Taller Temàtic Habitatge i Rehabilitació Seminari Construir Comunitats ETSAB-UPC. Curs de cinquè 2014-15 Professors Coordinadors: Eva Prats (Projectes), Antoni Ramon (Composició) Professors: Ricardo Flores (Projectes), Irma Arribas (Expressió Gràfica), Jordi Maristany (Estructures), Daniel Mòdol (Urbanisme)
Assumpta. Foto: Adrià Goula
Quiosquer i la seva família a la Plaça Pius XII de Sant Adrià de Besòs. Foto: César Lucadamo
Taller Temàtic Habitatge i Rehabilitació Context En una situació global de crisi, l’habitatge col·lectiu pot ajudar a donar estabilitat i tornar la confiança que sembla haver-se perdut en moltes capes de la societat actual. La confiança en els veïns, en comptar amb ells, generant una comunitat en la que hom pugui sentir-se acompanyat i pugui recolzar-se en qualsevol moment; és una necessitat que l’arquitectura pot col·laborar a resoldre de manera decisiva. Col·laborar a invertir una tendència a l’aïllament i la individualitat, afavorint la comunicació, conèixer-se i relacionar-se, el contacte físic i comunicatiu entre veïns. Ens importa el caràcter inclusiu de l’habitatge social, amb la seva capacitat d’incorporar sectors de la societat en perill d’exclusió, no solament econòmica sinó també cultural. L’habitatge col·lectiu pot funcionar com a un primer cercle social dins l’estructura més gran de la societat i la ciutat. És per això que la formació multi disciplinar de l’arquitecte és fonamental per tal d’entendre la repercussió social implícita en el disseny d’habitatges. Creiem que la investigació i innovació sobre noves formes d’habitar han de produir-se en el camp de l’habitatge social. L’habitatge promogut i subvencionat per les entitats públiques és, per definició, el lloc on la societat ha de veure propostes no solament tipològiques, sinó també d’agrupacions i organitzacions socials. Es aquí on la investigació ha de produir-se i on treballar en com incorporar les noves formes de conviure que estan ja presents a la societat, però que no son presents als programes de la Universitat. El taller proposa connectar la capacitat d’investigació de la Universitat amb les realitats de l’habitar latents a la societat, a partir d’una línia de treball específica en aquest camp.
El Taller. L’habitatge, com a programa capaç d’adaptar-se a situacions urbanes i socials molt diverses, pot ajudar a regenerar teixits desarticulats de la ciutat. El taller tracta a la vegada de l’habitatge i de la ciutat, estudiant la ciutat des de l’habitatge i l’habitatge des de la ciutat. Un i altre han de mirar-se per a definir-se i fer-ho en correspondència. L’habitatge es recolzarà a l’estructura social existent per a formar part activa de la ciutat, a la vegada que el barri s’ajudarà de la nova inserció d’habitatge per a regenerar-se. Estudiar quins són els límits de l’habitatge, considerat no solament com l’àmbit que es troba dins de la pròpia casa, sinó dins de la seqüència d’àmbits i escales que la uneixen amb la ciutat.
El taller proposa desenvolupar exercicis d’habitatge en diferents situacions urbanes, per tal de poder estudiar la tipologia sempre lligada a un sector específic de la ciutat i la societat. Proposem un taller que treballa amb dos objectius paral·lels: 1. La definició del tipus d’habitatge i la seva agrupació, la comunitat, adaptant-se cada vegada a l’àrea de ciutat on es treballa. 2. La recuperació d’un teixit urbà desarticulat, estudiant les possibilitats de rehabilitació a partir de la inserció de nous programes, on l’habitatge serà el principal però no l’únic. L’assaig concret de transformació física d’estructures existents per a la incorporació d’habitatges o altres programes complementaris, dins de criteris de sostenibilitat, constituiran el nucli del treball de l’assignatura. Poblenou. Foto: Adrià Goula
Zona de Treball Treballarem en un fragment molt desdibuixat de la ciutat de Barcelona, un àmbit de discontinuïtat entre trames: el barri del Poble Nou a la seva trobada amb l’Eixample, el Cementiri en primera línia del mar al costat de grans naus industrials en desús, el gran buit de les platges i d’espais públics lligats a les infraestructures del ‘92... Una llarga seqüència de desembocadures de la trama urbana amb possibilitats d’organitzar el traspàs entre la ciutat i el mar. La inèrcia més clara d’aquest territori és la de la topografia, la constant i suau baixada dels carrers cap al mar. Però aquesta inèrcia està interrompuda per la construcció de la Ronda Litoral, en els anys previs al ‘92. Aquesta Ronda produeix una contrapendent que frena aquesta inèrcia de baixada des de la ciutat, i ja no permet que des dels carrers perpendiculars al mar es pugui percebre la línia de l’aigua al final del recorregut.
Descampats L’enderroc d’antics habitatges i naus industrials deixa grans descampats, i distàncies llargues entre les edificacions, i també deixa a la vista els rastres de les anteriors ocupacions del lloc. Buits per demolicions al Poblenou. Foto: Adrià Goula
Ruïnes i espais vacants
La zona considerada per treballar és àmplia: voreja el Cementiri, inclou antigues indústries en desús entre aquest i la Rambla del Poble Nou, terrenys erms provocats per l’enderrocament d’antics habitatges... És una voluntat del taller treballar amb les naus desocupades en l’interès per recuperar-les i rehabilitar-les per al nou programa.
Poblenou. Fotos: Adrià Goula
En un lloc definit per la discontinuïtat i la desconnexió, les naus són grans connectors. Espais enormes gairebé abandonats on guardar peces grans: autocars, col·leccions de cotxes...
Cementiri Construït el 1818, el Cementiri Vell de Barcelona presenta algunes zones en estat d’oblit o abandonament que l’han anat convertint lentament en un jardí romàntic.
