Operació món: Llengua 4º (demo)

MESOS

IllesBal ears

2 6 10 12

3 7 Anima’t a llegir! Cuidam les mascotes Contes per la pau

4 8 Anam al port? Poesia sostenible Lluitam per reduir les desigualtats

Anem per feina! Ens mobilitzam pel clima! Intercanviam roba

Tancam l’aixeta Protegim la mar Compartim l’estiu

SITUACIÓ D’APRENENTATGE OBJECTIU EN ACCIÓ ODS

A l’hora del pati, a més de berenar i jugar, podem divertirnos llegint!

Cream una biblioteca mòbil perquè els nins i les nines puguin llegir durant el temps d’esbarjo.

Quins són els ports més importants de les Illes? I els fars més antics? Elaboram un mapa de les Balears per situarlos i donar-los a conèixer a la resta de classes.

Hi ha nins i nines que han de deixar l’escola per posar-se a treballar.La nostra societat ha d’aconseguir que tothom pugui tenir una feina digna. Feim accions per identificar i rebutjar el treball forçós.

Si no plou les reserves d’aigua són de cada cop més escasses. I si informam els companys i les companyes d’aquest problema i elaboram cartells perquè aprenguin a estalviar aigua?

REPÀS TRIMESTRE 1

Tens o t’agradaria tenir un animalet a casa? Saps quines cures i atencions necessita? Elaborarem una fitxa de la nostra mascota preferida per mostrar-la a classe i aprendre com cuidar-nos-en i a ser-ne responsables.

Podem donar a conèixer quines són causes i les alternatives que poden ajudar a fer la nostra ciutat i la nostra comunitat més sostenible. Elaboram una auca de la ciutat sostenible.

Com podem conscienciar-nos de la importància de fer accions per frenar el canvi climàtic? Construïm un joc per jugar els dies de pluja!

Podem donar a conèixer la Mediterrània i les espècies que hi habiten i a la vegada conscienciar a les persones de no contaminar-la?

Representam el fons de la mar en un diorama i en fem la descripció.

Els contes i les rondalles transmeten molts d’ensenyaments. I si ara feim de contacontacontes i explicam contes per la pau?

Al llarg de la història moltes persones han contribuït a fer un món més just i solidari. Què podries fer-tu? Inventa la teua autobiografia futuraimaginant que has fet alguna cosa per reduir les desigualtats al teu entorn.

Et poses cada temporada tota la roba que tens a l’armari? Potser hi ha peces que et van menudes o potser no necessites. I si les intercaviam entre nosaltres o les donam?

Si la teva família acollís un nin o una nina d’un país estranger, què t’agradaria ensenyar-li o com li faries participar de la nostra cultura, activitats o festes? Feim el programa d’un dia per compartir!

Educació de qualitat

Indústria, innovació i infraestructura

Treball decent i creixement econòmic

Aigua neta i sanejament

Vida terrestre

Ciutats i comunitats sostenibles

Acció pel clima

Vida submarina

Pau, justícia i institucions sòlides

Reducció de les desigualtats

Producció i consum responsables

Salut i benestar

LLEGESC I COMPRENC EM COMUNIC

• Aprenc paraules: els llibres. El diccionari

CONEC LA MEVA LLENGUA

La petita lectora

Roald Dahl

Les portes del mar

A Balansat hi havia un fameliar. Caterina Valriu

L’aigua és notícia.

• Escolt i parl: xprès preferències

• Escric: inventam una narració

• Aprenc paraules: embarcacions. Les sigles

• Parl i escric: embarcacions. Les sigles

• Aprenc paraules: éssers fantàstics. Família de paraules

• Parl: coneixem rondalles

• Escric: invent un personatge fantàstic

• Aprenc paraules: l’aigua. Prefixos i sufixos

• Parl: notícies radiofòniques

• Escric: feim cartells

PROJECTE INTERDISCIPLINARI · Revista Eco-acció: Eco-ajuda

• Aprenc paraules: els animals. Paraules compostes

Mascotes

• Escolt i parl: la meva mascota

• Escric: la fitxa

• Aprenc paraules: el reciclatge. Camps semàntics

• Escolt i parl: recitam poemes

• Escric: escrivim un poema

• Aprenc paraules: fenòmens meteorològics. Paraules sinònimes i antònimes

• Parl: explicam jocs

• Escric: donam ordres

Les tortugues de la Mediterrània

• Aprenc paraules: algues i plantes. Paraules polisèmiques

• Escolt i parl: debatem

• Escric: informe sobre les nostres platges

• Gramàtica: lletres, dígrafs, síl·labes, paraules

• Ortografia: la síl·laba tònica

• Gramàtica: oració, text i paràgraf

• Ortografia: el punt, la coma i els dos punts

• Gramàtica: classes d’oracions

• Ortografia: la a i la e a final de paraula

• Gramàtica: subjecte i predicat

• Ortografia: els sons de la a i la e

• Gramàtica: el nom

• Ortografia: la essa sorda

• Gramàtica: l’adjectiu

• Ortografia: la essa sonora

• Gramàtica: els articles i els demostratius

• Ortografia: l’apòstrof

• Gramàtica: els possessius i els numerals

• Ortografia: x , ix , tx , ig

PROJECTE INTERDISCIPLINARI · Missió Plàstic-free: Plantes en perill

Contes dels Grimm. Eduard Costa

Dones extraordinàries que van canviar el món. Kate Pankhurst

Contes d’estar per casa

Dolors Garcia i Cornellà

Campament a Menorca

• Aprenc paraules: espectacles. Paraules homòfones

• Escolt i parl: resolem conflictes

• Escric: escena teatral

• Aprenc paraules: El comerç. Frases fetes.

• Escolt i parl: persones excepcionals

• Escric: la biografia

• Aprenc paraules: la roba. Varietats del català

• Escolt i parl: com et sents?

