Història (vol. VIII) [Llibre VIII], d'Heròdot by Editorial Alpha

01 PLEC HERODOT VIII (001-009).qxt:Maquetaci n 1

24/10/11

08:51

P gina 2

01 PLEC HERODOT VIII (001-009).qxt:Maquetaci n 1

24/10/11

08:51

FUNDACIÓ BERNAT METGE ESCRIPTORS GRECS TEXT I TRADUCCIÓ

HERÒDOT

HISTÒRIA, VIII

BARCELONA

P gina 3

01 PLEC HERODOT VIII (001-009).qxt:Maquetaci n 1

24/10/11

08:51

L’edició d’aquesta obra ha comptat amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes © de la notícia preliminar, el text grec revisat, la traducció i les notes, Joaquim Gestí, 2011 © d’aquesta edició, Editorial Alpha, 2011 © Institut Cambó, 2011 ISBN 978-84-9859-195-8 (Volum VIII) Rústica ISBN 978-84-7225-765-8 (Obra completa) DIPÒSIT LEGAL:

B. 37.377-2011

www.institutcambo.org www.editorialalpha.cat

P gina 4

01 PLEC HERODOT VIII (001-009).qxt:Maquetaci n 1

24/10/11

HERÒDOT

HISTÒRIA VOL.

VIII

[LLIBRE VIII]

TEXT GREC REVISAT, TRADUCCIÓ I NOTES DE

JOAQUIM GESTÍ

BARCELONA FUNDACIÓ BERNAT METGE 2011

08:51

P gina 5

01 PLEC HERODOT VIII (001-009).qxt:Maquetaci n 1

24/10/11

08:51

P gina 6

Aquest volum ha estat sotmĂ¨s a les revisions de consuetud en les publicacions de la F.B.M.

01 PLEC HERODOT VIII (001-009).qxt:Maquetaci n 1

24/10/11

08:51

P gina 7

SIGLA

A B

= Laurentianus LXX, saec. X. = Romanus bibliothecae nunc Angelicanae Augustinorum, olim Passioneus, saec. XI. C = Laurentianus Conventi soppressi 207, saec. XI. D = Vaticanus 2369, ex bibliotheca Mureti, saec. XI uel XII. E = Parisinus Supplem. 134, saec. XIII, ex codice saec. X ut uidetur descriptus. P = Parisinus 1633, saec. XIV. R = Vaticanus 123, saec. XIV. S = Cantabrigiensis Collegii S. Emmanuelis 30, ex bibliotheca Sancrofti, saec. XIV. V = Vindobonensis LXXXV, saec. XIV. Pap. Ox. = Oxyrhynchus Papyri.

01 PLEC HERODOT VIII (001-009).qxt:Maquetaci n 1

24/10/11

08:51

P gina 8

01 PLEC HERODOT VIII (001-009).qxt:Maquetaci n 1

24/10/11

HERODOTI

HISTORIAE LIB. VIII

VRANIA

08:51

P gina 9

02 N. PRELIMINAR (010-025).qxt:Maquetaci n 1

24/10/11

08:52

P gina 10

02 N. PRELIMINAR (010-025).qxt:Maquetaci n 1

24/10/11

08:52

P gina 11

NOTÍCIA PRELIMINAR

El llibre vuitè, Urània, en la divisió alexandrina,1 continua el relat dels esdeveniments de la invasió persa de Grècia, iniciats al llibre setè i que, juntament amb el novè i últim de l’obra herodotea, són la principal font històrica de què disposem sobre els episodis que conformen la que coneixem com a Segona Guerra Mèdica. Tanmateix, el fet que el llibre setè no s’acabi amb el relat de la derrota grega a les Termòpiles, sinó amb una digressió sobre l’avís que Demarat, el rei lacedemoni exiliat a la cort del rei, envia a Esparta per alertar els seus compatriotes dels plans i els preparatius de Xerxes d’atacar Grècia,2 i que el vuitè comenci amb l’enumeració de les forces navals dels aliats grecs reunides ja a les proximitats del cap Artemísion, a l’illa d’Eubea, ha fet pensar a la crítica que, o bé el darrer capítol del llibre setè és una interpolació –tant per l’estil, molt poc herodoteu, com pels fets narrats, que són anacrònics–, o bé que s’ha perdut una part de text que serviria de transició narrativa entre el desenllaç de les Termòpiles i els preparatius per a la batalla de l’Artemísion. Sumàriament, el llibre vuitè relata els enfrontaments a l’Artemísion (1-25), la notícia del triomf de Xerxes a les Termòpiles i el seu avanç per la Grècia central (26-39), l’arribada de la flota grega a l’illa de Salamina, l’evacuació d’Atenes, l’ocupació i la devastació persa de l’acròpolis, les deliberacions dels comandants sobre l’estratègia a seguir (40-63), la batalla de Salamina, amb el relat previ de les operacions defensives gregues a l’istme de Corint, el descontentament d’una part de la flota aliada i la decidida actitud de Temístocles per romandre a Salamina (64-82) i el desenvolupament de la batalla pròpiament dit, que acaba amb la fugida de la flota persa i el retorn dels vencedors

1. Com ja hem comentat en llibres anteriors, la divisió que els alexandrins van fer cap a la fi del segle III aC de l’obra d’Heròdot no correspon a cap criteri cronològic relatiu als esdeveniments relatats. 2. Cf. VII 239.

02 N. PRELIMINAR (010-025).qxt:Maquetaci n 1

24/10/11

08:52

P gina 12

NOTÍCIA PRELIMINAR

a Salamina (83-96), la retirada del gruix de l’exèrcit persa i de la flota, amb Xerxes al capdavant, en direcció a les passarel·les bastides a l’Hel·lespont i la decisió de deixar Mardoni al continent per continuar les hostilitats (97-120), el repartiment del botí capturat als perses per part dels aliats, amb la preeminència d’eginetes i atenesos (121-125), els preparatius d’ambdós bàndols per a continuar els combats, tant a Grècia, com a les illes de l’Egeu i les costes de Jònia (126-132) i el rebuig atenès al pacte ofert per Mardoni, a través d’Alexandre I de Macedònia (136-144). A diferència del que passa en altres parts de la Història, els tres darrers llibres, centrats, com hem dit, en el relat dels esdeveniments de la invasió persa del 480 aC, intercalen molt poques digressions, i les que apareixen són breus, simples pinzellades que no distreuen el lector de la tensió narrativa del conflicte bèl·lic. En el llibre setè hi ha quatre brevíssims excursos: el primer sobre l’atàvica enemistat entre tessalis i foceus (27-30), a continuació l’apunt sobre el sistema de correus i postes perses (98), tot seguit l’anecdòtica història de l’eunuc Hermotim i la seva venjança (104-106) i finalment l’origen de la dinastia reial macedònia, a propòsit d’Alexandre I i la seva ambaixada a Atenes (137-139).

Enfrontaments navals a l’Artemísion i victòria persa a les Termòpiles A l’inici del llibre vuitè, doncs, l’acció es trasllada a Eubea, on, mentre tenen lloc els atacs perses a les Termòpiles, les forces navals d’un bàndol i de l’altre han pres posicions a l’estret de l’Eurip i estan a punt d’entrar en combat, d’acord amb les respectives estratègies militars. Davant l’amenaça real que suposava la presència de Xerxes a Abidos,3 a punt de travessar l’Hel·lespont a través de les passarel·les bastides sobre el mar, en direcció a Tràcia, Tessàlia i la Grècia central, els grecs havien decidit mesos abans enviar a Tessàlia, per mar, un contingent de deu mil hoplites per intentar aturar la invasió.4 Tanmateix, l’anunci, fet per uns ambaixadors macedonis, de la superioritat militar persa i de la impossibilitat de plantar cara a un exèrcit tan nombrós en aquell indret, fa que les forces gregues es retirin. Això provoca la defecció dels tessalis, que abracen la causa persa.5 De tornada a l’istme, els grecs reconsideren la situació i decideixen una nova estratègia:6 d’una banda replegar-se més al sud i custodiar el congost de les Termòpiles –més estret que la vall del Tempe i, per tant, més fàcil de defensar–, l’única via d’accés a 3. 4. 5. 6.

Cf. Cf. Cf. Cf.

VII VII VII VII

44. 173. 174. 175.

02 N. PRELIMINAR (010-025).qxt:Maquetaci n 1

24/10/11

NOTÍCIA PRELIMINAR

08:52

P gina 13

Lòcrida, Fòcida i Beòcia, i, de l’altra, enviar la flota al cap Artemísion, al nord de l’illa d’Eubea, amb la missió de barrar el pas a l’estol persa al golf Malíac i evitar que els vaixells de transport donin suport a l’exèrcit terrestre. Al llarg de la invasió persa, els grecs van anar adaptant la seva estratègia militar a la de l’enemic, basada en una intervenció conjunta de l’exèrcit i de la flota. Per això, la intenció dels grecs era trobar una posició que els permetés defensar un atac per terra i per mar. Aquests indrets seran les Termòpiles, al continent, i l’Artemísion, a l’estret de l’Eurip, entre l’illa d’Eubea i el territori de Beòcia. Pel que fa als perses, la flota havia acompanyat l’exèrcit al llarg de la costa fins a Acantos, però, un cop allí, Xerxes ordena que salpi en direcció a Terme, al golf Termeu, a través del canal excavat a l’Atos,7 i que es reuneixi amb l’exèrcit en aquesta ciutat.8 Des de Terme, les naus perses es dirigeixen cap a Magnèsia i a les illes veïnes per controlar l’estret que separa Eubea del continent, on al cap de poc tenen lloc les primeres escaramusses navals amb els grecs.9 A Magnèsia, però, els sorprèn una violenta tempesta que destrueix, segons la narració herodotea, unes quatre-centes naus.10 Un cop a l’Artemísion, els efectius grecs constaten que la presència de la flota enemiga a Àfetes, al golf de Magnèsia, és més nombrosa del que esperaven, després de les notícies que havien rebut de la pèrdua de naus perses durant la tempesta. Davant aquesta superioritat numèrica, els comandants grecs es plantegen la retirada cap a posicions més properes a l’istme de Corint.11 L’almirall de la flota grega és l’espartà Euribíades. Malgrat que els atenesos són els que més naus aporten a la flota –cent vint-i-set naus d’un total de dues-centes setanta-una– els contingents de les ciutats del Peloponnès sumen més efectius i solament estan disposats a rebre les ordres d’Euribíades.12 Els atenesos accepten aquest lideratge només formalment,13 ja que el comandant de facto de la flota aliada és Temístocles, el polític atenès hegemònic del moment i protagonista decisiu dels esdeveniments presents i futurs de la guerra contra els perses. Si Milcíades, el vencedor de Marató, és el protagonista del llibre sisè, Temístocles ho serà del vuitè. Temístocles, el «fill de Nèocles», tal com Heròdot diu que era conegut entre els seus conciutadans,14 tenia més de quaranta anys a l’inici de la invasió. Encara que al llibre setè 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14.

Cf. VII 22. Cf. VII 121. Cf. VII 180. Una xifra sens dubte exagerada. Cf. VII 190s. Cf. VIII 4. Cf. VIII 2. Cf. VIII 3-4. Cf. VII 143.

