ESCRIPTORS GRECS
PLUTARC
ESCRITS D’ÈTICA PRÀCTICA (MORALIA) VOL. I
BARCELONA FUNDACIÓ BERNAT METGE MMXIII
01 PLEC PLUTARC (001-007).indd 2
21/11/13 08:27
FUNDACIÓ BERNAT METGE ESCRIPTORS GRECS TEXT I TRADUCCIÓ
PLUTARC
ESCRITS D’ÈTICA PRÀCTICA, I (MORALIA)
BARCELONA
01 PLEC PLUTARC (001-007).indd 3
21/11/13 08:27
Generalitat de Catalunya Departament de Cultura
L’edició d’aquesta obra ha comptat amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el suport de la Institució de les Lletres Catalanes Primera edició: octubre del 2013 © de la introducció general, Lieve Van Hoof, 2013 © de les notícies preliminars, la revisió del text grec, les traduccions i les notes, Àngel Martín Arroyo, 2013 © d’aquesta edició, Editorial Alpha, 2013 © Institut Cambó, 2013 Reservats tots els drets ISBN 978-84-9859-225-2 (Volum I) Rústica ISBN 978-84-9859-227-6 (Escrits d’ètica pràctica) dipòsit legal:
B. 27.295-2013
www.institutcambo.org www.editorialalpha.cat
01 PLEC PLUTARC (001-007).indd 4
21/11/13 08:27
PLUTARC
ESCRITS D’ÈTICA PRÀCTICA Vol.
i
SOBRE L’EDUCACIÓ DELS INFANTS COM EL JOVE HA D’ESCOLTAR LA POESIA INTRODUCCIÓ GENERAL DE
LIEVE VAN HOOF NOTÍCIES PRELIMINARS, TEXT GREC, TRADUCCIONS I NOTES
ÀNGEL MARTÍN
D’
BARCELONA FUNDACIÓ BERNAT METGE 2013
01 PLEC PLUTARC (001-007).indd 5
21/11/13 08:27
Aquest volum ha estat sotmès a les revisions de consuetud en les publicacions de la F.B.M.
01 PLEC PLUTARC (001-007).indd 6
21/11/13 08:27
Tantôt j’ai fait un peu de grec et de latin, mais pas raide. Je vais reprendre, pour mes lectures du soir, les Morales de Plutarque. C’est une mine d’érudition et de pensées intarissable. Comme l’on serait savant, si l’on connaissait bien seulement cinq à six livres! Lletra de Gustave Flaubert a Louise Colet, 17 de febrer de 1853
01 PLEC PLUTARC (001-007).indd 7
21/11/13 08:27
02 INTRODUCCIO (008-041).indd 8
22/11/13 13:00
INTRODUCCIÓ Els Moralia
Plutarc en la Bernat Metge
de
col·lecció
Plutarc (c. 45-120 dC) és un dels autors més cèlebres de l’Antiguitat. Nascut en el si d’una família notable de Queronea, una vila propera a Delfos, va rebre una bona educació i es va desplaçar a Atenes per estudiar filosofia. De jove va visitar l’Àsia Menor, la pàtria de la Segona Sofística, on podria haver actuat com a orador, i també Egipte. Més endavant va emprendre diversos viatges a Roma i a Itàlia i, gràcies als contactes que va fer durant aquestes estades, va adquirir la ciutadania romana. D’acord amb fonts bizantines tardanes, Plutarc va rebre de Trajà els ornaments consulars i d’Hadrià un càrrec honorari de procurador d’Aquea.1 Fidedignes o no, aquestes afirmacions suggereixen que Plutarc era profundament respectat per romans importants. Tanmateix, el nostre autor va passar la major part de la seva vida a la Grècia central: és aquí que va exercir diversos càrrecs a Queronea, fou sacerdot d’Apol·lo a Delfos i va morir pels volts del 120 aC. També és majoritàriament aquí que Plutarc va impartir lliçons de filosofia i va compondre la major part de les seves obres, que es 1. Suda (s. x), s. u. Πλούταρχος; Sincel·los (s. viii-ix) 659 Dindorf. Les millors biografies de Plutarc són: Christopher P. Jones, Plutarch and Rome, Oxford, Oxford University Press, 1971; Donald A. Russell, Plutarch, Londres, Duckworth, 1973; Jean Sirinelli, Plutarque de Chéronée. Un philo· sophe dans le siècle, París, Fayard, 2000; Robert Lamberton, Plutarch, New Haven–Londres, Yale University Press, 2001.
02 INTRODUCCIO (008-041).indd 9
22/11/13 13:00
10
INTRODUCCIÓ
divideixen en escrits biogràfics i escrits no biogràfics, coneguts respectivament amb els títols col·lectius de Vides paral· leles2 i Moralia. Entre el 1926 i el 1946, el poeta Carles Riba va publicar la primera traducció catalana de totes les Vides paral·leles, un acompliment monumental. Les Vides paral·leles són, sens dubte, la part més cèlebre de la producció literària plutarquea: formades per trenta-dues parelles, descriuen de manera paral· lela les vides d’alguns dels grecs i els romans més il·lustres. Llegides amb avidesa des de l’Antiguitat fins al present, han informat els lectors a través dels segles sobre els estadistes i els generals insignes del món antic, com es fa evident, per exemple, en la caracterització que fa Shakespeare de Marc Antoni, àmpliament basada en les Vides d’Antoni i Demetri3 de Plutarc (concretament, en la traducció anglesa que Thomas North havia fet de la traducció francesa de Jacques Amyot).
2. A banda les Vides paral·leles, se sap que Plutarc també va escriure diverses biografies individuals i una sèrie de Vides dels cèsars, que versaven sobre els emperadors romans des d’August fins a Vitel·li. Amb poques excepcions, totes aquestes biografies s’han perdut. 3. Tot i que ja té cent anys, el llibre Plutarch de Rudolf Hirzel (Leipzig, Theodor Weicher, 1912) encara ofereix la panoràmica més extensa de la recepció de Plutarc des de l’Antiguitat fins a la primeria del segle xx. Mentre que Hirzel se centra en els dominis francòfon, anglòfon, germanòfon i, fins a un cert punt, neerlandòfon, els estudis més recents s’inclinen clarament per la recepció mediterrània. Com a publicacions importants vegeu Luc Van der Stockt (ed.), Plutarchea Lovaniensia. A Miscellany of Essays on Plutarch, Lovaina, Peeters, 1996; Italo Gallo (ed.), L’Eredità Culturale di Plutarco dall’Antichità al Rinascimento, atti del VII convegno plutarcheo, Milano– Gargano, 28-30 maggio 1997, Nàpols, D’Auria, 1998; José Ribeiro Ferreira (ed.), Plutarco Educador da Europa, Coïmbra, Fundação Eng. António de Almeida, 2002; Françoise Frazier, «Le corpus des Œuvres Morales, de Byzance à Amyot. Essai de Synthèse», Pallas 77, 2005, 77-93; Rosa María Aguilar & Ignacio Alfageme (eds.), Ecos de Plutarco en Europa. De fortu· na Plutarchi studia selecta, Madrid, Sociedad Española de Plutarquistas, 2006; Paola Volpe Cacciatore (ed.), Plutarco nelle Traduzioni Latine di Età Umanistica, seminario di studi, Fisciano, 12-13 luglio 2007, Nàpols, D’Auria, 2009; i Aurelio Pérez Jiménez (ed.), Plutarco renovado. Importancia de las traducciones modernas de Vidas y Moralia, Màlaga, Grupo Editorial 33, 2010.
02 INTRODUCCIO (008-041).indd 10
22/11/13 13:00
INTRODUCCIÓ
11
Els Moralia presenten molts trets en comú amb les Vides paral·leles: comparteixen les preocupacions morals de l’autor i sovint se serveixen d’anècdotes històriques que també apareixen a les Vides.4 Tanmateix, amb poques excepcions, entre les quals hi ha textos espuris com Sobre l’educació dels infants i Sobre la música, els Moralia han estat molt menys populars entre els lectors posteriors. En consonància amb aquest fet, durant molt de temps els estudiosos s’han dedicat més a les Vides que no pas als Moralia. En les últimes dècades, amb tot, s’ha produït un gran augment en la recerca sobre els Moralia, amb la publicació de diverses monografies importants i nombrosos articles. En conjunt, aquestes publicacions han mostrat el gran valor d’aquests textos en el diàleg que entaulen amb la tradició grega i amb el present romà. Per aquesta raó, la Fundació Bernat Metge se sent orgullosa de presentar aquesta edició completa dels Moralia, que no solament oferirà la primera traducció catalana del conjunt, sinó que es basarà en la recerca més avançada de les últimes dècades. Al
voltant dels
Moralia
El nom Moralia, literalment ‘escrits ètics’, es remunta al segle xiii: després de segles en què grups de textos aplegats avui dins el que anomenem Moralia havien circulat separadament, el gramàtic i teòleg bizantí Màxim Planudes (c. 12601330) va reunir i editar tota l’obra no biogràfica de Plutarc. Al començament del recull va situar-hi un important grup de tractats que discutien qüestions d’ètica i que fins aleshores havien circulat sota el nom adequat de Moralia. En virtut del procediment pars pro toto, aquest títol va ser aplicat a tots els textos no biogràfics aplegats per Planudes. El recull de Planu-
4. Es poden trobar estudis sobre la unitat de l’obra de Plutarc en Anastasios Nikolaidis (ed.), The Unity of Plutarch’s Work. Moralia Themes in the Lives, Features of the Lives in the Moralia, Berlín–Nova York, De Gruyter, 2008.
02 INTRODUCCIO (008-041).indd 11
22/11/13 13:00
12
INTRODUCCIÓ
des va oferir un punt de partida important tant per a l’edició prínceps del 1509, a cura d’Aldus Manutius, com per a l’edició d’Henricus Stephanus publicada el 1572. Avui encara es fa referència als Moralia amb els números de pàgina de la reimpressió que es va fer a Frankfurt d’aquesta darrera edició l’any 1599. El títol Moralia cobreix avui un recull de setanta-vuit textos. Com mostra l’anomenat catàleg de Làmprias,5 però, en realitat Plutarc va escriure un nombre molt més elevat de textos no biogràfics, sobre qüestions tan diverses com els exercicis gimnàstics, els terratrèmols i la immortalitat de l’ànima. Malgrat que Plutarc va gaudir d’un gran prestigi a l’Antiguitat tardana i a Bizanci,6 uns dos terços de la seva producció es van perdre durant els segles posteriors a la seva mort. Alhora, tanmateix, fins a l’Edat Mitjana es van publicar textos addi cionals sota el seu nom –un altre testimoni del seu prestigi–. Com que uns quants d’aquests textos espuris van entrar en els reculls bizantins i en les edicions renaixentistes dels Moralia, les edicions modernes, també la nostra, inclouen alguns textos que són sens dubte espuris, així com alguns textos d’autenticitat dubtosa.7 Tanmateix, almenys seixanta-cinc, potser fins i tot setanta dels setanta-vuit textos dels Moralia són autèntics. 5. L’anomenat catàleg de Làmprias és una llista tardoantiga de textos de Plutarc que va circular sota el nom d’un suposat fill de Plutarc, Làmprias. Per a més informació sobre els orígens i el nom del catàleg, vegeu Jean Irigoin, «Le Catalogue de Lamprias: Tradition Manuscrite et Éditions Imprimées», Revue des Études Grecques 99, 1986, 318-331. 6. Mentre que Aulus Gel·li (c. 125-180, Noctes Atticae I 26) anomena Plutarc «un home docte i savi en alt grau», Himeri (c. 315-386, Or. VII 4) afirma que els atenesos «eduquen tothom» per mitjà de Plutarc, i mentre que Eunapi (c. 347-414, Vitae sophistarum 454) l’anomena «la delectança i la lira de tota filosofia», Planudes (c. 1260-1330, Ep. 106) confessa que té per ell «un gran afecte». 7. Els textos que solen ser considerats espuris són: De liberis educandis, Parallela minora, De fato, Amatoriae narrationes, Vitae decem oratorum, De placitis philosophorum, Epitome libri de animae procreatione in Timaeo, De musica. Els d’autenticitat dubtosa: Consolatio ad Apollonium, Regum et imperatorum apophthegmata, Apophthegmata Laconica, Instituta Laconica, Lacaenarum Apophthegmata.
