45u45i45† »p89o>?t:;eTUs, *+c^_a45r45n45í45vBCo>?®, *+o>?v>?í45p89a45® »Δ »vDEeHIr45i45n89ó23s. ®Upq> »m89a45m45í67|f }eHI®, *+o>?m45n45í45vBCo>?® »Δ »v>?i45v>?í45p89a45® *+qrsu:;Þ *+^c _a45m45i45n89å »n89o>?m:;Té Us *+a45m67∫ Δl:;eTUs ÃsÇÉeHIu:;eTUs »p89o>?t:;eTUs »p89o23s~òt:;eHIr45i89o>?r<=s.

IVWn45vDEeTUs~òt45i89g`aå »Δ ÀeTUsÑÖchir45i45¤ »vDEeHIr45t89a89d:;eHI® (V) *+ø Δf`aa67l<=sÑÖ (F) Txyo>?t:;eTUs Δl:;eTUs *+a45u<=s »vBCo@Al:;eHI> ...................................... Txyo>?t:;eTUs Δl:;eTUs *+a45u<=s »t:;eHIn:;eHI> »p67l89o>?m:;eTUs ............................. LvweTUs *+a45u<=s ÃsÑÖó>?> *+o>?v>?í45p89a45r:;eTUs .................................... Txyo>?t<=s ÀeJKl<=s »r:;èHIp45t45i67l<=s »t:;eHIn:;eHI> ÀeTUsÑÖc^_a45t:;eTUs ............................ Txyo>?t<=s ÀeJKl<=s »r:;èHIp45t45i67l<=s »t:;eHIn:;eHI> »p89o>?t:;eTUs .............................. Txyo>?t<=s ÀeJKl<=s »m89a45m45í67f|}eHIr<=s »m89a45m:;eHI> .............................. Txyo>?t<=s ÀeJKl<=s »m89a45m45í67f|}eHIr<=s »t:;eHIn:;eHI> »p:;èJK¬ ............................

102

Nom i cognoms:

Coneixement del medi 1r

FITXA

UNITAT

EäãsÑÖchir45i45¤ *+a45r67b>?r:;Þ, *+a45r67b>?u<=s~ò† *+ø Δh:;eHIr67bBCå *+o>?> *+c^_o>?r45r:;eTUs~òp89o>?> »Δ *+d45i67b>?u45i45xxyå. © Ptul89a45n45t89å ÕxVWi89c^_o>?t:;eHIt89å ©Ptul89a45n45t89å »m45i45t45jàa45n89å © Ptul89a45n45t89å *+gjkr89a45> *+d:;Þ »t45i45jàå »vDEeHIr89d89å, *+a45m67∫ *+d45i45vDEeHIr<=sÇÉeTUs *+a45m67∫ »u45n89å »t45i45jàå Δb@Al89a45n89å »Δ Δfjki45n89å »t45i89g|}eTUs *+d45u45r:;eTUs *+gjkr89o23sÜásÑÖå »Δ *+d45u45r89å

EäãsÑÖchir45i45¤ *+qrsu:;ã Δf`aa45r45i:;eTUs.

©PvweHI® *+å *+hc iu45i89d89a45® »u45n89å »p678l 9a45n45t89å, Δl45Δ *+d89o>?n89a45r45i89å »Δ Δl89å »p89o23sÑÖa45r45i89å ÀeHI> »u45> Δl67l89oBC© *+a45m67∫ ©PvweHI® *+å *+hc iu45i89d89a45® »u45> *+a45n45i45m89a67¬, Δl45Δ *+d89o>?n89a45r45i89å Txya45m67bDE@ Δh89a45u45r45i89å *+d:;Þ »Δ 103

5 1

Nom i cognoms: Data:

Llengua 1r

Opqr89d:;eHIn89å, ÀeTUsÑÖchir45i45¤ »Δ »r:;eJKl89a89chii89o>?n89å.

»t:;@

ΔbBCa67l89c^_ƒ.

