PETRARCA_SONETS.qxt:Maquetaci贸n 1
25/10/11
07:51
P谩gina 2
PETRARCA_SONETS.qxt:Maquetación 1
25/10/11
07:51
Página 3
CLÀSSICS DE TOTS ELS TEMPS SEGONA ÈPOCA
FRANCESCO PETRARCA
SONETS, CANÇONS I MADRIGALS
BARCELONA
PETRARCA_SONETS.qxt:Maquetaci贸n 1
25/10/11
07:51
P谩gina 4
PETRARCA_SONETS.qxt:Maquetación 1
25/10/11
07:51
Página 5
FRANCESCO PETRARCA
SONETS, CANÇONS I MADRIGALS
TRADUÏT PER
OSVALD CARDONA
EDITORIAL ALPHA Barcelona, 2011
PETRARCA_SONETS.qxt:Maquetación 1
25/10/11
07:51
Página 6
Primera edició: novembre del 2011 © de la traducció: Hereus d’Osvald Cardona, 2011 © d’aquesta edició: Editorial Alpha, 2011 © Institut Cambó, 2011 www.editorialalpha.cat Disseny de la coberta: Pau Santanach Fotografia de la coberta: Eugeni Aguiló Fotocomposició i impressió: Fotoletra, s.a. ISBN: 978-84-9859-197-2 DIPÒSIT LEGAL: B-36.803-2011
Prohibida qualsevol mena de còpia. Reservats tots els drets.
PETRARCA_SONETS.qxt:Maquetación 1
25/10/11
07:51
Página 7
TAULA
Pròleg del traductor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 En vida de Laura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 Després de la mort de Laura . . . . . . . . . . . . . . . . 459
PETRARCA_SONETS.qxt:Maquetaci贸n 1
25/10/11
07:51
P谩gina 8
PETRARCA_SONETS.qxt:Maquetación 1
25/10/11
07:51
Página 9
PRÒLEG
Sempre ens ha agradat d’imaginar el poeta tal com ell vol presentar-se en els seus versos: dins l’església, a Santa Clara d’Avinyó, el Divendres Sant de 1327.Veiem un jove de bona planta, vestit amb una pulcritud i una netedat que denoten la cura que l’home elegant esmerça en aquests detalls, pels quals realça la personalitat. No fa pas gaire que ha arribat deVenècia, on reposà poc temps, en deixar els estudis de dret a Bolonya per emprendre el de les lletres, que li plaïa més. De fet, ja s’hi ha exercitat escrivint madrigals i sonets en manta circumstància, coneixedor com és de l’art de versificar, àgil d’esperit i de paraula, i introduït en els costums i l’humor d’aquella societat, dins la qual per tants de dots despuntava. L’església en què l’imaginem és plena de fidels, ben ornamentada per la solemnitat del dia i el luxe de la ciutat, que aleshores albergava la cort pontifícia. El jove Petrarca s’hi mostra devot i somniador alhora, i dins el temple conserva el seu estat de vacil·lació constant que li permet d’esplaiar els ulls, entretinguts en tots els detalls que se li ofereixen. Els vitralls acolorits de les ogives, els cirials, els rics ornaments, les gales dels qui segueixen l’ofici... I les dames. En sortir, els ulls han topat per atzar una noia joveneta, rossa, bellíssima. El minyó se n’enamora sobto9
PETRARCA_SONETS.qxt:Maquetación 1
10
25/10/11
07:51
Página 10
FRANCESCO PETRARCA
sament i començarà a dedicar-li els versos del seu Canzoniere, pels quals ella se sentirà suaument complaguda. Aquest quadre, tan bonic, que resultaria més o menys exactament dels seus poemes en vulgar, ha de passar per diverses correccions si volem contrastar-lo amb la veritat històrica. Personalment ens sembla que aquesta veritat no interessa gaire i que el mateix poeta no se’n féu pas una preocupació excessiva. En canvi, l’enquadrament del seu amor, sempre cast, en un recinte sagrat i en el dia luctuós del Divendres Sant, coincident cada any amb l’arribada de la primavera, li fornirà uns motius de dolor, de respecte i de joia naixent que aprofitarà