Taller Temàtic Habitatge i Rehabilitació Seminari Construir Comunitats ETSAB-UPC. Curs de cinquè 2016-17, Primer Quadrimestre Professors Coordinadors: Eva Prats (Projectes), Antoni Ramon (Composició) Professors: Ricardo Flores (Projectes), Jordi Maristany (Tecnologia), Daniel Mòdol i Zaida Muxí (Urbanisme) Becària: Carme Carbó Dinar d’estiu. Foto: Adrià Goula
Taller Temàtic Habitatge i Rehabilitació Context En una situació global de crisi, l’habitatge col·lectiu pot ajudar a donar estabilitat i tornar la confiança que sembla haver-se perdut en moltes capes de la societat actual. La confiança en els veïns, en comptar amb ells, generant una comunitat en la que hom pugui sentir-se acompanyat i pugui recolzar-se en qualsevol moment; és una necessitat que l’arquitectura pot col·laborar a resoldre de manera decisiva. Col·laborar a invertir una tendència a l’aïllament i la individualitat, afavorint la comunicació, conèixer-se i relacionar-se, el contacte físic i comunicatiu entre veïns. Ens importa el caràcter inclusiu de l’habitatge social, amb la seva capacitat d’incorporar sectors de la societat en perill d’exclusió, no solament econòmica sinó també cultural. L’habitatge col·lectiu pot funcionar com a un primer cercle social dins l’estructura més gran de la societat i la ciutat. És per això que la formació multi disciplinar de l’arquitecte és fonamental per tal d’entendre la repercussió social implícita en el disseny d’habitatges.
Quiosquer i la seva família a la Plaça Pius XII de Sant Adrià de Besòs. Foto: César Lucadamo
Creiem que la investigació i innovació sobre noves formes d’habitar han de produir-se en el camp de l’habitatge social. L’habitatge promogut i subvencionat per les entitats públiques és, per definició, el lloc on la societat ha de veure propostes no solament tipològiques, sinó també d’agrupacions i organitzacions socials. Es aquí on la investigació ha de produir-se i on treballar en com incorporar les noves formes de conviure que estan ja presents a la societat, però que no son presents als programes de la Universitat. El taller proposa connectar la capacitat d’investigació de la Universitat amb les realitats de l’habitar latents a la societat, a partir d’una línia de treball específica en aquest camp.
El Taller. L’habitatge, com a programa capaç d’adaptar-se a situacions urbanes i socials molt diverses, pot ajudar a regenerar teixits desarticulats de la ciutat. El taller tracta a la vegada de l’habitatge i de la ciutat, estudiant la ciutat des de l’habitatge i l’habitatge des de la ciutat. Un i altre han de mirar-se per a definir-se i fer-ho en correspondència. L’habitatge es recolzarà a l’estructura social existent per a formar part activa de la ciutat, a la vegada que el barri s’ajudarà de la nova inserció d’habitatge per a regenerar-se. Estudiar quins són els límits de l’habitatge, considerat no solament com l’àmbit que es troba dins de la pròpia casa, sinó dins de la seqüència d’àmbits i escales que la uneixen amb la ciutat.
