Serranova 2.0. Revista digital de l’Institut La Serra de Mollerussa, número 19, desembre de 2019. Podeu consultar tots els números publicats a https://issuu.com/institutlaserra Pàgina web de l’institut: https://agora.xtec.cat/ieslaserra/ Twitter: @InsLaSerra
Portada: Dúnia Franquesa, Laia Guixeris, Mariona Requena i Miquel Sabaté Revisió lingüística: Josep Camps. Coordinació: Anton Not. Agraïm la col·laboració de tothom qui ha fet possible aquest setzè número de la revista de La Serra.
El material que hem extret de la xarxa estava etiquetat per “a la reutilització no comercial”. Publiquem aquesta revista amb una llicència Creative Commons: Reconeixement- NoComercial-CompartirIgual. No es permet l’ús comercial d’aquesta publicació ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s’hauria de fer amb una llicència igual que la que regula l’obra original.
Presentació Estimats lectors i estimades lectores, com cada any presentem l’edició de Nadal d’aquesta meravellosa revista de l’institut la Serra. Hi trobareu una bona representació de com ha estat la vida a l’institut durant aquests primers mesos del curs. Cada any, l’alumnat de 3r d’ESO és el responsable principal d’elaborar la revista de La Serra per explicar les activitats que s’han dut a terme durant el trimestre. No obstant, la participació d’alumnat i professorat de tots els nivells contribueix a la diversitat d’opinions i de punts de vista. Sense vosaltres no seria possible! Esperem que aquests tres mesos hagin estat gratificants per a tots i que gaudiu de les explicacions de totes les sortides i activitats que hem fet. Esperem també que us ho passeu molt bé durant les vacances de Nadal i que tingueu una molt bona entrada al 2020, un any molt especial perquè canviem de dècada. Alumnat de 3r ESO A
Índex Sortides
Sortida de convivència: Esmorzar de colors, per alumnat de 1r d’ESO 2n d’ESO visita Acudam, per Mar Serrano Sortida en bicicleta 3r d’ESO (Aula oberta), per Claudia Moisescu Concurs d’scratch a la LAN Party de Mollerussa, per Pau Altisent i Guillem Giménez 2n d’ESO: Maremar, de Dagoll Dagom, per Marta Novell Prats i Marta Cerrada 3r d’ESO al teatre, per Clàudia Farnell i Valèria Ruiz Descobrim el barri de la Barceloneta (3r d’ESO), Carlos Culebras i Ares Galdón 4t ESO C: Also Known As, per Sara Arnaldo i Rosa Bell-lloc discapacitat, per alumnat de 1r ESO B
Què fem a l’institut?
Noves impressions: els meus primer dies a l’institut, per Alumnat de1r ESO Le projet sur Le Petit prince, par Jennifer Martos et Laia Serret Panellets a l’Aula d’acollida, per Alumnat de l’Aula d’acollida i Xavier Ribes L’oficina jove mòbil a La Serra, per Ot Grau i Andreu Tribó El patio de Babel, projecte internacional Erasmus +, per Comissió Erasmus + Il·lustrem fragments de Hachiko. El gos que esperava, per alumnat de 1r d’ESO
Concurs de fotografia científica, per alumnat de Física de 2n de Batxillerat Recordar per no repetir: 30 anys de la caiguda del mur de Berlín Especial Col·laborem amb La Marató de TV3 Atenció amb les drogues, per Laia Sans i Íngrid Vila Sing Along, per alumnat de 1r ESO Esport i discapacitat. Activitat a 3r d’ESO, per Adrià Ionescu Satanàs no té nas, espectacle de 2n d’ESO, per Ariadna Mestres Especial Setmana de la ciència Col·laborem amb la campanya de recollida de joguines de la Creu Roja Fotografia científica
Opinió
Una història poc explicada, per Marc Sió
SORTIDA DE CONVIVÈNCIA – 1r ESO ESMORZARDECOLORS El dia 31 d’octubre, els alumnes de 1r d’ESO vam fer una excursió a La Pineda de Sidamon. La sortida estava preparada feia tres setmanes, però pel mal temps i les vagues la vam haver d’ajornar. Aquesta activitat ja és tradicional al centre. S’anomena Esmorzar de colors. Es tracta d’una sortida de covivència que pretén que ens anem coneixen més tots els alumnes de primer i siguem capaços de coordinar-nos i col·laborar entre nosaltres encara que no siguem de la mateixa classe. Unes dues setmanes abans de la sortida, a les hores d’educació física, totes les classes vam planificar els jocs que faríem a La Pineda. A les hores del pati, també ens vam haver de trobar amb els companys del grup per decidir què portaria cadascú del color que ens havia tocat i com decoraríem la taula de l’esmorzar. Per fi va arribar el dia 31 i feia molt bon temps! Primer vam anar a les classes. Allí els tutors ens van explicar com aniria el matí. Després ens vam fer una fotografia en grup al davant de l’institut, tot i que vam tenir algunes dificultats pers situar-nos perquè érem molts. Impacients i una mica esverats, vam començar a caminar en direcció a La Serra. Quan vam passar per davant de l’INS Mollerussa, alguns ja estàvem cansats, però els professors i professores ens deien: “Va, que només falten dos quilòmetres”. Nosaltres anàvem xino xano, parlant, rient... D’aquesta manera, al cap d’uns 40 minuts, vam arribar a La Pineda. Un cop allí, ens van fer entrar per grups de colors i ens van assignar una taula. També ens van dir que la primera activitat consistia en pensar un lema que servís com exemple a seguir per tots els de primer. Havia d’estar basat en l’esforç i el respecte. Fins que no el tinguéssim, no podríem organitzar l’esmorzar! Va costar una mica, però al final tots els grups vam escriure el millor lema possible i el vam entregar als professors. Aquests van fer de jurat per triar els dos més adequats. Els penjaríem a la classe i els grups guanyadors tindrien un reconeixement. Aquests van ser els lemes escollits: Amb esforç i respecte tot és possible a La Serra, fins i tot, el que sembla impossible! A l’INS La Serra, si ens respectem i ens esforcem un bon futur aconseguirem! Text: Roger Domingo i Jan Tribó, 1r ESO A
Un cop els lemes van estar realitzats, vam començar a preparar l’esmorzar. Cada grup havia preparat la taula amb el seu propi gust i del color assignat; en una taula hi destacava la decoració, a l’altra el menjar... totes elles parades de manera ben diferent i pròpia. Més tard, quan totes les taules ja van estar parades, van passar els professors taula per taula i les van valorar segons els criteris de varietat, originalitat i creativitat. Un cop valorades, ja vam poder anar a provar el menjar. A cada taula hi haviaproductes diferents, boníssims, especials i molts d’ells eren fetes a casa! Al final de l’esmorzar, els professors van fer entrega dels premis als lemes més ben escrits i a les taules més ben elaborades, uns diplomes i unes medalles respectivament que ens van entusiasmar. Va ser una activitat per tornar a repetir… Text: Alba Ruiz i David Cirjan, 1r ESO B … Quan vàrem acabar de fer un petit tastet del menjar de cada color, ens vam dividir en dos grups per a poder realitzar els jocs que havíem preparat a la classe d’Educació Física. Hi havia molta varietat en els jocs, podies jugar des d’un joc de reptes, fins a un joc amb els peus lligats, passant per un tres en ratlla o una bola de foc. Hi havia dos grups el A i el B, mentre uns feien de monitors els altres jugaven. Passada una hora es van intercanviar els papers. Quan acabava la partida, els “monitors” donaven una peça d’un puzzle a cada grup i els signaven una cartolina per a poder saber si havien completat correctament la partida. Cada 10 minuts la Carme Munté feia sonar un xiulet perquè així els alumnes sabíem quan havíem de canviar de joc. Passats els 60 minuts el grup B varen passar a ser els “monitors” i així els del grup A podien gaudir d’uns jocs diferents, i també poder intentar completar el puzzle dels jocs. Quan tothom ja tenia totes les peces ens van deixar uns petits instants per a poder muntar-lo i, en fer-ho, vam obtenir un cartell que ens indicava que rebríem una petita recompensa per haver completat els jocs, una polsera de la sortida de convivencia. Text: Arnau Balcells 1r C
La sortida de convivència que tots els alumnes de 1r ESO del centre vam fer el dia 31 d’octubre va ser una excursió molt ben realitzada ja que a tots nosaltres ens va acabar agradant molt. Hi va haver moltes activitats que vam crear nosaltres mateixos i que van ser divertides. Aquestes van ser executades a la pineda de Sidamon. Tots els aliments que eren delicats o que necessitaven anar amb un vehicle van ser transportats, així a l’hora d’esmorzar van arribar en perfecte estat. En canvi va ser una bona idea que tant nosaltres com els professors o professores efectuéssim tots junts el trajecte caminant, així mentrestant podies parlar i interactuar amb els companys i amics com també aprofitar per a fer exercici. Aquesta va ser una d’entre totes les altres coses positives que es van fer. També pensem que va ser bona idea la distribució dels alumnes en diferents grups de diversos colors, així podíem conèixernos entre nosaltres. Ens va agradar l’activitat des del principi, quan vam arribar, i els professors van anar dient els grups i vam anar entrant en ordre i calma fins a la taula corresponent, on a continuacióvam preparar el nostre esmorzar de colors. Quan ja estava tot preparat els professors ens van puntuar tant la creativitat, la decoració, la diversitat d’aliments.... Després d’esmorzar vam aprofitar el dia jugant i gaudint-ho el màxim possible. Finalment vam tornar passejant fins a l’Institut després d’un dia tant ben organitzat, divertit i que esperàvem des de feia temps.