• Escric: contes

• Aprenc paraules: activitats d’estiu. Barbarismes

• Escolt i parl: ens divertim

• Escric: programa d’actes

• Gramàtica: les preposicions i les conjuncions

• Ortografia: j , g , tj , tg

• Gramàtica: els pronoms personals

• Ortografia: b / p , t / d , c / g

• Gramàtica: el verb

• Ortografia: l’ús de b , v , r , rr i h

• Gramàtica: adverbis de lloc i adverbis de temps

• Ortografia: l’ú de c , qu , qü ; g , gu , gü

PROJECTE INTERDISCIPLINARI · La contaminació silenciosa de les aigües: Oli usat, oli reciclat!

Poemes . Joana Raspall, Lola Casas, Marc Granell, Toni Giménez

Sota la pluja. Selma Lagerlöf

1 A nima’t a llegir!

Has llegit durant l’estiu? Quina classe de llibres prefereixes: d’històries fantàstiques, d’aventures, els que tracten de coses que a tu també et passen, còmics…?

La lectura ens diverteix, ens ensenya, ens desperta la imaginació, ens transporta a altres temps i altres llocs.

T’animes a gaudir de la lectura i a recomanar llibres?

Com ho veus?

Quin és el darrer llibre que has llegit?

El recomanaries a un amic o una amiga? Per què?

Quins serveis ofereix una biblioteca?

Sols visitar-ne alguna?

La dada

A ca nostra, els nins i les nines d’entre 6 i 9 anys llegeixen unes tres hores a la setmana.

Per a aquesta unitat...

Objectiu en acció

A l’hora del pati, a més de berenar i jugar, podem divertir-nos llegint!

Cream una biblioteca mòbil perquè els nins i les nines puguin llegir durant el temps d’esbarjo.

La petita lectora

Segueix el fil!

Recordes quan vares aprendre a llegir?

Els llibres

Et sols fixar en la coberta d’un llibre?

L’ordre alfabètic i el diccionari

Exprès preferències

Vols inventar una història

Inventam una narració Com creus que s’ordenen els llibres a la biblioteca?

Sobre quins temes o històries t’agrada llegir?

CONEC LA MEVA LLENGUA Lletres, dígrafs, síl·labes i paraules La síl·laba tònica

La petita lectora

Recordes a quina edat vares començar a llegir? Al principi paraules de poques síl.labes, després oracions curtes i, a poc a poc, textos més llargs fins arribar als llibres! Ara coneixeràs la història de Matilda, una nina sensible i intel.ligent que als tres anys va aprendre a llegir.

Als quatre anys Matilda va començar a delir-se pels llibres. Però l’únic que hi havia a ca seva era un titulat Cuinar és fàcil ; quan se’l va haver llegit, va decidir que volia alguna cosa més interessant.

—Pare –va dir–, que em podries comprar un llibre?

—Un llibre? –va dir ell– I per què el vols, un llibrot, tu?

—Per llegir, pare.

—Tenim una tele amb una pantalla enorme, i ara em vens amb això d’un llibre! T’estàs aviciant, filla meva.

Gairebé cada tarda Matilda es quedava sola a casa. El seu germà, cinc anys més gran, se n’anava a col·legi. El pare i la mare, a treballar. La tarda del dia que el pare s’havia negat a comprar-li un llibre, Matilda se’n va anar tota sola a la biblioteca pública del poble. Es va presentar a la bibliotecària, la senyora Phelps, i li va preguntar si podia seure i llegir un llibre. La senyora Phelps, una mica descol·locada per l’arribada d’una nena tan petitona i sense que l’acompanyés ningú, li va dir, que era molt benvinguda.

—On són els llibres per a nens, per favor? –va preguntar Matilda.

—Quina mena de llibre t’agradaria llegir, ara? –va preguntar.

—En voldria un de bo de veritat, dels que llegeixen els grans. Un de famós. No em sé noms.

La senyora Phelps es va preguntar com es feia per triar un llibre famós de gent gran per a una nena de quatre anys.

—Comença amb aquest –va dir al final–. És molt famós i molt bo. Si t’és massa llarg digues-m’ho i te’n trobaré un de més curt i fàcil.

Grans esperances –va llegir Matilda– de Charles Dickens.

Durant les tardes següents, la senyora Phelps amb prou feines podia treure els ulls de la neneta asseguda hora rere hora a la gran butaca a l’altre cap de la sala, amb el llibre a la falda, amb les cames baldim-baldom i els peus prop de terra, absorbida en les meravelloses aventures i la màgia que Dickens, el gran narrador de contes, havia fabricat amb paraules. La senyora Phelps s’entristia quan havia de travessar la sala i dir:

—Falten deu minuts per a les cinc, Matilda.

La primera setmana de les visites, la senyora Phelps li havia preguntat:

—Et duu i et ve a buscar cada dia, la mare?

—No! No ho sap, que vinc aquí.

—Això no està gens ben fet –va dir la senyora Phelps–. Em sembla que li ho hauries de dir.

—No –va dir Matilda–. No m’empeny a llegir llibres. Ni el pare tampoc.

—Doncs, què esperen que facis, cada tarda, a casa sense ningú?

—Doncs, arrossegar-m’hi i mirar la tele. A ella li és igual, el que faig o deixo de fer –va dir Matilda, amb un pensament de tristesa.

La senyora Phelps estava preocupada per la nena, que havia de caminar per tot el transitat carrer Gran del poble i després travessar-lo, però va decidir de no ficar-s’hi.

Al cap d’una setmana Matilda havia acabat Grans esperance s, que tenia quatre-centes onze pàgines.

—Ho sabies –li va dir la senyora Pheps–, que les biblioteques públiques, et deixen llibres en préstec i que te’ls enduguis a casa?

