La guerra jueva, de Flavi Josep

ESCRIPTORS GRECS

FLAVI JOSEP

LA GUERRA JUEVA VOL. I

BARCELONA FUNDACIÓ BERNAT METGE MMXI

FUNDACIÓ BERNAT METGE ESCRIPTORS GRECS TEXT I TRADUCCIÓ

FLAVI JOSEP

LA GUERRA JUEVA

BARCELONA

L’edició d’aquesta obra ha comptat amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes © de la introducció i les notes, Joan Ferrer Costa, 2011 © de la revisió del text grec i la traducció, Joan-Andreu Martí Gebellí, 2011 © d’aquesta edició, Editorial Alpha, 2011 © Institut Cambó, 2011 ISBN 978-84-9859-189-7 (Volum I) Rústica ISBN 978-84-9859-191-0 (Obra completa) DIPÒSIT LEGAL: B. 25.162-2011

www.institutcambo.org

FLAVI JOSEP

LA GUERRA JUEVA VOL. I [LLIBRE I]

INTRODUCCIÓ I NOTES DE

JOAN FERRER COSTA TEXT REVISAT I TRADUCCIÓ DE

JOAN-ANDREU MARTÍ GEBELLÍ

BARCELONA FUNDACIÓ BERNAT METGE 2011

Aquest volum ha estat sotmès a les revisions de consuetud en les publicacions de la F.B.M.

INTRODUCCIÓ1

Flavi Josep (37 dC-c. 100 dC) va ser un sacerdot i aristòcrata jueu que va actuar com a militar defensor de la regió palestinenca de Galilea en els primers anys de la gran guerra dels jueus contra Roma (66-74 dC). Vençuda després d’un setge la ciutat que defensava, Josep va caure a les mans dels romans i va esdevenir un col·laborador dels enemics del seu poble, un fet que li va comportar l’acusació de traïdor. Després de la destrucció de Jerusalem (70 dC) va ser portat a Roma com a protegit de la família imperial dels Flavis. Allí va compondre quatre obres, en trenta volums, que han esdevingut la font fonamental (i en la major part dels casos única) per a l’estudi de la història del poble jueu a Palestina en un moment crucial (entre els anys 200 aC i 75 dC), en què el poble de la Bíblia es trobà confrontat amb la poderosa cultura hel·lenística i sotmès al govern del gran Imperi Romà. Flavi Josep va ser testimoni, des de la primera fila, dels fets de la guerra dels jueus revoltats contra Roma, que tingué el punt culminant en la destrucció del Temple de Jerusalem, lloc sagrat i signe de la presència de Déu enmig d’Israel. A partir d’aquest fet la història del judaisme prengué un carés radicalment nou.

1. Agraeixo al Dr. Josep Maria Nolla, catedràtic de la Universitat de Girona, savi amic i conseller, la lectura i els comentaris que ha volgut dedicar a aquesta introducció a Flavi Josep. Les abreviacions de les obres de Flavi Josep que utilitzarem són les següents: Ant. (Antiguitats jueves, Antiquitates Iudaicae); Apion. (Contra Apió, Contra Apionem); Bell. (La guerra jueva, De Bello Iudaico); Vita (Vida de Josep, Vita Iosephi).

8

INTRODUCCIÓ

Josep, considerat pels jueus un traïdor del seu poble i pels cristians gairebé com un testimoni del naixement del cristianisme, s’ha convertit en un autor imprescindible per a comprendre la història jueva dels dos segles anteriors al naixement del cristianisme i del complexíssim segle I dC. Josep és un apologista del seu poble i de la seva fe, però la seva posició és extremament delicada: escriu la història dels jueus, la història del seu poble, des dels rengles dels vencedors i destructors de la terra i del Temple. Per aquest motiu haurà de fer constants equilibris entre història i ideologia.

La lectura de l’obra de Josep, gairebé dos mil anys després, continua essent apassionant pel fet que informa sobre un món i uns fets viscuts, en bona part, en primera persona, i que Josep intenta transmetre amb una notable dignitat literària i una profunda passió envers el seu poble noble, antic i dissortat.

1. FLAVI JOSEP La informació que posseïm sobre Yossef ben Matityahu, que ha passat a la història amb el nom romà de Flavius Iosephus (Flavi Josep), depèn de les dades que ell mateix aporta en la seva autobiografia, la Vita, que és la primera obra d’aquest gènere escrita per un autor del món antic. Cal tenir en compte, però, el caràcter especial dels materials: la Vita és fonamentalment una justificació de la seva missió com a general a Galilea durant els primers anys de la gran revolta del poble jueu contra Roma. L’altra font d’informació és De Bello Iudaico, on, en el llibre tercer, s’ofereixen moltes dades sobre la participació de Josep en la guerra del 66-70 dC. Alguns escriptors de l’Antiguitat ofereixen referències escadusseres a Josep: Suetoni, Dió Cassi i Eusebi.

Josep es presenta a si mateix com a fill d’una família noble.

Va néixer a Jerusalem l’any 37 dC, el primer del regnat de l’emperador Calígula. Pertanyia a la noblesa sacerdotal del poble jueu. La seva mare provenia de la família reial dels Asmoneus, reis i grans sacerdots, que havien governat a Jerusalem des de mitjan segle II aC fins a l’arribada dels romans (63 aC).

INTRODUCCIÓ

9

Josep es mostra a ell mateix com un noi extraordinàriament dotat per als estudis: els sacerdots i els nobles de Jerusalem li feien tot sovint consultes referents a la interpretació de textos de la Llei de Déu. Quan tenia setze anys va decidir fer una experiència educativa en les diverses escoles o partits religiosos del judaisme del seu temps: els fariseus –el grup més nombrós i més influent en la religiositat del poble–, els saduceus –el partit de la noblesa sacerdotal–, i els essenis –els quals mantenien una interpretació pròpia de la Llei, que accentuava la vida de santedat i la puresa ritual–. A més, va fer una estada de tres anys en el desert amb un asceta que es deia Bannus. Aquest eremita és desconegut per altres fonts, però recorda l’estil de vida del Baptista i el de la congregació de Qumran. El resultat d’aquest procés de formació va ser la seva opció per l’estil de vida del fariseisme, que ell presenta, als seus lectors del món grecoromà, com a semblant a l’escola filosòfica dels estoics.

Quan tenia vint-i-sis anys va ser enviat a Roma per defensar uns sacerdots que el procurador Fèlix (52-60) havia fet empresonar injustificadament. El vaixell va naufragar enmig de l’Adriàtic, però Josep va poder ser rescatat l’endemà per una nau xipriota. Aquí trobem el motiu literari del naufragi de Jonàs, que apareix també en la vida de Pau de Tars (Ac 27, 27-44).

A Roma va conèixer el mim Halíturos, que el va presentar a Popea Sabina, amant –i posteriorment esposa– de Neró, la qual sembla que manifestava un gran interès pel judaisme. La missió de Josep va reeixir i els sacerdots jueus van ser alliberats de la presó.

Josep va retornar a Jerusalem en un moment que no es pot precisar entre els anys 63 i 66, quan la situació política havia provocat una gran crispació contra el govern de Roma. Al llarg de la seva obra, s’esforça per indicar que l’aire de guerra que es respirava a Palestina presagiava un greu conflicte.

Durant els governs de Festus (60-62), Albí (62-64) i Florus (64-66) la situació social es va anar deteriorant, i les bandes de rebels armats van esdevenir cada vegada més poderoses (Bell.

II 271-276). Davant la situació, el legat de Síria, Cesti Gal, es

10

INTRODUCCIÓ

va veure obligat a intervenir amb les legions a fi de pacificar Palestina. Va sotmetre Galilea i va atacar Jerusalem el novembre del 66, però, potser pel fet que s’acostava l’hivern, va decidir aixecar el setge i retirar-se. Els jueus van aprofitar l’ocasió i el coneixement del terreny, es van emboscar i van vèncer l’exèrcit romà. Aquesta victòria inesperada va encoratjar els exaltats jueus a organitzar la guerra contra Roma.

Josep, de manera difícilment explicable, va ser nomenat comandant de Galilea i de Gàmala. Es fa difícil saber si Josep era en aquell moment un aristòcrata filoromà, que tenia la missió –més o menys dissimulada– d’apaivagar els exaltats a Galilea a fi de preparar el retorn dels romans, o bé si creia realment en la possibilitat que la revolta triomfés.

Les explicacions de Josep en el Bellum i en la Vita no són fàcilment conciliables. En la primera obra descriu les feines que va realitzar de fortificació de diverses ciutats i la preparació d’un exèrcit amb l’objectiu d’enfrontar-se als romans.

També narra el seu enfrontament amb caps locals, com Just de Tiberíada i Joan de Gíscala.

En la Vita descriu una sèrie interminable de conflictes, especialment amb Just, que sembla que va acusar Josep –en un escrit que no ha arribat fins al nostre temps– d’haver estat el responsable de la revolta de Tiberíada contra Roma.

Aparentment Josep va intentar fer una política d’equilibris, amb la qual cosa es va guanyar l’acusació de traïdor per part dels caps locals, que alhora tenien interessos de poder particulars que reflectien la rivalitat entre les diverses ciutats de la regió. Les peces del complicat joc en què es va trobar Josep són: «els galileus», la població rural, jueus tradicionals no hel·lenitzats; els «bandolers», que és la designació preferida de Josep per a referir-se als revoltats contra Roma; les ciutats de Galilea, hel·lenitzades en graus diversos, i els seus caps, i el govern central dels jueus establert a Jerusalem.

Els rebels mantenen un pensament «zelota», que es manifestava en una interpretació rigorosa del judaisme que exigia la destrucció dels déus pagans grecs que hi havia en les ciutats hel·lenitzades, la imposició de la circumcisió als no jueus que vivien a Palestina i l’estricta observança de la Torà, el

FLAVII IOSEPHI

DE BELLO IVDAICO LIBER PRIMVS

SUMARI

PRÒLEG. — Exposició de l’argument (1). Els tractats anteriors són incorrectes (2). Presentació i competència de l’autor (3). Situació política general (4-6). Els historiadors anteriors tenien animadversió contra els jueus (7-8).

L’autor vol ser imparcial tot i que deplora els fets que s’han esdevingut (912). L’historiador de fets contemporanis té més interès que el compilador d’històries antigues (13-16). Aquesta obra no tracta de la història antiga dels hebreus (17-18). Sumari de l’obra: des d’Antíoc Epífanes fins al triomf de Titus (19-29). Divisió i veracitat d’aquesta obra (30).

1. — Antíoc Epífanes conquereix Jerusalem (31-33). Persecució del judaisme (34-35). Revolta de Matias (Matatias) (36-37). Gestes i mort de Judas Macabeu (38-47).

2. — Jonatan Macabeu (48-49). Simó Macabeu (50-53). Joan Hircà en lluita amb el seu cunyat Ptolemeu i amb Antíoc (54-61). Victòries de Joan Hircà (62-69) 3. — Aristobul (70-71). Mata el seu germà Antígon (72-77). Profecia de Judas l’Esseni (78-80). Mort d’Aristobul (81-84).

4. — Alexandre Janneu (85). Primeres guerres (86-87). Revolta dels jueus (88-92). Guerra amb Demetri i matança de jueus (93-98). Darreres guerres i mort d’Alexandre (99-106).

5. — La reina Alexandra (107-109). Poder dels fariseus (110-112). Persecució del partit contrari (113-114). Política exterior (115-116). Revolta d’Aristobul i mort d’Alexandra (117-119).

6. — Abdicació d’Hircà II a favor d’Aristobul II (120-122). Antípatre intenta restablir Hircà (123-126). Intervenció d’Escaure (127-130). Crida a Pompeu i resistència d’Aristobul (131-137). Pompeu avança contra Jerusalem (138-140).

7. — Setge de Jerusalem (141-148). Conquesta i destrucció del temple (149152). Hircà recupera el càrrec de gran sacerdot; tributs a la nació (153-154).

Nova repartició del territori; Aristobul traslladat a Roma com a pres (155158).

72

SUMARI

8. — Antípatre ajuda Escaure contra Àretas (159). Revolta d’Alexandre, fill d’Aristobul; govern de Gavini; derrota d’Alexandre (160-165). Nova organització del país (166-170). Nova revolta i captura d’Aristobul (171-174). Cras saqueja el temple; Cassi a Síria; primer temps d’Antípatre (175-182).

9. — Juli Cèsar; mort d’Aristobul i d’Alexandre (183-186). Antípatre esdevé partidari de Cèsar i li presta ajuda en l’expedició a Egipte (187-192). Recompensa de Cèsar a Antípatre (193-194).

10. — Antígon acusa Antípatre davant Cèsar; rèplica d’Antípatre; decisió de Cèsar (195-200). Antípatre governa de fet en lloc d’Hircà (201-203). Gesta del jove Herodes a Galilea; el seu germà Fasael, governador de Jerusalem (204-207). Hostilitat d’Hircà contra Herodes (208-209). Procés d’Herodes, absolució i venjança (210-215). Guerra d’Apamea (216-217).

11. — Guerra civil en l’Imperi; Cassi a Síria; vexacions (218-222). Antípatre mort per Màlic (223-226). Herodes es venja de Màlic (227-235).

12. — Revolta d’Hèlix (236-237). Herodes triomfa sobre els seus adversaris; esposalles amb Mariamme (238-241). Ambaixada dels jueus a Antoni; Herodes i Fasael nomenats tetrarques de Judea (242-244). Matança dels ambaixadors jueus (245-247).

13. — Els parts envaeixen Síria (248-249). Antígon i Pàcoros contra Jerusalem (250-254). Fasael i Hircà, atrets fora de Jerusalem, són capturats (255260). Insídies contra Herodes i fuga d’aquest (261-267). Els parts entronitzen Antígon; mort de Fasael i empresonament d’Hircà (268-273).

14. — Herodes no és acollit per Màlic, rei dels àrabs (274-276). Travessa Egipte i Rodes i arriba a Roma (277-281). El senat, a proposta d’Antoni, nomena Herodes rei dels jueus (282-285).

15. — Antígon assetja Masada (286-287). Bentidi i Siló a Síria (288-289).

Herodes torna a Palestina, conquereix Iope i allibera Masada (290-294). Herodes i Siló assetgen Jerusalem (295-302).

16. — Campanya d’Herodes a Idumea i a Galilea; derrota dels bandolers a Arbela (303-308). Expugnació de les coves dels bandolers (309-313).

Revolta i càstig de Galilea (314-316). Bentidi derrota els parts i Maquerus va a Judea (317-319). Herodes auxilia Antoni en el setge de Samòsata (320322).

17. — Josep, germà d’Herodes, és derrotat i mort (323-324). Revoltes a Galilea i a Idumea (325-327). Herodes torna a Palestina; salva la vida a Jericó i posteriorment és ferit (328-332). Derrota de Papus, general d’Antígon (333-339). Un altre perill greu (340-341). Assetja Jerusalem i es casa amb Mariamme (342-344). Sossi ajuda Herodes (345-346).

18. — Setge de Jerusalem (347-350). Presa de la ciutat i matances (351-353).

Herodes impedeix la profanació del Temple i el saqueig de la ciutat; assassinat d’Antígon (354-357). Herodes distribueix premis i càstigs; cedeix, en part, a les intrigues de Cleòpatra (358-363).

SUMARI

73

19. — Guerra d’Herodes contra els àrabs; victòria de Diòspolis i derrota de Cànata (364-369). Terratrèmol a Palestina (370-372). Discurs d’Herodes a les tropes (373-379). Victòria sobre els àrabs a Filadelfia; els àrabs l’escullen com a senyor (380-385).

20. — Batalla d’Acci; a Rodes, Herodes es presenta a Octavià, que el confirma en el tron (386-393). Serveis d’Herodes a Octavi i recompensa d’aquest darrer (394-397). Nou territoris annexats a Herodes (398-400).

21. — Construccions d’Herodes: el temple i la fortalesa Antònia (401-402).