Text: Alexia Muraru i Nàdia Dough, 1r ESO D
VISITA A L’ACUDAM El passat dimecres, dia 6 de novembre, alguns alumnes de 2n d’ESO vam anar a l’Acudam a fer una entrevista i convidar-los a participar amb tots nosaltres a la representació teatral de Nadal. Ens van explicar les diferents activitats que fan durant el dia, els diferents centres que hi ha, la fàbrica que tenen, etc... Com molts ja sabeu, l’Acudam és una associació per gent major de 21 anys amb discapacitats mentals. Quan són menors de 21 van al Siloé, i quan ja són grans, depèn de la salut que tinguin, van en diferents residències que també formen part de l’Acudam. Les persones amb menys discapacitat treballen a la fàbrica situada a VilaSana, on fabriquen cortines fetes amb plàstics reciclats 100% degradables. A part de treballar, també s’ho passen bé fent les activitats que més els agraden. Ens van explicar que van a natació amb el Club Natació Mollerussa, tenen un equip de bàsquet i juguen amb l’equipació del Bàsquet Mollerussa. Un dia els ensenyen a jugar a ping-pong des del Club de tennis taula de Borges, i a part de fer molt d’esport també fan música, on la Pilar els ensenya a tocar la bateria, aprendre cultura musical, i als qui volen, a cantar. Van estar molt contents de la visita, i sobretot de ser convidats a participar en la representació teatral que farem el proper 20 de desembre. Text: Mar Serrano, 2n ESO Imatges: Cristina Mestre
SORTIDA EN BICICLETA El dia 8 de novembre els alumnes de 3r ESO E vam anar a fer una sortida en bicicleta. Vam sortir més o menys a les 9 del matí però abans de començar a anar cap a Vilanova de Bellpuig vam revisar si les bicicletes estaven en bona condició, si estaven les rodes bé, si les marxes funcionaven bé... Després d’això vam anar des de l’institut fins als mossos d’Esquadra de Mollerussa. Feia molt fred, vam descansar una estona i vam anar fins al Salt del Duran. Mentre hi anàvem va sortit el sol, però encara feia fred. Quan vam arribar, vam esmorzar un pa de pessic que ens va preparar la filla de la Cesca, vam observar el bonic paisatge i vam marxar cap a Vilanova, que estava a 5 minuts d’allí.
A Vilanova, vam parar justament en un taller de bicicletes, on vam fer un parell de preguntes a un noi que es deia Ramon que era el propietari del taller. Seguidament vam anar a l’entrada de la Crae, que és un centre on hi viuen 24 nens tutelats, ens van fer una petita ruta per allí, i després ens van convidar a esmorzar.
Una hora després havien d’anar a l’ajuntament a penjar un cartell. Seguidament vam anar a comprar unes patates... perquè teníem molta gana i vam anar a menjar-nos-ho tot a una plaça davant de casa la Cesca. Vam haver d’ endevinar quina casa era la seva, dibuixar una gallina i, a canvi, ens deixava tastar kiwis que tenia plantats al jardí. Posteriorment vam anar a fer-nos una foto i, finalment, vam tornar a l’institut. El camí de tornada va ser molt esgotador perquè feia molt de vent. Però, igualment, va ser una sortida molt divertida.
Text: Claudia Moisescu, 3r ESO Aula Oberta/ Imatges: Xavi Pinyol
Concurs d'Scratch a la Lan Party de Mollerussa Els dies 8, 9 i 10 de novembre es va celebrar a Mollerussa la Lan Party, una trobada per a "gamers" d'arreu en la qual et pots apuntar per a fer tornejos, participar en concursos, sortejos...
S’hi van reunir tres instituts per fer un concurs d'Scratch Making que consistia a fer un joc en el qual el protagonista passava per diferents poblacions de Catalunya i havia de resoldre unes qüestions referents a les poblacions corresponents. Malgrat que tot semblava anar correctament, els participants del concurs van sofrir problemes tècnics per culpa d'un atac amb software maliciós introduït en els ordinadors dels participants per impedir el seu funcionament correcte i impedir així l'acabament de l'encàrrec en el temps acordat. Text: Pau Naim Altisent i Guillem Giménez, 3r ESO A
MAREMAR, DE DAGOLL DAGOM L’obra de teatre Maremar, que vam anar a veure el 20 de novembre, està inspirada en la vida i les aventures que passen els refugiats al Mediterrani i que molta gent menysprea. L’obra està dividida en dues parts molt marcades, l’actualitat, que succeeix en un camp de refugiats, i el passat, explicant i interpretant l’obra de Shakespeare Pèricles el rei de Tir. La major part de l’obra té un llenguatge culte i utilitza paraules del català antic.