El taller proposa desenvolupar exercicis d’habitatge en diferents situacions urbanes, per tal de poder estudiar la tipologia sempre lligada a un sector específic de la ciutat i la societat. Proposem un taller que treballa amb dos objectius paral·lels: 1. La definició del tipus d’habitatge i la seva agrupació, la comunitat, adaptant-se cada vegada a l’àrea de ciutat on es treballa. 2. La recuperació d’un teixit urbà desarticulat, estudiant les possibilitats de rehabilitació a partir de la inserció de nous programes, on l’habitatge serà el principal però no l’únic. L’assaig concret de transformació física d’estructures existents per a la incorporació d’habitatges o altres programes complementaris, dins de criteris de sostenibilitat, constituiran el nucli del treball de l’assignatura. Poblenou 2016. Foto: Adrià Goula
Zona de Treball Treballarem en un fragment molt desdibuixat de la ciutat de Barcelona, un àmbit de discontinuïtat entre trames: el barri del Poble Nou, i en particular la trobada entre la vella trama dels camps de conreu i l’Eixample, quan el Carrer Pere IV abandona el centre del barri i es dirigeix cap al Riu Besòs. La zona considerada per treballar és àmplia: segueix el Carrer Pere IV, inclou antigues indústries en desús i buits entre aquest carrer i la trama de l’Eixample, terrenys erms provocats per l’enderrocament d’antics habitatges... És una voluntat del taller treballar amb les naus i altres edificacions sense ús, en l’interès per recuperar-les i rehabilitar-les per al nou programa. A aquesta zona encara es troben àrees de indefinició en els límits de parcel.la, carrers que es desdibuixen i es converteixen en descampats, no deixant entendre on comença una propietat i on acaba una altre. Canvis de direcció deguts a les antigues traces dels terrenys de cultiu es barregen amb la parcel.lació de la trama de l’Eixample, generant situacions sorprenents i inesperades que obren noves possibilitats d’interpretació i de treball. Barreja també de l’escala del teixit construït, amb peces d’habitatge unifamiliar coexistint amb grans naus industrials molts cops buides i edificis d’habitatge col.lectiu. L’enderroc d’antics habitatges i naus industrials han produït grans descampats i distàncies llargues entre les edificacions, amb manca d’escala intermèdia entre els buits i construït. Els enderrocs també van deixant a la vista els rastres de les anteriors ocupacions del lloc. Buits per demolicions al Poblenou, 2016. Foto: Adrià Goula
Ruïnes, espais vacants i assentaments temporals.
Poblenou 2016. Fotos: Adrià Goula
Treballarem en llocs en ruïna, amb la intenció de recuperar-los tot valorant el potencial implícit en la edificació i el seu estat de decadència física. La memòria incorporada als llocs... els records i la inèrcia de ocupacions anteriors ha de servir de punt de partida per als nous projectes.
Els canvis de rasant als carrers ha produït amb el temps que molts antics habitatges unifamiliars es quedin “enfonsats” respecte als nous carrers, amb finestres que toquen a terra, o portes que s’han reduït d’alçada...
En aquest sentit, la observació atenta de les ocupacions temporals que molts grups de persones han estat ja fent a l’àrea de treball ha de servir-nos de guia i d’aprenentatge en la manera d’acostar-se i apropiar-se del teixit construït i inacabat tan característic d’aquest barri.
Conèixer els assentaments temporals que ocupen el àrea ens ha de servir de registre dels diferents perfils socials que hi conviuen, com a informació a l’hora de dissenyar noves tipologies d’habitatge.
Antecedents del lloc “Fins ben entrat el segle XIX, l’edificació en els voltants de la ciutat era variada; en tot el que és avui la Llacuna i el Poblenou, l’edificació era molt escassa perquè els terrenys no eren bons: mig negats i ocupats per les activitats d’explotació intensiva del cultiu del cànem. Formar sèquies i establir camins són dues operacions que van sempre juntes: d’una banda, formar corredors d’aigua i canalitzacions per treure l’aigua fora, assecant el terreny, i, paral·lelament, construir camins al costat. L’edificació en la part de llevant de la ciutat es comença a col·locar respecte a aquests camins.
El que era l’antiga Llacuna, un cop dessecada, queda organitzada en funció del camí de sortida de la ciutat cap a Mataró, l’actual carrer Pere IV. L’aparició d’aquesta carretera provoca la formació de nous tipus de parcel·lació: sobre aquells cultius de forma més o menys irregular i de mesura prou extensa per a l’explotació rural, comencen a aparèixer, amb façana a la carretera, horts més petits o parcel.les d’edificació suburbana que, per la seva mida, donen a entendre el camí de propietat que s’ha produït, origen del que seran molts d’aquests pobles.“ Manuel de Solà Morales, Deu lliçons sobre Barcelona.
Els terrenys de Sant Martí, compressos entre la sèquia de la Madriguera i la Barcelona enmurallada. Ja es pot veure la carretera de Mataró, posteriorment el Carrer Pere IV. Font: Arxiu Històric de Barcelona.
