Les paradoxes dels estoics, de Ciceró

ESCRIPTORS LLATINS

CICERÓ

LES PARADOXES DELS ESTOICS

BARCELONA FUNDACIÓ BERNAT METGE MMXIII

01 PLEC PARADOXES.indd 2

14/11/13 07:52

FUNDACIÓ BERNAT METGE ESCRIPTORS LLATINS TEXT I TRADUCCIÓ

CICERÓ

LES PARADOXES DELS ESTOICS

BARCELONA

01 PLEC PARADOXES.indd 3

14/11/13 07:52

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

L’edició d’aquesta obra ha comptat amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el suport de la Institució de les Lletres Catalanes Primera edició: novembre del 2013 © de la introducció, la revisió del text llatí, la traducció i les notes, Joan Manuel del Pozo, 2013 © d’aquesta edició, Editorial Alpha, 2013 © Institut Cambó, 2013 Reservats tots els drets ISBN 978-84-9859-223-8 Rústica dipòsit legal:

B. 27.080-2013

www.institutcambo.org www.editorialalpha.cat

01 PLEC PARADOXES.indd 4

14/11/13 07:52

CICERÓ

LES PARADOXES DELS ESTOICS INTRODUCCIÓ, TEXT LLATÍ REVISAT, TRADUCCIÓ I NOTES DE

JOAN MANUEL DEL POZO PROFESSOR DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA

BARCELONA FUNDACIÓ BERNAT METGE 2013

01 PLEC PARADOXES.indd 5

14/11/13 07:52

Aquest volum ha estat sotmès a les revisions de consuetud en les publicacions de la F.B.M.

01 PLEC PARADOXES.indd 6

14/11/13 07:52

INTRODUCCIÓ Data

i circumstàncies de la composició de l’obra

Aquesta obra de Ciceró, breu però intensa de fons i de formes, conté prou indicacions clares pel que fa al moment de la seva composició, i el bon coneixement que tenim de la biografia i de l’època de l’autor ens permet deduir les circums­ tàncies en què va ser escrita.

Al prefaci, on es presenten els sis textos de debat o «para­ doxes», Ciceró és ben explícit en alguns punts: primer, l’es­ ment de l’oncle del seu gran amic Brutus,1 Cató –dit el Jove, besnét de Cató el Censor, dit el Vell–, fet no en temps verbal passat com si ja hagués mort, sinó en el present que escau a algú que viu. Tenim un coneixement precís de la mort de Cató, una mort per suïcidi –acció defensada com a legítima pels estoics, dels quals és tingut com un «perfecte» seguidor–2 que es produí a Útica a mitjan abril del 46 aC, després de la batalla africana de Tapsos, en què Cèsar vencé els pompeians, que ell comandava. Amb tota seguretat, doncs, Ciceró escrivia l’obra abans d’aquesta data. L’autor aporta dos detalls més, un d’observació astronòmica elemental o popular i l’altre literari: afirma que havia rumiat l’obra quan les nits es feien més curtes,3 per tant a finals d’hivern o pels volts de l’equinocci d’entrada a la primavera, i diu al seu amic que escrivia aquest opuscle després d’haver intitulat amb el seu nom una altra 1. Par., prooem. 1.

2. Par., prooem. 2.

3. Par., prooem. 5.

02 INTRODUCCIO (007-076).indd 7

14/11/13 08:14

8

INTRODUCCIÓ

obra –el Brutus, doncs– nascuda de vetlles més llargues.4 Aquesta obra, per la seva banda, sabem que Ciceró la va es­ criure i la va situar en el moment de la guerra d’Àfrica, que s’havia iniciat al començament de l’any 46 aC; entre primers d’any, doncs, tot i que potser arrencada algun mes abans, i el 6 d’abril –data de la batalla esmentada de Tapsos– Ciceró de­ gué escriure primer el Brutus, en ple hivern, amb les seves nits llargues, i després, cap a final d’hivern o just a l’inici de la primavera, amb les nits més curtes, els Paradoxa, enviats pro­ bablement a Brutus abans que la notícia del suïcidi del seu oncle hagués arribat a Roma. La brevetat dels Paradoxa i el seu estil una mica descordat fan pensar que Ciceró els podia haver escrit perfectament en unes quantes setmanes al final de l’hivern i a l’inici de primavera del 46 aC, és a dir entre els mesos de febrer i març d’aquell any.

Hi ha, però, a les paradoxes IV i VI, dues referències segu­ res, bé que implícites o sense esment del nom, a dos perso­ natges que, havent mort força abans de la data de redacció esmentada i tinguda per bona, han generat algun dubte5 pel fet de ser redactades en temps verbal de present. Aquests per­ sonatges, que Ciceró tracta brutalment, són dos polítics ene­ mics seus, Publi Clodi, que havia estat assassinat l’any 52 aC, i Marc Crassus, mort l’any 53 al desastre de Carres, a Meso­ potàmia, contra els parts. Considerar que aquelles referències en present hagin de fer-nos situar la redacció de l’obra abans de les dues morts –sis o set anys abans, doncs– és tingut ge­ 4. Par., prooem. 5: L’obra Brutus, seu de claribus oratoribus, coneguda i citada normalment només com a Brutus. Tot i que s’ha pensat que Ciceró podia referir-se a altres obres també dedicades al seu amic en aquella mateixa època –entre el 46 i 45/44 aC– com ara De finibus bonorum et malorum, Orator, Tusculanae disputationes, De natura deorum, la menció expressa in tuo nomine apparuit genera la convicció que es tracta no d’una simple dedi­ catòria sinó del títol estricte de l’obra.

5. H. Rackham (Cicero. De oratore book III, De fato, Paradoxa Stoicorum, De partitione oratoria, Londres, Heinemann [Loeb], 1968, 253) proposa que almenys aquestes dues paradoxes haguessin estat escrites quan aquells personatges encara vivien; però això sembla poc coherent amb la unitat de l’obra.

02 INTRODUCCIO (007-076).indd 8

14/11/13 08:14

INTRODUCCIÓ

9

neralment per excessiu; primer, perquè les altres referències temporals esmentades són molt explícites i coherents i, segon, perquè el to eminentment retòric –bé que de fons filosòfic– del conjunt de l’obra justifica la llicència del fals present com a recurs per a fer més viva l’escena i més atractiva l’argumen­ tació; en aquest sentit pot dir-se que, més que de les persones reals –certament mortes en el moment d’escriure–, Ciceró parla a través seu d’uns arquetips morals sempre vigents i, com a tals, mereixedors del temps present.6 Hi hauria encara un altre motiu de dubte, però tampoc de prou força per a fer trontollar la data proposada. En aquest cas, hauria de considerar-se que l’obra fou redactada més tard perquè Ciceró fa a l’inici del De diuinatione, que ens consta com a compost a finals del 45 i primers del 44 aC, una relació dels tractats escrits fins aleshores on no figuren els Paradoxa; sí que hi figuren, en canvi, l’Hortensius, els Academica, el De finibus bonorum et malorum, les Tusculanae disputationes, el De natura deorum, el De re publica, la Consolatio, el De senectute, el Cato, el De oratore, el Brutus, l’Orator. La llista és llarga, però incompleta pel fet que tampoc no hi consta el De inuentione, obra de joventut. Les omissions es poden inter­ pretar com un simple descuit sense intenció o bé se’ls pot atribuir una voluntat de menystenir certs textos; en el cas del De inuentione, pel fet que es considera una obra composta en un moment d’immaduresa, i en el dels Paradoxa Stoicorum, potser per la seva naturalesa de combat retòric d’expressió planera, i no de tractat formal. De fet, ell mateix els menysté en certa manera en dir, primer, que s’hi explica en una forma més «popular»7 o no erudita –per tant, se suposa que sense el lluïment que tant apreciava– i, al final del prefaci, afirmant molt explícitament que no vol que el seu amic els compti en «la llista dels obsequis rebuts»;8 per tant, seria coherent que 6. Com defensen Jean Molager, Cicéron. Les Paradoxes des Stoïciens, París, Les Belles Lettres, 1971, 15 i Julio Pimentel, Cicerón. Las Paradojas de los estoicos, Mèxic, UNAM, 2000, IX. 7. Par., prooem. 5.

8. Par., prooem. 4.

02 INTRODUCCIO (007-076).indd 9

14/11/13 08:14

10

INTRODUCCIÓ

ell mateix l’exclogués d’aquella llista del De diuinatione; l’omissió, doncs, no seria raó suficient per a fonamentar una proposta de canvi de data.

Aquesta data ve precedida de molts anys de turbulència en la vida de Ciceró, fet que sens dubte determinaria el seu estat d’ànim durant molt de temps. La turbulència té diversos in­ gredients. Els més visibles i coneguts són els d’origen polític, entre els quals destacaríem la seva permanent situació de ne­ guit i dubte entre ser i aparèixer com a partidari de Pompeu o bé com a partidari de Cèsar. Ciceró mostrà una inclinació inicial pel primer; però tingué la desgràcia, per a ell molt im­ portant, que després de moltes oscil·lacions acabà vencent de­ finitivament Cèsar. Tot i que aquest va voler tractar Ciceró d’acord amb el prestigi que havia anat assolint com a advocat i polític, a la qual cosa ell s’hi va avenir temporalment, final­ ment l’orador va acabar resistint-se a l’afermament de Cèsar com a dictador amb pretensions de rei, unes aspiracions evi­ dents que a l’entendre de Ciceró i dels seus amics amenaçaven directament i greument el règim centenari consolidat a Roma, que ell estimava amb passió, el règim dit «republicà».9 El cim d’aquesta tensió fou l’assassinat de Cèsar, les idus de març del 44 aC, en el qual participà directament Brutus, però no Cice­ ró, encara que la tradició el situa com un dels principals ins­ piradors intel·lectuals de l’acció dels conjurats, que suposada­ ment fins i tot haurien cridat el seu nom en el moment de l’execució del magnicidi. Abans, però, Ciceró, en el seu mà­ xim càrrec polític com a cònsol –els anys 64-62 aC–, havia viscut trasbalsos polítics de primer ordre, com la repressió i 9. El terme republicà no pot ser entès com a sinònim exacte del nostre actual. Amb tot, tots dos tenen un punt de coincidència important, que és el rebuig a un govern vitalici d’un sol home i de la seva nissaga i la defensa, en canvi, de l’elecció periòdica dels màxims governants executius –els cònsols– i d’una cambra de notables i patricis, que era per a ells el senat, com a òrgan corporatiu dipòsit i intèrpret d’un tercer element institucional bàsic, bé que intangible: els usos i costums –els mores maiorum, o ‘costums dels antics’–.

Per a major ampliació d’aquestes consideracions, vegeu Joan Manuel del Pozo, «Introducció», Ciceró. La República, Barcelona, Fundació Bernat Met­ge, 2006.

