Memòria de projectes 2020

Memòria de projectes executats

Índex

3. 25 anys del Procés de Barcelona 19

MedThink 5+5 Webinar “Building 20 Resilience to Health Crisis through Enhanced Cooperation in the Western Mediterranean: The Role of the 5+5 Dialogue in a Post-COVID-19 Era”

Cicle “Diàlegs de la Mediterrània +25” 21 Jornada “Repensar el futur d’una 28 Mediterrània diversa i democràtica”

Cicle de debats “Una nova visió per 29 a la Mediterrània”

Fòrum Civil “The Future of Euromed 32 Civil Society +25”

Diàleg “How can Cities Revive 35 Mediterranean Cosmopolitanism?”

Dossier de l’Anuari IEMed de la 36 Mediterrània 2020 “An Unexpected Party Crasher: Rethinking EuroMediterranean Relations in Corona Times, 25 Years after the Barcelona Process”

EuroMeSCo Pairing 43 Consultations 2020

Joint Policy Study Presentation. 44 “Ensuring Water Security in the Middle East: Policy Implications”

Jornada informativa sobre la 45 convocatòria per a projectes de capitalització de l’Instrument Europeu de Veïnatge ENI CBC Med

EuroMeSCo Connect and Kick Off 46 Meetings 2020

EuroMeSCo Off-the-Record 48 Policy Talks

Consell assessor de l’Anuari IEMed 49 de la Mediterrània 2021

CICLES DE DEBATS, TRIBUNES I CONFERÈNCIES

Debat “Barcelona +25. Repensar 50 el Mediterráneo en tiempos de pandemia”

4.2. Món Àrab i Mediterrani 52

SIMPOSIS INTERNACIONALS, SEMINARIS I TALLERS D’EXPERTS Observatori de la Islamofòbia 53 als Mitjans

Seminari “Identity and Ideology in 56 Peace Building in the Middle East and the Gulf”

Reunió de llançament dels membres 57 del projecte CONNEKT i sessió de presentació: “Main Research Gaps on Violent Extremism”

Polítiques Euromediterrànies 40

11th Euromed Survey to Experts 37 and Actors. “Towards a Renewed Partnership with the Southern Neighbourhood” 4. Àrees 39 4.1.

SIMPOSIS INTERNACIONALS, SEMINARIS I TALLERS D’EXPERTS

III Congrés internacional 41 “Ciutats Mediterrànies. Mobilitat i desplaçament de persones”

XII Seminari sobre populisme i 59 xenofòbia. “Crisi del coronavirus i radicalització política”

Seminari acadèmic del projecte 60 CONNEKT. “Researching on Radicalisation and Violent Extremism in Times of COVID-19”

CICLES DE DEBATS, TRIBUNES I CONFERÈNCIES

Programa interuniversitari IEMed Aula 62 Mediterrània. Cicle de conferències

XIV Mostra de Cinema Àrab 67 i Mediterrani de Catalunya

Taula rodona “25 anys del Projecte 69 Euromediterrani. Valoració crítica d’un procés”

4.3. Polítiques Regionals 70

Mediterrànies i Desenvolupament Humà

SIMPOSIS INTERNACIONALS, SEMINARIS I TALLERS D’EXPERTS

Webinaris de la Euro-Mediterranean 71 Guarantee Network (EMGN)

EMGN Summer Academy “Digital 73 Transformation for Credit Guarantee Institutions”

Webinari “Discussing Annexation 74 Scenarios: A Regional Perspective”

XVI Annual Conference of the 75 Mediterranean Commission of the European League for Economic CoOperation. “The EU Green Deal in a Post-COVID-19 Mediterranean: Boosting Recovery and Green Transition in the Southern Neighbourhood”

MedThink 5+5 Webinar “From Crisis to 77 Recovery in the Western Mediterranean: Challenges and Opportunities on the Road to a Post-COVID-19 Sustainable Growth”

XVII New Africa Business and 78 Development Forum (NABDF). “Africa’s Way into the Post-COVID-19 Future”

Reunió de llançament i conferència 80 de premsa del projecte Investmed

Blue Eco-Forum 2020 “Towards 81 a Sustainable Blue Solidarity Economy in the Mediterranean”

EMGN 2020 Annual Conference. 83 “Beyond Crisis Mitigation: The Role of Mediterranean Credit Guarantee Schemes in Boosting the Post-COVID-19 Recovery”

Webinari “Financial Inclusion in a Post- 85 COVID-19 Mediterranean: Challenges and Opportunities”

4.4. Cultura i Societat Civil 86

FUNDACIÓ ANNA LINDH Reunions del Comitè Executiu de 87 la Xarxa espanyola de la Fundació Anna Lindh

XX Reunió de la Xarxa espanyola 88 de la Fundació Anna Lindh (ReFAL) i desenvolupament de capacitats

Webinari ReFAL “Comunicación 91 y competencias interculturales”

Taller “Habilitats comunicatives en 91 temps de la COVID-19”

XIII Concurs internacional Un Mar de 92 Paraules: “Els joves davant del canvi climàtic a la Mediterrània i l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible”

III Programa IEMed d’Interculturalitat, 93 inclusió i diversitat als centres educatius

III Programa IEMed de Mobilitat de 95 foment d’intercanvis professionals per a membres de la ReFAL

EXPOSICIONS

Exposició “Cálamos y viñetas. 96 Cómic árabe en movimiento” Exposició “Raimundus christianus 97 arabicus. Ramon Llull i l’encontre entre cultures”

ACTES CULTURALS

Presentacions del número 28-29 98 de Quaderns de la Mediterrània “Civil Society in the Mediterranean Mirror / La sociedad civil en el espejo mediterráneo”

IX Acadèmia i Festival Internacionals 100 de Música Medieval i Renaixentista –Early Music Morella 2020 “Europa”

XXI Mercat de Documentals 101 Euromediterranis – Medimed 2020

Presentació del llibre Las 103 desigualdades mediterráneas, reto del siglo xxi

4.5. Programa d’Igualtat 104 de Gènere Euromediterrani

Reunió del Patronat de la Fundació 105 de Dones Euromediterrànies (FFEM)

Exposició “Dones trencant barreres. 106 Transformant les ciutats mediterrànies”

Exposició “Desafiant els rols de gènere 107 a les dues ribes de la Mediterrània”

Webinari “Rethinking Gender-Based 108 Violence in 2020: Perspectives from Egypt, Lebanon and Syria”

Concurs “Collaging a Gender-Equal 109 Future: Tailoring the Transformations of the Euro-Mediterranean Space”

Col·laboració amb la iniciativa 110 Wikigender

Campanya “Let’s Name March 8: 111 Outstanding Euro-Mediterranean Women Nominations”

Gender Perspectives on COVID-19 113 in the Euro-Mediterranean Region: Resources and Information

5. Premsa, internet i xarxes 115 socials

6. Xarxes euromediterrànies 121 i projectes europeus

XARXES EUROMEDITERRÀNIES COORDINADES PER L’IEMED 122 Euro-Mediterranean Study Comission (EuroMeSCo)

Fundació de Dones Euromediterrànies (FFEM)

Fundació Euromediterrània Anna Lindh per al Diàleg entre Cultures (FAL) / ReFAL

MedThink 5+5

MED Confederation

Euro-Mediterranean Guarantee Network (EMGN)

Lliga Europea de Cooperació Econòmica (LECE)

XARXES EUROMEDITERRÀNIES AMB PARTICIPACIÓ ACTIVA DE L’IEMED 123 EuroMed MIgration Research Network (EuroMedMig.ReNet)

Fòrum Euromediterrani d’Instituts de Ciències Econòmiques (FEMISE)

Euro-Mediterranean Network for Economic Studies (EMNES)

Euromediterranean University (EMUNI)

ANIMA Investment Network

PROJECTES EUROPEUS 124

Connecting the Dots: Research and Policy Making on Economic Development, Security and Migration in the Southern Neighbourhood and Beyond

CONtexts of Extremism iN mEna and BalKans SocieTies (CONNEKT)

Muslim women and communities Against Gender Islamophobia in soCiety (MAGIC)

The Contribution of Local and Regional Authorities to Regional Integration in the Mediterranean

Contracte marc per a la realització d’estudis en l’àmbit de les relacions exteriors –Veïnatge Sud i Gran Orient Mitjà– amb el Parlament Europeu

CReative Entrepreneurs ACTing FOR the future MEDiterranean (CREACT4Med)

Innovative Sustainable Start-Ups for the Mediterranean (INVESTMED)

Éduquer dans la diversité, construire la citoyanneté Act for dialogue, Be a plural citizen!

Voix de Femmes

Intercultural Dialogue to Combat Hate Speech

Quo vadis – Civil Society in the Euromed Interculturalité et Crise – COVID-19

7. Publicacions 129

IEMed Mediterranean Yearbook 2020 130 Quaderns de la Mediterrània 130

Islamofobia estructural. 131 Otro techo de cristal A Sea of Words 2020. 131 Young People Faced with Climate Change in the Mediterranean and the 2030 Agenda for Sustainable Development

EuroMeSCo Joint Policy Studies 132 Papers IEMed 133

Informes europeus 135 Col·leccions d’articles d’opinió 136 de l’IEMed i EuroMeSCo EuroMeSCo Policy Briefs EuroMeSCo Spot On Focus

MedCronos 137

8. Equip

139

Òrgans de Govern

Junta de Govern

President

M. Hble. Sr. Pere Aragonès i Garcia, president en funcions de la Generalitat de Catalunya

Vicepresidents

Primer: Sra. Arancha González Laya, ministra d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació Segon: Excma. Sra. Ada Colau Ballano, alcaldessa de l’Ajuntament de Barcelona Tercer: Hble. Sr. Bernat Solé Barril, conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya

Vocals

Designats per la Generalitat de Catalunya: Sra. Elisabet Nebreda Vila, secretària d’Acció Exterior i de la Unió Europea Sr. Alfonso González Bondia, director general d’Afers Europeus i Mediterranis Sra. Rosa Tubau Llorià, directora general de Creació, Acció Territorial i Biblioteques Sr. Joan Romero i Circuns, conseller delegat, ACCIÓ

Designats pel Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació: Sra. Cristina Gallach Figueras, secretària d’Estat d’Afers Exteriors, per a Iberoamèrica i el Carib Sra. Eva Martínez Sánchez, directora general per al Magrib, Àfrica, Mediterrània i Pròxim Orient Sra. Cristina Díaz Fernández-Gil, directora de Cooperació amb Àfrica i Àsia Sr. Alfonso Lucini Mateo, ambaixador en Missió Especial per a Afers de l’Orient Mitjà i la Mediterrània

Designats per l’Ajuntament de Barcelona: Il·lma. Sra. Laia Bonet Rull, tercera tinenta d’Alcaldia Il·lma. Sra. Laura Pérez Castaño, quarta tinenta d’Alcaldia Sr. David Llistar i Bosch, director de Justícia Global i Cooperació Internacional Sr. Felip Roca i Blasco, director de Serveis de Relacions Internacionals

Comissió Delegada

President

Sr. Senén Florensa i Palau

Vocals

Designats per la Generalitat de Catalunya: Sr. Alfonso González Bondia, director general d’Afers Europeus i Mediterranis Sra. Rosa Tubau Llorià, directora general de Creació, Acció Territorial i Biblioteques

Designats pel Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació: Sra. Eva Martínez Sánchez, directora general per al Magrib, Àfrica, Mediterrània i Pròxim Orient Sra. Cristina Díaz Fernández-Gil, directora de Cooperació amb Àfrica i Àsia

Designats per l’Ajuntament de Barcelona: Sr. Felip Roca i Blasco, director de Serveis de Relacions Internacionals Sr. Miquel Rodríguez Planas, comissionat d’Agenda 2030

Secretari

Sr. Josep Ferré i Gavarró, director general de l’IEMed

Alt Patronat – Consell Empresarial

Empreses patrocinadores

Institucions col·laboradores

Consell Assessor

Hassan Abouyoub, ambaixador del Regne del Marroc a Itàlia

Jaloul Ayed, president d’honor, Med Confederation

Omar Azziman, exambaixador del Regne del Marroc a Espanya

Lluís Bassat, president d’honor de Bassat&Ogilvy. Barcelona

Héle Beji, escriptora (Tunísia)

Shlomo Ben Ami, exministre israelià d’Afers Exteriors

El Hassan Bin Talal, príncep del regne haiximita de Jordània i expresident del Club de Roma (Jordània)

Salvatore Bono, expresident de la Societat Internacional d’Historiadors de la Mediterrània SIHMED i professor emèrit de la Universitat de Perugia (Itàlia)

Dolors Bramon, professora emèrita d’Estudis Àrabs i Islàmics, Universitat de Barcelona

Francisco Javier Carrillo, acadèmic i diplomàtic, exambaixador de la UNESCO a Tunísia i Líbia i exvicepresident de l’Acadèmia Europea de Ciències, Arts i Lletres

Youssef Courbage, director de recerca, Institut National d’Études Démographiques. París

Ahmet Evin, degà fundador de la Facultat d’Arts i Ciències Socials de la Universitat Sabanci d’Istanbul i membre de l’Istanbul Policy Centre (Turquia)

Benita Ferrero-Waldner, excomissària europea de Relacions Exteriors i Política Europea de Veïnatge

Jean-Pierre Filiu, professor associat i Càtedra Orient Mitjà i Mediterrània, Institut d’Études Politiques (Sciences Po). París

Manuel Forcano, poeta, traductor i expresident de l’Institut Ramon Llull. Barcelona

Bichara Khader, director, Centre d’Études et de Recherches sur le Monde Arabe Contemporain (CERMAC). (Bèlgica)

Amin Maalouf, escriptor (Líban)

Andreu Mas-Colell, fundador, Barcelona Graduate School of Economics. Barcelona

Federico Mayor Zaragoza, president de la Fundación Cultura de Paz i exdirector general de la UNESCO. Madrid

Sari Nusseibeh, filòsof i exrector de la Universitat Al-Quds (Jerusalem)

Enric Olivé, professor d’Història Contemporània, Universitat Rovira i Virgili. Tarragona

Josep Piqué, exministre d’Afers Exteriors d’Espanya. Barcelona

Romano Prodi, expresident de la Comissió Europea (Itàlia)

Xavier Rubert de Ventós, filòsof, catedràtic emèrit d’Estètica, Universitat Politècnica de Catalunya. Barcelona

Antoni Segura, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona i president del CIDOB. Barcelona

Ismail Serageldin, director fundador de la Bibliotheca Alexandrina (Egipte)

Abdelkhader Sid Ahmed, escriptor i editor (Algèria)

Taïeb Zahar, president, Forum International de Réalités (Tunísia)

Presentació

Ja abans d’iniciar-se el 2020 l’IEMed es trobava immers, juntament amb les administracions que formen el seu consorci, la seva àmplia xarxa d’institucions amb les que col·labora com la Comissió Europea, el Servei Europeu d’Acció Exterior o la Unió per la Mediterrània, en la preparació de la commemoració dels 25 anys d’Associació Euromediterrània. Un quart de segle d’història de la Declaració de Barcelona que el 1995 establia, per primera vegada, les bases per a una cooperació regional de conjunt i estructurada entre tots els estats de la Unió Europea i els estats socis del sud de la Mediterrània.

Però l’inici del nou segle ho va ser també d’una sèrie de proves de foc per a una entesa regional que comptava amb poc més d’un lustre de vida: al fatídic 11 de setembre de 2001, que va situar en un sinistre lloc preferent en l’agenda internacional el fenomen del terrorisme gihadista, el van seguir les intervencions a l’Afganistan i l’Iraq des de 2001 i 2003, respectivament. En un món globalitzat, la qüestió de la seguretat va passar a primera plana, al mateix temps que també es posava de manifest la necessitat d’abordar des del multilateralisme altres fenòmens com la creixent interdependència energètica i econòmica, el canvi climàtic, el desenvolupament socioeconòmic, els moviments poblacionals o les complementarietats dels mercats laborals. Posteriorment, ja al 2004, es va avançar en una aproximació marcadament bilateral a través de la posada en marxa i desenvolupament de la Política Europea de Veïnatge, complement de la posterior institucionalització que, amb la Conferència de París de 2008, va suposar la creació de la Unió per la Mediterrània, amb una clara vocació regional, la seu de la qual s’establiria mesos més tard i per consens a Barcelona.

Aquell mateix any, la crisi financera de 2008 i, després, la crisi de l’euro de 2010 van sacsejar principalment les economies del sud d’Europa i van instal·lar al si dels estats membres de la Unió profundes divisions que encara perduren, alimentades per tota mena de populismes i essent la seva manifestació més dràstica la sortida britànica de la Unió Europea, que precisament es consuma coincidint amb el final d’aquest convuls 2020. Per la seva part, el sud de la Mediterrània, i el món àrab per extensió, s’han transformat en una vasta àrea volàtil des de l’eclosió a finals de 2010 d’una sèrie de moviments socials i revoltes que, a dia d’avui, queden lluny d’haver complert les expectatives de les societats que van contribuir a impulsar-les. Aquesta sèrie de processos que han protagonitzat la segona dècada del segle no només han condicionat l’evolució de conflictes ja existents, sinó que han airejat nous reptes que han reformulat la geopolítica regional i han portat a la Unió Europea a un replantejament de la seva Política Europea de Veïnatge per donar resposta eficient, tant als nous contextos nacionals com als incerts escenaris de futur que es plantegen –derivats també de l’impacte de la pandèmia– en matèria de transició verda i digital, resiliència, migracions i mobilitat, desenvolupament humà, bon govern i estat de dret.

Per tot l’exposat, la celebració dels 25 anys d’Associació Euromediterrània resultava molt més que una simple efemèride. Es tractava –es tracta– de reivindicar la necessitat d’estructures de diàleg inclusiu, governamental i no governamental, davant d’un complex context internacional agreujat pels efectes sanitaris, econòmics i socials de la COVID-19. Una emergència global que, lluny d’eclipsar la fita institucional que suposa el procés d’associació euromediterrani, serveix per a posar de manifest la seva imperiosa necessitat.

Al llarg de 2020, l’IEMed, com tantes altres institucions, ha hagut de fer un esforç per adaptar-se a les noves i excepcionals circumstàncies amb la finalitat de poder continuar desenvolupant la seva tasca en un any tan assenyalat com el que acaba, fomentant la creació de pensament i recomanacions polítiques, però també creant canals de diàleg, sensibilització i difusió de tot allò que s’esdevé a la regió mediterrània. Molts formats han passat a desenvolupar-se de forma no presencial i el teletreball ha creat noves dinàmiques relacionals i nous llenguatges que, mirant-lo pel costat bo, ens han fet créixer com a equip i com a institució. Hem trobat nous enfocaments per continuar arribant als nostres públics a través de les xarxes socials i amb un component d’interlocució més gran. Com mostren les pàgines següents, lluny d’haver aturat la nostra activitat, hem sabut adaptar-la per poder dur-la a terme de manera eficaç.

Tal i com assenyalava al començament d’aquest text, una part destacable de la nostra acció durant l’any ha estat especialment dedicada a la commemoració, en clau de futur, dels 25 anys del Procés de Barcelona en les seves diferents vessants i en estreta col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, el Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, l’Ajuntament de Barcelona i la Unió per la Mediterrània. Addicionalment, la resta de les accions de l’Institut durant aquest any també han incorporat de manera transversal la reflexió al voltant del procés euromediterrani i l’impacte de la COVID-19.

Convé assenyalar que el 2020 ha suposat, malgrat el context advers, un increment notable en el lideratge i coordinació de xarxes euromediterrànies per part de l’Institut i un augment substancial dels projectes europeus guanyats, varis dels quals han iniciat la seva execució aquest any, fruit de la tasca continuada portada a terme per tal d’identificar nous nínxols d’acció que reforcin les principals línies d’actuació de l’Institut. Tant el treball en xarxes com el disseny i gestió de projectes europeus tenen per objectiu últim posar en comunicació diferents actors i decisors institucionals i de la societat civil i fomentar la seva cooperació en estructures de recerca i d’acció estables capaces de donar respostes multidisciplinars als reptes globals que la Mediterrània i les seves àrees limítrofs afronten.

Així, EuroMeSCo, la xarxa més important d’instituts d’investigació en els àmbits de les relacions euromediterrànies i la seguretat, que des de 2010 coordina l’IEMed des de la seva

projectes executats 2020

àrea de Polítiques Euromediterrànies, prossegueix el seu treball amb finançament renovat de la Comissió Europea ampliant el seu impacte a les principals institucions europees i obrint-se als àmbits de seguretat, migracions i desenvolupament socioeconòmic.

L’Àrea de Món Àrab i Mediterrani suma als seus projectes estratègics Aula Mediterrània i Observatori de la Islamofòbia, els projectes europeus H2020 CONNEKT, que analitza els factors que condueixen a la radicalització i l’extremisme violent entre joves dels Balcans, l’Orient Mitjà i Nord de l’Àfrica, i MAGIC, sobre islamofòbia de gènere, concretament a Espanya i Bèlgica.

L’Àrea de Programes Regionals i Desenvolupament Humà es consolida en la coordinació de diferents xarxes com MedThink 5+5, MED Confederation o Euro-Mediterranean Guarantee Network, que treballen intensament per analitzar l’àmbit social i econòmic regional i oferir propostes vàlides per a la posada en pràctica de polítiques públiques que redundin en una major i més equitativa integració regional i uns plantejaments socioeconòmics més inclusius.

L’Àrea de Cultura i Societat Civil prossegueix amb la seva tasca de coordinació de la Xarxa espanyola de la Fundació Anna Lindh –que, a més, suma a la seva acció la participació de l’IEMed en sis nous projectes finançats per la Fundació– així com de desenvolupament de diverses iniciatives al voltant de l’educació no formal.

Finalment, el Programa de Gènere Euromediterrani, que coordina la Fundació de Dones Euromediterrànies i continua promovent la igualtat entre dones i homes a tota la regió a través de la seva Xarxa de Xarxes i el seu Centre Documental.

A més a més, a aquest intens treball, que també és d’adaptació als nous temps, s’afegeix el llançament del nou web institucional de l’IEMed en el qual s’ha treballat intensament durant 2020 i que veurà la llum en el primer quadrimestre del proper any per a oferir nous continguts, amb formats més actuals i atractius, i una comunicació més propera a la ciutadania.

L’Institut incorpora, en el conjunt del seu programa de treball per a 2020, components directament vinculats als 25 anys del Procés de Barcelona com a punt de partida per a la reflexió propositiva i l’acció de cara a les noves perspectives de les relacions euromediterrànies. A banda d’aquest tractament transversal de la commemoració, l’Institut també duu a terme un programa específic d’accions i dinamització d’actors de les relacions euromediterrànies, amb especial èmfasi en els col·lectius de la societat civil a través de diferents col·laboracions amb les administracions consorciades de l’Institut. En un moment com l’actual, en què la pandèmia de la COVID-19 i les seves repercussions socials i econòmiques i els conflictes oberts i latents han assolit nivells realment preocupants, esdevé cabdal la reivindicació i el balanç de la Declaració de Barcelona que, malgrat les dificultats, va possibilitar el 1995 un marc de col·laboració sense precedents i del qual, per primer cop, participaven tots els estats de la Unió Europea i de l’Àrea de Veïnatge meridional.