02 N. PRELIMINAR (010-025).qxt:Maquetaci n 1

24/10/11

08:52

P gina 14

NOTÍCIA PRELIMINAR

l’historiador el presenta com una aparició sobtada en el panorama polític de la ciutat, Temístocles ja havia estat arcont epònim l’any 493 aC i estrateg a Marató,15 però sobretot havia estat el promotor de la construcció del Pireu i de la política defensiva atenesa, basada en la construcció d’una poderosa flota de guerra.16 La força naval d’Atenes s’havia començat a forjar el 483 aC, quan Temístocles aconseguí que l’assemblea de la ciutat destinés els guanys obtinguts per l’explotació de les mines d’argent de Làurion a la construcció de naus de guerra –en lloc de repartir els beneficis entre els ciutadans– amb l’objectiu de fer front als enemics de la ciutat en aquells moments, els eginetes.17 Els esdeveniments posteriors van fer que aquesta decisió acabés representant la salvació de Grècia a Salamina, però també fou l’origen del conflicte armat que enfrontà les ciutats gregues amb posterioritat. Ja en plena invasió, Temístocles comprèn que l’estratègia persa es basa en un atac combinat de l’exèrcit de terra i la flota, que ha de servir de suport logístic a les tropes al llarg del seu avanç, fent servir les naus de càrrega per a transportar homes, cavalls i queviures. Per a Temístocles, l’única manera de disminuir la força d’un exèrcit tan poderós com el persa era anul·lar la seva capacitat naval. Sense la flota, Xerxes no podria mantenir un exèrcit de terra tan nombrós en territori hostil per manca de transport i de provisions. Els esdeveniments donaran la raó a Temístocles i, després de la derrota a Salamina, Xerxes, davant la impossibilitat de continuar les operacions de conquesta del Peloponnès amb una flota delmada i desmoralitzada,18 es veu obligat a retirar el gruix del seu l’exèrcit, amb ell al capdavant, primer cap a territoris continentals encara en poder persa, com Macedònia, Tràcia i l’Hel·lespont, i posteriorment cap a l’Àsia Menor.19 La base de l’èxit atenès fou, sens dubte, la seva armada, que anys després li permetria imposar el seu domini polític i econòmic a l’Egeu. Tanmateix, tot i que Temístocles és el veritable artífex d’aquest triomf,20 la visió que Heròdot presenta d’ell és parcial i sovint tendenciosa. És important recordar que l’historiador d’Halicarnàs estava estretament vinculat al cercle intel·lectual de Pèricles, membre de la família dels Alcmeònides, de la qual fa un encès elogi al llibre sisè.21 Temístocles, en canvi, pertanyia a la família dels Licòmides, rivals polítics dels Alcmeònides; juntament amb els Filaides, eren els tres clans més influents d’Atenes després de la caiguda de la tirania de Pisístrat i els seus fills i de la restauració del nou siste15. Cf. PLUTARC, Arist. 5, 4. 16. Cf. TUCÍDIDES I 93, 2. 17. Cf. V 82s. 18. Cf. VIII 115; 117. 19. Cf. 145. 20. I així ho reconeixien els grecs en general, cf. VIII 110. 21. Cf. VI 121s.

02 N. PRELIMINAR (010-025).qxt:Maquetaci n 1

24/10/11

NOTÍCIA PRELIMINAR

08:52

P gina 15

ma basat en la igualtat de drets, la isonomia. Prova d’aquesta rivalitat política és el fet que fos precisament Xantip, el pare de Pèricles, qui, amb la caiguda en desgràcia de Temístocles, a principis del 479 aC, poc després de la victòria a Salamina, el rellevés del càrrec d’estrateg.22 Per aquesta raó els comentaris contra Temístocles en l’obra herodotea, per exemple l’acusació d’haver estat subornat pels eubeus,23 la declaració que s’adheria a la idea espartana de no perseguir la flota de Xerxes per garantir-se, en un futur, el favor del gran rei24 o la seva desmesurada cobdícia,25 formen part d’aquesta visió negativa forjada en cercles favorables a Pèricles i als Alcmeònides. Tot i això, Heròdot no pot evitar reconèixer els seus mèrits i esmentar l’enorme popularitat que Temístocles tenia no sols a Atenes, sinó a la resta de Grècia.26 Al costat de Temístocles, i com a contrapunt a la seva personalitat, apareix una altra figura destacada del moment, Aristides, el polític atenès que Heròdot considerava «la persona millor i més justa que hi hagué a Atenes».27 Nascut cap al 537 aC, Aristides fou inicialment seguidor de Clístenes en la lluita contra la tirania, però la seva activitat política veritable no comença fins al 490 aC, quan amb el càrrec d’estrateg va donar suport als plans de Milcíades, participà, igual que Temístocles, en la batalla de Marató28 i fou nomenat arcont epònim el 489-488 aC, quatre anys després que ell. Amb la caiguda en desgràcia de Milcíades,29 l’heroi de Marató, i l’arribada al poder de Temístocles, Aristides esdevingué el cap del partit conservador que s’oposava als plans del nou líder atenès. Tanmateix, els seus postulats van ésser derrotats i el 482 aC va patir l’ostracisme. De la seva rectitud política i moral, ens n’ha deixat testimoni Plutarc, que en l’obra dedicada a la vida d’Aristides recull la famosa anècdota segons la qual, durant la votació per condemnar-lo a l’ostracisme, Aristides preguntà a un camperol que no el coneixia quin mal havia fet per a merèixer el seu vot. Aleshores el camperol li va respondre: «Ja estic tip de sentir que pertot arreu li diuen el Just.» Aristides, sense preguntar res més, va escriure el seu nom en la peça de ceràmica i la va lliurar al camperol.30 Tanmateix, l’any 480 aC, en plena invasió persa, torna del seu exili a Egina a l’empara de l’amnistia general promulgada amb el decret de Trezè,31 pren 22. Cf. IX 114. 23. Cf. VIII 4. 24. Cf. VIII 109. 25. Cf. VIII 112. 26. Cf. VIII 124, a propòsit de la magnífica rebuda que la ciutat d’Esparta dispensà a Temístocles. 27. Cf. VIII 79. 28. Cf. VI 109 29. Cf. VI 136. 30. Cf. PLUTARC, Arist. 7, 7. 31. Cf. VIII 41.

02 N. PRELIMINAR (010-025).qxt:Maquetaci n 1

24/10/11

08:52

P gina 16

NOTÍCIA PRELIMINAR

part destacada en la batalla de Salamina32 i posteriorment comanda les tropes ateneses a Platea, quan ja Temístocles, com hem dit, ha estat substituït en el càrrec de comandant en cap per Xantip.33 Amb la retirada definitiva dels perses, Aristides recupera la seva influència política i és escollit estrateg tres anys seguits, del 480 al 477 aC. Val a dir, però, que, malgrat la seva oposició a Temístocles, coincidia amb ell en matèria de política exterior. Heròdot ens ofereix una bona mostra d’aquesta rivalitat deixada de banda momentàniament pel bé general de la ciutat i per la llibertat dels grecs quan Aristides ajuda Temístocles a convèncer la resta dels aliats perquè romanguin a Salamina.34 Un darrer apunt d’aquesta coincidència d’idees en política exterior: a començament del 477 aC es constitueix la Confederació de Delos sota l’hegemonia d’Atenes –nominalment per defensar el continent i les illes de futurs atacs bàrbars; de fet per satisfer la política expansionista de l’estat atenès–, una aliança en la qual Aristides va tenir un paper de gran importància ja que va organitzar els aspectes financers que regien l’aliança, redactà els estatuts i fixà les contribucions de vaixells, homes i diners que havia d’aportar cada ciutat. Temístocles, doncs, sigui amb suborns o gràcies a la seva capacitat de lideratge,35 aconsegueix aturar la fugida de l’Artemísion dels aliats grecs, fonamentalment dels peloponnesis, i continuar amb l’estratègia de bloqueig de la flota persa en aquest indret. Tanmateix, les naus de transport perses que els grecs volen evitar que contactin amb l’exèrcit continental estan escortades per un fort contingent de vaixells de guerra, comandats per experts navegants fenicis i egipcis. Els grecs disposen de dues-centes setanta-una triremes. Cal defensar aquesta posició costi el que costi: si les Termòpiles cauen, la cavalleria persa podrà avançar fins a Calcis, travessar a Eubea i atacar la rereguarda de la flota grega establerta prop de l’Artemísion. De la seva banda, els comandants perses fan salpar d’Àfetes una esquadrilla, formada per dues-centes naus, en direcció sud, per circumnavegar l’illa d’Eubea amb l’objectiu –encara que Heròdot cregui que la maniobra està pensada per sorprendre la flota grega– de superar el bloqueig naval al nord de l’illa i atacar Leònidas a les Termòpiles per la rereguarda.36 Tanmateix, la seva estratègia no dóna resultat perquè les inclemències meteorològiques sorprenen aquest contingent naval i l’inutilitzen.37 Els combats a l’Artemísion es desenvolupen al llarg de tres dies. Durant els dos primers es produeixen escaramusses aïllades que proporcionen un cert 32. Cf. VIII 95. 33. Cf. IX 28. 34. Cf. VIII 79. 35. Cf. VIII 5. 36. Cf. VIII 7. 37. Cf. VIII 12-13.

02 N. PRELIMINAR (010-025).qxt:Maquetaci n 1

24/10/11

08:52

P gina 17

NOTÍCIA PRELIMINAR 38

èxit als grecs. El primer dia capturen trenta naus enemigues i el segon destrueixen els contingents cil·licis que combaten a les ordres del rei.39 El tercer, però, els perses despleguen la seva superioritat numèrica, envolten els vaixells grecs i imposen un dur correctiu a la flota aliada, sobretot als atenesos, que perden la meitat dels seus efectius navals.40 Malgrat que Heròdot presenta els enfrontaments a l’Artemísion com un triomf grec, no pot amagar les enormes pèrdues sofertes per la seva flota.41 La realitat és que els grecs es veuen obligats a abandonar la seva posició a Eubea amb els efectius navals molt delmats i replegar-se més al sud, per defensar l’istme de Corint i la invasió terrestre de l’Àtica i del Peloponnès. A més, al mateix temps arriben notícies de les Termòpiles que confirmen la victòria dels perses sobre el contingent grec comandat per Leònidas, de manera que mantenir la posició a l’Artemísion ja no té cap sentit estratègic. Xerxes té, aleshores, via lliure per a dirigir-se cap a Atenes a través del continent i per a enviar la flota en direcció a la seva nova base d’operacions, el Falèron, el port d’Atenes, des d’on pretén continuar la maniobra de suport als efectius terrestres. Quan l’armada persa arriba al Falèron, però, els grecs ja han pres posicions a l’illa de Salamina.

Retirada de la flota grega a Salamina. Dissensions entre els aliats. Preparatius de la batalla En efecte, després dels combats a l’Artemísion, la flota grega es dirigeix a corre-cuita cap a Salamina, a petició dels atenesos, que volen evacuar la ciutat davant la imminent arribada de Xerxes i refugiar les seves famílies en aquesta illa, a Egina i a la ciutat de Trezè, a les costes del golf Sarònic.42 La decisió d’establir la base naval a Salamina no és casual: la seva posició, entre les costes de Mègara i Atenes, i només a uns dos quilòmetres del port del Falèron, permetia als grecs intentar aturar la flota persa en els seus estrets. Un cop a l’illa els aliats deliberen novament sobre quina estratègia convé seguir, ja que les previsions anteriors a l’Artemísion no s’havien complert. Al contrari: no sols havien perdut les Termòpiles i Eubea i havien deixat el camí lliure als perses cap al cor de Grècia, sinó que els efectius terrestres de les ciutats peloponnèsies, que s’havien de concentrar a Beòcia per fer front als invasors, no ho havien fet i havien preferit defensar l’istme de Corint, tot aixecant un mur, amb l’única preocupació de defensar el Peloponnès, sense te38. 39. 40. 41. 42.

Cf. Cf. Cf. Cf. Cf.

VIII 11. VIII 14. VIII 15-18. VIII 18. VII 40.