02 INTRODUCCIO (007-076).indd 10

14/11/13 08:14

INTRODUCCIÓ

11

la dissolució de la conjuració de Catilina,10 que al mateix temps que li reportà una íntima satisfacció que exhibiria tota la vida –en ser proclamat pel poble «pare de la pàtria» i en el sentit d’autoproclamar-se repetidament «salvador de la repú­ blica romana»– l’obligà a exiliar-se, l’any 58 aC, per haver executat sumàriament molts conjurats sense respecte procedi­ mental als seus drets de ciutadans romans, que incloïen una apel·lació al poble amb una votació que ell va passar per alt.

L’exili durà un any i el retorn el va consolar de la seva de­ pressió, però aleshores va entrar en una fase de greu descon­ fiança envers tothom i de resignació, que el va dur –amb re­ trets dels seus amics– a «cantar la palinòdia» i defensar al senat una ampliació dels poders de Cèsar a la Gàl·lia; només va poder al·legar una necessària adaptació a la duresa de les circumstàncies polítiques i al fet de no disposar de cap poder efectiu. Després d’exercir amb reconeixement general el go­ vern com a procònsol de Cilícia (51-50 aC), Ciceró viu la guerra civil definitiva entre Pompeu i Cèsar; el gener del 49 Cèsar passa el Rubicó i Pompeu fuig, mentre ell intenta en va la impossible pacificació entre els dos grans. Els pompeians, als quals s’ha volgut afegir, són esclafats a Farsàlia el juny del 48 aC i Pompeu serà assassinat pocs mesos després. Ciceró torna a Bríndisi, a les ordres de Cèsar. Una conseqüència del desastre dels pompeians serà precisament el suïcidi de Cató, que hem esmentat, l’abril del 46 aC; Ciceró, que perd amics i veu créixer el domini absolut de Cèsar, entra en una fase de retirada gairebé total; serà quan, durant més de tres anys, es­ criurà la major part de la seva obra teòrica –discursos foren­ ses, doncs, a part.

Si l’ingredient polític de la turbulència fou important, tam­ bé ho va ser l’element familiar o personal. En aquesta època es divorcià de la seva primera esposa, Terència, entre altres raons perquè havia dilapidat gran part dels recursos familiars durant les seves freqüents absències; també aleshores es divor­ 10. Aquesta conjuració és tinguda com «el primer acte del gran drama polític que acabaria destruint la República», segons Claude Nicolet & Alain Michel, Cicéron, París, Éd. du Seuil, 1961, 7.

02 INTRODUCCIO (007-076).indd 11

14/11/13 08:14

12

INTRODUCCIÓ

ciava, amb connotacions de conflicte polític per culpa del seu gendre Dolabel·la, la seva estimada filla Túl·lia, que poc temps després moriria, a més, durant el part. I, encara, el seu nou matrimoni amb Publília va acabar ràpidament també en di­ vorci.

Doncs bé, independentment de l’evolució posterior d’aques­ tes turbulències, que va ser tant o més dramàtica, l’època en la qual Ciceró redacta aquesta obra és viscuda per ell en ple­ na maduresa personal, però també en un moment de greu conflictivitat pública i privada acumulada durant anys. Això permet entendre, com ell mateix justifica, la seva recerca de consol en la producció filosòfica –que inclourà, després dels Paradoxa, el De finibus bonorum et malorum també de tema moral, les Tusculanae, de temes metafísics i ètics, les Academicae, de tema epistemològic, i el De natura deorum, de tema teològic–; d’altra banda, l’estil abrupte i descordat de l’obra –que comentarem amb detall– pot trobar justificació també en l’agitació personal que expliquen les situacions descrites.

Destinatari

i objectiu

Ciceró dedica aquesta obra, com moltes altres,11 especial­ ment les d’aquests anys, al seu gran amic Marc Juni Brutus. És un amic força més jove que ell, nascut l’any 85 aC –es portaven, doncs, vint-i-un anys–; però la gran admiració i es­ tima que li professa12 passa per damunt de la distància gene­ racional i, en certa manera, la major joventut de Brutus és per a Ciceró un estímul i sobretot una esperança de futur, una esperança que ell necessita en sentir-se enfonsat pel pessimis­ me davant l’agitació dels temps i el risc d’ensulsiada de la 11. El De finibus bonorum et malorum, les Tusculanae disputationes, el De natura deorum i l’Orator. I encara, una no només dedicada a ell sinó ti­ tulada amb el seu nom, com ja s’ha indicat: Brutus, seu de claribus oratoribus, una història de l’eloqüència llatina.

12. Així ho diu amb tota claredat (Fam. IX 14, 5): «Sempre vaig estimar Brutus pel seu altíssim talent, dolcíssimes maneres i singular rectitud i ferme­ sa.»

02 INTRODUCCIO (007-076).indd 12

14/11/13 08:14

INTRODUCCIÓ

13

república romana. Brutus representa per a ell la realització del seu ideal humà i polític:13 és un gran orador, un excel·lent coneixedor de la filosofia i, especialment, un home compro­ mès a fons amb la política. Tan compromès que participarà activament en el grup dels liberatores, els qui van llevar la vida a Cèsar les idus de març del 44 aC en nom de les lliber­ tats republicanes. És interessant, però, conèixer el que ens diu Plutarc14 sobre l’extraordinària consideració social i política, pràcticament universal, de què gaudia Brutus, fins al punt que el mateix Marc Antoni el va diferenciar de la resta dels liberatores –per a ell, simplement assassins– tot remarcant que Brutus era l’únic que hauria comès un crim tan greu inspirat per una mena de bellesa i per l’excel·lència de l’acció, no pas mogut per l’ambició sinó per la virtut, mentre que tots els altres només haurien actuat per l’odi i l’enveja envers Cèsar.

Era de nissaga noble, fill de Marc Juni Brutus, més bon jurista que polític, que va morir a mans de Pompeu l’any 78 aC. Curiosament, però, serà Pompeu el polític que el seu fill defensarà després enfront de Cèsar, en veure’l com l’únic que podia aturar les seves ambicions. Després de la mort del seu pare, fou adoptat pel seu oncle Quint Servili Cepió. La seva mare, Servília, era germana de Cató d’Útica –dit així pel lloc del seu suïcidi– el «perfecte» estoic esmentat a les primeres ratlles de l’obra. La relació amb Cató era especialment inten­ sa perquè, a més del parentiu de sang, va casar-se en segones núpcies amb la seva filla Pòrcia; era, doncs, nebot i gendre seu, però sobretot era un fervent admirador del seu oncle i sogre pel seu tarannà plenament coherent amb les doctrines estoiques que professava.

La seva rica formació filosòfica i retòrica tenia diverses fonts. Una era la tradició filosòfica dita acadèmica, d’origen platònic però d’evolució no lineal sinó esqueixada en diverses 13. «Ciceró veia en Brutus la realització d’un tipus ideal de caràcter i una esperança per a la república», ens recorda Valentí Fiol en la seva «Introduc­ ció» a la segona edició de Ciceró. Brutus, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 19362, V. 14. Plutarc, Brut. XXIX.

02 INTRODUCCIO (007-076).indd 13

14/11/13 08:14

14

INTRODUCCIÓ

branques; sembla que Brutus compartia plantejaments però no s’identificava prou amb l’anomenada Acadèmia Nova, a la qual s’adscrivia amb entusiasme Ciceró,15 sinó més aviat amb l’Acadèmia Antiga o tradicional, que pretenia ser el desenvo­ lupament oficial del platonisme. Els neoacadèmics feien una interpretació menys dogmàtica, fins i tot fortament escèptica, com en el cas de Carnèades, del platonisme. L’època, però, era complexa i mòbil –d’una certa «liquidesa», per dir-ho en terminologia moderna– fins al punt que alguns autors oscil· laven al llarg de la seva vida entre uns corrents i uns altres i fins i tot entre uns sistemes i uns altres, com Antíoc d’Ascaló, que, segons Ciceró, «es feia dir acadèmic però en realitat, tan sols havent fet unes quantes modificacions, era un autèntic estoic».16 Doncs bé, Brutus, segons ens diu el mateix Ciceró,17 havia estat seguidor d’Antíoc, que en les seves disputes amb els neoacadèmics Arcesilau i Carnèades va arribar a defensar que l’estoïcisme era la veritable i genuïna continuació del pla­ tonisme.

L’obra filosòfica de Brutus s’ha perdut, però se’n coneixen alguns títols, tots de tema ètic, De uirtute, De officiis i De patientia, que suggereixen clarament, com una altra obra que va fer d’elogi del seu oncle i sogre Cató, una simpatia intel· lectual i moral envers l’estoïcisme. És, doncs, coherent que un text que Ciceró consagra a al­ gunes de les posicions morals dels estoics –encara que sigui de menor volada que altres tractats– el dediqui especialment a Brutus i el comenci amb el nom de Cató a les primeres ratlles.

Els temes proposats –les sis «paradoxes»– són de matèria i intenció estrictament morals i, com queda clar en el títol, són 15. Carlos Lévy ens recorda que des de molt jove Ciceró, després de seguir l’ensenyament de Filó de Larissa, va fer aquesta opció que «en l’Anti­ guitat era molt més que l’expressió d’una afinitat intel·lectual: comprometia l’individu sencer, constituïa una decisió existencial, significava l’entrada en una comunitat humana i la lliure acceptació de la seva decisió», (Cicero Academicus. Recherches sur les ‘Académiques’ et sur la philosophie cicéronienne, Roma–París, École Française de Rome, 1992, 629.

16. Ciceró, Ac. Pr. II 43, 132.

17. Ciceró, Fin. V 3, 8.

02 INTRODUCCIO (007-076).indd 14

14/11/13 08:14

INTRODUCCIÓ

15

propis de l’escola estoica. És un text, a més, com veurem, de formulació i d’expressivitat molt retòriques, i Brutus era uni­ versalment reconegut com un excel·lent orador: així, doncs, un filòsof amic dels estoics i excel·lent retòric apreciaria espe­ cialment la dedicatòria d’una obra moral construïda, no se­ gons el patró habitual dels tractats filosòfics, sinó amb una gran força retòrica.

