Aquesta obra ha rebut una ajuda a l’edició del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte
Generalitat de Catalunya Departament de Cultura
L’edició d’aquesta obra ha comptat amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes Primera edició: juny del 2015 © de les notícies preliminars, la revisió del text grec, les traduccions i les notes, Maria Rosa Llabrés Ripoll, 2015 © d’aquesta edició, Editorial Alpha, 2015 © Institut Cambó, 2015 Reservats tots els drets ISBN 978-84-9859-254-2 (Volum III) Rústica ISBN 978-84-9859-256-6 (Obra completa) dipòsit legal:
B. 17.789-2015
www.institutcambo.org www.editorialalpha.cat
01 PLEC EURIPIDES_Vol III (001-007).indd 4
06/07/15 14:37
EURÍPIDES
TRAGÈDIES Vol.
iii
HIPÒLIT. ANDRÒMACA
NOTÍCIES PRELIMINARS, TEXT REVISAT, TRADUCCIONS I NOTES DE
MARIA ROSA LLABRÉS RIPOLL
BARCELONA FUNDACIÓ BERNAT METGE 2015
01 PLEC EURIPIDES_Vol III (001-007).indd 5
06/07/15 14:38
Podeu adquirir aquest llibre clicant aquĂ
HIPPOLYTUS
02 NOTICIA PRELIMINAR (008-036).indd 9
06/07/15 14:38
02 NOTICIA PRELIMINAR (008-036).indd 10
06/07/15 14:38
NOTÍCIA PRELIMINAR
La tragèdia Hipòlit d’Eurípides es va representar a les Grans Dionísies ateneses de l’any 428 aC.1 Va ésser una de les quatre úniques ocasions en què el poeta obtingué en vida el primer premi. Segons ens informa l’argument d’Aristòfanes de Bizanci, en realitat es tractava d’una reelaboració de l’obra: cap a l’any 434 aC Eurípides n’havia presentat a l’escena una primera versió2 que no va tenir èxit, on el protagonista, escandalitzat davant les proposicions amoroses de Fedra, es cobria el rostre amb el mantell; per això la peça es coneix amb el títol d’Hipòlit velat (Ἱππόλυτος καλυπτόμενος).3 La segona versió va encaixar millor en els esquemes mentals i estètics de l’espectador atenès de l’època. Ambdues tragèdies sobre Hipòlit i Fedra pertanyen a una primera etapa dins l’obra de l’autor, centrada preferentment –sense que pugui fer-se una
1. Durant l’arcontat d’Epamínon, quan feia poc que Pèricles havia mort per causa de la pesta. Per a una possible relació de l’obra amb les circumstàncies històriques, vegeu George E. Dimock, «Euripides’ Hippolytus, or Virtue Rewarded», YClS 25, 1977, 239-258. 2. Barrett (Euripides. Hippolytos, Oxford, Clarendon Press, 1964; reimpr. 1992, 15-45) transcriu i analitza amb detall els fragments que posseïm d’aques ta obra. 3. Sembla que el públic va rebutjar aquest excés de gosadia de la protagonista femenina, que el comediògraf Aristòfanes (Ran. 1043) qualifica senzillament de πόρνη. De fet, però, no sabem les raons exactes del rebuig; potser també hi van intervenir motius polítics (vegeu Jordi Redondo, «L’Hipòlit d’Eurípides i la capacitat d’introspecció lingüística dels atenesos», Faventia 10, 1988, 21-28). Per altra banda, algun autor ha suggerit que l’Hipòlit que conservem podria ésser el primer, i no la reelaboració; vegeu, per exemple, Emily A. McDermott, «Euripides’ Second Thoughts», TAPhA, vol. 130, 2000, 239-259. Ara bé, l’opinió general és la contrària.
02 NOTICIA PRELIMINAR (008-036).indd 11
06/07/15 14:38
12
NOTÍCIA PRELIMINAR
divisió rígida– en la passió amorosa.4 En serien mostres Alcestis (438 aC), Medea (431 aC) i algunes peces de les quals només conservem el títol: Èol, Estenebea, Bel·lerofont. Aquestes dues darreres parteixen d’un episodi narrat en la Ilíada5 que té el mateix argument de fons que l’Hipòlit: la dona que s’enamora d’un fill o servent del seu marit i li declara amor; en ésser rebutjada, es venja d’ell acusant-lo d’intentar seduir-la. Es tracta d’un motiu folklòric present en diverses cultures;6 l’exemple més conegut és la història de Josep i la muller de Putifar narrada en la Bíblia,7 al seu torn paral·lela al conte egipci d’«Els dos germans».8 També hi altres llegendes gregues sobre el mateix tema, com ara la de Peleu i la dona d’Acast;9 el mateix Sòfocles el va tractar, segurament en el període comprès entre les dues versions euripidees, en una tragèdia amb el títol de Fedra, avui perduda. La font immediata de l’argument que presenta Eurípides és probablement, segons explica Barrett,10 una llegenda local de Trezè de tipus etiològic que explicaria el culte que hi rebia Hipòlit.11 La llegenda fou adoptada pels atenesos per la seva relació amb Trezè i segurament la van situar a la seva pròpia ciutat, alhora que adoptaven també el personatge de Fedra, com a esposa de Teseu i mare dels seus fills legítims Acamant i Demofont. Però, com veurem, en la segona versió d’Hipòlit, la coneguda amb el distintiu de στεφανηφόρος (portador de corones, fent referència a la que ofereix a Àrtemis), Eurípides dóna una nova orientació a la llegenda tradicional i fa que resulti menys directa, menys evident; a través de les diferents vicissituds que travessen els personatges expressa una sèrie de contradiccions i tensions que són vehicle d’in quietuds profundes.