Sebaste a Samaria (403). Paneu (404-406). Construccions en honor d’August (407). El port i la ciutat de Cesarea (408-414). Els jocs quinquennals (415).

Construcció de l’Agripeu, Antipàtrida, Cipre i Fasaèlida (416-418). Els dos Herodèons (419-421). Construccions i regals a l’exterior; Jocs Olímpics (422428). Constitució física d’Herodes (429-430).

22. — Desgràcies familiars d’Herodes; desterrament del seu fill Antípatre; assassinat d’Hircà (431-434). La seva esposa Mariamme i els fills d’aquesta; mana ofegar el germà d’ella Jonates (Aristobul) (435-437). Fa matar Mariamme (438-444).

23. — Hostilitat entre Herodes i els seus fills Alexandre i Aristobul; intrigues d’Antípatre, declarat hereu del tron (445-451). Procés d’Alexandre davant August; l’emperador reconcilia Herodes amb els dos fills (452-454). Visita a Arquelau de Capadòcia (455-456). Discurs d’Herodes davant el poble en què declara hereus els seus tres fills (457-466).

24. — Noves intrigues d’Antípatre contra els seus dos germans (467-472).

Poder d’Antípatre en la cort i arrogància de Glàfira, dona d’Alexandre (473477). Salomé instiga Herodes contra els dos fills (478-480). Herodes intenta una reconciliació (481-482). Feroras i Salomé cauen en desgràcia i són perdonats (483-487). Alexandre és denunciat pels eunucs d’Herodes (488-491).

Arrest d’Alexandre (492-497).

25. — Memorial d’Alexandre; arribada del seu sogre Arquelau com a pacificador (498-501). Arquelau disculpa Alexandre i intercedeix per Feroras (502-507). Reconciliació general (508-510). Herodes expressa el seu agraïment a Arquelau (511-512).

26. — Èuricles el Lacedemoni arriba a la cort (513-515). Calumnia Alexandre (516-525). Investigacions i tortures ordenades per Herodes (526-529).

Fi d’Èuricles (530-531). Intervenció infructuosa d’Evarest de Cos (532-533).

27. — Denúncies de Salomé contra els germans; aquests són empresonats i lliurats a August, que concedeix llibertat d’acció a Herodes (534-537). Tribunal de Beritos (538-539). Condemna dels dos prínceps (540-543). Afer del soldat Tiró (544-546). Afer del barber Trifó (547-549). Assassinat d’Alexandre i Aristobul (550-551).

28. — Antípatre és odiat pel poble i té por (552-555). Herodes té compassió dels fills de les seves víctimes i en dota el matrimoni (556-561). Dones

74

SUMARI

i fills d’Herodes (562-563). Canvis en les disposicions d’Herodes (564-565).

Altres matrimonis establerts per Herodes (566).

29. — Intrigues d’Antípatre i de diverses dones de la cort; Salomé ho denuncia tot a Herodes (567-570). Desavinences entre Feroras i Herodes; Antípatre és enviat a Roma (571-573). Intrigues de Sil·leu a Roma; conjura de Corint contra Herodes (574-577). Exili i mort de Feroras (578-581).

30. — Descobriment de l’emmetzinament de Feroras (582-583). La complicitat d’Antípatre és revelada per unes dones de la cort (584-589). Herodes expulsa Doris, mare d’Antípatre (590-591). Descobriment de la conjura d’Antípatre i Feroras per a emmetzinar Herodes (592-594). La viuda de Feroras confessa la conjura (595-600).

31. — El llibert Batil·los denuncia Antípatre (601-602). Cartes falsificades per Antípatre (603-607). Antípatre torna a la pàtria sense coneixement dels afers que mentrestant s’havien descobert (608-613). L’acollida d’Antípatre en el país (614-616). L’acollida a la cort (617-169).

32. — El tribunal d’Herodes: discurs d’acusació (620-628). Defensa d’Antípatre (629-636). Discurs de Nicolau de Damasc (637-638). Antípatre a la presó (639-640). Descobriment de les intrigues d’Antípatre contra Salomé (641-644). Herodes emmalalteix i nomena Antipas hereu del tron (645-646).

33. — Herodes es troba més malament (647). L’àguila d’or col·locada damunt la porta del Temple és enderrocada (648-651). Càstig dels responsables (652-655). Malaltia d’Herodes; el rei a les termes de Cal·lírroe (656-658). El rei a Jericó; arrest dels jueus més insignes (659-660). Acme és ajusticiada; Herodes intenta suïcidar-se; mana matar el seu fill Antípatre; darrer testament (661-664). Mort d’Herodes; obertura del testament (665-669). Funerals d’Herodes i sepultura a l’Herodèon (670-673).

ΒΙΒΛΙΟΝ Α

1 [1] Ἐπειδὴ τὸν Ἰουδαίων πρὸς Ῥωμαίους πόλεμον συστάντα μέγιστον οὐ μόνον τῶν καθ’ ἡμᾶς, σχεδὸν δὲ καὶ ὧν ἀκοῇ παρειλήφαμεν ἢ πόλεων πρὸς πόλεις ἢ ἐθνῶν ἔθνεσι συρραγέντων, οἱ μὲν οὐ παρατυχόντες τοῖς πράγμασιν, ἀλλ’ ἀκοῇ συλλέγοντες εἰκαῖα καὶ ἀσύμφωνα διηγήματα σοφιστικῶς ἀναγράφουσιν, [2] οἱ παραγενόμενοι δὲ ἢ κολακείᾳ τῇ πρὸς Ῥωμαίους ἢ μίσει τῷ πρὸς Ἰουδαίους καταψεύδονται τῶν πραγμάτων, περιέχει δὲ αὐτοῖς ὅπου μὲν κατηγορίαν ὅπου δὲ ἐγκώμιον τὰ συγγράμματα, τὸ δ’ ἀκριβὲς τῆς ἱστορίας οὐδαμοῦ, [3] προυθέμην ἐγὼ τοῖς κατὰ τὴν Ῥωμαίων ἡγεμονίαν Ἑλλάδι γλώσσῃ μεταβαλὼν ἃ τοῖς ἄνω βαρβάροις τῇ πατρίῳ συντάξας ἀνέπεμψα πρότερον ἀφηγή-

3 πόλεων codd. pl. : πόλεως P || 11 ἄνω codd. pl. : om. PM

5

10

LLIBRE I

1 [1] La guerra dels jueus contra els romans és la més gran no sols de les que s’han entaulat a la nostra època, ans gairebé de totes les que tenim notícia que s’hagin declarat mai entre ciutats o nacions.1 Els qui no van ser presents en els fets, sinó que d’oïda han recollit explicacions fortuïtes i discordants, els han descrit retòricament;2 [2] en canvi, els qui hi van ser, per llagoteria als romans o per odi als jueus, falsifiquen els fets, i els seus escrits contenen aquí un retret, allà un elogi, però enlloc l’exactitud de la història.3 [3] M’he proposat redactar-la per als súbdits de l’Imperi Romà traduint al grec el que havia compost en llengua materna4 i enviat primer

1. Els números 1-30 constitueixen el pròleg de tota l’obra. L’autor fa molts equilibris per presentar als seus lectors l’argument, el motiu, el mètode i el sumari del Bellum. Alhora es presenta a si mateix com a autor. El llibre parla des d’una perspectiva polèmica i ensems apologètica.

2. Literalment: ‘de manera sofística’, sense desig de dir la veritat.

3. Si Josep, tal com sembla, va redactar De Bello Iudaico poc temps després de la destrucció de Jerusalem del 70 dC, no és gaire versemblant que hi hagués hagut diversos intents anteriors d’oferir un relat històric d’uns esdeveniments tan recents. Menahem Stern (Greek and Latin Authors on Jews and Judaism, 3 vols., Jerusalem 1974-1884) suggereix el nom de l’escriptor Antoni Julià (de la segona meitat del segle I dC) com a possible referent de l’al·lusió de Josep.

4. Literalment: ‘paterna’, que s’ha d’identificar, no pas amb l’hebreu, sinó amb l’arameu, que aleshores era la llengua majoritària de la població jueva de Palestina i Mesopotàmia.

ΒΙΒΛΙΟΝ Α

σασθαι Ἰώσηπος Ματθίου παῖς ἐξ Ἱεροσολύμων ἱερεύς, αὐτός τε Ῥωμαίους πολεμήσας τὰ πρῶτα καὶ τοῖς ὕστερον παρατυχὼν ἐξ ἀνάγκης.

2 [4] Γενομένου γάρ, ὡς ἔφην, μεγίστου τοῦδε τοῦ κινήματος ἐν Ῥωμαίοις μὲν ἐνόσει τὰ οἰκεῖα, Ἰουδαίων δὲ τὸ νεωτερίζον τότε τεταραγμένοις ἐπανέστη τοῖς καιροῖς ἀκμάζον κατά τε χεῖρα καὶ χρήμασιν, ὡς δι’ ὑπερβολὴν θορύβων τοῖς μὲν ἐν ἐλπίδι κτήσεως τοῖς δ’ ἐν ἀφαιρέσεως δέει γίνεσθαι τὰ πρὸς τὴν ἀνατολήν, [5] ἐπειδὴ Ἰουδαῖοι μὲν ἅπαν τὸ ὑπὲρ Εὐφράτην ὁμόφυλον συνεπαρθήσεσθαι σφίσιν ἤλπισαν, Ῥωμαίους δὲ οἵ τε γείτονες Γαλάται παρεκίνουν καὶ τὸ Κελτικὸν οὐκ ἠρέμει, μεστὰ δ’ ἦν πάντα θορύβων μετὰ Νέρωνα, καὶ πολλοὺς μὲν βασιλειᾶν ὁ καιρὸς ἀνέπειθεν, τὰ στρατιωτικὰ δὲ ἤρα μεταβολῆς ἐλπίδι λημμάτων· [6] ἄτοπον ἡγησάμενος περιιδεῖν πλαζομένην ἐπὶ τηλικούτοις πράγμασι τὴν ἀλήθειαν, καὶ Πάρθους μὲν καὶ Βαβυλωνίους Ἀράβων τε τοὺς πορρωτάτω καὶ τὸ ὑπὲρ Εὐφράτην ὁμόφυλον ἡμῖν Ἀδιαβηνούς τε γνῶναι διὰ τῆς ἐμῆς ἐπιμελείας ἀκριβῶς, ὅθεν τε ἤρξατο καὶ δι’ ὅσων ἐχώρησεν παθῶν ὁ πόλεμος καὶ ὅπως κατέστρεψεν, ἀγνοεῖν δὲ Ἕλληνας ταῦτα καὶ Ῥωμαίων τοὺς μὴ ἐπιστρατευσαμένους, ἐντυγχάνοντας ἢ κολακείαις ἢ πλάσμασι.

77

1 post παῖς add. γένει Ἑβραῖος MLVCN || 2 Ῥωμαίους PC : Ῥωμαίοις MLVN || 8 ἐν codd. pl. : om. PM; γίνεσθαι codd. pl. : γένεσθαι V || 10 post ὁμόφυλον add. ἡμῖν LVCN || 12 μεστὰ δέ codd. pl. : μεστά τε Ns || 14 ἡγεσάμενος PM : ἡγεσάμην LVCN : duxi Lat || 20 μὴ codd. pl. : om. L

5

10

15

20

LLIBRE I

77

5

als bàrbars de dalt, jo, Josep, fill de Matias, d’estirp hebrea, sacerdot de Jerusalem, que en persona vaig combatre els romans al principi i per necessitat vaig assistir al que es va esdevenir després.

2 [4] En produir-se, deia, aquest enorme moviment, els afers interns romans no anaven bé,6 i el bàndol revolucionari dels jueus es va revoltar aleshores, aprofitant el moment de confusió, perquè es trobava en el punt culminant de forces i recursos; de tal manera que, pel grau dels aldarulls, els uns tenien l’esperança de guanyar l’Orient, i els altres la por de perdre’l. [5] Els jueus esperaren que tots els compatricis de l’altra banda de l’Eufrates s’aixequessin amb ells; els romans es veien sotragats pels gals veïns,7 la regió cèltica8 no estava tranquil·la, tot era ple de disturbis després de morir Neró, l’ocasió en convencia molts d’aspirar al principat, i els exèrcits desitjaven un canvi amb esperança de guanys. [6] Consideraria estrany veure amb indiferència com s’extravia la veritat en uns fets d’aital importància; que els parts, els babilonis, els més llunyans dels àrabs,9 els nostres compatricis de l’altra banda de l’Eufrates i els adabiens10 sàpiguen exactament, gràcies a la meva dedicació, per què va començar la guerra, quines calamitats hi van tenir lloc i com va acabar; i que, en canvi, els grecs i aquells romans que no hi van combatre ho ignorin perquè no han trobat sinó adulacions o invencions.

5. S’ha de tractar de les comunitats jueves de Pàrtia, que vivien fora de l’Imperi, en terra de bàrbars, doncs.

6. Quan va esclatar la guerra jueva, l’any 66, l’Imperi es trobava en un moment pacífic. L’afirmació de Josep sembla un intent d’esmorteir la gravetat dels fets que es van produir en el país dels jueus.

7. Els gals es van revoltar l’any 68, durant el mandat del governador Víndex.

8. Es refereix a Germània: els bataus es van revoltar l’any 69, en temps de Civil.

9. Deu fer referència als jueus que vivien en el regne Nabateu, també de llengua aramea.

10. Els adiabens vivien a la zona oriental del curs superior del riu Tigris, sota el govern dels parts, i la dinastia d’Adiabene –la reina Hèlena i els seus fills, c. 30 aC– s’havia convertit al judaisme.

78

ΒΙΒΛΙΟΝ Α

3 [7] Καίτοι γε ἱστορίας αὐτὰς ἐπιγράφειν τολμῶσιν, ἐν αἷς πρὸς τῷ μηδὲν ὑγιὲς δηλοῦν καὶ τοῦ σκοποῦ δοκοῦσιν ἔμοιγε διαμαρτάνειν. βούλονται μὲν γὰρ μεγάλους τοὺς Ῥωμαίους ἀποδεικνύειν, καταβάλλουσιν δὲ ἀεὶ τὰ Ἰουδαίων καὶ ταπεινοῦσιν· [8] οὐχ ὁρῶ δέ, πῶς ἂν εἶναι μεγάλοι δοκοῖεν οἱ μικροὺς νενικηκότες· καὶ οὔτε τὸ μῆκος αἰδοῦνται τοῦ πολέμου οὔτε τὸ πλῆθος τῆς Ῥωμαίων καμούσης στρατιᾶς οὔτε τὸ μέγεθος τῶν στρατηγῶν, οἳ πολλὰ περὶ τοῖς Ἱεροσολύμοις ἱδρώσαντες οἶμαι ταπεινουμένου τοῦ κατορθώματος αὐτοῖς ἀδοξοῦσιν.