L’obra explica la història d’una nena en un camp de refugiats que plora perquè els seus pares han mort. És troba una deessa que li explica la història de Pèricles, intentant-la consolar. Pèricles, és el rei del regne de Tir, ell es veu obligat a fugir del seu poble, creuant el Mediterrani és perseguit pel governador d’Antíoc, un rei malvat que vol acabar amb ell. Durant les seves aventures, Pèricles s’enamora de Thaïsa, amb qui es casa, i emprenen junts la tornada cap a Tir. Enmig d’una gran tempesta, el seu vaixell naufraga, durant el naufragi neix Marina, la filla que estaven esperant Thaïsa i Pèricles. Un cop acabats els sotracs del naufragi, troben a Thaïsa ajaguda a la coberta del vaixell amb la nena en braços, la llencen a la Mediterrània creient que és morta. Pèricles deixa la seva filla al regne de Tarsus perquè la cuidin els governants, que també fa poc que han tingut una filla. El cos de Thaïsa apareix a la costa, on un metge la fa reviure. Al cap d’uns anys, Marina es converteix en una jove molt bonica, la reina de Tarsus, té enveja de Marina, ja que voldria que la seva filla també fos tant bonica i trama assassinar-la. L’intent fracassa i Marina és raptada pels pirates. Cleó i Dionisa, els governants de Tarsus expliquen al rei Pèricles que la seva filla ha mort. El vaixell de Pèricles arriba per casualitat on
és Marina. El rei d’aquest regne visita Pericles. I Marina el troba i li canta una cançó per animar-lo . Ella li explica la seva història i Pèricles, s’adona que és la seva filla, tot i que primer pensa que es una bruixa. Finalment, Marina, Pèricles i Thaïsa es retroben. Tant l’escenari com el vestuari del teatre Poliorama eren molt austers. A l’escenari, hi havia una tela blanca on es projectaven imatges en moviment, per situar-se en un lloc determinat, com podia ser el mar, un poble, un castell... i també s’ajudaven d’uns cubs que utilitzaven de decorat; aquells cubs tant podien representar un vaixell, una taula i, fins i tot, un llit. L’escenari estava poc il·luminat, només els protagonistes de cada escena estaven il·luminats; durant les coreografies s’il·luminava més i en la tempesta també. El vestuari era senzill: els personatges duien majoritàriament teles llargues de roba o túniques, fàcils de posar i de treure, ja que havien d’interpretar més d’un personatge. La música, en directe, era molt important i impactant ja que només s’utilitzava la veu cantant a capella, de tant en tant amb ajuda de percussió i, en un moment determinat, amb un violoncel.
Els actors es posaven molt en el paper, tant en el vestuari i maquillatge com en el text que parlaven, i també amb la gesticulació. Actuaven com si fossin de veritat els personatges; la forma de parlar i d’expressar-se ajudava molt a saber més o menys com era el personatge i el seu estat d’ànim ja que sense la gesticulació l’obra no tindria ajuda visual i costaria molt entendre-la. La parla era molt encertada perquè sobretot Pèricles parlava d’una forma molt formal i utilitzava algunes paraules de català antic i que ara ja gairebé no se’n fan ús.
La dansa i les coreografies ajudaven molt a entendre l’obra i a fer-la més divertida, al igual que les parts cantades. Durant l’obra el teatre estava gairebé ple del tot. L’actitud i el respecte crec que van ser correctes mentre durava l’obra i el públic es veia bastant interessat i actiu davant l’espectacle. A mi, l’obra de teatre em va agradar molt, em va fer obrir els ulls i veure que en aquest món hi ha gent que passa gana i que els falten útils per la vida diària. I que desitgen un futur millor; per això, amb molta valentia, agafen vaixells i s’endinsen al mar per arribar en algun lloc millor, creuen tempestes i sofreixen naufragis, però segueixen endavant. De l’obra, no només em va agradar el que explicava: les danses em van agradar sobretot per la sincronització que portaven tots i les cantades em van impactar sobretot en el fet que fos tot a capella i que no hi hagués instruments. Aquesta obra de teatre la recomanaria ja que, a més d’entretenir la gent, també els ensenya, els explica i els fa obrir els ulls del malament que ho passen els refugiats en alguns moments. I, sobretot, et fan posar a la seva pell.
Text: Marta Novell Prats, 2n ESO C Imatges: Montse G. Lera (servei de premsa de Dagoll Dagom)
Crònica de l’espectacle Maremar Avui parlaré sobre l’obra de teatre Maremar, que vaig anar a veure al teatre Poliorama de Barcelona. Abans d’anar a veure l’obra a Barcelona a classe vam parlar una mica sobre el que aniríem a veure, ja que no tots els dies anem al teatre a Barcelona. L’obra tractava el tema dels refugiats i els immigrants. La història comença en una mena de vaixell on es troben uns set refugiats que porten allí cert temps esperant per poder fugir. En aquesta escena apareix una mena de narradora que comença a contar a una nena petita que plorava una història; esta tractava sobre un rei anomenat Pèricles, al qual passen tota mena de coses durant el pas de la seva vida. Amb la història d’aquest senyor, que està basada en una obra de William Shakespeare, la narradora va explicant-la i a vegades fins i tot formant part d’ella. Quan ja porten una bona estona contant la seva història, la narradora para per a preguntar-li a la nena si li estava agradant. La nena clarament contesta que sí; a continuació la narradora li pregunta si vol formar part de les escenes que continuarien en la història de Pèricles; la nena li va dir que sí i llavors la narradora li diu que farà el paper de la filla perduda del rei. Al final, la història acaba amb el rei feliç amb la seva filla i la seva dona. Llavors la narradora diu una frase donant una lliçó de vida a tots els espectadors. A vegades en la història canten a capella o ballen. En la història els personatges van canviant de vestuari molt constantment i ràpid. La decoració de l’escenari era molt bàsica ja que es mou constantment. La majoria de música de l’obra està inspirada en l’obra de Lluís Llach, un famós compositor.
Foto actuació Lluís Llach, 2007, per Abraham Canales
Els actors per la seva par van ser molt professionals a l’hora d’interpretar el seu paper ja que la seva veu mantenia sempre el mateix ritme i no tenia alts i baixos. La seva gesticulació respecte a l’obra es la necessària per a expressarse bé. A part, el seu maquillatge ho feia tot una mica més creïble a l’hora de veure l’obra com a espectador. També em va semblar molt original que els personatges anaren variant respecte a mesura que l’obra avançava, això podria haver-li donat un punt d’incredulitat, però, des del meu punt de vista, això no va passar en cap moment de l’obra. Imatge: Montse G. Lera (servei de premsa de Dagoll Dagom)
L’actitud dels actors respecte a l’obra va ser activa i entusiasta, ja que van saber captar molt bé l’atenció del públic en cada instant. Es notava que cadascú tenia un tacte especial amb els espectadors. A l’hora de dir la meva opinió personal sobre que m’ha paregut aquesta obra, diria que és una de les obres de teatre millor fetes i preparades. També he de dir que quan cantaven sincerament se’m ficaven els pèls de punta ja que em semblava que tenien una veu angelical. A l’hora d’elegir el millor actor/actriu et diria que elegiria la nena petita ja que em va semblar que va tenir una molt bona actuació. També em va parèixer que tenia una veu molt pareguda a la de Freddy Mercury; per una altra part aquesta nena ballava molt bé en l’obra i va representar molt bé el seu paper. El tema que tractava és un tema molt delicat i que es veu molt freqüentment en l’actualitat, tant pel carrer com per les cases. Alguns països encara estan en guerra en el segle XXI, la qual cosa provoca molts enfrontaments polítics i afecte molt a la gent que no forma part de la Unió Europea ja que volen fugir del seu país i travessar la frontera d’Europa. I alguns països, fins i tot, els han perseguit per la mar disparant-los. Text: Marta Cerrada Torres, 2n C ESO
Maremar El dia 28 de novembre, l’alumnat de 3r d’ESO vam assistir a una obra de teatre titulada Maremar al teatre Poliorama. Quan vam arribar a Barcelona, vam esmorzar i vam entrar directes al teatre on ens van assignar el lloc on ens havíem d’asseure. L’obra va durar 1h i 35 minuts, i al final els actors es van acomiadar. Els intèrprets canten a capella i la música i les lletres estan inspirades en les cançons de Lluis Llach La història que ens van representar està basada en el llibre Pèricles, príncep de Tir, de William Shakespeare. Tracta de Pèricles, un jove príncep que fugint d’un cruel dictador recorre la Mediterrània. Durant el trajecte s’enamora de la filla del rei de Pentàpolis, Thaïsa, amb qui tenen una filla; però una tempesta fa naufragar la seva embarcació i la família queda separada. L’obra comença amb una nena en un camp de refugiats que plora perquè ha perdut els seus pares quan de sobte es troba amb un personatge fantàstic que la consola explicant la història de Pèricles. Al final l’obra ens va donar a entendre que és una metàfora sobre els refugiats. Text i imatge: Clàudia Farnell i Valeria Ruiz, 3r ESO B
DESCOBRIM LA BARCELONETA A les 14:40h del dijous 28 de novembre, l’alumnat de 3r d’ESO ens vam trobar tots a l’entrada del Maremàgnum per organitzarnos i començar a fer el recorregut de la Barceloneta. Hi havia quatre recorreguts; A, B, C, D. Tots començàvem al Palau de Mar i, després, cada grup feia el recorregut que tenia assignat. Per arribar a cada punt que ens sortia al dossier, ens guiàvem per Google Maps. Quan arribàvem al nostre destí, havíem de fer-nos una foto i gravar un àudio o fer un vídeo amb la frase que ens sortia al dossier. Cada grup anava acompanyat d’un professor o professora que ens ajudava a arribar als punts que teníem al mapa. Aquí teniu l’exemple d’un recorregut: 1- El Palau de Mar, 2- La Cooperativa Obrera Popular, 3La Torre de Gas, 4- Fàbrica del Sol, 5- La Maquinista Terrestre i Marítima, 6- La Sardineta, 7- La Platja de la Barceloneta, 8- Antiga Subcentral Elèctrica, 9- Mercat de la Barceloneta, 10- Parròquia de Sant Miquel del Port o del Mar, 11- La Biblioteca Barceloneta, 12- La Casa de la Marina i 13- La Torre del Rellotge.
