Serranova 2.0, número 23, abril 2021 by Institut La Serra

Serranova 2.0. Revista digital de l’Institut La Serra de Mollerussa, número 23, abril de 2021.  Podeu consultar tots els números publicats a https://issuu.com/institutlaserra  Pàgina web de l’institut: https://agora.xtec.cat/ieslaserra/  Twitter: @InsLaSerra

Portada: Pau Sabaté, 3r ESO A. Revisió lingüística: Josep Camps. Coordinació: Anton Not. Agraïm la col·laboració de tothom qui ha fet possible aquest vint-i-tresè número de la revista de La Serra.

El material que hem extret de la xarxa estava etiquetat per “a la reutilització no comercial”. Publiquem aquesta revista amb una llicència Creative Commons: Reconeixement- NoComercial-CompartirIgual. No es permet l’ús comercial d’aquesta publicació ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s’hauria de fer amb una llicència igual que la que regula l’obra original.

Presentació Hem endarrerit un parell de setmanes, respecte a la data habitual en cursos anteriors, la publicació del segon número de Serranova 2.0 del curs 2020-2021 perquè d’aquesta manera l’hem fet coincidir amb el començament de la setmana que culminarà amb la celebració de la jornada de Sant Jordi a l’insitut. Tot i les restriccions que hem de respectar a causa de la situació sanitària amb què ens trobem convivint, l’equip responsable d’organitzar un dels moments més significatius de cada curs a La Serra- encapçalat pels professors Josep Camps i Cristina Mestre- fa dies que treballa de valent perquè puguem gaudir d’una cerimònia de lliurament de premis literaris segura, tal i com requereixen les circumstàncies d’enguany, i plena de música i literatura, com sempre. Durant la setmana, anirem distribuint el volum que recull els textos guardonats en l’edició dels premis literaris de Sant Jordi del curs 2019-2020. Aprofiteu aquesta setmana en què els llibres i la lectura tenen més protagonisme que en cap altre moment de l’any per llegir-lo i per llegir aquest nou número de la revista de l’institut La Serra que, un cop més, i en van 23, com la data de la celebració de Sant Jordi, hem sabut construir amb la participació de tots.

Índex La vida a l’institut La Serra. Intercanvis, projectes, activitats  Max Turull: consells per elaborar un bon Treball de recerca, per Miquel Pons  Dia internacional de la no violència i la pau o Activitats DENIP a tot el centre, per Alícia Tudela i diversos alumnes de diversos nivells o Activitats a 4t d’ESO, per Teresa Pallàs, Modest Ulier i alumnat de 4t d’ESO  Xerrada CAPgira, per Ona Verdés  Una experiència a la universitat, per Gemma Garrofé  Tú a Boston y yo a California. Els nostres companys americans, per Xavi Piñol i alumnat de 2n d’ESO  Cultural Lessons, per alumnes de diversos nivells  Treballem la Unió Europea, per Isaac Amorós i Júlia Solé  11 de febrer, dia internacional de la dona i la nena a la ciència, o Resum d’activitats, per Montse Boldú i Victo Cuenca o Xerrada d’Helena Vallés, per Montse Solé i alumnat de 4t d’ESO A o Dones científiques, per Montse Solé i alumnat de 3r ESO B  Envolta’t de salut i no de fum, per Jana Hospital

 Estudiar a l’Institut Obert de Catalunya,per Judit Camarasa i Maria Fabregat  Entrevista a Josep Gelonch, per Miríam Linares i Ares Pelegrí  Per estimar-te, m’estimo, per Berta Mas  Taller Prestative, per Biel Gras i Toni Mayoral  8 de març: dia de la dona o Història del dia de la dona, per Laura Cantó i Marta Cerrada o Activitats 8 de març a 1r de Batxillerat, per Aina Pujol o La Journée Internationale des femmes, par éléves 2 Batx  L’art d’Ivan Malé, per Mar Palacín  Si no tinguéssim miralls. L’obra poètica de Josep Vallverdú. Entrevista a Toni Moreno, per Ares Pérez i Clàudia Sánchez  La prova Cangur, per Josep Cuenca  20 mars. Journée de la Francophonie, per Núria González i alumnat de FLE.  Think Green!!!, by 4th ESO D students  Recordo...Quiet, de Màrius Serra, per Josep Camps, Marta Font i alumnat de 1r de Batxillerat  Cloenda projecte Erasmus +, per alumnat 1r Batx B FLE  Mega cursa d’orientació a 4t d’ESO, per Carlota Marqués i Abril Riveras  Comencem el Projecte hort.  La Serra Ràdio, un projecte en construcció.

Idees, opinions, propostes  Divulgació econòmica: La vall de Santa Clara, per Marc Sió  Plantada d’arbres a la zona de la casella de Torregrossa, per Aleix Meda  La importància de menjar sa, per Joan Arqués  El mejor episodio de la historia es de anime, por Ariadna Mestres  Jojo’s Bizarre Adventure, per Roger Torres  After, per Marta Castellana i Mar Serrano  DaniDev, por Marc Nieto  Aleshores no en quedà cap, crítica al llibre d’Agatha Christie, per Marta Novell  Lopes, el rapero gallego, por Gilbert Porta  MasterChef Junior, per Marta Rodríguez  Monuments lleidatans, per Èric Páez  Entrevista de Jordi Évole a Pau Donés, per Abril Marimon  Marca personal: què és i per què has de cuidar-la, per Pau Sabaté  Sopa de lletres, per Àlex Creus

La vida a l’institut La Serra. Intercanvis, projectes, activitats

MAX TURULL: CONSELLS PER ELABORAR UN BON TdR El 27 de gener l'alumnat que està estudiant primer de batxillerat va assistir a una xerrada telemàtica amb un professor d'universitat, Max Turull. Aquesta xerrada va tractar un tema molt important perquè forma part dels continguts que s’han de treballar durant els dos cursos de batxillerat. El Treball de recerca, també anomenat TDR, és un treball que tot l'alumnat que cursa primer de Batxillerat a TOTS els instituts de Catalunya ha de realitzar obligatòriament per a poder obtenir el títol de batxillerat. Aquest treball es realitza a les hores no lectives i és recomanable dedicar-hi temps entre els mesos de juny i setembre. A més, la temàtica és lliure. Una cosa molt important és la nota, aquest treball compta el 10% de la nota TOTAL de batxillerat.

El professor d'universitat Max Turull ens va donar uns apunts per realitzar el TdR de manera concreta. Aquestes pautes són molt fàcils de realitzar i si les seguim a mesura que anem desenvolupament el treball ens quedarà ben estructurat i amb una organització òptima per obtenir la màxima nota. Com ell va esmentar, començar un treball ben estructurat ens portarà a una gran facilitat a l'hora de muntar-ho tot. Text: Miquel Pons González, 1r Batxillerat C

DENIP 2021_30 de gener_ a l’Institut La Serra. El passat dia 30 de gener es va celebrar el Dia Escolar de la No-Violència i la Pau. Per aquest motiu, des del servei de Mediació del centre, es va preparar una sèrie d’activitats per a ser realitzades durant la setmana del 25 al 29 de gener. Aquest any, des de la Coordinadora d’ONGD i altres moviments Solidaris de Lleida, se’ns va proposar abordar la temàtica següent: El comerç internacional d’armes i les seves nefastes conseqüències per a la pau i la seguretat mundials però també per al medi ambient i per a la vida en general. Una de les activitats centrals i que va ser realitzada per tots els nivells de l’ESO fou visionar la pel·lícula La tumba de las luciérnagas de Isao Takahata (1988, Japó), una de les millors pel·lícules d’animació de tots els temps, basada en la història real de dos germans supervivents dels bombardejos al Japó durant la II Guerra Mundial. Per afavorir el desenvolupament de l’activitat es va facilitar al professorat material sobre la pel·lícula i un guió orientatiu amb preguntes per al posterior debat i reflexió. Aquesta activitat es va poder dur a terme gràcies a la implicació dels coordinadors/es de nivell, tutors/es de grup així com professors/es de diferents matèries com Cultura i Valors i altres. A més, des de les coordinacions dels diferents nivells de l’ESO es va animar que els diferents grups fessin algun treball creatiu més específic en el qual quedessin reflectits els valors del DENIP. Per tal d’aprofundir i reflexionar sobre el tema, també es va facilitar documentació relativa als següents temes: 1. El Dia Escolar de la No-Violència i la Pau i l’abordatge d’aquest any. 2. L’article «Comerç d’armes: un negoci mortal». 3. Informacions referents a l’escàndol de la despesa militar espanyola. 4. Cinc arguments pel desarmament. Els i les alumnes del SIEI del centre van col·laborar directament amb l’elaboració dels cartells anunciant la celebració del DENIP. A continuació es mostren durant alguns dels treballs realitzats en motiu del DENIP. Moltes gràcies a tots i a totes per la vostra col·laboració!! Text i imatges: Alícia Tudela, Servei de Mediació.

Dia escolar de la no violència i la pau a 4t d’ESO A 4t d’ESO, per commemorar el Dia Escolar de la Noviolència i la Pau (30 de gener) vam visualitzar la pel·lícula La tumba de las luciérnagas. Des del Departament de llengües es van dur a terme propostes d’activitats de creació i reflexió i n’han sortit produccions que esperem que us puguin agradar. Aquí en trobareu algunes mostres. Gaudiu-ne!

La tumba de las luciérnagas “Una película que no te hará dudar de que el cine de animación también puede contar historias serias y profundas”. por: Valeria Ruiz IsaoTa kahata, el director japonés, se centra en el género bélico y el drama en esta producción de animación. Fue estrenada en 1988 aunque llegó a España el 23 de noviembre del 2003. Basada en la historia de Akiyuki Nosaka. Nos situamos en la segunda guerra mundial, la ciudad de Kome es atacada, allí viven Seita y su hermana Setsuko junto a su madre. Durante un bombardeo los hermanos no logran llegar a tiempo al refugio donde su madre los espera; posteriormente, cuando van en busca de ella, su vida cambia radicalmente y se tienen que enfrentar a las dificultades del mundo en el que viven. La trama nos muestra la evolución de los sentimientos y la salud de los personajes, la banda sonora de Michio Mamiyalogra funciona a la perfección para meternos en ella. La sensación que transmite esta película es agridulce y desoladora, ya que ves como una comunidad de gente que no entiende los motivos de las matanzas de su ciudad solamente trata de sobrevivir su vida diaria. También nos damos cuenta de lo increíble que es el amor fraternal, la historia de estos dos hermanos es emocionante, son dos niños intentando sobrevivir en un mundo de adultos, ya que pese el mundo cruel que los rodea encuentran pequeños momentos de felicidad. No te hará dudar de que el cine de animación también puede contar historias serias y profundas, esta producción lo demuestra; donde no se nos permite soñar, sino abrir los ojos para ver la realidad.

Estendard per la Pau No vull el meu país en guerra, sinó que la pau l’envolti. Que la gent sigui conscient, de respectar el nostre somni. No vull un país en guerra, sinó que l’harmonia perduri. No té cap ni peus la lluita, entre homes i dones d’una mateixa terra. Només porta misèria, malalties, i sobretot ODI i rancúnia. Els acords entre països, portarà serenitat i quietud. No vull el meu país en guerra, sinó que la pau l’envolti. Que la gent sigui conscient, de respectar el nostre somni. No vull un país en guerra, sinó que l’harmonia perduri. Companys, per evitar la tragèdia, hem de mantenir la calma. Aferrats al nostre mar tranquil, que serà el nostre estendard de Pau. No vull el meu país en guerra, sinó que la PAU l’envolti. Que la gent sigui conscient, de respectar el nostre somni. No vull un país en guerra, sinó que l’harmonia perduri. Andreu Puig-gròs

Ens afonem Et veus força bé des d’aquí, però no estàs realment bé. Per què actuem com si no hagués passat mai? El que passa mentre estem presents, el que passa quan no en som conscients, el que passa contínuament. Mai aprendrem. Trepitjant la mateixa pedra... ens afonem. I cegats per la vida, hem anat rient imprudentment. Hem de marxar, Aquí no estàs bé. Només cal que deixis de plorar, tot anirà bé. Ara ja no em veuràs plorar, simplement, no hi ha temps per escapar.

Alba Corbella

SOLDADO DE GUERRA

LAS LUCIÉRNAGAS

No hay tregua, En el mar, en las olas de arena Que arrojan al habla los pedazos de una historia Que yace ya olvidada.

Sola, con mi hermano me

No hay tregua Jamás en la mente, en el pensar de supervivientes, Que nace entre escombros Y se ahoga entre mares de silencios permanentes. No hay tregua, Nunca en la vida, en los recuerdos olvidados Que se esconden entre ruinas Y voces de un Dios que habla de pecados

encontraba, cuando una guerra cruel e interminable en mi hogar acechaba. Mortífera, sangrienta e implacable.

Me sentía débil, mis manos temblaban. Los huesos no respondían a mis deseos de escapar.

Hambrienta, de alimento y de paz. Sedienta, de agua y calma. Como una estrella fugaz, mi vida se escapaba.

Mi única esperanza

No la habrá tampoco en mis palabras Pues si he de morir, Como hombres mueren en la guerra, Moriré en pie alzando su bandera... Laia Pont

eran las luminosas luciérnagas; pero, poco a poco, el temor las mataba. Como a mí, al final… encontré la calma.

Laia Prats

In memoriam C. A. I.(*2-8-2001 †10-2-2021) Com espelma que s’apaga, Així ha passat en el teu cos Després d’anys de llarga lluita, Davant d’aquest mal tan atroç. No has sucumbit en la batalla, No et sentis perdedor, Sinó que has demostrat ser invencible Davant de la malaltia i el dolor, resistint en la gran prova Que la vida t’ha sotmès, Donant-nos una lliçó de valentia i de coratge, Davant d’aquest viure incert. Adrià Ionescu

Laia Domènech NarekGevorgyan Guillem Giménez Xavier Gras Ot Grau Guillem Sans Claudia Serrano FromUnplash.com Freehigh-resolutionphotos for everyone

Sol i t u d Si dónes un pas enrere et quedaràs sol... Que trista és la solitud quan no l’has buscat. T’enfonsa com el sol a un glaçó... Si no tens a ningú.

Cada dia, al meu llit, S’apropa i s’enganxa a mi, i... Jo no la vull pas. Ella m’ha buscat i em vol recordar... Que algú m’ha abandonat.