3

25 anys del Procés de Barcelona

MedThink 5+5 Webinar “Building Resilience to Health Crisis through Enhanced Cooperation in the Western Mediterranean: The Role of the 5+5 Dialogue in a PostCOVID-19 Era”

Data: 20 de maig Col·laboració amb: Unió per la Mediterrània

Els països de la Mediterrània Occidental han estat greument afectats per la pandèmia de la COVID-19, una crisi sanitària que ha posat de manifest el respectiu grau de preparació dels seus sistemes de salut i evidenciat la necessitat de més cooperació. Aquest webinari il·lustra com aquesta intensificació de la cooperació podria esdevenir part important d’una resposta no només al repte actual sinó a futures emergències sanitàries: comparar pràctiques i experiències i aprofitar el màxim de recursos i capacitats existents esdevenen claus per a la millora dels sistemes de salut i la resiliència davant d’amenaces que escapen de les dinàmiques i intervencions merament nacionals.

Ponents: Roger Albinyana, director de l’Àrea de Polítiques Regionals Mediterrànies i Desenvolupament Humà, IEMed, Barcelona. Luca Barana, investigador, Istituto Affari Internazionali (IAI), Roma. Ahmed Driss, director, Centre des Études Méditerranéennes et Internationales (CEMI), Tunis. Josep Ferré, director general, IEMed, Barcelona. Larabi Jaidi, investigador, Policy Center for the New South (PCNS), Rabat. Leire Pajín, exministra de Sanitat d’Espanya; directora de Desenvolupament Internacional, Barcelona Institute for Global Health (ISGlobal), Barcelona. Hicham Sebti, degà de la Facultat d’Empresarials, Universitat Euromediterrània de Fes. Ahcène Zehnati, investigador i director del departament d’Economia de la Salut, Centre de Recherche en Économie Appliquée pour le Développement (CREAD), Bouzareah–Alger.

Cicle “Diàlegs de la Mediterrània +25”

Data: del 8 de juliol al 22 d’octubre

La Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb l’IEMed, organitza, amb motiu del 25è aniversari del Procés de Barcelona (1995-2020), el cicle “Diàlegs de la Mediterrània +25”, que aborda qüestions transversals de les relacions euromediterrànies per aportar-hi noves visions i propostes.

Sessions: 8 de juliol

Webinari “Digitalitzar la pime mediterrània. Un camí vers el desenvolupament de la innovació en post-COVID-19”

Col·laboració amb: Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Generalitat de Catalunya, UpM

Aquest seminari en línia obre el cicle de diàlegs abordant un dels reptes més rellevants per a la regió: com la innovació i la digitalització poden esdevenir un instrument de creixement inclusiu i de prosperitat compartida en un moment complex de recuperació post-COVID-19, però que també esdevé un factor forçós que empeny a accelerar els processos digitals, indispensables per a la competitivitat econòmica més imminent.

Ponents: Roger Albinyana, director de l’Àrea de Polítiques Regionals Mediterrànies i Desenvolupament Humà, IEMed. Hanae Bezad, gerent de Projectes per a Start-ups i Ecosistemes d’Innovació, Smart Africa,

Memòria de projectes executats 2020

Casablanca. Josep Ferré, director general, IEMed, Barcelona. Mondher Khanfir, cofundador i executiu en cap, Wiki Start Up, Tunis. Didier Nkurikiyimfura, director de Tecnologia i Innovació, Smart Africa, Kigali. Josep A. Planell, rector, Universitat Oberta de Catalunya, Barcelona. Àurea Rodríguez, directora d’Innovació, ACCIÓ, Generalitat de Catalunya, Barcelona. Bernat Solé, conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Generalitat de Catalunya.

9 de setembre Webinari “Comprendre l’impacte de la COVID-19 en els països del sud de la Mediterrània: elaborar respostes euromediterrànies”

Col·laboració amb: Secretaria d’Acció Exterior i Unió Europea, Generalitat de Catalunya, UpM Aquest diàleg fa una revisió de l’impacte de la COVID-19 als països del sud de la Mediterrània i la gestió que s’està portant a terme de la pandèmia per part de les autoritats estatals, regionals i locals tant en l’àmbit sanitari com socioeconòmic, el suport de la Unió Europea a la regió i els possibles escenaris de futur de la cooperació euromediterrània.

Ponents: Joelle M. Abi-Rached, École Normale Supérieure i École des Hautes Études en Sciences Sociales, Beirut. Oumayma Bourhiba, Policy Center for the New South, Rabat. Zied Boussen, Arab Reform Initiative, Tunis/París. Emmanuel Cohen-Hadria, director de l’Àrea de Polítiques Euromediterrànies, IEMed, Barcelona. Josep Ferré, director general, IEMed, Barcelona. Shams Hanieh, Palestinian Economic Policy Research Institute, Ramallah. Elisabet Nebreda, secretària d’Afers Exteriors i de la Unió Europea, Generalitat de Catalunya, Barcelona. Maciej Popowski, sotsdirector general per a la Política de Veïnatge i Negociacions d’Ampliació, Comissió Europea, Brussel·les. Shereen Shaheen, West Asia-North Africa Institute, Amman.

25 anys del Procés de Barcelona

de setembre

Webinari “Repensar la resiliència urbana en una Mediterrània post-COVID-19”

Col·laboració amb: Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, UpM

En aquest diàleg s’aborden qüestions com els trets distintius de l’urbanisme sostenible a la Mediterrània, com s’adapten les ciutats mediterrànies a la crisi de la COVID-19, l’impacte del Pacte Verd Europeu o estratègies per a la recuperació social, econòmica i ambiental resilient i sostenible a les ciutats mediterrànies, entre d’altres.

Ponents: Hannah Abdullah, investigadora, Centre d’Afers Internacionals de Barcelona (CIDOB), Barcelona. Ayşe Asya, secretària general adjunta de Transport i Agenda Urbana, Unió per la Mediterrània (UpM), Barcelona. Pierre-Arnaud Barthel, responsable de Projectes i expert principal, Divisió de Governs Locals i Desenvolupament Urbanístic, Agència Francesa per al Desenvolupament (AFD), París. Josep Canals, secretari general, Xarxa de Ciutats Mediterrànies (MedCités). Mehmet Duman, secretari general, Secció d’Orient Mitjà i Àsia Occidental, Ciutats Unides i Governs Locals (CGLU). Mounir Elloumi, alcalde de Sfax; vicepresident, MedCités. Ahmed Ezzahidi, vicepresident encarregat de la Cooperació, Regió de Souss Massa, Marroc; representant de l’Organització de les Regions Unides / Fòrum de Governs Regionals i Associacions Globals de Regions (ORU Fogar). Josep Ferré, director general, IEMed, Barcelona. Karim Hendili, cap del programa de Cultura, Oficina per al Marroc, Algèria, Mauritània i Tunísia, UNESCO. Victòria Jiménez, cap de sector de Desenvolupament Urbà, Secretaria de la UpM, Barcelona. Òscar Oliver, director general, Centre d’Estudis del Transport per a la Mediterrània Occidental (CETMO), Barcelona. Agustí Serra, secretari d’Agenda Urbana i Territori, Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, Barcelona. Bernard Valero, director general, Agència de les Viles i Territoris Mediterranis Sostenibles (AVITEM). Wallis Goelen Vandebrock, cap de la unitat “Creixement Inclusiu, Desenvolupament Urbà i Territorial”, Direcció General de Política Regional i Urbana (DG REGIO), Comissió Europea, Brussel·les.

30 de setembre

“Reconèixer-nos en la cultura dels altres”

Col·laboració amb: Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona

L’objectiu d’aquesta jornada és promoure l’intercanvi entre actors socials i institucions d’àmbit mediterrani, posant en valor bones pràctiques del teixit associatiu de foment de la cohesió en el context de crisi socioeconòmica actual, revigoritzant l’humanisme i oferint propostes i mesures que des d’Europa fomentin les relacions euromediterrànies sobre la base del diàleg intercultural.

Llançament de la Marató de Diàleg Virtual de la Fundació Anna Lindh: Coincidint amb la jornada “Reconèixer-nos en la cultura dels altres”, es llança aquesta iniciativa que, commemorant els 25 anys de la Declaració de Barcelona, aprofitarà el treball realitzat per a la celebració del Fòrum de la FAL a Croàcia previst al mes d’abril i ajornat a causa de la pandèmia.

Ponents: Nabil Al Sharif, director executiu, Fundació Anna Lindh, Alexandria. Oriol Amorós, secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, Generalitat de Catalunya, Barcelona. Tahar Ben Jelloun, escriptor, París – Tànger. Anis Boufrika, coordinador de xarxa, Fundació Anna Lindh, Tunis. Andreu Claret, periodista i director executiu de la Fundació Anna Lindh (2008-2015), Barcelona. Mohamed El Amrani, president, Fundació Azahara, Girona. Hajar El Hawari, responsable de l’Associació Azahara, Girona. Esmat Elsayed, cofundado-

ra, Young Mediterranean Voices, El Caire. Josep Ferré, director general, IEMed, Barcelona. Laura Foraster, secretària general, Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya, Barcelona. Khalid Ghali, comissionat de Diàleg Intercultural i Pluralisme Religiós, Ajuntament de Barcelona. Mercedes Giovinazzo, directora, Interarts, Barcelona. Alfonso González, director general d’Afers Europeus i Mediterranis, Generalitat de Catalunya, Barcelona. Driss Khrouz, director general, Fondation Esprit, Fes. Cristina Mas, periodista. José Enrique Ruiz Domènec, catedràtic de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana, UAB, Barcelona. Bernat Solé, conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Generalitat de Catalunya, Barcelona. Nayla Tabbara, vicepresidenta, Adyan Foundation, Beirut. Mohamed Tozy, director, Escola de Governança i Economia de Rabat. Ricard Zapata-Barrero, catedràtic al Departament de Ciències Polítiques i Socials, UPF, Barcelona.

22 d’octubre

“Els Objectius de Desenvolupament Sostenible a la Mediterrània: aliances per a una transició sostenible”

Col·laboració amb: Secretaria d’Acció Exterior i Unió Europea, Generalitat de Catalunya

Complir amb els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 és especialment necessari a la regió Mediterrània, una de les zones més directament afectades pel canvi climàtic i les desigualtats socioeconòmiques. Aquesta conferència identifica les transicions necessàries en termes de sistema econòmic, comportaments socials i governança i les aliances rellevants a promoure en l’àmbit de la cooperació euromediterrània per assolir les fites fixades per l’Agenda 2030.

Ponents: Gemma Aubarell, responsable d’Estratègia Mediterrània i Xarxes, Direcció General d’Afers Europeus i Mediterranis, Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Generalitat de Catalunya. Rym Ayadi, fundadora i presidenta de l’Associació Euromediterrània d’Economistes (EMEA). Josep Canals, secretari general, MedCities. Marc Darder, cap de gabinet tècnic, Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya. María Helena de Felipe, presidenta, Comitè de Seguiment Euromed, Comitè Econòmic i Social Europeu, Brussel·les. Enrique de Villamore, director, Centre d’Activitat Regional per al Consum i la Producció Sostenibles (SCP/RAC). Josep Ferré, director general, IEMed. Senén Florensa, president de la Comissió Delegada de l’IEMed. Jérémie Fosse, cofundador i president, EcoUnion. Alfonso González, director general d’Afers Europeus i Mediterranis, Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Generalitat de Catalunya. Isidro González, secretari general adjunt, Unió per la Mediterrània (UpM). Carme Gual, directora de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), Generalitat de Catalunya. Larabi Jaïdi, investigador sènior, Policy Centre of the New South, Rabat. Elisabet Nebreda, secretària d’Acció Exterior i de la Unió Europea, Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Generalitat de Catalunya. Andrea Noferini, investigador principal, Institut Universitari d’Estudis Europeus, Universitat Autònoma de Barcelona; professor adjunt, Universitat Pompeu Fabra. Arnau Queralt, director, Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), Generalitat de Catalunya. Sarah Anne Rennick, directora adjunta, Arab Reform Initiative (París). Angelo Riccaboni, president de la Xarxa de Solucions de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides (SDSN) – Mediterrània. Hicham Sebti, degà, Escola de Negocis de la Universitat Euro-Mediterrània de Fes (UEMF). Elly Schlein, vicepresidenta de la Regió d’Emília-Romanya, Bolonya. Aatimad Zahidi, vicepresident per Àfrica, Regions4; membre de la Comissió de Gestió i Desenvolupament del Territori i Medi Ambient de la regió Rabat Salé-Kenitra, Rabat.

9 de desembre

Debats Joves. “Environmental Activism: From Social Networks to the Public and Natural Space”

Col·laboració amb: Generalitat de Catalunya, Unió per la Mediterrània

L’IEMed coordina aquesta sessió en el marc del Youth and Climate in the Mediterranean +25 Forum organitzat per la Generalitat de Catalunya dins del programa commemoratiu dels 25 anys del Procés de Barcelona. Es tracta d’un diàleg entre joves activistes de l’ecologisme i la sostenibilitat d’Algèria, Líban, Tunísia, Egipte i Espanya que convida a entendre les diferents formes complementàries de mobilització online i offline. Debats Joves és, a més a més, un format de la Xarxa espanyola de la FAL per fomentar el diàleg participatiu i iniciatives que apoderin els joves per a canviar narratives, crear esperit crític i influir en el disseny i implementació de polítiques públiques.

Ponents: Nouhad Awwad, Greenpeace, Beirut. Georges Bitar, Live Love Recycle, Beirut. Veronica Rosa Chancy, Fundació Assemblea de Ciutadans i Ciutadanes de la Mediterrània, València. Mohab Sherif Mohamed Mohsen Gharib, Friday for Future, El Caire. Wafa Hmadi, Arab Youth Platform for Sustainable Development, Tunis. Selma Lagha, Associació AGIR, Alger. Laia Segura, Eco-Union, Barcelona.

Jornada “Repensar el futur d’una Mediterrània diversa i democràtica”

En

el marc de la II Biennal de pensament Ciutat Oberta, de

Lloc: Saló de Cent, Ajuntament de Barcelona Data: 13 d’octubre

l’Ajuntament de Barcelona

Aquesta jornada de reflexió, que s’emmarca en el programa de la II Biennal de pensament de l’Ajuntament de Barcelona, compta amb dues ponències sobre els reptes comuns de les ciutats mediterrànies al segle xxi en matèria d’intercanvis interculturals, artístics i creatius i sobre l’interculturalitat i l’educació com a eines de construcció i reforç de la cohesió social, la lluita contra les desigualtats i la discriminació. Posteriorment, un diàleg sobre ciutadania, diversitat i democràcia tanca aquesta jornada que inclou la interpretació al piano i una intervenció en defensa de la diversitat, la llibertat, els drets humans i la perspectiva de gènere de la compositora Clara Peya, Premi Nacional de Cultura 2018. La jornada també inclou el concert Músiques del Mar de la cantant algeriana Neila Benbey i el músic kurd Gani Mirzo al llaüt àrab.

Ponents: Leila Hadj-Abdou, investigadora del Migration Policy Centre, Florència. Aliki Moschis-Gauguet, presidenta de la xarxa Femme-Art-Méditerranée, Rodes. Josep Ramoneda, periodista, escriptor i filòsof, Barcelona. Joan Subirats, tinent d’Alcaldia de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. Marina Subirats, sociòloga, Barcelona.

Cicle de debats “Una nova visió per a la Mediterrània”

Lloc: en línia

Data: del 6 al 10 de novembre Col·laboració amb: Centre d’Estudis de Temes Contemporanis, Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Generalitat de Catalunya

Amb motiu del llançament del número 51 de la revista Idees del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis (CETC) dedicat a la Mediterrània, l’IEMed organitza una sèrie de debats adreçats a donar a conèixer les diferents realitats de la nostra regió des de diferents aproximacions, així com les bases, el procés històric i la realitat actual de l’Associació Euromediterrània.

Sessions:

6 de novembre

“Les desigualtats mediterrànies, repte del segle xxi”

Aquest diàleg sobre els desequilibris a la regió euromediterrània realitza una revisió de les diferents bretxes que caracteritzen la Mediterrània en els àmbits de la redistribució i polarització econòmica, la demografia, la qüestió de gènere, l’auge dels moviments populistes o el paper d’institucions supranacionals prenent com a base el darrer llibre de Ricard Pérez Casado.

Ponents: Pere Almeda, director del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis (CETC), Barcelona. Lola Bañón, periodista, professora de Periodisme, Universitat de València. Ricard Pérez Casado, exalcalde de València, expresident de la Comissió Delegada de l’IEMed i escriptor. Maria-Àngels Roque, directora de l’Àrea de Cultura i Societat Civil, IEMed, Barcelona. Tassadit Yacine, antropòloga i directora d’estudis de l’École des Hautes Études en Sciences Sociales, París.

9 de novembre

“Les défis de la démocratie. Quels sont les risques et opportunités dans la région méditerranéenne ?”

La segona sessió del cicle reflexiona sobre les incerteses que, 25 anys després de la Declaració de Barcelona, esbossen a la Mediterrània les tensions nacionalistes, la desestabilització regional, la bretxa socioeconòmica, la crisi migratòria, el canvi climàtic, els populismes o la pandèmia del nou coronavirus.

Ponents: Tamirace Fakhoury, professora associada de Ciències Polítiques i Afers Internacionals a la Universitat Americana Libanesa, Beirut. Josep Ferré, director general, IEMed, Barcelona. Alfonso González, director general d’Afers Europeus i Mediterranis, Generalitat de Catalunya, Barcelona. Michel Wieviorka, codirector del Collège d’Études Mondiales i director d’estudis de l’École des Hautes Études en Sciences Sociales de París.

de novembre

“Is There Room for a Renewed Euro-Mediterranean Cooperation Partnership?”

El 1995, el naixement de l’Associació Euromediterrània va fomentar per primer cop una estructura de cooperació intergovernamental inclusiva i sense precedents. Paradoxalment, l’any que commemora el seu 25è aniversari reafirma les vicissituds que durant una dècada han plantejat la necessària adaptació del marc institucional del Procés de Barcelona i la UpM. Aquest debat convida a una reflexió propositiva sobre els grans reptes de la regió que, per la seva naturalesa, requereixen de solucions que escapen a la mera lògica nacional.

Ponents: Rabha Allam, investigadora, Al-Ahram Center for Political and Strategic Studies, El Caire. Senén Florensa, president de la Comissió Delegada, IEMed. Giorgia Giovannetti, sotsdirectora de Relacions Internacionals, Universitat de Florència. Bichara Khader, director, Centre for Studies and Research on the Contemporary Arab World, Universitat Catòlica de Lovaina. Bernat Solé, conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Generalitat de Catalunya, Barcelona. Claire Spencer, professora, King’s College, Londres.

Fòrum Civil “The Future of Euromed Civil Society +25”

Lloc: en línia

Data: 24 i 25 de novembre Col·laboració amb: Unió per la Mediterrània, Comissió Europea, Ministeri d’Afers Exteriors, Cooperació i Unió Europea, Ministeri d’Afers Exteriors i Expatriats de Jordània

En el marc del V Fòrum Regional de la Unió per la Mediterrània que reuneix els ministres d’Afers Exteriors dels Estats membres de la UpM, el 27 de novembre se celebra aquesta conferència virtual de la societat civil euromediterrània amb l’objectiu de mostrar iniciatives i projectes d’actors rellevants que promoguin diàriament la cooperació euromediterrània sobre el terreny. El Fòrum compta amb sessions de treball específiques sobre el rol de les organitzacions de la societat civil en relació al medi ambient i l’acció contra el canvi climàtic, la igualtat de gènere i la inclusió social, partint de les lliçons apreses de 25 anys d’Associació Euromediterrània. L’Institut participa activament en dues sessions d’aquest fòrum, que compta amb la participació d’Olivér Várhelyi, comissari europeu de Veïnatge i Ampliació, Nasser Kamel, secretari general de la UpM, i Elisabeth Guigou, presidenta de la Fundació Anna Lindh, entre d’altres.

“Promoting Intercultural Dialogue in the EuroMed Region”

La Fundació Anna Lindh presenta les seves reflexions i orientacions sobre el futur de la cooperació social i cultural a tota la regió euromediterrània a través del cas d’èxit que representa la Xarxa espanyola de la Fundació Anna Lindh i d’altres actors que comparteixen la seva experiència directa sobre el terreny, així com els resultats dels processos de consulta regionals i la recerca realitzada sobre relacions interculturals en els darrers anys.

Ponents: Nabil Al Sharif, director executiu, Fundació Anna Lindh, Alexandria. Zeina Dbouk, formadora de formadors de la Fundació Anna Lindh en Educació per a la Ciutadania Intercultural; assistent principal, Lycée Celestin Freinet-Bramieh, Beirut. Josep Ferré, director general, IEMed; coordinador de la Xarxa espanyola de la Fundació Anna Lindh, Barcelona. Eleonora Insalaco, directora d’Operacions i Recerca Intercultural, Fundació Anna Lindh, Alexandria. Fatima Zuhra Outaiss, líder al Marroc del projecte europeu Young Mediterranean Voices.

Memòria de projectes executats 2020

“Future Perspectives for Civil Society Cooperation in the Mediterranean”

Diversos actors de la societat civil reflexionen sobre el marc que la Unió per la Mediterrània representa per a l’increment de la cooperació en àmbits estratègics per a l’estabilitat i el creixement compartits de la regió euromediterrània: la sostenibilitat mediambiental i el canvi climàtic, la igualtat de gènere i la inclusió i la protecció dels drets socials i econòmics.

Ponents: Ouided Bouchamaoui, Premi Nobel de la Pau 2015; líder de la Confederació Tunisiana d’Indústria, Comerç i Artesania (UTICA), Tunis. Senén Florensa, president de la Comissió Delegada de l’IEMed, Barcelona. Mariam Khalaf, coordinadora de projectes, Euromed Feminist Initiative, Beirut. Hajar Khamlichi, presidenta, Mediterranean Youth Climate Network, París. Guillaume Thureau, director, Associació Espanyola d’Escoles de Segona Oportunitat (E2O), Còrdova.

Diàleg “How can Cities Revive Mediterranean Cosmopolitanism?”

Lloc: en línia Data: 26 de novembre Col·laboració amb: CIDOB, Ajuntament de Barcelona, MedCities, United Cities and Local Governments (UCLG), Italian Institute for International Political Studies (ISPI)

En el marc del Debat “Barcelona +25: Cities in the Euro-Mediterranean Partnership”, aquesta conversa aborda els reptes urgents derivats del canvi climàtic, la gestió de les migracions o el deteriorament de la qualitat democràtica que, en un moment de crisi com l’actual, poden posar en perill la viabilitat de les societats tolerants, diverses i multiculturals que caracteritzen la conca mediterrània.

Ponents: Tahar Ben Jelloun, escriptor marroquí. Elisabeth Guigou, presidenta, Fundació Anna Lindh, Alexandria. Eduard Soler, investigador sènior, CIDOB, Barcelona. Tunç Soyer, alcalde d’Izmir. Lurdes Vidal, directora de l’Àrea de Món Àrab i Mediterrani, IEMed, Barcelona.