02 INTRODUCCIO (008-041).indd 12
22/11/13 13:00
INTRODUCCIÓ
13
Tal com ens han arribat, els Moralia són un grup de textos extremament heterogeni. Primer de tot, s’hi tracta una gran varietat de temes: mentre que un text explica com es pot assolir la tranquil·litat d’esperit, un altre discuteix per què l’oracle de Delfos ja no fa les profecies en vers, i encara un altre es pregunta quina és la «cara» de la Lluna que veiem. En segon lloc, els textos que ens han arribat sota el títol de Mora· lia pertanyen a diferents gèneres: podem distingir entre diàlegs, assajos, cartes, discursos epidíctics, però també hi podem trobar escrits consolatoris i simposíacs, literatura sobre προβλήματα (‘qüestions’) i reculls d’apotegmes (‘dites cèlebres’), i aquesta llista no és de cap manera exhaustiva. A més d’aquesta diversitat de temes i de gèneres, els Moralia també difereixen en l’autopresentació de l’autor i en l’estratègia argumentativa. Pel que fa a l’autopresentació de l’autor, Plutarc de vegades fa el paper del filòsof dotat d’autoritat que alliçona els seus lectors i de vegades simplement es presenta com un dels diversos participants en un diàleg a la recerca de la veritat. En altres textos ell és completament absent i són altres personatges els qui s’encarreguen d’enraonar. Tot i que molts d’aquests personatges porten els noms de persones històricament documentades i versemblantment s’hi identifiquen, caldria tenir sempre en compte la Gestaltung literària a què els sotmet Plutarc d’acord amb els fins específics de cada text.8 De la mateixa manera, Plutarc adopta un gran ventall d’estratègies per involucrar el lector i convèncer-lo. En alguns escrits construeix un argument filosòfic rigorós que mostra la correcció del punt de vista platònic i/o la impossibilitat del punt de vista estoic o epicuri. Altres vegades integra elements estoics en el seu marc bàsicament platònico-aristotèlic per tal de convèncer els lectors. I encara en altres situacions invita el
8. Vegeu Lieve Van Hoof, Plutarch’s Practical Ethics. The Social Dyna· mics of Philosophy, Oxford, Oxford University Press, 2010, 42-46. Es pot trobar un estudi prosopogràfic dels amics de Plutarc en Bernadette Puech, «Prosopographie des amis de Plutarque», Aufstieg und Niedergang der römischen Welt 2.33.6, 1992, 4831-4893.
02 INTRODUCCIO (008-041).indd 13
22/11/13 13:00
14
INTRODUCCIÓ
lector a formar-se el seu propi judici proposant diferents solucions a un únic problema. Atesa aquesta àmplia diversitat de temes, gèneres, maneres d’autopresentar-se i estratègies argumentatives, la qüestió que es planteja als editors dels Moralia és com s’han d’ordenar els textos. La majoria de les edicions modernes, incloent-hi les tres principals edicions internacionals (a la Bibliotheca Scriptorum Graecorum et Latinorum Teubneriana, la Collection des Universités de France i la Loeb Classical Library), reprodueixen els textos en l’ordre en què es poden trobar en l’edició cinccentista de Stephanus. En certa mesura aquest ordre té sentit, per exemple, per la manera com aplega escrits sobre religió, textos de polèmica filosòfica i col·leccions d’apotegmes de grans homes. En alguns punts, tanmateix, l’ordre tradicional no segueix aquesta lògica: la Consolació a Apol·loni, per exemple, està separada de la Consolació a la muller per trenta-set títols, i entre tres escrits sobre l’amistat hi ha un text sobre el progrés moral. Com a conseqüència, l’efecte general de l’ordre de Stephanus és que molts textos que formen un conjunt van separats, mentre que s’ajunten textos que no presenten cap similitud. A més, l’ordre tradicional no està basat en teories de la crítica literària antiga. Per aquestes raons, la nova edició de la Fundació Bernat Metge presenta els Mo· ralia en un ordre diferent. El punt de partida d’aquest nou ordre és la teoria literària antiga, que distingia tres fins principals a l’hora de compondre una obra: mouere (‘moure, commoure, incitar’), docere (‘instruir’) o delectare (‘entretenir’).9 Alguns dels Moralia, en efecte, aspiren sobretot a canviar el comportament del lector (ètica pràctica), altres textos aspiren abans que res a convèncer-lo de la correcció d’una posició filosòfica particular (filosofia tècnica) o a transmetre conei xement (religió, ciències), encara uns altres pretenen principal-
9. Cf. per exemple, Ciceró, De orat. II 115; Or. 69; Quintilià VIII prooemium 7. Sobre la discussió moderna, vegeu, per exemple, George A. Kennedy, The Art of Persuasion in Greece, Princeton, Princeton University Press, 1963, 292-293.
02 INTRODUCCIO (008-041).indd 14
22/11/13 13:00
INTRODUCCIÓ
15
ment entretenir el lector (obres miscel·lànies i d’antiguitats, retòrica, crítica literària). Les fronteres entre aquests tres grups, naturalment, no són de cap manera estrictes. Un text com ara Virtuts de dones, per exemple, transmet coneixement sobre dones il·lustres, però també pot tenir l’efecte de canviar el comportament d’alguns lectors. L’objectiu principal de l’escrit Sobre la fortuna o la virtut d’Alexandre, d’altra banda, era simplement entretenir amb una dicotomia típicament sofística, però alguns lectors el poden haver emprat com a font d’informació sobre una part important de la història grega. O, encara, alguns lectors poden haver llegit el diàleg entre Sul·la i Fundà –que està pensat per a ajudar a superar els accessos d’ira– simplement per plaer, sense alterar el seu comportament. Però, atès que l’autopresentació de Plutarc com a autor i les estratègies argumentatives tendeixen a variar considerablement segons l’objectiu al qual dóna prioritat, aquestes categories, basades en la teoria literària antiga, ofereixen tanmateix un criteri útil per a una classificació general dels Moralia. El grup de textos que aspiren sobretot a afectar el comportament del lector és força homogeni: com mostrarà la tercera secció d’aquesta introducció, els tractats d’ètica pràctica de Plutarc comparteixen algunes característiques que els distingeixen de la resta dels Moralia. Els altres dos grups de textos, que aspiren sobretot a instruir i a entretenir el lector respectivament, són menys homogenis. En conseqüència, s’adoptaran divisions ulteriors en conjunts de textos que tracten d’assumptes similars. Aquestes divisions resultaran en el nou ordre següent:10
10. Els nombres davant de cada títol es refereixen al lloc que ocupa el text en les edicions tradicionals d’ençà de Stephanus. Dins els subgrups temàtics, aquesta edició presentarà els textos en l’ordre en què apareixen en l’edició de Stephanus, tot i que es faran excepcions basades en la lògica i degudes a motius pràctics.
02 INTRODUCCIO (008-041).indd 15
22/11/13 13:00
ΠΕΡΙ ΠΑΙΔΩΝ ΑΓΩΓΗΣ
1 (Gr.Lat. 1624) b
1. Τί τις ἂν ἔχοι εἰπεῖν περὶ τῆς τῶν ἐλευθέρων παίδων ἀγωγῆς καὶ τίνι χρώμενοι σπουδαῖοι τοῖς τρόποις ἂν ἀποβαῖεν, φέρε σκεψώμεθα. 2. Βέλτιον δ’ ἴσως ἀπὸ τῆς γενέσεως ἄρξασθαι πρῶτον. τοῖς τοίνυν ἐπιθυμοῦσιν ἐνδόξων τέκνων γενέσθαι πατράσιν ὑποθείμην ἂν ἔγωγε μὴ ταῖς τυχούσαις γυναιξὶ συνοικεῖν, λέγω δ’ οἷον ἑταίραις ἢ παλλακαῖς· τοῖς γὰρ [μητρόθεν ἢ πατρόθεν] γεγονόσιν ἀνεξάλειπτα παρακολουθεῖ τὰ τῆς δυσγενείας ὀνείδη παρὰ πάντα τὸν βίον καὶ πρόχειρα τοῖς ἐλέγχειν καὶ λοιδορεῖσθαι βουλομένοις. καὶ σοφὸς ἦν ἄρ’ ὁ ποιητὴς ὅς φησιν ὅταν δὲ κρηπὶς μὴ καταβληθῇ γένους
ὀρθῶς, ἀνάγκη δυστυχεῖν τοὺς ἐκγόνους.
καλὸς οὖν παρρησίας θησαυρὸς εὐγένεια, ἧς δὴ πλεῖστον λόγον ποιητέον τοῖς νομίμου παιδοποιίας γλιχομένοις. καὶ μὲν δὴ τὰ c φρονήματα τῶν ὑπόχαλκον καὶ κίβδηλον ἐχόντων τὸ γένος σφάλλεσθαι καὶ ταπεινοῦσθαι πέφυκε, καὶ μάλ’ ὀρθῶς λέγων ὁ ποιητής φησι «δουλοῖ γὰρ ἄνδρα, κἂν θρασύσπλαγχνός τις ᾖ, ὅταν συνειδῇ μητρὸς ἢ πατρὸς κακά».