Veuràs com de bé m’ho passaré, Veuràs com tornaré a riure, Veuràs com m’escaparé, I ja mai més et deixaré acostar. Rebeca Amaritei

Amb un somriure

Amb un somriure, Comença la Pau.

No la cerqueu fora, Mai amb força,

Busqueu on busqueu. No trobareu pas el camí

Doncs Ella és el seu camí, Que neix i es forja a dins de cadascú.

Abril Vigatà i Adrià Salat

Sí a la Pau Sí a la Pau, No a la violència, Pel bé de la supervivència. S’han de donar diners, Per superar la fam als carrers. Igualtat i llibertat, Sense fer la guerra. Hem de madurar, I canviar el nostre futur. Pol Miró LA PAU La pau és allò que necessitem arreu el món. Allò tan important, allò que tant ens falta per acabar amb les diferències que ens separen. Seria el millor regal, sense necessitat d'encabir-lo en una capsa. Frenar les guerres, eliminar la pobresa, és el que necessitem. La fam també ens fereix, La pau és allò que de veritat demana la gent, no a polítics corruptes que diuen sempre el mateix. La pau no es defineix ni amb tinta ni amb paper, la pau neix del cor i comença amb un somriure. Lluitem per tenir tots els mateixos drets, i acabar amb justícia les diferències que ens separen. Pablo Morer

LA PAU La pau és tot aquell satisfer, és tota aquella plenitud, és allò que et fa voler viure amb plena gratitud. Adrià Juan

P A L O M A

oblacions assolades,

rbres caiguts,

làgrimes en pena,

bscura realitat,

esos en guerra...

rribarem a veure la llum?

Sharon Pinillos

Davinia Garcia

Pel cel es veuen les puntes Sobre el terra roden tancs Pel cel es veuen les puntes

comprats només per destruir,

dels avions bombarders,

alguns moren i alguns viuen

plens d’artefactes que exploten

perquè uns es volen enriquir.

amenaçant als dels carrers. Sense guerres ni violència A l’horitzó es veuen tropes

molta cosa canviaria,

preparades per lluitar,

no hi hauria tants problemes

contra gent que res hi pinta

i el sofriment acabaria.

i els que allí no hi són. Pau Naim

Carta de una madre en tiempos de guerra Ha llegado mi hora. Estoy orgullosa de mis hijos. Van a salir de esta, de la guerra, van a cuidarse, lo sé. Y yo desde el cielo, también. Me voy, sé que te dejo en buenas manos. Mi pequeña, lo siento porque no puedo estar, en esta, en la guerra. De dos en dos los hijos se han ido, de cien en cien las madres han llorado, de mil en mil los hombres han caído. y hechas polvo sus vidas han quedado, la guerra. Mi príncipe, mi hombre mayor, cuida de ella lo que yo ya no puedo. Lo que padre, no puede tampoco. ¡Eres valiente hijo! ¡Cuida de ella! Las luciérnagas te darán la luz, los ríos, la paz, las estrellas, esperanza, y nuestra pequeña, la vida. De dos en dos los hijos se han ido, de cien en cien las madres han llorado, de mil en mil los hombres han caído. y hechas polvo sus vidas han quedado, la guerra.

Núria Sanfeliu

XERRADA CAPgira El dimarts 2 de febrer, els alumnes de 3r A vam dur a terme l’activitat dinàmica i de formació “CAP-GIRA, matèries de primera x productes excepcionals”. Aquesta xerrada estava dirigida pel biòleg i ambientòleg Anton Aymemí.

En primer lloc, ens va admetre que en algunes ocasions, fins i tot per a ell, parlar sobre reciclatge és avorrit, ja que sempre s’explica el mateix, però que en aquest projecte experimentaríem aquest tema des d’un punt de vista completament diferent. Aymemí va iniciar la xerrada preguntant-nos algunes qüestions globals, com per exemple, quants anys pensàvem que tenia la Terra i quanta gent hi viu actualment. Seguidament, ens va comentar si crèiem que la humanitat podria destruir el nostre planeta. Ell ens va explicar que això no és possible, ja que la Terra sempre seguirà girant, però de nosaltres en depèn l’estat en el qual es trobi.

A continuació ens va plantejar dues qüestions: “quins problemes pateix el nostre planeta i quins us amoïnen?” Algunes respostes van ser el canvi climàtic i la quantitat de plàstics que hi ha als oceans. Després ens va explicar una mica la història del primer i segon document anomenat “Avís a la humanitat” i ens va relatar qui els va formar i quin era el seu objectiu. Tot seguit, ens va comentar que el 90% de la roba acaba enterrada. Després, ens va ensenyar una imatge d’una marca de texans anomenada MUD Jeans. Ens va explicar que les peces de roba d’aquesta firma són de lloguer. És a dir, els pots tornar en qualsevol moment i la quantitat de diners pagada és reemborsada, duent a terme aquesta acció aconsegueixen que la roba tingui una “segona vida”. Segons el meu parer, a partir d’aquest moment, la xerrada es va convertir molt més dinàmica i divertida. Primer, vam realitzar un joc que consistia a endevinar de quin material estava fet el producte que ens projectava. A continuació, va treure d’una maleta deu objectes que tenien una composició poc habitual. Llavors ens va fer relacionar aquests elements amb deu residus i després ens va explicar la història de cada un d’ells més detalladament. La xerrada va acabar quan ens va donar unes palletes, que no eren de plàstic, ja que aquest material contamina molt, sinó que eren comestibles i cada una tenia un gust diferent. El propòsit d’aquesta visita era actualitzar la didàctica dels residus i el reciclatge des dels principis de l’economia circular, les noves tendències de producció i consum, i la innovació. Text: Ona Verdés, 3r ESO A

Una experiència a la universitat El passat dijous 4 de febrer ens va venir a visitar el Pol Garcia, exalumne de l’institut La Serra que, actualment està cursant l’últim curs del doble grau de Biotecnologia i Bioquímica i Biologia Molecular a la universitat Rovira i Virgili de Tarragona. La xerrada es va dividir en dues parts. La primera va estar enfocada en l’etapa universitària i la selectivitat, raons per la tria de la carrera, les classes, la relació amb el claustre de professors de la mateixa universitat, etc. A més, ens va explicar una petita part del seu Erasmus de sis mesos a Suècia. Sobre aquest país, ens va explicar la metodologia i les assignatures cursades, una mica diferents. Però, a causa del coronavirus no va poder gaudir de tota l’experiència al complert ja que va estar diversos dies sense anar a classe. A la segona part de la xerrada ens va explicar com es realitzava la prova RTPCR per detectar SARS-CoV-2, conegut popularment com coronavirus. Cal afegir també que ens va dir que amb el grup de recerca de la universitat estaven investigant una proteïna d’aquest mateix virus.

Text: Gemma Garrofé, 2n Batxillerat A Imatge: Maria José Santiago

“Tú a Boston y yo a California”. Els nostres companys americans.

Els alumnes de 2n A i 2n C d’ESO han realitzat un projecte d’intercanvi de diàlegs i d’experiències amb estudiants de dos instituts dels Estats Units.

Ubicació dels dos instituts als Estats Units

Durant el segon trimestre, els alumnes de 2n d’ESO A hem començat a parlar amb estudiants de l’institut Duxbury Middle School de Massachusetts. Cada cert temps ens intercanviem vídeos en què parlem sobre temes diversos com l’esport, les tendències de roba o la nostra vida familiar. A vegades els enviem vídeos en anglès, per millorar el nostre nivell de la llengua, i a vegades en castellà perquè ells millorin la seva pronunciació de la llengua castellana i ells ho fan de la mateixa manera. Els alumnes de 2n C ens hem comunicat amb els alumnes d’un institut de Califòrnia, Casa Gran High School. És una escola secundària pública a Petaluma, una població dels Estats Units a l'estat de Califòrnia A continuació podem llegir algun dels testimonis d’aquestes experiències amb els tres idiomes: català, castellà i anglès. Institut de Duxbury

(Text: Arnau Balcells, 2n ESO A)

Jo soc la Zoe. L’estudiant amb qui he intercanviat converses durant aquests dies ha sigut en Kai. En els vídeos hem seguit unes instruccions que ens han donat els professors. Ell va començar amb una presentació en castellà, l’idioma que està interessat a aprendre i jo li vaig enviar una resposta en anglès. I així vam continuar parlant fins que vam conèixer una mica més sobre nosaltres i sobre els nostres instituts. M’ha agradat poder parlar amb una altra persona que no és del nostre país, ha estat molt interessat. (Zoe Sangrà, 2n ESO C) Em dic Arnau Gou i soc alumne de 2n C. Aquest any hem fet un projecte que es tractava d’intercanvi de vídeos amb uns companys de Petaluma a Califòrnia. A mi, em va tocar un noi que es deia Antonio. Vam fer 3 vídeos. El primer va ser de presentació; en el segon havíem de d’explicar una mica el nostre institut i en l’últim havíem de presentar dos amics, un en castellà i l’altre en anglès. Em va agradar molt parlar amb l’Antonio. (Arnau Gou, 2n ESO C)

My name is Berta Miquel, I would like to talk about my experience with the Americans. My partner is Nadia Semyrog. She is very nice and she likes to play volleyball. In my opinion I really like to talk with her. (Berta Miquel, 2n ESO A)

Hi, we are Nona and Abril. Our partner is Carlson from Massachusetts. She is so nice and cute. She doesn’t like playing soccer and she loves watching sunsets like us. (Nona Gomez/Abril Capell, 2n ESO A)

My name is Anna Bonjorn and I’m 14 years old. In English and Spanish classes, we talk with American people from Duxbury, Massachusetts, by videos. In my case, I talk with Zoe. She is 14 years old like me and she is nice and cheerful. Every month, we have a topic such as: family life, typical dishes of Catalonia or sports. I think that it’s very positive to know about the traditions and different cultures. I really like to do this! (Anna Bonjorn, 2n ESO A) Soc el Jan Tribó de 2n C i amb el nostre professor d’anglès i la professora de Llengua castellana estem fent un projecte amb uns estudiants americans de Califòrnia per conèixer els seus costums. Per exemple, com és el seu institut, què els agrada, com son els seus amics, etc. En aquest projecte m’ho passo molt bé. (Jan Tribó, 2n ESO C) Hola, soy Laia y mi compañera de Duxbury se llama Helena Penn y tiene 13 años. Tiene dos hermanos y una hermana. A veces compra en Lululemon para comprar algunas cosas para patinaje artístico o en centros comerciales porque hay muchas tiendas. Ella no es una gran fanática del fútbol. Le encanta patinar y practica patinaje en una pista de hielo cubierta. (Laia Novell 2A)

Aquests dies he estat en contacte amb la Kyla, una noia de 16 anys de Petaluma, Califòrnia. Hem estat compartint diferents vídeos: la nostra presentació (on vivim, quants anys tenim, què ens agrada...), la nostra escola (assignatures, l’horari, material escolar...) i els amics (com es diuen, com son, que els hi agrada...). Tant ells com nosaltres hem parlat en castellà i en anglès. M’ha agradat poder compartir aquesta experiència amb alumnes d’un altre país. (Irene Silvestre, 2n ESO C) My partner is Gavin and he is 14 years old, he plays hockey and he was a good partner because he answered all the questions and he asked me correctly in Spanish and also in English. (Cesc Bellet, 2n ESO A)

Hi, My name is Joel and my partner from America is Harrison. He likes videogames and he plays basketball .His favourite team is Boston Celtics. In my opinion, talking with the Americans students is good because we can practice our speaking and listening skills. (Joel Solé 2n A) Hi! My name is Mònica and my parent is Ava. She studies in Duxbury Middle School, in Massachusetts. She is 13 years old, she has got brown hair and blue eyes. She has got a sister and two dogs. She likes sports, she does basketball and she is very athletic. She loves skiing, sailing and rowing. She is very nice and I like talking with her. (Mònica Crespo 2A)

CULTURAL LESSONS: MODERN LANGUAGES DEPARTMENT. INS La Serra On the last 16th of February 2021 Institut la Serra students attended a videoconference by an American lady called Cristina. We had the opportunity to learn about different cultural issues referred to UK. This was a free activity thanks to Burlington publishers. Cristina started doing an activity called “A trip to London” for 3rd and 4th of ESO students. The topic of the activity for 1st and 2nd of ESO students was about UK culture. Andfinally, A levels students enjoyed a session about general literature in UK. We all took advantage of the session, we enjoyed it and we also learnt quite a lot during the morning. It was an activity which reinforced our listening skills. Let’s read about each session and answers the following quizz!!!!! Text: Aina Castelló, 2nd ESO B

1st & 2nd ESO BRITISH CULTURE QUIZZ

HOW MUCH DO YOU KNOW ABOUT BRITAIN? Read the following questions and choose the correct answer. Then check your answers and find out how much you know about Britain. 1) WHAT FOOD IS THERE IN A BRITISH BREAKFAST? a) friedonions 2)

c) potatoes

d) salad

b) scarf

c) hat

d) trousers

WHAT IS A KILT? a) skirt

b) eggs

WHAT COLOUR ARE THE DOUBLE DECKER BUSES? a) yellow

b) red

c) white

d) green

4) WHAT IS BIG BEN? a) a clock

b) a bell

c) a tower

d) the Parliament

5) WHICH ANIMAL CAN YOU FIND ON THE WALES’ FLAG? a) a bear

b) an eagle

c) a dragon

6) WHICH IS THE MOST FAMOUS SPORT IN THE BRITISH ISLES? a) basket b) soccer c) rugby 7)

WHO IS THE QUEEN ELISABETH? a) the queen of the UK c) the queen of Spain

b) the queen of USA d) the queen of Portugal

b) yellow, blue, red d) red, green, white

WHAT IS THE TYPICAL FOOD IN ENGLAND? a) shepherd’spie

10)

d) hockey

WHAT COLOUR IS THE FLAG OF ENGLAND? a) blue, red, white c) brown, yellow, green

d) a lion

b) burger

c) fishand chips

d) paella

WHICH COUNTRIES ARE THERE IN THE U.K? a) NorthernIreland, Wales, London, Scotland c) Scotland, Las Vegas, New York, Rumania

b) Wales, California, Spain , Japan d) NorthernIreland, Wales, Scotland, England.

ANSWERS: 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10.

