Serranova 2.0, número 22, desembre 2020

Serranova 2.0. Revista digital de l’Institut La Serra de Mollerussa, número 22, desembre de 2020.  Podeu consultar tots els números publicats a https://issuu.com/institutlaserra  Pàgina web de l’institut: https://agora.xtec.cat/ieslaserra/  Twitter: @InsLaSerra

Portada: Marta Castellana i Ona Verdés, 3r ESO A Revisió lingüística: Josep Camps.

Coordinació: Anton Not. Agraïm la col·laboració de tothom qui ha fet possible aquest vint-i-dosè número de la revista de La Serra.

El material que hem extret de la xarxa estava etiquetat per “a la reutilització no comercial”. Publiquem aquesta revista amb una llicència Creative Commons: Reconeixement- NoComercial-CompartirIgual. No es permet l’ús comercial d’aquesta publicació ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s’hauria de fer amb una llicència igual que la que regula l’obra original.

HEM FET UN BON TROS DEL CAMÍ Allò que semblava un gran repte, mantenir amb normalitat l'activitat docent, s'ha convertit en un sender planer, pedregós, sí, però més suau del que ens pensàvem.

El dia a dia és ben diferent, fa fred, les finestres estan obertes, no compartim l'espai amb tots els nostres amics i amigues, els treballs en grups s'han restringit, no fem activitats ni celebracions... Estudiem separats i de manera individual. Ens fotografiem sense el "lluís" ni mengem "patata". Però és el sacrifici que ens cal fer per assolir dos grans objectius: compartir espai, temps i estudi amb altres companys i companys; i continuar el nostre procés d'aprenentatge.

El resultat d'aquest esforç és satisfactori. Malgrat no podem exterminar el virus, hem pogut mantenir-lo a ratlla i evitar la propagació interna dins el centre. Hem tingut casos positius i hem confinat grups classe, però amb origen fora del centre i sense propagació entre l'alumnat.

I hem recorregut aquest camí perquè l'alumnat ha actuat amb responsabilitat i amb consciència del que s'hi jugava; ha complert amb les mesures de prevenció proposades i ha adoptat nous hàbits: d'higiene, de treball, de socialització... Amb tot, no deixen de ser adolescents i joves i es comporten com a tals: es toquen, s'amunteguen, s'enamoren, es cansen de la mascareta, s'obliden... Però n'estem molt orgullosos.

Ara marxem de vacances amb l'esperança posada en la propera primavera, en la vacunació i en el bon temps perquè el camí se'ns fa llarg i ens agradaria viure amb menys incertesa i amb més ordinarietat. Tanmateix, ens sentim valents per continuar caminant, per continuar plantant cara a la covid, perquè ja ens ha arrabassat massa iniciatives i, fins i tot, persones. I no volem que s'endugui la nostra il·lusió, els nostres projectes personals ni les nostres esperances en un futur diferent.

Ignasi Serret Director de l’Institut La Serra

Índex La vida a l’institut La Serra. Intercanvis, projectes, activitats  1r d’ESO: valoració inici de curs, nova etapa. Presentacions, per alumnat de 1r d’ESO  Le calendrier de l’Avent, per alumnat de 1r d’ESO  Il·lustrem fragments de Hachiko,per alumnat de 1r d’ESO  Analitzem imatges a Educació visual i plàstica, per alumnat de 1r ESO D  Kenya/Catalonia Student Link, per Teresa Gasió i alumnat de 2n ESO B  “Estada a l’empresa”: una asignatura que nos ayuda a crecer como personas, per Teresa Pallàs i alumnat de l’Aula oberta de 4t d’ESO  Proyecto Dibujar palabras/Escribir imágenes, per alumnat de 3r ESO A o Redissenyem la portada d’una novel·la o Experimentem amb les lletres manuscrites o Masterclass Hey Studio  Erasmus +, El patio de Babel, per Oriol Crespo, Noa Oliva i Gemma Serrano  Projecte “Entrevistem a...”, per alumnat de 4t d’ESO  La Serra amb La Marató de TV3, o 3r d’ESO, per Marta Castellana i Mar Serrano o 2n d’ESO, per Arnau Balcells i Xavier Eroles  Setmana de la ciència o L’arbre de la ciència, per Guerau Pubill i Àngel Serrano o Projecte Cristal·lització-Rosalind Franklin, per Mireia Serrano o Pòsters científics dedicats a Rosalind Franklin, per alumnat de 1r de Batxillerat  Química gamificada, per Montse Solé  Un Nadal científic, per Departament de Ciències experimentals  Orientació a 4t d’ESO, per Alba Corbell, Pablo Morer, Daniela Quirós i Abril Vigatà  Cursa d’orientació a 1r de Batxillerat, per Aina Pujol i Albert Salse  25N: Dia internacional per l’erradicació de la violència envers les dones, per Rosa Bell-lloc  Ni una més!, per Yulianna Yakovyshyn

 Entrevista a Gerard Martínez, per Pau Sabaté i Júlia Solé  Entrevista a Isabel Latorre, per Carlos Culebras i Aina Miró  Judith Balagué guanya el II concurs de curtmetratges Som Secundària, per Cristina Mestre  4t torneig de Nadal d’Escacs, per Szymon Lech  L’arbre dels desitjos, per alumnat de 3r ESO D  Pere Aumedes transmet la passió pel cinema a l’alumnat de 2n d’ESO, per Cristina Mestre

Idees, emocions, opinions, propostes.  Cignes negres, per Marc Sió  El día que se perdió la cordura, de Javier Castillo, por Nona Gómez  Tornei EnroCA’T, per Szymon Lech  Rocket League, per Isaac Amorós i Josep Cuenca  Bàsquet en quarantena, per Joan Arqués i Aleix Meda  Ús de Moodle i confinament, per Montse Boldú i Marta Novell  La salut mental dels joves, per Laura Cantó i Marta Cerrada  El impacto de BTS en el mundo, per Candela Hidalgo i Ariadna Mestres  Com ha afectat la pandèmia al medi ambient, per Ares Pérez i Ona Verdés  Les motos i els perills a la carretera, per Gilbert Porta  El consum d’alcohol i drogues en adolescents, per Marc Nieto i Roger Torres  Vivim en una sèrie, per Berta Mas i Mar Palacín  CAR de Sant Cugat, per Marta Rodríguez i Clàudia Sánchez  Tennis taula (ping-pong), per Èric Páez  Propostes per renovar el logo de la revista, per Mar Palacín  Passatemps, per Àlex Creus

La vida a l’institut La Serra intercanvis projectes activitats

Tutoria 1r ESO Curs 20-21

1r d’ESO A Enguany, a la classe de 1 ESO A, som 20 nenes i 11 nens. Pel que fa a la nostra procedència, hi ha gent de Fondarella, Palau d’Anglesola, Bellvís, Belllloc d’Urgell, Mollerussa, Torregrossa, Sidamon i Puigverd.

Cal dir que som una classe una mica xerraire. També preguntem molt. Al principi ens costava aixecar la mà per demanar el torn de paraula, però ara hem millorat aquest aspecte. Això sí, tenim moltes ganes d’aprendre i en general som treballadors. Quan ens manen deures ens queixem, però els professors ens diuen que és normal tenir feina perquè som estudiants de primer d’ESO. Al final la majoria fem els deures i ens prenem seriosament els treballs i els exàmens.

Hem notat alguns canvis respecte a la primària. L’horari al principi ens costava una mica, les dues últimes hores estàvem cansats. Pel que fa a les matèries, d’algunes també hem notat canvi, sobretot en la manera de treballar.

Un dels aspectes positius de l’institut és que tant a la classe com al pati hem conegut gent nova i estem fent nous amics i amigues. Esperem que al llarg del curs millori el tema de la pandèmia i puguem fer alguna activitat de convivència totes les classes juntes o alguna excursió.

Pel que fa als nostres objectius, ens agradaria ser una bona classe, no parlar tant i treballar encara més per aprendre moltes coses. També voldríem ser una classe respectuosa, ajudar-nos i intentar col·laborar en totes les tasques conjuntes.

Text: Maria March Llobera. 1r ESO A Imatge: Ana Llanas

1r d’ESO B Hola a tots i a totes! Nosaltres som la classe de 1r B. Som de diferents pobles: Torregrossa, Bellvís, Bell.lloc, Palau d’Anglesola, Vilanova, Mollerussa i Miralcamp.

Aquest principi de curs, quan vam començar a l’Institut, estàvem nerviosos ja que no ens coneixíem, però al cap d’uns dies ja vam anar fent-nos tots i totes companys i companyes de la classe.

Nosaltres som sorollosos, xerraires i moguts, però també som amables, simpàtics i divertits. També s’ha de dir que tenim uns bons representants de la classe i això va molt bé.

En el futur, volem millorar el nostre comportament per a que els professors i les professores estiguin orgullosos de nosaltres i també per aconseguir que la nostra classe sigui una de les millors.

Text: David López, Ricard Mías, Aran Pedrol, Bruna Rius, 1r ESO B Imatge: Gemma Simó

1r d’ESO C Nosaltres vam arribar d’un sisè inacabat per culpa de la pandèmia que estem patint, no nosaltres sinó tot el món. Ha estat un inici de curs a la secundària una mica diferent que tots els altres anys, però ho estem superant poc a poc i sabem que si som responsables dels nostres actes, tot això pot acabar més aviat.

El primer dia que vam anar a l'institut estàvem nerviosos, però al cap del temps ens ha anat passant i ens estem adaptant bastant bé. Tota la classe ens hem acostumat ja a l’institut i estem una mica més tranquils i còmodes.

Al principi, el tema de la mascareta, les mans i distància va ser una mica angoixant, però ara que ja han passat uns mesos, ja gairebé tots ens hem acostumat a respectar les mesures de seguretat.

Creiem que acabarem el curs amb mascareta, però esperem que l’any que ve, o el següent, ens podrem veure les cares.

A classe, intentem respectar molt seriosament tot aquest conjunt de normes que hi ha ara durant la COVID-19.

Text: Aroa Dalmau i Blanca Mir, 1r ESO C  Imatge: Magí Serra

1r d’ESO D Hola, Som la classe de 1r ESO D. Som alumnes de diferents pobles com Bellvís, Palau, Poal, Miralcamp, Torregrossa, Bell-lloc, Fondarella, Mollerussa i Golmés. A principi de curs no ens coneixíem gaire, però ara tots som bon companys.

Som una classe bastant treballadora, encara que hi ha alguns alumnes que són una mica xerraires. En aquesta classe hi ha alumnes que treballen i s’esforcen més que d’altres. Per aquest motiu ni els hàbits de treball ni els objectius o expectatives són els mateixos per a tota la classe en aquest curs: hi ha alumnes que aprovant al límit ja estan contents i d’altres que busquen la millor nota possible.

En definitiva, som agradables, xerraires, amigables, pesats i simpàtics, però a nivell de classe som tots amics i generosos.