Text i imatge: Carlos Culebras i Ares Galdon, 3r ESO B.
4t ESO C: Also Know As El passat 29 de novembre, els alumnes de 4rt C van anar a la llotja de Lleida. Allí, van veure una representació teatral anomenada A.K.A (Also Known As). L'obra parla d'un període de l'adolescència del protagonista, en Carlos. En especial, d'un moment en el qual, per circumstàncies alienes a ell, trontollen els seus fonaments, les seves arrels, la seva identitat. I és que en Carlos és adoptat... i els ulls dels altres li fan plantejar quina és la seva verdadera identitat; pot ser que no sigui del tot qui ha decidit ser. A.K.A. està dirigida per Montse Rodríguez i compta amb la magnífica interpretació d'Albert Salazar. A l'arribar, els estudiants van tenir una mica de temps lliure per preparar-se i poder esmorzar. Més tard, van entrar al recinte amb els altres instituts. Un cop dins, van col·locar-se a cadascun dels seients distribuïts al voltant de l'escenari. L'espectacle va durar 75 minuts. Durant aquest temps, en Carlos, el protagonista, exhibeix grans qualitats interpretatives, una compenetració absoluta i una condició física immillorable per narrar, ballar i, si s'escau, plorar. A més, durant l'actuació interactua amb el públic que l'envolta. A l'acabar, els alumnes van pujar a l'autocar i van tornar a l'institut.
Text: Sara Arnaldo i Rosa Bell-lloc, 4t ESO C
disCAPACITAT El dia 3 de desembre els alumnes de 1r ESO B de l’institut vam assistir al teatre l´Amistat per participar en un acte sobre la discapacitat que organitzava l´ACUDAM. La nostra aportació van estar dos cartells amb frases sobre el tema. Dalt de l´escenari van col·locar un avet de fusta i cada centre participant va penjar els seus cartells fins a guarnir tot l´arbre. En acabar l’activitat conjunta, cada representant de cada centre de Mollerussa va pujar dalt de l’escenari per fer-nos una foto tots plegats. Va estar una sortida molt enriquidora. Text: Alumnat de 1r ESO B Imatges: Carlota Puy
NOVES IMPRESSIONS: ELS MEUS PRIMERS DIES A L’INSTITUT Els alumnes de primer d’ESO us expliquem com van ser els nostres primers dies a l’institut. Aquí teniu algunes impressions i reflexions: Els meus primers dies a l’institut van ser molt llargs, i em sentia com un petit davant del gegant. Els meus professors/es em van tractar com un més de la família. I em sento molt a gust a la meva classe. Quan la conductora de l’autobús va posar el fre, de cop i volta, em van pujar els nervis. A l’entrada de la Serra, ens esperava la cap d’estudis, que ens va dir que anéssim cap al pati on per megafonia ens van derivar, separant-nos dels de 2n d’ESO, al menjador. Un cop allà, vam agafar lloc i el director ens va fer un petit discurs de benvinguda. Els primers dies a l’institut m’he sentit com a més gran.
Les coses que més m’han costat han estat: el nou horari, els noms de tots els professors i dinar tant tard.
Abans d'anar a l'institut, els primers dies de setembre, jo estava neguitós perquè no sabia com seria això d'agafar l'autobús cada
dia o tenir un professor diferent per cada assignatura. També em preocupava amb quins companys em tocaria.
A les classes ens fan treballar molt, però tenim uns professors molt amables. Quan vaig començar les classes se’m feien super llargues, però ara cada cop se’m fan més curtes. Quan arribo a casa, sobre les tres del migdia, tinc moltíssima gana!
Una de les coses que m’ha agradat més de la Serra és l’hora del pati, perquè allí pots desconnectar. Parlem amb els nous companys de tot i de res. Els primers dies , a l’hora del pati, només hi havia grupets de poble, però més endavant ja ens vam anar barrejant. Em pensava que secundària era la pitjor etapa de la vida perquè tens més deures, has d’estudiar més, etc. Però al contrari, és la millor etapa, crec jo, perquè és quan trobes els teus amics de veritat.
Els dies abans de començar el curs tenia una mica de por i de nervis per saber com era tot: l’edifici, la gent que hi hauria a la
meva classe... Sabia que tot canviaria perquè entrava en una etapa diferent, sabia que un cop posés el peu en aquell edifici començaria una nova etapa, un nova vida. Aquell dijous tenia una mica de papallones a la panxa, vaig entrar a la classe i lo primer que vaig pensar va ser: “Mare meva quina vergonya!” Les últimes classes, per a mi es fan eternes, perquè després de tantes classes seguides, et canses. La veritat és que l’Institut La Serra sembla una presó, perquè els passadissos són de color gris i també són com un laberint. Quan hem d’anar cap a casa, allò sembla les rebaixes del Corte Inglés. Després del pati hi ha una activitat nova que serveix per a calamar-te, que consisteix en llegir un llibre de casa o de l’institut. Aquesta activitat s’anomena Pla lector. Hi ha una cosa que no li agrada a ningú, les expulsions i les incidències. Una expulsió és un o més dies a casa castigat i les tres incidències equival a una expulsió.
El servei de bar m’agrada molt perquè si et descuides l’esmorzar te’l pots comprar.