4 [9] Οὐ μὴν ἐγὼ τοῖς ἐπαίρουσι τὰ Ῥωμαίων ἀντιφιλονεικῶν αὔξειν τὰ τῶν ὁμοφύλων διέγνων, ἀλλὰ τὰ μὲν ἔργα μετ’ ἀκριβείας ἀμφοτέρων διέξειμι, τοὺς δ’ ἐπὶ τοῖς πράγμασι λόγους ἀνατίθημι τῇ διαθέσει καὶ τοῖς ἐμαυτοῦ πάθεσι διδοὺς ἐπολοφύρεσθαι ταῖς τῆς πατρίδος συμφοραῖς. [10] ὅτι γὰρ αὐτὴν στάσις οἰκεία καθεῖλεν, καὶ τὰς Ῥωμαίων χεῖρας ἀκούσας καὶ τὸ πῦρ ἐπὶ τὸν ναὸν εἵλκυσαν οἱ Ἰουδαίων τύραννοι, μάρτυς αὐτὸς ὁ πορθήσας Καῖσαρ Τίτος, ἐν παντὶ τῷ πολέμῳ τὸν μὲν δῆμον ἐλεήσας ὑπὸ τῶν στασιαστῶν φρουρούμενον, πολλάκις δὲ ἑκὼν τὴν ἅλωσιν τῆς πόλεως ὑπερτιθέμενος καὶ διδοὺς τῇ πολιορκίᾳ χρόνον εἰς μετάνοιαν τῶν αἰτίων. [11] εἰ δή τις ὅσα πρὸς τοὺς τυράννους ἢ τὸ λῃστρικὸν αὐτῶν κατηγορικῶς λέγοιμεν ἢ τοῖς δυστυχήμασι τῆς πατρίδος ἐπιστένοντες συκοφαντοίη, διδότω παρὰ τὸν τῆς ἱστορίας νόμον συγγνώμην τῷ πάθει· πόλιν μὲν γὰρ δὴ τῶν ὑπὸ Ῥωμαίοις πασῶν τὴν ἡμετέραν ἐπὶ πλεῖστόν τε

5 ὁρῶ P : ὁρῶσι MLVCN : intellego Lat || 9-10 αὐτοῖς ἀδοξοῦσιν codd. : αὐτοὶ συναδοξοῦσι Nb Rn || 11 ἐπαίρουσι codd. pl. : ἐπαινοῦσι AMC || 13 μετ’ codd. pl. : δι’ LVC; ἀμφοτέρων PA : ἑκατέρων MLVCN : utrorumque Lat || 14 διαθέσει codd. : ἰδίᾳ διαθέσει Hw Rn || 17 ἀκούσας codd. pl. : εἰκούσας Ν; ante ναὸν add. ἅγιον LVC || 22 τοὺς codd. pl. : om. A; ἢ codd. pl. : om. AC || 23 λέγοιμεν PAM : λέγομεν codd. pl. : λέγοι N; δυστυχήμασι codd. pl. : ἀτυχήμασι LVCN || 25 μὲν : om. LVCN : solam Lat unde μίαν Dt

5

10

15

20

25

LLIBRE I

78

3 [7] Tanmateix, gosen titular-les històries, quan a mi em sembla que ni s’hi revela res de bo ni encerten el propòsit.

Volen mostrar la grandesa dels romans i, d’altra banda, sempre rebaixen i humilien els jueus. [8] Jo no veig, però, com podrien semblar grans els qui n’han vençut de petits; i és que ni respecten la durada de la guerra, ni la multitud de l’exèrcit romà que s’hi afanyà, ni la grandesa dels generals11 que tant van suar al voltant de Jerusalem; crec que, en rebaixar-ne la rectitud, el que fan és llevar-los glòria.

4 [9] Jo he decidit no fer més grans els meus compatricis per rivalitzar amb els qui enalteixen els romans, sinó que exposaré amb exactitud les proeses de tots dos bàndols, i em permetré raonaments sobre els fets segons la meva disposició d’esperit, concedint als meus sentiments el plànyer-se per les desgràcies de la pàtria. [10] Que l’ha destruïda una revolta interna, i que foren els cabdills jueus els qui van atreure les forces dels romans, ben a desgrat, i el foc sobre el sacre temple, n’és testimoni qui el destruí, el mateix Cèsar Titus, el qual, però, en tota la guerra es compadí del poble vigilat pels revoltats, i sovint ajornà voluntàriament la presa de la ciutat i, durant el setge, donà oportunitats per al penediment dels culpables. [11] I si, tot el que puguem dir amb to acusador contra els cabdills i les seves activitats delictives, o amb to de lament per les desgràcies de la pàtria, algú ho denunciava, que perdoni una passió que hauria de restar al marge de les normes de la historiografia. Car s’esdevingué que, de totes les

11.

Vespasià i Titus.

79

ΒΙΒΛΙΟΝ Α

εὐδαιμονίας συνέβη προελθεῖν καὶ πρὸς ἔσχατον συμφορῶν αὖθις καταπεσεῖν· [12] τὰ γοῦν πάντων ἀπ’ αἰῶνος ἀτυχήματα πρὸς τὰ Ἰουδαίων ἡττῆσθαι δοκῶ κατὰ σύγκρισιν· καὶ τούτων αἴτιος οὐδεὶς ἀλλόφυλος, ὥστε ἀμήχανον ἦν ὀδυρμῶν ἐπικρατεῖν. εἰ δέ τις οἴκτου σκληρότερος εἴη δικαστής, τὰ μὲν πράγματα τῇ ἱστορίᾳ προσκρινέτω, τὰς δ’ ὀλοφύρσεις τῷ γράφοντι.

5 [13] Καίτοι γε ἐπιτιμήσαιμ’ ἂν αὐτὸς δικαίως τοῖς Ἑλλήνων λογίοις, οἳ τηλικούτων κατ’ αὐτοὺς πραγμάτων γεγενημένων, ἃ κατὰ σύγκρισιν ἐλαχίστους ἀποδείκνυσι τοὺς πάλαι πολέμους, τούτων μὲν κάθηνται κριταὶ τοῖς φιλοτιμουμένοις ἐπηρεάζοντες, ὧν εἰ καὶ τῷ λόγῳ πλεονεκτοῦσι, λείπονται τῇ προαιρέσει· αὐτοὶ δὲ τὰ Ἀσσυρίων καὶ Μήδων συγγράφουσιν ὥσπερ ἧττον καλῶς ὑπὸ τῶν ἀρχαίων συγγραφέων ἀπηγγελμένα. [14] καίτοι τοσούτῳ τῆς ἐκείνων ἡττῶνται δυνάμεως ἐν τῷ γράφειν, ὅσῳ καὶ τῆς γνώμης· τὰ γὰρ κατ’ αὐτοὺς ἐσπούδαζον ἕκαστοι γράφειν, ὅπου καὶ τὸ παρατυχεῖν τοῖς πράγμασιν ἐποίει τὴν ἀπαγγελίαν ἐναργῆ καὶ τὸ ψεύδεσθαι παρ’ εἰδόσιν αἰσχρὸν ἦν. [15] τό γε μὴν μνήμῃ τὰ μὴ προϊστορηθέντα διδόναι καὶ τὰ τῶν ἰδίων χρόνων τοῖς μετ’ αὐτὸν συνιστάνειν ἐπαίνου καὶ μαρτυρίας ἄξιον· φιλόπονος δὲ οὐχ ὁ μεταποιῶν οἰκονομίαν καὶ τάξιν ἀλλοτρίαν, ἀλλ’ ὁ μετὰ τοῦ καινὰ λέγειν καὶ τὸ σῶμα τῆς ἱστορίας κατασκευάζων ἴδιον. [16] κἀγὼ μὲν ἀναλώμασι καὶ πόνοις μεγίστοις ἀλλόφυλος ὢν Ἕλλησί τε καὶ Ῥωμαίοις τὴν μνήμην τῶν κατορθωμάτων ἀνατίθημι· τοῖς δὲ γνησίοις πρὸς μὲν τὰ λήμματα καὶ τὰς δίκας κέχηνεν εὐθέως τὸ στόμα καὶ γλῶσσα λέλυται, πρὸς

1 συμφορῶν codd. pl. : συμφορᾶς A || 3 ἡττῆσθαι δοκῶ ΑΜ : ἡττᾶσθαι μοι δοκεῖ LVCN || 9 κατ’ αὐτοὺς πραγμάτων codd. pl. : οὐχ ὁμοίως πραγμάτων κατ’ αὐτοὺς L : πραγμάτων οὐχ ὁμοίως κατ’ αὐτοὺς V : πραγμάτων κατ’ αὐτοὺς N || 16 κατ’ αὐτοὺς AM : καθ’ αὑτοὺς cett. || 17 ἕκαστοι codd. pl. : ἕκαστος V || 18 ἀπαγγελίαν codd. : ἐπαγγελίαν Hs || 19 μὴ ante προϊστορηθέντα add. A ex corr. : noua... neque ante cognita Lat || 20 καὶ τὰ PAMRT : καὶ τὰ κατὰ cett. || 21 συνιστάνειν codd. : συνιστᾶν Casaubon || 26 γνησίοις codd. : Ἕλλησι Nb

5

10

15

20

25

LLIBRE I

79

ciutats en poder dels romans, la nostra arribà al màxim de felicitat i va caure després en l’extrem de la misèria. [12] Des de l’inici dels temps les dissorts de tots els pobles crec que han estat inferiors a la dels jueus –i cap estranger no n’ha estat pas responsable–, de manera que era impossible reprimir les meves lamentacions. I si algú fos un jutge massa dur per al plany, que atribueixi els fets a la història i les lamentacions a l’escriptor.

5 [13] Ara bé, jo mateix també podria criticar amb tot dret els autors grecs quan, essent tan importants els fets esdevinguts en la seva època, que en comparació fan tornar minses les guerres d’abans, ells s’erigeixen en àrbitres i menyspreen els qui s’hi afanyen; i encara que els superin amb la paraula, queden enrere amb la tria: ells escriuen la història d’assiris i medes com si no hagués estat prou ben explicada pels escriptors antics; [14] tanmateix, els són molt inferiors tant en la força del que escriuen com en el coneixement dels fets, car tots maldaven per escriure els esdeveniments de la seva època, i és que el fet d’haver-hi estat presents feia clara l’explicació, i dir mentides entre experts era infame. [15] Certament, fer memòria dels fets no historiats abans i lliurar a la posteritat els del propi temps és digne d’elogi i reconeixença. No és esforçat qui refà pla i ordre aliens sinó qui, a més de dir coses noves, organitza el cos de la història d’una manera pròpia.

[16] I jo, amb grans despeses i esforços, tot i ser estranger,12 presento a grecs i romans un memorial d’èxits. Els grecs autèntics, per a guanys i judicis de seguida obren la boca i deixen anar la llengua, però per a la història, on cal dir la veritat

12.

Estranger a Roma.

80

ΒΙΒΛΙΟΝ Α

δὲ τὴν ἱστορίαν, ἔνθα χρὴ τἀληθῆ λέγειν καὶ μετὰ πολλοῦ πόνου τὰ πράγματα συλλέγειν, πεφίμωνται παρέντες τοῖς ἀσθενεστέροις καὶ μηδὲ γινώσκουσι τὰς πράξεις τῶν ἡγεμόνων γράφειν. τιμάσθω δὴ παρ’ ἡμῖν τὸ τῆς ἱστορίας ἀληθές, ἐπεὶ παρ’ Ἕλλησιν ἠμέληται.

6 [17] Ἀρχαιολογεῖν μὲν δὴ τὰ Ἰουδαίων, τίνες τε ὄντες καὶ ὅπως ἀπανέστησαν Αἰγυπτίων, χώραν τε ὅσην ἐπῆλθον ἀλώμενοι καὶ πόσα ἑξῆς κατέλαβον καὶ ὅπως μετανέστησαν, νῦν τε ἄκαιρον ᾠήθην εἶναι καὶ ἄλλως περιττόν, ἐπειδήπερ καὶ Ἰουδαίων πολλοὶ πρὸ ἐμοῦ τὰ τῶν προγόνων συνετάξαντο μετ’ ἀκριβείας καί τινες Ἑλλήνων ἐκεῖνα τῇ πατρίῳ φωνῇ μεταβαλόντες οὐ πολὺ τῆς ἀληθείας διήμαρτον.

[18] Ὅπου δ’ οἵ τε τούτων συγγραφεῖς ἐπαύσαντο καὶ οἱ ἡμέτεροι προφῆται, τὴν ἀρχὴν ἐκεῖθεν ποιήσομαι τῆς συντάξεως· τούτων δὲ τὰ μὲν τοῦ κατ’ ἐμαυτὸν πολέμου διεξοδικώτερον καὶ μεθ’ ὅσης ἂν ἐξεργασίας δύνωμαι δίειμι, τὰ δὲ προγενέστερα τῆς ἐμῆς ἡλικίας ἐπιδραμῶ συντόμως.

7 [19] Ὡς Ἀντίοχος ὁ κληθεὶς Ἐπιφανὴς ἑλὼν κατὰ κράτος Ἱεροσόλυμα καὶ κατασχὼν ἔτεσι τρισὶ καὶ μησὶν ἓξ ὑπὸ τῶν Ἀσαμωναίου παίδων ἐκβάλλεται τῆς χώρας, ἔπειθ’ ὡς οἱ τούτων ἔγγονοι περὶ τῆς βασιλείας διαστασιάσαντες εἵλκυσαν εἰς τὰ πράγματα Ῥωμαίους καὶ Πομπήιον. καὶ ὡς Ἡρώδης ὁ Ἀντιπάτρου κατέλυσε τὴν δυναστείαν αὐτῶν ἐπαγαγὼν Σόσσιον, [20] ὅπως τε ὁ λαὸς μετὰ τὴν Ἡρώδου

1-2 πόνου codd. pl. : χρόνου VN || 3 μηδὲ codd. pl.: μὴ LVN || 4 δὴ codd. pl. : δὲ AM : itaque Lat; παρ’ codd. pl. : καὶ παρ’ A || 5 ἠμέληται codd. pl. : ἀμελεῖται LVCN || 8 ἀλώμενοι codd. pl. : ἁλώμενοι MC; ὅπως A : πῶς MLVCN || 9 τε A : om. MLVCN || 17 ἐπιδραμῶ ALVN : ἐπιδραμὼν Nb || 21 ἔγγονοι codd. : ἔκγονοι Df || 23 ὁ codd. pl. : om. A

5

10

15

20

LLIBRE I

80

i col·legir els fets amb molt d’esforç, callen i deixen escriure les gestes dels cabdills als més desqualificats i menys entesos.

Que entre nosaltres, doncs, sigui honorada la veritat de la història puix que entre els grecs ha estat negligida.

6 [17] Això de narrar la història antiga dels jueus, qui són, com van sortir d’Egipte, quin territori van recórrer errants, quin van ocupar seguidament i com en foren deportats, ara m’ha semblat inoportú, a més d’inútil perquè molts jueus abans que jo han escrit amb exactitud la història dels nostres avantpassats, i alguns grecs l’han traduïda a la seva llengua sense faltar gaire a la veritat.13 [18] On aquests autors i els nostres profetes es van aturar, allí faré inici de la meva obra. Els fets de la guerra del meu temps els explicaré més detalladament i amb tota l’elaboració que pugui, però dels anteriors a la meva època en tractaré breument.14 7 [19] I explicaré com Antíoc, anomenat Epífanes, després d’haver pres Jerusalem i haver-la retinguda tres anys i sis mesos, fou expulsat del país pels fills d’Asmoneu; després, com els seus descendents es van disputar el reialme per acabar arrossegant-hi els romans i Pompeu; com Herodes, el fill d’Antípatre, va atreure’s Sossi i dissolgué la dinastia;15 [20] i com el poble, després de la fi d’Herodes, es revoltà quan Au13. Fa referència a historiadors jueus d’Alexandria com ara Demetri, Filó, Eupòlem (Apion. I 218).

14. Des d’aquí fins a la fi del paràgraf 30, Josep presenta una mena d’esquema d’alguns dels grans temes de què tractarà en la resta de l’obra. La resta del llibre primer i gairebé la meitat del segon contenen una síntesi de la història del poble jueu que s’estén entre la profanació del temple de Jerusalem feta pel rei hel·lenístic de Síria Antíoc IV Epífanes (167 aC) i l’esclat de la guerra contra Roma (66 dC). Cal recordar que en les Ant. Iudaicae, Josep tractarà de la història del poble jueu des de la Creació del món fins a l’any 66 dC. 15. Per a la història de la primera part de l’època hel·lenística a Palestina –des d’Alexandre el Gran fins a Antíoc IV–, Josep no disposava de cap obra que li pogués servir de guia, de manera que les informacions que aporta són molt fragmentàries. A partir de l’època de Judas Macabeu, ja podria comptar amb el primer llibre dels Macabeus i amb l’obra historiogràfica de Nicolau de Damasc.