Dossier de l’Anuari IEMed de la Mediterrània 2020

“An Unexpected Party Crasher: Rethinking EuroMediterranean Relations in Corona Times, 25 Years after the Barcelona Process”

La publicació de referència de l’IEMed repensa com han de ser les relacions euromediterrànies partint d’una reflexió sobre l’experiència acumulada en els darrers 25 anys i els nous reptes que es deriven a conseqüència de la pandèmia de la COVID-19 i de la resta de desafiaments globals que incideixen a la Mediterrània en els àmbits de la sostenibilitat econòmica, la bretxa entre Nord i Sud, els riscos per a la democràcia i les institucions, la crisi sanitària i socioeconòmica derivada o els efectes sobre els fluxos migratoris i la qüestió de gènere.

Autors: Ursula von der Leyen, pròleg Nasser Kamel, From Fragilities to Resilience: a Strengthened UfM in the Face of the COVID-19 Pandemic. Senén Florensa, Barcelona 95, 25 Years after. Some Political Considerations. Marc Pierini, New Power Struggles in the Mediterranean. Paolo Magri, Holding back the Old Demons in the Euro-Mediterranean Region in Post-pandemic Times: Populism and Authoritarianism. Larabi Jaidi, The Pandemic Has Not Rewritten the Terms of the Equation: Sub-Saharan Africa Will Be a Pivotal Component of Euro-Mediterranean Relations. Lina Abou-Habib, Reading the COVID-19 Pandemics through Gender Lenses, a Must to Rethink the Pivotal Role of Women in Euro-Mediterranean Relations. Anna Knoll, A Renewed Migration Contract Post-COVID-19: What Next for Migration Governance in the Mediterranean? Tin Hinane el Kadi, Uneven Disruption: COVID-19 and the Digital Divide in the Euro-Mediterranean Region. Zizi Moneer, Rethinking the Response to Climate Change Threats in the Mediterranean:LessonsfromtheCoronavirusEmergency. Andrea Noferini, CouldaNewImpulsetoEuroMediterranean Cooperation Come from the Sub-national Level?

11th Euromed Survey to Experts and

“Towards a Renewed Partnership with the Southern Neighbourhood”

Llançament: 15 de desembre

Actors.

L’IEMed llança al mes de desembre de 2020, en el marc d’EuroMeSCo i amb cofinançament de la Unió Europea, la XI edició de l’Enquesta Euromed amb vocació d’incidir en la implementació i la operativització de les prioritats marcades per la comunicació conjunta de la Comissió Europea i l’Alt Representant de la UE per a Política Exterior i de Seguretat per a una associació renovada entre la UE i l’Àrea de Veïnatge mediterrani. Així, el qüestionari tracta en diversos blocs el desenvolupament humà, la bona governança i les migracions; les economies inclusives, resistents i sostenibles; l’energia, el medi ambient i la resiliència al canvi climàtic; i la cooperació per a la pau i la seguretat. El treball de camp, obert fins al 22 de gener de 2021, s’adreça als ciutadans tant de la Unió com dels països de l’Àrea de Veïnatge, inclosos experts, representants de la societat civil, del sector empresarial i responsables polítics i institucionals.

4.1. Polítiques Euromediterrànies

Objectius: Generar reflexió, anàlisi i recomanacions sobre els temes clau relacionats amb les polítiques euromediterrànies i les relacions entre la Unió Europea i els països del sud de la Mediterrània a través de la participació en programes i projectes regionals d’investigació i de desenvolupament, així com la col·laboració estreta amb governs, institucions regionals i europees, instituts de recerca, entitats acadèmiques i xarxes de societat civil de la regió Euromed, que donen lloc a publicacions i trobades de referència.

III Congrés internacional “Ciutats Mediterrànies.

Mobilitat i desplaçament de persones”

Lloc: Institut d’Estudis Catalans Data: del 19 al 21 de febrer Col·laboració amb: Institut d’Estudis Catalans, Unió Acadèmica Internacional, MedCités, Universitat de Lleida, Ajuntament de Barcelona

La Mediterrània ha estat sempre un mar de persones i de ciutats. El moviment i el desplaçament de persones a la Mediterrània ha estat un tret característic de la zona, renovat permanentment al llarg de la història. Confrontar en ambdues ribes mediterrànies l’envigoriment dels primers nuclis urbans, els intercanvis del món clàssic, les confrontacions medievals, la mobilitat a les edats moderna i contemporània i les problemàtiques actuals, aporta una nova llum de conjunt per a afrontar els reptes actuals que presenten els moviments humans. La present trobada vol contribuir a assentar Barcelona com a seu de la reflexió sobre la Mediterrània i, en el cas dels moviments poblacionals, proposa resseguir el fil històric de la mobilitat i el desplaçament de persones a les ciutats mediterrànies mitjançant la reunió d’especialistes internacionals destacats per centrar-se en debatre obertament sobre les greus problemàtiques que reclamen amb urgència la nostra atenció i actuació.

Ponents: Marco Accorinti, Universitat de Roma III. Oriol Amorós, secretari general d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, Generalitat de Catalunya, Barcelona. Xavier Aragall, IEMed, Barcelona. David Asensio, Universitat Autònoma de Barcelona i Universitat de Barcelona. Gemma Aubarell, responsable d’Estratègia Mediterrània i Xarxes, Generalitat de Catalunya, Barcelona. Jordi Bayona, Universitat de Barcelona. Giancarlo Blangiardo, Institut Nacional d’Estadística d’Itàlia, Roma. Corrado Bonifazi, Consell Nacional de les Recer-

ques d’Itàlia, Roma. Moussa Bourekba, CIDOB, Barcelona. Maria Eugenia Cadeddu, Consell Nacional de les Recerques d’Itàlia, Roma. Àngel Casals, Universitat de Barcelona. Pere Castanyer, Museu d’Arqueologia de Catalunya, Empúries. Emmanuel Cohen-Hadria, IEMed, Barcelona. Elisabeth Crouzet-Pavan, Universitat París-Sorbonne (Paris IV). Jaume Dantí, Universitat de Barcelona. Darko Darovec, Universitat Ca’ Foscari, Venècia, i Universitat de Maribor. Ana Delgado, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona. Andreu Domingo, Institut d’Estudis Catalans (IEC) i Centre d’Estudis Demogràfics, Barcelona. Nenad Fejic, Universitat de les Antilles, Mayagüez. Meritxell Ferrer, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona. Blanca Garcés, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona. Josep Guitart, IEC i Universitat Autònoma de Barcelona. Emrah Safa Gürkan, Universitat 29 de Maig, Istanbul. Egidio Ivetic, Universitat de Pàdua. Massimo Livi Bacci, Accademia Nazionale dei Lincei i Universitat de Florència. Diego Melo, Universitat Adolfo Ibáñez, Peñalolén, Santiago de Xile. Giovanni Muto, Universitat Federico II, Nàpols. Anna Maria Oliva, Consell Nacional de les Recerques d’Itàlia, Roma. Marta Oller, Universitat Autònoma de Barcelona. Gemma Pinyol, Instrategies, Barcelona. Edu Ponces, fotoperiodista, Ruido Photo, Barcelona. Marta Prevosti, IEC i Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Barcelona. Claudia Rapp, Universitat de Viena. Víctor Revilla, Universitat de Barcelona. Cecilia Ricci, Universitat del Molise, Campobasso. Antoni Riera, IEC i Universitat de Barcelona. Maria-Àngels Roque, IEMed, Barcelona. Joandomènec Ros, president, IEC, Barcelona. Flocel Sabaté, IEC i Universitat de Lleida. Mar Sabé, portaveu d’Open Arms, Badalona. Ramon Sanahuja, director d’Atenció i Acollida, Persones Migrades i Refugiades, Ajuntament de Barcelona. Joan Sanmartí, IEC i Universitat de Barcelona. Carles Santacana, Universitat de Barcelona. Rosa Araceli Santiago, Universitat Autònoma de Barcelona. Marta Santos, Museu d’Arqueologia de Catalunya, Empúries. Ali Sayed, Universitat de Damanhour. Antoni Segura, CIDOB i Universitat de Barcelona. Antoni Simon, IEC i Universitat Autònoma de Barcelona. Joaquim Tremoleda, Museu d’Arqueologia de Catalunya, Empúries. Michihiro Yasui, Tokiwa College, Mito. Ricard Zapata, Grup de Recerca Interdisciplinari sobre Immigració, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona. Nada Zecevic, Goldsmiths College, Universitat de Londres. Beatrice Zucca Micheletto, Universitat de Cambridge i Universitat de Rouen.

EuroMeSCo Pairing Consultations 2020

Data: del 18 de març al 6 d’abril

En el marc de la nova fase de la xarxa EuroMeSCo cofinançada per la Comissió Europea, es realitza aquesta sèrie d’entrevistes telemàtiques –a causa de la situació de pandèmia per COVID-19– conduïdes per experts rellevants de la regió per identificar prioritats institucionals de cara a orientar les accions de recerca durant l’any 2020 del conjunt de la xarxa en els àmbits de seguretat, desenvolupament econòmic i migracions, tenint en compte les tendències regionals i el programa de treball de la Unió per la Mediterrània.

Sessions:

Del 18 al 20 de març

Seguretat

Wolfgang Mühlberger, Finish Institute of International Affairs (FIIA), Helsinki

23, 24 i 31 de març i 6 d’abril

Desenvolupament econòmic

Katarzyna Sidło, Center for Social and Economic Research (CASE), Varsòvia

25 i 26 de març

Migracions

Alberto Horst Neidhardt, European Policy Centre (EPC), Brussel·les

30 i 31 de març

Polítiques i tendències regionals

Emmanuel Cohen-Hadria, IEMed, Barcelona

31 de març

Programa de treball i prioritats de la UpM per al 2020

Chiara Lovotti, Istituto per gli studi di politica internazionale (ISPI), Milà

Joint Policy Study Presentation. “Ensuring Water Security in the Middle East: Policy Implications”

Lloc: en línia Data: 4 de maig Col·laboració amb: Israel-Palestine Creative Regional Initiative (IPCRI), Jerusalem

Webinari de presentació de les conclusions recollides al Joint Policy Study fruit de l’activitat, en el darrer any, del grup de recerca d’EuroMeSCo sobre seguretat hídrica. Tant el grup de treball com la publicació resultant formen part del projecte de la Comissió Europea que ha finançat l’activitat d’EuroMeSCo des de finals de 2014 fins a 2020. Entre els aspectes que analitza aquest webinari destaquen la desecuritització de l’aigua com a element clau en la diplomàcia de l’aigua, l’estat actual dels recursos hídrics a l’Orient Mitjà i la cooperació en l’administració d’aquests recursos com a factor de relaxació de les tensions regionals existents. També s’aborden l’impacte de les tendències de securitització arrel de l’actual crisi produïda per la pandèmia de COVID-19 en les polítiques nacionals i regionals sobre l’aigua i altres recursos naturals, especialment els vinculats amb l’energia: acords internacionals, fronteres, gestió compartida de recursos escassos o disputats, reforma agrària i reptes de la pol·lució i el canvi climàtic.

Ponents: Ali Oğuz Diriöz, professor assistent, Universitat TOBB d’Economia i Tecnologia, Ankara. Itay Fishhendler, professor associat, Leonard Davis Institute for International Relations – Universitat Hebrea de Jerusalem. Christiane Fröhlich, investigadora, German Institute of Global and Area Studies (GIGA), Hamburg. Liel Maghen, codirector, Israel-Palestine Creative Regional Initiative (IPCRI), Jerusalem. Tobias von Lossow, investigador, Netherlands Institute of International Relations – Clingendael, La Haia. Mahmoud Shatat, consultor en Energia Verda i Aigua, Deutsche Gesellschaft für Internationale Zusammenarbeit (GIZ).

Polítiques

Jornada informativa sobre la convocatòria per a projectes de capitalització de l’Instrument Europeu de Veïnatge ENI CBC Med

Lloc: en línia Data: 29 de maig Col·laboració amb: Antena de València del Programa ENI CBC Med, Generalitat de Catalunya, Ministeri d’Hisenda, Unió per la Mediterrània

L’IEMed acull aquesta sessió informativa telemàtica del Programa de Cooperació Transfronterera per a la Conca Mediterrània ENI CBC Med que està adreçada a entitats que participen al programa i presenta els elements clau de la nova convocatòria de projectes de capitalització, que s’estructura en tres objectius: enfortiment de xarxes; transferència de coneixement i explotació de resultats; i difusió estratègica i impacte polític i social, tot definint les seves característiques i els criteris d’elegibilitat i avaluació.

Ponents: Laura Bas, project officer de l’Antena ENI CBC Med a València. Vincent Ernoux, coordinador de l’Antena ENI CBC Med a València. Diego Escalona, director executiu d’operacions i partenariats, Secretariat de la Unió per la Mediterrània. Josep Ferré, director general, IEMed. Alfonso González, director general d’Afers Europeus i Mediterranis, Generalitat de Catalunya. Alejandro Lafarga, project officer de l’Antena ENI CBC Med a València. Marian Uriarte, directora de Programes i Punt de Contacte Nacional ENI CBC Med, Ministeri d’Hisenda.

EuroMeSCo Connect and Kick Off Meetings 2020

Lloc: en línia

Data: del 14 de juliol al 22 de setembre

En el marc del nou projecte ConnectingtheDots:ResearchandPolicyMakingonEconomicDevelopment, Security and Migration in the Southern Neighbourhood and Beyond s’organitzen aquestes reunions virtuals que donen inici a la tasca dels diferents grups de recerca conjunts del primer cicle anual del projecte, definits segons les prioritats identificades a les Pairing Consultations del mes de març i que mobilitzen prop d’una trentena d’experts cadascun.

Connect and Kick off Meetings 2020:

14 de juliol

Beyond Networks, Militias and Tribes: Rethinking EU Counter-Smuggling Policy and Response

16 de juliol

Post-COVID-19 EU-MENA-Sub-Saharan Africa Trade Relations

16 de juliol

Moving towards a Green Economy Model in the MENA: Identifying and Overcoming the Stumbling Blocks in the Region

16 de setembre

Thriving on Uncertainty: Joint Study Group on COVID-19 Related Opportunities for Terrorist Groups

22 de setembre Cyber Resilience in the MENA Region

Polítiques

EuroMeSCo Off-the-Record Policy Talks

Lloc: en línia

Data: del 8 de juliol al 10 de novembre

Aquest format del nou projecte Connecting the Dots s’adreça exclusivament a responsables polítics amb l’objectiu de mobilitzar experts europeus o del sud de la Mediterrània en temes específics d’interès per a les circumscripcions polítiques de Brussel·les.

Off-the-Record Policy Talks 2020:

8 de juliol

The Role of China in the Middle East

10 de novembre

The Pivot to Africa and the Role of Infrastuctures: Intra-Maghreb Competition, Middle Eastern Feud, Global Strategies and what it means for the EU

4.1. Polítiques

Consell assessor de l’Anuari IEMed de la Mediterrània 2021

Lloc: en línia

Data: 10 i 11 de desembre

De cara a iniciar la preparació de la propera entrega de l’Anuari IEMed de la Mediterrània, l’IEMed convoca un grup de reconeguts experts de les relacions euromediterrànies per confeccionar els temes i autors que integraran el sumari de la publicació de referència de l’Institut, que recull els principals esdeveniments i processos que conformen l’agenda euromediterrània.

Participants: Roger Albinyana, director de l’Àrea de Polítiques Regionals Mediterrànies i Desenvolupament Humà, IEMed, Barcelona. Haizam Amirah, investigador principal, Real Instituto Elcano, Madrid. Youssef Cherif, director adjunt del Columbia Global Center, Tunis. Emmanuel Cohen-Hadria, director de l’Àrea de Polítiques Euromediterrànies, IEMed, Barcelona. Laura Feliu, degana de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia, Universitat Autònoma de Barcelona. Senén Florensa, ambaixador d’Espanya; president de la Comissió Delegada de l’IEMed, Barcelona. Hugo Gallego, membre de l’equip editorial de l’Anuari IEMed de la Mediterrània. Giorgia Giovannetti, vicepresidenta de Relacions Internacionals i professora d’Economia, Universitat de Florència. Miguel Hernando de Larramendi, doctor en Estudis Àrabs i Islàmics, Universitat de Castella-La Manxa, Toledo. Larabi Jaïdi, investigador sènior, Policy Center for the New South, Rabat. Kristina Kausch, investigadora sènior, German Marshall Fund of the United States, Brussel·les. Bichara Khader, director, Centre d’Études et de Recherches sur le Monde Arabe Contemporain (CERMAC), Universitat Catòlica de Lovaina. Erwan Lannon, professor de Dret Comunitari, Universitat de Gant; professor del Collegi d’Europa, Bruges. Jordi Padilla, coordinador, Anuari IEMed de la Mediterrània, IEMed, Barcelona. Marc Pierini, investigador visitant, Carnegie Europe, Brussel·les. Eduard Soler, investigador, CIDOB, Barcelona. Jordi Vaquer, director d’Anàlisi i Prospectiva Globals, Open Society Foundations, Barcelona. Lurdes Vidal, directora de l’Àrea de Món Àrab i Mediterrani, IEMed, Barcelona.

Debat “Barcelona +25. Repensar el Mediterráneo en tiempos de pandemia”

Lloc: Escola Diplomàtica, Madrid

Data: 2 de desembre Col·laboració amb: Ministeri d’Afers Exteriors, Cooperació i Unió Europea

Acte de presentació de l’Anuari IEMed de la Mediterrània 2020 que ofereix l’anàlisi, de la mà de contrastats experts, de tots els esdeveniments i processos que determinen les relacions euromediterrànies i la realitat dels països de la regió en el darrer any. La pandèmia per COVID-19, la crisi migratòria, el balanç dels 25 anys del Procés de Barcelona, els conflictes oberts i latents o les claus que afecten els sectors estratègics figuren entre els molts temes que la publicació de referència de l’Institut recull, complementats amb una selecció de mapes, cronologies taules i altres recursos en una edició disponible en paper i també online al web de l’IEMed.

Ponents: Senén Florensa, ambaixador d’Espanya; president de la Comissió Delegada de l’IEMed, Barcelona. Cristina Gallach, secretària d’Estat d’Afers Exteriors i per a Iberoamèrica i el Carib, Madrid. Miguel Hernando de Larramendi, doctor en Estudis Àrabs i Islàmics, Universitat de Castella-La Manxa, Toledo. Magdy Martínez, director, Agència Espanyola de Cooperació i Desenvolupament (AECID), Madrid. Laurence Thieux, professora de Relacions Internacionals, Universitat Complutense de Madrid.

4.2. Món Àrab i Mediterrani

Objectius: Àrea dedicada a produir i difondre coneixement sobre l’evolució política i sociocultural dels països àrabs i mediterranis, fent especial atenció als conflictes, la governabilitat i les dinàmiques geopolítiques regionals. Pel que fa a l’espai euromediterrani, l’àrea estudia els processos de radicalització i extremisme violent així com la islamofobia, especialment als mitjans de comunicació. Dirigida de manera destacada al conjunt de la ciutadania i a l’àmbit acadèmic.

Observatori de la Islamofòbia als Mitjans

Col·laboració amb: Fundación Al Fanar, Observatorio Español del Racismo y la Xenofobia (Oberaxe) –Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions

L’Observatori de la Islamofòbia als Mitjans (www.observatorioislamofobia.org) va iniciar el seu funcionament l’any 2017 per analitzar la cobertura que alguns mitjans de comunicació escrita representatius de la premsa espanyola fan de la informació sobre l’islam i sobre les poblacions musulmanes. Al mateix temps, promou eines que facilitin la representació en aquests mitjans d’una societat diversa allunyada dels estereotips, prejudicis i discursos excloents. La metodologia de l’Observatori consisteix a elaborar trimestralment una anàlisi quantitativa i una altra qualitativa d’algunes de les notícies. En funció del grau d’islamofòbia detectada (en virtut d’una metodologia consensuada entre acadèmics, periodistes i actors de la societat civil i disponible al web de l’Observatori), s’estableixen tres categories representades en el semàfor de la islamofòbia: vermell per a les notícies islamòfobes, ambre per a la islamofòbia “passiva” i verd per a les notícies no islamòfobes. L’informe anual permet mesurar l’evolució del fenomen i ofereix, tal com ho fan també els recursos que es troben disponibles al web de l’Observatori, recomanacions per abordar de manera objectiva i lliure de prejudicis la realitat de la nostra societat. Aquesta metodologia es complementa amb una filosofia que prima la col·laboració constructiva i constant amb els diferents mitjans.

Sessions:

21 de setembre

“¿Cómo identificamos y desarticulamos la islamofobia?”

Amb motiu del Dia Europeu d’Acció contra la Islamofòbia, se celebra la presentació en línia de la guia Islam, personas musulmanas y periodismo. Una guía para medios de comunicación editada per l’Observatori de la Islamofòbia als Mitjans, iniciativa liderada per l’IEMed i la Fundación Al Fanar. Aquest manual conté recomanacions per a la cobertura informativa sobre comunitats musulmanes a través d’un periodisme inclusiu i plural.

Ponents: Marta Barcenilla, vicepresidenta de la Federació Europea de Periodistes. Imad Boussif, professor d’Estudis Àrabs i Islam. Tommaso Chiamparino, coordinador de la Comissió Europea per a combatre l’odi antimusulmà. Karoline Fernández de la Hoz, Observatorio Español del Racismo y la Xenofobia. Hana Jalloul, secretària d’Estat de Migracions, Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions. Pedro Rojo, president de la Fundación Al Fanar. Lurdes Vidal, directora de l’Àrea de Món Àrab i Mediterrani, IEMed.

15 de desembre

“Islamofobia y prensa: los desconciertos de un periodista cívico”

Sessió de treball en línia per a periodistes amb Jean-Paul Marthoz, periodista belga referent europeu en periodisme sobre migracions i islam i autor del ja clàssic Corresponsaldelesmigracions, per debatre l’evolució del tractament periodístic sobre les persones musulmanes a Europa i també per presentar i analitzar les dades del tercer informe anual de l’Observatori de la Islamofòbia als Mitjans, Islamofobia estructural. Otro techo de cristal

Ponents: Jean-Paul Marthoz, periodista i columnista de Le Soir, Brussel·les. Pedro Rojo, president, Fundació Al Fanar; codirector de l’Observatori de la Islamofòbia, Madrid. Lurdes Vidal, directora de l’Àrea de Món Àrab i Mediterrani, IEMed; codirectora de l’Observatori de la Islamofòbia, Barcelona.

Seminari “Identity and Ideology in Peace Building in the Middle East and the Gulf”

Lloc: IEMed, Barcelona

Data: 30 de gener Col·laboració amb: Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), Sectarianism, Proxies & De-sectarianisation (SEPAD), Fons Europeu de Desenvolupament Regional de la Unió Europea, Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat

Amb sessions específiques dedicades als principals actors internacionals i escenaris de l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica, aquest seminari acadèmic que acull l’IEMed pren el pols al paper d’Iran com a potència regional i l’escalada de la República Islàmica amb Arabia Saudí, Israel i els Estats Units; la lògica i el desplegament de la nova política exterior de Turquia des de Líbia fins a Síria i la qüestió kurda; el paper del Consell de Cooperació del Golf en el conflicte al Iemen, la crisi diplomàtica amb Qatar o l’islamisme polític; o la relació entre les respectives situacions polítiques internes i el rol de mediadors internacionals d’Oman, Kuwait i el Marroc.