a 2 τοῖς τρόποις : τοὺς τρόπους h recc. || b 3 μητρόθεν ἢ πατρόθεν Ω : secl. Wil. (ἢ πατρόθεν Pat.) : post πατρ. add. uel οὐκ εὖ uel ἀδόξοις uel αἰσχίστοις recc. || b 6 ἦν ἄρ’ : ἄρα ἦν qSN || c 5 μητρὸς ἢ πατρὸς SN (et codd. Eur.) : π. ἢ μ. Ο
07 traduccio_INFANTS (098-137).indd 98
22/11/13 12:42
SOBRE L’EDUCACIÓ DELS INFANTS
1. Posem-nos a pensar què podria dir-se de l’educació dels infants lliures, i per quin mitjà podrien assolir l’excel·lència en el capteniment. 2. Fóra potser millor de començar primer per la naixença. Doncs bé, a tot aquell qui desitja ser pare d’il· lustre llinatge jo li recomanaria que no mantingués relacions amb dones qualssevol, per posar un exemple, amb heteres o concubines. I és que als fills, ja sigui per part de mare o de pare, els acompanyen indelebles al llarg de tota la vida les màcules d’una obscura naixença, esca per a qui vol censurar i escarnir. Prou savi era el poeta que diu:
1
b
quan el fonament del casal no és assentat dretament, per força els plançons en pateixen.1
Un bell tresor de la llibertat de paraula, això és la bona naixença, i en veritat cal tenir-la en la més gran estima, si es cobeja tenir fillada legítima. A més, tot intent de sobreposar-se a un origen bord i espuri resta abocat a l’error i a la humiliació. No en va ho diu el poeta que fa:
c
per més que un sigui de cor abrivat, l’asserveixen els torts de la mare o del pare, quan n’és conscient.2
1. Eurípides, Her. 1261-1262. 2. Eurípides, Hipp. 424-425. La llibertat de paraula (παρρησία, de παν-ρησία), concepte social i moral, ve donada per la llibertat de naixe-
07 traduccio_INFANTS (098-137).indd 98
22/11/13 12:42
99
ΠΕΡΙ ΠΑΙΔΩΝ ΑΓΩΓΗΣ 1c6-d9
ὥσπερ ἀμέλει τοὐναντίον μεγαλαυχίας ἐμπίπλανται καὶ φρυάγματος οἱ γονέων διασήμων. Διόφαντον γοῦν τὸν Θεμιστοκλέους πολλάκις λέγουσι φάναι καὶ πρὸς πολλοὺς ὡς ὅ τι ἂν αὐτὸς βούληται, τοῦτο καὶ τῷ δήμῳ συνδοκεῖ τῷ τῶν Ἀθηναίων. ἃ μὲν γὰρ αὐτὸς ἐθέλει, καὶ ἡ μήτηρ· ἃ δ’ ἂν ἡ μήτηρ, καὶ d Θεμιστοκλῆς· ἃ δ’ ἂν Θεμιστοκλῆς, καὶ πάντες Ἀθηναῖοι. Πάνυ δ’ ἄξιον ἐπαινεῖν καὶ Λακεδαιμονίους τῆς μεγαλοφροσύνης, οἵτινες Ἀρχίδαμον τὸν βασιλέα ἑαυτῶν ἐζημίωσαν χρήμασιν, ὅτι μικρὰν τὸ μέγεθος γυναῖκα γάμῳ λαβεῖν ὑπέμεινεν, ὑπειπόντες ὡς οὐ βασιλέας ἀλλὰ βασιλείδια παρασχεῖν αὐτοῖς διανοοῖτο. 3. Ἐχόμενον δ’ ἂν εἴη τούτων εἰπεῖν ὅπερ οὐδὲ τοῖς πρὸ ἡμῶν παρεωρᾶτο. τὸ ποῖον; ὅτι τοὺς ἕνεκα παιδοποιίας πλησιάζοντας ταῖς γυναιξὶν ἤτοι τὸ παράπαν ἀοίνους ἢ μετρίως γοῦν οἰνωμέ-
c 6 τοὐναντίον om. hMΠ || c 7 Διόφαντον : nomen Cleophanti corruptum uidetur || c 9 καὶ add. Bern. post τοῦτο; τᾦ post συνδοκεῖ SΘ : τᾦ τῶν O || d 5 ὑπειπόντες Ω : ἐπειπ. Mez.; βασιλείδια Vit. Ages. 2.6 : βασιλείδας Ω : βασιλίσκους Athen. 566a || d 8 τὸ h : om. O || d 9 τὸ Θ : om. O
07 traduccio_INFANTS (098-137).indd 99
22/11/13 12:42
99
SOBRE L’EDUCACIÓ DELS INFANTS 1c-d
I a la inversa, igualment s’omplen d’arrogància i d’urc els nats d’insignes progenitors. És el cas de Diofant,3 el fill de Temístocles, de qui hom diu que manifestava àdhuc en públic que el comú dels atenesos consentia a tot el que a ell li abellia: el seu propi voler era ensems el de la mare; el de la mare, ensems el de Temístocles; i el de Temístocles, ensems el de tots els atenesos.4 Prou es mereixen l’elogi també els lacedemonis per llur altesa d’ànim, que els menà a penyorar Arquidam, el seu propi rei, per haver-se decidit a prendre en matrimoni una dona de baixa estatura:5 argüien que pretenia lliurar-los ja no reis, sinó reietons. 3. Per això fóra bo d’apuntar un detall que tampoc no han desconsiderat els nostres predecessors. ¿Quin? Que els qui s’ajuntin amb les dones per tenir-hi fills copulin en la més estricta abstinència de vi o, si s’embriaguen,
d
ment i pel respecte guanyat en el cercle d’iguals. La inferioritat en algun d’aquests aspectes comporta un parangó amb la condició de l’esclau. Es tracta d’un motiu car a la mentalitat dels tràgics (frag. tr. adesp. 304 Kannicht-Snell), en especial d’Eurípides (Ion 674-675; Ph. 390392). En un altre passatge (Plutarc, Aud. poet. 28c-d) Plutarc rebutja aquesta mateixa noció determinista com a prejudici infundat. Per a la concepció plutarquea de parresia, vegeu Joy Connolly, «Problems of the Past in Imperial Greek Education», en Yun Lee Too (ed.), Educa tion in Greek and Roman Antiquity, Leiden 2001, 353ss. 3. Hom proposa d’esmenar el nom de Diofant pel de Cleofant. La raó és que, en parlar del llinatge de Temístocles a la vida que li dedica (Them. 32, 1-3), Plutarc no esmenta cap Diofant, ans només un Cleofant, entre els seus cinc fills barons. A Magnèsia del Meandre, on es trobava la tomba de Temístocles, els seus descendents gaudien d’una condició privilegiada encara en l’època de Plutarc (cf. Them. 32, 6). 4. Cf. Plutarc, Them. 18; Cato ma. 8. 5. Arquidam II, rei d’Esparta, el dissetè dels Europòntides, pujà al tron l’any 469 aC. En arribar-li la mort quaranta-dos anys més tard, el 427 aC, havia tingut tres esposes: Lampito, que li donà Agis; Eupòlia, amb tota versemblança aquí esmentada, que fou mare d’Agesilau; i Cinisca, l’única dona de què tinguem notícia que obtingué una victòria olímpica. En un altre passatge (Ages. 2), Plutarc esmenta la seva font, Teofrast (frag. 141 Wimmer), d’aquest mateix apotegma. Cf. Ateneu 566a, on copsem que la tria del rei es devia a motius crematístics.
07 traduccio_INFANTS (098-137).indd 99
22/11/13 12:42
100
ΠΕΡΙ ΠΑΙΔΩΝ ΑΓΩΓΗΣ 1d10-2b3
νους ποιεῖσθαι προσήκει τὸν συνουσιασμόν. φίλοινοι γὰρ καὶ μεθυστικοὶ γίγνεσθαι φιλοῦσιν ὧν ἂν τὴν ἀρχὴν τῆς σπορᾶς οἱ 2 πατέρες ἐν μέθῃ ποιησάμενοι τύχωσιν. ᾗ καὶ Διογένης μειράκιον ἐκστατικὸν ἰδὼν καὶ παραφρονοῦν «νεανίσκε» ἔφησεν, «ὁ πατήρ σε μεθύων ἔσπειρε». καὶ περὶ μὲν τῆς γενέσεως τοσαῦτ’ εἰρήσθω μοι, περὶ δὲ τῆς ἀγωγῆς καὶ δὴ λεκτέον. 4. Καθόλου μὲν εἰπεῖν, ὃ κατὰ τῶν τεχνῶν καὶ τῶν ἐπιστημῶν λέγειν εἰώθαμεν, ταὐτὸν καὶ κατὰ τῆς ἀρετῆς φατέον ἐστίν, ὡς εἰς τὴν παντελῆ δικαιοπραγίαν τρία δεῖ συνδραμεῖν, φύσιν καὶ λόγον καὶ ἔθος. καλῶ δὲ λόγον μὲν τὴν μάθησιν, ἔθος δὲ τὴν ἄσκησιν. εἰσὶ δ’ αἱ μὲν ἀρχαὶ <τῆς φύσεως, αἱ δὲ προκοπαὶ> τῆς b μαθήσεως, αἱ δὲ χρήσεις τῆς μελέτης, αἱ δ’ ἀκρότητες πάντων. καθ’ ὃ δ’ ἂν λειφθῇ τούτων, κατὰ τοῦτ’ ἀνάγκη χωλὴν γίγνεσθαι τὴν ἀρετήν. ἡ μὲν γὰρ φύσις ἄνευ μαθήσεως τυφλόν, ἡ δὲ
2 a 9 τῆς φύσεως, αἱ δὲ προκοπαὶ supp. Amyot
07 traduccio_INFANTS (098-137).indd 100
22/11/13 12:42
SOBRE L’EDUCACIÓ DELS INFANTS 1d-2b
que sigui almenys amb mesura. Car solen ser barralers i bevedors els fills dels qui s’han posat a engendrar-los mentre anaven beguts. I així, Diògenes, en veure un galifardeu pertorbable6 i eixelebrat, li etzibà: «Noi, el teu pare anava begut quan t’engendrà!»7 Tot això és el que havia de dir a propòsit de la naixença, però em cal a banda parlar de l’educació. 4. En termes generals, el que solem dir dels coneixements pràctics i intel·lectuals s’ha de reiterar de la virtut: per a l’íntegra probitat han de concórrer tres principis: natura, raó i habitud. Anomeno raó l’aprenentatge; habitud, la pràctica.8 La base és cosa de natura; el progrés, de l’aprenentatge; el seu esmerç, de l’exercitació; i la culminació, de tots tres aspectes.9 En la mesura en què aquests manquin, també la virtut per força coixeja. Car la natu-
100
2
b
6. L’ús del terme ἐκστατικός remet a un palès ascendent aristotèlic. Aristòtil l’empra mantes vegades (a l’Ètica a Nicòmac, per exemple, ocorre en cinc ocasions) i els seus seguidors l’adoptaren i l’adaptaren a llurs necessitats (cf. Teofrast, H. P. XIX 13, 4). L’estat extàtic, entès a la manera aristotèlica, comporta excitabilitat o volubilitat, i s’oposa clarament a la fermesa de conviccions o tarannà. 7. Diògenes Laerci posa en boca del filòsof Zenó de Cítion (VII 18) una exclamació semblant a propòsit d’un deixeble de parla innoble i temerària. 8. La importància de la pràctica i l’exercitació com a base del costum fou posada en relleu ja pels estoics. Cf., per exemple, Epictet, Diatr. II 9, 13ss.; II 14, 10; III 12; etc. 9. Per a l’imaginari arcaic i aristocràtic de Píndar i Teognis, per exemple, l’educació quedava restringida dins els estrets límits dels valors de la noblesa en tots els sentits. El savi era qui gaudia d’un coneixement innat (φυᾷ) o directament inspirat per la divinitat, fins al punt que els sobrevinguts del saber, els μαθόντες, eren objecte de menyspreu (vegeu Henri-Irénée Marrou, Histoire de l’Éducation dans l’Antiquité, París 1948, 68ss.). Hom ha pretès considerar el poeta Simònides de Ceos com el fautor de la democratització de la tradició aristocràtica (vegeu Marcel Detienne, Les Maîtres de Vérité dans la Grèce archa ïque, 2006 [1967], 184ss.), tot i que el procés, de caràcter institucional i principalment atenès, no s’acomplí fins al s. iv aC amb Isòcrates i la seva escola, quan la retòrica acabà substituint la poètica en l’àmbit escolàstic.