*+a67¬

PVWi67l89a45®

»p67l89a45n45t:;eTUs

1 Δfjki45n89å.

»p67l45u45j`aå

Híìu45Δ

*+c^_a45¤

»u45n89å

2 Δb>?r45u45i45xxyå

Lxyå

ÀeHIn67f`aa89d89a89d89å.

ÀeTUs~òt89¦

BLMl89a45n89c^_å

EäãsÑÖchir45i45¤ Δl:;eTUs »p89a45r89a45u67l:;eTUs ÃsÇÉeHIp89a45r89a89d:;eTUs ÀeHI> Ãs~òí67¬·Δl89a67bDEeTUs.

Δb>Δl49å5u4 – »p67l89a45n45t89å – Δl67l45i67b>?r:;eHIt89å

EäãsÑÖchir45i45¤ *+qrsu45i45> *+o>?r89a45t89g|}Þ Δf`aå Δh45u45Δ. Pxyo>?t<=s »u<=sÑÖa45® *+a89qrsu:;eTUs~òt:;eTUs »p89a45r89a45u67l:;eTUs.

»n:;eHI¤ 104

ÃsÑÖo@A¬

»n45ú45vBCo@Al<=s

»p67l45u45j`aå

»vDEeHIn45†

Nom i cognoms:

C\]o>?m45p67l:;eHIt89å *+a45m67∫ »n89o>?m<=s. Upq>

Upqn89å

Upqn<=s

Upqn:;eTUs

FVWi45xxyå’»† »Δ *+c^_o>?m45p67l:;eHIt89å. A

B D E F

Llengua 1r

*+å

*+c^ Od: 67f` *+g`

Δ™

©I© J M N

45j` Δk Δ¬ Iµ` »>

9o2

P Q R T

»p8 yqr Us

X Y

5vD

»∑ Õ≈ z

»¤

RvweJKl89a89chii89o>?n89å »Δ ÀeTUsÑÖchir45i45¤ *+o>?r89a89chii89o>?n<=s. L’*+a45r89a45n45y`aå Lxyå »vBCa89c^_å »Δ ÀeJK¬ ΔbBCo>?¤

*+c^_o>?r45r:;eHI> »p:;eJK¬ »p45r89a45†. Δf`aå »t:;eHIr89a45n45yjki45n:;eTUs.

105

Nom i cognoms: Data:

Llengua 1r

© A Mñóa45r45t89å, Δl45Δ Δh89a45> *+d89o>?n89a45† *+a89qrsu:;eTUs~ò† »p89a45p:;eHI®. Hñóo@Al89å Mñóa45r45t89å, HêëÞ Δf|}eHI† 6 *+a45n45yÄÅs »Δ ÀeHI† *+c^_o>?n45v>?i89d:;Þ *+å Δl89å »m:;eHIu89å Δf|}eTUs~òt89å *+∂'*+a45n45i45vDEeHIr<=sÑÖa45r45Δ. SnoeHIr89¦ ÀeJK¬ *+d45i89å 15 *+d:;Þ *+g|}eHIn:;eHI®, *+å Δl:;eTUs 5 *+d:;Þ Δl89å »vDEeTUs~òp45r89a89d89å *+å »m89å *+c^_a<=sÑÖå: *+©. VvweHIn45† *+d:;Þ Pxyo>?n:;eHIn45†, 10 »p45i<=s 4† A. Fxya45r:;@ »u45n89å Δf|}eTUs~òt89å *+a45m67∫ »vBCa89qrsu:;eTUs, Δl67l:;eNOo>?n<=s, ΔfàoBCqrsu:;eTUs, *+gào23sÜásÑÖo23s. DnoÞ *+qrsu45i45> *+a45n45i45m89a67¬ ÀeHI† »vDEeTUs~òt45i45r89à<=s? C\]o>?n67fjki45r45m89å'»µ *+qrsu:;Þ »vDEeHIn<=s *+a67¬ »n45ú45µ. *+d:;Þ »t:;eJKl:;èJKfào>?> 7734245891. Ltul45u45í<=s