L’objectiu d’aquesta obra és discutible i, de fet, discutit; no hi ha acord sobre la veritable intenció, sobre l’objectiu real­ ment i finalment volgut pel seu autor. Predomina una opinió favorable a la consideració dels Paradoxa com un simple exer­ cici retòric, opinió que es fonamenta en dos fets que no es poden negar: l’obra és breu i l’estil és indiscutiblement retò­ ric, tot i que els temes són seriosos i, per tant, podrien exigir un tractament molt més desenvolupat i «filosòfic» en el sentit més tècnic de la paraula; l’altre fet innegable és que el mateix autor parla en dos moments explícitament de la consideració menor que li mereix l’obra, que fins i tot arriba a menystenir, en desaconsellar a Brutus, com ja hem dit, de tenir-la anotada en la «llista dels obsequis»;18 també és significatiu de quina manera es va llançar a escriure-la ludens, «com aquell qui juga».19 Això porta molts autors a considerar que l’obra co­ mença i acaba en aquest joc o entreteniment d’unes nits cada cop més curtes, com si es tractés d’una simple distracció re­ tòrica després d’haver acabat d’escriure, precisament, el Brutus, el gran tractat d’història de la retòrica llatina. Només com a exemple d’una opinió prestigiosa en aquesta línia esmentem Milton Valente, autor d’una tesi esplèndida sobre l’ètica estoi­ ca en Ciceró, que diu que «els Paradoxa són força més un exercici retòric que no pas un veritable tractat filosòfic».20 Són més una cosa que l’altra, certament, però no sols una cosa i gens l’altra, perquè no es pot negar que tenen un contingut 18. Vegeu més amunt: «el menysteniment (...) la llista dels obsequis re­ buts», 9 i notes 7 i 8.

19. Par., prooem. 3.

20. Milton Valente, L’éthique stoïcienne chez Cicéron, París, Libr. SaintPaul, 1956, XV, n. 1.

02 INTRODUCCIO (007-076).indd 15

14/11/13 08:14

<PROOEMIVM>

[1] Animaduerti, Brute, saepe Catonem, auunculum tuum, cum in senatu sententiam diceret, locos graues ex philosophia tractare abhorrentes ab hoc usu forensi et publico, sed dicendo consequi tamen ut illa etiam popu-

2 in AB : om. V; diceret AB2V : -re B1

06 traduccio (088-127).indd 88

14/11/13 08:23

PREFACI

[1] Sovint t’havia dit, Brutus,1 que el teu oncle matern Cató,2 quan defensava les seves posicions al senat, tocava qüestions filosòfiques molt serioses estranyes als usos jurídics i polítics, però que amb la seva eloqüència aconseguia, malgrat tot, que semblessin d’interès acceptable3 fins i tot per al

1. Marc Juni Brutus, gran amic de Ciceró, extraordinari orador i pensador estoic, un dels principals conjurats i executors de Juli Cèsar. Vegeu la Introducció, p. 12.

2. Marc Porci Cató, el Jove –o també dit «d’Útica» pel lloc del seu suïcidi–, besnét de Cató el Vell o el Censor, considerat per Ciceró, poques línies després, com «el perfecte estoic». Persona molt respectada per Ciceró, té presència literària i veu en moltes obres seves, a més d’aquesta: al Brutus, al Cato Maior de senectute, al De officiis, al De finibus bonorum et malorum, al Pro Murena, entre altres. Vegeu la Introducció, p. 13.

3. Probabilia en el text original. Ciceró, com a bon neoacadèmic, és partidari de conceptes oberts o flexibles, que s’adaptin sense dificultat a les exigències oscil·lants o filosòfiques o simplement expressives que se li presenten a cada moment: és el cas de l’adjectiu probabilis, amb el qual juga repetidament ja des del començament d’aquesta obra; podria traduir-se sempre literalment pel nostre «probable» –amb una neta connotació lògico-estadística: ‘molt possible’–, però també per «de bon demostrar» o «ben demostrat», per «versemblant», «acceptable», «creïble», «plausible», «digne d’aprovació», «estimable» o «apreciable». Com es pot veure, la gamma de significats és àmplia i enclou matisos prou diferents, de manera que són els contextos concrets en què apareix l’adjectiu els únics que poden orientar una bona tria; una opció per al traductor és refugiar-se en un únic i sistemàtic «probable», però hem de reconèixer que per a nosaltres té un valor massa restringit a l’ús que anomenàvem lògico-estadístic, en el sentit de «possibilitat molt alta»; aquest sentit no és l’únic que sembla que Ciceró volgués en la diversitat de situacions

06 traduccio (088-127).indd 88

14/11/13 08:23

89

<PROOEMIVM>

lo probabilia uiderentur. [2] Quod eo maius est illi quam aut tibi aut nobis, quia nos ea philosophia plus utimur quae peperit dicendi copiam et in qua dicuntur ea, quae non multum discrepent ab opinione populari; Cato autem, perfectus mea sententia Stoicus, et ea sentit quae non sane probantur in uulgus, et in ea est haeresi quae nullum sequitur florem orationis neque dilatat argumentum; minutis interrogatiunculis quasi punctis, quod proposuit, efficit.

[3] Sed nihil est tam incredibile quod non dicendo fiat probabile, nihil tam horridum, tam incultum, quod non splendescat oratione et tamquam excolatur. Quod cum ita putarem, feci etiam audacius quam ille ipse de quo

5

10

2 aut (ante tibi) ABV Unam Mond. : om. Bellet. || 3 dicendi AB2V : -cedi B1 || 4 discrepent ABV : -pant dett.; ab opinione A2B : opinione V : oppinio A1 || 6 uulgus ABV Bellet. Unam : uolgus Mond. || 8 minutis ABV1 : cum mi- V2 : sed mi- dett.; interrogatiunculis A2BV : -gat uinculis A1 || 9 efficit ABV2 : -ecit V || 10 quod (ante non dicendo) AV, in ras. B

06 traduccio (088-127).indd 89

14/11/13 08:23

PREFACI

89

poble. [2] Això és de més mèrit per a ell que no per a tu o per a nosaltres, perquè nosaltres fem servir més aquella filosofia4 que ha estat mare del parlar abundós i que s’expressa de forma que no discrepa gaire de l’opinió popular; Cató, en canvi, que a parer meu és el perfecte estoic, no sols sosté posicions que no semblen gens creïbles per al poble, sinó que segueix una doctrina que menysté l’embelliment de la parla i que no desplega prou els seus arguments:5 procura assolir el seu objectiu amb mínimes qüestions, petites com un punt.6 [3] Però no hi ha res tan increïble que, tractat amb eloqüència, no es torni versemblant, ni res tan espantós o tan groller que amb un bon discurs no es torni brillant i gairebé refinat.

Com que jo pensava això, vaig gosar anar més enllà que aquell

en què el fa servir. Per això, ens permetem combinar, de vegades en línies molt properes, diversos significats, tot intentant comprendre el que volia dir a través del que diu, potser massa simplificadament per al nostre gust. Un fragment il·lustratiu d’aquesta actitud ciceroniana –definitòria de la seva filosofia– és aquest: «[Els neoacadèmics som] els que diuen que a totes les veritats hi ha unides certes falsedats amb una semblança tan gran que enmig no s’hi troba cap indici que garanteixi un judici o un assentiment; d’on també es dedueix això: que hi ha moltes coses probables que, encara que no es puguin demostrar, pel sol fet de tenir un aspecte clar i net, es constituirien en norma de vida per a l’home savi» (Nat. I, V 12, trad. de Joan M. del Pozo).

Queda clara alhora l’obertura i la importància del concepte.

4. La neoacadèmica. Una de les branques, la més escèptica, del gran tronc de la vella Acadèmia platònica. Seguidor especialment –però no exclusivament– del probabilisme de Carnèades, atribuïa la seva potència com a orador principalment al fet d’haver-se format i exercitat en aquesta filosofia, que tot ho discutia de manera permanent.

5. La mala retòrica de la majoria dels estoics és criticada sovint per Ciceró, com en aquest fragment del De orat. III 18, 66: «[Els estoics] tenen una manera d’expressar-se potser precisa i certament enginyosa, però, per a un orador, prima, inusitada, que repugna a les orelles del poble, obscura, buida, pobra, i tal, en suma, que de cap de les maneres es pot emprar davant del poble» (trad. de Salvador Galmés).

6. Aquesta forma d’expressar-se amb preguntes molt curtes i tancades o amb brevíssimes premisses de cada sil·logisme que construïen feia molt difícil rebatre’ls; a Ciceró li resulta insuportable la simplificació, que, en el fons, com el mateix Sèneca reconeixeria en una carta, era «capciosa» (Ep. 82, 23) i feia impracticable el diàleg.

06 traduccio (088-127).indd 89

18/11/13 12:27

90

<PROOEMIVM>

loquor. Cato enim dumtaxat de magnitudine animi, de continentia, de morte, de omni laude uirtutis, de diis inmortalibus, de caritate patriae Stoice solet oratoriis or­ namentis adhibitis dicere: ego tibi illa ipsa, quae uix in gymnasiis et in otio Stoici probant, ludens conieci in communes locos. [4] Quae quia sunt admirabilia contraque opinionem omnium [ab ipsis etiam paradoxa appellantur], temptare uolui possentne proferri in lucem, id est in forum, et ita dici ut probarentur, an alia quaedam essent erudita, alia popularis oratio; eoque hos locos

5

10

1 loquor A2B : locor A1 : loquimur V || 3-4 oratoriis ornamentis ABV : nullis orat- ornam- dett. : ornam- non Medio. || 4 adhibitis A2V : -betis A1B || 7 etiam A2BV : om. A1; paradoxa AB1V : mirabilia B2 || 8-9 id est in forum A2BV : idem A1 : uel in for- om. H

06 traduccio (088-127).indd 90

14/11/13 08:23

PREFACI

90

de qui us parlo. I és que Cató, a tot estirar, té per costum parlar amb certa elegància retòrica de la grandesa de l’ànima, del domini d’un mateix, de la mort, de l’enaltiment de la virtut, dels déus immortals o de l’amor de la pàtria: jo, en canvi, tot això mateix que els estoics debaten només en la tranquil· litat estudiosa dels seus gimnasis7 m’he llançat a tractar-ho, com aquell qui juga, en la forma dels llocs comuns.8 [4] Com que són qüestions de gran interès i alhora allunyades de l’opinió comuna (per això ells mateixos les anomenen paradoxes),9 em vaig decidir a fer l’intent de portar-les a la llum, és a dir al fòrum, i parlar-ne de tal manera que en la seva demostració es veiés que a més d’una forma d’explicar-se més erudita n’hi havia una altra de més popular; d’altra banda, vaig escriure sobre aquests temes amb molt de gust perquè això que ells anomenen paradoxes a mi em sembla que són sobretot matè-

7. Al mateix lloc on els atletes s’entrenaven, els filòsofs oferien lliçons i feien debats. Però més interessant que el lloc físic és la referència a la «tranquil·litat estudiosa» de l’ambient, perquè ve d’un mot com otium que, si bé inicialment havia tingut un sentit militar –el temps de pau o de descans de la guerra– va anar guanyant el valor de dedicació a afers creatius o d’interès intel·lectual, científic i artístic, de forma que tot i la connotació de quietud o tranquil·litat tenia sobretot la de creativitat, aprenentatge, estudi.