4. Albin Lesky, Geschichte der griechischen Literatur, Berna 19632; trad. cast. Historia de la literatura griega, Madrid 1968, 399 i n. 215. Vegeu també Carles Miralles, Eurípides. Hipólito, Barcelona, Bosch, 1977, 50-51. 5. VI 155-195. 6. És possible que la rondalla mallorquina d’«En Mirando» recollida per Antoni Maria Alcover (Rondaies mallorquines d’en Jordi d’es Racó, vol. xiii, Palma, Moll, 1980, 4-13) tractés originalment aquest motiu, encara que, tal com està publicada, només hi trobem uns lleus indicis en aquest sentit. 7. Gn 39, 7-20. 8. Vegeu Luis A. de Cuenca, «El motivo literario de Putifar», Revista de Occidente 148, 1993, 53-73. 9. Cf. Píndar, N. IV 54-58. Vegeu altres testimonis i llegendes en Herbert J. Rose, A Handbook of Greek Mythology, Londres 1928; trad. cast. Mitología griega, Barcelona, Labor, 1970, 251-281. 10. Hippolytos cit., 7-15. 11. Vegeu més endavant.
02 NOTICIA PRELIMINAR (008-036).indd 12
06/07/15 14:38
NOTÍCIA PRELIMINAR
13
En primer lloc, exposem l’estructura i l’esquema argumental de l’obra: • Pròleg (vv. 1-120). Monòleg d’Afrodita, que presenta les línies essencials de la trama: la deessa vol castigar Hipòlit perquè menysprea el seu culte i prefereix la castedat d’Àrtemis. Entra Hipòlit amb els seus companys de caça. Després d’oferir una corona a la seva divinitat amiga, dialoga amb un vell servent. • Pàrode (vv. 121-175). Cant entonat per un cor de dones de Trezè, que es pregunten per la causa d’una misteriosa malaltia que afecta Fedra. • Primer episodi (vv. 176-524). Apareix la dida lamentant-se de la situació. Segueix un kommos entre ella i Fedra i, tot seguit, un diàleg parlat –on s’intercala un breu cant coral– en què l’heroïna, davant la insistència de la serventa, va revelant a poc a poc el motiu del seu patiment: s’ha enamorat d’Hipòlit, que és fill bastard de Teseu, el seu marit. • Primer estàsim (vv. 525-564). El cor canta el poder d’Eros, amb exemples mítics de la seva acció destructiva. • Segon episodi (vv. 565-731). Tens diàleg entre Hipòlit i la dida, després que aquesta l’ha assabentat de la passió de Fedra. Hipòlit pronuncia una llarga tirada contra les dones. Fedra, que ho sent d’amagat, retreu durament a la dida el que ha fet i trama un pla per salvaguardar el seu honor. • Segon estàsim (vv. 732-775). El cor expressa el desig d’evadir-se dels llocs en què pressent esdeveniments funests. Evoca també el dissortat viatge de Fedra per casar-se amb Teseu. • Tercer episodi (vv. 776-1101). A través d’un diàleg entre la dida i el cor, es fa saber que Fedra s’ha penjat al sòtil de la seva cambra. En aquest moment arriba Teseu, que havia anat a consultar l’oracle. Després que descobreix la mort de Fedra i la carta en què acusa Hipòlit d’intent de violació, té lloc un agón de discursos enfrontats entre pare i fill, el qual tracta inútilment de defensar-se. • Tercer estàsim (vv. 1102-1152). El cor lamenta el destí d’Hipòlit, desterrat pel seu pare, amb expressions d’escepticisme sobre la providència dels déus. • Quart episodi (vv. 1153-1267). Arriba un missatger que narra patèticament l’accident mortal d’Hipòlit, víctima d’una de les malediccions concedides a Teseu per Posidó. El déu ha fet sortir un brau monstruós del mar, que ha esverat els cavalls d’Hipòlit i l’ha fet caure del carro. • Quart estàsim (vv. 1268-1281). El cor exalça de nou el poder de Cipris i d’Eros sobre tots els éssers vius. • Èxode (vv. 1283-1466). Apareix Àrtemis a escena i fa saber a Teseu la veritat del que s’ha esdevingut. Els companys d’Hipòlit el porten, malferit. La deessa s’acomiada d’ell anunciant l’establiment de rituals en honor seu. Reconciliació final de Teseu i el seu fill, que mor alliberant de culpa el pare. L’obra es clou amb cinc versos de plany del cor.