Qbcu45i45n89å »i45n67fào>?r45m89a89chii89ƒ »t:;@ ÀeJK¬ Δfjku67l67¬ *+a45n45t:;eHIr45i89o>?®? SnoeHIn45yàa67l89å-Δl89å. © Éäãs »u45n89å »i45n45v>?i45t89a89chii89ƒ *+å »u45n89å »p:;eJK¬·Δl45í89chiu67l89å *+∂'*+a45n45i45m89a67l<=s. © Éäãs »u45> *+a45n45u45n89chiΔ *+∂'»u45> »t89o>?r45n:;eHIi89g ÀeTUs~òp89o>?r45t45i45¤. © Éäãs »u45n89å »i45n45v>?i45t89a89chii89ƒ *+å »u45n89å Δf|}eTUs~òt89å. © Éäãs »u45> *+a45n45u45n89chiΔ *+d:;Þ »m:;eHIn45jàa45® »p:;eHI® *+å *+a45n45i45m89a67l<=s.

106

AVC

Nom i cognoms:

Llengua 1r

AVC

Ltul45i89g *+a45m67∫ *+a45t:;eHIn89chii89ƒ »Δ ÀeTUsÑÖchir45i45¤ V Ãs~òΔ ÀéTUs »vDEeHIr45t89a89d:;eHI® *+ø F Ãs~òΔ ÀéTUs Δf`aa67l<=s. Ltul45u45í<=s »i45n45v>?i45t89å Δl89å ÃsÇÉeHIu89å *+a45m45i89g`aå Mñóa45r45t89å *+å »u45n89å Δf|}eTUs~òt89å. Mñóa45r45t89å »i45n45v>?i45t89å ÀeJK¬ ÃsÇÉeHI¤ *+a45m45i89© Ltul45u45í<=s *+å »u45n89å Δf|}eTUs~òt89å. C\]a67¬ *+a45n89a45® *+å Δl89å Δf|}eTUs~òt89å *+d45i<=sz{fjkr:;eTUsÜásÑÖa45† *+∂'»u45> *+a45n45i45m89a67¬. Lxyå Δf|}eTUs~òt89å ÀéTUs ÀeJK¬ 15 *+d:;Þ *+g|}eHIn:;eHI®.

A *+qrsu45i45n89å Δh89o>?r89å ÀéTUs Δl89å Δf|}eTUs~òt89å? PVWi45n45t89å ÀeJK¬ »r:;eJKl67l89o>?t89g|}Þ *+c^_o>?r45r:;eTUs~òp89o>?n:;eHIn45†.

EVW> Δl89å »i45n45v>?i45t89a89chii89ƒ Δh45Δ Δh89å »u45> »n45ú45m:;eHIr89ø *+d:;Þ »t:;eJKl:;èJKf`ao>?>, »p:;eHI® *+qrsu:;ã ÀeJK¬ »n:;eNOcPQeTUsÜás~òi45t89å Mñóa45r45t89å?

EäãsÑÖchir45i45¤ ÀeJK¬ »n89o>?µ *+d:;eJKl<=s *+a45m45i89cZ[s »Δ *+d:;Þ Δl:;eTUs *+a45m45i89gjku:;eTUs *+å *+qrsu45Δ *+c^_o>?n45v>?i89d89a45r45i:;eTUs *+å Δl89å »t:;eHIu89å Δf|}eTUs~òt89å.

107

UNITAT

Nom i cognoms: Data:

Matemàtiques 1r

© Lxyo@Al89å »p89a45r45t45i89chii45p89å ÀeHI> »u45n89å *+c^_a45r45r:;eHIr89å. Hñóå *+d:;Þ »p89a<=sÜásÑÖa45® »p:;eHI® »t89o>?t:;eTUs Δl:;eTUs *+c^_a<=sÇÉeHIt:;eTUs »n45u45m:;eHIr89a89d:;eTUs *+d:;eJK¬ 20 *+a67¬ 29.