03 TRAD (026-121).qxt:Maquetaci n 1

24/10/11

09:09

P gina 26

ΙΣΤΟΡΙΩΝ Θ ΟΥΡΑΝΙΑ

[1] Οἱ δὲ Ἑλλήνων ἐς τὸν ναυτικὸν στρατὸν ταχθέντες ἦσαν οἵδε· Ἀθηναῖοι μὲν νέας παρεχόμενοι ἑκατὸν καὶ εἴκοσι καὶ ἑπτά· ὑπὸ δὲ ἀρετῆς τε καὶ προθυμίης Πλαταιέες, ἄπειροι τῆς ναυτικῆς ἐόντες, συνεπλήρουν τοῖσι Ἀθηναίοισι τὰς νέας·

1 Ἑλλήνων ἐς ABP : Ἕλληνες CDRSV || 2-3 ἑκατὸν καὶ εἴκοσι καὶ ἑπτά ABCP : ἑπτὰ καὶ εἴκοσι καὶ ἑκατὸν DRSV

03 TRAD (026-121).qxt:Maquetaci n 1

24/10/11

09:09

P gina 26

LLIBRE VIII URÀNIA

[1] Els grecs enquadrats1 a la força naval eren els següents:2 en primer lloc els atenesos,3 que aportaven cent vint-i-set naus; els plateus, pel seu valor i entusiasme, i malgrat la seva inexperiència marinera, acompanyaven els atenesos en les tri1. Com passa al llarg de tota l’obra, la divisió alexandrina de la Història és arbitrària i no respon a cap criteri cronològic. El llibre vuitè n’és un exemple més, ja que temàticament és la continuació dels esdeveniments narrats al llibre anterior: els preparatius perses per a la invasió de Grècia, l’arribada de l’exèrcit de Xerxes al continent i la batalla de les Termòpiles. Tanmateix, el fet que el primer capítol del llibre vuitè no tingui cap relació amb el darrer del setè ha fet pensar a la majoria dels crítics que aquest darrer capítol és una interpolació, tant per l’estil, molt poc herodoteu, com pels fets narrats, que són anacrònics (cf. VII 239). També és possible que s’hagin perdut capítols finals del llibre setè que permetrien entendre la transició de les Termòpiles a l’Artemísion. 2. Heròdot ja ha fet servir el recurs homèric del catàleg. En aquest cas només fa esment dels contingents grecs, perquè en VII 89-96 ja ha enumerat detalladament les forces perses. 3. L’enumeració de les forces navals gregues segueix un ordre decreixent, d’acord amb el nombre d’efectius aportats a la flota. Per a altres combats navals, Heròdot fa servir un criteri posicional, com a la batalla de Lade (cf. VI 8), o geogràfic, com a Salamina (cf. VIII 43). El poder naval d’Atenes era fruit d’una política militar preconcebuda, que tenia el seu origen en la proposta de Temístocles a l’assemblea (cf. VII 144) d’invertir els guanys estatals de les mines de plata de Làurion en la construcció de dues-centes naus de guerra, la majoria de les quals prendrien part més tard en les batalles de l’Artemísion i de Salamina.

03 TRAD (026-121).qxt:Maquetaci n 1

24/10/11

09:09

P gina 27

ΙΣΤΟΡΙΩΝ Θ

Κορίνθιοι δὲ τεσσεράκοντα νέας παρείχοντο, Μεγαρέες δὲ εἴκοσι· καὶ Χαλκιδέες ἐπλήρουν εἴκοσι, Ἀθηναίων σφι παρεχόντων τὰς νέας· Αἰγινῆται δὲ ὀκτωκαίδεκα, Σικυώνιοι δὲ δυοκαίδεκα, Λακεδαιμόνιοι δὲ δέκα, Ἐπιδαύριοι δὲ ὀκτώ, Ἐρετριέες δὲ ἑπτά, Τροιζήνιοι δὲ πέντε, Στυρέες δὲ δύο καὶ Κήιοι δύο τε νέας καὶ πεντηκοντέρους δύο· Λοκροὶ δέ σφι οἱ Ὀπούντιοι ἐπεβοήθεον πεντηκοντέρους ἔχοντες ἑπτά. [2] Ἦσαν μὲν ὦν οὗτοι οἱ στρατευόμενοι ἐπ’ Ἀρτεμίσιον, εἴρηται δέ μοι καὶ ὅσον τι πλῆθος ἕκαστοι τῶν νεῶν παρείχοντο. Ἀριθμὸς δὲ τῶν συλλεχθεισέων νεῶν ἐπ’ Ἀρτεμίσιον ἦν, πάρεξ τῶν πεντηκοντέρων, διηκόσιαι καὶ ἑβδομήκοντα καὶ μία. Τὸν δὲ στρατηγὸν τὸν τὸ μέγιστον κράτος ἔχοντα παρείχοντο Σπαρ27

2 Χαλκιδέες codd. pl.: Καλχιδέες RV || 3 ὀκτωκαίδεκα codd. pl. : δυώδεκα D1; Σικυώνιοι δὲ δυοκαίδεκα om. D1 || 5 Κήιοι Legrand : Κεῖοι AB : Κῖοι cett. || 6 νέας ABCP : νῆας DRSV || 8 ὦν Legrand : οὖν PDRSV : om. ABC || 9 ὅσον τι Schaefer : ὡς τὸ codd. || 10 νεῶν ABCPD1 : νηῶν DR2SV || 12 κράτος codd. pl. : κάρτος AB

03 TRAD (026-121).qxt:Maquetaci n 1

24/10/11

09:09

HISTÒRIA - LLIBRE VIII

P gina 27

pulacions de les naus.4 De la seva banda, els corintis hi aportaven quaranta naus, i els megareus vint. Els calcidis també tripulaven vint naus que els havien proporcionat els atenesos;5 els eginetes divuit,6 els sicionis dotze, els lacedemonis deu, els epidauris vuit, els eritreus set, els trezenis cinc, els estireus dues i els de Ceos dues triremes i dues pentecòntors. A més, els locris opuntis van anar-los a socórrer amb set pentecòntors. [2] Aquestes eren, doncs, les forces expedicionàries a l’Artemísion,7 i ja he indicat quants efectius aportava cadascú. El nombre de naus que s’hi van aplegar, sense comptar-ne les pentecòntors,8 era de dues-centes setanta-una. D’altra banda, el general en cap de tota la flota, Euribíades,9 fill d’Euricli4. Segurament en qualitat de soldats de coberta, que eren els encarregats d’abordar la nau enemiga, després d’envestir-la. Sobre l’amistat entre atenesos i plateus i la participació d’aquests darrers a la batalla de Marató, cf. VI 108. 5. Possiblement aquests calcideus són els clerurcs atenesos instal·lats a Calcis després de la campanya de càstig d’Atenes contra beocis i calcideus, que tingué lloc el 506 aC (cf. V 77 i VI 100). Els clerurcs eren ciutadans pobres que obtenien lots de terra (κλῆροι) als territoris conquerits, tant grecs com bàrbars. A diferència dels colons, mantenien l’antiga ciutadania sense donar origen a una comunitat política independent. Calcis, Naxos, el Quersonès i Egina són les clerurquies més conegudes del segle V aC. 6. El nombre de naus que aportaven els eginetes sembla molt inferior al seu veritable potencial naval. És molt probable que el gruix de la flota egineta es trobés protegint les costes dels seus territoris. 7. L’Artemísion és el cap situat al nord-est de l’illa d’Eubea. En un vaixell enfonsat prop d’aquest promontori es va trobar la llegendària estàtua de Zeus, feta amb bronze fos. A set quilòmetres al sud-est s’alçava un temple d’Àrtemis Proseoa («la que mira cap a Orient»), deessa epònima del promontori. L’existència d’aquest temple està testificada en una inscripció del segle II-I aC (cf. PLUTARC, Them. 8). 8. A diferència d’Heròdot, Diodor de Sicília (XI 12) inclou aquestes naus en el nombre d’efectius grecs a l’Artemísion. Es tractava d’una nau lleugera i llarga de cinquanta rems, disposats en una sola filera. A finals del segle V aC començaren a quedar antiquades i es van anar substituint progressivament per les triremes. 9. A Esparta el navarc, comandant en cap de la flota, tenia caràcter anual i era escollit per l’assemblea esparciata, l’apel·la. Euribíades ocupà aquest càrrec l’any 481-480 aC.

03 TRAD (026-121).qxt:Maquetaci n 1

24/10/11

09:09

P gina 28

ΙΣΤΟΡΙΩΝ Θ

τιῆται Εὐρυβιάδην Εὐρυκλείδεω· οἱ γὰρ σύμμαχοι οὐκ ἔφασαν, ἢν μὴ ὁ Λάκων ἡγεμονεύῃ, Ἀθηναίοισι ἕψεσθαι ἡγεομένοισι, ἀλλὰ λύσειν τὸ μέλλον ἔσεσθαι στράτευμα. [3] Ἐγένετο γὰρ κατ’ ἀρχὰς λόγος, πρὶν ἢ καὶ ἐς Σικελίην πέμπειν ἐπὶ συμμαχίην, ὡς τὸ ναυτικὸν Ἀθηναίοισι χρεὸν εἴη ἐπιτρέπειν· ἀντιβάντων δὲ τῶν συμμάχων εἶκον οἱ Ἀθηναῖοι, μέγα τε ποιεύμενοι περιεῖναι τὴν Ἑλλάδα καὶ γνόντες, εἰ στασιάσουσι περὶ τῆς ἡγεμονίης, ὡς ἀπολέεται ἡ Ἑλλάς, ὀρθὰ νοεῦντες· στάσις γὰρ ἔμφυλος πολέμου ὁμοφρονέοντος τοσούτῳ κάκιόν ἐστι ὅσῳ πόλεμος εἰρήνης· ἐπιστάμενοι ὦν αὐτὸ τοῦτο οὐκ ἀντέτεινον ἀλλ’ εἶκον, μέχρι ὅσου κάρτα ἐδέοντο αὐτῶν, ὡς διέδεξαν· ὡς γὰρ διωσάμενοι τὸν Πέρσην περὶ τῆς ἐκείνου ἤδη τὸν ἀγῶνα ἐποιεῦντο, πρόφασιν τὴν Παυσανίεω ὕβριν προϊσχόμενοι ἀπείλοντο τὴν ἡγεμονίην τοὺς Λακεδαιμονίους. Ἀλλὰ ταῦτα μὲν ὕστερον ἐγένετο. 28

1 Εὐρυβιάδην ABCP : Εὐρυβιᾶδεα DRSV || 3 λύσειν codd. pl. : λύειν D || 5 ἐπὶ συμμαχίην ABCP : ἐπὶ τὴν συμμαχίην DRSV || 7 τε ποιεύμενοι Stein : πεποιημένοι codd. || 9 ὁμοφρέοντος codd. pl. : ὁμοφρονέοντας A1 : ὁμοφρονέοντος D1 || 11 ὅσου ABC : οὖ PDRSV || 12 διωσάμενοι Bekker : δὴ ὡσάμενοι codd. || 12 Πέρσην ABCP : Πέρσεα DRSV

03 TRAD (026-121).qxt:Maquetaci n 1

24/10/11

09:09

HISTÒRIA - LLIBRE VIII

P gina 28

des, el proporcionaven els esparciates, perquè els aliats havien manifestat que, si el laconi no n’era el comandant, no obeirien les ordres dels atenesos, sinó que dissoldrien l’exèrcit que s’estava preparant.10 [3] En efecte, al principi,11 fins i tot abans d’enviar emissaris a Sicília per demanar la seva aliança militar,12 s’havia parlat de la conveniència que els atenesos comandessin la flota.13 Tanmateix, davant l’oposició dels aliats, els atenesos van cedir, perquè donaven una gran importància a la salvació de Grècia i s’adonaven, amb raó, que si es barallaven pel comandament, aquesta sucumbiria,14 ja que un enfrontament intestí és pitjor que una guerra amb un objectiu comú, igual com la guerra és pitjor que la pau. Doncs bé, convençuts d’això van transigir sense oposar-s’hi, si més no mentre van tenir necessitat imperiosa dels aliats, com després van demostrar; en efecte, quan ja havien rebutjat el persa i ja lluitaven pel territori d’aquest,15 van arrabassar l’hegemonia militar als lacedemonis, tot prenent com a pretext la supèrbia de Pausànias.16 Però això s’esdevingué posteriorment.