a consciència com a recursos constants en tota la seva obra. El jove Petrarca havia nascut el dia 20 de juliol de 1304, a Arezzo, gairebé al punt que son pare s’exiliava a França seguint els güelfs blancs, com el seu amic Dante Alighieri. El pare, Francesco Petracco, era un notari florentí. Home pràctic i desitjós de donar una bona posició al seu fill per la qual pogués lluir-se en la vida política, el forçava a estudiar lleis, primer a Montpeller (1319-1323) i després a Bolonya (1323-1326), encara que el que li plau més és llegir i estudiar pel seu compte els escriptors llatins. Per això, tot just coneix la mort del pare (1326) se’n torna a Avinyó, on resideix la família, disposat a donar esplai a totes les seves inclinacions. A Avinyó retroba vells companys de Bolonya: Giacomo Colonna, d’una família romana, li procurarà alguns beneficis eclesiàstics i aleshores, alliberat de preocupacions materials, adquireix aquell aire d’elegància que es nota en la seva persona i la frivolitat de què s’acusa i es penedeix tants de cops en els seus poemes. La vida llicenciosa el portarà a altres amors; però aquests amors errats no el faran apartar del que sentia per una Laura inassequible dins la tendresa i la castedat, que revestí tots els encisos i artificis de la literatura. Els dos amants tenen
PETRARCA_SONETS.qxt:Maquetación 1
25/10/11
07:51
SONETS, CANÇONS I MADRIGALS
Página 11
11
una existència física, mentre llur amor és tan sols una realitat meravellosament artitzada en la poesia. Val a dir que el poeta es trobava en un ambient propici per a expressar-lo així, en un tombant decisiu de la cultura universal.Veia en aquells anys la fi de l’escola trobadoresca i la desventura en la persona del darrer poeta de to medieval, el Dante de la Commedia. Ha vist florir el dolce stil nuovo, que sap portar un sentiment pur al cant de l’amada, i el començ del Renaixement, amb els humanistes, el cap més notable dels quals serà ell mateix, que intenten tornar l’esplendor a la llengua llatina i familiaritzar-se amb els poetes i els filòsofs de l’antiguitat. Petrarca s’esforça per escriure en llatí, com a humanista, les obres filosòfiques i poètiques amb les quals aspira a la immortalitat, i al mateix temps escriu en toscà vulgar les peces del Canzoniere que, col·locat entre trobadors i renaixentistes, serveix principalment aquests darrers amb uns sonets concisos i és fidel a la tradició dels primers en les llargues i conceptuoses cançons. Enmig d’uns corrents tan diversos, l’existència de Laura esdevé poc menys que incorpòria. Ara la veiem representant tan sols la immagin donna al voltant de la qual el poeta fixa els seus sentiments: d’aquesta manera segueix la tradició dels poetes que han de tenir sempre una dama a qui adreçar-se. La seva no és pas la bella dama dels trobadors, davant la qual es col·loquen en una franca i passiva adoració; ni és l’aparició celeste que el dolce stil nuovo contempla místicament. Ni arriba a ésser, tampoc, la incitant flameta que esparpillarà el seu amic Boccaccio. Laura és una dona real que reflecteix el mateix poeta: la seva bellesa obra damunt els sentits d’ell i s’irradia sobre els afectes, els paisatges i sobre tot allò que abasta, on el poeta ja havia posat la seva estimació. L’intel·ligent i erudit Petrarca ens sembla, malgrat tot, un home de poc coratge, potser per massa sensibilitat.