Desprovist del pes i la gravetat implícita en el seu programa inicial, es podria pensar el Cementiri com un jardí, amb petits edificis en el seu interior, i reflexionar com incorporar la seva presència dins del teixit urbà.
Cementiri del Poblenou. Fotos: Flores & Prats
Antecedents del lloc “Fins ben entrat el segle XIX, l’edificació en els voltants de la ciutat era variada; en tot el que és avui la Llacuna i el Poblenou, l’edificació era molt escassa perquè els terrenys no eren bons: mig negats i ocupats per les activitats d’explotació intensiva del cultiu del cànem. Formar sèquies i establir camins són dues operacions que van sempre juntes: d’una banda, formar corredors d’aigua i canalitzacions per treure l’aigua fora, assecant el terreny, i, paral·lelament, construir camins al costat. L’edificació en la part de llevant de la ciutat es comença a col·locar respecte a aquests camins.
El que era l’antiga Llacuna, un cop dessecada, queda organitzada en funció del camí de sortida de la ciutat cap a Mataró, l’actual carrer Pere IV. L’aparició d’aquesta carretera provoca la formació de nous tipus de parcel·lació: sobre aquells cultius de forma més o menys irregular i de mesura prou extensa per a l’explotació rural, comencen a aparèixer, amb façana a la carretera, horts més petits o parcel.les d’edificació suburbana que, per la seva mida, donen a entendre el camí de propietat que s’ha produït, origen del que seran molts d’aquests pobles.“ Manuel de Solà Morales, Deu lliçons sobre Barcelona.
Els terrenys de Sant Martí, compressos entre la sèquia de la Madriguera i la Barcelona enmurallada. Ja es pot veure la carretera de Mataró, posteriorment el Carrer Pere IV. Font: Arxiu Històric de Barcelona.
Lectura de Plànols Històrics Conèixer l’evolució de la ciutat actual, entenent el temps com a eina de projecte. Aproximar-se als plànols històrics com a material de treball per a comprendre el lloc de l’enunciat com a un lloc en evolució, que ha viscut canvis i reconstruccions. Això permetrà tenir més llibertat per a continuar modificant el territori, donant entrada als interessos propis. Al començar el projecte penses en quin moment d’aquest lloc iniciar el treball, a quin moment de la seva cronologia et situes, i quina és la naturalesa del lloc en aquest moment concret: valen més els camps o els carrers? Mirant els plànols històrics de Barcelona veiem que la indefinició en l’evolució d’aquesta zona és una constant des del moment que el teixit de l’Eixample comença a acostar-se als antics camps conreats, els torrents, el Cementiri, la Rambla del Poble Nou...
Plànol históric de Barcelona de 1891
“En el moment d’estendre l’Eixample, sobreposant-ho als pobles de la plana, la resistència dels municipis va ser duríssima i la voluntat integradora del govern de Barcelona respecte dels municipis més petits comportar trenta o quaranta anys de pugnes i de lluites intenses. El conflicte amb Sant Martí de Provençals va ser un dels més difícils, ja que veia com tot el seu terme quedava afectat pel traçat de Cerdà, passant literalment per sobre del mateix nucli. Els propietaris de Sant Martí no volien sentir parlar del Pla d’Eixample, ho consideraven una imposició injusta i tenien, a més, plans i criteris propis sobre el seu futur creixement. L’eix principal d’aquesta població, que havia comportat dessecar tot el que eren aiguamolls i maresma, connectava des de l’antic nucli fins al mar, on pensaven crear un port propi. Havien assentat una població nova al costat del mar, al Poblenou, que responia a una clara voluntat d’estructura pròpia d’aquest Ajuntament.” Manuel de Solà Morales, Deu lliçons sobre Barcelona.
Plànol históric de Barcelona de 1929
Habitatge i Usuaris “Sí, podría empezar así, aquí, de un modo un poco pesado y lento, en ese lugar neutro que es de todos y de nadie, donde se cruza la gente casi sin verse, donde resuena lejana y regular la vida de la casa. De lo que acontece detrás de las pesadas puertas de los pisos casi nunca se percibe más que esos ecos filtrados, esos fragmentos, esos esbozos, esos inicios, esos incidentes o accidentes que ocurren en las llamadas “partes comunes”, esos murmullos apagados que ahoga el felpudo de lana roja descolorido, esos embriones de vida comunitaria que se detienen siempre en los rellanos. Los vecinos de una misma casa viven a pocos centímetros unos de otros; los separa un simple tabique; comparten los mismos espacios repetidos de arriba abajo del edificio; hacen los mismos gestos al mismo tiempo: abrir el grifo, tirar la cadena del wáter, encender la luz, poner la mesa, algunas decenas de existencias simultáneas que se repiten de piso en piso, de casa en casa, de calle en calle.
Saul Steinberg. Dibuixos per l’exposició Modern Living. The Detroit Institute of Arts, 1949.
Se atrincheran en sus partes privadas -que así se llaman- y querrían que de ellas no saliera nada, pero lo poco que dejan salir -el perro con su correa, el niño que va por el pan, el visitante acompañado o el importuno despedido- sale por la escalera. Porque todo lo que pasa pasa por la escalera, todo lo que llega llega por la escalera: las cartas, las participaciones de bodas o defunciones, los muebles que traen o se llevan los mozos de las mudanzas, el médico avisado urgentemente y el viajero que regresa de un largo viaje. Por eso es la escalera un lugar anónimo, frío, casi hostil. En las casas antiguas había aún peldaños de piedra, barandillas de hierro forjado, esculturas, grandes hachones, a veces una banqueta entre piso y piso para que descansara la gente mayor. En las casas modernas hay ascensores con las paredes llenas de graffiti que quieren ser obscenos y escaleras llamadas “de socorro” de cemento desnudo, sucias y sonoras. En esta casa, en la que hay un ascensor viejo, casi siempre averiado, la escalera es un lugar vetusto, de una limpieza sospechosa...” Georges Perec, La vida instrucciones de uso. Capítulo 1. En la escalera.