There are eggs in a typical British breakfast. (b) A kilt is the traditional skirt men use in Scotland. (a) The double decker buses are red. (b) Big Ben is the bell and its name comes from its creator. (b) There is a dragon on the Wales’ flag. (c) The most famous sport in the British Isles is soccer. (b) The queen Elisabeth is the queen of the UK. (a) The colours of the flag of England are red and White. (d) The typical food in Engand is Fish and chips. (c) The countries in U.K are Northern Ireland, Wales, Scotland and England (d)

MYSCORE : . 1-4: OH! You need to check the cultural aspects again... . 5-7: OK! You know some facts about the country, but check those you don’t have so clear. . 8-10: GREAT!You know a lot of things about Great Britan so you are ready to travel to the country!!!

A TRIP TO LONDON. 3rd& 4th ESO 3rd and 4th ESO students had an extra activity in English. The Publisher of our book, Burlington, offered us the opportunity to attend a video conference with the topic “A trip to London”. We were introduced to many aspects of the city of London: famous sights, typical food, the currency and a little bit of history. We learnt some basic vocabulary that we would need if we went to London. For example, if you want to say "bitllet" you say "note" but if you need to say "moneda", you have to say "coin”. They even made us count money to associate the currency with its value. During the conference, we also did other activities like guessing the name of different singers when we just heard a second of one of their songs or we learn about the names the typical objects that Sherlock Holmes used to investigate the crimes in London as well as answering questions about typical places with quizzes. All of this was done online and in an entertaining way. We would have preferred to enjoy a real trip to London but, unfortunately, it is impossible for the teachers to organize a trip there, as it was usual in other years, because of the Covid situation. However, we would like to say thank you to the people of Burlington for having a bit of London inside the classrooms. It was definitely a great way to practice our listening skills and at the same time we learnt about the city. Text: Júlia Solé, 3rd ESO A and Carlos Culebras, 4th ESO B

CRÒNICA “CULTURAL LESSON” El passat dimarts 16 de febrer vàrem fer una Cultural Lesson en anglès per aprendre més sobre els països anglosaxons; exactament ens vam centrar en Londres. La classe ens la va fer una noia que es deia Cristina i era resident d'allí. Ens va fer una presentació explicant-nos diferents aspectes sobre aquesta ciutat; per exemple, paraules de coses que hi ha a Londres, com ''double decker'', autobús de dues plantes, ''the tube'', una manera de dir metro, etc. A mesura que ens anava explicant les diferents diapositives, ens feia preguntes del que havia dit o mirar d'endevinar una cançó d'una cantant anglesa, reconeixent la seva veu, com per exemple l’Adele. També ens va ensenyar els diferents monuments i fets rellevants en general, la història de Sherlock Holmes i les diferents pel·lícules que s'han fet, el museu en honor al personatge, el carrer on vivia, etc. La meva opinió és que està bé que ens facin aquestes xerrades per aprendre com es troba d’arrelat l'anglès. I, a més, d'aquesta manera més dinàmica i no tant pesada amb llibres i exercicis a fer. Text: Victo Cuenca, 3r ESO A

GENERAL LITERATURE IN UK .A Levels All the batxillerat students joined a zoom call organized by the Modern Languages Department and Burlington publishers. In this call, a woman from New York named Christina talked about some famous English-speaking authors like J. K Rowling, William Shakespeare, Mark Twain among others. We learned about these authors’ most known novels. Before moving on to the next author, one lucky volunteer got to answer a question in a trivial quiz about the author. We learned a lot of interesting facts about them and their work. Text:Juliana Messeguer, 2nd Batxillerat A

Mural sobre la història, el desenvolupament i les institucions de la Unió Europea Durant el segon trimestre, a l’assignatura de Ciències Socials, per tal de treballar el tema 8, els alumnes de 3r ESO A i B hem realitzat un mural sobre la història, el desenvolupament i les institucions de la UE (Unió Europea). Aquest mural el vam realitzar durant unes quantes sessions a classe; tot i que abans de començar-lo a fer ens vam dividir en grups i cada un es va especialitzar en un apartat diferent per així poder-lo explicar breument a la resta de la classe. Llavors, respectant els mateixos grups, vam buscar imatges que representessin esdeveniments o llocs importants sobre la Unió Europea i durant les dues pròximes sessions entre tots vam fer el mural. Finalment vam fer un Kahoot sobre el nostre treball. Text i imatges: Isaac Amorós, Júlia Solé, 3r ESO A

DIA INTERNACIONAL DE LA DONA I LA NENA A LA CIÈNCIA Dijous 11 de febrer es va celebrar el Dia Internacional de les Dones i nenes científiques. Aquest dia va ser aprovat per l'Assemblea General de les Nacions Unides per tal d'aconseguir l'accés i la participació plena i equitativa en la ciència per a les dones i les nenes, per tal d’aconseguir la igualtat de gènere i l'apoderament d’elles. Aquest dia és un recordatori que les dones i les nenes tenen un paper fonamental en les comunitats de ciència i tecnologia i que la seva participació s'ha d'enfortir. Per això en algunes aules es van fer activitats. L’alumnat de batxillerat i la professora Montse Solé van fer un vídeo explicant el que havien aconseguit fer algunes científiques. L’alumnat de 3r ESO A en l’assignatura de Llengua castellana i literatura van fer uns textos sobre algunes dones científiques. A més a més, a l’assignatura de Física i química van haver de buscar més informació sobre elles. L’alumnat de 3r ESO B en l’assignatura de Cristal·lització també van fer una activitat. La professora els va demanar que diguessin noms de persones científics i es van adonar que van sortir més científics que científiques. Aleshores, cada alumne va triar una científica i es va documentar sobre ella. Quan van estar documentats van fer un pòster amb totes elles i el van penjar al rebedor de l’institut. A més a més, Helena Vallés, exalumna de La Serra, ens ha regalat aquest vídeo que han fet l’associació de YOUNG IT GIRLS. Per molts alumnes aquestes activitats ha estat molt interessant perquè han pogut conèixer moltes dones científiques que encara no coneixien i això els ha permès descobrir la vida d’altres científiques que no ho van tenir fàcil per poder aconseguir el que elles volien ser. N’és un exemple Ada Lovelace: Augusta Ada King, comtessa de Lovelace i coneguda habitualment com a Ada Lovelace, va ser una matemàtica, informàtica i

escriptora britànica, cèlebre sobretot pel seu treball sobre la calculadora d’ús general de Charles Babbage, l’anomenada màquina analítica. Va néixer fa 206 anys, el 10 de desembre de 1815, i està considerada la primera dona programadora de la història per la seva aportació a la màquina. Aquesta consistia en un computador modern d’ús general, que va representar un pas important en la història de la informàtica, i va ser ideada per Charles Babbage. Lovelace va escriure el primer algoritme pensat per a la màquina que el matemàtic havia dissenyat, però que no va arribar a construir. Ella es va encarregar de traduir a l’anglès el manual que detallava el funcionament de l’aparell. Per això es va considerar com a la primera programadora d’ordinadors. Un altre exemple n’és la Rosalind Franklin: Ella és la desconeguda descobridora de l'ADN. Ja de petita tenia clar que volia ser científica, tot i que el seu pare no hi estava d'acord. Després de molt insistir, va aconseguir estudiar Química, Física i Matemàtiques a la Universitat de Cambridge. La seva mà amb la cristal·lografia de raigs X, la va dur a obtenir la famosa fotografia 51 sobre l'estructura de l'ADN. Un descobriment que ha estat l'avanç més important de la biologia moderna. En el moment del seu descobriment, Franklin treballava com a investigadora associada en el laboratori John Randall al King College de Londres, on va coincidir amb Maurice Wilkins, interessat també en l'ADN. Wilkins, sense permís d’ella, va ensenyar la fotografia als biòlegs James Watson i Francis Crick. L'any 1962, la investigació i les dades obtingudes per ella, els va servir a tots tres per guanyar el Premi Nobel de Medicina sense cap reconeixement a Rosalind Franklin, que va morir l'any 1958, als 37 anys, sense saber la veritable magnitud de la seva contribució a la ciència de la vida.

Text i imatges: Montse Boldú i Victo Cuenca, 3r ESO A

Xerrada d’Helena Vallés a 4t ESO A El dia 11 de febrer i en motiu del Dia internacional de la dona i la nena a la ciència, l’alumnat de 4t d’ESO A va poder participar en una xerrada a càrrec de l’Helena Vallés, exalumna de l’institut i estudiant d’Enginyeria de Telecomunicacions. La sessió, que es va desenvolupar telemàticament, va permetre l’alumnat conèixer de primera mà l’experiència d’una noia estudiant d’una carrera científico-tecnològica, alhora que va respondre les preguntes que el mateix alumnat li havia plantejat. Va ser una activitat molt enriquidora.

Dones científiques, 3r ESO B Amb l’alumnat de 3r B es va voler donar visibilitat a les dones científiques. En començar l’activitat l’única dona científica que coneixien era Marie Curie, i al finalitzar-la van poder comprovar que n’hi ha moltíssimes, el que passa és que no són visibles. Aquí podeu veure alguns dels cartells elaborats pels alumnes que es troben al passadís de l’institut.

ENVOLTA’T DE SALUT I NO DE FUM L'adolescència és una etapa en la qual provem, descobrim, ens equivoquem, reflexionem i creixem com a persones, per a ser després adults. En aquesta etapa, com he esmentat, provem i descobrim noves experiències que ens poden canviar o conduir a un altre camí. Com, per exemple, les drogues, que poden ser tant com l'alcohol, el tabac, o les substàncies il·legals. Per això el passat dilluns 22 de febrer, dos psicòlegs del CEPS (Centre d'Estudis sobre Promoció de la Salut), van fer una xerrada a cada classe de segon d'ESO, sobre les drogues i com poden arribar a perjudicar la nostra salut. A la xerrada vam poder resoldre els nostres dubtes i saber més de la idea que teníem sobre elles.

D'entrada, van parlar sobre com una persona es pot endinsar en un món com el de les drogues perquè la majoria pot veure i ser conscient de les conseqüències que pot portar; però si estàs sota la influència de males companyies, ansietat, voler desconnectar, la superioritat, o altres motius, potser no és tan fàcil veure la repercussió que poden tenir. Tot seguit, ens van explicar els canvis d'una persona quan consum i quan ho deixa. Quan una persona comença a consumir, se li noten canvis, físics o mentals: tornar-se dependent de la droga que consumeix (encara que sigui tabac, alcohol o altres drogues), pot pujar o baixar de pes, l'aspecte li canvia en general, etc. Però una vegada

ho deixa ja sigui per recuperar amistats, per salut o per ell mateix també se li noten canvis: al principi pot estar nerviós i ansiós, però a base del temps la seva salut millora i el seu físic també. Així, doncs, gràcies al CEPS per haver resolt els nostres dubtes i per haver-nos ensenyat més sobre el tema. Text i imatges: Jana Hospital, 2n C ESO

Estudiar a l’Institut Obert de Catalunya Els alumnes de batxillerat tenim l'oportunitat de cursar una optativa a través de l'Institut Obert de Catalunya (IOC). Aquesta plataforma ens ofereix l'opció d'estudiar una assignatura a distància i a més ens facilita una major varietat d'optatives de les que ens ofereix el nostre propi centre. Si estàs matriculat a l'Institut Obert de Catalunya cursaràs l'assignatura al llarg de dos semestres, a diferència del nostre institut on realitzem les assignatures al llarg de tres trimestres diferents. El funcionament de l’IOC consisteix a fer un total de cinc treballs telemàtics i un examen final que engloba el contingut dels cinc blocs realitzats anteriorment; això es fa cada semestre. Durant la setmana tens quatre hores al centre per dur a terme les tasques encomanades, ja que durant les hores de les optatives del centre, els alumnes aprofiten per anar a una aula i avançar feina. L’IOC és un programa que té la mateixa complexitat que les optatives del centre i requereix constància, esforç i molta dedicació per part dels alumnes. Text i imatges: Judit Camarasa i Maria Fabregat, 1r Batx A

Entrevista a Josep Gelonch Josep Gelonch és un professor de Geografia i història, especialitzat en feixismes, que a més treballa, junt amb altres persones, en l’editorial Fonoll de Juneda. L’editorial ha publicat, entre altres, el llibre Joventut sense Déu, la història d’un professor en l’Alemanya prenazi que veu com els seus alumnes van sent adoctrinats i transformats en màquines de guerra sense respecte per gairebé ningú. Tot això gira entorn una trama d’intriga en aparèixer un d’aquests alumnes assassinat i això farà que el protagonista, insatisfet amb el culpable que li ofereix la policia, busqui el verdader. 

Com has arribat a publicar el llibre Joventut sense Déu?

Va ser un atzar que aquest llibre arribés a mi; un Sant Jordi del 2015 em va venir amb forma de regal per part de la meva dona una novel·la (aquesta) d’un autor que desconeixia absolutament i que, per tant, em va generar una curiositat des del primer moment. A més, només encetar la novel·la m’adono que el protagonista és un professor amb el qual, més o menys, et pots sentir identificat i que aquesta està situada en una època que et genera un interès històric. A partir d’aquí comença tota una tasca de buscar que més ha publicat, a quines llengües s’ha traduït, que hi ha en castellà i que hi ha- o que no hi ha en aquest cas- en català... i començar a valorar si això és possible, buscar a qui se li pot encarregar la traducció, la qüestió del pròleg... Perquè el procés de la publicació d’un llibre és llarg, i molt més si hi ha una traducció pel mig. Fixeu-vos que això és del Sant Jordi del 2015, i el publiquem el desembre del 2017. 

Què significa la portada?

Bé, per descomptat que hi havia d’aparèixer un protagonista juvenil i la idea aquesta d’uniformització; en el sentit que l’individu, en el sistemes totalitaris, perd la identitat dins del col·lectiu. El timbal li dona també aquest aspecte militar, que està present en l’educació totalitària de la generació reflectida al llibre.

Les il·lustracions de portada, normalment, sorgeixen amb diàleg amb els dissenyadors, que donen forma a les idees de l'editorial i també aporten la seva, creant una proposta de coberta que ens satisfaci i amb la qual ells també estiguin còmodes.  Els llibres que publiqueu tenen, més o menys, la mateixa temàtica? No, no tenim una col·lecció específica de l’estil com seria el de Joventut sense Déu. En la que està publicada el llibre, la Biblioteca global, podríem dir que publiquem tres tipus de novel·les: autors novells, publicant les seves primeres obres; autors ponentins, del nostre patrimoni literari més proper, Ramon Xuriguera, Joan Barceló, Guillem Capdevila... I després, alguns autors traduïts; no és la nostra especialitat però sempre ha sigut una porta oberta, sobretot perquè hi tinc interès personal (en la literatura europea) i perquè molts d’aquests autors tan interessants no han estat traduïts al català. 