07 traduccio_INFANTS (098-137).indd 100
22/11/13 12:42
101
ΠΕΡΙ ΠΑΙΔΩΝ ΑΓΩΓΗΣ 2b4-d2
μάθησις δίχα φύσεως ἐλλιπές, ἡ δ’ ἄσκησις χωρὶς ἀμφοῖν ἀτελές. ὥσπερ δὲ τῇ γεωργίᾳ πρῶτον μὲν ἀγαθὴν ὑπάρξαι δεῖ τὴν γῆν, εἶτα δὲ τὸν φυτουργὸν ἐπιστήμονα, εἶτα τὰ σπέρματα σπουδαῖα, τὸν αὐτὸν τρόπον γῇ μὲν ἔοικεν ἡ φύσις, γεωργῷ δ’ ὁ παιδεύων, σπέρματι δ’ αἱ τῶν λόγων ὑποθῆκαι καὶ τὰ παραγ c γέλματα. ταῦτα πάντα διατεινάμενος <ἂν> εἴποιμι ὅτι συνῆλθε καὶ συνέπνευσεν εἰς τὰς τῶν παρ’ ἅπασιν ᾀδομένων ψυχάς, Πυθαγόρου καὶ Σωκράτους καὶ Πλάτωνος καὶ τῶν ὅσοι δόξης ἀειμνήστου τετυχήκασιν. Eὔδαιμον μὲν οὖν καὶ θεοφιλὲς εἴ τῳ ταῦτα πάντα θεῶν τις ἀπέδωκεν. εἰ δέ τις οἴεται τοὺς οὐκ εὖ πεφυκότας μαθήσεως καὶ μελέτης τυχόντας ὀρθῆς πρὸς ἀρετὴν οὐκ ἂν τὴν τῆς φύσεως ἐλάττωσιν εἰς τοὐνδεχόμενον ἀναδραμεῖν, ἴστω πολλοῦ, μᾶλλον δὲ τοῦ παντὸς διαμαρτάνων. φύσεως μὲν γὰρ ἀρετὴν διαφθείρει ῥᾳθυμία, φαυλότητα δ’ ἐπανορθοῖ διδαχή· καὶ τὰ μὲν ῥᾴδια τοὺς ἀμελοῦντας φεύγει, τὰ δὲ χαλεπὰ ταῖς ἐπιμελείαις ἁλίσκεd ται. καταμάθοις δ’ ἂν ὡς ἀνύσιμον πρᾶγμα καὶ τελεσιουργὸν ἐπιμέλεια καὶ πόνος ἐστίν, ἐπὶ πολλὰ τῶν γιγνομένων ἐπιβλέ-
b 5 τῇ γεωργίᾳ Pat. : τῆς (ἐπὶ τῆς Θ) γεωργίας Ω || b 7 σπουδαῖα : γενναῖα S || c 1 διατεινάμενος : διατεινόμενος SMΠΘ; ἂν add. Emp. || c 11 ἐπιμελείαις (Steph.) Ven. 250 : ἐμμ- Ο
07 traduccio_INFANTS (098-137).indd 101
22/11/13 12:42
SOBRE L’EDUCACIÓ DELS INFANTS 2b-d
ra, sense l’aprenentatge, és cosa cega. L’aprenentatge, desproveït de la natura, defecte. I la virtut, al marge d’ambdós, imperfecció. Tal com per a l’agricultura escau primer que la terra sigui bona, el conreador entès i les llavors de qualitat, de la mateixa manera la natura s’assembla a la terra, l’educador a l’agricultor i les admonicions i els preceptes a la llavor.10 Podria afirmar rotundament que totes aquestes creences van concórrer i conjuminar-se en les ànimes de celebritats com Pitàgoras, Sòcrates i Plató, i de tots els que s’han guanyat un renom de record perdurable. És, doncs, mostra de benaurança i de favor diví que algun déu ho hagi concedit tot a un hom. Però, si un és del parer que qui no té un bon natural, eventualment després d’un aprenentatge i d’una exercitació correctes amb vista a la virtut, ja podria fer tots els possibles que no redreçaria la flaquesa de la natura, sàpiga que la seva errada és gran, més encara, completa. Car la vàlua del natural la corromp la deixadesa, mentre que la malaptesa la corregeix l’ensenyament.11 Als incuriosos se’ls escapa fins i tot el que és al seu abast; les dificultats, en canvi, es vencen amb aplicació. Tot observant multitud d’esdeveniments es pot copsar que l’aplicació i l’esforç són ter-
101
c
d
10. La imatge de l’educació com a conreu probablement es desenvolupà a l’Atenes del s. v aC amb l’activitat sofística. De fet, és significatiu que el terme educar (παιδεύειν) sigui emprat a partir d’aquell moment pels tràgics (Sòfocles, Eurípides) i prosistes (Heròdot, Xenofont i Plató). És Plató, per exemple, qui posa en boca del sofista Protàgoras: ὁμολογῶ τε σοφιστὴς εἶναι καὶ παιδεύειν ἀνθρώπους (Prot. 317b). La fortuna de la imatge recaigué en mans dels llatins, poble eminentment agrícola (cf. Ciceró Tusc. II 13: ut ager quamuis fertilis sine cul tura fructuosus esse non potest, sic sine doctrina animus; és clar que Ciceró identificava la cultura animi amb la philosophia), i els cristians, per a qui Déu era el γεωργός i φυτουργός de totes les coses (cf. Akath. Hymn. str. 5: χαῖρε, γεωργόν γεωργοῦσα φιλάνθρωπον. χαῖρε, φυτουργόν τῆς ζωῆς ἡμῶν φύουσα). 11. Ἀρετή i φαυλότης, dos conceptes clarament oposats, com ho palesa Plató (Leg. 745d, a propòsit del sòl).
07 traduccio_INFANTS (098-137).indd 101
22/11/13 12:42
102
ΠΕΡΙ ΠΑΙΔΩΝ ΑΓΩΓΗΣ 2d3-f6
ψας. σταγόνες μὲν γὰρ ὕδατος πέτρας κοιλαίνουσι, σίδηρος δὲ καὶ χαλκὸς ταῖς ἐπαφαῖς τῶν χειρῶν ἐκτρίβονται, οἱ δ’ ἁρμάτειοι τροχοὶ τόρνῳ καμφθέντες οὐδ’ ἂν εἴ τι γένοιτο τὴν ἐξ ἀρχῆς δύναιντο ἀναλαβεῖν εὐθυωρίαν· τάς γε μὴν καμπύλας τῶν ὑποκριτῶν βακτηρίας ἀπευθύνειν ἀμήχανον, ἀλλὰ τὸ παρὰ φύσιν τῷ πόνῳ τῶν κατὰ φύσιν ἐγένετο κρεῖττον. καὶ μόνα ἆρα ταῦτα τὴν τῆς ἐπιμελείας ἰσχὺν διαδείκνυσιν; οὔκ, ἀλλὰ καὶ μυρία ἐπὶ e μυρίοις. ἀγαθὴ γῆ πέφυκεν· ἀλλ’ ἀμεληθεῖσα χερσεύεται, καὶ ὅσῳ τῇ φύσει βελτίων ἐστί, τοσούτῳ μᾶλλον ἐξαργηθεῖσα δι’ ἀμέλειαν ἐξαπόλλυται. [ἀλλὰ] ἔστι τις ἀπόκροτος καὶ τραχυτέρα τοῦ δέοντος· ἀλλὰ γεωργηθεῖσα παραυτίκα γενναίους καρποὺς ἐξήνεγκε. ποῖα δὲ δένδρα οὐκ ὀλιγωρηθέντα μὲν στρεβλὰ φύεται καὶ ἄκαρπα καθίσταται, τυχόντα δ’ ὀρθῆς παιδαγωγίας ἔγκαρπα γίνεται καὶ τελεσφόρα; ποία δὲ σώματος ἰσχὺς οὐκ ἐξαμβλοῦται καὶ καταφθίνει δι’ ἀμέλειαν καὶ τρυφὴν καὶ καχεξίαν; τίς δ’ ἀσθενὴς φύσις οὐ τοῖς γυμνασαμένοις καὶ καταθλήσασι πλεῖστον εἰς ἰσχὺν ἐπέδωκε; τίνες δ’ ἵπποι καλῶς f πωλοδαμνηθέντες οὐκ εὐπειθεῖς ἐγένοντο τοῖς ἀναβάταις; τίνες δ’ ἀδάμαστοι μείναντες οὐ σκληραύχενες καὶ θυμοειδεῖς ἀπέβησαν; καὶ τί δεῖ τἄλλα θαυμάζειν, ὅπου γε τῶν θηρίων τῶν ἀγριωτάτων ὁρῶμεν πολλὰ καὶ τιθασευόμενα καὶ χειροήθη γιγνόμενα τοῖς πόνοις; εὖ δὲ καὶ ὁ Θετταλὸς ἐρωτηθεὶς τίνες εἰσὶν οἱ ἠπιώτατοι Θετταλῶν, ἔφη «οἱ παυόμενοι πολεμεῖν». καὶ τί δεῖ
d 5 τόρνῳ Pohl. (coll. Eur. Bacch. 1067) : πόνῳ Bern. : τόνῳ Ω || d 6 ἀναλαβεῖν Α : ἂν λαβεῖν Ο || d 8 τῷ πόνῳ : τοῦ πόνου qN; τῶν : τοῦ h || d 9 τὴν om. qSNΘ; τῆς om. MΠ; ἀλλὰ secl. Hch. || e 7 γίνεται h : γίνονται O
07 traduccio_INFANTS (098-137).indd 102
22/11/13 12:42
SOBRE L’EDUCACIÓ DELS INFANTS 2d-f
minantment efectius. Amb el degoteig d’aigua es balmen els rocs, i amb el frec de les mans es desgasta el ferro i el bronze; les rodes de carro, vinclades pel torn, per més que s’hi faci, no poden recuperar la dretura d’un principi. I a la inversa, les gaiates corbades dels actors és impossible desenguerxir-les:12 l’esforç que contravé la natura és més poderós que tot allò que s’hi acorda. ¿Només aquests exemples demostren el poder de l’aplicació? No, més encara, n’hi ha milers i milers. Posem que una terra és bona; però, descurada, es torna erma. Com més bona és per naturalesa, tant més es malmet quan s’abandona per incúria. Posem que és tenassa i més escabrosa del compte. Tanmateix, un cop cultivada, ben aviat dóna opimes collites. ¿Quin arbre, en ser abandonat, no es torç i deixa de fruitar? I si rep la correcta atenció, ¿no torna a donar fruits assaonats? ¿Quin cos no perd la seva vigoria i es deixata per incúria, mol·lície i vici? ¿Quin natural feble no experimenta els més grans progressos devers la vigoria a còpia d’exercici i superació? ¿Quins cavalls que hagin estat ben domesticats no es mostren dòcils als genets? ¿Quins, que hagin restat indòmits, no resulten rebecs i fogosos? I doncs, ¿de què més cal admirar-se, quan veiem moltes de les feres més salvatges amansides i ensinistrades per als treballs? Ben trobada fou la resposta del tessali quan li preguntaren quins eren els més plàcids d’entre els tessalis: «Els que deixen de guerrejar.» ¿Quin sentit té insistir en un mar de casos?
102
e
f
12. El bastó (βακτηρία, βάκτρον, βακτήριον, en llatí baculum o bacillum) podia ésser corb (καμπύλος, d’on també la denominació καμπύλη) per natura o per l’acció de l’home (cf. Ciceró, De fin. II 33: bacillum aliud est inflexum et incuruatum de industria, aliud ita natum) i era símbol de poder (diví o heroic, com la clava d’Hèracles, cf. Teòcrit XXV 207, o polític). A Atenes, per exemple, el duien els δικασταί com a signe visible de llur ofici (cf. Aristòtil, Ath. 65, 2). D’altra banda, en la comèdia i en la literatura satírica, el bastó passava per atribut de vells i pidolaires (cf. Aristòfanes, Ach. 448; 682; Menandre, Sam. 577); d’aquí ve que, juntament amb el sarró i la capa, fos el tret distintiu del filòsof cínic (Ciceró, Tusc. I 104; Marcial IV 53).
07 traduccio_INFANTS (098-137).indd 102
22/11/13 12:42
11 INDEX (248-249).indd 248
21/11/13 11:39
ÍNDEX
Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
9
Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 Abreviatures dels Moralia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55 Sobre l’educació dels infants Notícia preliminar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61 Sigla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95 Text i traducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98 Com el jove ha d’escoltar la poesia Notícia preliminar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141 Sigla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 177 Text i traducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 180
11 INDEX (248-249).indd 249
21/11/13 11:39
12 COLECCIO (250-264).indd 250
22/11/13 13:00
FUNDACIÓ BERNAT METGE Col·lecció dels Clàssics Grecs i Llatins INSTITUÏDA PER FRANCESC CAMBÓ Primers Directors: Joan Estelrich († 1958) - Carles Riba († 1959) Miquel Dolç († 1994) Consell
de
Direcció:
Francesc J. Cuartero, Montserrat Ros, Antoni Seva, Jaume Medina, Joan Alberich, Jaume Pòrtulas, Pere Lluís Font, Pere J. Quetglas, Ramon Guardans, Jordi Pàmias i Massana, Àlex Broch Adreça: Via Laietana, 30, 7è. - Barcelona
V O L U M S P U B L I C A T S 1. Lucreci. De la natura (vol. i). Llibres I-III. Per Joaquim Balcells (2.a ed.). 2. Corneli Nepos. Vides d’homes il·lustres. Per Manuel de Montoliu (2.a ed. a cura de Josep Vergés). 3. Xenofont. Records de Sòcrates. Per Carles Riba (2.a ed.). 4. Ciceró. Discursos (vol. i). En defensa de Quincti, de Rosci Amerí, de Rosci Comediant, de Tul·li. Per Josep M. Llovera, Prev., Joan Estelrich i Mn. Llorenç Riber. 5. Sèneca. De la ira. Per Carles Cardó, Prev. 6. Plató. Diàlegs (vol. i). Defensa de Sòcrates. Critó. Eutífron. Laques. Per Joan Crexells (2.a ed. a cura de Carles Riba). 7. Ciceró. Brutus. Per Mn. Gumersind Alabart (2.a ed. a cura d’Eduard Valentí). 8. Ausoni. Obres (vol. i). Per Carles Riba i Mn. Antoni Navarro (2.a ed. a cura de Joan Petit). 9. Sèneca. De la brevetat de la vida. De la vida benaurada. De la providència. Per Carles Cardó, Prev. 10. Xenofont. Obres socràtiques menors. L’economia. El convit de Càl·lias. Defensa de Sòcrates. Per Carles Riba (2.a ed.). 11. Tibul. Elegies. Per Carles Magrinyà i Joan Mínguez (2.a ed. a cura de Josep Vergés). 12. Properci. Elegies. Per Joaquim Balcells i Joan Mínguez (2.a ed. a cura de Josep Vergés). 13. Plató. Diàlegs (vol. ii). Càrmides. Lisis. Protàgoras. Per Joan Crexells (2.a ed. a cura de Carles Riba).