“La historia del pasillo como dispositivo para eliminar el tránsito a través de las habitaciones todavía está por escribir. A partir de las pequeñas pruebas que he sido capaz de recojer, el pasillo hizo su primera aparición en Inglaterra en la Beaufort House, en Chelsea, proyectada por John Thorpe alrededor de 1597. A pesar de que, evidentemente, se trata de una curiosidad, comenzaba a reconocerse su fuerza pues en la planta había escrita la frase: Una gran entrada a través de todo. A medida que la arquitectura italianizante se iba instaurando en Inglaterra, también lo hizo, de una manera bastante irónica, el pasillo central, mientras, simultáneamente, las escaleras empezarona pegarse a los pasillos y ya no acababan en las habitaciones. Después de 1630, estos cambios de distribución interna pasaron a ponerse muy de manifiesto en las casas construidas para los ricos. Halls de entrada, una gran escalera abierta, pasillos y escaleras traseras se fundían para formar una red penetrante de espacio de circulación que llegaba a todas las habitaciones principales de la casa.
John Thorpe. Beaufort House, Chelsea, 1597.
La aplicaión más minuciosa de esta distribución novedosa se realizó en Coleshill, en Berkshire (hacia 1650-1657), construida por Sir Roger Pratt para su primo, donde los pasillos se abrían atravesando toda la longitud del edificio en cada una de las plantas, en cuyos extremos se ubicaban escaleras traseras. En el centro del edificio se encontraba una gran escalera en un hall de entrada a doble altura que, a pesar de su tratamiento solemne, no era más que un vestíbulo, puesto que los habitantes vivían al otro lado de los muros. Cada habitación tenía una puerta que daba al pasillo o hacia el hall. En su libro de arquitecutra, Sir Roger Pratt sostenía que el recorrido común central en toda la longitud de la casa era para evitar que los locales de servicio [esto es, los lavaderos] de una habitación molestaran a otra por el paso contínuo a su través, asegurando que en el resto de la casa los sirvientes nunca puedan aparecer públicamente cruzando de un lado para otro en sus quehaceres. Robin Evans, Traducciones. Figuras, puertas y pasillos.
Sir Roger Pratt. Coleshill, Berkshire, 1650-1667.
Definició constructiva del projecte Encara que l’arquitectura té en la forma construïda l’inici d’una aproximació física, l’elaboració d’aquest pensament ens allunya de l’objectiu en si mateix. Els dibuixos es transformen en escriptura, personal, confusa... un bon exemple per comentar aquest problema seria analitzar la permanent confusió que es produeix en l’obra d’Alvaro Siza entre els àngels que sobrevolen les visions aèries dels seus projectes i els detalls constructius de els mateixos. O la cal.ligrafia com a model i lloc d’experimentació de la construcció mateixa en el treball de Mario Ridolfi. El caràcter d’aquests dibuixos que recullen i presenten les decisions constructives amb què es farà l’obra és necessàriament narratiu, seguint sempre la lògica de desenvolupar el pensament que hi ha darrere del disseny. Més de tenir una noció precisa, moltes vegades es tracta de fixar un pensament constructiu i estètic, un desig que no sabem construir però que podem explicar... El dibuix permet fixar aquest pensament, el fa avançar i ho fa visible. Seguim el pensament amb abatiments, seccions i detalls o dimensions que es barregen amb textos, ja que les dimensions sempre estan referides a una altra cosa... moltes vegades són aspectes de la percepció, difícils de mesurar però fàcils de proporcionar. Edifici d’habitatges a la Via Neghelli, Roma. Mario Ridolfi, 1951.
Observacions, advertències, comentaris... generalment no dibuixem el que ja sabem, sinó que el dibuix es converteix en el que fa visible un esforç per imaginar allò que no coneixem, amb el caràcter experimental i de descoberta que aquest procés implica. Les línies del dibuix es transformen en lletra escrita com a forma de deixar en el paper les múltiples dimensions de la realitat que busquem construir. Els dibuixos de detalls contenen una part d’invenció, amb solucions que mai es repeteixen, i no es tornaran a repetir. No les hem construït abans, així que en aquest procés seguim projectant, no representant solucions conegudes o abans utilitzades sinó que el detall es converteix, ell mateix també, en un material que conté tota la proposta projectual de l’edifici complet, la seva innovació i la seva sorpresa , el seu caràcter propositiu, investigant sobre els mateixos temes des d’una altra escala d’aproximació, des d’un altre punt de vista. En aquesta aproximació constructiva el projecte es desenvolupa amb una complexitat diferent, que l’escala gran no pot contenir i que farà que aquesta es torni a modificar, ja que les idees darrere del projecte han canviat ara. La mirada des dels materials, la seva forma de col.locació i ordre, han modificat la nostra idea del conjunt, ho han canviat tot.
Interessos del Taller 1. Re-visitar el tema de l’habitatge. Tornar a reflexionar sobre el tema de l’habitatge, ja visitat durant el tercer curs de carrera, però amb una nova mirada. El curs comença completant l’enunciat pel propi alumne durant els tres primers mesos del taller, al confrontar-se amb la realitat del fragment urbà proposat per l’exercici. Estudiar els límits de l’habitatge, considerant-los no només com a l’àmbit definit dins la pròpia casa, sinó dins de la seqüència que la uneix amb la ciutat. 2. Reconèixer les qualitats del construït. L’exercici incorporarà una estructura urbana en desús, i per tant demanarà aprendre a observar les seves qualitats espacials i físiques, més enllà de l’ús per al que van ser construïdes. Reutilitzar edificis existents com a possibilitat per a incorporar noves ocupacions, dins de criteris de sostenibilitat a partir de l’economia de medis i la obsolescència de certes estructures i programes. Considerar el procés de projecte com a una acció que pugui ser tant additiva com sostractiva. 3. Intensificar la ciutat. Considerant l’habitatge col·lectiu com a un activador, un intensificador de la ciutat, creient en la seva capacitat d’adaptació, aquest programa s’incorporarà a sistemes urbans existents per tal d’evitar l’exclusió social i quedar absorbit dins la dinàmica de la ciutat.
