- ¿Y tu estas bien situada, aquí delante del colegio, no? M: Bueno, pero este cole es de niños pequeños y … chinos, pakistanís, marroquís, y indios de esos de Paraguay, o Uruguay, pues esos no comen nada.
CARLES
39 anys. Fa dos anys que viu a Vallcarca. És d’Equador i va vindre a buscar feina, actualment viu al carrer Bolívar, al costat d’un dels solars que han quedat desprès dels enderrocs del mateix carrer. Viu amb la seva dona i una filla de 5 anys. -Cuanto hace que vives aquí? J: Un par de años.
32 anys, Viu a l’avinguda vallcarca num 34.viu al barri des de petit. Ara està buscant pis per independitzar-se i un dels llocs en els que esta mirant és Vallcarca.
-Te gusta el barrio? J: sí lo veo bien el barrio, antes aqui habia un hotel (La Casita Blanca) y ahora lo han derribado. Me gusta el espacio, no para niños. Me gusta la idea, que todo esto vaya a ser una área grande con espacio para peatones. -Conoce el Plan Urbanístico? J: Sí, claro esta casa está afectada. Sí que lo conozco. Yo estoy de alquiler. Creo que hay que dar paso al progreso, si uno se lo mira bien.. está bien que hagan areas verdes. -No cree que hay muchas areas verdes en el barrio? J: Hay un plan de reubicar a las personas en pisos, y la gente esta deacuerdo. -Cree que esta bien conectado el barrio? J: Si, con el metro el autobús.. si. Me suelo mover en metro. -Conoce alguna asociación de vecinos? J: No conozco, sé que hay alguna del barrio de Vallcarca y Penitents y se reúnen ahi pero no conozco. -Conoce algún lugar de reunion con los vecinos? J: No conozco lugares de reunión. Lo que si que hay mucha bulla en las fiestas de octubre del barrio. -Sabe si hay movimento okupa en el barrio? J: si, hay mucho movimiento okupa, no tengo mucha idea he oido por comentarios pero no podria opinar. -Conoce a sus vecinos? J: Si, se podría decir. Nos saludamos, no hay suficiente confianza para más, la mayoría son gente mayor. -Cambiaria algo del barrio? J: Creo que está bien, no cambiaría nada. -Está contento con la vivienda? J: Son bastante antiguas la mayoría. Tienen muchos años, la mínima más de cien años. Por eso creo que es mejor que se hagan nuevos espacios. -Qué ve desde la ventana? J: La calle Bolívar.
- ¿Y de pequeña cuando decía bajar a jugar la plaza era esta plaza? M: No, era la que había antes. Era aquí claro. Estaban mis padres, yo estaba en la esquina y desde aquí ya te controlaban, entonces te pegaban dos gritos y venias.
-Vius a Vallcarca? C: Si. -Quins records tens del barri de petit? C: Molt bé, doncs mira jo vaig nèixer a prop del Hospital de l’Esperança que està a prop del barri de Vallcarca, i he viscut a Vallcarca tota la meva vida. I tinc trenta i pico. Estava o està davant de la Caseta Blanca -hotel de contactes que van derrivar molt conegut-. He fet tota la meva vida al barri, treballo al barri. Vaig treballar a l’esperança també, a un bloc d’edificis d’aqui enfront que te una piscina dalt de tot, jo estava de socorrista vaja. I bueno, recordo la meva infancia també jugant aqui al barri, perquè jo anava a la plaça i sempre jugava, quan era l’antiga Plaça Lesseps que no ve al cas però era una plaça molt més feta per als ciutadans. Anava a l’escola a la Selva de Sant José, el que es ara el actual Sunion. Així que si, considero que he fet una vida molt del barri. M’agrada fer vida al barri, m’agrada el barri tot i que té moltes carències pel tema pressupostari. -Un espai que recordes especial de quan eres petit, a part de la Plaça Lesseps? C: Si, el Parc Güell, encara que no sé si s’arribaria a considerar del barri però si que crec que una part toca al barri. Jo considero que el Parc Güell és del barri. -Vallcarca queda en una vall, enmig de muntanyes, això com afecta al barri? C: A mi que tot sigui costa amunt no em suposa cap problema, es més m’agrada perquè al ser costa amunt potser fa que sigui un barri turístic, que es conservin els carrers així petitons amb escales, li dóna un punt de vista molt maco per a mi. -Sempre has viscut a la mateixa casa? C: Si. -T’agrada? C: Bueno és una casa dels anys 70 o 80 que l’unic dolent és que dóna al carrer Vallcarca, amb el soroll que això suposa. Però per dintre es una casa que esta bé. -Què veus des de la finestra? C: L’avinguda Vallcarca. -Quins són els punts de trobada actuals del barri? C: Aquest tema és molt interessant, hi ha un noi Marco, va fer un estudi sobre això. Sobre la història del barri, molt interessant. Aquest és un barri nou, fa 50 anys hi havia molt poquetes cases aqui. Eren cases disperses. Alheshores aquest barri no s’ha construit amb una herencia. La gent ve de llocs molt diferents, en un edifici tu pots no conèixer a ningú. Perquè la gent a vegades no està interessada en trobar-se gent, sinó en estar-se a casa. Però si que es veritat que alguns punts de trobada si que hi ha, com el que estem actualment, La Bodega de la Riera. És un punt de trobada juvenil, d’associacions juvenils de possar coses en comú per a la gent del barri. I está molt bé. I fer vida social. -Es realitzen activitats i coses aixi? C: si, com per exemple concerts, exposicions i activitats diverses. -Què en penses dels turistes? C: A mi els turistes m’encanten, li donen vida al barri. Li donen un altre punt de vista al barri. I què vols que et digui, també ens aporten conèixer més llengües. -Sobre el Pla Urbanístic, els enderrocs, què en penses?
PEDRO 74 anys, ha viscut tota la vida a Vallcarca. Vivia al Carrer Farigola núm 6, va estar afectat pel Pla Urbanístic ha estat reallotjat en l’edifici anomenat “el cementiri”. Ens parla de com era la vida al barri i com ha vist canviar tot. -Ha viscut ací des de sempre? P: SÍ, Jo vaig nàixer a Calahorra, i als 3 mesos em van portar al carrer Farigola, em vaig casar i com em van tirar la casa vaig vindre aquí. -Llavors ha vist canviar el barri bastant. P: Sí clar. Això abans no era un barri, era un poblet. Petit, però hi havien botigues: espardenyeries, lleteries, colmados, carnisseries. Tenia vida. I ara no té res. Ja li dic, jo vivia al carrer Farigola, em van tirar la casa d’una manera que marxes i encara no estava al carrer que ja tenia als paletes dintre i ja la van començar a tirar. -I com va viure aquest procés de reallotjament? P: A la força, “a la força maten i t’escanyen” diuen, no? Però no només jo. Aquesta casa està plena de gent com jo. Jo portava en aquella casa 48 anys. Tens molts records. Van nèixer els meus fills allà. -I quins records té del barri de quan era petit? P: Anava al col·legi del Ballester, de l’Ajuntament. I ens juntàvem tots, no era com ara. Era un carrer sense asfaltar i al mig corria una riera d’aigua. Ens juntàvem els nanos a jugar a la pilota.coses de nanos. Baixavem a la riera a jugar. La riera és l’actual Avinguda de Vallcarca. La joventut sempre es recorda bé. Tenia molts amics que ara viuen amb nosaltres. La meva dona està més contenta amb aquesta casa. Vivíem en una planta baixa, no teníem veïns ni a dalt ni a baix. ERa com una torreta, amb jardí. La vam arreglar bé, em vaig gastar els nostres cales, vam arreglar les tuberies que eren antigues. Vaig posar noves de cobre, però tot fóra. M’estaven tirant, la policia a la porta i els paletes dintre de casa. Hi havia molts okupes i la policia no volia que es fotessin dintre. O era l’excusa que ens donàven. -La relació amb els okupes, com ha estat al llarg dels anys? P: Jo, personalment no tinc res contra ells. Tinc amics que són okupes. Tinc amics que no els tracten. El primer hort que es va fer va ser a Farigola on està ara pero una cantonada més amunt d’on està aquest ultim, fa molts anys hi havia un col·legi. -I el nou edifici li agrade? P: A la meva senyora molt. Té dos habitacions petites on hi cap un llit i prou, i una habitació de matrimoni que està bé. Però jo vaig comprar el dormitori i l’armari no em cabia bé. una cuina maca lavabo maco i menjador bé. Finestres que donen a vallcarca es veu el Tibidabo. Esta bé. Però hi ha molt soroll. Per poder dormir em poso cascos. La vida era diferent allí no tenia veïns, la casa estava amagada en un carrer que feia costa a l’esquerra L’edifici es lleig, ja li diuen “cementiri”. -Hi ha molts turistes a Vallcarca? P: hi ha menys turistes, ara es baixen en Lesseps. Però molts et venen i esta molt mal indicat, veuen el Tibidabo i es pensen que es el Park Güell -Hi ha espais de trobada al barri? P: una vegada a l’any fem les festes de vallcara. I estan les associacions, la meva dona esta ara allà, fan ganxet, es junten, xerren..