Ponents: Rachid Aarab, UAB. Ahmed Baabood, Arabian Research Bureau, Wadi Adai, Oman. Cinzia Bianco, European Council on Foreign Relations, Berlín. Fatiha Dazi-Héni, Institut de Recherche Stratégique de l’École Militaire (IRSEM), París. Olivia Glombitza, UAB. Shabnam Holliday, Universitat de Plymouth. Simon Mabon, Universitat de Lancaster. Nizar Messari, Universitat Al Akhawayn, Ifrane. Alejandra Peña, UAB. Eduard Soler, CIDOB, Barcelona. Pinar Tank, Peace Research Institute, Oslo. Kumru Toktamis, Pratt Institute, Nova York. Lurdes Vidal, IEMed, Barcelona. Hakan Yilamz, Universitat del Bòsfor, Istanbul. Luciano Zaccara, Universitat de Qatar, Doha.

Reunió de llançament dels membres del projecte CONNEKT i sessió de presentació: “Main Research Gaps on Violent Extremism”

Lloc: IEMed, Barcelona Data: 10 de febrer

Coincidint amb la reunió inicial dels socis del nou projecte europeu que lidera l’IEMed Contexts of Extremism in MENA and Balkan Societies (CONNEKT), aquesta presentació al públic planteja una reflexió sobre els possibles factors que condueixen els joves a l’extremisme violent i la manera en què aquests factors interaccionen dins de determinats contextos polítics i dinàmiques socials i individuals als Balcans i als països del sud de la Mediterrània. La sessió presenta els objectius i la metodologia del projecte, basada en una anàlisi comparativa en tres nivells (transnacional, comunitari i individual) de set factors potencials de radicalització: religió, digitalització, privació econòmica, desigualtats territorials, dinàmiques transnacionals, demandes sociopolítiques i oportunitats educatives, culturals i de lleure.

Ponents: Tasnim Chirchi, directora, The Jasmine Foundation for Research and Communication, Tunis. Josep Ferré, director general, IEMed, Barcelona; coordinador del projecte. Jordi Moreras, coordinador científic del projecte; investigador associat, IEMed, Barcelona. Lulzim Peci, director executiu i investigador sènior, The Kosovar Institute for Policy Research and Development, Pristina. Marco Pinfari, profesor assistent i doctor en Relacions Internacionals, Departament de Ciències Polítiques, Universitat Americana del Caire. Corinne Torreckens, professora i doctora en Ciències Polítiques i Socials, Universitat Lliure de Brussel·les. Lurdes Vidal, directora de l’Àrea de Món Àrab i Mediterrani i coordinadora científica del projecte, IEMed, Barcelona. Kerstin Wilde, assessora de projectes sobre Ocupació i Inclusió Social, Comissió Europea –Agència Executiva de Recerca, Brussel·les.

XII Seminari sobre populisme i xenofòbia. “Crisi del coronavirus i radicalització política”

Lloc: Palau Macaya, Barcelona / en línia Data: 7 d’octubre Col·laboració amb: Fundació Internacional Olof Palme (FIOP), Fundació Rafael Campalans, Universitat Ramon Llull

La nova edició d’aquest seminari, que pren el pols a l’evolució dels moviments populistes i xenòfobs, para obligada atenció a les repercussions que l’actual situació de pandèmia té en les narratives polítiques i socials basades en el populisme i l’odi envers la diversitat. La sessió analitza com ha evolucionat a Europa l’aprofitament de la crisi sanitària per part de moviments i partits antisistema i se centra particularment en el cas d’Espanya.

Ponents: Anna Balletbò, presidenta, Fundació Internacional Olof Palme (FIOP). Josep Maria Carbonell, degà, Facultat de Comunicació Blanquerna, Universitat Ramon Llull. Xavier Casals, professor d’Història, Universitat Ramon Llull. Daniel Fernández, director de Serveis de Suport a la Coordinació General, Diputació de Barcelona. Jaume Lanaspa, patró de la Fundació Bancaria La Caixa. Xavi López, eurodiputat. Joan Lluís Pérez Francesch, director, Institut de Ciències Polítiques i Socials. Pau Solanilla, director, Fundació Rafael Campalans. Lurdes Vidal, directora de l’Àrea de Món Àrab i Mediterrani, IEMed. Josep Xurigué, professor de Govern Local i Innovació, Universitat Oberta de Catalunya; patró de la FIOP.

Seminari acadèmic del projecte CONNEKT. “Researching on Radicalisation and Violent Extremism in Times of COVID-19”

Lloc: en línia

Data: 27 de novembre

Aquest primer seminari acadèmic del projecte Contexts of Extremism in MENA and Balkan Societies (CONNEKT) es planteja com una oportunitat per a transcendir el debat acadèmic i compartir amb actors externs, experts, professionals i responsables polítics les diferents visions existents sobre les llacunes en la investigació de la radicalització i l’extremisme violent als Balcans, el Nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà. Seguint la metodologia de recerca del projecte, tres sessions paral·leles aborden els nivells macro, meso i micro en què es poden desenvolupar fenòmens de radicalització i extremisme violent atenent als factors o motors que poden propiciar fenòmens de radicalització: el posicionament de les institucions, el factor religiós, la digitalització, les dificultats socioeconòmiques, els patrons d’exclusió i desigualtat, l’atur juvenil, les qüestions territorials i identitàries, les dinàmiques transnacionals, les demandes sociopolítiques contra els principis imperants, o la manca d’oportunitats educatives i de lleure. Addicionalment, s’incorporen a aquesta anàlisi els efectes de la pandèmia per COVID-19 i el seu grau d’interacció amb aquesta sèrie de factors. Finalment, una sessió conjunta en què participen especialment responsables polítics i institucionals aborda les expectatives, necessitats i aplicacions de la recerca de CONNEKT que cal tenir en compte per donar resposta als fenòmens de radicalització i extremisme tant des de les administracions nacionals com des de la Unió Europea.

Ponents: Najet Araari, sociòloga i activista, Copenhague. Sergio Bianchi, Agenfor International, Milà – Lugano. Morten Bøås, professor de Recerca, Norwegian Institute of International Affairs; investigador principal del projecte H2020 PREVEX, Oslo. Moussa Bourekba, investigador, CIDOB; professor associat de Relacions Internacionals, Universitat Ramon Llull, Barcelona. Nacer Djabi, professor de Sociologia, Universitat d’Alger II. Tanja Dramac Jiries, gestora sènior de programes per a Europa, National Endowment for Democracy (NED), Washington. Josep Ferré, director general, IEMed; coordinador del projecte CONNEKT, Barcelona. José Antonio García, assessor tècnic, Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat. Luca Gervasoni, codirector de NOVACT; membre de l’Observatori de Prevenció de l’Extremisme Violent (OPEV), Barcelona. Karin GöldnerEbenthal, gestora del projecte H2020 PAVE. Sissel Haugdal Jore, Universitat de Stavanger. Jesper Holme Hansen, Departament d’Infància i Joventut, Ajuntament d’Aarhus; Ministeri d’Educació de Dinamarca. Dilwar Hussain, consultor de Recerca, Centre for Trust, Peace and Social Relations, Universitat de Coventry. Damir Kapidzic, Universitat de Sarajevo. Asya Metodieva, investigadora, Institut de Relacions Internacionals de Praga. Jordi Moreras, sociòleg, coordinador científic de CONNEKT. Khalid Mouna, Universitat Moulay Ismail, Meknès. Rasha Nagem, gestora del projecte H2020 PRACTICIES. Pascal Odul, gestor de programes, Direcció General de Programes Regionals de Veïnatge Sud, Comissió Europea, Brussel·les. Valery Perry, associada sènior, Democratization Policy Council (DPC), Berlín. Hilary Pilkington, coordinadora del projecte H2020 DARE. Marco Pinfari, Universitat Americana del Caire. Michaël Privot, director, Xarxa Europea contra el Racisme (ENAR), Brussel·les. Thomas Renard, investigador sènior, Egmont Institute, Brussel·les. Youssef Tobi, especialista en Relacions Internacionals, Policy Center for the New South, Rabat. Corinne Torrekens, Universitat Lliure de Brussel·les. Lurdes Vidal, directora de l’Àrea de Món Àrab i Mediterrani, IEMed; coordinadora científica de CONNEKT, Barcelona. Driss Yazami, exdirector, Consell Nacional de Drets Humans del Marroc, Rabat. Selma Zekovic, directora nacional P/CVERLT, Missió de l’OSCE a Bòsnia i Hercegovina.

Programa interuniversitari IEMed Aula Mediterrània. Cicle de conferències

Lloc: IEMed, Barcelona

Data: del 16 de gener al 28 de maig i del 12 de novembre al 10 de desembre Col·laboració amb: Màster d’Estudis Àrabs Contemporanis (UAB). Màster en Relacions Internacionals (URL-Blanquerna). Master in Migration Studies (GRITIM-UPF). Màster en Diplomàcia i Funció Pública Internacional (CEI / UAB / UB). Màster Món Àrab i Islàmic (UB). Màster en Història i Identitats de la Mediterrània Occidental (segles xv-xix) (UB / Universitat d’Alacant / Universitat de València / Universitat Jaume I). Màster en Estudis Internacionals – Organitzacions i Cooperació Internacional (UB). Màster Interuniversitari en Migracions Contemporànies, Drets i Cohesió Social (UB / UAB). Màster en Relacions Internacionals (IBEI). Màster en Relacions Internacionals, Seguretat i Desenvolupament (UAB).

El cicle de conferències del programa anual Aula Mediterrània, organitzat per l’IEMed en col·laboració amb el món universitari, aborda temes diversos i indispensables per a comprendre la Mediterrània, tant des d’un punt de vista actual com històric, en el context de la commemoració dels 25 anys del Procés de Barcelona. L’islam polític, les societats multiculturals, les lògiques de conflicte a la regió, els actors clau als conflictes a l’Orient Mitjà, els fluxos migratoris i de refugiats i el populisme a Europa, l’escenari polític i social al Magrib, Líbia, Palestina, el Líban o Síria, la situació de la dona i dels drets humans, la rivalitat entre l’Iran i Aràbia Saudí, les tensions religioses, la bretxa socioeconòmica a la Mediterrània o la qüestió palestina, són alguns dels grans temes que aborda aquest cicle durant 2020. En definitiva, es tracta d’un cicle de conferències ampli, divers i rellevant que pretén fomentar la col·laboració entre els diversos camps de la recerca sobre la Mediterrània i, alhora, oferir al públic general un programa de conferències de gran qualitat acadèmica de la mà de polítics, acadèmics, periodistes i actors múltiples de la societat civil.

Sessions presencials:

16 de gener

Des del Llevant al Tàmesi i més enllà Hanan al Shaykh, escriptora libanesa

23 de gener

Islam polític: fractures, evolucions i dilemes

Stéphane Lacroix, professor titular de Ciències Polítiques, Sciences Po, París

30 de gener

Entorns hostils a la Mediterrània

Michael Collyer, professor de Geografia, University of Sussex

6 de febrer

Implicacions del règim internacional de propietat intel·lectual per als països del Nord d’Àfrica

Walid Abdelnasser, director de l’Oficina pels Països Àrabs, Organització Mundial per la Propietat Intel·lectual (OMPI), Ginebra

13 de febrer

Hezbol·là: a la frontera d’una guerra subsidiària entre Israel i l’Iran

Joseph Daher, Facultat de Ciències Polítiques i Socials, Universitat de Lausana

20 de febrer

Líbia: les claus del conflicte Sergio Carranza, diplomàtic, ambaixada d’Espanya a Líbia

27 de febrer

Migracions i populismes a Europa

Eric Fassin, professor de Sociologia, Universitat Paris 8 Vincennes-Saint Denis; investigador, Laboratoire d’Études de Genre et de Sexualité, CNRS – Paris 8 – Paris Ouest

5 de març

1979-2019: 40 anys de guerra a l’Orient Mitjà

Hamit Bozarslan, professor de l’Escola en Estudis Avançats en Ciències Socials (EHESS), París

Sessions telemàtiques:

2 d’abril

Estratègies d’autogestió i dinàmiques de lideratge femení en comunitats de persones refugiades de la regió MENA

María González Flores, investigadora en temes de gènere, doctoranda a la Universitat de Santiago de Compostela

16 d’abril

El Magrib com a camp de batalla per a la Guerra Freda intrasunnita

Youssef Cherif, director adjunt del Columbia Global Center, Tunis

22 d’abril

L’emergència de la frontera vertical entre el Nord d’Àfrica i el Sud d’Europa

Rosa Soriano, professora titular, Departament de Sociologia, Universitat de Granada

7 de maig

L’impacte dels refugiats en la planificació urbana de les comunitats locals de Palestina

Abdelrahman Alamarah Tamimi, director general del Grup Hidrològic Palestí per l’Aigua i el Desenvolupament dels Recursos Mediambientals (PHG), Autoritat Palestina, Ramala

14 de maig

La Nakba palestina i una anàlisi decolonial de Palestina-Israel

Jorge Ramos Tolosa, professor associat del Departament d’Història Moderna i Contemporània, Universitat de València

21 de maig (I)

Debat sobre el nexe entre investigació i política i la interacció entre polítics i investigadors en temes de migracions mediterrànies

Luisa Faustini, doctoranda, Grup de Recerca Interdisciplinari sobre Immigració (GRITIMUPF), Barcelona. Guia Gilardoni, investigadora, Fondazione ISMU; líder de EUH2020 ReSOMA, Milà. Iván Martín, investigador associat, GRITIM-UPF, Barcelona

21 de maig (II)

L’impacte de la rivalitat entre Aràbia Saudí i l’Iran a l’Orient Mitjà

Simon Mabon, professor de Relacions Internacionals, Universitat de Lancaster

28 de maig

Globalitzar Marroc: l’activisme transnacional i l’Estat postcolonial

David Stenner, professor, Departament d’Història, Universitat Christopher Newport, Newport News

12 de novembre

Les relacions euromediterrànies

25 anys després del Procés de Barcelona

Alfonso Luccini, ambaixador en Missió Especial per a Afers d’Orient Mitjà i de la Mediterrània, Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, Madrid

19 de novembre

Contrafer i substituir: llibres cristians com a inspiració per al judaisme i l’islam en la Ibèria moderna

Mercedes García-Arenal, investigadora, Institut de Llengües i Cultures del Mediterrani i l’Orient Pròxim, Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), Madrid

26 de novembre

Veus de les minories ètniques a la narrativa egípcia contemporània Álvaro Abella, professor associat, Departament d’Estudis Àrabs i Islàmics, Universitat Complutense de Madrid

2 de desembre

El periple mediterrani dels jesuïtes rumb a l’exili (1767)

Inmaculada Fernández, professora titular d’Història Moderna, Universitat d’Alacant

10 de desembre Geopolítica del segle xvi. La Llombardia espanyola i la Itàlia septentrional entre Europa i el Mediterrani

Mario Rizzo, professor titular, Departament d’Estudis Humanístics, Università degli Studi di Pavia

XIV Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya

Lloc: Filmoteca de Catalunya, Barcelona

Data: del 12 al 15 de novembre Col·laboració amb: Sodepau, Filmoteca de Catalunya

L’IEMed col·labora novament en l’organització d’aquesta mostra cinematogràfica consolidada com a referent en la difusió i l’anàlisi del bo i millor del panorama cinematogràfic àrab. La temàtica d’aquesta edició virtual de la mostra són les resistències, amb una selecció de pel·lícules d’Algèria, Marroc, Palestina i Líban que les aborden en les seves manifestacions col·lectives, íntimes o quotidianes i amb sessions de debat amb alguns dels seus realitzadors.

Taula rodona “25 anys del Projecte Euromediterrani. Valoració crítica d’un procés”

Lloc: en línia Data: 17 de desembre Col·laboració amb: Sodepau, Ajuntament de Barcelona – Districte de Gràcia

L’IEMed col·labora un any més amb la Setmana Cultural de Gràcia, un dels esdeveniments de sensibilització i divulgació de la realitat mediterrània amb un major grau de mobilització a Barcelona. Concretament, l’IEMed participa a la taula rodona virtual sobre el 25è aniversari del Procés Euromediterrani, que obre el programa d’activitats de la Setmana, que en la seva XXVII edició inclou el concert de Yacine Belahcene de presentació del seu disc Idurar, la projecció del film Fatwa, de Mahmoud Ben Mahmoud, i l’exposició El sol surt per a tots amb obres d’Isabel Feliu.

Ponents: Roger Albinyana, director de l’Àrea de Polítiques Regionals Mediterrànies i Desenvolupament Humà, IEMed, Barcelona. Ignacio Álvarez, professor d’Estudis Àrabs Islàmics, Universitat Complutense de Madrid. Itxaso Domínguez, coordinadora pel Nord d’Àfrica i Orient Pròxim a la Fundació Alternativas, Madrid. Blanca Garcés, experta en Migracions, CIDOB, Barcelona. David Llistar, director de Justícia Global i Cooperació Internacional, Ajuntament de Barcelona.

4.3. Polítiques Regionals Mediterrànies i Desenvolupament Humà

Objectius: Àrea d’anàlisi i incidència en les polítiques mediterrànies regionals i en la consecució dels objectius d’integració econòmica, desenvolupament humà i desenvolupament sostenible d’ambdues ribes de la Mediterrània. Vinculada a les iniciatives i organitzacions de cooperació regional, com la Unió per la Mediterrània i el Fòrum de la Mediterrània Occidental vinculat al Diàleg 5+5, així com als actors econòmics i socials i les seves xarxes de cooperació, l’àrea gestiona les secretaries tècniques de les xarxes MedThink 5+5, MED Confederation i Euro-Mediterranean Guarantee Network (EMGN).

Webinaris de la Euro-Mediterranean Guarantee Network (EMGN)

Amb aquests webinaris telemàtics es vol dinamitzar la xarxa EMGN coordinada per l’IEMed i l’Euro-Mediterranean Economists Association (EMEA) amb el suport de la Unió per la Mediterrània (UpM) i la Deutsche Gesellschaft für Internationale Zusammenarbeit (GIZ), augmentar la seva visibilitat, posicionar-la i iniciar una estreta col·laboració amb institucions europees i internacionals a través de la participació de representants de les mateixes.

14 d’abril

“COVID-19: What Role for the Credit Guarantee Schemes to Mitigate the Health and Economic Crisis”

Representants de les institucions de garantia de crèdit del sud i del nord de la Mediterrània analitzen l’actualitat a la regió causada per l’esclat de la COVID-19 des d’una perspectiva econòmica i per revisar les mesures adoptades per les autoritats de diferents països euromediterranis no només per contenir la pandèmia, sinó també per afrontar la crisi econòmica que se’n derivarà.

Ponents: Abdelmoumen Abdelmoughit, director del Departament d’Estratègia i Cooperació, Caisse Centrale de Garantie (CCG), Marroc. Roger Albinyana, director de l’Àrea de Polítiques Regionals Mediterrànies i Desenvolupament Humà, IEMed, Espanya. Mohammed Al-Jafari, director general, Jordan Loan Guarantee Corporation (JLCG), Jordània. Rym Ayadi, presidenta, Euro-Mediterranean Economists Association (EMEA), Espanya. Nagla Bahr, director, Credit Guarantee Company (CGC), Egipte. Tahar Ben Hatira, president i director, Société Tunisienne de Garantie (SOTUGAR), Tunísia. Jean-Louis Leloir, assessor especial, European Association of Guarantee Institutions (AECM), Unió Europea. Virginie Poncet, directora d’Experiència Internacional, Bpi France, França.

2 de juny

Col·laboració amb: Euro-Mediterranean Economists Association (EMEA), Deutsche Gesellschaft für Internationale Zusammenarbeit (GIZ)

Després del primer webinari organitzat per l’IEMed i la Xarxa Euromediterrània de Garanties (EMGN), EMEA i la GIZ organitzen aquesta segona edició que presenta i discuteix el paper de la Unió per recolzar els països socis del sud davant les conseqüències econòmiques de la crisi de la COVID-19, especialment per a les pimes.

Ponents: Roger Albinyana, director de l’Àrea de Polítiques Regionals Mediterrànies i Desenvolupament Humà, IEMed. Habib Attia, assessor per al Sector Financer, Fons Monetari Àrab. Nagla Bahr, director general, Credit Guarantee Company (Egipte). Yisr Barnieh, cap de la divisió de Mercats Financers, Fons Monetari Àrab. Yohann Chaigneau, responsable d’Afers Polítics i Institucionals, Operacions de Crèdit a Països Veïns, Banc Europeu d’Inversions, Unió Europea. Malin Elander, responsable de Polítiques Europees, Direcció General de Programes Regionals per al Veïnatge Sud (DG NEAR), Comissió Europea. Henrike Trautmann, directora d’Unitat, DG NEAR, Comissió Europea.

“EU Response to COVID-19: Measures for Guarantees”

EMGN Summer Academy “Digital Transformation for Credit Guarantee Institutions”

Lloc: en línia

Data: del 20 al 23 de juliol Col·laboració amb: Euro-Mediterranean Economists Association (EMEA), Deutsche Gesellschaft für Internationale Zusammenarbeit (GIZ)

Aquesta formació adreçada a uns 25 participants d’institucions de garantia creditícia de la Mediterrània compta amb presentacions per part de consultors o bancs públics de la regió euromediterrània seguides de grups de treball per aprofundir en els temes exposats. També s’ofereix als participants preparar una presentació d’un pla de digitalització de la seva respectiva institució de garantia de crèdit.

Professorat: Hayder Al-Bagdadi, director d’Inclusió Financera a l’Orient Mitjà i Nord d’Àfrica (FIMENA), Deutsche Gesellschaft für Internationale Zusammenarbeit (GIZ), Bonn. Roger Albinyana, director de l’Àrea de Polítiques Regionals Mediterrànies i Desenvolupament Humà, IEMed, Barcelona. Mohammed Al-Jafari, president, Fons Jordà per a Pimes i Start-ups Innovadores; director general, Corporació de Garantia de Crèdit de Jordània (JLGC), Amman. Rym Ayadi, fundadora i presidenta, Euro-Mediterranean Economists Association (EMEA), Barcelona. Nagla Bahr, directora general, Credit Guarantee Company, El Caire. José Fernando Figueiredo, president especial honorari, Associació Europea d’Institucions de Garantia (AECM); coordinador, Xarxa Global d’Institucions de Garantia (GNGI), Brussel·les. Matthieu Heslouin, director d’Operacions Digitals, Bpifrance, París. Shweta Juneja, experta principal associada i cofundadora de McKinsey’s Digital Labs a Índia i Àfrica, Johannesburg. François Jurd de Girancourt, soci, director d’Institucions Financeres, McKinsey’s, Johannesburg. Pedro Pisonero, director general, Iberaval; expresident, AECM Digital Working Group, Valladolid. Virginie Poncet, directora de Projectes de Consultoria Internacional, Departament d’Afers Internacionals i Desenvolupament, Bpifrance, París. Jost Wagner, facilitador principal, The Change Initiative, Bangkok.