—No ho sabia –va dir Matilda–. A mi també?

—És clar que sí –va dir la senyora Phelps–. Quan hagis triat el llibre que vulguis, porta-me’l per omplir la fitxa i llavors el pots tenir durant quinze dies. I si ho vols te’n pots endur més d’un.

Des d’aleshores, Matilda anava a la biblioteca només un cop a la setmana per endur-se més llibres i tornar-hi els que s’havia endut.

La seva cambreta es va convertir en la seva sala de lectura i allà s’estava llegint gran part de les tardes, sovint amb una tassa de xocolata calenta al costat o una tassa de brou.

Els llibres la transportaven a mons nous i li presentaven gent impressionant que vivia vides excitants. Va navegar en vells vaixells de vela amb Joseph Conrad. Va anar a l’Àfrica amb Ernest Hemingway i a l’Índia amb Rudyard Kipling. Va viatjar arreu del món estant asseguda a la seva cambreta d’un poble anglès.

Adaptat de Matilda . Roald Dahl. Editorial Grup 62.

Comprensió lectora

Coneixem les narracions

1 Quins personatges apareixen en la lectura? Quin n’és el principal?

2 En quins espais es desenvolupa la història?

3 En quina època se situa la narració?

4 Llínia del temps Assenyala en el text les tres parts: plantejament, nus i desenllaç.

5 Qui és l’autor d’aquesta història?

a) Charles Dickens

b) Roald Dahl

6 A quin llibre pertany aquesta narració?

7 T’ha agradat aquesta història? Per què?

Comentam el text

8 Qui era la Matilda?

9 A quina edat va començar a llegir?

10 Com i de quina manera va aprendre a llegir la Matilda?

11 Quina relació tens tu amb la lectura?

a) No m’agrada gens ni mica llegir.

b) Ho passe molt bé llegint.

c) Sols llegesc el que manen a l’escola.

12 El pare i la mare de la Matilda volien que…

a) llegís llibres;

b) miràs la televisió;

c) anàs a la biblioteca.

13 Què et sembla l’actitud dels pares? Raona la resposta.

14 Per què la Matilda va començar a anar sola a la biblioteca del poble?

15 Què et sembla que Matilda no demanàs permís als pares per anar a la biblioteca? Raona la resposta.

16 Quin va ser el primer llibre de grans que va començar a llegir la Matilda a la biblioteca?

17 Sabies que les biblioteques fan préstec de llibres? Tu treus llibres de la biblioteca?

Jo també escric

18 Escriu com hauria de ser per a tu una cambreta de lectura. Després dibuixa aquest espai.

Grans històries

1 Cerca informació sobre cada autor o autora següent i relaci ona’l amb la seva obra. Després afegeix el títol d’algun altre llibre que hagin escrit.

Maria Antònia Salvà •

Rudyard Kipling •

Roald Dahl •

Joseph Conrad •

Mary W. Shelley •

Charles Dickens •

• El llibre de la selva

• El cor de les tenebres

• Frankenstein

• Llepolies i joguines

• Conte de Nadal

• Les bruixes

2 Has vist la pel·lícula Matilda basada en la història de Roald Dahl que has llegit? I Grans esperances , creada a partir d’aquesta obra de Dickens? Hi ha moltes pel·lícules basades en grans històries de la literatura universal. Quines en coneixes?

Aprenc paraules: els llibres. El diccionari

La coberta d’un llibre ens dona molta informació. Hi trobam el títol, el nom de qui l’ha escrit, una imatge suggeridora... Darrere, en la contracoberta, sol aparèixer la sinopsi o el resum de l’obra. Sols fixar-te en aquestes parts?

1 Observa les cobertes i identifica de quina classe de llibre es tracta en cada cas.

1. Llibre de contes

2. Llibre de text

3. Guia de viatge

4. Llibre de cuina

5. Llibre de poesia

6. Llibre de divulgació científica

2 Dissenya una coberta per a un llibre de contes. Pensa que hi has de posar el títol i el nom de qui l’ha escrit.

En la biblioteca els llibres s’agrupen per seccions (novel·la, teatre, poesia, història, ciència, art, etc.) i ordenats alfabèticament pel cognom de l’autor o l’autora.

3 Resol els mots encreuats a partir de les definicions.

1. Senyora que regenta o fa feina en una botiga on venen llibres.

2. Lloc que conté llibres, publicacions i altres documents per a ésser consultats.

3. Gravació sonora de la lectura d’una obra literària.

4. Botiga especialitzada en la venda de llibres.

5. P ersona que llegeix llibres.

4 Ordena alfabèticament aquests autors i autores. Fixa’t en el cognom.

5 D’aquestes parelles de paraules quina trobaries primer al diccionari?

En el diccionari les paraules apareixen ordenades alfabèticament. Si dues paraules comencen per la mateixa lletra, hem de tenir en compte les lletres següents de cada una. Hi ha altres tipus de diccionaris: els de sinònims i antònims, el bilingüe, etc.

6 Ordena les paraules de cada grup segons les trobaries al diccionari.

a) llibre – llibreter – llibrot – llibreria

b) paràgraf – línia – pàgina - capítol

c) lectura – lector – llegir – literatura

7 Per parelles, cercau informació sobre els diccionaris i responeu les preguntes.

a

) Quines classes de diccionaris hi ha?

b) Hi ha diccionaris en línia? Poseu-ne exemples.

c) Com hi apareixen els verbs?

d) Com s’hi distingeix l’entrada i la definició d’una paraula?

A l’hora de crear la biblioteca mòbil pensau a dur un registre dels títols i els autors dels llibres que oferiu i la persona a qui els prestau.