PETRARCA_SONETS.qxt:Maquetaci贸n 1
25/10/11
07:51
P谩gina 22
PETRARCA_SONETS.qxt:Maquetaci贸n 1
25/10/11
07:51
P谩gina 23
EN VIDA DE LAURA
PETRARCA_SONETS.qxt:Maquetación 1
24
25/10/11
07:51
Página 24
FRANCESCO PETRARCA
I
4
Voi ch’ascoltate in rime sparse il suono di quei sospiri ond’io nudriva ’l core in su ’l mio primo giovenile errore, quand’era in parte altr’uom da quel ch’i’ sono;
8
del vario stile, in ch’io piango e ragiono fra le vane speranze e ’l van dolore, ove sia chi per prova intenda amore, spero trovar pietà, non che perdono.
11
Ma ben veggio or sì come al popol tutto favola fui gran tempo, onde sovente di me medesmo meco mi vergogno:
14
e del mio vaneggiar vergogna è ’l frutto e ’l pentersi, e ’l conoscer chiaramente che quanto piace al mondo è breve sogno.
PETRARCA_SONETS.qxt:Maquetación 1
25/10/11
07:51
Página 25
SONETS, CANÇONS I MADRIGALS
25
ALS QUI L’ESCOLTEN PENEDIT I VERGONYÓS DELS VANS AMORS [1349?]
4
Vosaltres, que en rims solts oïu el so d’aquells sospirs amb què el meu cor nodria als primers temps de juvenil follia, quan era en part distint de com sóc jo;
8
de tants estils com trec raons i plor, entre el dolor i el goig en què em perdia, on hi hagi qui d’amor sofrís un dia perdó jo espero, i pietat en do.
11
Mes ara veig com per a molta gent he estat motiu d’escarn. I en tot moment avergonyit, d’això res no em consola.
14
Que el viure foll fruità avergonyiment, i em penedia, i veia clarament que allò que plau al món com somni vola.
1. S’interpreta vàriament;potser amb justesa s’ha d’entendre en rims o poemes no recollits o ordenats encara. 5. De les diverses menes de poesia. 8. Espero trobar no sols el perdó, sinó compassió. 10. Tothom parlava i es reia de mi.
PETRARCA_SONETS.qxt:Maquetación 1
26
25/10/11
07:51
Página 26
FRANCESCO PETRARCA
II
4
Per fare una leggiadra sua vendetta e punire in un dì ben mille offese, celatamente Amor l’arco riprese, come uom ch’a nocer luogo e tempo aspetta.
8
Era la mia virtute al cor ristretta per far ivi e ne gli occhi sue difese, quando ’l colpo mortal là giù discese ove solea spuntarsi ogni saetta.
11
Pero turbata nel primiero assalto, non ebbe tanto nè vigor, nè spazio, che potesse al bisogno prender l’arme,
14
o vero al poggio faticoso ed alto ritrarmi accortamente dallo strazio del quale oggi vorrebbe, e non può aitarme.
PETRARCA_SONETS.qxt:Maquetación 1
25/10/11
07:51
Página 27
SONETS, CANÇONS I MADRIGALS
27
L’AMOR EL FERÍ D’AMAGAT PER VENJAR-SE
4
Per prendre una venjança fetillera i castigar mil greuges en un dia, l’Amor, tot d’amagat, l’arc reprenia, com qui per noure el lloc i l’hora espera.
8
La meva força es replegava entera al cor, i amb ell, els ulls defensaria. Mes sobre el cor el cop mortal rebia, lloc on abans tot dard es feia enrere!
11
Tant em torbà, d’antuvi, l’escomesa que no em restava temps, ni fortalesa, per a afrontar el perill i prendre l’arma;
14
ni per recloure’m lluny del meu neguit, retret amb seny al cim asprós i ardit, que, contra el meu voler, no pot salvar-me.
1. 2. hores. 13. 14.
Fetillera, perquè Laura n’és l’instrument. Els greuges que el poeta féu a l’Amor, resistint-se-li fins alesLa roca de la raó, en imitació de Dant. Perquè ja està acostumat a la passió amorosa.
PETRARCA_SONETS.qxt:Maquetación 1
28
25/10/11
07:51
Página 28
FRANCESCO PETRARCA
III
4
Era il giorno ch’al sol si scoloraro per la pietà del suo Fattore i rai, quando i’ fui preso, e non me ne guardai, chè i be’ vostri occhi, donna, mi legaro.