Webinari

“Discussing Annexation Scenarios: A Regional Perspective”

Lloc: en línia Data: 16 de setembre Col·laboració amb: Israeli European Policy Network (IEPN)

Avalat pel pla Pau per a la Prosperitat de l’Administració Trump, l’acord de govern entre Benjamin Netanyahu i Benny Gantz ha permès que el primer avancés en l’annexió imminent d’una quota significativa de Cisjordània. Aquest webinari aborda des d’una perspectiva acadèmica els possibles escenaris d’annexió –mantenir l’statu quo, annexió dels assentaments principals de la Gran Jerusalem i annexió de vastes i estratègiques zones de la vall del Jordà– i les perspectives per a les relacions bilaterals d’Israel a la regió.

Ponents: Roger Albinyana, director de l’Àrea de Polítiques Regionals Mediterrànies i Desenvolupament Humà, IEMed, Barcelona. Muriel Asseburg, German Institute for International and Security Affairs (SWP), Berlín. Jan Busse, Universitat Bundeswehr, Munic; coordinador, IEPN. Micky Drill, gestor de projectes, Friedrich-Ebert-Stiftung Israel; coordinador, IEPN. Ruth Hanau-Santini, Universitat L’Orientale, Nàpols; coordinadora, IEPN. Hiba Husseini, sòcia-directora de Husseini & Husseini; International Dialogue Initiative. Roby Nathanson, Macro Center for Political Economics; coordinador, IEPN. Ksenia Svetlova, investigadora, IDC Herzlya; directora del programa sobre Relacions Israel – Orient Mitjà, MITVIM; exdiputada de la Knesset.

XVI Annual Conference of the Mediterranean Commission of the European League for Economic Co-Operation. “The EU Green Deal in a Post-COVID-19 Mediterranean: Boosting Recovery and Green Transition in the Southern Neighbourhood”

Lloc: en línia

Data: 7 d’octubre

Col·laboració amb: Lliga Europea de Cooperació Econòmica (LECE)

Amb la Gran Recessió del 2008 com a precedent que va conduir a una transició “grisa”, l’actual crisi socioeconòmica mundial derivada de la pandèmia per COVID-19 ha acabat d’evidenciar les vulnerabilitats i contradiccions de l’actual model econòmic i ha reforçat la convicció que, davant el canvi climàtic i la degradació del medi ambient, els sistemes econòmics han de ser sotmesos a una profunda revisió i a la sostenibilitat com a principi rector. Un punt d’inflexió que a la Unió Europea es materialitza amb el Pacte Verd. Així, aquesta conferència intercanvia idees sobre els esforços de recuperació a la regió mediterrània davant la pandèmia, els motius pels quals la crisi econòmica derivada fa que la transició cap a una economia verda i circular sigui encara més important i la rellevància del Pacte Verd Europeu i el seu apartat energètic com a potencial facilitador i accelerador d’un creixement sostenible.

Ponents: Anthony Agotha, expert diplomàtic sènior, Gabinet del vicepresident executiu per al Pacte Verd Europeu, Comissió Europea, Brussel·les. Roger Albinyana, director de l’Àrea de Polítiques Regionals Mediterrànies i Desenvolupament Humà, IEMed, Barcelona. Houda Allal, directora general, Observatori Mediterrani de l’Energia (OME), París. Jihad Alsawair, director del Departament d’Economia Verda, Ministeri de Medi Ambient de Jordània, Amman. Javier Arias, president internacional, LECE, Brussel·les. Stefano Dotto, director de Canvi Climàtic, Energia, Medi Ambient i Transports a l’Àrea de Veïnatge Sud, Direcció General de Negociacions de Veïnatge i Ampliació, Comissió Europea, Brussel·les. Gonzalo Escribano, director del Programa d’Energia i Canvi Climàtic, Real Instituto Elcano, Madrid. Javier Faus, president, Cercle d’Economia, Barcelona. Senén Florensa, president, LECE; president de la Comissió Delegada de l’IEMed, Barcelona. Isidro González, sotssecretari general adjunt d’Aigua, Medi Ambient i Economia Blava, Unió per la Mediterrània, Barcelona. Francesc Homs, president, Comitè Espanyol de la LECE, Barcelona. Silvia Pariente-David, assessora sènior d’Energia, Centre per a la Integració Mediterrània (CMI), Marsella. Anastasia Roniotes, gestora de projectes sènior, Oficina Mediterrània d’Informació per al Medi Ambient, la Cultura i el Desenvolupament Sostenible (MIO-ECSDE), Atenes. Anwar Zibaoui, coordinador general, Associació de Cambres de Comerç i Indústria de la Mediterrània (ASCAME), Barcelona.

4.3. Polítiques Regionals Mediterrànies i Desenvolupament Humà

MedThink 5+5 Webinar “From Crisis to Recovery in the Western Mediterranean: Challenges and Opportunities on the Road to a Post-COVID-19 Sustainable Growth”

Lloc: en línia Data: 11 de novembre Col·laboració amb: Policy Center for the New South (PCNS)

En una Mediterrània Occidental greument afectada per la pandèmia de la COVID-19, els fluxos comercials han patit una reducció dramàtica mentre que les indústries clau per a les economies de la regió, com el turisme, el transport i l’energia, es troben sotmeses a greus tensions. Tant al nord com al sud de la Mediterrània Occidental, l’escala de la recessió econòmica és històrica. Els països de la regió han preparat plans de recuperació amb l’objectiu d’ajudar a reactivar l’economia, salvaguardar les empreses i els llocs de treball i fomentar inversions que generin valor afegit. Un nou model de creixement econòmic basat en el desenvolupament sostenible i l’economia del coneixement. Aquest webinari de la xarxa Medthink 5+5 analitza la situació econòmica generada per la crisi sanitària i les perspectives de recuperació econòmica.

Participants: Roger Albinyana, director de l’Àrea de Polítiques Regionals Mediterrànies i Desenvolupament Humà, IEMed, Barcelona. Hakim Ben Hammouda, membre del Consell Assessor, Associació Euromediterrània d’Economistes; exministre d’Economia i Finances de Tunísia. Karim El Aynaoui, president, Policy Center for the New South, Rabat. Senén Florensa, president de la Comissió Delegada, IEMed, Barcelona. Giorgia Giovannetti, vicepresidenta de Relacions Internacionals i professora d’Economia, Universitat de Florència. Larabi Jaïdi, investigador sènior, Policy Center for the New South, Rabat. Luis Óscar Moreno, director general de Diplomàcia Econòmica, Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, Madrid. Yahia Zoubir, professor de Relacions Internacionals i director de Recerca en Geopolítica, KEDGE Business School, Talença – Bordeus.

XVII New Africa Business and Development Forum (NABDF). “Africa’s Way into the Post-COVID-19 Future”

Lloc: en línia

Data: 19 de novembre Col·laboració amb: Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, ASCAME, UpM, Consorci de la Zona Franca de Barcelona, Cambra de Comerç d’Espanya

Fins a l’esclat de la pandèmia pel nou coronavirus, Àfrica es considerava una de les regions amb més creixement del món, una nova frontera per a les inversions internacionals basada en la cooperació i integració econòmiques. Els països africans i les institucions transnacionals s’enfronten ara al repte de mantenir aquesta tendència després de l’actual crisi atès el gran potencial de la integració econòmica i de l’aprofitament de les complementarietats dels mercats productius i de consum per combatre la desigualtat, la pobresa, la inestabilitat política i els conflictes violents que soscaven la seguretat i el benestar de milions de persones. Aquesta és la reflexió de partida de l’edició, enguany online, d’aquest fòrum de referència per a la trobada d’actors empresarials i econòmics d’Europa i Àfrica i que l’IEMed organitza en el marc de la Setmana Mediterrània de Líders Econòmics – MedaWeek 2020. La trobada analitza els marges de creixement socioeconòmic per al comerç intraafricà, que actualment representa només un 15% dels intercanvis econòmics al continent, en l’horitzó de l’Àrea de Lliure Comerç Continental Africà (AfCFTA), que serà la zona de lliure comerç més gran del món.

Ponents: Christel Alvergne, coordinadora sènior per a Àfrica, Nacions Unides. Djamal Eddine Bou Abdallah, CEO, SDG Consulting Algérie. Henri Blas, CCO, Global Infrastructure Hub. Abdou Souleye Diop, soci executiu, Mazars. Elisabet Nebreda, secretària d’Acció Exterior i Unió Europea, Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Generalitat de Catalunya. Mohamed Ould Kembou, director de Recerca, ISNAD. Emil Rademeyer, director, ABiQ.io. Geoffrey White, CEO, Agility Africa.

4.3. Polítiques Regionals Mediterrànies i Desenvolupament Humà

Reunió de llançament i conferència de premsa del projecte Investmed

Lloc: en línia Data: 24 de novembre

Reunió de llançament d’aquest nou projecte, Investmed, finançat pel programa ENI CBC Med de la Unió Europea, i del qual l’IEMed és soci, per donar suport al desenvolupament de noves iniciatives empresarials i crear noves oportunitats econòmiques i llocs de treball. Investmed sorgeix en un moment d’especial necessitat d’actuacions en aquest àmbit, marcat per la crisi econòmica derivada de la pandèmia i l’adaptació a les noves realitats dels mercats laborals i de negoci en termes de digitalització, sostenibilitat i revalorització del capital humà.

Ponents: Rym Ayadi, presidenta Associació Euromediterrània d’Economistes (EMEA), Barcelona. Barbara Beltrame, vicepresidenta, Confindustria, Roma; presidenta, BUSINESSMED. Valeria Cibrario, experta sènior, Desenvolupament de Negoci i Pime, ENI CBC Med, Cagliari. Mohammed El Razzaz, analista de projectes de Desenvolupament Econòmic i Ocupació, Unió per la Mediterrània, Barcelona. Vincent Ernoux, coordinador de l’antena del programa ENI CBC Med a València. Marco Sideri, expert júnior, Desenvolupament de Negoci i Pime, ENI CBC Med, Cagliari.

Blue Eco-Forum 2020

a Sustainable Blue Solidarity Economy in the Mediterranean”

Lloc: en línia

Data: 1 de desembre Col·laboració amb: Eco-Union, iesMED

La Mediterrània és un espai geogràfic i cultural únic que uneix a 22 països i a més de 450 milions de persones, la majoria de les quals viuen a la franja costanera. En l’àmbit ambiental, el canvi climàtic i la contaminació humana degraden la qualitat dels recursos naturals alhora que debiliten l’accés segur a l’aigua, a l’energia i als aliments. En l’àmbit geopolític, els conflictes ideològics, polítics i armats provoquen migracions i turbulències socials. En l’àmbit econòmic, els alts índexs d’atur i la baixa competitivitat augmenten la pobresa i les desigualtats. L’objectiu de l’Eco-Forum és reflexionar sobre aquests reptes regionals de manera col·laborativa, creativa i participativa imaginant noves solucions per a un desenvolupament més sostenible de la regió. Aquesta edició se centra en l’Economia Blava Solidària, un nou concepte que fusiona les oportunitats de l’Economia Blava Sostenible amb els beneficis de l’Economia Social Solidària.

Participants: Zied Ahmed, director del Centre Internacional d’Estudis Agronòmics Mediterrania Avançats (CIHEAM), Montpeller. Roger Albinyana, director de l’Àrea de Polítiques Regionals Mediterrànies i Desenvolupament Humà, IEMed, Barcelona. Xavier Bernard, director, Euroregió Pirineus Mediterrània, Perpinyà. Carla Danelutti, responsable de projectes, IUCN-Med, Màlaga. Anne-France Didier, presidenta, Defismed, Niça. Philippos Drousiotis, president del Consell Directiu, Cyprus Sustainable Tourism Initiative (CSTI), Nicòsia. Rodérick Egal, president, iesMed EU Coop, Barcelona. Teresa Ferrés, directora, TwinApp, Barcelona.

“Towards

Senén Florensa, president de la Comissió Delegada de l’IEMed, Barcelona. Jérémie Fosse, president, EcoUnion, Barcelona. Manel Gazo, director, Dofins de Tramuntana, Cadaqués. Alejandro González, Eco-Union, Barcelona. Isidro González, sotssecretari general responsable d’Aigua, Medi Ambient i Economia Blava, Unió per la Mediterrània (UpM), Barcelona. Nibani Houssine, director, AGIR Association, Casablanca. Samiha Khelifa, professora d’Espais Sostenibles, Universitat de la Manouba, Tunis. Rania Koussani, DEVLOK Project, Tunis. Ioanna Kosmas, Eco-Union, Barcelona. Marwen Makhlouf, DEVLOK Project, Tunis. Victor Meseguer, director, Social Economy Europe, Brussel·les. Elisabet Nebreda, secretària d’Acció Exterior i de la Unió Europea, Generalitat de Catalunya, Barcelona. Elodie Nunes, secretària executiva, Conferència de Regions Perifèriques Marítimes (CRPM), Brussel·les. Imen Ouardani, vicealcalde de Sussa. Magali Outters, cap de l’Àrea de Polítiques, Centre d’Activitat Regional pel Consum i la Producció Sostenible (SCP/RAC), Barcelona. Álvaro Porro, comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Política Alimentària, Ajuntament de Barcelona. Juan Manuel Sánchez-Terán, sotsdirector d’Economia Social, Ministeri de Treball i Responsabilitat Social, Madrid. Emanuele Troli, director, Blu Marine Service, San Benedetto del Tronto. Sergi Tudela, director general, Pesca i Afers Marítims, Generalitat de Catalunya.

EMGN 2020 Annual Conference. “Beyond Crisis

Mitigation: The Role of Mediterranean Credit Guarantee Schemes in Boosting the Post-COVID-19 Recovery”

Lloc: en línia

Data: 3 de desembre Col·laboració amb: Euro-Mediterranean Economists Association (EMEA)

La pandèmia de SARS-CoV-2 ha posat a prova comunitats senceres i ha reduït la seva cohesió social i la seva resistència econòmica. Des de la perspectiva de la política econòmica, ambdues ribes de la Mediterrània han viscut períodes convulsos en els que els governs, bancs centrals i altres intermediaris financers s’enfronten a l’imperatiu d’adaptar-se a canvis bruscs i constants, buscant remeis a curt termini mentre planifiquen la recuperació a llarg termini. Els esquemes de garantia de crèdit (EGC) mediterranis han tingut un paper important treballant amb els governs centrals i les institucions financeres per proporcionar liquiditat i crèdit, i reformular l’amortització dels préstecs, entre d’altres. Han contribuït a garantir la continuïtat del negoci de les pimes i al manteniment de moltes llars. L’EMGN treballa amb les seves institucions associades per compartir les millors pràctiques i experiències. És sota aquesta premissa que la xarxa dedica la seva primera conferència virtual anual a debatre les perspectives futures dels EGC regionals i les possibles eines per millorar el seu impacte en les economies locals.

Ponents: Abdelmoughite Abdelmoumen, director d’Estratègia i Cooperació, Caisse Centrale de Garantie (CCG), Rabat. Hayder Al-Bagdadi, director, Projecte d’Inclusió Financera al Nord d’Àfrica i l’Orient Pròxim, Societat Alemanya de Cooperació Internacional (GIZ), Bonn; coordinador d’Assistència Tècnica i Formació, Xarxa Euromediterrània de Garantia (EMGN), Barcelona. Roger Albinyana, director de l’Àrea de Polítiques Regionals Mediterrànies i Desenvolupament Humà, IEMed, Barcelona; coordinador d’Incidència i Esdeveniments, EMGN, Barcelona. Mohammed Al-Jafari, director general, Jordan Loan Guarantee Corporation (JLCG), Amman. Rym Ayadi, presidenta, Associació Euromediterrània d’Economistes (EMEA), coordinadora científica, EMGN, Barcelona. Nagla Bahr, director, Credit Guarantee Company, El Caire; representant, EMGN. Tahar Ben Hatira, president i director general, Société Tunisienne de Garantie (SOTUGAR), Tunis. Yohann Chaigneau, responsable sènior d’Afers Institucionals i Polítics, Operacions de Crèdit en Països de Veïnatge, Banc Europeu d’Inversions, Luxemburg. Malin Elander, gestor de Programes de Polítiques Europees i Programes Regionals Veïnatge Sud, Direcció General de Veïnatge i Negociacions d’Adhesió (DG NEAR), Comissió Europea, Brussel·les. Senén Florensa, president de la Comissió Delegada de l’IEMed, Barcelona. Beatriz Freitas, presidenta de la Junta Directiva, Banco Português de Fomento (BPF), Lisboa; presidenta de la Junta Directiva, Xarxa Iberoamericana de Garanties (REGAR), Porto. Nasser Kamel, secretari general, Unió per la Mediterrània, Barcelona. Bernd Leidner, soci director, Landt-Group, Berlín. Jean-Louis Leloir, assessor especial, Associació Europea d’Institucions de Garantia (AECM), Brussel·les. Virginie Poncet, directora d’Accions d’Experiència Internacional, Bpifrance, París.

4.3. Polítiques Regionals Mediterrànies i Desenvolupament Humà

Webinari “Financial Inclusion in a Post-COVID-19 Mediterranean: Challenges and Opportunities”

Lloc: en línia

Data: 9 de desembre Col·laboració amb: MED Confederation

La pandèmia de la COVID-19 ha provocat una greu crisi econòmica, amb conseqüències encara per conèixer plenament. Als països del sud de la Mediterrània el grau d’accés i ús de serveis financers continua sent un dels més baixos del món en un context en què la seva àmplia economia informal els fa encara més vulnerables als efectes de la pandèmia. Aquest webinari, que s’organitza en el marc de les accions que duu a terme la xarxa MED Confederation de la que l’IEMed és seu i secretaria, vol oferir un espai per debatre els canvis que la crisi de la COVID-19 comportarà per a la inclusió financera a la Mediterrània, com pot contribuir la inclusió financera a enfortir la resistència de les economies mediterrànies davant d’una crisi socioeconòmica, com evitar que la crisi comporti retrocessos en la lluita contra l’exclusió financera, quines oportunitats i obstacles reals ofereix la digitalització, accelerada pels imperatius de la pandèmia, per augmentar la inclusió financera digital, i quines són les millors pràctiques i innovacions.

Ponents: Hayder Al-Bagdadi, director, Projecte d’Inclusió Financera al Nord d’Àfrica i l’Orient Pròxim, Societat Alemanya de Cooperació Internacional (GIZ), Bonn. Rym Ayadi, fundadora i presidenta, Associació Euromediterrània d’Economistes (EMEA), Barcelona. Jaloul Ayed, president honorífic, MED Confederation; exministre de Finances de Tunísia. Ferid Belhaj, vicepresident per al Nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà, Banc Mundial, Washington. Essma Ben Hamida, cofundadora i membre de la Junta Directiva, Enda Tamweel, Tunis. Senén Florensa, president de la Comissió Delegada de l’IEMed, Barcelona. Philippe de Fontaine Vive, director general, Compagnie Financière Richelieu, París; vicepresident honorari, Banc Europeu d’Inversions. Chris de Noose, president, MED Confederation; director, World Savings and Retail Banking Institute – European Savings and Retail Banking Group (WSBI-ESBG), Brussel·les. Ibrahim El Badawi, director executiu, Economic Research Forum, Giza; president, Forum Euroméditerranéen des Instituts de Sciences Économiques (FEMISE), Marsella; exministre de Finances i Planificació Econòmica de Sudan.

4.4. Cultura i Societat Civil

Objectius: Fomentar l’apropament i la comprensió entre els pobles mediterranis i la millora de la seva percepció recíproca, així com influir en les polítiques euromediterrànies orientades al conjunt de la societat civil. A partir del coneixement de les diverses cultures, propiciar el diàleg intercultural i el treball amb joves i dones i potenciar la participació democràtica. La xarxa espanyola de la Fundació Anna Lindh, liderada per l’IEMed, és un exemple de la voluntat de promoure bones pràctiques en l’àmbit local entre els socis euromediterranis.

Reunions del Comitè Executiu de la Xarxa espanyola de la Fundació Anna Lindh

Llocs i dates: IEMed, Barcelona, 31 de gener. En línia, 11 de juny. Barcelona, 30 de setembre. En línia, 28 d’octubre

Reunions de coordinació de l’execució de les activitats de la Xarxa durant 2020, especialment dels programes de Mobilitat i d’Interculturalitat que enguany arriben a la seva tercera edició d’acord amb el pla de treball acordat, el qual també preveu diferents accions de debat en el marc del Fòrum de la Fundació Anna Lindh i de la Marató virtual de la FAL per al diàleg euromediterrani, commemorativa dels 25 anys del Procés de Barcelona.

Membres del Comitè Executiu: Abdellali Albaraki, Asociación Azarquiel, Sevilla. Miriam Díaz, Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura, Barcelona. Karim Hauser, Casa Árabe, Madrid. Laura Maurelo, ASTREA-ICSCE, Madrid. Cristóbal Suria, Fundació General de la Universitat de València.

Memòria de projectes executats 2020

XX Reunió de la Xarxa espanyola de la Fundació Anna Lindh (ReFAL) i desenvolupament de capacitats

Lloc: Fundación Tres Culturas, Sevilla

Data: 5 i 6 de març

Col·laboració amb: Fundación Tres Culturas

La trobada anual de les entitats de la ReFAL fa balanç del programa de treball de 2019 i prepara les línies d’acció en xarxa de 2020, especialment pel que fa a la III edició del Programa de Mobilitat; la iniciativa Debats Joves que convida a joves activistes de la societat civil a debatre temes d’especial preocupació social; les reunions descentralitzades i creació de projectes conjunts per a aquelles comunitats autònomes amb més membres –Andalusia, Madrid, la Comunitat Valenciana i Catalunya–; i els instruments de comunicació per a la dinamització i cohesió de la xarxa. La reunió també tracta les accions de cara al MedForum de la FAL l’abril a Croàcia, la participació de la xarxa en la commemoració dels 25 anys del Procés de Barcelona d’Associació Mediterrània i les vies de contribució de la ReFAL en la implementació a Espanya de l’Agenda 2030 i els ODS. Pel que fa a la jornada anual de desenvolupament de capacitats, en aquesta ocasió consisteix en dos tallers de dinàmica intercultural sobre les metodologies D.I.E. (Description, Interpretation,Evaluation) de Bennetts i M.B.I. (Mapping,Bridging,Integrating) de Maznevski. El programa de la trobada es complementa amb espais per al networking entre les associacions membres i sessions sobre apoderament de les dones i sobre tendències interculturals i canvi social a la regió euromediterrània.

Ponents: Nabil Al Sharif, director executiu, Fundación Anna Lindh, Alexandria. Abdelali Bariki, Asociación Azarquiel, Sevilla. Sandra Camps, directora d’En Primera Persona, Radio Nacional de España, Sevilla. José Manuel Cervera, director, Fundación Tres Culturas, Sevilla. Miriam Díez, Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura, Barcelona. Elena González, Casa Árabe, Madrid. Awatef Ketiti, Unitat Docent de Comunicació Audiovisual i Publicitat, Universitat de València. Enrique Millo, secretari general d’Acció Exterior, Junta d’Andalusia, Sevilla. Gloria Mínguez, vocal assessora per a Afers Culturals i Científics, Gabinet de la Secretaria d’Estat de Cooperació Internacional, Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, Madrid. Maria-Àngels Roque, directora de l’Àrea de Cultura i Societat Civil, IEMed, Barcelona. Carina Soriano, assessora tècnica de Cultura i Societat Civil, IEMed, Barcelona. Cristóbal Suria, Fundació General de la Universitat de València. Ricard Zapata, catedràtic de Ciència Política i director del Grup de Recerca Interdisciplinar en Immigració (GRITIM), Universitat Pompeu Fabra, Barcelona. Anna Zelno, Society of Intercultural Education Training and Research (SIETAR), Barcelona.