Poblenou. Fotos: Adrià Goula
4. Entendre el projecte com a recerca. El taller investiga i qüestiona a partir del projecte, considerat com a una eina d’investigació i experimentació on reconèixer els límits i les possibilitats de la matèria amb la que treballem. 5. Valorar l’habitatge col.lectiu amb la seva capacitat de generar comunitat. Aquesta comprensió permetrà dissenyar els llocs de trobada i de relació, entenent la comunitat com el lloc que ajudarà als seus membres a agafar confiança. 6. La tipologia és sempre específica. La tipologia i les seves variacions sempre estan lligades a la forma urbana, social i històrica del context urbà on s’insereix. Entendre la capacitat de variació dels tipus d’habitatge segons l’orientació urbana, solar o social, la mida i la relació amb els espais comunitaris, és la base del projecte d’habitatge social col·lectiu. 7. Aprendre a definir els límits del projecte. Decidir la dimensió i àrea d’influència del projecte, la seva escala, límits i posició, sempre en relació a les condicions que trobem i a les que vulguem atendre. En l’elecció del lloc i la manera d’ocupar-ho quedarà ja implícita la qualitat del futur projecte.
Procés del Taller 1. Aula. S’intercalen períodes de treball a l’aula amb períodes de sortida al carrer. L’exercici comença amb un període a l’aula que ens introdueix al lloc i es treballa en grups, a partir de documents, plànols de la ciutat, lectures i dades amb les que conèixer i relacionar temes... 2. Carrer. Més tard es visita el lloc, per observar directament, físicament, i trobar interlocutors que informin del dia a dia, aportant opinions... Observar i conèixer un fragment de la ciutat de Barcelona a través d’un contacte físic amb les diferents realitats que conformen el lloc de treball, ja sigui la realitat construïda, la memòria, la social... Tan sols a partir de la combinació d’aquesta condició múltiple del lloc es podrà entendre i definir un projecte que pugui ser inclusiu, que incorpori aquesta condició tan amplia del lloc. 3. Presa de dades a partir de entrevistes al lloc, com a forma d’aprendre a incorporar al projecte el caràcter múltiple de la realitat, sintetitzant-ho en una proposta que no perdi la complexitat e intensitat d’allò real. Treballar amb les opinions de la gent, convertint les dades de les converses en dades de projecte. Entrevistar als veïns de la zona i d’altres agents socials o polítics actius, actors de la realitat cívica del lloc.
Estudiants i veïna. Prenent mides a la Casa Bloc, Barcelona.
4. Multidisciplinarietat. Incorporar els coneixements i dades d’altres camps d’estudi de manera que enriqueixin el projecte, introduint-los en el moment adequat per a que puguin ajudar a la conformació de la proposta. 5. Escales de treball. Cada pensament té una escala gràfica on desenvolupar-se. Treballar a diverses escales per a entendre el lloc i el programa en la seva totalitat. 6. Documentació i discussió. La documentació recollida pels estudiants del taller serà compartida i discutida a classe, prestant atenció al valor dels documents. Interessa recollir i presentar el material amb què fem les coses, valorant-lo, no amb el caràcter transitiu de la inspiració, que sempre és des d’alguna o cap a alguna cosa, sinó reconeixent el caràcter material, de cosa, idèntic en qualsevol moment d’un procés. 7. Tècniques de representació. Investigar i experimentar en com diferents mètodes de representació poden ser pertinents per a cada aspecte del projecte. Utilització de diferents tècniques per al desenvolupament de l’exercici. Dibuix d’observació a mà i dibuixos a ordenador, construcció de maquetes, collages, filmacions curtes. Aprendre a utilitzar el film com a eina d’investigació per a mostrar escenaris o situacions del lloc que ajuden a enfocar l’enunciat. 8. Visites. Visites a exemples d’habitatge col·lectiu que construeixen comunitats de grups socials i culturals diversos. Aproximar-se directament als temes que el enunciat planteja, prenent dades in situ a partir de les diferents tècniques explicades anteriorment: dibuixos, maquetes, films... Els exemples seran distants en el temps per a comprendre com ha anat canviant la proposta comunitària amb el pas dels anys. 9. Tot el material produït per avançar el projecte, es ja entrega. El material de treball té un valor propi, independent de qualsevol ús posterior. Un projecte és també la suma de tots aquests materials. Així, el projecte pot ser narrat a través dels materials que en formen la seva construcció.
El Programa en dos objectius Objectiu 1: Rehabilitació El Taller Habitatge i Rehabilitació, obre la opció a que el nou programa d’habitatge es col.loqui en una estructura existent, en qualsevol estat físic, o en un solar vacant, o que sigui una combinació d’ambdues coses. En qualsevol cas, la decisió de la ubicació del nou programa ha de suposar una activació del teixit urbà on ens trobem. La superfície total en planta dels habitatges nous o renovats sumarà uns 9.100 metres quadrats que es distribuiran de manera conjunta o dispersa, segons cada projecte: 1.600 m2 en Habitatges per a 1 persona de 40m2. 3.500 m2 en Habitatges per a 3 persones de 70 m2. 3.000 m2 en Habitatges per a 5 persones de 100m2. El tipus d’habitatge variarà segons els perfils socials que anem coneixent a la zona, dibuixant per tal de respondre a aquests perfils: gent gran sola, artistes o artesans sols, famílies monoparentals, famílies amb nens petits o amb fills ja adults, grups d’adults, gent que treballa molt a la casa... 1000 m2 en Tallers vinculats a algun dels habitatges. Vint dels habitatges tindran un taller vinculat, que pot quedar unit o separat de l’habitatge. Seran tallers de 50 metres quadrats.