-Hi ha moltes associacions? P: Hi ha tres: la dels Penitents, la del carrer Bolívar i la del pont de Vallcarca. La gent va allà a ballar, ensenyen anglès, pintura. Nosaltres anem a jugar al dominó. -Canviaria alguna cosa del barri? P: Els polítics. Els trauria del barri, que la gent del barri fes el que vulgues. Ara hi ha un problema: jo -no jo, tots els veïns que estàvem allà- havíem d’anar al Carrer Farigola, les vivendes les havia de fer Nuñez i Navarro. Va haver un judici, i les tenia que pagar l’Ajuntament. Entre ells fan pactes que no es mosseguen. -El Pla Urbanístic esta parat? P: Si, el primer és que no tenen un duro. Casualment aquí ara hi ha molts pisos buits. I estan mirant aquelles vivendes que queden enfront per a tirar-les i que aquells veïns vinguin també aquí. -Les demolicions han destruït el barri? P: Un carrer sense botigues no té vida. Segons quin carrer a les 8 de la nit fa por, el carrer Gomis per exemple. La gent té por, si hi ha aparadors i llum hi ha vida. La vida la fa el comerç. -Algun espai que recordi? P: Abans del viaducte hi havia un pont petit. Sortien unes escales que baixaven i hi havia una casa de metall que queia a l’aigua per la riera i ho agafàvem per a anar al cine. Jugàvem a tenis, a tot. al mateix carrer. Jo anava a casa de l’escola, deixava la cartera i marxava a jugar. Passaven carros pel carrer, no hi havien ni cotxes. El metro s’acabava a Lesseps. En aquella església vaig fer la comunió i em vaig casar. I la xurreria estava a la Plaça de la Creu. -Li agrada més la Vallcarca d’ara o la d’abans? P: M’agradava més la Vallcarca d’abans. Tenies amics, botigues, tot. I ara, gràcies a que hem fet les associacions als veïns els coneixem perquè sinó.. No et saludaven. A força de dir “bona nit” i “bones tardes” et vas fent. Ha canviat la gent. Ara costa molt conèixer als veïns -Com creu que influeix la topografia? P: De petit no tenia problema, pujava a tot arreu. Ara ja és diferent. Avui en dia hi ha més mitjos però hi havia més vida abans. -Com li agradaria que fos el barri? P: Pues com estava abans. Enyoro la meva joventut, ballàvem en festes fèiem Sant Joan amb fogueres al carrer cambrils. Ara ho fem a la plaça on han tirat les cases. -Als solars que hi ficaria? P: Vivenda. Segons els plans més de quatre pisos no es poden aixecar. Haurien de ser tants per a la gent de lleure com per a la gent d’ací o d’on sigui. El que importa es que donin vida. Que no passi el que ha passat. Pensar en la gent que pot pagar molt poquet de lloguer, la gent fa sacrificis per arribar a fi de mes. -Algun equipament? P: Si, fa falta molt un institut. S’ha demanat moltes vegades a l’ajuntament, però no hi ha cales.
SENYORA REALLOTJADA ANONIMA Viu a l’edifici anomenat el “cementiri” des de que li van expropiar i derribar la seva casa on havia viscut tota la seva vida. Només vam poder xerrar en ella uns instants perquè no li agrada parlar del tema. -Le gusta este edificio o preferia el que vivia antes? S: Hombre, yo llevaba más de cincuenta años en mi casa es como lógico que me guste más el anterior, tienes tus cosas has vivido tu vida allí, criado a los hijos ver nacer a los nietos.. Entonces claro, es normal. -El barrio ha cambiado mucho, ¿no? S: Ha cambiado no. Lo han dejado hecho una porquería porque si te quitan y te hacen los edificios pues fenomenal. Pero para dejarlo como está, estaba mejor antes. -Y la vivienda de ahora, ¿qué le parece? S: Con la vivienda estoy contenta, nada más.
MARIA JESUS 55 anys. Els seus pares tenien una botiga a l’Avinguda Vallcarca, 86. Mai ha viscut al barri però treballa en una botiga Multipreus Vallcarca, un negoci familiar al Carrer Bolívar. Dimarts 27.10.2015, 19:00h, Carrer Bolívar. - Viu per aquí? MJ: No, he nascut, he nascut. - Llavors, tens records de barri? Ha canviat? Com el veies abans i com el veus ara? MJ: A veure, era un barri que hi havia de tot, de tot. Botigues de tota mena, de tot. - Hi havia activitat, moviment. MJ: Si, Si, si, si. - I recorda on anava a jugar? O algun lloc especial? MJ: No. No, perquè clar, jo havia nascut aquí, el meu pare tenia una botiga, però no vivíem aquí. Llavora’ns, jo m’havia mogut en el trocet de la acera allà a la botiga, que no pesaven tants cotxes a l’Avinguda Vallcarca. - Ha vist canviar el barri? MJ: Buah, moltísim! - A millor o a pitjor? MJ: No, a pitjor, a pitjor. A darrere, per exemple, de l’Avinguda Vallcarca, nº 86. - Era un bloc de pisos? MJ: Si, és un bloc de pisos, és. Per poc temps, però és un bloc de pisos. Per que ara volen tirar-lo també. - Tot aquest canvi del barri com l’as viscut? MJ: A mi em fa pena. - Que ha canviat del barri? MJ: Tot, tot. No hi han cases, no hi han botigues. A darrere de l’avinguda Vallcarca 86 hi havia de tot. Hi havia una bacallaneria, hi havia una peixateria, hi havia drogueria, hi havia forn, hi havia colmado, tocineria, una espardenyeria, carnisseria, hi havia de tot, de tot. El colmado del meu pare. Vull dir, hi havia de tot, però de tot. - I s’ha anat perdent aixó? MJ: No, no hi ha res. - Com és això? La gent ha canviat? MJ: Bueno, es un barri de gent gran. Un barri que la gent s’ha fet gran. Allavorens o s’han mort, que eren casetes baixetes, i clar no se si el senyor Nuñez o els de l’ajuntament lo que han fet es tirar cases, tirar cases. I deixar el barri en solars, que les herbes fins aquí dalt. - Recorda alguna casa que tingui especial record o sentiment? MJ: No, no. - Ni valor arquitectónic? MJ: No, perquè la de valor arquitectònic que era la d’aquí dalt, del Bolívar, l’han guardada. Però era també Vallcarca. - Com veu aquests espais nous que han anat fent? On hi havia La Casita Blanca per exemple. MJ: Una M, per no dir una altra cosa, una M: Perquè no tenien necessitat de treure La Casita Blanca, estalviar-se els diners aquells, per posar allà tres bancs de color groc, que jo si tingués fills petits, allà a jugar no els portaria perquè hi ha molt de trànsit. No li veig el què, o sea, un cero a l’esquerra. - Tota aquesta degradació que s’ha produït amb els solars buits i tal, pensa que es culpa de l’ajuntament, o hi han hagut altres factors? MJ: Bueno, de tots, de tots, de tots. - Dels veïns? MJ: No, no, no, no. Dels veïns no perquè no volien marxar. No volien marxar de casa seva. - Coneix algú que hagin reallotjat? MJ: Buf! Molts. - I quin és el sentiment d’aquesta gent? MJ: Pues la gent, diu: “Ay! Amb lo bé que jo estava a casa meva, ara m’han ficat en un pis que em van prometre moltes coses i a l’hora de la veritat res. Ay! Com a casa meva no estava.” I es així, es la veritat. - I el “cementiri” que li diuen? MJ: Exacte, correcte. El cementiri és on s’ha reubicat tota la gent del barri.