En la meva opinió, l’institut serà una nova etapa i serà inoblidable. Les noves amistats, la tutora que tenim, el primer dia d’esbarjo, són records que a quart d’ESO ens farà il·lusió pensar. Text: Alumnat de 1r d’ESO
Le projet sur Le Petit Prince Les élèves de première année de Batxillerat, qui étudions le français deuxième langue étrangère, nous avons lu le livre Le Petit Prince. En raison de cette lecture, nous avons fait un projet et aussi, nous avons décoré notre classe de français. Nous avons décidé de donner vie à une silhouette du Petit Prince qui est située sur le mur de la classe. Alors, par faire cela, nous avons dessiné des personnages et des figures importantes du livre et nous les avons collés là. Après, nous avons fait des dessins et nous avons écrit des phrases, que le Petit Prince dit sur le livre, qui sont les plus connues, et nous les avons aussi collés sur la porte de la salle. Nous avons mis toute une journée pour faire ce projet. De cette manière nous avons, comme nous avons déjà dit, décoré la classe et nous avons fait un travail coopératif des sept élèves de la classe. En conclusion, ça nous avons aidé à mieux comprendre le texte et à apprendre à travailler en groupe. Texte : Jennifer Martos et Laia Serret Images : Maria Rulló
Panellets a l’Aula d’acollida Hola a tothom! Som l'alumnat de l'Aula d'acollida i per aquesta festa de Tots Sants hem preparat panellets. Us expliquem com ho hem fet? Primer de tot hem comprat els ingredients necessaris. Aquí teniu una llista: moniato, sucre, coco ratllat, xocolata ratllada, llimona. Després hem bullit el moniato, n'hem fet una pasta i l'hem barrejat amb el sucre, el coco, la xocolata i el suc de la llimona. Del resultat, n'hem fet petites boletes a mà. Hem posat les boles en una safata de forn, les hem pintat amb clara d'ou i hi hem acabat d'afegir xocolata per sobre. I per acabar, una petita estona al forn. QUE BO! Ha sigut una experiència inoblidable!!!!!! Text i imatges: Alumnat de l’Aula d’acollida i Xavier Ribes
L’Oficina jove mòbil a La Serra L’ajuntament ens apropa l’Oficina jove als joves dels pobles Al nostre institut, cada dimarts, disposem d’un servei que ens ofereix l’Oficina jove del Pla d’Urgell, i fem èmfasi en Pla d’Urgell, perquè no és només per a Mollerussa. Cada setmana, en un o altre poble, hi fan alguna activitat per als joves. Per exemple, en una mateixa setmana es van fer dues activitats a dos pobles: un curs de manipulació d’aliments a Vilanova de Bellpuig i un taller per a afrontar el pas de l’escola a l’institut a Barbens. Ens ho porten fins a l‘institut per a què la gent dels pobles no s’hagi de desplaçar fins a Mollerussa per a informar-se de què fan. Altres activitats que fan són: cursos joves, camps de treball i voluntariats i assessorament d’activitats de lleure, a l’estiu, t’ajuden a trobar treball, t’assessoren en salut, t’ ajuden a trobar ajudes per a l’habitatge... En conclusió, hem d’aprofitar aquest servei de l’ajuntament. Text i imatge: Ot Grau i Andreu Tribó, 3r ESO A
EL PATIO DE BABEL. PROJECTE INTERNACIONAL ERASMUS+ Com sabeu el nostre institut participa en el projecte internacional Erasmus + juntament amb els centres IES Mar de Aragon, de Caspe (Aragó); el Lycée Louis Armand, d’Eaubonne (França) i l’Athénée Royal Simone Veil, de Beaumont (Bèlgica). El objectius primordials d’aquest projecte són: prioritzar la llengua oral en l’aprenentatge de les llengües estrangeres i compartir vivències i cultures en un espai europeu, i per assolir-los es proposa una mobilitat a cada un d’aquests centres. Del 7 al 14 de novembre el nostre Institut ha estat l’amfitrió de la trobada de tots els centres. L'alumnat de 4t ESO, que estudia Francès, ha preparat les activitats que, sota el nom de LA FERIA DE BABEL, han permès de donar a conèixer la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre territori. El recull d’activitats realitzades durant aquests dies el podreu trobar a la pàgina web del centre o als següents enllaços:
https://agora.xtec.cat/ieslaserra/wp-content/uploads/usu681/2019/11/InfoBabel1.pdf Resum de les activitats del dijous 7 i divendres 8. Els alumnes van rebre els seus hostes a l’estació d’autobusos. Val a dir que alguns companys ja es coneixien de les altres mobilitats i va ser un retrobament molt emotiu. Pel que fa al divendres, cal destacar l’esmorzar de colors, activitat desconeguda i amb gran acceptació per part dels nois/noies dels altres centres.
https://agora.xtec.cat/ieslaserra/wp-content/uploads/usu681/2019/11/InfoBabel2.pdf Dilluns 11: Barcelona. Visita pel barri gòtic i Ciutat vella. La ruta ha estat organitzada per un grup d’alumnes de 4t utilitzant l’Instagram. Es van organitzar diferents rutes per tal que les visites no coincidissin i les preguntes o activitats que es demanaven s’enviaven via internet als historials de cada grup. Un èxit en la seva pròpia valoració i una manera original i actual de visitar el casc antic.
https://agora.xtec.cat/ieslaserra/wp-content/uploads/usu681/2019/11/InfoBabel3.pdf Dimarts 12: Muntatge de la Fira. Mollerussa és una ciutat coneguda per la Fira de Sant Josep en primer lloc, i per les nombroses activitats firals que s’hi organitzen al llarg de l’any. Com a manifestació cultural es va creure que aquest tipus de mostra reflectia i ajudava a donar a conèixer la ciutat, les seves entitats i els diferents centres educatius. Aquest va ser el dia en el qual tots els instituts de l’Erasmus+ i altres entitats (Biblioteca, Centre de recursos, Acudam,...) o centres educatius (Escola d’Adults, Esc. Ignasi Peraire, Esc. Les Arrels) van muntar els seus estands per tal de poder presentar-se i donar-se a conèixer l’endemà. https://agora.xtec.cat/ieslaserra/wp-content/uploads/usu681/2019/11/InfoBabel4.pdf Dimecres 13: Dia de Fira. A les 10h del matí es va inaugurar la Fira, tal i com formalment s’inauguren les grans fires, amb la presència d’autoritats i els corresponents parlaments. Un èxit de visitants que van poder fer un recorregut per les diferents exposicions i els diferents estands, tant de caràcter expositiu com interactiu. La mobilitat a Mollerussa es va tancar amb la festa de cloenda al teatre L’Amistat de Mollerussa amb una àmplia participació i representació cultural dels quatre punts geogràfics. Volem agrair enormement la col·laboració de totes les persones i entitats que han fet possible que aquest projecte hagi tingut èxit; de tots els alumnes que han ajudat, han aportat idees i han treballat per tirar endavant aquesta mobilitat i molt especialment volem agrair la implicació del professorat, sense la qual no hagués estat possible assumir el volum de feina i l'enrenou organitzatiu que comportava.
Il·lustrem fragments de Hachiko. El gos que esperava Des de les àrees de Llengua catalana i literatura i Visual i plàstica, els alumnes de 1r d’ESO hem dut a terme un mini projecte per il·lustrar fragments del llibre que hem llegit aquest primer trimestre, Hachiko. El gos que esperava, de Lluís Prats. “La nit que en Kikuzaburo va marxar, l’Hachiko va trobar refugi a sota d’uns vells vagons abandonats a tocar de l’estació, i la seva història va anar passant de boca en boca i la gent l’observava entre curiosa, sorpresa i admirada.”
Anna Guerrero
Arnau Balcells
Zoe SangrĂ
“En arribar a l’arbreda del parc i veure davant d’ell aquella munió d’estanyols, de caminets que serpentejaven entre els prats de gespa molsuda, l’Hachiko no va necessitar més explicacions i va començar a córrer perseguint papallones imaginàries...” Roger Puig
Ares Brufau
“Un dels dies que tornaven cap a casa, quarts de sis de la tarda, la geisha Mio Sasaki els va aturar. Anava vestida amb un quimono de seda vermella brodat amb infinits ocells del paradís.”