8. Els «llocs comuns» o «tòpics» de la retòrica, és a dir aquella mena d’arguments genèrics o fàcils, de bon aplicar a les més diverses situacions (Inu. II 15, 48): és a dir, en aquest context, un tractament més literari, més amè; o amb més atenció a una difusió àmplia i fàcil. Atès que ell no diu expressament que els «llocs comuns» ho siguin «de la retòrica» –tot i que és la interpretació comunament acceptada pels traductors– no s’ha de descartar que la intenció d’aquell «qui juga», com acaba de dir, vulgui despertar també, tot «jugant» amb les paraules, una connotació purament física on els «llocs comuns» s’entendrien com a espais oberts al trànsit de tota mena de gent en contrast amb els gimnasis o llocs reservats a l’esmentada tranquil·litat dels estudiosos. Tot seguit, a més, reforçaria aquesta connotació en dir que portava les qüestions al fòrum, espai de concurrència pública per excel·lència.

Anunciaria, en tot cas, una intenció més divulgadora que estrictament filosòfica, tant si es reconeix com si no la connotació física esmentada.

9. Una paradoxa, en grec, és allò que és contrari o molt diferent de l’opinió comuna, i que per tant resulta sorprenent que es defensi. Vegeu l’explicació a la Introducció, pp. 15 i 26.

06 traduccio (088-127).indd 90

14/11/13 08:23

91

<PROOEMIVM>

scripsi libentius, quod mihi ista paradoxa quae appellant maxime uidentur esse Socratica longeque uerissima.

[5] Accipies igitur hoc paruum opusculum lucubratum his iam contractioribus noctibus, quoniam illud maiorum uigiliarum munus in tuo nomine apparuit, et degustabis genus exercitationum earum quibus uti consueui, cum ea, quae dicuntur in scholis θετικά, ad nostrum hoc oratorium transfero dicendi genus. Hoc tamen opus in acceptum ut referas, nihil postulo; non enim est tale ut in arce poni possit quasi Minerua illa Phidiae, sed tamen ut ex eadem officina exisse appareat.

5

10

1 quod AB : quo V; paradoxa AV : παράδοξα B; appellant ABV : -antur dett. Medio. || 6 exercitationum AB2V : -nem B 1; earum ABV1 : mearum V2 || 7 θετικά V2 : θητ- A : -κῶς BV1Mond. || 8-9 acceptum ABV1 : apertum V2 || 9 non enim est AV : non est enim B2; ut in arce B2V2 : arte B1 : arca V1 || 10 minerua illa ABV : illa minerua Medio.; sed AV : om. B || 11 officina exisse appareat BV1Bellet. : officina exisse appareat in hac eadem figura exisse apareat ADH

06 traduccio (088-127).indd 91

14/11/13 08:23

PREFACI

91

ries de molt genuïna inspiració socràtica,10 i de lluny les més veritables.

[5] Així, doncs, espero que rebis de bon grat aquest petit opuscle rumiat durant aquestes nits ja cada dia més curtes,11 després que vaig intitular amb el teu nom aquella altra obra12 nascuda de vetlles més llargues; podràs gaudir d’aquella mena d’exercicis que jo acostumava a practicar, consistent a tractar allò que a les escoles en diuen θετικά13 a la manera del nostre estimat gènere retòric. Ara bé, no et demano pas que comptis aquesta obra en la llista d’obsequis rebuts; car no és per si­ tuar-la ben enlairada com si fos la Minerva de Fídias,14 encara que es pugui considerar sortida del mateix taller.

10. Dediquem un capítol de la Introducció a la influència socràtica que aquí s’esmenta. Vegeu pp. 30ss.

11. Primavera del 46 aC. 12. Justament anomenada Brutus, seu de claribus oratoribus.

13. En grec a l’original; són «tesis» o «afirmacions o proposicions generals», a favor i en contra de les quals s’organitzaven els debats. Vegeu la Introducció, pp. 64s.

14. Fídias, el més cèlebre dels escultors grecs de l’època clàssica (vers 500-431 aC). Aquesta gran estàtua instal·lada a l’acròpolis atenesa, de mida molt notable –sembla que d’uns nou metres d’alçada–, anomenada Athena (per als romans Minerua) promachos, fou dedicada a la commemoració de la important victòria dels grecs sobre els perses.

06 traduccio (088-127).indd 91

18/11/13 12:27

10 COLECCIO (134-148).indd 134

14/11/13 08:26

FUNDACIÓ BERNAT METGE Col·lecció dels Clàssics Grecs i Llatins INSTITUÏDA PER FRANCESC CAMBÓ Primers Directors: Joan Estelrich († 1958) - Carles Riba († 1959) Miquel Dolç († 1994) Consell

de

Direcció:

Francesc J. Cuartero, Montserrat Ros, Antoni Seva, Jaume Medina, Joan Alberich, Jaume Pòrtulas, Pere Lluís Font, Pere J. Quetglas, Ramon Guardans, Jordi Pàmias i Massana, Àlex Broch Adreça: Via Laietana, 30, 7è. - Barcelona

V O L U M S P U B L I C A T S 1. Lucreci. De la natura (vol. i). Llibres I-III. Per Joaquim Balcells (2.a ed.).

2. Corneli Nepos. Vides d’homes il·lustres. Per Manuel de Montoliu (2.a ed. a cura de Josep Vergés).

3. Xenofont. Records de Sòcrates. Per Carles Riba (2.a ed.).

4. Ciceró. Discursos (vol. i). En defensa de Quincti, de Rosci Amerí, de Rosci Comediant, de Tul·li. Per Josep M. Llovera, Prev., Joan Estelrich i Mn. Llorenç Riber.

5. Sèneca. De la ira. Per Carles Cardó, Prev.

6. Plató. Diàlegs (vol. i). Defensa de Sòcrates. Critó. Eutífron. Laques.

Per Joan Crexells (2.a ed. a cura de Carles Riba).

7. Ciceró. Brutus. Per Mn. Gumersind Alabart (2.a ed. a cura d’Eduard Valentí).

8. Ausoni. Obres (vol. i). Per Carles Riba i Mn. Antoni Navarro (2.a ed. a cura de Joan Petit).

9. Sèneca. De la brevetat de la vida. De la vida benaurada. De la providència. Per Carles Cardó, Prev.

10. Xenofont. Obres socràtiques menors. L’economia. El convit de Càl·lias. Defensa de Sòcrates. Per Carles Riba (2.a ed.).

11. Tibul. Elegies. Per Carles Magrinyà i Joan Mínguez (2.a ed. a cura de Josep Vergés).

12. Properci. Elegies. Per Joaquim Balcells i Joan Mínguez (2.a ed. a cura de Josep Vergés).

13. Plató. Diàlegs (vol. ii). Càrmides. Lisis. Protàgoras. Per Joan Crexells ­(2.a ed. a cura de Carles Riba).

10 COLECCIO (134-148).indd 135

14/11/13 08:26

14. Quint Curci. Història d’Alexandre el Gran (vol. i). Llibres I-IV. Per Manuel de Montoliu (2.a ed. a cura de Josep Vergés).

15. Plini. Història natural (vol. i). Llibres I-II. Per Marçal Olivar.

16. Sèneca. Consolacions. Per Carles Cardó, Prev.

17. Tàcit. Obres menors. Diàleg dels oradors. Agrícola. Germània. Per Francesc Martorell, Miquel Ferrà i Mn. Llorenç Riber (2.a ed. a cura d’Eduard Valentí).

18. Plutarc. Vides paral·leles (T. I). Vol. i, part 1.a: Teseu i Ròmul. Per Carles Riba (2.a ed.).

19. Aristòtil. Poètica. Constitució d’Atenes. Per Josep Farran i Mayoral (2.a ed. a cura de Josep Vergés).

20. Quint Curci. Història d’Alexandre el Gran (vol. ii). Llibres V-VII. Per Joan Estelrich i Manuel de Montoliu.

21. Plutarc. Vides paral·leles (T. II). Vol. i, part 2.a: Soló i Publícola.

Temístocles i Camil. Per Carles Riba.

22. Sèneca. Diàlegs a Serè: De la constància del savi. De la tranquil·litat de l’esperit. De l’oci. De la clemència. Per Carles Cardó, Prev.

23. Horaci. Sàtires i epístoles. Per Isidor Ribas i Mn. Llorenç Riber.

24. Pal·ladi. Història lausíaca. Per Dom Antoni Ramon.

25. Plini el Jove. Lletres (vol. i). Llibres I-IV. Per Marçal Olivar.

26. Cató. D’agricolia. Per Mn. Salvador Galmés.

27. Plutarc. Vides paral·leles (T. III). Vol. i, part 3.a: Aristides i Marc Cató. Cimó i Lucul·le. Per Carles Riba.

28. Plini el Jove. Lletres (vol. ii i últim). Llibres V-IX. Per Marçal Olivar.

29. Ovidi. Heroides. Per Adela M.a Trepat i Anna M.a de Saavedra.

30. Plutarc. Vides paral·leles (T. IV). Vol. i, part 4.a: Pèricles i Fabi ­Màxim. Nícias i Crassus. Per Carles Riba.

31. Lucreci. De la natura (vol. ii i últim). Llibres IV-VI. Per Joaquim Balcells.

32. Catul. Poesies. Per Joan Petit i Josep Vergés.

33. Ausoni. Obres (vol. ii i últim). Per Carles Riba, Mn. Antoni Navarro i Joaquim Balcells.

34. Plató. Diàlegs (vol. iii). Ió. Hípias Menor. Hípias Major. Eutidem.

Per Joan Crexells, Carles Riba i Jaume Serra Hunter (2.a ed. a cura de Carles Riba).

35. Sèneca. Lletres a Lucili (vol. i). Llibres I-V. Per Carles Cardó, Prev.

36. Plutarc. Vides paral·leles (T. V). Vol. i, part 5.a: Coriolà i Alcibíades.

Demòstenes i Ciceró. Per Carles Riba.

37. Varró. Del camp. Per Mn. Salvador Galmés.

38. Sèneca. Lletres a Lucili (vol. ii). Llibres VI-IX. Per Carles Cardó, Prev.

39. Polibi. Història (vol. i). Llibre I. Per Dom Antoni Ramon.

40. Ovidi. Les metamorfosis (vol. i). Llibres I-V. Per Adela M.a Trepat i Anna M.a de Saavedra.

41. Lísias. Discursos (vol. i). Sobre la mort d’Eratòstenes. Discurs fúnebre. Contra Simó. Per ferida amb premeditació. En favor de Càl·lias.