Obrador d’Estiu a la Sala Beckett del Poblenou. Foto: Nani Pujol.
Objectiu 2: Construir comunitats Un dels objectius del programa coincideix amb el títol del seminari, els habitatges que proposeu durant el curs han de convidar a la construcció d’una comunitat. Per ajudar a construir-la es sumarà als habitatges un espai de trobada de dimensions generoses on poder organitzar les activitats que es porten a terme als centres cívics. Aquest centre, al igual que els habitatges, podrà ocupar un solar buit o aprofitar una estructura existent. És un lloc obert a tota la ciutat, però es vol assegurar la bona relació del centre amb el barri, ja que seran els veïns els que donaran una dinàmica regular al Centre Cívic. Comptarà amb: - Bar Restaurant obert al barri de 200m2. A la cuina del restaurant es podran fer classes de cuina. - Dues sales grans, una per fer teatre i concerts de 300m2 i una altre per a balls també de 300m2. Les dues sales han de tenir característiques espaials diferents i l’alçada mínima ha de ser de 5 metres. - Zona de magatzem de 70m2 -Zona per a l’administració de 100m2, on distribuir 3 oficines de 25m2 i 1 sala de reunions de 25m2. També i haurà àrees de serveis per al públic, zona de neteja i serveis per al personal. El total de superfície del Centre suma uns 900m2 A més de les àrees que ocuparan els programes d’habitatge i centre cívic, l’exercici ha de desenvolupar amb especial interès les qualitats del perímetre resultant i com aquest qualifica els espais exteriors adjacents a l’edifici: els que són públics urbans o els comunitaris.
Seminari Construir Comunitats Seminari del Taller Temàtic Habitatge i Rehabilitació Professor Coordinador: Toni Ramon.
El seminari Construir comunitats es proposa donar eines diverses al Taller Temàtic Habitatge i Rehabilitació. El seminari s’estructura en tres àmbits: un d’abast urbanístic, un altre de caire més teòric, i el tercer, un cicle de conferències que ha d’aportar un seguit de coneixements generats des de fora de la disciplina més específicament arquitectònica. L’Aproximació urbana donarà a conèixer el territori de la intervenció del Taller: el Poblenou, situant-lo en la història urbana de Barcelona, i estudiant la seva evolució en el temps, la seva morfologia i els trets que el caracteritzen: les fàbriques i conjunts industrials, el cementiri, els centres socials, cooperatives i ateneus... La reflexió de caire més teòric s’estructurarà en dues parts, que tractaran les dues peces claus del projecte: l’habitatge i el centre cívic. En relació a l’habitatge es resseguirà la genealogia de les cases comuna a partir de l’estudi d’algunes propostes. Les dels socialistes utòpics, com el Falansteri de Charles Fourier. Les germinades tot just després de la revolució soviètica, com els treballs del Stroikom i el Narkomfin de Moisej Ginzburg. I les propostes i realitzacions d’espais comunitaris produïdes en el període de les noves avantguardes del anys seixanta del segle XX. En l’espai implícit en textos com Walden dos de B. F. Skinner, Lo pequeño es Hermoso de E. F. Schumacher, Libertad para construir de J. F. C. Turner o El lenguaje de paterns de Ch. Alexander, l’observació dels projectes utòpics es confrontarà amb les realitzacions dutes a terme. A l’hora d’estudiar els centres cívics, ateneus, com a llocs de sociabilitat, observarem el seu rol en el mapa de Barcelona i, en concret, al Poblenou. Així mateix ens fixarem amb atenció en les sales teatrals. La mirada a les propostes en arquitectura teatral nascudes sota l’impuls de la idea de teatre com a lloc de trobada de les noves avantguardes de finals dels anys seixanta serà especialment útil pel projecte plantejat pel Taller. En aquest sentit el repàs als textos sobre teatre i espai escènic i la mirada a alguns teatres serà d’un interès especial. L’espai buit de Peter Brook i les Bouffes du Nord; El Théâtre du Soleil i Ariane Mnouchkine a la Cartoucherie del Bosc de Vincennes a París; Les illes flotants d’Eugenio Barba i la granja de l’Odin Teatret a Holstebro, Dinamarca.
N. A. Ladovskij. Projecte de Casa Comuna. 1920.
Teatre de les Bouffes du Nord, ParĂs.
Invitacions al Primer Quadrimestre Roger Páez, Arquitecte. Mapes, cartografies i plànols de situació. Jordi Martí, Professor i Polític. El Poblenou dins la ciutat de Barcelona. Miralda, Artista. Art i participació ciutadana. Mercè Tatjer, historiadora. El patrimoni industrial i associatiu del Poblenou. Maria Rosa Bonet, Sociòloga. Enquestes observacionals. Anna Bofill, Arquitecta i músic. Treballant al diseny del Walden 7. Juanjo Lahuerta, Arquitecte. Cinema i habitatge. Les sessions dels convidats seran obertes a la resta de l’Escola, per tractar possibles temes d’interès general per l’estudiantat. Tots els professors implicats al Seminari al primer quadrimestre, estaran presents a les correccions generals del taller de projecte durant el segon quadrimestre. D’aquesta manera, al primer quadrimestre els diferents professors convidats donen les eines de pensament, i al segon els mateixos professors fan aparicions per tal de veure com s’estan utilitzant aquestes eines.
Théâtre du Soleil
Invitacions al Segon Quadrimestre Anna Puigjaner Arquitecte. La ciutat sense cuines. Zaida Muxi, Arquitecte. Actualitat en l’habitatge. Miralda, Artista. Art i participació ciutadana. Toni Ramon + Ivan Alcazar, Arquitectes. El mapa teatral a Catalunya. Josep Llinàs, Arquitecte. Centre Cultural Fort Pienc. Carles Ferrater, Arquitecte. Habitatge i ciutat. Tipus i agregacions. Esteve Bonell, Arquitecte. Edifici Fregoli a Barcelona. Les sessions dels convidats seran obertes a la resta de l’Escola, per tractar possibles temes d’interès general per l’estudiantat. A més, tots els professors que van ser convidats del Seminari al primer quadrimestre, estaran presents a les correccions generals del taller de projecte durant el segon quadrimestre.