Lectura de Plànols Històrics Conèixer l’evolució de la ciutat actual, entenent el temps com a eina de projecte. Aproximar-se als plànols històrics com a material de treball per a comprendre el lloc de l’enunciat com a un lloc en evolució, que ha viscut canvis i reconstruccions. Això permetrà tenir més llibertat per a continuar modificant el territori, donant entrada als interessos propis. Al començar el projecte penses en quin moment d’aquest lloc iniciar el treball, a quin moment de la seva cronologia et situes, i quina és la naturalesa del lloc en aquest moment concret: valen més els camps o els carrers? Mirant els plànols històrics de Barcelona veiem que la indefinició en l’evolució d’aquesta zona és una constant des del moment que el teixit de l’Eixample comença a acostar-se als antics camps conreats, els torrents, el Cementiri, la Rambla del Poble Nou...
“En el moment d’estendre l’Eixample, sobreposant-ho als pobles de la plana, la resistència dels municipis va ser duríssima i la voluntat integradora del govern de Barcelona respecte dels municipis més petits comportar trenta o quaranta anys de pugnes i de lluites intenses. El conflicte amb Sant Martí de Provençals va ser un dels més difícils, ja que veia com tot el seu terme quedava afectat pel traçat de Cerdà, passant literalment per sobre del mateix nucli. Els propietaris de Sant Martí no volien sentir parlar del Pla d’Eixample, ho consideraven una imposició injusta i tenien, a més, plans i criteris propis sobre el seu futur creixement. L’eix principal d’aquesta població, que havia comportat dessecar tot el que eren aiguamolls i maresma, connectava des de l’antic nucli fins al mar, on pensaven crear un port propi. Havien assentat una població nova al costat del mar, al Poblenou, que responia a una clara voluntat d’estructura pròpia d’aquest Ajuntament.” Manuel de Solà Morales, Deu lliçons sobre Barcelona.
Plànol históric de Barcelona de 1891
Plànol históric de Barcelona de 1929
Interessos del Taller 1. Re-visitar el tema de l’habitatge. Tornar a reflexionar sobre el tema de l’habitatge, ja visitat durant el tercer curs de carrera, però amb una nova mirada. El curs comença completant l’enunciat pel propi alumne durant els tres primers mesos del taller, al confrontar-se amb la realitat del fragment urbà proposat per l’exercici. Estudiar els límits de l’habitatge, considerant-los no només com a l’àmbit definit dins la pròpia casa, sinó dins de la seqüència que la uneix amb la ciutat. 2. Reconèixer les qualitats del construït. L’exercici incorporarà una estructura urbana en desús, i per tant demanarà aprendre a observar les seves qualitats espacials i físiques, més enllà de l’ús per al que van ser construïdes. Reutilitzar edificis existents com a possibilitat per a incorporar noves ocupacions, dins de criteris de sostenibilitat a partir de l’economia de medis i la obsolescència de certes estructures i programes. Considerar el procés de projecte com a una acció que pugui ser tant additiva com sostractiva. 3. Intensificar la ciutat. Considerant l’habitatge col·lectiu com a un activador, un intensificador de la ciutat, creient en la seva capacitat d’adaptació, aquest programa s’incorporarà a sistemes urbans existents per tal d’evitar l’exclusió social i quedar absorbit dins la dinàmica de la ciutat.
Poblenou 2016. Fotos: Adrià Goula
4. Entendre el projecte com a recerca. El taller investiga i qüestiona a partir del projecte, considerat com a una eina d’investigació i experimentació on reconèixer els límits i les possibilitats de la matèria amb la que treballem. 5. Valorar l’habitatge col.lectiu amb la seva capacitat de generar comunitat. Aquesta comprensió permetrà dissenyar els llocs de trobada i de relació, entenent la comunitat com el lloc que ajudarà als seus membres a agafar confiança. 6. La tipologia és sempre específica. La tipologia i les seves variacions sempre estan lligades a la forma urbana, social i històrica del context urbà on s’insereix. Entendre la capacitat de variació dels tipus d’habitatge segons l’orientació urbana, solar o social, la mida i la relació amb els espais comunitaris, és la base del projecte d’habitatge social col·lectiu. 7. Aprendre a definir els límits del projecte. Decidir la dimensió i àrea d’influència del projecte, la seva escala, límits i posició, sempre en relació a les condicions que trobem i a les que vulguem atendre. En l’elecció del lloc i la manera d’ocupar-ho quedarà ja implícita la qualitat del futur projecte.
