Treballs d’investigació a Vallcarca Novembre 2015
Taller Temàtic Habitatge i Rehabilitació ETSAB-UPC. Curs de cinquè 2015-16, Primer Quadrimestre Professors Coordinadors: Eva Prats, Ricardo Flores Becari de docència: Lourdes Socias
INDEX 1. Relació amb els límits naturals i construïts. Andrea Rodríguez De Liebana + Daria Zobzeva
10. El Pont de Vallcarca. Guillem Bosch
2. Fonts i rieres. Lidia Serrano
11. Les Cases de Jujol. Samuel Laguarta
3. Els portals dels habitatges. Leire Lamata + Patricia Etxebarria
12. Plà d’enllaços de Léon Jaussely. Miquel Fernàndez
4. Els arbres. Míriam Jaumà
13. Edificios amb interès per a ser recuperats amb nous programes. Manuel Alias
5. Mapa dels sons. Àlvar Fuente 6. Els jardins privats i els horts urbans. Maria Antònia Nadal 7. Els parcs: Park Güell, La Creuta del Coll i El Putxet. Marta Guilera 8. Espais esportius. Guillem Pascual 9. Les finestres, forma i protecció de la llum i la calor. Carme Carbó + Inmaculada Simón
14. Habitatges municipals per a reallotjar el veïnatge. Robert Peiró 15. Mapa històric social. Marcos Herrero + Matjaz Bahor 16. Fotos històriques. Clàudia Calvet 17. Moviment okupa. Ana Pla 18.Juan Eduardo Cirlot i Arnold Schoenberg. Lucas Jerman
1. Relació amb els límits naturals i construïts. Andrea Rodríguez De Liebana + Daria Kobzeba
2. Fonts i rieres. Lidia Serrano
Les rieres passant pel barri de Vallcarca, des dels Penitents. En aquesta zona, l’aigua actua com a element erosionant del terreny i conformador del paisatge, de les valls per on passen les rieres en la seva part més baixa. L’aigua no s’emmagatzema (no existeixen plans per a fer-ho), si no que discorre muntanya abaix des de Collserola, prenent velocitat i abastint Vallcarca a través de les seves fonts. Aquesta velocitat del discurs de l’aigua en aquest punt alt de la ciutat, era aprofitat per la Barcelona emmurallada, que també s’abastia d’aigua provinent d’aquesta zona.
3. Els portals dels habitatges. Leire Lamata + Patricia Etxebarria
4. Els arbres. Míriam Jaumà
ACACIA TAPERERA
ACER PSEUDOPLATANUS
Fullatge: Caducifoli
Fullatge: Caducifoli
Port: de para-sol
Port: Ovoidal
Fulla: Grossa
Fulla: Gran
Alçada: 6-15m
Alçada: >15m
Color: Verd mitjà
Color: Verd fosc
Flor: Rosa fort
Flor: Groc verdós
Afectació paviment: No
Afectació paviment: No
ARBRE AMPOLLA
BEDOLL
Fullatge: Perennifoli
Fullatge: Caducifoli
Port: Semiovoïdal
Port: Pèndul
Fulla: Mitjana
Fulla: Petita
Alçada: 6-15m
Alçada: >15m
Color: Verd fosc brillant
Color: Verd mitjà
Flor: Blanc crema
Flor: Groc verdós
Afectació paviment: Si
Afectació paviment: Moderat
FIGUERA
MORERA PAPERERA
Fullatge: Caducifoli
Fullatge: Caducifoli
Port: Estès
Port: Esfèric
Fulla: Gran
Fulla: Gran
Alçada: 6-15m
Alçada: 6-15m
Color: Verd fosc
Color: Verd gris fosc
Flor: Verdós
Flor: Gris crema
Afectació pav: No
Afectació paviment: Si
PALMERA DE CANÀRIES
PALMERA DATILERA
Fullatge: Perennifoli
Fullatge: Perennifoli
Port: Palmiforme
Port: Palmiforme
Fulla: Gran
Fulla: Gran
Alçada: >15
Alçada: >15m
Color: Verd fosc brillant
Color: Verd grisenc
Flor: Blanc crema
Flor: Groc ataronjat
Afectació paviment: No
Afectació paviment: No
PLATANUS
OM DE SIBÈRIA
Fullatge: Caducifoli
Fullatge: Caducifoli
Port: Ovoidal
Port: Ovoidal
Fulla: Gran
Fulla: Petita
Alçada: >15m
Alçada: >15m
Color: Verd mitjà
Color: Verd fosc brillant
Flor: Groc vermellós
Flor: Verdós
Afectació paviment: Si
Afectació paviment: Si
PRUNERA VERMELLA
ROURE AUSTRALIÀ
Fullatge: Caducifoli
Fullatge: Perennifoli
Port: Esfèric
Port: Cònic
Fulla: Mitjana
Fulla: Gran
Alçada: 6-15m
Alçada: >15m
Color: Vermell pùrpura
Color: Verd clar Brillant
Flor: Blanc
Flor: Groc ataronjat
Afectació paviment: No
Afectació paviment: Moderat
TIL·LER
XIPRER (STRICTA)
Fullatge: Caducifoli
Fullatge: Perennifoli
Port: Ovoidal
Port: Columnar
Fulla: Mitjana
Fulla: Petita
Alçada: >15m
Alçada: >15m
Color: Verd fosc
Color: Verd fosc
Flor: Groc verdós
Flor: Groc
Afectació paviment: No
Afectació paviment: Moderat
XIPRER MEDITERRANI Fullatge: Perennifoli Port: Columnar Fulla: Petita Alçada: >15m Color: Verd fosc Flor: Groc Afectació paviment: Moderat
Tota la informació està treta de la pàgina web de Parcs i Jardins de l’ajuntament i de OpenDataBCN, on apareixtot l’arbrat viari classificat per especies
5. Mapa dels sons.
Ă€lvar Fuente
6. Els jardins privats i els horts urbans. Maria Antònia Nadal
7. Els parcs. Marta Guilera
8. Els espais esportius. Guillem Pascual
9. Les finestres, forma i protecciรณ de la llum i la calor.
Carme Carbรณ + Inmaculada Simรณn
10. El Pont de Vallcarca. Guillem Bosch
arxiu municipal contemporani
meet.barcelona.cat
monbarcino.wordpress.com 1920
arxiu històric de Vallcarca 1926
arxiu històric de Vallcarca
11. Les cases de Jujol.
Samuel Laguarta
12. Plà d’enllaços de Léon Jaussely.
Miquel Fernàndez
13. Edificis amb interĂŠs per a ser recuperats amb nous programes. Manuel Alias
Palaus al barri: Nou ús?