02 NOTICIA PRELIMINAR (008-036).indd 13
06/07/15 14:38
IΠΠΟΛΥΤΟΣ
ΤΑ ΤΟΥ ΔΡΑΜΑΤΟΣ ΠΡΟΣΩΠΑ AΦΡΟΔΙΤΗ IΠΠΟΛΥΤΟΣ ΟΙΚΕΤΗΣ ΤΡΟΦΟΣ ΦΑΙΔΡΑ ΘΕΡΑΠΑΙΝΑ ΘΗΣΕΥΣ AΓΓΕΛΟΣ AΡΤΕΜΙΣ ΧΟΡΟΣ
05 TRADUCCIO CATALA HIPOLIT (043-111).indd 43
07/07/15 09:18
HIPÒLIT
PERSONATGES DE L’OBRA Afrodita Hipòlit Servent d’Hipòlit Dida Fedra Criada1 Teseu Missatger Àrtemis Cor de dones de Trezè L’acció té lloc a Trezè, davant el casal de Teseu. Hi ha dues estàtues, d’Afrodita i d’Àrtemis, una a cada banda de l’entrada.
1. Personatge mut, omès en algun manuscrit.
05 TRADUCCIO CATALA HIPOLIT (043-111).indd 43
07/07/15 09:18
44
IΠΠΟΛΥΤΟΣ
ΑΦΡΟΔΙΤΗ Πολλὴ μὲν ἐν βροτοῖσι κοὐκ ἀνώνυμος θεὰ κέκλημαι Κύπρις οὐρανοῦ τ’ ἔσω·
ὅσοι τε Πόντου τερμόνων τ’ Ἀτλαντικῶν ναίουσιν εἴσω, φῶς ὁρῶντες ἡλίου, τοὺς μὲν σέβοντας τἀμὰ πρεσβεύω κράτη, σφάλλω δ’ ὅσοι φρονοῦσιν εἰς ἡμᾶς μέγα. ἔνεστι γὰρ δὴ κἀν θεῶν γένει τόδε· τιμώμενοι χαίρουσιν ἀνθρώπων ὕπο. δείξω δὲ μύθων τῶνδ’ ἀλήθειαν τάχα. ὁ γάρ με Θησέως παῖς, Ἀμαζόνος τόκος,
5
10
1n ἀφροδίτη om. MCEL || 7 θεῶν γένει codd. : θε]ωγ γενει in fine versus Π2 (καὶ τόδ’ ἐν θε] uel τοῦτο κἀν θε] Barrett)
05 TRADUCCIO CATALA HIPOLIT (043-111).indd 44
07/07/15 09:18
HIPÒLIT
44
Parla la deessa Afrodita des de dalt de l’escena.
5
10
Afrodita. — Gran i d’anomenada, tant entre els mortals com en el cel, sóc la deessa de nom Cipris.2 De quants viuen entre el Pontos i els límits d’Atlant3 i veuen la llum del sol, tinc cura dels qui respecten el meu poder i faig caure4 els qui són superbs envers mi. Suceeix això també entre el llinatge dels déus: gaudeixen de rebre honors dels humans. Aviat demostraré la veritat d’aquestes paraules; perquè el fill de l’amàzona,5 Hipòlit, educat pel venerable
2. Nom alternatiu d’Afrodita que recorda el seu naixement a Xipre. És el nom que se li dóna més freqüentment en la lírica (cf. Alcmà 101 Diehl; Íbic 8 Diehl; Safo 2, 5 i 15 Voigt, etc.) i també en aquesta tragèdia. 3. Equival a tota la terra coneguda a l’època. El Pontos és el mar Negre, l’extrem oriental, i els límits d’Atlant serien els occidentals, on, segons el mite, Hèracles es va trobar amb Atlant, el gegant que sostenia la volta celeste sobre les espatlles, quan anava a cercar les pomes d’or del jardí de les Hespèrides. 4. Σφάλλω, verb que, segons Bernard M. Knox («The Hippolytus of Euripides», YClS 13, 1952, 3, 25), en veu activa descriu l’acció característica dels déus (vegeu també la pregària del cor al v. 871). 5. En aquesta tragèdia no se’n diu el nom. Alguns l’anomenen Hipòlita, però més generalment es parla de Melanipe o d’Antíope com a mare d’Hipòlit per la seva unió amb Teseu.