Contra Andòcides. A l’areòpag. Acusació contra uns coassociats. En defensa del soldat. Contra Teomnest I. Contra Teomnest II. Contra Eratòstenes. Per Joan Petit.

42. Plutarc. Vides paral·leles (T. X). Vol. iii, part 1.a: Demetri i Antoni.

Per Carles Riba.

10 COLECCIO (134-148).indd 136

14/11/13 08:26

43. Ciceró. De l’orador (vol. i). Llibre I. Per Mn. Salvador Galmés.

44. St. Cebrià. Epistolari (vol. i). Lletres I-LV. Per Josep Vergés i Mn. Tomàs Bellpuig.

45. Sèneca. Lletres a Lucili (vol. iii). Llibres X-XV. Per Carles Cardó, Prev.

46. Polibi. Història (vol. ii). Llibres II-III, i-lix. Per Dom Antoni Ramon.

47. Tàcit. Annals (vol. i). Llibres I-II. Per Ferran Soldevila.

48. Iseu. Discursos (vol. i). Sobre l’herència de Cleònim. Sobre l’herència de Mènecles. Sobre l’herència de Pirros. Sobre l’herència de Nicòstrat.

Sobre l’herència de Diceògenes. Sobre l’herència de Filoctèmon. Per Josep Vergés.

49. Ovidi. Les metamorfosis (vol. ii). Llibres VI-X. Per Adela M.a Trepat i Anna M.a de Saavedra.

50. Apuleu. Les metamorfosis (vol. i). Llibres I-V. Per Marçal Olivar.

51. Aulus Gel·li. Les nits àtiques (vol. i). Llibres I-II. Per Cebrià Montserrat, Prev.

52. Plutarc. Vides paral·leles (T. XI). Vol. iii, part 2.a: Pirros i Mari.

Aratos. Per Carles Riba.

53. Apuleu. Les metamorfosis (vol. ii i últim). Llibres VI-XI. Per Marçal Olivar.

54. Ciceró. De l’orador (vol. ii). Llibre II. Per Mn. Salvador Galmés.

55. St. Cebrià. Epistolari (vol. ii i últim). Lletres LVI-LXXXI. Per Josep Vergés i Mn. Tomàs Bellpuig.

56. Iseu. Discursos (vol. ii i últim). Sobre l’herència d’Apol·lodor. Sobre ­l’herència de Ciró. Sobre l’herència d’Astífil. Sobre l’herència d’Aristarc. Sobre l’herència d’Hàgnias. En defensa d’Eufilet. Fragments. Per Josep Vergés.

57. Sèneca. Lletres a Lucili (vol. iv i últim). Llibres XVI-XX. Per Carles Cardó, Prev.

58. Apuleu. Apologia. Flòrides. Per Marçal Olivar.

59. Plutarc. Vides paral·leles (T. XII). Vol. iii, part 3a: Artaxerxes. Agis i Cleòmenes. Tiberi i Gaius Grac. Per Carles Riba.

60. Demòstenes. Arengues (vol. i). Sobre les simmòries. Pels megalopolites. Primera Filípica. Per la llibertat dels rodis. Sobre l’organització ­financera. Olintíaques. Per M. R. Guastalla i Joan Petit.

61. Plini el Jove. Panegíric. Per Marçal Olivar.

62. Ovidi. Les metamorfosis (vol. iii i últim). Llibres XI-XV. Per Adela M.a Trepat i Anna M.a Saavedra.

63. Plini el Jove. Correspondència amb Trajà. Per Marçal Olivar.

64. Èsquil. Tragèdies (vol. i). Les suplicants. Els perses. Per Carles Riba.

65. Ciceró. De l’orador (vol. iii i últim). Llibre III. Per Mn. Salvador Galmés.

66. Plutarc. Vides paral·leles (T. XIII). Vol. iii, part 4.a: Licurg i Numa.

Lisandre i Sul·la. Per Carles Riba.

67. Èsquil. Tragèdies (vol. ii). Els set contra Tebes. Prometeu encadenat.

Per Carles Riba.

68. Sèneca. Dels beneficis (vol. i). Llibres I-IV. Per Carles Cardó, Prev.

69. Plutarc. Vides paral·leles (T. XIV). Vol. iii, part 5.a: Agesilau i Pompeu. Per Carles Riba.

70. Lísias. Discursos (vol. ii). Contra Agorat. Contra Alcibíades per abandó de reng. Contra Alcibíades per refús de servir. En defensa de Man-

10 COLECCIO (134-148).indd 137

14/11/13 08:26

71.

72.

73.

74.

75.

76.

77.

78.

79.

80.

81.

82.

83.

84.

85.

86.

87.

88.

89.

90.

91.

92.

93.

94.

95.

titeu, en un examen. Per una confiscació. Sobre la confiscació de béns del germà de Nícias. Sobre els béns d’Aristòfanes. En favor de Polístrat. Defensa d’un desconegut acusat de suborn. Contra els bladers.

Contra Pancleó. Per l’invàlid. Per Joan Petit.

Plaute. Comèdies (vol. i). Amfitrió. La comèdia dels ases. Per Marçal Olivar. Èsquil. Tragèdies (vol. iii i últim). L’Orestea. Per Carles Riba.

Aulus Gel·li. Les nits àtiques (vol. ii). Llibres III-V. Per Cebrià Montserrat, Prev. i Marçal Olivar.

Plutarc. Vides paral·leles (T. VI). Vol. ii, part 1.a: Foció i Cató el Jove. Dió i Brutus. Per Carles Riba.

Polibi. Història (vol. iii). Llibres III, lx-cxviii - IV, i-xxxvii. Per Dom Antoni Ramon.

Plaute. Comèdies (vol. ii). La comèdia de l’olla. Les baquis. Per Marçal Olivar.

Quint Curci. Història d’Alexandre el Gran (vol. iii i últim). Llibres VIII-X. Per Josep Vergés i Manuel de Montoliu.

Plaute. Comèdies (vol. iii). Els captius. Càsina. Per Marçal Olivar.

Polibi. Història (vol. iv). Llibres IV (xxxviii-lxxxvii) i V. Per Dom Antoni Ramon.

Terenci. Comèdies (vol. i). Àndria. El botxí de si mateix. Per Pere Coromines i Joan Coromines.

Plutarc. Vides paral·leles (T. VII). Vol. ii, part 2.a: Emili Paulus i ­Timoleont. Èumenes i Sertori. Per Carles Riba.

Plaute. Comèdies (vol. iv). La comèdia del cistellet. El corc. Per Marçal Olivar.

Plutarc. Vides paral·leles (T. VIII). Vol. ii, part 3.a: Filopemen i Titus Flaminí. Pelòpidas i Marcel. Per Carles Riba.

Ciceró. Dels deures (vol. i). Llibre I. Per Eduard Valentí (2.a ed.).

Plutarc. Vides paral·leles (T. IX). Vol. ii, part 4.a: Alexandre i Cèsar.

Per Carles Riba.

Ciceró. Dels deures (vol. ii i últim). Llibres II-III. Per Eduard Valentí.

Plaute. Comèdies (vol. v). Epídic. Els dos Menecmes. Per Marçal Olivar.

Plutarc. Vides paral·leles (T. XV). Apèndix: Galba i Otó. Índexs generals i esmenes. Per Carles Riba.

Ciceró. Discursos (vol. ii). Contra Quint Cecili, Primera acció contra Verres. Segona acció: La pretura urbana. Per Mn. Llorenç Riber i Josep Vergés.

Ciceró. Tusculanes (vol. i). Llibres I-II. Per Eduard Valentí.

Plaute. Comèdies (vol. vi). El mercader. El militar fanfarró. Per Marçal Olivar.

Marcial. Epigrames (vol. i). Espectacles. Llibres I-IV. Per Miquel Dolç.

Tàcit. Històries (vol. i). Llibre I. Per Marià Bassols de Climent i Josep M.a Casas i Homs.

Ciceró. Tusculanes (vol. ii). Llibres III-IV. Per Eduard Valentí.

Tàcit. Històries (vol. ii). Llibre II. Per Marià Bassols de Climent i ­Josep M.a Casas i Homs.

10 COLECCIO (134-148).indd 138

14/11/13 08:26

96. Ciceró. Tusculanes (vol. iii i últim). Llibre V. Per Eduard Valentí.

97. Demòstenes. Arengues (vol. ii). Sobre la pau. Segona filípica. Sobre ­l’Halonnès. Sobre la qüestió del Quersonès. Tercera filípica. Per Joan Petit.

98. Ciceró. Discursos (vol. iii). Segona acció contra Verres: La pretura de Sicília. Per Mn. Llorenç Riber i Josep Vergés.

99. Ciceró. Discursos (vol. iv). Segona acció contra Verres: El blat. Per Mn. Llorenç Riber i Josep Vergés.

100. Sòfocles. Tragèdies (vol. i). Les dones de Traquis. Antígona. Per Carles Riba.

101. Plaute. Comèdies (vol. vii). L’ànima en pena. Per Marçal Olivar.

102. Demòstenes. Arengues (vol. iii i últim). Quarta filípica. Lletra de ­Filip. Rèplica a la lletra de Filip. Sobre el tractat amb Alexandre. Per Joan ­Petit.

103. Marcial. Epigrames (vol. ii). Llibres V-VII. Per Miquel Dolç.

104. Plató. Diàlegs (vol. iv). Cràtil. Menexen. Per Jaume Olives.

105. Plaute. Comèdies (vol. viii). El persa. El cartaginès. Per Marçal ­Olivar.

106. Ciceró. Discursos (vol. v). Segona acció contra Verres: Les imatges.

Per Josep Vergés.

107. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. i). Llibre I. Per Jaume Berenguer.

108. Ciceró. Discursos (vol. vi). Segona acció contra Verres: Els suplicis.

Per Josep Vergés.

109. Sèneca. Dels beneficis (vol. ii i últim). Llibres V-VII. Per Carles Cardó, Prev.

110. Plaute. Comèdies (vol. ix). Psèudolus. Per Marçal Olivar.

111. Plaute. Comèdies (vol. x). Rudens. Per Marçal Olivar.

112. Persi. Sàtires. Per Miquel Dolç.

113. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. ii). Llibre II. Per Jaume Berenguer.

114. Marcial. Epigrames (vol. iii). Llibres VIII-X. Per Miquel Dolç.

115. Ciceró. Discursos (vol. vii). Defensa de Marc Fontei. Defensa d’Aulus Cecina. Per Josep Vergés.

116. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. iii). Llibre III. Per Jaume Berenguer.