10. Ja que els aliats peloponnesis, amb Esparta al capdavant, aportaven el nombre més gran d’efectius. 11. Al temple de Posidó a Corint (cf. VII 172; 173 i 175; VIII 132). 12. Cf. VII 157s. 13. Aquesta era la pretensió inicial d’Atenes, com quedà palès a l’ambaixada aliada a Sicília, a la cort de Geló de Siracusa (cf. VII 161). Els atenesos eren conscients que tenien la flota més poderosa i només estaven disposats, pel bé de Grècia, a cedir el seu comandament als lacedemonis, però a ningú més. 14. Sobre la suposada generositat i abnegació d’Atenes pel bé de Grècia abans, durant i després de la invasió persa, cf. V 66; VI 103 i VII 139. 15. Per la regió costanera d’Àsia Menor, on hi havia la majoria de les ciutats jòniques. Aquesta lluita no començà, però, abans del 478 aC. 16. Pausànias, fill de Cleòmbrot d’Esparta i nebot de Leònidas, va succeir el seu pare com a regent del seu cosí Plistarc, fill de Leònidas, el qual encara era menor d’edat. Com a general en cap, Pausànias comandà l’exèrcit grec a Platea el 479 i, l’any següent, guià la flota aliada a la conquesta de Bizanci (cf. IX 10). Acusat de mantenir relacions d’amistat amb els perses, fou absolt i governà Bizanci fins al 470 aC, quan fou expulsat de la ciutat per Cimó d’Atenes. De tornada a Esparta, fou acusat novament d’intrigar per la

03 TRAD (026-121).qxt:Maquetaci n 1

24/10/11

09:09

P gina 29

ΙΣΤΟΡΙΩΝ Θ

[4] Τότε δὲ οὗτοι οἱ καὶ ἐπ’ Ἀρτεμίσιον Ἑλλήνων ἀπικόμενοι ὡς εἶδον νέας τε πολλὰς καταχθείσας ἐς τὰς Ἀφέτας καὶ στρατιῆς ἅπαντα πλέα, ἐπεὶ αὐτοῖσι παρὰ δόξαν τὰ πρήγματα τῶν βαρβάρων ἀπέβαινε ἢ ὡς αὐτοὶ κατεδόκεον, καταρρωδήσαντες δρησμὸν ἐβουλεύοντο ἀπὸ τοῦ Ἀρτεμισίου ἔσω ἐς τὴν Ἑλλάδα. Γνόντες δέ σφεας οἱ Εὐβοέες ταῦτα βουλευομένους ἐδέοντο Εὐρυβιάδεω προσμεῖναι χρόνον ὀλίγον, ἔστ’ ἂν αὐτοὶ τέκνα τε καὶ τοὺς οἰκέτας ὑπεκθέωνται. Ὡς δ’ οὐκ ἔπειθον, μεταβάντες τὸν Ἀθηναίων στρατηγὸν πείθουσι Θεμιστοκλέα ἐπὶ μισθῷ τριήκοντα ταλάντοισι, ἐπ’ ᾧ τε καταμείναντες πρὸ τῆς Εὐβοίης ποιήσονται τὴν ναυμαχίην. 29

2 τὰς ABCPD : τοὺς DRS; Ἀφέτας codd. : Ἀφετὰς D || 5 ἐβουλεύοντο ABCP : ἐβούλευον DRSV || 7 προσμεῖναι codd.: ἐπιμεῖναι Plut. De Her. mal. 34

03 TRAD (026-121).qxt:Maquetaci n 1

24/10/11

09:09

HISTÒRIA - LLIBRE VIII

P gina 29

[4] Doncs bé, quan aquests efectius grecs desplaçats a l’Artemísion van veure que a Àfetes17 hi havia moltes naus varades i que tot era ple de tropes, es van espantar, perquè la situació dels bàrbars era ben contrària a la que s’hi esperaven trobar,18 i es van plantejar fugir de l’Artemísion cap a l’interior de Grècia. En assabentar-se els d’Eubea d’aquest pla, van demanar a Euribíades que s’hi esperés una mica més, fins que poguessin evacuar els fills i els parents. Com que no el podien persuadir, es van adreçar a Temístocles, el comandant dels atenesos, i, mitjançant el pagament de trenta talents,19 el van convèncer perquè es quedessin i lliuressin combat naval davant d’Eubea.

revolta dels ilotes de la regió. Pausànias es refugià aleshores al temple d’Atena, on els espartans el van deixar morir de fam, el 466 aC. Sobre aquest important personatge cf. IV 81, i el relat documentat i detallat que ens ha transmès Tucídides (I 128) sobre les ambigües relacions d’aquest ambiciós general espartà i els perses. El relat conté la famosa carta que Pausànias adreçà a Xerxes, en què li oferia els seus serveis i li demanava la mà d’una filla del rei. 17. Cf. VII 193. Segons la llegenda, Hèracles fou abandonat per Jàson i la resta dels companys de la nau Argo en aquest indret del golf de Pàgases, a Magnèsia. 18. Els grecs apostats a l’Artemísion havien estat informats pels seus guaites de la tempesta que s’havia abatut sobre la flota persa a Àfetes i que havia destruït part dels seus efectius i creien que les forces navals de Xerxes havien quedat molt delmades (cf. VII 190s.). 19. Uns 777,5 quilos de plata, d’acord amb el pes del talent euboic, que era de quasi 26 quilos per talent. Apareix en aquest punt per primer cop el personatge de Temístocles, el polític atenès hegemònic d’aquells anys. Igual que Milcíades, el vencedor de Marató, és el protagonista del llibre sisè, Temístocles ho serà dels esdeveniments bèl·lics de l’Artemísion i Salamina. Temístocles tenia més de quaranta anys a l’inici de la Segona Guerra Mèdica i havia estat arcont epònim l’any 493 aC, estratega a Marató (cf. PLUTARC, Arist. 5, 4) i promotor de la construcció del Pireu (TUCÍDIDES I 93, 2). La visió que Heròdot presenta d’aquest personatge és parcial i sovint tendenciosa. Cal recordar que l’historiador estava vinculat al cercle de Pèricles, membre de la família dels Alcmeònides, de la qual fa l’elogi en VI 121s., mentre que Temístocles pertanyia a la família dels Licòmides, rivals polítics dels Alcmeònides. De fet, un dels seus rivals polítics més acarnissats fou Xantip, el pare de

03 TRAD (026-121).qxt:Maquetaci n 1

24/10/11

09:09

P gina 30

ΙΣΤΟΡΙΩΝ Θ

[5] Ὁ δὲ Θεμιστοκλέης τοὺς Ἕλληνας ἐπισχεῖν ὧδε ποιέει. Εὐρυβιάδῃ τούτων τῶν χρημάτων μεταδιδοῖ πέντε τάλαντα ὡς παρ’ ἑωυτοῦ δῆθεν διδούς. Ὡς δέ οἱ οὗτος ἀνεπέπειστο (Ἀδείμαντος γὰρ ὁ Ὠκύτου ὁ Κορίνθιος στρατηγὸς τῶν λοιπῶν ἤσπαιρε μοῦνος, φάμενος ἀποπλεύσεσθαί τε ἀπὸ τοῦ Ἀρτεμισίου καὶ οὐ παραμενέειν), πρὸς δὴ τοῦτον εἶπε ὁ Θεμιστοκλέης ἐπομόσας· «Οὐ σύ γε ἡμέας ἀπολείψεις, ἐπεί τοι ἐγὼ μέζω δῶρα δώσω ἢ βασιλεὺς ἄν τοι ὁ Μήδων πέμψειε ἀπολιπόντι τοὺς συμμάχους.» Ταῦτά τε ἅμα ἠγόρευε καὶ πέμπει ἐπὶ τὴν νέα τὴν Ἀδειμάντου τάλαντα ἀργυρίου τρία. Οὗτοί τε δὴ πληγέντες δώροισι ἀναπεπεισμένοι ἦσαν καὶ τοῖσι Εὐβοεῦσι ἐκεχάριστο, αὐτός τε ὁ Θεμιστοκλέης ἐκέρδηνε. Ἐλάνθανε δὲ τὰ λοιπὰ ἔχων, ἀλλ’ ἠπιστέατο οἱ μεταλαβόντες τούτων τῶν χρημάτων ἐκ τῶν Ἀθηνέων ἐλθεῖν ἐπὶ τῷ λόγῳ τούτῳ [τὰ χρήματα]. 30

2 μεταδιδοῖ codd. : μεταδιδοὺς Lex. Vind. 125 || 4 Ἀδείμαντος ABCP codd. pl. : Ἀδάμαντος SV; τῶν λοιπῶν om. PDRSV || 5 ἀποπλεύσεσθαι PDRSV : ἀποπλώσεσθαι ABCP || 11 πλεγέντες DRSV : πάντες ABCP || 14 Ἀθηνέων Bekker : Ἀθηναίων codd. pl. : ταῦτα SV || 14-15 [τὰ χρήματα] om. DRSV

03 TRAD (026-121).qxt:Maquetaci n 1

24/10/11

09:09

HISTÒRIA - LLIBRE VIII

P gina 30

[5] De la seva banda, Temístocles va fer el següent per retenir els grecs: dels diners rebuts, va enviar cinc talents20 a Euribíades, com si fos ell personalment qui els hi donava. Un cop convençut aquest, l’únic que, de la resta, encara mostrava la seva oposició era el comandant dels corintis, Adimant, fill d’Òcit,21 que afirmava que salparia de l’Artemísion i que no s’hi quedaria; a aquest, Temístocles li va dir solemnement: «Tu no ens abandonaràs, perquè jo et donaré regals més grans que aquells que t’enviaria el rei dels medes si abandonessis els aliats.»22 Després de declarar això, féu enviar a la nau d’Adimant tres talents d’or. D’aquesta manera, els corintis, gràcies a aquests obsequis, es van deixar convèncer; els d’Eubea van quedar contents i, personalment, Temístocles en va treure profit, perquè mantingué en secret que tenia la resta dels diners, mentre que aquells que n’havien rebut una part estaven convençuts que havien arribat d’Atenes per aquesta raó.

Pèricles, que a principis del 479 aC el rellevà del càrrec d’estrateg (cf. VIII 125 i 131). Per aquesta raó, els comentaris contra Temístocles en l’obra herodotea, per exemple l’acusació velada de suborn per part dels eubeus (VIII 4) o la declaració que Temístocles s’adheria a la idea espartana de no perseguir la flota de Xerxes per garantir-se, en un futur, el favor del gran rei (cf. VIII 109), formen part d’aquesta visió negativa forjada en cercles favorables als Alcmeònides. Sobre la suposada cobdícia de Temístocles, cf. VIII 111-112. 20. Uns 130 quilos de plata. 21. Es tracta del mateix personatge esmentat en VII 137, com a pare d’Aristeas, el cap de les tropes corínties que atacà Potidea, el 433 aC, quan aquesta antiga colònia volgué trencar els llaços amb Corint i aliar-se amb Atenes (cf. TUCÍDIDES I 60). La versió de Plutarc sobre el suborn difereix bastant de la d’Heròdot. Plutarc (cf. Them. 7, 5), més favorable al general atenès, no el fa responsable del suborn. 22. La quantitat que Temístocles li ofereix tampoc no és desorbitada, però és possible que, atesa la poca importància política d’Adimant, Xerxes ni tan sols no li hagués ofert tres talents; d’aquí ve el comentari irònic de Temístocles.