Text: Mar i Joel, 1r ESO D Imatge: Teresa Balasch

LE CALENDRIER DE L'AVENT Les festes de Nadal estan ben a prop i, per celebrar-ho, hem preparat un calendari d'advent. Us convidem a mirar quina sorpresa us hem preparat cada dia del mes de desembre al passadĂ­s de 1r d'ESO. Esperem que us agradi i que gaudiu del calendari.

Text i imatges: Alumnat de 1r d'ESO de Francès.

ELS ALUMNES DE 1r D’ESO IL·LUSTREM UN FRAGMENT DE HACHIKO Aquest primer trimestre, des de la matèria de Llengua catalana i literatura, els alumnes de 1r d’ESO hem llegit el llibre de Lluís Prats Hachiko. El gos que esperava. Després de la lectura hem fet una activitat opcional il·lustrant un fragment de la novel·la.

Per aquells que no us heu llegit el llibre, heu de saber que és una novel·la inspirada en una història real que va tenir lloc al Japó entre els anys vint i trenta del segle passat.

Hachiko va ser un gos que, quan tenia un any de vida, va ser regalat al professor Ueno, de la Universitat de Tòquio, amb qui va establir una relació molt estreta d’amistat i d’amor que aviat esdevindria incondicional. Cada dia durant un any, Hachiko acompanyava el seu amo a l’estació de tren i, en acabar la jornada, l’esperava de nou a l’estació fins que el seu amo hi tornava.

Un malaurat dia de maig de 1925, quan Hachiko només tenia dos anys, la mort va arribar al professor Ueno quan estava fent classe a la universitat. Tanmateix, el seu fidel amic no va acceptar aquesta nova condició vital, per la qual cosa no va deixar d’anar a l’estació cada dia a la mateixa hora esperant que, en algun d’aquells trens, tornés el seu amo. D’aquesta manera, al llarg de 10 anys, el gos fidelment va continuar amb la seua rutina guiat per l’esperança de tornar a veure’l, fins que va morir el 1935.

Aquí us deixem una mostra de les il·lustracions que hem fet a partir de fragments de la lectura.

Text i imatges: Alumnat de 1r d’ESO

Blanca Codina, 1r ESO C

Clàudia Solanas, 1r ESO A

Blanca Mir, 1r ESO C

Júlia Stolarczyk, 1r ESO C

ANALITZEM IMATGES A EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA Els alumnes de 1r d’ESO a l’assignatura d’Educació Visual i Plàstica hem estat analitzant i treballant imatges. Una de les activitats que hem fet és un collage amb una fotografia feta per nosaltres. El tema podia ser sobre la Castanyada, Halloween, la meva mascota o bé una postal de Nadal.

Primer fèiem una foto del paisatge escollit i després agafàvem diferents fragments de la imatge i creàvem més fotos d’allò que volíem destacar.

Finalment muntàvem un collage amb totes les fotos. Aquí us deixem uns exemples dels alumnes de 1ESO C i D:

Text i imatges: Alumnat de 1r ESO D

KENYA/CATALONIA STUDENT LINK Roko 20 Academy – Murang’a (Kenya)

INS La Serra – Mollerussa (Catalonia)

OUR OPINION During the first term, 2ESO B class has worked on a project based on Kenyan culture. We have learnt about the country and about how a Kenyan school is run. The project has allowed us to improve our English because we’ve shared our learning with Roko 20 School in Kenya.

We have carried out many written activities related to the project, a PADLET and a composition. We also did a video call with Roko 20’ students so as to ask and answer questions about daily routines, schools and the country.

Students from both sides immensely enjoyed the video call session, they really behaved and they performed beyond expectations. It was a very nice experience. Amazing!

We would like to share some of the personal impressions that our students had which clearly show the impact that the activity had on them.

I like this Project because it makes me understand that there is another world very different from the one I’m used to. Kenyan students have many more values than we do; they appreciate having a plate of food, on the table, a family, a roof to sleep under and an education. I think they are and example we should follow as children from the first world and learn from their values.

Adriana Bellet

We have learnt new things about Kenya. The experience of talking to our Kenyan friends was very good. What I don’t want to happen is not to connect again with them.

Roger Aguilar

This term in Cultura i Valors subject we studied a lot about Kenya and about a school called Roko 20. In class, we’ve watched a lot of informative videos of the country. The last and best activity was a video call with Kenya. We had to ask and answer questions. I felt very happy to see these kids . I hope they feel the same.

Sònia Plaza

Thanks to the project I’ve learnt many things about Kenya. They have very different routines. They wake up at 6 am and they go to sleep when it’s dark outside. In some areas, there are wild animals and the children have to avoid them when going to school.

Jordi Coso

The video call we held to communicate each other was an unforgettable experience. What I have learnt from this activity is that we shouldn’t complain so much. We should be grateful of what we have as they do. It seems to me that we should follow their example.

Alexia Muraru

Roko 20 Academy - Murang’a (Kenya) INS La Serra - Mollerussa (Catalonia) October 2020

ESTADA A L’EMPRESA: UNA ASIGNATURA QUE NOS AYUDA A CRECER COMO PERSONAS Un grupo de alumnos de 4º ESO durante este año escolar cursa la asignatura de Estada a l’Empresa. Es una asignatura muy práctica y por eso, dos días a la semana, estamos en una empresa aprendiendo un oficio o una actividad que más o menos nos interesa. Este curso le ha sido muy difícil a Guillem, nuestro responsable en el instituto, de encontrarnos algunas vacantes ya que la situación COVID nos perjudica y en algunas empresas (o centros de trabajo) no acogen a alumnos en prácticas.

De todas formas aquí podéis ver nuestras impresiones: Me llamo Clàudia y hago Estada a l’Empresa en Bell-lloch d’Urgell, en una peluquería. Al principio pensaba que hacer de peluquera era muy fácil ya que soy muy presumida y desde pequeña siempre me he hecho cosas en el pelo como planchar, hacerme ondas, trenzas… pero el primer día, cuando empecé, depende que cosas se me empezó a complicar: a la hora de lavar cabezas tienes que saber muy bien dónde y cómo se ponen las manos, también tienes que rascar un poco y enjuagar muy bien para que la clienta sienta que su cabello está bien limpio.

Desde que he comenzado a la empresa hasta ahora no tengo muy claro que hacer: si el año que viene seguir estudiando peluquería o hacer criminología que me encanta.

Hola, soc en Biel. L’empresa on treballo es diu «La Manreana». És una granja escola una mica mes lluny de Juneda. Treballa amb animals.

El dia que hi vaig anar, em van explicar i ensenyar el lloc. M’ho va fer conèixer la persona a la qual podria «ajudar» o que em podria ajudar quan tingués algun dubte o problema, es diu Jordi.

De moment he après a netejar els estables.

I, en definitiva, la meva experiència no ha estat malament; això sí, de vegades estic nerviós però solament quan arribo, se’m passa ràpid, així que no és res important. En fi, que m’agrada bastant l’empresa on treballo. Possiblement l’any que ve faci els meus estudis vagin relacionats amb el món dels animals.

Soc el Moha. La meva experiència amb la brigada de l’Ajuntament de Golmés va començar a mig octubre: he tallat arbustos al cementiri, he plantat flors, arreglat faroles i tubs de l’aigua. M’han donat la roba de la feina. Penso que és una feina dura però aprenc moltes coses més que en altres feines.

Me llamo Carmen y las prácticas de la asignatura Estada Empresa las estoy haciendo en el colegio de mi pueblo, en Miralcamp.

He escogido hacer el curso de P4 porque me encantan los niños y niñas y más si son así de pequeñitos. Me encanta ayudarlos en sus actividades y conocerlos un poquitín más.

En ese colegio estoy muy a gusto porque fui allí de pequeña. Me siento muy bien, el profesorado es muy amable. Para el año que viene tengo intención de continuar estudios que estén relacionados con las personas.

Sóc l’Íker i una de les opcions que vaig tenir és de fer l’estada de jardiner a Jarditec, una empresa als afores de Mollerussa. És una feina bastant bona perquè sempre tens feina i coses a fer: un dia agafes troncs, l’altre carregues plantes a un cotxe. Els treballadors són molt majos i agradables. Començo a les 9:30 hores i fins a les 13:30 hores però paro a esmorzar. És una bona feina però crec que el meu futur no treballaré d’això.

Soc l’Aran. Cada dia m’aixeco a les 7:40 hores, esmorzo, agafo la bici i vaig cap a l’Ajuntament de Bellvís on faig l’estada a l’empresa. Allà ens reunim amb els companys i ens repartim la feina. Un cop repartida anem al magatzem, a l’Aquari, a buscar el material i els vehicles. Treballem fins a la una i vaig cap a casa a dinar. De tota manera, el meu objectiu és fer un cicle formatiu relacionat amb les bicicletes.

Hola em dic Adrià Vilalta, i us explicaré algunes de les coses que estic aprenent en l’estada en l’empresa. Faig tasques que en el meu futur m’ajudaran. A l’Opel, que és el lloc que estic realitzant les practiques, estic aprenent a canviar rodes, canviar filtres d’oli, treure l oli i torna’l a posar, fer revisions als cotxes, programar cotxes i estic aprenent a desmuntar el turbo.

Aquesta feina m’ajuda a créixer com a persona i, segurament, començaré els estudis de mecànica.

Hola! Soc la Mina. Tinc 16 anys i vaig a la llar d’infants de Bell-lloc , que es diu “Els Vailets”, a fer les pràctiques. Juguem amb els nens/nenes, les cuidem…

M’agrada moltíssim perquè és una molt bona experiència. Estar amb els nens, parlar amb altres persones…és sempre positiu. No sé si l’any que ve continuaré estudiant per ser professora en una llar d’infants en el futur.

Soy Saray Buñales y hago prácticas en la peluquería de Palau d’Anglesola, Pilar & Eli. Cuando nos dieron esta oportunidad yo pensé en peluquería porque es un tema que siempre me ha gustado. Solo voy los miércoles y los viernes pero me lo paso muy bien. Las faenas que acostumbro a hacer son: lavar cabezas, secar y planchar con el secador, peinar y poner tinte.

Me gusta mucho y estoy muy contenta con mi trabajo.

Soc l’ Emilio. Faig pratiques a l’ Ajuntament de Bell-lloc amb la brigada. El meu jefe es diu Felipe. Aquests dies hem recollit branques i les hem posat a la furgoneta.

M’agrada la feina.

Soc l’Àlex i faig pràctiques a les Obagues. Tenim molts animals, els dono de menjar i també netejo els estables . De vegades netejo els pallers a l’estable de les vaques que s’hagin de munyir. Un dia vaig netejar l’estable del poni després el vam entrar al estable. M’agrada treballar a les Obagues perquè veig molts animals.