M E T A

• Qbcu45i45n89å ÀéTUs Δl89å *+c^_a<=sÇÉeHIt89å *+∂’ÀeHIi45xVWi89d89å? I Δl89å »m:;eHIt89å? M E T A

• EäãsÑÖchir45i45¤ ÀeHI> ÀeJK¬ *+d45i67b>?u45i45≈ ÀeJKl<=s »n89o>?m67b>?r:;eTUs *+qrsu:;Þ Δh45Δ Δf`aa67l45t:;eHI>. • Qbcu45i45n:;eTUs *+c^_a<=sÇÉeHIt:;eTUs ÀeTUs~òt89a45> »jjku45n45t:;eTUs?

• E tul<=s *+c^_a45m45i45n<=s »m:;éTUs Δf`aà89chii67l<=s *+d:;Þ »r:;eNOc^_ó>?r45r:;eHI® ÃsÑÖó>?> ÀeJKl<=s *+qrsu:;Þ ÀeTUs~òt89a45> *+d45i67b>?u45i45xxya45t<=s *+a45m67∫ Δl45í45n45i:;eTUs »r:;eNOchit:;eTUs. Qbcu45i45n<=s ÃsÑÖó>?>? DnoÞ 108

*+å

DnoÞ

*+å

UNITAT

Nom i cognoms:

Matemàtiques 1r

• L xyo@Al89å ÀeTUs~òt89¦ ÀeHI> Δl89å *+c^_a<=sÇÉeHIt89å 23 »Δ *+a45vBCa45n89ç^_å 4 *+c^_a<=sÇÉeHIt:;eTUs »m:;éTUs. A *+qrsu45i45n89å *+c^_a<=sÇÉeHIt89å *+a45r45r45i67bBCå?

• L xyo@Al89å Ãs’*+a89d89o>?n89å *+qrsu:;Þ Δh89å *+o@Ab@Al45i89d89a45† Δl89å ΔbBCo>?t:;eJKl67l89å *+∂’*+a45i89gjku89å »Δ »r:;eHIt45r89oBCcPQeNOd45i45≈ 5 *+c^_a<=sÇÉeHIt:;eTUs. EVW> *+qrsu45i45n89å *+c^_a<=sÇÉeHIt89å ÀeTUs~òt89a45vBCå Δl89å ΔbBCo>?t:;eJKl67l89å?

• S pqΔ *+a89g`aa67f`aå Δl89å ΔbBCo>?t:;eJKl67l89å »Δ *+a45vBCa45n89ç^_å 7 *+c^_a<=sÇÉeHIt:;eTUs ÃsÇÉeHIn<=sÇÉÞ »p89a45r89a45®, Δh89a45u45r89¦ *+a45r45r45i67bBCa45† *+å Δl89å »m:;eHIt89å? C\]a67l89chiu67l89å »Δ ÀeHIn89cPQeHIr89cdel89å.

UNITAT

Nom i cognoms: Data:

SnoeHIn45y`aa67l89å *+a45m67∫ »r89o>?i89g ÀeJKl<=s *+a45n45i45m89a67l<=s, *+a45m67∫ »vDEeHIr89∂ Δl:;eTUs »p67l89a45n45t:;eTUs »Δ *+a45m67∫ *+gjkr89oBC© ÀeJKl<=s ÀéTUsÜásÇÉeHIr<=s »i45n:;eHIr45t<=s.

Dpqi67b>?u45i45xxyå *+a89qrsu:;eTUs~òt<=s *+a45n45i45m89a67l<=s »Δ ÀeTUsÑÖchir45i45¤-»n:;Þ ÀeJKl<=s »n89o>?m<=s. »u45> »vDEeHIr45t:;eJKb>?r89a45† *+c^_a45r45n45í45vBCo>?®

110

Coneixement del medi 1r

»u45> »vDEeHIr45t:;eJKb>?r89a45† *+o>?v>?í45p89a45®

»u45> »i45n45vDEeHIr45t:;eJKb>?r89a45† »m89a45r45|

Nom i cognoms:

EVWn89cPQeHIr89cdel89å ÀeJKl<=s *+a45n45i45m89a67l<=s *+o>?v>?í45p89a45r<=s.