Vinyeta per la crida del veĂŻnat
Espais buits i mitgeres
Espais buits
14. Habitatges social per a reallotjar el veĂŻnatge. Robert PeirĂł
HABITATGES MUNICIPALS PER A REALLOTJAR EL VEINATGE
14
DE QUÈ PARLEM? HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL Habitatge amb les característiques i condicions que preveu la LDH (amb superfície útil limitada, preu de venda o renda i ingressos dels adjudicataris limitats i règim jurídic específic) i que mitjançant un acte administratiu s’ha qualificat com a tal. Es podran qualificar com a HPO: Els habitatges de nova construcció (siguin promoguts inicialment amb qualificació d’HPO, o bé provinguin d’una construcció acabada lliure que es converteixi en HPO) Els que provenen d’una edificació existent rehabilitada La qualificació d'HPO es podrà atorgar a habitatges individuals d'una promoció. ES PODRAN DESTINAR A Venda Ús propi (individual o de cooperatives o comunitats de propietaris) Venda en dret de superfície Venda en copropietat Lloguer o a d’altres formes de cessió d’ús Lloguer amb opció de compra TIPUS D’HPO Llista General Remodelacio de Barris Afectats Urbanistics Serveis per a gent gran Per a joves
Requisits dels sol·licitants dels HPO: Persones físiques i unitats de convivència que compleixin els requisits d’ingressos familiars ponderats establerts per cada tipologia d’HPO. No ser titular del ple domini o d'un dret real d'ús o gaudi sobre un HPO o un habitatge lliure. S’estableixen certes excepcions.
REALLOTJAMENT: Tipologia HAUS o altres HPO Contingut Promoció d’habitatges de substitució que possibilitin el reallotjament (amb dret reconegut) de persones afectades per operacions urbanístiques. Aquests habitatges de substitució poden adquirir la forma d’Habitatges per a afectats urbanístics (HAUS), que constitueixen una tipologia específica d’HPO computables a efectes de les reserves mínimes obligatòries creada pel decret 80/2009 que en primera adjudicació s’hauran de destinar a persones amb dret de reallotjament, no es sotmetran als criteris generals d’adjudicació dels HPO, i que en les transmissions posteriors estaran subjectes al dret d’adquisició preferent per l’administració. El dret de reallotjament també es pot fer efectiu en HPO de les altres tipologies, sempre que en la qualificació s’especifiqui aquest destí. L’actuació inclou totes les operacions jurídiques i tècniques que implica la promoció i construcció d’habitatges un cop està disponible el sòl: redacció de projectes, tràmits administratius, construcció dels edificis, gestió de la promoció, etc. Els habitatges de substitució podran destinar-se a venda o lloguer, i es podran construir sobre sòl del patrimoni públic de sòl i habitatge (PPSH). Objectius Fer efectiu el dret de reallotjament de les persones que viuen i destinen a residència habitual i permanent els habitatges afectats per operacions urbanístiques. Beneficiaris Població que viu en habitatges afectats per operacions urbanístiques i que té el dret reconegut de reallotjament.
Aplicabilitat Aplicabilitat Recomanable per municipis on es donin situacions de reallotjament ocasionades per operacions urbanístiques; també en aquells casos en què es realitzin remodelacions en barris afectats per patologies estructurals, per tal de regular les condicions Específiques d’accés als habitatges nous i evitar les disfuncions pròpies d’aquests processos (diferències de valor entre l’habitatge antic i el nou, etc.). Especialment recomanable per municipis amb experiència en la promoció i gestió d’habitatge amb protecció oficial, que disposin de sòl de propietat municipal qualificat d’HPO, i que tinguin capacitat financera per assumir l’operació fins i tot al marge de possibles ajuts. La construcció dels habitatges s’ha de realitzar sota criteris d’ecoeficiència i optimització dels recursos disponibles, innovació arquitectònica i fixació de criteris de gènere. Calendari Mig termini (1-3 anys). S’haurà de procurar concloure el procés per a posar els habitatges a la venda en un termini màxim de 3 any. Fonts de Finançament Finançament a partir del pressupost municipal, del PPSH i/o del pressupost de l’empresa o societat actuant (municipal, pública o privada). Es podrà finançar en part amb ajuts de la Generalitat de Catalunya als promotors d’HPO de venda, d’acord amb les determinacions establertes al Decret 75/2014, de 27 de maig del Pla per al dret a l'habitatge, prèvia instrumentació mitjançant les bases reguladores i convocatòries públiques que s’aprovin periòdicament. Necessita una elevada inversió inicial (encara major si no es disposi d’ajuts públics) que es recupera després totalment o parcialment amb les vendes. Gestió La gestió es podrà fer directament per l’ajuntament, preferentment a través d’una forma societària o empresa municipal, però també mitjançant concertació amb l’operador de la Generalitat de Catalunya o concertació amb un operador privat amb o sense afany de lucre. Existeix la possibilitat de signar conveni de col·laboració entre l’ajuntament i la Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats de la Diputació de Barcelona per a la concertació de promocions d’HPO mitjançant el Registre d’Entitats Promotores. Actuacions vinculades H1.07 Control i seguiment dels terminis per a la construcció d’habitatge amb protecció oficial. H1.08 Estudi específic de la viabilitat d’una promoció d’habitatge amb protecció oficial. P2.06 Exercici del dret d’opció i retracte sobre l’habitatge protegit en favor de l’ajuntament. U1.07 Qualificació de terrenys destinats a habitatges amb protecció oficial. U3.02 Execució de la gestió urbanística d’un àmbit d’alt contingut residencial. U3.04 Control i seguiment del compliment del dret de reallotjament d’afectats per intervencions urbanístiques. Indicadors - Resultat: M2 de sostre d’habitatge assequible construït (per tipologia) Nombre d’habitatge assequible construïts (per tipologia)
PROBLEMÀTICA El primer problema que podem trobar és en els terminis de les obres, si no s'adeqüen als planejaments urbanístics i hi ha discrepàncies podem acabar generant un problema mes gran del que enfrontàvem en un principi, per això tots els plans de remodelació urbana a nivell públic tenen uns temps molt estrictes a complir. Un problema que podem trobar es la incompatibilitat de característiques entre les vivendes expropiades amb les de les noves edificacions, que es el que garanteix el decret HAUS aprovat el 19 de maig de 2009, això pot comportar el pagament de sumes de diners per tal d’accedir als habitatges o un augment del valor depenent del cas. Altres successos poden comportar l’aturament de les obres i canvis en els projectes, que en definitiva no faran més que allargar la espera de les famílies implicades.