03 TRAD (026-121).qxt:Maquetaci n 1

24/10/11

09:09

P gina 31

ΙΣΤΟΡΙΩΝ Θ

[6] Οὕτω δὴ κατέμεινάν τε ἐν τῇ Εὐβοίῃ καὶ ἐναυμάχησαν. Ἐγένετο δὲ ὧδε. Ἐπείτε δὴ ἐς τὰς Ἀφέτας περὶ δείλην πρωίην γινομένην ἀπίκατο οἱ βάρβαροι, πυθόμενοι μὲν ἔτι καὶ πρότερον περὶ τὸ Ἀρτεμίσιον ναυλοχέειν νέας Ἑλληνίδας ὀλίγας, τότε δὲ αὐτοὶ ἰδόντες, πρόθυμοι ἦσαν ἐπιχειρέειν, εἴ κως ἕλοιεν αὐτάς. Ἐκ μὲν δὴ τῆς ἀντίης προσπλέειν οὔ κώ σφι ἐδόκεε τῶνδε εἵνεκα, μή κως ἰδόντες οἱ Ἕλληνες προσπλέοντας ἐς φυγὴν ὁρμήσειαν φεύγοντάς τε εὐφρόνη καταλαμβάνῃ· καὶ ἔμελλον δῆθεν φεύξεσθαι, ἔδει δὲ μηδὲ πυρφόρον τῷ ἐκείνων λόγῳ ἐκφυγόντα περιγενέσθαι. [7] Πρὸς ταῦτα ὦν τάδε ἐμηχανέοντο· τῶν νεῶν πασέων ἀποκρίναντες διηκοσίας περιέπεμπον ἔξωθεν Σκιάθου, ὡς ἂν μὴ ὀφθείησαν ὑπὸ τῶν πολεμίων περιπλέουσαι Εὔβοιαν κατά τε Καφηρέα καὶ περὶ Γεραιστὸν ἐς τὸν Εὔριπον, ἵνα δὴ περι31

4-5 τότε δὲ αὐτοὶ ἰδοντες om. PDRSV || 6 προσπλέειν ΑBCP : προσπλώειν DRSV; οὔ κώ codd. pl. : ὅκως D || 7 κως Aldus : πως ABCP : om. DRSV || 8 καταλαμβάνῃ ABC : καταλαβάνῃ om. DRSV : καταλάβοι P || 9 φεύξεσθαι Stein : εκφεύξεσθαι codd.; λόγῳ ABCP : λόχῳ DRSV || 12 περιέπεμπον PDRSV : περιέπεμψαν DRSV; ἔξωθεν ABCP : ἔξω DRSV || 13 ὀφθείησαν ABCP : ὀφθέωσιν PDRSV || 14 περὶ om. PDRSV

03 TRAD (026-121).qxt:Maquetaci n 1

24/10/11

09:09

HISTÒRIA - LLIBRE VIII

P gina 31

[6] Així, doncs, els grecs van romandre a Eubea i van lliurar combat naval, el qual s’esdevingué de la manera següent: després d’arribar a Àfetes a primera hora de la tarda,23 els bàrbars, prèviament informats que als voltants de l’Artemísion només feien guàrdia unes quantes naus gregues, en veure-les personalment,24 estaven decidits a atacar-les, per si podien capturar-les. Tanmateix, no es decidien a escometre-les de front per la raó següent, perquè temien que, si els grecs s’adonaven del seu atac, no prenguessin la fugida i, si s’acabava fent de nit, aleshores, sens dubte aconseguissin escapar, quan calia, segons les seves paraules, que ni el portador del foc s’escapés de la mort.25 [7] Doncs bé, davant d’aquesta situació van planejar el següent: van triar dues-centes naus de tota la flota i les van enviar a rodejar Escíatos,26 per tal que, sense que els enemics les veiessin, circumnaveguessin Eubea per Cafereu i al llarg de

23. La flota persa arribà a Àfetes setze dies després que Xerxes abandonés Terme en direcció a les Termòpiles (cf. VII 183s.). Tot i que Heròdot sembla que ignora aquest fet, les operacions navals i terrestres dels perses estaven perfectament coordinades i planificades. La batalla de l’Artemísion no tindrà lloc fins dos dies després de l’arribada a Àfetes, coincidint amb l’atac final persa a les Termòpiles. 24. Prèviament informats pels presoners trezenis i eginetes que havien fet a la dues naus capturades prop d’Escíatos (cf. VII 180-181). Es diu «personalment» perquè en la seva navegació devien veure els contingents grecs prop de l’Artemísion. 25. «No se salvà ni el portador del foc» era una dita grega, recollida per Zenobi (cf. V 34), que al·ludia a la mort de tots els participants en una acció. Es tractava del πυρφόρον, persona inviolable que a l’exèrcit espartà agafava el foc de l’altar de Zeus quan les tropes marxaven en campanya i el mantenia encès mentre aquesta durava. Amb aquest foc sagrat es feien els sacrificis rituals. 26. Escíatos és la més occidental de les Espòrades septentrionals i es troba davant per davant del cap Sepíada, a uns cinc quilòmetres (cf. VII 176). Fou colonitzada pels tracis i després per gent de Calcis d’Eubea. Després de la invasió persa esdevingué membre de la Confederació de Delos i pagava un petit tribut de 200 dracmes anuals.

03 TRAD (026-121).qxt:Maquetaci n 1

24/10/11

09:09

P gina 32

ΙΣΤΟΡΙΩΝ Θ

λάβοιεν οἱ μὲν ταύτῃ ἀπικόμενοι καὶ φράξαντες αὐτῶν τὴν ὀπίσω φέρουσαν ὁδόν, σφεῖς δὲ ἐπισπόμενοι ἐξ ἐναντίης. Ταῦτα βουλευσάμενοι ἀπέπεμπον τῶν νεῶν τὰς ταχθείσας, αὐτοὶ οὐκ ἐν νόῳ ἔχοντες ταύτης τῆς ἡμέρης τοῖσι Ἕλλησι ἐπιθήσεσθαι, οὐδὲ πρότερον ἢ τὸ σύνθημά σφι ἔμελλε φανήσεσθαι παρὰ τῶν περιπλεόντων ὡς ἡκόντων. Ταύτας μὲν δὴ περιέπεμπον, τῶν δὲ λοιπέων νεῶν ἐν τῇσι Ἀφέτῃσι ἐποιεῦντο ἀριθμόν. [8] Ἐν δὲ τούτῳ τῷ χρόνῳ ἐν ᾧ οὗτοι ἀριθμὸν ἐποιεῦντο τῶν νεῶν (ἦν γὰρ ἐν τῷ στρατοπέδῳ τούτῳ Σκυλλίης Σκιωναῖος, δύτης τῶν τότε ἀνθρώπων ἄριστος, ὃς καὶ ἐν τῇ ναυηγίῃ τῇ κατὰ Πήλιον γενομένῃ πολλὰ μὲν ἔσωσε τῶν χρημάτων τοῖσι Πέρσῃσι, πολλὰ δὲ καὶ αὐτὸς περιεβάλετο), οὗτος ὁ Σκυλλίης ἐν νόῳ μὲν εἶχε ἄρα καὶ πρότερον αὐτομολήσειν ἐς τοὺς Ἕλληνας, ἀλλ’ οὐ γάρ οἱ παρέσχε ἐς τότε. Ὅτεῳ μὲν δὴ τρόπῳ τὸ ἐνθεῦτεν ἔτι ἀπίκετο ἐς τοὺς Ἕλληνας, οὐκ ἔχω εἰπεῖν ἀτρεκέως, θωμάζω δὲ εἰ τὰ λεγόμενά ἐστι ἀληθέα· λέγεται γὰρ ὡς ἐξ Ἀφετέων δὺς ἐς τὴν θάλασσαν οὐ πρότερον ἀνέσχε πρὶν ἢ ἀπίκετο ἐπὶ τὸ Ἀρτεμίσιον, σταδίους μάλιστά κῃ τούτους ἐς

4 ἐν ABCP : ἐπὶ PDRSV || 7 Ἀφέτῃσι ABCP : Ἀφέτῇσι(ν) PDRSV || 12 περιεβάλετο ACPDR : περιβάλλετο BSV || 13 αὐτομολήσειν ἐς τοὺς Ἕλληνας, ἀλλ’ οὐ γάρ οἱ om. RSV || 14 οἱ ABCP : οἱ πρότερον D; ἐς Pingel : ὡς codd. || 15 εἰπειν ABCPD : εἶπαι RSV || 17 ἀνέσχε ABCP : ἀνέχειν DRSV || 18 ἐπὶ ABCP : ἐς DRSV

03 TRAD (026-121).qxt:Maquetaci n 1

24/10/11

09:09

HISTÒRIA - LLIBRE VIII

P gina 32

Gerest,27 fins a l’Eurip,28 amb la intenció de formar, un cop allí, una barrera que bloquegés la retirada dels grecs, quan la resta de la flota els ataqués de front. Un cop decidit aquest pla, van fer salpar les naus destinades a aquesta missió, sense tenir intenció d’atacar els grecs aquell dia,29 ni abans de rebre la confirmació que les naus que circumnavegaven Eubea havien arribat a la seva destinació. Així, doncs, van enviar aquestes naus i van fer recompte de la resta de la flota que romania a Àfetes.30 [8] Mentre els perses feien recompte de naus, al seu campament també s’hi trobava Escíl·lias d’Escione31 –per cert, l’home que millor bussejava de tots i que, en ocasió del naufragi esdevingut al Pèlion,32 ja havia rescatat per als perses molts tresors, encara que també s’havia apropiat de molts altres–, el qual des de feia temps planejava passar-se al bàndol dels grecs, tot i que no n’havia tingut ocasió fins llavors. Doncs bé, no puc dir amb certesa de quina manera aconseguí arribar fins als grecs, però m’estranya que allò que es conta sigui veritat, perquè, segons diuen, es va capbussar al mar a Àfetes i no va emergir fins a arribar a l’Artemísion, després

27. Aquests dos promontoris es troben, respectivament, a l’extrem sudest i sud-oest de l’illa d’Eubea (cf. PLINI EL VELL IV 63). 28. L’estret que separa l’illa d’Eubea del continent grec. Es tracta d’un braç de mar on sovintegen els corrents forts (cf. VII 173). 29. És a dir el mateix dia de l’arribada de la flota persa a Àfetes. 30. Possiblement per avaluar els danys i les pèrdues de la flota després de la tempesta que van patir a Magnèsia (cf. VII 190), on segons Heròdot es van perdre quatre-centes naus. En el primer recompte que s’havia fet a Dorisc (cf. VII 89) l’estol persa comptava amb un total de sis-centes naus, a les qual cal afegir-n’hi unes cent vint més, procedents de Tràcia i de les illes (cf. VII 185). 31. Escione, ciutat situada a la costa meridional de la península de Pal·lene, la més occidental de la Calcídica (cf. VII 123). 32. Es refereix a l’episodi de la tempesta que es va abatre sobre la flota persa a l’altura del Pèlion (cf. VII 188 i 190). A propòsit d’aquest fet Heròdot esmenta el botí que aconseguí Amínocles de Magnèsia (cf VII 192).