EäãsÑÖchir45i45¤ *+a45r45r:;eJK¬, »t45i45j`aå, Δfjku67l67l:;eTUs »Δ Δffgl89o>?® *+o>?> *+c^_o>?r45r:;eTUs~òp89o>?>.

C\]o>?m45p67l:;eHIt89å Δl89å Δfjkr89a<=sÇÉÞ.

UNITAT

Coneixement del medi 1r

LvweTUs »p67l89a45n45t:;eTUs »n:;eNOcPQeTUsÜás~òi45t:;eHI> *+å , *+å , »† »Δ Δ¬ »p:;eHI® *+å »v>?i45u45r:;Þ. EVWn89c^_a45r89å *+qrsu:;Þ »n89ø »t:;eHIn:;eHI> »µ »n45Δ Ãs , »r:;eNOa89c^_chii89o>?n:;eHI> *+a67¬ *+qrsu:;Þ »p89a<=sÜásÑÖå. LvweTUs »p67l89a45n45t:;eTUs »n89a45i45xvweHI> *+d:;Þ Δ¬ . 111

UNITAT

Nom i cognoms: Data:

Coneixement del medi 1r

©§Qbcu:;ã Δl45Δ »p89a<=sÜásÑÖå *+å *+a89qrsu:;eTUs~ò† ÀéTUsÜásÇÉeHI® »m45i<=s~òt:;eHIr45i89ó23s »t89a45> ΔbBCo>?n45i89©? L’*+a45jjku89d89a45r:;@!

PvweHI® *+å *+a45jjku89d89a45® *+a89qrsu:;eTUs~ò† ÀéTUsÜásÇÉeHI®, Δ¬’Δh89a<=s *+∂’»i89d:;eHIn45t45i67fjki89c^_a45®. TVWr45i89å »Δ »p45i45n45t89å. – Éäãs »u45> ÀéTUsÜásÇÉeHI® »v>?i45¤ – Éäãs *+a45n45i45m89a67¬ /

– Éäãs *+a45¤

/ »i45n:;eHIr45† »p67l89a45n45t89å

/ Δh:;eHIr67bBCå

– Éäãs »m89a45r89g`aa45r45i89d89å / Δl67l89a89g`ao23s~òt45|

112

UNITAT

Nom i cognoms:

Coneixement del medi 1r

EVW> *+qrsu45i45n89å »p89a45r45† *+d:;Þ Δ¬’ÀéTUsÜásÇÉeHI® »†’Δh89a<=s Δfjki45xxya45† »p:;eHI® *+å »i89d:;eHIn45t45i67fjki89c^_a45®-Δl89ø? EäãsÑÖchir45i45¤-»n:;Þ ÀeJK¬ »n89o>?µ »Δ »p45i45n45t89å-Δl89å ÀeHI> ÀeJK¬ *+d45i67b>?u45i45≈.

– HíìΔ Δh89å »u45n89å »p89a45r45† *+d:;Þ Δ¬’ÀéTUsÜásÇÉeHI® *+qrsu:;Þ »n89ø ÀeTUs »vDEeHI¤ »Δ *+qrsu:;Þ »n89ø ÀeTUs »r:;eHIp45r:;eTUsÇÉeHIn45t89å ÀeHI> *+a89qrsu:;eTUs~ò† *+d45i67b>?u45i45≈. C\]o>?µ Ãs’*+a45n89o>?m:;eHIn89å »Δ *+c^_o>?µ ÀéTUs? AVWn89o>?m:;eHIn89å »Δ *+d45i67b>?u45i45xxyå.