La Mina, conflicte oblidat Els veïnat de La Mina va tornar a sortir al carrer el passat 17 de setembre en protesta per la desesperant paràlisi del procés de reforma del barri i reallotjament de les més de 160 famílies que encara viuen al degradat edifici Venus. Més de 160 famílies continuen vivint en un edifici que es degrada i mostra signes evidents de la creixent insalubritat de l'habitatge com ara, per exemple, la presència cada vegada més habitual de rates. Famílies que des de fa anys pateixen el desesperant compàs d'espera en què es troba sumit el procés de reforma i rehabilitació del barri encetat des de fa més d'una dècada pel Consorci del Barri de La Mina (on hi són presents els ajuntaments de Sant Adrià de Besòs i Barcelona, la Generalitat i la Diputació de Barcelona ) i abocat actualment a un carreró sense sortida. Incompliment del Decret Haus L'enfrontament entre l'indignat veïnatge i l'Adminstració té a veure amb l'exigència a les famílies per part del Consorci d'abonar prop de 40.000 € per tal d'accedir a un dels nous habitatges construïts per allotjarlos un cop finalitzés el procés d'expropiació forçosa dels seus pisos de l'edifici Venus. Uns diners que, en molts casos, les famílies afectades no poden pagar. Contra aquesta actuació del Consorci, els veïns van presentar unes al·legacions a través del Col·lectiu Ronda denunciant el flagrant incompliment de la normativa inclosa en el Decret Haus, aprovat per la Generalitat el passat 19 de maig de 2009. Aquesta normativa especifica de forma clara que, en cas d’expropiació, tal i com és el cas de l’edifici Venus, les persones afectades tindran dret a rebre de forma totalment gratuïta un nou habitatge de característiques anàlogues a l’expropiat.
Malgrat la claredat de la mesura, el Consorci manté buits i desocupats els pisos ja construïts que han d'allotjar les famílies expropiades i continua exigint a les famílies aquest pagament impossible d'afrontar per a la majoria. Mentrestant, l'edifici Venus -construït l'any 1977 per reallotjar els ocupants de les barraques de Montjuïc i el Camp de la Bota- pateix els evidents efectes de la manca de manteniment i es degrada progressivament davant la inacció de les autoritats, que actuen com si en aquest històric edifici ja no hi visqués ningú. Mesures cosmètiques Davant d'aquesta situació, el passat mes de juliol el Consorci va anunciar un procés de rehabilitació de l'edifici i obria la possibilitat que els veïns que no acceptessin els termes de l'expropiació i reallotjament es quedessin als seus pisos de l'edifici Venus. Amb aquesta decisió, doncs, el Consorci convertia en paper mullat i es desdeia de l'objectiu d'intervenir i millorar l'entorn urbanístic d'un dels barris històricament més oblidats i amb majors carències de tot l'àrea metropolitana. És a dir, si els veïns no paguen, contravenint la normativa urbanística municipal, ens oblidem dels bons propòsits de millora de l'habitabilitat del barri i ens limitem a introduir unes mesures purament cosmètiques -pintada de façanes, reparació de vidres trencats- que probablement no tenen cap altre objectiu que amagar a ulls de la ciutadania i el turisme la pervivència de nuclis de marginalitat i infrahabitatges al refulgent aparador barceloní. Tot plegat, l'enèsim greuge a un barri ja prou agreujat. Reclamar una solució Una vegada més, el veïnatge de La Mina ocuparà el carrer per donar a conèixer un conflicte malauradament massa oblidat i exigir a l'Administració que respecti la seva pròpia normativa i apliqui el mateix criteri als veïns d'aquest modest barri que fa servir per resoldre conflictes similars a altres districtes menys estigmatitzats per la misèria de la ciutat.
EXEMPLES No hem trobat casos, en el termini 1990-2005 estudiat, de vivendes de tipologia HAUS en la zona de Vallcarca així que hem pres exemples el mes propers possible i d’altres interessants. Curiosament si que hi hem trobat tres casos de vivenda per a gent jove a Vallcarca. Es possible que del 2005 fins al present s’hagin construït edificis de tipologia HAUS, però en qualsevol cas és interessant veure com s’ha fet un intent de rejoveniment del barri, que evidencia que hi podia haver problemes d’envelliment, i el fet de no haver trobat cap cas de tipologia HAUS es preocupant perquè denota l'abandó del barri, donat el nombre de buits en la trama urbana que hi apareixen.
Tipologia HAUS Els edificis estudiats presenten una construcció més clàssica, economia de materials i una austeritat compositiva que provablement venen marcats per els baròmetres econòmics, força estrictes i el màxim d’ajustats per a aquest tipus d’obres. Les vivendes consten generalment de 3 habitacions amb capacitat per a 5 persones, un bany, una cuina i una sala menjador, amb àrees molt ajustades per a maximitzar l'ús de les zones edificades. Tot té un caire mes tradicional, des de la distribució fins a l llenguatge compositiu.
Potser seria interessant combinar diversos tipus de HPO en un mateix edifici per tal d’evitar segregacions i millorar la convivència del barri, a mes de produir solucions més interessants arquitectònicament .
HABITATGES PER A JOVES En els casos estudiats veiem que es tracta d’una arquitectura més contemporània que no pas la d’altres tipus de HPO, els materials segueixen sent senzills i també preval la economia de materials Les vivendes consten generalment de 2 habitacions amb capacitat per a 3-4 persones, un bany i en molts casos una cuinasala-menjador com a espai obert i més ampli i diàfan, amb àrees molt ajustades per a maximitzar l'ús de les zones edificades, però amb gran presència de vegetació, i els edificis tendeixen a ser una mica menys compactes.
15. Mapa històric social.
Marcos Herrero + Matjaz Bahor
16. Fotos històriques. Clàudia Calvet
17. Moviment okupa.
Ana Pla
MOVIMENT OKUPA 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.