Laia Novell
Darina Musiienko
Concurs de fotografia científica L’alumnat de Física de 2n de Batxillerat ha dut a terme l’activitat de capturar en una fotografia un fenomen físic. De totes les fotografies realitzades se n’han triat quatre per presentar-les al VI Concurs de Fotografia d’Imatges de Física 2019, organitzat per la Societat Catalana de Física. Aquí les podeu gaudir: FILS DE VEU, per NEUS BOLDÚ L’aire està format per molècules que poden vibrar de formes molt diverses donant lloc als sons que percebem. Existeixen un gran ventall de sons, que es diferencien pel seu to, intensitat i timbre. En aquesta imatge s’ha pogut capturar la veu: exactament es pot observar com els diferents tipus de so fan vibrar de forma diferent un globus que duu enganxat un petit mirall que és irradiat amb un làser. Depenent de la vibració, la llum del làser reflectida al mirall adquireix formes i figures diferents. Per dur a terme la fotografia s’ha construït un dispositiu agafant una llauna a la que se li ha tret la part superior i inferior. En una de les boques s’ha posat un globus on s’ha enganxat un petit mirall. Amb un làser s’apunta al mirall, i per l’altre extrem es canta o es parla per produir el so. Es projecta la imatge en un fons blanc i es captura la figura generada completament a les fosques.
INTERFERÈNCIA EN CAPA PRIMA, per DAVID CORBELLA Es fa arribar llum (gairebé monocromàtica) en una membrana d’un gruix comparable a la longitud d’ona. Llavors, una part del raig es reflectirà, i una altra es refractarà. Aquesta part refractada tornarà a reflectir-se en travessar tot el gruix de la capa i,finalment es tornarà a refractar i sortirà de la membrana, trobant-se amb el primer raig que s’ha reflectit. En conseqüència, aquests dos raigs interferiran entre ells. Dependrà, per tant, si és una interferència constructiva o destructiva, del gruix de la membrana i l’índex de refracció de la capa, que en aquest cas s’aproxima al de l’aigua (n=1,33). Aquests dos paràmetres permetran trobar la diferència de camins recorreguts. A part, també dependrà de la longitud d’ona, i s’haurà de tenir en compte el canvi de fase de π rad que es produeix en la primera reflexió al passar a un medi amb un índex de refracció superior. El fet que s’observin franges lluminoses i fosques, és a dir, llocs on la interferència és constructiva i llocs on la interferència és destructiva. Això és degut al fet que la gravetat desplaça l’aigua cap a la part inferior i per tant, el gruix de la membrana augmenta de dalt a baix de manera més o menys constant.
COLA O TARONJADA, per ARNAU ESCOLÀ El fenomen òptic que explica que en els dos vasos veiem colors invertits quan se’ls observa a partir d’una lupa s’anomena refracció. Quan la llum passa d’un medi a un altre, (en aquest cas, passaria de l’aire al vidre, després a l’aigua i finalment torna a passar pel vidre fins a l’aire), refracta i tots els rajos es concentren en el conegut com punt focal. El punt focal és aquell lloc on es concentren els rajos de llum al canviar de direcció. Abans del punt focal la imatge es veu de manera normal, però en superar-lo, s’observa invertida. En realitat, l’aigua del vas està actuant com si fos una lupa, concentrant tots els rajos de llum.
DIFUSIÓ DE RAYLEIGH, per RAMON AIGUABELLA El fenomen capturat és la difusió de Rayleigh, que consisteix en la difusió de la llum per partícules de mida molt més petites que la longitud d'ona de la llum. Es produeix quan la llum es propaga per medis sòlids i líquids transparents, però és molt més apreciable en els gasos. La difusió de Rayleigh de la llum solar per les partícules de l'atmosfera terrestre és una de les raons principals del color blau del cel.
Textos i imatges: Alumnat de Física de 2n de Batxillerat
Recordar per no repetir: 30 anys de la caiguda del mur de Berlín A mitjans de novembre, la direcció de La Serra va tenir la genial iniciativa de celebrar els 30 anys de la caiguda del mur de Berlín amb una instal·lació artística efímera que ens vam trobar per sorpresa a la recepció de l’institut. Durant uns dies vam haver de modificar el nostre camí, que es veia interromput per aquest, (agradable) obstacle.
Col¡laborem amb La Marató!
Sorteig per La Marató de TV3 Durant les primeres setmanes de novembre, alumnes de 3r d’ESO han col·laborat amb la coordinadora del Pla d’esports de l’institut en la recollida de donatius (1€) del professorat i l’alumnat per participar en el sorteig d’una camiseta del jove corredor del club Xafatolls anomenat Arnau Monné. Els diners recollits es donaran a La Marató de TV3 d’aquest any. Arnau Monné és un corredor de 20 anys que competeix en la categoria de Sub 20 de 100m llisos. Forma part de la Selección Española de Atletismo i de l’equip del Barça, a més de ser corredor de Xafatolls. Normalment, quan és al Pla d’Urgell, entrena a la pista del parc de la Serra. El curs passat va visitar l’institut per oferir una xerrada a l’alumnat de 1r d’ESO, dins el projecte de Barcelona 92, i és per això que li vam demanar si volia col·laborar de nou amb l’institut cedint una camiseta d’atletisme. Ens n’ha regalat una de la fundació del Barça signada per ell. Text i imatges: Andreu Puiggròs, 3r ESO A
Esmorzar solidari per LA MARATÓ L’alumnat de 4r ESO va organitzar la xocolatada amb col·laboració d’alguns professors que van ajudar a cuinar la xocolata. Degut a circumstàncies diverses vam haver d’ajornar l’esmorzar del dia inicial en què estava programat. El que importa és que el vam poder tirar endavant i fou un èxit!
Els alumnes de batxillerat cada any s’encarreguen de reunir alguns regals per poder sortejar. Cada tiquet de venta de la xocolata va acompanyat d’un número que és el del sorteig. Enguany es van sortejar: alguns objectes del Barça; rams de flors que contenien bombons, una samarreta del Marc Márquez (que li va tocar a un alumne de 2n d’ESO) i també una samarreta d’un atleta que és diu Arnau Moné.
Gràcies a aquest esmorzar solidari es van recollir 347,5 euros. Dels números pel sorteig de la samarreta de Marc Márquez és van recollir 70 euros. Tots aquets diners es van donar a La Marató de TV3, que enguany ha estat dedicada a les malalties minoritàries. Text: Sharon Pinillos i Paula Sanahuja, 3r ESO B
LA MARATÓ DE TV3, MINORIES QUE FAN UNA MAJORIA El passat 10 de desembre del 2019 ens van fer una xerrada sobre La Marató de TV3 d’aquest any. La Marató de TV3 és una gala solidària realitzada anualment per TV3 el diumenge abans de Nadal i impulsada per Televisió de Catalunya i la "Fundació La Marató de TV3". La primera edició es va realitzar l’any 1992. Cada any es recapten diners per la recerca d’un tipus de malaltia diferent. Aquest any, La Marató de TV3 tracta de les malalties minoritàries. Les malalties minoritàries són malalties molt poc freqüents que afecten un màxim de 5 persones per cada 10.000 habitants. Actualment, s’estima que hi ha al voltant de 400.000 persones que tenen alguna d’aquestes patologies a Catalunya, 3 milions a Espanya i més de 30 milions a tot Europa. A la xerrada que vam assistir ens van explicar què era una malaltia minoritària. Per saber alguns dels tipus de malalties minoritàries, ens va ensenyar un vídeo on surten les experiències de tres persones: l’Alba Parejo, el Bilal i la Laura. L’Alba té el nevus congènit melancocític gegant, el Bilal té el Sídrome de Morquio i la Laura té anèmia de Fanconi. En els tres casos ens expliquen la seva experiència, com s’han sentit al llarg d’aquests anys i de quina manera han tirat endavant tret de la malaltia que tenien. En aquesta xerrada, ens vam adonar que s’ha d’invertir diners per afavorir la recerca de les malalties minoritàries.