81

ΒΙΒΛΙΟΝ Α

τελευτὴν κατεστασίασεν Αὐγούστου μὲν Ῥωμαίων ἡγεμονεύοντος, Κυιντιλίου δὲ Οὐάρου κατὰ τὴν χώραν ὄντος, καὶ ὡς ἔτει δωδεκάτῳ τῆς Νέρωνος ἀρχῆς ὁ πόλεμος ἀνερράγη τά τε συμβάντα κατὰ Κέστιον καὶ ὅσα κατὰ τὰς πρώτας ὁρμὰς ἐπῆλθον οἱ Ἰουδαῖοι τοῖς ὅπλοις, [21] ὅπως τε τὰς περιοίκους ἐτειχίσαντο, καὶ ὡς Νέρων ἐπὶ τοῖς Κεστίου πταίσμασι δείσας περὶ τῶν ὅλων Οὐεσπασιανὸν ἐφίστησι τῷ πολέμῳ, καὶ ὡς οὗτος μετὰ τοῦ πρεσβυτέρου τῶν παίδων εἰς τὴν Ἰουδαίων χώραν ἐνέβαλεν ὅσῃ τε χρώμενος Ῥωμαίων στρατιᾷ καὶ ὅσοις συμμάχοις ἐκόπησαν εἰς ὅλην τὴν Γαλιλαίαν, καὶ ὡς τῶν πόλεων αὐτῆς ἃς μὲν ὁλοσχερῶς καὶ κατὰ κράτος ἃς δὲ δι’ ὁμολογίας ἔλαβεν· 8 [22] ἔνθα δὴ καὶ τὰ περὶ τῆς Ῥωμαίων ἐν πολέμοις εὐταξίας καὶ τὴν ἄσκησιν τῶν ταγμάτων, τῆς τε Γαλιλαίας ἑκατέρας τὰ διαστήματα καὶ τὴν φύσιν καὶ τοὺς τῆς Ἰουδαίας ὅρους, ἔτι τε τῆς χώρας τὴν ἰδιότητα, λίμνας τε καὶ πηγὰς τὰς ἐν αὐτῇ, καὶ τὰ περὶ ἑκάστην πόλιν τῶν ἁλισκομένων πάθη μετὰ ἀκριβείας, ὡς εἶδον ἢ ἔπαθον, δίειμι. οὐδὲ γὰρ τῶν ἐμαυτοῦ τι συμφορῶν ἀποκρύψομαι μέλλων γε πρὸς εἰδότας ἐρεῖν.

9 [23] Ἔπειθ’ ὡς ἤδη καμνόντων Ἰουδαίοις τῶν πραγμάτων θνήσκει μὲν Νέρων, Οὐεσπασιανὸς δὲ ἐπὶ Ἱεροσολύμων ὡρμημένος ὑπὸ τῆς ἡγεμονίας ἀνθέλκεται· τά τε γενόμενα περὶ ταύτης αὐτῷ σημεῖα καὶ τὰς ἐπὶ Ῥώμης μεταβολάς, [24] καὶ ὡς αὐτὸς ὑπὸ τῶν στρατιωτῶν ἄκων αὐτοκράτωρ ἀποδείκνυται, καὶ ἀποχωρήσαντος ἐπὶ διοικήσει τῶν ὅλων εἰς

1 κατεστασίασεν codd. : ἐστασίασεν Bk || 2-3 ὡς ἔτει δωδεκάτῳ τῆς Νέρωνος ἀρχῆς ὁ : om. A || 4 Κέστιον C : Σόσσιον AMLVN : Sosium Lat; κατὰ AM Lat : παρὰ LVCN || 6 ἐπὶ codd. pl. : περὶ C || 8-9 Ἰουδαίων om. N in marg. suppl. L : Ἰουδαίαν AM || 10 ὅσοις συμμάχοις Ns : ὅσοι συμμάχοι codd.; ἐκόπησαν codd. : caesa fuerit Lat : εἰσέπαισαν Nb : εἰσέπαισεν Th || 11 ὁλοσχερῶς om. MLN : del. Dd; καὶ om. AMLVN : del. Dd || 13 ἐν Arl : ἔν τε codd. || 14 ἑκατέρας τὰ codd. pl. : ἑκατέρα LVN || 20 Ἰουδαίοις codd. pl. : Ἰουδαίους C || 23 μεταβολάς AM : καταβάσεις LVCN : mutationes Lat || 25 καὶ codd. : καὶ τούτου ΑΜ : καὶ ὡς LN : καὶ ὡς τούτου VC; τῶν A : om. MLVCN

5

10

15

20

25

LLIBRE I

81

gust era emperador dels romans i Quintili Varus era a la regió; com en el dotzè any del principat de Neró esclatà la guerra, el que va passar sota Cesti i el que en els primers atacs va ocupar els jueus en armes; [21] i com van fortificar les ciutats veïnes i com Neró, després de les derrotes de Cesti i tement per tot l’Imperi, posà Vespasià al capdavant de la guerra; com aquest i el més gran dels seus fills van irrompre en territori jueu, amb quin exèrcit romà i amb quins aliats es van introduir per tot Galilea, i com en prengueren les ciutats, les unes totalment a la força, les altres mitjançant un acord.

8 [22] Aquí, tant la disciplina dels romans en les guerres, l’entrenament de les seves legions, l’extensió i naturalesa de les dues Galilees,16 les fronteres de Judea i, encara, la particularitat del territori, els llacs i les fonts que hi ha al seu interior, com els patiments de cadascuna de les ciutats capturades, ho exposaré amb exactitud, perquè ho he vist i ho he patit.

I no amagaré cap dels meus sofriments, encara que m’adreci a gent que els coneix.

9 [23] I com, quan per als jueus els fets ja anaven de mal borràs, en morir Neró, Vespasià, que es dirigia a Jerusalem, va haver de retirar-se’n per fer-se càrrec de l’Imperi; els senyals que sobre aquest fet li esdevingueren i els canvis que es van produir a Roma; [24] com contra la seva voluntat ell fou designat emperador pels soldats i, retirat a Egipte per a l’ad-

16.

L’Alta i la Baixa.

82

ΒΙΒΛΙΟΝ Α

τὴν Αἴγυπτον ἐστασιάσθη τὰ τῶν Ἰουδαίων, ὅπως τε ἐπανέστησαν αὐτοῖς οἱ τύραννοι, καὶ τὰς τούτων πρὸς ἀλλήλους διαφοράς. 10 [25] Καὶ ὡς ἄρας ἀπὸ τῆς Αἰγύπτου Τίτος δεύτερον εἰς τὴν χώραν ἐνέβαλεν, ὅπως τε τὰς δυνάμεις καὶ ὅπου συνήγαγε καὶ ὁπόσας, καὶ ὅπως ἐκ τῆς στάσεως ἡ πόλις διέκειτο παρόντος αὐτοῦ, προσβολάς τε ὅσας ἐποιήσατο καὶ ὁπόσα χώματα, περιβόλους τε τῶν τριῶν τειχῶν καὶ τὰ μέτρα τούτων, τήν τε τῆς πόλεως ὀχυρότητα καὶ τοῦ ἱεροῦ καὶ τοῦ ναοῦ τὴν διάθεσιν, [26] ἔτι δὲ τούτων καὶ τοῦ βωμοῦ τὰ μέτρα πάντα μετ’ ἀκριβείας, ἔθη τε ἑορτῶν ἔνια καὶ τὰς ἑπτὰ ἁγνείας καὶ τὰς τῶν ἱερέων λειτουργίας, ἔτι δὲ τὰς ἐσθῆτας τῶν ἱερέων καὶ τοῦ ἀρχιερέως, καὶ οἷον ἦν τοῦ ναοῦ τὸ ἅγιον, οὐδὲν οὔτε ἀποκρυπτόμενος οὔτε προστιθεὶς τοῖς πεφωραμένοις. 11 [27] Ἔπειτα διέξειμι τήν τε τῶν τυράννων πρὸς τοὺς ὁμοφύλους ὠμότητα καὶ τὴν Ῥωμαίων φειδὼ πρὸς τοὺς ἀλλοφύλους, καὶ ὁσάκις Τίτος σῶσαι τὴν πόλιν καὶ τὸν ναὸν ἐπιθυμῶν ἐπὶ δεξιὰς τοὺς στασιάζοντας προυκαλέσατο, διακρινῶ δὲ τὰ πάθη τοῦ δήμου καὶ τὰς συμφορὰς ὅσα τε ὑπὸ τοῦ πολέμου καὶ ὅσα ὑπὸ τῆς στάσεως καὶ ὅσα ὑπὸ τοῦ λιμοῦ κακωθέντες ἑάλωσαν. [28] παραλείψω δὲ οὐδὲ τὰς τῶν αὐτομόλων ἀτυχίας οὐδὲ τὰς τῶν αἰχμαλώτων κολάσεις, ὅπως τε ὁ ναὸς ἄκοντος ἐνεπρήσθη Καίσαρος καὶ ὅσα τῶν ἱερῶν κειμηλίων ἐκ τοῦ πυρὸς ἡρπάγη τήν τε τῆς ὅλης πόλεως ἅλωσιν καὶ τὰ πρὸ ταύτης σημεῖα καὶ τέρατα καὶ τὴν αἰχμαλωσίαν τῶν τυράννων τῶν τε ἀνδραποδισθέντων τὸ πλῆθος καὶ εἰς ἣν ἕκαστοι τύχην διενεμήθησαν· [29] καὶ ὡς

5 ὁπόσας ML : ὁπόσα A : πόσας VN : ποσάκις C || 7 ὁπόσα A : πόσα MLVCN || 11 ἱερέων codd. pl. : ἱερῶν AM : sacerdotum Lat || 12 ἱερέων AMC : ἀρχιερέων LVN Lat; καὶ τοῦ ἀρχιερέως om. LVN Lat || 15 πρὸς τοὺς ὁμοφύλους codd. pl. : om. C || 15-16 πρὸς τοὺς ἀλλοφύλους susp. Ns : τοὺς om. V || 17 δεξιὰς codd. pl. : τὰς δεξιὰς N || 18 διακρινῶ A Lat : διακρίνων MVCN || 20 οὐδὲ codd. pl. : οὔτε LVN || 22 ὅπως τε MVN : ὅπου τε A : ὁπότε LC || 26 καὶ codd. pl. : om.

A : aut Lat

5

10

15

20

25

LLIBRE I

82

ministració de tot l’Imperi, es rebel·laren els jueus; de quina manera els seus cabdills es revoltaren i les diferències que hi havia entre ells. 10 [25] Com Titus sortí d’Egipte i per segona vegada va envair el territori; de quina manera, on i quantes forces aplegà; i com es trobava la ciutat arran de l’aixecament quan ell hi arribà, els atacs que féu, els terraplens que construí, el clos de les tres muralles amb les mesures, la disposició del santuari i del temple; [26] i encara, d’aquests i de l’altar, totes les mides amb exactitud, alguns costums de les festes, els set graus de puresa17 i les funcions dels sacerdots, a més dels seus vestits i els del summe sacerdot, i quin era el lloc sagrat del temple,18 sense amagar ni afegir res a les coses ja descobertes.19 11 [27] Després exposaré la crueltat dels cabdills envers els seus compatricis, la clemència dels romans envers els estrangers, i quantes vegades Titus, volent salvar la ciutat i el temple, proposà un pacte als revoltats. Analitzaré els patiments i les desgràcies amb què el poble es veié aclaparat a causa de la guerra, la revolta i la fam, abans no fou dut a la captivitat. [28] I no em deixaré les malaurances dels desertors ni les tortures infligides als presoners de guerra; de quina manera el temple fou incendiat malgrat la voluntat del cèsar, quants objectes de culte foren arrabassats del foc, la presa de tota la ciutat i els senyals i prodigis premonitoris, la captura dels cabdills, la multitud dels qui foren esclavitzats i quina sort va correspondre a cadascun d’ells; [29] com

17. Josep hi fa al·lusió –de manera confusa– en el llibre V 227 i següents.

El tractat Kelim 1, 8 de la Misnà els descriu amb precisió: eren set zones que començaven a la perifèria de la ciutat i encerclaven de manera concèntrica el Sancta Sanctorum del temple; les persones que les travessaven, com més volien apropar-se al centre, més puresa ritual havien de tenir.

18. Es refereix a la petita habitació central, lloc buit, símbol de la presència del Déu invisible.

19. Possiblement vol dir el que van poder veure els pocs pagans que, des d’Antíoc, van profanar la cambra més sagrada del temple, que sols era accessible al gran sacerdot un dia cada any, en la festa del dia de l’Expiació.

83

ΒΙΒΛΙΟΝ Α

Ῥωμαῖοι μὲν ἐπεξῆλθον τὰ λείψανα τοῦ πολέμου καὶ τὰ ἐρύματα τῶν χωρίων καθεῖλον, Τίτος δὲ πᾶσαν ἐπελθὼν τὴν χώραν κατεστήσατο, τήν τε ὑποστροφὴν αὐτοῦ τὴν εἰς Ἰταλίαν καὶ τὸν θρίαμβον.

12 [30] Ταῦτα πάντα περιλαβὼν ἐν ἑπτὰ βιβλίοις καὶ μηδεμίαν τοῖς ἐπισταμένοις τὰ πράγματα καὶ παρατυχοῦσι τῷ πολέμῳ καταλιπὼν ἢ μέμψεως ἀφορμὴν ἢ κατηγορίας, τοῖς γε τὴν ἀλήθειαν ἀγαπῶσιν, ἀλλὰ μὴ πρὸς ἡδονὴν ἀνέγραψα. ποιήσομαι δὲ ταύτην τῆς ἐξηγήσεως ἀρχήν, ἣν καὶ τῶν κεφαλαίων ἐποιησάμην.

1, 1 [31] Στάσεως τοῖς δυνατοῖς Ἰουδαίων ἐμπεσούσης καθ’ ὃν καιρὸν Ἀντίοχος ὁ κληθεὶς Ἐπιφανὴς διεφέρετο περὶ ὅλης Συρίας πρὸς Πτολεμαῖον τὸν ἕκτον, ἡ φιλοτιμία δ’ ἦν αὐτοῖς περὶ δυναστείας ἑκάστου τῶν ἐν ἀξιώματι μὴ φέροντος τοῖς ὁμοίοις ὑποτετάχθαι, Ὀνίας μὲν εἷς τῶν ἀρχιερέων ἐπικρατήσας ἐξέβαλε τῆς πόλεως τοὺς Τωβία υἱούς. [32] οἱ δὲ καταφυγόντες πρὸς Ἀντίοχον ἱκέτευσαν αὐτοῖς ἡγεμόσι χρώμενον εἰς τὴν Ἰουδαίαν ἐμβαλεῖν. πείθεται δ’ ὁ βασιλεὺς ὡρμημένος πάλαι, καὶ μετὰ πλείστης δυνάμεως αὐτὸς ὁρμήσας τήν τε πόλιν αἱρεῖ κατὰ κράτος καὶ πολὺ πλῆθος τῶν Πτολεμαίῳ προσεχόντων ἀναιρεῖ, ταῖς τε ἁρπαγαῖς ἀνέδην ἐπαφιεὶς τοὺς στρατιώτας αὐτὸς καὶ τὸν ναὸν ἐσύλησε καὶ τὸν ἐνδελεχισμὸν τῶν καθ’ ἡμέραν ἐναγισμῶν ἔπαυσεν ἐπ’ ἔτη τρία καὶ μῆνας ἕξ. [33] ὁ δ’ ἀρχιερεὺς Ὀνίας πρὸς Πτολεμαῖον διαφυγὼν καὶ παρ’ αὐτοῦ λαβὼν τόπον ἐν τῷ Ἡλιοπολίτῃ νομῷ πολίχνην τε τοῖς Ἱεροσολύμοις ἀπεικασμένην καὶ ναὸν ἔκτισεν ὅμοιον· περὶ ὧν αὖθις κατὰ χώραν δηλώσομεν.