Conferències del Primer Quadrimestre
Calendari Taller Habitatge i Rehabilitació + Seminari Construir Comunitats
Calendari paral.lel del taller i seminari al primer quadrimestre del curs 2014-15.
En el mètode de treball, tant del taller com del seminari, s’intercalen períodes de treball en el aula i al carrer. Setmana 1. - Dilluns 15 de setembre. 8.30h Seminari. Toni Ramon: El teatre espontani, espai i societat. 11.30h Taller Temàtic. Presentació del curs per Eva Prats. A continuació, inici del treball: Cartografies d’observació. Setmana 2. - Dilluns 22 de Setembre. 9h Seminari. Daniel Mòdol: Evolució urbana del Poblenou. Setmana 3. - Dilluns 29 de setembre 8.30h Seminari. Roger Paez, Arquitecte: Mapes, cartografies i plànols de situació. 11.30h Taller. Presentació puntuada de les cartografies d’observació. - Dimecres 1 d’Octubre. 11.30h Taller. Continuem amb dibuix de cartografies d’observació. Setmana 4. - Dilluns 6 d’Octubre. 8.30 a 10h Seminari. Daniel Mòdol: Cartografies del Poblenou. 10 a 11.30h Jordi Martí, Professor i Polític: El Poblenou dins la ciutat de Barcelona. 11.30h Taller. Inici de treball amb maquetes a partir de les cartografies d’observació. - Dimecres 8 d’Octubre. 11.30h Taller. Treball a classe amb maquetes d’observació. Setmana 5. - Dilluns 13 d’Octubre. 9 a 14.30h Sessió conjunta de Seminari i Taller. Visita la Poblenou amb Mercè Tatjer, Historiadora: El patrimoni industrial i associatiu del Poblenou. - Dimecres 15 d’Octubre. 11.30h Taller. Revisió de maquetes i collages.
Setmana 6. - Dilluns 20 d’Octubre. 9h Seminari. Maria Rosa Bonet, Sociòloga i Professora: Enquestes observacionals. 11.30h Taller. Segona presentació puntuada: Documents d’observació. Amb jurat convidat. - Dimecres 22 d’Octubre. 11.30h Taller. Elaboració del qüestionari per el habitants del Poblenou. Treball en grups de 3 persones. Setmana 7. - Dilluns 27 d’Octubre. 8.30h Seminari. Toni Ramon: Socialistes utòpics. 11.30h Treball al carrer, fent entrevistes als veïns del barri. - Dimecres 29 d’Octubre. 11.30h Treball al carrer, continua el treball d’entrevistes. Setmana 8. - Dilluns 3 de Novembre. 8.30h Seminari. Toni Ramon: Revolucionaris. 11.30h Taller. Presentació a classe de les dades preses al barri, a partir de vídeos i entrevistes transcrites. Revisió de la maqueta a escala 1/500. - Dimecres 5 de Novembre. 11.30h Taller. Tercera presentació puntuada: Entrevistes. Amb jurat convidat. - Dissabte 8 de Novembre. 10h Visita al taller de l’artista Miralda, al Poblenou, i posterior visita al Cementiri Vell. Setmana 9. - Dilluns 10 de Novembre. 8.30h Seminari. Toni Ramon: Utopies dels 60es. 10h. Anna Bofill, Arquitecta i Músic: Treballant al diseny del Walden 7. 11.30h Taller. Treball a classe. Primer encaix individual a 1/500. - Dimecres 12 de Novembre. 11.30h Taller. Treball a classe. Setmana 10. - Dilluns 17 de Novembre. 9h. Seminari. Toni Ramon: El teatre com a lloc de trobada. 11.30h Taller. Dibuixos de planta i seccions a escala 1/500. - Dimecres 19 de Novembre. 11.30h Taller. Escala 1/500, i escala 1/50 en dibuix i maqueta.
Setmana 11. - Dilluns 24 de Novembre. 8.30h Seminari. Toni Ramon: Mapa Teatral de Barcelona. Classe teòrica al Teatre Lliure de Gràcia. 11.30h Taller. Revisió escales 1/500 i 1/50. - Dimecres 26 de Novembre. 11.30h Taller. Quarta entrega puntuada: Escales 1/500 i 1/50. Setmana 12. - Dilluns 1 de Desembre. 8.30h Seminari. Toni Ramon: Tipologies arquitectòniques del mon associatiu. Classe teòrica a l’edifici de la Flor de Maig al Poblenou. 11.30h Taller. - Dimecres 3 de Desembre. 11.30h Taller. Setmana 13. - Dimecres 10 de Desembre. 11.30h Taller. Setmana 14. - Dilluns 15 de Desembre. 8.30h Seminari. Presentació dels treball del Seminari, amb convidats. 11.30h Taller. - Dimecres 17 de Desembre. 11.30h Entrega final. Amb convidats.
Viatge d’estudis Barcelona - Copenhague. Del 21 al 30 de Gener 2015. Viatge de 5 dies a Copenhaguen per a visitar in situ quatre exemples d’habitatge col.lectiu, distants en el temps des d’inicis de segle XX a inicis del XXI. Els exemples estan dins de la ciutat. Als matins es treballarà in situ, dibuixant, prenent mides i dades de la realitat. A les tardes es treballarà a les aules de l’escola d’arquitectura de Copenhaguen, transformant les observacions preses al matí en dibuixos i maquetes. Viatge de 5 dies a Barcelona, on es visitaran in situ tres exemples d’habitatge col.lectiu, distants en el temps des d’inicis de segle XX a inicis del XXI. Els exemples són dins la ciutat. Es treballarà combinadament als edificis i a l’ETSAB editant un film curt, on s’expliqui la proposta comunitària de cada exemple.