Procés del Taller
1. Aula. S’intercalen períodes de treball a l’aula amb períodes de sortida al carrer. L’exercici comença amb un període a l’aula que ens introdueix al lloc i es treballa en grups, a partir de documents, plànols de la ciutat, lectures i dades amb les que conèixer i relacionar temes... 2. Carrer. Més tard es visita el lloc, per observar directament, físicament, i trobar interlocutors que informin del dia a dia, aportant opinions i experiències. Observar i conèixer un fragment de la ciutat de Barcelona a través d’un contacte físic amb les diferents realitats que conformen el lloc de treball, ja sigui la realitat construïda, la memòria, la social...
Paper vegetal damunt de plànols històrics.
3. Presa de dades a partir d’entrevistes al lloc, com a forma d’aprendre a Estudiants i veïna. Prenent dades als carrers de Barcelona. incorporar al projecte el caràcter múltiple de la realitat, sintetitzant-ho en una proposta que no perdi la complexitat i intensitat d’allò real. Treballar amb les opinions de la gent, convertint les dades de les converses en dades de projecte. Entrevistar als veïns de la zona i d’altres agents socials o polítics actius, actors de la realitat cívica del lloc. Al carrer_Vida de barri
Clàudia Calvet
4. Multidisciplinarietat. Incorporar els coneixements i dades d’altres camps d’estudi de manera que enriqueixin el projecte, introduint-los en el moment adequat per a que puguin ajudar a la conformació de la proposta. 5. Escales de treball. Cada pensament té una escala gràfica on desenvolupar-se. Treballar a diverses escales per a entendre el lloc i el programa en la seva totalitat.
7. Tècniques de representació. Investigar i experimentar en com diferents mètodes de representació poden ser pertinents per a cada aspecte del projecte. Utilitzar diferents tècniques per al desenvolupament de l’exercici. Dibuixos d’observació a mà i dibuixos a ordenador, construcció de maquetes, collages, filmacions curtes. Aprendre a utilitzar el film com a eina d’investigació per a mostrar escenaris o situacions del lloc que ajuden a enfocar l’enunciat.
6. Documentació i discussió. La documentació recollida pels estudiants del taller serà compartida i discutida a classe, prestant atenció al valor dels documents. Interessa recollir i presentar el material amb què fem les coses, valorant-lo no amb el caràcter transitiu de la inspiració, que sempre és des d’alguna o cap a alguna cosa, sinó reconeixent el caràcter material, de cosa, idèntic en qualsevol moment d’un procés.
8. Visites. Visitar exemples d’habitatge col·lectiu que construeixen comunitats de grups socials i culturals diversos. Aproximar-se directament als temes que el enunciat planteja, prenent dades in situ a partir de les diferents tècniques explicades anteriorment: dibuixos, maquetes, films... Els exemples seran distants en el temps per a comprendre com ha anat canviant la proposta comunitària amb el pas dels anys. 9. Tot el material produït per avançar el projecte, és ja entrega. El material de treball té un valor propi, independent de qualsevol ús posterior. Un projecte és també la suma de tots aquests materials. Així, el projecte pot ser narrat a través dels materials que formen la seva construcció.
El agua como cohesor social
Nerea Mota i Miriam Fuster
El Programa en dos objectius Objectiu 1: Rehabilitació
Objectiu 2: Construir comunitats
El Taller Habitatge i Rehabilitació, obre la opció a que el nou programa d’habitatge es col.loqui en una estructura existent, en qualsevol estat físic, o en un solar vacant, o que sigui una combinació d’ambdues coses. En qualsevol cas, la decisió de la ubicació del nou programa ha de suposar una activació del teixit urbà on ens trobem.