Per què vas decidir crear una editorial i ser professor a l’hora? Com compagines les dues coses?

Les persones solem tenir múltiples facetes i interessos; l’editorial es crea des de l’activisme i la militància per la cultura en un àmbit local com és Juneda. Des de molts joves (jo i les dues altres persones que vam crear l’editorial, Jordi Quer i Jaume Graus) entrem al consell de redacció de la revista del poble i passem a ser la direcció d’aquesta i, al cap d’un temps, també comença a publicar llibres, inicialment d’àmbit local. Veiem que ens entusiasma el que és la producció de llibres fins al punt que, després de deixar la revista, continuem amb la producció i es crea una editorial. Això es fa per la idea que, des d’un poble com Juneda, pots aportar a la cultura catalana; i també perquè fa falta visions des de la perifèria, des de comarques. A partir d’aquí comença una aventura; i això sempre ho he compaginat amb la tasca docent i investigadora. 

I tens temps per a tot?

Cada vegada menys, perquè hi ha la família, és clar, i és una dedicació a una l’editorial que ha anat creixent i ara mateix publiquem entre 12 i 15 llibres a l’any; i això ja requereix, doncs, una dedicació més important. Ara mateix, jo a l’institut estic a mitja jornada i em permet també dedicar unes hores a l’editorial i, també, compaginar-ho amb la vida familiar. Sobretot a l’edició i a l’editorial els dedico la majoria de caps de setmana; com les fires, la setmana del llibre en

català a Barcelona, i anar-ho combinant amb les diferents persones que treballem a l’editorial. Ara som dos socis: el Jaume i jo, més dues persones que treballen dins de l’equip de l’editorial i, després hi ha una sèrie de tasques que estan externalitzades; els dissenyadors, la impremta, lectors, correctors, traduccions, etc. En general, no tens tot el temps que voldries per dedicar-hi, però vas trampejant en la mesura possible, intentant compaginar totes aquestes facetes. 

Quins criteris teniu per seleccionar els llibres que publiqueu?

Realment és allò que ens agrada i ens motiva; la qual cosa vol dir que a vegades descartem llibres, i no perquè no siguin bons o editables, sinó perquè, o no t’agraden prou o no et sents prou motivat per encetar un procés, el de l’editorial, que implica una gran dedicació, pre i postproducció. És a dir, el procés d’un llibre no s’acaba quan el llibre surt d’impremta, allí acaba el procés d’edició i més tard hi ha la producció, la difusió, la venda, que implica doncs molta dedicació per part de tots. Una qüestió també important és que som una editorial petita i podem publicar només un nombre de llibres determinat. Bàsicament, ens agrada molt projectar autors joves. Com en una de les nostres col·leccions de poesies, apostem per ells. I després també ens agrada molt aquesta tasca de recuperar i donar valor al patrimoni literari ponentí i de proximitat. 

Perquè vas decidir centrar-te en el tema dels feixismes?

En principi, pel que fa a la recerca i la investigació, perquè formava part de la vida de la generació dels meus pares i dels meus padrins. I aquest primer contacte amb ells, el que vas recollint amb ells a casa, em va encuriosir perquè era una època que jo veia fosca. Aquest va ser el primer moment on em vaig decantar cap al segle XX, part fonamental de la història del nostre país on succeeix la república, la guerra civil i el franquisme. I a mesura que hi aprofundeixes, a la universitat, trobes fils d’interès múltiple i,

per tant, també em va interessar poder estudiar el franquisme amb clau comparada amb els altres feixismes. A partir d’aquí, comences també la recerca en grups vinculats a la Universitat de Lleida, d’aquesta època, molt consolidats i, de mica en mica, vas trobant el teu propi tema, veient el que has estudiat i que el que no. Al final vaig acabar fent una tesi sobre el primer franquisme, centrant-me bastant en l’estudi de la falange i també sempre des d’aquesta perspectiva comparada. 

I per últim, creus que traureu una nova edició del llibre?

Doncs, ara que hi ha la tercera, jo penso que sí que podem arribar a treure una quarta edició, perquè ha sigut un llibre que ha agradat moltíssim, és a dir, no hi ha hagut cap lector que ens hagi donat una opinió dolenta, sinó que és una lectura que no els deixa indiferent. 

Quan ho comentàvem a classe, ens vam fixar que les tres edicions van ser tretes un any rere l’altre, i això vol dir que ha tingut molt d’èxit.

Sí, ha tingut èxit. El cas és que des del primer moment, quan va sortir, va tindre molt èxit de crítica; van sortir una sèrie de ressenyes fent referència que no coneixien l’autor o, simplement, que els havia semblat una lectura actualíssima, que ens continua afectant vuitanta anys després. I bé, després, també un bon fet és que en diferents instituts ha entrat com una lectura, on també vaig a fer xerrades de l’edició; hi han hagut clubs de lectura que l’han llegit: de Juneda, Balaguer... També quan anem a les fires, sol ser sempre el llibre que es ven més de la nostra parada, sol ser un llibre que al visitant sempre li genera atenció; sigui per la portada, pel títol... I per tant, crec que sí, no sé si amb el ritme d’aquestes que dèiem de les tres primeres, però jo penso que sí que traurem una quarta edició. Penso que val la pena que així sigui, i no només per l’editorial, perquè va bé, sinó per la cultura en català que ha incorporat un nou clàssic contemporani que se l’ha fet seu i que està viu, que és un títol viu. El fet que hi hagi revisions, vol dir que la gent el continua llegint i el continua trobant a la llibreria, que ja és important. 

Doncs moltíssimes gràcies, Josep!

Gràcies a vosaltres. Text i imatges: Míriam Linares i Ares Pelegrí, 1r Batxillerat B

PER ESTIMAR-TE, M’ESTIMO El dimarts dia 2 de març, els alumnes de 3r d’ESO vam rebre la visita de dos talleristes: la Míriam i l’Hèctor, de l’associació AntiSida de Lleida. El taller que van fer a 3r d’ESO tractava de la masturbació en general. Van iniciar-lo anomenant els dos òrgans sexuals més importants; el cervell i la pell. Seguidament, ho van relacionar amb l’autoestima ja que abans d’estimar una altra persona, s’ha de saber estimar un mateix, i d’aquí va sorgir el tema de la masturbació. Ens van explicar que està vista com a una cosa tabú (sobretot en les dones), igual que les paraules penis i vulva a les quals els canviem el nom perquè ens fan vergonya anomenar-les d’aquesta manera. Ens van ensenyar les parts d’una vulva amb un dibuix i un clítoris de mida real. L’últim tema de què van parlar, van ser les relacions sexuals. Per mantenir relacions sexuals no és necessària una penetració, sinó que el petting (carícies, petons...), sexe oral i la masturbació mútua també ho són. Finalment, van explicar-nos que el primer dilluns de cada mes estan instal·lats al Carrer La Forestal B, 3 de Mollerussa (l’anterior estació d’autobusos) de 16:00 a 19:00 per si necessitàvem anticonceptius o saber alguna cosa més sobre el taller. Text i imatges: Berta Mas, 3r ESO A

TALLER PRESTATIVE Els alumnes de 1r de Batxillerat vam assistir el dia 5 de març a una xerrada a càrrec de la Míriam, una noia de l’Associació Antisida de Lleida, en què ens va explicar diferents qüestions sobre la sexualitat. En primer lloc vam fer una mena de joc per explicar-nos els riscos que té el no ús del preservatiu, com els cinc líquids de transmissió del VIH. A l’equador del taller ens va ensenyar unes imatges i havíem de decidir si eren publicitat o pornografia. En la majoria d’anuncis vam veure que la dona és utilitzada com una joguina. Va afegir que en l’educació sexual hauria d’haver-hi més aprenentatge de cara als menors d’edat des d’un bon principi. Finalment va donar un preservatiu a qui el va voler, amb un lubricant, recordant que és recomanable fer-lo servir. Text i imatge: Biel Gras i Toni Mayoral, 1r Batxillerat B.

HISTÒRIA DIA INTERNACIONAL DE LA DONA Avui anem a parlar-vos una mica sobre la història del 8 de març, encara que no estiguin comprovats els seus orígens. Primer de tot cal recalcar que el dia internacional de la dona, en ple segle XXI, en alguns països musulmans no se celebra; però tret d’això, en molts països del món sí que es commemora aquest dia. Segons algunes historiadores com Ana Isabel Álvarez, Renée Côte i moltes més, hi ha molts punts de vista, i diverses versions del que va passar el 1857 o el 1908. Una versió conta que el 1857, un empresari, després de les queixes contínues de les treballadores pel salari injust i l’“esclavització”, les va tancar a dintre de la fàbrica quan elles van fer vaga i van anar a queixar-se allí, i va prendre foc, matant 129 treballadores. D’aquesta versió surt la suposició que es relacioni la dona amb el color morat, perquè es diu que el fum que va sortir de la xemeneia de la fàbrica era morat.

Una altra versió del que va passar ens conta que a mitjans del segle XIX, el 8 de març de 1857, milers de treballadores tèxtils van decidir sortir als carrers de Nova York amb el lema “Pa i roses” per protestar per les míseres condicions laborals i reivindicar una retallada de l’horari i la fi del treball infantil. Un dels moments més cruents d’aquella època, el 25 de març de 1911, quan es va incendiar la fàbrica de camises Triangle Shirtwaist de Nova York, amb un total de 123 dones i 23 homes morts (la majoria eren joves immigrants d’entre 14 i 23 anys).

Per altra banda la historiografia nord-americana relaciona el 8 de març amb una manifestació espontània de les treballadores del sector tèxtil a Nova York, referent al 8 de març de 1857 o 1908, depenent de les versions. Moltes obreres van ser detingudes i algunes trepitjades per la multitud. D’altres fonts parlen d’una marxa de costureres de la companyia Lower East Side de Nova York, convocada al març de 1857, que reclamaven una jornada laboral de 10 hores. Encara que cal recalcar que l’esmentada anteriorment Ana Isabel Álvarez va desmentir aquests fets i altres versions a Los orígenes y la celebración del Día Internacional de la Mujer, 1910-1945 (KRK Ediciones). Aquesta investigadora no ha trobat proves de l’existència de l’incendi de la fàbrica Cotton ni de la manifestació de treballadores, com tampoc ho han fet historiadores com Renée Côte, Liliane Kandel o François Picq. Però també hi podem dir que en canvi, sí que s’ha trobat constància de la vaga de les obreres de la companyia de bruses Triangle, l’any 1909 a Nova York. En suport a les treballadores de Triangle, el Sindicat Internacional de Treballadors del Vestit va iniciar una vaga que va durar tres mesos. La vaga va finalitzar el febrer de 1910, però sense haver aconseguit les demandes laborals; el 25 de març de 1911, un incendi va destruir gran part de la fàbrica i van morir 146 treballadores.

Les dones del partit socialista nord-americà van fer els primers Woman’s Day o Dia de la Dona, unes jornades de reflexió i acció. La primera va tenir lloc el 3 de maig de de 1908 a Chicago. A Europa, Clara Zetkin, líder de les socialistes alemanyes, proposa a l’any 1910 a la II Conferència Internacional de Dones Socialistes, a Copenhague; al final es va celebrar per primer cop el 19 de març a 1911 a Àustria, Alemanya, Dinamarca i Suècia. El dia exacte de celebració va anar variant, fins que l’any 1914 s’institueix definitivament el 8 de març. Però fins al 1975 l’ONU no promulga oficialment el Dia Internacional de la Dona. En definitiva, la història del Dia de la Dona no es pot centrar simplement en un fet concret que va passar sinó que a través de les manifestacions, tots els fets i tot el que va passar al llarg dels temps s’ha aconseguit anar evolucionant i aconseguint fites. Text i imatges : Laura Cantó i Marta Cerrada, 3r ESO A

Activitats 8 de març, 1r de batxillerat El dia 8 de març, dia de la dona, els alumnes de 1r de Batxillerat vam realitzar una sèrie d'activitats per manifestar els drets i les desigualtats de la dona en la nostra societat. Vam fer pancartes per penjar pel centre i vam realitzar un vídeo amb diferents opinions sobre aquest tema. Text : Aina Pujol, 1t Batxillerat B

LA JOURNÉE INTERNATIONALE DES FEMMES La journée internationale des femmes c'est une journée qui met en avant la lutte pour les droits des femmes et notamment pour la réduction des inégalités par rapport aux hommes.C’est l’occasion de mettre en avant les actes remarquables réalisés par les femmes et de s’unir pour faire progresser l’égalité des genres dans le monde. Vous avez ci-dessous un exemple quatre femmes exceptionnelles dans leur domaine SIMONE VEIL Simone Veil, magistrate et femme d’Étatfrançaise est née en 1927 et décédée en 2017. Il faut souligner trois choses de sa vie. D'abord, son enfance. En 1944, elle a été déportée avec sa famille dans un camp de concentration nazi, jusqu'à leur libération en 1945. Cette expérience traumatisante qu'elle a vécue pendant la Seconde Guerre mondiale à été l'origine de son engagement à défendre une Europe unie. Après ça, elle a étudié le droit et les sciences politiques et, elle a été présidente de la Fondation pour la mémoire de l'Holocauste. En deuxième lieu, en 1975, après avoir occupé divers postes politiques, elle rejoint le gouvernement français en tant que ministre de la Santé. Elle devient alors la première femme ministre d’État jusqu’en 1995.Elle s'est battue pour légaliser l'avortement en France et aussi, pour améliorer les conditions de vie des femmes et la situation des détenus. En troisième lieu, elle est devenue membre du Parlement européen la même année, et a été élue présidente. C’est important car elle était la première femme à occuper ce poste. En conclusion, elle a été une femme à se démarquer en termes de mouvement féministe et d'intégration des femmes dans la vie politique en donnant l'exemple au niveau européen. Laia Serret (2 Batx B)

SIMONE DE BEAUVOIR Simone de Beauvoir est née le 9 Janvier 1908 en Paris, et elle est morte le 14 avril 1986. Elle était une philosophe romancière, mémorialiste et essayiste française. Son compagnon de vie était Jean-Paul Sartre. En 1954 Simone obtient le Prix Goncourt pour Les Mandarins. En plus, elle était considérée comme une théoricienne importante du féminisme, grâce à son livre Le Deuxième sexe (1949). Ce livre surgit avec l’idée de ce qu’être une femme signifiait pour elle. Elle a commencé à étudier la situation des femmes à travers l'histoire et a écrit ce long essai qui traite de la manière dont les femmes ont été conçues, des situations dans lesquelles vivent les femmes et de la manière dont elles peuvent essayer d'améliorer leur vie et d'élargir leurs libertés. Depuis la publication du livre elle a lutté pour l’égalité des femmes. Albert Laborda (2 Batx B)

MARIE CURIE Marie Curie est née le 7 de novembre 1867 à Varsovie (Pologne) et elle est morte le 4 juillet 1934 à Passy (France). Elle était une physicienne et chimiste polonaise, naturalisée française. Marie Curie était une scientifique d’exception parce qu’elle a été la première femme à avoir reçu le prix Nobel, et à ce jour la seule femme à en avoir reçu deux, dans deux domaines scientifiques distincts.Marie Curie est importante dans le monde scientifique pour ses travaux sur le radium. Son premier travail, présenté à l’Académie des sciences en 1898, s’appelle la radioactivité: une propriété physique et non chimique. Elle a prouvé que la propriété des rayons uraniques est une propriété physique de l’atome et pas une propriété chimique.