05 TRADUCCIO CATALA HIPOLIT (043-111).indd 44
07/07/15 09:18
45
IΠΠΟΛΥΤΟΣ
Ἱππόλυτος, ἁγνοῦ Πιτθέως παιδεύματα, μόνος πολιτῶν τῆσδε γῆς Τροζηνίας λέγει κακίστην δαιμόνων πεφυκέναι·
ἀναίνεται δὲ λέκτρα κοὐ ψαύει γάμων, Φοίβου δ’ ἀδελφὴν Ἄρτεμιν, Διὸς κόρην, τιμᾷ, μεγίστην δαιμόνων ἡγούμενος, χλωρὰν δ’ ἀν’ ὕλην παρθένῳ ξυνὼν ἀεὶ κυσὶν ταχείαις θῆρας ἐξαιρεῖ χθονός, μείζω βροτείας προσπεσὼν ὁμιλίας. τούτοισι μέν νυν οὐ φθονῶ· τί γάρ με δεῖ; ἃ δ’ εἰς ἔμ’ ἡμάρτηκε τιμωρήσομαι Ἱππόλυτον ἐν τῇδ’ ἡμέρᾳ· τὰ πολλὰ δὲ πάλαι προκόψασ’, οὐ πόνου πολλοῦ με δεῖ. ἐλθόντα γάρ νιν Πιτθέως ποτ’ ἐκ δόμων σεμνῶν ἐς ὄψιν καὶ τέλη μυστηρίων Πανδίονος γῆν πατρὸς εὐγενὴς δάμαρ ἰδοῦσα Φαίδρα καρδίαν κατέσχετο ἔρωτι δεινῷ τοῖς ἐμοῖς βουλεύμασιν. καὶ πρὶν μὲν ἐλθεῖν τήνδε γῆν Τροζηνίαν,
15
20
25
12 Τροζηνίας Wilamowitz : τροιζηνίας codd. (item 29, 373, 710, 1095, 1159, 1424) || 17 παρθένῳ ΑVMΛ : παρθένων <B> O || 18 ἐξαιρεῖ CP et Σl : εξαίρει ΩVDEL : ]αιρει Π2 || 19 βροτείας cett. codd. : βροτείαις D et lΣn; ὁμιλίας (B2 ι super ας) ΩVCEΡ : ὁμιλίαι L : ὁμιλίαις D || 20 τούτοισι cett. codd. : τούτοις L et gE; νυν ELP : νῦν Ω : οὖν VCD; γάρ ΩVCDL : γὰρ E : γ’οὖν P
05 TRADUCCIO CATALA HIPOLIT (043-111).indd 45
07/07/15 09:18
HIPÒLIT
15
20
25
45
Piteu,6 és l’únic dels ciutadans d’aquesta terra de Trezè7 que diu que sóc la pitjor de les divinitats: menysprea el llit i no accepta el matrimoni. En canvi, a la germana de Febos, Àrtemis, filla de Zeus, l’honora considerant-la la més gran de les divinitats, i pel bosc verd, sempre en companyia de la donzella, extermina de la regió les bèsties salvatges amb els gossos veloços, incorrent en una familiaritat més gran del que correspon a un mortal. Ara, d’això no n’estic gelosa,8 ¿per què ho he d’estar? Però castigaré Hipòlit en el dia d’avui per la falta que ha comès contra mi. Com que he avançat la major part del pla fa temps, no em cal gaire esforç. Una vegada, quan ell anava des del casal de Piteu a la terra de Pandíon9 per veure i iniciar-se en els sagrats misteris,10 la noble esposa del seu pare, Fedra, en veure’l, fou presa en el cor d’un terrible desig per voluntat meva. I abans de venir en aquesta terra de Trezè, tot
6. Rei de Trezè i pare d’Etra, la mare de Teseu. William S. Barrett (Euripides. Hippolytos, Oxford, Clarendon Press, 1964; reimpr. 1992) i la majoria dels traductors interpreten el qualificatiu d’ἁγνός que se li aplica com a «cast». Preferim traduir-lo per «venerable» seguint la interpretació de Bruno Gentili («La veneranda Safo», en Poesia e pubblico nella Grecia antica, Bari 1984; trad. cast. Poesía y público en la Grecia antigua, Barcelona, Quaderns Crema, 1996, 441-453). Tot i això, la paraula té un ressò de puresa que anticipa la d’Hipòlit. 7. Ciutat de la costa nord-est de l’Argòlida, al Peloponnès. Se n’atribuïa la fundació a l’heroi del mateix nom, germà de Piteu. 8. La gelosia o enveja dels déus (φθόνος) es produeix quan un humà és massa feliç o pròsper, i té conseqüències funestes. Vegeu Thomas Rakoczy, Böser Blick, Macht des Auges und Neid der Götter, Tubinga, Gunter Narr, 1996. Aquí podria ésser que intervingués un mecanisme de negació per part d’Afrodita (i les paraules, en realitat, apuntarien a la seva gelosia per la relació d’Hipòlit amb Àrtemis). 9. Referit a l’Àtica. Hi havia dos reis mítics d’Atenes anomenats Pandíon; el més antic era fill d’Erictoni i avi del segon Cècrops (vegeu n. 13). També un fill d’aquest Cècrops tenia aquest nom. 10. Els misteris d’Eleusis. El terme ὄψιν (‘vista, contemplació’) pot fer referència a la participació en el moment més sagrat de les cerimònies, on sols els plenament iniciats eren admesos.