Calendari Taller Habitatge i Rehabilitació Calendari del taller al segon quadrimestre del curs 2014-15.
En el mètode de treball, s’intercalen períodes d’exercicis a l’aula i al carrer.
Habitatge i Usuaris Setmana 1. Aula. - Dimecres 4 de Febrer. 11.30h Eva Prats i Ricardo Flores: Habitatge i Usuaris. 12.30h Cada alumne ha de portar preparats fragments de les entrevistes fetes al 1er quadrimestre, que li permetin explicar al menys 3 perfils diferents de persones a qui vol adaptar la seva tipologia, pensada durant el 1er quadrimestre, i com penseu adaptar o canviar la proposta d’habitatge per a aquests veïns. Treball a escala 1/50. Setmana 2. Aula. - Dilluns 9 de Febrer. 11.30h Taller. Revisió dels diferents tipus d’habitatge. Aquest estudi més detallat de l’habitatge també afectarà els espais intermedis amb la resta de l’edifici i la ciutat. 13.30h El grup que ha anat a Copenhaguen, presentarà el treball fet al viatge, durant la darrera hora de classe. - Dimecres 11 de Febrer. 11.30h Taller.
La unitat, l’edifici i l’estructura Setmana 3. Aula. - Dilluns 16 de Febrer 11.30h Taller. - Dimecres 18 de Febrer. 11.30h Zaida Muxi, Arquitecte: ¿Que, per a qui, com? Preguntes sobre l’habitatge. A continuació veurem els treballs amb la convidada. - Dissabte 21 de Febrer. 8.30h a 15.00h Viatge a 3 exemples d’habitatge col.lectiu de Barcelona: Casa Bloc (1930), Walden 7 (1970), i Edifici 111 (2011). Setmana 4. Aula. - Dilluns 23 de Febrer. 11.30h Anna Puigjaner, Arquitecte i Editora: Kitchenlesscity. Desprès de la conferència veurem els treballs amb la convidada.
- Dimecres 25 de Febrer. 10.30h Taller. Primera entrega puntuada sobre la unitat d’habitatge. L’entrega ha d’incloure l’encaix de la recerca feta a la unitat de l’habitatge dins tot l’edifici, a escala 1/200.
Centre Cívic i Estructura Setmana 5. Aula i Carrer. - Dilluns 2 de Març. 11.30h Taller. Classe del professor d’estructures Jordi Maristany sobre exemples relacionats amb el que ha vist prèviament als vostres exercicis. 13.00h Llistat de centres cívics a visitar o estudiar durant la setmana. 20 equips de 3 persones = 20 casos d’estudi. - Dimecres 4 de Març. 11.30h Revisió amb el professor d’estructures Jordi Maristany de l’encaix edifici d’habitatges amb la proposta estructural. Planta, seccions i alçats, a escala 1/200. Setmana 6. Carrer. - Dilluns 9 de Març. Toni Ramón. Visita al Teatre Lliure de Gràcia. - Dimecres 11 de Març. 11.30h Continua la recerca per grups sobre els centres cívics de la ciutat, a la vegada que cada estudiant avança en la definició del centre cívic del seu projecte. Setmana 7. Aula. - Dilluns 16 de Març. 11.30h Taller. Power point de presentació dels 20 treballs de recerca fets a la setmana anterior. Son 5 minuts de presentació per grup. - Dimecres 18 de Març. 11.30h Josep Llinàs, Arquitecte. Habitatges i Centre Cultural Fort Pienc. A continuació, revisió dels treballs amb el convidat. 19.00h Assistència a la obra teatral Una Jornada Particular, de La Perla 29. Conversa prèvia a veure l’obra amb el seu director teatral Oriol Broggi. - Dissabte 21 de Març 10h Visita al taller de l’artista Miralda, al Poblenou. Art i participació. Setmana 8. Aula. Setmana de dia. - Dilluns 23 i Dimecres 25 de Març. 11.30 h Taller. Revisió del Centre Cívic a escala 1/200.
Setmana 9. Aula. - Dimecres 8 d’Abril. 11.30h Segona entrega puntuada de tot el projecte: La unitat, l’edifici i el centre cívic. A més hi haurà una secció constructiva a escala 1/20 característica del projecte, on es pugui entendre el sistema constructiu escollit, des de les cobertes fins al terra. Setmana 10. Aula. Setmana de revisió del procés. Preparació d’un power point per estudiant, de 5 minuts de durada on es revisa el projecte a partir dels documents fets des del inici del curs, al setembre 2014. Aquesta presentació servirà per fer una reflexió col.lectiva de tos els treballs de classe i la seva evolució. Seran 3 sessions amb l’objectiu d’escoltar els vostres comentaris al treball dels altres: Dilluns 13 d’Abril de 11.30h a 14.30h Dimecres 15 d’Abril de 11.30 a 14.30h Divendres 17 d’Abril de 16 a 19h.
Un contenidor per a tot el projecte El material de treball produït durant aquest taller de projectes i el seminari associat, ha de quedar recollit i emmagatzemat per cada alumne en un gran contenidor, el disseny del qual està en relació amb el projecte que guarda dins. No es tracta de simples caixes, sinó de baguls que emmagatzemen pensaments i tots els coneixements que s’han anat recollint i aprenent al llarg d’aquest any i que no s’han d’oblidar. Aquests baguls acumulen documents d’orígens i formats molt diversos: mapes, dibuixos, collages, croquis, maquetes, escrits, llibres de referència... A partir d’aquesta setmana i fins el final del curs, es treballarà en el disseny d’aquests baguls, un per estudiant, paral.lelament amb el desenvolupament del projecte.