Céèr:;eHIu<=s *+qrsu:;Þ Δ¬’ÀéTUsÜásÇÉeHI® »m45i<=s~òt:;eHIr45i89ó23s ÀéTUs ÀeJK¬ »m89a45t:;eHIi45≈ *+qrsu:;Þ ÀeJK¬ *+∂’*+a89qrsu:;eTUs~òt89å Δfào>?t89ø? Mñóa45r89c^_å. Spq| .................... Nñóø ................... – SnoeHIn45yàa67l89å »u45n89å *+d45i67f|}eHIr:;èHIn89chii89å ÀeHI> Δl89å Δfào>?t89oBCgjkr89a67fjki89å.

Qbcu:;ã »n:;eNOcPQeTUsÜás~òi45t:;eHI> ÀeJKl<=s ÀéTUsÜásÇÉeHIr<=s *+d:;Þ Δl:;eTUs Δf`ao>?t89o23s »p:;eHI® *+å »v>?i45u45r:;Þ? EVWn89cPQeHIr89cdel89å.

Qbcu:;ã *+chir:;eHIu<=s *+qrsu:;Þ Δf`aa67l45t89å *+å Δ¬’ÀéTUsÜásÇÉeHI® »m45i<=s~òt:;eHIr45i89ó23s »p:;eHI® *+å ÀeTUs~òt89a45® ΔbDE@? EäãsÑÖchir45i45¤ »Δ *+d45i67b>?u45i45xxyå. 113

5 1

Nom i cognoms: Data:

Llengua 1r

»t89a45u67l89å – »p:;eHI¤ – *+d45i89a45n89å – ÃsÑÖo@A¬ – *+c^_a45n89gjku45® »p89o>?r89© – »i45n89d45Δ – ÃsÇÉeHI† – *+gjki45r89a67f`aå – *+c^_a45m45i89ƒ – »i67l67l89å

114

Anotacions

115

Ho resolc sense problema Quina és la quantitat final?

TVWi45n89© 15 »m89o>?n:;eNOd:;eTUs ÀeHI> Δl89å »v>?i89d45r45i89o@Al89å »Δ ÀeHI> Δfjki89qrsu:;Þ 4 »m:;éTUs. Qbcu89a45n45t:;eTUs »>’Δh45Δ Δh89å *+a45r89å ÀeHI> Δl89å »v>?i89d45r45i89o@Al89å? 1

C\]o>?m45p45r:;eHIn89© ÀeJK¬ »p45r89o@Ab@Al:;eHIm89å. • Qbcu89a45n45t:;eTUs »m89o>?n:;eNOd:;eTUs »t:;eHIn45i89å *+a67¬ »p45r45i45n89chii45p45Δ?

4 15 • SpqΔ Δfjki89qrsu:;Þ »m89o>?n:;eNOd:;eTUs, *+a45r89å ÀeHI> »t45i45n89©... »m:;eHIn45yÄÅs *+qrsu:;Þ *+a67¬ »p45r45i45n89chii45p45Δ. Δl:;eTUs »m89a45t:;eHIi45xvweTUs *+qrsu:;Þ *+a67¬ »p45r45i45n89chii45p45Δ. »m:;éTUs *+qrsu:;Þ *+a67¬ »p45r45i45n89chii45p45Δ. 2

AVWr89å Δh45Δ Δh89å

+ »m89o>?n:;eNOd:;eTUs ÀeHI> Δl89å »v>?i89d45r45i89o@Al89å.

Pxya45u67l89å »t:;@ 6 *+a45n45yÄÅs. Qbcu89a45n45t<=s *+a45n45yÄÅs »t45i45n89d45r89¦ *+∂’*+a89chi| *+å 2 *+a45n45yÄÅs? 1

• D¬’*+a89chi| *+å 2 *+a45n45yÄÅs Pxya45u67l89å »t45i45n89d45r89¦...