Memòria de projectes executats 2020

Webinari ReFAL “Comunicación y competencias interculturales”

Lloc: en línia Data: 22 de gener

Aquest taller interactiu per a membres de la ReFAL proposa una anàlisi crítica sobre la competència intercultural com un conjunt de coneixements, actituds i habilitats que ens permeten comunicar-nos i col·laborar d’una manera eficaç amb persones d’altres procedències culturals. Es pretén així realitzar una autorevisió inspirada en els models i marcs de referència d’interculturalistes com Bennett, Chen, Starosta, Hall, House, Toth, Trompenaars o Humpden-Turner, i metodologies com Comunicació No Violenta (CNV) o Mindfulness

Formadora: Anna Zelno, especialista de la Society of Intercultural Education Training and Research (SIETAR)

Taller “Habilitats comunicatives en temps de la COVID-19”

Lloc: en línia

Data: 9 i 16 de juliol

Una de les conclusions de l’enquesta sobre els efectes de l’actual pandèmia llançada per la FAL als membres de les diferents xarxes nacionals va ser la necessitat d’invertir en reforçament de capacitats per a acompanyar les entitats de la societat civil en la previsible transició cap a maneres de fer total o parcialment telemàtiques. Així, l’IEMed, en tant que coordinador de la ReFAL, ofereix als seus membres dos tallers virtuals sobre la metodologia DISC (Dominant – Influent – Serè – Conscienciós) de comunicació entre equips i eines per a maximitzar l’eficiència en entorns de teletreball i comunicació virtual.

Facilitadora: Eulàlia Tort, coach

XIII Concurs internacional Un Mar de Paraules:

“Els joves davant del canvi climàtic a la Mediterrània i l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible”

Convocatòria: del 24 de març al 17 de maig Col·laboració amb: Fundació Anna Lindh (FAL) i xarxes nacionals de la FAL

Els efectes del canvi climàtic se senten ja amb especial gravetat en una regió tan vulnerable com la Mediterrània. L’ONU ha advertit que resten menys de 10 anys per emprendre accions decidides i evitar danys irreversibles. I entre els que demanen de forma més crítica i contundent un canvi de direcció destaquen els joves. Per aquest motiu, la XIII edició del concurs literari Un Mar de Paraules vol donar veu a joves d’entre 18 i 30 anys dels 42 països euromediterranis per conèixer les seves experiències i emocions sobre el canvi climàtic i escoltar les seves idees i recomanacions per revertir-lo en línia amb l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible, signada el 2015 pels caps d’Estat i de Govern dels països membres de Nacions Unides i que materialitza el compromís internacional per fer front als reptes socials, econòmics i mediambientals de la globalització, posant en el centre a les persones, el planeta, la prosperitat i la pau, sota el lema de “no deixar a ningú enrere”. Impulsat des de 2008 per l’IEMed, Un Mar de Paraules contribueix al foment del diàleg entre pobles i a l’intercanvi de coneixement i experiències entre diferents tradicions locals i internacionals al voltant d’un tema concret d’ampli debat social i protagonisme a l’agenda euromediterrània. Els textos guanyadors es publiquen en una antologia digital.

Membres del jurat internacional: Elisabetta Bartuli, catedràtica d’Estudis Àrabs, Universitat Ca’ Foscari, Venècia; traductora i editora, Itàlia. Jamila Hassoune, bibliotecària i activista organitzadora de caravanes de lectura a zones rurals, Marroc. Bartłomiej Juszczak, guanyador de la XII edició d’Un Mar de Paraules, Polònia. Pere-Antoni Pons, escriptor i periodista, col·laborador a la secció cultural de diversos mitjans, Espanya.

Guanyadors: Shatt El Salam District, Wennes Ben Naya, Tunísia. Out of Sight, Out of Mind, Joanna Broniewska, Polònia. The Riverman, Abdullah Adel Ali Mansour Darwiah, Egipte. I Do Not Forget, Marios Diakourtis, Xipre. Life After Death, Marwa Melhem, Síria (3r premi). The Silence of the Mountain Peaks, Jonathan Ezio Olandi, Itàlia (1r premi). It All Used To Be Diferent, Karlo Roginek, Croàcia. Look at the Voices, Anja Tomljenović, Croàcia (2r premi). Ascension, Anne Rospabé, França. The Chronicle of Exacerbating Gaia, Maia Zennie, Líban.

III Programa IEMed d’Interculturalitat, inclusió i diversitat als centres educatius

En el marc del Pla de Ciutadania i de les Migracions 2017-2020 que impulsa la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya per construir més ciutadania, treballar des del consens i aconseguir un equilibri entre cohesió i diversitat, l’IEMed llança una nova convocatòria oberta a les entitats catalanes de la ReFAL per a la realització d’accions de promoció del diàleg intercultural adreçades a alumnes de secundària d’una sèrie d’instituts de l’Àrea Metropolitana de Barcelona amb un alt índex de diversitat cultural. Inclou activitats culturals, tallers de sensibilització i formacions en educació ciutadana, entre d’altres iniciatives. L’objectiu de les accions, que enguany han beneficiat a 439 alumnes d’11 centres educatius, és contribuir a aconseguir societats més inclusives, promovent la diversitat, la lluita contra els estereotips, el racisme, la xenofòbia i les ideologies d’odi, a la vegada que permetin portar als alumnes a una reflexió intercultural basada en aspectes creatius i d’interacció que reforcin la convivència i la cohesió social.

Accions:

Taller “Percussió i ritme”

INS La Pineda, Badalona, INS Pau Casals, Badalona, INS Betulo, Badalona Organitza: Artixoc

Taller “Racisme, migracions, drets humans i transformació social”

INS Carles Vallbona, Granollers Organitza: Servei Civil Internacional

Taller “La responsabilitat compartida com a procés i objectiu”

INS Nicolau Copèrnic, Terrassa Organitza: Basket Beat

Taller “Art, creativitat i conflicte”

INS Antoni Cumella, Granollers Organitza: Associació Creart

Taller “Taller Taula”

INS Ribot i Serra, Sabadell Organitza: Jiser Reflexions Mediterrànies

Taller “Xarxes socials”

INS Sant Adrià de Besòs, Sant Adrià de Besòs Organitza: Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura

Taller “Unfollow a les violències masclistes”

INS Jonqueres, Sabadell Organitza: Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC)

Taller “Desmuntant estereotips”

INS Escola Municipal de Treball, Granollers Organitza: Irènia Jocs de Pau

Taller “País dels Hotentotes”

INS Celestí Bellera, Granollers Organitza: NEXES

III Programa IEMed de Mobilitat de foment d’intercanvis professionals per a membres de la ReFAL

L’IEMed duu a terme aquest programa amb l’objectiu general de promoure la mobilitat i participació del conjunt dels membres de la xarxa espanyola de la FAL en activitats organitzades per altres entitats de la xarxa. L’objectiu d’aquest programa és fomentar la col·laboració i el coneixement mutu entre els membres de la ReFAL, facilitar l’intercanvi d’experiències i bones pràctiques i promoure la cohesió de la xarxa. Les temàtiques de les propostes escollides contemplen la missió i objectius de la FAL.

Accions: Noche de webseries árabes Barcelona, 19 de setembre

Organitza: Jiser Reflexions Mediterrànies, Barcelona Entitats convidades: Azimut, Sevilla. Càtedra UNESCO per al Diàleg Intercultural – URV, Tarragona

Intercambio de buenas prácticas entre entidades dedicadas a la Educación para la Ciudadanía Global Palma, 23 d’octubre

Organitza: Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació, Palma Entitats convidades: CERAI, València. Irènia Jocs de Pau, Barcelona. Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura – URL, Barcelona. Associació Azahara, Girona

Memòria de projectes executats 2020

Exposició “Cálamos y viñetas. Cómic árabe en movimiento”

Lloc i dates: A València, a la Sala de la Muralla – CMR Peset, Universitat de València, del 15 al 26 de gener

Aquesta exposició coproduïda amb Casa Árabe integra còmics dels principals artistes d’aquest gènere del món àrab. La mostra compta amb una gran representació geogràfica –el Marroc, Algèria, Tunísia, Egipte, Jordània, Síria, Líban i Kuwait– amb l’objectiu de mostrar el potencial creatiu d’aquesta jove generació d’artistes que, a través de les seves il·lustracions i guions, reflecteixen la societat dels seus països i el moment històric que travessen. De fet, aquest gènere, inicialment minoritari, s’ha popularitzat enormement en els darrers deu anys com a mitjà de denúncia i sàtira.

Comissari: Pedro Rojo, president, Fundació Al-Fanar

Exposició “Raimundus christianus arabicus. Ramon Llull i l’encontre entre cultures”

Lloc i dates: del 14 de juliol al 6 de setembre al Museu de Belles Arts de Castelló, Castelló de la Plana Col·laboració amb: Museu de Belles Arts de Castelló – Institut Valencià de Cultura, Centre de Documentació Ramon Llull – Universitat de Barcelona

L’IEMed continua amb la itinerància d’aquesta mostra que convida a fer un recorregut per la vida i l’obra del pensador, tot destacant la faceta del diàleg intercultural amb el món musulmà en una època en què la Mediterrània era fonamentalment un espai tant per al conflicte com per a l’intercanvi comercial. Llull és un cas paradigmàtic de l’encontre entre cultures que es produeix a l’edat mitjana a través d’un projecte molt personal i d’un abast extraordinari: intel·lectual i escriptor amb una producció escrita fabulosa de 265 títols sobre les matèries més diverses, va ser a la vegada un activista primerenc capaç de viatjar en missió al Pròxim Orient o al Magrib i d’entrar en contacte i de polemitzar amb els savis i pensadors musulmans del moment, o d’acostar-se als poders polítics i eclesiàstics més notables d’Occident: Roma, França, les repúbliques italianes o la Corona d’Aragó.

Comissari: Albert Soler, professor titular de Literatura Catalana Medieval, Universitat de Barcelona

Presentacions

del número 28-29 de Quaderns de la Mediterrània “Civil Society in the Mediterranean Mirror / La sociedad civil en el espejo mediterráneo”

Presentació a diverses ciutats del darrer número de Quaderns de la Mediterrània que aborda els diferents reptes amb què s’enfronta la societat civil a ambdues ribes de la Mediterrània amb contribucions d’autors de primera magnitud. Michel Wieviorka, Khaled Hroub, Thierry Desrues, Laurence Thieux, Cengiz Günay o Bochra Kammarti analitzen l’impacte i el paper dels moviments socials més enllà de les manifestacions i protestes. L’evolució dels moviments interculturals sobre gènere, canvi climàtic, migracions i refugiats i l’art i la comunicació com a espais per a la memòria cívica compten amb aportacions d’Edgar Morin, Loredana Teodorescu, Javier de Lucas, Jérémie Fosse o Alícia Oliver, entre d’altres. En un tercer bloc, els espais per a la memòria cívica col·lectiva són objecte de la reflexió de Soléa Bulfone, Filippo Fabbrica o Emanuela Baldi.

Realitat, contestació i reivindicacions socials a la Mediterrània Sud

Lloc: Col·legi de Periodistes de Catalunya, Barcelona

Data: 3 de març

Col·laboració amb: Col·legi de Periodistes de Catalunya

Ponents: Thierry Desrues, científic titular, CSIC; investigador associat, Institut de Recherches et d’Études sur le Monde Arabe et Musulman (IREMAM), París. Josep Ferré, director general, IEMed, Barcelona. Ricard González, politòleg i periodista; excorresponsal dels diaris Ara i El País a Egipte i Tunísia, Barcelona. Alícia Oliver, periodista i delegada del grup de treball de Periodisme Solidari del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Barcelona. Maria-Àngels Roque, directora de l’Àrea de Cultura i Societat Civil i de la revista Quaderns de la Mediterrània, IEMed, Barcelona.

La sociedad civil en el espejo mediterráneo

Lloc: Fundación Tres Culturas, Sevilla (presentació telemàtica)

Data: 21 de maig

Col·laboració amb: Fundación Tres Culturas, Junta de Andalucía

Ponents: Thierry Desrues, científic titular, CSIC; investigador associat, Institut de Recherches et d’Études sur le Monde Arabe et Musulman (IREMAM), París. Josep Ferré, director general, IEMed, Barcelona. MariaÀngels Roque, directora de l’Àrea de Cultura i Societat Civil i de la revista Quaderns de la Mediterrània, IEMed, Barcelona.

executats

IX Acadèmia i Festival Internacionals de Música Medieval i Renaixentista –Early Music Morella 2020 “Europa”

Lloc: Morella (diverses ubicacions)

Data: del 17 al 23 de juliol Col·laboració amb: Comes – Centre de Música Antiga i Barroca de la Comunitat Valenciana, Ajuntament de Morella, Diputació de Castelló

Amb el títol de “Europa”, la novena edició d’aquest prestigiós festival ofereix un paisatge sonor del vell continent mostrant les influències musicals mútues entre Flandes, València i Nàpols durant el Renaixement a través de propostes que ens endinsen en el geni creador de grans autors de l’època al llarg d’una setmana de concerts de la Capella de Ministrers i Carles Magraner, Atsuko Takano, Silke Gwendolyn Schulze o Pablo Márquez.

XXI Mercat de Documentals

Euromediterranis – Medimed 2020

Lloc: en línia Data: del 5 al 9 d’octubre Col·laboració amb: Associació International de Productors Internacionals de la Mediterrània (APIMED), Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya, Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), Diputació de Barcelona, Ajuntament de Sitges

L’objectiu del mercat, que enguany aplega més de 250 participants de 41 països en format digital, és posar en contacte productors independents de projectes documentals, editors, agents, experts, televisions i distribuïdores internacionals amb l’objectiu de facilitar l’intercanvi comercial i professional i promoure la coproducció audiovisual i el seu finançament a la UE i als països del sud de la Mediterrània. És també una oportunitat única per a la promoció de més de 500 produccions documentals de 41 països que integren el seu catàleg així com per a la seva compra-venda, i organitza més de 1.200 reunions virtuals one-on-one entre els participants, a més a més de les seves seccions habituals com PitchingForum,SpeedyPitch,AntiPitch i Industry Talks. Algunes de les produccions sorgides del Medimed en els seus 20 anys de trajectòria han estat guardonades als Emmy, Prix URTI, CMCA, Prix Europa o Gaudí i/o seleccionats en els festivals de Sheffield, Tessalònica, DOK Leipzig, Hotdocs i IDFA, entre d’altres.

Comitè de selecció: Reda Benjelloun, 2M TV. Isona Passola, Massa d’Or Produccions. Mohamad Soueid, Al Arabiya TV

Presentació del llibre “Las desigualdades mediterráneas, reto del siglo xxi”

Lloc: Espai La llibreria de l’Octubre, València Data: 13 d’octubre Col·laboració amb: Mostra Viva de València – Fundació Assemblea de Ciutadans i Ciutadanes de la Mediterrània (ACM)

L’IEMed participa a la presentació a València del darrer llibre de Ricard Pérez Casado, expresident de la Comissió Delegada de l’IEMed, Las desigualdades mediterráneas, reto del siglo xxi, publicat per l’editorial Los libros de la catarata i que desgrana la història cultural, social i religiosa d’ambdues ribes de la Mediterrània per explicar la desigualtat creixent i els conflictes polítics, econòmics i mediambientals en l’espai mediterrani del segle xxi. Aquesta presentació forma part del programa de la Mostra Viva de València, iniciativa amb la qual l’IEMed col·labora des de la seva creació l’any 2013.

Ponents: Josep Ferré, director general, IEMed, Barcelona. Vicent Garcés, president d’honor de Mostra Viva, exdiputat europeu, València. Esma Kucukalic, periodista, doctora en Dret; directora, Fundació ACM, València. Ricard Pérez Casado, exalcalde de València; excomissionat de la UE a Mostar; autor del libre. Sergio Piazzi, secretari general de l’Assemblea Parlamentària del Mediterrani (APM).

4.5. Programa d’Igualtat de Gènere Euromediterrani

Objectius: Donar a conèixer i promoure el coneixement i l’acció que es porta a terme a nivell local a l’espai euromediterrani en matèria de promoció de la igualtat de gènere per posar-lo a l’abast de les entitats de la societat civil, el món acadèmic, els governs i altres organitzacions actives en aquest àmbit. Mitjançant la mobilització i l’acompanyament d’actors, així com de l’anàlisi i difusió d’informació, el programa promou societats mediterrànies on dones i homes puguin exercir els seus drets en igualtat de condicions. Així mateix, gestiona el Secretariat de la Fundació de Dones Euromediterrànies (FFEM), entitat que treballa en xarxa per influir en les polítiques públiques.

Reunió del Patronat de la Fundació de Dones Euromediterrànies (FFEM)

Lloc: en línia

Data: 23 d’octubre

La reunió de membres fundadores de la FFEM, que coordina l’IEMed des la seva creació, avalua l’impacte de la pandèmia per COVID-19 en l’activitat de la fundació i analitza les línies de treball de cara a 2021, adaptades a la nova situació sanitària, a més d’estudiar les noves fonts de finançament per a futures iniciatives.

Participants: Fouzia Assouli, Fédération de la Ligue démocratique des droits des femmes (FLDDF), Marroc. Soukeina Bouraoui, Center of Arab Woman for Training and Research (CAWTAR), Tunísia. Josep Ferré, director general, IEMed, Espanya. Esther Fouchier, Forum Femmes Méditerranée (FFM), França. Zohra Mezgueldi, Réseau Universitaire et Scientifique Euro-Méditerranéen sur le Genre et les femmes (RUSEMEG), França. Nathalie Pilhes, Delegació Interministerial per a la Mediterrània (DiMed), França. Maria-Àngels Roque, IEMed, Espanya.

Exposició “Dones trencant barreres. Transformant les ciutats mediterrànies”

Llocs i dates: A Tarragona, del 13 al 31 de gener al Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI), Universitat Rovira i Virgili. A Manresa, del 10 de febrer al 8 de març a la Biblioteca del Campus Universitari de la UPC, en el marc de la Setmana de la Dona, organitzada en motiu del Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència. A Vic, de l’1 al 30 d’octubre, a l’Espai Josep Vernis de la Universitat de Vic.

Aquesta exposició és el resultat del concurs fotogràfic “Dones excepcionals: trencant estereotips de gènere a la regió euromediterrània” llançat per la FFEM el 2017, amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra la Dona. Les deu peces que l’integren mostren dones generalment invisibles i poc conegudes tot i que s’atreveixen a trencar les regles imposades per estructures socials patriarcals en àmbits diversos com l’accés a l’educació, la violència institucional o les interseccions entre la discriminació sexual i altres formes de discriminació. També aborda la prostitució i les professions considerades tradicionalment “masculines”, entre d’altres. El punt comú de les obres és ressaltar dones inspiradores que promouen valors no discriminatoris i igualitaris en el seu entorn. Les seves històries individuals són d’abast universal i un reflex de les nostres societats.

Exposició “Desafiant els rols de gènere a les dues ribes de la Mediterrània”

Llocs i dates: A Barcelona, del 7 al 23 de gener, a l’Ateneu L’Harmonia; del 16 de març al 16 d’abril, a la Biblioteca Barceloneta – La Fraternitat, i del 18 de setembre al 2 d’octubre, a la Biblioteca Francesca Bonnemaison. A Cerdanyola del Vallès, del 4 al 14 de març, a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Les il·lustracions guanyadores i finalistes del concurs Drawing 4 Equality s’exhibeixen en aquesta exposició promoguda per l’IEMed i la Fundació de Dones Euromediterrànies. Més de 200 obres d’artistes amateurs i professionals procedents de 30 països van participar a la convocatòria. Aquesta mostra recull les 20 peces millor valorades, que il·lustren la necessitat d’enderrocar les barreres de gènere construïdes per la societat al llarg dels segles i uneixen art i feminisme de manera poderosa i inspiradora.

Webinari “Rethinking Gender-Based Violence in 2020: Perspectives from Egypt, Lebanon and Syria”

Lloc: en línia Data: 24 de novembre

Amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones (25 de novembre), l’IEMed i la FFEM organitzen aquest seminari que debat com es desenvolupa la violència masclista en alguns països de l’Orient Mitjà en temps de la COVID-19, i destaca les diferents accions implementades per eradicar-lo o minimitzar-lo. De la mà de tres expertes en igualtat de gènere i representants de moviments de la societat civil, es realitza una cartografia de la violència masclista i alhora de la resiliència als seus països.

Ponents: Ghida Anani, fundadora i directora executiva, ABAAD – Resource Center for Gender Equality, Líban. Mozn Hassan, fundadora i directora executiva, Nazra for Feminist Studies, Egipte. Meritxell Joan, responsable del Programa de Gènere de l’IEMed i coordinadora executiva, FFEM. Zeina Kanawati, responsable de Recolzament i Defensa, Women Now for Development, Síria.

Concurs “Collaging a Gender-Equal Future: Tailoring the Transformations of the Euro-Mediterranean Space”

Llançament: 15 de desembre Col·laboració amb: Forum Femmes Méditerranée, Associació Djaizairouna, Agir pour la Citoyenneté, We Love Sousse

Mitjançant el llenguatge artístic del collage, aquest certamen, que forma part del projecte Voix de Femmes finançat per la FAL, convida les participants a expressar la complexitat de la igualtat de gènere a l’actualitat o imaginar escenaris i estratègies alternatives per superar les dificultats incrementades per una pandèmia que ha accentuat les disparitats de gènere, els rols preconcebuts, les dificultats de les treballadores amb tasques no remunerades, les obligacions familiars desiguals i la violència de gènere en un context de confinament, per bé que les dones han estat en primera línia de la pandèmia pel fet de constituir la major part de la massa laboral en molts dels sectors més exposats al virus.

Col·laboració amb la iniciativa Wikigender

Col·laboració amb: Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE)

Des de finals de 2018, el Programa d’Igualtat de Gènere de l’IEMed i la Fundació de Dones Euromediterrànies publiquen periòdicament un article a la plataforma Wikigender (www.wikigender.org), iniciativa en línia del Centre per al Desenvolupament de l’OCDE per compartir recerques, dades i solucions per a promoure la igualtat de gènere i els drets de les dones. Aquestes contribucions mensuals parteixen de recerques acadèmiques i sobre el terreny realitzades per l’IEMed i la Fundació en col·laboració amb socis locals dels països mediterranis.

Articles publicats (2020):

Égalité de genre au Maroc : perspectives locales autour des limites à la participation politique

Gender Equality in Jordan: local perceptions and obstacles to political participation

La présence électorale des femmes au Maroc : évolutions et contradictions

L’accès à la sphère politique des femmes au Liban : une course à obstacles

Programa d’Igualtat de Gènere

Campanya “Let’s Name March 8: Outstanding EuroMediterranean Women Nominations”

Llançament: del 3 de març al 10 de maig

Amb motiu del Dia Internacional de les Dones, el 8 de març, la Fundació de Dones Euromediterrànies llança una campanya per nominar i donar visibilitat a dones destacades de la regió euromediterrània que repercuteixen en les seves comunitats, liderant projectes i iniciatives que obren camí per a una major igualtat de gènere. Durant els dos mesos de la campanya, la Fundació convida, a través de la seva plataforma i de les xarxes socials, a enviar testimonis sobre aquestes dones i la seva feina en diferents camps d’acció.

