Helena Trias Prats Taller Temàtic I - Habitatge i Rehabilitació 17 des 2014
CARTOGRAFIAR Definir un àmbit (escala). Construir una posició (enquadre). Dirigir la mirada (selecció). Mostrar la informació obtinguda (codificació). Cartografiar és una tècnica de revelació de les realitats. (Roger Paez). La realitat és de carácter múltiple. Descobrir tantes realitats com siguem capaços. Reconeixem les condicions del territori, les condicions d’un lloc. Com posem en relleu aquesta realitat? Construïm un mapa que reculli tot això. Busquem interessos. Què és irregular?. La ciutat amalgamada. Estem atents a les infraestructures de la ciutat, a les vies, a les traçes, als camins, a les rieres. Com s’ha implantat l’Eixample en aqust territori? Un territori de singularitats. On són els seus límits? i la seva escala? Que tiempo es este lugar? (Enric Miralles)
Entre 1900 i 1930 es duplica la població de la ciutat arribant al milió. Un fenomen migratori que no para de crèixer. Davant la incapacitat de la ciutat per absorbir la nova població i la manca d’habitatge popular, l’anomenada ciutat informal s’estengué a les perifèries de la ciutat, per la muntanya de Montjuïc, pel front marítim, per alguns espais intersticials del mateix Eixample i pels turons que envolten la ciutat. El barraquisme esdevé un fenomen urbà de gran magnitud a Barcelona que es erradicat en la seva totalitat en els anys anteriors als Jocs Olímpics de 1992. Gran part dels barraquistes són al llarg del temps reallotjats massivament en polígons d’habitatge social, nous barris planificats on escasseja l’equipament públic i on seguirà la lluita veïnal pel dret a la ciutat. La consolidació i la desaparició del barri del Somorrostro, Poblenou.
VISITAR La deriva pel Poblenou. Descobrir la seva identitat i el seu caràcter. Singular i simbòlic. Identifiquem els elements del Poblenou: el Cementiri, el mercat Municipal, les antigues fàbriques que han estat reocupades, els nous lofts, els petits tallers, els grans buits, la Rambla i l’Aliança, les fàbriques, els solars ocupats, les naus tapiades i tancades. La gent.
La ciudad es un lugar artificial de la historia en la que cualquier época (cualquier sociedad capaz de diversificarse de su precedente) intenta, mediante la representación de si misma. Lo imposible: simbolizar aquel momento determinado, más allá de las necesidades y de los motivos contingentes por los que los edificios fueron construidos. El significado de las ciudades. Carlo Aymono
HABITAR Entrevistem la gent del Poblenou. Gent que viu al Poblenou, gent que treballa al Poblenou, gent que fa el turista al Poblenou.
“La casa es como ... medio taller y tengo casa por detrás.” (Marc) “Siempre aquí. He vivido siempre aquí y en todos los formatos. Estaría muy bien generar un proyecto que tenga que ver con los huertos urbanos.” (Santiago) “Buscaba algo más cercano a la gente.” (Karolina) “Jo estic on he d’estar.” “Este es un barrio que está por hacer.” “Lo que no sabéis es que estos bloques, como se llaman? Son los bloques de Topolet. Esto es curioso porque es un modelo ruso. Que son preciosos porque estos bloques, no hay ningún otro en Barcelona que tenga el sol toda la vuelta. Tenemos todo exterior.” (Mari, Juani y Carmen)
CONSTRUIR COMUNITAT Quina és la dimensió d’una comunitat? Quants veïns? Quanta gent per escala? Quanta gent per replà? Quines són les cases de la meva vida? Es la casa un tema fundamental? Quantes portes d’accés té una casa? Quantes habitacions ha de tenir una casa? Com ha de ser l’habitatge modern? Quines son les tendencies del habitar? Flexibilitat? Especialització? Ha de ser capaç de crèixer la casa? Quina és la relació del cotxe amb la casa? Quin paper juga el cotxe a la ciutat? Ha de ser un refugi la casa? És un refugi el teatre? El dret a la ciutat i el dret a construir.