»m:;éTUs *+a45n45yÄÅs *+qrsu:;Þ *+a45r89å. ÀeJKl<=s »m89a45t:;eHIi45xxyo23s *+a45n45yÄÅs *+qrsu:;Þ *+a45r89å. »m:;eHIn45yÄÅs *+a45n45yÄÅs *+qrsu:;Þ *+a45r89å. 2

? D¬’*+a89chi| *+å 2 *+a45n45yÄÅs Pxya45u67l89å »t45i45n89d45r89¦

*+a45n45yÄÅs.

Càlcul mental

Nom i cognoms:

Matemàtiques 1r

Data:

Sumar-ne 2

3+2

118

0+2=

9+2=

8+2=

1+2=

8+2=

9+2=

2+2=

7+2=

3+2=

6+2=

1+2=

4+2=

5+2=

4+2=

6+2=

3+2=

2+2=

7+2=

2+2=

5+2=

8+2=

1+2=

3+2=

9+2=

0+2=

4+2=

EVWn89cPQeHIr45t<=s:

0+2=

Càlcul mental

Nom i cognoms:

Matemàtiques 1r

Data:

Sumar-ne 2

13 + 2

13 + 2 =

21 + 2 =

17 + 2 =

23 + 2 =

14 + 2 =

20 + 2 =

19 + 2 =

15 + 2 =

11 + 2 =

18 + 2 =

27 + 2 =

13 + 2 =

21 + 2 =

26 + 2 =

24 + 2 =

20 + 2 =

11 + 2 =

15 + 2 =

25 + 2 =

12 + 2 =

25 + 2 =

12 + 2 =

22 + 2 =

27 + 2 =

10 + 2 =

16 + 2 =

EVWn89cPQeHIr45t<=s:

26 + 2 = 17 + 2 =

119

PLA

TIC TAC

BUSQUEM INFORMACIÓ EN INTERNET

FITXA 3

En Internet hi ha molta informació, i per això hem d’utilitzar els cercadors web per a localitzar el que ens interessaa. Els cercadors web són eines informàtiques que servixen per a trobar informació (text, imatges, vídeos...) en Internet utilitzant paraules clau. ATENCIÓ. Les paraules clau s’escriuen en el cercador perquè aquest només busque la informació (documents, imatges, vídeos...) que tinguen aquestes paraules. Per exemple, si volem buscar informació sobre models de rellotges, escriurem les paraules clau «tipus de rellotges».

A la teua edat, convé que estigues en companyia de persones adultes sempre que necessites utilitzar Internet.

Google és un dels cercadors més coneguts.

Com és un cercador web?

Barra de recerca. És el lloc on s’escriuen les paraules clau i on està el botó per a iniciar la recerca. Resultats de la recerca. Per a veure la informació trobada i accedir-hi. 120

Anaya Educació Opcions de recerca. Per a triar el tipus d’informació que es vol buscar: imatges, vídeos…

PLA

TIC TAC BUSQUEM INFORMACIÓ EN INTERNET

FITXA 3

No em crec tota la informació En Internet hi ha molta informació falsa o errònia. També hi ha informació molt antiga que ha pogut canviar. Per això, quan busquem informació, hem de tindre en compte si aquesta informació és fiable o no, és a dir, si es pot creure o no.

Avisa una persona adulta de la teua confiança si trobes en Internet una cosa rara o que et fa sentir malament.

Hi ha informació, textos o imatges que són més fiables perquè els han elaborat persones de confiança, especialistes en el tema o que treballen en centres o organitzacions oficials. Seleccione la informació que m’interessa Recorda que, en Internet, hi ha molta informació, per la qual cosa, a més d’utilitzar cercadors web, cal seleccionar el més important o interessant.

Per a seleccionar bé la informació, convé que accedisques a continguts adequats per a la teua edat i que et fixes en com es resumix o es destaca la informació. Fixa’t en les paraules ressaltades! De qui és la informació que hi ha en Internet? Quasi tots els textos, imatges o vídeos que hi ha en Internet pertanyen a algú o tenen un autor o una autora que els ha elaborat i a qui cal demanar permís per a utilitzar-los. A més, si utilitzem aquesta informació en els nostres treballs, hem de citar qui els ha elaborat i a qui pertanyen.