C: Si. -T’agrada? C: Bueno és una casa dels anys 70 o 80 que l’unic dolent és que dóna al carrer Vallcarca, amb el soroll que això suposa. Però per dintre es una casa que esta bé. -Què veus des de la finestra? C: L’avinguda Vallcarca. -Quins són els punts de trobada actuals del barri? C: Aquest tema és molt interessant, hi ha un noi Marco, va fer un estudi sobre això. Sobre la història del barri, molt interessant. Aquest és un barri nou, fa 50 anys hi havia molt poquetes cases aqui. Eren cases disperses. Alheshores aquest barri no s’ha construit amb una herencia. La gent ve de llocs molt diferents, en un edifici tu pots no conèixer a ningú. Perquè la gent a vegades no està interessada en trobar-se gent, sinó en estar-se a casa. Però si que es veritat que alguns punts de trobada si que hi ha, com el que estem actualment, La Bodega de la Riera. És un punt de trobada juvenil, d’associacions juvenils de possar coses en comú per a la gent del barri. I está molt bé. I fer vida social. -Es realitzen activitats i coses aixi? C: si, com per exemple concerts, exposicions i activitats diverses. -Què en penses dels turistes? C: A mi els turistes m’encanten, li donen vida al barri. Li donen un altre punt de vista al barri. I què vols que et digui, també ens aporten conèixer més llengües. -Sobre el Pla Urbanístic, els enderrocs, què en penses? Crec que hi va haver una motivació econòmica per fer els enderrocs perquè ai havien tingut cap motivació per fer res al barri. Per a mi era un interès econòmic per fer un altre barri. Ho veig fatal perquè va haver la crisi econòmica, llavors tot es va parar. Els veïns hem d’estar agraïts a la crisi. Molts veïns i jo no m’incloc han fet molt esforç per fer coses en aquests solars. Han fet horts urbans, i que vols que et digui, ens ha unit una mica més. -Coneixes a algú que hagin reallotjat? C: Si. si que conec a gent. hi ha molts tipus de reaccions. hi ha gent que estaven en cases molt antigues i que els negocis els hi anaven malament, que ara estan millor. Però hi ha gent que estava molt bé on estava i els reallotgen a un edifici modern, diferent i no li dones el que tenie abans.. doncs malament. -Algun dels edificis que han demolit tenia algun valor arquitectònic o sentimental? C: Per a mi si, perquè he nascut aquí. Estava acostumat a uns edificis petits que feien el barri molt pintoresc, amb el seu punt artístic que ara s’ha perdut.
-Sobre el moviment ocupa, creus que han aportat coses positives al barri? C: Hi ha dos cares. Una molt positiva, ocupant cases on no hi havia ningú vivint i han fent activitats que li donen vida al barri. L’altra cara són els, diga-li perroflautes, que han donat problemes al barri. Aquest últims estan esborrats del barri -Hi ha molt art urbà, què en penses? C: M’agrada peque hi ha molt bons graffiters a Barcelona i, concretament al barri, aporten molt perquè el seu art t’aporta coses positives. Vull esmentar a un, que es diu Sendis que es del Carmel i ha fet moltes coses positives. No només és art, té també una part reivindicativa. -Com t’agradaria que fós el barri? què posaries en els solars buits? C: Crec que aquest barri amb el pas dels anys tindrà una herència, això pot fer que el teixit social tingui més arrels. Faria coses gratuïtes. Un camp que juguin els nens. Els horts urbans estan bé, ensenyen als joves i a la gent major que es jubila a Barcelona. Intentaria fer els espais més per la gent, no tant per als cotxes. Una mica de bars, clubs per la gent jove. També m’agradarien recorreguts rurals per els tres turons. T’agrada el barri? si haguessis de triar tornaries a viure aquí? C: De fet estic buscant pis, vull viure sol, i Vallcarca és un dels llocs que miro m’agraden els espais verds amb qualitat de vida a prop de la muntanya.
-Dels edificis nous, com ara podria ser el “cementiri”, què en penses? C: Bé, tu ho has dit, el “cementiri” semblen ninxos, no sembla del barri. Es com si hagués aterrat aquí. El que hagen sigut famílies reavllotjades li dóna més sentit a la paraula “Cementiri” o “Càrcel” com li vulguis dir. -Formes part d’alguna associació? C: No soc de cap, però participo en l’Ateneu popular. Fan activitats a la Bodega de la Riera, a l’Ateneu, a les festes de Vallcarca. Activitats per a la gent jove que a vegades no sens considera. -Respecte el comerços, han canviat molt? C: Hi ha poquets però els que hi ha lluiten molt pel barri. Hi ha de tota la vida, hi ha altres amb gent nova amb ganes de fer coses que li donen vida
- I d’aquest edifici que en pensa? Creu que quadre amb el barri? MJ: No, és un cementiri. Per dintre els pisos no estan malament, però per fora és horrible. Son nínxols. - Ara s’estan com reprenent una mica alguns d’aquests espais buits, no? MJ: Un hort, però... - Ho han fet els veïns mateixos, no? MJ: No, em sembla que no, que això són associacions de gent així amb problemes. Crec eh, crec eh, no puc estar segura. Jo crec que és així. - I associació de veïns coneix alguna? MJ: Si, en conec dues. - Hi està vostè en elles? MJ: No, no, no. - N’hi han dues perquè pensen diferent o perquè? MJ: Perquè són dos zones diferents. - Hi ha diferència entre les zones de Vallcarca? Diferents classes socials o diferents maneres de viure? MJ: No, no, no. - I això d’estar en pendent, com es viu? MJ: Bueno, es que estem en una muntanya. Allavorens, no... ho veig lògic perquè estem en una muntanya. - Afavoreix la muntanya al barri? I l’espai natural? MJ: Home, més sans que a... per exemple, a Passeig de Gràcia mateix, pues si. - I ara s’ha posat de moda el Parc Güell, no? MJ: Bueno ja fa temps, ja fa temps. Mucho guiri, pero ampolla d’aigua i bocata, o sigui que donar feina al barri no en donen gaire. - Una mica de nosa? MJ: No, a mi no, no. Però igual als veïns que viuen al costat igual si. Clar aixó jo ja no ho sé. - Punts de trobada o d’activitat que hi hagin al barri? Els veïns es troben i es relacionen? MJ: No, no. L’únic que es troben són els okupes. - Fan més activitats? N’hi han molts? MJ: Buf! Bueno ara no n’hi han tants, perquè totes les cases que s’anaven buidant i no tiraven, es posaven els okupes. - I han aportat coses al barri? MJ: Hi ha gent molt maca i hi ha gent amb molt mala pata. - Com a tot arreu. MJ: Vull dir, jo no tinc cap queixa del okupes. Menos una... parlant clar, una putada que em van fer, jo no tinc cap queixa d’ells, no tinc cap queixa. - I sobre el Pla urbanístic que afecta a aquest carrer? MJ: Ui, això tota la vida ha estat afectat. Ja no li faig cas. - No avancen? MJ: Jo crec que no, perquè nosaltres vam fer una reforma a l’any 99 i tothom al barri ens deia “Buf, esteu bojos, que esteu sense diners, que us fumaran al carrer”. Any 99, i estem al 2015. - Trobe que les intencions d’aquest Pla són positives pel barri? MJ: Jo crec que no, el que han de fer és enderrocar cases velles però aixecar-ne de noves, per que hi hagi vida al barri. Perquè sinó el barri al final es morirà. - Trobe a faltar alguna cosa al barri? MJ: No hi ha de res, no hi ha de res, de res, de res. - I algun lloc que li agradi del barri? MJ: És que no n’hi han, és que no n’hi han. - I en aquests solars buits que hi posaria? Cases, espai públic? MJ: De tot, jo li donaria vida al barri començant per les cases, i espais també. Però jo li donaria vida al barri, clar. Com a botiguera jo vull que vingui gent al barri. - Alguna activitat en concret que faci moure a la gent?