6 καὶ codd. pl. : om. N || 8 γε C : τε LVN : γε μὴν AM; ἡδονὴν codd. pl. : ἡδονὴν ἀφορῶσιν M || 13 ὅλης codd. : κοίλης Ald || 14 ἀξιώματι codd. pl. : ἀξιώμασι A || 18 ἐμβαλεῖν codd. pl. : εἰσβαλεῖν LVCN || 26 ἀπεικασμένην codd. pl. : εἰκασμένην LVN || 27 ὅμοιον codd. : om. Lat; ὧν AM : οὗ LVCN : quibus Lat

5

10

15

20

25

LLIBRE I

83

els romans van arribar al final de la conflagració i destruïren les defenses de les fortificacions; com Titus va recórrer tot el país i el redreçà; la seva tornada a Itàlia i el seu triomf.

12 [30] Tot això ho he abraçat en set llibres, i als qui coneixien els fets o es trobaven presents en la guerra no els he deixat motiu de retret o acusació; almenys he escrit per als qui s’estimen la veritat, no pas per plaer. Iniciaré el meu relat amb el primer dels capítols que he esmentat.

1, 1 [31] Hi hagué una revolta entre els nobles jueus en l’època en què Antíoc, anomenat Epífanes,20 es disputava tot Síria amb Ptolemeu VI (la rivalitat entre ells era pel poder, perquè cap dels qui tenen dignitat no suporta sotmetre’s als seus iguals): Onias, un dels summes sacerdots, aconseguí el poder i expulsà de la ciutat els fills de Tobias. [32] Aquests es van refugiar prop d’Antíoc i li suplicaren que se servís d’ells com a guies per a envair Judea. Convenceren el rei perquè hi rumiava de feia temps, i amb una gran força ell mateix prengué la ciutat a l’assalt i féu matar un gran nombre dels partidaris de Ptolemeu i, havent donat tota llibertat als soldats per al saqueig, ell mateix devastà el temple i va interrompre la continuïtat dels sacrificis diaris durant tres anys i sis mesos.

[33] El summe sacerdot Onias es refugià prop de Ptolemeu, obtingué d’ell un terreny al districte d’Heliòpolis i hi fundà una petita ciutat a imatge de Jerusalem i un temple semblant.

D’això en tornarem a tractar al seu lloc.21

20. Es refereix als fets esdevinguts entre els anys 170-167 aC. Josep s’hi torna a referir, amb notables divergències, en Ant. XII 237ss.

21. Remet al llibre VII 420ss.

84

ΒΙΒΛΙΟΝ Α

1, 2 [34] Ἀντιόχῳ γε μὴν οὔτε τὸ παρ’ ἐλπίδα κρατῆσαι τῆς πόλεως οὔτε αἱ ἁρπαγαὶ καὶ ὁ τοσοῦτος φόνος ἤρκεσεν, ὑπὸ δὲ ἀκρασίας παθῶν καὶ κατὰ μνήμην ὧν παρὰ τὴν πολιορκίαν ἔπαθεν ἠνάγκαζεν Ἰουδαίους καταλύσαντας τὰ πάτρια βρέφη τε αὐτῶν φυλάττειν ἀπερίτμητα καὶ σῦς ἐπιθύειν τῷ βωμῷ· [35] πρὸς ἃ ἅπαντες μὲν ἠπείθουν, ἐσφάττοντο δὲ οἱ δοκιμώτατοι. καὶ Βακχίδης ὁ πεμφθεὶς ὑπὸ Ἀντιόχου φρούραρχος, τῇ φυσικῇ προσλαβὼν ὠμότητι τὰ ἀσεβῆ παραγγέλματα παρανομίας οὐδεμίαν κατέλιπεν ὑπερβολὴν καὶ κατ’ ἄνδρα τοὺς ἀξιολόγους αἰκιζόμενος καὶ κοινῇ καθ’ ἡμέραν ἐνδεικνύμενος ὄψιν ἁλώσεως τῇ πόλει, μέχρι ταῖς ὑπερβολαῖς τῶν ἀδικημάτων τοὺς πάσχοντας εἰς ἀμύνης τόλμαν ἠρέθισε.

1, 3 [36] Ματθίας γοῦν υἱὸς Ἀσαμωναίου τῶν ἱερέων εἷς ἀπὸ κώμης Μωδεεὶν ὄνομα, συνασπίσας μετὰ χειρὸς οἰκείας, πέντε γὰρ υἱεῖς ἦσαν αὐτῷ, κοπίσιν ἀναιρεῖ τὸν Βακχίδην. καὶ παραχρῆμα μὲν δείσας τὸ πλῆθος τῶν φρουρῶν εἰς τὰ ὄρη καταφεύγει· [37] προσγενομένων δὲ ἀπὸ τοῦ δήμου πολλῶν αὐτῷ ἀναθαρσήσας κάτεισι καὶ συμβαλὼν μάχῃ νικᾷ τε τοὺς Ἀντιόχου στρατηγοὺς καὶ τῆς Ἰουδαίας ἐξελαύνει. παρελθὼν δὲ ἀπὸ τῆς εὐπραγίας εἰς δυναστείαν καὶ διὰ τὴν ἀπαλλαγὴν τῶν ἀλλοφύλων ἄρξας τῶν σφετέρων ἑκόντων, τελευτᾷ Ἰούδᾳ τῷ πρεσβυτάτῳ τῶν παίδων καταλιπὼν τὴν ἀρχήν.

1, 4 [38] Ὁ δέ, οὐ γὰρ ἠρεμήσειν Ἀντίοχον ὑπελάμβανε, τάς τε ἐπιχωρίους συγκροτεῖ δυνάμεις, καὶ πρὸς Ῥωμαίους πρῶτος ἐποιήσατο φιλίαν, καὶ τὸν Ἐπιφανῆ πάλιν εἰς

3 παρὰ Nb : περὶ codd. || 14 Μωδεεὶν codd. pl. : Μωδεὴμ A : Μωδεεὶμ V : Modein Lat || 17 καταφεύγει codd. pl. : φεύγει LVN || 18 αὐτῷ codd. pl. : om. A

5

10

15

20

25

LLIBRE I

84

1, 2 [34] Antíoc no en tenia prou d’haver-se emparat de la ciutat de manera inesperada, ni del saqueig, ni de tan gran carnatge, sinó que, fora de si i en record de tot el que havia patit durant el setge de la ciutat, obligà els jueus a posar fi als usos ancestrals, a tenir incircumcises les criatures i a sacrificar porcs a l’altar. [35] Davant d’això tots desobeïren i els més il·lustres van ser degollats. Antíoc envià Bàquides22 com a cap de la guàrdia, i a la seva crueltat natural hi afegí la impia ordre rebuda, sense estar-se de cap il·legalitat, maltractant un per un els notables i donant cada dia a tota la ciutat l’aspecte d’haver estat conquerida, fins que a causa dels excessos de les injustícies provocà en les seves víctimes prou valor per a venjar-se’n.

1, 3 [36] Matias,23 fill d’Asmoneu, un dels sacerdots de l’aldea que té per nom Modeín, agafà les armes amb un grapat dels de casa (tenia cinc fills) i va matar Bàquides24 a punyalades. A l’instant, tement el nombre de guàrdies, fugí a les muntanyes, [37] però com que se li uniren molts del poble, es rearmà de valor, descendí, lliurà combat, vencé els generals d’Antíoc i els expulsà de Judea. Arran de l’èxit arribà al poder i, havent fet fora els estrangers, governà amb el consentiment general; en morir, deixà el poder a Judas, el més gran dels fills.25 1, 4 [38] Aquest últim, sospitant que Antíoc no es quedaria quiet, reclutà tropes pel país i fou el primer a fer amistat amb els romans, i quan Epífanes de nou envaí el territori el

22. En realitat Bàquides va ser enviat per Demetri I diversos anys després de la mort d’Antíoc (cf. Ant. XII 393; 1Macabeus 7, 8).

23. És Matatias, el pare dels cinc germans Macabeus (any 167 aC). Cf. Ant. XII 265ss.

24. Aquest personatge sembla que és el mateix esmentat en el paràgraf 35. En Ant. XII 270 se l’anomena Apel·les i en 1Macabeus 2, 25 no se li dóna cap nom.

25. Era el tercer i no pas el més gran dels fills (1Macabeus 2, 2-5).

85

ΒΙΒΛΙΟΝ Α

τὴν χώραν ἐμβάλλοντα μετὰ καρτερᾶς πληγῆς ἀνέστειλεν.

[39] ἀπὸ δὲ θερμοῦ τοῦ κατορθώματος ὥρμησεν ἐπὶ τὴν ἐν τῇ πόλει φρουράν, οὔπω γὰρ ἐκκέκοπτο, καὶ ἐκβαλὼν ἀπὸ τῆς ἄνω πόλεως συνωθεῖ τοὺς στρατιώτας εἰς τὴν κάτω· τοῦτο δὲ τοῦ ἄστεος τὸ μέρος Ἄκρα κέκληται· κυριεύσας δὲ τοῦ ἱεροῦ τόν τε χῶρον ἐκάθηρε πάντα καὶ περιετείχισε καὶ τὰ πρὸς τὰς λειτουργίας σκεύη καινὰ κατασκευάσας εἰς τὸν ναὸν εἰσήνεγκεν ὡς τῶν προτέρων μεμιαμμένων, βωμόν τε ᾠκοδόμησεν ἕτερον καὶ τῶν ἐναγισμῶν ἤρξατο. [40] λαμβανούσης δὲ ἄρτι τὸ ἱερὸν κατάστημα τῆς πόλεως τελευτᾷ μὲν Ἀντίοχος, κληρονόμος δὲ τῆς βασιλείας αὐτοῦ καὶ τῆς πρὸς Ἰουδαίους ἀπεχθείας ὁ υἱὸς Ἀντίοχος γίνεται.

1, 5 [41] Συναγαγὼν γοῦν πεζῶν μὲν μυριάδας πέντε, ἱππεῖς δὲ πεντακισχιλίους, ἐλέφαντας δὲ ὀγδοήκοντα ἐμβάλλει διὰ τῆς Ἰουδαίας εἰς τὴν ὀρεινήν. Βηθσουρὸν μὲν οὖν πολίχνην αἱρεῖ, κατὰ δὲ τόπον, ὃς καλεῖται Βεθζαχαρία στενῆς οὔσης τῆς παρόδου Ἰούδας ὑπαντᾷ μετὰ τῆς δυνάμεως.

[42] πρὶν δὲ συνάψαι τὰς φάλαγγας Ἐλεάζαρος ὁ ἀδελφὸς αὐτοῦ προϊδὼν τὸν ὑψηλότατον τῶν ἐλεφάντων πύργῳ τε μεγάλῳ καὶ περιχρύσοις προτειχίσμασι κεκοσμημένον, ὑπολαβὼν ἐπ’ αὐτοῦ τὸν Ἀντίοχον εἶναι, τῶν τε ἰδίων ἐκτρέχει πολὺ καὶ διακόψας τὸ στῖφος τῶν πολεμίων ἐπὶ τὸν ἐλέφαντα διήνυσεν. [43] ἐφικέσθαι μὲν οὖν τοῦ δοκοῦντος εἶναι βασιλέως οὐχ οἷός τε ἦν διὰ τὸ ὕψος, ὁ δὲ τὸ θηρίον ὑπὸ τὴν γαστέρα πλήξας ἐπικατέσεισεν ἑαυτῷ καὶ συντριβεὶς ἐτελεύτησεν, μηδὲν πλέον δράσας τοῦ τοῖς μεγάλοις ἐπιβαλέσθαι

1 ἐμβάλλοντα A : εἰσβαλόντα MLVCN : ingredientem Lat || 3 τῇ codd. pl. : om. C; ἐκκέκοπτο L : caesa fuerat Lat : ἐκέκοπτο Dd || 4 συνωθεῖ codd. pl. : συνώθει AM || 9-10 λαμβανούσης codd. : (ritu) reddito Lat : ἀναλαμβανούσης Dt || 12 ὁ om. LN || 13 γοῦν πεζῶν μὲν Dt : μὲν A : γοῦν πεζῶν M : οὖν πεζῶν LVCN : quare peditum quidem Lat || 14 δὲ AM : δὶσ LVN : δὲ εἰς C : autem prope ad Lat || 15 Βηθσουρὸν codd. pl. : Βητσουρὸν A : Βηθ’ Σουρὸν L : Betsuron Lat || 16 Βηθζαχαρία M : Βητζαχαρία A : Βηθ’ Ζαχαρία L : Βεθζαχαρίας VCN : Bezzachariae Lat || 17 ὑπαντᾷ : ὑπήντα LVCN

5

10

15

20

25

LLIBRE I

85

26

refusà amb una forta derrota.

[39] En el fervor de l’èxit es llançà contra la guarnició de la ciutat, que encara no havia estat extirpada, i expulsant-los de la ciutat alta empenyé els soldats avall, a la part de la ciutat anomenada Acra.27 S’ensenyorí del santuari, purificà tot el lloc i l’emmurallà, preparà nous estris de culte i els va dur al temple perquè els anteriors estaven contaminats, féu construir un altre altar i tornà a començar els sacrificis. [40] Tot just la ciutat havia recuperat tan sacra institució, que morí Antíoc, però el seu fill Antíoc heretà el regne i l’odi contra els jueus.

1, 5 [41] Aplegà cinquanta mil infants, cinc mil cavallers i vuitanta elefants28 i envaí Judea fins a les muntanyes. Prengué la petita ciutat de Betsur, i en un lloc que s’anomena Betzacària, on el pas és estret, Judas li anà a l’encontre amb les seves forces. [42] Abans no es toquessin els exèrcits, el seu germà Eleàzar, que havia vist l’elefant més alt adornat amb una gran torre de merlets daurats, suposà que al damunt hi anava Antíoc, des de les pròpies línies corregué molt endavant i tallant la columna dels enemics féu camí fins a l’elefant.

[43] Com que no podia arribar per l’alçada al qui semblava que era el rei, colpejà el ventre de la bèstia, que se li plegà a sobre, i morí esclafat, sense haver fet res més que un gest de

26. L’aliança amb els romans va ser feta en temps de Demetri I –Antíoc ja era mort–, i la invasió de Palestina va ser obra dels generals Lísias i Gòrgias. En Ant. XII 286ss., Josep torna a tractar de l’època del govern de Judas Macabeu (165-160 aC).

27. Era una fortalesa que es va començar a construir l’any 167 aC –en temps d’Antíoc IV– dins de Jerusalem, al costat del temple, amb l’objectiu de controlar la ciutat (De Bello Iudaico 5, 137).

28. En Ant. XII 366ss., l’exèrcit enemic consta de 100.000 infants, 20.000 genets i 32 elefants.

ÍNDEX

Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

7

Bibliografia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

61

Sigla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

67

Text i traducció Llibre I . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

76

Taula genealògica de la família dels Asmoneus . . . . . . . .

Taula genealògica de la família d’Herodes . . . . . . . . . . . .

Els grans sacerdots i els governadors romans de Judea. . .

215 216 218

Mapa de Palestina en temps de Flavi Josep . . . . . . . . . . .

Mapa de la Guerra Jueva a Galilea . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Mapa del setge de Jerusalem. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Mapa del setge de Masada. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

219 220 221 222

FUNDACIÓ BERNAT METGE Col·lecció dels Clàssics Grecs i Llatins INSTITUÏDA PER FRANCESC CAMBÓ PRIMERS DIRECTORS: JOAN ESTELRICH († 1958) - CARLES RIBA († 1959) MIQUEL DOLÇ († 1994) CONSELL DE DIRECCIÓ: FRANCESC J. CUARTERO, MONTSERRAT ROS, ANTONI SEVA, JAUME MEDINA, JOAN ALBERICH, JAUME PÒRTULAS, PERE LLUÍS FONT, PERE J. QUETGLAS, RAMON GUARDANS, JORDI PÀMIAS I MASSANA, ÀLEX BROCH Adreça: Via Laietana, 30, 7è. - BARCELONA

VOLUMS 1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

11.

12.

13.