12 COLECCIO (250-264).indd 251
22/11/13 13:00
14. Quint Curci. Història d’Alexandre el Gran (vol. i). Llibres I-IV. Per Manuel de Montoliu (2.a ed. a cura de Josep Vergés). 15. Plini. Història natural (vol. i). Llibres I-II. Per Marçal Olivar. 16. Sèneca. Consolacions. Per Carles Cardó, Prev. 17. Tàcit. Obres menors. Diàleg dels oradors. Agrícola. Germània. Per Francesc Martorell, Miquel Ferrà i Mn. Llorenç Riber (2.a ed. a cura d’Eduard Valentí). 18. Plutarc. Vides paral·leles (T. I). Vol. i, part 1.a: Teseu i Ròmul. Per Carles Riba (2.a ed.). 19. Aristòtil. Poètica. Constitució d’Atenes. Per Josep Farran i Mayoral (2.a ed. a cura de Josep Vergés). 20. Quint Curci. Història d’Alexandre el Gran (vol. ii). Llibres V-VII. Per Joan Estelrich i Manuel de Montoliu. 21. Plutarc. Vides paral·leles (T. II). Vol. i, part 2.a: Soló i Publícola. Temístocles i Camil. Per Carles Riba. 22. Sèneca. Diàlegs a Serè: De la constància del savi. De la tranquil·litat de l’esperit. De l’oci. De la clemència. Per Carles Cardó, Prev. 23. Horaci. Sàtires i epístoles. Per Isidor Ribas i Mn. Llorenç Riber. 24. Pal·ladi. Història lausíaca. Per Dom Antoni Ramon. 25. Plini el Jove. Lletres (vol. i). Llibres I-IV. Per Marçal Olivar. 26. Cató. D’agricolia. Per Mn. Salvador Galmés. 27. Plutarc. Vides paral·leles (T. III). Vol. i, part 3.a: Aristides i Marc Cató. Cimó i Lucul·le. Per Carles Riba. 28. Plini el Jove. Lletres (vol. ii i últim). Llibres V-IX. Per Marçal Olivar. 29. Ovidi. Heroides. Per Adela M.a Trepat i Anna M.a de Saavedra. 30. Plutarc. Vides paral·leles (T. IV). Vol. i, part 4.a: Pèricles i Fabi Màxim. Nícias i Crassus. Per Carles Riba. 31. Lucreci. De la natura (vol. ii i últim). Llibres IV-VI. Per Joaquim Balcells. 32. Catul. Poesies. Per Joan Petit i Josep Vergés. 33. Ausoni. Obres (vol. ii i últim). Per Carles Riba, Mn. Antoni Navarro i Joaquim Balcells. 34. Plató. Diàlegs (vol. iii). Ió. Hípias Menor. Hípias Major. Eutidem. Per Joan Crexells, Carles Riba i Jaume Serra Hunter (2.a ed. a cura de Carles Riba). 35. Sèneca. Lletres a Lucili (vol. i). Llibres I-V. Per Carles Cardó, Prev. 36. Plutarc. Vides paral·leles (T. V). Vol. i, part 5.a: Coriolà i Alcibíades. Demòstenes i Ciceró. Per Carles Riba. 37. Varró. Del camp. Per Mn. Salvador Galmés. 38. Sèneca. Lletres a Lucili (vol. ii). Llibres VI-IX. Per Carles Cardó, Prev. 39. Polibi. Història (vol. i). Llibre I. Per Dom Antoni Ramon. 40. Ovidi. Les metamorfosis (vol. i). Llibres I-V. Per Adela M.a Trepat i Anna M.a de Saavedra. 41. Lísias. Discursos (vol. i). Sobre la mort d’Eratòstenes. Discurs fúnebre. Contra Simó. Per ferida amb premeditació. En favor de Càl·lias. Contra Andòcides. A l’areòpag. Acusació contra uns coassociats. En defensa del soldat. Contra Teomnest I. Contra Teomnest II. Contra Eratòstenes. Per Joan Petit. 42. Plutarc. Vides paral·leles (T. X). Vol. iii, part 1.a: Demetri i Antoni. Per Carles Riba.
12 COLECCIO (250-264).indd 252
22/11/13 13:00
43. Ciceró. De l’orador (vol. i). Llibre I. Per Mn. Salvador Galmés. 44. St. Cebrià. Epistolari (vol. i). Lletres I-LV. Per Josep Vergés i Mn. Tomàs Bellpuig. 45. Sèneca. Lletres a Lucili (vol. iii). Llibres X-XV. Per Carles Cardó, Prev. 46. Polibi. Història (vol. ii). Llibres II-III, i-lix. Per Dom Antoni Ramon. 47. Tàcit. Annals (vol. i). Llibres I-II. Per Ferran Soldevila. 48. Iseu. Discursos (vol. i). Sobre l’herència de Cleònim. Sobre l’herència de Mènecles. Sobre l’herència de Pirros. Sobre l’herència de Nicòstrat. Sobre l’herència de Diceògenes. Sobre l’herència de Filoctèmon. Per Josep Vergés. 49. Ovidi. Les metamorfosis (vol. ii). Llibres VI-X. Per Adela M.a Trepat i Anna M.a de Saavedra. 50. Apuleu. Les metamorfosis (vol. i). Llibres I-V. Per Marçal Olivar. 51. Aulus Gel·li. Les nits àtiques (vol. i). Llibres I-II. Per Cebrià Montserrat, Prev. 52. Plutarc. Vides paral·leles (T. XI). Vol. iii, part 2.a: Pirros i Mari. Aratos. Per Carles Riba. 53. Apuleu. Les metamorfosis (vol. ii i últim). Llibres VI-XI. Per Marçal Olivar. 54. Ciceró. De l’orador (vol. ii). Llibre II. Per Mn. Salvador Galmés. 55. St. Cebrià. Epistolari (vol. ii i últim). Lletres LVI-LXXXI. Per Josep Vergés i Mn. Tomàs Bellpuig. 56. Iseu. Discursos (vol. ii i últim). Sobre l’herència d’Apol·lodor. Sobre l’herència de Ciró. Sobre l’herència d’Astífil. Sobre l’herència d’Aristarc. Sobre l’herència d’Hàgnias. En defensa d’Eufilet. Fragments. Per Josep Vergés. 57. Sèneca. Lletres a Lucili (vol. iv i últim). Llibres XVI-XX. Per Carles Cardó, Prev. 58. Apuleu. Apologia. Flòrides. Per Marçal Olivar. 59. Plutarc. Vides paral·leles (T. XII). Vol. iii, part 3a: Artaxerxes. Agis i Cleòmenes. Tiberi i Gaius Grac. Per Carles Riba. 60. Demòstenes. Arengues (vol. i). Sobre les simmòries. Pels megalopolites. Primera Filípica. Per la llibertat dels rodis. Sobre l’organització financera. Olintíaques. Per M. R. Guastalla i Joan Petit. 61. Plini el Jove. Panegíric. Per Marçal Olivar. 62. Ovidi. Les metamorfosis (vol. iii i últim). Llibres XI-XV. Per Adela M.a Trepat i Anna M.a Saavedra. 63. Plini el Jove. Correspondència amb Trajà. Per Marçal Olivar. 64. Èsquil. Tragèdies (vol. i). Les suplicants. Els perses. Per Carles Riba. 65. Ciceró. De l’orador (vol. iii i últim). Llibre III. Per Mn. Salvador Galmés. 66. Plutarc. Vides paral·leles (T. XIII). Vol. iii, part 4.a: Licurg i Numa. Lisandre i Sul·la. Per Carles Riba. 67. Èsquil. Tragèdies (vol. ii). Els set contra Tebes. Prometeu encadenat. Per Carles Riba. 68. Sèneca. Dels beneficis (vol. i). Llibres I-IV. Per Carles Cardó, Prev. 69. Plutarc. Vides paral·leles (T. XIV). Vol. iii, part 5.a: Agesilau i Pompeu. Per Carles Riba. 70. Lísias. Discursos (vol. ii). Contra Agorat. Contra Alcibíades per abandó de reng. Contra Alcibíades per refús de servir. En defensa de Man-
12 COLECCIO (250-264).indd 253
22/11/13 13:00
71. 72. 73. 74. 75. 76. 77. 78. 79. 80. 81. 82. 83. 84. 85. 86. 87. 88. 89. 90. 91. 92. 93. 94. 95.
titeu, en un examen. Per una confiscació. Sobre la confiscació de béns del germà de Nícias. Sobre els béns d’Aristòfanes. En favor de Polístrat. Defensa d’un desconegut acusat de suborn. Contra els bladers. Contra Pancleó. Per l’invàlid. Per Joan Petit. Plaute. Comèdies (vol. i). Amfitrió. La comèdia dels ases. Per Marçal Olivar. Èsquil. Tragèdies (vol. iii i últim). L’Orestea. Per Carles Riba. Aulus Gel·li. Les nits àtiques (vol. ii). Llibres III-V. Per Cebrià Montserrat, Prev. i Marçal Olivar. Plutarc. Vides paral·leles (T. VI). Vol. ii, part 1.a: Foció i Cató el Jove. Dió i Brutus. Per Carles Riba. Polibi. Història (vol. iii). Llibres III, lx-cxviii - IV, i-xxxvii. Per Dom Antoni Ramon. Plaute. Comèdies (vol. ii). La comèdia de l’olla. Les baquis. Per Marçal Olivar. Quint Curci. Història d’Alexandre el Gran (vol. iii i últim). Llibres VIII-X. Per Josep Vergés i Manuel de Montoliu. Plaute. Comèdies (vol. iii). Els captius. Càsina. Per Marçal Olivar. Polibi. Història (vol. iv). Llibres IV (xxxviii-lxxxvii) i V. Per Dom Antoni Ramon. Terenci. Comèdies (vol. i). Àndria. El botxí de si mateix. Per Pere Coromines i Joan Coromines. Plutarc. Vides paral·leles (T. VII). Vol. ii, part 2.a: Emili Paulus i Timoleont. Èumenes i Sertori. Per Carles Riba. Plaute. Comèdies (vol. iv). La comèdia del cistellet. El corc. Per Marçal Olivar. Plutarc. Vides paral·leles (T. VIII). Vol. ii, part 3.a: Filopemen i Titus Flaminí. Pelòpidas i Marcel. Per Carles Riba. Ciceró. Dels deures (vol. i). Llibre I. Per Eduard Valentí (2.a ed.). Plutarc. Vides paral·leles (T. IX). Vol. ii, part 4.a: Alexandre i Cèsar. Per Carles Riba. Ciceró. Dels deures (vol. ii i últim). Llibres II-III. Per Eduard Valentí. Plaute. Comèdies (vol. v). Epídic. Els dos Menecmes. Per Marçal Olivar. Plutarc. Vides paral·leles (T. XV). Apèndix: Galba i Otó. Índexs generals i esmenes. Per Carles Riba. Ciceró. Discursos (vol. ii). Contra Quint Cecili, Primera acció contra Verres. Segona acció: La pretura urbana. Per Mn. Llorenç Riber i Josep Vergés. Ciceró. Tusculanes (vol. i). Llibres I-II. Per Eduard Valentí. Plaute. Comèdies (vol. vi). El mercader. El militar fanfarró. Per Marçal Olivar. Marcial. Epigrames (vol. i). Espectacles. Llibres I-IV. Per Miquel Dolç. Tàcit. Històries (vol. i). Llibre I. Per Marià Bassols de Climent i Josep M.a Casas i Homs. Ciceró. Tusculanes (vol. ii). Llibres III-IV. Per Eduard Valentí. Tàcit. Històries (vol. ii). Llibre II. Per Marià Bassols de Climent i Josep M.a Casas i Homs.