Hola em dic Eduard Sala. Tinc 16 anys i l’estada a l'empresa la faig a l’Ajuntament de Sidamon. Ajudo els treballadors a classificar els llibres de la biblioteca, o si vaig a les oficines, classifico expedients. Jo crec que si m’ho prenc seriosament podria servir-me bastant en un futur.

Ja ho veieu, els alumnes de l’Aula Oberta us hem explicat una experiència més del nostre currículum acadèmic: l’Estada a l’Empresa. Al mateix temps agraïm a totes les empreses la confiança que ens han donat deixant-nos conèixer de primera mà el món de l’empresa mentre aprenem valors com la puntualitat, l’actitud positiva, la responsabilitat, el respecte… i molt més.

Text i imatges: Teresa Pallàs i alumnat de 4t ESO Aula oberta

DIBUJAR PALABRAS/ESCRIBIR IMÁGENES Al llarg del primer trimestre, l’alumnat de 3r d’ESO ha participat en el projecte interdisciplinari Dibujar palabras/escribir imágenes, programat des de les matèries d’Educació visual i plàstica, Llengua catalana i literatura; i Llengua castellana i literatura, sota la coordinació de Miquel Sabaté i Anton Not. L’objectiu del projecte era treballar competències didàctiques pròpies de cadascun dels àmbits implicats; evidenciar les connexions entre la creació plàstica i la creació textual incidint en aquells trets que les aproximen, sobretot el text com a realitat gràfica.

El projecte va engegar amb unes classes teòriques sobre què és el disseny, què és la tipografia i quins han estat històricament els vincles entre l’escriptura i les possibilitats plàstiques del Isaac Amorós, 3r ESO A text, començant pels cal·ligrames de la Grècia clàssica, passant pels manuscrits medievals fins arribar a la poesia experimental del segle XX i la literatura digital del segle XXI. En el marc del projecte s’havia programat la visita a una exposició al Centre d’art la Panera de Lleida dedicada a l’estudi de disseny de Barcelona Hey Studio. La situació sanitària no va permetre tirar endavant amb la sortida, però vam poder fer una visita virtual a l’exposició i vam comptar amb una master class a càrrec de la directora de l’estudi, Verónica Fuerte.

A continuació presentem alguns dels treballs més creatius i originals que han sorgit arran de les diferents activitats realitzades en el marc d’aquest projecte.

Marta Castellana, 3r ESO A

Abril Marimon, 3r ESO A

Aleix Meda, 3r ESO A

Ariadna Mestres, 3r ESO A

Pau Sabaté, 3r ESO A

Mar Palacín, 3r ESO A

Josep Cuenca, 3r ESO A

MASTER CLASS HEY STUDIO El passat dilluns 9 de novembre, els alumnes de 3r vam assistir a una master class on line conduïda per Verònica Fuerte, fundadora i directora de l’estudi de disseny Hey Studio. Hauríem d’haver anat a a La Panera a veure una exposició dedicada a la carrera d’aquest estudi de disseny, però per culpa de la Covid-19 no hi vam poder anar. Aquest estudi es dedica al disseny gràfic, el llenguatge universal que ens ajuda a expressar-nos. Es va crear al 2007 i va començar creant portades per a revistes. L’enllaç de l’exposició per poder-la veure en línia és: http://www.lapanera.cat/ca/programacio/exposicions/hey-we-are En la videoconferència, ens va explicar què era el disseny de manera global, i com el necessitem en el dia a dia. També ens van explicar les idees bàsiques per fer aquests dissenys ja que es necessita sobretot el color i la forma, i després també podríem aplicar-los diferents tipografies i dibuixos. Això és molt important per poder identificar les diferents marques, com per exemple, el logotip de Nike.

Després d’explicar-nos i detallar-nos conceptes del disseny en general, ens va començar a ensenyar els diferents treballs fets durant els darrers anys per Hey Studio, com per exemple, unes llaunes de cervesa de quatre sabors diferents, en què cadascuna tenia el seu propi color i canviava segons les seves característiques. Va acabar explicant que amb les noves generacions i amb les noves tecnologies, s’estan aplicant més dissenys amb ordinador. I per acabar ens va ensenyar anuncis d’empreses de mòbils, tipografies per revistes a Amèrica i, fins i tot, un filtre d’Instagram totalment personalitzat.

La nostra opinió és que el treball que fan està molt ben elaborat i l’estudi al final serà encara més reconegut internacionalment. Cada vegada fem servir més el disseny per identificar depèn de quines coses. I aquest és el fet principal que farà que creixi.

Text: Victo Cuenca i Abril Marimon, 3r ESO A Imatge: Jordi V. Pou/La Panera. Reproducció autoritzada

REDISSENYEM LA PORTADA D’UNA NOVEL·LA

Lada Used, 3r ESO C

Victo Cuenca, 3r ESO A

Marta Novell, 3r ESO A

LLETRES MANUSCRITES Alba Carretero, 3r ESO D; Cesc Roca, 3r ESO D; Denis Cindea, 3r ESO C; Mireia Serrano, 3r ESO B

ERASMUS +, EL PATIO DE BABEL Durant el passat mes de novembre, els alumnes de 1r de Batxillerat i el professorat de l'institut la Serra van rebre el segell commemoratiu per la seva participació en el projecte europeu Erasmus+ "El patio de Babel". Aquest premi va ser rebut amb molta alegria, ja que l'alumnat es va esforçar molt en totes les activitats preparades pels altres instituts i, juntament amb el professorat, van dedicar moltes hores a planejar diverses activitats, amb l’objectiu d'aconseguir que els alumnes d'altres instituts en poguessin gaudir durant la seva estada a La Serra.

Durant els anys que ha durat aquest projecte, l’alumnat que hi ha estat involucrat no ha deixat de fer activitats diverses. A causa de la pandèmia mundial, el projecte s’ha allargat encara més ja que no es va poder dur a terme la trobada final que s’havia de fer a Bèlgica i que encara queda pendent. És a dir, els alumnes van començar a treballar-hi el curs 2018-2019, quan es va iniciar l’Erasmus. Ho van fer a través d’una pàgina web on hi tenien accés els quatre instituts participants amb l’objectiu de comunicar-se entre ells i conèixerse.

Després, van haver de preparar les activitats de tota la setmana durant la qual van acollir els estudiants dels altres tres instituts. No va ser una feina fàcil, però

amb molt d’esforç i dedicació van organitzar les activitats el millor que van poder, entre les quals cal destacar la fira. Aquesta va tenir molt èxit ja que, a més, van participar-hi altres alumnes i professors que no estaven implicats en l’Erasmus però que no van dubtar en ajudar.

En definitiva, tot i que no tots els alumnes han pogut fer els seus respectius viatges, creiem que aquest projecte és una bona formació de cara al futur, ja que hem pogut aprendre molt, sobretot en relació amb les llengües, hem conegut gent nova d'altres països i hem realitzat un seguit d'activitats molt diferents a les que estem acostumats.

Per últim, de part dels alumnes que actualment estem cursant 1r de batxillerat, voldríem agrair la col·laboració del centre i de les tres professores de francès, ja que sense la seva ajuda no hagués estat possible gaudir d'aquesta enriquidora experiència.

Text: Oriol Crespo, Noa Oliva, Gemma Serrano, 1r Batxillerat A

PROJECTE “ENTREVISTEM A...”

Ara que ja som a 4t ESO, cal consolidar les diferents tipologies textuals treballades durant l’ensenyament secundari. Aquest trimestre hem aprofundit en l’entrevista.

Aprendrem una mica més d’homes i de dones, nois i noies que tenim a la vora i de qui podem saber-ne més si ens els escoltem. Llegiu les entrevistes i coneixereu una mica més el patrimoni humà de la nostra comarca. A més, en el codi QR que hi ha en cadascun dels pòsters, hi trobareu l’entrevista en àudio.

Gràcies a l’Abril Riveras, a la Carlota, a la Valèria… que ens han ofert la possibilitat de conèixer més a fons la gent propera.

Desitgem que en gaudiu!

LA MARATÓ DE TV3 La setmana del 16 al 20 de novembre, a tots els cursos de l’Institut La Serra, ens van fer una xerrada sobre la Marató de TV3 d’aquest any. Aquesta vegada està relacionada amb la Covid-19 ja que ara sí que més que mai, toca a tothom.

En aquesta xerrada ens van explicar més a fons què és la Covid-19, quins són els seus símptomes, com podem evitar contagiar-nos, els tipus de prova que hi ha per saber si estàs infectat i els estudis que s’estan fent per trobar la vacuna o altres recursos per poder-ne prevenir el contagi.

A més a més, ens van posar un vídeo que ens mostra les diverses històries de diferents famílies de Catalunya que han viscut la malaltia de molt a prop, ja sigui gent jove o gent gran. Per exemple, la Judit, una estudiant d’infermeria, explica que ella es va contagiar fent de voluntària en un sociosanitari i que va estar a punt de morir. Això li ha servit per adonar-se que, ara més que mai, vol ser infermera per poder fer a les altres persones el que han fet per ella. Per altra banda, a la família Hornsveld es van contagiar tots, tant els fills com els pares. Els que ho van passar pitjor i van estar prop de la mort van ser el pare i el fill, mentre que la mare i la filla ho van passar de manera més lleu, per sort. Finalment, la Yusra, una noia musulmana, explica que ella a causa de la Covid-19 ha perdut el seu pare. Quan acabi la carrera el que té pensat fer és anar al cementiri on es troba el seu pare vestida de graduació i dir-li que gràcies a ell ha estat possible ja que era la persona que li donava més suport.

Es pot col·laborar amb la Marató de diverses maneres. Una de les iniciatives per recaptar diners és comprant el disc, on hi ha molts cantats que ofereixen la seva veu.

Com cada any, es farà un programa especial al canal de TV3, aquesta vegada el 20 de desembre, no t’ho perdis!

Text i imatges: Marta Castellana i Mar Serrano, 3r ESO A

LA MARATÓ A 2n d’ESO En les darreres setmanes molts instituts de Catalunya han assistit a les sessions divulgatives de la Marató 2020. L'objectiu d'aquestes jornades educatives era promoure el projecte de la marató, les mesures de seguretat en aquesta situació excepcional i informar els adolescents sobre el causant de l'epidèmia actual, el SARS-CoV-2, més conegut com a Covid-19. Com a portaveus d'aquestes sessions divulgatives al nostre institut, hi havia dos joves estudiants de medicina: Adrià Guerris Fernàndez i Montserrat Roig Kim. Aquests dos futurs membres de sanitat, ens van explicar una gran quantitat d'informació com la següent.

La Covid-19 és una malaltia infecciosa greu de la família dels coronavirus.

Aquesta malaltia té una taxa de contagi molt alta. Per aquest motiu ha provocat una pandèmia en tan poc temps. La seva transmissió es produeix a través de les petites partícules que expulsem per la boca i el nas en respirar, parlar, riem, tossim, etc. Aquestes partícules es poden quedar a l'aire o descendir fins a les superfícies. Per tant, ens podem infectar per inhalació o bé per contacte.