Moviment social Ideologia Bases Tipologies Origen História a Catalunya Vallcarca
Cites relacionades amb el moviment okupa:
"Lo cierto, sin embargo, es que ya existen en las grandes ciudades edificios suficientes para remediar en seguida, si se les diese un empleo racional, toda verdadera penuria de la vivienda. esto sólo puede lograrse, naturalmente, expropiando a los actuales poseedores y alojando en sus casas a los obreros que carecen de vivienda o que viven hacinados en la suya. Y tan pronto como el proletariado conquiste el poder político, esta medida, impuesta por los intereses del bien público, será de tan fácil ejecución como lo son hoy las otras expropiaciones y las requisas de viviendas que lleva a cabo el Estado actual.“ F.Engels, Contribución al problema de la vivienda, 1872 "La propiedad es el robo. (...)La idea de robar es la de un hombre que oculta, coge, distrae una cosa que no le pertenece. (...)La propiedad es el derecho que tiene el hombre de disponer de la manera más absoluta de una propiedad social. Por consiguiente, si estamos asociados para la libertad, la igualdad, no lo estamos para la propiedad; luego, si la propiedad es un derecho natural no es social, sino anti-social. (...)El derecho de ocupación impide la propiedad, el derecho del trabajo la destruye. (...)He demostrado el derecho del pobre; he probado la usurpación del rico; pido justicia: la ejecución de la sentencia no me incumbe.“ P.J. Proudhon, ¿Qué es la propiedad?, 1840 "El derecho a la vivienda es sólo una excusa. Okupar es una forma de pensar y actuar ante las cosas. Okupar es no estar de acuerdo con el sistema, denunciar los abusos del poder y plantear una alternativa ante lo que no te gusta. Okupar es decir no a un capitalismo que excluye al que no baila al son de la música, no querer trabajar para vivir y vivir para trabajar, no querer hipotecar toda una vida para poder decir que esto es mío. Okupar es decir no a las autoridades, decir no a las jerarquías, decir vales por lo que eres y no por lo que tienes. Okupar es plantar cara a los que creen que está todo controlado. Okupar es querer y necesitar espacios libres donde crecer, realizarse y crear." Miranda, 1996 "Los nuevos movimientos sociales confían poco en la vía revolucionaria, armada y violenta; pero mucho menos en la transformación legislativa. Los Centros Sociales se sitúan al margen de la intervención política institucional. Su opción no es, sin embargo, la de presión a favor de reformas. Desde el concepto de 'reapropiación de espacios' tratan de llevar a la práctica, desde ya, la transformación de todas las elecciones sociales. Los Centros Sociales serían el medio físico de apoyo a un cambio social. (...) arrancar espacios al sistema, ayudando a la creación de un contrapoder." Iglesia, 1996 "Las grandes ciudades con sus gigantescas vías de acceso, sus rascacielos omnipotentes, su tráfico enloquecido, etc. son los puntos más frágiles del sistema. Al ser el punto de encuentro de tensiones y contradicciones fundamentales, albergan también intentos de confrontación y lucha. Esta interpretación de las metrópolis modernas está presente en los textos que circulan en el movimiento por los Centros Sociales y se complementa en buena lógica con la necesidad de desestructurar esas metrópolis, contraponiendo una lógica de la descentralización y autonomía por barrios." Iglesia, 1996
MOVIMENT OKUPA 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.
Moviment social Ideologia Bases Tipologies Origen História a Catalunya Vallcarca
El moviment okupa és un moviment social. Consisteix en donar ús a espais abandonats, espais que s'acostumen a anomenar dins el moviment com “espais alliberats”. Aquests espais es poden utilitzar amb moltes finalitats diferents. El motiu principal es denunciar i, al mateix temps respondre, a les dificultats econòmiques que existeixen per fer efectiu el dret a la vivenda.
Manifestacióde ls veïns de Vallcarca
Manifestació dels veïns de Vallcarca,
Cartells fets per l’assamblea de Vallcarca
MOVIMENT OKUPA 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.
Moviment social Ideologia Bases Tipologies Origen História a Catalunya Vallcarca
Ideologia: No podem definir una ideologia concreta dins del moviment okupa, per la gran diversitat dels integrants. Però en la majoria les casos podem veure certs trets comuns: anticapitalisme, anti-multinacionals, vegetarianisme, ecologisme, anarquisme, col·lectivisme, decreixementisme i feminisme, entre altres.
Pintades i cartells en les tanques metàl·liques dels solars abandonats de Vallcarca.
MOVIMENT OKUPA 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.
Moviment social Ideologia Bases Tipologies Origen História a Catalunya Vallcarca
Primer manifest del primer col·lectiu okupa de Catalunya al 1984: (extret de Sabotaje, nº1, Madrid, 1985, p.12.)
MANIFIESTO DEL COLECTIVO SQUAT DE BARCELONA Gracia, Diciembre de 1984 Nuestras necesidades radicales están siendo relegadas durante años. Metidos en una sociedad consumista; la vida, las necesidades vitales son un lujo que debemos pagar. El trabajo es el producto cumbre de esta realidad, el paro perpetua nuestra condición de esclavos. Las casas vacías no son para los futuros vecinos, son un negocio al servicio de los especuladores. Ante esta realidad agobiante de falta de espacio vital y la programación de nuestro tiempo por parte del sistema: 1. Reivindicamos casas gratuitas. 2. Reivindicamos el libre uso de nuestro tiempo. 3. Hacemos constatar nuestra necesidad de espacio para crear nuestra realidad y nuestra libertad. Necesitamos locales autogestionados para llevar a cabo nuestras actividades (música, exposiciones; talleres, teatro, reuniones, proyecciones, etc.). 4. Nos negamos a caer en el juego del Ayuntamiento y otras insituciones del sistema; hemos nacido para vivir y no para servir a la política y a los intereses económicos del grupo social dominante. 5. Reivindicamos el espacio para todos. Reivindicamos el espacio que necesitan los niños para jugar en la calle. Reivindicamos el espacio que necesitan los jovenes para autorealizarse. Reivindicamos el espacio que necesitan los ancianos. El espacio ahora es de los coches, de los negocios, de la seguridad ciudadana, de la cultura oficial, del poder. 6. No solo abogamos por la ocupación y re(s)tauración de las casas desocupadas, sino también por la autoconstrucción de la vivienda. 7. Nuestra lucha no es política, es decir, no quiere participar en el juego del poder sino que nace de unas necesidades concretas. 8. En nuestra lucha la utopia es una realidad cotidiana enfrentrada a la realidad social de opresión y anulación del individuo. 9. No aceptamos las agresiones del medio urbano y de la sociedad capitalista, por este motivo apoyaremos en todos los sentidos toda lucha para conseguir una ciudad habitable y de todos. 10. Reivindicamos que los artículos de primera necesidad sean gratuitos, así como los transportes públicos por el mero hecho de ser públicos. 11. Ante el paro y el trabajo asalariado reivindicamos el derecho de cada uno a crear su propio puesto de trabajo. Nuestras necesidades son amplias y no esperamos que los milagros se produzcan. Aquí y ahora empezamos la lucha por nuestros espacios y nuestro tiempo. Somos un colectivo libre y autogestionario que apoyará toda lucha alternativa al hastío consumista. Estamos aquí para crear un movimiento squat en Barcelona. Nosotros ocuparemos y lucharemos junto a los que tengan conciencia de sus necesidades. VIVIR NO ES UN LUJO, OCUPACION CONTRA EL LUJO
MOVIMENT OKUPA 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.