12 COLECCIO (250-264).indd 254
22/11/13 13:00
96. Ciceró. Tusculanes (vol. iii i últim). Llibre V. Per Eduard Valentí. 97. Demòstenes. Arengues (vol. ii). Sobre la pau. Segona filípica. Sobre l’Halonnès. Sobre la qüestió del Quersonès. Tercera filípica. Per Joan Petit. 98. Ciceró. Discursos (vol. iii). Segona acció contra Verres: La pretura de Sicília. Per Mn. Llorenç Riber i Josep Vergés. 99. Ciceró. Discursos (vol. iv). Segona acció contra Verres: El blat. Per Mn. Llorenç Riber i Josep Vergés. 100. Sòfocles. Tragèdies (vol. i). Les dones de Traquis. Antígona. Per Carles Riba. 101. Plaute. Comèdies (vol. vii). L’ànima en pena. Per Marçal Olivar. 102. Demòstenes. Arengues (vol. iii i últim). Quarta filípica. Lletra de Filip. Rèplica a la lletra de Filip. Sobre el tractat amb Alexandre. Per Joan Petit. 103. Marcial. Epigrames (vol. ii). Llibres V-VII. Per Miquel Dolç. 104. Plató. Diàlegs (vol. iv). Cràtil. Menexen. Per Jaume Olives. 105. Plaute. Comèdies (vol. viii). El persa. El cartaginès. Per Marçal Olivar. 106. Ciceró. Discursos (vol. v). Segona acció contra Verres: Les imatges. Per Josep Vergés. 107. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. i). Llibre I. Per Jaume Berenguer. 108. Ciceró. Discursos (vol. vi). Segona acció contra Verres: Els suplicis. Per Josep Vergés. 109. Sèneca. Dels beneficis (vol. ii i últim). Llibres V-VII. Per Carles Cardó, Prev. 110. Plaute. Comèdies (vol. ix). Psèudolus. Per Marçal Olivar. 111. Plaute. Comèdies (vol. x). Rudens. Per Marçal Olivar. 112. Persi. Sàtires. Per Miquel Dolç. 113. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. ii). Llibre II. Per Jaume Berenguer. 114. Marcial. Epigrames (vol. iii). Llibres VIII-X. Per Miquel Dolç. 115. Ciceró. Discursos (vol. vii). Defensa de Marc Fontei. Defensa d’Aulus Cecina. Per Josep Vergés. 116. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. iii). Llibre III. Per Jaume Berenguer. 117. Virgili. Bucòliques. Per Miquel Dolç. 118. Plaute. Comèdies (vol. xi). Esticus. Les tres monedes. Per Marçal Olivar. 119. Plató. Diàlegs (vol. v). Menó. Alcibíades. Per Jaume Olives. 120. Terenci. Comèdies (vol. ii). L’eunuc. Per Pere Coromines i Joan Coromines. 121. Sèneca. Qüestions naturals (vol. i). Llibres I-II. Per Carles Cardó, Prev. 122. Sèneca. Qüestions naturals (vol. ii). Llibres III-IV. Per Carles Cardó, Prev. 123. Tàcit. Històries (vol. iii). Llibre III. Per Marià Bassols de Climent i Miquel Dolç. 124. Píndar. Odes (vol. i). Olímpiques I-V. Per Joan Triadú. 125. Estaci. Silves (vol. i). Llibre I. Per Guillem Colom i Miquel Dolç.
12 COLECCIO (250-264).indd 255
22/11/13 13:00
126. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. iv). Llibre IV. Per Jaume Berenguer. 127. Terenci. Comèdies (vol. iii). Formió. Per Pere Coromines i Joan Coromines. 128. Estaci. Silves (vol. ii). Llibres II-III. Per Guillem Colom i Miquel Dolç. 129. Píndar. Odes (vol. ii). Olímpiques VI-XIV. Per Joan Triadú. 130. Sòfocles. Tragèdies (vol. ii). Àiax. Èdip rei. Per Carles Riba. 131. Marcial. Epigrames (vol. iv). Llibres XI-XII. Per Miquel Dolç. 132. Sèneca. Qüestions naturals (vol. iii i últim). Llibres V-VII. Per Carles Cardó, Prev. 133. Marcial. Epigrames (vol. v i últim). Per Miquel Dolç. 134. Terenci. Comèdies (vol. iv). La sogra. Els germans. Per Joan Coromines. 135. Estaci. Silves (vol. iii i últim). Llibres IV-V. Per Guillem Colom i Miquel Dolç. 136. Plaute. Comèdies (vol. xii i últim). El malcarat. La maleta. Per Marçal Olivar. 137. Tertul·lià. Apologètic. Per Fèlix Senties i Miquel Dolç. 138. Juvenal. Sàtires (vol. i). Per Manuel Balasch, Prev. 139. Juvenal. Sàtires (vol. ii i últim). Per Manuel Balasch, Prev. 140. Sòfocles. Tragèdies (vol. iii). Electra. Filoctetes. Per Carles Riba. 141. Teòcrit. Idil·lis (vol. i). Per Josep Alsina. 142. Quintilià. Institució oratòria (vol. i). Llibre I. Per Josep M.a Casas i Homs. 143. Ciceró. Discursos (vol. viii). Sobre el comandament de Gneu Pompeu. Defensa d’Aulus Cluenci. Per Josep Vergés. 144. Plató. Diàlegs (vol. vii). Fedó. Per Jaume Olives. 145. Baquílides. Odes. Per Manuel Balasch, Prev. 146. Tàcit. Històries (vol. iv i últim). Llibres IV-V. Per Marià Bassols de Climent i Miquel Dolç. 147. Sal·lusti. La conjuració de Catilina. Per Joaquim Icart. 148. Teòcrit. Idil·lis (vol. ii i últim). Per Josep Alsina. 149. Polibi. Història (vol. v). Llibres VI-VIII. Per Manuel Balasch, Prev. 150. Virgili. Geòrgiques. Per Miquel Dolç. 151. Quintilià. Institució oratòria (vol. ii). Llibre II. Per Josep M.a Casas i Homs. 152. Sal·lusti. La guerra de Jugurta. Per Joaquim Icart. 153. Sòfocles. Tragèdies (vol. iv i últim). Èdip a Colonos. Els sàtirs rastrejadors. Per Carles Riba i Manuel Balasch, Prev. 154. Ciceró. Discursos (vol. ix). Sobre la llei agrària. Defensa de Gai Rabiri. Per Josep Vergés. 155. Tàcit. Annals (vol. ii). Llibres III-IV. Per Miquel Dolç. 156. Xenofont. Ciropèdia (vol. i). Llibre I. Per Núria Albafull. 157. Ovidi. Tristes (vol. i). Llibres I-II. Per Carme Boyé i Miquel Dolç. 158. Polibi. Història (vol. vi). Llibres IX-X. Per Manuel Balasch, Prev. 159. Eurípides. Tragèdies (vol. i). Alcestis. Per Josep Alsina. 160. Ovidi. Tristes (vol. ii i últim). Llibres III-V. Per Carme Boyé i Miquel Dolç.
12 COLECCIO (250-264).indd 256
22/11/13 13:00
161. Llucià. Obres (vol. i). Diàlegs dels déus. Diàlegs marins. Per Mont serrat Jufresa. 162. Suetoni. Vides dels dotze cèsars (vol. i). Cèsar. Per Joaquim Icart. 163. Xenofont. Opuscles (vol. i). Hieró. Agesilau. La República dels lacedemonis. Per Teresa Sempere. 164. Xenofont d’Efes. Efesíaques. Per Carles Miralles. 165. Suetoni. Vides dels dotze cèsars (vol. ii). August. Per Joaquim Icart. 166. Tàcit. Annals (vol. iii). Llibres V-VI, XI. Per Miquel Dolç. 167. Polibi. Història (vol. vii). Llibres XI-XII. Per Manuel Balasch, Prev. 168. Xenofont. L’expedició dels deu mil (vol. i). Llibres I-II. Per Francesc J. Cuartero. 169. Suetoni. Vides dels dotze cèsars (vol. iii). Tiberi. Calígula. Per Joaquim Icart. 170. Tàcit. Annals (vol. iv). Llibres XII-XIII. Per Miquel Dolç. 171. Aristòfanes. Comèdies (vol. i). Els acarnesos. Per Manuel Balasch, Prev. 172. Suetoni. Vides dels dotze cèsars (vol. iv). Claudi. Neró. Per Joaquim Icart. 173. Tàcit. Annals (vol. v). Llibres XIV-XV. Per Miquel Dolç. 174. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. v). Llibre V. Per Jaume Berenguer. 175. Herodes. Mimiambes. Per Carles Miralles. 176. Tàcit. Annals (vol. vi i últim). Llibre XVI. Per Miquel Dolç. 177. Aristòfanes. Comèdies (vol. ii). Els cavallers. Les bromes. Per Manuel Balasch, Prev. 178. Suetoni. Vides dels dotze cèsars (vol. v i últim). Galba. Otó. Vitel·li. Vespasià. Tit. Domicià. Per Joaquim Icart. 179. Isòcrates. Discursos (vol. i). A Demonic. A Nícocles. Nícocles. Per Joan Castellanos. 180. Ovidi. Amors. Per Jordi Pérez Durà i Miquel Dolç. 181. Aristòfanes. Comèdies (vol. iii). Les vespes. La pau. Per Manuel Balasch, Prev. 182. Cal·límac. Himnes. Per Pere Villalba. 183. Virgili. Eneida (vol. i). Per Miquel Dolç. 184. Hipòcrates. Tractats mèdics (vol. i). El mal sagrat. Per Josep Alsina i Eulàlia Vintró. 185. Aristòfanes. Comèdies (vol. iv). Els ocells. Lisístrata. Per Manuel Balasch, Prev. 186. Cèsar. Comentaris de la Guerra Civil (vol. i). Llibre I. Per Josep M. Morató. 187. Sal·lusti. Apèndix (Fragments i obres espúries). Per Josep Ignasi Ciruelo. 188. Ciceró. Discursos (vol. x). Catilinàries. Per Oliveri Nortes. 189. Cèsar. Guerra de les Gàl·lies (vol. i). Llibres I-III. Per Joaquim Icart. 190. Aristòfanes. Comèdies (vol. v). Les tesmofòries. Les granotes. Per Manuel Balasch, Prev. 191. Cèsar. Guerra de les Gàl·lies (vol. ii). Llibres IV-VI. Per Joaquim Icart. 192. Epicur. Lletres. Per Montserrat Jufresa. 193. Virgili. Eneida (vol. ii). Per Miquel Dolç.