MJ: No, no se m’acudeix res. - A nivell de transport com es mou? A peu? MJ: No, és que jo visc fora. Llavora’ns em moc amb el cotxe. - Està ben comunicat el barri? MJ: Sí, sí. Sí, perquè hi han autobusos que comuniquen al Carmel, per exemple. Hi ha el metro que també baixa a bais. Sí, en això està bé. - Abans de que arribes el metro no estava tan be comunicat, no? MJ: No, perquè hi havia.. hi ha el bus, el 27. El 27 i el 25, que anava al Carmelo. - Vindria a viure a Vallcarca? Li agrada el barri? MJ: Ara mateix no, ara mateix no. - Associació de comerciants n’hi ha? MJ: Sí, sí. Hi ha una de l’avinguda Vallcarca i rodalies. Lo que pasa es que jo... a mi em van oferir de ficar’m-hi, però no ho vaig veure clar. Perquè jo no estic a l’Avinguda Vallcarca, i les activitats que es vulguin fer, jo no puc fer-les aquí a la meva acera, perquè tinc un metro d’acera. L’altre da mateix van treure les botigues al carrer. Clar, jo no puc baixar la meva botiga a l’avinguda Vallcarca, lo seu es posar-ho a la porta. I per això vaig dir que no, per això. - N’hi han molts de subvenirs ara, no? MJ: Bueno, l’avinguda Vallcarca ja es... jo diria que és l’avinguda de la immigració. Perquè entre els subvenirs, els xinos, i tot.. Conta les botigues que hi han d’espanyols, ja no dic catalans, i conta les que hi han d’immigrants. I aquí a la cantonada, hi havia una carnisseria, al costat dels subvenirs, ha tancat i ara se l’ha quedat el amo del subvenirs per posar-hi una carnisseria. Perquè el amo no vol que es deixi de posar carnisseria. Amb això mira, molt be. Ara no sé quin tipus de carnisseria.. És que clar, al final seria: estic a Vallcarca o estic en un país de subvenirs? O a les rambles, o a la sagrada família. El turisme ja va be que vingui, és... no sé, no se com dir-te. Jo he vist Vallcarca amb lo que te dit, amb totes les botigues i veus això, i et dona pena. I al fin i al cabo els que paguem els impostos som nosaltres.
SENYORES ASSOCIACIO VIADUCTE DE VALLCARCA JOAQUINA CECILIA ANÓNIMA MARIA TERESA Dimarts 27.10.2015, 20:00h, Av.Vallcarca - ¿Vivís enVallcarca? J: Sí, en la calle de aquí delante, y ella (Mª Teresa) también. MªT: Cambrils. - Habéis vivido aquí desde siempre? A: No, yo no. MªT: Yo sí. C: Ella vive desde siempre (Joaquina), yo hace 50 años que vivo aquí. J: Yo hace 75 que nací aquí delante. - ¿Como era antes el barrio? J: Era un barrio muy diferente, era un pueblo. Estaba en la periferia de Barcelona, aún es ahora que “vamos a Barcelona”, cuando vamos para abajo decimos, oye hoy tengo que bajar a Barcelona, porque aquí no era Barcelona, era Vallcarca, era un pueblo. _ ¿Y qué sitios de encuentro había? ¿Dónde ibais a jugar? J: Se hacia vida en la calle, porque no había tranvía, no habían coches… esta avenida (Av. Vallcarca) no existía, era una riera y no subían ni coches ni nada, tenías que ir o a República o a Plaza Lesspes. Aquí no podía subir nadie, solo carros con caballos. Era muy diferente, era bastante tranquilo. Lo que estaba, en aquel tiempo, como era después de la guerra, y los años 50, pues no es como ahora que un matrimonio vive en un piso solo, o hay muchos pisos de dos personas, de tres personas. Entonces no, entonces en la casa pues había los abuelos, los padres, los hijos. - ¿Y con los vecinos había mucha relación? J: Si porque todo se hacia en la calle, como en los pueblos. Se salía a la calle a hacer ganchillo, salias a la calle y tomabas el fresco, eran como una familia. MªT: Y hasta hace pocos años. J: Y hace pocos años que también era así. MªT: Hasta que el ayuntamiento ha destrozado el barrio. Si la verdad. J: No, bueno, el barrio se empezó a destrozar cuando hicieron la Avenida. Cuando hicieron la avenida se empezó a destrozar. Porque las cosas de aquí, del barrio,ya muchas desaparecieron. -¿Había muchas tiendas? ¿Lugares de reunión como bares? J: Si si, bares no, había el cine mahon que nos encontrábamos y íbamos con la cestita con la comida, y a media sesión comíamos allí. Quiero decir… yo para mí cuando empezó, mm, aquí había un puente pequeño que bajaban unas escaleras que bajaban aquí bajo, cuando tiraron esas escaleras y abrieron el paseo y empezaron a subir y bajar coches, para mí el barrio se deterioró. El mahon lo tiraron el cine. - ¿Dónde estaba el cine? J: Aquí en la calleFarigola, después de la calle Medas. A: Todo ese replán de casas nuevas. J: Este replán de casas nuevas era la pared. A: Entre las escaleras mecánicas y la calle Medas, todo eso era el cine. J: Y habían varias cosas, aquí había una granja, una granja que vendían pues gallinas, pollos, porque en todas las casas se criaba, en todas las casas había animales.Había una vaquería aquí detrás, que habían bien bien unas siete u ocho vacas que las ordeñaban a la mañana y a la tarde y teníamos leche fresca. Aquí había la granja, al lado había una señora que tenía caballos, que los alquilaba, quiero decir que, había de todo. Cuando empezaron a marchar todas estas cosas para mí se deterioró el barrio. El barrio ya hace muchos años que ya no
JORDI - Ets del barri? J: Sí, jo de tota la vida. - Quins són els teus records? As vist canviar el barri? J: Bueno doncs, el barri va començar a canviar a partir de finals dels anys 90. Eee... va coincidir que jo vaig marxar de casa l’any 99, no, 2000. Vaig marxar jo de casa que feia poc que s’havia okupat una antiga nau industrial que hi havia a sota el pont de Vallcarca, que era una distribuïdora que es deia El Manantial. Havia conegut la gent d’allà i m’hi vaig anar jo cap allà. Aquesta va ser una okupació, del Manantial, que va ser a arrel de... de conseqüència del Pla Urbanístic que s’estava fent, no? Perquè encara no s’havia fet el MPG, però es va okupar el Manantial, però si que hi havia ja una... una política super concreta de... de expulsió dels veïns, no? Que et diria jo... Tenien ja molt clar que anaven a actuar urbanísticament sobre aquell espai, i sobre el barri, allavorens ja el estaven deixar degradar a propòsit per desprès poder-lo urbanitzar i re dissenyar, no? Aleshores... - I en aquell moment, quan estàveu okupant, Vallcarca encara era un barri, no? El teixit estava consolidat? J: No, no, no estava el teixit consolidat ni res. Això és un procés que ha durat 30 anys, vale? O sigui, fa 30 anys potser si que hi havia teixit consolidat, fa 20 anys potser si que hi havia teixit consolidat, però la degradació i el fet de no poder tocar les cases i que les cases es vinguin avall, va fer que el barri en sí perdés “caxé”. Perdés “caxé” i va donar una altra mena de veïns, tot es degrada una miqueta, les xarxes socials es degraden perquè ja la gent no es vol quedar, sinó que es un lloc de pas. Si que hi ha gent que hi ha estat tota la vida, però també hi ha hagut una població flotant que ha anat marxant, no es quedava perquè tampoc no eren les millors cases per quedar-se, perquè bé, tot s’havia degradat una miqueta a causa de no poder fer reformes. Aleshores, el record que jo tinc del barri, ja no es un barri així amb molta vida, si que hi havia alguns bars, alguns comerços, però la majoria ja havien tancat, i la època dorada va... devia ser al 60, 70 màxim 80’s. - Alguns punts de trobada del barri? D’abans i d’ara. On es troba la gent, on es fan coses... J: Mira, aaa.. Osigui, fa molts i molts, molts anys... Posa que als 40, 50, això era gairebé perifèria de la ciutat. Bueno era perifèria, no? De fet fins als 80, 70 encara era una mica perifèria, però als 80 es cada vegada menos, vale? Aleshores, aquest era l’últim lloc pla abans de sortir de Barcelona i que fes pujada, quan no hi havia tant de transport públic, traslladar-se als llocs era d’una altra manera. Aleshores, partint de que la ciutat poblacional al voltant de Barcelona, baixava molt, perquè s’acabaven els nuclis urbans, era aquest l’últim nucli urbà. Com era l’últim nucli urbà, si que hi havia comerços, i hi havia vidilla, i a mes hi havia un bar, que era El Parador, que era de l’antiga carretera de Sant Cugat i tot el rollo. Clar, quedava aquest rollo de parada de postes, amb una vida econò-