PUBLICATS

LUCRECI. De la natura (vol. I). Llibres I-III. Per Joaquim Balcells (2.a ed.).

CORNELI NEPOS. Vides d’homes il·lustres. Per Manuel de Montoliu (2.a ed. a cura de Josep Vergés).

XENOFONT. Records de Sòcrates. Per Carles Riba (2.a ed.).

CICERÓ. Discursos (vol. I). En defensa de Quincti, de Rosci Amerí, de Rosci Comediant, de Tul·li. Per Josep M. Llovera, Prev., Joan Estelrich i Mn. Llorenç Riber.

SÈNECA. De la ira. Per Carles Cardó, Prev.

PLATÓ. Diàlegs (vol. I). Defensa de Sòcrates. Critó. Eutífron. Laques.

Per Joan Crexells (2.a ed. a cura de Carles Riba).

CICERÓ. Brutus. Per Mn. Gumersind Alabart (2.a ed. a cura d’Eduard Valentí).

AUSONI. Obres (vol. I). Per Carles Riba i Mn. Antoni Navarro (2.a ed. a cura de Joan Petit).

SÈNECA. De la brevetat de la vida. De la vida benaurada. De la providència. Per Carles Cardó, Prev.

XENOFONT. Obres socràtiques menors. L’economia. El convit de Càl·lias. Defensa de Sòcrates. Per Carles Riba (2.a ed.).

TIBUL. Elegies. Per Carles Magrinyà i Joan Mínguez (2.a ed. a cura de Josep Vergés).

PROPERCI. Elegies. Per Joaquim Balcells i Joan Mínguez (2.a ed. a cura de Josep Vergés).

PLATÓ. Diàlegs (vol. II). Càrmides. Lisis. Protàgoras. Per Joan Crexells (2.a ed. a cura de Carles Riba).

14.

15.

16.

17.

18.

19.

20.

21.

22.

23.

24.

25.

26.

27.

28.

29.

30.

31.

32.

33.

34.

35.

36.

37.

38.

39.

40.

41.

42.

QUINT CURCI. Història d’Alexandre el Gran (vol. I). Llibres I-IV. Per Manuel de Montoliu (2.a ed. a cura de Josep Vergés).

PLINI. Història natural (vol. I). Llibres I-II. Per Marçal Olivar.

SÈNECA. Consolacions. Per Carles Cardó, Prev.

TÀCIT. Obres menors. Diàleg dels oradors. Agrícola. Germània. Per Francesc Martorell, Miquel Ferrà i Mn. Llorenç Riber (2.a ed. a cura d’Eduard Valentí).

PLUTARC. Vides paral·leles (T. I). Vol. I, part 1.a: Teseu i Ròmul. Per Carles Riba (2.a ed.).

ARISTÒTIL. Poètica. Constitució d’Atenes. Per Josep Farran i Mayoral (2.a ed. a cura de Josep Vergés).

QUINT CURCI. Història d’Alexandre el Gran (vol. II). Llibres V-VII. Per Joan Estelrich i Manuel de Montoliu.

PLUTARC. Vides paral·leles (T. II). Vol. I, part 2.a: Soló i Publícola.

Temístocles i Camil. Per Carles Riba.

SÈNECA. Diàlegs a Serè: De la constància del savi. De la tranquil·litat de l’esperit. De l’oci. De la clemència. Per Carles Cardó, Prev.

HORACI. Sàtires i epístoles. Per Isidor Ribas i Mn. Llorenç Riber.

PAL·LADI. Història lausíaca. Per Dom Antoni Ramon.

PLINI EL JOVE. Lletres (vol. I). Llibres I-IV. Per Marçal Olivar.

CATÓ. D’agricolia. Per Mn. Salvador Galmés.

PLUTARC. Vides paral·leles (T. III). Vol. I, part 3.a: Aristides i Marc Cató. Cimó i Lucul·le. Per Carles Riba.

PLINI EL JOVE. Lletres (vol. II i últim). Llibres V-IX. Per Marçal Olivar.

OVIDI. Heroides. Per Adela M.a Trepat i Anna M.a de Saavedra.

PLUTARC. Vides paral·leles (T. IV). Vol. I, part 4.a: Pèricles i Fabi Màxim. Nícias i Crassus. Per Carles Riba.

LUCRECI. De la natura (vol. II i últim). Llibres IV-VI. Per Joaquim Balcells.

CATUL. Poesies. Per Joan Petit i Josep Vergés.

AUSONI. Obres (vol. II i últim). Per Carles Riba, Mn. Antoni Navarro i Joaquim Balcells.

PLATÓ. Diàlegs (vol. III). Ió. Hípias Menor. Hípias Major. Eutidem.

Per Joan Crexells, Carles Riba i Jaume Serra Hunter (2.a ed. a cura de Carles Riba).

SÈNECA. Lletres a Lucili (vol. I). Llibres I-V. Per Carles Cardó, Prev.

PLUTARC. Vides paral·leles (T. V). Vol. I, part 5.a: Coriolà i Alcibíades.

Demòstenes i Ciceró. Per Carles Riba.

VARRÓ. Del camp. Per Mn. Salvador Galmés.

SÈNECA. Lletres a Lucili (vol. II). Llibres VI-IX. Per Carles Cardó, Prev.

POLIBI. Història (vol. I). Llibre I. Per Dom Antoni Ramon.

OVIDI. Les metamorfosis (vol. I). Llibres I-V. Per Adela M.a Trepat i Anna M.a de Saavedra.

LÍSIAS. Discursos (vol. I). Sobre la mort d’Eratòstenes. Discurs fúnebre.

Contra Simó. Per ferida amb premeditació. En favor de Càl·lias. Contra Andòcides. A l’areòpag. Acusació contra uns coassociats. En defensa del soldat. Contra Teomnest I. Contra Teomnest II. Contra Eratòstenes. Per Joan Petit.

PLUTARC. Vides paral·leles (T. X). Vol. III, part 1.a: Demetri i Antoni.

Per Carles Riba.

43.

44.

45.

46.

47.

48.

49.

50.

51.

52.

53.

54.

55.

56.

57.

58.

59.

60.

61.

62.

63.

64.

65.

66.

67.

68.

69.

70.

CICERÓ. De l’orador (vol. I). Llibre I. Per Mn. Salvador Galmés.

ST. CEBRIÀ. Epistolari (vol. I). Lletres I-LV. Per Josep Vergés i Mn. Tomàs Bellpuig.

SÈNECA. Lletres a Lucili (vol. III). Llibres X-XV. Per Carles Cardó, Prev.

POLIBI. Història (vol. II). Llibres II-III, I-LIX. Per Dom Antoni Ramon.

TÀCIT. Annals (vol. I). Llibres I-II. Per Ferran Soldevila.

ISEU. Discursos (vol. I). Sobre l’herència de Cleònim. Sobre l’herència de Mènecles. Sobre l’herència de Pirros. Sobre l’herència de Nicòstrat.

Sobre l’herència de Diceògenes. Sobre l’herència de Filoctèmon. Per Josep Vergés.

OVIDI. Les metamorfosis (vol. II). Llibres VI-X. Per Adela M.a Trepat i Anna M.a de Saavedra.

APULEU. Les metamorfosis (vol. I). Llibres I-V. Per Marçal Olivar.

AULUS GEL·LI. Les nits àtiques (vol. I). Llibres I-II. Per Cebrià Montserrat, Prev.

PLUTARC. Vides paral·leles (T. XI). Vol. III, part 2.a: Pirros i Mari. Aratos. Per Carles Riba.

APULEU. Les metamorfosis (vol. II i últim). Llibres VI-XI. Per Marçal Olivar.

CICERÓ. De l’orador (vol. II). Llibre II. Per Mn. Salvador Galmés.

ST. CEBRIÀ. Epistolari (vol. II i últim). Lletres LVI-LXXXI. Per Josep Vergés i Mn. Tomàs Bellpuig.

ISEU. Discursos (vol. II i últim). Sobre l’herència d’Apol·lodor. Sobre l’herència de Ciró. Sobre l’herència d’Astífil. Sobre l’herència d’Aristarc. Sobre l’herència d’Hàgnias. En defensa d’Eufilet. Fragments. Per Josep Vergés.

SÈNECA. Lletres a Lucili (vol. IV i últim). Llibres XVI-XX. Per Carles Cardó, Prev.

APULEU. Apologia. Flòrides. Per Marçal Olivar.

PLUTARC. Vides paral·leles (T. XII). Vol. III, part 3a: Artaxerxes. Agis i Cleòmenes. Tiberi i Gaius Grac. Per Carles Riba.

DEMÒSTENES. Arengues (vol. I). Sobre les simmòries. Pels megalopolites. Primera Filípica. Per la llibertat dels rodis. Sobre l’organització financera. Olintíaques. Per M. R. Guastalla i Joan Petit.

PLINI EL JOVE. Panegíric. Per Marçal Olivar.

OVIDI. Les metamorfosis (vol. III i últim). Llibres XI-XV. Per Adela M.a Trepat i Anna M.a Saavedra.

PLINI EL JOVE. Correspondència amb Trajà. Per Marçal Olivar. ÈSQUIL. Tragèdies (vol. I). Les suplicants. Els perses. Per Carles Riba.

CICERÓ. De l’orador (vol. III i últim). Llibre III. Per Mn. Salvador Galmés.

PLUTARC. Vides paral·leles (T. XIII). Vol. III, part 4.a: Licurg i Numa.

Lisandre i Sul·la. Per Carles Riba. ÈSQUIL. Tragèdies (vol. II). Els set contra Tebes. Prometeu encadenat.

Per Carles Riba.

SÈNECA. Dels beneficis (vol. I). Llibres I-IV. Per Carles Cardó, Prev.

PLUTARC. Vides paral·leles (T. XIV). Vol. III, part 5.a: Agesilau i Pompeu. Per Carles Riba.

LÍSIAS. Discursos (vol. II). Contra Agorat. Contra Alcibíades per abandó de reng. Contra Alcibíades per refús de servir. En defensa de Man-

71.

72.

73.

74.

75.

76.

77.

78.

79.

80.

81.

82.

83.

84.

85.

86.

87.

88.

89.

90.

91.

92.

93.

94.

95.

titeu, en un examen. Per una confiscació. Sobre la confiscació de béns del germà de Nícias. Sobre els béns d’Aristòfanes. En favor de Polístrat. Defensa d’un desconegut acusat de suborn. Contra els bladers.

Contra Pancleó. Per l’invàlid. Per Joan Petit.

PLAUTE. Comèdies (vol. I). Amfitrió. La comèdia dels ases. Per Marçal Olivar. ÈSQUIL. Tragèdies (vol. III i últim). L’Orestea. Per Carles Riba.

AULUS GEL·LI. Les nits àtiques (vol. II). Llibres III-V. Per Cebrià Montserrat, Prev. i Marçal Olivar.

PLUTARC. Vides paral·leles (T. VI). Vol. II, part 1.a: Foció i Cató el Jove. Dió i Brutus. Per Carles Riba.

POLIBI. Història (vol. III). Llibres III, LX-CXVIII - IV, I-XXXVII. Per Dom Antoni Ramon.

PLAUTE. Comèdies (vol. II). La comèdia de l’olla. Les baquis. Per Marçal Olivar.

QUINT CURCI. Història d’Alexandre el Gran (vol. III i últim). Llibres VIII-X. Per Josep Vergés i Manuel de Montoliu.

PLAUTE. Comèdies (vol. III). Els captius. Càsina. Per Marçal Olivar.

POLIBI. Història (vol. IV). Llibres IV (XXXVIII-LXXXVII) i V. Per Dom Antoni Ramon.

TERENCI. Comèdies (vol. I). Àndria. El botxí de si mateix. Per Pere Coromines i Joan Coromines.

PLUTARC. Vides paral·leles (T. VII). Vol. II, part 2.a: Emili Paulus i Timoleont. Èumenes i Sertori. Per Carles Riba.

PLAUTE. Comèdies (vol. IV). La comèdia del cistellet. El corc. Per Marçal Olivar.

PLUTARC. Vides paral·leles (T. VIII). Vol. II, part 3.a: Filopemen i Titus Flaminí. Pelòpidas i Marcel. Per Carles Riba.

CICERÓ. Dels deures (vol. I). Llibre I. Per Eduard Valentí (2.a ed.).

PLUTARC. Vides paral·leles (T. IX). Vol. II, part 4.a: Alexandre i Cèsar.

Per Carles Riba.

CICERÓ. Dels deures (vol. II i últim). Llibres II-III. Per Eduard Valentí.

PLAUTE. Comèdies (vol. V). Epídic. Els dos Menecmes. Per Marçal Olivar.

PLUTARC. Vides paral·leles (T. XV). Apèndix: Galba i Otó. Índexs generals i esmenes. Per Carles Riba.

CICERÓ. Discursos (vol. II). Contra Quint Cecili, Primera acció contra Verres. Segona acció: La pretura urbana. Per Mn. Llorenç Riber i Josep Vergés.

CICERÓ. Tusculanes (vol. I). Llibres I-II. Per Eduard Valentí.

PLAUTE. Comèdies (vol. VI). El mercader. El militar fanfarró. Per Marçal Olivar.

MARCIAL. Epigrames (vol. I). Espectacles. Llibres I-IV. Per Miquel Dolç.

TÀCIT. Històries (vol. I). Llibre I. Per Marià Bassols de Climent i Josep M.a Casas i Homs.

CICERÓ. Tusculanes (vol. II). Llibres III-IV. Per Eduard Valentí.

TÀCIT. Històries (vol. II). Llibre II. Per Marià Bassols de Climent i Josep M.a Casas i Homs.

96.

97.

98.

99.

100.

101.

102.

103.

104.

105.

106.

107.

108.

109.

110.

111.

112.

113.

114.

115.

116.

117.

118.

119.

120.

121.

122.

123.

124.

125.

CICERÓ. Tusculanes (vol. III i últim). Llibre V. Per Eduard Valentí.

DEMÒSTENES. Arengues (vol. II). Sobre la pau. Segona filípica. Sobre l’Halonnès. Sobre la qüestió del Quersonès. Tercera filípica. Per Joan Petit.

CICERÓ. Discursos (vol. III). Segona acció contra Verres: La pretura de Sicília. Per Mn. Llorenç Riber i Josep Vergés.

CICERÓ. Discursos (vol. IV). Segona acció contra Verres: El blat. Per Mn. Llorenç Riber i Josep Vergés.

SÒFOCLES. Tragèdies (vol. I). Les dones de Traquis. Antígona. Per Carles Riba.

PLAUTE. Comèdies (vol. VII). L’ànima en pena. Per Marçal Olivar.

DEMÒSTENES. Arengues (vol. III i últim). Quarta filípica. Lletra de Filip. Rèplica a la lletra de Filip. Sobre el tractat amb Alexandre. Per Joan Petit.

MARCIAL. Epigrames (vol. II). Llibres V-VII. Per Miquel Dolç.

PLATÓ. Diàlegs (vol. IV). Cràtil. Menexen. Per Jaume Olives.

PLAUTE. Comèdies (vol. VIII). El persa. El cartaginès. Per Marçal Olivar.

CICERÓ. Discursos (vol. V). Segona acció contra Verres: Les imatges.

Per Josep Vergés.

TUCÍDIDES. Història de la guerra del Peloponnès (vol. I). Llibre I. Per Jaume Berenguer.

CICERÓ. Discursos (vol. VI). Segona acció contra Verres: Els suplicis.

Per Josep Vergés.

SÈNECA. Dels beneficis (vol. II i últim). Llibres V-VII. Per Carles Cardó, Prev.

PLAUTE. Comèdies (vol. IX). Psèudolus. Per Marçal Olivar.

PLAUTE. Comèdies (vol. X). Rudens. Per Marçal Olivar.

PERSI. Sàtires. Per Miquel Dolç.

TUCÍDIDES. Història de la guerra del Peloponnès (vol. II). Llibre II. Per Jaume Berenguer.