12 COLECCIO (250-264).indd 257
22/11/13 13:00
194. Palèfat. Històries increïbles. Per Enric Roquet. 195. Cèsar. Guerra de les Gàl·lies (vol. iii i últim). Llibres VII-VIII. Per Joaquim Icart. 196. Hipòcrates. Tractats mèdics (vol. ii). Aires, aigües i llocs. El pronòstic. L’antiga medicina. Per Josep Alsina i Eulàlia Vintró. 197. Aristòfanes. Comèdies (vol. vi i últim). Les assembleistes. Plutus. Per Manuel Balasch, Prev. 198. Ovidi. Art amatòria. Per Jordi Pérez Durà i Miquel Dolç. 199. Virgili. Eneida (vol. iii). Per Miquel Dolç. 200. Xenofont. L’expedició dels deu mil (vol. ii). Per Francesc J. Cuartero. 201. Virgili. Eneida (vol. iv i últim). Per Miquel Dolç. 202. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. vi). Llibre VI. Per Manuel Balasch, Prev. 203. Horaci. Odes i epodes (vol. i). Per Josep Vergés. 204. Cèsar. Comentaris de la Guerra Civil (vol. ii i últim). Llibres II-III. Per Josep M. Morató. 205. Cal·límac. Epigrames. Per Pere Villalba. 206. Ovidi. Remeis a l’amor. Cosmètics per a la cara. Per Jordi Pérez Durà i Miquel Dolç. 207. Prudenci. Prefaci. Llibre d’himnes de cada dia. Per Maurice P. Cunningham, Nolasc Rebull i Miquel Dolç. 208. Xenofont. L’expedició dels deu mil (vol. iii). Per Francesc J. Cuartero. 209. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. vii). Llibre VII. Per Manuel Balasch, Prev. 210. Florus. Gestes dels romans (vol. i). Llibre I. Per Joaquim Icart. 211. Isòcrates. Discursos (vol. ii). Panegíric. Filip. Per Joan Castellanos. 212. Prudenci. Natura de Déu. Origen del pecat. Combat espiritual. Per Maurice P. Cunningham, Nolasc Rebull i Miquel Dolç. 213. Longus. Dafnis i Cloe. Per Jaume Berenguer i Francesc J. Cuartero. 214. Florus. Gestes dels romans (vol. ii i últim). Llibre II (i apèndix: Virgili, ¿orador o poeta?). Per Joaquim Icart. 215. Polibi. Història (vol. viii). Llibres XIII-XVI. Per Manuel Balasch, Prev. 216. Horaci. Odes i epodes (vol. ii i últim). Per Josep Vergés. 217. Parteni de Nicea. Dissorts d’amor. Per Francesc J. Cuartero. 218. Apèndix Virgiliana (vol. i). Imprecacions. <Lídia>. El mosquit. L’Etna. La tavernera. Per Miquel Dolç. 219. Polibi. Història (vol. ix). Llibres XVIII-XXI. Per Manuel Balasch, Prev. 220. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. viii). Llibre VIII. Per Manuel Balasch, Prev. 221. Hipòcrates. Tractats mèdics (vol. iii). Sobre la naturalesa de l’home. Epidèmies I i III. Per Josep Alsina. 222. Prudenci. Contra Símmac. Per Maurice P. Cunningham, Nolasc Rebull i Miquel Dolç. 223. Plató. Diàlegs (vol. vi). El Convit. Per Eulàlia Presas. 224. Polibi. Història (vol. x). Llibres XXII-XXIX. Per Manuel Balasch, Prev. 225. Ovidi. Pòntiques (vol. i). Per Carme Boyé.
12 COLECCIO (250-264).indd 258
22/11/13 13:00
226. Apèndix Virgiliana (vol. ii i últim). Elegia a Mecenas. L’agró. Minúcies. L’almadroc. Del capteniment de l’home bo. Del sí i del no. De la naixença de les roses. Per Miquel Dolç. 227. Isop. Faules (vol. i). Per Francesc J. Cuartero i Montserrat Ros. 228. Polibi. Història (vol. xi). Llibres XXX-XXXVII. Per Manuel Balasch, Prev. 229. Prudenci. Llibre de les corones (I-IX). Per Maurice P. Cunningham, Nolasc Rebull i Miquel Dolç. 230. Prudenci. Llibre de les corones (X-XIV). Rètols d’històries. Dels seus opuscles. Per Maurice P. Cunningham, Nolasc Rebull i Miquel Dolç. 231. St. Basili el Gran. Als joves, sobre la utilitat de la literatura grega. Per Josep O’Callaghan. 232. Demòstenes. Discursos polítics (vol. i). Contra Androció. Contra Lèptines. Per Juli Pallí. 233. St. Pere Crisòleg. Sermons (vol. i). Per Alexandre Olivar i Jaume Fàbregas. 234. Demòstenes. Discursos polítics (vol. ii). Contra Timòcrates. Per Juli Pallí. 235. Ovidi. Pòntiques (vol. ii i últim). Per Carme Boyé. 236. Demòstenes. Discursos polítics (vol. iii). Contra Mídias. Per Juli Pallí. 237. Egèria. Pelegrinatge*. Per Sebastià Janeras. 238. Egèria. Pelegrinatge**. Per Sebastià Janeras. 239. Plató. Diàlegs (vol. viii). Gòrgias. Per Manuel Balasch, Prev. 240. Demòstenes. Discursos polítics (vol. iv). Contra Aristòcrates. Per Juli Pallí. 241. Aviè. Periple (Ora maritima). Per Pere Villalba. 242. Demòstenes. Discursos polítics (vol. v). Sobre l’ambaixada fraudulenta. Per Juli Pallí. 243. Polibi. Història (vol. xii i últim). Llibres XXXVIII-XXXIX. Per Manuel Balasch, Prev. 244. Consenci. Correspondència amb sant Agustí (vol. i). Per Josep Amengual, Prev. 245. Quintilià. Institució Oratòria (vol. iii). Llibres III-IV. Per Jordi Pérez Durà i Miquel Dolç. 246. [Cèsar]. Guerra d’Alexandria. Per Joaquim Icart i Miquel Dolç. 247. St. Pere Crisòleg. Sermons (vol. ii). Per Alexandre Olivar i Jaume Fàbregas. 248. Demòstenes. Discursos polítics (vol. vi). Sobre la corona. Per Juli Pallí. 249. Trifiodor. La presa de Troia. Per Francesc J. Cuartero. 250. Plató. Diàlegs (vol. ix). Fedre. Per Manuel Balasch, Prev. 251. [Cèsar]. Guerra d’Àfrica. Guerra d’Hispània. Per Joaquim Icart i Miquel Dolç. 252. Demòstenes. Discursos polítics (vol. vii i últim). Contra Aristogíton I-II. Per Juli Pallí. 253. Aulus Gel·li. Les nits àtiques (vol. iii). Llibres VI-IX. Per Vicent Ferrís i Miquel Dolç. 254. Ciceró. La naturalesa dels déus (vol. i). Per Joan M. del Pozo. 255. Ciceró. Discursos (vol. xii). Defensa de Publi Sul·la. Defensa de Luci Flac. Per Dolors Condom.
12 COLECCIO (250-264).indd 259
22/11/13 13:00
256. Sidoni Apol·linar. Poemes (vol. i). Per Joan Bellès. 257. Isop. Faules (vol. ii i últim). Per Francesc J. Cuartero i Montserrat Ros. 258. Plató. Diàlegs (vol. x). La República (llibres I-IV). Per Manuel Balasch, Prev. 259. Demòstenes. Discursos civils (vol. i). Contra Àfob I-III. Contra Onètor I-II. Per Juli Pallí. 260. St. Gregori el Gran. Diàlegs (vol. i). Per Narcís Xifra, Prev. 261. Llucià. Obres (vol. ii). Nigrí. Demònax. Subhasta de vides. Anacarsis. Menip. Per Montserrat Jufresa i Francesca Mestre. 262. Catul. Poesies (2.a ed.). Per Antoni Seva i Josep Vergés. 263. Plató. Diàlegs (vol. xi). La República (llibres V-VII). Per Manuel Balasch, Prev. 264. Apici. L’art de la cuina (vol. i). Per Joan Gómez Pallarès. 265. Demòstenes. Discursos civils (vol. ii). Contra Zenòtemis. Contra Apaturi. Contra Formió. Contra Làcrit. A favor de Formió. Contra Pantènet. Contra Nausímac i Xenopites. Per Juli Pallí. 266. St. Pere Crisòleg. Sermons (vol. iii). Per Alexandre Olivar i Jaume Fàbregas. 267. Ovidi. Fastos (vol. i). Per Miquel Dolç i Jaume Medina. 268. Consenci. Correspondència amb sant Agustí (vol. ii). Per Josep Amengual, Prev. 269. St. Gregori el Gran. Diàlegs (vol. ii). Per Narcís Xifra, Prev. 270. Agustí d’Hipona. Dels acadèmics*. Per Josep Batalla. 271. Agustí d’Hipona. Dels acadèmics**. Per Josep Batalla. 272. Isòcrates. Discursos (vol. iii). Arquidam. Areopagític. Sobre la pau. Per Joan Castellanos. 273. Plató. Diàlegs (vol. xii). La República (llibres VIII-X). Per Manuel Balasch, Prev. 274. Col·lut. El rapte d’Hèlena. Per Francesc J. Cuartero. 275. Euforió de Calcis. Poemes i fragments. Per Josep Antoni Clua. 276. Sidoni Apol·linar. Poemes (vol. ii i últim). Per Joan Bellès. 277. Venanci Fortunat. Poesies (vol. i). Per Josep Pla i Agulló. 278. Plató. Diàlegs (vol. xiii). Parmènides. Per Manuel Balasch, Prev. 279. Ciceró. Discursos (vol. xiii). Defensa de Luci Licini Murena. Defensa d’Àrquias. Per Joaquim Icart. 280. Demòstenes. Discursos civils (vol. iii). Contra Beot I-II. Contra Espúdias. Contra Fenip. Contra Macàrtat. Contra Leòcares. Contra Estèfan I-II. Per Juli Pallí. 281. Demòstenes. Discursos civils (vol. iv). Contra Everg i Mnesibul. Contra Olimpiodor. Contra Timoteu. Contra Pòlicles. Sobre la corona trieràrquica. Contra Cal·lip. Contra Nicòstrat. Contra Conó. Per Juli Pallí. 282. Demòstenes. Discursos civils (vol. v i últim). Contra Càl·licles. Contra Dionisiodor. Contra Eubúlides. Contra Teòcrines. Contra Neera. Per Juli Pallí. 283. Píndar. Odes (vol. iii). Olímpiques I-XIV. Per Manuel Balasch, Prev. i Josep M. Gómez Pallarès. 284. Píndar. Odes (vol. iv). Pítiques I-XII. Per Manuel Balasch, Prev. i Josep M. Gómez Pallarès.