para mí de deshizo, se deshizo. No es el barrio en sí, no, yo considero son las personas que había las que hecho a faltar, las personas que habían vivido. Por ley de vida se tenían que ir. El barrio se deterioró por la falta de personas, y todo lo que era el barrio antes. Al marchar la avenida y venir coches y haber el metro, yo ya se me terminó. Y ahora da pena porque han tirado muchas casas y el ayuntamiento pues, no se lo que quiere hacer. A: Pero también con el metro en un minuto estas en Plaza Cataluña. Mª: El metro no ha estropeado el barrio. A: Yo para mi nada. Para mí es muy cómodo. Mª: El que ha estropeado el barrio es el ayuntamiento que ha tirado las casas y ha tirado las tiendas y ha tirado los negocios. Porque mira la calle Farigola, que es esta que hay aquí primera, a la entrada había un bar de puticlub, después había un colmado, después había un bar, después había una tintorería, había de todo. Después había una torre que vivía ella (Cecilia). - ¿Y estas cosas porque se han ido perdiendo? J: También habían fábricas, había una fábrica de frenos, una imprenta, había varias cosas aquí y entonces sacaron la industria de Barcelona y la llevaron al Prat o fuera de Barcelona. Estas fábricas las sacaron, por el hecho de que era Barcelona y ya empezaron a cambiar las cosas. Yo no es que diga, que el metro ha deshecho Vallcarca, el metro ha modernizado Vallcarca, al modernizarse Vallcarca, Vallcarca ha perdido la esencia de pueblo. Ya no es lo que era. El barrio de Vallcarca era esto, ahora es una continuación de Barcelona, y con el tiempo dicen que será lo mejor de Barcelona, pero yo ya no lo veré. C: Fíjate tu que ya llevan seis años por lo menos que han tirado esto. Porque yo vivía aquí cerca, cinco años hace que vivo aquí en República Argentina. -¿La han realojado? ¿Y este proceso de la destrucción de tu casa de toda la vida, como lo ha vivido? C: Si. Pues no lo he vivido muy bien, porque yo estaba acostumbrada a tener mi torrecita, y ahora estoy en un piso.Habiamas ambiente allí que aquí. Aquí no conozco a nadie. J: Lo han hecho muy mal, porque ellos debían tener buenas intenciones, tirar las casas y obrar de nuevo. Empezaron a tirar las casas, y al reducir las casas y deshacer el barrio. Y entró en picado la crisis, y no hay dinero y han dejado solares. -¿Qué pondrían en los solares? J: Tendrían que edificar. Los han realojado aquí, tenían que edificar y luego sacarlos y ponerlos allí. C: Y ya llevamos cinco años. J: Los que han realojado tenían que pasar a donde vivían, pero se han encontrado con el boom y el lio de los políticos y sin dinero. MªT: No, dinero si que hay, para llevárselo. Mira aquí había estancos, había para las quinielas, había tocinería, había de todo en el barrio donde vivía la gente. Claro, la gente se ha hecho mayor y se han ido muriendo, muchos, pero todavía quedamos. Y los que quedamos nos está dando por saco el ayuntamiento. - ¿Y gente joven no hay en el barrio? A: Yo tengo dos hijos y ninguno vive aquí. C: Yo tengo cuatro hijos y tengo uno en casa, pero los otros están fuera. J: Yo tengo tres y solo hay uno aquí. La juventud de ahora, como vosotras y así, no tiene nada que ver con la juventud de hace treinta años atrás. Porque os dicen de vivir como vivíamos aquí y diríais que plim que yo me voy. - ¿Estáis contentas ahora con el barrio? MªT: No. Estamos incontentos con el barrio y con el ayuntamiento, porque nos ha destrozado el barrio. A todas las reuniones que voy lo digo.
C: Yo vivía mejor aquí (Farigola), que ahí arriba. Aquí era salir a la calle y me encontraba con alguna vecina, allí salgo y no encuentro a nadie. J: Mira yo vivo en la misma casa donde nací, aquí en la calle Cambrils nº 10. El anticforn era de mi madre. Bueno de mi madre, de mis abuelos era el anticforn. Entonces luego lo tuvo mi madre, luego lo tuve yo, y bueno ahora sigue ahí. Ha quedado de pie esta casa por casualidad. No lo han tirado porque… a la larga caerá. Porque no lo han tocado, pero si la tocan mucho caerá. MªT: Porque al ayuntamiento todavía no se le ha metido entre ceja y ceja, porque como se le meta ya verás si la tiran.Ahoraesta mi hijo y hacen muchas cosas. - ¿Hay algún tipo de actividad allí? J: Allí si, pero claro la actividad que hay allí, pues mas pronto, ahora en estos momentos es personas mayores las que vienen, porque hay actividades para personas mayores, y centro de terapia, entonces hay personas mayores, de mi edad y todo esto. El sábado mismo o los viernes, pues puede haber un concierto, o los domingos. Viene bastante gente pero no joven, no. C: Si juventud aquí no hay. J: Vienen, porque claro lo cuelgan en internet. - En todos estos solares que ahora han quedadovacíos hay vecinos que están haciendo un huerto, un campo de futbol… MªT: Cada uno lo ha cogido como le ha parecido. C: Bueno no, aquí hay un baloncesto que eso lo ha puesto el ayuntamiento. MªT: Eso sí, eso lo ha puesto el ayuntamiento. J: En el Turull hay huertos del colegio. C: Pero aquí en la Farigola también. MªT: Eso han venido los vecinos y lo han cogido, y han hecho su huerto y ya está. Y de ahí no los puedes echar. C: Pero eso no son vecinos. ¿Son de aquí? No son de aquí. MªT: Bueno son de por aquí. J: Hay personas que son vecinos. El domingo mismo hay personas pues que se entretienen, mayores. No lo han cogido, tienen permiso del dueño de la tierra. El dueño del solar, les dio el permiso para hacer el huerto. MªT: Otros vecinos están luchando para que quietn eso porque dicen que es un nido de ratas. J: Bueno, un huerto tiene ratas, y unos solares llenos de hierba y porquería, aquellos no tienen ratas. Los solares estos de aquí de baloncesto estaban con jabalíes. - ¿Y que pondrían en estos solares? J: Viviendas. Aquí en este solar que hay el campo de básquet, allí querían hacer un vial que salía de la calle Medas, un vial que salía hasta arribva del puente. Y había casas delante y casas detrás, pero había un vial para subir los coches para arriba. Pero yo por mas que mire, yo no veo el vial por ninguna parte. Habiendo la calle Gustavo Becquer que ya sube arriba del puente, porque tiene que haber un vial al lado que suba arriba. - ¿Habían casas también allí debajo del puente? MªT: Todo eso eran torres, aquí casas no, eran torrecitas, eran casas bajas. A: Y donde yo vivo igual, donde yo vivo ahí arriba, todo eran torres. J: Y aquí en la avenida también todo eran casas bajas, había el cine, y hasta bajo Lesseps eran todo casas bajas, casitas con un patio y nada mas. - Habéis visto crecer el barrio y luego como han ido quitando todo… MªT: Si, como lo han destrozado. J: Bueno, aquí bajo todo han hecho casas altas.
