Treballs d’investigació a Poblenou Octubre 2016
Taller Temàtic Habitatge i Rehabilitació ETSAB-UPC. Curs de cinquè 2016-17, Primer Quadrimestre
Professors Coordinadors: Eva Prats (Projectes), Antoni Ramon (Composició) Professors: Ricardo Flores (Projectes), Jordi Maristany (Tecnologia), Daniel Mòdol i Zaida Muxí (Urbanisme) Becària: Carme Carbó
INDEX 1. Desembocadures de rius i rambles a la geografia. Lucía Redondo + Pau Manubens
11. Valles i tancaments. Saray Bosch + Francisco Jimenez
2. Mapa del nivell freà c dels pous. Francesc Gené + Yuki Roig
12. Turisme i gentrificació. Maurus Leuthold + Jorge Aldama
3. Teixit associa u del Poblenou. Helena Cepeda + Júlia Leigh
13. Teixit Industrial al Poblenou. Alex Carrer + Laura Gu érrez
4. Assentaments il·legals. Ione Beiztegui + Alberto Ianne
14. Registre dels veïns del barri. Carlos Muñoz + Josefina Madrea
5. Materials de construcció. Irene Mar nez + Sara Serrano 6. Mapa de sons. Eva García + Alícia Fernández 7. Estudi d’alçades i mapa del cel a Poblenou. Pieràngela Humet + Nicole Churba 8. Personatges del barri. Òscar Soler + Celia Sepó 9. Edificis amb interès per a ser reocupats amb nous programes. Luciana Charroqui + Oscar Guillen 10. Pere IV. Marta León + Jaume Nadal
1. Desembocadures de rius i rambles a la geografia. LucĂa Redondo + Pau Manubens
2. Mapa del nivell freĂ tic dels pous. Francesc GenĂŠ + Yuki Roig
3. Teixit associatiu del Poblenou.
Helena Cepeda + JĂşlia Leigh
Associacionisme:: “Tendència a crear associacions cíviques, polítiques, culturals, etc.”
Associació:: “Conjunt dels associats per a un mateix fi i, en el seu cas, persona jurídica per ells formada.”
“(…) un barri no és una simple expressió geogràfica ni tampoc una unitat natural donada, sinó que és el resultat concret d’una forma d’urbanització impulsada mitjançant l’estructuració de processos polítics, económics i socials”. (p. 19 Un barri fet a cops de cooperació) L’història del Poblenou prèn importància ben entrat el s. XIX, arrel de la industrialització que afecta aquell municipi als afores de Barcelona i que el posa al mapa com a pol productiu per a la ciutat.
La data de referència de l’inici de l’activitat industrial és el 1847, arrel de les polítiques urbanes que busquen un descentrament de l’hegemonia industrial a Sants, per la proximitat amb el port, per l’accés a rieres i per l’infraestructura ferrocarril que nodreix el costat del Besòs. Així, progressivament, els prats d’indianes destinats a l’agricultura es reconverteixen en nuclis fabrils, eminentment dedicats la indústria tèxtil i metal·lúrgica.
”A partir de la dècada de 1840, els treballadors començaren a intentar associar-se per defensar els seus interessos. La primera base organitzativa fou la Societat Obrera, un tipus d’associació d’ajuda mútua que aglutinava als treballadors d’un mateix ofici com a mesura d’autodefensa front les agressions patronals. [...] constituïren un clar antecedent condensat del que després serien les formes d’agregació per excel·lència del proletariat .” La Ciutat Invisible
El creixement de la població és un esdeveniment ràpid i amb una composició poblacional homogènia; obrers/es que es mouen cap als centres de treball. Com molt bé s’explica a Un barri fet a cops de cooperació: “Els habitatges es construïren als intersticis que deixaven els prats d’indianes i les manufactures, a les llenques que quedaven als marges, entre aiguamolls fangosos, joncars i llagunes inhòspites. El procés d’industrialització anà aparellat amb la urbanització intensiva del sòl i propicià l’emergència de formes inèdites d’habitar el territori”. (p. 22)
Aquesta revolució social es desenvolupa mitjançant l’associació obrera, que són el sindicat i la cooperativa, enteses com a dos formes d’associacionisme complementàries. Sense entrar molt en detall esmem l’importància que tingué l’anarquisme, introduït especialment amb la CNT al Poblenou. L’objectiu final no era altre que l’abastiment alimentari, d’equipaments, prestacions socials, educació, i sanitat. A més a més aquestes entitats oferien crèdit, habitatge i renda associada al treball cooperativitzat pels associats.