MARCIAL. Epigrames (vol. III). Llibres VIII-X. Per Miquel Dolç.

CICERÓ. Discursos (vol. VII). Defensa de Marc Fontei. Defensa d’Aulus Cecina. Per Josep Vergés.

TUCÍDIDES. Història de la guerra del Peloponnès (vol. III). Llibre III. Per Jaume Berenguer.

VIRGILI. Bucòliques. Per Miquel Dolç.

PLAUTE. Comèdies (vol. XI). Esticus. Les tres monedes. Per Marçal Olivar.

PLATÓ. Diàlegs (vol. V). Menó. Alcibíades. Per Jaume Olives.

TERENCI. Comèdies (vol. II). L’eunuc. Per Pere Coromines i Joan Coromines.

SÈNECA. Qüestions naturals (vol. I). Llibres I-II. Per Carles Cardó, Prev.

SÈNECA. Qüestions naturals (vol. II). Llibres III-IV. Per Carles Cardó, Prev.

TÀCIT. Històries (vol. III). Llibre III. Per Marià Bassols de Climent i Miquel Dolç.

PÍNDAR. Odes (vol. I). Olímpiques I-V. Per Joan Triadú.

ESTACI. Silves (vol. I). Llibre I. Per Guillem Colom i Miquel Dolç.

126.

127.

128.

129.

130.

131.

132.

133.

134.

135.

136.

137.

138.

139.

140.

141.

142.

143.

144.

145.

146.

147.

148.

149.

150.

151.

152.

153.

154.

155.

156.

157.

158.

159.

160.

TUCÍDIDES. Història de la guerra del Peloponnès (vol. IV). Llibre IV. Per Jaume Berenguer.

TERENCI. Comèdies (vol. III). Formió. Per Pere Coromines i Joan Coromines.

ESTACI. Silves (vol. II). Llibres II-III. Per Guillem Colom i Miquel Dolç.

PÍNDAR. Odes (vol. II). Olímpiques VI-XIV. Per Joan Triadú.

SÒFOCLES. Tragèdies (vol. II). Àiax. Èdip rei. Per Carles Riba.

MARCIAL. Epigrames (vol. IV). Llibres XI-XII. Per Miquel Dolç.

SÈNECA. Qüestions naturals (vol. III i últim). Llibres V-VII. Per Carles Cardó, Prev.

MARCIAL. Epigrames (vol. V i últim). Per Miquel Dolç.

TERENCI. Comèdies (vol. IV). La sogra. Els germans. Per Joan Coromines.

ESTACI. Silves (vol. III i últim). Llibres IV-V. Per Guillem Colom i Miquel Dolç.

PLAUTE. Comèdies (vol. XII i últim). El malcarat. La maleta. Per Marçal Olivar.

TERTUL·LIÀ. Apologètic. Per Fèlix Senties i Miquel Dolç.

JUVENAL. Sàtires (vol. I). Per Manuel Balasch, Prev.

JUVENAL. Sàtires (vol. II i últim). Per Manuel Balasch, Prev.

SÒFOCLES. Tragèdies (vol. III). Electra. Filoctetes. Per Carles Riba.

TEÒCRIT. Idil·lis (vol. I). Per Josep Alsina.

QUINTILIÀ. Institució oratòria (vol. I). Llibre I. Per Josep M.a Casas i Homs.

CICERÓ. Discursos (vol. VIII). Sobre el comandament de Gneu Pompeu.

Defensa d’Aulus Cluenci. Per Josep Vergés.

PLATÓ. Diàlegs (vol. VII). Fedó. Per Jaume Olives.

BAQUÍLIDES. Odes. Per Manuel Balasch, Prev.

TÀCIT. Històries (vol. IV i últim). Llibres IV-V. Per Marià Bassols de Climent i Miquel Dolç.

SAL·LUSTI. La conjuració de Catilina. Per Joaquim Icart.

TEÒCRIT. Idil·lis (vol. II i últim). Per Josep Alsina.

POLIBI. Història (vol. V). Llibres VI-VIII. Per Manuel Balasch, Prev.

VIRGILI. Geòrgiques. Per Miquel Dolç.

QUINTILIÀ. Institució oratòria (vol. II). Llibre II. Per Josep M.a Casas i Homs.

SAL·LUSTI. La guerra de Jugurta. Per Joaquim Icart.

SÒFOCLES. Tragèdies (vol. IV i últim). Èdip a Colonos. Els sàtirs rastrejadors. Per Carles Riba i Manuel Balasch, Prev.

CICERÓ. Discursos (vol. IX). Sobre la llei agrària. Defensa de Gai Rabiri. Per Josep Vergés.

TÀCIT. Annals (vol. II). Llibres III-IV. Per Miquel Dolç.

XENOFONT. Ciropèdia (vol. I). Llibre I. Per Núria Albafull.

OVIDI. Tristes (vol. I). Llibres I-II. Per Carme Boyé i Miquel Dolç.

POLIBI. Història (vol. VI). Llibres IX-X. Per Manuel Balasch, Prev.

EURÍPIDES. Tragèdies (vol. I). Alcestis. Per Josep Alsina.

OVIDI. Tristes (vol. II i últim). Llibres III-V. Per Carme Boyé i Miquel Dolç.

161.

162.

163.

164.

165.

166.

167.

168.

169.

170.

171.

172.

173.

174.

175.

176.

177.

178.

179.

180.

181.

182.

183.

184.

185.

186.

187.

188.

189.

190.

191.

192.

193.

LLUCIÀ. Obres (vol. I). Diàlegs dels déus. Diàlegs marins. Per Montserrat Jufresa.

SUETONI. Vides dels dotze cèsars (vol. I). Cèsar. Per Joaquim Icart.

XENOFONT. Opuscles (vol. I). Hieró. Agesilau. La República dels lacedemonis. Per Teresa Sempere.

XENOFONT D’EFES. Efesíaques. Per Carles Miralles.

SUETONI. Vides dels dotze cèsars (vol. II). August. Per Joaquim Icart.

TÀCIT. Annals (vol. III). Llibres V-VI, XI. Per Miquel Dolç.

POLIBI. Història (vol. VII). Llibres XI-XII. Per Manuel Balasch, Prev.

XENOFONT. L’expedició dels deu mil (vol. I). Llibres I-II. Per Francesc J. Cuartero.

SUETONI. Vides dels dotze cèsars (vol. III). Tiberi. Calígula. Per Joaquim Icart.

TÀCIT. Annals (vol. IV). Llibres XII-XIII. Per Miquel Dolç.

ARISTÒFANES. Comèdies (vol. I). Els acarnesos. Per Manuel Balasch, Prev.

SUETONI. Vides dels dotze cèsars (vol. IV). Claudi. Neró. Per Joaquim Icart.

TÀCIT. Annals (vol. V). Llibres XIV-XV. Per Miquel Dolç.

TUCÍDIDES. Història de la guerra del Peloponnès (vol. V). Llibre V. Per Jaume Berenguer.

HERODES. Mimiambes. Per Carles Miralles.

TÀCIT. Annals (vol. VI i últim). Llibre XVI. Per Miquel Dolç.

ARISTÒFANES. Comèdies (vol. II). Els cavallers. Les bromes. Per Manuel Balasch, Prev.

SUETONI. Vides dels dotze cèsars (vol. V i últim). Galba. Otó. Vitel·li.

Vespasià. Tit. Domicià. Per Joaquim Icart.

ISÒCRATES. Discursos (vol. I). A Demonic. A Nícocles. Nícocles. Per Joan Castellanos.

OVIDI. Amors. Per Jordi Pérez Durà i Miquel Dolç.

ARISTÒFANES. Comèdies (vol. III). Les vespes. La pau. Per Manuel Balasch, Prev.

CAL·LÍMAC. Himnes. Per Pere Villalba.

VIRGILI. Eneida (vol. I). Per Miquel Dolç.

HIPÒCRATES. Tractats mèdics (vol. I). El mal sagrat. Per Josep Alsina i Eulàlia Vintró.

ARISTÒFANES. Comèdies (vol. IV). Els ocells. Lisístrata. Per Manuel Balasch, Prev.

CÈSAR. Comentaris de la Guerra Civil (vol. I). Llibre I. Per Josep M. Morató.

SAL·LUSTI. Apèndix (Fragments i obres espúries). Per Josep Ignasi Ciruelo.

CICERÓ. Discursos (vol. X). Catilinàries. Per Oliveri Nortes.

CÈSAR. Guerra de les Gàl·lies (vol. I). Llibres I-III. Per Joaquim Icart.

ARISTÒFANES. Comèdies (vol. V). Les tesmofòries. Les granotes. Per Manuel Balasch, Prev.

CÈSAR. Guerra de les Gàl·lies (vol. II). Llibres IV-VI. Per Joaquim Icart.

EPICUR. Lletres. Per Montserrat Jufresa.

VIRGILI. Eneida (vol. II). Per Miquel Dolç.

194.

195.

196.

197.

198.

199.

200.

201.

202.

203.

204.

205.

206.

207.

208.

209.

210.

211.

212.

213.

214.

215.

216.

217.

218.

219.

220.

221.

222.

223.

224.

225.

PALÈFAT. Històries increïbles. Per Enric Roquet.

CÈSAR. Guerra de les Gàl·lies (vol. III i últim). Llibres VII-VIII. Per Joaquim Icart.

HIPÒCRATES. Tractats mèdics (vol. II). Aires, aigües i llocs. El pronòstic. L’antiga medicina. Per Josep Alsina i Eulàlia Vintró.

ARISTÒFANES. Comèdies (vol. VI i últim). Les assembleistes. Plutus. Per Manuel Balasch, Prev.

OVIDI. Art amatòria. Per Jordi Pérez Durà i Miquel Dolç.

VIRGILI. Eneida (vol. III). Per Miquel Dolç.

XENOFONT. L’expedició dels deu mil (vol. II). Per Francesc J. Cuartero.

VIRGILI. Eneida (vol. IV i últim). Per Miquel Dolç.

TUCÍDIDES. Història de la guerra del Peloponnès (vol. VI). Llibre VI. Per Manuel Balasch, Prev.

HORACI. Odes i epodes (vol. I). Per Josep Vergés.

CÈSAR. Comentaris de la Guerra Civil (vol. II i últim). Llibres II-III. Per Josep M. Morató.

CAL·LÍMAC. Epigrames. Per Pere Villalba.

OVIDI. Remeis a l’amor. Cosmètics per a la cara. Per Jordi Pérez Durà i Miquel Dolç.

PRUDENCI. Prefaci. Llibre d’himnes de cada dia. Per Maurice P. Cunningham, Nolasc Rebull i Miquel Dolç.

XENOFONT. L’expedició dels deu mil (vol. III). Per Francesc J. Cuartero.

TUCÍDIDES. Història de la guerra del Peloponnès (vol. VII). Llibre VII. Per Manuel Balasch, Prev.

FLORUS. Gestes dels romans (vol. I). Llibre I. Per Joaquim Icart.

ISÒCRATES. Discursos (vol. II). Panegíric. Filip. Per Joan Castellanos.

PRUDENCI. Natura de Déu. Origen del pecat. Combat espiritual. Per Maurice P. Cunningham, Nolasc Rebull i Miquel Dolç.

LONGUS. Dafnis i Cloe. Per Jaume Berenguer i Francesc J. Cuartero.

FLORUS. Gestes dels romans (vol. II i últim). Llibre II (i apèndix: Virgili, ¿orador o poeta?). Per Joaquim Icart.

POLIBI. Història (vol. VIII). Llibres XIII-XVI. Per Manuel Balasch, Prev.

HORACI. Odes i epodes (vol. II i últim). Per Josep Vergés.

PARTENI DE NICEA. Dissorts d’amor. Per Francesc J. Cuartero.

APÈNDIX VIRGILIANA (vol. I). Imprecacions. <Lídia>. El mosquit.

L’Etna. La tavernera. Per Miquel Dolç.

POLIBI. Història (vol. IX). Llibres XVIII-XXI. Per Manuel Balasch, Prev.

TUCÍDIDES. Història de la guerra del Peloponnès (vol. VIII). Llibre VIII. Per Manuel Balasch, Prev.

HIPÒCRATES. Tractats mèdics (vol. III). Sobre la naturalesa de l’home.

Epidèmies I i III. Per Josep Alsina.

PRUDENCI. Contra Símmac. Per Maurice P. Cunningham, Nolasc Rebull i Miquel Dolç.

PLATÓ. Diàlegs (vol. VI). El Convit. Per Eulàlia Presas.

POLIBI. Història (vol. X). Llibres XXII-XXIX. Per Manuel Balasch, Prev.

OVIDI. Pòntiques (vol. I). Per Carme Boyé.

226.

227.

228.

229.

230.

231.

232.

233.

234.

235.

236.

237.

238.

239.

240.

241.

242.

243.

244.

245.

246.

247.

248.

249.

250.

251.

252.

253.

254.

255.

APÈNDIX VIRGILIANA (vol. II i últim). Elegia a Mecenas. L’agró. Minúcies. L’almadroc. Del capteniment de l’home bo. Del sí i del no. De la naixença de les roses. Per Miquel Dolç.

ISOP. Faules (vol. I). Per Francesc J. Cuartero i Montserrat Ros. POLIBI. Història (vol. XI). Llibres XXX-XXXVII. Per Manuel Balasch, Prev.

PRUDENCI. Llibre de les corones (I-IX). Per Maurice P. Cunningham, Nolasc Rebull i Miquel Dolç.

PRUDENCI. Llibre de les corones (X-XIV). Rètols d’històries. Dels seus opuscles. Per Maurice P. Cunningham, Nolasc Rebull i Miquel Dolç.

ST. BASILI EL GRAN. Als joves, sobre la utilitat de la literatura grega.

Per Josep O’Callaghan.

DEMÒSTENES. Discursos polítics (vol. I). Contra Androció. Contra Lèptines. Per Juli Pallí.

ST. PERE CRISÒLEG. Sermons (vol. I). Per Alexandre Olivar i Jaume Fàbregas.

DEMÒSTENES. Discursos polítics (vol. II). Contra Timòcrates. Per Juli Pallí.

OVIDI. Pòntiques (vol. II i últim). Per Carme Boyé.

DEMÒSTENES. Discursos polítics (vol. III). Contra Mídias. Per Juli Pallí.

EGÈRIA. Pelegrinatge*. Per Sebastià Janeras.

EGÈRIA. Pelegrinatge**. Per Sebastià Janeras.

PLATÓ. Diàlegs (vol. VIII). Gòrgias. Per Manuel Balasch, Prev.

DEMÒSTENES. Discursos polítics (vol. IV). Contra Aristòcrates. Per Juli Pallí.

AVIÈ. Periple (Ora maritima). Per Pere Villalba.

DEMÒSTENES. Discursos polítics (vol. V). Sobre l’ambaixada fraudulenta. Per Juli Pallí.

POLIBI. Història (vol. XII i últim). Llibres XXXVIII-XXXIX. Per Manuel Balasch, Prev.

CONSENCI. Correspondència amb sant Agustí (vol. I). Per Josep Amengual, Prev.

QUINTILIÀ. Institució Oratòria (vol. III). Llibres III-IV. Per Jordi Pérez Durà i Miquel Dolç.

[CÈSAR]. Guerra d’Alexandria. Per Joaquim Icart i Miquel Dolç.

ST. PERE CRISÒLEG. Sermons (vol. II). Per Alexandre Olivar i Jaume Fàbregas.

DEMÒSTENES. Discursos polítics (vol. VI). Sobre la corona. Per Juli Pallí.

TRIFIODOR. La presa de Troia. Per Francesc J. Cuartero.

PLATÓ. Diàlegs (vol. IX). Fedre. Per Manuel Balasch, Prev.

[CÈSAR]. Guerra d’Àfrica. Guerra d’Hispània. Per Joaquim Icart i Miquel Dolç.

DEMÒSTENES. Discursos polítics (vol. VII i últim). Contra Aristogíton I-II. Per Juli Pallí.