Miquel Rayó Roald Dahl Elisabet Abeyà

Salvador Macip Anna Cros Joana Raspall

Escolt i parl: exprès preferències

Ja saps que hi ha moltes classes de llibres: per aprendre, per cuinar, per descobrir llocs, per entretenir, per ensenyar… Quins són els que més t’agraden?

1 Quin és el teu llibre preferit? Explica-ho a classe donant les raons que fan que sigui el que més t’agrada.

2 Escolta la conversa i respon les preguntes.

• Què nom la nina? I el nin?

• Quina és la data de naixement de la nina?

• Quin és el número del mes en què vares néixer?

• Per què el nin ha triat el cinc?

• Quants d’anys sumen entre tots dos cans?

3 Tria tres nombres i explica al company o la companya per què els has triat. Aquí tens unes raons a mode d’exemple.

• L’11, perquè és el meu número de l’equip de voleibol.

• El 14, perquè es la porta on visc.

• El 160, perquè són els centímetres que faig d’alçada.

Escric: invent una narració

Roald Dahl, Charles Dickens i molts altres escriptors i escriptores inventaren grans històries. Vols inventar-ne tu una? T’ajudam!

1 Observa l’escena atentament i respon les preguntes.

a) Quins personatges hi apareixen?

b) Quina relació creus que hi ha entre ells?

c) On es troben?

d) En quina època de l’any estan?

2 Tauler d’històries Inventa i escriu una història a partir de la imatge anterior. Pot ser narrada pel personatge que vulguis. Hi pots afegir diàlegs.

3 Una volta escrita repassa la teva narració. Fes atenció als punts següents.

He posat el títol? He deixat marge al text?

S’entén la lletra? Hi ha alguna falta d’ortografia?

4 Intercanviau les vostres històries i valorau-les d’acord amb els punts següents.

• La història té plantejament, nus i desenllaç?

• És una història original?

• S’entén el que passa?

• Li posaries un altre títol? Raona la resposta.

Totes les històries tenen un plantejament, que és on es presenten els personatges, un nus, on s’explica què passa en la història, i un desenllaç o final.

Lletres, dígrafs, síl·labes i paraules

1 Llegeix les paraules i respon les preguntes. casa – ca – calendari – cacau

• Quina paraula té més lletres?

• Quina té més síl·labes?

2 Anota el nombre de lletres i de síl·labes de cada paraula.

Paraula Lletres Síl·labes

blancs ? ?

amor ? ?

esperances ? ?

universitat ? ?

3 Escriu en la llibreta:

• una paraula de dues lletres. • tres paraules de quatre lletres.

• dues paraules de tres lletres. • dues paraules de dues síl·labes

4 Forma paraules amb les síl·labes següents.

Amb les lletres de l’alfabet formem totes paraules de la nostra llengua. Cada colp de veu amb què pronunciem una paraula s’anomena síl·laba : co-lom.

cam na pa

bre

llen çol

ar ri çó e

5 Copia la graella i classifica-hi les paraules següents. cel – saludable – vaig – sac – esport – giny – alumnat – sol telescopi – aigua – grup – cisterna – jardinera

Paraules amb més d’una síl·laba

Paraules monosíl·labes

Bisíl·labes (2) Trisíl·labes (3) Tetrasíl·labes (4) ? ? ? ?

6 Llegeix les paraules en veu alta. Fixa’t que les lletres destacades en cada una representen un sol so.

me tg e abe ll a pa ll a ss o es qu elet

7 Copia les paraules següents i encercla’n els dígrafs. carretera – figueral – llana – bosseta – siurell – canyeta al·lèrgia – taques – felanitxer – estoig – petjada – patge

8 Caps pensants Per parelles ordenau les síl·labes i escriviu paraules amb dígrafs.

Els dígrafs són conjunts de dues lletres que representen un so

9 Anota la lletra que falta en cada paraula, ordena-les i forma la paraula que dona resposta a l’endevinalla.

Són dígrafs els aplecs rr (terra), ss (cussa), sc (piscina), ny (puny), tx (fletxa), ig (roig), ix (moixa), tg (fetge), tj (platja), qu (quissona), gu (guisat), ll (palla), l·l (aquarel·la).

llaps iana caa piloa

El més llarg és el del mig; de mitjans, n’hi ha dos; un altre és menut i prim, i el que falta és el més gros. Són els _ _ _ _ .

La síl·laba tònica

1 Llegeix les paraules següents i indica la síl·laba que sona més fort en cada una.

gimnàstica – ballar – handbol – música – còmics

2 Classifica les paraules següents segons la posició de la síl·laba tònica.

murada – agricultor – misteri – telèfon – Mònica – ventall – color ruixat – pasta – intens – Formentera – esponja – agafar poderós – aliança – ceràmica – llàgrimes – matemàtiques – física

Agudes Planes Esdrúixoles ? ? ?

3 En el text següent han desaparegut les síl·labes tòniques d’algunes paraules. Copia’l i completa’l.

Aquell ma… de dis…te, en Sebasti… i el seu padrí, pu…ren al llaütet que tenen al port de Cala …na. Po…ren rumb a la caleta del Mira… . Prepararen les …nyes i en poc temps comen…ren a pi… els primers peixos. Va ser un matí ben profi… . A la tornada es varen ba… davant les roques del Port Vell.

4 Per parelles, comprovau qui escriu més ràpidament tres paraules agudes, tres de planes i tres d’esdrúixoles.

5 Llegeix el poema de David Jou i respon les preguntes.

Els verbs de la jugada

Salta, controla, talla, busca, passa, la pilota corre veloçment sobre la gespa, per l’aire.

Recupera, centra, frena, aguanta, avança, els jugadors teixeixen un tapís amb l’únic fil d’una pilota màgica.

• De quin esport es tracta? Com ho has sabut?

Sorprèn, supera, envia, rebota, llança, vint-i-dos jugadors i una pilota fan un univers inacabable.