Le second c’est la découverte du radium et du polonium. Suite à une supposition qu’elle avait fait avec son mari, ils ont découvert le radium et le polonium en 1898. Ces travaux ont été présentés par Henri Becquerel à l’Académie des sciences et été récompensés par le prix Nobel de physique en 1903. Le dernier parle de la détermination de la masse atomique du radium qu'elle a pu découvrir à partir d'une solution de chlore, d'argent et de radium car elle connaissait les masses des autres éléments ce qui lui valut le prix Nobel de chimie en 1911. Bien que seulement une partie de ses cahiers d’expérience soient conservés, si on veut consulter quelqu’un d’eux on peut les consulter à la Bibliothèque nationale de France ou numériquement. Laura Grifol (2 Batx A) OLYMPE DE GOUGES Olympe est née Marie Gouze en mai 1748 dans une famille bourgeoise à Montauban, France. Sous le pseudonyme d'Olympe de Gouges, elle a écrit plusieurs pièces de théâtre dont la pièce la plus connue, L'esclavage des Noirs, a été publiée en 1792 et a cherché à rendre visible la condition des esclaves noirs. Olympe s'implique activement dans la lutte pour l'égalité. Elle a publié une trentaine de brochures proposant un vaste programme de réformes sociales. Elle a défendu l'égalité entre les hommes et les femmes dans tous les aspects de la vie y compris le droit de vote, l'accès aux travaux publics et à la vie politique, à l'éducation et à un pouvoir égal dans la sphère familiale et ecclésiastique. Elle a plaidé pour la suppression du mariage et l'établissement du divorce, pour la reconnaissance des enfants nés hors mariage et a proposé un contrat annuel renouvelable à signer par les époux. En 1791, elle rédigea la Déclaration des droits de la femme et des citoyens, basée sur la récente déclaration des droits de l'homme. Le 3 novembre 1793, Olympe est guillotiné. Il faudra attendre la fin de la Seconde Guerre mondiale, pour que la figure d'Olympe de Gouges se reconstitue comme l'une des grandes figures humanistes de la France à la fin du XVIIIe siècle. Aina Regalado (2 Batx A)

L’ART D’IVAN MALÉ Durant el segon trimestre, l’Ivan Malé i Roca, mestre de Ciències Socials, Visual i Plàstica i aquest any, a més, professor d’Història del Món Contemporani i del projecte de recerca a quart C i D, ha volgut compartir amb la resta d'estudiants/professors de l'institut els dibuixos que ha fet amb moltíssima paciència, esforç i dedicació.

Abans de treballar com a professor a l’institut La Serra era mestre de taller de Forja Artística i coordinava l'àrea de Volum a l’Escola d’Arts Ondara. És allí on va ensenyar mentre hi treballava matèries com ara la forja artística,emmotllat i modelat, dibuix artístic, història de l'art, recerca i projectes, fossa artística, etc.

Aquesta exposició consta de sis dibuixos, bastant grans, els quals han estat dibuixats sobre tela amb la tècnica del carbonet i també sanguina. S'hi poden observar diferents angles, posicions i perspectives de les mans. Aproximadament va tardar unes tres hores per dibuix. Segons l'artista, no deixen de ser uns esbossos inacabats que es basen en la simbologia de les mans, la importància d’aquestes com a treball, com a tacte, com a pas del temps, com a força, feblesa o

tendresa, entre moltes de les qualitats i connotacions que poden tenir. Ell diu que creu que la inspiració no existeix, el que sí que existeix és el treball i aquest et porta per dreceres i camins que s'obren mentre avança la tasca. El meu punt de visió personal és que per a fer aquestes il·lustracions es necessita molt de temps, molta paciència i sobretot també pràctica, ja que normalment no surten mai a la primera. Estan molt ben dibuixades i són molt realistes. Tot i que hi ha una llegenda urbana que diu que dibuixar una mà correctament és el més difícil per a un dibuixant, en aquesta ocasió l’Ivan Malé s’ha passat el nivell. Text i imatges: Mar Palacín, 3r ESO A

SI NO TINGUÉSSIM MIRALLS L’obra poètica de Josep Vallverdú. Entrevista a Toni Moreno Els dies 17, 18 i 19 de març es va celebrar Poesia Lleida 2021, el festival de poesia de Lleida. Dins de la programació, es va difondre l’obra poètica de l’escriptor Josep Vallverdú entre els centres de secundària de la ciutat i de la província mitjançant un documental i una selecció de poemes. L’alumnat de 3r ESO A vam poder fer un encontre virtual (el dimecres dia 17) amb Toni Moreno, director de l’audiovisual Si no tinguéssim miralls i li vam poder fer diverses preguntes sobre la seva feina. En primer lloc, li vam preguntar quins eren els passos per a fer un reportatge que sortís bé. Ens va respondre que normalment feia unes quantes visites a l’escriptor protagonista del reportatge per conèixer-lo en el seu entorn, veure on treballava, per on es movia, pensar emplaçaments per enregistrar algunes imatges... i finalment es traslladava amb tot l’equip per gravar intentant que la situació fos el més natural possible. En el cas del documental sobre Josep Vallverdú, va haver de canviar la seva manera habitual de treballar perquè ja ens trobàvem en plena pandèmia.



Perquè l'àudio del vídeo no està gaire editat?

Potser no ho sembla, però el so del vídeo està molt editat pel fet que com que està enregistrat a l’exterior, vam haver de manipular diferents sons. 

Vas pensar en incloure escenes de la ciutat de Lleida, ja que diu que Lleida és un referent per a ell?

Com que la pandèmia no li permetia gaire la mobilitat, no vam poder mostrar imatges de Lleida. 

Per què recita aquells poemes en concret?

Va triar aquells poemes perquè li va semblar que eren els adequats i a més en l’últim s’acomiadava. 

Què és el que més t'ha agradat de l'obra poètica de Vallverdú?

Tota la seva obra poètica és interessant. Els poemes que surten al documental estan molt ben triats. El senyor Vallverdú no és gaire conegut com a poeta, sinó, com a traductor, narrador... Val la pena descobrir també el seu vessant de poeta.



Per què vas triar el títol de Si no tinguéssim miralls?

Va ser molt fàcil triar el títol quan vaig veure que apareixeria aquell poema al documental, es va imposar com a títol. 

Et va costar molt aconseguir una marca personal, donar-te a conèixer en el món de l’audiovisual?

Jo venia del món del disseny gràfic, no puc parlar pròpiament d’haver creat una marca personal com a director audiovisual. L’opció va anar sorgint una mica per atzar a partir d’enregistrar una entrevista amb un poeta amic que va agradar molt. Després em van demanar més encàrrecs.



Que és el disseny gràfic per tu?

El disseny gràfic és una passió, el més important és que t’agradi el que fas. 

Quin és el reportatge que més t’ha agradat fer?

És una pregunta difícil, però segurament el reportatge que més m’ha agradat fer fins ara és el que vaig fer sobre la poeta Marta Pessarrodona, El record de les absències. 

On podem trobar els teus reportatges?

Alguns es poden trobar a YouTube, però no tots. 

Tens altres encàrrecs de cara al futur?

Ara estic acabant un encàrrec sobre un pintor i després en faré un altre sobre una poeta i novel·lista. Moltes gràcies per la teva atenció! Text: Ares Pérez i Clàudia Sánchez, 3r ESO A

LA PROVA CANGUR La prova Cangur és una prova matemàtica que es fan per tot el món a una determinada hora i un determinat dia. La prova dura un total d’una hora i quart. Aquest any es va celebrar el dijous 18 de març. L’examen consisteix a completar trenta preguntes de les quals 10 conten 3 punts, que són les més fàcils; 10 valen 4 i són més difícils i finalment 10 preguntes que tenen 5 punts de valor i que són les més difícils de l’examen. La prova Cangur comença amb 10 punts inicials que poden sumar si fas bé les respostes i si les fas malament depenent del nivell de dificultat es pot restar més o menys percentatge. I si deixes una pregunta en blanc, no descompta ni suma.

La prova va començar a les vuit i mitja del matí. Hi van participar alumnes de totes les classes i se’ns va repartir a cadascun un full de respostes, un full en brut, i la prova Cangur que contenia 30 preguntes. Els exercicis eren bastant complicats ja que eren problemes difícils amb una mica de trampa. La prova Cangur va finalitzar a les onze menys quart i va ser molt emocionant dur a terme aquesta nova experiència. Text: Josep Cuenca, 3r ESO A Imatges Cesca Fusté

20 mars. JOURNÉE DE LA FRANCOPHONIE Les élèves de Français Langue Étrangère ont voulu fêter la journée de la Francophonie avec différentes activités qui se sont déroulées pendant différents moments de la semaine. L’organisation et les mesures COVID n’ont pas permis de célébrer cette journée d’une manière générale mais n’ont non plus empêché de faire quelques activités dont vous en avez un petit résumée ci-dessous. 1r BATX Le jeu du tabou

Jeu de memory

Composition du drapeau français avec les T-shirts

2ESO Petit-déjeuner français avec un croissant et un jus

Et on a joué à des jeux. Evidemment habillés en bleu blanc rouge

De la même façon, les élèves de la première année d’ESO ont fait aussi des activités pour fêter la Francophonie. Ils ont participé au défi lancé par le Ministère de la culture français : « DIS-MOI DIX MOTS »

Chaque élève a préparé dix mots de son choix pour les réciter et expliquer en cours. Bien évidemment, nous nous sommes tous habillés en BLEU – BLANC – ROUGE !!!! Voici quelques photos pour vous montrer ce qu’ils ont fait.

https://drive.google.com/file/d/1i39C3VFV99gMkfPi7Q5T9T84aF9hsiw/view?usp=sharing https://drive.google.com/file/d/1SRWUZaVo5UCJR8fiBcyj5o4if_KTIW1w/view?u sp=sharing Text et images: Núria González et élèves FLE.

THINK GREEN!!! Our class, 4th ESO D, have learnt about the environmental problems of our planet. We think that the most important ones are factory farming, global warming, overfishing, deforestation, greenhouse gases, pollution and landfills. We tried to express our feelings and worries on the poster you can see on the 2nd floor.

We have discussed the importance of recycling and reusing different types of material. For example furniture, clothes, toys, jewellery and even a poster can be made from old or waste material like bottle caps.

We have also learnt about solutions. We need to encourage public transport, walking and biking when we travel or move in a city. We also need to encourage solar energy, wind power, water recycling and green spaces. We need to change!!!!

We wish that the people were more responsible and aware of the problems and solutions related to THE ENVIRONMENTAL ISSUES THAT AFFECT OUR PLANET! By Naiara Blasco, Gloria Tsvetanova, Laia Martí, Èric Maurici, Àlex Amador, Bogdam Boloham, Cosmin Leru, Hajar Yousfi. 4th ESO

RECORDO... QUIET, de Màrius Serra Al llarg del segon trimestre els alumnes de 1r de Batxillerat han llegit a l’assignatura de Llengua Catalana i Literatura el llibre de Màrius Serra Quiet. Cada capítol comença amb el verb “recordo” i l’autor hi fa memòria d’alguna de les experiències que va compartir amb el seu fill Lluís, afectat d’una paràlisi cerebral, i que va morir als nou anys d’edat. Servint-se del mateix procediment que Serra, alumnes de Batxillerat us volen donar a conèixer alguns dels fets que van viure temps enrere.

RECORDO Recordo les valls andorranes i els prats verds. Recordo les camisetes noves que estrenàvem per anar al torneig. Recordo la il·lusió i els nervis abans de cada partit. Encamp, Andorra, 8-9 de maig de 2015 Arribem a la vall andorrana en plena primavera, però el temps allà encara és fred. Noto l’aire gèlid a les cames i a la cara. És divendres a la nit i tots anem arribant a l’hotel que reservem cada any. La recepció de l’hotel és una barreja de colors i equipaments i ja es respira ambient futbolístic. Em llevo aviat i m’aturo a la finestra. Comença el dia i el sol surt entremig de la vall. Noto al meu estómac aquells nervis que sorgeixen abans del primer partit. Al vestidor, l’entrenador fa la xerrada abans del partit però nosaltres tenim els nervis a flor de pell. Només ens centrem a lluir aquelles camisetes noves que vam crear per a l'ocasió.

Passen els minuts i les jugades i, sí, ja som a la final. Hem guanyat tots els partits. - Som-hi nois! Visca el CEPU! criden les mares des de les grades. Diumenge al matí, ens despertem amb un dia clar i assolellat. Ara sí, ja queden poques hores per disputar la final. És una barreja de cansament, emoció i nervis. Ho tenim a tocar. La victòria és a prop. Només cal jugar com sabem fer i la final serà nostra. Finalment, podem dir que som els autèntics campions del torneig.