El fet migratori esdevé crucial per a la conformació del Poblenou, i s’organitza de tal manera que s’acaben generant agrupacions (edificis, carrers, veïnats) de persones amb els mateixos origens. Es crea així una nova cultura de carrer, diferenta del lloc d’origen i del d’arribada, que genera un sentiment de pertinença, de comunitat.
D’aquella època, amb crescudes i decreixements del nombre d’associats i una història molt lligada al transcurs vital del temps a la ciutat, ens ha quedat un fort sentiment de pertinença per part del poble i tot el seguit de grups que treballen de forma cooperativa, per la consecució d’una sèrie de millores per als habitants encara que ja no sigui al marc de les fàbriques i les cooperatives productives obreres. De fet, el model associatiu al Poblenou ha passat a ser més del tipus cooperatiu de consum, cooperatiu productiu de baix impacte i altres associacionismes, que per les característiques antes esmenades, entenem que s’extén a institucions com serien els ateneus socials, casals, centres cívics, espais culturals, esportius, espais de creació d’art, i educatius, bé sigui formal (on es desenvolupen AMPAS) o en el lleure.
El sentiment de comunitat sumat a la consciència de classe obrera amb una cultura de resistència vers els conflictes socials que pateixen abocarà a que ja el 1840 tinguem notícia de les primeres associacions obreres. Les demandes tenen tant a veure amb les condicions laborals com amb les condicions de la vida de la comunitat, en busca d’unes millores mínimes que garanteixin el benestar social.
”El pes de l’activisme reivindicatiu dels barris obrers més degradats del centre urbà i dels petits municipis agregats a la ciutat a finals del segle IXI i principis del XX constituïa la base de l’anarcosindicalisme català des dels orígens de l’internacionalisme i molt especialment després de la creació de la CNT el 1910.” Susanna Tavera
Les fàbriques metal·lúrgiques del barri fabricaren vehicles blindats com aquest de la Casa Field núm. 2, una mena de tancs autogestionats (1936). Font: AHP
Comitiva infantil de Pau i Justícia al carrer Pere IV, a punt de sortir d’excursió (193?) Font: AHP
”Un barri no és una simple expressió geogràfica ni tampoc una unitat natural donada; és el resultat d’una forma d’urbanització impulsada mitjançant l’estructuració de processos polítics, econòmics i socials. [...]Aquest resultat del procés urbanitzador no s’ha donat mai d’una forma neutral ni homogènia, sinó que sempre ha estat íntimament relacionat amb l’estructura socioeconòmica dominant.” La Ciutat Invisible
Eva Sans Evitzkaya, Matteo Lencioni, SulĂŠ Duc i Julia Clay
4. Assentaments il¡legals.
Ione Beiztegui + Alberto Ianne
Ejemplos de los asenamientos ilegales
Asentamiento ilegal 1
Asentamiento ilegal 2
Asentamiento ilegal 3
Asentamiento ilegal 4
Asentamiento ilegal 5
Estudio de los asentamientos 7 y 8
Asentamiento ilegal 7
Asentamiento ilegal 7
Asentamiento ilegal 8
5. Materials de construcciĂł.
Irene MartĂnez + Sara Serrano
6. Mapa dels sons.
Eva García + Alícia Fernández
Personas
Trรกfico
Industrial
Trรกfico
7. Estudi d’alçades i mapa del cel.
Pieràngela Humet + Nicole Churba
8. Personatges del barri. ร scar Soler + Celia Sepรณ
9. Edificis amb interĂŠs per a ser reocupats amb nous programes. Luciana Charroqui + Oscar Guillen
10. Pere IV.
Marta Leรณn + Jaume Nadal
11. Valles i tancaments.
Saray Bosch + Francisco Jimenez
12. Turisme i gentrificaciรณ. Maurus Leuthold + Jorge Aldama
13. Teixit industrial i associatiu.
Alex Carrer + Laura GutiĂŠrrez
14. Registre dels veĂŻns del barri. Carlos MuĂąoz + Josefina Madrea