Corre, afina, perd, prepara, tapa, pica, toca, dribla, remata, xuta, el gol enfonsa els uns i exalta els altres.

• Anota la paraula corresponent a l’esport. Quina n’és la síl·laba tònica?

6 Completa l’esquema.

Lletres Paraules Síl .

labes

Tònica

Monosíl.labes … síl . laba

Àtones ?

Antepenúltima síl . laba

Planes

DICTAT: Síl . labes tòniques

1 Llegeix atentament el text del dictat.

? ?

Biblioteca Última … ?

L’altre horabaixa en Xicu i la seva germana sortiren a fer una sessió fotogràfica per Santa Eulàlia. En Xicu volia prendre una sèrie llarga d’imatges de la Torre d’en Valls, però n’Àgueda preferia fer un reportatge del Puig de Missa. No es posaven d’acord de cap manera, però finalment decidiren que farien una dotzena de fotografies de cada lloc.

2 Completa la graella amb paraules del text.

Paraules agudes Paraules planes Paraules esdrúixoles Paraules amb dígraf

? ? ? ?

3 Escriu el dictat en el quadern.

4 Compara el teu escrit amb el text de dalt i corregeix, si cal, les faltes.

5 Després de fer el dictat, valora aquests aspectes.

Ortografia Presentació Caligrafia

Q uè he après?

El diccionari

1 Quina paraula de cada parella trobaries primer en el diccionari? Copia-la.

sucar / seure casa / clavell tassa / tap

fort / fusta aire / altra diari / disc

2 Amb l’ajuda del diccionari escriu la paraula anterior i posterior a cada una de les donades. moix – cullera – llibre

Lletres, síl·labes i paraules

3 Escriu en la llibreta:

a) Tres paraules monosíl·labes.

b) Una paraula que tengui més de cinc lletres.

c) Una paraula que tengui més de tres síl·labes.

d) Una oració que tengui més de quatre paraules.

4 Copia les paraules i subratlla’n els dígrafs. castanya possessió pallasso llorer canyissada aquarel·la butxaca ma temàtiques guitarra boig formatge corretja

5 Completa aquestes oracions amb una paraula que dugui dígraf.

– L’… que ve el meu equip jugarà els partits al pavelló nou.

– El … ha començat a córrer quan han donat la sortida.

– El cotxe de la padrina s’ha aturat a la vorera de la … .

– P er aquesta ferida que m’he fet no cal anar al … .

– Aquesta … de fer punta no funciona bé.

6 Escriu el que representa cada imatge.

7 Subratlla la síl·laba tònica de les paraules següents. flautista – compositor – intèrpret cuiner – arqueòloga – dibuixant

8 Classifica les paraules en la graella. canari arròs fuster física teulera música, llombrígol química mongeta

Agudes Planes Esdrúixoles

El semàfor. En el quadern, pinta la cara corresponent al costat de cada activitat d’aquesta pàgina.

Si has sabut la resposta. Si has necessitat ajuda. Si no has sabut respondre-la.

Biblioteca mòbil

Vosaltres també podeu convertir un racó del pati en una biblioteca! Primer haureu de fer algunes tasques.

1. Recopilau llibres de lectura. Els podeu dur de casa, de la biblioteca d’aula o de l’escola, etc. Fins i tot podeu demanar a altres classes que duguin els llibres que ja no utilitzen. Abans d’ajuntar-los heu. Després els classificareu per edats.

2. Construïu un carro mòbil per posar els llibres. Ho podeu fer amb un carro de compra o un petit moble prestatgeria amb rodes. El podeu decorar amb cartells que anunciïn la biblioteca de l’esbarjo.

3. Durant l’hora del pati us encarregareu de fer el préstec dels llibres. Recomanareu a cada nin i nina un llibre per a la seva edat. Pensau que heu de dur un control dels llibres que deixau!

4. P odeu demanar l’opinió als lectors sobre els llibres llegits. Això servirà per fer una classificació dels més demanats.

C om ho he après?

1 Revisa el material de treball d’aquesta unitat, selecciona exemples que demostrin el que has treballat, el que més t’ha agradat, allò que ha estat més difícil i anota-ho en una graella com aquesta que guardaràs en el teu dossier d’aprenentatge.

He seleccionat… Perquè…

La síl laba tònica Perquè em costa reconèixer-la en segons quines paraules.

2 Anam al port?

Sabies que fa uns 5 000 anys els primers pobladors varen arribar des de la península Ibèrica a les Illes en vaixell?

Al principi vivien de la caça i la pesca, però a poc a poc van comerciar amb altres pobles. Les naus transportaven aliments, eines, perfums… que descarregaven en badies i ports naturals, que amb el temps s’han transformat. Vols descobrir els ports de les Balears?

Com ho veus?

Com arriben al mercat la major part d’aliments que consumim?

A quines illes de les Balears només es pot arribar per la mar?

Has visitat mai un far?

Quina funció creus que tenen els fars?

La dada

Els ports tenen molta activitat comercial i cultural. Hi podem trobar mercats, concerts, exposicions, etc.

Per a aquesta unitat...

Objectiu en acció

Quins són els ports més importants de les Illes? I els fars més antics?

Elaboram un mapa de les Balears per situar-los i donar-los a conèixer a la resta de classes.

Les portes del mar

Com arriben les mercaderies a les illes?

Embarcacions

Quantes classes de vaixells coneixes?

Sigles i abreviatures

Textos expositius

Què significa la paraula SOS?

Són iguals tots els fars?

CONEC LA MEVA LLENGUA

Oració, text i paràgraf

El punt, la coma i els dos punts

Les portes del mar

Els ports i les ciutats varen néixer al mateix temps. L’activitat portuària forma part del dia a dia de les Illes, dels seus pobles, dels seus negocis i de la vida dels seus habitants.

Per què necessitam els ports?

