INTRODUCCIÓ AL TEIXIT, EL TINTAT.

INTRODUCCIÓ LA

CISTELLERIA L’ÈPOCA

TEIXIT,

AL I

LA

EL

TINTAT,

CORDILLERIA

PROTOHISTÒRICA

Per Jordi Chorén Tosar

A

INTRODUCCIÓ

AL TEIXIT, EL TINTAT, LA CISTELLERIA I

LA CORDILLERIA A L’ÈPOCA PROTOHISTÒRICA.

PER JORDI CHORÉN TOSAR1

La manipulació de les fibres vegetals i animals per a la obtenció de teles i objectes, suposà per a l’ésser humà un gran pas a la seva adaptació al medi natural, convertint-se en un element pràcticament indispensable per a la realització de múltiples activitats.

Tot i que varen partir d’un mateix origen, és a dir, de la manipulació d’elements naturals per a l’obtenció de fibres que poguessin esdevenir teixides (aprofitant i augmentant les característiques aïllants, de resistència, ..., de cada fibra), l’evolució tècnica i el tipus de materials emprats, originà diferents activitats artesanals: teixit, cistelleria i cordilleria.

I, ja a l’època ibèrica, sabem que el treball previ de manipulació de les diverses matèries primeres -llana, lli, espart (fig. 1) i cànem, bàsicament, tot i que segurament es van emprar moltes altres en menor mesura-, exigia uns coneixements que semblen indicar una certa especialització.

Les diferències en els processos de conreu o cria, recol•lecció o esquilat i la seva transformació en fibra apta per a ésser filada (sobretot en el cas dels teixits destinats a la indumentària), produïen resultats molt diversos, essent buscades certes característiques per a obtenir teixits que indicarien la posició social dels individus que les portarien o que podrien servir per a unes funcions específiques (veles de vaixells, capes d’abric,...). Així, les característiques de les peces finals, venien en gran part

Fig. 1. Lli i espart assecats. J. Chorén. determinades pel coneixement tant de les característiques de les diverses matèries primeres, els seus orígens i les formes d’obtenció més adequades, com també el coneixement dels processos de transformació d’aquestes matèries primeres en fibres, ja que l’aplicació d’uns o altres, produeix característiques diferents, destinades a usos diferents.

Entre aquests processos, s’havia de controlar el rentat amb productes rics en àlcalis, la fermentació, la mòlta, ... És a dir, un teixit de gran qualitat era el resultat d’una gran cadena de treballs específics, que implicaven des dels pastors i/o agricultors, fins a les teixidores i els tintorers, passant per tot un seguit de procediments complexes que permetien obtenir uns fils amb unes característiques concretes per a cada resultat final.

A més a més del tipus de fibra, de

1Grup d’investigació de teixit, cistelleria i tints. La informació teòrica i pràctica complementada per Anna Homs, especialista en reconstrucció experimental dels processos tèxtils i tintoris.

2

INTRODUCCIÓ

AL TEIXIT, EL TINTAT, LA CISTELLERIA I LA CORDILLERIA A L’ÈPOCA PROTOHISTÒRICA.

l’acabament del teixit i del tipus de tramat emprat, un altre dels indicadors socials i culturals relatiu a la indumentària i els objectes, es trobava en els colors i els motius que els decoraven.

Això es devia a la dificultat d’obtenció de determinats tints i a que el tintat exigia realitzar diversos processos a la fibra, fins i tot abans de convertir-se en fil, que permetrien la millor absorció i fixació del color buscat.

Així, l’obtenció de productes tintoris d’origen animal, vegetal o mineral, es va convertir en un treball artesanal de gran importància.

A nivell arqueològic, són poques les restes directes conservades, tant dels objectes finals com dels elements emprats en tots els processos que aquí esmentem de passada. Tot i així, comptem amb referències a les fonts escrites, decoracions pintades a la ceràmica vascular, escultures i algun element arqueològic, que lligat amb l’arqueologia experimental i l’etnologia, ens estan permetent conèixer i experimentar els diversos processos implicats en el teixit, la cistelleria, la cordilleria i el tintat.

Pel que fa al teixit d’època ibèrica, sabem de la gran qualitat de les peces de llana a través de les fonts i de diverses representacions (figura 2), coneixem el tipus de vestuari que empraven i també parcialment els colors i les decoracions amb que s’adornaven, sobretot les classes socials superiors.

Tot i així, al registre arqueològic, pràcticament no conservem més que algunes restes de teixit semi- carbonitzats de lli, procedents d’urnes de cremació, sobretot de la zona del llevant i d’Andalucía. Aquestes restes, ens permeten saber com varen ser teixits i, per tant, amb quin instrumental es van haver de realitzar. Malauradament, aquests elements no han

Fig. 2. Relleu ibèric de la necròpoli de l’Albufereta (Alacant). De: FIGUERAS PACHECO 1946.

deixat pràcticament cap traça al registre material, degut a la seva natura perible.

Malgrat tot, comptem amb plaques quadrangulars segurament emprades per un tipus de teler de cintura; pondera o pesos de teler, associats al treball amb un teler de tipus vertical; fusaioles (fig. 3), normalment ceràmiques i de formes troncocòniques, que servien com a contrapès pel fus; pintes d’os que podrien haver estat relacionades amb el pentinat dels teixits i algun altre element de fusta, que podria estar relacionat o no amb alguna part del procés. D’altra banda, algunes representacions ens assenyalen la utilització en el procés de filat de la filosa (fig. 4).