03 TRAD (026-121).qxt:Maquetaci n 1

24/10/11

09:09

P gina 33

ΙΣΤΟΡΙΩΝ Θ

ὀγδώκοντα διὰ τῆς θαλάσσης διεξελθών. Λέγεται μέν νυν καὶ ἄλλα ψευδέσι ἴκελα περὶ τοῦ ἀνδρὸς τούτου, τὰ δὲ μετεξέτερα ἀληθέα· περὶ μέντοι τούτου γνώμη μοι ἀποδεδέχθω πλοίῳ μιν ἀπικέσθαι ἐπὶ τὸ Ἀρτεμίσιον. Ὡς δὲ ἀπίκετο, αὐτίκα ἐσήμηνε τοῖσι στρατηγοῖσι τήν τε ναυηγίην ὡς γένοιτο καὶ τὰς περιπεμφθείσας τῶν νεῶν περὶ Εὔβοιαν. [9] Τοῦτο δὲ ἀκούσαντες οἱ Ἕλληνες λόγον σφίσι αὐτοῖσι ἐδίδοσαν. Πολλῶν δὲ λεχθέντων ἐνίκα τὴν ἡμέρην ἐκείνην αὐτοῦ μείναντάς τε καὶ αὐλισθέντας μετέπειτα νύκτα μέσην παρέντας πορεύεσθαι καὶ ἀπαντᾶν τῇσι περιπλεούσῃσι τῶν νεῶν. Μετὰ δὲ τοῦτο, ὡς οὐδείς σφι ἐπέπλεε, δείλην ὀψίην γινομένην τῆς ἡμέρης φυλάξαντες αὐτοὶ ἐπανέπλεον ἐπὶ τοὺς βαρβάρους, ἀπόπειραν αὐτῶν ποιήσασθαι βουλόμενοι τῆς τε μάχης καὶ τοῦ διεκπλόου. [10] Ὁρῶντες δέ σφεας οἵ τε ἄλλοι στρατιῶται οἱ Ξέρξεω καὶ οἱ στρατηγοὶ ἐπιπλέοντας νηυσὶ ὀλίγῃσι, πάγχυ σφι μανίην ἐπενείκαντες ἀνῆγον καὶ αὐτοὶ τὰς νέας, ἐλπίσαντές σφεας εὐπετέως αἱρήσειν, οἰκότα κάρτα ἐλπίσαντες, τὰς μέν γε τῶν Ἑλλήνων ὁρῶντες ὀλίγας νέας, τὰς δὲ ἑωυτῶν πλήθεΐ τε πολ33

2 ἴκελα DSV : ἴκελλα R : εἴκελα ABCP || 4 ἐσήμηνε ABCD : ἐσήμαινε PRSV || 9 μείναντάς codd. pl. : μείναντά RV || 15 ὁρῶντες AB : ὁρέωντες C : ὁρέοντες PDRSV || 16 οἱ (στρατηγοὶ) om. DRSV : τῶνδε RSV || 19p. 34, 1 πολλαπλησίας ABCP : πολλαπλασίας DRSV

03 TRAD (026-121).qxt:Maquetaci n 1

24/10/11

09:09

HISTÒRIA - LLIBRE VIII

P gina 33

de recórrer, si fa o no fa, una distància de vuitanta estadis.33 Sobre aquest personatge s’expliquen també altres històries que semblen falses, però algunes són certes;34 pel que fa a aquesta travessia, però, jo crec que Escíl·lias va arribar a l’Artemísion amb una barca. En arribar, de seguida va informar els comandants sobre l’abast del naufragi i l’enviament de naus per circumnavegar Eubea. [9] Després de sentir això, els comandants grecs van deliberar. Entre les moltes intervencions que hi va haver, va prevaler l’opinió d’ancorar i de romandre on eren mentre fos de dia i, després, passada la mitjanit, salpar i anar a trobar les naus perses que circumnavegaven l’illa. Després, però, com que ningú no els atacava, van esperar fins al capvespre i, tot seguit, van fer proa cap als bàrbars,35 amb la intenció de posar a prova la seva tècnica de combat i d’abordatge.36 [10] Quan la resta de l’exèrcit de Xerxes, així com els seus comandants, van veure que els grecs navegaven contra ells amb poques naus, van suposar que s’havien tornat bojos37 i, aleshores, ells també van treure les seves a mar oberta, amb l’esperança de capturar els vaixells enemics fàcilment, esperança del tot raonable, ja que veien que les naus gregues eren

33. Una mica més de catorze quilòmetres. La gesta és, evidentment, impossible, però és probable que Escíl·lias cobrís el trajecte nedant. 34. Segurament Heròdot considerava sobretot falsa la notícia recollida per altres autors, com Pausànias (X 19, 1) i Ateneu (IX 296), segons la qual Escíl·lias, durant la tempesta que es va abatre sobre la flota persa a Magnèsia (cf. VII 188), va tallar les amarres de les naus perses amb l’ajuda de la seva filla, acció que provocà que les pèrdues dels bàrbars fossin encara més grans. 35. Diodor de Sicília (XI 12) atribueix aquesta estratègia a Temístocles. 36. O sigui, el διέκπλοος, maniobra que consistia a navegar de través amb les naus situades les unes al costat de les altres, amb la proa dirigida a les naus enemigues. Cada nau havia d’intentar passar per entre dues naus adversàries per trencar els seus rems i, tot seguit, virar de bord ràpidament i atacar, amb l’esperó de proa, la popa de la nau enemiga més malmesa (cf. VI 12). Els atenesos esdevingueren uns executors insuperables d’aquesta maniobra (cf. TUCÍDIDES I 49, 3; II 83). 37. Heròdot fa el mateix comentari respecte a l’atac del hoplites atenesos i plateus a Marató (cf. VI 112).

03 TRAD (026-121).qxt:Maquetaci n 1

24/10/11

09:09

P gina 34

ΙΣΤΟΡΙΩΝ Θ

λαπλησίας καὶ ἄμεινον πλεούσας. Καταφρονήσαντες ταῦτα ἐκυκλοῦντο αὐτοὺς ἐς μέσον. Ὅσοι μέν νυν τῶν Ἰώνων ἦσαν εὔνοοι τοῖσι Ἕλλησι ἀέκοντές τε ἐστρατεύοντο συμφορήν [τε] ἐποιεῦντο μεγάλην ὁρῶντες <τε> περιεχομένους αὐτοὺς καὶ ἐπιστάμενοι ὡς οὐδεὶς αὐτῶν ἀπονοστήσει, οὕτω ἀσθενέα σφι ἐφαίνετο εἶναι τὰ τῶν Ἑλλήνων πρήγματα· ὅσοισι δὲ καὶ ἡδομένοισι ἦν τὸ γινόμενον, ἅμιλλαν ἐποιεῦντο ὅκως αὐτὸς ἕκαστος πρῶτος νέα Ἀττικὴν ἑλὼν παρὰ βασιλέος δῶρα λάμψεται· Ἀθηναίων γὰρ αὐτοῖσι λόγος ἦν πλεῖστος ἀνὰ τὰ στρατόπεδα. [11] Τοῖσι δὲ Ἕλλησι ὡς ἐσήμηνε, πρῶτα μὲν ἀντίπρῳροι τοῖσι βαρβάροισι γενόμενοι ἐς τὸ μέσον τὰς πρύμνας συνήγαγον, δεύτερα δὲ σημήναντος ἔργου εἴχοντο, ἐν ὀλίγῳ περ ἀπολαμφθέντες καὶ κατὰ στόμα. Ἐνθαῦτα τριήκοντα νέας αἱρέουσι τῶν βαρβάρων καὶ τὸν Γόργου τοῦ Σαλαμινίων βασιλέος ἀδελφεὸν Φιλάονα τὸν Χέρσιος, λόγιμον ἐόντα ἐν τῷ στρατοπέδῳ [ἄνδρα]. Πρῶτος δὲ Ἑλλήνων νέα τῶν πολεμίων εἷλε ἀνὴρ Ἀθηναῖος, Λυκομήδης Αἰσχραίου, καὶ τὸ ἀριστήιον ἔλαβε οὗτος. Τοὺς δ’ ἐν τῇ ναυμαχίῃ ταύτῃ ἑτεραλκέως ἀγωνιζομένους νὺξ ἐπελθοῦσα διέλυσε· οἱ μὲν δὴ Ἕλληνες ἐπὶ τὸ Ἀρτεμίσιον ἀπέπλεον, οἱ δὲ βάρβαροι ἐς τὰς Ἀφέτας, πολλὸν παρὰ δόξαν ἀγωνισάμενοι. Ἐν ταύτῃ τῇ ναυμαχίῃ Ἀντίδωρος 34

4 <τε> add. van Herwerden || 15 τῶν βαρβάρων om. DRSV || 17 [ἄνδρα] om. DRSV : Αἰσχραίου ABDSV : Αἰσχρέου CPR

03 TRAD (026-121).qxt:Maquetaci n 1

24/10/11

09:09

HISTÒRIA - LLIBRE VIII

P gina 34

realment poques, mentre que les seves eren molt superiors en nombre i més marineres.38 Amb aquesta convicció, els van encerclar i els van deixar al mig. D’altra banda, tots els jonis que eren favorables als grecs, però que prenien part en l’expedició de Xerxes a la força,39 se sentien profundament entristits en veure’ls acorralats, convençuts que cap d’ells no aconseguiria tornar enrere; tan precària els semblava la seva situació. En canvi, tots aquells que s’alegraven del que passava es disputaven l’honor d’ésser, cadascú en particular, el primer a capturar una nau atenesa i, així, rebre una recompensa de part del rei; perquè entre la flota persa se’n parlava molt, dels atenesos. [11] Però els grecs, en rebre un senyal, de primer van orientar les proes cap als bàrbars, mentre ajuntaven les popes cap al mig;40 a continuació, després de rebre un segon senyal, van entrar en acció, malgrat trobar-se encerclats en un espai reduït i de cara a l’enemic. Aleshores van capturar trenta naus dels bàrbars, així com la del germà de Gorgos, rei de Salamina,41 Filàon, fill de Quersis, un home que gaudia de prestigi entre la flota. D’altra banda, el primer grec a capturar una nau enemiga fou un atenès anomenat Licomedes, fill d’Escreu,42 el qual s’endugué el premi al valor. Finalment, l’arribada de la nit separà els contendents en aquesta incerta batalla naval; aleshores, els grecs van fer rumb cap a l’Artemísion i els bàrbars cap a Àfetes, després de lluitar d’una manera molt diferent de com s’havien imaginat. En el decurs d’aquesta batalla

38. Temístocles, en VIII 60 , també es refereix a aquesta diferència. Les triremes gregues eren més lentes que les perses perquè el buc, construït amb la tècnica naval coríntia, pesava més que els dels perses, dissenyats amb la tècnica fenícia. 39. Sobre el nombre de contingents que prenien part en l’expedició de Xerxes, cf. VIII 85. 40. Amb aquesta disposició tàctica els comandants grecs volien impedir que les naus perses els abordessin pels costats. 41. Evidentment, de la Salamina xipriota, ciutat situada a la costa oriental de l’illa. Sobre Gorgo, cf. V 104. 42. Plutarc (Them. 15) també atribueix aquesta primera acció a Licomedes, un personatge del qual no tenim més informació.