Cada matinada arriben als ports de les Illes centenars de camions carregats amb tota mena de productes: aliments, medicines, roba, mobles, vehicles, combustible... que tornen pràcticament buits al seu punt d’origen a partir del migdia. Aquest sistema de transport de mercaderies es coneix com a ro-ro.

El ro-ro és l’acrònim en an glès de roll on roll off dir, carregament rodat. Així s’anomena també el tipus de vaixells que ens porta camions amb tota mena de mercaderies que pugen i baixen a través de rampes i que després circulen di rectament a les seves des tinacions.

L’activitat portuària

Els ports no s’aturen! A més del trànsit de passatgers i mercaderies, els ports dediquen zones a la nàutica esportiva i a l’activitat pesquera. Necessiten edificis especials, com estacions marítimes, magatzems, àrees per a la recollida de residus, varadors on reparar els vaixells... S’ha de controlar el trànsit marítim amb senyals marítimes o mitjançant professionals com els estibadors, els amarradors, policia portuària, etc.

Acrònim: sigla que es pot llegir com una paraula ordinària.

Avantguarda: tendència més avançada.

Pionera: capdavantera.

Els ports de les Balears

El port de Palma és el més gran de les Illes; a través del passeig Marítim recorre tota la part davantera d’una ciutat que viu de cara al mar. El port de Palma conjuga tradició i avantguarda, i integra l’última tecnologia sense perdre

des Murterar transformaven en electricitat.

El port de Maó, amb més de sis quilòmetres de llargada, és un dels ports naturals més grans del món.

A l’interior del port trobam quatre illes: l’illa Pinto, l’illa Plana, l’illa

Pel que fa a Formentera, cada any circulen més de dos milions de passatgers pel port de la Savina. L’anada i vinguda constant de ferris, golondrines i petites embarcacions no seria possible sense una organització impecable i unes instal·lacions modernes. L’illa lluita per mantenir el seu

tecció del medi marí i terrestre: limita l’accés de vehicles, molts dels cotxes i motos de lloguer són elèctrics i es respecten les praderies de posidònia, el gran

Comprensió lectora

Coneixem els textos expositius

1 Quin tema tracta el text?

a) La classe de productes que arriben a través del port.

b) Les funcions dels ports.

c) Els oficis relacionats amb els ports.

2 En quantes parts està dividit el text?

3 Qui ha escrit el text?

Comentam el text

4 Què significa l’expressió roll and roll off ? Per quin acrònim es coneix?

5 Quines són els carregaments principals que entren als ports de Balears?

6 Localitza en la sopa de lletres el nom dels cinc ports que apareixen en la lectura.

7 Quina característica correspon a cada port?

Instal·lacions modernes ? ? ? ? ?

Port natural ? ? ? ? ?

Port més gran de Balears ? ? ? ? ?

Centre d’encreuament de cultures ? ? ? ? ?

Especialitzat en l’arribada de vaixells carregats amb gas liquat, ciment, quitrans… ? ? ? ? ?

8 Quines illes trobam dins el port de Maó?

9 Per què són necessaris els ports a les Illes Balears?

10 Què són els vaixells ro-ro ?

11 Quina d’aquestes activitats no correspon a un port?

a) Trànsit de passatgers que van d’una ciutat a una altra

b) Càrrega i descàrrega de peix i marisc

c) Compra i venda de camions i altres vehicles

d) Re paració de iots, velers i llaüts

12 Quines instal·lacions solen tenir els ports?

13 Què has descobert sobre els ports gràcies al text?

Jo també escric

14 Has visitat mai algun port de la teva illa? Explica quin, quan i amb qui hi vares anar, per què (per passejar, per fer un viatge, per esperar algú que venia, per fer una excursió en barca…), quines sensacions et va produir la visita i què hi vares veure.

Els ports i el medi ambient

1 Entra en la secció de publicacions de la pàgina web dels ports de Balears (www.portsdebale ars.com) i localitza el còmic Les portes del mar.

2 En aquest còmic cerca el plànol d’un port de la teva illa i localitza-hi les instal·lacions següents. estació marítima – club nàutic moll de golondrines – estenedor de xarxes

3 Cerca en el còmic les pàgines dedicades al compro mís ambiental i la sostenibilitat. De quina manera l’autoritat portuària protegeix el medi ambient?

Aprenc paraules: embarcacions

Als ports de les Illes arriben cada dia gran quantitat d’embarcacions de tot tipus: de mercaderies, esportives, de passatgers, de rescat, grosses, petites... Saps identificar-les?

1 Relaciona cada imatge amb el nom d’embarcació corresponent.

2 Has sentit mai l’expressió SOS? Son les sigles de l’expressió anglesa Save Our Ship (Salveu el nostre vaixell).

Uneix les sigles sobre la seguretat marítima amb el seu significat.

OMI

ISM

SM

CCS

SAR

•

• Informació de Seguretat Marítima

•

• Centre de Coordinació de Salvament

Les sigles es formen amb les inicials de diverses paraules. S’escriuen en majúscula i sense punt: SOS, IES, UIB.

•

• Servei Aeri de Rescat

•

• Organització Marítima Internacional

•

• Salvament Marítim

A B C D E F

3 Què designa cada una de les sigles següents?

OMS – ESO – UE – IB

4 Escriu altres tres sigles que coneguis.

5 Llapis al centre Relaciona cada una d’aquestes abreviatures amb el que indiquen.

pl.

m.

f.

sing.

v.

• femení

• plural

• singular

• verb

• masculí

6 Cerca en el diccionari el significat de les paraules babord, estribord , proa , popa . Quina abreviatura té cada una?

7 Què signifiquen les abreviatures que acompanyen les paraules següents?

canoa cast. A góndola it.