Text i imatges: Mònica Plana Huguet i Júlia Regué Gómez, 1 Batx B
XERRADA MARATÓ 2019 A 3r d’ESO Els dies 10 i 11 de desembre, ens va vindre a visitar a l’INS LA SERRA, la Sra. Montserrat Molina, infermera de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida. Va passar per les diferents classes de tercer i quart de l’ESO, per tal de conscienciar-nos sobre la importància de fer un donatiu a l’acte de la Marató de TV3, celebrat el dia 15 de desembre i dedicat aquest any, a les malalties minoritàries. Ens va explicar que les malalties minoritàries són les que pateixen un nombre molt petit de persones en el territori, causa que dificulta la investigació científica per descobrir la seva cura o tractament per tindre una millor qualitat de vida. Ens va comentar experiències que havia viscut a l’hospital on treballa i vam veure un vídeo sobre casos específics de persones afectades per malalties minoritàries, com Nevus gegant, Morquio i l’anèmia de Fanconi. Text i imatges: Elisabeth Garrido i Noa Moya, 3 ESO D
Atenció amb les drogues El passat dia 10 de desembre a les classes de Batxillerat ens van presentar una xerrada sobre les drogues. El seu principal objectiu era ensenyar-nos quines drogues eren més inofensives que les altres, quines drogues són legals i quines il·legals, si les drogues sempre provoquen drogodependència tots els cops que una persona en consumeix alguna….etc.
Concretament, va explicar-nos que una droga legal no vol dir que sigui menys perillosa que una il·legal, ja que l’alcohol és una droga, que tot i que sigui legal és la que causa més morts anuals per un consum excessiu. No obstant, hi ha drogues il·legals que també causen molta dependència com és el cas de l’heroïna, que fa unes dècades va causar un consum exagerat, moltes drogoaddiccions i morts en aquella època. El fet que una droga estigui legalitzada i acceptada pel govern i les autoritats del país no significa que es pugui consumir per sobre dels límits establerts. Per conscienciar-nos sobre tots aquests temes ens va proposar una activitat: ens vam posar en una fila, la conferenciant ens feia preguntes i havies de posicionar-te en la fila del “sí” o del “no”. Havies d’argumentar l’opció escollida i quan tothom ja havia valorat et podies canviar de fila si la teva opinió ja no era la mateixa. Després, ens va mostrar les diferents fases de l’alcohol, ja que al ser la droga més consumida per gent de totes les edats era convenient que la coneguéssim
bé. Vam passar de la fase de l’eufòria, a la de la inestabilitat, l’anestèsica i arribant al coma, que si s’agafa a temps la persona pot sobreviure.
Tot i que ja siguem conscients dels perills que ens comporten les drogues, era convenient aquesta xerrada ja que ens va donar com una petita classe de primers auxilis per si ens trobem a algú en aquesta situació i la gent que en consumeix es plantegi una mica el que està fent. Text i imatges: Laia Sans i Íngrid Vila, 1r Batxillerat B
SING ALONG Sing Along is an activity in English. In this activity you sing songs in English with your friends. We go to the dining room and we see the musicians. They hand in some papers with the titles of the different songs. We can choose the songs and the volunteers go to the stage and sing. The public can sing too. We like this activity; it is funny and it is important to learn English language. Text: 1st ESO D students
Sing Along is a very beautiful, good and crazy experience. Roger Aguilar & Carla Capell Sing Along is a fantastic experience, if you like singing or not. Xènia Bosch & Aina Castelló This activity is good because it’s funny and beautiful. Sergi Balp & Adrià Garcia We love the activity but the microphones don’t sound loud enough. Cesc Bellet & Ivette Ezquer Sing Along is a very funny activity and very good to learn English. Nadia Dough & Anaïs Carreira
Funny, loud, adapted versions, amazing, some difficult songs, more modern songs, recommendable, good musicians, creative, nice experience…
1st ESO B
Esport i discapacitat, activitat a 3r d’ESO El 17 de desembre de 2019, els alumnes de 3r ESO vam assistir a un taller sobre la relació de l’esport amb la discapacitat. Primer, en Víctor va repartir 12 targetes on hi havia escrites diferents accions fàcils de fer, però estaven redactades en diferents idiomes. Vam arribar a la conclusió que quan la instrucció era en el nostre idioma, ho podíem fer i entendre sols, però quan era en un altre idioma, necessitàvem ajuda. Després, en Víctor ens va explicar la seva infància, com l’havia afectat créixer convivint amb la discapacitat. Seguidament, un monitor va intentar que els alumnes juguessin a bàsquet 9 i a vòlei dins la pell d’un discapacitat: un jugava amb cascos amb la música molt forta, un altre havia de fer una volta cada vegada que sentia un xiulet, uns altres jugaven lligats del peu amb una corda, un altre havia de ser una persona efectiva a l’hora de jugar... Per últim vam fer una rotllana i ens anaven passant diferents pilotes, amb cada pilota havíem de dir diferents coses: el nom, hobby, el destinatari de la passada, el número de peu,... així, l’únic que van aconseguir va ser atabalar-se amb tanta informació i rebent tantes pilotes de cop. Text: Adrià Ionescu, 3r ESO B
SATANÀS NO TÉ NAS El dia 20 de desembre l’alumnat de 2n d’ESO representem una obra teatral de caire nadalenc anomenada Satanàs no té nas. Es tracta d'un projecte treballat en les matèries de música, l’optativa de dibuix artístic i amb el suport de les àrees de llengua. El text teatral és de Lluís Solé i Perich. Està inspirat en l'obra dels Pastorets, molt coneguda a casa nostra i que es representa sobretot durant l’època de Nadal. Els protagonistes són tres dimonis, en Satanàs, en Banyeta i en Pere Botero, i dos pastorets, en Llonguet i en Crostó. També hi ha d’altres actors secundaris com són els romans, altres pastorets/es, dimonis… Juntament amb els actors, els alumnes de les quatre classes de 2n d'ESO realitzarem coreografies diverses basades en el treball rítmic. De l'atrezzo se'n encarreguen els alumnes de dibuix artístic, també el vestuari ha estat proposat per ells. També comptarem,en la part instrumental, amb uns quants músics de l'ACUDAM de Mollerussa i altres alumnes que estudien a l'escola de música, els quals acompanyaran l'obra amb fragments de les nadales tradicionals com: “Les dotze van tocant”, “El dimoni escuat”, o la de “Fum fum fum”. A la representació hi són convidats alguns cursos de l’institut i, a més, és oberta al públic. El dia 18 de desembre es va fer un assaig general per la tarda al Teatre de l'Amistat. L'entrada a la representació és lliure i es recollirà una donació voluntària i solidària per l'Associació "Lleida pels refugiats". L’objectiu d’aquest projecte és fomentar el treball en equip i, al mateix temps, passar-ho bé . Esperem guardar-ne un bon record! Text: Ariadna Mestres, 2n ESO A Web del projecte: cmestre2.wixsite.com/femteatre
Novembre científic Del 15 al 21 de novembre el Departament de Ciències va organitzar una sèrie d’activitats científiques emmarcades dins de la 24a Setmana de la Ciència. Per tal de donar a conèixer els tallers que s’impartirien, el Departament va organitzar un concurs de cartells adreçat a l’alumnat de 4t d’ESO que cursa l’optativa d’informàtica. D’aquesta manera, l’alumnat posava en pràctica recursos digitals de la matèria i es feia una projecció dels seus treballs. El cartell guanyador i que va anunciar les activitats per l’institut va ser dissenyat pels alumnes: Miquel Pons, Brais Garcia i Xavi Ricart.
Aquest curs es va voler donar tot el protagonisme dels tallers a l’alumnat. D’aquesta manera, els més grans de la casa van ser els encarregats d’impartir les demostracions als més joves. L’alumnat de Química de 1r i 2n de Batxillerat van dedicar algunes sessions de classe a preparar les demostracions pràctiques i assajar la seva “posada en escena”. Es va treballar potenciant el treball col·laboratiu tant en la recerca com en la comunicació de les experiències. L’alumnat de 4t va aprofitar l’espectacle de “La màgia de les paraules” que havien preparat per a l’Erasmus+, per donar-lo a conèixer a l’alumnat del centre. Durant aquestes dies els alumnes de 2n i 3r van dedicar les hores desdoblades de Física i Química per “jugar” a Jocs de la Taula Periòdica que havien construït els alumnes de 3r de Física i Química del curs passat per commemorar l’any internacional de la Taula Periòdica.