Hi ha diferents símptomes provocats per aquesta malaltia. Com ara febre, tos, dificultat respiratòria, congestió nasal, mal de gola, mal de panxa, diarrea i vòmits, dolor muscular, cansament, disminució de l'olfacte i del gust, etc.

El SARS-CoV-2 acostuma a afectar més greument les persones grans, ja que poden acumular altres problemes de salut. Tot i això, com a tot arreu, hi ha excepcions. I per tant hi ha gent de la tercera a edat que l'ha passat sent asimptomàtic i hi ha gent jove, com ara adolescents, en què la Covid-19 ha dut la seva vida al límit. Tot això depèn de la genètica, l'edat del pacient i la força del seu sistema immunitari. Afortunadament, un 80% de les persones afectades es recuperen sense necessitat de tractament. Les persones asimptomàtiques mencionades anteriorment, que poden ser de qualsevol edat tot i que una gran majoria d'aquests són els joves, també contagien com els casos simptomàtics.

Per a evitar un gran nombre de positius es fan proves PCR, serològiques i tests antigènics ràpids. D'aquesta manera es pot saber si estàs contagiat i en cas positiu quedar-se a casa per a no manifestar el virus al teu entorn personal. Per a evitar aquestes proves i estar infectat de la Covid-19 hem de mantenir una distància de seguretat d'1'5-2 m, dur mascareta i tenir una bona higiene de mans sigui mitjançant gel hidroalcohòlic o aigua i sabó. Aquesta segona opció és la més recomanada pels experts i els sanitaris. Una altra mesura és assistir al CAP més proper de la teva zona si tens algun dels símptomes mencionats anteriorment.

Actualment s'estan creant i començant a provar vacunes contra el SARS-CoV2, però no podrem veure si són efectives fins aquí un temps.

Un cop acabada la xerrada, els tutors van projectar-nos el vídeo divulgatiu de la vint-i-novena edició de la Marató de TV3, creat per donar suport a les sessions divulgatives que s’han fet a cada una de les classes de l’institut.

En aquest documental, dirigit per la cantant i compositora Judit Neddermann, hi participen diferents persones i famílies que han viscut de molt a prop aquesta nova malaltia, així com alguns experts, d’hospitals catalans, sobre la Covid-19.

Durant la projecció hi apareixen persones com la Judit Rubio, una estudiant d’Infermeria que es va oferir voluntària en un centre hospitalari, on, als pocs dies, es va infectar. Ella ens ha ajudat a sensibilitzar-nos amb el tema, ja que ens explica que, tot i ser jove, pots passar-ho molt malament i arribar a estar en coma a l’UCI.

També, a través de l’explicació de famílies com la Hornsveld-Cáliz o la de la Yusra El Kasmy, ens adonem que la Covid-19 afecta de manera molt diferent les persones i que no només hem de ser conscients de vetllar per la nostra salut, sinó també per la de la gent que ens envolta. Finalment parla la Maria Quintana, una noia que forma per del grup de persones que han estat afectades pel coronavirus i sobrepassen el temps de recuperació del gust i l’olfacte. Aquesta noia ha estat al voltant d’un mes sense aquests sentits i explica que els angoixa no tenir respostes a les consultes que fan; motiu pel qual demana a la gent la col·laboració en aquest projecte, la Marató, per poder investigar més el tema i obtenir respostes sobre una malaltia que a tothom toca de ben a prop.

El documental finalitza amb una cançó del grup català Stay Homas, composada en ple confinament, que va sonar les primeres setmanes de curs al timbre musical del nostre institut.

Text i imatges: Arnau Balcells i Xavier Eroles, 2n ESO A

SETMANA DE LA CIÈNCIA A L’INSTITUT LA SERRA

La setmana de la ciència és un programa col·lectiu d'activitats incloent més de 350 actes de divulgació del coneixement científic arreu de Catalunya,organitzat per la FCRI. Implica prop de 150 entitats del sistema de recerca: universitats, centres de recerca, museus, associacions i empreses.

Enguany se celebra la 25a setmana i s’acostuma a fer la segona quinzena de novembre i té diversos temes més com l’Any Internacional de la Sanitat Vegetal de la UNESCO, el centenari del naixement d’Antoni Maria Badia i Margarit (filòleg), Enric Casassas i Rosalind Frankllin (químics), Isaac Asimov (bioquímic) i l’astrònom Eduard Fontserè.

Aquest curs, al nostre centre, no s’han pogut fer les activitats relacionades amb la ciència per culpa de la COVID-19. De totes maneres hem trobat una petita solució: hem decorat “l’arbre de la ciència”. A l'entrada de l’institut heu vist un arbre que hem anat guarnint amb paraules relacionades amb la ciència, que hem penjat l’alumnat de primer i segon d’ESO. Vam fer les lletres d’arbre de la ciència a la matèria de Visual i Plàstica i, a classe de Ciències Naturals, el professorat ens va repartir uns materials de laboratori en cartolines de colors i nosaltres vam retallar-les i vam posar-hi alguna paraula relacionada amb la ciència.

Ara més que mai el paper de la ciència és molt important per poder entendre i combatre la pandèmia que ens toca viure. Però no només és important en el camp de la salut: el canvi climàtic, els avenços tecnològics o la millora de la vida quotidiana són objectius que intenta aconseguir i donar a conèixer a tota la societat.

Text i imatges: Guerau Pubill i Àngel Serrano, 1r ESO D

PROJECTE ROSALIND FRANKLIN A finals d’octubre l’alumnat de 3r B, en l’optativa de Cristal·lització, vam començar a fer un projecte sobre la Rosalind Franklin, ja que aquests any en fa 100 del seu naixement.

Vam dividir el projecte en una sèrie de sessions, on primerament vam estar buscant informació sobre qui era, què va descobrir, perquè era una persona important, etc. Amb tota la informació que vàrem aconseguir, vam anotar els fets més importants i els vam recollir en forma de pluja d’idees.

També vam llegir de forma col·laborativa un article sobre el desconegut llegat de la Rosalind, i després vam agrupar diverses fotos de Franklin en una pissarra col·laborativa. Vam dissenyar cartells de la figura de Rosalind Franklin, on vam escriure un eslògan i vam inserir una foto de Franklin. També vam elaborar una presentació, seguint una plantilla, amb la biografia de Rosalind Franklin.

En les següents sessions vam començar a realitzar material gràfic per a l’elaboració del mural per a l’entrada de l’institut. Durant aquests dies vam fer títols, dades i fets coneguts de Rosalind i també vam pintar diverses imatges amb l’estructura de l’ADN per posar al mural. A part, alguns companys de classe vam gravar un àudio amb la lectura d’un poema de l’Assumpció Forcada

sobre la figura de la Rosalind Franklin. Amb l’àudio del poema i els cartells es va elaborar un vídeo.

Per anant acabant el projecte, vàrem fer un petit qüestionari sobre Franklin, en què les preguntes les vam redactar nosaltres mateixos els dies anteriors. Finalment, vam anar a veure el resultat del mural, que el podeu trobar a l’entrada de l’institut. Esperem que us agradi!

Text: Mireia Serrano, 3r ESO B Imatges: Montse Solé

DESCOBRINT LA MOLÈCULA DE LA VIDA AMB ROSALIND FRANKLIN

(1r de Batxillerat)

QUÍMICA GAMIFICADA Quan en una classe de Química dius: «Avui toca parlar de la Taula Periòdica», veus com tothom posa aquella cara d’estar pensant: «Quin rotllo!» I és que la didàctica de la Taula Periòdica sempre ha estat motiu de rebuig per part de l’alumnat.

Des de fa uns anys, el professorat del Departament de Ciències treballem aquesta part de la química d’una forma més lúdica i entretinguda amb els nostres alumnes, diguem que apliquem l’eina de la gamificació.

El repte que proposem als alumnes és crear paraules i/o missatges en «clau química», és a dir han de localitzar elements a la Taula Periòdica que tinguin com a símbol aquelles lletres que necessiten per crear els seus mots.

Fruit de l’activitat duta a terme amb l’alumnat de 3r d’ESO, han sortit moltes frases, algunes de les quals les hem volgut recollir per elaborar el mural nadalenc que es pot veure a l’entrada de l’institut.

Per altra banda, i seguint també amb els elements químics de la Taula Periòdica, l’alumnat de Química de 1r de Batxillerat, n’ha fet una nova reordenació amb criteris químics, obtenint com a resultat l’arbre químic de Nadal que també està exposat a l’entrada.

En definitiva: aprenem jugant i juguem aprenent!

Text: Montse Solé, Cap de Departament de Ciències Imatges: Sílvia Arcas i Montse Solé

UN NADAL CIENTÍFIC El Departament de Ciències experimentals ha preparat un vídeo que recull alguns dels treballs que han anat elaborant des de començament de curs i que ara podem trobar exposats a diferents espais de l’institut. És un breu recull de la feina feta i també una original felicitació de Nadal i bones festes. No us el podeu perdre!

S’hi pot accedir a través d’aquest enllaç: shorturl.at/jqx05 O bé capturant aquest codi QR:

ORIENTACIÓ A 4t d’ESO Aquest any a educació física a les classes de 4t ESO estem fent orientació. A cada classe fem un tipus d’orientació diferent.

Què hem fet fins ara ?

-Trobar símbols i situar-los al mapa. Consisteix que ens hem d’orientar per poder trobar cada símbol amb el mapa que ens dona el professor´ -Buscar pinces amb coordenades. Ens ficàvem amb parelles i havíem d’amagar una pinça i amb el GPS havíem de poder trobar la pinça de cada parella ja que cada una tenia una marca diferent. Així, successivament, fins omplir tot el paper que ens va donar el professor.

-Localitzar noms d’esportistes mitjançant coordenades. Amb l’ajuda del GPS havíem d’apuntar les coordenades per poder trobar el nom d’un esportista.

L’activitat en si va estar força bé però costava trobar on era concretament el paper.

Com la fem?

El professor ens ve a buscar a la classe, ens fa cinc cèntims del que hem de fer, fem grups i ens reparteix les activitats que hem de fer conjuntament amb papers per poder-los omplir.

A la majoria de la classe de 4t A ens va agradar molt ja que es una activitat diferent de les altres i entretinguda. Recomanaríem fer aquesta activitat cada any.

Text i imatges: Alba Corbella, Pablo More, Daniela Quirós, i Abril Vigatà, 4t ESO A

CURSA D’ORIENTACIÒ, 1r BATXILLERAT El dilluns 23 de novembre els alumnes de 1r de Batxillerat vam realitzar una cursa d’orientació per la serra.

Es tracta d’una activitat de l’assignatura d’Educació física on els diferents alumnes disposaven d’un mapa on hi havia uns punts marcats. L’activitat consistia a anar als llocs assenyalats en el mapa i fer unes marques al paper amb una pinça que trobàvem en els diferents indrets. La parella que trigués menys temps a realitzar tot el recorregut guanyava la cursa.