05 TRADUCCIO CATALA HIPOLIT (043-111).indd 45
07/07/15 09:18
46
IΠΠΟΛΥΤΟΣ
πέτραν παρ’ αὐτὴν Παλλάδος, κατόψιον γῆς τῆσδε, ναὸν Κύπριδος ἐγκαθείσατο, ἐρῶσ’ ἔρωτ’ ἔκδημον, Ἱππολύτῳ δ’ ἔπι τὸ λοιπὸν ὀνομάσουσιν ἱδρῦσθαι θεάν. ἐπεὶ δὲ Θησεὺς Κεκροπίαν λείπει χθόνα μίασμα φεύγων αἵματος Παλλαντιδῶν καὶ τήνδε σὺν δάμαρτι ναυστολεῖ χθόνα ἐνιαυσίαν ἔκδημον αἰνέσας φυγήν, ἐνταῦθα δὴ στένουσα κἀκπεπληγμένη κέντροις ἔρωτος ἡ τάλαιν’ ἀπόλλυται σιγῇ, ξύνοιδε δ’ οὔτις οἰκετῶν νόσον. ἀλλ’ οὔτι ταύτῃ τόνδ’ ἔρωτα χρὴ πεσεῖν, δείξω δὲ Θησεῖ πρᾶγμα κἀκφανήσεται. καὶ τὸν μὲν ἡμῖν πολέμιον νεανίαν κτενεῖ πατὴρ ἀραῖσιν ἃς ὁ πόντιος ἄναξ Ποσειδῶν ὤπασεν Θησεῖ γέρας, μηδὲν μάταιον ἐς τρὶς εὔξασθαι θεῷ·
30
35
40
45
ἡ δ’ εὐκλεὴς μὲν ἀλλ’ ὅμως ἀπόλλυται Φαίδρα· τὸ γὰρ τῆσδ’ οὐ προτιμήσω κακὸν
30 πέτραν DLP : πέτρην ΩVCE || 31 ἐγκαθείσατο AL et fort. Π2 : ἐγκαθίσατο MBVDEP : ἐγκαθίστο Ο : ἐγκαθήσατο C || 32 ἔκδημον BAP : ἔκδηλον MOVΔL et B2; Ἱππολύτῳ δ’ ἔπι codd. : ιππολ]υτου [δ επ]ι. et Π2 || 33 ὀνομάσουσιν Jortin Barrett : ὠνόμαζεν codd. || 34 λείπει ΩVDE : λίπε <L>P (λίποι Tr) : λεῖπε C || 36 τήνδε OAΛ et B2 V2 : τῆ(ι)δε MBV et V3γρ || 37 ἐνιαυσίαν ADLP : ἐνιαύσιον MBOVCE || 40 ξύνοιδε δ’ Tr : σύνοιδε δ’ ΩVΔ : ξύνοιδεν <L?>P; οὔτις codd. plerique : οὐδεὶς O<L>; οἰκετῶν codd. : ανθ.[ρωπων Π2 || 41 ταύτη(ι) (Π2)Λ et V3γρ : ταύτης ΩVC; χρὴ LP : δεῖ ΩVΔ : δε]ι Π2; πεσεῖν codd. : μολειν Π2 || 42 lectio suspecta; δείξω δὲ Θησεῖ cett. codd. : θησεῖ δὲ δείξω V; πρᾶγμα codd. : του]τοις πρα[γμα Π2 (suppl. ed. pr.) || 43 om. Π2; νεανίαν ΩVCE : πεφυκότα LP etVs : νεανίαν πεφυκότα D || 44 κτενεῖ cett. codd. : κτ.νεῖ M || 46 ἐς LP : εἰς ΩVΔΠ2
05 TRADUCCIO CATALA HIPOLIT (043-111).indd 46
07/07/15 09:18
HIPÒLIT
30
35
40
45
46
just vora la roca de Pal·las,11 talaia d’aquesta regió, va aixecar un temple de Cipris, enamorada d’un amor absent –en el futur anomenaran la deessa dient que s’hi va establir «vora Hipòlit»–.12 I quan Teseu va deixar el país de Cècrops13 fugint de la impuresa de la sang dels Pal·làntides,14 arribà per mar en aquesta regió amb l’esposa, després d’acceptar un exili d’un any. Des d’aleshores la malaurada es consumeix en silenci, gemegant ferida pel fibló del desig, i ningú de la casa no és confident de la seva malaltia.15 Però de cap manera aquest amor ha d’acabar així: mostraré el fet a Teseu i es posarà en evidència. I al jove que se m’oposa, el matarà el seu pare amb les malediccions que Posidó, el sobirà del mar, va concedir com a regal d’honor a Teseu: que fins a tres vegades no restés incomplert el que pregués al déu. Quant a ella, Fedra, té bon nom,16 però tot i 11. L’acròpolis d’Atenes, protegida per Pal·las Atena. 