Moviment social Ideologia Bases Tipologies Origen História a Catalunya Vallcarca
Definició d'espai okupat actual, fet per els integrants d'una casa okupada:
• Una casa okupada es un grito de lucha contra este sistema económico que nos obliga a dedicar la mayor parte de nuestro sueldo/dinero para pagar por un techo, algo que es de primera necesidad. Es un acto de insumisión contra la lógica del sistema capitalista que todo lo convierte en mercancia. Es un acto de ruptura a la oferta y la demanda, es un espacio fuera del intercambio monetario. Es un stop, un basa, una parada. Un lugar que permite huir del chantage económico y permite relacionarse fuera de éste. • Un espacio okupado es un lugar que permite llevar a termino actividades colectivas, establecer lazos comunitarios. No es tan solo un espacio fisico que se comparte, sino andar y escoger entre todas, escapándose del aislamiento y la soledad que nos impone la sociedad donde vivimos. • Un espacio okupado es un espacio que permite reunir y practicar la autogestión de colectivos y grupos, sin depender de las instituciones. Funcionando asambleariamente, sin especialización, etc. Permite diseñar la vida personal y colectiva. Ser la propia fontanera,... • Un espacio okupado es un recuerdo y una reafirmación de la lucha de gran parte de la humanidad: de los jornaleros que ocupaban y ocupan tierras, de las asociaciones de vecinos y colectivos de barrio que ocupaban casas en los años 70, de los obreros que toman y autogestionan los talleres y fabricas, de las fiestas populares que ocupan las calles y plazas, etc. • Nos están obligando a ser todas propietarias, a pagar 40 años a los bancos, a estar atadas a la hipoteca y vivir bajo el terror de perder el puesto de trabajo, a respetar la propiedad privada por encima de las necesidades de las personas. Nos están obligando a traicionarnos a nosotras mismas.
MOVIMENT OKUPA 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.
Moviment social Ideologia Bases Tipologies Origen História a Catalunya Vallcarca
Assambleade Vallcarca ala plaçade la Farigola
No podem parlar de okupació sense parlar de assemblearisme ni autogestió, ja que són dos dels pilars més important en l'okupació. Assemblearisme: Totes les decisions importants es passen per assemblea, això facilita la ruptura de poder individual. Aquesta assumeix tot els poders i sempre s'intenta de arribar al consens. Autogestió: Tant per la il·legalitat dels espais okupats com per ideologia, els espais okupats sempre són autogestionats.
Treball dels veïns en l’autoconstrucció del primer hort de Vallcarca
MOVIMENT OKUPA 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.
Moviment social Ideologia Bases Tipologies Origen História a Catalunya Vallcarca
Balcó dels veïns de Vallcarca defensant l’okupació
Segons les finalitats dels espais okupats trobem diferents tipologies: Vivenda: En una vivenda, els integrants viuen en ella. Són espais privats i no s'hi fa cap tipus de activitat pública. Reivindicació a la falta d'una vivenda digna i l'especulació que es fa violant aquest dret.
Centre okupat
MOVIMENT OKUPA 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.
Moviment social Ideologia Bases Tipologies Origen História a Catalunya Vallcarca
Façana antic ateneu popular de Vallcarca
Segons les finalitats dels espais okupats trobem diferents tipologies: Centre social: En un centre social l'espai és públic i la finalitat és donar als veïns un espai per poder fer activitats de tot tipus, socials, culturals, esportius, etc... Aquestes activitats poden anar des d’un espai per aprendre un idioma, a un espai per fer un taller de fusteria, fins a universitats lliures.
CSO La mekanica
MOVIMENT OKUPA 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.
Moviment social Ideologia Bases Tipologies Origen História a Catalunya Vallcarca
Comunitat del poble d’Aineto
Segons les finalitats dels espais okupats trobem diferents tipologies: Pobles: En un poble okupat, els integrants busquen les dues coses anteriors, una vivenda i un espai per poder fer les activitats necessàries per viure, aquest tipus d'okupació es dona en els pobles abandonats, normalment en un medi rural, i normalment, en els inicis, s'han de reconstruir les cases.
Jornades de trobada al poble autogestionat d’Aineto
MOVIMENT OKUPA 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.
Moviment social Ideologia Bases Tipologies Origen História a Catalunya Vallcarca
Segons les finalitats dels espais okupats trobem diferents tipologies: Solars: En un solar, l'espai també és públic i la finalitat és aconseguir un lloc de trobada per els veïns: com per exemple un hort urbà, una plaça, un parc infantil o un camp de futbol.
Solarde LA Cantera a Vallcarca okupat per fer trobades i un Camp de fútbol.
MOVIMENT OKUPA 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.
Moviment social Ideologia Bases Tipologies Origen História a Catalunya Vallcarca
Resistència a un desallotjament
Origen del moviment okupa Influències de les comunes hippies dels ‘60 i ’70. A finals dels ‘70, estava estès amb força a llocs com Alemanya, Regne Unit, Holanda, Dinamarca o Itàlia... No oblidem tampoc el sorgiment de tribus urbanes o mogudes contraculturals i/o subculturals com podia ser el Punk.
Grup demúsica punk en un CSO,.
MOVIMENT OKUPA 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.
Moviment social Ideologia Bases Tipologies Origen Historia a Catalunya Vallcarca
Squat de Girona
Origen del moviment okupa La generació que va viure i participar en les lluites del canvi de la dictadura a la democràcia era una generació derrotada als inicis dels ’80. El jovent d’aleshores, una nova generació, va ser la que va començar amb el fenomen de l’okupació, entès com una lluita social. Ressorgeixen els Ateneus inspirant-se en els d’abans de la dictadura. Els de caire llibertari com una resposta anarquista contra altres tipus d’organitzacions controlades per gent de partits de la Democràcia.
Reunió en Ateneu
MOVIMENT OKUPA 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.
Moviment social Ideologia Bases Tipologies Origen Historia Catalunya Vallcarca
SCO independentista a Catalunya
Hitoria del moviment okupa a Catalunya La primera okupació a Catalunya, concretament al barri de Gràcia van ser realitzada per l’anomenat «Colectivo Squat de Barcelona» fundat a finals de setembre de 1984 per grup de joves que buscaven una alternativa als seus problemes amb l'atur, la falta d'un espai vital. El moviment adquiria consistència a l’estranger i en llocs de l’Estat. Per tant l’okupació a Catalunya és hereva de diferents lluites anteriors però alhora s’integra en el context europeu de la lluita per les okupacions.
CSO a Catalunya
MOVIMENT OKUPA 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.