Va ser una activitat divertida i en la qual vam poder comprovar que sense les noves tecnologies no és gens fàcil orientar-se!

Text imatges: Aina Pujol i Albert Salse, 1r Batxillerat B

25 de novembre, 25N El dimecres 25 de novembre es va celebrar el Dia internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones. Aquest dia es commemora la data en què es produí el violent assassinat de tres dones, activistes polítiques, en mans de la policia secreta de la dictadura de la República Dominicana el 1960.

Aquestes dones han simbolitzat la lluita i la resistència i, finalment, el 1999 l'Assemblea General de Nacions Unides va assumir-ne la reivindicació.

Se celebra aquest dia arreu del món per denunciar la violència que s'exerceix sobre les dones, que té el seu origen en la manca d'igualtat i la discriminació, i per reclamar la seva eliminació.

Per posar de la nostra part, els alumnes de 1r de Batxillerat B durant l'hora de lectura vam voler participar llegint un text escrit per Marta Roqueta-Fernàndez.

En aquest, ella parlava sobre les experiències masclistes que ha patit com a dona, les conseqüències psicològiques que això va desencadenar, les idees que ens imposen a les dones des de petites i altres casos de violència.

En acabar de llegir-ho, vam fer un petit comentari sobre el nostre punt de vista.

En poques paraules, la societat cada vegada sembla més conscient respecte el tema.

Tanmateix, encara queda un llarg camí per recórrer i és necessari que tots posem de la nostra part per viure en un món on hi hagi igualtat.

Text: Rosa Bell-lloc, 1r Batxillerat A

NI UNA MÉS! 25 de novembre, una data que ha canviat la història en el món de les dones, i de tothom, de dalt a baix. El dia 25N ens manifestem en contra de la violència cap a les dones. Es va escollir aquest dia en memòria de les tres germanes Mirabal que un 25 de novembre van anar a parlar amb la policia, però no hi van poder arribar. Al cap d’una estona es van trobar els seus cadàvers. Així, doncs, l’any 1999 l’ONU va donar caràcter oficial a aquesta data.

Però no cal anar tant enrere, només si pensem què està passant avui dia a la nostra societat en tenim per estona. Les dones patim violència a la nostra vida quasi diàriament, en qüestions de política, gènere, roba, violacions, violència física, emocional, etc…

Per commemorar el dia, a classe vam fer diverses activitats. Per exemple, una de les més importants va ser l’exposició de llibres, cartells i pàgines dels diaris, en què va col·laborar tot l’institut. Els llibres els tenim exposats a l’entrada. Si us n’interessa algun, el podeu demanar al vostre tutor perquè en tramiti el prèstec.

Una altra de les activitats que vam fer fou que a l’hora de lectura vam llegir una tria de textos sobre aquesta data tan important.En algunes assignatures vam mirar vídeos sobre com són tractades les dones avui dia, sobretot com són tractades en moments de violència.

Per últim, volia recordar que les dones es mereixen un tracte molt millor del que han estat rebent durant segles. Si una noia va vestida amb roba més ajustada no vol dir que és una fresca i vol que la toquin. Si va amb roba més ampla, no significa que és “marimatxo” i l’han de tractar malament. Si vas begut, no significa que ja no ets responsable dels teus actes i pots violar o pegar una noia. Si la pegues perquè se t’ha escapat dels nervis, o pel motiu que sigui, això tindrà conseqüències molt greus. Si és la teva parella i et prohibeix vestir tal com vols, canviar la teva manera de ser perquè siguis tal com ell vol, és agressió.

Noies, recordeu sempre que estigueu passant per això, o conegueu algú que ho està passant, no dubteu ni un segon a comunicar-ho. Juntes serem més fortes i ens podrem alliberar del que està passant cada dia més i més. Pas a pas, ho arribarem a aconseguir.

25 DE NOVEMBRE, NI UNA MÉS! Text i imatges: Yulianna Yakovyshyn, 3r ESO B

ENTREVISTA A GERARD MARTÍNEZ Aquest curs tenim treballant a La Serra a Gerard Martínez, un periodista lleidatà amb una llarga trajectòria en el món de la comunicació. Hem parlat amb ell i hem preparat una petita entrevista i ens ha explicat alguns detalls de les seves dues professions, la de periodista i la de professor.

-Per què vas decidir ser periodista?

Per què m'agrada escoltar històries. I explicar-les. Sobretot si són reals.

-On treballes actualment?

A 7accents, al diari ARA i a l’institut La Serra -Per què el nom de 7accents?

Si extrapoléssim la definició d’"accent" a l’àmbit de la informació, podríem obtenir un resultat similar al següent: "Prominència d’una notícia sobre les notícies adjacents en una seqüència temporal determinada a causa d’una major intensitat, durada o rellevància". De la mateixa manera que no totes les paraules porten accent, no tot allò que succeeix al nostre voltant esdevé noticiable. I el 7, perquè és un número màgic: els set colors de l'arc de Sant Martí, les set notes musicals, els set nanets de Blancaneus, els set pecats capitals, els set magnífics, els set dies de la setmana…

-Com és treballar en un diari? I dirigir-lo?

Tinc la millor feina del món: treballo en un diari i en dirigeixo un altre. I és que no hi pot haver cap feina millor que explicar històries reals que ajudin a canviar el món a millor. Ara bé, no hi ha horaris, paguen poc i malament i, a més, la gent ha deixat de llegir-nos. Per això, el meu objectiu com a director passa per, d’una banda, crear un nou model de negoci que permeti als mitjans de comunicació sobreviure per si mateixos sense haver de renunciar a l'oci i a sous dignes i, de l’altra, tornar a reconnectar amb la gent i, prèviament, amb nosaltres mateixos, amb el periodisme, és a dir, amb l’ofici d’escriure històries reals.

- Què podem trobar al diari? I com i on el podem trobar?

La informació de proximitat és la nostra raó de ser, perquè en el periodisme local no tot s’hi val; distingir entre informació i publicitat esdevé un dels nostres bastions de batalla. Tanmateix, el periodisme reflexiu és el nostre modus operandi, perquè la societat actual clama per conèixer el perquè de tot plegat; per aquest motiu, nosaltres ens decantem per un periodisme tranquil, de llarg recorregut, tant en la cocció com en la digestió. Actualment ens podeu trobar a Internet, a www.7accents.cat, i una vegada al mes dins del diari ARA. -Per què també vas decidir ser professor?

Ja tenia la millor professió del món, ara també volia exercir la professió més important del món. I ser professor, formar els qui ens hauran de guiar, governar, guarir i, fins i tot, informar en el futur resulta d’allò més motivador.

S'assembla a escriure una història damunt d’un llenç en blanc que amb els anys anirà creixent a partir del que tu vas escriure un dia.

-Dels articles o entrevistes que has fet al diari quina t'ha agradat més realitzar?

Data de 2006 i es tracta d’un documental titulat Rates d’arxiu en què el periodista Xavi Arnalot i servidor entràvem, càmera oculta en mà, a l’arxiu d’històries clíniques de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida per mostrar, d’una banda, una ingent quantitat d’històries clíniques per terra, amb gruixos de fins a 40 centímetres, trepitjades pels mateixos treballadors de l’arxiu i, de l’altra, el deteriorament d’alguns dels sobres amb notes de metges, radiografies i analítiques com a conseqüència de filtracions provinents de la sala de diàlisi.

El vídeo va ser emès pel difunt Canal Català i va rebre l’atenció del diari La Mañana i, fins i tot, de TV3, però l’autèntic mèrit d’aquell treball d’investigació va ser la denúncia interposada pel centre hospitalari. I és que algunes de les principals funcions dels periodistes passen per molestar, incomodar i emprenyar. També per expulsar les rates dels vaixells que elles mateixes han deixat a la deriva. I això és el vam fer...

-Per què vas decidir voler formar part del diari ARA a les Terres de ponent?

Els reportatges en profunditat, un dels trets distintius del periodisme tal com l’entenc jo, també és una raó de ser del diari ARA, per tant, es tractava d’una evolució natural per a mi: treballar en un diari més gran que em permetés arribar a més gent.

-Ens podries donar algun consell per escriure un article?

De la mateixa manera que a ningú se li acudiria de fer un programa de televisió sense decorat, ja que es tracta que l’espectador hi trobi cert plaer visual, en el periodisme també s’hi ha de trobar un plaer. Jo, quan llegeixo un reportatge, vull sentir plaer, vull notar que estic llegint quelcom escrit amb gràcia, amb metàfores, amb ironia fins i tot. Per tant, penseu que el que escriureu ho llegirà algú i que aquest algú voldrà gaudir amb el que llegeix. Per fer-ho, vosaltres heu de gaudir escrivint-ho.

Text i imatges: Pau Sabaté i Júlia Solé, 3r ESO A

ENTREVISTA A ISABEL LATORRE El passat divendres dia 4 de desembre, els alumnes de l’optativa de Música i Cinema de 4t d’ESO vam tenir el plaer de poder fer una entrevista a la compositora Isabel Latorre.

Tot va començar quan la nostra professora Cristina Mestre, va contactar amb ella per preguntar-li si ens podria dedicar un temps per descobrir com és la feina d’una noia compositora actualment. Ella va acceptar amablement i vam fer-ho a través de vídeoconferència.

L’entrevista la vam preparar després de fer una petita exposició sobre les dones que han destacat dins el món de la música cinematogràfica per tal d’evidenciar la seva feina, poc coneguda pel públic en general, ja que sempre que parlem de compositors de cinema ens venen al cap noms masculins.

En aquest enllaç podeu veure una part del nostre treball: https://www.youtube.com/watch?v=t3OU46rSXXg Isabel Latorre prové d'una família de músics. Va començar de molt jove tocant el piano. Fins que un any va decidir que volia ser compositora. La seva primera composició va ser, curiosament, per a les màquines escurabutxaques. Des d'aquí ha anat component bandes sonores per a pel·lícules, curtmetratges, sintonies i col·laboracions en programes de ràdio, ha creat música amb els seus propis grups i ha après a tocar gran varietat d’instruments. Actualment, combina la seva feina com a compositora amb la docència en un conservatori de música.

Té un blog a internet on va penjant els seus treballs. Fa música de tot tipus. Li agrada la música contemporània, sense renunciar a les arrels més tradicionals.

També creu que és important que la música aporti algun missatge.

Dos dels treballs dels quals se sent orgullosa han estat la publicació del disc Invisibles amb el seu grup EIXA i el treball compositiu per a la pel·lícula El viatge de Marta . A l’enllaç següent trobareu el seu blog: https://www.isabel-latorre.es Les preguntes que li vam fer van ser sobre quan i com va començar, quina obra li agrada més de totes les que ha fet, quins instruments sap tocar, si té algun referent... Ella ens les va respondre totes encantada. Vam arribar a conèixer coses molt interessants que encara no coneixíem També li vam fer preguntes relacionades amb el tema sobre la desigualtat entre homes i dones en aquest món de la composició. Ella va ser sincera i ens va dir què pensava: "esperem que d’aquí a poc temps no faci falta fer aquesta pregunta" .