Les abreviatures representen una paraula per mitjà d’una o d’algunes de les seves lletres. S’escriuen en minúscula i amb punt. En el diccionari les paraules apareixen acompanyades de diverses abreviatures. Algunes indiquen la classe de paraula de què es tracta (adj.=adjectiu), el gènere (f. femení) o la procedència (it.=italià), etc.

Escolt i parl: el text expositiu

Una part essencial de la navegació marítima són els fars. Com explicaries què és un far?

1 Llegeix el text informatiu següent i respon les preguntes.

Els fars són edificacions en forma de torres situades en punts significatius de la costa. Emeten una llum potent a intervals que serveix per orientar els navegants i indicar els punts més importants. Un far està format per una planta baixa destinada a habitatge del personal tècnic, sala de màquines, despatx, taller i magatzem. I la part superior, que és una torre elevada de forma cilíndrica amb una habitació envidrada anomenada llanterna.

Cada far té unes peculiaritats que el distingeixen de tots els altres; de nit, les característiques de la llum: color, període, etc.; de dia, la construcció: forma, material, color de l’edifici, etcètera. Actualment les costes de les Balears estan il·luminades per 34 fars. Els més importants són la Torre de senyals de Portopí, el far de la Riba i els fars del Cap Blanc i de Cala Figuera a la badia de Palma; el far d’Alcanada del port d’Alcúdia; el de Maó; el de

a) Què és un far?

b) Quina estructura té?

c) Com es diferencien els fars?

d) Quants de fars hi ha a les Illes Balears?

2 Quina funció té el text de la pàgina anterior?

a) Explicar què és un far

b) Informar sobre un fet ocorregut en un far

c) Contar una visita a un far

3 Com s’estructura la informació en el text?

Estructura

• Introducció

• Desenvolupament del tema

• Conclusió

Text expositiu Llenguatge

• Informació clara

• Paraules senzilles

• Oracions enunciatives

4 Pens, m’interessa, investig En grups de tres, triau un d'aquests temes, investigau-lo i redactau un text expositiu.

els robots – els creuers – els polls

5 Preparau una exposició oral del text que heu elaborat. Seguiu els consells que us donam.

Els textos expositius donen informació sobre algun terma. Solen usar recursos gràfics complementaris que faciliten la comprensió.

Recursos gràfics

• Fotos

• Dibuixos

• Esquemes

Parlau amb veu clara, ni massa alt ni massa baix.

Mantenir una postura corporal correcta.

No llegiu el text, explicau-lo amb les vostres paraules. Explicau el títol o el tema que tractareu. Mirau el públic.

Oració, text i paràgraf

1 Copia els grups de paraules que formen una oració.

a) Cada dia el mariner.

b) En aquell port hi ha 500 llaüts.

c) El padrí navega.

d) Vaig riure molt amb aquesta pel·lícula.

e) Una cistella de.

f) Un plat ple de fideus amb bacallà.

2 Observa el text i respon les preguntes.

El transport a les Balears

A les Illes Balears, els mitjans de transport són d’una importància vital. Per això, és imprescindible conèixer els ports, els aeroports i les carreteres més importants de les Illes.

Diàriament centenars de vaixells i avions de tot tipus entren i surten dels nostres ports i aeroports. Més del 90% de les mercaderies, els aliments, les matèries primeres que consumim arriben per mar en embarcacions de tot tipus. També gran part del trànsit de viatgers es realitza en vaixell; els ferris connecten les Illes entre si i amb altres destinacions amb rutes regulars. Per terra, i a causa de la poca extensió de les illes, els transports es realitzen per les xarxes del ferrocarril –només a Mallorca– i de les carreteres.

Una oració és un conjunt de paraules amb sentit complet. Comença amb majúscula i acaba en punt. Les oracions s’agrupen en paràgrafs i formen un text .

Paràgraf 1

a) Quants de paràgrafs hi ha?

b) Quin paràgraf té més oracions?

c) Quantes oracions formen en total el text?

d) Com s’han separat els paràgrafs?

Paràgraf 2

Paràgraf 3

3 Digues si cada afirmació és vertadera (V) o falsa (F). Les oracions comencen amb majúscula i acaben en punt.

El nombre d’oracions d’un text és variable.

Els textos es formen amb un o diversos paràgrafs. Tots els paràgrafs tenen tres oracions.

4 Copia les oracions en ordre de manera que formin un text.

Un mussol gros els va passar pel damunt el cap en un vol ras.

E ls dos a naven ben preparats amb llanternes, càmeres, mòbils…

De sobte, se’n dugueren un bon ensurt.

L’explorador i el seu ajudant caminaven pels voltants de la Cova Llarga

Volien trobar la paret pintada de la cova.

5 Observa la imatge i crea un text de dos paràgrafs amb dues o tres oracions cada un.

El punt, la coma i els dos punts

1 Llegeix el text següent i assenyala els signes de puntuació que hi trobis.

A l’època talaiòtica Menorca va estar molt poblada. També va tenir població fenícia, grega, cartaginesa… Més tard, Maó va ser una capital romana. Sabem que a l’època musulmana l’accés actual als molls comercials es va utilitzar per al carenatge, la construcció i l’ancoratge de vaixells.

Adaptat de Les portes de la mar. <www.portsdebalears.com>

puntuació

Coma (,) Punt (.)

Separa paraules en una enumeració. Introdueix un aclariment.

Marca el nom d’algú a qui cridam.

Punt i seguit: separa oracions.

Punt i a part: separa paràgrafs.

Punt i final: indica que el text ha acabat.

Indiquen que el text està inacabat.

Sempre en són tres.