03 TRAD (026-121).qxt:Maquetaci n 1

24/10/11

09:09

P gina 35

ΙΣΤΟΡΙΩΝ Θ

Λήμνιος μοῦνος τῶν σὺν βασιλέϊ Ἑλλήνων ἐόντων αὐτομολέει ἐς τοὺς Ἕλληνας· καί οἱ Ἀθηναῖοι διὰ τοῦτο τὸ ἔργον ἔδοσαν [αὐτῷ] χῶρον ἐν Σαλαμῖνι. [12] Ὡς δὲ εὐφρόνη ἐγεγόνεε, ἦν μὲν τῆς ὥρης μέσον θέρος, ἐγίνετο δὲ ὕδωρ τε ἄπλετον διὰ πάσης τῆς νυκτὸς καὶ σκληραὶ βρονταὶ ἀπὸ τοῦ Πηλίου· οἱ δὲ νεκροὶ καὶ τὰ ναυήγια ἐξεφορέοντο ἐς τὰς Ἀφέτας, καὶ περί τε τὰς πρῴρας τῶν νεῶν εἱλέοντο καὶ ἐτάρασσον τοὺς ταρσοὺς τῶν κωπέων. Οἱ δὲ στρατιῶται οἱ ταύτῃ ἀκούοντες ταῦτα ἐς φόβον κατιστέατο, ἐλπίζοντες πάγχυ ἀπολέεσθαι ἐς οἷα κακὰ ἧκον· πρὶν γὰρ ἢ καὶ ἀναπνεῦσαί σφεας ἔκ τε τῆς ναυηγίης καὶ τοῦ χειμῶνος τοῦ γενομένου κατὰ Πήλιον ὑπέλαβε ναυμαχίη καρτερή, ἐκ δὲ τῆς ναυμαχίης ὄμβρος τε λάβρος καὶ ῥεύματα ἰσχυρὰ ἐς θάλασσαν ὁρμημένα βρονταί τε σκληραί. [13] Καὶ τούτοισι μὲν τοιαύτη <ἡ> νὺξ ἐγίνετο· τοῖσι δὲ ταχθεῖσι αὐτῶν περιπλέειν Εὔβοιαν ἡ αὐτή περ ἐοῦσα νὺξ πολλὸν ἦν ἔτι ἀγριωτέρη, τοσούτῳ ὅσῳ ἐν πελάγεϊ φερομένοισι ἐπέπιπτε, καὶ τὸ τέλος σφι ἐγένετο ἄχαρι· ὡς γὰρ δὴ πλέουσι αὐτοῖσι χειμών τε καὶ τὸ ὕδωρ ἐπεγίνετο ἐοῦσι κατὰ τὰ Κοῖλα τῆς Εὐβοίης, φερόμενοι τῷ πνεύματι καὶ οὐκ εἰδότες τῇ ἐφέροντο 35

3 [αὐτῷ] om. DRSV; χῶρον ABCP : χώραν DRSV || 6-7 ἐξεφορέοντο DRSV : ἐξεφορέντο ABCP || 13 λάβρος ABC : λάμβρος C : καρτερὸς DRSV || 14 ὁρμημένα ABRV : ὡρμημένα CPDS || 15 <ἡ> add. Schaefer

03 TRAD (026-121).qxt:Maquetaci n 1

24/10/11

09:09

HISTÒRIA - LLIBRE VIII

P gina 35

naval, Antidor de Lemnos43 fou l’únic grec al servei del rei que es passà al bàndol dels hel·lens; i per aquesta acció els atenesos li van concedir una propietat a Salamina.44 [12] Ja s’havia fet fosc quan, per bé que era ple estiu,45 es produí una tempesta torrencial al llarg de tota la nit, amb forts trons procedents del Pèlion. Els cadàvers i les restes dels naufragis eren arrossegats cap a Àfetes,46 s’amuntegaven a les proes de les naus i destorbaven les pales dels rems.47 Els soldats que hi havia, en sentir això, van caure presa de la por, del tot convençuts que moririen després d’aquell seguit de desgràcies; en efecte, abans que tinguessin temps de refer-se del naufragi i de la tempesta que havia esclatat prop del Pèlion, els havia sorprès una dura batalla naval i, després del combat, un terrible aiguat, acompanyat de torrents impetuosos que corrien cap al mar, i de forts trons. [13] Així transcorregué la nit per a aquests; però, per als efectius perses que havien rebut l’ordre de circumnavegar Eubea, aquella nit encara fou més terrible, perquè els sorprengué quan navegaven a mar oberta, i van patir un final funest; en efecte, la tempesta i la pluja es van desencadenar quan eren en plena travessia i es trobaven a les Cavitats d’Eubea.48 Arrossegats pel vent i desconeixedors de la zona per on els duia,

43. Lemnos, illa de l’Egeu septentrional, havia estat conquerida pels perses el 512-511 aC, durant la campanya d’Òtanes contra Tràcia (cf. V 26). 44. Aquí, l’illa situada al golf Sarònic i escenari de la posterior batalla naval. 45. A finals d’agost del 480 aC. 46. Segurament per efecte de la direcció dels corrents marins al nord d’Eubea i dels forts vents que habitualment bufen a l’estret. 47. Això voldria dir que els perses havien deixat les seves naus ancorades a Àfetes. 48. Segons Estrabó (X 1, 2), aquest indret es trobava a la costa sud-occidental d’Eubea, mentre que altres autors, com Ptolemeu (III 14, 22), el situen a la costa sud-oriental d’Eubea.

03 TRAD (026-121).qxt:Maquetaci n 1

24/10/11

09:09

P gina 36

ΙΣΤΟΡΙΩΝ Θ

ἐξέπιπτον πρὸς τὰς πέτρας. Ἐποιέετό τε πᾶν ὑπὸ τοῦ θεοῦ ὅκως ἂν ἐξισωθείη τῷ Ἑλληνικῷ τὸ Περσικὸν μηδὲ πολλῷ πλέον εἴη. [14] Οὗτοι μέν νυν περὶ τὰ Κοῖλα τῆς Εὐβοίης διεφθείροντο· οἱ δὲ ἐν Ἀφέτῃσι βάρβαροι, ὥς σφι ἀσμένοισι ἡμέρη ἐπέλαμψε, ἀτρέμας τε εἶχον τὰς νέας καί σφι ἀπεχρᾶτο κακῶς πρήσσουσι ἡσυχίην ἄγειν ἐν τῷ παρεόντι. Τοῖσι δὲ Ἕλλησι ἐπεβοήθεον νέες τρεῖς καὶ πεντήκοντα Ἀττικαί. Αὗταί τε δή σφεας ἐπέρρωσαν ἀπικόμεναι καὶ ἅμα ἀγγελίη ἐλθοῦσα ὡς τῶν βαρβάρων οἱ περιπλέοντες τὴν Εὔβοιαν πάντες εἴησαν διεφθαρμένοι ὑπὸ τοῦ γενομένου χειμῶνος. Φυλάξαντες δὴ τὴν αὐτὴν ὥρην πλέοντες ἐπέπεσον νηυσὶ Κιλίσσῃσι· ταύτας δὲ διαφθείραντες, ὡς εὐφρόνη ἐγίνετο, ἀπέπλεον ὀπίσω ἐπὶ τὸ Ἀρτεμίσιον. [15] Τρίτῃ δὲ ἡμέρῃ δεινόν τι ποιησάμενοι οἱ στρατηγοὶ τῶν βαρβάρων νέας οὕτω σφι ὀλίγας λυμαίνεσθαι καὶ τὸ ἀπὸ Ξέρξεω δειμαίνοντες οὐκ ἀνέμειναν ἔτι τοὺς Ἕλληνας μάχης ἄρξαι, ἀλλὰ παρασκευασάμενοι κατὰ μέσον ἡμέρης ἀνῆγον τὰς νέας. Συνέπιπτε δὲ ὥστε τὰς αὐτὰς ταύτας ἡμέρας τάς τε ναυμαχίας γίνεσθαι ταύτας καὶ τὰς πεζομαχίας τὰς ἐν Θερ-

1 πρὸς codd. pl. : ἐς B : εἰς B || 2 Περσικὸν codd. pl. : περιεὸν D || 5 ἀτρέμας DRSV : ἀτρέμα ABCP || 16 παρασκευασάμενοι DRSV : παρακελευασάμενοι ABCP || 17 τὰς αὐτὰς ταύτας ἡμέρας DRSV : ταῖς αὐταῖς ἡμέραις ABCP

03 TRAD (026-121).qxt:Maquetaci n 1

24/10/11

09:09

HISTÒRIA - LLIBRE VIII

P gina 36

van acabar estavellant-se contra els esculls. Tot això s’esdevenia per voluntat divina, per igualar l’armada persa a la grega i perquè no fos numèricament tan superior.49 [14] Fou així, doncs, com aquests contingents van quedar destruïts vora les Cavitats d’Eubea. En canvi, els bàrbars que eren a Àfetes, quan, amb gran alegria, van veure brillar la llum del sol, van mantenir ancorades les naus i, en la mala situació en què es trobaven, ja els va anar bé romandre de moment inactius.50 Mentrestant, van arribar en ajuda dels grecs cinquanta-tres naus ateneses.51 La seva arribada, juntament amb la notícia que tots els perses que circumnavegaven Eubea havien estat aniquilats per la tempesta que havia tingut lloc, va enfortir la moral dels grecs. Aleshores, després d’esperar que fos la mateixa hora del dia anterior, van salpar per atacar unes naus cil·lícies;52 les van destruir i, en fer-se fosc, van navegar de tornada a l’Artemísion. [15] Al tercer dia,53 però, els comandants dels bàrbars, molestos perquè un nombre tan petit de naus els hagués causat un dany tan gran, i temorosos de la ira de Xerxes, ja no van esperar que els grecs comencessin les hostilitats, sinó que es van preparar i a migdia van fer-se a la mar. Per cert, es donà la circumstància que aquests combats navals i els que es van lliurar per terra a les Termòpiles van tenir lloc en aquelles ma-

49. Sobre el nombre d’efectius de la flota persa, cf. VII 89 i n. 302. En qualsevol cas, tal com passa al llarg de tota l’obra, Heròdot atribueix el resultat final dels esdeveniments a la intervenció dels déus. 50. Molt probablement els perses esperaven, abans de passar a l’atac, la notícia de la caiguda de les Termòpiles a mans de l’exèrcit de terra. 51. No queda clar d’on procedien aquestes cinquanta-tres naus ateneses de més. Potser havien estat destacades per controlar l’estret de l’Eurip, entre l’illa d’Eubea i Beòcia, al continent, però també és possible que vinguessin directament d’Atenes. 52. Els cil·licis, habitants de la regió de l’Àsia Menor inclosa dins la quarta satrapia (cf. III 90), aportaven un total de cent naus a la flota persa (cf. VII 91). 53. Coincidint amb l’atac final a les Termòpiles. La batalla al congost tingué lloc entre el 17 i el 20 d’agost.