12. Es refereix al fet que vora aquest temple d’Afrodita hi havia la tomba d’Hipòlit, amb un santuari dedicat a ell. Aquests versos 29-33 presenten molts problemes d’interpretació; traduïm segons Barrett. 13. També equivalent a l’Àtica. Cècrops era el nom del primer rei llegendari d’Atenes, i també del pare del segon Pandíon (vegeu n. 9), pare d’Egeu i besavi d’Hipòlit. 14. Els Pal·làntides o fills de Pal·lant eren cosins de Teseu, que els va matar perquè havien conspirat contra ell. Tot crim de sang, especialment el comès dins de la família, comportava una impuresa (μίασμα) que exigia una purificació ritual (vegeu Robert Parker, Miasma: Pollution and Purification in Early Greek Religion, Oxford, Clarendon Press, 1983); a més, s’enviava a l’exili l’homicida per evitar la venjança dels parents del mort. 15. La concepció de l’amor com a patiment prové de la lírica arcaica des d’Arquíloc (193 West) i Safo (31 Voigt). En aquesta tragèdia Eurípides el qualifica de νόσος inspirant-se probablement en Hipòcrates, la influència del qual és detectable en el tràgic (vegeu Jennifer C. Kosak, Heroic Measures: Hippocratic Medicine in the Making of Euripidean Tragedy, Leiden–Boston, Brill, 2004). 16. És εὐκλεής; precisament la consideració social, l’εὔκλεια, és una preocupació constant de Fedra. Per a les conseqüències, vegeu Elise P. Garrison, Groaning Tears: Ethical and Dramatical Aspects of Suicide in Greek Tragedy, Leiden, Brill, 1995, 65-71; també la nostra Notícia preliminar.
05 TRADUCCIO CATALA HIPOLIT (043-111).indd 46
07/07/15 09:18
47
IΠΠΟΛΥΤΟΣ
τὸ μὴ οὐ παρασχεῖν τοὺς ἐμοὺς ἐχθροὺς ἐμοὶ δίκην τοσαύτην ὥστε μοι καλῶς ἔχειν. ἀλλ’ εἰσορῶ γὰρ τόνδε παῖδα Θησέως στείχοντα, θήρας μόχθον ἐκλελοιπότα, Ἱππόλυτον, ἔξω τῶνδε βήσομαι τόπων. πολὺς δ’ ἅμ’ αὐτῷ προσπόλων ὀπισθόπους κῶμος λέλακεν, Ἄρτεμιν τιμῶν θεὰν ὕμνοισιν· οὐ γὰρ οἶδ’ ἀνεῳγμένας πύλας Ἅιδου, φάος δὲ λοίσθιον βλέπων τόδε.
ΙΠΠΟΛΥΤΟΣ ἕπεσθ’ ᾆδοντες ἕπεσθε τὰν Διὸς οὐρανίαν Ἄρτεμιν, ᾇ μελόμεσθα. ΙΠ. ΚΑΙ ΘΕΡΑΠΟΝΤΕΣ πότνια πότνια σεμνοτάτα, Ζηνὸς γένεθλον, χαῖρε χαῖρέ μοι, ὦ κόρα Λατοῦς Ἄρτεμι καὶ Διός, καλλίστα πολὺ παρθένων, ἃ μέγαν κατ’ οὐρανὸν ναίεις εὐπατέρειαν αὐ λάν, Ζηνὸς πολύχρυσον οἶκον.