2 Copia el text següent i posa els punts que hi manquen. Pensa a escriure majúscula després de punt.

Devora el brollador de la plaça hi ha un edifici antic és un edifici construït en pedra i fusta diuen que té més de cent anys és molt bo de reconèixer perquè les persianes són més grosses del normal, de color grana i ben rodones conten que hi vivia un inventor suís a qui no li agradava que el molestessin durant el dia la gent del poble diu que va inventar el telèfon mòbil

3 Posa les comes que falten en les oracions següents.

– Àngela pots llevar els peus del sofà per favor?

Passejarem pel port amb les ties els cosins els padrins i en Pau.

– Mentre bussejàvem vàrem veure rajades oblades sardines verats i una tintorera.

Introdueixen enumeracions, exemples o la reproducció de les paraules d’algú

4 Copia les oracions i posa-hi els dos punts i les comes on correspon.

De fruita tenim meló pera poma taronja i plàtan.

– Quan va veure la barca va dir «És la més bonica de tot Fornells».

5 En aquest text manquen els signes de puntuació indicats. Copia’l correctament.

,  5 .  dos :  dos

En el mes d’octubre comencen les classes del meu esport favorit el ball modern N’Aina na Sílvia i jo ens hi apuntàrem fa dos anys Ho passem molt bé! Mon pare diu que m’he de centrar més amb l’escola però jo li dic que hi ha temps per tot per estudiar per llegir per fer esport per estar amb la família i fins i tot per avorrir-se!

DICTAT: Posam punts i comes

1 Llegeix amb atenció aquest text.

Les tintoreres són poc perilloses, però cal anar-hi amb compte. Quan n’apareix alguna per la platja sempre hi ha trull i es mobilitzen els serveis de l’112, Policia, Protecció Civil, etc. per tal de poder ajudar l’animal i que els banyistes no corrin perill. Els experts diuen que no ataquen les persones. Aquests taurons mengen peix, crustacis, calamars i altres animalons marins.

2 Completa la graella en el quadern amb les paraules del text. Paraules amb majúscula Paraules amb dígraf Paraules agudes ? ? ?

3 Compara el teu escrit amb el text i corregeix, si cal, allò que has escrit malament.

4 Després de fer el dictat, valora aquests aspectes.

Ortografia Presentació Cal·ligrafia

Q uè he après?

Les sigles i les abreviatures

1 A quina expressió correspon cada sigla?

CEIP Centre Educatiu d’Infantil i Primària

UIB Universitat de les Illes Balears

ONG Organització no Governamental

2 Escriu l’abreviatura de carrer, porta , avinguda , plaça i telèfon

Oració, text i paràgraf

3 Ordena les paraules i forma oracions.

a) Pere En figues menja roges.

b) setmana Cada excursió sortim a d’ muntanya. la

c) ca ovella lladra Un una a pastura. que

d) mare Ma besada nit. cada em una fa

e) bones. dolces Les eren molt coques

4 Llegeix el text següent i respon les preguntes.

Na Joana agafa els retoladors vermell i blau i escriu amb lletres majúscules i molt clares. Després enganxa el paper al suro que hi ha al costat de la finestra.

A en Pere Pomar, no li acaba d’agradar el nom de l’equip. Però com que no li’n ve al cap un altre de millor, escriu el seu nom a sota del de na Joana.

a) Quants de paràgrafs té el text?

b) Quantes oracions té cada paràgraf?

c) Com s’han separat les oracions?

d) Com s’han separat els paràgrafs?

e) Quin signe de puntuació marca el final del text?

5 Inventa un paràgràf de tres oracions que continuï el text anterior.

Els signes de puntuació

6 Copia les oracions posant majúscula i punt on calgui.

– en biel va sortir a ballar enmig de la plaça de ferreries

– na dolça té una cosina que viu a sóller que nom aurora

7 Completa cada enumeració amb tres paraules més.

a) Mobles: llitera, còmoda, sofà…

b) Animals marins: tauró, balena, cranc…

8 Observa l’escena i escriu oracions en què facis servir comes i punts suspensius.

El semàfor. En el quadern pinta la cara corresponent al costat de cada activitat d’aquesta pàgina.

Si has sabut la resposta.

Si has necessitat ajuda.

Si no has sabut respondre-la.

Enric Lluch. L’equip dels Rosegons. Ed. Bruño.

OBJECTIU EN ACCIÓ

Mapa dels ports i els fars de les Balears

1 Ara ja coneixeu la importància que al llarg de la història han tengut els ports i el comerç marítim per a les Balears. També heu entès la funció dels fars i l’ajuda que suposen per a la navegació. Voleu donar-los a conèixer a altres nins i nines? Seguiu els passos següents:

a) Per grups triau una de les illes Balears i creau-ne el mapa. Podeu dibuixar-lo en un full de dibuix A3, podeu descarregar-lo d’internet i realitzar una presentació de diapositives o podeu construir una maqueta de l’illa amb diversos materials.

b) Situau en el mapa el port de l’illa triada de què es parla en la lectura. Podeu fer una espècie de viatge en l’espai i en el temps i explicar com era abans, com és ara i com pensau que serà en el futur. Hi podeu afegir imatges.

c) C ercau informació sobre els fars més importants d’aquesta illa i marcau-los en el mapa. Hi haureu d’anotar informacions d’interès (història, horaris de visita, activitats, instal·lacions, etc.).

C om ho he après?

1 Pinta de verd el que fas molt bé, de groc el que fas bé i de vermell el que has de millorar.

En el treball en grup escolt amb atenció els altres.

Escric els punts i les comes on cal.

Ordén les paraules que componen una oració.

Escric textos amb diversos paràgrafs.

Identific les abreviatures en un text.

©DEMO VALENCIANO

© GRUPO ANAYA, S.A., 2023 - C/ Valentín Beato, 21 - 28037 Madrid.

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó, multes o ambdues ensems, ultra les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells qui reproduïssin, plagiassin, distribuïssin o comunicassin públicament, en tot o en part, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà sense autorització prèvia.