Un dels objectius del programa coincideix amb el títol del seminari, els habitatges que proposeu durant el curs han de convidar a la construcció d’una comunitat.
La superfície total en planta dels habitatges nous o renovats sumarà uns 8.400 metres quadrats que es distribuiran de manera conjunta o dispersa, segons cada projecte: 1.600 m2 en Habitatges per a 1 persona de 40m2. Total 40 unitats. 2.800 m2 en Habitatges per a 3 persones de 70 m2. Total 40 unitats. 2.000 m2 en Habitatges per a 5 persones de 100m2. Total 20 unitats. Total: 100 habitatges. A més, cada habitatge ha de tenir un mínim de 10m2 a l’aire lliure, que es sumaran en superfície als anteriors m2. El tipus d’habitatge variarà segons els perfils socials que anem coneixent a la zona, dibuixant per tal de respondre a aquests perfils: gent gran sola, artistes o artesans sols, famílies monoparentals, famílies amb nens petits o amb fills ja adults, grups d’adults, gent que treballa molt a la casa... 1000 m2 de Començ de proximitat. 1000 m2 en Tallers vinculats a algun dels habitatges. Vint dels habitatges tindran un taller vinculat, que pot quedar unit o separat de l’habitatge. Seran tallers de 50 metres quadrats.
Per ajudar a construir-la es sumarà als habitatges un espai de trobada de dimensions generoses on poder organitzar les activitats que es porten a terme als centres cívics. Aquest centre, al igual que els habitatges, podrà ocupar un solar buit o aprofitar una estructura existent. És un lloc obert a tota la ciutat, però es vol assegurar la bona relació del centre amb el barri, ja que seran els veïns els que donaran una dinàmica regular al Centre Cívic. Comptarà amb: - Bar Restaurant obert al barri de 200m2. A la cuina del restaurant es podran fer classes de cuina. - Dues sales grans, una per fer teatre i concerts de 300m2 i una altre per a balls també de 300m2. Les dues sales han de tenir característiques espaials diferents i l’alçada mínima ha de ser de 5 metres. - Zona de magatzem de 70m2 -Zona per a l’administració de 100m2, on distribuir 3 oficines de 25m2 i 1 sala de reunions de 25m2. També i haurà àrees de serveis per al públic, zona de neteja i serveis per al personal. El total de superfície del Centre suma 970m2 A més de les àrees que ocuparan els programes d’habitatge i centre cívic, l’exercici ha de desenvolupar amb especial interès les qualitats del perímetre resultant i com aquest qualifica els espais exteriors adjacents a l’edifici: els que són públics urbans o els comunitaris.
Obrador d’Estiu a la Sala Beckett del Poblenou. Foto: Nani Pujol.
Seminari Construir Comunitats
Avaluació.
El seminari Construir Comunitats es proposa donar eines diverses al Taller Temàtic Habitatge i Rehabilitació. El seminari s’estructura en tres àmbits: un d’abast urbanístic, un altre de caire més teòric, i el tercer, un cicle de conferències que ha d’aportar un seguit de coneixements generats des de fora de la disciplina més específicament arquitectònica.
La nota de curs serà la mitjana ponderada de tres exercicis. Un dels treballs serà en equip -de tres o quatre persones màxim- que consistirà en l’anàlisi d’una proposta d’habitatge comunitari contemporani. El segon serà un treball individual, que consistirà en un comentari de text a escollir entre uns escrits de teoria teatral que es lliuraran a començament de curs. Una tercera qualificació s’obtindrà a partir dels exercicis duts a termes durant les classes del curs.
Professor Coordinador: Toni Ramon.