121

PLA

TIC TAC

FEM ACTIVITATS AMB LES TIC

Data:

Nom i cognoms:

1 Què t’agradaria buscar en Internet? Escriu quina paraula clau utilitzaries.

2 Observa i imagina que vols buscar un vídeo sobre balenes. Després,

senyala la barra de cerques per a escriure la paraula clau i l’opció per a «Vídeos» en la imatge.

3 Què significa que una informació és fiable? Marca.

Que es pot copiar. Que és creïble perquè és vertadera i no té errors. Que sembla vertadera però no ho és. 4 Quina informació sobre el nombre d’alumnes de la teua escola et sem-

bla més fiable? Marca. La direcció de l’escola diu que hi ha 325 alumnes. Una companya de classe diu que deu haver-hi 30 o 40 alumnes. 122

FITXA 3

APRÉN A UTILITZAR

Jr SCRATCH

QUÈ ÉS SCRATCHJr?

FITXA 1

Nom i cognoms:

ScratchJr és una aplicació per a dispositius mòbils o app per a crear programes informàtics. Està especialment dissenyat perquè l’utilitzen les xiquetes i els xiquets de la teua edat, de 5 a 7 anys. Amb aquesta aplicació es poden fer videojocs, dibuixar, crear històries animades... Consulta en anayaeducacion.es el pla TIC-TAC i recorda com són les màquines TIC que pots utilitzar per a manejar ScratchJr. Tin en compte que la màquina TIC recomanada és la tauleta tàctil. Icona de l’app ScratchJr !

ALT

Per l’edat que tens, no has de descarregar aplicacions en el dispositiu mòbil que utilitzes sense la supervisió d’una persona adulta de la teua confiança, com els teus professors o professores o algú de la teua família.

Dibuixa la icona que representa l’app de ScratchJr.

2 Quants anys tens? És la teua edat apropiada per a utilitzar ScratchJr?

Completa amb la teua edat i més o menys ; després, marca. Tinc

anys.

– Sí, tinc l’edat recomanada per a utilitzar ScratchJr. – No, tinc

de 7 anys, per la qual cosa és millor que

utilitze Scratch. – No, tinc

de 5 anys, per la qual cosa és millor que

encara no utilitze ScratchJr o l’utilitze amb algú que m’ajude. 123

APRÉN A UTILITZAR

SCRATCH

COM ES MANEJA SCRATCHJr?

FITXA 2

Nom i cognoms:

Per a manejar ScratchJr cal tocar la pantalla tàctil del dispositiu i… 1 Fer tocs o clicar sobre els blocs, els botons… per a seleccionar-los. i arrossegar els blocs per a col·locar-los com si foren un 2 Tocar puzle. amb dos dits la pantalla per a fer zoom; és a dir, per a ampliar 3 Tocar o disminuir la forma en què es veu.

1 Com explicaries el funcionament de ScratchJr a algú que mai l’ha uti-

litzat, per exemple, el teu iaio o la teua iaia? Conta-ho. 2 Per què la tauleta tàctil és el millor dispositiu per a manejar ScratchJr?

Tria la paraula correcta i completa l’explicació. Perquè la tauleta és un dispositiu

fix i ScratchJr és una app. mòbil

Perquè ScratchJr es maneja tocant la millor que siga 124

pantalla ratolí

gran , perquè siga més xicoteta

difícil fàcil

del dispositiu i és veure-la i tocar-la.

Anotacions

© GRUPO ANAYA, S.A., 2022 - C/ Juan Ignacio Luca de Tena, 15 - 28027 Madrid. Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó, multes o ambdues ensems, ultra les indemnitzacions corresponents per danys i perjuís, per a aquells qui reproduïren, plagiaren, distribuïren o comunicaren públicament, en tot o en part, una obra literària, artística o científica, o la seua transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà sense autorització prèvia.

Operació món: Anem amb tot 1º Primària. Proposta didàctica (demo)

Articles inside

Les claus d’Operació món