Oriol Crespo Colell 1r BATX A

RECORDO Recordo l’aroma de la mar, les vistes impactants i la sensació càlida i agradable de córrer per un camí de ronda de la Costa Brava. Un camí entre Calella de Palafrugell i la platja del Golfet. Recordo passar pel costat de turistes i de catalans ràpidament, panteixant, pujant les empinades costes característiques d’aquest indret. Recordo la sensació de felicitat de córrer veient el mar, observant la multitud de vaixells flotant prop de la costa, gaudint dels últims raigs de sol. Recordo els tons ataronjats, contrastant amb el blau marí de la mar. Recordo la inoblidable posta de sol. Recordo un camí ple de petits túnels, amb escrits a les parets. Em recordo comptant-los. Un, dos , tres… fins a arribar a set, el final del destí. Recordo fer el mateix a la tornada, incapaç de no enumerar-los en veu baixa, dins el meu cap. Recordo escoltar música, la cançó Rewrite the Stars reproduint-se dolçament als auriculars, els quals s’anaven balancejant de dreta a esquerra. Recordo tenir un objectiu, arribar a la platja del Golfet, i sentir-me plena d’energia, un cop haver trepitjat l’arena d’aquell lloc màgic. Recordo girar cua, i tornar amb certa por i pressa per on havia vingut. Recordo molt poca gent per

aquells camins ja mig foscos, mentre el sol s’anava apagant i anava acomiadant el dia. Recordo arribar a Calella de Palafrugell, i notar com el meu cos em demanava a crits d’aturar-me, i fer una foto al magnífic paisatge que els meus ulls contemplaven. Recordo mirar la imatge en pujar al cotxe, i pensar en l’enorme bellesa que té la Costa Brava. Recordo, dies després, tornar a contemplar la fotografia, i sentir molta enyorança d’aquell paratge meravellós. Maria Caselles Potrony 1r Batxillerat A

NOSTÀLGIA Recordo una classe il·luminada. A cada taula hi situo una petita espelma que dona llum en aquella aula. Recordo un home jove i pensatiu amb una mirada brillant i plena d’il·lusió. Recordo un paper perfectament doblegat al meu lloc, exactament a primera fila. Recordo la cara d’estranyesa i de misteri dels meus companys. L’escola, Torregrossa, 14 de setembre de 2015 Nostàlgia és el que sento. Cada setembre, quan comencem el nou curs, la meva ment recorda aquell dia tan únic i especial. Es tracta del primer dia de 6è, per tant, l’últim any del qual formaríem part de l’escola. Tot just entrar, ens vam col·locar al nostre lloc i dedicàrem un temps a llegir una carta plena de gratitud. Aquesta l’havia redactat el nostre mestre per tots nosaltres.

Per a mi, aquest escrit fou inspirador, m’atreviria a dir filosòfic, L’utilitzo com a motor ja que ens desitjava, entre altres coses, la millor sort del món en el nostre futur. A continuació, ens mostrà un seguit de vídeos dels quals vaig reflexionar com mai ho havia fet. En aquell moment, vaig intuir que m’esperava un curs amb un dels millors professors. Judit Baró Piqué 1r Batxillerat B RECORDO… Recordo els nervis a la panxa, el somriure d’orella a orella, no poder estar quieta, preguntar més de mil vegades “encara no hem arribat?”, abraçar el peluix que li havia comprat... Dimarts 27 de setembre de 2011 Aquell dia, com cada matí, vaig arribar a casa els padrins per a què m’acompanyessin a l’escola. Normalment em portava a Bell-lloc la mare, però ja feia cosa d’un mes que hi anava amb el pare. Últimament l’Ariadna estava bastant revolucionada i es passava les nits fent els seus partidets de futbol sense deixar dormir la mare. Quan vam arribar el pare va donar-me la meva motxilla i una altra bossa a la padrina. Li va dir alguna cosa en veu baixa i ella es va acomiadar amb un: “que vagi bé, ja ens avisareu”. No recordo molt el dia, devia ser un dia com qualsevol altre a l’escola. A la tarda la padrina em va dir que vindrien l’Oriol i els tiets, em va semblar estrany perquè viuen a Balaguer i normalment mai baixen entre setmana. Vaig estar tota la tarda jugant amb l’Ori, ens ho passàvem molt bé els dos junts. De repent va sonar el telèfon, el va agafar la meva padrina i es va ficar a cridar i a plorar, se la veia emocionada. El meu cosí i jo vam córrer cap al menjador en sentir tot aquell rebombori. Llavors, la padrina em va passar el telèfon i vaig sentir com el meu pare em deia: -Aina, ja tens la teva germaneta aquí. L’Ariadna ha nascut, la vols venir a veure? Vam penjar el telèfon i vam marxar tots sis amb el cotxe del tiet cap a Barcelona. Jo no parava d’abraçar

el peluix que feia poc havia anat a comprar per regalar-li a l’Ari quan nasqués i de preguntar coses del estil: “quan queda?”, “encara no hem arribat”, “què falta molt?”... Va ser un viatge etern! No sé si era perquè estava tant nerviosa o perquè realment el meu tiet condueix amb molta parsimònia com sol dir el meu pare. Suposo que una mica de cada. En arribar l’Oriol i jo vam anar corrents cap als ascensors i vam pujar cap a la planta on ens havia dit el meu pare, ell ens esperava a dalt. El vaig abraçar i vam anar cap a l’habitació. En arribar vaig veure a la mare estirada al llit amb l’Ari entre els seus braços. Quan em van preguntar si la volia agafar no ho vaig dubtar. Abraçar-la per primer cop va ser un moment màgic que no oblidaré mai. Aina Pujol Mercè 1r Batxillerat B RECORDO Recordo despertar-me molt més aviat del normal, recordo veure per primera vegada el paisatge tenyit de blanc, recordo no sentir-me les mans, recordo el ninot de neu. Tenia set anys. Era un dissabte a les vuit del matí. Estava dormint plàcidament. De cop i volta, el meu pare, entra a l’habitació il·lusionat. Amb precaució, em desperta i em diu que miri per la finestra. Jo, encara adormida per les presses, trec el cap pel balcó. En aquell moment, la son em desapareixa l’instant en veure el paisatge; estava tot completament cobert de neu! A continuació, m’aixeco d’un salt i me’n vaig a la cuina, engoleixo l’esmorzar tan ràpid com puc i, després, em poso tot l’equipatge necessari per sortir al carrer i no morir congelada: bufanda, gorra i anorac (entre tres capes de jerseis, dos de pantalons i tres mitjons). A fora, la primera cosa que havia de fer per comprovar que allò no era un somni, era tocar la neu, és clar. En fer-ho i veure l’estat de la meva mà, em vaig adonar d’una cosa: m’havia deixat els guants. A partir d’aquí, el dia va transcórrer entre ninots de neu, rialles, trineus i batalles amb les amigues. Encara avui, conservo aquells guants, sense estrenar però, d’aquell magnífic dia de neu.

Rosa Bell-lloch Barrufet 1r Batxillerat B

RECORDO… Recordo l’olor de la mar salada, una sensació d’adrenalina, un xapoteig enmig de l’aigua, una llum blanquinosa, una sensació d’ofegament i finalment plors desesperats. Cambrils, Miami Platja, 18 d’agost de 2009 Avui és un d’aquells dies que diries que són perfectes per anar a la platja: molta calor, un sol imponent, un petit fil d’aire calent, algun núvol de tant en tant... Els meus pares i jo, junt amb els meus avis ens dirigim tots cinc cap a la platja en cotxe; allí descarreguem totes les andròmines que portàvem al maleter i ens asseiem en el lloc de l’arena de sempre, situat més cap a l’esquerra de la platja a la vora d’unes roques. El meu pare i jo decidim tirar-nos els primers a l’aigua i allí observem com una noia puja a les espatlles del seu pare i a continuació realitza una pirueta per tirar-se a l’aigua. El meu pare, una mica impactat i gelós, decideix fer el mateix amb mi. Jo, per desgràcia, entenc una altra cosa i decideixo seguir-li el rotllo; així que quan m’adono em trobo a les seves espatlles i anant a parar directe a l’aigua, notant com m’anava ofegant lentament, veient damunt meu una llum clara del reflex del sol. Uns instants més tard em trobo plorant com una magdalena mentre em porta en braços fins a la costa, on estaven els meus avis sota un para-sol i la meva mare estirada prenent el sol. Tota la gent de la platja es fixa en els meus plors després de l’ocorregut, fent que ens sentim avergonyits respecte a això. Finalment aconsegueixo calmar-me però acabem abandonant aquell dia ara ja no tan perfecte de platja. Noemí Farré Porta 1r Batxillerat B

RECORDO... Recordo els diumenges pel matí de fa 12 o 13 anys. Quan de ben aviat ma germana i jo obríem els ulls i ens aliàvem per despertar d’una manera diferent els nostres pares.

Ells estaven roncant i els molestàvem tapant-los-hi el nas, obrint-los-hi els ulls... No entenc com ens ho fèiem, però cada diumenge se’ns acudia la manera més extravagant de fer-ho. Sempre que hi penso se’m dibuixa un somriure a la cara perquè les seves cares i la situació eren molt divertides. Després ens rebolcàvem tots quatre pel llit fent lluita lliure, rient, fent el vago i, si s’esqueia, sortíem a donar un tomb amb bicicleta, a pescar, a prendre algun gelat, a l’església... I tota la pesca. Eren aquells moments els que feien oblidar que no som una família perfecta, on érem els més feliços i on no hi havia preocupacions ni problemes. I el pitjor és que s’està sense saber-ho fins ara, que ja creixes. Júlia Andrés Garcia 1r Batxillerat C

RECORDO Recordo despertar-me a mitjanit, obrir els ulls, una sala tota fosca i veure un metge observant el meu cos molt detalladament. Tot va començar a Lleida el març de 2011, jo era a casa amb els pares i em va començar a fer molt mal la zona esquerra de la panxa. la mare es va imaginar el pitjor ja que es pensava que tenia apendicitis. Vam anar tots tres direcció a l’hospital Universitari Arnau de Vilanova. Allà ens van atendre molt ràpidament, em van tenir amb observació i, més tard, ens van dir que tenien un diagnòstic provisional, apendicitis. I que per assegurar-se’n m’havien de portar a l’hospital Universitari Vall d’Hebron. Hores més tard la mare i jo ens trobàvem dins d’una ambulància en direcció Barcelona. A mig camí resulta que em vaig dormir i al obrir els ulls era en una sala amb un metge que m’estava analitzant. Uns segons més tard es va obrir una porta i allí estaven la mare i la meva tieta, les quals em van dir que ja marxàvem. Què era? Doncs el més graciós és que sol era acumulació de gasos! Ainoa León Sánchez 1r Batxillerat C

Cloenda projecte Erasmus + Com bé sabeu, el nostre institut ha format part d’un projecte internacional Erasmus. En aquest projecte hi participàvem alumnes de Mollerussa, de Caspe (Aragó), Beaumont (Bèlgica) i Eaubonne (França). Durant els tres anys que ha durat aquest projecte hem fet diverses activitats en les quals treballàvem diverses llengües mitjançant activitats proposades prèviament. A part de les activitats, participar en aquest projecte ens ha permès de viatjar a les diferents ciutats per conèixer les seves llengües, gent i cultura. La cloenda del projecte consistia a viatjar a Bèlgica i fer la trobada i resum fina de tots aquests anys. Malgrat l’impediment del viatge a Beaumont a causa de la covid, tots els alumnes participants vàrem poder gaudir de diverses activitats proposades telemàticament pels alumnes belgues els dies 23, 24 i 25 de març.

Tuesday 23th Our day started with a meeting where we were introduced to the project and they gave us a nice welcome. We quickly started the activities, the first one being a sing along challenge. Belgium chose a variety of songs including the different national languages in their country. Each group had to try and keep up with the Belgians as they played the songs. We had the opportunity to listen to different artists who sang in French, Dutch, German and Walloon. In addition, we learned about different cultures and traditions through these songs. The following activity was an Esperanto lesson. We had a professor who gave us a class about the basic expressions and grammatical rules of this peculiar language. Our curiosity was fulfilled with interesting facts about its roots. Last but not least, we had a meeting with the different High Schools, where some peers shared their experiences and stories, as well as talking about their native languages.

Mercredi le 24 Le mercredi, nous avons réalisé un atelier qui s’appelait « Dímelo con gestos » qui consistait à regarder des vidéos préparées préalablement par des camarades de Caspe et après réaliser tous ensemble la transcription des conversations. Nous nous sommes aussi rencontrés avec le jeune conteur «Javier Carilla Pros» qui nous a donné des idées de comment réécrire un conte bien connu comme le petit Chaperon rouge et il nous a aussi aidé à faire nos propres histoires. Certains groupes ont fait des histoires très bonnes.

Thursday 25th The first activity was a translation challenge regarding film titles in both French and Spanish. Even though it may seem childish, we are aware that it was not as easy as it seems and honestly it was quite fun. Also we created an interactive collage with drawings, quotes and photos of our experiences On avait prévu une vidéoconférence avec une eurodéputée mais finalement elle n’a pas pu se connecter car elle avait une chose importante à faire. Pour terminer l’échange virtuel, nous avons écouté les discours de clôture des coordinateurs et des directeurs. Nous avons aussi regardé une vidéo sur les différentes expériences que nous avons partagées au long de tout l’Erasmus. Comme cadeau on nous a offert un t-shirt très beau. En conclusión el Erasmus de forma virtual ha superado bastante nuestras expectativas. Nos lo pasamos bien aunque, preferiblemente, hubiera sido mejor

si hubiéramos estado todos juntos de forma presencial ya que hubiéramos interactuado mejor. Algunas de las ventajas de hacer el Erasmus es que se trata de una buena manera de conocer nuevas lenguas y culturas a través de personas de edades parecidas a las nuestras. Y además es una gran oportunidad para viajar; en nuestro caso tuvimos la oportunidad de conocer Beaumont, Eaubonne y Caspe. Un gran problema que tuvimos durante el proyecto fue que debido al COVID-19 no pudimos ir a Bélgica. Podemos decir que es un programa muy recomendable para otros institutos ya que nosotros, los alumnos de Mollerussa, lo hemos disfrutado y hemos aprendido muchas cosas nuevas como, por ejemplo, la lengua del esperanto que tiene más hablantes de los que pensábamos. Es pues, una buena experiencia en la que se puede conocer a gente usando los idiomas aprendidos en clase. Alumnes de 1r Batx B FLE

Mega cursa d’orientació a 4t ESO

El divendres dia 26 de març, l’últim dia abans de les vacances de setmana santa, els alumnes de 4t ESO vam realitzar una cursa d’orientació. Va tenir lloc als voltants de l'institut i va durar les tres últimes hores del matí. Malauradament, els alumnes de 4rt A no van poder participar-hi ja que estaven confinats i 4rt E (aula oberta) tampoc perquè feien estada a l’empresa. Esperem la pròxima la puguem fer tots els cinc cursos junts. Abans de començar el Joan Berenguer, el professor d’educació física, ens va fer una petita explicació de l’activitat. Vam començar la cursa sortint en parelles des del gimnàs de l'institut amb un minut de diferència entre parella i parella: havíem d’orientar-nos amb un mapa i anar fent un recorregut fins trobar totes les fites marcades al mapa. Les parelles més ràpides i amb totes les fites marcades guanyaven un esmorzar.