Així, sabem que en el procés de filat s’empraven filoses en què s’acumulava la fibra que s’anava filant mitjançant fusos amb contrapès, i que es teixia amb dos tipus de teler (com a mínim), el de targe-

3

Per Jordi Chorén Tosar

tes i el vertical, que permetien obtenir treballs diferents i que es degueren arribar a emprar conjuntament, realitzant teixits summament complexes. També es coneix un altre tipus de teler de

Fig. 3. Fusaioles ibèriques. Mitjans s.IIIaC. J. Chorén, M. Crespo, J. M. Gallego.

Fig. 4. Esquema del filat amb filosa.

De: ALFARO 1984, p. 75.

Fig. 5. Escena de Penèlope davant del teler, d’un skyphos átic de Chiusi (440aC). De: LAVER, 1964, p. 57).

4

INTRODUCCIÓ

AL TEIXIT, EL TINTAT, LA CISTELLERIA I LA CORDILLERIA A L’ÈPOCA PROTOHISTÒRICA.

cintura, que podem denominar “de reixeta”, del que a la Península no en trobem indicis ni directes ni indirectes, però que segurament també va esser conegut i emprat per a la realització de treballs concrets, molt més fàcils de fer que amb el teler vertical (figura 5).

Pel que respecta al tintat de les peces de tela, pràcticament es podia aconseguir qualsevol color, sempre tenint en compte que el tintat d’alguns colors com el negre resultava més complex que el d’altres. Com més complexa fos la obtenció d’un producte tintori i/o el tintat per a obtenir un color determinat, més valor arribava a tenir el teixit resultant.

A més a més, segons les fonts clàssiques, sembla ser que el lli es resistia a l’absorció dels tints, motiu pel qual es degueren arribar a realitzar teixits, i inclòs fils, de diverses fibres.

Fig. 6. Sandàlia de corda d’espart neolítica. Cueva de los murciélagos, Albuñol, Granada. Museo de Arqueología de Granada.

Pel que fa a la cistelleria i la cordilleria, ambdues tècniques es destinaven a la obtenció d’una gran diversitat d’objectes, des de cordes a recipients, passant per calçat (fig. 6) i fins i tot peces impermeables. En ambdós casos, les restes materials conservades són excepcionals, coneixent-se la seva existència també indirectament per les traces que pogueren deixar en d’altres elements o la seva aparició a alguna representació, essent molt menys recollides per les fonts escrites. Arribats a aquest punt, resulta essencial l’etnologia, que permet l’estudi del treball ancestral de les fibres vegetals existents a l’entorn natural.

Segurament la més antiga degué ser la cordilleria, mitjançant el trenat de fibres en estat natural, permetent l’obtenció de cordes de diversa resistència. No obstant, l’evolució tècnica permeté obtenir cordes de diverses qualitats i usos, i a l’hora, aquestes cordes eren emprades per a la fabricació d’altres objectes, com sandàlies o cistells (fig. 7).

Fig. 7. Senalles d’Ibercalafell. J. Chorén.

5

Per Jordi Chorén Tosar

Quant a la cistelleria, sabem de l’existència de diferents tipus de cistells, així com de catifes, i inclús de l’aplicació puntual de reforços de fusta (fig. 8). No obstant, resulta evident que degueren ésser emprades no tan sols les fibres d’herbàcies, sinó també escorces i branques com el vímet, per a l’obtenció de cistells de diverses resistències i utilitats, tal i com s’ha fossilitzat fins a l’actualitat. El que resulta molt més difícil, és saber discernir les formes que varen adoptar per a les diverses funcions a què es varen destinar.

Bibliografía emprada: ALFARO GINER, C. Tejido y cestería en la Península Ibérica. Historia de su técnica e industrias desde la prehistoria hasta la romanización. Bibliotheca Praehistorica Hispana, vol. XXI, Madrid, CSIC, 1984.

ALFARO GINER, C. El tejido en época romana. Cuadernos de historia 29. Madrid, Arco Libros S.L., 1997.

Fig. 8. Senalla minera. d’Arqueologia de Barcelona.

Museu

SEYMOUR, J. Artes y oficios de ayer.

Una guía práctica de la artesanía tradicional. Barcelona, Editorial Optima, 2001.

CUADRADO DIAZ, E. La necrópolis ibérica de “El Cigarralejo” (Mula, Murcia). Bibliotheca Praehistorica Hispana, vol. XXIII, Madrid, CSIC, 1987.

FIGUERAS PACHECO, F. “El grupo escultórico de Alicante”. Archivo Español de Arqueología, Homenaje a Portugal. [Madrid] (Octubre - Diciembre 1946), núm. 65, p. 309-333.

HUNDT, H-J. “Die verkohlten reste von geweben, geflechten, seilen, schnüren und holzgeräten aus grab 200 von El Cigarralejo”. Madrider Mitteilungeng, Heidelberg, (1968), núm. 9, p. 187-205.

LAVER, J. Costume in antiquity.

London, Thames and Hudson, 1964.

6