8
Tempo non mi parea da far riparo contra colpi d’Amor: però m’andai secur, senza sospetto; onde i miei guai nel commune dolor s’incominciaro.
11
Trovommi Amor del tutto disarmato ed aperta la via per gli occhi al core, che di lagrime son fatti uscio e varco.
14
Però, al mio parer non li fu onore ferir me di saetta in quello stato, e a voi armata non mostrar pur l’arco.
PETRARCA_SONETS.qxt:Maquetación 1
25/10/11
07:52
Página 29
SONETS, CANÇONS I MADRIGALS
29
EN LA DOLOR UNIVERSAL PER LA MORT DE CRIST, COMENÇÀ EL SEU TURMENTÓS AMOR
4
Era aquell jorn que el sol descoloria els raigs per pietat del Creador, quan vaig ser pres, sens fer-hi atenció, i el llaç dels vostres ulls, dona, em cenyia.
8
No creia temps d’anar amb precaució contra els embats d’Amor, i feia via segur, sens malfiança; i aquell dia comencí els mals entre el comú dolor.
11
Ben desarmat l’Amor em sorprengué, i al cor, pels ulls, s’obrí la via dreta, i ara són pas i eixida d’un plor amarg.
14
Mes poc honor, jo crec, que li va fer, en tal moment, ferir-me amb la sageta; i a vós, armada, no mostrar gens l’arc.
1. El Divendres Sant, 6 d’abril del 1327, dia de l’enamorament de Petrarca. 8. Entre la dolor universal en record de la Passió, i, també, de l’enfosquiment del sol i el tremolor de la terra, com explica l’Evangeli. 14. Armada de pudícia.
PETRARCA_SONETS.qxt:Maquetación 1
30
25/10/11
07:52
Página 30
FRANCESCO PETRARCA
IV
4
Quel ch’infinita provvidenzia ed arte mostrò nel suo mirabil magistero; che criò questo e quell’altro emispero; e mansueto più Giove che Marte;
8
vegnendo in terra a ’lluminar le carte ch’avean molt’anni già celato il vero, tolse Giovanni da la rete, e Piero, e nel regno del ciel fece lor parte.
11
Di sè, nascendo, a Roma non fe’ grazia, a Giudea sì: tanto sovr’ogni stato umiltate essaltar sempre gli piacque.
14
Ed or di picciol borgo un Sol n’ha dato, tal, che natura e ’l luogo si ringrazia onde sì bella Donna al mondo nacque.
PETRARCA_SONETS.qxt:Maquetación 1
25/10/11
07:52
Página 31
SONETS, CANÇONS I MADRIGALS
31
PER EXALTAR LA HUMILITAT, DÉU VOLGUÉ QUE NAIXÉS LA BELLA DAMA EN UN POBLET
4
Quina infinita previsió i art mostrà en sos admirables magisteris Aquell qui va crear els dos hemisferis i Júpiter tornà menys fer que Mart!
8
Venint en terra a il·luminar els escrits que de molts anys celaren la fe vera, tragué de llurs ormeigs Joan i Pere i ja al regne del Cel els té acollits.
11
Per a Ell, naixent, la Roma no trià, sinó Judea; car, en tot estat, d’exaltar el més humil sempre es plaïa.
14
Així a un senzill poblet un Sol ha dat, i és tal, que la Natura s’honorà on la tan bella dama al món naixia.
4. Segons opinió antiga, el planeta Jove (o Júpiter) tenia influxos més benignes que els de Mart. 5. Les profecies de l’Antic Testament. 12. En un poblet del comtat d’Avinyó nasqué un sol, o sia Laura.
PETRARCA_SONETS.qxt:Maquetación 1
32
25/10/11
07:52
Página 32
FRANCESCO PETRARCA
VI
4
Sì travïato è ’l folle mi’ disìo a seguitar costei che ’n fuga è volta, e de’ lacci d’Amor leggiera e sciolta vola dinanzi al lento correr mio,
8
che, quanto richiamando più l’envìo per la secura strada, men m’ascolta; nè mi vale spronarlo o dargli volta, ch’Amor per sua natura il fa restìo.