MªT: Eso está bien. Si aquí hubieran hecho edificios pues no nos quejaríamos que lo hubieran tirado y hicieran edificios nuevos, y colegios y lo que necesitáramos, pero lo malo es que no hacen nada, lo tiran y lo dejan ahí. O se meten los ocupas. - ¿Ha habido mucho movimiento ocupa aquí? MªT: Si ha habido movimiento, no te puedes imaginar si hay. A: Pero no tantos, no tantos como había. J: Ahora ocupas no hay, aquí por ejemplo, de los que había no hay ni una cuarta parte. No hay ocupas. MªT: En la torre hay muchos, en el colegio J: ¿En el colegio inglés? MªT: Si A: Pero no como antes. C: A mi lado había ocupas y a mi nunca me han hecho daño. - ¿Pero han aportado algo al barrio? C: A mi no me estorbaban. A: No estorbaban, pero quitaban la luz, quitaban el agua. C: A mi no me la quitaban, se la quitaban al ayuntamiento. A: Pero cuando había la fiesta mayor, había veces que molestaban. No me digas tu que no. Que mas de una vez en la fiesta mayor ha habido peleas. C: Cuando hacíamos las manifestaciones aquí en la calle porque nos iban a tirar las casas, quien nos han ayudado fueron los ocupas. Eran ellos que venían, y en cambio algunos (vecinos) vinieron las primeras veces y después ya casi no venían. Yo los tuve al lado de mi casa, yo estaba en una torrecita y al lado tiraron la casa primero y a mi no me han fastidiado para nada. - ¿Cómo querias que fuera el barrio? MªT: Que hicieran viviendas. C: Hombre claro, que hicieran viviendas. Un bloque de pisos, porque ya se que no me van a hacer una torre como la que tenia. - ¿Y algún equipamiento? MªT: Si algún instituto también hace falta. Un instituto del ayuntamiento, claro que haría falta para el barrio.
econòmica, Em... En el moment que la ciutat s’empassa això, i aquest espai es programa per que es degradi, vale? Tot això es va esfumant de mica en mica, només queda el record, les antigues estructures, algun comerç i els iaios. Claro, tot això, s’ho han petat, fa molts i molts anys era un lloc amb vida. Si, hi havia espais de relació, alguna sala de ball hi havia, aquí al davant, aquest edifici tan gran, que ara és un edifici residencial, havia sigut un cinema molt famós, no? Que durant la guerra civil es feien mítings i tot el rollo. Als anys 70, 80, tot això es va venir a baix. Va deixar de ser rentable, si alguna vegada havia estat rentable, i ho van tancar. Va guanyar poder el benefici econòmic, no? En aquest sentit. I el benefici econòmic amb el benefici immobiliari, no productiu. Clar, això és el amb el que s’ha transformat el barri. Sí, això era un punt de reunió, i ara és un edifici residencial. Això era una bodegueta petita, i ara sa transformat en una mica més gran. Però... - Ara s’estan reprenent alguns espais on la gent es troba? O no? J: Sí... sí, bueno, sí. Avia’m, es que hi ha hagut molts anys de resistències, molts anys de que han estat destruint les coses, i com... la gent pues, els que han pogut resistir, anar i fer alguna mena de resistència, pues em vist un... molta resistència però no hem aconseguit salvar la major part del barri, no? Aleshores ara mateix és un barri en blanc, però és un barri que no es resigna a morir. Aleshores, eee... la resistència aquesta que hem fet, sempre ha estat en clau positiva, volem conservar... volem conservar el patrimoni arquitectònic i urbà dins del barri. Volem conservar certs aspectes que creiem positius sobre el barri. I com que la mentalitat és en positiu, pues les noves propostes surten en propositiu i constructiu, no? I per això pues, e.. De horts okupats ja n’hi havien hagut fa molts anys, vale? I a més havien sigut també a mitges entre veïns i okupes. Aquest hort nou que hi ha ara, que es molt guapo perquè hi ha molta gent al darrere, és una mica herència de tota aquella resistència que s’ha fet al llarg del temps. - Ara està una mica dissolta aquesta resistència? J: No, abans també s’okupaven cases, cases que es creien que eren, d’alguna manera, simbòliques o característiques, que no volíem que se’n anessin a baix. El mateix Manantial, que tenia una font que era la Nina, era un símbol en sí mateix. Han tirat el Manantial, la nau aquesta que et vaig dir que era okupada, i amb la nau van tirar una font que era del any 1880, que ha desaparegut. Igual que tenen les piques l’ajuntament, però ja fa molt de temps que ningú les veu, vale? I de fet les te l’ajuntament perquè els operaris les van anar a tirar i van sortir els veïns “Oye, guardar esto”, vale? Osigui que... - I la relació que hi havia okupes-veïns? Ens ho pots explicar una mica? Han aportat coses al barri?