Definició del projecte a escala 1/100, 1/50 i 1/20. Setmana 11. Aula. - Dilluns 20 d’Abril. 11.30h Taller. Treball a classe sobre el detall constructiu, a escala 1/20, amb la presència de professors del Departament de Construcció. - Dimecres 22 d’Abril. 11.30h Carles Ferrater, Arquitecte. Habitatge i ciutat. Tipus i agregacions. A continuació, revisió dels projectes d’habitatges a escala 1/100, 1/50 i 1/20. Plantes, seccions, alçats. Setmana 12. Aula. - Dilluns 27 d’Abril. 11.30h Taller. Revisió de l’evolució del projecte a escala 1/100, 1/50 i 1/20, amb maquetes parcials. - Dimecres 29 d’Abril. 11.30h Esteve Bonell, Arquitecte. L’habitatge entre el Fregoli i Tilburg. A continuació, veurem els treballs amb el convidat. Setmana 13. Aula - Dilluns 4 de Maig. 11.30h Taller. Presentació d’un document específic de cada projecte que expliqui les intencions de cada estudiant: axonometria, perspectiva, collage, etc. - Dimecres 6 de Maig. 11.30h Taller. Revisió del projecte a escales 1/100, 1/50 i 1/20, en dibuixos i maquetes. Setmana 14. - Dilluns 11 de Maig. 11.30h Taller. Revisió del projecte a escales 1/100, 1/50 i 1/20, en dibuixos i maquetes. - Dimecres 13 de Maig. 11.30h Taller. Presentació final del quadrimestre, amb comentaris de professors convidats a l’aula. Entrega d’un bloc A3 de tota la evolució del segon quadrimestre, barrejant dibuixos, fotografies de maquetes, fotografies de referències per al projecte, textos de referència, collages... La seqüència de dibuixos haurà d’esser complerta amb totes les fases per les què ha anat passant el treball, mitjançant escàners dels dibuixos més representatius que es col. locaran de la manera més clara i gran possible. A més, aquest mateix dossier s’entregarà en un CD o DVD.
Bibliografia. - Canetti, Elías. Masa y poder. Madrrid: Alianza editorial, 2000 - Evans, Robin. Traducciones. Pre-Textos, 2005 - Sennet, Richard. Juntos: rituales, placeres y política de cooperación. Barcelona: Anagrama, 2012 - Sennet, Richard. El artesano. Barcelona: Anagrama, 2009 - Sennet, Richard. Carne y Piedra. El cuerpo y la ciudad en la civilización occidental. Alianza Editorial, 1997 - Habitar grup de recerca. Rehabitar. La casa, el carrer i la ciutat. Barcelona com a cas d’estudi. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya, Barcelonatech, 2013 - Solà-Morales, Manuel de. Deu lliçons sobre Barcelona: els episodis urbanístics que han fet la ciutat moderna. Barcelona: Col.legi d’Arquitectes de Catalunya, 2008 - Solà-Morales, Manuel de (et altr.). Barcelona: remodelación capitalista o desarrollo urbano en el sector de la Ribera Oriental. Barcelona: Gustavo Gili, 1974 - Fourier, Charles. El falansterio (textos selectos). Buenos Aires: Ediciones Godot, 2008 - Owen, Robert. El libro del nuevomundo moral, Mèxic: Grijalbo, 1970 - Coocke, Catherine. Russian avant-garde. Theories of art, architecture and the city. Londres: Academy editions, 1995 - Khan-Magomedov, Selim Omarovich. Pioneers of soviet architecture: the search for new solutions in the 1920s and 1930s. Londres: Thames & Hudson, 1987 - El Lissitzky. 1929. La reconstrucción de la arquitectura en la U.R.S.S. Barcelona: Gustavo Gili, 1970 - Kopp, Anatole. Arquitectura y urbanismo soviéticos de los años veinte. Barcelona: Lumen, 1974 - Pasini, Ernesto. La “casa-comune” e il Narkomfin di Ginzburg. Roma: Officina Edizioni, 1980 - Alexander, Christopher. Un lenguaje de patrones: ciudades, edificios, construcciones. Barcelona: Gustavo Gili, 1980 - Habraken, N. J. (et altr.). El diseño de soportes. Barcelona: Gustavo Gili, 1979 - Lewis, D. (ed.). El crecimiento de las ciudades. Barcelona: Gustavo Gili, 1975 - Schumacher E. F. Lo pequeño es hermoso. Small is beautiful. Por una Sociedad y una técnica a la medida del hombre. Madrid: H. Blume, 1978 - Skinner, B. F. Walden dos. Hacia una Sociedad científicamente construïda. Madrid: mr.ediciones, 2012 - Turner, J.F. C., Fichter, R. (eds.). Libertad para construir. Madrid: Siglo XXI editores, 1976 - Barba, Eugenio. Les illes flotants. Barcelona: Institut del Teatre, 1983 - Brook, Peter. El espacio vacío. Barcelona: Península, 1969; v.o.: Londres, 1968 - Brook, Peter. Más allá del espacio vacío. Escritos sobre teatro, cine y ópera. 1947-1987, Barcelona: Alba Editorial, 2001 - Todd, Andrew, Lecat, Jean Guy. El Círculo abierto. los entornos teatrales de Peter Brook. Barcelona: Alba, 2003 - Kubler, Georges. La configuración del tiempo. Nerea, 1988 - Valery, Paul. El cementerio marino. Alianza, 1987; v.o.: Gallimard, 1922 - Kapuscinski, Ryszard. Viajes con Heródoto. Anagrama, 2009 - Garcés, Marina. Un mundo común. Edicions Bellaterra, 2013 - Tatjer, Mercè i Larrea, Cristina. Barraques: la Barcelona informal del segle XX. MUHBA, Institut de Cultura, 2010 - Perec, Georges. La vida instrucciones de uso. Anagrama 1997. - Bachelard, Gaston. La poética del espacio. Fondo de Cultura Económica de España, 1965 - Witold Rybczynski. La casa: historia de una idea. Nerea, 2009