També ens va donar un bon consell: “cal perseguir els teus somnis fins arribar als teus objectius. Si de veritat t’apassiona alguna cosa, cal lluitar per ella”.

Vam passar una estona molt agradable i, sens dubte, vam aprendre moltíssim.

Des d’aquí li enviem una salutació i li agraïm molt el temps que ens va dedicar.

Va ser una entrevista molt interessant. La trobareu en el següent enllaç. https://youtu.be/q98SARE_czI Text: Carlos Culebras, 4t ESO B; i Aina Miró, 4t ESO C. Imatges: Cristina Mestre

II CONCURS DE CURTMETRATGES SOM SECUNDÀRIA

L’alumna Judith Balagué guanya el premi al millor curtmetratge en l’apartat de Som Secundària de la secció Som Cinema (audiovisuals en català) inclòs en el Festival Visual Arts que s’ha portat a terme aquest desembre a la ciutat de Lleida.

El curt fou realitzat durant el període de confinament entre març i abril d’aquest any 2020.

L’alumnat de 4t d’ESO de l’optativa de Música i Cinema va participar en el concurs presentant els seus treballs: RODEM UN CURT

Aquí podeu veure el treball de la Judith: UN ROBATORI INESPERAT

4t TORNEIG DE NADAL D’ESCACS El dimecres 16 de desembre es va dur a terme la quarta edició del torneig nadalenc d’escacs, que s’ha realitzat al menjador del nostre institut, coordinat per la professora Carme Munté.

El torneig ha constat de tres fases diferents. En la primera fase, els alumnes de primer i segon d’ESO han lluitat per classificar-se a la final. En la segona fase, els alumnes de tercer i quart d’ESO també han lluitat per entrar a la final. En darrer lloc, s’ha produït la tercera fase, és a dir la gran final.

El torneig ha finalitzat amb el campió masculí Adria Ionescu, i la campiona femenina Sharon Pinillos. El campió de 3r i 4t ha estat Andreu Puig-gròs, i en segon lloc, Szymon Lech. En la categoria de 1r i 2n, Pau Espinet s’ha proclamat campió i Àngel Serrano s’ha proclamat subcampió.

Tot aquest torneig ha estat un acte benèfic, on els participants han hagut de pagar un simbòlic euro que ha anat destinat per La Marató de TV3, que aquest any lluita contra la COVID-19. Aquest ha estat un magnífic torneig d’escacs!

Text: Szymon Lech, 3r ESO B Imatges: Carme Munté

L’ARBRE DELS DESITJOS L’alumnat de 3r d’ESO D, a l’assignatura d’Emprenedoria, conduïda per la professora Míriam Vila, s’ha encarregat de coordinar el projecte de l’arbre dels desitjos, que podem trobar a la recepció de l’institut.

Tots els alumnes de La Serra han estat convidats a proposar el seu bon desig per a l’any 2021. Com si es tractessin de les fulles d’un arbre, els podem trobar tot just a l’entrada del centre. El resultat és, més que un arbre, pràcticament un bosc dels desitjos.

PERE AUMEDES TRANSMET LA PASSIÓ PEL CINEMA A L’ALUMNAT DE 2n D’ESO El divendres 18 de desembre ens va visitar Pere Aumedes, membre d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català, gerent del Circuït Urgellenc i un apassionat de l’art cinematogràfic.

La xerrada va servir per concloure el treball que els alumnes de 2n ESO han realitzat sobre el Cinema dins l’assignatura de Música.

Ens va explicar curiositats, vivències personals i també ens va aportar nous coneixements sobre la feina dels exhibidors de cinema com a transmissors d’il·lusions.

Veure cinema al cinema ha estat, és i ha de continuar sent una experiència única.

Text i imatges: Cristina Mestre

Idees emocions opinions propostes

CIGNES NEGRES ‘En aquesta crisis s'estan reescrivint els llibres d’història econòmica' Emilio Ontiveros.

Durant el febrer del 2020 i en ple goteig de nous casos d’infecció de la COVID19, la ciutat de Barcelona accelerava els preparatius per a la celebració del congrés mundial dels mòbils (MWC). Mentre la seva alcaldessa assegurava amb convicció, la inexistència de motius sanitaris per suspendre l’esdeveniment, les principals corporacions tecnològiques del món començaven a anunciar la no assistència. El motiu que majoritàriament justificaven era l’adopció de mesures de prevenció per no posar en perill els seus treballadors i altres insiders, en els viatges internacionals.

L’estabilitat econòmica que s’ha viscut des de la Segona Guerra Mundial, només trencada per alguns episodis d’enfrontament amb l’ex URSS, ha fet que les societats occidentals dissenyessin uns models socials molt estables amb economies regulars i fàcilment previsibles. Però igual que en una profecia bíblica, el tombar cap al segle XXI només ha portat que cignes negres a l’economia mundial: l’ensorrament de les torres bessones (2001), la crisi financera internacional (2008) i ara, la COVID-19. Tots ells suposen esdeveniments impensables, que no tenen massa probabilitats que puguin succeir però que, si ho fan, originen unes conseqüències molt devastadores.

La COVID-19 és la primera pandèmia de la humanitat en què el món s'ha alentit per controlar-ne la seva propagació, però no hi ha drets sense costos econòmics associats, i el dispendi financer que tot això origina és enorme i, juntament amb els esdeveniments que l’han precedit, són pocs els països que hi poden fer front. És impensable que cap estat tingui recursos, logística, organització i experiència suficient per afrontar individualment, esdeveniments com aquests.

En aquest context, la nova normalitat post-pandèmica es presenta amb un bon grapat d’incerteses: ▪Barack Obama, Bill Gates... ens alertaven fa alguns anys de possibles perills vírics i bacteriològics que la humanitat podria afrontar en un futur pròxim. Es farà necessari dissenyar noves institucions de governança global que ens alertin de possibles noves eventualitats i, alhora, ens ajudin a combatre coordinadament els seus efectes?

▪La ciutat xinesa de Wuhan s’ha fet notòria per ser el punt de l’inici de la mutació i transmissió d’aquest virus. Els casos que s’hi han anat succeint després de la primera onada sembla que s’han estabilitzat durant l’evolució de la crisi. En aquest moment, geopolíticament tan sensible, facilitarà aquesta pandèmia el considerar al model xinès com superior al de les democràcies occidentals?

▪En el moment històric on les tecnologies, processos, mètodes i tècniques s’abarateixin tan ràpidament, no sembla gens estrany pensar quant temps haurà de passar perquè algun laboratori clandestí pugui ser capaç de sintetitzar una mutació similar. Qui ha de controlar aquestes noves tecnologies?

▪Sembla que després de les etapes de resistència i recuperació vindrà una nova normalitat, on alguns experts pronostiquen un esclat important de noves tendències. Fins a quin punt la iniciativa, la creativitat i els valors, configuraran els nous perfils professionals que es demanaran als joves de la propera generació?

Mentrestant, però, amb la rudesa més pròpia d’un texà que d’un polític, Dan Patrick va fer unes declaracions al començament de la pandèmia incitant a escollir entre el confinament amb austeritat econòmica o l’activitat quotidiana amb infecció. Amb aquesta reflexió, el sotsgovernador de Texas va posar el dit a la llaga de la ferida, i com és natural, al món li va fer mal.

Octubre, 2020.

Text: Marc Sió. Economia-emprenedoria

EL DÍA QUE SE PERDIÓ LA CORDURA de Javier Castillo Este thriller español fue escrito por Javier Castillo, nacido en 1987, en Málaga.

Estudió empresariales en la Universidad de Málaga (UMA), y un máster en Management en ESCP Europe. La novela El día que se perdió la cordura fue publicada en 2014. Inicialmente, el autor decidió publicarla en una plataforma electrónica, pero el enorme éxito de las ventas en Kindle Direct Publishing hizo que varias editoriales le ofrecieran su edición consiguiendo que la novela se publicara en papel en todo el país en el año 2017 por la editorial Suma de letras.

El éxito de la novela de suspense fue tan extremo que un año después se publicó su segunda parte, El día en el que se perdió el amor. Las dos novelas han sido traducidas a diez idiomas y publicadas en cuarenta países.

La novela de intriga, suspense, amor y odio, está protagonizada por la adinerada familia Mashlow; Jacob Frost, el psicópata que aparece caminando por las calles de Boston desnudo y con la cabeza de una joven en las manos; el doctor Jenkins, el director del centro psiquiátrico en el que es internado Jacob; Stella Hyden, la agente del FBI y también ayudante de Jenkins y Claudia, la joven de 17 años, hija del doctor Jenkins que es una pieza fundamental en la historia.

“A veces el destino nos pone a prueba para que sepamos que existe”. Todo empieza un 24 de diciembre cuando un hombre pasea desnudo por las calles de Boston con la cabeza de una joven en las manos. El director del centro psiquiátrico, el doctor Jenkins, y su ayudante del FBI Stella Hyden se adentraran en las profundidades de la investigación que pondrá en peligro sus vidas. Su concepto de la cordura los llevará hasta unos sucesos llevados a cabo en la misteriosa ciudad de Salt Lake 17 años atrás. Amor, odio, destino, extrañas prácticas, intriga y acción trepidante forman la increíble y primera historia convertida en un éxito mundial escrita por el gran autor Javier Castillo.

La mayoría de críticas del exitoso libro son buenas. Según los lectores la trama está estupendamente trazada.

Es un libro que al principio no sabes por dónde vas y cuando crees que lo has descubierto, el autor te lleva por lugares que no has ni llegado a sospechar. Es un thriller que no puedes dejar de leer ya que es una historia trepidante que no deja pasar absolutamente ningún detalle.

Texto e imágenes: Nona Gómez Visa, 2º ESO A

TORNEIG EnroCA’T Els alumnes Szymon Lech, Andreu Puig-gròs, Adrià Ionescu, Hamza Jied, Unai Miret, Àngel Ibarra (Serra 1) i Amadeu Lleonart, Musa Touranka, Julia Guerrero, Pau Espinet, Cesc Bellet i Juan Acebedo (Serra 2), estan representant l’Institut la Serra en el torneig EnroCA’T. Un torneig d’escacs que consta de cinc divisions, amb deu equips per divisió. Els diferents equips juguen i rivalitzen entre ells, en diferents jornades d’hora i mitja cada dissabte.

El torneig és puntuat de la següent manera: cada partida guanyada compta dos punts, cada empat un i derrota zero punts. Si tens un seguit de dues partides guanyades, la tercera victòria contarà quatre punts, i a partir d’aquí, cada partida contarà quatre punts, però si pateixes una derrota la seqüència de quatre punts es perd. I la pròxima victòria només comptarà dos punts.