50
55
60
65
49 τὸ ΩVCEL : τοῦ DP et V3 || 50 ὥστε μοι ΩVΔ : ὧστ’ἐμοὶ LP : ...] μοι Π2 || 55 θεὰν ΩVΔ : θεὸν LP || 57 δὲ cett. codd. : τε L; βλέπων τόδε MBOVCE : βλέπον τόδε A : βλέπει τόδε D : τόδε βλέπων LP : το] δ εισορων Π2 || 58n ἱπ. codd. : aut ἱπ. aut θεράποντες 1Σmnbv || 58 ᾆδοντες ΩVΔ : ἀείδοντες <L>P et M2 || 60 Ἄρτεμιν ΩVΔ : ἄρτεμιν ἄρτεμιν LP || 61n ἱπ. καὶ θεράποντες Barrett : χο. fere codd. (χορὸς τῶν κυνηγῶν D et B2) : Θεράποντες fere edd. : Χο. Κυνηγῶν Murray : uide ad 1102 || 62 ζηνὸς LP et Es : ζανὸς ΩVΔ || 63 χαῖρε χαῖρέ A : χαῖρε MBOVΛ, sed post κόρα habent alterum χαῖρε C, alterum χαῖρε μοι LP || 65 Λατοῦς Ἄρτεμι καὶ Διός codd. plerique : λατοῦς καὶ διὸς ἄρτεμι Α : λατοῦς ἄρτεμι παῖ διὸς L || 67-68 ἃ... ναίεις ΩVΔ : αἳ... ναίετ’ <L>P et Bc || 67 μέγαν codd. : μεγάλαν Weil
05 TRADUCCIO CATALA HIPOLIT (043-111).indd 47
07/07/15 09:18
HIPÒLIT
50
55
47
això està perduda,17 ja que no tindré més en compte la seva desgràcia que el fet de proporcionar als meus enemics un càstig tan rigorós com em convingui. Però veig que ve aquí el fill de Teseu, Hipòlit, que ha deixat la fatiga de la caça; me n’aniré, doncs, fora d’aquests indrets. Amb ell un gran seguici de servents ve al darrere cridant, honorant la deessa Àrtemis amb himnes: no sap que les portes de l’Hades estan obertes i que aquesta és la darrera llum que veu. Afrodita se’n va i entra Hipòlit a escena amb una corona a la mà, seguit pels servents.
60 65
Hipòlit. — Seguiu-me, seguiu-me cantant la celeste Àrtemis, filla de Zeus, que té cura de nosaltres! Hipòlit i els servents. — Sobirana, sobirana molt venerable, rebrot de Zeus! Salut, salut, Àrtemis, filla de Leto i Zeus, la més formosa, de molt, entre les donzelles, que a l’ample cel habites l’estatge del teu noble
17. Barrett observa que Afrodita parla de la mort d’Hipòlit i de la de Fedra en ordre invers, que seria el de la primera versió de l’obra: Fedra se suïcidava en conèixer el fatal accident del jove (vegeu el comentari als vv. 41-50). Tot i això, creiem possible que Afrodita parli en primer lloc d’Hipòlit perquè és de qui s’ocupa principalment.
05 TRADUCCIO CATALA HIPOLIT (043-111).indd 47
07/07/15 09:18
48
IΠΠΟΛΥΤΟΣ
χαῖρέ μοι, ὦ καλλίστα καλλίστα τῶν κατ’ Ὄλυμπον.
70
ΙΠ.
σοὶ τόνδε πλεκτὸν στέφανον ἐξ ἀκηράτου λειμῶνος, ὦ δέσποινα, κοσμήσας φέρω, ἔνθ’ οὔτε ποιμὴν ἀξιοῖ φέρβειν βοτὰ οὔτ’ ἦλθέ πω σίδηρος, ἀλλ’ ἀκήρατον μέλισσα λειμῶν’ ἠρινὴ διέρχεται, Αἰδὼς δὲ ποταμίαισι κηπεύει δρόσοις, ὅσοις διδακτὸν μηδὲν ἀλλ’ ἐν τῇ φύσει τὸ σωφρονεῖν εἴληχεν ἐς τὰ πάντ’ ἀεί, τούτοις δρέπεσθαι, τοῖς κακοῖσι δ’ οὐ θέμις. ἀλλ’, ὦ φίλη δέσποινα, χρυσέας κόμης ἀνάδημα δέξαι χειρὸς εὐσεβοῦς ἄπο. μόνῳ γάρ ἐστι τοῦτ’ ἐμοὶ γέρας βροτῶν· σοὶ καὶ ξύνειμι καὶ λόγοις ἀμείβομαι, κλύων μὲν αὐδῆς, ὄμμα δ’ οὐχ ὁρῶν τὸ σόν. τέλος δὲ κάμψαιμ’ ὥσπερ ἠρξάμην βίου.