117. Virgili. Bucòliques. Per Miquel Dolç.

118. Plaute. Comèdies (vol. xi). Esticus. Les tres monedes. Per Marçal Olivar.

119. Plató. Diàlegs (vol. v). Menó. Alcibíades. Per Jaume Olives.

120. Terenci. Comèdies (vol. ii). L’eunuc. Per Pere Coromines i Joan Coromines.

121. Sèneca. Qüestions naturals (vol. i). Llibres I-II. Per Carles Cardó, Prev.

122. Sèneca. Qüestions naturals (vol. ii). Llibres III-IV. Per Carles Cardó, Prev.

123. Tàcit. Històries (vol. iii). Llibre III. Per Marià Bassols de Climent i Miquel Dolç.

124. Píndar. Odes (vol. i). Olímpiques I-V. Per Joan Triadú.

125. Estaci. Silves (vol. i). Llibre I. Per Guillem Colom i Miquel Dolç.

10 COLECCIO (134-148).indd 139

14/11/13 08:26

126. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. iv). Llibre IV. Per Jaume Berenguer.

127. Terenci. Comèdies (vol. iii). Formió. Per Pere Coromines i Joan Coromines.

128. Estaci. Silves (vol. ii). Llibres II-III. Per Guillem Colom i Miquel Dolç.

129. Píndar. Odes (vol. ii). Olímpiques VI-XIV. Per Joan Triadú.

130. Sòfocles. Tragèdies (vol. ii). Àiax. Èdip rei. Per Carles Riba.

131. Marcial. Epigrames (vol. iv). Llibres XI-XII. Per Miquel Dolç.

132. Sèneca. Qüestions naturals (vol. iii i últim). Llibres V-VII. Per Carles Cardó, Prev.

133. Marcial. Epigrames (vol. v i últim). Per Miquel Dolç.

134. Terenci. Comèdies (vol. iv). La sogra. Els germans. Per Joan Coromines.

135. Estaci. Silves (vol. iii i últim). Llibres IV-V. Per Guillem Colom i Miquel Dolç.

136. Plaute. Comèdies (vol. xii i últim). El malcarat. La maleta. Per Marçal Olivar.

137. Tertul·lià. Apologètic. Per Fèlix Senties i Miquel Dolç.

138. Juvenal. Sàtires (vol. i). Per Manuel Balasch, Prev.

139. Juvenal. Sàtires (vol. ii i últim). Per Manuel Balasch, Prev.

140. Sòfocles. Tragèdies (vol. iii). Electra. Filoctetes. Per Carles Riba.

141. Teòcrit. Idil·lis (vol. i). Per Josep Alsina.

142. Quintilià. Institució oratòria (vol. i). Llibre I. Per Josep M.a Casas i Homs.

143. Ciceró. Discursos (vol. viii). Sobre el comandament de Gneu Pompeu.

Defensa d’Aulus Cluenci. Per Josep Vergés.

144. Plató. Diàlegs (vol. vii). Fedó. Per Jaume Olives.

145. Baquílides. Odes. Per Manuel Balasch, Prev.

146. Tàcit. Històries (vol. iv i últim). Llibres IV-V. Per Marià Bassols de Climent i Miquel Dolç.

147. Sal·lusti. La conjuració de Catilina. Per Joaquim Icart.

148. Teòcrit. Idil·lis (vol. ii i últim). Per Josep Alsina.

149. Polibi. Història (vol. v). Llibres VI-VIII. Per Manuel Balasch, Prev.

150. Virgili. Geòrgiques. Per Miquel Dolç.

151. Quintilià. Institució oratòria (vol. ii). Llibre II. Per Josep M.a Casas i Homs.

152. Sal·lusti. La guerra de Jugurta. Per Joaquim Icart.

153. Sòfocles. Tragèdies (vol. iv i últim). Èdip a Colonos. Els sàtirs rastrejadors. Per Carles Riba i Manuel Balasch, Prev.

154. Ciceró. Discursos (vol. ix). Sobre la llei agrària. Defensa de Gai ­Rabiri. Per Josep Vergés.

155. Tàcit. Annals (vol. ii). Llibres III-IV. Per Miquel Dolç.

156. Xenofont. Ciropèdia (vol. i). Llibre I. Per Núria Albafull.

157. Ovidi. Tristes (vol. i). Llibres I-II. Per Carme Boyé i Miquel Dolç.

158. Polibi. Història (vol. vi). Llibres IX-X. Per Manuel Balasch, Prev.

159. Eurípides. Tragèdies (vol. i). Alcestis. Per Josep Alsina.

160. Ovidi. Tristes (vol. ii i últim). Llibres III-V. Per Carme Boyé i Miquel Dolç.

10 COLECCIO (134-148).indd 140

14/11/13 08:26

161. Llucià. Obres (vol. i). Diàlegs dels déus. Diàlegs marins. Per Mont­ serrat Jufresa.

162. Suetoni. Vides dels dotze cèsars (vol. i). Cèsar. Per Joaquim Icart.

163. Xenofont. Opuscles (vol. i). Hieró. Agesilau. La República dels lacedemonis. Per Teresa Sempere.

164. Xenofont d’Efes. Efesíaques. Per Carles Miralles.

165. Suetoni. Vides dels dotze cèsars (vol. ii). August. Per Joaquim Icart.

166. Tàcit. Annals (vol. iii). Llibres V-VI, XI. Per Miquel Dolç.

167. Polibi. Història (vol. vii). Llibres XI-XII. Per Manuel Balasch, Prev.

168. Xenofont. L’expedició dels deu mil (vol. i). Llibres I-II. Per Francesc J. Cuartero.

169. Suetoni. Vides dels dotze cèsars (vol. iii). Tiberi. Calígula. Per Joaquim Icart.

170. Tàcit. Annals (vol. iv). Llibres XII-XIII. Per Miquel Dolç.

171. Aristòfanes. Comèdies (vol. i). Els acarnesos. Per Manuel Balasch, Prev.

172. Suetoni. Vides dels dotze cèsars (vol. iv). Claudi. Neró. Per Joaquim Icart.

173. Tàcit. Annals (vol. v). Llibres XIV-XV. Per Miquel Dolç.

174. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. v). Llibre V. Per Jaume Berenguer.

175. Herodes. Mimiambes. Per Carles Miralles.

176. Tàcit. Annals (vol. vi i últim). Llibre XVI. Per Miquel Dolç.

177. Aristòfanes. Comèdies (vol. ii). Els cavallers. Les bromes. Per Manuel Balasch, Prev.

178. Suetoni. Vides dels dotze cèsars (vol. v i últim). Galba. Otó. Vitel·li.

Vespasià. Tit. Domicià. Per Joaquim Icart.

179. Isòcrates. Discursos (vol. i). A Demonic. A Nícocles. Nícocles. Per Joan Castellanos.

180. Ovidi. Amors. Per Jordi Pérez Durà i Miquel Dolç.

181. Aristòfanes. Comèdies (vol. iii). Les vespes. La pau. Per Manuel Balasch, Prev.

182. Cal·límac. Himnes. Per Pere Villalba.

183. Virgili. Eneida (vol. i). Per Miquel Dolç.

184. Hipòcrates. Tractats mèdics (vol. i). El mal sagrat. Per Josep Alsina i Eulàlia Vintró.

185. Aristòfanes. Comèdies (vol. iv). Els ocells. Lisístrata. Per Manuel Balasch, Prev.

186. Cèsar. Comentaris de la Guerra Civil (vol. i). Llibre I. Per Josep M. Morató.

187. Sal·lusti. Apèndix (Fragments i obres espúries). Per Josep Ignasi Ciruelo.

188. Ciceró. Discursos (vol. x). Catilinàries. Per Oliveri Nortes.

189. Cèsar. Guerra de les Gàl·lies (vol. i). Llibres I-III. Per Joaquim Icart.

190. Aristòfanes. Comèdies (vol. v). Les tesmofòries. Les granotes. Per Manuel Balasch, Prev.

191. Cèsar. Guerra de les Gàl·lies (vol. ii). Llibres IV-VI. Per Joaquim Icart.

192. Epicur. Lletres. Per Montserrat Jufresa.

193. Virgili. Eneida (vol. ii). Per Miquel Dolç.

10 COLECCIO (134-148).indd 141

14/11/13 08:26

194. Palèfat. Històries increïbles. Per Enric Roquet.

195. Cèsar. Guerra de les Gàl·lies (vol. iii i últim). Llibres VII-VIII. Per Joaquim Icart.

196. Hipòcrates. Tractats mèdics (vol. ii). Aires, aigües i llocs. El pronòstic. L’antiga medicina. Per Josep Alsina i Eulàlia Vintró.

197. Aristòfanes. Comèdies (vol. vi i últim). Les assembleistes. Plutus. Per Manuel Balasch, Prev.

198. Ovidi. Art amatòria. Per Jordi Pérez Durà i Miquel Dolç.

199. Virgili. Eneida (vol. iii). Per Miquel Dolç.

200. Xenofont. L’expedició dels deu mil (vol. ii). Per Francesc J. Cuartero.

201. Virgili. Eneida (vol. iv i últim). Per Miquel Dolç.

202. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. vi). Llibre VI. Per Manuel Balasch, Prev.

203. Horaci. Odes i epodes (vol. i). Per Josep Vergés.

204. Cèsar. Comentaris de la Guerra Civil (vol. ii i últim). Llibres II-III. Per Josep M. Morató.

205. Cal·límac. Epigrames. Per Pere Villalba.

206. Ovidi. Remeis a l’amor. Cosmètics per a la cara. Per Jordi Pérez Durà i Miquel Dolç.

207. Prudenci. Prefaci. Llibre d’himnes de cada dia. Per Maurice P. Cunningham, Nolasc Rebull i Miquel Dolç.

208. Xenofont. L’expedició dels deu mil (vol. iii). Per Francesc J. Cuartero.

209. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. vii). Llibre VII. Per Manuel Balasch, Prev.

210. Florus. Gestes dels romans (vol. i). Llibre I. Per Joaquim Icart.

211. Isòcrates. Discursos (vol. ii). Panegíric. Filip. Per Joan Castellanos.

212. Prudenci. Natura de Déu. Origen del pecat. Combat espiritual. Per Maurice P. Cunningham, Nolasc Rebull i Miquel Dolç.

213. Longus. Dafnis i Cloe. Per Jaume Berenguer i Francesc J. Cuartero.

214. Florus. Gestes dels romans (vol. ii i últim). Llibre II (i apèndix: Virgili, ¿orador o poeta?). Per Joaquim Icart.

215. Polibi. Història (vol. viii). Llibres XIII-XVI. Per Manuel Balasch, Prev.

216. Horaci. Odes i epodes (vol. ii i últim). Per Josep Vergés.

217. Parteni de Nicea. Dissorts d’amor. Per Francesc J. Cuartero.

218. Apèndix Virgiliana (vol. i). Imprecacions. <Lídia>. El mosquit.

L’Etna. La tavernera. Per Miquel Dolç.