Els nostres escaquistes i representants estan disputant partides molt bones, molta sort i endavant!

Text: Szymon Lech, 3r ESO B Imatges: Carme Munté

https://escacsmollerussa.wixsite.com/enrocat

Rocket League Rocket League és un videojoc que combina el futbol amb els vehicles. Va ser desenvolupat per Psyonix i llançat el 7 de juliol de l'any 2015. El pots trobar en molts idiomes diferents, té maneres de joc cooperatiu, d'un jugador i en línia. És part de la seqüela de Supersonic Acrobatic Rocket-Powered Battle-Cars, joc llançat per PlayStation 3 el 2008. Durant la fase de desenvolupament, Rocket League portava com a nom temptatiu Battle Cars 2.

Actualment Epic Games Store ha comprat Rocket League i l’ha fet gratis.

Les plataformes on es pot jugar a aquest joc són: Windows, Mac OS X, Linux, SteamOS, PlayStation 4, Xbox One, Nintendo Switch.

Rocket League és un joc que consisteix en fer entrar una pilota en la porteria de l’equip rival, dins del temps que dura cada partit (5 minuts). És com un futbol de cotxes per dir-ho d’una manera més breu.

El joc compta amb diferents modes de joc. Modes clàssics: 1 vs 1, 1 vs 1 competitiu, 2 vs 2, 2 vs 2 competitiu, 3 vs 3, 3 vs 3 competitiu i Caos (4 vs 4).

Modes extra: 

Gel: és com un partit de mode normal en 3 vs 3 però la pilota, en lloc de ser una pilota, és un disc d’hoquei.



Dropshot: aquest mode de joc compta amb un camp de forma hexagonal sense porteries i consisteix a intentar trencar el terra de l’equip rival fent caure la pilota en ell per anotar el punt.



Hoops: consisteix a jugar un partit 2 vs 2 però en lloc d’haver-hi porteries hi ha dues cistelles grans a cada extrem del camp.



Rumble: dins dels modes extra, el Rumble és el més popular ja que és molt dinàmic i divertit. Consisteix a jugar un partit 3 vs 3 amb diferents súper poders que es recarreguen cada 10 segons després de fer-los servir.

El joc ha tingut dues èpoques diferents en què el marcador i les recompenses eren diferents. Abans els gràfics no eren tan bons ja que ara pots veure unes imatges d’una qualitat com si fos una pel·lícula.

Primer van començar amb un marcador senzill i no gaire modern.

Actualment el marcador és més modern:

Les recompenses, que són caixes, abans es veien en forma de ruleta però ara es veu una caixa de colors diferents on no veus el que et tocarà. La caixa d’abans era un tipus de caixa que ja sabies més o menys el que contenia.

La caixa d’ara, quan et toca la recompensa, es veu com si fos un holograma.

Text i imatges: Isaac Amorós i Josep Cuenca, 3r ESO A

Bàsquet en quarantena Hola, lectors I lectores de la revista de l’institut La Serra de Mollerussa. Avui us parlarem sobre com va anar el bàsquet durant la quarantena en el nostre club.

En aquest article explicarem què fèiem quan estàvem confinats, després explicarem com vam començar a entrenar i els protocols que havíem de seguir; a continuació, què vam fer els 15 dies que no vam poder entrenar i, finalment, com hem tornat a començar els entrenaments.

Quan es va acabar la lliga per la pandèmia causada per la Covid-19, el nostre club va anar pensant activitats per poder passar el temps i continuar jugant a bàsquet. Cada setmana els entrenadors dels diferents equips del club ens anaven posant reptes que havíem d’anar superant. També van fer un scape room virtual que consistia en anar trobant les claus per poder sortir de la nostra pista. Ja cap al final de la quarantena vam fer un vídeo donant les gràcies als sanitaris per totes les coses que feien per salvar la gent. A l’agost vam poder tornar a entrenar però havíem de mantenir els protocols que havia marcat la federació com per exemple: prendre la temperatura en arribar, desinfectar mans i sabates, mantenir les distàncies, etc...

Cap a finals d’octubre, quan es va prohibir l’esport amb més gent i als espais tancats, vam fer entrenaments virtuals per l’aplicació Discord ja que és un xat en què també es pot realitzar videoconferències. En aquests entrenaments fèiem molt físic ja que no tots els de l’equip disposàvem d’una cistella.

Finalment hem pogut tornar als entrenaments presencials però amb les màximes mesures de seguretat possibles. Esperem que aviat puguem jugar la lliga i no hàgim de tornar a fer els entrenaments virtuals.

Nosaltres creiem que és molt difícil poder respectar totes les mesures en el bàsquet ja que és un esport de contacte però haurem de fer tot el possible per respectar-les i que ningú de l’equip agafi la Covid-19.

Text i imatge: Joan Arqués i Aleix Meda, 3r ESO A

Ús de Moodle i confinament

El Moodle és una plataforma creada l’any 2002 que genera entorns virtuals d’ensenyament i aprenentatge. El seu creador va ser l’australià Martin Dougiamas que també és el desenvolupador i programador actual. A dia d’avui, té més de 160 milions d’usuaris i està registrat en més de 120 llengües, inclòs el català.

Aquesta plataforma és la que utilitzem des de ja fa anys a l’institut la Serra de Mollerussa, com un mètode per enviar i rebre treballs i diferents tasques. A través d’ella els professors poden contactar amb nosaltres i enviar-nos feina que podem retornar per la mateixa plataforma. El seu funcionament és senzill i està molt pautat, mitjançant icones, apartats i breus textos que indiquen el que s’ha de fer en cada lloc.

Les icones serveixen per diferenciar, per exemple, un fòrum d’una tramesa o bé d’un enllaç.

Nosaltres creiem que el Moodle és una plataforma molt adequada a l’hora de comunicarnos amb els professors o enviar tasques. El seu sistema d’enviar trameses, participar en un fòrum o bé enllaços que ens porten a pàgines explicatives entre d’altres, són una molt bona forma d’organització quan hem de fer diferents encàrrecs. Per dur a terme aquesta critica, ens hem volgut fixar amb una opinió més genèrica i no tan personal. Per això, mitjançant una enquesta, hem pogut saber l’opinió d’alumnes i professors.

El Moodle ha canviat bastant durant els darrers anys i el confinament ha afavorit que l’ús i el funcionament d’aquesta plataforma augmentés d’una forma ràpida i eficient.

Des del març fins ara, les decadències constants que patia el programa han disminuït molt igual que la desorganitzaci ó que hi havia mesos enrere.

En general, creiem que és un programa adequat i molt útil tant per a l’alumnat com per al professorat però sempre hi ha millores possibles, i aquestes són algunes de les aportacions sobre millores per aquesta plataforma: per exemple, notificar cada cop que es penja una tasca, poder fer treballs grupals, una millor organització i, que la limitació de megues dins d’una tramesa fos més alta i, d’aquesta forma, poder penjar documents de més pes.

En una època digital com la que estem vivint, existeixen moltes plataformes similars al Moodle que també serveixen per enviar i rebre tasques, primer varen ser el correu electrònic i el Drive, més endavant, però, es van afegir el Kidblog, el Classroom, el Blinklearing, el Flipgrid, entre d’altres i creiem que tants programes, de vegades, poden ser una mica confosos però, alhora, ens ajuden a conèixer diferents mètodes de treball.

En conclusió, diríem que el Moodle és un programari que, tot i els seus humils errors o possibles millores, ens ha ajudat molt per comunicar-nos i per enviar i rebre feina.

Text i imatges: Neus Boldú i Marta Novell, 3r ESO A

LA SALUT MENTAL DELS JOVES Avui a la revista anem a parlar de la salut mental dels joves d’avui dia, d’una comparació entre la salut mental dels joves actuals i els d’abans i dels canvis que creiem necessaris per a millorar aquesta salut mental.

Aquesta salut mental segons un qüestionari que hem fet per google drive i hem compartit per whatsapp, ens diu que la majoria de gent,més concretament el 69’4% de 62 persones, pensa que la salut mental dels joves era millor abans que avui dia, mentre que el 14’5% i el 12’9% pensen que era igual que avui en dia o que era pitjor que avui en dia.

Per altra banda, també hem preguntat quina era l’opinió de la gent respecte a la salut mental dels joves d’avui dia, i la resposta ha sigut d’un 40’3% dient que la salut és inestable, un 33’9% dient que la salut és preocupant, i les últimes dues xifres serien del 14’5% dient que la salut és estable i un 9’7% dient que no és preocupant.

En una altra pregunta de l’enquesta, hem preguntat si canviarien alguna cosa en la societat actual per a millorar la salut mental dels joves.La majoria de gent, més concretament el 75’8%, pensa que sí i el 24’2% pensa que no; molta gent ha dit en una resposta oberta que el que hauria de canviar seria el sistema educatiu aplicat avui dia, i fer activitats per millorar aquesta salut i per evitar problemes com l’ansietat, la depressió, etc. (CAL DIR QUE AQUESTA ENQUESTA, LA MAJORIA DE GENT QUE L’HA RESPOST TÉ ENTRE 11 I 20 ANYS).

Segons dades que hem extret de l’OMS*, les condicions de salut mental representen el 16% de la càrrega mundial de malalties i lesions en persones entre 10 i 19 anys, la qual cosa ens hauria de preocupar bastant ja que és una xifra molt elevada.

També es comenta a la pàgina oficial de l’OMS que, a nivell mundial, la depressió és una de les principals causes de malaltia i discapacitat entre els adolescents, i que el suïcidi és la tercera causa de mort en joves 15 a 19 anys.

L’adolescència és un moment únic formatiu, els canvis físics, emocionals i socials són múltiples, inclús l’exposició a la pobresa, l’abús o la violència, poden fer que els adolescents siguin vulnerables a problemes de salut mental.

Introduint també una mica la nostra opinió, pensem que avui dia estem vivint una situació excepcional amb tot açò del COVID-19, i que ni el sistema educatiu ni els joves d’avui dia estem preparats per a estar sotmesos a tanta ansietat, causant en molts casos la depressió. Està bastant clar i s’ha vist reflectit en el qüestionari que la majoria de gent canviaria el sistema educatiu per ajudar els joves.

Ara, la pregunta que fem als lectors per finalitzar aquesta redacció és: PER QUÈ SI ESTÀ TAN CLAR NINGÚ FA RES AL RESPECTE? *(Organització Mundial de la Salut) Link info. OMS: https://www.who.int/newsroom/fact-sheets/detail/adolescent-mental-health

Text i imatges: Laura Cantó Mullor i Marta Cerrada Torres, 3r ESO A

EL IMPACTO DE BTS EN EL MUNDO BTS (Bangtan Sonyeondan) es una boy band surcoreana formada en Seúl en 2010. Está compuesta por siete integrantes: Jin (진, Kim Seok-jin), Suga (슈가, Min Yoon-gi), J-Hope (제이홉, Jung Ho-seok), RM (알엠,Kim Namjoon) , Jimin ( 지민, Park Ji-min) , V (뷔, Kim Tae-hyung) y Jungkook (정국, Jeon Jung-kook). Debutó el 13 de junio de 2013 bajo la compañía Big Hit Entertainment, con la canción «No More Dream».