Moviment social Ideologia Bases Tipologies Origen Historia Catalunya Vallcarca
Edifici okupat Blokes Fantasma
Hitoria del moviment okupa a Catalunya Després de les primeres experiències de finals de 1984 i de tot el 1985, l’okupació a l’àrea de Barcelona va quedar aturada durant tot el 1986. L’any 1987 es un any clau en la història de l’okupació a Cataunya, especialment a Barcelona, ja que retornarà amb força i estabilitat. El 1989 es va okupar la «Kasa de la Muntanya», la que ha sigut el Centre Social Okupat més influent a Catalunya.
Centre okupat Kasa de la Muntanya
MOVIMENT OKUPA 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.
Moviment social Ideologia Bases Tipologies Origen Historia Catalunya Vallcarca
Desallotjament del Cinema Princesa
Hitoria del moviment okupa a Catalunya En l'okupació del Cinema Princesa, que va ser la primera vegada que es va fer una molt forta oposició al seu desallotjamental 1996 i per l'aplicació del nou códi penal que augmentava el grau de criminalizació de l'okupació. Totes aquestes okupacions ens mostren com la lluita okupa anava creixent i, a més a més, anava integrant membres de diferent ideologia i cercles socials cada vegada més diferents.
Desallotjament del Cinema Princesa
MOVIMENT OKUPA 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.
Festa rave.
Moviment social Ideologia Bases Tipologies Origen Historia Catalunya Vallcarca
Hitoria del moviment okupa a Catalunya A partir del 2000, amb el creixement del moviment «ravero», comencen els desallotjaments de molts centres socials okupats. En l'actualitat, la comunitat dels veïns de les okupes, moltes vegades mostren bona acceptació al centres socials okupats. Fins al punt de estar una setmana de manifestacions seguides en el barri de sants al 2014 per l'intent de desallotjar i enderrocar el centre social okupat «Can Vies».
Reconstrucció de Can Vies.
MOVIMENT OKUPA 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.
Moviment social Ideologia Bases Tipologies Origen Historia Catalunya Vallcarca
Edifici abandonat i tapiat.
El moviment okupa a Vallcarca - Construccions espontànies de classe mitja-alta + Urbanització de La Riera (1945-1955) = increment demogràfic amb aparició d’elements d'una cultura popular = l'inici de la historia del barri. - Plans Urbanístics: 1976, 2002, 2008 = zona inmodificable. Degradació = devaluació dels preus + especulació = resistència veïnal. - Okupació dels espais abandonats: "la primavera de la okupació a Vallcarca". De 1999 a 2007 es van arribar a okupar més de 30 cases abandonades.
Bandera a Vallcarca a favor de l’okupació.
MOVIMENT OKUPA 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.
Moviment social Ideologia Bases Tipologies Origen Historia Catalunya Vallcarca
El moviment okupa a Vallcarca -El Manantial: Primer edifici okupat a Vallcarca al 1999. -Punt de trobada i d’activitats. Origen de la reivindicació social i de la lluita contra el pla. -Poca organització política + festes continues = desvinculació veninal + conflictes. -Desallotjat i enderrocat al any 2005.
Enderrocs del Manantial
Font de la Nina (Manantial).
MOVIMENT OKUPA 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.
Moviment social Ideologia Bases Tipologies Origen Historia Catalunya Vallcarca
Pintada en un solar abandonat i enderrocat
El moviment okupa a Vallcarca -Degradació fomentada pels okupes = conflictes amb veïns (teixit fragmentat). - Aquest argument s'anava alimentat tant pels medis de comunicació, que acusaven de terroristes als okupes, com mitjançant els interessats inmobiliaris. - Execució del del Pla amb la finalitat d’higienitzar el barri = inici dels enderrocs. (hi ha qui pensa que aquesta estrategia ha estat programada per l'ajuntament)
Policia a punt de desallotjar una vivenda okupada.
MOVIMENT OKUPA 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.
Moviment social Ideologia Bases Tipologies Origen Historia Catalunya Vallcarca
Façana dehabilitada del Carrer d’Argentera
El moviment okupa a Vallcarca - Plataforma veinal d'okupes de Vallcarca: mobilització arreglant les cases i els carrers degradats. Com es el cas del Carrer Argentera (major index d’okupació de Barcelona). Van construir un local social, un gimnàs i zona d'escalada, un restaurant, horts, etc. Tot aixó va donar una vida al barri passant d'un estat d'afectació a una estratègia de lluita i resistència al barri. -L’ajuntament mostra una falta de respecte al barri a traves dels solars abandonats i deteriorant-se que possibiliten l'especulació de la zona.
Pintades alls enderrocs de davant del “Cementiri” de Vallcarca (Ediifici d’habitatge social per als reallotjats).
MOVIMENT OKUPA 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.
Moviment social Ideologia Bases Tipologies Origen Historia Catalunya Vallcarca
Pintades a Vallcarca
El moviment okupa a Vallcarca - Neix la plataforma salvem Vallcarca (2003) amb gent de diferents col·lectius de joves, veïns i més de 50 famílies, que contava amb la solidaritat dels okupes que s'identificaven com a veïns. Aquesta proximitat va reduir la distància entre veïns i okupes. - La arribada dels okupes a la comunitat de veïns va fer que des de 2006 s'organitzessin assemblees i manifestacions al barri en contra del Pla.
Pintades al “Cementiri” de Vallcarca (Ediifici d’habitatge social per als reallotjats).
MOVIMENT OKUPA 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.
Moviment social Ideologia Bases Tipologies Origen Historia Catalunya Vallcarca
El moviment okupa a Vallcarca Actualment el projecte està parat i el barri enderrocat. Els veïns han començat a okupar els solars abandonats per crear nous espais d´us comunitari .
CSO Old School
Plaça de la Farigola
Hort autogestionat
Camp de fútbol a la Cantera
MOVIMENT OKUPA 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.
El moviment okupa a Vallcarca Espais okupats:
Moviment social Ideologia Bases Tipologies Origen Historia Catalunya Vallcarca
La Cantera
Plaça de la Farigola
Hort urbà
El segon asalt
Ateneu Popular
CSO Old School
Casa Baixada Gloria
Blokes Fantasma Kasa de la Montanya
MOVIMENT OKUPA 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.