Aleshores, tots juguen un paper com a gent, no? Els que no tenen res en contra dels okupes, pues quan veuen que els okupes fan coses que estan be, pues hi participen. Els que son anti-okupes, tan se val el que es faci, que sempre ho veuran en clau negativa. Aquí te molt a veure amb l’herència que hi ha de la transició, l’herència de fer política de la transició. De la transició em refereixo a després del Franquisme, no? Quan totes les associacions de veïns es van venir a baix, tot el rollo pre-olímpic i post-olimpic, La desaparició del teixit, d’un teixit veïnal fort, no? I aleshores, en aquest cas, l’associació de veïns que hi havia, no era tal. Era una comissió de festes que després s’ha hagut de convertir en una associació de veïns. L’altra que hi havia no existia, la van reicir per votar-la i poder optar a un pla urbanístic que beneficiava a uns pocs veïns. Clar, hi ha associacions de veïns de tota mena, hi ha gent que està preocupada pel barri, no? Que participa en les associacions veïnals, i després segons quina estructura diu “no vull anar amb aquest, vull defensar el barri, no vull repetir errors”. - Totes aquestes demolicions... suposo que deus conèixer a algú que hagin desallotjat. Com s’ha viscut això? Hi havia valor sentimental o arquitectònic? J: Sí, òbviament, hi havia un valor arquitectònic o urbanístic que se l’han carregat, era un barri molt característic, lo que queda hauria de ser sagrat. I lo que s’han carregat és una pena, perquè ja no es podrà recuperar, i era una forma de viure a Barcelona, que s’hauria de haver preservat com a model, com a referent, inclús de desenvolupament social i associatiu del que són els barris, i comunitari. Però bueno, tot aixó s’ho han petat i aleshores, en el moment de petar’s-ho, la gent que es veia arrelada on viva... pues ha estat dramàtic, ha estat molt dramàtic. En “Encaixonats” ho heu pogut veure, al final, el Oliver que diu, “osti, que ho tirin ja, que ho tenen a mig tirar, que ho tirin ja, vull deixar de veure-ho, cóm tenen casa meva a mig tirar”, clar que ha estat dramàtic, i tant. Inclús no només pel veïns que han hagut de marxar o que els han desnonat i anys després han tirat la casa a baix, de vegades, els okupes mateixos que portaven molt de temps vivint allà on els han desallotjat i els han tirat, pues també ha estat tot un drama sentimental i emocional, no? Amb l’espai, i... no sé... i els esforços que li dediquen, no? I el temps que passes allà, i després venen uns altres, amb unes intencions totalment especulatives i fora de la lògica i completament poc ètiques, i bueno, foten gent fora de casa, que a mes tenen dificultats, i es “ostia, ahora me dejas en un problema porque no tengo ni recursos, ni casa”. - I creus que aquest procés ha generat un teixit social més unit entre vosaltres? J: Sí, osigui, no ha estat així com ben be tu dius, sinó el que hi ha hagut ha estat una preocupació general pel que passava al barri. La Vallcarca de ser un... A Gràcia de tenir-ho com la perifèria
la perifèria per on passava l’autopista i connectava Gràcia amb la resta del món, que és l’Avinguda Vallcarca, o avanç la del Hospital Militar. Pues ara resulta que Vallcarca en sí mateixa és un problema, perquè ara treu opinió pròpia, en tan en quant, hi ha moltes opinions de Vallcarca que opinen sobre la pròpia Vallcarca, vale? Fins a fa uns anys, poder, la gent ho vivia com, al ser del barri, com un apèndix de Gràcia, i ara es viu amb més centralitat que no es vivia abans. - Més identitat? J: Sí, poder, el que ha fet ha estat reincidir més la identitat barrial, sí. - I sobre el “Cementeri” que n’opines? J: El per Cementerio? Hehe... Per Cementerio va ser un... és una pena. Avia’m, la gent que se n’ha anat a viure allà i que com a mínim els hi ha donat un lloc per viure, es casa seva, i com a mínim han pogut estar en un lloc, s’han pogut quedar en el barri, i ja, una mica, el jaleo ja ha passat, que és una tranquil·litat. El edifici segurament, no és el millor que haurien pogut fer, urbanísticament és una patada en els ous. Arquitectònicament serè molt guapo, però urbanísticament és una patada als ous. I bueno, allí està. Jo crec que amb el tipus d’edificació, ón està ubicat, les humitats i tot, acabaran sorgint problemes en el futur, però pff, “ya se verá”. - Quin tipus d’edificació caldria aquí? J: No és que calgui. Osigui, cal habitatge. Cal habitatge de molts tipus, vale? Perquè el que no es pot fer es construir els barris amb un sol tipus d’habitatge, amb un sol model d’habitatge, per que hi vagi un sol model, perfil de gent. No pot ser que sigui un barri només per joves, o només per avis, o només per famílies, vale? O només pisos d’alt standing, o només pisos barats. No, ha d’haver-hi de tot. Ha d’haver-hi de tot, i òbviament s’ha de repoblar aquest barri, ara està tot ple de solar, aquest barri de no tenir places ara te espais per totes bandes, però bueno, anem a aprofitar-ho per fer... Ojo! Que no es faci tot verd, perquè sempre això portaria una elitització del barri que no... que en general no es vol, i el que tampoc no es vol es que això sigui el paradis de la especulació amb pisos, i pisos, i pisos d’alt standing. Això seria una manera de fotre fora al veïnat que encara queda, vale? Aleshores, si el que volem fer es reeixir el barri, i regenerar-lo associativament i econòmicament, pues jo crec que el que s’ha de buscar és... osigui, no és posar els ous en una sola cistella, sinó repartir-los millor, per que generin més benefici comú, comunitari. - Hi ha molt art urbá, no? Graffitis i tal... es una cosa positiva pel barri? J: Sí, l’art és maco, és xulo. També és... jo crec que és un procés... sempre n’hi havia hagut de graffitis al barri. Aquí hi havia un pàrquing molt gros, l’avinguda... on ara hi ha el “parquicuelo” d’aquí baix, hi havia un pàrquing amb una paret molt llarga, on vaig veure jo els primers graffitits de la meva vida, sas? I era una paret mol llarga i hi havia graffitis, tant artístics com també reivindicatius. I aquella paret va caure, però tot i així el estat de degradació del barri ha general espais on es poden anar a pintar.
J: Mira, de veïns, aquí són com els de tota Barcelona, n’hi ha que son anti-oklupes, i n’hi ha que son pro-okupes, simplement.
OBSERVACIONS SOBRE L’ESTUDI:
Ojalà preservin espais per poder pintar en el barri, que sempre n’apareixen ja que es un barri amb orografia, que també genera espais per pintar, perquè jo crec que sí que l’enriqueix. L’enriqueix culturalment i visualment, estèticament... - Respecte als turistes? Aporten vida al barri o es un incordi? J: Mira, el turisme, tant se val que sigui el turisme sexual, el turisme de motxileros, el turisme de famílies, el turisme cultural o fiestero, tot el turisme, genera un impacte allà en la societat on va, perquè transforma les xarxes socio-económiques amb la seva presència. Per una qüestió tant senzilla com és la oferta i la demanda, “Existe una demanda de... pues se genera una oferta”, i això què fa, pues que les xarxes socio-económiques es transformin, es modifiquin, i s’orientin capa un determinat espai de mercat. Aleshores, el turisme, sigui com sigui, impacta sobre les societats. Si nosaltres volem deixar que continuï impactant, pues continuarà transformant aquest barri, continuarà transformant la societat, la gent que viu en aquest barri. Si no volem que impacti, hem de buscar cóm fer per que no impacti. Però tant se val el turisme que sigui perquè qualsevol mena de turisme que vingui impactarà a sobre nostre. Aleshores, hem de decidir si volem que impacti, o en quina mesura volem que impacti. Perquè hi ha gent que diu “ah, podria ser riquesa”, però aquesta riquesa sempre ve acompanyada d’una sèrie de conseqüències que no són enriquidores per la comunitat. Jo t’ho dic perquè viatjar, a tothom li agrada viatjar, tampoc no diràs “no, no viatgis”, perquè vulguis o no, en algun moment ho fas. Però clar, quan ets el receptor de tots els viatges d’aquesta gent i veus que tant de turista, el que està fent és que el teu barri ja no sigui considerat un barri, sinó que sigui una porta de rebuda de turistes o una façana turística de la ciutat i aleshores hagi de complir una sèrie de condicions per una sèrie de gent, que ni tant sols viu al barri... I que, poder, la riquesa que s’han generat a mí, personalment, particularment, no em beneficia en cap manera la riquesa aquesta que generen els turistes, jo no la percebo de cap manera. - La topografia, és molt característica del barri, està ben comunicat? J: sí, es diu Vall per algo. No sé, jo sempre he viscut en llocs que fan pujada, per tant per mi és lo més normal del món que tot faci pujada i baixada, saps? Qui li vegi dificultats és perquè segurament està pensant el barri des de Gràcia, que és pla. Que sovint es fa molt això, pensar el barri... Fixat que lo que hi ha més amunt de plaça Lesseps, que no és pla, és territorialment el 50 % del barri del districte, però tant sols hi viu el 30 o el 40% de la població que hi viu a tot el districte. Tot i així el districte, el poder, que està situat a la part plana, aplica les mateixes formes de fer i de pensar tant aquí com a baix, vale? Amb la història de que sempre li dona certa prioritat a la part plana, que és la Vila de Gràcia, i no pas als barris que hi ha per sobre.