Continuant amb aquesta dinàmica de jocs, l’alumnat que va voler, va poder escriure la seva “Paraula Periòdica”, utilitzant els símbols dels elements químics. L’alumnat també va tenir l’oportunitat de llegir textos científics preparats pel professorat del Departament, durant el Pla Lector d’aquests dies. Text: Departament de Ciències Experimentals
EXPERIMENTS Llums, colors, fums i molta màgia és el que hem pogut veure els alumnes de 1r d’ESO durant la Setmana de la Ciència. Aquest dimarts 19 de novembre, un grup d’alumnes de 1r de batxillerat han passat per totes les classes de 1r d’ESO a ensenyar-nos uns experiments que han preparat des de la matèria de química. Algunes de les nostres impressions: L’experiment que em va agradar més va ser el de “Les flames de colors”. Van ficar alcohol de cremar en un recipient de ceràmica i van encendre la flama. Llavors van demanar dos voluntaris perquè hi tiressin com una mena de sal, però en realitat eren àcids i allò feia que la flama canviés de color. Ens ho van mostrar amb el color taronja i el color verd, i va ser al·lucinant. A mi l’experiment que més m’ha agradat ha estat el de pasta de dents gegant. Han ficat peròxid d’hidrogen en un recipient i també Fairy, a continuació una mica de colorant i ho han barrejat. Finalment hi han tirat iodur de potassi i ha sortit com una espècie de pasta de dents gegant. Espectacular! Hologrames, un volcà en erupció, un arc de Sant Martí, el geni de l’ampolla... Tots els experiments m’han agradat molt, han estat molt variats i ens ho han explicat molt bé. Text i imatge: Alumnat de 1r ESO A
XERRADA DE BIOLOGIA El dilluns dia 18 de novembre, un exalumne de l'institut, Pol Garcia, ens va venir a fer una xerrada sobre l’ADN i els gens. Ens va explicar que ell està estudiant com l’ADN passa a ARN i com l’ARN passa a proteïnes. També ens va explicar algunes malalties genètiques com la síndrome de Down o la síndrome de Turner. També ens va parlar dels cromosomes, el x i x dels homes i el x i y de les dones. Ens va explicar que hi ha dones amb cromosomes x i y que no es consideren ni homes ni dones. Llavors no tenen la regla i no poden tenir fills a partir de relacions sexuals i el que han de fer és fecundació artificial. Text: Ainoa Leon i Jana March, 4t ESO
TALLER DE LA MÀGIA DE HARRY POTTER El dimarts dia 19 de novembre, els alumnes de 2n d’ESO vam anar al taller de la màgia de Harry Potter realitzat pels alumnes de 4t d’ESO. Ens van ensenyar i explicar cinc experiments. Un era que feien sortir fum d’unes ampolles de vidre. Un altre es tractava de fer desaparèixer les paraules dolentes, les quals apuntàvem en un tros de porexpan que després desfèiem. A continuació, vam apuntar en un quadern més paraules dolentes i després les esborràvem amb un líquid. També en un quadern, només s’hi escrivien paraules boniques i finalment, ens van ensenyar com feien foc i, a més a més, com anava canviant de color a mesura que s’anaven afegint unes sals. Ens pensàvem que el taller anava de màgia però era de ciència, perquè darrere la màgia s’hi amaga la ciència, és a dir, totes les coses i experiments tenen una explicació al darrere. Text: Mar Serrano, 2n ESO Imatges: M.José Santiago i Montse Solé
Experiments de la Setmana de la ciència a 3r d’ESO El passat dia 21 de novembre, amb motiu de la celebració de la Setmana de la Ciència, els alumnes de 2n de batxillerat que cursen Química,van visitar les aules de 3er ESO, per realitzar demostracions de diversos experiments. Amb el suport d’una presentació digital, el material de laboratori necessari i el seu coneixement científic, ens van explicar diferents experiments presentats com “Vols veure la teva veu?”, “ Jardins Químics”, “ Hidrogen per fer funcionar cotxes” i “ Fer una pila amb patates” !!!!!!! Activitats interessants, entretingudes i els alumnes ho van fer molt bé!!! Un altre curs serem nosaltres els que hi participarem fent tallers als altres alumnes... Text: Abril Segura, 3r ESOC
Col·laborem amb la recollida de joguines de la Creu roja
Els delegats han estat els responsables de recollir l’aportació voluntària dels alumnes per poder aportar una joguina nova per classe.
Noa Oliva, 4t ESO
Paula Ruiz, 4t ESO
UNA HISTÒRIA POC EXPLICADA “La millor manera de predir el futur és inventant-lo” Peter Druke.
La història de la humanitat és una història de pobresa. Des dels primers assentaments humans, fins a fa ben poc, la riquesa que generava cada persona en guanyar-se la vida era de poc més de 450$/any, actualitzats a preus d’avui dia. Invents emblemàtics com l’escriptura, la roda, el diner, el coure, el bronze o el ferro, mai van millorar el nivell de vida de la societat. En 10.000 anys d’història, el P.N.B. per càpita actualitzat, va romandre en menys d’ 1,5 $/diaris. En aquell context històric, es van veure néixer estats, imperis, dinasties i religions però, per la immensa majoria de la gent, totes aquestes institucions, mai van fer millorar la seva esperança de vida, malnutrició, mortalitat infantil o pobresa en què vivien. Fa poc més de 200 anys, la humanitat va donar un pas endavant en dissenyar un conjunt d’innovacions socials que van propiciar els sistemes econòmics moderns i les seves corresponents revolucions industrials. En les tres que portem consolidades, la creació mitjana de riquesa que genera cada persona del planeta ha augmentat un 2.000%, i tot i que és qüestionable si la seva distribució és o no la més encertada, no hi ha situació pitjor que la pobresa més absoluta per a gairebé tothom.
Una revolució industrial és un profund canvi econòmic i social caracteritzat per substituir mà d’obra per tecnologia, en els negocis tradicionals. Aquesta tecnologia implementada, crea nous negocis que possibiliten el trasllat de tota aquesta mà d’obra destruïda abans. El resultat de tot plegat sempre ha estat un augment considerable de riquesa i benestar per la societat que l’ha implementat.
Entrem en allò que alguns acadèmics han anomenat, la mare de totes les revolucions industrials: la revolució digital. Aquesta nova era 4.0., es caracteritza per fusionar la totalitat dels sectors productius tradicionals amb els tecnològics, formant innovadores formes organitzatives. Amazon, Uber, Air Bnb o Tesla, pertanyen a negocis de tota la vida amb un component tecnològic molt intensiu. El resultat que es preveu és una transformació molt profunda del sistema productiu amb canvis socials d’igual intensitat.
He tingut la sort d’haver viscut l’anomenada revolució informàtica. Recordo la fascinació de substituir aquelles voluminoses màquines d’escriure, caixes registradores i facturadores d’oficina, per les petites Casio i els moderns Macintosh 128K.Amb els anys però, som molts els que hem tingut la sensació que Apple, Microsof, I.B.M., Nokia, Samsung, i moltes altres,van dissenyar, fa temps, el futur que avui estem vivint. No ens hauria d’estranyar doncs que, el model de vida que viurà la propera generació estigui ja escrit en els portfolios de les noves organitzacions que avui es dibuixen. Text: Marc Sió Economia/Emprenedoria
Desitgem un feliรง 2020 a tota la comunitat educativa!