219. Polibi. Història (vol. ix). Llibres XVIII-XXI. Per Manuel Balasch, Prev.

220. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. viii). Llibre VIII. Per Manuel Balasch, Prev.

221. Hipòcrates. Tractats mèdics (vol. iii). Sobre la naturalesa de l’home.

Epidèmies I i III. Per Josep Alsina.

222. Prudenci. Contra Símmac. Per Maurice P. Cunningham, Nolasc Rebull i Miquel Dolç.

223. Plató. Diàlegs (vol. vi). El Convit. Per Eulàlia Presas.

224. Polibi. Història (vol. x). Llibres XXII-XXIX. Per Manuel Balasch, Prev.

225. Ovidi. Pòntiques (vol. i). Per Carme Boyé.

10 COLECCIO (134-148).indd 142

14/11/13 08:26

226. Apèndix Virgiliana (vol. ii i últim). Elegia a Mecenas. L’agró. Minúcies. L’almadroc. Del capteniment de l’home bo. Del sí i del no. De la naixença de les roses. Per Miquel Dolç.

227. Isop. Faules (vol. i). Per Francesc J. Cuartero i Montserrat Ros. 228. Polibi. Història (vol. xi). Llibres XXX-XXXVII. Per Manuel Balasch, Prev.

229. Prudenci. Llibre de les corones (I-IX). Per Maurice P. Cunningham, Nolasc Rebull i Miquel Dolç.

230. Prudenci. Llibre de les corones (X-XIV). Rètols d’històries. Dels seus opuscles. Per Maurice P. Cunningham, Nolasc Rebull i Miquel Dolç.

231. St. Basili el Gran. Als joves, sobre la utilitat de la literatura grega.

Per Josep O’Callaghan.

232. Demòstenes. Discursos polítics (vol. i). Contra Androció. Contra Lèptines. Per Juli Pallí.

233. St. Pere Crisòleg. Sermons (vol. i). Per Alexandre Olivar i Jaume Fàbregas.

234. Demòstenes. Discursos polítics (vol. ii). Contra Timòcrates. Per Juli Pallí.

235. Ovidi. Pòntiques (vol. ii i últim). Per Carme Boyé.

236. Demòstenes. Discursos polítics (vol. iii). Contra Mídias. Per Juli Pallí.

237. Egèria. Pelegrinatge*. Per Sebastià Janeras.

238. Egèria. Pelegrinatge**. Per Sebastià Janeras.

239. Plató. Diàlegs (vol. viii). Gòrgias. Per Manuel Balasch, Prev.

240. Demòstenes. Discursos polítics (vol. iv). Contra Aristòcrates. Per Juli Pallí.

241. Aviè. Periple (Ora maritima). Per Pere Villalba.

242. Demòstenes. Discursos polítics (vol. v). Sobre l’ambaixada fraudulenta.

Per Juli Pallí.

243. Polibi. Història (vol. xii i últim). Llibres XXXVIII-XXXIX. Per Manuel Balasch, Prev.

244. Consenci. Correspondència amb sant Agustí (vol. i). Per Josep Amengual, Prev.

245. Quintilià. Institució Oratòria (vol. iii). Llibres III-IV. Per Jordi Pérez Durà i Miquel Dolç.

246. [Cèsar]. Guerra d’Alexandria. Per Joaquim Icart i Miquel Dolç.

247. St. Pere Crisòleg. Sermons (vol. ii). Per Alexandre Olivar i Jaume Fàbregas.

248. Demòstenes. Discursos polítics (vol. vi). Sobre la corona. Per Juli Pallí.

249. Trifiodor. La presa de Troia. Per Francesc J. Cuartero.

250. Plató. Diàlegs (vol. ix). Fedre. Per Manuel Balasch, Prev.

251. [Cèsar]. Guerra d’Àfrica. Guerra d’Hispània. Per Joaquim Icart i Miquel Dolç.

252. Demòstenes. Discursos polítics (vol. vii i últim). Contra Aristogíton I-II. Per Juli Pallí.

253. Aulus Gel·li. Les nits àtiques (vol. iii). Llibres VI-IX. Per Vicent ­Ferrís i Miquel Dolç.

254. Ciceró. La naturalesa dels déus (vol. i). Per Joan M. del Pozo.

255. Ciceró. Discursos (vol. xii). Defensa de Publi Sul·la. Defensa de Luci Flac. Per Dolors Condom.

10 COLECCIO (134-148).indd 143

14/11/13 08:26

256. Sidoni Apol·linar. Poemes (vol. i). Per Joan Bellès.

257. Isop. Faules (vol. ii i últim). Per Francesc J. Cuartero i Montserrat Ros. 258. Plató. Diàlegs (vol. x). La República (llibres I-IV). Per Manuel Balasch, Prev.

259. Demòstenes. Discursos civils (vol. i). Contra Àfob I-III. Contra Onètor I-II. Per Juli Pallí.

260. St. Gregori el Gran. Diàlegs (vol. i). Per Narcís Xifra, Prev.

261. Llucià. Obres (vol. ii). Nigrí. Demònax. Subhasta de vides. Anacarsis.

Menip. Per Montserrat Jufresa i Francesca Mestre.

262. Catul. Poesies (2.a ed.). Per Antoni Seva i Josep Vergés.

263. Plató. Diàlegs (vol. xi). La República (llibres V-VII). Per Manuel Balasch, Prev.

264. Apici. L’art de la cuina (vol. i). Per Joan Gómez Pallarès.

265. Demòstenes. Discursos civils (vol. ii). Contra Zenòtemis. Contra Apaturi. Contra Formió. Contra Làcrit. A favor de Formió. Contra Pantènet. Contra Nausímac i Xenopites. Per Juli Pallí.

266. St. Pere Crisòleg. Sermons (vol. iii). Per Alexandre Olivar i Jaume Fàbregas.

267. Ovidi. Fastos (vol. i). Per Miquel Dolç i Jaume Medina.

268. Consenci. Correspondència amb sant Agustí (vol. ii). Per Josep Amengual, Prev.

269. St. Gregori el Gran. Diàlegs (vol. ii). Per Narcís Xifra, Prev.

270. Agustí d’Hipona. Dels acadèmics*. Per Josep Batalla.

271. Agustí d’Hipona. Dels acadèmics**. Per Josep Batalla.

272. Isòcrates. Discursos (vol. iii). Arquidam. Areopagític. Sobre la pau.

Per Joan Castellanos.

273. Plató. Diàlegs (vol. xii). La República (llibres VIII-X). Per Manuel Balasch, Prev.

274. Col·lut. El rapte d’Hèlena. Per Francesc J. Cuartero.

275. Euforió de Calcis. Poemes i fragments. Per Josep Antoni Clua.

276. Sidoni Apol·linar. Poemes (vol. ii i últim). Per Joan Bellès.

277. Venanci Fortunat. Poesies (vol. i). Per Josep Pla i Agulló.

278. Plató. Diàlegs (vol. xiii). Parmènides. Per Manuel Balasch, Prev.

279. Ciceró. Discursos (vol. xiii). Defensa de Luci Licini Murena. Defensa d’Àrquias. Per Joaquim Icart.

280. Demòstenes. Discursos civils (vol. iii). Contra Beot I-II. Contra Espúdias. Contra Fenip. Contra Macàrtat. Contra Leòcares. Contra Estèfan I-II. Per Juli Pallí.

281. Demòstenes. Discursos civils (vol. iv). Contra Everg i Mnesibul. Contra Olimpiodor. Contra Timoteu. Contra Pòlicles. Sobre la corona trieràrquica. Contra Cal·lip. Contra Nicòstrat. Contra Conó. Per Juli Pallí.

282. Demòstenes. Discursos civils (vol. v i últim). Contra Càl·licles. Contra Dionisiodor. Contra Eubúlides. Contra Teòcrines. Contra Neera. Per Juli Pallí.

283. Píndar. Odes (vol. iii). Olímpiques I-XIV. Per Manuel Balasch, Prev. i Josep M. Gómez Pallarès.

284. Píndar. Odes (vol. iv). Pítiques I-XII. Per Manuel Balasch, Prev. i Josep M. Gómez Pallarès.

10 COLECCIO (134-148).indd 144

14/11/13 08:26

285. Píndar. Odes (vol. v). Nèmees I-XI. Ístmiques I-IX. Per Manuel Balasch, Prev. i Josep M. Gómez Pallarès.

286. [Anònim]. Regla del mestre (vol. i). Per Ventura Sella.

287. St. Pere Crisòleg. Sermons (vol. iv). Per Alexandre Olivar i Jaume Fàbregas.

288. [Anònim]. Regla del mestre (vol. ii i últim). Per Ventura Sella.

289. Píndar. Fragments (vol. vi). Per Manuel Balasch, Prev. i Josep Gómez Pallarès.

290. Plató. Diàlegs (vol. xiv). Teetet. Per Manuel Balasch, Prev.

291. Aristòtil. Ètica nicomaquea (vol. i). Per Josep Batalla.

292. Aristòtil. Ètica nicomaquea (vol. ii i últim). Per Josep Batalla.

293. Ciceró. Discursos (vol. xi). Discurs de gratitud al senat. Discurs de gratitud al poble. Sobre la seva casa. Sobre la resposta dels harúspexs.

Per Dolors Condom.

294. Claudià. El rapte de Prosèrpina. Per Àngels Calderó i Antoni Seva.

295. Aristòtil. Història dels animals (vol. i). Per Juli Pallí.

296. Aristòtil. Història dels animals (vol. ii). Per Juli Pallí.

297. Aristòtil. Història dels animals (vol. iii i últim). Per Juli Pallí.

298. Licòfron de Calcis. Alexandra. Per Josep Antoni Clua.

299. Arat. Fenòmens. Per Jaume Almirall.

300. Plató. Diàlegs (vol. xv). El sofista. Per Manuel Balasch, Prev.

301. Plató. Diàlegs (vol. xvi). El polític. Per Manuel Balasch, Prev.

302. Sidoni Apol·linar. Lletres (vol. i). Per Joan Bellès.

303. Ovidi. Fastos (vol. ii i últim). Per Jaume Medina.

304. Benet de Núrsia. La regla dels monjos. Per Ventura Sella.

305. Plató. Diàlegs (vol. xvii). Fileb. Per Manuel Balasch, Prev.

306. Arquimedes. Mètode. Per Joan Vaqué i Pedro Miguel González ­Urbaneja.

307. Sidoni Apol·linar. Lletres (vol. ii). Per Joan Bellès.

308. Ciceró. Cató el Vell (De la vellesa). Per Pere Villalba.

309. Orígenes. Tractat dels Principis (vol. i). Per Josep Rius-Camps.

310. Orígenes. Tractat dels Principis (vol. ii i últim). Per Josep Rius-Camps.

311. Aristòtil. Categories. Per Josep Batalla.

312. Ciceró. Leli (De l’amistat). Per Pere Villalba.

313. Èsquines. Discursos (vol. i). Contra Timarc. Sobre l’ambaixada fraudulenta. Per Juli Pallí.