L’aproximació urbana donarà a conèixer el territori de la intervenció del Taller: Vallcarca, situant-lo en la història urbana de Barcelona i estudiant la seva morfologia i altres trets que caracteritzaven el barri. El rol del planejament urbanístic i de l’especulació immobiliària són aspectes a estudiar amb especial cura per tal d’entendre la situació actual. La literatura, el cinema, la geografia humana, l’antropologia, el coneixement del teixit social encara existent, ens ajudaran a comprendre el territori del que s’ocupa el taller. Unes aproximacions que es duran a terme mitjançant conferències, sessions de cinema documental, recorreguts pel barri... La reflexió de caire més teòric s’estructurarà en dues parts, que tractaran les dues peces claus del projecte: l’habitatge i el centre social. En relació a l’habitatge, les classes resseguiran la genealogia de les cases comuna a partir de l’estudi d’algunes propostes utòpiques que es confrontaran amb les realitzacions dutes a terme. Les dels socialistes utòpics, com el falansteri de Charles Fourier i el familisteri de Guisa. Les germinades per la revolució soviètica, com els treballs del Stroikom i el Narkomfin de Moisej Ginzburg. Les propostes i realitzacions d’espais comunitaris produïdes en el període de les noves avantguardes dels anys seixanta del segle XX. L’espai implícit en textos com Walden Dos de B. F. Skinner, Lo pequeño es Hermoso de Ernst Friedrich “Fritz” Schumacher, Libertad para construir de John F. C. Turner o El lenguaje de paterns de Christopher Alexander.
Invitacions Roger Páez, Arquitecte: Mapes, cartografies i plànols de situació. Ricard Fayos, Arquitecte: Planejament urbanístic del Poblenou. Zaida Muxí, Arquitecte: Habitatge Comunitari. Mercé Tatjer, Historiadora: El patrimoni industrial i associatiu del Poblenou. Laia Forné, Sociòloga: Participació: perquè, cóm?, experiències. Dino Ibáñez, Escenògraf i consultor escènic: Petits espais escènics: pautes de projecte. Les sessions dels convidats seran obertes a la resta de l’Escola, per tractar possibles temes d’interès general per l’estudiantat. Tots els professors convidats estaran presents a les correccions generals del taller temàtic. D’aquesta manera, a les seves conferències donen les eines de pensament, i ells mateixos fan aparicions durant el curs per tal de veure com s’estan utilitzant aquestes eines.
A l’hora d’estudiar els ateneus, centres cívics, com a llocs de sociabilitat, observarem el seu rol en el mapa de Barcelona. La mirada a les propostes en arquitectura teatral nascudes sota el impuls de la idea de teatre com a lloc de trobada de les noves avantguardes de finals dels anys seixanta serà especialment útil pel projecte plantejat pel Taller. En aquest sentit el repàs als textos sobre teatre i espai escènic i la mirada a alguns teatres serà d’un interès especial. L’espai buit de Peter Brook i les Bouffes du Nord; El Théâtre du Soleil i Ariane Mnouchkine a la Cartoucherie del Bosc de Vincennes a París; Les illes flotants d’Eugenio Barba i la granja de l’Odin Teatret a Holstebro, Dinamarca. Teatre de les Bouffes du Nord, París.
Calendari Taller Habitatge i Rehabilitació + Seminari Construir Comunitats
Calendari paral.lel del taller i el seminari al primer quadrimestre del curs 2016-17.