03 TRAD (026-121).qxt:Maquetaci n 1

24/10/11

09:09

P gina 37

ΙΣΤΟΡΙΩΝ Θ

μοπύλῃσι. Ἦν δὲ πᾶς ὁ ἀγὼν τοῖσι κατὰ θάλασσαν περὶ τοῦ Εὐρίπου, ὥσπερ τοῖσι ἀμφὶ Λεωνίδην τὴν ἐσβολὴν φυλάσσειν· οἱ μὲν δὴ παρεκελεύοντο ὅκως μὴ παρήσουσι ἐς τὴν Ἑλλάδα τοὺς βαρβάρους, οἱ δ’ ὅκως τὸ Ἑλληνικὸν στράτευμα διαφθείραντες τοῦ πόρου κρατήσουσι. [16] Ὡς δὲ ταξάμενοι οἱ Ξέρξεω ἐπέπλεον, οἱ Ἕλληνες ἀτρέμας εἶχον πρὸς τῷ Ἀρτεμισίῳ. Οἱ δὲ βάρβαροι μηνοειδὲς ποιήσαντες τῶν νεῶν ἐκυκλοῦντο, ὡς περιλάβοιεν αὐτούς·

ἐνθεῦτεν οἱ Ἕλληνες ἐπανέπλεόν τε καὶ συνέμισγον. Ἐν ταύτῃ τῇ ναυμαχίῃ παραπλήσιοι ἀλλήλοισι ἐγίνοντο· ὁ γὰρ Ξέρξεω στρατὸς ὑπὸ μεγάθεός τε καὶ πλήθεος αὐτὸς ὑπ’ ἑωυτοῦ ἔπιπτε, ταρασσομένων τε τῶν νεῶν καὶ περιπιπτουσέων περὶ ἀλλήλας. Ὅμως μέντοι ἀντεῖχε καὶ οὐκ εἶκε· δεινὸν γὰρ χρῆμα ἐποιεῦντο ὑπὸ νεῶν ὀλιγέων ἐς φυγὴν τρέπεσθαι. Πολλαὶ μὲν δὴ τῶν Ἑλλήνων νέες διεφθείροντο, πολλοὶ δὲ ἄνδρες, πολλῷ δ’ ἔτι πλέονες νέες τε τῶν βαρβάρων καὶ ἄνδρες. Οὕτω δὲ ἀγωνιζόμενοι διέστησαν χωρὶς ἑκάτεροι. [17] Ἐν ταύτῃ τῇ ναυμαχίῃ Αἰγύπτιοι μὲν τῶν Ξέρξεω στρατιωτέων ἠρίστευσαν, οἳ ἄλλα τε μεγάλα ἔργα ἀπεδέξαντο καὶ νέας αὐτοῖσι ἀνδράσι εἷλον Ἑλληνίδας πέντε. Τῶν δὲ Ἑλλήνων

2 Λεωνίδην AB : Λεωνίδεα PDRSVC || 8 ἐκυκλοῦντο DRSV : ἐκυκλέοντο DRSV : ἐκυκλεύοντο ABCP || 12 ταρασσομένον A : ταρασσομενέων CPDRSV : παρατασσομένων B || 14 φυγήν codd. pl. : φυγεῖν B || 16-17 ἀγωνιζόμενοι codd. pl. : διαγωνιζόμενοι D

03 TRAD (026-121).qxt:Maquetaci n 1

24/10/11

09:09

HISTÒRIA - LLIBRE VIII

P gina 37

teixes dates. L’objectiu final dels que lluitaven per mar era conservar l’Eurip, igual que per a Leònidas i als seus homes ho era la defensa del congost. D’aquesta manera, els grecs s’animaven mútuament per impedir que els bàrbars envaïssin Grècia, i els perses s’encoratjaven a destruir l’exèrcit grec i obtenir el control de l’estret.54 [16] Mentre els efectius navals de Xerxes navegaven en formació de combat, els grecs mantenien les posicions prop de l’Artemísion.55 Els bàrbars, però, desplegant les seves naus en forma de mitja lluna, els intentaven encerclar, amb l’objectiu d’acorralar-los. Aleshores, els grecs van salpar al seu encontre i van entaular combat. En aquesta batalla naval, les forces de l’un i l’altre bàndol van acabar lluitant en igualtat de condicions, perquè la flota de Xerxes es destruïa a si mateixa, per la seva grandària i pel nombre de naus, que es destorbaven i xocaven les unes amb les altres. Tanmateix, els bàrbars resistien sense retrocedir, perquè consideraven una vergonya haver de fugir per culpa de tan poques naus. El resultat fou que molts vaixells grecs es van perdre, i amb ells molts homes, però encara fou més gran, i amb diferència, el nombre de naus i homes que van perdre els bàrbars.56 Finalment, després de lluitar d’aquesta manera, els dos contendents es van separar. [17] En aquest combat naval van destacar, entre els efectius de Xerxes, els egipcis,57 els quals, entre altres grans proeses que van dur a terme, van capturar cinc naus gregues amb les

54. Es refereix a l’estret marítim de l’Eurip. 55. Davant la seva inferioritat numèrica, els grecs es van situar prop de la costa per tenir protegit un dels flancs. 56. Pel nombre de naus i homes que van prendre part en el combat, els efectius navals destruïts i la gran quantitat de baixes d’un i altre bàndol, és molt probable que la batalla de l’Artemísion fos la més important lliurada fins aleshores a tota la Mediterrània, tot i que superada al cap de pocs dies per la de Salamina. 57. Els egipcis aportaven dues-centes naus a la flota de Xerxes (cf. VII 89). Tanmateix, Diodor de Sicília (XI 13) esmenta que els efectius més destacats de la flota persa a l’Artemísion són els fenicis sidonis. Sobre la capacitat marinera d’aquests, cf. VII 44; 100; 128.

04 INDEX (122-123).qxt:Maquetaci n 1

24/10/11

09:11

P gina 122

04 INDEX (122-123).qxt:Maquetaci n 1

24/10/11

09:11

P gina 123

ÍNDEX

Sigla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Notícia preliminar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Text i traducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

06 Coleccio herodot (124-138).qxt:Maquetaci n 1

24/10/11

09:16

P gina 124

06 Coleccio herodot (124-138).qxt:Maquetaci n 1

24/10/11

09:16

P gina 125

FUNDACIÓ BERNAT METGE Col·lecció dels Clàssics Grecs i Llatins INSTITUÏDA PER FRANCESC CAMBÓ PRIMERS DIRECTORS: JOAN ESTELRICH († 1958) - CARLES RIBA († 1959) MIQUEL DOLÇ († 1994) CONSELL

DIRECCIÓ:

FRANCESC J. CUARTERO, MONTSERRAT ROS, ANTONI SEVA, JAUME MEDINA, JOAN ALBERICH, JAUME PÒRTULAS, PERE LLUÍS FONT, PERE J. QUETGLAS, RAMON GUARDANS, JORDI PÀMIAS I MASSANA, ÀLEX BROCH Adreça: Via Laietana, 30, 7è. - BARCELONA

VOLUMS 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13.

PUBLICATS

LUCRECI. De la natura (vol. I). Llibres I-III. Per Joaquim Balcells (2.a ed.). CORNELI NEPOS. Vides d’homes il·lustres. Per Manuel de Montoliu (2.a ed. a cura de Josep Vergés). XENOFONT. Records de Sòcrates. Per Carles Riba (2.a ed.). CICERÓ. Discursos (vol. I). En defensa de Quincti, de Rosci Amerí, de Rosci Comediant, de Tul·li. Per Josep M. Llovera, Prev., Joan Estelrich i Mn. Llorenç Riber. SÈNECA. De la ira. Per Carles Cardó, Prev. PLATÓ. Diàlegs (vol. I). Defensa de Sòcrates. Critó. Eutífron. Laques. Per Joan Crexells (2.a ed. a cura de Carles Riba). CICERÓ. Brutus. Per Mn. Gumersind Alabart (2.a ed. a cura d’Eduard Valentí). AUSONI. Obres (vol. I). Per Carles Riba i Mn. Antoni Navarro (2.a ed. a cura de Joan Petit). SÈNECA. De la brevetat de la vida. De la vida benaurada. De la providència. Per Carles Cardó, Prev. XENOFONT. Obres socràtiques menors. L’economia. El convit de Càl·lias. Defensa de Sòcrates. Per Carles Riba (2.a ed.). TIBUL. Elegies. Per Carles Magrinyà i Joan Mínguez (2.a ed. a cura de Josep Vergés). PROPERCI. Elegies. Per Joaquim Balcells i Joan Mínguez (2.a ed. a cura de Josep Vergés). PLATÓ. Diàlegs (vol. II). Càrmides. Lisis. Protàgoras. Per Joan Crexells (2.a ed. a cura de Carles Riba).

06 Coleccio herodot (124-138).qxt:Maquetaci n 1

14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41.

42.

24/10/11

09:16

P gina 126

QUINT CURCI. Història d’Alexandre el Gran (vol. I). Llibres I-IV. Per Manuel de Montoliu (2.a ed. a cura de Josep Vergés). PLINI. Història natural (vol. I). Llibres I-II. Per Marçal Olivar. SÈNECA. Consolacions. Per Carles Cardó, Prev. TÀCIT. Obres menors. Diàleg dels oradors. Agrícola. Germània. Per Francesc Martorell, Miquel Ferrà i Mn. Llorenç Riber (2.a ed. a cura d’Eduard Valentí). PLUTARC. Vides paral·leles (T. I). Vol. I, part 1.a: Teseu i Ròmul. Per Carles Riba (2.a ed.). ARISTÒTIL. Poètica. Constitució d’Atenes. Per Josep Farran i Mayoral (2.a ed. a cura de Josep Vergés). QUINT CURCI. Història d’Alexandre el Gran (vol. II). Llibres V-VII. Per Joan Estelrich i Manuel de Montoliu. PLUTARC. Vides paral·leles (T. II). Vol. I, part 2.a: Soló i Publícola. Temístocles i Camil. Per Carles Riba. SÈNECA. Diàlegs a Serè: De la constància del savi. De la tranquil·litat de l’esperit. De l’oci. De la clemència. Per Carles Cardó, Prev. HORACI. Sàtires i epístoles. Per Isidor Ribas i Mn. Llorenç Riber. PAL·LADI. Història lausíaca. Per Dom Antoni Ramon. PLINI EL JOVE. Lletres (vol. I). Llibres I-IV. Per Marçal Olivar. CATÓ. D’agricolia. Per Mn. Salvador Galmés. PLUTARC. Vides paral·leles (T. III). Vol. I, part 3.a: Aristides i Marc Cató. Cimó i Lucul·le. Per Carles Riba. PLINI EL JOVE. Lletres (vol. II i últim). Llibres V-IX. Per Marçal Olivar. OVIDI. Heroides. Per Adela M.a Trepat i Anna M.a de Saavedra. PLUTARC. Vides paral·leles (T. IV). Vol. I, part 4.a: Pèricles i Fabi Màxim. Nícias i Crassus. Per Carles Riba. LUCRECI. De la natura (vol. II i últim). Llibres IV-VI. Per Joaquim Balcells. CATUL. Poesies. Per Joan Petit i Josep Vergés. AUSONI. Obres (vol. II i últim). Per Carles Riba, Mn. Antoni Navarro i Joaquim Balcells. PLATÓ. Diàlegs (vol. III). Ió. Hípias Menor. Hípias Major. Eutidem. Per Joan Crexells, Carles Riba i Jaume Serra Hunter (2.a ed. a cura de Carles Riba). SÈNECA. Lletres a Lucili (vol. I). Llibres I-V. Per Carles Cardó, Prev. PLUTARC. Vides paral·leles (T. V). Vol. I, part 5.a: Coriolà i Alcibíades. Demòstenes i Ciceró. Per Carles Riba. VARRÓ. Del camp. Per Mn. Salvador Galmés. SÈNECA. Lletres a Lucili (vol. II). Llibres VI-IX. Per Carles Cardó, Prev. POLIBI. Història (vol. I). Llibre I. Per Dom Antoni Ramon. OVIDI. Les metamorfosis (vol. I). Llibres I-V. Per Adela M.a Trepat i Anna M.a de Saavedra. LÍSIAS. Discursos (vol. I). Sobre la mort d’Eratòstenes. Discurs fúnebre. Contra Simó. Per ferida amb premeditació. En favor de Càl·lias. Contra Andòcides. A l’areòpag. Acusació contra uns coassociats. En defensa del soldat. Contra Teomnest I. Contra Teomnest II. Contra Eratòstenes. Per Joan Petit. PLUTARC. Vides paral·leles (T. X). Vol. III, part 1.a: Demetri i Antoni. Per Carles Riba.

06 Coleccio herodot (124-138).qxt:Maquetaci n 1

43. 44. 45. 46. 47. 48.

49. 50. 51. 52. 53. 54. 55. 56.

57. 58. 59. 60. 61. 62. 63. 64. 65. 66. 67. 68. 69. 70.

24/10/11