El bon temps ens va acompanyar molt, vam fer esport amb companyia i a més a més envoltats de fauna i natura. Va ser un recorregut llarg però va valer la pena. Personalment ens ho vam passar super bé, tot i que ens vam emportar un gran ensurt en creuar-nos amb una serp. Fixeu-vos bé en aquesta foto i la veureu fotografiada.

Majoritàriament aquesta sortida va agradar molt ja que ens va ajudar a desconnectar i gaudir una mica de la llibertat abans d’encarar el tram final del curs.

Text i imatges: Carlota Marqués i Abril Riveras, 4t ESO B

Engeguem el Projecte hort Sota l’atenta supervisió del professor del Departament de Ciències Experimentals Ramon Castelló, alumnes de diversos cursos han començat a treballar a l’hort de La Serra. De ben segur que en les properes setmanes hi veurem una gran collita.

La Serra Ràdio. Un projecte en construcció Un grup de professors encapçalat per la imparable professora de música i audiovisuals de l’institut, Cristina Mestre, estem treballant per engegar la ràdio de La Serra. Ens agradaria que fos una nova eina pedagògica i un nou mitjà de comunicació entre tots els membres de la comunitat educativa de La Serra. Alumnes, famílies, docents, PAS... feu-nos arribar les vostres propostes. Entre tots donarem forma a la veu de La Serra.

Idees, opinions, propostes

LA VALL DE SANTA CLARA (EUA) “Vam fundar Apple perquè volíem canviar el món.” Steve Jobs.

La biblioteca d’Alexandria en el món antic, la casa de la saviesa en el Bagdad del segle IX, La Florència del Renaixement i la Vall del Silici de la Califòrnia actual, han representat els més grans pols d’atracció de les arts i de les ciències en tota la història de la humanitat. El nom de Silicon Valley fou encunyat pel columnista Dan Hoefler el 1971 i ràpidament va representar tot el concepte d’una nova economia basada en els semiconductors, en el talent de les persones i en una nova manera de concebre el món. Des dels seus orígens, la vall sempre va tenir una vinculació molt estreta amb la Universitat d’Stanford. Però tot i l’avantatge que va representar que els governs federals assignessin grans pressupostos a la recerca d’I+D a causa de la guerra freda i la repercussió que va implicar la invenció del transistor en els laboratoris que l’empresa Bell tenia a la vall, l’element diferenciador més important de l’ecosistema el van propiciar tots aquells joves investigadors que, amb el seu esperit aventurer i inconformista, van aportar en la segona meitat del S. XX, una nova manera d'entendre la societat. Hi ha un bon grapat d’exemples de joves de l’època que buscant una sortida per les seves invencions, presentaven els seus prototips a empreses consolidades per obtenir una oportunitat per crear i desenvolupar els seus projectes tecnològics. Però, negativa darrera negativa, es veien obligats, amb escassos mitjans, molt enginy, gran convicció i dissimulades pors, a emprendre les seves pròpies startups per desenvolupar l’aplicació de les seves propostes.

‘Els 8 traïdors’ creadors del concepte SiliconValley.

En molts casos, els recursos eren tan limitats, que una llegenda explica que els joves Larry Page i Serguei Brin van haver de crear la

caixa de l’equip informàtic del projecte Google amb les fitxes que van poder recollir dels sets de Lego de quan jugaven de petits. Avui, els colors del logo de l’empresa encara reflecteixen l’anècdota. Altres dificultats no menys importants van ser les necessitats de finançament que requerien uns projectes molt innovadors, molt associats al risc, i desenvolupats per uns joves sense cap tipus d’experiència emprenedora. Originàriament, tot i que la principal font de finançament havia de venir de la costa est dels EUA (New York), amics, familiars, professors i col·legues diversos (FFF), van haver d’arriscar petits i grans estalvis en unes propostes alienes que, molts d’ells, no recuperarien mai. Després de moltes lluites, d’alguns encerts, bastants fracassos i d’innumerables baixes, la Vall del Silici suposa un model a seguir per tothom. Són molts els clústers tecnològics que s’han anat copiant arreu: Silicon Fen de Cambridge, U.K.; Shezhen de Hong Kong; Silicon Wadi de Tel Aviv, Israel; Districte 22@ de Barcelona. Però més enllà de qualsevol proposta d’èxit o fracàs, Silicon Valley representa l’expressió d’uns somnis creats i desenvolupats per un grapat d’idealistes que, amb tota probabilitat, perduraran en la memòria dels temps.

Text i imatges; Marc Sió Economia-emprenedoria

PLANTADA D’ARBRES A LA ZONA DE LA CASELLA DE TORREGROSSA El passat diumenge 28 de febrer de 2021 a la zona de la casella de Torregrossa es va realitzar una plantada d’arbres organitzada per l'associació Fem Llavor que tenen com a principal objectiu promocionar el patrimoni natural del poble de Torregrossa.

A l’hora de realitzar-se, aquest projecte s’ha basat en tres objectius, que són: donar a conèixer els espais naturals del poble, arreglar tots aquells llocs que no tenen una utilitat i donar un valor als llocs abandonats del poble. Fent això, volen que l’espai de la casella sigui, a part d’un espai natural, un lloc d’aprenentatge amb diferents zones on els visitants puguin saber com era la nostra comarca abans de l’aparició del canal d’Urgell ja que era un paisatge de secà i la vegetació que hi havia no necessitava molta aigua.

Per això han dividit els més de 2.000 m quadrats dels que disposaven en dues zones diferents. La primera zona és la que està situada a l’esquerra del terreny, és la zona on podem trobar tots aquells arbres i arbusts que habitaven al Pla abans del canal, entre ells podem trobar pi blanc i l’alzina de gla dolç. A l’altra zona, que és la que està més a prop de la casella, hi trobem els arbres que necessiten més aigua com el plataner i el xop i, per tant, van aparèixer al Pla després de l’aparició del Canal. En total es plantaran 48 arbres i 70 arbustos.

Tot això va tenir lloc a la casella de Torregrossa, que es la casa on vivien els que s’havien de fer càrrec del Canal. Els nens i nenes de 3r, 4t, 5è i 6è de l’escola La Bassa també han participat en aquest projecte i van anar a plantar uns quants arbres i cadascú va poder posar un desig entre les arrels dels arbres perquè es pogués fer realitat. Text: Aleix Meda, 3r ESO A Imatges: Associació Fem Llavor

La importància de menjar sa Molta gent es pregunta perquè hem de mantenir una dieta sana. Si llegeixes aquest text, aprendràs els motius i les conseqüències que té menjar sa. Menjar sa és una filosofia de vida que al principi et pot costar molt, però al llarg del temps t'hi acabes acostumant i la teva vida millora. Alguns dels motius pels quals hauries de mantenir una dieta sana són: protegeix el teu sistema immunitari. La teva pell es manté sana, regula el trànsit intestinal, millora el teu estat de ànim... Totes aquestes frases són coses bones, però no només tenint una bona dieta la teva vida serà perfecta, una altra cosa que has de tenir en compte és l'exercici físic, ja que això millora el teu rendiment i posa en forma els teus músculs. En canvi si no mantens una dieta sana algunes de les conseqüències podrien ser aquestes: problemes d'estómac i d'intestí, sedentarisme, malalties cardiovasculars, inflamació... Si vols evitar totes aquestes coses negatives ja ho saps: canvia la dieta en cas que no sigui positiva. Menjar sa és molt fàcil. Per ajudar la teva recerca et deixo uns enllaços perquè puguis localitzar algunes botigues i alguns o algunes dietistes especialitzats en el tema de menjar sa. Així que sense res més a afegir, ÀNIMS! JO ESTIC AMB TU! Text i imatges: Joan Arqués, 3r ESO A

Botigues que venen menjar sa: https://ametllerorigen.cat/ca/botigues.html https://www.proper.cat/guia/llistats/can-mensa/ Dietistes especialitzats en el tema. https://www.cronoshare.com/servicios/nutricionista/lleida/lleida http://scur.cat/ZHKCEG

EL MEJOR EPISODIO DE LA HISTORIA ES DE ANIME La exitosa serie de animación Shingeki no Kyojin (進撃の巨人Lit. "Titán de Ataque"), también conocida en países de habla hispana como Ataque a los titanes y Ataque de los titanes, tiene el mejor episodio en la historia de la TV según el ranking de IMDb. Shingeki no Kyojin es una serie de manga japonesa escrita e ilustrada por Hajime Isayama. La obra fue adaptada a una serie de anime dirigida por Tetsurō Araki y producida por Wit Studio, en colaboración con Production I.G. Su emisión empezó el 6 de abril del 2013 en Japón.

El episodio 54 llamado “Hero” ocupa el primer lugar del ranking, en segundo lugar, tenemos a “Ozymandias” de Breaking Bad, y en tercer y cuarto puesto tenemos dos episodios más de Ataque a los titanes titulados “Assault” y “Perfect Game”. “Hero” y “Perfect Game” pertenecen a la tercera temporada de la serie, y el capítulo de “Assault” a su cuarta y última temporada, que sigue en emisión.

Personalmente cuando vi que Shingeki no Kyojin estaba en este ranking me puse muy feliz porque demuestra que el anime o la animación japonesa no es algo para “niños” o infantil, y le da el valor que se merece, ya que desde mi punto de vista Attack on Titan tiene una animación y una historia increíble. Os recomiendo que la veáis si os gusta la animación, o no. ¿Quién sabe? Quizás descubres una nueva afición. Texto e imágenes: Ariadna Mestres, 3º ESO A

JOJO’S BIZARRE ADVENTURE Jojo’s bizarre adventure és una sèrie d’anime basada en el manga creat per Hirohiko Araki. Consta de vuit temporades. La sèrie comença el 1880 aproximadament, amb la mort de la mare del primer protagonista. Jojo’s són els personatges principals de cada temporada. I a cada temporada, apareix una generació nova. El primer Jojo és en Jonathan Joestar, el qual va deixar descendència i a partir de llavors, cada nova temporada es basa en una nova generació de la família Joestar. Reben el nom Jojo ja que el seu nom comença normalment amb Jo i el seu cognom també, encara que hi ha excepcions. La saga comença entorn a una màscara de pedra que et transforma en un vampir mitjançant la sang. L’antagonista principal, que també deixa descendència que influirà en la sèrie, és en Dio, que va utilitzar aquesta màscara de pedra per a crear un exercit i intentar convertir-se en el dictador del món, encara que va ser derrotat pel protagonista. Aquest sobreviu i apareix a la següent temporada. Després d’això, a cada temporada apareix un nou Jojo i un nou antagonista al qual acaben derrotant. També apareix la trama que envolta la màscara de pedra i apareix un nou tipus de poder diferent: l’“Stand” és una manifestació del teu esperit el qual te poders sobrenaturals. Només els qui són dignes poden obtenir un Stand. Personalment és una sèrie que m’agrada molt per la història, encara que l’animació és bastant diferent de l’anime clàssic ja que fan els personatge molt detallats en tots els aspectes. Text: Roger Torres, 3r ESO A

AFTER After és el títol d’una saga romàntica composta per cinc volums i un llibre a part, el qual està basat en la pel·lícula, de l’escriptora estatunidenca Anna Renee Todd. El primer llibre original en anglès va ser publicat el 21 d’octubre de 2014, posteriorment es va traduir al castellà i al català. Aquesta saga tracta d’una jove, la Tessa Young, que s’enfronta al seu primer any a la universitat. Ella està acostumada a una vida estable i ordenada, però tot canvia quan coneix el Hardin, un noi ple de tatuatges i pírcings. Els llibres expliquen com va avançant poc a poc la seva relació tot i que no és fàcil ja que les seves personalitats i aspectes de la vida són molt diferents. Són molts els obstacles i persones als que s’han d’afrontar amb el pas del temps però si realment s’estimen, ho aconseguiran. Una de les curiositats és que Anna Todd, al principi va començar a escriure capítols del llibre a la plataforma de lectura Wattpad basant-se amb la banda anglesa One Direction i en especial, Harry Styles; un dels seus membres que és qui dona nom al personatge principal: Hardin Scott. A nosaltres aquesta saga ens agrada molt perquè és entretinguda, romàntica i al llarg de la història et transmet missatges de manera indirecta com, per exemple, que no t’has de guiar pel físic d’una persona, sinó que ho has de fer per la seva manera de ser i com et fa sentir. Text i imatge: Marta Castellana i Mar Serrano, 3r ESO A

DaniDev Daniel W. S. nació el 15 de junio de 1997 en Bergen, Noruega. Es un youtuber noruego que se dedica a crear videojuegos mediante desafíos que le ponen sus subscriptores. Cuando tenía 15 años, comenzó a programar con Java por primera vez y tras un tiempo aprendiéndolo, le encantó. Poco después quiso hacer mejores juegos y probó varios motores de juego, pero se quedo con Unity, ya que usaba el lenguaje de programación C#, muy parecido a Java. Aparte de su canal de youtube principal, cuyo nombre es Dani y consta de 2,2 millones de subscriptores, tiene 3 canales terciarios con más de un millón de subscriptores en total. Daniel ha hecho muchos videojuegos en su canal. El principal es Karlson, cuyo nombre está basado en un cuento que le leía su madre llamado “Karlsson on the roof”. Ese juego se puede reservar en Steam y es el vigésimo videojuego más reservado. Además de Karlson, Dani ha hecho más videojuegos originales como Fair n’ Square o Off the balls. También hizo un juego llamado TeamTreespara colaborar com el proyecto de TeamTrees, cuyo objetivo era aconseguir 20 millones de dolares y por cada dólar que recibieran plantarían un árbol. Por último, también hace videojuegos a contra reloj, cuyo tiempo lo ponen los subscriptores mediante comentarios como “Why don’t you try to make a game in a week (or you can’t do that)” que significa: Por qué no haces un juego en una semana (o no puedes). Un ejemplo de este tipo de juegos es Farty Rocket, el cual hizo en un hora y lo pasó a un juego para móvil en un día. Texto e imágenes: Marc Nieto, 3º ESO A