Dones en la ciència

Souad El Hajjaji, professora del Departament de Química, Universitat Mohamed V de Rabat, Marroc

Inès Khalifa, directora tècnica, Mediterranean Renewable Energy Centre (MEDRIC), Tunis, Tunísia

Dones en l’activisme polític

Ahlem Belhadj, psiquiatra, activista pels drets de les dones, expresidenta de l’Associació Tunisiana de Dones Demòcrates i Premi Simone de Beauvoir 2012, Tunísia

Yosra Frawes, presidenta de l’Associació Tunisiana de Dones Demòcrates, Tunísia

Dones com a rellevants membres de la societat civil

Ikhlas Ghassa, presidenta, Oficina de Dones i Organitzacions, Syrian Cultural Institution, Síria

Nuha Muhreiz, presidenta, Women Helping Women Network, Jordània

Dones acadèmiques

Zohra Mezgueldi, professora del Departament de Llengua i Literatura Franceses, Universitat Hassan II de Casablanca; expresidenta, RUSEMEG, Marroc

Fatma Oussedik, professora de Sociologia, Universitat d’Alger; membre de la Xarxa Científica sobre Dones i Gènere (RUSEMEG), Algèria

Soundous Sabri, professora de Sociologia, Universitat Hassan II de Casablanca, Marroc

Dones en les arts

Ibtissam al-Hamri, poetessa, Marroc Siham Benchekroun, novel·lista i poetessa, Marroc Malika Talib, poetessa, Marroc

Dones emprenedores

Fairouz Habache, presidenta, Women in Business of Algeria (WIBA), Algèria

Dones a les institucions

Naela Gabr, presidenta i cap de la Secretaria Tècnica, Comitè Nacional de Coordinació per a la Lluita i Prevenció de la Migració Il·legal i el Tràfic de Persones (CCPIMTIP), Egipte

Dones en l’ajut humanitari

Aïcha Chenna, fundadora, Association Solidarité Féminine; Premi Opus 2009, Marroc

Programa d’Igualtat de Gènere

Gender Perspectives on COVID-19 in the EuroMediterranean Region: Resources and Information

La Fundació de Dones Euromediterrànies posa a disposició del públic al seu web www.euromedwomen. foundation un complet recull de recursos en línia davant la pandèmia de COVID-19 i en relació amb els temes de gènere. Aquests continguts abasten, entre d’altres, iniciatives i campanyes de diferents organitzacions, articles, assajos, una selecció de notícies i reculls de premsa i informació sobre centres d’atenció i assessorament especialitzat als diferents països euromediterranis.

Premsa, internet i xarxes socials

Premsa, internet i xarxes socials

L’IEMed ha maldat per adaptar-se a la nova situació creada per la pandèmia de la COVID-19 amb rapidesa. Per una banda, ha activat les videoconferències en línia a fi de seguir oferint el programa previst de seminaris i conferències obertes al públic. I, per altra banda, ha derivat part dels seminaris en línia i publicacions a aportar anàlisis i reflexions sobre els efectes, reptes i oportunitats que planteja la pandèmia a la regió euromediterrània.

Tot plegat, sense abandonar un dels objectius previstos per a 2020: fomentar la reflexió sobre vies per renovar i impulsar les relacions entre Europa i el seu Veïnatge Sud mediterrani en un any propici per a aquest exercici, ja que es compleixen els 25 anys de la Declaració Barcelona, que va fixar les bases del Procés Euromediterrani, i davant la irrupció de la pandèmia, que ha fet més evident encara la imperiosa necessitat d’una col·laboració més estreta entre nord i sud de la Mediterrània per afrontar reptes comuns.

Un any més, hem seguit de prop temes cabdals per a la regió com les migracions, els conflictes regionals, la política exterior europea a la regió, l’extremisme violent, la islamofòbia, la promoció del desenvolupament socioeconòmic de la regió i la lluita per la igualtat de gènere a la Mediterrània, oferint les claus i les anàlisis necessàries per poder interpretar-los.

Ho hem fet, com sempre, a partir de la difusió a internet i per xarxes socials dels continguts de les publicacions periòdiques de l’IEMed: l’Anuari IEMed de la Mediterrània, la Euromed Survey, Quaderns de la Mediterrània, els articles Focus o els papers i anàlisis breus en col·laboració amb EuroMeSCo, la principal xarxa de think tanks en política i seguretat a la Mediterrània que l’IEMed coordina.

Entrevista a Hamit Bozarslan, director de l’École des Hautes Études en Sciences Sociales (EHESS) Ara, 9/3/2020

Entrevista a Stéphane Lacroix, politòleg expert en Orient Mitjà El Periódico, 16/2/2020

Entrevista a Hanan al-Xaikh, escriptora libanesa El Periódico, 24/1/2020

Xarxes euromediterrànies i projectes europeus

Les campanyes d’e-mailing i la difusió a través de xarxes socials, amb una aposta per una narrativa cada cop més visual, s’han reforçat mentre el web, on poden consultar-se 30 anys de trajectòria de la institució i que informa puntualment de tota l’activitat i de totes les publicacions, continua sent una eina de referència. Conscients d’aquest important paper, enguany a més s’ha iniciat un procés de renovació en profunditat del web amb l’objectiu de comunicar millor i de facilitar la cerca de continguts.

Xarxes socials

El trasllat de tota l’activitat pública de l’IEMed a formats en línia a partir del mes de març a causa de la pandèmia ha suposat un repte i un impuls per als principals perfils de l’Institut a les xarxes socials. Facebook i Twitter, primera font d’informació per a àmplies capes de població i principals xarxes d’aportació de tràfic cap al web, han seguit ressenyant totes les activitats i publicacions de l’IEMed. Però, sobretot, han mobilitzat un públic interessat en les qüestions que tracta l’IEMed que enguany ha pogut assistir des de casa a conferències i seminaris retransmesos en línia i en directe, així com interactuar amb els ponents. Aquesta més gran activitat en línia també s’ha traduït en un augment dels visionats i subscriptors del canal YouTube de l’IEMed. Instagram, adreçat a un públic jove, també ha seguit creixent. D’altra banda, l’IEMed compta també amb perfils a la xarxa social de fotografies Flickr, a LinkedIn, la xarxa més reconeguda a nivell internacional de perfil professional, i a ISSUU, una plataforma que permet consultar de forma atractiva les publicacions, especialment les corporatives.

Entrevista a Xavier Aragall, Aquí amb Josep Cuní, 11/12/2020

Radioentrevista a Hamit Bozarslan, Catalunya Ràdio, 5/3/2020

Llocs web associats

A banda del web corporatiu, l’IEMed administra i gestiona els continguts dels següents llocs web:

Xarxa EuroMeSCo www.euromesco.net

Xarxa MedThink 5+5 http://medthink5plus5.net

Xarxa espanyola de la Fundació Anna Lindh http://redespanolafal.iemed.org

Xarxa Fundació de Dones Euromediterrànies https://www.euromedwomen.foundation/

Xarxa MED Confederation https://www.iemed.org/medconfederation

CONNEKT. Un projecte Horizon 2020 https://h2020CONNEKT.eu

Entrevista a Lurdes Vidal, Els matins TV3, 12/2/2020

El 2020 en xifres

Més de 309.000 pàgines úniques visitades al lloc web www.iemed.org*

Més de 5.500 subscrits al butlletí digital de l’IEMed (es remet en quatre idiomes: anglès, francès, castellà i català). També es remeten invitacions a actes.

Més de 16.400 seguidors a Twitter

El compte acumula més de 19.700 tuits enviats.

Més de 8.200 seguidors a Facebook.

Més de 618 vídeos al canal YouTube de l’IEMed, amb 66.653 visualitzacions l’any 2020, i 1.287 suscriptors.*

Més de 680 seguidors a Instagram.

Més de 30 citacions a l’IEMed en mitjans de comunicació impresos, tant en articles propis com de columnistes, entrevistes, notícies, reportatges i espais d’agenda.

Més de 20 participacions de membres de l’IEMed en entrevistes i debats en mitjans audiovisuals.

*Google Analytics

Memòria de projectes executats 2020

Xarxes euromediterrànies i projectes europeus

Xarxes euromediterrànies coordinades per l’IEMed

Euro-Mediterranean Study Comission (EuroMeSCo)

Xarxa de think tanks i centres d’investigació que es dediquen a l’anàlisi d’aspectes de política exterior i a la recerca en matèria de seguretat, migracions i desenvolupament socioeconòmic a la Mediterrània. L’objectiu d’EuroMeSCo és enfortir la confiança i el treball conjunt entre els seus membres, que a finals de 2020 en són 104 de 29 països de la regió euromediterrània. L’IEMed detenta la secretaria general de la xarxa des del 19 de novembre de 2010.

www.euromesco.net

Fundació de Dones Euromediterrànies (FFEM)

Amb l’objectiu de promoure l’emancipació, l’autonomia i el reforçament del rol de les dones a la regió euromediterrània, l’IEMed; el Forum Femmes Méditerranée (França); la Fédération de la Ligue Démocratique des Droits des Femmes (Marroc); el Réseau Universitaire et Scientifique Euro-Méditerranéen sur le Genre et les femmes, RUSEMEG, (França); el Center of Arab Woman for Training and Research, CAWTAR, (Tunísia) i la Delegació Interministerial per a la Mediterrània de França (DIMED) van constituir el 6 de setembre de 2013 a Barcelona aquesta entitat amb seu a l’IEMed que compta amb el segell de la Unió per la Mediterrània. www.euromedwomen.foundation

Fundació

Euromediterrània

Anna Lindh per al Diàleg entre Cultures (FAL) / ReFAL

Com a institució participada per 42 països membres de la Unió per la Mediterrània, la FAL ocupa una posició única per treballar per al diàleg entre cultures i a favor de la cooperació i l’intercanvi a la zona. Des de la seva creació l’any 2005 a la Conferència Euromediterrània de València, la FAL ha desenvolupat una xarxa d’abast regional d’organitzacions de la societat civil integrada per múltiples universitats, associacions, institucions públiques i privades, i ONG que treballen per restaurar la confiança mútua a tota la regió. L’IEMed és el coordinador de la xarxa nacional espanyola (ReFAL) de la Fundació, que actualment està formada per 158 membres.

http://xarxaespanyolafal.iemed.org www.euromedalex.org

MedThink 5+5

Establerta al maig de 2016 amb el suport d’una trentena de centres de reflexió dels deu països de la Mediterrània Occidental (Portugal, Espanya, França, Itàlia, Malta, Marroc, Mauritània, Algèria, Líbia i Tunísia), MedThink 5+5 aplega 32 institucions acadèmiques i think tanks que treballen al voltant del Fòrum de la Mediterrània Occidental –el format ministerial del Diàleg 5+5– i els seus grups de treball d’alt nivell. www.medthink5plus5.org

MED Confederation

Des de 2013, nou entitats de França, Egipte, Marroc, Turquia, Tunísia i Bèlgica (associacions bancàries, caixes d’estalvis i think tanks) lideren aquesta iniciativa que vol impulsar la cooperació socioeconòmica a

Xarxes euromediterrànies i projectes

la Mediterrània. Les institucions fundadores d’aquesta aliança són l’IEMed, la Fundació La Caixa, el World Savings Banks Institute (WSBI), l’Institut de Prospective Économique du Monde Méditerranéen (IPEMED), la Caisse des Dépôts et Consignations de Tunisie (CDC), la Caisse de Dépôt et de Gestion du Maroc (CDG) i l’Al-Barid Bank. www.iemed.org/medconfederation

Euro-Mediterranean Guarantee Network (EMGN)

L’1 de gener de 2020 comença a funcionar aquesta nova xarxa d’institucions de garantia de crèdit de diversos països euromediterranis, avalada per la Unió per la Mediterrània, amb l’objectiu de facilitar la formació, l’intercanvi de bones pràctiques institucionals i la recerca sobre la viabilitat de fomentar fons de contragarantia per donar suport a les pimes als països socis mediterranis. També facilita la promoció d’eines d’investigació i d’anàlisi per crear instruments de garantia. www.emgn.eu

Lliga Europea de Cooperació Econòmica (LECE)

L’IEMed forma part, a través del seu comitè espanyol, d’aquesta organització representant de la societat civil que contribueix a defensar els valors i principis democràtics propis de les societats europees que han fonamentat la construcció de l’actual UE. www.leceonline.org

EuroMed MIgration Research Network (EuroMedMig.ReNet)

L’IEMed és soci d’aquest grup de recerca integrat per investigadors vinculats a IMISCOE del nord i el sud de la Mediterrània i que té com a principal objectiu l’impuls de la recerca en temes com ara les migracions, la gestió de la diversitat, les relacions interculturals i el desenvolupament.

Fòrum Euromediterrani d’Instituts de Ciències Econòmiques (FEMISE)

L’IEMed és membre d’aquest fòrum de caràcter econòmic que reuneix 110 instituts de recerca de 38 països de l’Associació Euromediterrània. www.femise.org

Euro-Mediterranean Network for Economic Studies (EMNES)

Xarxa que aplega 31 institucions de recerca i grups de reflexió d’estudis socioeconòmics i que parteix del treball de recerca de l’Euro-Mediterranean Economists Association (www.euromed-economists.org) i de la Mediterranean Prospects Network (www.medpro-foresight.eu). www.emnes.org

Xarxes euromediterrànies amb participació activa de l’IEMed

Euromediterranean University (EMUNI)

L’IEMed és membre de l’Assemblea General de la Xarxa d’universitats euromediterrànies fundada l’any 2008. La primera assemblea general de la Universitat Euromediterrània va tenir lloc el novembre de 2008 a la seu de l’IEMed. www.emuni.si

ANIMA Investment Network

L’IEMed és membre associat a la xarxa científica d’aquesta plataforma de desenvolupament econòmic de la Mediterrània. ANIMA reuneix 70 agències, institucions governamentals i instituts de recerca de diversos països. www.animaweb.org

Projectes europeus

Connecting the Dots: Research and Policy Making on Economic Development, Security and Migration in the Southern Neighbourhood and Beyond

Consorci: Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), Espanya. Policy Center for the New South (PCNS), Marroc. West Asia-North Africa (WANA) Institute, Jordània. Center for Social and Economic Research (CASE), Polònia. Leonard Davis Institute – Universitat Hebrea de Jerusalem, Israel. Al-Ahram Center for Political and Strategic Studies (ACPSS), Egipte. Pal-Think Institute, Palestina. Arab Reform Initiative (ARI), França. Centre des Études Méditerranéennes et Internationales (CEMI), Tunísia. Finnish Institute of International Affairs, Finlàndia. Italian Institute for International Political Studies (ISPI), Itàlia. European Policy Centre (EPC), Bèlgica. Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB), Espanya.

Aquest projecte, adjudicat el mes de novembre de 2019 al consorci liderat per l’IEMed, per finançar fonamentalment la intensa tasca de la xarxa EuroMeSCo, pren el relleu del projecte Euro-Mediterranean PoliticalResearchandDialogueforInclusivePolicymakingProcessesandDisseminationthroughNetworkParticipation que va finalitzar el 2019. Els seus objectius principals són estimular el diàleg entre recerca i política en desenvolupament econòmic, seguretat i migracions mitjançant la cooperació multiactors i la capacitació en recerca i una important tasca de difusió dels resultats obtinguts.

CONtexts of Extremism iN mEna and BalKans SocieTies (CONNEKT)

Consorci: Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), Espanya American University Cairo (AUC), Egipte Generations for Peace (GFP), Jordània. Jasmine Foundation for Research and Communication (JFRC), Tunísia. Universitat Moulay Ismail (UMI), Marroc. Universitat de Sarajevo (UNSA), Bòsnia i Hercegovina. Kosovar Institute for Policy Research and Development (KIPRED), Kosovo. Macedonian Academy of Sciences and Arts (MASA), Macedònia del Nord. Islamic Youth Forum (IYF), Macedònia del Nord. Center for the Study of Democracy (CSD), Bulgària. Universitat Lliure de Brussel·les (ULB), Bèlgica. Centre for Southeast European Studies, Universitat de Graz (UNI-GRAZ), Àustria Universitat Rovira i Virgili (URV), Espanya. Euromed Cities Network (VDN-RVE), França

Signat l’octubre de 2019, CONNEKT és un projecte de recerca i d’acció finançat per la Comissió Europea (Horizon 2020). La recerca es durà a terme durant tres anys i mig per establir una cartografia dels factors que

condueixen a l’extremisme violent entre els joves de 12 a 30 anys a Egipte, Jordània, Tunísia, Marroc, Bòsnia i Hercegovina, Kosovo, Macedònia del Nord i Bulgària, des de tres nivells d’anàlisi diferents: un nivell transnacional o estatal (macro), un nivell comunitari (meso) i un nivell individual (micro). Set factors (religió, digitalització, deprivació econòmica, desigualtats territorials, dinàmiques transnacionals, demandes sociopolítiques i oportunitats educatives, culturals i de lleure) seran analitzats segons aquests tres nivells de manera que es podran veure les interrelacions entre diferents variables a l’hora d’empènyer els joves a l’extremisme violent.

Muslim women and communities Against Gender Islamophobia in soCiety (MAGIC)

Consorci: Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), Espanya Fundación Al Fanar para el Conocimiento Árabe, Espanya Media Diversity Institute Global, Bèlgica Collectif contre l’islamophobie en Belgique, Bèlgica

El nou projecte MAGIC, adjudicat el 2020 al consorci liderat per l’IEMed, té com a objectiu prevenir la islamofòbia de gènere a Espanya i a Bèlgica, en particular als mitjans de comunicació, proveint a les comunitats musulmanes i ONG que des de l’àmbit de la societat civil treballen en la diversitat, el diàleg i la cooperació, amb les habilitats i les eines necessàries per reconèixer i oposar-se als estereotips contra les dones musulmanes. MAGIC també s’adreça als mitjans de comunicació, especialment als estudiants de periodisme i comunicació, i preveu accions de formació, campanyes de sensibilització i activitats de diàleg, difusió i divulgació.

The Contribution of Local and Regional Authorities to Regional Integration in the Mediterranean

Consorci: Centre for Social and Economic Research (CASE), Polònia. Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), Espanya. London School of Economics (LSE), Regne Unit.

Aquest contracte marc, signat el mes de novembre de 2018 amb el Comitè de les Regions de la Unió Europea, té per objectiu la realització d’estudis i anàlisis a partir de consultes àmplies a actors locals i regionals per a formular anàlisis específiques que proporcionin a aquesta institució una capacitat de resposta ràpida, contribuint a l’establiment de ponts entre les autoritats locals i regionals europees i els països veïns, per tal de promoure la cooperació transfronterera, descentralitzada i interregional, tot apoderant els governs regionals i locals.

Contracte marc per a la realització d’estudis en l’àmbit de les relacions exteriors –Veïnatge Sud i Gran Orient Mitjà– amb el Parlament Europeu

Consorci: Centre for Social and Economic Research (CASE), Polònia. Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), Espanya

El 13 d’agost de 2019, el Parlament Europeu va adjudicar al consorci format pel CASE i l’IEMed un contracte marc plurianual per aportar expertesa al Parlament i als seus membres en l’àmbit de les relacions exteriors d’Europa vers els països de la regió de veïnatge meridional i el gran Orient Mitjà.

CReative Entrepreneurs ACTing FOR the future

MEDiterranean

(CREACT4Med)

Consorci: Euro-Mediterranean Economists Association (EMEA), Espanya. Union of Mediterranean Confederations of Enterprises (BusinessMED), Tunísia. Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), Espanya. Facultat

de projectes executats 2020

de Ciències Econòmiques i Polítiques (FEPS) de la Universitat del Caire, Egipte Institute of Entrepreneurship Development (IED), Grècia

Aquest projecte, adjudicat el mes d’octubre de 2019 al consorci en el que s’integra l’IEMed, es finança a través del Programa de suport a la joventut i a la cultura de la Direcció General de Veïnatge de la Comissió Europea, que contempla un lot específic per a la cultura com a vehicle de creació d’ocupació al Mediterrani Sud. Els objectius de CREACT4Med són millorar l’entorn laboral i emprenedor de les indústries culturals i creatives als països del sud de la Mediterrània a través de la promoció d’una major comprensió sobre el seu potencial de creació de valors econòmics i socials, llocs de treball i inclusió social; recolzar noves iniciatives de creació d’ocupació i emprenedoria en el sector cultural, especialment per a joves i dones creatives; i fomentar una major sostenibilitat i interconnectivitat artística entre emprenedors, ONG, start-ups i pimes. https://euromed-economists.org/creact4med

Innovative Sustainable Start-Ups for the Mediterranean (Investmed)

Consorci: Union of Mediterranean Confederations of Enterprises (Businessmed), Tunísia. Euro-Mediterranean Economists Association (EMEA), Espanya. Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), Espanya. Beyond Group, Líban Institute of Entrepreneurship Development (IED), Grècia. Libera Università degli Studi Maria Ss. Assunta di Roma (LUMSA), Itàlia. Rumundu, Itàlia. Confederation of Egyptian European Business Associations (Ceeba), Egipte. Cámara de Comercio de España, Espanya. Federation of Egyptian Chambers of Commerce, Egipte. European Federation of Ethical and Alternative Banks and Financers (Febea), Bélgica Federation of Businesswomen Associations (Afaemme), Espanya. MED Confederation, Espanya

Investmed és un projecte del qual l’IEMed és soci, finançat per la UE en el marc del programa ENI CBC Med, per donar suport al desenvolupament de noves iniciatives empresarials per tal de crear noves oportunitats econòmiques i llocs de treball. Així, aquest projecte treballa per crear entorns de suport per a empreses sostenibles dirigides per joves i dones emprenedores mitjançant la creació de capacitats, el coaching i la tutoria, i accions que facilitin l’accés al capital de risc. També incideix en la facilitació de l’accés a nous mercats per a les microempreses i pimes i empreses emergents, i en l’increment de les capacitats de les autoritats públiques per facilitar l’accés i protegir els drets de propietat intel·lectual i els contractes comercials de joves i dones emprenedores. http://businessmed-umce.org/en/content/projet/investmed

Éduquer dans la diversité, construire la citoyanneté

Consorci: IEMed, Espanya. Agir Ensemble pour l’Éducation, le Développement et l’Interculturel, Marroc. La Compagnie des Nouveaux Disparus, Bèlgica

Aquest projecte, adjudicat el 2020 per la Fundació Anna Lindh (FAL) al consorci liderat per l’IEMed, és una iniciativa pilot de tres xarxes nacionals de la FAL que desplegarà la seva acció sobre la base de tres pilars fonamentals de les nostres societats –joventut, educació i creació artística– per a una ciutadania responsable i empàtica. L’objectiu és fomentar l’intercanvi de coneixements i cooperació en xarxa entre membres de les xarxes participants mitjançant nou tallers educatius i artístics adreçats a joves d’entre 14 i 16 anys i als seus professors i monitors, que ajudin a promoure la diversitat cultural a escoles i/o centres de lleure educatiu. La promoció de la diversitat, la igualtat i la coresponsabilitat serà el fil conductor de les activitats, que culminaran amb la producció d’un format itinerant i una publicació per exposar les lliçons apreses en el marc dels tallers.

