LA CRÚSMATA IBÈRICA Per Roger Benito Julià
LA CRÚ SMA T A I BÈ R I C A PER ROGER BENITO JULIÀ
ELS IDIÒFONS La música és una de les manifestacions culturals més antigues de la humanitat. Un dels instruments més antics que coneixen les diferents civilitzacions és la crúsmata. Es tracta de dues peces que poden ser de diversos materials (fusta, ceràmica, ivori...), i que serveix sobretot per a marcar el ritme en un ball o d’una cerimònia. La crúsmata és un instrument idiòfon (del grec “idios”: propi i “fonos”: so), o sigui que sona per si mateix. Ja a la prehistòria existien aquests instruments. Es tracten de braçalets fets de marfil que en ballar emeten sons rítmics. Aquests varen ser estudiats per arqueòlegs russos entre els anys 1952-1964, i trobats a Mezin, actualment a la zona d’Ucraïna. (Fig. 1). A les excavacions fetes a la zona d’Egipte s’han trobat àmfores del any 3000 a.C., en perfecte estat de conservació, degut al buit de les tombes. Aquestes estan decorades amb escenes d’homes i dones que dansen, portant a la mà dos pals. Algunes de les que s’han trobat tenen formes de mans humanes (Fig. 2). Tant a Grècia com a Roma també s’han documentat instruments idiòfons de diverses formes: en forma de con dividit en dos (Figs. 3 i 4). Altres eren llargs mànecs amb puntes arrodonides, molt semblants a les castanyoles. (Figs. 5 i 6). Aquests instruments idiòfons rebien el nom genèric de cròtals (del grec “krotos”: soroll). Aquests instru-
ments eren usats en les festes en honor a Isis i Bacus. Molts autors llatins com Petroni, Virgili, Marcial, Juvenal en parlen. Explica Marcial als seus Epigrames, que hi havia una esclava gaditana que amb els seus moviments i el toc dels castanyoles bètiques causava furor i excitació, inclòs als homes més vells (Epigrames, Llibre VI, Epigrama 71). Aquesta influència intercultural no és només de la zona mediterrània. Hi han instruments semblants a Xina, Filipines...
EL CRÒTAL IBÈRICA
I
LA
CRÚSMATA
Segons José Luis de Udaeta, l’origen del cròtal grec cal buscar-lo a la crúsmata ibèrica i que seria el punt de partida de les castanyoles actuals. La crúsmata estava formada per dues peces de fusta, dues petxines o per dues pedres planes (anomenades “tarreñas”), que els ballarins i els músics feien sonar agafant-les entre els dits i el palmell de la mà (Fig. 7). Segons Udaeta el toc de les tarreñas encara està vigent a molts pobles de la Península Ibèrica, on són els nens principalment els que les saben fer sonar. Segons Smith la crúsmata ibérica derivava del címbal grec, era molt popular per tota la mediterrània i s’usava conjuntament amb el “krembala”, uns platerets metal•lics. No se sap qui va rebre la influència de qui, si el cròtal de la crúsmata o viceversa. El que si que sabem és que els dos elements del cròtal grec esta-
2
LA CRÚSMATA IBÈRICA
ven units (segurament per un cordill) i els de la crúsmata estaven solts. Els intercanvis comercials també permetien el contacte entre les dues cultures i per tant l’intercanvi i influència entre cultures. El cròtal i les crúsmates són fruit d’aquests intercanvis entre ibers i grecs.
BIBLIOGRAFIA Bibikoff, N. Excavaciones de Mezin. El correo de la UNESCO, juny 1975. Smith, W., D. C. L., LL. D. A Dictionary of Greek and Roman Antiquities. London. John Murray Editor. 1875. De Udaeta, José La castañuela española. Ediciones del Serbal, Ministerio de Cultura. 1989
ANNEX
Fig. 2. Idiòfons de l’Antic Egipte. Longitud de 36 cm. (Museés Royaux d’Art et d’Historie, Brusel•les).De Udaeta, J. La castañuela española. Ed. del Serbal, Ministerio de Cultura. 1989. P. 15
FOTOGRÀFIC
Fig. 1. Braçalets de l’època de Cromanyó. De Udaeta, J. La castañuela española. Ed. del Serbal, Ministerio de Cultura. 1989. P. 14
Fig. 3 Ballarina amb cròtals. Vas romà (500-100 a.C).De Udaeta, J. La castañuela española. Ed. del Serbal, Ministerio de Cultura. 1989. P. 16.
3
Per Roger Benito Julià
Figura 4: Ballarina etrusca amb cròtals. (500-400 a.C.). De Udaeta, J. La castañuela española. Ed. del Serbal, Ministerio de Cultura. 1989. P. 16
Figura 5: A la part de sota, faunes i ballarines amb cròtals (520-510 a.C.). De Udaeta, J. La castañuela española. Ed. del Serbal, Ministerio de Cultura. 1989. P. 17
Figura 6: Flautista i ballarina amb cròtals, pintats en un plat (600 a.C.). British Museum. Londres. De Udaeta, J. La castañuela española. Ed. del Serbal, Ministerio de Cultura. 1989. P. 18
Figura 7: Toc de “tarreñas”. De Udaeta, J. La castañuela española. Ed. del Serbal, Ministerio de Cultura. 1989. P. 19
4
LA CRÚSMATA IBÈRICA
Figura 8: Toc de cròtals. Smith, W., D. C. L., LL. D. A Dictionary of Greek and Roman Antiquities. London. John Murray Editor. 1875. P. 381
Figura 9: Toc de cròtals. Smith, W., D. C. L., LL. D. A Dictionary of Greek and Roman Antiquities. London. John Murray Editor. 1875. P. 382
5