Que tot això ve perquè antigament, el nucli més antic urbanitzat que existeix aquí al barri és el de la muntanya, és el coll. Vallcarca i el coll són més antics que Gràcia. Gràcia és una vila que va sortir durant la etapa industrial, que va créixer molt mes ràpid que aquestes zones d’aquí, perquè també era de manobres, hi havia molta més industria i... aquí el model que es reproduïa era el d’Horta, perquè això era municipi d’Horta, quan això no era Barcelona, casi no era Barcelona, Vallcarca no era Gràcia, era Horta, vale? L’església de referència, era Sant Genís dels Agullons, i era cap a amunt, no era cap a avall. I el tipus d’urbanització i el tipus d’economia que es donava era molt semblant a la d’Horta, amb cases, amb cases veïnals, d’agricultura, del voltant de Barcelona, i tira milles. Hi havia molt poca industrialització, si es que n’hi havia. Si que n’hi havia, algo n’hi havia. - Si ens haguessis de parlar de casa teva, com ens la descriuries? J: Jo visc en un entre-sotan de l’Avinguda Vallcarca, entra llum algunes hores de dia al estiu. La meva desgràcia es viure en una autopista, la Avinguda Vallcarca. Si la Avinguda Vallcarca no fos l’autopista dels graciencs per sortir de Barcelona, sinó que fos l’Avinguda principal del barri de Vallcarca, segurament no tindria tants carrils, ni tanta circulació. Tindria les voreres molt mes amples, mes be. - Formes part de alguna plataforma veïnal? J: No, de la plataforma pro-Vallcarca no. Jo havia estat a... perquè això va començar fa molts i molts anys amb la plataforma Salvem Vallcarca. Paral·lelament va sortir una assemblea okupacional de Vallcarca, desprès aquesta assemblea d’okupes de Vallcarca es va transformar en una plataforma veïnal d’okupes de Vallcarca. Desprès d’això, ha tornat a sortir una assemblea de Vallcarca, anys desprès, i bueno assemblea de Vallcarca és ara mateix com ens hem enquadrat la coordinació de les reivindicacions i de les diferents entitats de col·lectius del barri i també. - Que li falta al barri? J: Que li falta al barri? Home, nosaltres com ateneu de Vallcarca reivindiquem des de fa molt, molt de temps, es que hi hagi un equipament on poder actuacions musicals i arts escèniques, i que no sigui dirigida per cap empresa de dinamització, sinó que el volem portar les pròpies entitats del barri, el volem gestionar nosaltres, no fa falta ni que ens donin subvencions, simplement necessitem l’espai, inclús el construiríem nosaltres si tinguéssim el solar. Però com que és tot de Nuñez i Navarro l’ajuntament no és mou ni un pèl.
03.NOVEMBRE.2015
- ¿Y cómo ve que vaya cambiando tanto esta plaza? M: Mira yo antes estaba mirando mar, ahora estoy mirando a Tibidabo. Ahí en la foto la churrería es como ahora pero más para atrás, porque esto es muy antiguo, es del año 40, ahí aún no estaba hecha la plaza Lesseps. Esto era la Plaza la Creu, que esta sin asfaltar, solo hay estas dos casas de aquí detrás, la biblioteca todavía no esta, las torrecitas esas de ahí si que están, había mas, donde esta ahí esa palmera había dos o tres mas. La calle era mas estrecha, ahí donde esta el colegio habían campos, claro esto era el final de Barcelona. La plaza era mas bonita antes. Ahora son espacios..trafico también había antes, pero ahora es como espacios, no es plaza. Lo que los antiguos pensamos plaza, ahora no, ahora todo es diferente. Ibas a jugar a la plaza y llevabas pelotas, con la bicicleta, y era plaza de tierra, bajábamos a jugar, nos estábamos todo el dia en la plaza jugando. Nos decían cuidadin a los niños, y ahora se pasan todo el dia en internet y les pasan mas cosas a los niños que antes, y ahora no salen de casa. Antes te soltaban y a las ocho aquí, y a las ocho te vas y te daban la merienda y volvías. Ahora cuidadin con el niño, y todos jugando con el wifi y con internet y ese rollo y ahora les pasa de todo. Antes no pasaba nada. Te decían cuidado no escuhes a nadie que no conozcas, y obedecías, y no había tantos problemas como ahora. Y bueno, pues eso, donde está la biblioteca antes estaban las cocheras del metro, que como era el final de aquí pues venían y loa arreglaban porque era el final. Luego cuando ya lo alargaron pues lo quitaron, y luego hicieron la biblioteca. Eso eran torres, entonces quitaron las torres, y hicieron esa casa gris. La otra que es muy bonita, que decían de no taparla, porque ves que tiene los balcones..pues dijeron que no, pero como la biblioteca es del ayuntamiento, pues… cuando tu vas a hacer algo, pues según las normativas no puedes hacer esto ni lo otro, pero como son ellos pues taparon lo que tuvieron que tapar. Como el colegio, metieron la chimenea por fuera, de las cocinas. Si tu en tu casa tienes que poner las chimeneas pues entonces no, porque las normativas… y aquí es del ayuntamiento pues…
JUAN
INMA SIMON ./ ANA PLA / CARME CARBO
- ¿Vives enVallcarca? M: No, esto es de Gracia, Vallcarca es más para adelante. - ¿Antes mucha gente bajaba aquí? M: Es que no había nada más, esto era el final. Aquí cogían el autobús para ir para arriba, claro. Porque como era el final, la gente bajaba aquí a coger el metro. Los de Vallcarca, los de Penitents… ¿La gente donde quedaba? En Lesseps. En Lesseps donde la churrería. Igual como hacen ahora. Porque es un punto de encuentro. - ¿Y ahora ves Vallcarca como un barrio próximo? M: A ver, próximo si porque estamos cerca, y ha cambiado todo porque al haber el metro que ya se comunica hasta allí arriba pues ya no es lo mismo. Próximo si porque está aquí al lado. También está el autobús 116, que sube toda esta gente para arriba, los de la bajada la Gloria … sabes? De todas maneras, si los de aquí tienen que quedar donde la churrería ya saben dónde está. Sigue siendo un punto, pero no alomejor como antes que era más punto. - ¿Cómo es su relación con los vecinos de Vallcarca? ¿Si no vive allí es nula? M: Nula nula no es, porque la gente sigue viniendo. La gente antes era distinta, se comunicaba más. Ahora la gente mayor ya se ha muerto, y los jóvenes pues cambian. Porque vosotras no se dónde vivís, pero en todos los sitos pasa igual. Antes se moría una vecina de dos puertas más para allí, y claro… ahora de la misma escalera te los van cambiando y no te dicen ni buenos días. - ¿Y ahora por ejemplo vienen muchos turistas? M: Si si, y a preguntar donde está el metro, el Parque Guell, los hospitales, las calles, y el no sequé… Para eso sí. Para comprar, como no conocen. Porque el turista depende de donde, francés, italiano, si que conocen más. Los otros como no conocen los churros, pues preguntan por el Parque Guell, hospitales, por las calles, por las calles al revés que no te puedes imaginar a donde van. - Como punto de información, ¿no? M: Si si - Y sobre las demoliciones de Vallcarca, ¿esta información llega aquí? M: Si claro, porque los vecinos de Vallcarca vienen aquí, y esa información llega pero por los antiguos. Y entonces aun te dicen si están esperando, si los han reubicado en otro sitio. Antes la gente te hablaba y ahora se ponen las abuelas aquí y si preguntas te dicen chafardera. Entonces como punto de antes si, porque eso mismo, no había autobuses, pasaban por delante a coger el autobús, buenos días, buenas tardes, y los conocias. Ahora hay mas autobuses, los que cogían el este son mas mayores que ya se han muerto, entonces los jóvenes o los hijos que se han ido, y ha cambiado el tema, ya no es como antes. - ¿Y lleva muchos años trabajando aquí? M: Yo ya nací aquí. La churrería lleva aquí ya muchos años. Porque esta ya es de mis abuelos, entonces yo ya he nacido aquí. Estas fotos están en internet,
si buscas son fotos de FrancescCatalà Roca. Esto es negocio familiar de hace años. Yo esta plaza la he visto que la han cambiado ya con esta vez, tres veces.
TALLER HABITATGE I REHABILITACIO: ENQUESTES OBSERVACIONALS A VALLCARCA
XURRERA. MAYTE