11
E, poi che ’l fren per forza a sè raccoglie, i’ mi rimango in signoria di lui, che mal mio grado a morte mi trasporta;
14
sol per venir al Lauro onde si coglie acerbo frutto, che le piaghe altrui gustando affligge più che non conforta.
PETRARCA_SONETS.qxt:Maquetación 1
25/10/11
07:52
Página 33
SONETS, CANÇONS I MADRIGALS
SEGUEIX FOLLAMENT LA QUI S’ESCAPA LLIURE I LLEUGERA
4
Tan foll és el desig en la ventura de perseguir la qui se’m va escapant i els llaços de l’Amor trenca, i davant del meu marxar calmós vola amb dretura,
8
que quan el freno més i a la segura carrera jo el vull dur, no em creu; i tant li fa si giro o vaig esperonant: l’Amor, només, l’obstina i el detura.
11
Quan l’he frenat, amb força encara empeny; té damunt meu la senyoria plena i a contracor devers la mort em porta:
14
i sols fa cap al llor, que és on s’ateny el fruit amarg, que la dolor aliena, tastant-lo, afligeix més que no conforta.
2. Escapant-se de l’Amor. 12. Llor, per Laura, en el reiterat joc de mots. 13. La dolor que causa als altres; és a dir, al mateix poeta.
33
PETRARCA_SONETS.qxt:Maquetación 1
34
25/10/11
07:52
Página 34
FRANCESCO PETRARCA
VII
4
La gola e ’l sonno e l’ozïose piume hanno del mondo ogni vertù sbandita, ond’è dal corso suo quasi smarrita nostra natura vinta dal costume;
8
ed è sì spento ogni benigno lume del ciel, per cui s’informa umana vita, che per cosa mirabile s’addita chi vòl far d’Elicona nascer fiume.
11
Qual vaghezza di lauro? qual di mirto? —Povera e nuda vai, filosofia,— dice la turba al vil guadagno intesa.
14
Pochi compagni avrai per l’altra via: tanto ti prego più, gentile spirto, non lassar la magnanima tua impresa.
PETRARCA_SONETS.qxt:Maquetación 1
25/10/11
07:52
Página 35
SONETS, CANÇONS I MADRIGALS
35
A UN GENTIL ESPERIT PERQUÈ PERSEVERI EN ELS ESTUDIS NOBLES MENYSTINGUTS DE LA GENT
4
La son, la gola i la pigrícia indigna tota virtut del món han bandejat. També del bon camí s’ha desviat el nostre ésser vençut per l’ús maligne.
8
I s’ha extingit talment la llum benigna del cel, que el viure humà serva informat, que el qui la deu de l’Helicó ha cercat, tota la gent, meravellada, el signa.
11
¿Desitja algú llorers? ¿La murtra, qui? —Que pobra i nua vas, filosofia!— pensa la turba al vil negoci empesa.
14
Ben pocs companys hi haurà a l’altre camí! Per tant jo et prego més, ànima pia, que no abandonis la teva alta empresa.
6. La llum o influx favorable dels astres, dels quals la vida humana rep forma i qualitat. 9. Llorer i murtra, que valen com a glòria poètica i literària. 12. El camí dels qui s’aparten del guany.
PETRARCA_SONETS.qxt:Maquetaci贸n 1
25/10/11
07:53
P谩gina 654
PETRARCA_SONETS.qxt:Maquetación 1
25/10/11
07:53
Página 655
AQUESTA EDICIÓ DELS POEMES DE PETRARCA, CINQUÈ VOLUM DE LA SEGONA ÈPOCA DE
CLÀSSICS DE TOTS ELS TEMPS, ES VA ACABAR D’IMPRIMIR EL TRENTA D’OCTUBRE DE L’ANY DOS MIL ONZE.
PETRARCA_SONETS.qxt:Maquetaci贸n 1
25/10/11
07:53
P谩gina 656