I ALESHORES NO EN QUEDÀ CAP CRÍTICA DEL LLIBRE D'AGATHA CHRISTIE Primer van ser "negrets", després varen ser "indis", després "soldats" i, darrerament s'ha canviat a "eren deu", no obstant això, siguin quins siguin, no en quedà cap dels deu. Estic parlant del llibre I aleshores no en quedà cap d'Agatha Christie. L'argument del llibre és molt senzill: consta que deu persones són citades en una illa, en la qual, cadascun dels integrants va sent misteriosament assassinat fredament seguint al peu de la lletra una cançoneta infantil que diu així: Deu indiets van sortir a sopar; un es va ofegar i llavors en quedar nou. Nou indiets van quedar desperts fins molt tard; un es va quedar adormit i aleshores en quedaren vuit. Vuit indiets van viatjar a Devon; un va dir que es quedaria allí i aleshores en quedaren set. Set indiets van tallar llenya; un d'ells es va partit per la meitat i aleshores en quedaren sis. Sis indiets van jugar amb un rusc; una abella en va picar un i aleshores en quedaren cinc. Cinc indiets estudiaven lleis; un d'ells va ingressar al tribunal i aleshores en quedaren quatre. Quatre indiets se n'anaren cap al mar; una arengada vermella se'n va empassar un i aleshores en quedaren tres. Tres indiets passejaven pel Zoo; un ós en va abraçar un i aleshores en quedaren dos. Dos indiets s'assegueren al sol; un d'ells va acabar fregit i aleshores en quedà un. Un indiet es quedà tot sol; va agafar i es va penjar i aleshores no en quedà cap. El llibre de la famosa escriptora britànica, nascuda l'any 1890, com ja he dit abans, tracta les morts de 10 persones "pecadores", les quals, segons

l'assassí, han comès un assassinat voluntàriament i no han sigut castigats pel seu crim. Aquestes persones reben una carta, citant-los d'anar a fer un servei a Indian Island. Tots estan molt contents de ser allí fins que comencen a succeir les morts, una darrera l'altra, sense deixar cap rastre. El nostre assassí va escollir meticulosament cadascuna de les seves següents víctimes, entre les quals hi havia 3 dones i 7 homes, totes de diferents edats i amb ben poques similituds, només una: tots tenien un secret relacionat amb un assassinat d'una forma més o menys directa i, ningú ho sabia, ningú menys U.N. Owen, que era el pseudònim que tenia el propietari d'Indian Island i el principal sospitós a ser l'assassí. Aquest llibre m'ha agradat molt, m'ha semblat molt enginyós i entretingut. Durant tot el llibre tens una sensació de suspens i de tant en tant angoixa. A mi, m'agraden molt els llibres de thriller que no diuen qui és l'assassí fins al final i, aquest no només ho compleix, sinó que, a més a més, en cap moment s’esmenta el nom de l'assassí fins que signa la carta on explica des del seu punt de vista tots i cadascun dels assassinats que els qualificà com unes obres d'art. Voldria recalcar que el llibre està molt ben redactat. Valoro que hagi començat el thriller des del començament i no in medias res, començant per un assassinat, però Agatha Christie, va escollir començar per l'inici arriscant-se que la gent el deixés a mitges, però la forma tan detallista i captivadora de

l'escriptora a l'hora de redactar la novel·la i, la del traductor al traduir-la, impedeixen deixar el llibre a mitges. És completament impossible, segons el meu punt de vista. Tots els misteris que succeeixen durant el llibre es van resolent, la majoria al final, però n'hi ha un - que no desvetllaré - que no s'acaba d'explicar. El llibre acaba d'una forma original i, se'n poden diferenciar dos finals a partir de l'epíleg; el primer l'he trobat una mica innecessari, tot i que per provocar suspens està bé, però no serveix per absolutament res; m'ha agradat més el "segon" final que es presenta en forma de carta, en la qual es destapen molts dels misteris. D’aquest llibre se’n n’han fet moltes adaptacions. El llibre que jo he llegit es va publicar el gener de 1990. També es va fer una sèrie al 2015 molt curta de tres capítols explicant tota la novel·la. Recomano aquest llibre a tothom, sobretot a les persones que els agradi el thriller psicològic i els llibres policíacs. Text: Marta Novell Prats, 3r ESO A

LOPES, EL RAPERO GALLEGO Jose Manuel López Lista, también conocido como Lopes, el rapero gallego, es un rapero underground. Según él, el rapero más real del país que no se vende para nadie. Esto significa que por mucho dinero o beneficios que le ofrezcan para cambiar su música, él va a seguir cantando y escribiendo sus canciones, es por eso que me gusta mucho este cantante. Hay muchos raperos en este país creando este género, pero muchos se venden y empiezan a cambiar su música. No he encontrado mucha información sobre él porque es una persona que no le gusta contar o enseñar datos de su vida. Es por eso que tengo poca información, de hecho su edad se desconoce, antes no se sabía nada de su nombre, pero, sacó una canción diciendo su nombre completo. Ahora os explicaré porqué.

Desde sus principios grababa y quedaba con otro cantante, Daniel Martínez o también conocido como Delaossa. Sacaron un par de canciones juntos, y tenían varias opiniones entre ellos, por ejemplo que un cantante de rap en su opinión era un vendido y un falso. Un tiempo después, tuvieron una bronca, no se sabe que pasó y Delaossa grabó un tema con ese cantante. Después de eso, Lopes sacó un tema insultándolo y este se lo devolvió: en este tema se decía su nombre, ya que Delaossa lo insultó diciendo otro nombre inventado.

El amor de mi vida es mi vida, amor Esta frase es escrita por Lopes, la ha cantado en varias de sus canciones y ha tenido tanta fama, que hasta ha sacado una camiseta y sudadera. Esta frase

está dirigida a una persona, refiriéndose a que el único amor de su vida es él mismo, o su vida. A mí me gustó la frase y decidí comprarme la sudadera. Aquí van algunas frases que he escogido y me gustan. "No voy a quedar mal con mi persona para quedar bien con otra" Con esta frase se refiere a que si tú tienes una opinión sobre algo, no vas a cambiarla por alguien que no piensa igual. Por ejemplo, si a ti Paula te parece una persona muy amable, pero tu amigo te ha dicho que Paula es una falsa, no vas a decir que es una falsa de repente. "Lo que somos, no lo que hemos sido" Con esta frase se refiere directamente a que una persona se mira por su presente no por su pasado, por muchas cosas que haya hecho antes. "Las únicas bocas seguras son las enterradas" Esta, en resumen significa que no te puedes fiar de nadie.

Texto: Gilbert Porta, 3º ESO A

MasterChef Junior MasterChef Junior és un programa gastronòmic que emeten cada dilluns a les 10 de la nit a la primera (TV1) on nens i nenes d’entre 8 i 12 anys cuinen i competeixen entre ells davant de tres jurats: Jordi Cruz, Pepe Rodríguez i Samantha Vallejo. Cada episodi d’aquest programa es divideix en tres parts. La primera part únicament consisteix a realitzar un plat que el jurat t’assigna i segons el resultat del plat, guanyes més o menys punts. Aquests punts són recompensats en la següent prova, la prova d’exterior. En la prova d’exterior competeixen en equips. Normalment són dos, el roig i el blau, els quals estan capitanejats per un dels nens i nenes d’aquell equip. En aquesta prova els dos grups han de cuinar un menú realitzat per algun gran xef i que serà servit a un grup de gent, ja siguin familiars, famosos o gent de la zona. D’aquesta segona part l’equip guanyador se salva de la tercera part i l’equip perdedor passa a la tercera part on competeixen per no ser eliminats. Dos d’ells queden eliminats i, per tant, han d’abandonar el programa. Per poder participar en aquest programa t'has d'apuntar prèviament a un càsting i si passes el primer, t’esperen una sèrie de proves més fins a arribar al càsting final. Com aquest programa ha tingut tant èxit, es fan també els campaments MasterChef junior on pràcticament es fa el mateix que al programa. Aquests campaments es realitzen a l’estiu i tenen una durada d’una setmana. Text i imatge: Marta Rodríguez, 3r ESO A

MONUMENTS LLEIDATANS Com ja sabem, el nostre institut està situat a la província de Lleida. Una província que no triomfa molt en el turisme però que a la vegada compta amb una varietat important de monuments històrics. Aquí te’n presento alguns: La Seu Vella de Lleida, acabada de construir l’any 1286 i d’estil romànic i gòtic.

Sant Climent de Taüll, construïda l’any 1064 i d’estil romànic. Disposava d’una pintura al fresc, ara resguardada al MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya).

També cal remarcar que bastants pobles de la província disposen d’una Creu del Terme. A la vegada hi afegeixo el Salt del Duran, un salt d’aigua a la 3a sèquia del Canal d’Urgell.

Catedral de la Seu d’Urgell, acabada de construir l’any 1182 i d’estil romànic.

Òbviament hi ha molts més monuments però, com a petita introducció a la província, et serveix per tenir més coneixements sobre els edificis històrics de Lleida. Text i imatges: Èric Páez, 3r ESO A

ENTREVISTA DE JORDI ÉVOLE A PAU DONÉS

Pau Donés, el cantant del grup musical Jarabe de Palo, va morir el 9 de juny de 2020 a causa d’un càncer que patia des de feia cinc anys. Quinze dies abans de morir, el Pau va trucar al seu amic Jordi Évole i li va dir que li quedaven pocs dies de vida i que els anava a passar a la seva casa de la Vall d´Aran, i li va proposar si li volia fer una entrevista. El resultat d’aquesta entrevista és la pel·lícula documental Eso que tú me das, que es va estrenar als cinemes el setembre del 2020 i a la televisió el 21 de febrer de 2021. En aquesta pel·lícula, es veu com dos amics parlen de la vida i la mort d’una manera molt emotiva i sincera, i al mateix temps s’acomiaden l’un de l’altre en un paisatge idíl·lic com és la Vall d’Aran. És molt difícil no emocionar-se durant el documental. Ens parla dels moments més feliços de la vida del cantant, els seus èxits en el món de la música, i també de la duresa dels cinc anys de la malaltia. Pau no es cansa de donar-nos consells per ser més feliços en aquesta vida, que, segons ell, és massa curta. Ens diu que hem de gaudir de les coses que realment són importants en aquesta vida com l’amor, la família, els amics i dels petits detalls que, a vegades, ignorem (un bon paisatge, una cançó...). Hem de gaudir del temps que tenim amb les persones que estimem, fer sempre el que ens agradi, ser crítics amb nosaltres mateixos, demanar perdó sempre que ens equivoquem i ser agraïts amb els que formen part de la nostra vida. I, sobretot, ens diu que no hem de tenir por a la mort, que la mort ens arribarà a tots algun dia i que de nosaltres depèn la forma com l’afrontem. La mort és una etapa més en el viatge de la vida. En tot moment diu que té moltes ganes de viure, que encara li queden moltes coses per fer. Si no l’heu vist, us recomano que vegeu aquesta pel·lícula, us emocionarà. Text: Abril Marimon, 3r ESO A

Marca Personal – Què és, i per què has de cuidar-la Marca personal o "personal branding" és un concepte que consisteix a considerar-se un mateix com una marca; per això, és molt important impulsar el teu perfil professional per convertir-te en un referent en el teu sector. La marca personal són totes aquelles coses que ens fan diferents. Pensa en aquells elements que et distingeixin de la teva competència. Sempre hi haurà temps per dur a terme algun canvi dins de la teva marca personal però sempre mantenint la coherència amb la marca que has creat durant molt de temps. Això és fàcil de veure-ho a les grans companyies. Periòdicament fan canvis significatius a la seva imatge però sempre mantenint una coherència. Pensa per exemple en l'evolució de logo de les cadenes televisives com Telecinco o Antena 3. Sempre són canvis que les actualitzen per renovar la seva imatge i evitar així que es consideri desfassada. També hi ha casos de companyies o marques personals que advoquen per una imatge atemporal que mai canvia. Això pot ser una arma de doble tall, perquè és fàcil caure en el passat de moda. Descobrir i definir els teus propis valors és el primer pas que has de donar a l'hora de crear la teva marca personal, o millor dit, cuidar la teva marca personal.

Sigues conscient que personal i t'has de posar en per treure el màxim partit Què et diferencia de la teus punts forts i els Fes un exercici interior i coneix-te a tu mateix.

ja tens una marca marxa com més aviat d'ella. Què ofereixes? resta? Quins són els teus punts febles?

Especialitza't i converteix-te expert en un determinada matèria. Aprofundeix en el teu camp, això farà que tot el teu públic objectiu et vegi com a referent i reclamarà els teus serveis o productes.

Tingues en compte que la marca personal va a sobreviure sempre. Potser fracassis en algun projecte i això et serveixi per superar-te a tu mateixa i millorar com a professional. Aquest saber aixecar-se davant les dificultats també en formarà part. Recorda que aquesta marca personal t'acompanyarà sempre, no és una cosa que s'acaba o que puguis deixar enrere.

La teva marca personal és i serà el que tu vulguis que sigui. Has d'aprendre a comunicar-te a través d'ella i actuar sempre amb coherència. Així arribaran cada vegada més i millors clients al teu negoci. Text: Pau Sabaté

SOPA DE LLETRES per Àlex Creus, 3r ESO A

 Fruita que és famosa per tenir 70% d’aigua.  Esport que es practica amb patins de rodes, molt famós aquí a Catalunya.  Animal que a vegades no el veus.  Conjunt de papers que expliquen noticies i s’està oblidant.  Espai on es va a menjar i que per culpa del coronavirus té moltes restriccions.  L’animal que té més memòria.  Número que es veu igual si el llegeixes des dels dos costats.

Solucions:       

síndria hoquei camaleó diari restaurant elefant zero

Pagesos de l’esforç i del respecte, a l’institut reguem tant cos com ment. Sabem que això vol temps, i li’n donem. Els fruits més saborosos collirem.