AULUS GEL·LI. Les nits àtiques (vol. III). Llibres VI-IX. Per Vicent Ferrís i Miquel Dolç.

CICERÓ. La naturalesa dels déus (vol. I). Per Joan M. del Pozo.

CICERÓ. Discursos (vol. XII). Defensa de Publi Sul·la. Defensa de Luci Flac. Per Dolors Condom.

256.

257.

258.

259.

260.

261.

262.

263.

264.

265.

266.

267.

268.

269.

270.

271.

272.

273.

274.

275.

276.

277.

278.

279.

280.

281.

282.

283.

284.

SIDONI APOL·LINAR. Poemes (vol. I). Per Joan Bellès.

ISOP. Faules (vol. II i últim). Per Francesc J. Cuartero i Montserrat Ros. PLATÓ. Diàlegs (vol. X). La República (llibres I-IV). Per Manuel Balasch, Prev.

DEMÒSTENES. Discursos civils (vol. I). Contra Àfob I-III. Contra Onètor I-II. Per Juli Pallí.

ST. GREGORI EL GRAN. Diàlegs (vol. I). Per Narcís Xifra, Prev.

LLUCIÀ. Obres (vol. II). Nigrí. Demònax. Subhasta de vides. Anacarsis. Menip. Per Montserrat Jufresa i Francesca Mestre.

CATUL. Poesies (2.a ed.). Per Antoni Seva i Josep Vergés.

PLATÓ. Diàlegs (vol. XI). La República (llibres V-VII). Per Manuel Balasch, Prev.

APICI. L’art de la cuina (vol. I). Per Joan Gómez Pallarès.

DEMÒSTENES. Discursos civils (vol. II). Contra Zenòtemis. Contra Apaturi. Contra Formió. Contra Làcrit. A favor de Formió. Contra Pantènet. Contra Nausímac i Xenopites. Per Juli Pallí.

ST. PERE CRISÒLEG. Sermons (vol. III). Per Alexandre Olivar i Jaume Fàbregas.

OVIDI. Fastos (vol. I). Per Miquel Dolç i Jaume Medina.

CONSENCI. Correspondència amb sant Agustí (vol. II). Per Josep Amengual, Prev.

ST. GREGORI EL GRAN. Diàlegs (vol. II). Per Narcís Xifra, Prev.

AGUSTÍ D’HIPONA. Dels acadèmics*. Per Josep Batalla.

AGUSTÍ D’HIPONA. Dels acadèmics**. Per Josep Batalla.

ISÒCRATES. Discursos (vol. III). Arquidam. Areopagític. Sobre la pau.

Per Joan Castellanos.

PLATÓ. Diàlegs (vol. XII). La República (llibres VIII-X). Per Manuel Balasch, Prev.

COL·LUT. El rapte d’Hèlena. Per Francesc J. Cuartero.

EUFORIÓ DE CALCIS. Poemes i fragments. Per Josep Antoni Clua.

SIDONI APOL·LINAR. Poemes (vol. II i últim). Per Joan Bellès.

VENANCI FORTUNAT. Poesies (vol. I). Per Josep Pla i Agulló.

PLATÓ. Diàlegs (vol. XIII). Parmènides. Per Manuel Balasch, Prev.

CICERÓ. Discursos (vol. XIII). Defensa de Luci Licini Murena. Defensa d’Àrquias. Per Joaquim Icart.

DEMÒSTENES. Discursos civils (vol. III). Contra Beot I-II. Contra Espúdias. Contra Fenip. Contra Macàrtat. Contra Leòcares. Contra Estèfan I-II. Per Juli Pallí.

DEMÒSTENES. Discursos civils (vol. IV). Contra Everg i Mnesibul. Contra Olimpiodor. Contra Timoteu. Contra Pòlicles. Sobre la corona trieràrquica. Contra Cal·lip. Contra Nicòstrat. Contra Conó. Per Juli Pallí.

DEMÒSTENES. Discursos civils (vol. V i últim). Contra Càl·licles. Contra Dionisiodor. Contra Eubúlides. Contra Teòcrines. Contra Neera.

Per Juli Pallí.

PÍNDAR. Odes (vol. III). Olímpiques I-XIV. Per Manuel Balasch, Prev. i Josep M. Gómez Pallarès.

PÍNDAR. Odes (vol. IV). Pítiques I-XII. Per Manuel Balasch, Prev. i Josep M. Gómez Pallarès.

285.

286.

287.

288.

289.

290.

291.

292.

293.

294.

295.

296.

297.

298.

299.

300.

301.

302.

303.

304.

305.

306.

307.

308.

309.

310.

311.

312.

313.

314.

315.

316.

317.

318.

319.

320.

321.

PÍNDAR. Odes (vol. V). Nèmees I-XI. Ístmiques I-IX. Per Manuel Balasch, Prev. i Josep M. Gómez Pallarès.

[ANÒNIM]. Regla del mestre (vol. I). Per Ventura Sella.

ST. PERE CRISÒLEG. Sermons (vol. IV). Per Alexandre Olivar i Jaume Fàbregas.

[ANÒNIM]. Regla del mestre (vol. II i últim). Per Ventura Sella.

PÍNDAR. Fragments (vol. VI). Per Manuel Balasch, Prev. i Josep Gómez Pallarès.

PLATÓ. Diàlegs (vol. XIV). Teetet. Per Manuel Balasch, Prev.

ARISTÒTIL. Ètica nicomaquea (vol. I). Per Josep Batalla.

ARISTÒTIL. Ètica nicomaquea (vol. II i últim). Per Josep Batalla.

CICERÓ. Discursos (vol. XI). Discurs de gratitud al senat. Discurs de gratitud al poble. Sobre la seva casa. Sobre la resposta dels harúspexs.

Per Dolors Condom.

CLAUDIÀ. El rapte de Prosèrpina. Per Àngels Calderó i Antoni Seva.

ARISTÒTIL. Història dels animals (vol. I). Per Juli Pallí.

ARISTÒTIL. Història dels animals (vol. II). Per Juli Pallí.

ARISTÒTIL. Història dels animals (vol. III i últim). Per Juli Pallí.

LICÒFRON DE CALCIS. Alexandra. Per Josep Antoni Clua.

ARAT. Fenòmens. Per Jaume Almirall.

PLATÓ. Diàlegs (vol. XV). El sofista. Per Manuel Balasch, Prev.

PLATÓ. Diàlegs (vol. XVI). El polític. Per Manuel Balasch, Prev.

SIDONI APOL·LINAR. Lletres (vol. I). Per Joan Bellès.

OVIDI. Fastos (vol. II i últim). Per Jaume Medina.

BENET DE NÚRSIA. La regla dels monjos. Per Ventura Sella.

PLATÓ. Diàlegs (vol. XVII). Fileb. Per Manuel Balasch, Prev.

ARQUIMEDES. Mètode. Per Joan Vaqué i Pedro Miguel González Urbaneja.

SIDONI APOL·LINAR. Lletres (vol. II). Per Joan Bellès.

CICERÓ. Cató el Vell (De la vellesa). Per Pere Villalba.

ORÍGENES. Tractat dels Principis (vol. I). Per Josep Rius-Camps.

ORÍGENES. Tractat dels Principis (vol. II i últim). Per Josep Rius-Camps.

ARISTÒTIL. Categories. Per Josep Batalla.

CICERÓ. Leli (De l’amistat). Per Pere Villalba. ÈSQUINES. Discursos (vol. I). Contra Timarc. Sobre l’ambaixada fraudulenta. Per Juli Pallí. ÈSQUINES. Discursos (vol. II i últim). Contra Ctesifont. Cartes. Per Juli Pallí.

ISÒCRATES. Discursos (vol. IV). Evàgoras. Elogi d’Hèlena. Busiris. Per Joan Castellanos.

SIDONI APOL·LINAR. Lletres (vol. III i últim). Per Joan Bellès.

PLATÓ. Diàlegs (vol. XVIII). Timeu. Crítias. Per Josep Vives.

ST. PERE CRISÒLEG. Sermons (vol. V). Per Alexandre Olivar.

RUTILI NAMACIÀ. Del seu retorn. Per Dolors Condom.

[AUTOR DESCONEGUT]. Retòrica a Herenni. Per Jaume Medina.

LÍSIAS. Discursos (vol. III i últim). Defensa d’un ciutadà acusat d’ardits contra la democràcia. Sobre l’examen d’Evandre. Contra Epícrates.

Contra Èrgocles. Contra Filòcrates. Contra Nicòmac. Contra Filó.

Contra Diogíton. Discurs olímpic. A favor de la Constitució tradicional d’Atenes. Discurs sobre l’amor. Fragments. Per Juli Pallí.

322.

323.

324.

325.

326.

327.

328.

329.

330.

331.

332.

333.

334.

335.

336.

337.

338.

339.

340.

341.

342.

343.

344.

345.

346.

347.

348.

349.

350.

351.

352.

353.

354.

355.

356.

HERÒDOT. Història (vol. I). Llibre I. Per Manuel Balasch, Prev.

ST. PERE CRISÒLEG. Sermons (vol. VI i últim). Per Alexandre Olivar.

HERÒDOT. Història (vol. II). Llibre II. Per Manuel Balasch, Prev.

GREGORI DE NISSA. Discurs catequètic. Per Josep Vives.

HIPÒCRATES. Tractats mèdics (vol. IV). El règim de vida. Per Darío López.

IGNASI D’ANTIOQUIA. Cartes (vol. I). Per Josep Rius-Camps.

IGNASI D’ANTIOQUIA. Cartes (vol. II i últim). Per Josep Rius-Camps.

CICERÓ. Discursos (vol. XX). Filípiques I-II. Per Joan Bellès.

TITUS LIVI. Història de Roma (vol. I). Llibre I. Per Antonio Fontán i Antoni Cobos.

QUINTILIÀ. Institució oratòria (vol. IV). Llibre V. Per Jordi Pérez Durà.

BOECI. Consolació de la Filosofia. Per Valentí Fàbrega.

QUINTILIÀ. Institució oratòria (vol. V). Llibre VI. Per Jordi Pérez Durà.

XENOFONT. Cinegètic. Per Guillem Gracià.

MACROBI. Les Saturnals (vol. I). Llibre I. Per Pere J. Quetglas i Jordi Raventós.

CICERÓ. Discursos (vol. XXI). Filípiques III-IX. Per Joan Bellès.

CICERÓ. La naturalesa dels déus (vol. II i últim). Llibres II-III. Per Joan M. del Pozo.

ANTIFONT DE RAMNUNT. Discursos (vol. I). Tetralogies. Per Jordi Redondo.

GREGORI DE NISSA. Homilies sobre el Càntic dels Càntics (vol. I).

Homilies I-VII. Per Josep Vives.

GREGORI DE NISSA. Homilies sobre el Càntic dels Càntics (vol. II i últim). Homilies VIII-XV. Per Josep Vives.

MACROBI. Les Saturnals (vol. II). Llibres II-IV. Per Jordi Raventós.

SÈNECA. Apocolocintosi del diví Claudi. Epigrames. Per Joan Mariné Isidro.

CICERÓ. Discursos (vol. XXII i últim). Filípiques X-XIV. Per Joan Bellès.

ANTIFONT DE RAMNUNT. Discursos (vol. II i últim). Contra la seva madrastra, per emmetzinament. Sobre l’assassinat d’Herodes. Sobre el coreuta. Per Jordi Redondo.

ERATÒSTENES DE CIRENE. Catasterismes. Per Jordi Pàmias.

MACROBI. Les Saturnals (vol. III). Llibre V. Per Jordi Raventós.

GREGORI DE NISSA. Homilies sobre el Parenostre. Homilies sobre les Benaurances. Per Josep Vives.

CORINNA DE TÀNAGRA. Testimonis i fragments. Per Ricard Torres, Margalida Capellà i Jaume Pòrtulas.

CICERÓ. Discursos (vol. XIV). Defensa de Publi Sesti. Per Joan Bellès.

HOMER. Ilíada (vol. I). Cants I-IV. Per Francesc J. Cuartero, Montserrat Ros i Joan Alberich.

ANTIFONT. Testimonis i fragments. Per Àlvar F. Ortolà i Guixot.

ARISTÒTIL. Qüestions mecàniques. Per Albert Presas i Joan Vaqué.

HERÒDOT. Història (vol. III). Llibre III. Per Joaquim Gestí.

CICERÓ. La República. Per Joan M. del Pozo.

ANDÒCIDES. Discursos (vol. I). Sobre els misteris. Per Jordi Redondo.

GREGORI DE NISSA. La virginitat. Per Josep Vives.

357.

358.

359.

360.

361.

362.

363.

364.

365.

366.

367.

368.

369.

370.

371.

372.

373.

374.

375.

376.

377.

378.

379.

380.

381.

382.

383.

384.

MACROBI. Les Saturnals (vol. IV i últim). Llibres VI-VII. Per Jordi Raventós.

HOMER. Ilíada (vol. II). Cants V-VIII. Per Francesc J. Cuartero, Montserrat Ros i Joan Alberich.

ANDÒCIDES. Discursos (vol. II i últim). Sobre el seu retorn. Sobre el tractat de pau amb els lacedemonis. Contra Alcibíades. Fragments. Per Jordi Redondo.

PSEUDO-CEBRIÀ. Poemes. Per Josep M. Escolà.

HERÒDOT. Història (vol. IV). Llibre IV. Per Joaquim Gestí.

XENOFONT. Ciropèdia (vol. II). Llibres II-IV. Per Núria Albafull.

TITUS LIVI. Història de Roma (vol. XI). Llibre XXI. Per Jordi Avilés.

GREGORI DE NISSA. Obres ascètiques. La professió del cristià. La perfecció. Vida de Macrina. Per Josep Vives.

FERECIDES D’ATENES. Històries (vol. I). Testimonis. Fragments (1-80).

Per Jordi Pàmias.

HERÒDOT. Història (vol. V). Llibre V. Per Joaquim Gestí.

FERECIDES D’ATENES. Històries (vol. II i últim). Fragments (81-180A).

Per Jordi Pàmias.

Introducció a la Ilíada. Per Jaume Pòrtulas.

ALEXIS. Fragments de comèdies. Per Rubén Montañés Gómez.

CICERÓ. Discursos (vol. XV). Contra Publi Vatini. Defensa de Marc Celi. Per Joan Bellès i Julio Granadero.

QUINTILIÀ. Institució oratòria (vol. VI). Llibre VII. Per Jordi Pérez Durà.

HERÒDOT. Història (vol. VI). Llibre VI. Per Joaquim Gestí.

ARISTÈNET. Lletres d’amor. Per Joan Pagès.

PLATÓ. Cartes. Per Raül Garrigasait Colomés.

HOMER. Ilíada (vol. III). Cants IX-XII. Per Francesc J. Cuartero, Montserrat Ros i Joan Alberich.

MARC PACUVI. Tragèdies. Per Esther Artigas.

ESTACI. Aquil·leida. Fragment de la Guerra de Germània. Per PereEnric Barreda.

HERÒDOT. Història (vol. VII). Llibre VII. Per Joaquim Gestí.

HOMER. Odissea (vol. I). Cants I-VI. Per Carles Riba, Francesc J. Cuartero i Joan Alberich.

PSEUDO-APOL·LODOR. Biblioteca (vol. I). Llibre I. Per Francesc J. Cuartero.

ARQUIMEDES. Sobre l’esfera i el cilindre. Per Ramon Masià Fornos.

HIGÍ. Faules (vol. I). Per Antònia Soler i Nicolau.

HIGÍ. Faules (vol. II). Per Antònia Soler i Nicolau.

FLAVI JOSEP. La guerra jueva (vol. I). Per Joan Ferrer Costa i JoanAndreu Martí Gebellí.

EN PREPARACIÓ HOMER. Odissea (vol. II). Cants VII-XII. Per Carles Riba, Francesc J. Cuartero i Joan Alberich.

HERÒDOT. Història (vol. VIII). Llibre VIII. Per Joaquim Gestí.