En sus inicios tuvo un éxito moderado, sin embargo a partir de 2015 empezó a ganar popularidad y a establecer su reputación como un grupo socialmente consciente. Extendió esta imagen con su segundo álbum de estudio, Wings, que se convirtió en el primer disco de la banda en vender más de un millón de copias en Corea del Sur. Para 2017, BTS empezó a ser reconocido a nivel internacional, especialmente en el mercado estadounidense.

Fue la primera banda coreana en recibir las certificaciones de oro y de platino por parte de la RIAA (Asociación de Industria Discográfica de Estados Unidos).

Su EP Love Yourself: Her debutó en el séptimo puesto en la Billboard 200, la mejor posición alcanzada por un artista coreano hasta ese momento. Poco tiempo después, con el álbum Love Yourself: Tear (2018), se convirtió en el primer intérprete coreano en encabezar la lista Billboard 200, que desde entonces ha vuelto a liderar con Love Yourself: Answer (2018), Map of the Soul: Persona (2019) y Map of the Soul: 7 (2020). Es así como llegó a ser la primera banda en tener cuatro álbumes número 1 en menos de dos años, desde que The Beatles lo lograra.

En total, BTS ha ganado 294 premios de 498 nominaciones, entre ellos, los Billboard Music Awards, American Music Awards y Asia Artist Awards.

Actualmente están nominados a los Grammy Awards, los premios más importantes de la música.

Personalmente, opinamos que tiene mucho mérito lo que han logrado, ya que teniendo en cuenta todos los inconvenientes que han sufrido, como por ejemplo el racismo/xenofobia, los estereotipos creados por la gente, etc., no ha de ser nada fácil. Aparte de que nos gusta mucho el mensaje que transmiten con su música Y hasta aquí nuestro artículo sobre la banda del momento. Esperamos que os haya gustado.

Texto e imágenes: Candela Hidalgo y Ariadna Mestres, 3º ESO A

COM HA AFECTAT LA PANDÈMIA AL MEDI AMBIENT? La pandèmia provocada per la Covid-19 ha provocat moltes conseqüències com els milions de contagiats i els cents de milers de persones mortes, la gent que s’ha quedat a l’atur…

Però també ha tingut conseqüències positives respecte al medi ambient ja que es calcula que han disminuït un 17%les emissions diàries de CO2. Aquesta informació ha estat publicada per la revista Nature Climate Change. En aquesta mateixa publicació també s’ha assegurat que les emissions anuals de CO2 seran les més baixes des del final de la II Guerra Mundial. També hem pogut veure algunes imatges molt impactants com: les aigües cristal·lines a Venècia o l’Everest clar a l’Índia.

Per altra banda, la NASA ha mostrat unes impressionants fotografies creades des de satèl·lits que reflecteixen un important descens de les emissions de diòxid de nitrogen. Això ha succeït ja que la principal font que desprèn aquests gasos són els automòbils i a causa del confinament n’ha disminuït el seu ús.

Totes aquestes dades són molt beneficioses per al medi ambient ja que segons l’OMS (Organització Mundial de la Salut), la contaminació atmosfèrica mata cada any 4,2 milions de persones. La qüestió és si aquestes estadístiques es mantindran després del confinament.

Nosaltres pensem que el coronavirus és el pitjor problema de la humanitat d’aquest any, però que el canvi climàtic és el problema més gran del planeta d’aquest segle.

Altres aspectes positius que han succeït a causa del confinament són la reducció del tràfic il·legal d’animals i la minva de la contaminació acústica.

Text i imatges: Ares Pérez i Ona Verdés, 3r ESO A

LES MOTOS I ELS PERILLS A LA CARRETERA Són cada cop més els joves que s’interessen per les motos, els agrada la idea de conduir un vehicle abans dels 18, se senten lliures. Un gran número d’adolescents no controla el perill que pot suposar aquest vehicle a la carretera.

Hi ha dos tipus de vehicles, la motocicleta i el ciclomotor. La diferència entre aquests dos és la cilindrada.La motocicleta supera els 50cc i el ciclomotor en té menys. Això vol dir que estan fets per recórrer distàncies curtes, com pot ser una scooter. En canvi, amb la motocicleta es pot conduir distàncies més llargues.

ACCIDENTS A LA CARRETERA El risc de tenir un accident amb moto a la carretera és bastant elevat per diferents raons: -

-

L’equipatge de seguretat és poc segur i no porta carrosseria per cobrir al conductor en cas de caiguda, això provoca que la persona absorbeixi tota la caiguda.

La poca visibilitat que transmet una motocicleta també és perillosa.

L’estabilitat de la moto a la carretera és molt poca. En terrenys humits, girs... s’ha de vigilar per tenir control sobre el vehicle.

MOTOCRÒS Conduir moto també es considera un esport com és el cas del motocròs, que consisteix a disputar curses de velocitat en un circuit de terreny accidentat a camp obert i en les quals diferents participants disputen una cursa amb l'objectiu d'arribar primer a la meta. Durant la cursa hi ha diferents obstacles que es poden superar saltant o bé rodejant-los.

Aquí us ensenyo les motos que personalment m’agraden més:

Yamaha YZF

Kawasaki Ninja

KTM Six Days

Derbi Senda DRD Pro 50 R

Text i imatges: Gilbert Porta, 3r ESO A

EL CONSUM D' ALCOHOL I DROGUES EN ADOLESCENTS És normal que quan un nen o nena passa a l'adolescència vulgui provar coses noves. No obstant, en certes coses necessiten ser aconsellats perquè poden ser molt perilloses, com l'alcohol i les drogues. L'alcohol causa 3,3 milions de morts a l'any, amb això es pot deduir el perillós que pot ser-ne el consum excessiu. Inicialment, no es recomana el consum d'alcohol ni drogues.

Tot i així, si es vol viure bé amb alcohol, no és convenient que es consumeixi fora del cap de setmana.

Evidentment, també es recomanable que no es provi mai el "botellón" ja que poden provocar coma etílic, atròfia dels ronyons, addicció, cirrosis, càncer i anèmia.

Inicialment ja se sap que les drogues són il·legals i molt nocives pel cos i per això ens hem d'intentar allunyar d'elles.

Text i imatges: Marc Nieto I Roger Torres, 3r ESO A

VIVIM EN UNA SÈRIE Avui en dia, les sèries formen part de la nostra rutina, ja que les comentem amb els companys/amics, les mirem mentre dinem, o inclús recordem cada matí que hem de començar a mirar-nos aquella que fa tres mesos que tenim a la llista de recomanacions.

Diem que vivim en una sèrie perquè estem sempre viciats i moltes vegades estem mirant-les i ens imaginem com podria seguir aquell capítol, "shipeem" als actors... També ens imaginem que tot és un drama o tot és una comèdia i actuem com si fóssim dins una sèrie.

Podem mirar-ne de moltes maneres ja que tenim un munt de plataformes com, per exemple, Netflix, Movistar +, Amazon Prime Video, HBO... I a més de tenir tots aquests programes tenim molts tipus de sèries, ja siguin de diferent idioma, de diferent cultura i inclús de qualsevol època de la història. Estan classificades per la seva temàtica, per exemple, de comèdia, amor, drama... a part de mirar sèries en què hi actuen actors, en podem trobar de dibuixos animats.

Hem preguntat a alguns coneguts (entre 13 i 17 anys) quines eren les seves sèries preferides i més o menys tots ens han dit les mateixes: Élite, Vis a Vis, La casa de papel, Riverdale, Las chicas del cable, The 100, Skam, The Umbrella Academy, entre d'altres…

Text i imatges: Berta Mas i Mar Palacín, 3r ESO A

CAR DE SANT CUGAT A Catalunya, el CAR, també conegut com a Centre d'Alt Rendiment esportiu, està situat a Sant Cugat del Vallès (Barcelona).

En aquest centre, es practiquen la majoria d'esports olímpics com, per exemple, taekwondo, atletisme, natació, entre altres esports.

Les possibilitats en el CAR són molt variades: hi ha esportistes que sols hi van a entrenar, n'hi ha que estudien i entrenen i n'hi ha d'altres que inclús hi viuen.

Això no obstant, aquests últims, els caps de setmana, tenen la possibilitat de descansar i anar a casa a veure els seus familiars.

Per a entrenar al CAR, cal haver obtingut resultats en campionats de Catalunya, Espanya i inclús en campionats internacionals, per tant podríem dir que en aquest centre esportiu hi ha els millors de Catalunya en el seu esport.

Nosaltres, amb esforç i constància, hem tingut el privilegi de poder anar-hi a entrenar. És per això que podem afirmar que tant les instal·lacions del centre com també les sales d'entrenament són impressionants i estan molt ben preparades per als esportistes que tenen objectius destacables, com podrien ser unes olimpíades.

A més a més, gràcies a aquesta experiència hem conegut persones increïbles que hi resideixen.

Text i imatges: Marta Rodríguez i Clàudia Sánchez, 3r ESO A

TENNIS TAULA (PING-PONG) Avui dia el ping-pong no és un esport gaire conegut mundialment si el comparem amb el futbol, el bàsquet, etc.

El ping-pong és un esport que m’agrada molt i per això en vull parlar en aquest article. El ping-pong és un esport d’interior que consisteix a fer passar una pilota per sobre d’una xarxa sense que surti d’una taula colpejant-la amb unes raquetes més petites que les del tennis. La puntuació es compta des del 0, passant pel 15 i el 30, arribant al 45 i per finalitzar s’arriba al 60.

Aquest esport és poc usual veure’l entre la gent de la nostra edat ja que o no fan esport, que és poc probable, o bé en fan un de diferent i que és més popular. Crec que el ping-pong és un esport infravalorat ja que és millor del que et penses. Prova’l!

Text i imatges: Èric Páez, 3r ESO A

RENOVEM SERRANOVA 2.0 Després de vint-i-dos números, pensem que comença a ser hora de renovar la capçalera de la nostra revista. Aquestes són algunes de les propostes que ens ha fet arribar l’alumna Mar Palacín, de 3r ESO A, una apassionada pel disseny.

Veurem en els propers números per quina ens decidim...

TROBA LES 5 DIFERÈNCIES A LA SEGONA IMATGE!!!

SI ETS DE LA GENERACIÓ Z, DEMOSTRA-HO!!!

SOLUCIONS

Passatemps per Àlex Creus, 3r ESO A

BONES FESTES PER A TOTA LA COMUNITAT EDUCATIVA! ENS ESPERA PER ENDAVANT UN ANY PLE DE REPTES.