Setmana 1. - Dimarts 13 de Setembre. 16.30h Eva Prats, Toni Ramon, Ricardo Flores. Presentació: Taller Temàtic + Seminari. - Dijous 15 de Setembre. 16.30h Taller. Treball a l’aula sobre les cartografies d’observació. Setmana 2. - Dimarts 20 de Setembre. 15.00h Seminari. Toni Ramon: Genealogia de la Casa Comuna I. Socialistes Utòpics. 16.30h Taller. - Dijous 22 de Setembre. 15.00h Taller. Roger Paez, Arquitecte: Mapes, cartografies, plànols de situació. A continuació, treball a l’aula sobre les cartografies d’observació. Setmana 3. - Dimarts 27 de Setembre 15.00h Seminari. Toni Ramon: Genealogia de la Casa Comuna II. Avantguardes Soviètiques. 16.30h Taller. Primera presentació puntuada: Cartografies d’Observació. - Dijous 29 de Setembre. 16.30h Taller. Introducció del segon element d’observació: la maqueta. Treball a classe a a partir de còpies de la cartografia d’observació. 18.30h Llistat de temes de investigació sobre el barri on treballem. Setmana 4. - Dimarts 4 d’Octubre. 15.00h Seminari. Toni Ramon: Genealogia de la Casa Comuna III. Neo avantguardes dels anys 60es. 16.30h Taller. Ricard Fayos, Arquitecte: Planejament urbanístic al Poblenou. 18.00h. Taller. Treball de maquetes d’observació a l’aula. - Dijous 6 d’Octubre. 16.30h Taller. Treball per grups dels temes de investigació. Setmana 5. - Dimarts 11 d’Octubre. 15.00h Seminari. Zaida Muxí, Arquitecte. Habitatge Comunitari. 16.30h Taller. Presentació els temes d’investigació. 15 minuts per tema. - Dijous 13 d’Octubre. 16.30h Taller. Treball de maquetes d’observació a l’aula.
Setmana 6. - Dimarts 18 d’Octubre. 15.00h Visita al Poblenou amb la historiadora Mercé Tatjer: El patrimoni industrial i associatiu del Poblenou. - Dijous 20 d’Octubre. 16.30h Taller. Segona presentació puntuada: Documents d’observació: Plànols, Maquetes i Collages. Amb la presència d’Adrià Goula. Setmana 7. - Dimarts 25 d’Octubre. 15.00h Seminari. Laia Forné, Sociòloga: Participació: perquè, cóm?, experiències. 16.30h Taller. Organització dels grups i elaboració del questionari per als habitants de Poblenou. - Dijous 27 d’Octubre. 16.30h Treball al carrer, fent entrevistes als veïns del barri. S’ha d’anar a diferents hores per trobar diferents edats i perfil de veí. Setmana 8. - Dimarts 1 de Novembre. Festiu - Dijous 3 de Novembre. 16.30h Taller. Tercera presentació puntuada de les dades preses al barri. Presentació a classe, a partir de vídeos i entrevistes transcrites. Discussió a classe sobre les dades preses. Amb la presència de Zaida Muxí. Setmana 9. - Dimarts 8 de Novembre. 15.00h Seminari. Toni Ramon: Teatres i Centres socials, vers una definició tipològica. 16.30h Taller. Treball a classe. Primer encaix individual a 1/500, en dibuix i maqueta. - Dijous 10 de Novembre. 16.30h Taller. Treball a classe, dibuixos de planta i seccions a escala 1/500. Setmana 10. - Dimarts 15 de Novembre. 15.00h Seminari.Toni Ramon: Teatres i Centres socials, vers una definició tipològica. 16.30h Taller. treball a classe, dibuixos de planta i seccions a escala 1/500. - Dijous 17 de Novembre. 16.30h Taller. Escala 1/500, i escala 1/50 en dibuix i maqueta. Setmana 11. - Dimarts 22 de Novembre. 15.00h Seminari. Dino Ibáñez, Escenògraf i consultor escènic: Petits espais escènics: pautes de projecte. 16.30h Taller. Treball en grups de 3, per explicar i debatre els habitatges. - Dijous 24 de Novembre. 16.30h Taller. Quarta presentació puntuada: Escales 1/500 i 1/50.