314. Èsquines. Discursos (vol. ii i últim). Contra Ctesifont. Cartes. Per Juli Pallí.

315. Isòcrates. Discursos (vol. iv). Evàgoras. Elogi d’Hèlena. Busiris. Per Joan Castellanos.

316. Sidoni Apol·linar. Lletres (vol. iii i últim). Per Joan Bellès.

317. Plató. Diàlegs (vol. xviii). Timeu. Crítias. Per Josep Vives.

318. St. Pere Crisòleg. Sermons (vol. v). Per Alexandre Olivar.

319. Rutili Namacià. Del seu retorn. Per Dolors Condom.

320. [Autor desconegut]. Retòrica a Herenni. Per Jaume Medina.

321. Lísias. Discursos (vol. iii i últim). Defensa d’un ciutadà acusat d’ardits contra la democràcia. Sobre l’examen d’Evandre. Contra Epícrates.

Contra Èrgocles. Contra Filòcrates. Contra Nicòmac. Contra Filó.

Contra Diogíton. Discurs olímpic. A favor de la Constitució tradicional d’Atenes. Discurs sobre l’amor. Fragments. Per Juli Pallí.

10 COLECCIO (134-148).indd 145

14/11/13 08:26

322. Heròdot. Història (vol. i). Llibre I. Per Manuel Balasch, Prev.

323. St. Pere Crisòleg. Sermons (vol. vi i últim). Per Alexandre Olivar.

324. Heròdot. Història (vol. ii). Llibre II. Per Manuel Balasch, Prev.

325. Gregori de Nissa. Discurs catequètic. Per Josep Vives.

326. Hipòcrates. Tractats mèdics (vol. iv). El règim de vida. Per Darío ­López.

327. Ignasi d’Antioquia. Cartes (vol. i). Per Josep Rius-Camps.

328. Ignasi d’Antioquia. Cartes (vol. ii i últim). Per Josep Rius-Camps.

329. Ciceró. Discursos (vol. xx). Filípiques i-ii. Per Joan Bellès.

330. Titus Livi. Història de Roma (vol. i). Llibre I. Per Antonio Fontán i Antoni Cobos.

331. Quintilià. Institució oratòria (vol. iv). Llibre V. Per Jordi Pérez Durà.

332. Boeci. Consolació de la Filosofia. Per Valentí Fàbrega.

333. Quintilià. Institució oratòria (vol. v). Llibre VI. Per Jordi Pérez Durà.

334. Xenofont. Cinegètic. Per Guillem Gracià.

335. Macrobi. Les Saturnals (vol. i). Llibre I. Per Pere J. Quetglas i Jordi Raventós.

336. Ciceró. Discursos (vol. xxi). Filípiques IIi-iX. Per Joan Bellès.

337. Ciceró. La naturalesa dels déus (vol. ii i últim). Llibres II-III. Per Joan M. del Pozo.

338. Antifont de Ramnunt. Discursos (vol. i). Tetralogies. Per Jordi Redondo.

339. Gregori de Nissa. Homilies sobre el Càntic dels Càntics (vol. i). ­Homilies I-VII. Per Josep Vives.

340. Gregori de Nissa. Homilies sobre el Càntic dels Càntics (vol. ii i últim). H ­ omilies VIII-XV. Per Josep Vives.

341. Macrobi. Les Saturnals (vol. ii). L ­ libres II-IV. Per Jordi Raventós.

342. Sèneca. Apocolocintosi del diví Claudi. Epigrames. P ­ er Joan Mariné Isidro.

343. Ciceró. Discursos (vol. xxii i últim). Filípiques X-XiV. Per Joan Bellès.

344. Antifont de Ramnunt. Discursos (vol. ii i últim). Contra la seva madrastra, per emmetzinament. Sobre l’assassinat d’Herodes. Sobre el coreuta. Per Jordi Redondo.

345. Eratòstenes de Cirene. Catasterismes. Per Jordi Pàmias.

346. Macrobi. Les Saturnals (vol. iii). Llibre V. Per Jordi Raventós.

347. Gregori de Nissa. Homilies sobre el Parenostre. Homilies sobre les Benaurances. Per Josep Vives.

348. Corinna de Tànagra. Testimonis i fragments. Per Ricard Torres, Margalida Capellà i Jaume Pòrtulas.

349. Ciceró. Discursos (vol. xiv). Defensa de Publi Sesti. Per Joan Bellès.

350. Homer. Ilíada (vol. i). Cants I-IV. Per Francesc J. Cuartero, Montserrat Ros i Joan Alberich.

351. Antifont. Testimonis i fragments. Per Àlvar F. Ortolà i Guixot.

352. Aristòtil. Qüestions mecàniques. Per Albert Presas i Joan Vaqué.

353. Heròdot. Història (vol. iii). Llibre III. Per Joaquim Gestí.

354. Ciceró. La República. Per Joan M. del Pozo.

355. Andòcides. Discursos (vol. i). Sobre els misteris. Per Jordi Redondo.

356. Gregori de Nissa. La virginitat. Per Josep Vives.

10 COLECCIO (134-148).indd 146

14/11/13 08:26

357. Macrobi. Les Saturnals (vol. iv i últim). Llibres VI-VII. Per Jordi Raventós.

358. Homer. Ilíada (vol. ii). Cants V-VIII. Per Francesc J. Cuartero, Mont­serrat Ros i Joan Alberich.

359. Andòcides. Discursos (vol. ii i últim). Sobre el seu retorn. Sobre el tractat de pau amb els lacedemonis. Contra Alcibíades. Fragments. Per Jordi Redondo.

360. Pseudo-Cebrià. Poemes. Per Josep M. Escolà.

361. Heròdot. Història (vol. iv). Llibre IV. Per Joaquim Gestí.

362. Xenofont. Ciropèdia (vol. ii). Llibres II-IV. Per Núria Albafull.

363. Titus Livi. Història de Roma (vol. xi). Llibre XXI. Per Jordi Avilés.

364. Gregori de Nissa. Obres ascètiques. La professió del cristià. La perfecció. Vida de Macrina. Per Josep Vives.

365. Ferecides d’Atenes. Històries (vol. i). Testimonis. Fragments (1-80).

Per Jordi Pàmias.

366. Heròdot. Història (vol. v). Llibre V. Per Joaquim Gestí.

367. Ferecides d’Atenes. Històries (vol. ii i últim). Fragments (81-180A).

Per Jordi Pàmias.

368. Introducció a la Ilíada. Per Jaume Pòrtulas.

369. Alexis. Fragments de comèdies. Per Rubén Montañés Gómez.

370. Ciceró. Discursos (vol. xv). Contra Publi Vatini. Defensa de Marc Celi. Per Joan Bellès i Julio Granadero.

371. Quintilià. Institució oratòria (vol. vi). Llibre VII. Per Jordi Pérez Durà.

372. Heròdot. Història (vol. vi). Llibre VI. Per Joaquim Gestí.

373. Aristènet. Lletres d’amor. Per Joan Pagès.

374. Plató. Cartes. Per Raül Garrigasait Colomés.

375. Homer. Ilíada (vol. iii). Cants IX-XII. Per Francesc J. Cuartero, Montserrat Ros i Joan Alberich.

376. Marc Pacuvi. Tragèdies. Per Esther Artigas.

377. Estaci. Aquil·leida. Fragment de la Guerra de Germània. Per PereEnric Barreda.

378. Heròdot. Història (vol. vii). Llibre VII. Per Joaquim Gestí.

379. Homer. Odissea (vol. i). Cants I-VI. Per Carles Riba, Francesc J. Cuartero i Joan Alberich.

380. Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca (vol. i). Llibre I. Per Francesc J. Cuartero.

381. Arquimedes. Sobre l’esfera i el cilindre. Per Ramon Masià Fornos.

382. Higí. Faules (vol. i). Per Antònia Soler i Nicolau.

383. Higí. Faules (vol. ii i últim). Per Antònia Soler i Nicolau.

384. Flavi Josep. La guerra jueva (vol. i). Per Joan Ferrer Costa i JoanAndreu Martí Gebellí.

385. Homer. Odissea (vol. ii). Cants VII-XII. Per Carles Riba, Francesc J. Cuartero i Joan Alberich.

386. Heròdot. Història (vol. viii). Llibre VIII. Per Joaquim Gestí.

387. Titus Livi. Història de Roma (vol. ii). Llibre II. Per Victòria Bescós Calleja.

388. Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca (vol. ii). Llibre II. Per Francesc J. Cuartero.

389. Aviè. Fenòmens d’Arat. Per Pere Villalba i Enric Mallorquí.

10 COLECCIO (134-148).indd 147

14/11/13 08:26

390. Antoní Liberal. Recull de metamorfosis. Per Jaume Almirall i Esteban Calderón.

391. Difíl, Apol·lodor de Carist i Apol·lodor de Gela. Fragments de Comèdia Nova. Per Jordi Pérez Asensio.

392. Homer. Odissea (vol. iii). Cants XIII-XVIII. Per Carles Riba, Francesc J. Cuartero i Joan Alberich.

393. Heròdot. Història (vol. ix i últim). Llibre IX. Per Joaquim Gestí.

394. Plató. Diàlegs (vol. xix). Les lleis. Llibres I-III. Per Montserrat Camps.

395. Ciceró. Les lleis. Per Núria Gómez.

396. Ciceró. Discursos (vol. xvi). Sobre el govern de les províncies consulars. En defensa de Corneli Balb. Per Joan Bellès, Xavier Espluga i Noemí Moncunill.

397. Xenofont. Ciropèdia (vol. iii). Llibres V-VI. Per Núria Albafull.

398. Plutarc. Escrits d’ètica pràctica (Moralia) (vol. i). Sobre l’educació dels infants. Com el jove ha d’escoltar la poesia. Per Lieve Van Hoof i Àngel Martín.

399. Ciceró. Les paradoxes dels estoics. Per Joan Manuel del Pozo.

E N P R E P A R A C I Ó Homer. Odissea (vol. iv). Cants XIX-XXIV. Per Carles Riba, Francesc J. Cuartero i Joan Alberich.

Lucà. La guerra civil (vol. i). Llibres I-III. Per Joan Carbonell.

10 COLECCIO (134-148).indd 148

14/11/13 08:26

10 COLECCIO (134-148).indd 149

14/11/13 08:37

10 COLECCIO (134-148).indd 150

14/11/13 08:37