Moviment social Ideologia Bases Tipologies Origen Historia Catalunya Vallcarca
Article sobre la okupació a Vallcarca representant algun dels veïns: De okupas a la voz alternativa de Vallcarca ANA C. BAIG Y MARTA VALLCANERA
Al entrar el ruido es abrumador. El aspecto informal y despreocupado de la gente, junto con el olor a cigarrillo que impregna la sala, se asemeja al de las -reuniones clandestinas de antaño. Hay un ir y venir de personas entrando y saliendo de La Riera, la bodega perteneciente a l’Ateneu Popular de Vallcarca. Las -risas de los de delante contrastan con la seriedad de los de atrás, que sentados alrededor de la mesa de madera, entre cervezas, papeles y ordenadores, discuten las propuestas que van a presentar esta tarde en las jornadas participativas, El Barri que volem. Las Jornadas participativas de Vallcarca, impulsadas por el Ajuntament de Barcelona son las reuniones de vecinos que se llevaron a cabo los días 26, 27 y 28 de noviembre de 2014 en el parque Sanitario Pere i Virgili. En ellas se pretendía acordar una alternativa a la reforma urbanística aprobada en 2002. El proyecto de 2002 consistía en edificar un área residencial de lujo en la zona conocida como La Farigola. Las primeras expropiaciones y derribos de las casas afectadas por la reforma urbanística se empezaron a producir a principios del año 2008. Dos años más tarde, se convocaron los concursos para la ejecución de los proyectos urbanísticos y se empezó a construir el edificio para reubicar a todas las familias expropiadas. “Con la llegada de la crisis económica e inmobiliaria, el sector privado no ha podido hacer frente a la reforma y ésta no se ha ejecutado”, dice Ariadna de Miquel, arquitecta y técnica de urbanismo del Ajuntament de Barcelona. Según datos oficiales, a día de hoy, más de 160 viviendas han sido derribadas. Esto supone un total de 40.000 m2 (cuatro campos de fútbol), de los cuales más de la mitad continúan vallados y a la espera de que algún día se construya en su interior. Este hecho ha provocado el enfurecimiento y la decepción de los vecinos, así como la degradación de las zonas afectadas. “Los propietarios expropiados ven cómo, día tras día, las malas hierbas se van apoderando de sus antiguos solares”. Así es como Francesc Roma, técnico del barrio, define la situación en la que se encuentra el centro de Vallcarca. Los solares vacíos se han adueñado de las calles de La Farigola y de L’Argentera. Por ello muchos vecinos han empezado a compartir algunos de los puntos de vista de las asociaciones de carácter más alternativo. Por ejemplo, l’Ateneu Popular de Vallcarca (APV), que vela por la modificación del proyecto urbanístico actual, liderado mayoritariamente por la constructora Núñez y Navarro. “Desde que este plan se propuso, intentamos apoyar a las familias expropiadas, participando en manifestaciones y actos en contra del plan urbanístico”, explica Marc, uno de los miembros del APV. En Barcelona hay una gran tradición de asociacionismo, es por este motivo que proliferan los espacios como los Ateneus Populares. Por ejemplo: el de les Corts o el de 9 Barris; que son también de carácter alternativo como el de Vallcarca, en el que dedican sus instalaciones a proyectos culturales para el barrio. Según algunos integrantes de l’Ateneu Popular del barrio, Vallcarca es uno de los sectores con más casas ocupadas del distrito, ya que tras el fracaso del plan urbanístico aprobado, los derribos de las viviendas se han quedado a medias por falta de recursos económicos. Es por ello que ciertos grupos alternativos decidieron irrumpir en algunas de los edificios expropiados que quedaron abandonados, tras la fallida del sector de la construcción. Las ocupaciones aspiraban a ser una reivindicación pacífica, en su mayoría, en contra de la reforma urbanística adscrita al PGM, promovido desde la regidoría del distrito. Con estas acciones, los miembros del movimiento no solo pretendían demostrar su rechazo al proyecto, sino que también buscaban promulgar sus ideales antisistema y proteger el barrio de la especulación inmobiliaria, así como promover la cultura de libre acceso. “Yo no estaba muy de acuerdo con la ideología de este grupo, pero creo que hoy en día realizan una labor social en el barrio, cediendo sus espacios para la práctica de actividades diversas hacia la gente de Vallcarca” dice Xavier Graell, vecino del barrio de 25 años. Acciones didácticas como conciertos o talleres musicales para padres e hijos, se programan semanalmente en los diferentes espacios ocupados, actualmente gestionados desde el APV. El técnico del Barrio del Coll-Vallcarca, Francesc Roma, afirma que actualmente muchos okupas están dispuestos a pagar un módico alquiler por una vivienda y por los espacios que han ocupado y que están destinando a diversas actividades culturales. Después de once años “Vallcarca está en bragas, tenemos que luchar por un nuevo modelo de barrio que sea más factible y asequible”, según Jordi, miembro de l’Ateneu Popular y participante de las Jornadas. Desde su perspectiva, la mejor opción para el barrio es la construcción de un área residencial más funcional y cercana donde predominen las viviendas de protección oficial, así como los espacios públicos tales como la Plaza de la Higuera y los huertos urbanos. Tras estos años, la diversidad de opiniones en el barrio es evidente, pero cada vez son más los vecinos que coinciden y que quieren que Vallcarca conserve el aire a pueblo que la caracteriza. También pregonan la necesidad de habilitar más espacios públicos que sirvan para promover la vida de barrio. La Voz Alternativa del barrio ha conseguido aportar su granito de arena en la reconstrucción de Vallcarca, porque ha logrado ser escuchado y valorado por los vecinos, las diferentes asociaciones del barrio y las entidades públicas de la ciudad.
MOVIMENT OKUPA 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.
Moviment social Ideologia Bases Tipologies Origen Historia Catalunya Vallcarca
Conclusions: El moviment okupa a Vallcarca va començar a l’hora que a la resta de Catalunya. Va ser a causa de la degradació de vivendes abandonades per part de propietaris per culpa de la congelació del pla Urbanístic. Els integrants de les cases aprofitaven aquest abandonament per poder viure en construccions desaprofitades, i al mateix temps reivindicar l’abandonament d’aquests. Tot i haver tingut una petita època de descontrol per part d’alguns integrants del moviment, el okupes sempre han aportat al barri un caràcter reivindicatiu, actiu i participatiu en les tasques i activitats de Vallcarca.