12 COLECCIO (250-264).indd 260
22/11/13 13:00
285. Píndar. Odes (vol. v). Nèmees I-XI. Ístmiques I-IX. Per Manuel Balasch, Prev. i Josep M. Gómez Pallarès. 286. [Anònim]. Regla del mestre (vol. i). Per Ventura Sella. 287. St. Pere Crisòleg. Sermons (vol. iv). Per Alexandre Olivar i Jaume Fàbregas. 288. [Anònim]. Regla del mestre (vol. ii i últim). Per Ventura Sella. 289. Píndar. Fragments (vol. vi). Per Manuel Balasch, Prev. i Josep Gómez Pallarès. 290. Plató. Diàlegs (vol. xiv). Teetet. Per Manuel Balasch, Prev. 291. Aristòtil. Ètica nicomaquea (vol. i). Per Josep Batalla. 292. Aristòtil. Ètica nicomaquea (vol. ii i últim). Per Josep Batalla. 293. Ciceró. Discursos (vol. xi). Discurs de gratitud al senat. Discurs de gratitud al poble. Sobre la seva casa. Sobre la resposta dels harúspexs. Per Dolors Condom. 294. Claudià. El rapte de Prosèrpina. Per Àngels Calderó i Antoni Seva. 295. Aristòtil. Història dels animals (vol. i). Per Juli Pallí. 296. Aristòtil. Història dels animals (vol. ii). Per Juli Pallí. 297. Aristòtil. Història dels animals (vol. iii i últim). Per Juli Pallí. 298. Licòfron de Calcis. Alexandra. Per Josep Antoni Clua. 299. Arat. Fenòmens. Per Jaume Almirall. 300. Plató. Diàlegs (vol. xv). El sofista. Per Manuel Balasch, Prev. 301. Plató. Diàlegs (vol. xvi). El polític. Per Manuel Balasch, Prev. 302. Sidoni Apol·linar. Lletres (vol. i). Per Joan Bellès. 303. Ovidi. Fastos (vol. ii i últim). Per Jaume Medina. 304. Benet de Núrsia. La regla dels monjos. Per Ventura Sella. 305. Plató. Diàlegs (vol. xvii). Fileb. Per Manuel Balasch, Prev. 306. Arquimedes. Mètode. Per Joan Vaqué i Pedro Miguel González Urbaneja. 307. Sidoni Apol·linar. Lletres (vol. ii). Per Joan Bellès. 308. Ciceró. Cató el Vell (De la vellesa). Per Pere Villalba. 309. Orígenes. Tractat dels Principis (vol. i). Per Josep Rius-Camps. 310. Orígenes. Tractat dels Principis (vol. ii i últim). Per Josep Rius-Camps. 311. Aristòtil. Categories. Per Josep Batalla. 312. Ciceró. Leli (De l’amistat). Per Pere Villalba. 313. Èsquines. Discursos (vol. i). Contra Timarc. Sobre l’ambaixada fraudulenta. Per Juli Pallí. 314. Èsquines. Discursos (vol. ii i últim). Contra Ctesifont. Cartes. Per Juli Pallí. 315. Isòcrates. Discursos (vol. iv). Evàgoras. Elogi d’Hèlena. Busiris. Per Joan Castellanos. 316. Sidoni Apol·linar. Lletres (vol. iii i últim). Per Joan Bellès. 317. Plató. Diàlegs (vol. xviii). Timeu. Crítias. Per Josep Vives. 318. St. Pere Crisòleg. Sermons (vol. v). Per Alexandre Olivar. 319. Rutili Namacià. Del seu retorn. Per Dolors Condom. 320. [Autor desconegut]. Retòrica a Herenni. Per Jaume Medina. 321. Lísias. Discursos (vol. iii i últim). Defensa d’un ciutadà acusat d’ardits contra la democràcia. Sobre l’examen d’Evandre. Contra Epícrates. Contra Èrgocles. Contra Filòcrates. Contra Nicòmac. Contra Filó. Contra Diogíton. Discurs olímpic. A favor de la Constitució tradicional d’Atenes. Discurs sobre l’amor. Fragments. Per Juli Pallí.
12 COLECCIO (250-264).indd 261
22/11/13 13:00
322. Heròdot. Història (vol. i). Llibre I. Per Manuel Balasch, Prev. 323. St. Pere Crisòleg. Sermons (vol. vi i últim). Per Alexandre Olivar. 324. Heròdot. Història (vol. ii). Llibre II. Per Manuel Balasch, Prev. 325. Gregori de Nissa. Discurs catequètic. Per Josep Vives. 326. Hipòcrates. Tractats mèdics (vol. iv). El règim de vida. Per Darío López. 327. Ignasi d’Antioquia. Cartes (vol. i). Per Josep Rius-Camps. 328. Ignasi d’Antioquia. Cartes (vol. ii i últim). Per Josep Rius-Camps. 329. Ciceró. Discursos (vol. xx). Filípiques i-ii. Per Joan Bellès. 330. Titus Livi. Història de Roma (vol. i). Llibre I. Per Antonio Fontán i Antoni Cobos. 331. Quintilià. Institució oratòria (vol. iv). Llibre V. Per Jordi Pérez Durà. 332. Boeci. Consolació de la Filosofia. Per Valentí Fàbrega. 333. Quintilià. Institució oratòria (vol. v). Llibre VI. Per Jordi Pérez Durà. 334. Xenofont. Cinegètic. Per Guillem Gracià. 335. Macrobi. Les Saturnals (vol. i). Llibre I. Per Pere J. Quetglas i Jordi Raventós. 336. Ciceró. Discursos (vol. xxi). Filípiques IIi-iX. Per Joan Bellès. 337. Ciceró. La naturalesa dels déus (vol. ii i últim). Llibres II-III. Per Joan M. del Pozo. 338. Antifont de Ramnunt. Discursos (vol. i). Tetralogies. Per Jordi Redondo. 339. Gregori de Nissa. Homilies sobre el Càntic dels Càntics (vol. i). Homilies I-VII. Per Josep Vives. 340. Gregori de Nissa. Homilies sobre el Càntic dels Càntics (vol. ii i últim). H omilies VIII-XV. Per Josep Vives. 341. Macrobi. Les Saturnals (vol. ii). L libres II-IV. Per Jordi Raventós. 342. Sèneca. Apocolocintosi del diví Claudi. Epigrames. P er Joan Mariné Isidro. 343. Ciceró. Discursos (vol. xxii i últim). Filípiques X-XiV. Per Joan Bellès. 344. Antifont de Ramnunt. Discursos (vol. ii i últim). Contra la seva madrastra, per emmetzinament. Sobre l’assassinat d’Herodes. Sobre el coreuta. Per Jordi Redondo. 345. Eratòstenes de Cirene. Catasterismes. Per Jordi Pàmias. 346. Macrobi. Les Saturnals (vol. iii). Llibre V. Per Jordi Raventós. 347. Gregori de Nissa. Homilies sobre el Parenostre. Homilies sobre les Benaurances. Per Josep Vives. 348. Corinna de Tànagra. Testimonis i fragments. Per Ricard Torres, Margalida Capellà i Jaume Pòrtulas. 349. Ciceró. Discursos (vol. xiv). Defensa de Publi Sesti. Per Joan Bellès. 350. Homer. Ilíada (vol. i). Cants I-IV. Per Francesc J. Cuartero, Montserrat Ros i Joan Alberich. 351. Antifont. Testimonis i fragments. Per Àlvar F. Ortolà i Guixot. 352. Aristòtil. Qüestions mecàniques. Per Albert Presas i Joan Vaqué. 353. Heròdot. Història (vol. iii). Llibre III. Per Joaquim Gestí. 354. Ciceró. La República. Per Joan M. del Pozo. 355. Andòcides. Discursos (vol. i). Sobre els misteris. Per Jordi Redondo. 356. Gregori de Nissa. La virginitat. Per Josep Vives.
12 COLECCIO (250-264).indd 262
22/11/13 13:00
357. Macrobi. Les Saturnals (vol. iv i últim). Llibres VI-VII. Per Jordi Raventós. 358. Homer. Ilíada (vol. ii). Cants V-VIII. Per Francesc J. Cuartero, Montserrat Ros i Joan Alberich. 359. Andòcides. Discursos (vol. ii i últim). Sobre el seu retorn. Sobre el tractat de pau amb els lacedemonis. Contra Alcibíades. Fragments. Per Jordi Redondo. 360. Pseudo-Cebrià. Poemes. Per Josep M. Escolà. 361. Heròdot. Història (vol. iv). Llibre IV. Per Joaquim Gestí. 362. Xenofont. Ciropèdia (vol. ii). Llibres II-IV. Per Núria Albafull. 363. Titus Livi. Història de Roma (vol. xi). Llibre XXI. Per Jordi Avilés. 364. Gregori de Nissa. Obres ascètiques. La professió del cristià. La perfecció. Vida de Macrina. Per Josep Vives. 365. Ferecides d’Atenes. Històries (vol. i). Testimonis. Fragments (1-80). Per Jordi Pàmias. 366. Heròdot. Història (vol. v). Llibre V. Per Joaquim Gestí. 367. Ferecides d’Atenes. Històries (vol. ii i últim). Fragments (81-180A). Per Jordi Pàmias. 368. Introducció a la Ilíada. Per Jaume Pòrtulas. 369. Alexis. Fragments de comèdies. Per Rubén Montañés Gómez. 370. Ciceró. Discursos (vol. xv). Contra Publi Vatini. Defensa de Marc Celi. Per Joan Bellès i Julio Granadero. 371. Quintilià. Institució oratòria (vol. vi). Llibre VII. Per Jordi Pérez Durà. 372. Heròdot. Història (vol. vi). Llibre VI. Per Joaquim Gestí. 373. Aristènet. Lletres d’amor. Per Joan Pagès. 374. Plató. Cartes. Per Raül Garrigasait Colomés. 375. Homer. Ilíada (vol. iii). Cants IX-XII. Per Francesc J. Cuartero, Montserrat Ros i Joan Alberich. 376. Marc Pacuvi. Tragèdies. Per Esther Artigas. 377. Estaci. Aquil·leida. Fragment de la Guerra de Germània. Per PereEnric Barreda. 378. Heròdot. Història (vol. vii). Llibre VII. Per Joaquim Gestí. 379. Homer. Odissea (vol. i). Cants I-VI. Per Carles Riba, Francesc J. Cuartero i Joan Alberich. 380. Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca (vol. i). Llibre I. Per Francesc J. Cuartero. 381. Arquimedes. Sobre l’esfera i el cilindre. Per Ramon Masià Fornos. 382. Higí. Faules (vol. i). Per Antònia Soler i Nicolau. 383. Higí. Faules (vol. ii i últim). Per Antònia Soler i Nicolau. 384. Flavi Josep. La guerra jueva (vol. i). Per Joan Ferrer Costa i JoanAndreu Martí Gebellí. 385. Homer. Odissea (vol. ii). Cants VII-XII. Per Carles Riba, Francesc J. Cuartero i Joan Alberich. 386. Heròdot. Història (vol. viii). Llibre VIII. Per Joaquim Gestí. 387. Titus Livi. Història de Roma (vol. ii). Llibre II. Per Victòria Bescós Calleja. 388. Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca (vol. ii). Llibre II. Per Francesc J. Cuartero. 389. Aviè. Fenòmens d’Arat. Per Pere Villalba i Enric Mallorquí.
12 COLECCIO (250-264).indd 263
22/11/13 13:00
390. Antoní Liberal. Recull de metamorfosis. Per Jaume Almirall i Esteban Calderón. 391. Difíl, Apol·lodor de Carist i Apol·lodor de Gela. Fragments de Comèdia Nova. Per Jordi Pérez Asensio. 392. Homer. Odissea (vol. iii). Cants XIII-XVIII. Per Carles Riba, Francesc J. Cuartero i Joan Alberich. 393. Heròdot. Història (vol. ix i últim). Llibre IX. Per Joaquim Gestí. 394. Plató. Diàlegs (vol. xix). Les lleis. Llibres I-III. Per Montserrat Camps. 395. Ciceró. Les lleis. Per Núria Gómez. 396. Ciceró. Discursos (vol. xvi). Sobre el govern de les províncies consulars. En defensa de Corneli Balb. Per Joan Bellès, Xavier Espluga i Noemí Moncunill. 397. Xenofont. Ciropèdia (vol. iii). Llibres V-VI. Per Núria Albafull. 398. Plutarc. Escrits d’ètica pràctica (Moralia) (vol. i). Sobre l’educació dels infants. Com el jove ha d’escoltar la poesia. Per Lieve Van Hoof i Àngel Martín. E N P R E P A R A C I Ó Ciceró. Les paradoxes dels estoics. Per Joan Manuel del Pozo. Homer. Odissea (vol. iv). Cants XIX-XXIV. Per Carles Riba, Francesc J. Cuartero i Joan Alberich.
12 COLECCIO (250-264).indd 264
22/11/13 13:00
12 COLECCIO (250-264).indd 265
22/11/13 13:00
12 COLECCIO (250-264).indd 266
22/11/13 13:00