Setmana 12. - Dimarts 29 de Novembre. 15.00h El seminari té lloc a la Sala Beckett. Es visitaran les instal.lacions i ens quedarem a la funció de teatre. - Dijous 1 de Desembre. 16.30h Taller. Treball a classe escala 1/200, projecte i ciutat. Setmana 13. - Dimarts 6 de Desembre. Festiu - Dijous 8 de Desembre. Festiu Setmana 14. - Dimarts 13 de Desembre. 15.30h Seminari. Presentació dels treball del Seminari, amb convidats. 16.30h Taller. Treball a classe escala 1/200, projecte i ciutat. - Dijous 15 de Desembre. 16.30h Taller. Treball a classe escala 1/200, projecte i ciutat. Setmana 15. - Dimarts 20 de Desembre. 15.30h Seminari. Presentació dels treballs del Seminari, amb convidats. 16.30h Taller. Treball a classe escala 1/200, projecte i ciutat. - Dijous 22 de Desembre. 15.00h Entrega final. Amb convidats. Viatge d’estudis a Berlín, Gener 2016. Viatge de 5 dies a Berlín per a visitar in situ quatre exemples d’habitatge col.lectiu, distants en el temps des d’inicis de segle XX a inicis del XXI. Els exemples estan dins de la ciutat. Als matins es treballarà in situ, dibuixant, prenent mides i dades de la realitat. A les tardes es treballarà a les aules de la TU Technische Universität de Berlín, transformant les observacions preses al matí en dibuixos i maquetes. Blog: habitatgeirehabilitacio.wordpress.com El blog recull les activitats, conferències, els treballs de recerca i els de projecte que es duen a terme al taller. Conté tot el material de les edicions anteriors del curs, i ha de ser una eina útil de consulta i referència per treballar i fer públiques les activitats i discussions que es porten a terme a l’aula.
Bibliografia. - Evans, Robin. Traducciones. Pre-Textos, 2005 - Garcés, Marina. Un mundo común. Edicions Bellaterra, 2013 - Kapuscinski, Ryszard. Viajes con Heródoto. Anagrama, 2009 - Kubler, Georges. La configuración del tiempo. Nerea, 1988 - Sennet, Richard. Juntos: rituales, placeres y política de cooperación. Barcelona: Anagrama, 2012 - Sennet, Richard. El artesano. Barcelona: Anagrama, 2009; v. o.: 2008 - Solà-Morales, Manuel de. Deu lliçons sobre Barcelona: els episodis urbanístics que han fet la ciutat moderna. Barcelona: COA de Catalunya, 2008 - Barba, Eugenio. Les illes flotants. Barcelona: Institut del Teatre, 1983 - Brook, Peter. El espacio vacío. Barcelona: Península, 1969 - Brook, Peter. Más allá del espacio vacío. Escritos sobre teatro, cine y ópera. 1947-1987, Barcelona: Alba Editorial, 2001 - Todd, Andrew, Lecat, Jean Guy. El Círculo abierto. los entornos teatrales de Peter Brook. Barcelona: Alba, 2003 - Fourier, Charles. El falansterio. Buenos Aires: Ediciones Godot, 2008 - Owen, Robert. El libro del nuevo mundo moral, Mèxic: Grijalbo, 1970 - Coocke, Catherine. Russian avant-garde. Theories of art, architecture and the city. Londres: Academy editions, 1995 - Khan-Magomedov, Selim Omarovich. Pioneers of soviet architecture: the search for new solutions in the 1920s and 30s. London: Thames & Hudson, 1987 - El Lissitzky. 1929. La reconstrucción de la arquitectura en la U.R.S.S. Barcelona: Gustavo Gili, 1970 - Kopp, Anatole. Arquitectura y urbanismo soviéticos de los años veinte. Barcelona: Lumen, 1974 - Pasini, Ernesto. La “casa-comune” e il Narkomfin di Ginzburg. Roma: Officina Edizioni, 1980 - Alexander, Christopher. Un lenguaje de patrones: ciudades, edificios, construcciones. Barcelona: Gustavo Gili, 1980 - Habraken, N. J. (et altr.). El diseño de soportes. Barcelona: Gustavo Gili, 1979 - Lewis, D. (ed.). El crecimiento de las ciudades. Barcelona: Gustavo Gili, 1975 - Schumacher E. F. Lo pequeño es hermoso. Small is beautiful. Por una Sociedad y una técnica a la medida del hombre. Madrid: H. Blume, 1978 - Skinner, B. F. Walden dos. Hacia una Sociedad científicamente construïda. Madrid: mr. ediciones, 2012 - Turner, J.F. C., Fichter, R. (eds.). Libertad para construir. Madrid: Siglo XXI editores, 1976