Bibliografia: - Entrevista a antics i actuals okupes de Vallcarca - Observatoria de Vallcarca, Observatoridevallcarca.cat - A Infos, www.ainfos.ca - Alasbarricadas, www.alasbarricadas.org - Anarcoefemèrides, anarcoefemerides.balearweb.net. - Archivo Digital de la Auonomía Obrera, www.autonomiaobrera.net. - Brigades Catalanes, www.brigadescatalanes.org - CSO El Eskondite, eleskondite.blogspot.com - Info-Usurpa, squat.net/usurpa - Okupes de Barcelona, okupesbcn.squat.net -La Vanguardia, www.lavanguardia.es -Reviasta Diagonal, http://www.revistadiagonal.com - Revista LA 22, http://ediciones.la22.org
18. Juan Eduardo Cirlot i Arnold Schoenberg.
Lucas Jerman
Cirlot, SchĂśnberg y Vallcarca
El paisaje como sĂmbolo
un poeta, crítico del arte, medievalista, músico, mitólogo, iconógrafo. un hombre universal y hiperactivo mayor interes simbólico, sueños, mitología personas relacionadas Alfonso Buñuel Antoni Tàpies y grupo Dau al Set Andre Breton Marius Schneider, etnólogo y musicólogo Diccionario de simbolos – reconocimiento internacional surrealismo
Juan Eduardo Cirlot (1916–1973)
Arnold Schönberg (1874–1951)
familia judía de Viena uno de mas influentes compositores de musica clásica del siglo XX tambien teórico musical e pintor autodidacta de composición uno de los primeros compositores que hicieron composición atonal dodecafonismo Moses und Aron (Moisés y Aarón) un gran parte de esta ópera compuso mintreas viviendo en Vallcarca, en años 1931–1932
Baixada Britz 20 Schönberg en su casa de Vallcarca
Casa donde vivía Schönberg en Baixada Britz 20
Cuadro de Schönberg de una calle que parece ser Vallcarca
Cuando murió Schönberg, Cirlot escribio una poema en su memoria. Unos años despues un circulo de artistas y intelectuales colocó una lapida en la casa de Baixada Britz.
«Los objetos de orden mágico (simbólico) ocupan un lugar privilegiado en mi vida. Pondré un solo ejemplo. Una de mis veneraciones es Arnold Schönberg. Cuando supe que había vivido casi un año en Barcelona, Bajada de Britz nº 13, cerca del sublime barrio de Vallcarca, un insuperable gueto espiritual, me lancé de inmediato a recorrer los lugares santificados por el sacerdote de los Doce Tonos. Buscaba como un loco algún vestigio de su paso por este lugar campestre, ya que se trata de un lugar fuera de la ciudad, junto a una pequeña colina. Pensaba que era posible encontrar alguna cosa que me revelase la proximidad de un hombre, muerto en 1951 en California, que había residido en este lugar veinticuatro años atrás. Al fin encontré un pedazo de arbusto quemado; con un fervoroso cuidado, lo tomé en mis manos y me lo llevé a casa, donde todavía lo conservo. Este “resto de fuego” me dice más de Schönberg que todos los libros y todas las partituras. Es así como llevo mi vida y mis problemas, como todos los hombres, frente a la invisible muralla del destino.»
El texto es una respuesta a pregunta de André Breton del su libro L’Art magique (1955), que explica mucho sobre su entendimiento de lo simbólico y mágico, y valor que para el tenía Schönberg.
La Dama de Vallcarca, poema en prosa de Cirlot. Primera versiรณn (Muerte en Vallcarca) 1956, segunda 1957.
Lugar en poema descripciones, símbolos la avenida de las sombras escalera quebrada desventuradas puertas y ventanas quemadas la gran calle corresponde al Río del olvido camino tortuoso colina pedregosa paisaje megalítico el gran espacio secas paredes de aire negro inmensos valles cortados a pico corderos sin cabeza la casa del hierro verja azulada cima pedregosa el jardín azulejos celestiales los árboles se elevan sobre las casas, hacia las nubes y la colina corrales, huertos y jardines balaustradas domicilio del Antiguo Judío árbol desgarrado sábanas azules veleta gira sin viento grandes cúmulos de piedras montones de musgo los dedos
la gallina en su rincón montaña cristalizada casas pintadas de color azul cima pedregosa por debajo de puente pasan los grandes brazos cabaña del milagro campo de cera rocas en ruinas cementerios agujeros donde crecían las solemnes estalagmitas el bosque aplastado pueblo de los exterminios rocas circundantes catarata del silencio cruces ruinas grises jaulas enormes obscuros laberintos montañas silenciosas palacios azules fuente negra dragón dorado alto obelisco torres blancas cimas nevadas y cálidas calle recta y gris
estratos dolomíticos torres de humo abismo rocas negras, erizadas, angostas tejados agitados bosque verde y negro, blanco y verde montaña de Marte el mar dos piedras enormes paisaje de oro, los montes incendiados un lento río de agua dorada murallas resecas formas espantosas una torre de color sagrado la montaña doble jardín humano pirámide cruz
una cartografía de asociación y experiencía, una interpetación del lector
Colores de poema
La poema está llena de colores y sonidos. El color prevalente es azul, que se complementa constantemente con amarillo. Otros colores muy presentes son verde, blanco, negro, violácea … Una esquema que recuerda a mosaicosde Park Güell, que está tan cerca, casi unos metros de “domicilio de Antiguo Judío”. También algunas imágenes llevan una semejanza a formas irracionales “gaudianas”, como diría Cirlot, que también escribió un ensaye influente sobre Antoni Gaudí (Introducción a la arquitectura de Gaudí).
Simbolismo de poema
En el libro Cirlot en Vallcarca, donde se pública una versión final de La Dama de Vallcarca, Victoria Cirlot hace una interpretación de poema de su padre, que abre muchas relaciones de poema con el barrio, la vida de Cirlot, su Diccionario de símbolos, y Schönberg. Ella misma también dice en el documental Cirlot. Una mirada de Bronwyn, que “Barcelona hay, podríamos llamar, toda una cartografía simbólica que se relaciona con mi padre. Yo creo que, en este sentido, el barrio del Vallcarca fue más importante …”
DUALIDAD – signo de Géminis monte y valle tierra y cielo infierno y cielo azul y amarillo … … Moisés y Aarón dualidad en ARBUSTO QUEMADO: arbusto ardiente, un símbolo bíblico, judío llama de cielo, polvo de tierra copa de ramas en el cielo, copa de raíces en la tierra
Fuentes
Juan Eduardo Cirlot, Victoria Cirlot: CIRLOT EN VALLCARCA. (fotografías Manel Armengol) Alpha Decay, Barcelona 2008 Enrique Granell: JUAN EDUARDO CIRLOT. LA HABITACIÓN IMAGINARIA. Ediciones Siruela / Arts Santa Mónica 2011 Jaime D. Parra: EL POETA Y SUS SÍMBOLOS, Variaciones sbre Juan Eduardo Cirlot. Ediciones del Bronce, Barcelona 2001 J. E. Cirlot: GAUDÍ, UNA INTRODUCCIÓN A SU ARQUITECTURA. Triangle postals, 2008 Gerard Gil: CIRLOT, LA MIRADA DE BRONWYN. (documental). Mallerich films-Paco Poch i Lamola, 2005
fotografias de Vallcarca: Manel Armengol fotografia de Schönberg en Vallcarca y el cuadro de Schönberg cortesía de Enrique Granell
Lucas leyendo un fragmento del poema La Dama de Vallcarca de Cirlot, en la visita a Vallcarca realizada el dĂa 15 de Octubre de 2015.