Act for dialogue, Be a plural citizen!

Consorci: Agir Ensemble pour l’Éducation, le Développement et l’Interculturel, Marroc Diversity Development Group, Letònia. S&G System and Generation Association, Turquia. Partners for Transparency, Egipte Forum Femmes Mediterranée, França. We love Sousse, Tunísia. Marca – ADL, Portugal. In Place of War, Regne Unit. IEMed, Espanya

L’objectiu general d’aquest projecte participat per l’IEMed és contribuir a una millor comprensió i apropiació del patrimoni comú que constitueix la identitat plural euromediterrània i intercanviar experiències per comprendre i promoure la ciutadania multicultural a través de l’educació no formal i intercultural.

Voix de Femmes

Consorci: Forum Femmes Mediterranée, França. Agir Ensemble pour l’Éducation, le Développement et l’Interculturel, Marroc. Association Djazairouna des familles victimes du terrorisme Islamiste, Algèria. We love Sousse, Tunísia. IEMed, Espanya.

L’IEMed és membre del consorci d’aquest projecte que vol combinar les tradicions culturals dels països de la Mediterrània per millorar el coneixement i les habilitats interculturals de les dones tot establint una collaboració interactiva entre diferents disciplines.

Intercultural Dialogue to Combat Hate Speech

Consorci: Partners for Transparency, Egipte. Our Common Future, Luxemburg. Les Nouveaux Disparus, Bèlgica. IEMed, Espanya. Bernu Forums, Letònia

L’objectiu d’aquest projecte en el que participa l’IEMed és conscienciar els joves sobre la importància de combatre el discurs de l’odi, tot promovent una cultura de tolerància, diàleg i solidaritat en tota la conca mediterrània.

Quo vadis – Civil Society in the Euromed

Consorci: National Foundation for Civil Society Development, Croàcia. Centre for International & European Studies at Kadir Has University (CIES), Turquia. IEMed, Espanya. Fotoessa, Grècia. House of Europe in Rhodes, Grècia.

L’IEMed és membre d’aquest projecte i s’encarrega particularment de dissenyar, desenvolupar el treball de camp i efectuar l’anàlisi de resultats d’una enquesta destinada a representants de la societat civil sobre els seus reptes de futur 25 anys després del llançament del Procés de Barcelona i tenint en consideració els efectes de la pandèmia de la COVID-19 pel que fa al diàleg entre cultures.

Interculturalité et Crise – COVID-19

Consorci: We Love Sousse, Tunísia. IEMed, Espanya. Forum Femmes Méditerranée, França. NGO Mondo, Estònia. Hellenic Foundation for Culture, Grècia. House of Europe in Rhodes, Grècia. Agir ensemble, Marroc. Librairie Vents Du Sud, Mauritània. Jerusalem Center for Women, Palestina

L’IEMed forma part del consorci d’aquest projecte amb l’objectiu promoure el diàleg intercultural i una millor comprensió als països mediterranis a través de la música, el canvi social i la comunicació.

IEMed Mediterranean Yearbook 2020

Graves: Laboratoire d’Études et de Recherche sur le Monde Anglophone (LERMA), Aix-Marseille University

Hernando de Larramendi: University of Castilla-La Mancha - Raymond Hinnebusch: University of St Andrews Nadim

Director of the Arab Reform Initiative

Jaidi: Policy Center for the New South, Rabat Nasser Kamel:

General, Union for the Mediterranean, Barcelona Bichara Khader Université catholique de Louvain Anna Knoll:

Centre for Development Policy

La publicació insígnia de l’IEMed ofereix un retrat dels principals esdeveniments que han marcat la regió euromediterrània durant l’any 2019 i bona part del 2020 a partir de la col·laboració de més de seixanta autors internacionals i una introducció de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. L’impacte de la pandèmia de la COVID-19 en un any que commemora el 25è aniversari del Procés de Barcelona és objecte d’anàlisi en la secció Dossier. La publicació també tracta en profunditat les mobilitzacions populars al Magrib i al Pròxim Orient, el canvi climàtic a la Mediterrània, les relacions de la Unió amb l’Àfrica i els conflictes a la regió, quatre temes considerats clau en l’evolució de les relacions euromediterrànies. A la secció Panorama, l’Anuari ofereix un ampli retrat dels principals fets ocorreguts en el darrer any mediterrani tant per regions (Magrib, Pròxim Orient i Turquia, Europa mediterrània i Balcans) com per sectors estratègics (política i seguretat, economia, societat i cultura). La publicació incorpora addicionalment un ampli desplegament d’indicadors per països, cronologies, gràfics, mapes i taules comparatives sobre una àmplia diversitat d’aspectes que inclouen la cooperació entre ambdues ribes, el comerç internacional, la demografia, la qüestió de gènere, la producció agroalimentària, la despesa militar, l’ocupació i l’atur, o el consum d’energia. Els continguts de l’Anuari es troben íntegrament disponibles en versió electrònica al web de l’IEMed.

Quaderns de la Mediterrània

Revista semestral sobre cultures i societats mediterrànies que aprofundeix en la necessitat de promoure el diàleg intercultural a partir de l’estudi de les seves realitats des de diverses disciplines.

Núm.

30-31.

“Intercultural Dialogue: Recognising Ourselves in the Culture of the Other”

Nous avons besoin, pour un « futur meilleur », de reconnaitre le leadership des femmes et aussi de revivifier le principe universel de l’égalité entre les hommes et les femmes, très largement détérioré par les atteintes rendues plus visibles en temps de pandémie.

SOUKAINA BOURAOUI

NAYLA TABBARA

En nuestras mentalidades aún permanecen los fundamentos del colonialismo cultural. No podemos esperar que estos desaparezcan por sí solos, simplemente porque las prácticas coloniales ya no están a la orden del día. Necesitamos ser conscientes de su presencia y enfrentarnos a él, tanto a partir de los itinerarios curriculares educativos como en el ámbito político.

NAYLA TABBARA

TAHAR BEN JELLOUN

Hay que aguzar el oído para poder escuchar las voces del mundo y también ver la vida vibrar bajo la luz de todas

TAHAR BEN JELLOUN

Una vintena d’especialistes acadèmics i representants de la societat civil d’ambdues ribes de la Mediterrània ens alerten sobre algunes dinàmiques actuals contràries al diàleg entre pobles i a un desenvolupament sostenible i compartit i ens ofereixen les seves recomanacions, basades en potenciar la unitat i la cooperació. El dossier d’aquest número està estructurat en dues parts transversals: Temps de transformació i resiliència i Identitats i tradicions compartides. La revista inclou també els relats guanyadors de l’edició 2019 del concurs literari juvenil euromediterrani Un Mar de Paraules i diversos articles a la secció Panorama Cultural.

espacio estabilidad, de prosperidad compartida y de culturas y civilizaciones. Con una clara vocación de think tank especializado las relaciones mediterráneas a partir de un tidisciplinar y del trabajo en red, el IEMed análisis, el conocimiento y la cooperación a organización de seminarios, proyectos de investigación, debates, ciclos de conferencias y publicaciones, con un amplio programa cultural.

Islamofobia estructural. Otro techo de cristal

Col·laboració amb: Fundación Al Fanar

El tercer informe de l’Observatori sobre la Islamofòbia als Mitjans continua la tasca iniciada pels dos informes precedents sobre visibilització del debat públic sobre l’islam, avaluació dels impactes de bones i males pràctiques als mitjans i conscienciació sobre la islamofòbia com a forma de racisme present en la nostra societat i també en els nostres mitjans. Partint d’una metodologia d’anàlisi qualitativa i quantitativa de notícies relacionades amb l’islam i la ciutadania musulmana a les versions digitals dels diaris El País, La Razón, El Mundo, LaVanguardia i eldiario.es, l’edició d’aquest any de l’informe incorpora l’anàlisi dels comentaris a aquestes notícies per part dels lectors.

A Sea of Words 2020. Young People Faced with Climate Change in the Mediterranean and the 2030 Agenda for Sustainable Development

Col·laboració amb: Fundació Anna Lindh

Antologia dels 10 relats guardonats a la XIII edició del concurs literari Un Mar de Paraules, centrada a donar veu a joves d’entre 18 i 30 anys dels 42 països euromediterranis, per a conèixer les seves experiències i emocions sobre el canvi climàtic i l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible. Impulsat des de 2008 per l’IEMed, Un Mar de Paraules contribueix al foment del diàleg entre pobles i a l’intercanvi de coneixement i experiències entre diferents tradicions locals i internacionals al voltant d’un tema concret d’ampli debat social i protagonisme a l’agenda euromediterrània.

de projectes executats 2020

EuroMeSCo Joint Policy Studies

Sèrie de publicacions en col·laboració amb d’altres centres de recerca i seguiment de les relacions euromediterrànies.

Núm. 17. “Infrastructures and Power in the Middle East and North Africa”

Eduard Soler, Silvia Colombo, Laura Basagni, Ahmed Kandil, Florence Gaub, Lotje Boswinkel, Victor Salama

Una gran competència de poder més agressiva i els efectes disruptius de les noves tecnologies han donat un nou impuls a l’anàlisi de l’impacte de la geografia en les decisions polítiques. Durant la darrera dècada, la Mediterrània i l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica (MENA) han experimentat transformacions socials, polítiques i econòmiques profundes i de gran abast que han contribuït a nivells de volatilitat i incertesa sense precedents. Aquest estudi examina aquests canvis que han remodelat moltes de les característiques tradicionals de l’ordre geopolític vigent a la regió durant dècades i que, en determinats casos, poden tenir el potencial de fer-ho en un futur proper en l’àmbit estratègic de les infraestructures.

The Europ an stitute of e Med terr nean EM d), ou ded 989 onsortium sin h C Go t, the Spanish Mi istry of F Af irs nd Cooperatio d B lo Cit Cou il. It incorporat vil et thro gh its B rd of T nd Advisory Co d by Med niv rsiti s, p es, org atio d p ities ed prest ge. n ccorda ce w he p inciples of the Euro-Mediterra ne n Partnership's Bar elona Process, and toda wit he object ves of the Union for he Mediterr ne n e a m o the IEMed to ost act nd jects wh h contr bute to tua de d E ha and pe betwe he diff Mediterranean trie eti d tur wel to p th p g ive of p d b sh d p p ty and dial gu b cul d ivili the Adop ing c a role a a hink n spec ised in Med err ne n e ations based on a mul idiscip n y nd networking approach, the EMed aly d di and throu h he at of emin h jects, debates, nfe d p bli tio in addition to b d progr

geopolitical shifts and its impact in the regional order in the Middle East and North Africa.

Col·laboració amb: Istituto Affari Internazionali (IAI), Roma; CIDOB, Barcelona

Núm. 16. “The Role of China in the Middle East and North Africa. Beyond Economic Interests?”

Katarzyna Sidło, Lars Erslev Andersen, Camille Lons, Tamás Peragovics, Erzsébet N. Rózsa

El Pròxim Orient i el Nord d’Àfrica han estat tradicionalment més aviat perifèrics als interessos de la Xina. No obstant això, des de principis dels anys 2000, amb una demanda d’energia ràpidament creixent al gegant asiàtic i el llançament de l’anomenada guerra mundial contra el terrorisme, la regió ha estat cada cop més al radar de Beijing, que l’any 2013 posava en marxa la Iniciativa del Cinturó i Ruta de la Seda. El present estudi explora aquest procés d’aproximació entre la Xina i el món àrab, que no és només econòmic sinó que té clares vessants socials i polítiques. També analitza què suposa aquest creixent vincle per a la Unió Europea i la seva àrea de veïnatge.

Col·laboració amb: Center for Social and Economic Research (CASE), Varsòvia

Núm. 15. “Ensuring Water Security in the Middle East: Policy Implications”

Shira Kronich (ed.), Liel Maghen (ed.), Christiane Frohlich, Ali Oguz Diriöz, Tobias Von Lossow, Mahmoud Shattat, Desirée Quagliarotti, Giulia Giordano

En les darreres dècades, la desertització i l’escassetat d’aigua s’han convertit en problemes importants al Pròxim Orient i més concretament a la regió mediterrània oriental, comportant impactes polítics i socioeconòmics notables per a la regió. Cada cop més, l’aigua s’ha transformat en un objectiu polític, descoratjant la cooperació entre els estats. La segurització de l’aigua també ha comportat l’exclusió de la societat civil i dels agents no governamentals de la gestió de recursos. Aquest estudi analitza les tendències al voltant de la seguretat dels recursos hídrics a la regió i examina les polítiques que poden garantir-la, les quals passen per dinàmiques de cooperació multilateral i d’inclusió de la societat civil.

Papers IEMed

Prestigiosos autors de les relacions euromediterrànies tracten en aquesta col·lecció periòdica els punts clau de l’agenda euromediterrània a través d’articles propositius i en profunditat.

25.

Amro Ali

Aquest article se centra en el concepte de ‘tecnofonamentalisme’ i proporciona una anàlisi de les oportunitats i les reaccions que poden emanar de l’ús de la tecnologia digital moderna com a eina política a la Mediterrània. Basat en el seu llegat històric i filosòfic, la Mediterrània entesa com a entitat geogràfica té el potencial de convertir-se en un centre per al desenvolupament de formes de resistència social contra una visió salvatge del model capitalista. L’autor ofereix una descripció del tecnofonamentalisme com una pràctica discursiva contemporània que visualitza la tecnologia com a mitjà sense valor polític i com a única ruta possible cap al futur. En oposició a aquesta lectura, argumenta que la tecnologia està lluny de ser políticament neutral i que els activistes i moviments socials haurien d’intentar dominar-la per afavorir els seus objectius polítics i reiterar la importància de la política i les humanitats per imaginar el futur.

Col·laboració amb: Israel/Palestine Center for Research and Information (IPCRI), Jerusalem; Arava Institute, Beerxeba

Núm.

“Re-envisioning Civil Society and Social Movements in the Mediterranean in an Era of Techno-Fundamentalism”

Núm. 24. “Democratic Change and Urbanisation in the Aftermath of the Arab Revolts: Euro-Mediterranean Cultural Cooperation in Local Urban Development in Morocco and Tunisia”

Hannah Abdullah

El descontentament polític i socioeconòmic que va provocar les anomenades Primaveres Àrabs de 2011 estava estretament relacionat amb l’augment de la pobresa urbana i els nivells elevats de desigualtat. La resposta europea a les revoltes es va comprometre molt marginalment amb les causes urbanes del fenomen. Aquest article analitza com els programes de cooperació cultural euromediterrània, que formen part integral de l’agenda de la societat civil europea a la regió, van ser una excepció, oferint una resposta política que transcendia l’àmbit tècnic al descontentament urbà que va provocar les revoltes. L’autora analitza especialment els casos de Tunísia i el Marroc en la complexa relació entre canvi demogràfic, degradació urbana i demandes de canvi.

Núm. 23. “ Les réseaux sociaux : une arme à double tranchant pour les mouvements sociaux et leur lutte contre le « pouvoir » en Algérie ”

Laurence Thieux

Les xarxes socials van tenir un paper extremadament important durant les mobilitzacions del Hirak que van sacsejar el panorama polític algerià. L’augment de l’ús de les TIC i la integració dels joves algerians a l’educació superior van ser els principals factors que van permetre l’aparició d’un nou espai de diàleg, articulació no jeràrquica de disputes i coordinació social. Tot i això, aquestes mateixes xarxes socials també són el mitjà pel qual el Govern ha difós notícies falses i ha començat a establir un control digital dels ciutadans. L’autora divideix el seu article en dues parts: una anàlisi teòrica sobre la relació entre revoltes populars i les xarxes socials i una reflexió sobre el motiu pel qual aquestes tecnologies van ser tan determinants durant el Hirak.

PAPERSIEMed.

PAPERSIEMed.

Informes europeus

L’IEMed aporta la seva experiència sobre la Mediterrània al Parlament Europeu i al Comitè Europeu de les Regions fruit de dos contractes marc adjudicats l’any 2019 a consorcis en què participa l’Institut.

“The Contribution of Local and Regional Authorities to Regional Integration in the Mediterranean”

Aleksandra Chmielewska, Emmanuel Cohen-Hadria, Krzysztof Głowacki, Agnieszka Kulesa, Justine Renard

“Contribution of Local and Regional Authorities to the Development of the Blue Economy in the Mediterranean”

Roger Albinyana, Krzysztof Głowacki, Maria Krell, Anna Malinowska, Daniel Ruiz-Giménez, Karolina Zubel, Katarzyna Sidło

“Agriculture and Food Security in Climate Sensitive Areas in the Mediterranean”

Antoine Apprioual, Karolina Zubel

“Digitalisation of Small and Medium Enterprises (SMEs) in the Mediterranean”

Roger Albinyana, Stanislav Bieliei, Kateryna Karunska, Claudio Salmeri, Katarzyna Sidło

Col·leccions d’articles d’opinió de l’IEMed i EuroMeSCo

Focus, EuroMeSCo Briefs i EuroMeSCo Spot On són tres sèries d’articles d’opinió en línia que volen fomentar i enriquir el debat entorn de qüestions clau d’actualitat a la Mediterrània. Espais oberts a la reflexió personal d’experts acreditats i personalitats destacades. Un gran ventall d’actors euromediterranis del món acadèmic, polític i de la societat civil, homes i dones originaris dels quatre punts cardinals de la regió euromediterrània, ofereixen els seus diferents punts de vista, percepcions i sensibilitats sobre les realitats i les polítiques actuals de la Mediterrània.

EuroMeSCo Policy Briefs

EuroMeSCo Policy Brief 106. “How to Improve Water Resources Management in the Middle East? The Call for a Locally-Based Water Security”. Shira Kronich, Liel Maghen

EuroMeSCo Policy Brief 105. “Graffiti and Political Sarcasm as Tools for Political Participation in Egypt”. Mahmoud Hammad

EuroMeSCo Spot On

Spot On 20. “COVID-19 Pandemic Challenges and Opportunities: The Case of Jordan”. Anan Zeitoun

Spot On 19. “The Socioeconomic Impact of COVID-19 on Lebanon: A Crisis Within Crises”. Joelle M. Abi-Rached, Ishac Diwan

Spot On 18. “Morocco Fighting Against COVID-19: Drastic Times Call for Drastic Measures”. Oumayma Bourhriba

Spot On 17. “Economic Impact of COVID-19: Powerful Shock to Post-Reform Egypt”. Hussein Mohammed Suleiman

Spot On 16. “COVID-19 in Palestine: Economic Slump, Rising Vulnerability and Limited Policy Response”. Habib Hinn, Shams Hanieh

Spot On 15. “La Crise Covid-19 en Tunisie : Impacts et Préoccupations”. Soussi Mousez

Spot On 14. “China, Russia, and geopolitical games in pandemic-stricken MENA region”. Katarzyna Sidło

Spot On 13. “COVID-19, a Stress-Test for Euro-Mediterranean Relations”. Emmanuel Cohen-Hadria

Focus

Focus 165. “The Maghreb: A Battle Ground for the Intra-Sunni Cold War”. Youssef Cherif

Focus 164. “Saudi, Iran, and COVID-19”. Simon Mabon

Focus 163. “La construcción de la frontera vertical. El caso de Marruecos”. Rosa María Soriano

Focus 162. “Hezbollah and the Lebanese Popular Movement”. Joseph Daher

Focus 161. “Hostile Environments in the Mediterranean”. Michael Collyer

Focus 160. “Water Diplomacy Frameworks in the Middle East and the Euphrates-Tigris River Basin”. Aysegül Kibaroglu

Focus 159. “Security Challenges and Authoritarian Resilience in the Levant in a Regional and International Perspective – The Case of Jordan”. Peter Seeberg

MedCronos

MedCronos és una extensa cronologia iniciada l’any 2010 amb l’esclat de les revoltes al món àrab i mediterrani i que recull, a partir del seguiment de diversos mitjans de comunicació internacionals, think tanks de referència i blogs especialitzats, els principals esdeveniments que han marcat l’actualitat relacionada amb l’agenda internacional durant tota una dècada, tant als països del sud de la Mediterrània com a tot un context regional que cobreix una àmplia àrea geogràfica, des de l’Àfrica Occidental fins al sudest asiàtic i des d’Occident fins al Sahel i la Banya d’Àfrica. Disponible al web de l’IEMed, MedCronos és un recurs integral, país per país i mes a mes, en el seguiment de processos d’abast regional i global que afecten la Mediterrània: els conflictes armats, la crisi migratòria a la Mediterrània, la geopolítica i els actors del nou escenari regional posterior a les Primaveres Àrabs o l’amenaça terrorista i els processos de transició al món àrab. Les entrades de cada país es complementen amb vincles a articles i altres informacions d’interès que conviden a una visió més completa de les notícies que MedCronos rastreja.

Direcció general

Josep Ferré, director general

Aleksandra Chmielewska, coordinadora de projectes i captació de fons

Jordi Bertran, cap de premsa i web

Hugo Gallego, tècnic executiu de planificació i web

Carmen Medina, suport a direcció i coordinació

Recursos humans i organització

Anna Roy, cap de l’assessoria jurídica i responsable de recursos humans i organització

Nazario Fernández, recepció, registre i enviaments

Gestió econòmica

Carles La-Rosa, cap de gestió econòmica

Raquel Pons, tècnica de gestió comptable

Actes, imatge corporativa i difusió

Núria Esparza, cap de disseny gràfic i coordinadora de serveis lingüístics

Patrícia del Valle, cap de protocol, gestió d’actes i mailing

Polítiques Euromediterrànies i EuroMeSCo

Emmanuel Cohen-Hadria, director de Polítiques Euromediterrànies, Team leader del projecte EuroMeSCo

Jordi Padilla, coordinador de l’Anuari IEMed de la Mediterrània

Xavier Aragall, assessor tècnic de Polítiques Euromediterrànies, responsable de migració i enquesta del projecte EuroMeSCo

Cristina Sala, coordinadora de recerca i comunicació del projecte EuroMeSCo

Mireia Faro, responsable de comunicació del projecte EuroMeSCo

Ana López, responsable d’actes del projecte EuroMeSCo

Karina Melkonian, responsable de recerca d’EuroMeSCo

Món Àrab i Mediterrani

Lurdes Vidal, directora de l’Àrea de Món Àrab i Mediterrani, coordinadora científica del projecte CONNEKT, cap de redacció d’afkar/ideas Mariona Rico, assessora executiva, responsable del projecte CONNEKT

Elisabetta Ciuccarelli, suport a afkar/ideas i de Món Àrab i Mediterrani

Ana Elvira García, suport tècnic i administratiu

Polítiques Regionals Mediterrànies i Desenvolupament Humà

Roger Albinyana, director de Polítiques Regionals Mediterrànies i Desenvolupament Humà Antoine Apprioual, suport de Polítiques Regionals Mediterrànies i Desenvolupament Humà

Cultura i Societat Civil

Maria-Àngels Roque, directora de l’Àrea de Cultures Mediterrànies i Societat Civil Carina Soriano, assessora tècnica de Cultura i Societat Civil

Programa d’Igualtat de Gènere Euromediterrani

Meritxell Joan, suport a la dinamització de la Plataforma d’Igualtat de Gènere