73
ΘΕΡΑΠΩΝ ἄναξ, θεοὺς γὰρ δεσπότας καλεῖν χρεών, ἆρ’ ἄν τί μου δέξαιο βουλεύσαντος εὖ; ΙΠ. καὶ κάρτα γ’· ἦ γὰρ οὐ σοφοὶ φαινοίμεθ’ ἄν. ΘΕ. οἶσθ’ οὖν βροτοῖσιν ὃς καθέστηκεν νόμος;
71
75
80
85
90
70n ἱπ. hic (non ad 73) VCE || 71-72 ὄλυμπον O, sicut coni. Nauck : ̣ VΔ et Oc : ὄλυμπον θεῶν PvHnOx || 73n ὄλυμπον παρθένων ἄρτεμιν Ω ἱπ. ΩDLP || 76 οὔτ’ Orio Flor. III 3 : οὐδ’ codd.; πω codd. : που Orio; ̣ VDE et Oc : utrumque Plut. M. 1094a; σίδηρος OCLP et Vs : σίδαρος Ω ἀκήρατον codd. : ἀκήρατος (Π2) et Ac || 77 ἠρινὴ Barrett : ἠρινὸν LP : ἐαρινὴ Valckenaer (cl. Σbv) : ἐαρινὸν ΩVΔ || 79 ἀλλ’ ἐν cett. codd. : ἀλλὰ <L> et Orio || 80 ἐς D : εἰς Π2ΩVΛ; πάντ’ ἀεί LP : πάνθ’ ὁμῶς A et B2E2 : πάνθ’ ὅμως MBOVCE : πανθ ολως Π2 : πάντ’ ἀιεὶ ὅμως D || 81 κακοῖσι ̣ VDELP : γέρας post δ’ ΩVELP : κακοῖσιν CD || 84 γέρας βροτῶν Ω βροτῶν O et Chr. Pat. 2579, ante τοῦτ’ C || 85 λόγοις BAΛ : λόγοισ’ Μ, λόγοις σ’ Ο || 86 αὐδῆς D<L>P et As : αὐδὴν ΩVCE; ὁρῶν Π2OCP et ̣ VDE<L> || 87 ἠρξάμην codd. plerique : ηὐξάμην PvHnNv : Llc : ὁρῶ Ω ]μημ Π2 || 88-114n θεράπων BA (paragraphos 93-107 L) : θεράπων 88, οἰκήτης 91-114 MV : θεράπων 88-93, nullam notam 95, οἰκήτης 97-114 O
05 TRADUCCIO CATALA HIPOLIT (043-111).indd 48
07/07/15 09:18
HIPÒLIT
70
75
80
85
90
48
pare, el casal ric en or de Zeus! Salut, tu, la més bella, la més bella dels qui viuen a l’Olimp! Hipòlit. — (Aturant-se davant l’estàtua d’Àrtemis.) A tu, senyora, et porto aquesta corona trenada que he guarnit d’un prat intacte,18 on ni el pastor no gosa pasturar el bestiar ni ha entrat mai el ferro; al contrari, l’abella recorre aquesta prada intacta a la primavera i el Pudor la fa créixer amb rosada fluvial. A aquells a qui no s’ha ensenyat res, sinó que de natural han obtingut ésser moderats sempre en tot, els és permès collir-ne flors, però no als malvats.19 Vinga, senyora estimada, rep aquesta diadema per als teus cabells rossos d’una mà pietosa, que només jo d’entre els mortals tinc aquest privilegi: tinc tracte i converso amb tu, escoltant la teva veu però sense veure’t el rostre.20 Així pugui voltar el terme de la meva vida tal com l’he començada! Servent. — Senyor –que és als déus a qui s’ha de dir amos–,21 ¿acceptaries de mi un bon consell? Hipòlit. — I tant! Si no, no semblaria sensat. Servent. — ¿Saps la llei22 que hi ha establerta entre els mortals? 18. Ἀκήρατος, literalment ‘sense mescla, pur’. Totes les imatges en aquesta pregària remeten a un lloc de puresa incontaminada, a una edat d’or sense treballs agrícoles ni ramaders (vegeu la Notícia preliminar). Hi preval la natura (φύσις) en lloc dels ensenyaments humans. Vegeu Carles Miralles, Eurípides. Hipólito, Barcelona, Bosch, 1977, 100 n. 16. 19. El grec diu οὐ θέμις, ‘no permès segons la llei natural’, amb connotacions religioses. 20. Els humans no poden contemplar els déus cara a cara, perquè suposaria un greu perill. Tampoc no solen comunicar-se directament amb ells. El fet que Hipòlit parli amb Àrtemis és excepcional; per altra banda, es tracta d’una comunicació aural, en oposició a l’actuació d’Eros i Afrodita a través de la vista. 21. Adoptem la traducció més generalitzada. Barrett observa que l’apel·latiu ἄναξ indica deferència per part d’un home lliure o esclau, mentre que δέσποτα és la forma d’adreçar-se un esclau a l’amo. 22. En grec νόμος significa, en principi, allò que ha estat establert pel costum, i després, la legislació de la ciutat; s’oposa a la φύσις que evocava Hipòlit en el v. 79. Vegeu la Notícia preliminar.
05 TRADUCCIO CATALA HIPOLIT (043-111).indd 48
07/07/15 09:18
Podeu adquirir aquest llibre clicant aquĂ
ÍNDEX
Hipòlit Notícia preliminar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Sigla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Arguments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Text i traducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
8 37 40 43
Andròmaca Notícia preliminar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Sigla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Arguments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Text i traducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
112 135 138 140
10 INDEX (197-198).indd 197
08/07/15 10:17